4ª època núm 52 - febrer 2006

esquerra eixampleesquerra eixample

BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

La Vocalia de Dones de l’Eixampleguanyadora 1er Premi 25 de novembre

On eren els nostrespolítics?

Prostitució Urbanisme?

FEBRER 20062

bústiaserveisOFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

CENTRES CÍVICSCasa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les CortsCatalanes, 491

Cotxeres BorrellViladomat, 2-8

SERVEIS SOCIALSC.S.S Esquerra EixampleParís, 64

Punt d’Informació i Atenció ales Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425-433

GENT GRANEspai de Gent GranRoselló, 78

Espai de Gent GranM. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUTCAP Eixample 93 227 98 00Roselló, 161, 1r

Hospital Clínic 93 227 54 00Villarroel, 170

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

escriu-nos!Aquesta secció està oberta a totsels lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaAvda. de Roma 139 baixos08011 BarcelonaO bé per correu electrònic a:revistaavvee@yahoo.es

qui somEixample.- Butlletí gratuït de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Es-

querra de l’Eixample. Coordinació: Sylviane Dahan. Fotografia:Carmen Bega i Toni Carol. Maquetació: DeBarris, sccl. Col·laboracions:Josep Saumell, Trini Capdevila, Rosa Vidal, Sylviane Dahan, Maria Vila,Alda Viale, Laura de Andrés, Montse Martínez, Pilar del Amo. Publici-tat: Josep Gabriel i Trini Capdevila.

Els anunciants es poden posar en contacte amb en Josep Gabriel através de la mateixa adreça o al telèfon 934532879. S’han de ferarribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació noes fa responsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí. Edi-ta: Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE).Impressió: DeBarris. Dipòsit legal: B-33086-96

Avinguda de Roma, 139 baixos. Telèfon: 934532879e-mail: revistaavvee@yahoo.es www.terra.es/personal/avvee

ON EREN ELS NOSTRES

POLÍTICS?

El passat dissabte vaig assistir ala manifestació convocada per la pla-taforma cívica pel dret a decidir i a laqual van donar suport més 600 en-titats. El lema de la manifestació eraclar “Som una Nació i tenim dret adecidir” això mateix és el que varendecidir els nostres representantspolítics al Parlament de Catalunyaen la seva totalitat exceptuant al PP,el passat 30 de setembre.

Personalment crec que aquestaconvocatòria l’hauria de haver fet elpropi Parlament de Catalunya ja fatemps, quan varen començar elsatacs, els insults i el desprestigi perpart de les forces polítiques reacci-onàries i determinats mitjans de co-municació, als catalans, a Catalunyai a les nostres institucions.

De la manifestació de dissabte se’n poden fer totes les lectures parti-distes que es vulguin, però els centenars de milers de ciutadans quevàrem sortir al carrer, ho vàrem fer per defensar la nostra identitat com apoble, el nostre dret a decidir, la nostra dignitat i també per demostrar aaquesta colla de polítics reaccionaris i a la resta de l’Estat espanyol , elnostre tarannà nacional i democràtic.

És per això que de cap manera puc entendre la absència de tots elspartits a excepció de E.R.C. Un cop més ha quedat demostrat que pesenmés els interessos dels partits que cap altre cosa, i es fa palesa com n’ésde gran la distància entre polítics i ciutadans. Per cert suposo que a diad’avui i després de l’èxit de la convocatòria es deuen enfilar per les paretsdels seus respectius despatxos, que es fotin!. I que es vagin plantejantque els ciutadans tenim memòria i que les pròximes eleccions estan apunt de caure, seran les municipals a la primavera del 2007.

Trini Capdevila i Burniol

FEBRER 20063

editorial

No podem romandre insensibles i despreocupats, com a ciutadans iciutadanes que som, davant d’alguns fets greus que s’han produït últi-mament a la nostra ciutat.

Pensem en el cas d’aquella indigent cremada viva en un caixer a mansde tres joves, o en el cas d’aquests nois que utilitzen els seus mòbilsper gravar i difondre les seves agressions a vianants... o fins i tot en elfenòmen del mobbing a les escoles.

No cal dir-ho: alguna cosa està fallant en la nostra societat. Certa-ment, darrera de cada un d’aquests episodis de violència “gratuïta” tro-bem, pel que fa a la personalitat dels agressors, casos particulars dedesequilibri. Però, què ho fa que un dèficit d’estructuració emocional oafectiva – o fins i tot una patologia - puguin derivar en actes d’aquestescaracterístiques? Hi ha pautes de civilització, normes de respecte i deconvivència que, de tota evidència, estant saltant pels aires, fetes mi-ques per forces molt poderoses.

Els nois que van cremar la indigent de Sarrià, molt probablement, con-sideraven no està acarnissant-se sobre una persona indefensa, sinósobre un ésser inferior, “no humà”, aliè i sense cap mena de dignitat.Sense que això dilueixi cap responsabilitat personal en una acte tanbàrbar, què ho fa tanmateix que la frontera de la humanitat es puguidesdibuixar d’aquesta manera davant l’esguard d’un jove? Doncs, enprimer lloc, que l’esguard de la pròpia societat vers pobres i indigentssigui, cada cop més, una mirada de menyspreu i carregada d’odi. Aques-ta gent representa el fracàs social: són els perdedors, els vençuts d’unordre que glorifica la competició i la recompensa per al més fort. Perquèhi hagi vencedors han d’existir necessàriament vençuts i exclosos. Però,alhora, aquesta misèria degradant constitueix un insult; perquè la veri-tat, la veritat sobre la brutalitat i la injustícia, la veritat sobre la negacióde la solidaritat promoguda com a paradigma de modernitat, esdevé uninsult per a l’ordre social que pretén governar les nostres vides. Sovint,les administracions miren d’amagar la pobresa sota la catifa de la caritato, fins i tot, de la prohibició d’exhibir-se pels nostres carrers.

L’altra cara de la vila fashion i globalitzada és una creixent desigualtatsocial. I, amb ella, una terrible violència latent – que alguns, com a vec-tors d’una pulsió soterrada, acabant projectant fins a les últimes conse-qüències.

Estem davant dels símptomes d’una greu malaltia. Malfiem-nos, però,dels xarlatans que no mancaran d’aparèixer amb miraculoses receptesde “mà dura” com a font de regeneració de la nostra societat. Fidels a latradició dels moviments associacionistes i veïnals que sempre han llui-tat, des del dia a dia dels nostres barris, per la llibertat i el progrés,declarem que només podem aturar de debò el mal atacant les sevesarrels, que són l’explotació i la injustícia social. Enfront d’això, procla-mem els valors de la solidaritat, i la necessitat d’una lluita renovada pelsmitjans que han de palesar-la i fer-la realitat; des dels serveis socials iels recursos contra l’exclusió, fins a la igualtat efectiva dels drets hu-mans i democràtics. I declarem un cop més el nostre compromís de ferteixit associatiu, d’aplegar veïns i veïnes al voltant d’aquests valors.

