5 16 Destrossada la placa de Rius i Taulet - independent.catindependent.cat/gracia/Independent_276.pdf · de la zona de promoció d’ascens a Segona B, l’objectiu que tant anhelen

5 d

e d

esem

bre

de 2

008

276

El CE Europa ja és cinquède la lliga, però no estaria enaquesta posició si no fos perquatre gols determinants apartir del minut 89 que hansuposat sis dels 24 punts quehan sumat, sense els qualsestarien a la catorzena posi-ció. Les estadístiques de lesprimeres quinze jornades per-meten enguany als escapulatsaspirar a tot.

Pàgina 13

L’Europa ja

sap guanyar

al minut 89

sumari

ISSN - 1695-4793

5PLE

PSC i ERC pacten el

pressupost i CiU

critica els republicans

16VIURE GRÀCIA

Ainhoa Sorrosal: “Hem

de donar eines per

digerir les notícies”

La placa situada sobre la font delcampanar de Rius i Taulet va des-prendre’s i va caure el passat di-mecres 26 de novembre. L’agentde la Guàrdia Urbana que va pre-senciar l’accident ha explicat aL’Independent que la placa va cau-re sola i que “per sort no va pas-sar res”. De fet, en aquella plaça

hi juguen molts infants per la tar-da quan surten de l’escola, peròel plafó va caure cap a les vuitdel vespre, quan a l’espai ja nohi havia ningú. Aquest no és elprimer cop que es desprèn unapeça del campanar, ja que dosanys enrere també va caure unapedra de la part superior. La pla-

Destrossada la placa de Rius i TauletAGUSTÍN DONIA

ca és ara al departament de Pa-trimoni de l’Ajuntament, que l’es-tà restaurant per poder-la col.lo-car de nou tan aviat estigui en-llestida. El plafó era un recorda-tori de la revolta de les quintes ide l’alcalde Feliu Martí i Urpí.

Pàgina 6

MERITXELL DÍAZ

2

de Gràcia5 de desembre de 2008

OPINIÓl’independent

editorial

Somniar amb l’ascensL’Europa d’aquesta temporada té alguna cosa especial. En les

primeres quinze jornades de lliga s’han viscut moments d’infart

que en força ocasions han acabat amb final feliç. Una remunta-

da històrica (4 a 3 davant al Premià, quan l’equip gracienc

perdia 0 a 3), la segona golejada més gran de la història de

l’entitat a domicili (0 a 6 a la Pobla de Mafumet) o els gols en

temps afegit que han fet esclatar la grada gracienca més d’una i

dues vegades. Com a conseqüència de tot plegat, els

escapulats es troben en cinquena posició, a tan sols dos punts

de la zona de promoció d’ascens a Segona B, l’objectiu que tant

anhelen entitat i aficionats. Aquest any és possible. Es podria

fins i tot escoltar alguna d’aquelles frases optimistes que

s’utilitzen habitualment en el món del futbol: “Aquest any sí!”.

Però curiosament el que s’escolta partit rere partit a la grada és

un silenci sorprenent, només trencat pels incondicionals de les

penyes que partit rere partit s’hi deixen la gola guanyin o

perdin els graciencs. Hi ha qui diu que al minut 1 de partit el

camp sembla un cementiri. Més enllà d’interpretacions fúne-

bres, el cert és que les grades no presenten l’aspecte d’altres

anys, en què l’equip esportivament estava molt pitjor. Potser

l’aficionat local està acostumat a patir i això d’estar a dalt no li

va. O potser el pessimisme

incrustat del qual fan estil

una part dels europeistes

els porta a pensar que això

és només una bona ratxa

que acabarà esvaint-se.

Sigui com sigui, el cert és

que l’Europa està lluitant

per pujar a Segona B. Amb tres mesos això ha deixat de ser un

objectiu a ser una realitat: l’Europa és a dalt, i ja fa setmanes.

