4. NACIONS I IMPERIS

Finals del segle XIX i inicis del segle XX(1850-1914)

Què veurem en aquest tema “Nacions i Imperis”?

● Expansió de les ideologies nacionalistes → estats fortament nacionalistes. 

● Consolidació del liberalisme i la democràcia. 

● Colonialisme = expansió de les potències europees pel món (creació de grans imperis colonials – Gran Bretanya i França).

● Enfrontaments entre potències (a causa del nacionalisme agressiu i els conflictes colonials) → per exemple: països com Alemanya que no han arribat a temps a la cursa colonial. 

1. El triomf del nacionalisme a Europa. ● El naixement del nacionalisme. 

● Concepte de nació actualment més acceptat: grup de gent que comparteix una sèrie de característiques (llengua, cultura, ètnia, institucions,...). 

● Problema: concepte de nació al segle XIX → es reivindiquen els estats nacionals, és a dir, que les fronteres dels estats coincidissin amb les comunitats nacionals.  

● DUES DEFINICIONS DIFERENTS DE NACIÓ: 

– ALEMANYA → CONCEPCIÓ CULTURAL DE LA NACIÓ → La nació és com un ésser viu que s'ha anat formant al llarg del temps i que té: una cultura, una llengua, una història comunes i la formen un grup de gent ètnicament semblant. 

– FRANÇA → CONCEPCIÓ POLÍTICA DE LA NACIÓ: La nació es forma per la decisió voluntària dels seus habitants (si juren i compleixen les lleis i els drets i deures d'un país, són nacionalitzats).     Resultat = 2 PROCESSOS 

Polítiques nacionalitzadores Moviments nacionalistes(darrera)

RESULTAT → 2 PROCESSOS: 

La política nacionalitzadora dels estats Moviments nacionalistes

● Educació → única llengua nacional. 

● Foment de la tradició i el folklore. 

● Creació de banderes i himnes nacionals. 

● Foment d'activitats esportives de competició entre països. 

● Moviments nacionalistes disgregadors: nacions que lluiten per separar‐se de grans entitats polítiques on estan integrats (resultat: disgregació de grans imperis multinacionals). Exemples: Grècia s'independitza de l'Imperi Turc. 

● Moviments nacionalistes unificadors: unificació de comunitats nacionals que estan separades en múltiples estats però tenen elements comú (mateixa llengua, cultura, història, ètnia,...). Exemples: Alemanya i Itàlia. 

Conflictes entre comunitats nacionals

EXEMPLES DE MOVIMENTS NACIONALISTES DISGREGADORS

EXEMPLES DE MOVIMENTS NACIONALISTES UNIFICADORS: ALEMANYA I ITÀLIA (llegir p. 81).

•Nacions separades en multitud d'estats, però amb característiques comunes (llengua, cultura, tradició, ètnia,...). •Tradició històrica i cultural comuna (sentiment d'unitat entre italians i alemanys de les diferents regions).

•Lideren els moviments unificadors les zones del Nord (seguint un procés de nord → sud):

• A Itàlia és el Piemont → Cavour, primer ministre del Piemont liderarà el procés.

• A Alemanya ho lidera Prússia.

•Els processos d'unificació s'inicien a mitjans del s. XIX i acaben a la dècada dels 60-70:

• Itàlia ja està unificada el 1861. El primer rei va ser Víctor Manuel II, rei del Piemont.

• Alemanya acaba el procés unificador el 1871 → fundació de l'Imperi Alemany (el II Reich), que tindria un creixement econòmic impressionant i es convertiria ràpidament en una gran potència.

2. La construcció d'una nació: els Estats Units. 

● S. XVIII → Gran Bretanya té les Tretze Colònies (franja est d'Amèrica del Nord).  

● 1775‐1783 – Revolució i Guerra d'Independència americana.

● Nou país: estructura federal, amb un president (poder executiu), el Congrés (poder legislatiu) i Tribunal Suprem (judicial). Marc legal: Constitució de 1787. 

● 1800‐1850 → procés d'expansió a l'Oest americà. 

● 1800‐1850 → procés d'expansió a l'Oest americà. ● 1800‐1850 → Arribada constant d'immigrants del Regne Unit, 

Alemanya, Irlanda,... (països europeus amb excedents de població – Rev. Ind). 

● De la franja costanera es va iniciar un creixement progressiu cap a l'oest, amb diferents MITJANS: 

– Compra de nous territoris (Louisiana a França i Florida a España).

– Via “conflictes”: ● Gran Bretanya ha de cedir Oregon als EUA. ● Guerra amb Mèxic (1848) – que li ha de cedir Nou Mèxic i Califòrnia. 

– Via “conquesta i colonització”: la resta de territoris que pertanyien als indígenes americans, que són exterminats i substituïts per immigrants europeus (colons).  

El problema de l'esclavitud i la guerra de Secessió ● Tres regions molt diferents socio‐econòmicament: 

● Nord‐est → teixit industrial i urbà. ABOLICIONISTES.  

● Sud → plantacions de cotó i tabac (economia agrícola i basada en l'ESCLAVISME). 

● Oest → petits grangers independents. 

● Enfrontament entre el nord i el sud → GUERRA DE SECESSIÓ.

● 1860 – elecció del president Abraham Lincoln (abolicionista). 

● 1861 – reacció dels 11 estats esclavistes del sud → es separen dels EUA i creen una confederació independent.  

