8
TONGASOA ! Laharana 0002 Tsy azo amidy AOGOSITRA 2016 Mivadika ny pejin’ny Tantara Tandremo ny maso ! Fivorian’ny APF : santatra ambava-rano Tontolo vaojanahary sy asa-tanana Kolontsaina mampitraka Mbola hiarina i Androy Lokanady amin’ny FMI Tanora eto amin’ny Ranomasina Indiana

381 x 570mm - 2 LOKANADY 8P mail 4 - presidence.gov.mgpresidence.gov.mg/lokanady/lokanady-0002.pdfliam-pivoarana sy tia fananganana. ... Hahita an’izany ny mpo- ... manambara fa

  • Upload
    dinhnga

  • View
    217

  • Download
    4

Embed Size (px)

Citation preview

TONGASOA !

L a h a r a n a

0002Tsy azo amidy

AOGOSITRA 2016

Mivadika ny pejin’ny TantaraTandremo ny maso !Fivorian’ny APF : santatra ambava-ranoTontolo vaojanahary sy asa-tananaKolontsaina mampitrakaMbola hiarina i AndroyLokanady amin’ny FMITanora eto amin’ny Ranomasina Indiana

MATOAN-DAHATSORATRA

VAOVAO

Nanomboka tamin’iny volana Jolay iny ny tohi-vakan’ny Fihaonambe iraisam-pirenena eto Madagasikara. Vita tamin’iny volana iny ihany koa ny fifanarahana tamin’ny Tahi-rim-bola Iraisam-pirenena (FMI). Mitohy ny fanarenana, fanavaozana fotodrafitrasa sami-hafa manerana ny Nosy. Itodihana manokana ny faritra ahitana Malagasy tena mbola anaty fahasahiranana lalina. Inona no dikan’izany rehetra izany ?

Misy Oha-pitenenana milaza hoe: « Ririnin-dasa tsy tsaroana ». Izany hoe: ny fangirifiriana tamin’ny andro lasa tsy tsaroana fa izay mianjady ankehitriny ihany no mampimenomenona. Marina izany eo amin’ny isam-batan’olona, ary marina koa eo amin’ny fiainam-pirenena. Marina fa tsy feno raha fanarenana sy fampivoarana ny fiainam-pirenena no resahina.

Toa tsy tsaroana intsony, hoe, hantsana toa inona no nisy ny Firenena roa taona sy tapany mahery kely izay. Firenena nahiliky ny hafa tahaka ny tsy nisy nandritra ny dimy taona satria najabaka tanaty endri-pitondrana efa nilaozan’ny toetr’andro, niain-ga tamin’ny fandrobana an-keriny ny fahefam-pi-tondrana lany eram-bahoaka. Firenena tsy mbola nahavita nizaka tena tanteraka fa niankina ara-bola be dia be tamin’ny any ivelany nandritra ny dimam-polo taona mahery. Tankina ny fifandraisa-na, tankina ny famatsiana. Latsaka an-kady ny fiharian-karem-pirenena (Vakio Lokanady n°1), nandrobona toa ny ahi-dratsy ny kolontsaina fandrobana harem-pirenena, tsy fanajan-dalàna, herisetra ankilany, kitrano an-trano andaniny. Nahatratra taha tsy mbola fahita teto Madagasikara ny fahantrana : 90%.

Inona no zava-misy izao? Ny fivoriana faha 42 nataon’ny Fikambanan’ny

Antemieram-pirenena mampiasa ny teny frantsay tamin’ny volana Jolay 2016 teo no nanokatra ireo fivoriambe iraisam-pirenena izay hifanesy hatra-min’ny volana Novambra. Fivorian’ny “Experts Comptables” mampiasa ny teny frantsay, Fivo-rian’ny “Comesa” izay miteny anglisy ny ankama-roany, Fivorian’ny Mpanao Gazety mampiasa ny teny frantsay, Fivorian’ny Filoham-pirenena sy Mpitondra avy amin’ny firenena mampiasa teny frantsay, Fandraisana ny Fiadiana ny lakan’izao tontolo izao eo amin’ny lalao Tsipy Kanetibe.

Dikany: sady tafaverina tanteraka anatin’ny fiana-kavim-be iraisam-pirenena i Madagasikara no tonga manome hasina sy manokatra ny varava-ran’ny fifandraisana ara-politika, ara-piharian-kare-na sy kolontsaina ho antsika izao tontolo izao. Mivadika tanteraka ny pejin’ny fitokana-monina.

Vita soamantsara ny fifanarahana tamin’ny Tahi-rim-bola iraisam-pirenena (FMI). Manokatra ny varavarana amin’ny famatsiam-bola samihafa no tena maha zava-dehibe azy io. Etsy andaniny, kosa, anefa! dia manery antsika hanitsy ny lafiny fitantanan-draharaha rehetra fa indrindra ny fam-piasana ny teti-bolam-pirenena mamahana azy, mbola trosaina ny ampahany betsaka. Isan’ny fepe-tra hampiharina miandàlana ny tsy hamenoan’ny Fanjakana intsony ny vidin’ny solika, ny fanitsiana ny vidin’ny jiro sy rano ary ny fitantanana ny Jirama. Tsara ho fantatra ihany fa 200 miliara ariary isan-taona no volam-panjakana namenoana ny vidin’ny solika, 300 miliara ariary no nanampiana ny Jirama fa tsy mahavaha ny fatiantoka. Vola avy amin’ny kitapom-bolam-panjakana ireo, izany hoe: avy amin’ny hetra sy haba alaina amin’ny Malagasy rehetra. Ao anatin’izay ny sahirana indrindra, maro an’isa mety tsy misitraka akory na solika, na jiro, na rano.

Tsy maintsy avadika ny pejy navelan’ny tetezamita ary efa jerena ny fomba hitondrana ny fanitsiana mba ho voatsinjara ara-drariny sy hitsiny eo amin’ny sokajin’ny mpanjifa ny vesatry ny fanitsina.Milamina tanteraka izany izao ny lafiny

iraisam-pirenena rehetra ka hisokatra miandàlana ny famatsiam-bola hanafainganana sy hanitàrana ny asa fampandrosoana. Mahazo aina ny hery liam-pivoarana sy tia fananganana. Tsy maty voala-vo an-kibo kosa ireo te hanao dia miverina, liana amin’ny fanonganana.

Tranga voajanahary sady mahaliana no mila fitandremana fatratra ny Fanakona-masoandro. Hahita an’izany ny mpo-nina amin’ireo tanana anatin’io tsipika mavo io amin’ny 1 septambra ho avy izao. Ny sary ery ambony no manazava ny tranga mahatonga ny fanakona masoandro. Samy mihodina anatin’ny habakabaka tsy hita fetra manodidina ny masoandro ny tany sy ny volana. Ny volana moa miho-dina manodidina ny tany. Misy fotoana mifanitsy izy telo ireo ka eo anelanelan’ny tany sy ny masoandro ny volana. Toa ny zava-drehetra tarafin’ny masoandro dia miteraka aloka izany ny volana. Mipaka hatraty amin’ny tany ny aloky ny volana tarafin’ny masoandro ka ahitana faritra anaty aloka izany ny tany. Ny mampiavaka ity fanako-

na-masoandro ho avy ity dia hisy fotoana tena milahatra tanteraka izy telo. Dia tena maizina be mandritra ny fotoana lavalava ihany, telo minitra eo, izay faritry ny tany mifanandrify amin’ilay aloka be. Maizina eo amin’ny mitatao vovonana ! Takona ny masoandro. Ireo tanana voasoratra ireo izany dia ahita izany.Eo indrindra no mila fitandremana fatratra. Mila solomaso manokana vao mahazo mijery ny masoandro sy ny volana manakona azy satria ilay hazavana izay misy ambiny kely amin’ny manodidina sy mipoitra miandalana rehefa mikisa-ka ny volana dia hazavana tsy zakan’ny maso. Tena manimba tsy misy ivalozana raha manandrakandrana an’izany. Mila fampitandremana ho an’ny rehetra faindrin-

dra ny ankizy dieny izao izany. Anaty fialan-tsasatra ny mpianatra izao ka tsy maintsy ampiasaina izany ny fitaovan-tserasera samihafa mba isorohana ny loza. Afaka iray volana latsaka dia migadona ny tranga !Ho an’ny mpikaroka ara-tsiansa kosa dia fotoana iray tena andrasany sy iomanany ny fotoana tahaka ity ho avy ity. Be dia be ny torohay ho tovoziny avy amin’izany mikasika ny planeta sy ny fiainany. Mahasarika mpizaha-tany koa ity tranga ity ka efa ampoizina fa ireo tanana ireo dia ho feno mpivahiny sy mpizaha-tany amin’ny 1 septambra 2016. Tamin’ny 2001 efa nisy toa io taty amintsika. Ny manaraka dia any amin’ny taona 2064 indray.