És el moment d’omplir les grades d’il.lusió, de consignes, crits,

xiulets, trompetes i bufandes escapulades. És el moment de fer

cua per entrar al camp. És hora que aquells graciencs de

socarrel que no els agrada el futbol aprenguin què és un fora

de joc. Ha arribat el dia de deixar de pensar en el Barça o

l’Espanyol i adonar-nos-en que molt a prop tenim un club que

va fer molta història i que encara n’ha d’escriure les seves

millors pàgines. Però, com tot equip de futbol, necessita el

suport de la seva afició incondicional. L’Europa, per història i pel

seu actual moment de joc, es mereix més de mil persones cada

diumenge al camp, i ara no hi arriben ni a la meitat. Donem el

pas tots plegats o potser haurem d’esperar uns altres 10 anys

a veure l’equip de Gràcia on està ara. L’ascens a Segona B és

possible, és el moment de somiar-hi. Si el Sant Andreu vol ser el

segon equip de Barcelona, l’Europa vol ser el primer de Gràcia.

PPPPPel seu moment actual deel seu moment actual deel seu moment actual deel seu moment actual deel seu moment actual dejoc, l’Europa es mereixjoc, l’Europa es mereixjoc, l’Europa es mereixjoc, l’Europa es mereixjoc, l’Europa es mereixmés de mil persones almés de mil persones almés de mil persones almés de mil persones almés de mil persones alcampcampcampcampcamp cada diumengecada diumengecada diumengecada diumengecada diumenge

ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM

DE 15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM,

ADREÇA, TELÈFON I DNI A: L’INDEPENDENT

c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN

O BÉ A [email protected]

TAMBÉ POTS DEIXAR-NOS EL TEU COMENTARI A

WWW.INDEPENDENT.CAT

cartes al director ull de dona

E-mails!!

Maud Franzen

Em desperto tard i desco-

breixo que podria haver-

me quedat al llit. Plou a

càntirs. Intento començar

el dia com sempre, però

és com si no tingués força

de fer res. La pluja em

treu tota l’energia. Per fi

esmorzo i intento fer

alguna cosa útil. Arreglo la

cuina i la resta de la casa.

Poso una rentadora. Tinc

moltes tovalloles per

rentar... Però com podré

fer tot això si està plovent?

Bé, vaig a veure si tinc

algun e-mail. Tinc 28 e-

mails!!!! Com pot ser això?

Començo a obrir-los. Vola a

Londres per 5 euros. No

m’interessa, perquè els

impostos són 60 euros com

a mínim i el viatge no

sortirà tan barat com diuen.

A la paperera. Juga al

Poker amb Brad Pitt. Si

almenys fos ell de debò,

però... a la paperera. Tres

viatges més de somni que

no són per a la meva

butxaca. Hola sóc Olga i vull

conèixer-te, escriu-me

aviat... A la paperera. Jo no

tinc ganes de conèixer-te,

fora. Quatre russes més

tenen ganes de conèixer-

me. Diversos e-mails que

m’ofereixen comprar Viagra

o alguna cosa semblant per

alegrar la “meva compa-

nya”. Tots a la paperera.

Em pregunto d’on han tret

la meva adreça? A més jo

sóc una dona i no necessito

Viagra.

El confidencial

de L’Independent el dependent

Gairebé alhora que la portaveu del

PSC, Alícia Fernández, explicava di-

marts al ple de Gràcia que l’Espai Jove

del carrer Santa Rosa s’obriria final-

ment al gener, encara hi havia penjat

després de dies i dies a la web de l’Ajunta-

ment de Barcelona un acte programat per al 12 de

desembre: el lliurament dels premis BCN Intercanvis.

La convocatòria, després de les nostres insistències

i dels ‘connais pas’ oficials, va caure de la llista

dimecres al matí. Ja ens havíem començat a mudar...

Zapatero clamava

per assistir a la

reunió dels que volen

reformar el capitalisme, i

ho argumentava dient que

som la 8a potència

econòmica. Al mateix

temps es vol aprovar el

Pla Bolonya per crear un Espai

Europeu d’Ensenyament Superi-

or. I amb les coses que vénen

d’Europa ens passen dues coses.

Una que ens semblen bones per

se i l’altra que ens pensem que

no ens hi podem negar (a altres

països molt europeistes, com

França o Holanda, no tenen

aquesta fe cega i van demos-

trar-ho atrevint-se a rebutjar la

Constitució Europea neoliberal).