VIOLÈNCIA GRATUÏTA

sumari

Bústia 2

Editorial 3

Loteria 4

Dones d’enllaç 5

Gens, evolució,altruisme

6 - 7

Prostitució

8 - 9

La custòdia compartidaen la nova llei deldivorci

10-11

La llei dels drets de lesdones per laerradicació de laviolència masclista

12

Plataforma l'AVE pel

litoral

13

REUNIÓ AMB LES DONES DE LES JUNTES DIRECTIVES D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES

Benvolgudes, us convoquem pel proper 21 de febrer a les 19:00 hores a la seu de la Favb (Obra-dors, 8) per tal de presentar-vos un projecte que ha redactat la vocalia de dones de l’AVV Esquerra del’Eixample, i que ha estat guardonat en el I Premi 25 de novembre –Dia Internacional Contra la ViolènciaVers les Dones– per la regidoria de Drets Civils. Aquesta convocatòria va adreçada, bàsicament, a lesdones que formeu part de les juntes directives.

En la confiança de poder comptar amb la vostra assistència, rebeu una salutació.

Ben cordialment, Eva Fernàndez, PresidentaBarcelona, 1 de febrer de 2006

FEBRER 20064

LOTERIA DE NADAL

Volem donar les gràcies a tots els que ens han ajudat a vendre LOTERIA DE NADAL, i en especial alsestabliments següents:

FARMACIA LLAMBI PROVENÇA, 71LA CASA DE LA PINTURA PROVENÇA, 71BUJ RESTAURANT PROVENÇA, 73ÒPTICA CAMPO PROVENÇA, 75HOMS-XARCUTERIA PROVENÇA, 79ÒPTICA CAMPO PROVENÇA, 81CANSALADERIA MONTAÑES PROVENÇA, 92TABACS LAURA PROVENÇA, 92LA BOTIGA D’EN TONET PROVENÇA, 96PARTISEVIS RIBES-PASTISSERIA PROVENÇA, 108JOIERIA BALAYA PROVENÇA, 110NOU COLOR (FOTOS) PROVENÇA, 116DROGUERIA GRECHS ROSSELLÓ, 68-70CARNICERIA MAURICIO URGELL, 126BONA FRUITA I BON CARMEL VALÈNCIA, 145PERRUQUERIA NATURAL VALÈNCIA, 160FELISA ARAN (MODISTERIA) VALÈNCIA, 179BXOSFERPIN VALENCIA, 183MARISUN PERRUQUERIA VILADOMAT, 210PASTISSERIA OCHIAI URGELL, 110CENTRE VILADOMAT VILADOMAT, 209TEIXITS IRIS VILLARROEL, 161TINTORERIA NINOT VILLARROEL, 217

NOM ADREÇA

POLLASTRERIAASSUMPCIO BENAGES ARAGÓ, 126HERMANOS ROJAS ARAGÓ, 138CENTRE PSICOTERAPIA ARIBAU, 119CANSALADERIA AMORÒS BORRELL, 165ANGEL-BARBERIA(ANTIC VICTOR) BORRELL, 178PERRUQUERIA NURI BORRELL, 188PAPERERIA ESPIRALS C.CENT, 187PASTISSERIA LYS CALABRIA, 137LA TECA CALABRIA, 249GANIVETERIA IBAÑEZ CASANOVA, 117RAPID JOSE MARI CORSEGA, 107FLECA CORSEGA CORSEGA, 219ESMAR MERCERIA ENTENÇA, 122POLLASTRES PONEDOR ENTENÇA, 127PERRUQUERIA VALE ENTENÇA, 170RESTAURANT QUIROGA 6 G.VIA, 566TINTORERIA 91 MUNTANER, 91ENRIQUETA GRANGEL PARADA NINOTPOLLERIA MONTSE PROVENÇA, 47EL 57 ALIMENTACIÓ PROVENÇA, 57BAR ROCA PROVENÇA, 63FORN PROVENÇA PROVENÇA, 69

NOM ADREÇA

Ajuntament de Barcelona-Districte de l’Eixample, Associació de Comerciants Eix Model Sopena, AVV del Parc de l’Escorxa-dor, Associació Esportiva de l’Eixample, Ballets de Catalunya, Bombers de Barcelona, CIPAIS Equip Clínic d’atenció psicolò-gica, CAMM, Camí Amic, Casal Català-Cubà de Barcelona, Centre Cívic Casa Golferich, CiU, Colles de diables (Colla infantilde l’Esquerra Infernal, Esquerra Infernal de l’Eixample, Diables de les Corts, Animes de foc de St. Andreu del Palomar,Diables de St. Cugat del Vallès, Diables de St. Quirze del Vallès, Se-m’en refum de St. Sadurní d’Anoia), Coordinadora declubs esportius de l’Escola Industrial, Cooperació en moviment, Cor Vivaldi Petits cantors de Catalunya, Coral Corxea, CoralTerra Ferma, Coral St. Llorenç, Coral Caliu, ERC, CEIP Auró, CEIP Diputació, CEIP Llorers, CEIP Mallorca, Escola IPSI, Escolade música Musicwood, EUiA, Esplai Boix, Teatre Guasch, IC-V, IES Maragall, Institut Català de la Dona, Interculturalitat iConvivencia, Marxa Mundial de les dones, Mercat "El Ninot", Parroquia de St. Josep Oriol, Parroquia de Llorenç, Plataformacontra la violència de génere, Poliesportiu Joan Miró, ProEixample, PSC.

L’AVV AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE TOTES AQUESTES ENTITATS A LA NOSTRA FESTA MAJOR

FEBRER 2006 5

Moltes gràcies a l’Ajuntament de Barcelona per aquest premi. Moltesgràcies a totes les amigues i amics que ens han donat el seu suport,perquè aquest és per a nosaltres el reconeixement més preuat. Moltesgràcies en nom de totes les companyes de la Vocalia de Dones de l’Es-querra de l’Eixample que han treballat en aquest projecte.

“Dones d’Enllaç” és un projecte col·lectiu. Iés un projecte per a la col·lectivitat; una mo-desta contribució per fer realitat la ciutat ober-ta, justa i solidària, aquesta “altra Barcelona

possible” que somniem. La idea va brollar apartir d’experiències compartides en el de-curs del Fòrum Social Europeu de París, arafa dos anys. Una trobada que, justament,es feia a Saint-Denis, la ciutat de rodalieson em vaig criar... I un d’aquests suburbisde França que aquests dies la televisió usha mostrat en flames.

La misèria, la discriminació, el racisme... engendren frustra-cions, patiments i, finalment, violència. La crisi social que despunta atot Europa prou que ho fa palès. I tothom ho diu: la globalitzacióestà canviant també la fesomia de Barcelona, fent-la cada cop mésmestissa, rica de possibilitats... però també més complexa i plena decontradiccions. Ara és el moment de fer les coses ben fetes, transfor-mant els reptes del nou segle en factors de progrés.