MANOMBOKA NYFANAMBOARANA NY RN7

Natomboka tamin’ny fiandohan’ny volana Aogositra 2016 ny fanamboarana ny Lalam-pirenena faha 7 eo amin’ny mampitohy an’Ambohimahasoa sy Fianarantsoa. Miazara roa ny asa. Ny tapany voalohany, 6 km novatsian’ny Vondrona Eropeana vola ary hatao amin’ny antsoina hoe “Béton enrobé”. Ny tapany faharoa 19 km dia atao Bitume toa ny fahita ary vatsian’ny Fanjakana vola. Fomba fanaovan-dalana efa fahita any ivelany ny Béton enrobé fa izao vao mitsidika eto amintsika. Araka ny filazan’ny efa mahafantatra azy io tsara dia sady mora no mateza lavitra noho ny Bitume izy io.

AOGOSITRA 20162

A m b o h i p i h a o n a n a n ’ n y Filohan’Antenimieram-pirenen’ny tany mampiasa ny teny frantsay Antananarivo tamin’ny 8 ka hatramin’ny 12 jolay 2016. Ity no nisantatra ireo �voriana fara-tampony izay hifandimby hatramin’ny volana Novambra, fotoana handraisan’i Madagasikara ny �haonan’ny Filoham-pirenena sy Fanjakana mampiasa ny teny frantsay. Fisedrana voalohany ny fahamatoran’ny fanomanantsika �haonan’olona manampahefana ambony aman-jatony na an’arivony. Antsipirihany marobe no tsy maintsy fehezina amin’izany : ny fandraisana, ny fampiantranoana, ny �tandroana ny �laminana sy ny fahasalama, ny fampitaovana ny e�tra �voriana, ny �fandraisana amin’ny mpikirakira vaovao sy ny famaliana ny tinadin’izy ireo mba ahatontosa tsara ny asany mampita ny vaovao maneran-tany anaty fotoana fohy. Azo lazaina fa tanteraka somantsara ny �karakarana iny �voriana voalohany iny. Miverina any amin’ny �reneny avy ireo vahiny ireo dia afaka hilaza fa vonona i Madagasikara fa tsy araky ny siosio fandemen-tsaina samihafa fandre eto an-toerana.

Ireo ny sainam-pirenena mampiasa ny teny frantsay. Misy amin’izy ireo no tsy nanome sata o�sialy ny teny frantsay any aminy fa mahatakatra hoe vondrona misy lanjany ara-kolotsaina sy �harian-karena ny OIF. Ny antony dia miparitka maneran-tany ny mpikambana izay ahitana �renena efa tena matanjaka toa an’i Kanadà, Belizika, Soisa na i Frantsa, na koa �renena efa misandratra toa an’i Vietinama, Maraoka na Roandà.Vina mahatsinjo lavitra ny resaka ka tsy i

Notolorana ny mari-boninahitra Commandeur de l’Ordre National ny Filohan’ny APF Aubin Minaku sy ny Sekretera Jeneraly Pascal Terrasse. Notoloran’ny APF mari-bonihaitra Grand Croix de la Pléiaade kosa ny Filoham-pirenena Malagasy Hery Rajaonarimampianina. Niara naka sary tamin’izy ireo avy eo Ramatoa Michaëlle Jean, Sekretera Jeneralin’ny OIF, sy Ramatoa Voahangy Rajaonarimampianina.

Madagasikara nomem-boninahitra hampiantrano indray no harisarisa. Sady isika malagasy no namaritra ny loha-hevitra hodinihina : �voarana iaraha misitraka sy fampandrosoana itompoana andraikitra, antoky ny ny fahamarinan-toerana.

AOGOSITRA 2016 3

KOLONTSAINA

Nanana ny anjara toerany nahaliana ny Solom-bavambahoaka avy amin’ny tany mampiasa ny teny frantsay koa ny santionan’ny hai-kanto sy asa-tànana malagasy. Nanokana fotoana nitsidi-hana ny fampirantiana izy ireo ka hita fa tena variana nijery ny vokatry ny talenta sy ny fahai-za-manaon’ny mpanakanto malagasy.

Asiana resaka manokana ny mikasika ny asa- tànana satria tokony hirafitra ho zotram-pi-harian-karena midadasika izy io ahazoana mitrandraka ny tsena maneran-tany fa indrindra nytsenan’ireo tany mampiasa ny teny frantsay.

Tafiditra tsara anatin’ny lohahevitry ny fihaonambe amin’ny volana Novambra izany satria fampitomboana harin-karena tsimialonjafy anaty fampandrosoana itompoana andraikitra. Nahoana no tsimialonjafy?

Maherin’ny roa tapitrisa ny Malagasy mivelona mivanta-na na ankolaka amin’ny fifandraisana amin’ny asa- tànana manerana an’i Madagasikara. Raha mahatafapetraka lamina sy rafitra mampiray zotra ny fahatongavan’ny asan’izy ireo eo amin’ny tsena anatiny sy ivelany izany isika dia miteraka fitomboan’ny harin-karena tsimialonjafy ho azy ireo. Ny tarehimarika tamin’ny taona 2013 dia manambara fa 10% isan-jaton’ny harin-karem-pirenena eo no anjara entin’ny asa- tànana, mitentina 13 tapitrisa amin’ny vola Euros eo ho eo. Inoana fa mbola afaka miaka-tra izany mari-bola izany satria ny tarehy marika ihany koa no manambara fa mbola ny 1,6% amin’ny mpanao asa-tànana ihany no mahavita manondrana ny vokany.

Raha jerena ny tarehimarika farany azo ianteherana dia mizara telo ny karazan’asa-tànana : 40% ho an’ny lamba sy izay vokarina avy aminy, 12% avy amin’ny zavamaniry

azo anaovana rary ary 48% dia ny asa avy amin’ny hazo, ny vato isan-tsokajiny, sns. Maro karazana ny asa-tànana malagasy satria tsy tambo isaina ny karazan’akora hamokarana azy ireny. Samy manana izay maha izy azy ny tontolo voajanahary malagasy isam-paritra, an-tanety sy an-dranomasina.

Mila vina lavitr’ezaka sy paikady matotra

Rehefa mijery avy ifotony dia mazava fa miantoka ny ampitson’ny asa-tànana sy izay mivelona amin’izany ny fitandrovana sy fikojakojana ny tontolo voajanahary. Fara-fahakeliny fiarovana azy amin’ny fanimbana sy fando-

NY TONTOLO VAOJANAHARY, SOMPITRY NY ASA-TANANA, LOHARANO FIHARIAN-KARENA

roana, ohatra. Fa azo heverina koa ho an’ny zavamaniry sasany ny tetikasa fambolena azy ireny rehefa mazava ny làlam-barotra any am-parany.

Tato ho ato koa dia re fa mihasahirana ny mpanao asa- tànana noho ny tsy fahitàna akora intsony satria misy fanondranana goavambe azy ireny. Mila fandanjalajana izany eo amin’ny politikam-pirenena sao sanatria lasa tompony mangataka atiny ny mpanao asa-tànana mala-gasy no lasa mpanjifa ny vita avy any ivelany fotsiny ny olona.

Be dia be ny fanofanana niarahana tamin’ireo antsoina hoe: mpamatsy vola ivelany mba hanatsarana ny kalitaon’ny zava-bita. Ny tsikaritra, anefa, dia hofaniny hanana ny fahaiza-manao amin’izay tsena fehezin’ireo vahiny ny mpanao asa-tànana malagasy ankilany; ary andaniny, miovaova lava ny paikadintsika Malagasy ary tsy mitozo ny fanatsaràna ny fahaiza-manao.

Toy ny fiainam-pirenena manontolo ary miankina aminy rahateo, dia mila fahamarinan-toerana mateza sy vina mahataka-davitra ny sehatry ny asa-tànana. Rehefa voasoritra izany dia afaka mijery izay fiaraha-miasa mifan-draika amin’izany isika fa tsy ny tolotra fiaraha-miasa avy ivelany no manjary politikan’ny asa-tànana malagasy. Toy ny amin’ny sehatra maro hafa dia mila manavao ny rafitra ahatonga antsika hatoky ny tenantsika isika. Matoky ny tena, mifampatoky eo amin’ny fiaraha-miatrika ny lokanady.Tsy andraikitry ny mpanao asa-tànana irery izany fa miaraka aminy ny mpikaroka amin’ny fambolena, ny mpikaroka làlam-barotra, ny mpikaroka ara-teknika, sns. Asa vadi-drano tsy vita raha tsy ifanakonana satria ny kanto indrindra amin’izay vokatry ny tontolo voajanahary iombonana no tiana omena hasina.