Aquí, en canvi, ens sembla que

hem d’empassar-nos el Pla

Bolonya. Bé, no tothom s’ho pren

així, un petit llogarret ple de

gals indomables que resisteixen

ara i sempre: els estudiants

universitaris polititzats. Els

felicito i em solidaritzo amb ells.

Perquè encara que el Pla Bolonya

conté elements interessants:

reconeixement europeu dels

títols universitaris, aposta per

metodologies participatives,...

(coses que estan al Pla Bolonya

però que també podrien estar a

altres plans amb altres noms), i

Bolo

nya

al mateix temps també hi ha

elements molt perillosos per a la

democràcia. Sobretot que les

carreres tindran un primer cicle

genèric de 3-4 anys, i una

especialització imprescindible

per ser valorat laboralment que

es farà en màsters privats que

costaran molts diners. El govern

argumenta que hi haurà un

sistema de beques, però no serà

per tothom, i segur que molta

gent hi quedarà fora. Senyors i

senyores del govern, plantegin el

debat: ¿Volem o no volem que

tothom (rics i també pobres)

pugui tenir la possibilitat de

cursar estudis superiors? ¿La

8a potencia mundial va en la

direcció de fer els estudis

universitaris elitistes? Si s’apro-

va Bolonya, que també s’apro-

vin, per llei, màsters públics de

la màxima qualitat en totes les

carreres i estudis gratuïts. Si no

és així, millor sense Bolonya.

Jordi Oriola

3


3

l’independent OPINIÓ

staff

ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA,

DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU:

ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU.

DIRECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ.

REDACTORA EN CAP: MERITXELL DÍAZ.

REDACCIÓ: IMMA ANGLÈS, LAURA BALAGUÉ,

CARINA BELLVER, ADRIÀ CORTADELLAS, CLARA

DARDER, EUGENIA DALLARI, ALBERT GARCÍA,

ÀLEX GUTIÉRREZ, ÈRIC LLUENT, GEORGINA MARÍN,

LAURA MILLAN, PATRICIA MONGE, XÈNIA SOLÉ,

XAVI TEDÓ, GABRIEL TRINDADE. MAQUETACIÓ:

SERGI LOU. COL.LABORACIONS: JORDI ALBERTÍ,

ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN CASAS, JAUME

CLOTET, ÀNGEL GARRETA, PEP GORGORI,GERARD

MARISTANY, PERE MARTÍ, SERGI MARTÍN, JOAN

MILLARET, SERGIO OLIVEROS, EVA PIQUER,

TRISTRAM, RAFEL VALLBONA, VOCALIA DE LA

DONA DE L’AVV. FOTOGRAFIA: FRANCESCA

BIACCHESSI, ÒSCAR CARVAJAL, ÒSCAR MEJÍAS,

MÍRIAM NÚÑEZ, ORIOL VILA. PUBLICITAT:

SANDRA GAMBOA. DISTRIBUCIÓ: CET LABOR-

90. IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L.

DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00

DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD

LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA

Tel. 93 217 44 10

EDITA: DEBARRIS, SCCL

DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ

AMB EL SUPORT DE:

NÚM. 276

NÚM. 276

Fotos i textos: Patrícia Mongequè en penseu...

CREIEU QUE ELS LLUMS DE NADAL SÓN UN MALBARATAMENT EN ÈPOCA DE CRISI? ENTRA A WWW.INDEPENDENT.CAT I VOTA

...de la iniciativa dels arbres de Nadal sostenibles?

Maria José Cano

pintora

Joel Ramírez

fuster

Mireia Montserrat

dependenta

Susan Fraguela

florista

Estic en contra d’això i més en

l’època que estem. Crec

que s’haurien de prioritzar

altres accions que no gastessin

els diners d’aquesta manera.

No estaria en contra de la

proposta si fossin naturals.

Si fossin arbres vius, que fan

una funció biològica de respira-

ció per als ciutadans, em

sembla correcte la despesa.

Però tractant-se d’estructures

artificials no estic d’acord amb

la iniciativa.