Per això ens cal combatre la formació de guetos; lluitar contra l’ex-clusió social i les injustícies; promoure el respecte entre llengües i

cultures... I, per damunt de tot, evitar l’aïllament dels col·lectius més desafavorits, ja siguin autòctons o denous ciutadans i ciutadanes; car l’aïllament és vector de totes les violències...

Per descomptat, això és feina de l’Ajuntament, de laGeneralitat... Parlem d’educació, de sanitat, d’urbanis-me i habitatge, de drets civils... Però parlem també dela feina de formiga del teixit associatiu dels nostres bar-ris. I aquí és on s’insereix el nostre projecte: la idead’una xarxa que, partint de les mateixes Associacionsde Veïns i Veïnes, acosti les diferents comunitats entreelles i ajudi a la integració; que faciliti l’accés als serveissocials, afavoreixi la participació ciutadana i promoguisolidaritats... I que ho faci amb la mentalitat, la creativi-tat i les formes transversals que ha sabut desenvolu-par el feminisme. Al capdavall, “Dones d’Enllaç” serà allòque les dones mateixes en facin. Per això rebem aquestpremi com una empenta per seguir treballant, conven-çudes que demà serem nombroses a compartir aquestesforç. Un cop més, moltes gràcies!

Sylviane DAHAN (Vocalia Dones de l’AVVEE)

DONES D’ENLLAÇ.

Manifestació del 25 de novembre del 2005

Part de l’exposició: “Qui som, qué fem”

FEBRER 20066

La vida és un procés pel qual uns conjunts de molè-cules, anomenades gens, es dupliquen o repliquen,de tal manera que l’organisme que els porta mordesprès d’intentar deixar la màxima descendència.Mai podrem trobar restes dels primers organismesperquè no han pogut deixar fòssils. Segurament queels gens que tenien eren distints dels actuals que sónmés eficients, més aptes per a deixar descendència.És probable que aviat els científics creïn formes devida simples, però mai sabrem com eren les primeresdel nostre planeta.

Els organismes han evolucionat per a poder adap-tar-se als canvis ambientals, i s’han propagat el mà-xim que els ha permès la naturalesa del nostre pla-neta. Llegint llibres sobre l’evolució es pot compren-dre com han arribat a formar-se òrgans tan comple-xos com els pulmons o la vista, i com s’han format lesdistintes espècies.

Una espècie es forma en relativament poc tempsperò cal que hi hagi uns pocs individus aïllats, uncanvi ambiental dramàtic i que hi hagi mutacions enalguns gens (petits canvis provocats per radiaci-ons o per recombinacions de gens) . La majoria demutacions son dolentes per als individus i per tan s’eli-minen al morir l’individu o els seus fills o es transme-ten provocant malalties hereditàries. Però aquellesmutacions que beneficien als individus, es a dir elsfan més prolífics, poden arribar a formar una novaespècie, uns individus que no poden aparellar-seamb els de l’anterior espècie.

Les espècies ximpanzé, goril·la, orangutan, etc., iels homínids (dels quals només queda l’home), pro-cedim del mateix animal comú, són com cosins més omenys llunyans.

Els altres homínids van desaparèixer perquè no es-taven tan capacitats com l’home, en aquell ambient.Alguns homínids, com els neandertals, tenien fins itot el cervell més gran que l’home, però nosaltreshavíem adquirit una qualitat mol important: l’ajudaals demés (altruisme). Això va facilitar un allarga-ment de la vida, un millor desenvolupament del llen-guatge i la divulgació dels distints descobriments (re-

GENS, EVOLUCIÓ, ALTRUISME

alitzar objectes, aprofitar les plantes, caçar millor,...).L’altruisme ens va convertir en una nova espècie.

De la mateixa manera que la capacitat per a apren-dre un idioma és genètica i tots la tenim, també lapràctica de l’altruisme ho és. Ara bé, així com l’apre-nentatge d’un idioma beneficia directament a qui elpractica, l’altruisme a vegades no. D’aquí que, per aque l’altruisme quedés fixat genèticament va caldreque els qui el practicaven obtinguessin sempre a lacurta o a la llarga un benefici. Aquest benefici pot serde dues maneres: un plaer immediat si en ajudar noes perjudica a si mateix (s’ha demostrat que en elsactes altruistes s’alliberen endorfines, es a dir, se sentbenestar), o un plaer futur si en ajudar es perjudicaa si mateix. Aquest plaer futur pot consistir en “sen-tir-se recompensat més endavant”, “sentir plaer alrecordar el passat”, “augmentar la confiança en simateix”, “tenir fortalesa per a resistir les adversitats”,etc.

Caldria divulgar més enquestes o estudis que rela-cionen l’altruisme amb la felicitat. Això serviria per aconvèncer a més persones de que els qui practiquenl’altruisme no perden el temps i també serviria per acontrarestar l’efecte negatiu que causen tantes pel·-lícules o novel·les en que el protagonista es una per-sona immoral sense que al final quedi “castigada”.Tampoc els historiadors han contribuït a divulgar lavida normal de la gent: el que era important per a ellsera divulgar les guerres, les bodes principesques, laconstrucció de monuments, etc.

La nostra espècie, l’home, fa molts mils d’anys queno evoluciona per a crear una nova espècie perquèno li ha calgut competir dramàticament amb altres es-pècies (no ha patit unes condiciones climàtiques o am-bientals difícils, les adquisicions culturals li han per-mès adaptar-se a quasi tots els ambientes de la ter-ra), simplement ha anat ocupant gran part del plane-ta i només ha evolucionat suprimint uns pocs gens icreant altres varietats de gens (el del color de la pell,la forma dels ulls, l’assimilació de la llet per les perso-nes grans, etc.). Més de 150.000 anys va viure de lacaça i la recol·lecció de plantes.

FEBRER 20067

GENS, EVOLUCIÓ, ALTRUISME

Però el descobriment de l’agricultura i la rama-deria fa uns 10.000 anys va canviar el mon: va por-tar un desenvolupament molt gran dels assenta-ments humans, unes societats massa poblades, quevan frenar la pràctica de l’altruisme; ja hi havia mésmenjar, no necessitaven tant l’altruisme o l’ajudamútua per a subsistir. És a dir, no necessitavenl’altruisme per a subsistir però tampoc es benefici-aven del plaer que comportava la seva pràctica. Iaixí van néixer els “succedanis” de l’altruisme: lascreences en les grans religions jeràrquiques, lesquals, cal reconèixer-ho, sempre han alabat elsactes altruistes (com si la nostra ment necessitésvalorar o exercitar l’altruisme), però quasi sempreamb l’objectiu de “agradar als deus” o “aconseguirels paradisos”, i perquè la seva pràctica beneficia-va al conjunt de la societat. En lloc de la caça encomú, existia la propietat comunal de la terra, i elsoficis artesans es van multiplicar i van donar lloc alsgremis protectors; però les noves circumstànciesvan propiciar que alguns s’aprofitessin dels demés,lluitessin entre ells, s’apoderessin del que podien, es-campessin la seva immoralitat.