« Faire avec ce que nous sommes et ce que nous avons »

Au-delà des polémiques incessantes et stériles distillées par

certains esprits rétrogrades, les préparatifs en vue des rencontres internationales qui vont émailler le deuxième semestre 2016 avancent. Mieux encore, l’une des plus presti-gieuses de ces rencontres a déjà eu lieu avec la 42ème Session de l’Assemblée Parlementaire de la Francophonie du 8 au 12 juillet 2016, qui a rassemblé plus de 300 participants. Mais le plus grand dé� reste le Sommet de la Francophonie en Novembre.

Compte tenu du contexte, l’énoncé de mission du Président de la République : « Faire avec ce que nous sommes et ce que nous avons » prend tout son sens.

Ce que nous sommes ? Un pays qui veut tourner dé�nitive-ment la page de son dernier isolement international, se libérer de la dépendance à travers des relations de dialogue et de partage par le biais d’un vecteur culturel commun : la langue française. La Francophonie c’est un regroupement de plus de 80 pays engagés, ensemble et progressivement, à recti�er les déséquilibres en tous genres qui sont à l’origine de l’instabilité du monde. Mais nous sommes aussi, hélas ! des êtres marqués par une histoire chaotique dont la plus récente crise nous a fait

vivre pendant cinq ans dans une organisation sociale et politique totalement anomique : valeurs écrabouillées, repères embuées, ambition réduite à l’égo-calculette. Des scories qui minent la con�ance mutuelle et freinent la mutualisation des énergies. De connaître nos démons peut nous aider à les vaincre et c’est l’exercice quotidien pour assumer au mieux la préparation de ces grands événements qui engagent le pays.

Ce que nous avons ? D’un point de vue très terre à terre mais déterminant, des ressources limitées encore plus par la récente Loi de Finances Recti�cative. Ce qui met les premiers respon-sables dans l’obligation d’optimiser ces ressources. Avec la succession de ces rencontres au Sommet nous béné�cions d’une économie d’échelle et de plusieurs champs de retour d’expérience. Les mises à niveau d’infrastructures, d’équipe-ments et d’organisation vont servir à plusieurs reprises et la capitalisation est envisageable pour les années à venir. Les établissements hôteliers ont goûté à la croissance partagée et les opérateurs économiques ont sans doute plus de raisons de s’engager pour montrer que nous avons une ambition commune, une con�ance mutuelle tendue vers l’objectif : réussir. Sur ces bases la solidarité francophone devrait s’expri-mer pour concrétiser son idéal de partage.

La veille du dernier jour de session de l’Assemblée Parlemen-taire de la Francophonie, les invités ont joint l’utile à l’agréable lors du dîner o�ert par le couple présidentiel au Palais d’Etat de Iavoloha.

AOGOSITRA 20164

KOLONTSAINA MAMPITRAKA

Nangingina tato ho ato ny asa fanakiviana samihafa sy ny paika mampiroaroa saina ny Vahoaka ny amin’ny hisian’ny fivoriana an-tampony ho an’ny tany mampiasa teny frantsay « OIF » eto Madagasikara amin’ny Novambra 2016 ho avy izao. Nangingina, satria, resaka tsy misy fotony ka resin’ny tranga hita maso samihafa izay manambara fa matoky ny fitondrana amin’ny fanantontosana io Fihaonambe an-tampony io ny fianakaviam-ben’ny firenena mampiasa ny teny frantsay.

Efa in-droa nitsidika teto amintsika, nijery ny fandrosoan’ny fanomanana ny Sekretera Jeneralin’ny OIF, Ramatoa Mickaël Jean, teratany Aisiana fa olompirenena Kanadiana. Herinandro vitsy izay, dia tonga nivory teto amintsika koa ny Fikambanam-ben’ny Antenimieram-pirenen’ny tany mampiasa teny frantsay. Ireo rehetra ireo dia samy resy lahatra fa mandroso araka ny tokony ho izy ny fanoma-nana ilay Fihaonam-be amin’ny Novambra. Isika samy isika no “manaratsy tena toa omby hatsika”, manao “mpamosavy malemy ka ny ao an-trano ihany no vorehina”.

Tsara iverenana ny sahon-dresaka niely satria na mangingina azy ireny izao, mety mbola hitampody ihany. Etsy andaniny, raha mbola misy mampiroaroa ny saintsika Malagasy mikasika ny lanjan’io Fihaonambe amin’ny Novambra io dia tsy ho vitantsika ny hampanjary sy hanararaotra ny tombontsoa tokony haterany.

Remby ara-tantara ny teny frantsay dia ampiasina

Ny resaka naely aloha dia ny hoe: tsy ilaina izany frankôfônia izany satria bodoin’ny Frantsay ireo nosy madi-nika ary amin’ny fari-dranomasina atsimo andrefana. Resaka tsisy fotony satria, voalohany! fifandirana eo amin’I Frantsa sy Madagasikara ny momba ireo nosy ireo ka tsy misy idiran’ny frankôfônia.Teo koa ny hoe : ao ambadik’io indray ny Frantsay no hiverina hanjanaka ny Malagasy. Resaka tsisy fotony satria, faharoa! firenena 82 no anatin’ny frankôfônia handinika izay ampiasana io faribola-na lehibe io ho an’ny fampitomboana ny harin-karena tsimialonjafy anatin’ny firenena mpikambana rehetra. Izany tsy manakana ny firenena tsirairay hanana ny paika hitadiavany ny tombontsoany. Raha tsy manana izany paika izany isika tsy tokony ho gaga raha ny tombont-soan’ny hafa no manjaka. Efa resy tsy miady koa isika raha aty am-piandohany dia efa ny tahotra sy ny fifampitahorana no mibahana ny saina avy hatrany.

Mifandray amin’ireo voalaza ireo ihany koa ny famafa-zana resaka hoe : hiverina ho tsindrian’ny teny frantsay ny teny malagasy. Efa 120 taona no nisian’ny teny frantsay teto amintsika. Raha aravona ny tarehimariky ny mpikaroka avy amin’ny ankolafy samihafa dia tsy mihoatra ny 3%n’ ny Malagasy no mahafehy tanteraka ny teny frantsay. Izany hoe: afaka mahazo tsara izay hevi-teny frantsay vakiany, afaka manoratra teny frantsay anatin’ny fenitra fanoràtana azy, afaka miady hevitra sy mandresy lahatra mampiasa teny frantsay. 3% ! Misy firenena sasany aty Afrika ahitana teny sy fomba fiteny nentim-paharazana an-jatony ka tsy mahagaga raha mila teny vahiny, lovan’ny fanjanahan-tany matetika, hampiray ny fifandraisana sy ny serasera izy samy izy. Isika Malagasy manana teny iombonana, tsy mila teny vahiny ifandraisana sy iseraseràna.

Fa ilaintsika ny teny frantsay mba ifandraisana sy ifampi-

raharahana amin’ireo firenena 82 ireo, izay ahitana mponina 900 tapitrisa. Eo amin’ny fijery ara-piharian-karena dia mpanjifa 900 tapitrisa izany ireo ary manamora ny fifampira-harahana aminy ny fananana teny iaraha-mampiasa. Azo heverina toa izany koa ny teny anglisy, sinoa na arabo izay efa ianaran’ny ankizy sy tanora malagasy. Fa raha 3% no mahafehy tanteraka ny teny frantsay hatreto, tsy afaka mbola hihoatra izany ireo mahafehy teny hafa. Miainga amin’ny zava-misy isika sady maminavina sy manoritra ny ho avy.Remby ara-tantara ny teny frantsay dia ampiasaina satria fitaovana. Aoka izay ny fanjanahan-tena sy fanjana-han-tsaina.

Kolontsaina mampitrakaNy sary mandravaka ity pejy ity dia nalaina tamin’ny

takariva nanasan’ny Filoham-pirenena sy Ramatoa vadiny ireo solontena 341 avy amin’ny Antenimeram-pirenenan’ny tany mampiasa ny teny frantsay. Ny Fikambanam-ben’izy ireo, ny APF, no nivory teto amintsika tamin’ity volana Jolay ity. Ny tarigetran’izany fikambanam-be izany dia ny fampiro-boroboana ny frankôfônia sy ny fifanakalozana ara-kolont-saina. Nifandraika tamin’izany lohahevitra izany ny tonto-lon’ilay takariva (Vakio koa : Tontolo voajanahary, sompitryny asa-tànana) mba anehoana ny endrika samiha-fan’ny kanto malagasy. Hoso-doko, asa-tanana, hira sy dihy samihafa mampiaina ny gadona sy ny teny malagasy. Varia-na ny vahiny, resy lahatra fa manana harena faran’izay sarobidy ny Malagasy, manana kolontsaina maroloko mam-piroborobo ny famoronana. Ary nitotorebika nandihy no niafarany.