No estic d’acord amb aquesta

iniciativa perquè crec que

suposa tirar els diners. Es

podrien invertir en altres coses

més importants ara mateix.

Em sembla bé perquè,

segurament, han donat feina a

gent per muntar-ho, però per

altra banda podrien haver

aprofitat una estructura ja

feta i no gastar-se els diners

que s’han gastat. Es pot mirar

per les dues parts.

El grup immobiliari Rob no

aconsegueix treure’s de

sobre una promoció de 31

pisos que té a Santa

Coloma. Tampoc pot

vendre unes innovadores

plaques calefactores de

baix consum. Així que ha

optat per exemplificar la

màxima empresarial que

diu que la crisi activa la

creativitat i ha muntat un

peculiar sorteig. Per la

compra d’una placa de

calefacció, et donen un

número per al sorteig dels

pisos. I després, a creuar

els dits i esperar que hi

hagi sort, que al Nadal

l’esperança sempre creix.

Aquesta idea es podria

importar a Gràcia, on tenim

moltes promocions en

marxa que estan quedant-

se aturades. A més, com

d’imaginació no ens falta,

es podria fer tot incentivant

el consum al barri, que els

nostres botiguers ja fa

temps que reclamen

mesures: si compra a un

comerç de Gràcia, li donem

un tiquet per al sorteig

d’un pis al carrer Cardener,

on el grup Pedralbes està o

estava fent aquells edificis

de luxe amb consergeria

2.0. A mi, que me’n

guardin un.

Merit

xell

Dia

z

Rob

el bloc

Ensenyament i societat

El dijous 13 de novembre

milers de mestres i profes-

sors vinguts d’arreu del país

van ocupar els carrers del

centre de Barcelona per

expressar la seva disconfor-

mitat amb la polèmica LEC.

La convocatòria no va reixir

però això no va ser pas per

culpa dels manifestants sinó

de les disputes intersindicals

que estan aconseguint

dinamitar any rere any les

fites socials aconseguides

durant les tres darreres

dècades. Desenes de milers

de mestres i professors van

anar a treballar el dia 13 no

pas per manca de ganes de

manifestar-se contra la

privatitzadora LEC sinó

decebuts amb l’estratègia

d’uns sindicats que han

perdut el nord. El gran error

sindical va ser no haver

donat continuïtat en el seu

moment a aquella protesta

en forma d’aturades continu-

ades que haurien donat el

seu fruit per l’enorme pressió

que haurien exercit contra el

desgovern de la Generalitat i

no haver deixat refredar la

situació durant 9 mesos fins a

convocar una vaga que no

tenia ni cap ni peus per la

forma en què va ser convo-

cada: sense fe en el discurs,

sense unió sindical i amb

molta maquinària propagan-

dística. La vaga del dia 13 va

ser recolzada pels sindicats

USTEC-Ste’s, CGT i ASPEPC.

La del dia 30 ha estat

convocada principalment per

CCOO i UGT. Aquí què s’està

Samuel Palacín, mestre de música

tribuna

defensant, l’ensenyament o el

pedigrí sindical? En aquest

sentit resulta plenament

coherent l’actitud dels dos

sindicats majoritaris, sota el

control de l’Estat, en la línia

d’aplicar la immortal màxima

del “divideix i venceràs”.