● 1861‐65 → Guerra de Secessió, una guerra civil molt destructiva (ús armes modernes) que acaba amb la victòria dels estats del nord. Resultat: mig milió de morts i territoris cremats i arrasats. 

● Després de la guerra: “reconstrucció” → EUA 1a potència industrial del món en tan sols 50 anys. 

RESULTAT DE MODES ECONÒMICS I SOCIALS TAN DIFERENTS:

4. Els orígens de l'imperialisme europeu. 

L’Últim terç del XIXPotències europees,EE.UU. i el Japó

Dominar i conquerir el món

CAUSES i JUSTIFICACIONS

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològicsi polítics

1. CAUSES DEL COLONIALISME.

* Les colònies són MERCATS. * S'hi poden invertir capitals (fer-hi obres públiques i negocis) → donen beneficis econòmics i feina a la metròpolis (veure DIAPO següent).

* Fluxos migratoris cap a les colònies dels excedents de població europea:

* Atur (per la industrialització). * Superpoblació a Europa. * Època de conflictivitat obrera.

* Prestigi d'un país (com més colònies tingui). * Orgull nacional i racial (sorgiment ideologies racistes). * Obtenció de territoris estratègics (ex. Egipte). * Missions cristianitzadores + aculturació. * Curiositat científica (exploradors i societats geogràfiques).

Passa a... Protagonistes:

191485% del món

5. Els grans imperis colonials.

EXPLORACIÓ I CONQUESTA Des  del  segle  XVIII  els  europeus  es  llancen  a  la conquesta  del  món.  En  un  primer  moment  serà EXPLORACIÓ (destaquen Livingstone i Stanley a Àfrica)

La CONQUESTA va ser FÀCIL i RÀPIDA Degut a...

SUPERIORITAT MILITAR i TÈCNICA DELS EUROPEUS

Segles XVIII i primera meitat del XIXExploració geogràfica, control de rutes comercials i factories a les costes

prioritat

A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsiabàsicament a…

FASES

1a

2a

Repartició d’Africa entre Les potències europees

Conferència de Berlín (1885)

‐ A Àfrica: Àfrica del Nord  i Madagascar‐ A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)

‐ Arriba tard i provoca conflictes‐ Algunes colònies a Àfrica

‐ Conquesta de l’oest i oceà Pacífic (Filipines).‐ Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia).‐ Expansió pel Carib: Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba).

‐ 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió asiàtica.

‐ Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Austràlia i Nova Zelanda‐ A Àfrica: Intent d’unir la Colònia del Cap  fins a Egipte. 

Crear un imperi continu

Unir dues costes d’un mateix continent

Imperi Francès

Alemanya

EUA

Japó

Gran Bretanya de nord a sud, mentre que França d’est a oest

Motius econòmics comercial i també prestigi nacional

5. Els grans imperis colonials.

Gran Bretanya

6. L’ORGANITZACIÓ DE LES COLÒNIES.

COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ

DOMINIS O COLÒNIES DE POBLAMENT

3 TIPUS DE COLÒNIES

1a

2a

BUSCA INFORMACIÓ D'UNA COLÒNIA:Completa el següent esquema per a cada colònia:

 Principal funció:  Qui governa la colònia? Tipus de colònia (veure els 3 tipus a sota)  Presència de població europea.  Com actua la metròpoli?

Pàg. 88‐90

COLÒNIES PROTECTORATS3a

Les empreses de les metròpolis extrauen les primeres matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials

Índia, i la major part de colònies africanes,...

Llocs rics i poc poblats, amb clima similar a la metròpoli on emigren els europeus per ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona

Canadà, Austràlia, Sudàfrica...

Territoris que conserven en teoria un govern propi, però en la pràctica és un “govern titella” sotmès a la metròpoli, sobretot en el control del comerç internacional

Egipte i Marroc

6. VALORACIÓ FINAL DE L'IMPERIALISME

Conseqüències

CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME: PER A LES METRÒPOLIStenen  cada  vegada més  riquesa  del  que  treuen  de  les  colònies  (mercats   reservats),  però  es  concentra  en  la  burgesia, mentre  que  totes  les  classes socials paguen impostos per a mantenir l’imperi

Econòmiques

s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greus

Demogràfiques i socials

Les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemesPolítiquesEs  crea  un  sentiment  de  superioritat  de  l’home  blanc  cristià  sobre  els “salvatges”Ideològiques

A  les  colònies  es  produeixen conflictes  entre  les  potències  que conduiran  a  la  formació  dels  blocs enfrontats en la 

1a Guerra Mundial

Enfrontaments

CONSEQÜÈNCIES PER A LES COLÒNIES

Conseqüències econòmiques

La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses

S’expropien les terres als indígenes, deixant‐los sense les millors

-Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: -Es produeix per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals

Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareix

Intercanvi desigual

 en el comerç

provoca...

ORGANITZACIÓ MUNDIAL

 DEL COMERÇ

FONSMONETARI

INTERNACIONAL

Es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidental

Burgesia de lametròpoli

Explotacióindígena

Conseqüències socials

Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriorment

Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesentre ètnies que han de conviure en un mateix Estat

Conseqüències polítiques

El creixement demogràfic provoca subalimentació crònica, fam i morts

Conseqüències demogràfiques

Creix la població amb l’arribada d’emigrantseuropeus i la reducció de la mortalitat

Aplicació dels avenços mèdicosanitaris dels europeus

Els colonitzadors creen escoles i missions perdifondre la cultura occidental i el cristianisme

Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen (aculturació)

Conseqüències culturals