Tamin’io takariva io no nanolorana mari-boninahitra sami-hafa, ho an’ny vahiny sy ny Filoham-pirenena, ary tamin’ny lahateniny dia naompan’nyFiloham-pirenena tamin’ny lanjan’ny Kolontsaina ny lahateniny. Raha fintinina ny votoa-tin’izany lahateny izany dia toy izao : Ireo taza-maso ireo ny

sombiny kely dia kely itarafana ny kolontsaina malagasy mamokatra ny kanto. Fa misy endriky ny kolontsaina mala-gasy izay tsy hita maso, tsy azo tsapain-tànana nefa misy lanjany goavana. Tsy inona izany fa ny Fihavanana sy ny soatoàvina miaraka aminy tany an-doharano. Anatin’izao tontolo mihotakotaka laroin’nyherisetra samihafa izao dia ilaina ny mitodika amin’ny soatoàvina iorenan’ny maha olona malagasy antsika. Tsy itodihana fe itodihana fotsiny fa alalinina ary karohina, hoe, inona no fenitra vaovao tokony iombonana, mifanaraka amin’ireo soatoàvina ireo, ny toetr’andro iainana sy ny lokanady ankehitriny. Marina izany ho an’i Madagasikara fa marina koa izany ho an’ny faribo-lan’ny tany mampiasa ny teny frantsay. Notsiahiviny ny lohahevitra naroson’i Madagasikara hodinihin’ny fihao-nambe amin’ny volana Novambra io : Fivoarana iaraha-mi-

sitraka sy fandrosoana itompoana andraikitra, fepetra ahamarin-toerana an’izao tontolo izao sy ny Tahala mam-piasa ny teny frantsay.

Fantatsika ny antony maro mahatonga ny firenena sy ny isan’ankohonana mbola sahirana (Lokanady n°1) hatra-min’izao. Fantasika koa, anefa, fa mendrika ampitso mami-ratra lavitra noho izay iainana ankehitriny isika, ary manana izay enti-manana ho amin’izany. Maro ny firenena tsy manana ny ananantsika nefa tafavoaka satria nitafy hery izy ireny, nampiorim-paka tao amin’ny olony ny kolontsaina mampitraka, nifanomezany tànana sy niarahany namindra ho eo amin’ny làlan’ny fahombiazana. Ny mandeha irery mety handeha aingana, fa ny mandeha miaraka lasa lavitra.

AOGOSITRA 2016 5

Surgi, mpitarika ny Vilon’Androy. Zanak’iny faritra iny, mpitondra fanevan’ny hira antsoina hoe Banaiky, Beko, Tsinjaka. Efa nitety firenena maro maneran-tany nanofahofa avo ny kolontsain’i Androy.

INDRAY ANDRO ANY,HIARINA I ANDROY.

Matetika raha vao mandre hoe Androy dia ny hain-tany sy ny tsy fahampian-tsakafo no mby ao-tsai-na voalohany. Zavamisy tokoa ireo any Androy ary tsy vao izao izany. Rehefa tonga amin’ny endriny tena mangirifiry dia fandre ny hoe « kere » ny any atsimo. Dia indro fa mivoaka an-gazety sy amin’ny tambazotra manera-tany ny sarin’ankizy mitofezaka, renin-jaza mampinono ny tsy misy. Rariny raha toa ka misy fientanan’ny firaisankinam-pirenena sy ny ezaka manokana ataon’ny fitondrana amin’ireny fotoana ireny. Tsikaritra koa fa mailaka dia mailaka mihitsy ireo mpamatsy vola amin’ny alalan’ny fikambanana tsy miankina samihafa mitondra fanampiana.

Volabe tsy nahitana vaha olana mateza

Ho an’izay mba manara-maso io fahasahiranan’Androy io dia tonga ho azy ny fanontaniana : dia tsy nahitana vaha olana mateza mihitsy ve izy io ? Raha nisy faritra nanatontonana vola an-taprisany tsy hay isaina intsony teto Madagasikara dia io faritra io. Raha misy faritra itangoronan’ny �kambanana iraisam-pirenena milaza fa hanampy dia io faritra io. Ka ahoana no ny teo ihany no mbola miverina ?

Ny valiny am-pahatsorana dia misampana telo fara fahakeliny : na tsy nisy paikady tena hamahana ny olana fototra dia « vanja may tsy harena » fotsiny ny vola natontona ; na tsy nandeha amin’ny tokony nampiasana azy ny vola ; na ireo roa ireo mitam-batra. Fantantra fa be ny asa natomboka, lany ny vola fa tsy vita ny asa. Dia samy miala fotsiny fa tsiys arakaraka. Ny la�ny iray tsy azo odian-tsy hita koa anefa dia ity : sao mba lasa antom-pivelo-man’ny �kambanana iraisam-pirenena tsy miankina (ONG) sasany koa ny tsy �sian’ny vaha olana mateza satria manamafy ny �san’izy ireny izany ? Izy ireny tsinona no voatondro itantana ny famatsiam-bola iraisam-pirenena matetika. Izany hoe ny fomba �jeriny no mahazo vahana, ny vaha olana mety aminy no lasa tetisaka malagasy.

Mila paikady mirindraManoloana izany tranga mampalahelo miverimberina izany

dia nisy �kaonan-doha lehibe natao tany Ambovombe Androy tamin’ny volana Febroary 2016. Ny nampiavaka azy io dia Minis-tera maro no indray nikaon-doha niaraka tamina tompon’an-draikitra sy mpiantsehitra maro any an-toerana. Nahatratra 300 ny mpandray anjara tamin’ny �kaonan-doha ary voadinika daholo ny la�ny rehetra izay mifaringom-paka anatin’ny fahasa-hiranana mianjady lava amin’Androy.

Ny volana Mey indray dia nihaona ny Governemanta malagasy

sy ireo mpiara miombon’antoka iraisam-pirenena. Ny tanjona dia izay anatanterahana ny hafatra avy amin’ny Filoham-pirene-na : « Aoka izay ! ny �jery sy fomba �asa mitsotokotoko, diniho araka ny �fandraisany ny anton’ny olana mianjady amin’An-droy, dia vaha olana mirindra mahenika ireo olana samihafa ireo no andrasako aminareo. » Ny dikany dia tetikasa faritan’ny malagasy amin’izay no ifampiraharahana amin’ny mpiara miombon’antoka samihafa.

Miketrika an’izany tetikasa mirindra izany ny Governemanta ankehitriny. Tao anatin’ny fahamehana farany teo anefa dia efa nitondra vaha olana samihafa ny �tondrana, ary ankehitriny dia efa misy tetikasa izay omanina manokana ho an’ny faritra Androy, miaraka amin’ny Banky iraisam-pirenena. Mitovitovy amin’ny tetikasa Vatsin’Ankohonana izay efa tanterahina amin’ny faritra vitsivitsy.

Fanampiana ny ankohonana an’arivony tena sahirana sy fampirisihina azy ireo hiditra amina tetikasa madinika hanatsara ny �ainany andavan’andro sy hahatonga azy ireo ho ta�ditra anaty lamina ara-piharian-karena mateza. Mitentina 18 tapitrisa amin’ny vola dôlara izany tetikasa izany ary haharitra 18 volana ny fanomezana tosika ireo ankohonana sahirana. Any amin’ny volana Oktobra any no heverina ampiharina izany. Ao anatin’izay vanim-potoana 18 volana izay dia heverina kosa fa efa manomboka mira�tra sy mitondra vokatra ny paika maheni-ka sy mateza ho an’ny faritra manontolo. Tsy maintsy anatin’izany paika izany ny famahana olana ny resaka rano.

Sombin-tantara tsara ho fantatraTsy vao izao no nianjadian’ny hain-tany sy tsy fahampian-tsa-

kafo ny faritra Androy. Tamin’ny taona 1913, 1915, 1921, 1930 dia efa nisy « kere » mafy tamin’iny faritra iny. Ny mafy indrindra anefa dia tamin’ny taona 1943. Nivarotra fanana mihitsy ny olona, ny vehivavy nivarotra �ravaka dia nandao ny tanana. Olona mantanjaka ara-batana sy ara-tsaina, manana ny kolont-saina sy ny kantomaha izy azy ny Antandroy ka tsy nanaiky mora ny �havian’ny mpanjana-tany tany aminy fahizay. Ny

Vao niverina tamin’ny endrim-pitondrana ara-dàlàna, voa�dim-bahoaka i Madagasikara dia isan’ny tombontsoa voalohany niverina ny �sokafan’ny tsena amerikana amorain’ny AGOA ho an’ny vokatra malagasy.