I arriba la revolució industrial que transforma l’agri-cultura, la ramaderia i els oficis, creix de nou la pobla-ció, i el saber científic s’accelera. Neixen les utopiesanarquistes i comunistes, els obrers es defensen cre-ant sindicats i es funden els partits.

I últimament arriba l’explosió de l’electrònica queaccelera la mundialització de l’economia i de les co-municacions.

Ara cal pensar i actuar mundialment. Per a pensar mundialment cal:1) entendre la genè-

tica (les persones tenen pocs gens diferents uns delsaltres i aquests gens que tenim diferents estan dis-tribuïts per totes les races del mon, 2) entendre elsentit de l’evolució (els gens només intenten esten-dre’s per tot el planeta, i l’home no és més que unorganisme al servei dels gens però que finalment hadescobert aquest procés), i 3) entendre que senseuna nova font d’energia no contaminant (l’atòmica defusió) hi hauran catàstrofes naturals que disminuiran

la població mundial i portaran molts patiments. Peraixò, si a més de practicar l’altruisme lluitem per con-servar i millorar el planeta i procurar que hi visquin elmàxim de gent possible i en les millors condicions pos-sibles, ens sentirem més feliços i morirem satisfets.Cal però respectar d’alguna manera els drets que lanaturalesa atorga als qui primer arriben a un territori(si dos animals es disputen un territori, guanyarà elque primer hi ha arribat).

Per a actuar mundialment cal anar a favor de lamundialització de la política, però sense partidismes icorregint els inconvenients de la mundializació eco-nòmica practicada fins ara, que produeix una distri-bució cada vegada més injusta de la riquesa.

En resum: la ciència i l’educació transformaran lahumanitat i es conservaran les espècies que encaraqueden i les cultures i llengües que resisteixin aquestsanys de transició.

Cosme Saló, soci núm. 807.

FEBRER 20068

En la seu del districte de l’Eixample, i més concreta-ment de la mà de l’àrea de la dona, s’han portat a ter-me un cicle de tres conferencies (debats) sobre el temade la prostitució, amb la intenció de fer reflexionar so-bre les alternatives o enfocaments que diferents pro-fessionals tenen sobre aquest tema.

El punt de partida ha estat la repercussió social i polí-tica de la nova normativa municipal que regula l’ocupa-ció de l’espai públic (el carrer) per part de les dones queexerceixen aquesta activitat.

Voldria començar per la primera reflexió que jo perso-nalment vaig fer arran d’aquest debat: la manera

d’anomenar el col·lectiu, que ja va marcar diferènciesentre les ponents, d’una banda el mot que tots i totesja utilitzavem: prostitutes; o d’altra una nova forma:treballadores del sexe, o dones inserides en el sec-

tor del sexe.

A continuació, m’agradaria fer un petit resum de cadatrobada perquè hi considero que totes van ser molt in-teressants.

A la primera trobada vam conèixer a la LourdesParramón,i ens va presentar “El lloc de la dona” (1), unprograma d’Atenció a la dona del Raval, on porten aterme diferents activitats tant d’atenció individualitza-da com grupal.

Els objectius d’aquest programa envers a la prostitu-ció són:• Contribuir en la millora de la qualitat de vida i afavorir

processos d’autonomia personal i inserció social i/olaboral.

• Sensibilitzar sobre la realitat de la prostitució la ciu-tadania.

• Fomentar la intervenció comunitària sobre la realitat dela prostitució a Barcelona.Al llarg de la seva exposició vam poder veure la diver-

sitat de dones que formen aquest col·lectiu: dones im-migrades en situació irregular, dones autòctones inte-grades en el barri, dones procedents d’altre punts deBarcelona, dones grans, que porten tota la vida fentaquesta activitat, dones joves,inclús molt joves, unesque són obligades, que inclús estan “segrestades” o“traficades”,i d’altres que reivindiquen exercir lliurement.

PROSTITUCIÓ

També vam escoltar la complexitat i les dificultats queexisteixen per treballar conjuntament des d’entitats comaquesta amb les Associacions de Veïns,i l’ Ajuntament

A la segona trobada va intervenir una representantde L.I.C.I.T. (2): la Isabel Holgado. La seva exposicióva ser contundent, es va declarar una defensora delsdrets jurídics, socials i laborals de les “treballadores delsexe”, regularitzades o no. No només ens va presentarel projecte en el qual hi treballa, sinó que a més a mésva donar una visió, des del meu punt de vista, diferent icontraposada a la institucional.

Del projecte que L.I.C.I.T. porta a terme , voldria des-tacar algunes mesures que en aquest debat van serabordades:• Els programes d’intervenció han de basar-se en l’he-

terogeneïtat del col·lectiu, per exemple, no tenir encompte que una gran part de les treballadores sexu-als són immigrants pot portar a una mala intervenció.

• Fugir del discurs moralista, victimista i criminalitzador.• Diferenciar entre les dones que hi treballen des de la

seva voluntat d’aquelles que són obligades i patei-xen violència de gènere, a través de xarxes clandes-tines o explotació per part d’un tercer.

• Estudiar i donar resposta a les necessitats jurídiques,sanitàries, socials, laborals i d’atenció contra la vio-lència al marge de la situació administrativa.

• Fer participar a les dones treballadores del sexe endisseny de programes i estratègies que els hi afecta,tal i com es fa amb d’altres col·lectius de treballadors.

• Promoure una visió no estigmatitzada de l’activitatque permeti trencar l’aïllament social a que estan sot-meses.A la tercera i última trobada va intervenir la Lourdes

Muñoz, diputada a les Corts Generals pel PSC, en qua-litat d’experta i defensora de la no regularització de laprostitució. Del seu discurs voldria destacar algunes pro-postes:• La necessitat d’un canvi de model social en l’abordat-

ge d’aquesta activitat• El fet de que no és inevitable.• La prostitució és un fet indigne tant per homes com

per dones.

FEBRER 20069

• Les dones que venen el seu cos en un 90% són tra-ficades i per tant obligades.

• La necessitat de consciència de gènere .• La defensa del model suec en el qual la prostitució és

una activitat il·legal.Com podem veure en aquest cicle de debats les dife-

rencies i contraposicions van ser evidents, és possibleque cada dona en funció de la seva experiència vitalvisqui aquest fet de forma molt diferent, no obstant pen-so que hi ha una línea que separa clarament el tracta-ment que li hem de donar, d’una banda la majoria d’edat,i d’altra el consentiment,per tant hem de perseguir deforma explicita i contundent a aquelles organitzacions,xarxes o individus que exploten menors o que trafiquenamb dones com si de mercaderies es tractés.

