401 - independent.catindependent.cat/gracia/Independent_401.pdf · grama de Festa Major més variat i alhora més familiar de sempre. L’organització de la festa, que ha hagut de

2anys de pregons

Festa Major5+1201

401

29

de

julio

lde

20

11

de Gràcia

2

29 de juliol de 2011l’independent EspEcial FEsta Major

Any de perles amagades i de contencióLa Festa Major 2011 no té un cap de cartell clar però sí moltes cares que s’han fet imprescindibles en el panorama musical: Brams, Roger Mas, Dani Flaco, Le Petit Ramon, Paco Pil i potser Maika Makovski

ALBERT BALANZÀ

L’any dels 25+1 pregoners passa-rà a la història per la multiplicitat de veus i d’estils que han ajudat a conformar possiblement el pro-grama de Festa Major més variat i alhora més familiar de sempre. L’organització de la festa, que ha hagut de fer un esforç de conten-ció econòmic arran d’una retalla-da de subvencions del 25% però també condicionador sobre cap a on vol que vagi la celebració, ha preparat un programa que es des-plegarà entre el 15 i el 21 d’agost que ha deixat una part més gran del pes habitual dels ganxos a les comissions de festes dels carrers. La Festa Major 2011, sí, obligarà els veïns i els visitants a no deixar-se guiar només pels grans espais sinó a triar i remenar entre les ajustades programacions de cada carrer, on s’hi amaguen tota me-na de propostes de nivell. És cert que l’Oratori de Sant Felip Neri continua sent l’espai tranquil per a les veus consagrades de la nova i de la novíssima cançó com Roger Mas, Le Petit Ramon, Anna Roig i la seva creixent Ombre de ton Chien, Joan Isaac o Enric Her-náez, que enguany s’ha integrat en el trio Caravanak amb Luigi Cabanach (exMàquina, exGato Pérez) i Mercè Serramalera (veu habitual d’Hernáez i Cabanach).

Canvis a plaça Rovira

Però més que mai el públic co-metria un greu error si no parés atenció a l’escenari de la plaça de la Vila, on els Castellers de la Vila de Gràcia han apostat de nou pels clàssics Brams o per l’Orquestra Mitjanit. També la plaça Rovira és una aposta segura per al gran públic, diferent a allò que en els

xxxxx

Ara fa dos anys la setena edició del Festival Electropop Alterna-tiu (FEA), una burrada que es va originar a la Báscula de la Zona Franca amb grups com Super-puta i que ha acabat obrint un bar al carrer Finlàndia de Sants i organitzant festes amb el gran Chimo Bayo, anunciava amb una esquela el seu adéu amb una

Els ‘freaks’ irrompen als carrersamb Josmar, Ultraplayback i FEA

festa al Raval. Però era mentida. Només era un trasllat: a Gràcia la comissió de festes del carrer de la Perla va acollir en el programa 2010 alguns dels grups de l’es-quela com Los Perlas (post-punk & Chichos) i altres com AlQaeda Sound System. Enguany el FEA està programat el 16 d’agost i els organitzadors han segregat fins i

tot a un dia i carrer diferent, el 18 al carrer Mozart, una de les seves estrelles, Ultraplayback, que tocaran segurament el hit Luke yo soy tu madre. Les pos-tres seran suculentes també: els de Perla volen recordar el dia 21 aquell 5 de maig de 1998 a la plaça del Rei amb Josmar, el seu tanga i l’èxit És superfort.

últims tres anys hi anava pel Festi-gábal, però que pot sentir-se atret per les cançons de l’hospitalenc Dani Flaco, que torna a la Festa Major després que el 2004 toqués per a uns quants al bar l’Astrolabi, o pels músics dels històrics Vice-versa, acompanyants de Joaquin Sabina. La plaça Rovira també apel·larà als sentiments més gracia-nistes amb un homenatge a Albert Musons, ànima de la Vila mort fa tres anys i considerat el pare de l’independentisme gracienc.Si a la Rovira no hi ha Festigábal, després d’un llarg estira-i-arronsa, això vol dir finalment que el pú-

1. Berga. 2. Camprodon. 3. Ciudad Real. 4. Fraternitat EFIT

(Torres-Tordera). 5. Fraternitat ETIS

(Tordera-Siracusa). 6. Joan Blanques de Dalt

(Encarnació - Congost). 7. Joan Blanques de Baix

(Sant Lluís-Encarnació). 8. Joan Blanques de Baix

de Tot (Ramon y Cajal-Travessera).

9. Llibertat.10. Mozart.11. Perla.12. Plaça Rovira.13. Plaça de la Vila de Gràcia.14. Placeta Sant Miquel.15. Progrés.16. Providència.17. Puigmartí.18. Tordera.19. Verdi (Providència-Robí).

Espais guarnits no federats20. Plaça Raspall.21. Sant Pere Màrtir.

els carrers guarnitsxx

Les novetats

de Gràcia

3


segueix a la pàgina 4

blic més poppie haurà de trobar-se entre les sempre atapeïdes parets de l’Heliogábal, on els seus res-ponsables han programat grups com els gironins Aliment o els alacantins Flying Pig Matanzas i esperen el sí de la núvia actual del pop català, Maika Makovski, que també tornaria a la Festa Major després de tocar-hi el 15 d’agost de 2005 en un petit escenari del carrer Martínez de la Rosa en una actuació per a la història.

Però la recerca i captura de les propostes més interessants no s’acaba als carrers i als bars sinó que continua a les tradicionals festes alternatives de la plaça del Raspall i del carrer Sant Pe-re Màrtir -sempre a l’espera de les propostes més punkarres del moviment okupa. Les festes al-ternatives han optat enguany per apostar pels grups locals que ja treuen el cap amb força com els Alerta (exSkatasun) però també tindran un moment de xauxa amb Els Catarres i la seva cançó de l’estiu, Jénifer.

Els Catarres portaran la seva cançó de

l’estiu, Jénifer, a les festes alternatives

entrevista

En 2008 vas fer Xarnego, un disc de cançons traduïdes al català. Dos anys més tard pu-bliques Secretos de sumario. No repetiràs idioma?Xarnego és un disc que va sortir sol. Tenia un disc editat, Fuer-zas de flaqueza, i vaig traduir algunes de les seves cançons, a més de versionar-ne d’altres. Però encara no composo en ca-talà. Són les dues llengues que conec. Si sabés anglès potser també escriuria en aquest idi-

“Hi ha cançons que no puc deixar”

Silvia Manzanera

Dani Flaco

El cantautor Dani Flaco presentarà ‘Secretos de sumario’ a la plaça Rovira el dia 19

Dani Flaco (L’Hospita-let de Llobregat, 1977) és un dels grans noms d’aquesta Festa Major, on tocarà a la renovada programació de la plaça Rovira el divendres 19 al costat de Rafa Pons. Tots dos, habituals durant molts anys del bar Astrolabi, enguany tocaran al carrer.

oma. Però encara no em surt es-criure en català. Potser més enda-vant… Però ho faré sense pressió, des de mi mateix.

Dius que et sents orgullós de ser xarnego.

ba a més gent i n’hi ha molta, i el públic té més opcions. Però també és cert que els mitjans convencionals haurien de ser més plurals, en aquest sentit no hem avançat gaire. A mi em funciona molt bé el boca-orella. Però tampoc li dóno molta importància a tot això.

Aquest any t’estrenes a la Fes-ta Major però Gràcia ja la co-neixes de fa molt més temps?Als carrers sí, però he tocat durant molt de temps a l’As-trolabi, el bar de Martínez de la Rosa. Venia molt per aquí quan encara no tenia cap disc editat.

I quin concert faràs a la plaça Rovira?Serà un concert amb banda cen-trat en el darrer disc, Secretos de sumario, però també amb grans èxits. És que hi ha cançons que no puc deixar de tocar.

ceDiDa

Crec que ens hem de sentir bé amb nosaltres mateixos. El meu pare és murcià i la meva mare ca-talana, i ho porto amb molt d’or-gull. I aquesta barreja, sens dubte, m’ha influït des del punt de vista sociocultural. I musicalment par-lant també, potser en les lletres no tant. Però és cert que el folklore de casa meva és més variat.

En aquest moment de la te-va carrera, amb quatre discos editats, segueixes sentint-te un obrer com deies abans?Sí, perquè no m’he relaxat gens. He d’anar a treballar cada dia, anar a tocar allà on sigui… Sóc un treballador. I cada disc són moltes hores de feina.

I creus que el públic reconeix aquesta feina? O és injust i can-tants o autors de qualitat encara no poden viure de la música?Una de les coses bones que té In-ternet és que la informació arri-

Les novetats

de Gràcia

4


editorial

La Festa Major de Gràcia ha emprès des de fa uns quants anys un pas tossut i obstinat cap al disseny d’una programació tranquil.la que es va cobrar algunes víctimes ja fa temps amb l’eliminació dels grans concerts de l’escenari del carrer Bailèn i que va titubejar amb alguns descontrols com el macrocon-cert d’Ojos de Brujo de les festes alternatives a Pi i Margall de 2004 i amb bolos com els de Doctor Calypso a la plaça Joanic de 2009. L’última víctima ha estat el Festigábal, que amb Manel va desbordar la plaça Rovira fa dos anys amb un greu perill per a la seguretat però que es trobarà a faltar enguany encara que s’hagi organitzat depressa i corrents ara a l’inte-rior de l’Heliogábal. És clar que els carrers i places de Gràcia no poden suportar aquesta mena de concerts i per això la Fundació Festa Major ha fet un sobreesforç de contenció per circumscriure gairebé tots els grans concerts de la festa entre

les quatre parets de l’Oratori Sant felip Neri, amb el paga-ment d’una entrada simbòlica.Aquesta contenció ha anat acompanyada, no obstant això, d’un pas al costat en la con-tractació general d’actuacions ganxo que portin una mena de

públic que no en tenen prou amb passejar sota els guarnits i ballar amb les orquestres. Cal estar amatents del resultat que dóna aquesta aposta en l’evolució de la Festa Major en una etapa que segueix caracteritzant-se per una dura lluita so-terrada entre aquells que volen convertir Gràcia en el terreny del tot-s’hi-val i aquells que voldrien que entre el 15 i el 21 d’agost fos un desert. No serem nosaltres els qui caiguem en la irresponsabilitat de prendre partit entre uns i altres, perquè d’intolerants n’hi ha a totes dues bandes.Però sí que volem fer una proposta de cara als pròxims anys: com que sovint s’ha dit que l’alternativitat de la festa ja no la donen només les festes de la plaça del Raspall i de Sant Pere Màrtir sinó que és patrimoni de tots i com que Gràcia evolu-ciona cap a terra de nous emprenedors i de grups emergents que es mouen al voltant dels petits bars musicals, per què el Districte no fa un pas endavant per negociar l’obertura dels centres cívics com l’Espai Jove La Fontana perquè les activitats que s’han fet a plaça Rovira o que es fan als petits bars durant tot l’any tinguin un espai de mostra també en la Festa Major. Amb qui s’ha de parlar? No deu ser tan difícil.

Tornem el 9 de setembre.

L’especial de Festa Major dóna pas al període de vacances per a l’equip de L’Independent, si bé enguany ens podreu seguir amb més força a www.independent.cat/gracia i al twitter @indepe_gracia. Ens tornarem a trobar amb forces renovades la primera setmana sencera de setembre. Bones festes a tots i a totes!

Pas al costat per agafar impuls

És clar que els carrers i places de Gràcia no poden suportar grans concerts de Festa Major

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: DeBarris, sccl

direcTor: alBert Balanzà

amB el suport De:

PuBLiciTaT: sanDra GamBoa

tel. 692 601 261

Producció: DeBarris, sccl

disTriBució: cet laBor-90.

imPressió: c.G. caniGó s.l.

diPòsiT LegaL: B-32478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

És una iniciaTiva de: aVV Vila De Grà-cia, DeBarris i GràciaWeB. conseLL di-recTiu: alBert Balanzà, Joan lou. direc-Tor LocaL: alBert Balanzà. direcTora adjunTa: sílVia manzanera. redacTors en caP: xaVi teDó i maria orteGa. re-dacció: carina BellVer, meritxell Díaz, Èric lluent, clara DarDer, eDuarD cal-Vet, laura BalaGué, marc almoDóVar, DaViD FernánDez, Josep m, contel, marta naBerhaus, líDia haro, laura millan, pa-tricia monGe, anDrea roDoreDa, GineBra Vall, marc ViDal. maqueTació: serGi lou, eVa córDoBa. coL.LaBoracions: àlex Bosch, lluís Bou, ànGel Garreta, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Víctor nuBla, eVa piquer, roGer roFín, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De l’aVV. FoTograFia: JorDi march, Joan perramon, sara cienDones

núm. 401núm. 401

entrevista

Com va el projecte amb la Cobla Sant Jordi?Hi ha molta feina a fer perquè un repertori nou per a cobla i cantautor és una mica compli-cat. Intentarem que hi hagi bo-na part de material inèdit, però també rearranjaments i reversi-ons de cançons meves. Em fa-ria molta il.lusió fer un clàssic tradicional. En la presentació, a tall de broma, ja vam fer la San-ta Espina. L’estrena serà el 6 de novembre a Manresa, i farem gira i se n’ha de gravar un disc.

Passes de la música tradici-onal a la moderna, tornes a la tradicional...Hi ha aquell poema de J.V. Foix que diu “m’enamora lo vell i m’encanta lo nou”. I jo em sento molt identificat amb això.

Llavors a les festes majors t’hi deus sentir com a casa.Són un exemple d’això. De les festes majors que conec, la de Gràcia és la que té un compro-mís més gran amb la cultura de

“Som un país totèmic”

Edu Calvet

el cantautor roGer mas, en un concert

maika makoVski

Roger Mas actuarà a l’Oratori de Sant Felip Neri el dia 16

Roger Mas (Solsona, 1975) és un cantautor que es reinventa cons-tantment. La seva disco-grafia passa d’un treball pop a utilitzar músiques ancestrals per interpre-tar textos de Verdaguer. Disc rere disc acumula premis de la crítica i en l’últim, A la casa d’en-lloc (2010), torna a virar i s’apropa a la música d’arrel nord-americana. L’abril passat va presen-tar un tast del que ara l’ocupa, un projecte amb la Cobla Sant Jordi per reinterpretar les seves cançons.

tenc és que alguns periodistes sentin càtedra sense saber-ne i sense tenir en compte factors estrictament artístics. En aquest país necessitem ser els números u de vendes a l’Estat, perquè el que hem de fer és impressionar a no sé qui, quan no sé de què serveix impressionar ningú. No-saltres hem de fer un plat bo, no posar 25.000 comensals en un menjador. Una de les grans virtuts de la cultura catalana és que té més creativitat per metre quadrat que qualsevol altra cul-tura del món. I no critico la gent que es dedica a la música, em refereixo als mitjans de comu-nicació, que són els qui tenen la funció d’ensenyar allò que artísticament té interès.

Però tu no ets comercial i ets conegut.Per sort, en aquest país es pot viure d’això. A mi el que m’agra-da és estar a mig camí entre les coses, sigui perquè és l’únic que sé fer o perquè és el que trobo divertit. El que jo faig no és ni alta cultura ni és comercial, és un terme mig que em sembla que val la pena.

ceDiDa

ceDiDa

la música i la poesia. I no només amb la música de festa, perquè hi ha propostes interessants a banda del que és l’entreteniment de masses. I això és important.

La música en català sembla que està en un bon moment.Portem una dècada en què cre-ativament s’estan fent coses molt interessants i variades. Ara l’assignatura pendent és que el públic es reparteixi. La diferèn-cia entre qui triomfa i qui no és excessiva. Som un país totèmic, on només hi ha espai per a un tò-tem durant un temps determinat i després se’l fot a terra a cops de destral i se n’hi posa un altre.

Algun exemple de proposta interessant que no triomfa?Eduard Canimas va fer Sagrat Cor, el millor disc de l’any pas-sat, amb cançons absolutament meravelloses, i ha passat sense pena ni glòria. Pràcticament nin-gú sap qui és i porta tants anys de carrera com l’Adrià Puntí.