Orinasa 26 no efa afaka mitrandraka ny tsena amerikana anatin’io fandaminana io ary ny 10 amin’izy ireo no efa manondrana entana. Ny �resaka matetika dia ireo orinasa afa-kaba manao akanjo. Fa isan-karazany ny entana azo alefa amin’io tsena amerikana io. Vokatra avy amin’ny zavamaniry, avy amin’ny hoditra, zava-pisotro, asa-tanana isan-karazany. Asa vaovao 4500 no nisokatra tamin’ny taona 2015, heverina fa hisy 3600 any ho any amin’ity taona ity.

Tamin’ny taona 2004 dia efa nampiditra tany amin’ny 300 tapitrisa dolara ny varotra tanatin’ny AGOA. Rava tanteraka izany tanatin’ny krizy ary olona an’arivony no very asa satria tapaka daholo ny �fandraisana. Tamin’ny telo volana voalohan’ity 2016 ity dia 5 tapitrisa dolara no niditra indray. Ny tanjona anatin’ny Tetikasam-pirenena ho an’ny Fampandrosoana (PND) dia 500 tapitrisa dolara isan-taona.

Herintaona taorian’ny niverenan’ny AGOA dia eo amin’ny laharana fahatelo aty amin’ny faritra atsinanan’i Afrika i Madagasikara. Noho ny hamaroan’ny karazan’entana sy ny fahaiza-manaon’ny mpiasa malagasy dia ampoizina fa hiakatra aingana izany laharana izany.

TSENA AGOA

alan-draketa izay naniry tany fahiny dia sady sakafon’ny olona ny voany no sakafon’ny omby ny raviny. Ny alan-draketa koa anefa dia toa ny ala kitroka nanodidina ny tanana niaro ny olona tamin’ny hetraketraky ny mpanjanan-tany. Izany no anton’ny ny �tenenana hoe : « Longo ty Tandroy ty Raketa » Nampidi-ran’ny mpanjana-tany karazana fanday hihinana ny raketa ka rehefa ela ny ela dia foana io karazana raketa miavaka io, miova niaraka tamin’izay koa ny toe-tany, niha-maina.

Ny Antandroy no isan’ny foko malagasy tena mpi�ndra monina. Tany amin’ny taona 1922 dia efa nisy nalefa an-keriny (SMOTIG) tany la Réunion. Taty aoriana, taona 1963, dia an-jato-ny ny Antandroy nalefa niasa tamin’ny fambolena sy �kapana fary tany Nosy Be. Fa ny Antandroy, na lasa aiza na lasa aiza noho ny �làna ravin’ahitra, dia miverina any an-tanindrazany rehefa mahazo taona. Sombin-tantaran’Androy izany. Ankehi-triny mola miatrika ny mafy izy fa indray andro, hiarina Androy.

Notontosain’ny fiandraiketana seraseraao amin’ny Fiadidiana ny Repoblika

http://www.presidence.gov.mg/https://www.facebook.com/compresidencemadagascar/

Talen’ny famoahana : Johary RakotonirinaTrano printy : X-PRINT, Zone Forello Tanjombato

Isan’ny natonta : 20 000

VAOVAO

AOGOSITRA 20166

publiques, telles que la compagnie d’électricité JIRAMA. Il est certes opportun de faire appel à un niveau élevé d’emprunts extérieurs pour �nancer le développement, mais la viabilité de la dette doit être préservée et les autorités doivent recourir dans toute la mesure du possible à des dons et des �nancements concessionnels ».

« Les réformes destinées à renforcer la gouvernance sont également déterminantes pour la réussite du programme économique. Parmi les principales mesures à entreprendre il convient de renforcer les pratiques de gestion des �nances publiques et de passation de marchés, d’accroître la transparence budgétaire, de gérer avec prudence les conséquences budgétaires des partenariats public-privé, et de renforcer les institutions et le dispositif juridique de lutte contre la corruption ».

« Il sera essentiel d’asseoir solidement les bases qui permettront de donner davantage de profondeur au système �nancier a�n de renforcer la croissance économique et la stabilité. Cela exigera une supervision plus fréquente et plus rapprochée des banques et des établissements non bancaires, la mise en place d’un dispositif légal et opérationnel pour les établissements en di�cultés, et la promotion de méthodes de paiement modernes ».

« La banque centrale a été renforcée grâce à une plus grande indépendance juridique et à l’augmentation des réserves internationales. Les autorités devraient rester vigilantes à l’égard du maintien de la stabilité des prix et elles devraient continuer d’améliorer le dispositif opérationnel régissant la mise en œuvre de la politique monétaire, y compris en établissant un marché monétaire �uide ».

Évolution récente de la situation économique

Sous le poids d’institutions fragiles, Madagascar s’e�orce de se relever d’une période prolongée de crise politique et d’isolement international, de 2009 à 2013, au cours de laquelle les principaux indicateurs sociaux et développementaux se sont dégradés.

Le redressement qui s’est amorcé en 2014 n’a pas jusqu’à présent impulsé d’élan vigoureux, en raison de l’e�ondrement des cours des principales matières premières, des bouleversements climatiques et des profondes faiblesses structurelles. Le rythme de croissance du PIB est maintenant estimé à 3,1 % en 2015, donc en léger recul par rapport à 2014 et tout juste au-dessus du taux de la croissance démographique. L’in�ation est descendue à 6,3 % à la �n mai 2016, contre 7,6 % à la �n décembre 2015, du fait de la baisse des prix alimentaires et énergétiques.

L’exécution du budget a été délicate en 2015. Les dépenses prioritaires ont été comprimées en raison du dé�cit de rentrées �scales, des di�cultés de �nancement et des transferts imprévus qui ont été nécessaires en faveur des entreprises publiques et des caisses de retraite. Le dé�cit budgétaire a grimpé à 3,3 % du PIB. En dépit des vents contraires internationaux, la conjoncture économique devrait s’améliorer en 2016 sous l’e�et de facteurs internes spéci�ques.

Résultats obtenus dans le cadre du programme de référence

Les résultats macroéconomiques enregistrés dans le cadre du programme de référence (de septembre 2015 à �n mars 2016) ont été globalement satisfaisants. Les objectifs macroéconomiques ont été atteints jusqu’à la �n mars 2016, à l’exception des plafonds du crédit net à l’État et des nouveaux arriérés de paiement extérieurs, à cause de di�cultés techniques pour e�ectuer les paiements. Les recettes �scales ont commencé à s’améliorer peu à peu, grâce aux mesures supplémentaires prises dans le cadre du programme et les objectifs de dépenses sociales prioritaires ont été atteints. La forte accumulation de réserves de change a renforcé les marges de manœuvre extérieures.

Il y a aussi eu des progrès sur le front structurel, notamment le renforcement des audits et contrôles des recouvrements �scaux, la mise en place d’un mécanisme d’ajustement automatique des prix des carburants pour éviter toute subvention énergétique, la présentation au Conseil des ministres d’une loi révisée sur la banque centrale, qui représente une avancée vers un objectif institutionnel essentiel pour la stabilité économique; l’approbation par le Conseil des ministres d’une Politique nationale de protection sociale; l’amélioration de la transparence et du fonctionnement du marché des changes; et la mise en place d’une nouvelle base de données pour renforcer la transparence et la capacité de gestion de la dette.

Présentation résumée du programme

Le programme gouvernemental, appuyé par la FEC, vise à renforcer la stabilité macroéconomique et à promouvoir une croissance durable et inclusive. Les principaux volets du programme sont les suivants :

• élargir les perspectives de croissance inclusive en améliorant l’accès à l’éducation, aux soins de santé et à la protection sociale, tout en misant sur le renforcement des infrastructures et le développement du secteur privé;

• accroître la marge de manœuvre budgétaire en améliorant la mobilisation des recettes et la hiérarchisation des dépenses

• renforcer la gouvernance économique en améliorant la gestion des �nances publiques et en intensi�ant les mesures anticorruption ; et

• consolider la stabilité macroéconomique en renforçant les capacités opérationnelles de la banque centrale et la supervision �nancière. La mise en œuvre des réformes sera appuyée par un programme ciblé de renforcement des capacités et d’assistance technique.

Autres informations généralesLa République de Madagascar, qui a adhéré au FMI le 25

septembre 1963, a une quote-part de 122,2 millions de DTS.Pour plus d'informations générales sur le FMI et la République

de Madagascar, voir: www.imf.org/Madagascar

Isan’ny vaovao lehibe tato ho ato ny naneken’ny Filankevi-pitantanan’ny Tahirim-bola iraisam-pire-nena (FMI) ny hampindramana ny antsoina hoe FEC (Fonds Elargi de Crédit) an’i Madagasikara. Mitentina 310 tapitrisa amin’ny vola dolara izy io ary tsinjaraina hatramin’ny volana Jolay 2019 raha toa ka voahaja izay nifanarahana rehetra. Inona no fara faha keliny tokony ho fantatra momba izany fampindramam-bola izany ? Inona no mampiavaka azy amin’nyfamatsiam-bola fandre ? Inona no fepetrany ary inona ny lokanady mifamatotra aminy ? Mba tsy aha tompon-trano mihono antsika dia ireto fanazavana tsotra.