Comparteixo algunes de les visions que les ponentsvan defensar, és cert que la prostitució no és inevitableperò jo no considero que sigui un tema de dignitat, crecque una dona es digne sigui o no treballadora del sexe,tampoc crec que victimitzar aquest col·lectiu ens ajudi aresoldre la manca de drets que pateix , fer un abordat-ge moralista i ranci no ens ajuda a veure la realitat.

Tanmateix sí considero que hi ha una manca de vo-luntat d’intervenció des de l’àmbit polític i jurídic i quesegurament és perquè afecta a les donesmajoritàriament i el model social encara és un modelque permet la violència de gènere en tots els sentits

Les dones no” venen el seu cos”, les dones necessi-ten guanyar-se la vida i venen serveis de sexe, temps,ús del seu cos , i fan el que poden per tal de tirar enda-vant la família, de vegades la prostitució és l’única for-ma que troben, per això sí crec que és són necessarisprogrames que ajudin a augmentar l’autoestimad’aquest col·lectiu, l’accés als serveis que com a ciuta-danes i treballadores tenen, fer participar de formamassiva iseriosa a treballadores del sexe per tal de quetinguin veu, perquè per molt que vulguem empatitzar iposar-nos en el seu lloc només elles poden fer-ho.

Jo sóc una dona filla del Raval,que ha conviscut desde petita amb dones que exercien la prostitució al car-rer, l’ocupaven amb tota normalitat i fins i tot formavenpart del paisatge urbà, segurament el perfil d’algunes

d’aquestes dones ha canviat;,moltes d’elles són obli-gades, d’altres triarien un altre feina si poguessin, esticconvençuda que alguna tria cada dia el que fa, peròtotes mereixen el meu respecte , la meva tolerànciaperquè per sobre de tot segueixen sent dones , donessense respostes de justícia social.

Per tant vull com a ciutadana i com a dona felicitartant a les organitzadores com a les ponents pel seucoratge i per la feina que fan cada dia des de l’anonimaten aquest tema de “dones” que afecta a tots i a totes.

Isabel FurióBarcelona, 18 de gener de 2006

(1)El lloc de la dona-GG. Oblates,(2)L.I.C.I.T. Línia d’Investigació i Cooperació amb Im-

migrants Treballadores del sexe

PROSTITUCIÓ

FEBRER 200610

“Urbanisme”, “remodelació”, “restauració” són parauleshabituals entre nosaltres, les hem sentides moltíssimesvegades pels mitjans de comunicació i quasi ens han con-vençut que són una meravella. No hi ha dubte que moltesd´aquestes accions són bones per a la ciutat: restauracióde monuments, finques, obres d´art, i ens agrada, quanal nostre carrer veiem una finca restaurada per senzilla

que sigui amb la façana de color rosat i verdós o de tons diversos, i fins itot sobresalta descobrir que entre pis i pis hi ha una sanefa o un esgrafiaten forma de medalló. Quants anys hem passat per aquella vorera sensesaber que estava allí!

Han començat les obres de remodelació de l´avinguda de Roma i elprimer que han fet ha estat treure els pins, les palmeres (o margallons?),arbres que ens havien fet companyia, dia a dia, durant molts anys, amicsfidels, en podríem dir. Entre ells hi havia l´arbre de l´Associació, que re-presentava part de la nostra història.

Hem parlat, moltes vegades, de com es va promoure l´Associació, enquines circumstàncies i quins motius ens dugueren a defensar els princi-pis democràtics. Un d´aquests motius, primordial, era la defensa de lallengua catalana tants anys ofesa i maltractada juntament amb l´exigènciade l´Estatut d´Autonomia per a Catalunya. Moltes persones estàvemtreballant perquè no es perdés la cultura catalana, en petits grups i ambuna idea clara: la llengua catalana havia de sobreviure. Més endavant,quan les circumstàncies començaren a canviar, l´any 1977, es va promou-re el Congrés de Cultura Catalana i el barri hi va participar i, com a cloen-

da dels actes que es van celebrar, es va plantar un arbre,l´arbre que estava a la cantonada d´avinguda de Roma ambUrgell (costat Besós/muntanya) i que era una Tipuana, ambles seves flors grogues, i que feia ombra a una placa de cerà-mica amb un text que deia: Congrés de Cultura Catalana. Es-querra de l´Eixample. 1977. Aquest és l´arbre que ha desa-paregut.

El progrés continua, però he volgut deixar constànciad´aquesta petita història i senzill monument en recordd´aquelles persones anònimes que es comprometeren persalvar la nostra cultura i les nostres tradicions. Avui, l´any2006, hem de continuar treballant pels nostres drets? Sí!

Rosa Vidal PuiggrósBarcelona, febrer 2006

URBANISME?

PLATAFORMA L'AVE PEL LITORAL

C. Provença, 186, 4t. 1a. · 08036 Barcelonawebmaster@avepellitoral.info · www.avepellitoral.info

Benvinguts a tots els afectats pel tema del traçatde l´AVE pel centre de la ciutat i que ens oposem perser molt perillós per les nostres cases (esquerdes, vi-bracions ...).

Per aquest motiu és important que quan feu les reu-nions de la Comunitat de veïns, poseu l’ordre del dia eltema i demaneu la col·laboració econòmica imprescin-dible per aturar el projecte. Això comporta despesesd’advocats, geòlegs, enginyers i d’altres tècnics.

Les nostres cases estan en perill!

Compte: 2100- 3039-44-211778734.Aportació: 12 • per habitatge(1 • al mes o 3 • al trimestre)

Aportacions voluntàriesweb : www.avepellitoral.infoa/e: avelitoral@terra.esTelèfon de contacte 679616161 (Pere Vallejo)

FEBRER 200611

El darrer 30 de setembre el Parlament de Catalunyava aprovar un text de nou Estatut de Catalunya.Aquest text, a més d’un capítol sobre competències,sobre institucions, sobre el poder judicial, de relaci-ons de la Generalitat amb altres ens i sobre finança-ment, introdueix, de forma novedosa, un capítol deDrets i Deures i Principis rectors.

Molt bona part del teixit associatiu de Catalunya vaparticipar aportant criteris i propostes concretes enrelació a aquest apartat, amb centenars d’entitats imil.lers de persones fent les seves propostes, de for-ma majoritària, sobre el capítol de Drets i deures iprincipis rectors. D’aquesta forma el present Estatutposa de manifest que la construcció nacional i el sen-timent de pertinença, a més de basar-se en elementssimbòlics i identitaris (com la llengua i la cultura), esgenera a partir d’uns drets i deures de ciutadaniacompartits, dels quals emana la nostra voluntat decomunitat nacional.

En aquest capítol hi ha diversos elements cabdalsen la defensa dels drets de les dones com són el dreta viure sense violència i tenir igualtat d’igualtat d’opor-tunitats tant en l’esfera pública com la privada. A més,entre els principis rectors consta la perspectiva degènere i el reconeixement de les dones del seu dretal propi cos “Els poders públics han de vetllar perquè lalliure decisió de la dona sigui determinants en tots elscasos pel que fa a les qüestions que poden afectar-ne ladignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en parti-cular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductivai sexual.”