I de qui és culpa?El públic ja escull el que comer-cialment és millor, el que no en-

La plaça del Sol, per la seva ban-da, seguirà sent la plaça dels gui-ris que s’asseuen a terra hi hagi qui hi hagi al programa mentre el sector més fervent de la música tradicional es posa sota l’envelat amb les versions de Belda i els Badabadoc, la rumba de les Es-trellas de Gràcia i els sons de la terra de El Pont d’Arcalís.

Tres trams a Joan Blanques

Pensàveu que tot això és el que hi havia? Ni de bon tros. L’any que la Festa Major s’amplia fins als 19

carrers gràcies a les incorporaci-ons de Camprodon, Ciudad Real i Joan Blanques de Baix de Tot,

l’any que Joan Blanques amb tres trams recorda més que mai l’èpo-ca daurada del Verdi de Baix, Mig i de Dalt dels anys noranta, hi ha clàssics com Tandoori Lenoir, el grup d’Oriol Nel·lo, i s’hi trobarà a faltar el Life is life de l’Orques-tra Aquàrium, però fins i tot els freak-pop hi tindrà cabuda amb el tanga de Josmar, Ultraplayback i le festival FEA (vegeu requadre ) i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, al seu local del carrer Verdi, s’ha estirat a l’hora de po-sar-li imaginació a la programa-ció i ha contractat el gran Paco Pil amb una festassa dissabte que promet trencar-ho tot.

ve de la pàgina 3

Les novetats

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d’aquest setmanarI

de Gràcia

5


el pregó bis

Sense retallades

En un any de contínues reta-lladades, sembla que la nos-tra Festa Major és l’única que s’atreveix a créixer. No en pressupost –impensable en temps de vaques magres–, però sí en participació. El nombre de carrers amb guar-nits és superior al de l’estiu de 2010, així que permetin-me que em tregui el barret pels carrers que se sumen i també pels que segueixen, perquè malgrat les dificultats a què han de fer front, amb enginy, empenta i treball en equip, troben la manera de tirar endavant. Les comissi-ons de veïns i veïnes ens per-metran, un any més, gaudir de set dies de la Festa Major més esperada. I és cabdal perquè aquesta setmana de concerts, dinars de germanor i activitats infantils serà un brou de cultiu i ens ajudarà a oblidar les penes, si més no, a no pensar-hi tant. S’hi enca-biran reivindicacions, segur; els carrers seran espai de trobada perquè les persones xerrin, debatin i generin pro-postes, segur; també servirà perquè els caps del molts ciutadans s’allunyin de les seves preocupacions i agafin oxigen i carreguin piles.La Festa Major de Gràcia d’enguany no pateix re-tallades. Un bon exemple del qual molts n’haurien d’aprendre. Aplaudeixo la valentia dels nous festers i la persistència dels repetidors. Gràcies per fer-nos possible gaudir d’una nova edició de la Festa.

Mer

i D

íaz

Laia Ferrer: “Gràcia és un cotxe de Red Bull; qui hi treballa, hi creu”La periodista Laia Ferrer reconeix que no s’espe-rava ser la pregonera de la Festa Major. La cara més jove de la Fórmula 1 a TV3 no amaga la se-va il.lusió i avança que remarcarà que Gràcia “no és un barri sinó una Vila amb vida pròpia”. Fa mig any que no viu aquí per-què està buscant un pis de compra, però assegu-ra que la seva marxa és circumstancial. Hi torna-rà. Els seus pares i amics viuen a Gràcia i ella admet que la Vila “ho és tot” encara que va néixer i ha viscut a Barcelona molts anys.

CLARA DARDER

Què significa per a tu ser prego-nera de la Festa Major?Em fa molta il.lusió primer per-què sóc de Gràcia de tota la vida, hi vaig sempre, he format part de les festes i sento el pregó cada any. Que aquesta vegada sigui jo qui el faci és un regal. Jo formo part de Gràcia, he nascut, hi he viscut i és part de la meva vida. És un honor, estic encantada.

T’ho esperaves?La veritat és que no. És el primer pregó de la meva vida i la primera vegada que faré una cosa vincula-da a tot un barri. No m’ho espera-va. Quan em va trucar la regidora, vaig dir-li: “moltes gràcies”. No hi havia pensat mai en una cosa com aquesta.

Què t’han dit els teus pares?A la meva mare sí que li he dit i està molt contenta, al pare no li he pogut dir perquè viatjo sovint i gairebé no els veig. Vindran a veu-re’l i segur que pensen: “La meva

Josep m. contel

laia Ferrer, la preGonera De la Festa maJor 2011, al circuit De catalunya

filla és gracienca i li demanen que faci el pregó”. Fantàstic.

Una noia com tu, professional-ment internacional, li dirà al món on està Gràcia?M’agradaria explicar-ho. A l’altra punta del món és complicat que situïn Gràcia, però sí que ho faig a tots els periodistes espanyols que conec. Els hi explico que sóc gra-cienca i que és una Vila singular. Els situo i diuen “què guai”.

Has pensat què diràs?No desvetllaré res del pregó. No he tingut temps de seure per pre-parar-me’l però està clar que diré que Gràcia no és una barri, si-nó una Vila. Diré que Gràcia és important i a veure si el món se n’adona i se n’assabenta qui som. A Barcelona tenim una Vila i és una vila independent que té vi-da pròpia; tenim una fet especi-al propi, la gent, els carrers. Per

mi Gràcia ho és tot. He nascut a Barcelona, he viscut a Barcelona, però jo sóc de Gràcia. Les meves arrels les sento a Gràcia.

Com viuràs la festa?Aquest any sí que podré viure-la. Ja fa tres que en puc. Col·laboro amb l’escenari que posen davant del Cercle, hi participaré en els musicals. Som un grup d’amics que quedem dos dies abans i ja sabem defensar les cançons.

Si poguessis comparar Gràcia amb un cotxe de Fòrmula 1...Amb un Red Bull. En aquesta marca pensen en les coses noves, la gent jove, que treballa per allò que creu, com a la nostra Vila i els seus veïns. Aquesta és la seva filo-sofia, igual que a Gràcia.

Des de 1997 tenim el títol de Festa Tradicional d’Interès Na-cional. Què en penses?

És una de les festes més conegu-des que tenim a Catalunya. Jo que treballo als mitjans de comu-nicació, quan era amb en Cuní, sempre li donàvem un tracte es-pecial. Crec que aquest títol ens el mereixem.

Què opines dels guarnits?Crec que la competitivitat que hi ha entre carrers fa que cada vega-da els decorats siguin millors. És un mèrit. Jo no he participat mai en l’elaboració d’un guarnit, no puc. Em passo 9 mesos fora du-rant l’any i això ho fa impossible.

Un desig?Que la gent s’ho passi bé amb res-ponsabilitat. Són unes festes molt maques i que ens estimem moltís-sim i acabem sortint als mitjans per aldarulls que no volem. Crec que qui malmet els decorats es gent de fora que no saben el que costa realitzar tot allò que fem.

La pregonera

de Gràcia

6


el pregó bis

Un pregó que pregoni

Amb la tele, el twitter i les presses de la vida moderna, els pregons s’han acabat con-vertint en monòlegs lamen-tables; i la crida i esbombada a la festa tot blasmant les misèries de la vida quoti-diana, en un simple titular de 140 caràcters. Es diuen algunes obvietats sobre la bellesa i hospitalitat del barri, s’hi posa un toc de sentimen-talisme antropològic (família, amics i altres animals de companyia), s’hi afegeix un polsim d’humor lleugerament suat, alguna anècdota treta de la Viquipèdia i un vers d’en Verdaguer, i ja tenim pre-gó. Els de l’ajuntament i els de la Fundació contents per la iniquitat de l’esbravada del nunci, i els diaris satisfets per omplir una pàgina d’actuali-tat, i barateta, en ple agost.Però això no és un pregó, això és una petita fel.lació festera. Els pregons no han de ser ensucrats, ni política-ment correctes ni pagats de cofoisme. Han de crear insa-tisfacció en els poderosos i desassossec en el populatxo. Han de ferir i enrabiar, han d’interpel.lar i denunciar. Han de pregonar, fer una crida, propalar, divulgar. Qui es pensi que avui ja no cal que el pregó tregui de polleguera els qui manen perquè per això ja hi ha Wikileacks, els indignats o el Facebook és un acomodatici i un còmplice dels que remenen les cireres. Un pregó que es mereixi fa la guitza, com vol aquest.

Raf

ael V

allb

ona El circ de la política acampa al

Raspall en les festes alternatives

a.B.

actuació Del Grup eina a la plaça Del raspall l’any passat

La desafecció envers la classe políti-ca, que segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió agrupa al voltant del 75% de la ciutadania, s’instal.larà als carrers i places de la

Vila no federats. El circ de la política acamparà a la plaça del Raspall en un espai en què, a part de la parti-cipació de les entitats coordinades sota la Comissió de Festes Populars

(CFP) també hi haurà lloc per les llui-tes per reclamar la gestió de l’Espai Jove La Fontana o contra les retalla-des que ha impulsat el nou govern en àmbits com el de la sanitat.

MARC ALMODóVAR

El circ de la política arriba en-guany a la plaça Raspall, on acamparà en forma de decorat a l’espai gestionat per la CFP, que des de fa anys agrupa di-verses organitzacions amb tra-jectòria política a Gràcia. A part d’aquests col.lectius, aquest any se cedirà l’espai a dues noves associacions de la Vila que han tingut una forta activitat en el darrer curs. Per una banda, l’As-semblea pels Drets Socials de Gràcia, embrió de la resistència popular local contra les retalla-des de la crisi, s’ocuparà de les activitats el dimarts 16. L’ende-mà, dimecres 17, serà l’hora de la lluita històrica pel Casal de Joves, sota l’agrupació d’entitats juvenils de la Plataforma d’Enti-tats Juvenils de Gràcia (PEJG), una de les reivindicacions histò-riques de la Vila i que enguany ha protagonitzat un important estira-i-arronsa entre l’adminis-tració i algunes de les entitats històriques de Gràcia. Pel que fa a les activitats desta-quen el ja clàssic concurs de pa-

elles, la recuperada Pluja d’Es-trelles que històricament havien fet les comissions de festes vin-culades al col·lectiu gitano a Poble Romaní o a Raspall o els

els principals actes

Dimarts 16• Concert amb el cantautor

Mi quel del Roig.

Dimecres 17• Cercatasques• Concertdehip-hopambEl

Nota.

Dijous 18• Concursdepaellesamenitzat

pel Marcel (Rumb al Bar).• Jocsinfantils.

• ConcertambelsgrupsRumbal bar, Els Catarres i PD.

Divendres 19• ConcertdeHighTimes,Les

Absentes i PD.• MarxadeTorxespelspresos.

Dissabte 20•Manifestació contra les re-

tallades del nou govern.• ConcertambelsgrupsAler-

ta, Aspencat i PD.

res o els valencians Aspencat. El Casal Popular de Ros de Olano, per la seva banda, commemora-rà els 15 anys de treball al barri de l’Assemblea de Joves de Grà-cia (AJG) amb un ventall d’acti-vitats que troben els seus punts àlgids en el concert de Miquel del Roig del dimarts 16, el cer-catasques del dimecres 17 o la tradicional manifestació del dis-sabte 20. Les xerrades i activitats de la Plataforma d’Entitats Juve-nils el dia 18 o de la Universitat Comunista dels Països Catalans, el 19, dotaran de contingut les activitats polítiques que culmi-naran amb la tradicional marxa de torxes pels presos i les preses polítics.

La CFP cedeix dos dies l’espai a l’Assemblea

pels Drets Socials i a la Plataforma d’Entitats

Treballadors en lluita a Telefònica, membres dels indignats, el col-lectiu de contrainformació instal. lat a la TDT Latele o la cooperativa de consum El pinyol vermell parti-ciparan alguns dies en les activitats coordinades per l’ateneu indepen-dentista La Torna. Unes activitats que tornaran a donar protagonis-me al concurs de monòlegs Pepe Rubianes, que celebra la seva terce-ra edició el dimarts 16 i que comp-tarà amb la participació del Joel,

a.B

Sant Pere Màrtir, de retalladesel campió de l’any passat. Es dóna continuïtat als vermuts musicals del migdia així com la celebració de tallers de ball, espectacles de circ i fins i tot el torneig de volei plaça del dissabte 20. En l’esfera musical nocturna pre-dominen amb força les bandes gra-cienques. La programació tornarà a tenir un any més en els sons ja-maicans de Soweto, que presenten el seu segon disc South West Town el dissabte 20. També presenten

El concurs de monòlegs Pepe Rubianes compleix tres anys

Després de mesos as-setjant hospitals, cen-tres educatius i socials, les polèmiques retalla-des del govern ocupa-ran el carrer Sant Pere Màrtir, seguint l’estela de provocatius decorats dels darrers anys. Unes retallades que seran visibles en l’engalanat i en les activitats que es faran al carrer.

La Torna

zapatero From texas, en el Guarnit De Festa maJor De l’any passat

disc (La nit de’n Ruixa) els també graciencs Gato&KDO, que obri-ran la programació el dilluns 15

juntament amb Kabum. Cranc o La Humareda també passaran pel carrer de les retallades.

Les festes alternatives

vermuts musicals del migdia. Entre les actuacions musicals destaquen la del raper El Nota;

els locals High Times, que pre-sentaran nou disc, i Alerta (exS-katasun), Rumbalbar, els Catar-

de Gràcia

7


entrevista

Teniu un estiu mogudet…Estem molt contents, no ens ho esperàvem. Vam muntar el grup a finals del 2010 i a la gent li està agradant allò que fem. Ens estan sortint molts concerts!

S’ha definit el vostre estil com a folk català, pop-folk català... Com el preciseu vosaltres?És cançó d’autor però feta per un grup, cançons molt prope-res, que parlen de coses del dia a dia que la gent es fa seves. Res de temes universals i veritats ab-solutes… Fem cançons i prou!

Jenifer és una cançó d’amor… És un tema recorrent al vostre repertori?El 99 per cent de les nostres

“Res de veritats absolutes”

Marta Naberhaus

en Jan i la roser, Dos Dels tres catarres

Els Catarres actuaran el 18 d’agost a la Plaça del Raspall

El grup d’Aiguafreda format per Èric Ver-gés (veu i guitarra), Jan Riera (acordió) i Roser Cruells (contrabaix) ha arrassat a Internet amb el seu primer single Je-nifer. S’autodefineixen com a festius i

positius i els podrem veure en concert a la Plaça del Raspall el 18 d’agost en el marc de les Festes Alternatives. Serà la primera vegada que toquen a Gràcia i asseguren que els fa molta il.lusió.

Sí, hi haurà algun tema nou. De fet, aquest agost volem editar un disc físic. Tenim vuit cançons gravades i al disc n’hi haurà tres més.

A la vostra web hi ha penjat un manifest per la música lliure.Les nostres cançons es poden des-carregar gratuïtament. Creien que aquesta és la única manera d’aca-bar amb la pirateria. Les discogrà-fiques diuen que s’està morint la música, però el que s’està morint és el seu sistema discogràfic! La música està més viva que mai. Una discogràfica et promociona i distribueix, i són dues coses que Internet t’ofereix gratuïtament. Hem aconseguit que la gent es-colti les nostres cançons i vinguin

ceDiDa

cançons parlen d’amor. Som uns romanticots! Però no és un amor tòpic, és un amor de coses quo-tidianes, explicat amb lletres que no són evidents. Al final, totes les cançons parlen d’amor, ja sigui per un país, per una noia, per un noi…

Què oferiu al vostre directe?Per sobre de tot, és molt espon-tani. Sempre la liem, sempre la caguem un moment o altre i hem de parar a mitja cançó -perquè ara estem tocant molt als concerts, però no estem assajant res perquè no tenim temps! Si ens equivo-quem, parem, la gent xiula, riu… Xerrem molt i també expliquem acudits.Tindrem alguna sorpresa?

als concerts, i cada cop en tenim més!