FIFANDRAISANAFMI SY MADAGASIKARA : LOKANADY GOAVANA

Vonto atinyEo amin’ny �fandraisana ara-bola maneran-tany izay tsy

azontsika ialàna dia misy �tsipika tsotra tsy maintsy hajaina : mifandanja ny vola vahiny mivoaka sy miditra. Tahaka ny �tantanana ankohonana ihany : na ferana amin’izay miditra ny vola mivoaka avy ao an-tokantrano, na rehefa tena misy �làna tsy azo ihodivirana dia mindrana. Fa rehefa mindrana dia tokony hanana fahavononana sy paika hamerenana ny nindramina koa. Ny maha samihafa azy dia �fandanjana eo amin’ny vola vahiny ny resaka.

Toa ny mizàna izany no mitsara io �fandajan’ny vola vahiny miditra sy mivoaka io ary izay rahateo no iantsoana azy hoe « Balance des paiements ». Eo amin’ny ilan’io mizàna io no miditra ny vola vahiny ampindramin’ny FMI satria ankehitriny dia mbola be lavitra ny vola vahiny avoakan’i Madagasikara noho ny vola vahiny ampidiriny. Ho famenon’ny elanelana eo amin’ny mizàna no indramam-bola vahiny amin’ny FMI. Fa avy aiza ny vola vahiny miditra ary inona no mampivoaka ny vola vahiny ?

Raha tsorina dia mamoaka vola vahiny isika amin’ny �vidianana solika any ivelany ohatra. Tsy solika ihany fa ireo entana rehetra avy any ivelany dia mamoaka vola vahiny daholo. Ny �arakodia, ny milina vaventy na salasalany samihafa, eny fa na dia ireny kilalao kely vita avy any ivelany anka�zin’ny ankizy ireny aza. Anatin’izany vola vahiny mivoaka izany koa ohatra ny karaman’ireo « Manampahaizana manokana » avy any ivelany amin’ny tetikasa iarahana eto amintsika. Fa isany koa ny karaman’ny malagasy samihafa miasa ho an’ny �tondrana any ivelany satria raha miasa any Etazonia izy, ohatra, dia tsy maintsy amin’ny vola dolara no andoavana ny karamany. Santionany ireo.

Inona no mampiditra vola vahiny ? Mampiditra vola vahiny ny fanondranana entana ara-dàlàna1. Mampiditra koa ny fanampiana samihafa, eny fa na tsy fanomezana daholo aza izy ireny fa indramina ary tsy maintsy averina anaty fotoana lavalava ihany, am-polo-taonany ny sasany, ary ambany ny zanabola na tsy misy mihitsy. Mampiditra ihany koa ny renivola vahiny entin’ny mpandraharaha avy ivelany hananganana orinasa eto amintsika na ny antsoina hoe IDE (Investissement Direct de l’Etranger). Santionany koa ireo.

Ny tsara ho marihina dia tsy mbola nisy fotoana nahitàna �fandanjan’ny vola vahiny miditra sy mivoaka mihitsy tamin’ny tantaran’i Madagasikara nanomboka tany amin’ny andian-taona 90. Izany hoe : nandany vola vahiny be lavitra noho izay nampidirina isika nandritra ny 50 taona mahery. Dia tsy afa-niala amin’ny antsoina hoe « vahohon’ny FMI » mba

ampifandanjana izany mivoaka sy mididtra izany satria izay �fandanjana izay no miteraka fahatokisana amin’izay rehetra te hitondra vola vahiny, na �kambanana iraisam-pirenena izy na mpandraharaha tsy miankina. Misy fepetra maro karazana ny �fanarahana.

Fepetran’ny FEC Matoa neken’ny Filankevi-pitantanan’ny FMI ny ampindrana

ny FEC dia satria fenon’i Madagasikara ny andiany voalohany amin’ny fepetra notakiana. Raha �ntinina dia mifandray be dia be amin’ny fahaiza-mampihatra ny fahefam-pitondrana sy ny politika ankapobeny mikasika ny fampiasam-bola izany. Ohatra amin’izany ny ezaka samihafa ampitombo ny hetra ta�ditry ny Fanjakana noho ny fanatsarana ny fanaraha-maso sy ny fomba fampidirany ny hetra sy haba2, ny fampitsaharana ny fanampiana ataon’ny Fanjakana amin’ny mpamatsy sy mpitsinjara solika3 , ny fanarenana ny orinasa toa an’i Jirama izay mihodina anaty faty antoka efa an-taonany maro4 , ny fanarenana ny orinasa Air Madagascar5. Samy hananan’ny Fanjakana anjara renivola ireo.

Fa isan’izany fepetra lehibe koa ny fanakendàna ny lalan’ny kolikoly eo amin’ny �tantanan-draharaha rehetra satria ritra noho ny kolikoly ny vola tokony hiasa ara-dalàna eo amin’ny fampandrosoana sy fanatsarana ny farim-piainan’ny malagasy. Ao anatin’izay fanatsarana ny farim-piainana izay ny tetikasa samihafa natao hanomezan-tanana ireo ankohonana faran’izay sahirana6. Ny fampiasana ny volam-panjakana koa dia tokony ho voalanjalanja tsara : tena ilaina sy misy �antraikany amin’ny �hatsaram-piainan’ny mponina sy fampandrosoana ny Firenena ve ny fandaniana ?

Raha dinihina dia tsy misy maha ratsy azy ireo fepetra ireo. Raha iverenana ny voalaza teo aloha dia izany no tsy vitan’izay nitondra rehetra nandritra ny 50 taona ary lovain’izay mitondra ankehitriny. Ny �andohan’ny ezaka no nankatoavin’ny FMI satria fantany tsara fa tsy vita aingana izany rehetra izany noho ny antony maro. Tsy ho azo atao ala-olana amin’ny �tavozavozana koa anefa izany satria isan’enim-bolana dia miara manao tombana ny ezaka fanampiny vita ny roa tonta. Hatramin’ny volana jolay 2019 araka ny voalaza teo ny �tsinjarana ny vola 310 tapitrisa dolara.

Anatin’ny fotoana salasalan’ezaka sy lavitr’ezaka dia tokony ahatsara zavatra izany, fa tsy izany ihany, fa eo noho eo aloha dia misy �antraikany manahirana ihany. Izay no mahatonga ilay voambolana hoe « vahohon’ny FMI ». Voaresaka ohatra ny hoe ampisondrotàna hatrany amin’ny 15% ny vidin’ny Jiro sy Rano mba ialàna amin’ny faty antoka ranolava eo amin’ny Jirama.

Ny varavarana vohain’ny FECAmin’ny la�ny iray hafa dia mamoha varavarana maro mety

hitondra �hatsarana ny �fanarahana tamin’ny FMI. Karazana antoka ho an’izay rehetra ampiasa vola vahiny eto amintsika manko izy io satria manambara fa mihatsara ny �tantanan-draharaha ka azo itokisana ny �fampiraharahana amin’ny Fanjakana malagasy. Ny tombana hatao miaraka amin’ny FMI rahateo hanara-maso ny �tohizan’ny ezaka.

Ampoizina izany fa ato ho ato dia hirotsaka ireo vola vahiny avy amin’ny mpiombon’antoka mahazatra toa ny Banky Iraisam-pirenena, ny Vondrona Eropeana, ny Banky Afrikana ho an’ny Fampandrosoana izay samy manana tetikasa fampandrosoana miaraka amin’i Madagasikara fa niandry io fanapaha-kevitry ny FMI io. Tsy ireo mpiombon’antoka mahazatra ihany fa ao anatiny koa ohatra ny Fiaraha-miasa Japone izay efa vonona handrotsaka 500 tapitrisa dolara any ho any hanitarana ny seranan-tsambon’i Toamasina. Ohatra iray io fa be lavitra noho izany ny tetibola vahiny ho amin’ny fampandrosoana efa maka bahana. Mazava amin’izany fa tsy ilay 310 tapitrisa dolara entin’ny FMI no zava-dehibe fa ny karazana �antohana entiny ho an’ny Fanjakana malagasy sy ny mpiara miombon’antoka aminy.

Manomboka amin’ny milina samihafa, ny fiarakodia, ny fitafiana sy ny enta-madinika toa itony izay hafarana avy any ivelany dia avy ao amin’ny tahirim-bola vahinin’ny Firenena daholo no alaina ny hividianana sy hanafarana azy.