Aquest redactat explicita un dret llargament vulne-rat i molt reivindicat per les dones al nostre país i ar-

L’ESTATUT

reu del món, i que ja la Declaració de la Cimera Inter-nacional de la ONU sobre les dones celebrada al 1995,considerava clau per a l’avenç de la siutació de lesdones: “El reconeixement explícit i la reafirmació del dretde totes les dones a controlar tots els aspectes de laseva salut, en particular la seva propia fecunditat, ésbàsic per al potenciament del seu paper.”

Més enllà d’altres consideracions, volem amb aquestcomunicat deixar clar que:

-Com a part del teixit associatiu de Catalunya, con-siderem que el capítol de drets i deures i principis rec-tors no hauria d’esser modificat en cap aspecte, jaque afecta a la ciutadania de Catalunya en relació ales seves pròpies institucions, i per tant és el Parla-ment Català i, en darrer terme, les dones i homes deCatalunya els que hem de dir si volem constituir-noscom a comunitat política en aquest sentit o en un al-tre.

-Com a entitat feminista i de defensa dels drets deles dones, consideraríem inacceptable que en el con-text d’un debat centrat en altres àmbits, s’utilitzessinparts d’aquest capítol com a moneda de canvi en unanegociació incomprensible amb els sectors parlamen-taris més retrògrads. En concret, el reconeixement delsdrets de les dones i especialment del dret a decidirsobre el seu propi cos en el text de l’Estatut és unavenç històric per a les dones de Catalunya, sota capconcepte es pot argumentar des d’un punt de vistapolític que en el tràmit al Congrés dels diputats o alSenat el redactat actual es modifiqui.

Text aprovat pel Consell de Dones de Barcelona

FEBRER 200612

Sovint no ens fixem o si ho fem, no donem gaire im-portància al títol de les lleis.

A l’esborrany de la llei que ara tractem es especialmentrevelador el seu títol.

Podriem dir que no es una llei contra ningú, es unallei a favor de les dones que han patit o pateixen vio-lència masclista i que els reconeix un seguit de dretsque els han estat arrabassats. Pretén ser una einaútil i eficaç per tal de combatre fins la seva eradicacióla violència masclista.

Si ens fixem en el primer article de la llei, aquest diuque el seu objecte es garantir el dret de les dones aviure sense cap forma de violència masclista i ga-rantir mesures integrals respecte a la prevenció, sen-sibilització, atenció, assistència, protecció, recuperaciói reparació de la violència masclista, es a dir es consa-gra el dret de les dones a la seva recuperació integrala tots els àmbits personal, socials i econòmics que hanestat danyats. Dit d’una altra manera, el dret a recu-perar tots els drets que han estat vulnerats com a con-seqüència del procés de violència.

La llei no estableix un sistema meramentassistencialista, ans al contrari estableix un sistemade garanties per les dones davant la violència sexista.

Hem de posar en valor el reconeixement èxplicit iimplícit que la llei fa del paper fonamental que han ju-gat i juguen en la lluita contra la violència masclista lesassociacions i grups de dones i el moviment feministaen general, la llei els atorga un paper important en eldisseny, seguiment i avaluació de les politiques quese’n derivin de la seva aplicació. La llei reconeix tambéla importància dels ens locals i supralocals com pionersen el desplegament de mesures i serveis d’informaciói atenció.

Cal ressaltar una novetat importantíssima d’aques-ta llei, en relació a d’altres lleis autonòmiques i a la lleiestatal de medidas integrales contra la violència de género,i es la forma d’acreditar que s’està o s’ha estat en si-

LA LLEI DELS DRETS DE LES DONES PER LA ERRADICACIÓ DE LA

VIOLENCIA MASCLISTA

tuació de violència. Fins ara la única manera d’acredi-tar els maltractaments es a través de la denuncia enels Jutjats i la possible obtenció d’una ordre de protec-ció o be una sentència judicial condemnatòria de l’agres-sor.

Cap d’aquests sistemes son fàcils d’obtenir per unadona, la primera dificultat està en la por, la indecisió od’altres circumstàncies que ara no descriurem, que fanque la dona no denuncií els maltractaments, i un copdenunciats i jutjats, preval.leix el principi constitucio-nal de presumpció d’innocència, per tant poden haverexistit maltractaments i en canvi l’agressor obtenir unasentència absolutòria per manca probatòria o d’altres.

La novetat esmentada consisteix en que també espugui acreditar la violència a través d’informes mè-dics, informes de serveis acreditats per l’ICD, infor-mes de la Inspecció de Treball etc. La incorporació,d’aquestes diverses formes d’acreditació de la violèn-cia es fonamental per que les dones puguin tenir ac-cés als drets que la llei reconeix , tan si les violèncieshan estat denunciades i si son o no denunciables

VIOLÈNCIES DE GÈNERE

FEBRER 200613

juridic-penalment parlant.El projecte de llei, posa en primer plà la Prevenció, la

detecció, la coeducació com principi fonamental en lalluita contra les violències, la formació i la capacitacióobligatòria de les persones professionals que hi inter-venen, les campanyes de sensibilització i els mitjansde comunicació.

Dissenya i defineix els serveis que integren la xarxaespecífica d’atenció integral que va des de l’atenciótelefònica especialitzada fins a diferents tipus i modelsde centres d’atenció, centres d’acolliment etc. perfec-tament definits en les seves funcions i les beneficiariesdels mateixos.

Hem de fer especial esmen al capítol concret de Si-tuacions Especifiques a les que s’ha d’esmerçar enca-ra mes recursos i atenció: estem parlant de Migrants,Prostitució, Mon rural, Transsexualitat, Discapacitats,VIH, Centres d’execució Penal, Mutilacions Genitals fe-menines, situacions que poden comportar dificultatsafegides a l’accés als diversos serveis.

Forçosament ens deixem molts comentaris i matisosque mereix aquest projecte de llei, el que no volem

ACTES

I ACTIVITATS8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TRE-BALLADORA:1/3 - Taula rodona a Golferichs, a les19h.: “Dones i treball, avui.”

· Preparem la Trobada Feminista de juny

· Formen part de la Plataformacontra les violències de gènere

deixar de dir es que el saludem calurosament i quedesitgem que vegi la llum el més aviat possible.

Mercè Claramunt i Bielsa

VIOLÈNCIES DE GÈNERE

Aquest 2006, ja són 17 les dones assassinades a l’Estat espanyol per la

violència de gènere

El passat 10 de febrer va tenirlloc al Centre Cívic Golferichs laxerrada “El feminisme: ahir.avui, demà” a càrrec de MercèOtero

PROPERS ACTES:

Quadríptic de les activitats de l’Eixample

en motiu del Dia Internacional

de la Dona Treballadora

FEBRER 200614

CANVIAR

COLORS

RESUM DEL DOCUMENT SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA LAÏCITAT A

CATALUNYA

El 15 de desembre de 2004 el Conse-ller Primer signa el Conveni de Col·labo-ració entre la Generalitat de Catalunya i

la Lliga per la Laïcitat on s’estableix el marc general d’unacol·laboració que ha de promoure la laïcitat i les mesuresadequades per assolir avenços en aquest tema.