I d’aquí a un any?Quan passi aquest boom... Això d’ara és surrealista, no creiem que

passi sempre, però esperem po-der seguir fent concerts més pe-tits. Tampoc no ens caurien els anells per haver de tornar a les nostres feines d’abans… “Que nos quiten lo bailao”!

Les festes alternatives

de Gràcia

8


festa que en molts indrets co-mença amb el seu pregó, ja el dia previ o el mateix dia de la festa. Per tant els pregons i el pregoner de Festa Major s’han convertit en un fet habitual i difícil de deslli-gar. Però això a la Festa Major de Gràcia no ha estat sempre així. Hi ha constància escrita que en els anys cinquanta del segle XX, la festa tenia el seu pregoner, pe-

rò el pas del temps i potser les circumstàncies l’arraconaren i va entrar en desús, com la mateixa festa, que en el segon terç de la dècada dels anys setanta va estar a punt de desaparèixer.La mort del dictador, la recupera-ció de la democràcia i la conques-ta de l’espai públic com a centre aglutinador dels veïns durant les

festes, anar a poc a poc recupe-rant velles costums o implantant de noves: a Gràcia podríem citar com a nova la creació del drac i dels gegants l’any 1982.Però també en la dècada dels anys vuitanta Gràcia va recuperar el seu pregó i de pas la figura del pregoner, l’any 1986, de la mà del regidor del districte Xavier Valls, que va implantar de nou el pregó. La primera pregonera va ser l’ac-triu Sílvia Munt, que feia només cinc anys havia protagonitzat el personatge de La Colometa pels carrers de la Vila, i com no, de la Festa Major de la novel·la La plaça del Diamant. Així, de la mà del regidor i d’aquella jove actriu s’encetava novament el pregó, que en aquella ocasió es va pro-nunciar a l’Artesà.L’any següent Xavier Valls va fer una forta aposta per recuperar l’envelat de Festa Major, fent ai-xecar-ne un a la plaça de la Revo-lució, on feia poc que havia que-dat lliure de l’escola que durant dècades van hipotecar l’ús veïnal

d’aquell espai. Si l’aposta era for-ta per l’envelat, com no podia ser d’una altra manera, el pregó s’ha-via de fer en aquell espai, en el qual Rudy Ventura - l’encarregat de fer-lo- va optar més per tocar un solo de trompeta que per lle-gir un text.El pregó es va continuar fent al-guns anys a la plaça Revolució en l’anomenat tendall i també a la

plaça John Lennon, i potser tam-bé als Jardinets, espais que van acollir la mostra d’entitats durant algunes festes majors, fins arribar finalment al balcó de la casa de la Vila, de l’Ajuntament de Gràcia.Quant als pregoners, al llarg de tots aquests anys i sota la prer-rogativa que regidor o regidora mandat a mandat transmetien al

JOSEP MARIA CONTEL

El pregoner era aquell home que, a tocs de trompeta, anunciava per diferents llocs de les poblacions proclames de l’ajuntament, dels mercats, de fires i festes o fins i tot les defuncions. Afinant més aquest pregoner, per les festes assenyalades, se cercava persones distingides perquè pronunciessin unes paraules, un discurs, que vehiculés aquella celebració i, si fos possible, la vinculés als mè-rits del pregoner vers la festivitat, veïnatge o qualsevol altre faceta del glosador de la festa. A Grà-cia aquesta pràctica comença en la seva darrera etapa l’any 1986, quan de nou s’implanta la figu-ra del pregoner. I amb el pas dels anys ha esdevingut una peça clau en l’entramat de la festa.El pregó ha esdevingut des de fa molts anys una mena de pòrtic de diferents celebracions. Una d’aquestes celebracions és la Festa Major, la festa principal que cele-bren pobles, viles i ciutats. Una

Joan lluís Bozzo, al Balcó De l’aJuntament el 2001

martí GalinDo, a l’aJuntament l’any 1986

raFael VallBona lleGint el preGó el 2003

carlota solDeVila, Durant la seVa interVenció el 1999

A Gràcia la pràctica del pregoner de la Festa Major es va recuperar el 1986

Així arrenca la Festa MajorLa història dels pregons i pregoners de la Festa Major de Gràcia s’arrela molt enrere però no va ser fins als anys 80, i a molts indrets de la Vila, que les més diverses celebritats van ser convidats a obrir la festa

Història dels pregons oficials

seu successor, l’Ajuntament deci-dia qui seria el pregoner, cosa que ara canviarà, ja que la Fundació Festa Major de Gràcia ha adoptat enguany un cert protagonisme en aquesta elecció.

Perfils de tota mena

Així doncs els pregoners d’aquests vint-i-cinc anys anteriors han es-tat del tot variats, gent que no te-nia res a veure amb Gràcia o gent vinculada a la Vila, uns cèlebres, altres menys però més veïnals, com ara en Francesc Vilaplana o la Remei Sepi. Per Gràcia van passar el Joan Pera i Paco Morán, o el Sergi Mas i el Xavier Mar-tí -poc vinculats al barri- o La Cubana i les seves Teresines, que en la ficció tenien el seu taller al carrer Verdi. Prohoms de Gràcia han estat Moncho, Martí Ga-lindo, Antoni Bassas, Joan Lluís Bozzo, Elisenda Roca, Queco Novell, Sicus de Sabor de Gràcia o enguany Laia Ferrer, tots molt lligats a Gràcia i molts d’ells tam-

Hi ha constància escrita que als anys cinquanta la festa ja

havia tingut pregoner

FotoGraFies: oriol Vila, serGi moriana i ariaDna Borràs

de Gràcia

9


sicus carBonell Va Fer una Versió rumBera Del preGó el 2009

estat de tot una mica, segura-ment tan plurals com la matei-xa societat gracienca. El pregó en aquest període també ha es-devingut un acte protocol.lari, que s’ha afegit al protocol festiu de Gràcia. Avui els graciencs ja no entendrien una Festa Major sense el seu corresponent pregó, malgrat ser un esdeveniment que té diferents tocs d’inici, com la presentació del cartell a mitjans del mes de maig, la presentació de la samarreta i la col•locació de les banderes al voltant de Sant Jaume, i l’acte del pregó el dia 14 d’agost poques hores abans que els carrers ofereixin a veïns i fo-rasters les seves creacions, el seus guarnits fruit del somni col.lectiu de cada associació.

bé a les seves entitats. També van tenir el privilegi de pronunciar el seu pregó altres persones més vinculades al món cultural, com ara l’escriptor Rafael Vallbona, que va escriure la novel·la Gràcia; Enric Pérez, propietari dels cine-mes Verdi; el sindicalista i veí Jo-sé Maria Álvarez; o el restaurador Isma Prados, entre d’altres, que des de diferents punts van donar el tret de sortida de la festa més gran de la Vila.

Al protocol festiu

Al llarg d’aquests anys a Gràcia s’han pronunciat o representat pregons més mediàtics, menys convencionals o d’altres més tra-dicionals, musicals, erudits, han

Història dels pregons oficials

Queco Novell.

Periodista i actor.

2008

Silvia Munt.

Actriu i directora

de cinema. 1986

Rudy Ventura.Músic i

trompetista. 1987

Josep Maria Álvarez.

Líder sindical d’UGT. 2007

Sergi Mas i Xavier Martí.

Periodistes. 1993

Miquel Cors.Actor i

excantant. 1994

Moncho.

Cantant i pare del

bolero. 1995

Martí Galindo.

Actor i

periodista. 1998

Carlota Soldevila.Actriu i fundadoradel Lliure. 1999

Ignasi Riera.

Escriptor, periodista

i polític. 1989

Joan Lluís Bozzo.Actor i director de teatre. 2001

Elisenda Roca.Periodista. 2002 i excantant. 1994

Enric Pérez.

Cineasta i amo

dels Verdi. 2004

Remei Sipi.Escriptora i pres.

de l’entitat E’waiso Ipola. 2005

Francesc

Vilaplana.

Dirigent de la gent

gran de Gràcia.

2006

La Cubana.Companyia de teatre. 1992

Manuel Estiarte.

Esportista i ara

directiu. 1991

Joan Pera i

Paco Morán.

Actors. 1997

Antoni Comas.Economista i

exconseller. 1990

Antoni Bassas.

Periodista. 2000

Pep Munné.Actor de TV i

de cinema. 1988

Rafael Vallbona.Escriptor. 2003

Huapachá Combo.

Grup musical. 1996

Isma Prados.

Cuiner i

restaurador. 2010

2anys de pregons

Festa Major5+1 Sicus de Sabor de Gràcia.

Músic i portaveu del col.lectiu

gitano. 2009

201

de Gràcia

10


Història dels pregons alternatius

El pregó alternatiu, una tradició que conviu amb el pregó oficial

xxx

DAVID FERNÀNDEZ

Barreja de tradició, desobedièn-cia i participació, la cita del pregó alternatiu ja forma part indiscuti-ble del programa fester gracienc. Puntual, el relat reivindicatiu es repeteix fa anys. Discret, un quart d’hora abans que el pre-goner o la pregonera arrenqui amb el discurs que enceta la Festa Major, una bastida mòbil entra en escena a la plaça de la Vila. Apareixen les pancartes i les pri-meres demandes i es dóna lectura al pregó elaborat pels col·lectius alternatius de la Vila.Megàfon alternatiu en mà que precedeix el micròfon de la bal-conada, els col·lectius socials de la Vila van optar per aquesta fór-mula des del tombant de segle. Inicialment, per respondre i fer sentir al seva veu davant l’onada de criminalització política i me-diàtica impulsada el 2003 contra els moviments socials alternatius. Amb el temps, però, s’ha vingut consolidant com una particular proposta que aprofita per fer un ràpid repàs de les lluites socials

on els col·lectius del barri estan implicats. Un singular pregó, ar-relat a la màxima “festa sí, lluita

arxiu/J.l.

Dels Tres de Gràcia al tancament d’urgències de nit a l’Esperança

Tradició, desobediència i participació, just abans del toc d’inici, a la plaça de la Vila

el pregó bis

Pre-pregon pregó, prego

Benvolguts i benvolgudes vilatans i vilatanes: o tal vegada, potser, ciutadans, o pobladors, malgrat és possible que entre vosaltres també hi hagi gent de pas, o gent de fora o de més endins, als que calgui també anomenar d’alguna manera, tal vegada gent, o individus, o singularitats del cos social, tot i que, per altra banda, ca-dascú d’ells en certa manera també és ciutadà o poblador o vilatà de la seva ciutat, po-blació o vila respectiva que pot no ser necessàriament Gràcia, o sigui que davant les possibilitats gairebé infinites d’epitomitzar-vos, optaré per una exhortació genèrica que respecti tants fets diferencials, així doncs us dic benvolguts vosaltres, vosaltres, doncs, sí, benvol-guts vosaltres: em disposo a pregonar aquest inici de tot plegat, i em pregunto exac-tament si això és un pregó o si es correspon que sigui un pregó el que se suposa que he de pregonar-vos, entre d’altres coses perquè el fet mateix de pregonar quel-com sembla convertir això ja des del començament en un pregó, es digui o no es digui d’una forma o una altra que efectivament es tracta d’un pregó; pregó de què? Potser pregó de la intenció de pregonar-vos alguna cosa? Pregó de l’absència de pregó? Pregó previ a tots els pregons posteriors? La veritat, no sé per on comen-çar. Pregona responsabilitat i encara sense saber ben bé de què. Pregó, ja, sí, pregó, dieu. És clar. Tal vegada em caldria pregonar que no sé per on agafar-ho, això del pregó. I això de l’això que no sé, seria ja un pregó? L’anun-ci d’un possible pregó abans del pregó? Si de cas, aneu fent, i ja us aviso.

Sebas

tià

Jova

ni

Els continguts del pregó alter-natiu els defineix l’estricta rea-litat social. Dels tres de Gràcia o Salvem la Violeta, del ‘no a la guerra’ a la demanda de llibertat per als Països Catalans, criticant el Fòrum de les Cultures o l’es-peculació amb l’habitatge o cri-dant contra l’atur i la repressió al moviment okupa. Paraules dites acompanyades de fets concrets. Per què des de fa dues dècades, les festes alternatives –o la Festa Major que organitzen els col-lectius alternatius, com els agra-da precisar– han fet de la Festa Major un espai real de solidari-tat. Espai des d’on s’han tramés,

també”, que defensa i vindica, gairebé sempre, el sentit col·lectiu i socialment compromès de la Fes-

ta Major. I que cada any, també indefectiblement, ha expressat un rebuig obert al model de gestió policial de les nits de Festa Major i a la mercantilització consumista que les amenaça. Apostant per re-forçar l’autogestió veïnal i l’autor-ganització social vénen a dir, faves compatdes, que si ‘el miracle’ de la Festa Major és possible únicament per la implicació social col·lectiva, també és possible construir socie-tats més justes i més lliures.

Crítica i denúncia

Talment com el ban alternatiu que el Consell dels Bulls emet ca-da Carnestoltes a la Vila per con-trarestar el ban de l’Ajuntament, el pregó alternatiu és ple de crítica social i política i no s’estalvia cap adjectiu per dir les coses tal com són. Detalls a banda o raonades excepcions comptades, el cert és que el pregó alternatiu conviu i cohabita tranquil·lament amb el pregó oficial posterior. A la gra-cienca. Quan la fórmula, fidel a l’esperit comunitari de la Vila, és senzillament el respecte mutu.

un cop tancada la caixa i any rere any, recursos econòmics i mate-rials als campaments sahrauís, als territoris palestins ocupats o a les

comunitats indígenes de Chia-pas, per citar alguns exemples. I espais que també s’han fet ressò de les lluites d’altres barris de la ciutat: de l’Hotel Vela, al frau del Palau de Millet o a les or-denances del civisme. Enguany, realitat social, no costa imaginar que les retallades socials en sa-nitat i educació –les pitjors des de la dictadura franquista–, els desnonaments de veïns, la de-manda de gestió directa del Ca-sal de Joves o la indignació que va irrompre el 15-M formaran el pregó alternatiu. Un quart d’hora abans del pregó oficial. Com sempre.

ceDiDa

de Gràcia

11


de Gràcia

12


reportatgeSilvia Manzanera

LacàmeradelsRamírez

el carrer ramon i caJal enGalanat l’any 1955

Guarnit De 1957 a martínez De la rosa

“¿I te’n recordes d’aquesta? ¿Que no las vas conèixer tu? Fixa-t’hi bé, és de l’any 1951”. Les dues senyores que estan as-segudes en les darreres files de la sala d’actes de l’Orfeó el vespre d’un dimarts de finals de juliol repassen amb atenció cada una de les fotografies que composen l’últim llibre editat pel Taller d’Història, amb col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, el districte de Gràcia i l’Institut

La Festa Major vista pels fotògrafs Ramírez, més d’un centenar de fotografies de la Festa Major del 1949 a 1962, és el darrer llibre que els historiadors Josep Maria Contel i Joan Àngel Frigola acaben de presentar. És l’obra de Joan Ramírez i Sagarra i Joan Ramírez i Va-llhonrat, dos fotògrafs graciencs molt lligats a la vida social de la Vila, que van retratar Gràcia durant dues dècades.