Ny pejy ilaina avadika sy ny tanjona

Ny lokanady lehibe ho an’ny Fitondrana dia ny famadihana ny pejy niraikitra nandritra ny 50 taona teo amin’ilay « Mizànam-bola vahiny » sy �tantanam-bola anatiny. Fanitsiana ny lesoka sy fanatsarana mitozo eo amin’ny �tantanam-bola sy ny politika ankapobeny no azo ilàzàna azy raha �ntinina. Hita eo amin’ny Fanambàràna o�sialy avy amin’ny FMI (teny frantsay, P « x ») ny antsipirihany.

Raha soritsoritana kosa ny tanjona dia ireto no tsara avoitra :• Mahazo laharam-pahamehana ny fampiasam-bola ho fanat-

sarana mivantana ny �ainam-bahoaka ka anatin’ny izany ny fanabeazana sy ny fahasalamana ;

• Ampandeferina araka izay azo atao ny fandaniam-bola sasany fa indrindra izay mampihena ny tahirim-bola vahiny ;

• Mihatsara ny fampidirana hetra sy haba mba hanatevenana ny kitapom-bolam-panjakana. Afaka miatrika tsaratsara kokoa ny andraikiny amin’ny fotodra�trasa madinika sy salasany ny Fanjakana.

• Mihena ny elanelan’ny vola ilaina ampihodinana ny rahara-ham-pitondrana sy ny vola eo an-tanana. Ny zavamisy manko, na dia efa no�ntinina aza ny tetibola nasiam-panitisana 2016, dia mbola tsy ampy 45 tapitrisa dolara ihany. Efa fenon’ny mpiombon’antoka samihafa io.

• Tampina tsikelikely ny lalan’ny kolikoly ka miverina ny �fam-patokisana eo amin’ny Fitondrana sy ny vahoaka. Misy �antrai-kany amin’ny �tomboan’ny vola vahiny miditra koa izany eo amin’ny fanondranana entana ;

• Matoky ny Fitondrana ny mpamatsy sy mpampiasa renivola vahiny sy teran-tany. Miorina ny orinasa izay sady miteraka asa no miteraka hetra sy haba samihafa izany. Miainga avy any ifotony sady miorim-paka amin’izay ny �hatsaram-piainana tsimialonjafy.

Santionan’ny tanjona azo tanisaina ireo ary hita fa mifanao tohy vakana daholo. Raha misy vakana iray latsaka dia miraraka daholo. Izay rehetra efa nitazona andraikitra tamin’ny �tondram-panjakana dia mahafantatra fa farasisam-pahasahiranana efa nivangogo amam-polo taonany no lovain’ny mpitondra ankehitriny. Ny sasany amin’ireo efa nitondra dia tonga amin’ny �teny hoe « mody fanina » noho ny paipaika politika nefa mahalala tsara ny fahasarotan’ny raharaha. Isika olompirenena kosa tsy tokony ihinana amam-bolony ny fampangotsoana sy famendrofendroana. Tokana ny fanafany : mahafantatra tsara ny tena zavamisy sy ny �ra�ny. Izay no anton’ny lahatsoratra ato amin’ny Lokanady. Mandova raharaha sarotra isika fa tsy manary toky. Mailo ko anefa satria « Maso voan-tsakay ka ny sisa no tsy atao intsony »

Communiqué FMI28 JUILLET 2016

Le Conseil d’administration du FMI approuve un accord au titre de la facilité élargie de crédit d’un montant de 304,7 millions de dollars en faveur de Madagascar le 28 juillet 2016.

Le 27 juillet 2016, le Conseil d’administration du Fonds monétaire international (FMI) a approuvé un accord de 40 mois au titre de la facilité élargie de crédit (FEC) en faveur de Madagascar d’un montant équivalant à 220 millions de DTS (environ 304,7 millions de dollars, ou 180 % de la quote-part actuelle1), pour contribuer à renforcer la stabilité macroéconomique et promouvoir une croissance durable et inclusive.

La décision du Conseil d’administration ouvre la voie au décaissement immédiat de 31,428 millions de DTS (environ 43,5 millions de dollars). Le montant résiduel sera mis à disposition en plusieurs tranches sur la durée du programme, sous réserve de la réalisation de revues semestrielles.

Le Conseil d’administration a en outre été informé de l’approbation par la Directrice générale de la première et dernière revue du programme de référence semestriel qui a couvert la période de septembre 2015 à �n mars 2016. Durant cette période, le pays a constitué des antécédents satisfaisants de réformes soutenues et enregistré des progrès dans la plupart des domaines.

À l’issue des délibérations du Conseil d’administration, M. Mitsuhiro Furusawa, Directeur général adjoint et Président par intérim, a fait la déclaration suivante :

« Le nouvel accord en faveur de Madagascar au titre de la facilité élargie de crédit vise à renforcer la stabilité macroéconomique et à promouvoir une croissance durable et inclusive. La faiblesse de la mobilisation des recettes, le niveau élevé de dépenses peu prioritaires et la nécessité de renforcer la gouvernance économique représentent des dé�s pour le développement économique à moyen terme. Dans cette conjoncture, il sera essentiel de mettre en œuvre les réformes de manière rigoureuse et soutenue ».

« Pour assurer une croissance rapide et faire reculer durablement la pauvreté il faudra, outre des réformes structurelles, investir davantage dans l’infrastructure et élargir l’accès à l’éducation et aux soins de santé. Il sera essentiel d’accroître les recettes �scales et de maîtriser, puis réduire, les dépenses moins prioritaires, dont les transferts aux entreprises

Miandrandra sy mendrika izany fihatsrampiainana tsimialonjafy izany ny malagasy rehetra fa indrindra ny tanora sy ny ankizy.

1 Be dia be ny vola vahiny tokony hiditra nefa very an-javona noho ireo hosoka sy kolikoly amin’ny fanondranana entana.

2 Ny fampiasana ny tekinoljia avo lenta eo amin’ny fadin-tseranana ohatra dia nampitombo ny vola miditra amin’ny kitapombolan’ny Fanjakana.

3 Fanapaha-kevitra tamin’ny andron’ny tetezamita noho ny �danganan’ny vidin’ny solika teo amin’ny tsena iraisam-pirenena tany amin’ny faramparan’ny andian-taona 2000.

4 Marolafy izany fanarenana izany : ny �tantanana, ny vidin’ny solika ampiasaina ampihodinana ny foibe, ny fanavaozana ny milina, fa tokony ho isany koa ny �dirana amin’ny loharanon’angovo voajanahary mihavao : renirano, masoandro…

5 Ny �voahany tamin’ny sazy « Annexe B » dia nanome aina vaovao ho an’ny kompania-pitaterana Air Madagascar satria ahazoany misidina malalaka indray amin’ny habakabaka Eropeana. Resaka fahaiza-mitantana sy fanomezana fahafaham-po ny mpanjifa ny sisa.

6 Anatin’izany ohatra ny tetikasa Vatsin’Ankohonana, Asa Avotra sy Asa Avotra Mirindra ary ny tetika eo am-panomanana izay anampiana ny sahirana indrindra any Androy (Vakio Indray Andro any, hiarina Androy) Ireo dia samy vatsian’ny Banky Iraisam-pirenena vola daholo.

(Suite et �n - P8)

AOGOSITRA 2016 7

publiques, telles que la compagnie d’électricité JIRAMA. Il est certes opportun de faire appel à un niveau élevé d’emprunts extérieurs pour �nancer le développement, mais la viabilité de la dette doit être préservée et les autorités doivent recourir dans toute la mesure du possible à des dons et des �nancements concessionnels ».

« Les réformes destinées à renforcer la gouvernance sont également déterminantes pour la réussite du programme économique. Parmi les principales mesures à entreprendre il convient de renforcer les pratiques de gestion des �nances publiques et de passation de marchés, d’accroître la transparence budgétaire, de gérer avec prudence les conséquences budgétaires des partenariats public-privé, et de renforcer les institutions et le dispositif juridique de lutte contre la corruption ».

« Il sera essentiel d’asseoir solidement les bases qui permettront de donner davantage de profondeur au système �nancier a�n de renforcer la croissance économique et la stabilité. Cela exigera une supervision plus fréquente et plus rapprochée des banques et des établissements non bancaires, la mise en place d’un dispositif légal et opérationnel pour les établissements en di�cultés, et la promotion de méthodes de paiement modernes ».

« La banque centrale a été renforcée grâce à une plus grande indépendance juridique et à l’augmentation des réserves internationales. Les autorités devraient rester vigilantes à l’égard du maintien de la stabilité des prix et elles devraient continuer d’améliorer le dispositif opérationnel régissant la mise en œuvre de la politique monétaire, y compris en établissant un marché monétaire �uide ».