La Lliga per la Laïcitat es constitueix l’octubre de2003 a partir d’entitats promotores: FAPAC (Federaciód’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalun-ya), Federació de Moviments de Renovació Pedagògicade Catalunya, els sindicats CCOO, UGT, USTEC-STES,Cooperacció, Organització Ateus de Catalunya, GranLògia de Catalunya i Balears i Gran Orient de Catalunya,Moviment Laic i Progressista i Fundació Ferrer i Guàrdia,i actualment si han adherit moltes altres organitzaci-ons i persones individuals.

Les entitats signants preocupades per la poca as-sumpció dels valors bàsics d’una ètica civil democràticai pels dèficit ètics de la nostra societat, consideren queés el moment d’impulsar la defensa d’un model de soci-etat que garanteixi la igualtat d’oportunitats en l’accésa l’espai públic i que impedeixi que qualsevol visió par-ticular de la realitat abusi d’aquest espai.

Per dotar aquesta societat d’un acord universal apteper a totes les persones i grups, siguin quines siguinles seves creences o opcions particulars, dins del res-pecte mutu, l’ absència de privilegis i per afrontar deconsolidar la democràcia, promouen la creació d’aques-ta plataforma definida per un document que té com alemes :

“Una eina per a la defensa de la democràcia”“La resposta a la pregunta de com viure junts”“Pensem diferent, però som iguals en drets i deu-

res”Aquest document es concreta en les següents consi-

deracions:- Cal construir un teixit cívic i una consciència ciutada-

na fonamentades en els valors de la pluralitat , de latolerància activa i del respecte democràtic per a to-

tes i cadascuna de les opcions personals i socials queno intentin imposar-se per damunt de les altres.

- La laïcitat garanteix el diàleg i l’intercanvi pacífic ifecund entre les persones i les idees i possibilita unasocietat plural on és possible el desenvolupament igua-litari de drets i persones.

- La laïcitat afavoreix la convivència en un pla d’igual-tat entre totes les possibles opcions espirituals perquèno s’oposa a cap i les respecte totes.

- Els infants, adolescents i joves han de tenir el dret-i la capacitat real d’exercir-lo- de formar-se en centressense cap codi de valors dogmàtics o autoritaris queinterfereixin en el desenvolupament de la seva consci-ència , ni siguin separats per raó de creences.

- La formació religiosa s’ha d’entendre com un assumptede l’esfera privada dels individus i de les seves comuni-tats de creença, i per tant ha de ser exclosa de l’escola.

- La cultura laïca defensa, respecta i garanteix el co-neixement del fet religios en l’àmbit de les ciències soci-als i de la història de la cultura i les han d’impartir elprofessorat d’aquestes àrees.

- La formació religiosa no ha d’afectar ni l’espai públicni els seus recursos ja que aquesta és un assumpte del’esfera privada.

- Cap opció de consciència particular ha de predomi-nar sobre la lliure consciència de laciutadania en gene-ral, ni ha de tenir privilegis en matèries d’ensenyament,fiscalitat, mitjans de comunicació i ocupació d’espaispúblics.

- És una ingerència que en un espai públic es faci os-tentació de simbologia confessional per part de càrrecspúblics, electes o no, tan de representació política commilitar. El culte confessional ha de ser d’àmbit privat.

Només immersos en una societat laica podrem sercapaços de créixer conjuntament com a societat, con-viure respectuosament i desplegar totes les nostrespotencialitats con a essers humans.

Maria Pilar del AmoBarcelona, gener de 2006.

LAÏCITAT

FEBRER 200615

FALTA D’EQUIPAMENTS AL BARRI

Han passat més de 25 anys de democràcia als nostresajuntaments, i hem de reconèixer que a la nostra ciutathi ha hagut canvis importants i en general positius.

Però què passa amb el nostre barri? L´Esquerra del’Eixample es el barri més gran amb diferència dels cincque té l’Eixample el nostre districte hi viuen gairebé250.000 persones de les quals 98.00 viuen a l’Esquerrapodríem dir que al barri hi viu molta més gent que a qual-sevol capital de província de l’Estat espanyol, podem ima-ginar una ciutat com Guadalajara, Sória, Lleida, senseun servei tant imprescindible com una residència geriàtricapública? Probablement no. Posem l’exemple del geriàtric,com en podríem posar qualsevol altre, ja que el nostrebarri senzillament no té gairebé cap equipament públic,però els geriàtrics són dels que més ens preocupen, jaque som el segon barri en població de gent més gran dela ciutat.

Des de l’Associació de Veïns sempre hem tingut la sen-sació de que per part del l’Ajuntament, som els gran obli-dats, el districte de l’Eixample ha estat governat històri-cament per C.I.U. i en els dos últims mandats pel P.S.C. iel pacte de progrés, ni els uns ni els altres han demos-trat gaire, per no dir cap, interés en dotar el barri delsequipaments públics imprescindibles, malgrat que en elsprogrames de tots els partits polítics en les diferentescampanyes a les eleccions municipals es comprometiena fer-ho. La feina fonamental de l’associació durant elstrenta anys de vida ha sigut reivindicar tots aquells ser-veis públics que necesitem, trenta anys són molts i és de

veres que alguns equipaments que hem aconseguit co-mençant pel Parc de Joan Miró i la biblioteca als terrenysque ocupava l´antic escoxador, l’institut Ernest Lluch, l’es-cola Joan Miró i el poliesprtiu a les antigues cotxeres deVilamarí, la casa Golferichs “el Xalet” (vàrem aconseguirsalvar-lo de l’enderoc, cosa de la ens sentim molt orgu-llosos però l’Ajuntament no va recollir la reivindicació ve-ïnal pel que fà al seu ús). I fa un parell d’anys vàremaconseguir l’espai per la gent gran del carrer de Rosselló(que va quedar sense places en poc més de una setma-na de la seva inaguració, i continua tenint en llista d’es-pera més de 500 persones). Cal dir també que s’estaconstruïnt a Londres – Villarroel un conjunt d’equipamentsconformats per un C.E.I.P, escola bressol i apartamentde lloguer per a joves. És evident que en tants anys elbalanç no és positiu i nosaltres seguim reclamant tot allòque manca al barri, començant pels que considerem mésurgents, volem un geriàtric públic acompanyat per cen-tre de dia i espai pel lleure dels avis, i apartament tute-lats per gent gran no depenent, un centre cívic escolesbressol, locals per les entitats del barri, biblioteques, lo-cals pels joves i demanem també que el districte seguexiamb la seva política de recuperar els interiors d’illa per aús del veïns i veïnes. En aquest últim mandat a les nos-tres demandes el districte ja en el primer consell de barrila regidora Sra. Escarp es va lamentar de no tenir pres-supost suficient per atendre les nostres demandes mal-grat conincidir amb nosaltres que el nostre barri teniaimportants deficits d’equipaments.