Ramon Muntaner. “És que no-saltres som de les històriques de l’Orfeó”, s’expliquen. I dels his-tòrics i il.lustres d’aquesta entitat, que n’hi ha molts, destaquen dos, Joan Ramírez i Sagarra i Joan Ra-mírez i Vallhonrat, pare i fill, fo-tògrafs i homes inquiets i compromesos que ens han deixat un tresor de valor incalcula-ble per entendre, segons Enric Galve, president de la fira Sonimag foto i amic de Ramírez fill, “la nostra història perso-nal i col.lectiva”.Entre final de la dècada de 1940 i meitat de la de 1960, pare i fill van retratar la Vila de Gràcia des de la seva mirada activa i cu-riosa. I la Festa Major va ser una de les temàtiques protagonistes. “Les imatges que recull aquest lli-bre són un breu aperitiu del llegat documental que han deixat i que un dia volem recuperar”, assegu-ra Galve. Hi ha més de 60.000 negatius. Fa anys que la família Ramírez i el Taller d’Història bus-

Nou llibre gràfic sobre la història de la Festa Major entre 1949 i 1962

caven la manera de difondre aquestes

imatges. I ara s’ha tro-bat la fórmula que permet

endegar el camí cap a la docu-mentació i digitalització d’aquest important fons i a la seva difusió en forma de llibres i exposicions. Per anar obrint boca, aquest pri-mer volum on s’hi poden veure carrers guarnits, activitats com les xocolatades, els enlairaments de globus de paper, les ofrenes florals a la Mare de Déu, l’elecció de la pubilla o les autoritats de l’època, amb Santiago de Cruïlles

i de Peratallada, tinent d’alcalde delegat del Districte, al capda-vant. “Divulgar les seves obres ajuda a fer barri, un barri obert al món sense perdre identitat. El llibre contribueix a posar en valor el seu llegat. Les seves fo-tografies són un tresor que hem de saber utilitzar en bé de les futures generacions”. Marga-rida Padrós, vídua de Joan Ra-mírez i Vallhonrat, va aportar més dades sobre el compromís que el seu sogre i el seu marit havien adquirit amb la Vila de Gràcia.

Història gràfica de la festa

el pregó bis

Bona feina

La primera frase dels llibres és definitòria. Una novel.la amb una primera frase insípida, que no marqui el relat, ja no cal que us la llegiu. “1918. 8 de març. Com que hi ha hagut tanta grip, han hagut de clausurar la universitat”, comença el Quadern Gris de Josep Pla. “La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols”, és la frase inicial de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda. “Encara recordo aquella alba en què el pare em va dur per primera vegada a visitar el Cementiri dels Llibres Oblidats”, engega com a carta de presentació L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. “La ciutat se m’obre sota els peus com un immens cargol esclafat”, diu David Castillo a l’inici de No miris enrera. “A mitjan març del 2008 vaig llegir que segons una enquesta publi-cada al Regne Unit la quarta part dels anglesos pensava que Winston Churchill era un personatge de ficció”, apunta Javier Cercas a Anatomia d’un instant. “La meva salut és excel.lent, però estic carre-gat de romanços com una criatura malaltissa. No et vull pas explicar el que he sofert servint en una divisió que no m’agradava”, proclama Joan Sales a Incerta glòria. Feina ben feta des de l’inici. Bona Festa Major!

Lluís

Bou

de Gràcia

13


de Gràcia

14


el pregó bis

El pregó d’Snoopy

Mai se m’hauria passat pel cap ser l’escollida per fer el pregó de Gràcia. Sempre ha-via pensat que aquesta mena de coses estaven reservades a prohoms de la cultura, gent d’àmplia trajectòria, Jo, en canvi, sóc una noia menuda que acaba d’estrenar la tren-tena i a qui ningú no coneixia fins que fa un parell d’anyets vaig començar a sortir a la televisió. El meu mèrit està relacionat amb motors, benzi-na, noies amb poca roba que aguanten paraigües contra el sol... Jo sóc la noia del pad-dock. Una paraula que fa un parell d’anyets no sabia que existia. Però a la televisió això no compta, sóc mona i que tinc aquest accent pijo que es veu que agrada a la gent a qui agrada el motor. Entenc que la meva tria hagi deixat indi-ferent els graciencs. Ho vaig comprovar a l’enquesta que es va fer a l’Independent. Sóc aquí dalt brandint el micro des del balcó de la Casa de la Vila perquè tinc antecedents i avantpassats i perquè estic en una televisió pública que paga una indecent quantitat de milions d’euros per fer una retransmissió esportiva. A més, això de fer un pregó no ha de ser profund, no? Abans sí que ho era i després resulta que a vegades molestava el que es deia, jo en canvi... què pot dir aquella noia mona de veu estrident? Doncs puc dir la veritat i admetre que ni jo entenc per què em van triar... Ah! Sí, perquè surto a la tele!

Àle

x B

osc

h

La Fundació: de la seu de Falange a Lesseps a l’Espai Albert Musons

oBres Del nou espai alBert musons al carrer alzina

La primera notícia que es té de la Festa Major de Gràcia data de 1817 però la constitució d’una federació de carrers té 55 anys. El 1956, quan la festa tenia 37 carrers guarnits i

quatre envelats, l’ara Fundació va te-nir el seu primer local a la seu de la Falange del número 9 de la plaça Les-seps. El seu primer president va ser Gaspar Ribé, que 12 anys després es

presentaria a conseller del districte en nom del partit ultra. L’evolució ha estat tan gran que el 2012 la Fun-dació es traslladarà a l’Espai Albert Musons del carrer Alzina.

ALBERT BALANZÀ

Què ha hagut de passar en 55 anys perquè l’entitat que unifica les comissions de festes passi d’ai-xoplugar-se en un local falangista a instal·lar-se en una nova seu que honora un dirigent socialista i pa-re de l’independentisme gracienc? Sobretot la democràcia, però tam-bé la fortalesa de l’entitat més res-pectada transversalment a Gràcia. La Fundació Festa Major deixarà l’any que ve la seu històrica del carrer Igualada 10 i se n’anirà al carrer Alzina 9, on compartirà es-pai -junts però no barrejats- amb els Castellers de la Vila de Gràcia en un local municipal.La història explica que la Festa Major no va tenir una coordina-ció popular i una seu social fins a l’any 1956 i que el primer pro-grama va ser el d’aquell any, dot-ze pàgines i en castellà. Després d’aquells anys grisos, la Transició va veure com sota la presidència de Manuel Molinas la Federació es reunia en un local de la plaça Revolució amb Ramon y Cajal, en una botiga de mobles ano-menada La Media Luna. Però la consolidació va arribar el 1989 quan Moli-nas va cedir la pre sidència a Albert Torres i pocs mesos després Benes-tar Social va cedir a la Federació el local del carrer Igualada que durant més de 20 anys ha servit de quartel general de l’entitat, on s’han fet els principals actes i on

s’ha envaït el carrer per fer tota mena d’activitats.L’Espai Albert Musons serà el quart local de llarga durada de la Fundació Festa Major i el pre-sident des de 2006, Ricard Es-

truch, tallarà la cinta.. Fonts mu-nicipals apunten que les obres es-taran finalitzades a final d’any, tres mesos abans del previst, i entre les

previsions de l’entitat no només s’inclou la utilització a ple ren-diment del local en la pròxima edició sinó també de l’ús dels jardins Manuel Torrente.

El nou local estarà acabat a finals d’any i l’entitat farà servir els

jardins Manuel Torrente

sara cienDones

No ha estat mai una de les pri-oritats de l’entitat però en els últims anys al carrer Igualada sempre s’havia fet un guarnit de mínims -fora de concurs, natu-ralment. Enguany, per la crisi i per sumar esforços en altres di-recccions, la Fundació ha deci-dit no guarnir el carrer i fer tot el treball del seu local de portes

El carrer Igualada no fa res enguany de portes enfora

endins. Allà s’hi fa com sempre la presentació dels actes en roda de premsa a principis d’agost i s’hi venen les entrades dels únics concerts de pagament de tota la festa, els de l’Oratori de Sant Felip Neri. El retorn del carrer Camprodon al concurs de guarnits ajudarà a no rebai-xar el pols d’atracció de la seu.

La Fundació Festa Major

reportatgeS.M.

‘AGM (Alguna Gràcia Més?)’

imatGe D’un Balcó Guarnit De l’any passat

La Fundació ha fixat el 12 d’agost com a data límit per inscriure’s en el 13è concurs de guarniments de balcons per animar més veïns a sumar-se a una iniciativa que ha entusiasmat una trentena de par-ticipants. Segons es pot intuir dels títols d’aquests guarnits, la imagi-nació té diverses cares. Dels ine-quívocs com Antunning, de Luis Antúnez, o AGM? (Alguna Grà-cia més?) del carrer Sant Cristòfol,

Els balcons que encara vulguin participar ja no podran figurar en el pro-grama oficial per qüestió de dates però sí partici-par d’un concurs que vol créixer any rere any. De-corar l’espai personal pot ser tant creatiu i gratifi-cant com fer-ho al carrer. Que llueixin els balcons de Festa Major!

J.m.c.

El 13è concurs de balcons guarnits suma ja 30 propostes

als llargs i descriptius, com el que proposen uns veïns d’Alzi-na: En una ciutat on hi ha una lluita constant entre el ciment i la natura, l’explosió de la natura s’obre camí. També hi ha de clàs-sics (“Flors”) i de literaris (El far del nord o El misteri del fana-let robat). El primer premi està dotat amb 600 euros, el segon, amb 400, el tercer, amb 200 i entrades per a Port Aventura.

de Gràcia

15


EspEcial FEsta Majorde Gràcia

16

l’independent EspEcial FEsta Major

Les 50 recomanacions de L’Independent

DIJOUS 18

10.00 h Campionat d’Scrabble en català. Carrer Fraterni-tat de Dalt (Tordera-Siracusa)

13.00 h Vermut amb Yzaguirre amb Herba d’Amelí. Plaça Rovira

18.30 h Titelles amb l’Estenedor. Placeta Sant Miquel22.00 h Aliment. Pop ràpid. Festigábal a l’Heliogábal (Ra-

mon y Cajal 88)22.00 h Els Catarres i Rumbalbar. Plaça del Raspall22.30 h Eduard Iniesta. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu

(Anticip. 10). Carrer Sol, 822.45 h Bernat Font Trio. Jazz. Carrer Ciudad Real23.30 h Amics del Bosc. Carrer Berga

DIUMENGE 14

19.00 h Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec de la periodista Laia Ferrer. Plaça de la Vila de Gràcia

DILLUNS 15

08.00 h Traques a tots els carrers i Matinades amb els grups de foc de la Vila. Inici: plaça Revolu-ció

12.30 h Matí de Festa Major. Des del pla d’en Sal-meron a la plaça de la Vila.

18.00 h Cercavila de cultura popular. Inici: carrer Gran/Santa Àgata

22.30 h Caravanak. Cançó. Amb Enric Hernáez, Luigi Cabanach i Mercè Serramalera. Orato-ri Sant Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip. 10). Carrer Sol, 8

22.30 h Belda i Badabadoc. Versions. Plaça del Sol

23.30 h Beatles Music Group. Versions. Carrer Joan Blanques de Dalt

DIMARTS 16

10.30 h Mercat d’intercanvi. Fins a les 18.00 ho-res. Carrer Ciudad Real

22.00 h Festival Electropop Alternatiu (FEA). Pop. Carrer Perla

22.30 h Roger Mas. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip. 10). Carrer Sol, 8

23.00 h Tandoori Lenoir. Blues. Carrer Joan Blanques de Baix.

23.00 h Los Mejores i Kumbes del Mambo. Rock. Pla-ça Rovira

DIMECRES 17

18.00 h Lliurament de premis de guarniments de carrers. Plaça Vila de Gràcia

22.00 h Havaneres amb Mar Brava. Carrer Puigmartí23.00 h Down home. Swing. Carrer Joan Blanques de

Baix23.00 h Futbol en pantalla gegant Barça-Madrid. Carrer

Tordera22.30 h Anna Roig i l’ombre de ton chien. Oratori

Sant Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip. 10). C/Sol 800.00 h El Niño de la Hipoteca. Folk-pop. Plaça Rovira00.15 h Brams. Rock. Plaça Vila de Gràcia

EspEcial FEsta MajorEspEcial FEsta Major

17

29 de juliol de 2011

Les 50 recomanacions de L’Independent

DIJOUS 18

10.00 h Campionat d’Scrabble en català. Carrer Fraterni-tat de Dalt (Tordera-Siracusa)

13.00 h Vermut amb Yzaguirre amb Herba d’Amelí. Plaça Rovira

18.30 h Titelles amb l’Estenedor. Placeta Sant Miquel22.00 h Aliment. Pop ràpid. Festigábal a l’Heliogábal (Ra-

mon y Cajal 88)22.00 h Els Catarres i Rumbalbar. Plaça del Raspall22.30 h Eduard Iniesta. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu

(Anticip. 10). Carrer Sol, 822.45 h Bernat Font Trio. Jazz. Carrer Ciudad Real23.30 h Amics del Bosc. Carrer Berga

23.30 h Lucky Guri Jazz Band. Jazz. Carrer Joan Blan-ques de Dalt.

23.30 h Ultraplayblack. Electropop. Carrer Mozart

DIVENDRES 19

17.00 h Pallassos amb Los Pipos. Carrer Camprodón*22.00 h Maika Makovski. Folk-rock. Festigábal a l’Heli-

ogábal (Ramon y Cajal 88)22.00 h Igitaia i Alerta. Rock. Carrer Progrés22.30 h Joan Isaac. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu

(Anticip. 10). Carrer Sol, 823.00 h Estrellas de Gràcia. Rumba. Plaça del Sol23.00 h Dani Flaco i Rafa Pons. Cançó. Plaça Rovira23.00 h Blauë i Tremendamente amb Blind reveren-

do. Pop i Rock. Carrer Mozart23.15 h Orquestra Mitjanit. Rock. Plaça Vila de Gràcia

DISSABTE 20

10.45 h Gimcana de Festa Major. Inscripcions: Carrer Igualada, 10

22.00 h Flying Pig Matanzas. Pop. Festigábal a l’Helio-gábal (Ramon y Cajal 88)

22.30 h Paco Pil. Punxadiscos. FAGC. Carrer Verdi 8822.30 h Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”.

Punxadiscos. Carrer Providència23.00 h Screaming Perros i Incorregibles Blues Band.

Rock. Carrer Joan Blanques de Baix de Tot.23.00 h La noche sabinera. Pop. Plaça Rovira22.30 h Laura Simó i Francesc Burrull. Oratori Sant

Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip.10). Carrer Sol, 823.00 h Stompers. Celta. Carrer Joan Blanques de Baix

DIUMENGE 21

18.00 h Sardanes. Carrer Verdi12.00 h Diada castellera amb les colles Jove dels Xi-

quets de Tarragona, Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila de Gràcia.

20.00 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de Gràcia-plaça Trilla-plaça de la Vila de Gràcia.

22.30 h Le Petit Ramon. Oratori Sant Felip Neri. Ent. 12 eu (Anticip. 10). Carrer Sol, 8

23.00 h Josmar. Freak-pop. Carrer Perla

*El concert de Maika Makovski del Festigábal 2011 a l’Heliogábal està pendent de confirmació

de Gràcia

18


el pregó bis

De dalt o del mig

Passin i vegin, benvolguts vilatans i vilatanes, comença la cursa d’allò que en altres temps era una Festa Major i ara és el gran prix del campi qui pugui, del can pixa. D’aquí a poca estona, després de les paraules de la pneu-màtica pregonera, si no hi ha cap derrapada de darrera hora, començarà la cursa. Sense el permís d’Ecclestone, ni les xapes dels locutors, en-traran en pista tota mena de vehicles, el que va com una moto, el que va cremat, el que va com una cuba, el que micciona fora de boxes i, fins i tot algun gracienc. Si, algun gracienc, que ha tingut la va-lentia de quedar-se i disfrutar del que un dia va ser la seva festa i que ara els acampats en dirien que és global. Glo-bal és l’alegria, però també la brutícia. Aviat, la sorpresa de la festa serà descobrir-hi un gracienc de cinc generacions, algú que no ha mort, que no ha estat desnonat o que no ha marxat fart de modernillos i de gent que toca els bongos per tocar les boles dels veïns. Arribarà un dia que un carrer es guarnirà de graciencs, de gent autèntica, i els barce-lonins i els guiris hi aniran a mirar-los, com sopaven al carrer, com jugaven a bingo i com ballaven amb una orquestra que desafinava. Tot retro però autèntic. Però ni ai-xí guanyaran el primer premi, perquè sempre el guanyen els mateixos, els de dalt o els del mig, tant li fa.

Pere

Mar

tí

Verdi aposta per un mar refrescant on les sirenes són les protagonistes

marta naBerhaus

Aquesta Festa Major els veïns i ve-ïnes de Verdi del Mig ens proposen un carrer per remullar-nos enmig d’onades poblades de nimfes mari-nes amb cues de colors esplèndids.