Évolution récente de la situation économique

Sous le poids d’institutions fragiles, Madagascar s’e�orce de se relever d’une période prolongée de crise politique et d’isolement international, de 2009 à 2013, au cours de laquelle les principaux indicateurs sociaux et développementaux se sont dégradés.

Le redressement qui s’est amorcé en 2014 n’a pas jusqu’à présent impulsé d’élan vigoureux, en raison de l’e�ondrement des cours des principales matières premières, des bouleversements climatiques et des profondes faiblesses structurelles. Le rythme de croissance du PIB est maintenant estimé à 3,1 % en 2015, donc en léger recul par rapport à 2014 et tout juste au-dessus du taux de la croissance démographique. L’in�ation est descendue à 6,3 % à la �n mai 2016, contre 7,6 % à la �n décembre 2015, du fait de la baisse des prix alimentaires et énergétiques.

L’exécution du budget a été délicate en 2015. Les dépenses prioritaires ont été comprimées en raison du dé�cit de rentrées �scales, des di�cultés de �nancement et des transferts imprévus qui ont été nécessaires en faveur des entreprises publiques et des caisses de retraite. Le dé�cit budgétaire a grimpé à 3,3 % du PIB. En dépit des vents contraires internationaux, la conjoncture économique devrait s’améliorer en 2016 sous l’e�et de facteurs internes spéci�ques.

Résultats obtenus dans le cadre du programme de référence

Les résultats macroéconomiques enregistrés dans le cadre du programme de référence (de septembre 2015 à �n mars 2016) ont été globalement satisfaisants. Les objectifs macroéconomiques ont été atteints jusqu’à la �n mars 2016, à l’exception des plafonds du crédit net à l’État et des nouveaux arriérés de paiement extérieurs, à cause de di�cultés techniques pour e�ectuer les paiements. Les recettes �scales ont commencé à s’améliorer peu à peu, grâce aux mesures supplémentaires prises dans le cadre du programme et les objectifs de dépenses sociales prioritaires ont été atteints. La forte accumulation de réserves de change a renforcé les marges de manœuvre extérieures.

Il y a aussi eu des progrès sur le front structurel, notamment le renforcement des audits et contrôles des recouvrements �scaux, la mise en place d’un mécanisme d’ajustement automatique des prix des carburants pour éviter toute subvention énergétique, la présentation au Conseil des ministres d’une loi révisée sur la banque centrale, qui représente une avancée vers un objectif institutionnel essentiel pour la stabilité économique; l’approbation par le Conseil des ministres d’une Politique nationale de protection sociale; l’amélioration de la transparence et du fonctionnement du marché des changes; et la mise en place d’une nouvelle base de données pour renforcer la transparence et la capacité de gestion de la dette.

Présentation résumée du programme

Le programme gouvernemental, appuyé par la FEC, vise à renforcer la stabilité macroéconomique et à promouvoir une croissance durable et inclusive. Les principaux volets du programme sont les suivants :

• élargir les perspectives de croissance inclusive en améliorant l’accès à l’éducation, aux soins de santé et à la protection sociale, tout en misant sur le renforcement des infrastructures et le développement du secteur privé;

• accroître la marge de manœuvre budgétaire en améliorant la mobilisation des recettes et la hiérarchisation des dépenses

• renforcer la gouvernance économique en améliorant la gestion des �nances publiques et en intensi�ant les mesures anticorruption ; et

• consolider la stabilité macroéconomique en renforçant les capacités opérationnelles de la banque centrale et la supervision �nancière. La mise en œuvre des réformes sera appuyée par un programme ciblé de renforcement des capacités et d’assistance technique.

Autres informations généralesLa République de Madagascar, qui a adhéré au FMI le 25

septembre 1963, a une quote-part de 122,2 millions de DTS.Pour plus d'informations générales sur le FMI et la République

de Madagascar, voir: www.imf.org/Madagascar

Notontosaina teto amintsika ny Lalao faha-10 ho an’ny Tanoran’ny Oseana Indiana. Tanora latsaky ny 18 taona no mpandray anjara avy amin’ny Nosy Kômôro, Maiôty, Seisela, Môrisy, Reiniô, Madagasikara miampy ny avy atsy Dziboti no mpandray anjara.

Ny mampiavaka ity lalaon’ny Nosy ity dia izy sady �faninanana ara-panatanjahan-tena no ara-kolontsaina sy haikanto. Ny tena tanjona dia ny fanatevenana ny �fankahalalàna eo amin’ireo tanora ireo, ny ifanakalozany ara-kolontsaina mba hanoritany sy hanoratany ny ampitso anaty �raisankina sy vina iombonana eto anivon’ny ranomasina indiana. Mba hampitsimoka izany toe-tsaina izany dia misy �tsipika mampiavaka azy ity lalao ity: tsy ny delegasiôna avy amin’ny �renena iray no miara-monina amin’ny toerana ampiantranoana azy fa ny mpifaninana rehetra amin’ny taranja iray. Izany hoe: na hifaninana amin’ny baolina kitra aza ny ekipa samihafa, ohatra, dia miray toerana daholo mba ifankahalalàna sy ifanakalozana. Toa izany koa, dia ny Hira fanevan’ny CJSOI ihany no lalaovina mandritra ny fotoam-panononana ny vokatra fa tsy hiram-pirenena. Tsy odian tsy hita koa, manko, fa mbola misy disadisa miotrika eo amin’i Kômôro sy Maiôty noho ity farany nisa�dy ny ho departemanta frantsay. « Tanora tompon’andraikitra sady mpanangana ny Firahalahiana ». Io no teny fanevan’ny lalaon’ny tanora eto amin’ny Oseana Indiana.

FANATANJAHANTENA SY KOLONTSAINA

Nasongadin’ny Filoham-pirenena malagasy tokoa izany raha nandray �tenenana tamin’ny lanonam-panokafana izy :

« Ifaninana ho mpandresy ianareo satria voafidy tanaty ny maro hisolo tena ny

firenenareo, ny federasiôna sy ny mpanazatra izay matoky anareo sy ny fianakaviana ary ny

namanareo izay manaraka ny fandehan’ny lalao. Fa ny tena zava-dehibe dia ny ifankahalalànareo, ifanakozanareo,

ifamenoanareo anatin’ny fahasamihafana. Izany no entinareo mandrafitra ny fifandraisan’ny

Nosintsika anaty vina mampiombona amin’ny andro ho avy. Ary izay no fandresena

voalohany sy lehibe indrindra ho antsika rehetra ».

Communiqué FMI28 JUILLET 2016

Le Conseil d’administration du FMI approuve un accord au titre de la facilité élargie de crédit d’un montant de 304,7 millions de dollars en faveur de Madagascar le 28 juillet 2016.

Le 27 juillet 2016, le Conseil d’administration du Fonds monétaire international (FMI) a approuvé un accord de 40 mois au titre de la facilité élargie de crédit (FEC) en faveur de Madagascar d’un montant équivalant à 220 millions de DTS (environ 304,7 millions de dollars, ou 180 % de la quote-part actuelle1), pour contribuer à renforcer la stabilité macroéconomique et promouvoir une croissance durable et inclusive.

La décision du Conseil d’administration ouvre la voie au décaissement immédiat de 31,428 millions de DTS (environ 43,5 millions de dollars). Le montant résiduel sera mis à disposition en plusieurs tranches sur la durée du programme, sous réserve de la réalisation de revues semestrielles.

Le Conseil d’administration a en outre été informé de l’approbation par la Directrice générale de la première et dernière revue du programme de référence semestriel qui a couvert la période de septembre 2015 à �n mars 2016. Durant cette période, le pays a constitué des antécédents satisfaisants de réformes soutenues et enregistré des progrès dans la plupart des domaines.

À l’issue des délibérations du Conseil d’administration, M. Mitsuhiro Furusawa, Directeur général adjoint et Président par intérim, a fait la déclaration suivante :

« Le nouvel accord en faveur de Madagascar au titre de la facilité élargie de crédit vise à renforcer la stabilité macroéconomique et à promouvoir une croissance durable et inclusive. La faiblesse de la mobilisation des recettes, le niveau élevé de dépenses peu prioritaires et la nécessité de renforcer la gouvernance économique représentent des dé�s pour le développement économique à moyen terme. Dans cette conjoncture, il sera essentiel de mettre en œuvre les réformes de manière rigoureuse et soutenue ».

« Pour assurer une croissance rapide et faire reculer durablement la pauvreté il faudra, outre des réformes structurelles, investir davantage dans l’infrastructure et élargir l’accès à l’éducation et aux soins de santé. Il sera essentiel d’accroître les recettes �scales et de maîtriser, puis réduire, les dépenses moins prioritaires, dont les transferts aux entreprises

Communiqué FMI (Suite et �n)

AOGOSITRA 20168