EQUIPAMENTS AL BARRI

FEBRER 200616

BANC D’INTERCANVI DE SERVEIS OFERTESOFERTESA 30 de Novembre de 2005 hi havia 366 famílies apuntades (5 de les quals són habituals del Fons Solidari,que són els que no poden oferir res a canvi). Com que la majoria s’ofereix per a més d’un servei, en totalhi havien 939 ofertes, les quals es repartien de la forma següent:

Nº Ofertes %Serveis per a gent gran o invàlids .... 237 25,24%Ensenyaments................................... 171 18,21%Serveis professionals ........................ 136 14,48%Serveis a infants i escolars ............... 115 12,25Feines domèstiques .......................... 107 11,40%Bricolatges ......................................... 67 7,14%Altres ................................................. 56 5,96%Assessoraments ................................ 50 5,32%

—— ——939 100,00%

DEMANDESDes de l’1 de Desembre de 2004 a 30 de Novembre de 2005, s’han fet 729 hores de serveis computables.Les hores dedicades pels organitzadors del Banc de Serveis són totalment no computables, tampoc hosón les que donen els professors en el local de l’Associació en forma de cursets i tallers.

Donem a continuació la seva classificació:Serveis Hores %Hores

Serveis a gent gran o invàlids ...... 395 574 78,74%Feines Domèstiques..................... 18 46 6,31%Bricolatges..................................... 23 33 4,53%Assessoraments ........................... 6 32 4,39%Ensenyaments .............................. 11 19 2,61%Diversos........................................ 5 15 2,06%Serveis a infants........................... 4 10 1,37%

—— —— ———TOTAL 462 729 100,00%

Recordem que cada primer divendres de mes a les 8 del vespre es fa una reunió oberta a tothom.

FEBRER 200617

MÉS CIVISME

En els darrers mesos els mitjans in-formatius han ressaltat la manca de ci-visme a la ciutat de Barcelona. D’entra-da, sembla que tots els ciutadans i ciu-tadanes estem d’acord que aquestes

mancances es refereixen a conductes inadequades,és a dir, conductes poc correctes en el lloc que succe-eixen.

Ara bé, cal que ens preguntem on es donen aquesttipus de conductes. Jo m’he fixat l’objectiu d’ obser-var l’entorn en el dia a dia. Aquesta tarda, he pujat almetro de la línia lila com faig sovint. El comboi és und’aquests que tenen els vagons continus; des del furgóon es puja es pot accedir als altres, com sabeu moltbé els passatgers que utilitzeu aquesta línia. Doncsbé, estaven tots els seients pleníssims. Però, jo, d’unamanera discreta, cal dir que sóc una senyora de sei-xanta anys amb la cara solcada d’arrugues finíssimes,m’he acostat als seients reservats per a la gent gran,els quals com sempre estaven ocupats per personesque no els corresponien. Cal precisar que hi seien unnen d’uns deu anys i la seva mare, d’uns trenta-cinc.En veure’m la mare li diu a cau d’orella al nen quem’ofereixi el seient i li ensenya les diferents icones ons’indica la preferència de les persones grans, les do-nes embarassades i persones discapacitades físiques;el nen no es vol aixecar de cap de les maneres. I lamare, molt serena, continua explicant-li la normativa.Baixo al cap de dues parades; i mare i fill continuavenamb el cul enganxat als respectius seients i parlavendel tema sense modificar la conducta.

Un cop a casa, recordava el fet, així com la mancad’autoritat de la mare: I em preguntava què haviafallat, per què el nen no s’havia volgut alçar del se-ient. La resposta principal em sembla que és la man-ca de coherència entre les explicacions de la mare il’actuació d’aquesta. Li suggeria al nen, una conduc-ta que ella no duia a terme, ja que ella com el nenocupaven seients que estaven destinats a perso-nes amb tracte preferent. Si ella s’hagués aixecat el

nen segurament l’hauria seguida; les criatures acos-tumen a sentir la pertinença a un grup. En aquest casel grup de les persones educades que cedeixen elseient a un altre persona que el necessita més. Enaquell moment, si no ho havia fet abans, podia do-nar-li tota mena d’explicacions i no aconseguiria res,com així va succeir.

A parer meu, si els pares som incoherents i no do-nem exemple amb la nostra conducta; els nostres fillsi filles no sabran a què ens referim, i poden arribar aentendre que les normes estan per transgredir-lesen comptes d’acomplir-les quan cal.

Una sòcia: Maria Vila

CARTELL DE LA MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA NOVA ORDENANÇA DEL

CIVISME DE BARCELONA

FEBRER 200618

SINERA (Mútua d’Enterraments de lesAssociacions de Veïns de Catalunya)

Quotes pel 2006- Quota d’ingrés a la Mútua 24,00•- Quota per persona i mes 3.52•

L’Assemblea del 22 de novembre de 2003 va acor-dar dos canvis importants: 1. per ingressar a la Mútuaels majors de 60 anys hauran d’inscriure a tots elsfamiliars que convisquin al mateix pis i els fills queno hi visquin hauran de fer pòlices a part. 2. els noussocis de més de 60 anys pagaran un sobrecàrrecdel 50%, és a dir 5.28• el 2006; també s’aplicaràaquest sobrecàrrec als que compleixin aquesta edati portin menys de 10 anys d’antiguitat a la mútua.

MARÇDINAR DE CARNAVAL5/3 - Concurs de Disfresses

8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA1/3 - Taula rodona a Golferichs:

DINAR DE SAN JOSEP12/3 - Gran Xatonada

ABRILFESTA DE SANT JORDI

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ

Recordem que, a més a més, quan hi ha una de-funció Sinera gestiona tots els assumptes que esderivin de la mort d’un familiar (per exemple: sol·-licitar pensions de viduïtat, canvis de titularitat delnínxol, la preparació dels documents públics neces-saris per a la declaració dels hereus testamentariso intestats, així com l’acceptació de l’herència tes-tamentària o intestada, i la seva completa tramita-ció davant dels organismes públics adients, etc.).

Si ho compareu amb el que es paga a altres Asse-guradores veureu que nosaltres podem reduir elpreu perquè a les associacions som voluntaris elsque hi col·laborem.

El delegat a la nostra Associació,Eduard Subide

MAIGFESTA PRIMAVERA

CADA DIMECRESESMORZARS TERTULIA – PREU: 2 EUROS

ATURATS/ATURADES: OFERTES I DEMANDESCADA DIJOUS A LES 19H30

EXCURSIONS I VISITES CULTURALSUNA VEGADA AL MES

PREGUNTEU PER MONTSERRAT ROMA

FEBRER 200619

FEBRER 200620