La crisi fa que enguany també hi hagi menys pressupost per al guar-niment però els guanyadors del pri-mer premi de l’edició anterior s’han posat a treballar amb el material

que tenien a l’abast i li han tret el màxim rendiment. La seva filosofia és que un guarniment maco es fa respectar, i amb dedicació i perfec-cionisme aspiren a aconseguir-lo.

MARTA NABERHAUS

Tot comença amb una idea prin-cipal que es va adaptant mica en mica i segons els diferents materi-als que es tenen a disposició, gai-rebé tots reciclats i/o aprofitats. I poc a poc es va modelant el guar-niment. Al local de l’Associació de Veïns un document excel pen-jat al suro mostra als executors com haurà de ser el sostre, format per 20.500 tires de plàstic cremat que simbolitzen les onades. Per fi-xar-les han fet falta 60.000 grapes i moltes mans de la gent que fa tardes senceres que es dediquen a deixar-ho tot a punt. Xapes d’am-polles i papers de diferents tipus formen les textures de les cues de les sirenes, que conviuran amb altres éssers marins, entre ells di-vertits peixos farcits de retalls de roba, tiretes de cartró o bosses de plàstic amb algun toc de color. Entrarem en aquest món aquà-tic tocat per la mitologia clàssica a través d’un vaixell, que farà de portalada.Comparat amb altres anys el guarniment no significa ni més ni menys esforç -expliquen els veïns-

però sí que tot són “feinetes de formigueta”, i encara que el gruix de les tasques s’acumula a l’estiu hi treballen durant tot l’any. Des-taquen que ha estat una idea en

els principals actes del carrer

Dilluns 1508.00h. Traca i passejada23.30h. HavaneresDijous 1822.00h. Sopar de veïns i con-cert ‘El cuplet català’Divendres 1923.00h. The Beaties BandDissabte 2018.30h. Màgia amb Sermag23.00h. Rumba catalana amb EmpalmaosDiumenge 2118.00h. Sardanes

què tothom ha aportat el seu gra-net de sorra, i on totes les propos-tes són ben rebudes, es tirin o no endavant per la seva viabilitat dins

Al món aquàtic tocat per la mitologia

clàssica s’entrarà a través d’un vaixell

el conjunt del guarniment. El fet d’haver guanyat vàries vegades el primer premi no els provoca una especial pressió, al contrari, s’ho

prenen com una motivació, i és que són perfeccionistes de mena. Sembla que tothom que tingui un gust per guarnir hagi de tenir al-guna cosa d’artista, però no és res a veure amb una formació. L’únic especial de la majoria és que han viscut la Festa Major des de ben petits.L’any passat la Fundació, amb el suport del Districte, va engegar la campanya Respectem els guarni-ments, en la qual Verdi del Mig va participar activament. N’estan contents perquè va tenir un resul-tat molt positiu. La seva filosofia és que com més maco és el guar-niment més respecte inspira a la gent. Per això també s’esforcen a que siguin petites obres d’art. Voleu navegar i deixar-vos atraure pels cants de les sirenes?

memBres De la comissió De VerDi Del miG treBallant en el Guarnit

m.n.

Els carrers guarnits

de Gràcia

19


el pregó bis

2011

Vilatans i vilatanes, graciencs i gracienques: Un any més se-guim immersos enmig d’una crisi que ningú sap com ni quan acabarà. Però, enguany, hem viscut fets diferents i ex-traordinaris. Ha estat un any d’eleccions i de canvis. De retallades i d’indignació. De contradiccions. De protestes i propostes. Els joves i no tan joves han ocupat les places.Des de fa gairebé dos segles, quan arriba la setmana de Festa Major, tota la Vila és ocupada. Durant la nit frenèti-ca del 15 d’Agost, els carrers s’engalanen. Es munten els guarniments, els decorats i les escenografies que s’han dissenyat i elaborat tot l’any, amb la il.lusió i la constància, amb un minuciós treball de col.laboració. I, el dia des-prés, les places, els carrers i els racons esdevenen espais de ball, de cançó. Espais de joc i de trobada, de veïnatge, de tertúlia. De xocolatades i sardinades. L’espai públic es transfigura i es transforma en territori de tothom. Un cop més, mantinguem aquest esperit comunitari. I mantin-guem-lo quan la festa acabi. Seguim ocupant les places, les cases i els carrers. Recu-perem-los i reocupem-los. Com a espais de relació, de decisió, de discussió perma-nent. Com a nuclis d’una xar-xa ciutadana activa que, amb perseverança, construeixi propostes, opcions i alterna-tives. Participem. Impliquem-nos i comprometem-nos. Veïns i veïnes, comencem la festa! I continuem-la.

Sara

Reñ

é

Rovira s’allunya del surrealisme i sorprèn amb una proposta rockera

silVia manzanera

la plaça roVira reproDuirà l’escenari D’un concert De rock

Rockvira. Contundent. Directe. Cre-atiu. El títol del guarnit de Rovira no ofereix cap dubte i trenca mot-llos. I enguany van forts. Han re-creat tots els elements necessaris

perquè el visitant faci un viatge per la història del rock i se situï tot just al mig d’un concert, però a sobre de l’escenari. La il.luminació, creada per centenars de focus fabricats

amb material reciclat i trossos de CD creant l’efecte d’un mosaic, se-rà una de les grans protagonistes d’un espai que amagarà algunes sorpreses...

SILVIA MANZANERA

“Perquè som uns rockers”. El Ser-gi deixa la guitarra que està fent de porexpan per fer una cigarreta i explicar per què la plaça Rovira s’ha decantat per un guarnit més figuratiu, desviant-se de la línia surrealista que l’any passat els va facilitar el segon premi. Del Som-ni de Rovira a Rockvira. Oh yeah. Però el detallisme a l’hora de crear els elements que composen el nou decorat així com la manera de ma-nipular els materials no deixa cap dubte sobre la filosofia de treball d’aquesta comissió. “Ens agraden els reptes”, afegeix el Jordi, un al-tre company de junta, que pinta de plata el típic raig que s’associa a la iconografia rockera. La senyora Rosita no acaba de veure clar de què va tot plegat però “ella no pre-gunta”, es dedica a tallar els papers de diaris que serveixen per encolar les guitarres (en faran un vuitante-na, totes diferents). Aquí no sobra cap mà. Totes són imprescindibles. I per poder crear el que ha sortit de la imaginació dels components de la comissió de festes s’ha necessitat grans quanti-

tats de porexpan, centenars de taps de plàstic, capses de madui-xes i milers de leds, dos mil. ¿D’on han sortit? “De plaques bases de màquines recreatives”. Han tallat

els principals actes de la plaça

Dilluns 1512.00h. Pregó de la plaçaDimarts 1623.00h. Concert amb Los Me-jores i Kumbes del MamboDimecres 1723.00h. El Niño de la HipotecaDijous 1821.00h. Sopar de veïns i ho-menatge a Albert MusonsDivendres 1923.00h. Dani Flaco i Rafa PonsDissabte 2023.00h. La Noche Sabinera

cada led i els han enganxat sobre bases fetes a partir de les capses de cartró premsat de maduixes que després han recobert per fer els

Vuitanta guitarres i dos mil leds ajuden a recrear l’ambient d’un gran concert de rock

focus, de mides diferents que fa-ran llum de colors. Precisament la il.luminació, com en els concerts, serà un element protagonista. Una

s.m.


història que, més enllà dels reco-neixements, tindrà un final feliç, el que proporciona tenir-ho tot a punt el matí del 15 d’agost. Tot i que arribar fins aquí no hagi estat fàcil: el mes de maig es va inundar el local on guardaven el guarnit que havien començat a treballar i van arrencar de zero en un altre espai al carrer Providència. A dues setmanes pel gran dia, treballen amb precisió i bon humor per acabar cada detall que omplirà de música, espectacle i mites de la història del rock la plaça Rovira (amb una magnífica portada d’un àlbum de la Velvet Undergroud o un disc d’or de Pink Floid inclo-sos). I qui sap, potser algun am-plificador del decorat resulta que funciona quan connectes la teva guitarra... The show must go on.

de Gràcia

20


Plaça de la Vila vol tornar a picar alt amb milers de llumins i capses

sara cienDones

la Gent De la plaça De la Vila enllestint el Decorat

No s’ho esperaven. Quan van sentir aquell cop que anunciaven el setè premi del concurs no s’ho podien creure. “Ens hem superat”, van pen-sar. Però el 2010, després d’endur-

se setens i vuitens premis, la plaça de la Vila trencava fent-se amb el tercer lloc del podi. Ha passat un any d’aquell èxit. ¿Com aniran les coses per allà? Tres vegades has

de tocar el timbre perquè t’obrin la porta. Aquest és el senyal que avi-sa l’equip de guarnit de la plaça de la Vila que s’espera algú a baix, en el número 2-4 de Milà i Fontanals...

LAURA BALAGUÉ

A part de la castellera, hi ha altres comissions treballant en aquesta casa de diverses plantes on des-prés de picar, has de grimpar. I per no desmerèixer la tradició, el grup casteller es troba dalt de tot de l’edifici. Interrompo una reunió. S’escolta una veu de fons. Veu 1: “això és poc estable, eh!”. Veu 2: “Sí, eh. El 15 a la nit està ja al terra!”. El grup, cinc perso-nes, està decidint com aniran les portalades del que va ser durant molts anys la plaça Rius i Taulet o la coneguda com a plaça del Rellotge. La veu 1 correspon a Laia Déu, encarregada de la part creativa i, com diu Martí Ur-gell el vocal de Festa Major dels Castellers, “la jefa dels guarnits”. Mentre ell, poc hàbil amb les manualitats, s’encarrega sobretot de la part logística: programació, bastides i que no falti mai una cocacola al local.És hora de parlar del guarnit. S’intueix per on anirà la cosa en veure unes caixes de llumins col.locades damunt la taula estratègi-cament unes sobre les altres. Laia

Déu ens esborra l’ombra de dubte quan ens diu que el guarnit són precisament “llumins i capses de llumins”. Un monotema. En to-tal, si es compleixen les previsions,

els principals actes de la plaça

Dilluns 1508.00h. MatinadesDimecres 1718.00h. Lliurament de premis del concurs de guarnits00.15h. BramsDivendres 1923.15h. Orquestra MitjanitDissabte 2020.00h. Baixada del pilar ca-minatDiumenge 2112.00h. Diada castellera23.30h. Correfoc i versots

hi hauria d’haver el dia 15 dos mil vuit-cents llumins de paper, plàstic o fusta penjant del sostre. Quatre

Hi haurà 2.800 llumins de paper, plàstic o fusta, fins a quatre per metre quadrat

per metre quadrat i, alguns, d’il.luminats per a fer patxoca. Com sempre, han d’anar en compte

amb les proporcions. Ja saben la lliçó: el que és gran al local, queda petit o ridícul a plaça.Parlem de nervis, sensacions, il.lusió i, de cop, surt la pregunta: ¿per què any rere any -ja en por-ten onze- esteu aquí? La Laia i el “pinxe de tota la vida”, en Lozano, responen. Laia: Perquè ens agrada. Lozano: Perquè ens va la canya!. Riem. En Lozano continua: “per-què t’agrada muntar, decorar... perquè, al cap i a la fi, quan veus la plaça guarnida dius: què gran, no?! Sóc un crac. Quedis últim o no”. En aquesta edició, tots els que s’hi estant deixant la pell (la marta ‘Tuli’, el Jordi ‘Matxaca’, el “Llopis”...) són castellers. Així que, és d’esperar, que enguany tornin a mirar de picar alt.

sara cienDones


el pregó bis

Aires de pregonaires

No falla. Sempre per aquestes dates Herr Direktora d’aquest setmanari ens proposa un escrit especial per a Festa Major. Aquest 2011 ens proposa un pregó, però primer cal escollir el pregoner. Jo tinc una llista de candidats. El primer és un tal José Maria Aznar. Es veu que les universitat nord-americanes no paguen prou bé les seves assenyades conferències d’alta lleialtat al govern espanyol, i ara busca altres fonts d’ingres-sos. Entre les seves ofertes, s’hi inclou servei de pregoner. Però no sé... potser no agrada tot-hom. El segon de la llista és un duo: Felip Puig i Joan Saura. El seu pregó és una batalla dialèc-tica entre ells per explicar inter-vencions policials, en forma de garrotins. Si no agraden, alesho-res actuaria la cinquena divisió cuirassada dels miquelets de Gràcia, que els faria fora a base de garrotins... potser la gent no està per a dialèctiques. El tercer de la llista és un tal Berto, que es veu que fa un programa a la tele i ha fet un vídeo genial sobre les redempció del mascle davant les diferències amb la seva parella. Però no sé... ara no voldríem ser la llavor de les discòrdies conjugals. I el quart i últim és un tal Andreu Mas Co-lell. Malgrat que és el conseller de la tisora, no és una persona especialment criticada per la població, potser a causa del seu posat que algú defineix com de “savi despistat”. Però potser el seu discurs se’ns faria curt, a fi de comptes, segur que el retallaria. Bona Festa Major.

Tri

stam

de Gràcia

21


el pregó bis

Que la vida ens abraci

Que la felicitat deixi de jugar a fet i amagar. Que les persianes pugin i baixin. Que el sol ens il.lumini el cervell sense cremar-nos la pell. Que el 39 no es faci esperar. Que els amos de gossos tinguin civisme. Que jo recicli com cal d’una vegada. Que la sinceritat s’encomani. Que la mediocritat s’extingeixi. Que la salut faci hores extres. Que les males notícies passin de llarg. Que les etiquetes parlin en la nostra llengua. Que les cançons ens facin vibrar. Que les novel.les ens atrapin. Que els fantasmes es morin de por. Que els nusos es desfacin estirant una mica per aquí i una mica per allà. Que el vestit rebaixat em quedi que ni fet a mida. Que els llavis encaixin millor que el vestit. Que ningú s’instal.

li en la desgràcia. Que ningú s’instal.li en la indecència. Que desapareguin del mapa els que ni fan ni deixen fer. Que els regals ens agradin. Que ens facin regals. Que no abaratim gaires somnis. Que la meritocràcia sigui la norma. Que el temps faci justícia. Que els malparits les passin putes. Que la bona gent tingui ganes de riure. Que el got estigui mig ple. Que les mentides no arri-bin a velles. Que els astres no perdin el nord. Que els carrers es pintin de blau. Que la fi del món es retardi. Que guanyi el millor. Que m’estimis. I que tinguem la festa en pau.

Eva

Piquer

Fraternitat de Baix marxa al país del Mai Més amb el Capità Garfi

carina BellVer

Fraternitat De Baix recrearà el país Del mai més

Fraternitat, que es va quedar el 2010 a les portes del podi, ens con-vida a renegar de ser adults, con-vertir-nos en Nens Perduts i volar fins al país oníric de Mai Més per

fer costat a Peter Pan en la lluita eterna contra la tropa de pirates del Capità Garfi. Allà també hi serà la rondinaire Campaneta, que ens farà de guia en aquest viatge on

també coneixerem la Wendy i els seus germans i on caldrà anar amb molt de compte amb el cocodril, que es va endrapar la mà del pirata més temut dels contes infantils.

CARINA BELLVER

Una gran finestra serà el punt d’inici d’aquest trajecte cap al pa-ís de Mai Més. Com en el conte de James Mathew Barri, sobrevo-larem la ciutat grisa de Londres i arribarem a un gran bosc verd, la porta d’entrada del país de tots aquells que no es volen fer grans. Els més valents es podran apropar al vaixell del Capità Garfi, on es trobaran a Peter Pan lluitant afer-rissadament contra ell en un du-el mortal d’espases. “Serà màgic. Tots els carrers tenim el nostre es-til personal i la nostra essència és fer sempre propostes orgàniques, gens quadriculades. Per això, la natura és essencial i el visitant s’endinsarà en una gran selva re-pleta de flors i de lianes”, explica Marta Soteras, presidenta de la comissió del carrer Fraternitat. Els elements reciclats donaran forma a aquesta imaginació. Centenars de capses de sabates es convertiran en grisos edificis londinencs, sis mil ampolles d’aigua processades seran la base d’un cel blau quilo-mètric i bosses d’escombraries de colors i garrafes d’aigua confor-

maran les flors d’aquest país de Mai Més on la llum també serà protagonista. “Encara que utilit-zem material reciclat, el tractem de tal manera que perd la seva for-

els principals actes del carrerr

Dilluns 1508.00h. Traca i esmorzar23.00h. Balls de Saló en líniaDimarts 1623.00h. Nit de teatre amb el Cercle de GràciaDimecres 1723.30h. Havaneres amb el grup Cavall BernatDivendres 1912.00h. Torneig de futis amb Mikko SavikkoDiumenge 2123.00h. Cinema: ‘Hook’

ma original per donar lloc a allò que volem. Per això, caldrà des-cobrir què hi ha darrera de cada

El guarnit s’ha basat en el plàstic per

sobreviure a la pluja, un clàssic de la festa

element decoratiu perquè no serà evident a primera vista”. El plàs-tic, doncs, és l’element principal

del decorat pensat per sobreviure a la pluja, que esdevé un clàssic a la Festa Major. Però també hi haurà molta fusta: la base, per exemple, del vaixell pirata. Pel que fa als personatges, n’hi ha de paper maixé, com la Campaneta, però també de porexpan. “Donar forma als personatges és el més difícil perquè són les estructures més grosses i les més difícils de manipular”. Després de quedar quarts l’any passat, asseguren que enguany celebraran qualse-vol premi que els arribi. “No ens preocupa guanyar. Ens preocupa més que la gent que hi participa s’ho passi bé, que estigui conten-ta i que els agradi el decorat. Per això, la nostra única aspiració és passar-nos-ho bé”.

carina BellVer


de Gràcia

22


Gallines, màgia, cafè, alegria, reciclatge, planetes, nans i, és clar, Bob EsponjaAl marge dels carrers que l’any passat van enfilar-se fins als quatre primers llocs i tam-bé tenint en compte la dura competició que s’obre amb altres carrers nous, la Festa Major de Gràcia no seria la mateixa sense el gruix

de comissions de festes que de nou es tren-caran la cara per fer el millor guarnit. Són in-fatigables, de 7 a 77 anys (i més) impliquen a tothom i mereixen també tot el protagonisme en els mitjans de comunicació. Són Berga, Fra-

ternitat de Dalt, dos trams de Joan Blanques que enguany tenen un nou tercer competidor (com el carrer Verdi als anys noranta), Lliber-tat, Placeta Sant Miquel, Progrés, Puigmartí, Providència i Tordera. À per totes!

SILVIA MANZANERA

Berga. El galliner. L’espai de guarniments de Festa Major que la comissió de Berga utilitza a Travessera de Gràcia comença a quedar-se petit. I tot per una figu-ra enorme coberta amb una lona perquè la pluja d’aquests darrers dies no la faci malbé. Amb cura, obrim la tela i intuïm un gall de diversos metres que farà d’en-trada d’El galliner de Berga. El comiat el farà una gallina (amb ou inclòs). I és que aquest any la comissió d’aquest carrer fa un salt “a un decorat més gran”, d’acord amb la Montse Castillo, que va tota atrafegada per anar acabant la resta del galliner. “En un sopar de veïns es va liar un guirigall”, explica la Montse, “i així és com vam tenir la idea”. Han creat cen-tenars de gallines amb cartrons de llet que aniran al sostre; també panotxes, a partir d’ampolles de llet i aigua, un cor que cantarà un Virolai autèntic (escrit per un veí i registrat “per si de cas”), una es-cola, dibuixos amb tota la família d’aquests animals i, és clar, una guineu. Perquè han d’aparèixer tots els personatges de la història. Quant a la programació, el carrer segueix apostant pels actes infan-tils i familiars.Activitat recomanadaDijous 18. 23.30 h. Grup musi-cal Amics del Bosc.

Fraternitat de Dalt. El món de la màgia. Aquest és el títol del guarnit que els veïns del tram de Fraternitat que va de Tordera

a Siracusa han escollit després de la temàtica modernista de l’any passat. “Representarem els trucs clàssics, com ara la dona serrada, els cubs o el truc de Houdini”, explica l’Albert Capel. Per tal d’aconseguir un efecte relaxant, un dels objectius de la comissió, han treballat la il.luminació amb làmpades que semblen mocadors amb estrelles, i moltes cartes pel sostre i els laterals. També hi haurà 16 coloms blancs de tres metres al llarg del carrer que do-naran espectacularitat al guarnit. El barret de copa gegant –d’on sortiran conills, coloms i la bareta màgica- no podia faltar, igual que

part Del Decorat De BerGa amB els Veïns De la placeta sant miquel al Fons

l’alBert capel mostrant les cartes que Formen part Del Guarnit De Fraternitat De Dalt els Veïns De Joan Blanques De Baix preparant els Grans De caFÈ

s.m.

s.m. s.m.

l’actuació de dos mags. També re-peteixen els concursos (L’Un, dos, tres va funcionar molt bé l’any passat) i acaben la festa, com ma-na la tradició, amb una actuació d’havaneres i rom cremat. “Som molt clàssics”, assegura l’Albert. I deixen clar que fan Festa Major per passar-s’ho bé. Activitat recomanadaDissabte 20. 18.00 h. Primer campionat de llançament de mongeta amb botifarra.

Joan Blanques de Baix. El cafetar. Gairebé es podrà olorar. Centenars de grans de cafè en els seus diferents graus

de maduració (i, per tant, de colors), grans tasses que fan de làmpades, cafeteres antigues... Perquè Joan Blanques de Baix ha recuperat una idea que havia sorgit en ocasions passades i l’es-tà desenvolupant amb tot luxe de detalls. Així que per cons-truir El cafetar de Joan Blanques s’han recollit en els darrers mesos més de 8.600 tetrabriks i 3.760 oueres. I els caps de setmana es fan curts perquè ja estan gairebé tots els elements construïts però “falta molta feina”, es lamenta la Marta Castells, infatigable un diumenge al vespre. En un racó del local de l’associació descan-

sen 80 sacs de cafè, una dona-ció d’un comerç, i les centenars d’ampolles d’aigua que han re-collit de bars i restaurants de la zona. Reciclar és fa més necessa-ri que mai.Activitat recomanadaDijous 18. 17.30 h. Degustació a càrrec del Fòrum del Cafè.

Joan Blanques de Dalt. Alegria. “Sembla que estem tots una mica ensopits. Així que per aixecar els ànims, proposem Alegria, que ens fa falta”. Així justifica la Reis Estruch el guar-nit que Joan Blanques de Dalt ha escollit, després d’aconseguir el quart premi el 2009 i quedar en vuitena posició amb El meu barri l’any passat. Però més enllà dels reconeixements públics, els veïns d’aquest tram de carrer han tirat de colors perquè tots ple-gats ens carreguem d’optimisme i bon rotllo. Almenys mentre es-tiguem sota làmpades i làmpades plenes de llums i colors. “Que es noti que estem de Festa Major”,

explica la Reis. I per aconseguir l’objectiu han necessitat milers d’ampolles de plàstic que tallen, escalfen i pinten amb resultats tan bonics com sorprenents. També han jugat amb els volums i la il.luminació per crear “caliu”

Berga s’apunta per primer cop als guarnits de grans

dimensions


de Gràcia

23


Puigmartí. Petit Puigmar-tí. Del 15 al 21 d’agost aquest carrer es farà petit, amb homenets i nans que viuen en un poblet, i que també celebren Festa Major. Tot va sorgir de la idea d’anar fent flors amb ampolles de plàstic. De les flors van passar al bosc (l’en-trada són arbres) i d’aquí als seus habitants, uns nans particulars i únics que conformen el poblat del Petit Puigmartí. “Tindrem un nan capellà i una monja”, explica Daniel Canals, “perquè no volem que ningú es quedi sense parella”. Un bolet gegant i una cascada completen el paisatge. Activitat recomanadaDimecres 17. 22.00 h. Havane-res amb Mar Brava.

Providència. Platja Biqui-ni. La composició colorista rea-litzada amb plàstic del 2010 s’ha transformat enguany en Platja Bi-quini, el món de Bob Esponja, un personatge que causa furor entre els més petits. De fet, els respon-sables del guarnit de Providència persegueixen temàtiques alegres i enfocades als infants. “També pensem en les persones que fan els decorats, que en el nostre cas són gent gran, i no els volem complicar la vida”, explica l’Ema Vinuesa. A més de Bob Esponja, no hi falta-ran el seu inseparable amic Patrici o el seu veí Calamardo. L’inventor

bar i la terrasseta la sortida. Del sostre penjaran els plats d’aques-ta particular proposta (amanides, macarrons, iogurts...). La primera idea, fer una cuina, no va calar i va derivar en un menú especial. Quant a la programació, desta-quen les havaneres el dimecres 17 d’agost i les sardanes amb la cobla La Nova del Vallès. Activitat recomanadaDivendres 19. 18.30 h. Especta-cle infantil. La Tresca i la Ver-desca.

Placeta Sant Miquel. Guar-niclatge. “Res de rivalitats i competitivitat. Aquí hi ha mol-ta solidaritat entre carrers”. La Glòria Farrán diu això mentre

manipula uns CD perquè en una segona fase de la cadena es “rosteixin”i es pintin i després es pengin creant originals làm-pades. Això és un dels elements que formen part del Guarniclat-ger. Un joc de paraules amb una explicació senzilla: fer peces a partir del reciclatge de diversos materials i així guarnir el carrer. Matèria prima: plàstic, plàstic i més plàstic. 8.000 ampolles. De fet, l’entrada són dues estructures gegants que simulen una ampolla de plàstic feta amb milers d’am-polles de plàstic. “L’elecció del te-ma respon a una idea bàsica: que tothom pugui participar-hi”. I la Emilce, una veïna de 94 anys, en-carregada de netejar les ampolles, demana més feina.Activitat recomanadaDissabte 20. 18.00 h. Taller d’avions de paper amb proves de vol.

Progrés. Planetàrium. “Fal ta que arribi la Festa Major”. L’Emili José Manero riu quan se li pregunta què manca per tenir tot a punt pel guarnit que Pro-grés lluirà el 15 d’agost. En el compte enrere, la comissió de festes que el 2010 va escollir fer un autohomenatge a una gene-ració amb la representació dels mítics personatges de Son Goku, enguany acumula estrelles, astres i planetes imaginaris que confor-men Planetarium, una proposta amb la que volen sorprendre els visitants que passegin al llarg dels seus 15 metres. La benvinguda la faran éssers extraterrestres que habiten altres móns, uns éssers creats a partir de papers de diaris, taps de botella, roba i molt plàs-tic, el triomfador de la majoria de carrers. I, per descomptat, molts quilos de pintura. No podia fal-tar un taller infantil de planetes i estrelles, és clar.Activitat recomanadaDilluns 15. 22.00 h. Nit de ver-sions amb Blow and make bott-les, Mastur Band i Dj Txuss.

Joan Blanques De Dalt Farà el carrer De l’aleGria amB 94 anys, l’emilce és la memBre més Veterana De la placeta De sant miquel

memBres De puiGmartí construint el Bosc Dels nans

s. m. s.m.

carina BellVer

i diferents efectes. El sostre pro-met molt. De fet, és una de les seves especialitats. Pel que fa a la programació, el jazz, els sopars o les actuacions infantils ocupen gran part de les activitats. Activitat recomanadaDivendres 19. 23.30 h. Actua-ció de Banda Ashé música cu-bana.

Llibertat. Menú de Festa Major. Des de fa dues setmanes els veïns del carrer Llibertat dedi-quen matí i tarda per tenir a punt el guarnit, de temàtica gastronò-mica. Amb tubs de cartró, fustes i el que han anat trobant pel carrer, han construït el Menú de Festa Major. L’entrada del carrer serà un

entrevista

majoria del públic era gent que, per la seva edat, era impossible que ens haguessin vist abans. Ai-xí que vam decidir tornar a fer concerts de manera estable i, si tornàvem, era perquè teníem co-ses per dir.

La primera cançó del disc la de-diqueuaJiménezLosantos.El gènere irònic és un estil que sempre ens ha agradat tractar i aquest tipus de cançons amb al-gun personatge ja les vam fer amb el Rei, amb González Lizondo i Jordi Pujol. A aquestes alçades no ens anàvem a reinventar.

alex carmona

Brams serà un Dels Grups estrella D’aquesta Festa maJor

“L’única Festa Major és la dels barris”Doncs us ha comportat una querella a l’Audiència Nacional.Aquestes són les notícies que te-nim però pot ser que tot sigui una fantasmada, perquè no hem rebut cap notificació. Només sabem que Voces Contra el Terrorismo va dir que s’havia querellat.

En algunes cançons capgireu la visió que es té dels temes. Sor-prèn Oferta de Diàleg.És una mena de joc literari que es fa canviant els subjectes d’una conversa entre espanyols i cata-lans. S’enumeren les condicions que es posa als espanyols per per-

metre que es rendeixin. Això que sona tant passat de voltes, no dei-xa de ser el tracte que tenen els espanyols amb els catalans.

I per festes a Gràcia, té un punt especial el concert?

La festa de Gràcia està en el ca-lendari de tots i tocar-hi és un goig. Les dimensions de Barce-lona fan que el concepte de Fes-ta Major desdibuixi i, per tant, les úniques festes majors de Bar-celona són les dels barris.

Brams actuarà el 17 d’agost a la plaça de la Vila

Francesc Ribera “Ti-tot” és la veu i el líder visible de Brams. El 2005 el grup es va dis-soldre, l’any passat es va tornar a reunir per celebrar el 20è aniver-sari amb una ronda de concerts i ara, un any després, ha gravat nou disc, Oferta de diàleg.


de la burger cangreburger, el se-nyor cranc, també està previst que hi sigui a última hora. Providèn-cia també confia a tenir tot a punt perquè el 15 d’agost visitem una pinya sota del mar. Activitat recomanadaDijous 18. 23.00 h. Nit Co-untry amb l’Anna Maria.

Tordera. All you need is love. Els guanyadors del segon premi el 2009 i sisens amb l’es-cenificació d’un mercat de barri l’any passat segueixen en la seva línia trencadora. Amb l’inequívoc títol de All you need is love, Torde-ra proposa un viatge pel film dels Beatles Yellow submarine, “passat per la batedora de Festa Major”, en paraules de la responsable del carrer, Laia Martínez. El carrer s’ha dividit en tres parts: una re-presentació del Londres més gris i industrial donarà la benvinguda, la part central acollirà el viatge que el grup britànic fa en subma-rí; i la tercera és la terra desitjada, com ens agradaria que fos. Així que en aquest tram, la llum i el co-lor són els veritables protagonistes de la Festa Major. Reutilització i imaginació han estat les consignes bàsiques del modus operandi de Tordera.Activitat recomanadaDimecres 17. Nit. Projecció del film E.T.

Edu Calvet

Heu tardat vuit anys a gravar noves cançons, què us ha mo-tivat a fer el pas?Quan vam fer la gira d’ani-versari ens vam adonar que la

de Gràcia

24


Els carrers nous

Ciudad Real, Joan Blanques de Baix del Tot i Camprodon tornen a engalanar-seTornar a començar no resulta mai fàcil. I això és que han fet als carrers Ciudad Real, Cam-prodon i Joan Blanques de Baix del Tot, que recuperen la Festa Major molts anys després.

En el cas del darrer tram de Joan Blanques, els més veterans diuen que no es feia des del 1951. Als altres dos no ha plogut tant des de la darrera edició, però també han ha-

gut de superar molts obstacles per guarnir d’il.lusió no només els carrers, sinó també els seus rostres. Tots ells són els guanya-dors morals del concurs.

XAVI TEDó

La manca de relleu ha impedit durant molts anys guarnir Ciu-dad Real i Camprodon. El cas de Joan Blanques de Baix del Tot és diferent. Aquest carrer s’ha nodrit d’un àmplia representació del carrer Mozart, que ha estat qui ha tirat del carro per engalanar el darrer tram d’aquesta via. El més curiós de tot plegat és que els seus impulsors s’havien plantejat fer la festa a la plaça John Lenon, però al final es van decantar per aquest carrer perquè la majoria dels seus membres viuen a la vora i es van veure obligats a modificar la idea inicial de construir un circ.

Joan Blanques de Baix del Tot. Això és la selva! De Mozart a Joan Blanques. Aquest és el viatge que han emprès al-guns membres de la comissió del primer carrer a la recerca d’una festa més tranquila. Carla Carbo-nell, presidenta de Joan Blanques de Baix del Tot, és una de les set persones que s’han traslladat a dalt de la Travessera: “Mozart és un carrer complicat perquè hi passa molta gent i es converteix en un tap i ens venia de gust fer una festa sense aglomeracions i no haver d’exercir de polis do-lents com succeeix moltes nits”. Ja fa uns mesos van penjar car-tells en aquest tram del carrer i la iniciativa va tenir una molt bona acollida entre el veïnat. És el cas de la Bel i la Marina, malloqui-nes afincades a la Vila des de fa sis anys i que viuen al mateix car-rer: “Sempre ens havia fet gràcia participar-hi, però aquest any millor no ens ho podien posar” remarquen rient. Porten des del mes d’abril treballant fort amb

l’objectiu d’aconseguir que la gent que travessi el carrer s’imagi-ni que està en una jungla. Encara han d’escriure el final del Llibre de la Selva, però el que ja es pot veure entre línies apunta alt.

Activitat recomanadaDijous 20. 23.00 h. Screaming Perros-Incorregibles Blues Band

Camprodón. Un paseig per la memòria. Des què l’expresident de la Federació de Festa Major, Albert Torres, se’n va anar a viure a Vilafranca fa set anys, el Camprodon no es vestia de gala. Torres, que vivia al carrer, era l’ànima. Els veïns i el cunyat del president de la comissió, An-toni Moya, insistien perquè la festa es tornés a fer. Moya va con-vocar una assemblea el novembre de 2009 i va venir més gent de

la Gent De Joan Blanques De Baix Del tot en una JornaDa De treBall

l’antoni, el presiDent De camproDon, amB un altre memBre De la comissió Veïnes De ciuDaD real Fent papallones pel Guarnit

ceDiDa

x.t.

x.t.

la que s’esperaven. La burocràcia, però, els va impedir debutar l’es-tiu passat: “Ara et demanen fins i tot el peu que calces”, es queixa Moya. Enguany i amb tots els papers en regla, s’hi han abocat. Porten treballant des del mes de novembre cada cap de setmana i de dilluns a divendres des de fa dos mesos. “Hem passat fred i calor”, assenyala mentre afegeix amb satisfacció que “aquest any no haurem de correr perquè ho tenim bastant avançat”. El deco-rat és un recorregut per tots els

guarnits que s’han fet des de l’any 1931 fins al 2004 amb fotogra-fies històriques enganxades a uns pàmpols, que per darrera mos-tren dibuixos de Walt Disney per recordar que l’any 1986 van gua-nyar el seu darrer primer premi amb Disneylàndia. L’objectiu és quedar entre els deu primers.. Activitat recomanadaDivendres 19. 17.00 h. Pallassos amb Los Pipos

Ciudad Real. Amb accent anglès. En el guarnit de Ciudad

Real hi ha col·laborat desenes de persones. La idea la va tenir Mi-reia Tysoe, professora d’anglès de l’acadèmica CIC i veïna d’aquest carrer. Sabia que volien tornar a fer guarnit i els hi va proposar recrear un bosc amb papallones que havia fet quan estudiava la carrera a Anglaterra. El problema és que necessitaven moltes papa-llones, unes sis mil, i la Mireia va enredar pares d’alumnes perquè col·laboressin organitzant tallers. Els alumnes, que també s’hi ha deixat la pell, han escrit uns mis-satges al guarnit en català i anglès on expliquen què fan en el dia a dia per cuidar el medi ambient. “L’objectiu és que reflexionin i que després vegin la tasca que han realitzat in situ” assenyala la Mireia. La responsable de co-municació del CIC, Emi Garcia-Ripoll, explica que la proposta els va semblar perfecta perquè “fa un any que som aquí tenim ganes de formar part de la comunitat gra-cienca”. Un argument que corra-bora el director de l’escola d’idio-mes, David Neyhart, que afegeix que “hem d’obrir-nos a Gràcia i aquesta és la millor oportunitat per fer-ho”. També els veïns i la gent de Somiart i l’Ateneu Roig s’han passat tardes i tardes tre-ballant al carrer perquè a banda de l’exèrcit de papallones, calien moltes flors.

ones, calia fer flors, moltes flors. Activitat recomanadaDijous 18. 22.45 h. Bernat Font Trio

de Gràcia

25


reportatgeCarina Bellver

Els nouvinguts

Mozart,lafestamésinternacionalUn irlandès lidera la nova junta del carrer, amb suecs, italians, argentins i equatorians

Argentins, suecs, italians, equatorians, xilens, algun català.... i tots capitanejats per l’irlandès Steve Fardi. Aquesta simbiosi de cultures conforma la nova junta del carrer Mozart, que s’alimenta d’un planter d’estran-gers que trenquen fronteres i, com a nous graciencs, volen par-ticipar de la història d’una Festa Major que senten ja com a seva. I d’aquesta manera, sense ser potser prou conscients, faciliten el relleu generacional, que esdevé un dels princi-pals esculls endèmics de la mateixa festa.

Li sap greu confessar que se sent gracienc per no ofendre els catalans de la Vila. Però per a ell, Gràcia és casa seva. Fa 12 anys que viu al carrer Sant Pere Màrtir i, de les dues llengües oficials a l’Estat, només parla català amb un cert accent ir-landès. Quan es va assabentar que la junta de Mozart plegava cansada del pes de tants anys de festa a les esquenes -i alguns es traslladaven a Joan Blanques

de Baix del Tot-, l’Steve va deci-dir no deixar morir la tradició. Va arreplegar una colla d’amics tan guiris com ell, van obrir un compte a facebook per pescar més col·laboradors i d’aquesta manera va néixer la nova junta de Mozart, segurament la més internacional en la història de la Festa Major de Gràcia. Nous graciencs amb ganes, a més, de

memBres De la comissió Del carrer mozart preparant el Guarniment que DeDicaran al compositor austríac

carina BellVer

salvaguardar l’esperit de la festa. “Quan veig fotos antigues dels carrers engalanats, trobo que és meravellós mantenir la tradició. I t’adones que abans era tot més comunitari. Ara la festa és massa comercial, pocs veïns s’impli-quen i es veu com una manera de fer diners. Però per nosaltres aquest no és l’objectiu. Allò que volem és celebrar la Festa Ma-

jor del nostre barri, que hi hagi interacció entre el veïnat, que es creïn moments per conèixer l’altre”, assegura l’Steve. Tot i això, no pot amagar certa pre-ocupació. “Hem de veure si la festa és viable. La subvenció que tenim és molt poca per sufragar els costos i també hem de pagar el lloguer del local”. Per això aposta per una nova manera de

finançament. “Crec que els bars haurien de donar un ajut als carrers, perquè fan l’agost amb la festa a costa d’ella”. I amb la distància que confereix la mirada forana, llança també més propostes, ara amb rela-ció amb el concurs de carrers. “El jurat hauria de valorar les condicions en les quals treballa cada carrer, els locals, els cos-tos, l’equip humà, no només els guarnits. Si no, crec que és injust”.

Homenatge a Amadeus

En la seva primera Festa Ma-jor, la nova junta tira de mo-tiu evident per engalanar el carrer, que es convertirà en un homenatge al músic –també estranger– Wolfgang Amadeus Mozart. Així doncs, com no pot ser d’una altra manera, hi seran presents els motius musicals, però també hi haurà màscares, canelobres i fantas-mes volant, emulant la novel-la d’El fantasma de l’òpera. El carrer es convertirà en un gran escenari musical on fins i tot hi haurà representat un cor de cantaires. Tot, però, repre-sentat a partir d’elements reci-clats, on les ampolles d’aigua i les llaunes es convertiran en part del decorat.

de Gràcia

26


La festa més jove

L’Independent es trasllada al carrer Ciudad Real per cele-brar el tradicional sopar de Festa Major. Aprofitant que el carrer torna a engalanar-se després de molts anys sense fer-ho, el setmanari graci-enc ha decidit enfortir els lligams amb la societat civil de la Vila portant el sopar a Ciudad Real. La cita tindrà lloc el dimecres 17 d’agost a dos quarts de nou del vespre i el preu del sopar és de 15 euros. Les persones que vul-guin assistir-hi hauran de fer la reserva abans del 5 d’agost trucant per telèfon a la seu de l’independent. Com ve sent habitual, el sopar comptarà amb la presència de mem-bres de les diferents associa-cions de veïns i comerciants, així com una nodrida repre-sentació de la classe política de Gràcia. En aquest sentit, la regidora Maite Fandos, i la presidenta del Districte, Elsa Blasco, ja han confir-mat que hi assistiran.

El sopar del setmanari, a Ciudad Real

J.l.

el sopar de l’independent reportatgeXavi Tedó

Teresines en versió undergroundEl carrer de la Perla encarna el relleu generacional amb una mitjana de 28 anys

El carrer de La Perla amaga la festa més jove. La comissió té una mitjana de 28 anys. Elles representen el relleu generacional que tants carrers anhelen i que fan possible que la Festa Major perduri. Algú les ha batejat com les noves Teresines en versió underground. Aquest és el tercer any que engalanaran el car-rer, tot i que alguns ve-ïns les han pressionat perquè no ho fessin.

Un grup de veïns les va venir a visitar al local que tenen al car-rer Guilleries per preguntar-los si tenien els papers en regla, pe-rò amb l’objectiu de persuadir-les perquè enguany es quedes-sin a casa. No els hi ha servit de res. La presidenta de la co-missió, l’Elionor, remarca que “nosaltres ens estimem la Festa Major, l’hem mamat des de petites quan ajudàvem els nos-tres pares a Verdi de Baix i ara teníem ganes de fer-ne”. Entén que hi hagi gent que li moles-ti el soroll perquè programen bastants concerts, “però nosal-tres complim els horaris de tancament i la Festa Major només dura una setmana quan ningú es queixa que els diumenges a la tarda no es pugui passejar pel carrer Verdi de la gentada que hi ha”. L’Eli-onor, que acaba de ser mare, es mostra taxativa a l’hora d’afir-

la perla Farà el Decorat ‘VerteDero o Falso’

x.t.

mar que “la gent no pot preten-dre que es deixi de fer Festa Ma-jor perquè ha tingut una nena” en al·lusió a la veïna que va tan-car el Mi Bar. La Maria, una altra de les membres de la comissió, considera que el problema rau en què “la dèria del civisme està ara a l’ordre del dia i els grups veïnals

tenen cada cop més força”, però recorda que “la massificació de la festa l’han volgut sempre per l’im-pacte econòmic que representa”.

L’Elionor també lamenta que aquests veïns els hi diguessin que “la nostra festa no és representati-va perquè no fem envelat, sarda-nes o havaneres, però han d’en-

tendre que les noves generacions no farem el que es feia fa trenta anys”. De fet, aquest ha estat el motiu que les va dur ara fa tres anys a portar la festa a La Perla: “Estàvem una mica cansades de la programació perquè l’oferta era poc variada i teníem ganes de fer-ne una al nostre gust” subrat-lla la Maria. No només han tingut problemes amb els veïns. També amb el guarnit. “No te-níem cap tema, estàvem bloque-jades com el primer any” confessa la Marta. La primera idea que els va venir al cap també la van haver descartar: “Volíem fer una central nuclear, però amb l’accident de

Fukushima vam pensar que no era apropiat” explica l’Elionor, que assegura que “al final t’aca-bes mirant més el material que tens que no pas el tema”. Des-cartada la central nuclear, han optat per un abocador, sota l’en-ginyós títol de Vertedero o falso. L’Ariadna resumeix el guarnit

de manera gràfica: “Serà una merda bo-nica, treurem la bellesa amb l’efecte cali-doscopi”. Tot i que el plàstic

serà plàstic perquè no volen fer veure que els materials no són el que són, l’objectiu és aconse-guir la bellesa amb el conjunt i no deixar ningú indiferent.

“L’oferta era poc variada i teníem ganes de fer-ne una al nostre

gust”, diu la Maria

Han rebut visites de veïns que demanaven si tenien els papers en

regla per fer festa

la taula paraDa

de Gràcia

27


Els mitjans de comunicació

L’Independent i Gràcianet us conviden a portar el nom de Gràcia arreu del mónGraciencs que colonitzeu el món durant el període de vacances, feu una fotografia que inclogui la paraula Gràcia i participeu al concurs que GràciaNet i L’Independent han organitzat per mostrar els llocs visitats per la gent de la Vila. Totes les propostes participaran en un concurs que servirà com a base d’una exposició.

ALBERT BALANZÀ

Aquest estiu, posa Gràcia al món! Amb l’ar-ribada de les altes temperatures i el període estiuenc comença la diàspora de graciencs que durarà fins a finals de setembre. És per això que aquest any la xarxa ciutadana Gràcianet i L’Independent de Gràcia han unit esforços i han organitzat un nou con-curs, on els graciencs puguin posar Gràcia al món a través de fotografies. GràciaNet i Amics de Gràcia, juntament amb L’In-dependent, us conviden a participar al “I Concurs Posa Gràcia Al món” en el qual es premiarà la millor fotografia realitzada per tot el món durant el període de vacances, amb la condició que inclogui la paraula Gràcia en la imatge. Aquesta presència pot ser en un cartell, una samarreta, un paper escrit, unes pedres formant la paraula, la sorra d’una platja… Es tracta de mostrar

l’inDepenDent Ja Va ViatJar a l’etna, sicília, ara Fa Dos anys

serGi l.

llocs del món visitats pels habitants de la Vila a través de fotografies, sempre amb Gràcia inclosa en cada una d’elles. Al final del concurs es farà una exposició amb les fotografies que es considerin més interes-sants, i s’escollirà un guanyador del con-curs. Les bases es poden consultar a http://graciaalmon.gracianet.cat/bases i per parti-cipar es pot fer a través de la pàgina web http://graciaalmon.gracianet.cat o el cor-reu [email protected] proposta del concurs, que ja ha co-mençat a caminar a través de Gràcianet i de la web de l’Independent de Gràcia http://www.independent.cat/gracia dó-na continuïtat a una llarga tradició de col·laboració entre el setmanari i la xarxa ciutadana des dels temps en què l’Inde-pendent va estar vinculat a VilaWeb Vila de Gràcia. Com a difusors de la idiosin-cràsia de la Vila, cadascú amb les seves

propostes, Gràcianet i l’Independent són ara mateix els degans de la comunicació a Gràcia, al costat de Ràdio Gràcia i de Gràcia TV. L’Independent de Gràcia, de fet, ja va organitzar l’estiu passat una con-

vocatòria similar de participació en la qual es convidava tothom qui volgués a enviar les seves fotografies d’arreu del món amb l’única condició de fotografiar-se amb un exemplar del setmanari.

de Gràcia

28


el pregó bis

Carpe diem

Éssers locals i visitants de totes les races, espècies i sexes, na-dius o provinents d’altres viles, ciutats, països, continents i planetes, benvinguts a la Festa Major! Vet aquí el primer que us he de dir: carpe diem! Apro-fiteu el dia. Recordeu que qui se’n va a dormir més tard és qui no lliga i no volem després que una part de la població es torni conservadora per insa-tisfacció. Aprofiteu el temps, la Festa Major és solament una festa: si tu no et sents tu, què hi faràs enmig de tants? Aprofita el temps, gaudeix de la festa, pregunta’t què hi fas aquí i descobreix-ho. Explica’t a tu mateix perquè és tan im-portant ser qui ets i estar aquí i veuràs com és millor que qual-sevol altra opció... sempre que hi siguis. Si hi participes, és sagrat. Com a visitant, conei-xeràs l’estranya gent de la Vila; si ets de la Vila, coneixeràs els estranys visitants. Potser tots tenim el mateix orígen: una bactèria arribada a bord d’un meteorit procedent de Mart. Una procedència excepcional. La Festa Major no és impor-tant, tu ets important. Aquesta festa no és medieval, tot i el meu ús abusiu del carpe diem. Gràcia és una terra de gitanos i obrers, de bruixes, músics i anarquistes, que va començar a tenir conciència pròpia en la Revolució Industrial. Tenim una idea molt oberta del món, som cosmopolites ultralocalis-tes, no gaire tradicionalistes, amants de la conversa i del carrer. També ens considerem bastant simpàtics. Segur que ens entendrem, un any més.

Víc

tor

Nubla Europa i Sant Andreu intenten

la reconciliació al Vila de Gràcia

ànGel Garreta

l’últim Duel oFicial entre l’europa i el sant anDreu al nou sarDenya la temporaDa 2007/08

“La ciutat s’atura”. Així anunciaven els cartells promocionals del partit del 30 de març de 2008 al Nou Sar-denya entre els escapulats i el Sant Andreu, el tradicional derbi del fut-

bol amateur barceloní. Un enfronta-ment que va estar marcat per la po-lèmica pancarta que uns aficionats del Sant Andreu van desplegar al Narcís Sala mesos abans i que els

graciencs van considerar ofensiva. Tres anys i mig després, el proper 15 d’agost, tots dos conjunts torna-ran a veure’s les cares en motiu del dissetè torneig Vila de Gràcia.

ÈRIC LLUENT

Tres anys i mig han passat des del darrer partit entre Europa i Sant Andreu, que es va jugar al Nou Sardenya amb victòria visitant per 0 a 1. Es tractava del partit de la segona volta de la lliga de Tercera divisió 2007-08, una temporada en la que es van deteriorar les re-lacions entre les juntes directives de tots dos clubs i les aficions ar-ran d’una pancarta ofensiva que es va desplegar durant el partit de la primera volta al Narcís Sala en que es veia un llop del Sant An-dreu apunt d’apunyalar un porc vestit de l’Europa. Aquell partit va acabar amb Gui-llaume De Bode, president esca-pulat, abandonant la llotja a la mitja part i veient els segons 45 minuts des de la grada amb els aficionats graciencs. Des d’ales-hores, Europa i Sant Andreu no s’han vist les cares, ja que aquell any els barcelonins van ascendir a Segona B. Amb aquests antece-dents, el proper 15 d’agost a les set de la tarda se celebra la dis-setena edició del torneig Vila de Gràcia, la cita més importants de

la pretemporada futbolística a la Vila i que servirà per veure debu-tar a casa alguns dels grans noms que l’entrenador Pedro Dólera ha incorporat al bloc de jugadors

L’últim partit, al Narcís Sala fa tres

anys, va acabar amb De Bode marxant

de la temporada passada. Des del club, i coincidint amb la marxa de Joan Gaspart com a president del Sant Andreu, s’ha volgut co-municar aquesta invitació del mà-xim rival al torneig de casa com un gest simbòlic de reconciliació. En joc està, com sempre, la vella discussió sobre qui és el considerat tercer equip de la ciutat de Barce-lona, després de Barça i Espanyol. Els arguments més clàssics –que si l’Europa ha jugat a Primera di-visió o que si el Sant Andreu està ara una categoria per sobre- segur que s’escoltaran a la grada del Nou Sardenya en una de les cites espor-tives imprescindibles de la Festa Major de Gràcia.

la programació esportiva

Dilluns 15 d’agost9.30h. Col·legi La Salle de Grà-cia, plaça del Nord,14. 16è Tor-neig de bàsquet 3 x 3.

19.00h. Estadi Nou Sardenya. 17è Trofeu Vila de Gràcia.

Dijous 18 d’agost10.00h. Centre Moral de Grà-cia, Ros de Olano, 9. 7è Torneig d’escacs.

10.00h. Centre Moral de Grà-cia, Ros de Olano, 9. 10è Tor-neig de tennis taula.

Dissabte 20 d’agost10.30h. Pg. de Sant Joan - Traves-sera (Jardins). Pedalada Popular. Recorregut: Pg. Sant Joan-Trav., Escorial, Provid., pl. Rovira, Ra-bassa, St. Salvador, Verntallat, Tres Senyores, T. de les Flors, Encarnació, T. de l’Olla, Ramón y Cajal, Montmany, Trav. Grà-cia, Bailèn, Còrsega, Jardinets, Gran de Gràcia, Astúries, Trav. Sant Antoni, Montseny, Sant Pe-re Màrtir, Trav. de Gràcia, T. de l’Olla, Diluvi, pl. Vila de Gràcia.

Sant Pere Màrtir. Voley-Plaça.

La festa esportiva

de Gràcia

29


el pregó bis

No demanis fer el pregó

Em demanen a L’independent / Que faci un esforç d’ima-ginació / I em situï per un moment /com si em toqués fer el pregóI jo penso, que n’és de com-plicat /no voldria pas estar a la pell/ d’aquell mediàtic arrauxat /que ha acceptat que comptin amb ell.Ara, que si jo pogués decidir / escolliria algú amb més pe-digrí: un veí involucrat amb la vila i no tan famós, que d’aquests n’hi ha una pila.Em demanen a L’independent /que faci un esforç d’ima-ginació / i em situï per un moment / com si em toqués fer el pregó/ Us imagineu a dalt del balcó?aquest any amb Convergèn-cia i Unió / com se t’escapi una paraula de més / passen la tisora i et deixen del revés.A sota el poble expectanta veure què ens diran aquest any ... / però si poca cosa us puc dir / més que molta festa i molt viAi que això no ha agradatni a la comissió, ni a l’autori-tat / La festa, amb serenor i al matí / que la nit a Gràcia és per dormirEm demanen a L’independent / que faci un esforç d’ima-ginació / I em situï per un moment / com si em toqués fer el pregó.Aquests dies que vénen són per gaudir / oblideu les misè-ries, / i les preocupacions de mal digerir.Són dies per sortir al carrerfer sopars a la fresca / i pas-sar-ho d’allò més bé.Tinguem tots paciènciano ens faci nosa la grescaque són quatre dies mal comptats / no en passem dos enfadats.Em demanen a L’independent / que faci un esforç d’ima-ginació / I em situï per un moment / com si em toqués fer el pregó.

La festa més verda manté els deu limitadors de so per als concerts

arxiu

Jocs sosteniBles al carrer Guilleries DaVat Del punt VerD

Detall Del Guarnit De VerDi, GuanyaDor Del premi a la reutilització

Un total de deu limitadors de so tor-naran a controlar els decibels que generen els concerts de música en directe en els carrers i places amb concerts multitudinaris durant la

Festa Major d’enguany. El Districte –que va engegar fa un any la cam-panya Abaixa el volum- seguirà la mateixa política per evitar conflic-tes pel soroll. De fet en 2010 es van

doblar el nombre de limitadors de so respecte l’any anterior amb l’ob-jectiu de reduir l’impacte auditiu dels espectacles amb més potència. Les mesures van funcionar.

la festa al punt verd Tabuenca

Dimarts 16 d’agost18.00h. Cursa dels cavalls reci-clats de la Cia. La Residual.

Dimecres 17 d’agost17.30h. Jocs de la diversitat19.00h. Titelles amb Companys de barri (de 7 a 12 anys).

Dijous 18 d’agost18.00h. Gargot de joc, a càrrec de la companyia Guixot de 8.

Divendres 19 d’agost18.00h. Creació de jocs i jogui-nes amb residus quotidians amb Acció Catacrac

Roger

Rofí

n

SILVIA MANZANERA

El nombre d’aparells per limi-tar el so es manté després que el desplegament que el Districte va posar en marxa l’any passat re-sultés satisfactori, una quantitat que va passar de cinc a deu. Als limitadors situats a Mozart, Sant Pere Màrtir, Verdi, Progrés i plaça de la Vila es van sumar altres dis-positius per tal de cobrir tots els concerts nocturns en directe, que són els que provoquen alts nivells de decibels. Els aparells redueixen fins a la meitat la contaminació acústica que afecta els habitatges propers als escenaris i d’aquesta manera es pretén minimitzar les molèsti-es que el soroll pot ocasionar per a molts veïns durant la festa, bàsi-cament a les nits. Una altra de les mesures que s’aplicarà enguany durant la campanya d’estiu serà la contractació d’actors que con-vidaran a fer silenci, igual que es va fer l’any passat, a les persones que continuïn pels carrers del barri un cop acabada la nit, en un intent de sensibilitzar la gent i promoure la convivència.

Gots compostables

D’altra banda, la Fundació con-tinua apostant pels gots compos-tables, utilitzats des de fa algunes edicions, i el Districte i els orga-nitzadors seguiran fent esforços per millorar la recollida selectiva per tal que la brossa que es gene-ren als carrers es separi de forma adequada. Pel que fa a la progra-

mació, el Punt Verd Tabuenca del número 24 del carrer Guilleries, ha organitzat activitats del 16 al 19 d’agost (un dia més que l’edició anterior), entre les que destaca la cursa dels cavalls reci-clats de la companyia La Residual la tarda de dimarts o el taller de creació de jocs i joquines amb re-sidus quotidians, a càrrec d’Acció Catacrac, divendres a la tarda.La reutilització de materials és un dels pilars base de pràcticament la totalitat dels carrers que fan guarniments. I aquest punt tam-bé té el reconeixement de la Festa Major, que va incorporar el pre-

que van fer estructures gegants adornades amb càpsules de cafè, més de 80.000. L’any passat, el guardó va ser pel bosc de fusta de Verdi realitzat amb més de 5.000 caixes recollides dels mer-cats de Gràcia i de Mercabarna. Enguany, la manca de pressupost i una major consciència també ha ajudat al reciclatge.

mi a la reutilització que s’atorga durant el lliurament de premis del concurs de carrers guarnits. L’any passat, els guanyadors van ser Verdi del mig, que a més de quedar en primer lloc per segon any consecutiu, va obtenir aquest premi dedicat al mediambient. En 2009, els vencedors van ser els Castellers de la Vila de Gràcia,

J.l.

De verd

de Gràcia

30


caçadors de...

Fideus Yakisoba amb tempura de pop. El cui-ner de l’AL. Albert Giménez ens ofereix una petita mostra de la seva cuina catalana oberta al món que tants segui-dors té a la Vila des què va obrir el local al carrer Encar-nació ara fa quatre anys. Es tracta d’una recepta original i fàcil de fer que no deixarà ningú indiferent. El primer pas per elaborar aquest suculent plat és tallar les verdures molt finetes (pastanaga, carbassó, pebrot verd i vermell i ceba) i sofregir-les en un wok. Saltejar només les potes dels pops amb les verdures breument. Bullir els fideus yakisoba dos minuts i afegir a les verdures. Condimen-tar amb salsa teriyaki, una mica de sèsam i soja, que substitueix la sal. Per fer la brotxeta, punxar en un palet xinès la part grossa del pop que hem reservat i sucar-la en la tempura, que aquest expert en arrossos, fa amb cervesa, farina de blat i fècula de patata. L’últim pas és passar per la paella la brotxeta i assecar-la perquè el pop tregui l’oli. El plat es presenta amb un toc de pebre roig a un costat per recordar el clàssic pop a la gallega.

Pa de xocolata aromatitzat amb taronja. Per acompanyar el café i agafar energia de cara a la Festa Ma-jor res millor que xocolata. Salvador del Cerro, del Forn Sant Tirs, segueix obsequiant els seus clients amb aquest pa que també es pot degustar a l’hora de berenar. “És un dels productes estrella” explica el forner. La recepta és ben fàcil. Primer de tot cal estendre la pasta i posar-hi pell de taronja natural. Acte seguit, enrotllar la massa, fer una trena i posar-ho al forn uns tres quarts d’hora a 210 graus vigilant que no es cremi. A l’hora de presen-tar aquest postre que no té cap dificultat perquè “és el pa amb xocolata de tota la vida”, el forner recomana, sobretot a l’estiu, tallar-lo en llesques i acompanyar-lo amb un parell de talls de gelat perquè guanyi frescor. “És una combinació fantástica” remarca aquest fill de forner que tancarà per Festa Major el local del carrer Verdi, però mantindrà obert el que té a Astúries. Qui el vulgui tastar però no s’atreveixi a fer-lo a casa ja sap on ha d’anar.

Coll de xai confitat amb cuscús d’alfàbrega, cebetes i formatge feta. Xavi Codina, el cuiner de La Panxa del Bisbe, ens sorprèn amb “un plat de Festa Major anticrisi” perquè aquesta part del xai, a diferència d’altres, surt molt bé de preu. Es comença salpebrant el coll de xai i marcant-lo en una paella per després confitar-lo durant tres hores al forn a 120 graus amb oli, una cabe-ça d’alls, llaurer, romaní i farigola. Passat aquest temps es deixa refredar i es desossa en dues parts. Per fer la guarni-ció, aquest jove cuiner del carrer Rabassa, ens ensenya que amb el cuscús es pot innovar. L’elabora escaldant alfàbrega i triturant-la per aconseguir una aigua d’alfàbrega que farà que el cuscús adopti un color verdós. Les cebetes es po-den posar amb el xai al forn, però ens haurem d’enrecordar de treure-les quan hagi passat una hora. El guarnit del plat s’acaba posant tires de formatge feta i olivada negra al gui-sat. Més enllà de la curiosa barreja de sabors, l’èxit d’aquest plat, “contundent, però fresc” rau en què la carn queda melosa i cruixent satisfent el paladar més exigent.

El menú de Festa Major

Vota el millor guarnit de la Festa

Primer plat amb regust exòtic i aire vegetarià

Postres al més pur estil tradicional

Segon plat innovadorde textura i colors

L’Independent t’ofereix idees per elaborar un menú de Festa Major fàcil i econòmic

L’Independent obrirà un espai al web per penjar tuits

La nova fornada de cuiners de la Vila ens obsequien amb un primer i segon plat que faran les delícies dels teus comensals i que no tenen cap complicació. El cuiner de l’AL, Albert Giménez, hi posa el toc exòtic

amb uns fideus japonesos acompanyats amb una brotxeta de pop. El seu homòleg de La Panxa del Bisbe, Xavi Codina, ens demostra que la imaginació és la millor recepta per aconseguir un resultat extra-

odinari als fogons. El forner de Sant Tirs, Salvador del Cerro, tanca aquest original menú amb un clàssic com és el pa de xoco-lata que es pot combinar amb uns talls de gelat de vainilla.

la porra l’enquesta

L’Independent s’anticipa al jurat i us pregunta des d’avui quin creieu que serà el carrer o pla-ça que guanyarà el con-curs de guarnits de la Festa Major d’enguany. A més a més, a partir del 14 d’agost la pàgina web del setmanari obri-rà un espai de twitter on podreu deixar les vostres piulades sota el hashtag #fmgracia.

Xavi Tedó

El menú de Festa Major

L’Independent no s’atura per Festa Major. Tot i que el setmanari ja no tornarà a sortir fins a la segona set-mana de setembre, la pàgina web informarà puntualment de tot el que succeeixi el mes d’agost, po-sant especial èmfasi en els set dies que dura la festa. Una de les no-vetats que posem en marxa aquest any és la porra dels guarnits. Volem saber quin creieu que serà el carrer o plaça que guanyarà el concurs d’aquesta edició. La informació que us avancem en aquest número

especial pot servir-vos de guia per fer els vostres pronòstics so-bre els vencedors. No serà l’única novetat. En una clara aposta per les noves tecnologies i aprofitant l’èxit que estan prenent iniciati-ves a la xarxa, com ara el twitter, a partir del 14 d’agost el web de l’Independent (www.indepen-dent.cat/gracia) obrirà un espai on tothom podrà penjar infor-mació o les seves opinions sobre la Festa Major i les piulades es publicaran a l’instant.

de Gràcia

31


Documents

401 - independent.catindependent.cat/gracia/Independent_401.pdf · grama de Festa Major més variat i alhora més familiar de sempre. L’organització de la festa, que ha hagut de