La LEC que obre les portes a la

gestió de l’ensenyament a

través d’ens finançats amb

part de capital privat és a punt

d’aprovar-se, curiosament, en

temps de ruïna econòmica per

a l’administració pública. De

moment, el professorat ha vist

reduït el seu salari un 2,2%

respecte al 2007, descomptat

el diferencial d’increment

d’inflació no cobrat. El conse-

ller Maragall ha dit recentment

que l’escola concertada és un

servei públic, no una privada

amb subvenció. Lamento

haver d’informar al Departa-

ment d’Educació que és

totalment fals. Si això fos cert,

no existirien escoles concerta-

des que cobressin 500 euros

al mes als pares dels alumnes

de secundària, 400 dels quals

destinats a les seves respecti-

ves fundacions. És el professo-

rat responsable del fracàs

escolar? Potser sí, però em

costa de creure. Mentre

l’educació s’utilitzi amb interes-

sos polítics, no es valori el

paper educador de pares i

mares i no s’adoptin mesures

concretes i reals que afavorei-

xin aquesta tasca, la

telescombraria segueixi sent el

principal “educador” de milers

de nens i joves, els valors

humans se segueixin predicant

SERGIS BLOG

sense posar-los en pràctica,

no hi hagi una oferta educati-

va plural i lliure, el fracàs

escolar seguirà formant part

de la nostra realitat. El

problema no és a les aules

sinó a fora d’elles. Els

docents tenim la sensació

d’estar predicant en un

desert amb uns polítics als

quals els resulta més senzill

fer ballar l’ensenyament o

anar a Washington a fer-se

una foto que no pas establir

les bases que permetin a

aquesta podrida, anestesia-

da i teledirigida societat

nostra tornar a humanitzar-

se, com era en definitiva

abans de ser convertida en

un bíped de consum amb

escoles-consigna incapaç de

solidaritzar-se amb els

col.lectius socials que es

manifesten per la millora de

les condicions de vida de

tota la societat.

És més fàcil fer-se unaÉs més fàcil fer-se unaÉs més fàcil fer-se unaÉs més fàcil fer-se unaÉs més fàcil fer-se unafoto que no pas establirfoto que no pas establirfoto que no pas establirfoto que no pas establirfoto que no pas establirles bases per tornar ales bases per tornar ales bases per tornar ales bases per tornar ales bases per tornar ahumanitzar la societathumanitzar la societathumanitzar la societathumanitzar la societathumanitzar la societat

4


4

l’independent OPINIÓ

L’INDEPENDENT NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D’OPINIÓ D’AQUEST SETMANARI

Lluís Bou

La revàlida definitiva

de Montilla i Mas

Les eleccions catalanes del 2010 tindran

un punt de dramatisme. Seran un enfron-

tament a tot o res entre José Montilla i

Artur Mas. Els polítics dels altres partits tindran un paper,

naturalment, però l’eix frontal dels comicis serà aquest. És

tant així, que o bé Montilla o bé Mas hauran de marxar a

casa just després de les eleccions. Un dels dos acabarà

allà la seva trajectòria política. L’altre es consolidarà. No

és només una qüestió personal. Qui no arribi a la presi-

dència s’haurà de retirar amb el seu projecte polític sota

el braç. S’hi enterrarà aquest PSC de disciplina fèrria i poc

permeable, o bé la idea del canvi i de la Casa Gran del

Catalanisme.

Montilla ho fia tot a la fórmula del tripartit, perquè cap

enquesta dóna el PSC com a guanyador de les eleccions. I

per tant tot li dependrà de

si el PSC, ERC i ICV-EUiA

sumen 68 escons. Però no

podrà seguir en la primera

línia política si no revalida la

presidència.

És obvi que un president de

la Generalitat no pot ser

rebaixat com si res a cap de l’oposició, o a conseller en

cap. Si fa aquest pas, només és una transició curta cap a

l’adéu. Un president, o és president o se’n va a casa.

Respecte a Mas succeeix el mateix: o aconsegueix la

presidència o haurà de

plegar, encara que quedés

per tercer cop primer a les

eleccions.

La pròxima campanya

electoral tindrà aquest teló

de fons.

De les dues últimes enques-

tes del CEO de la Generalitat es desprèn que el tripartit no

suma majoria, i per tant apunta a una retirada política de

Montilla després dels comicis. Un sondeig de El Periódico

indicava fa pocs dies en sentit contrari a una reedició del

tripartit, i per tant a un final de la trajectòria política de

Mas. Però un tercer de La Vanguardia el passat cap de

setmana deixava com a possibles les dues opcions en una

forquilla àmplia, si bé la derrota del tripartit tenia més

possibilitats.

No és sorprenent que hi hagi nerviosisme en la política

catalana.

Més que n’hi haurà.

la setmana

Crisi econòmica i acomiadaments

Escric perquè en cap mitjà

de comunicació no hi ha una

notícia engrescadora sobre

la crisi econòmica i les seves

conseqüències. Durant molts

mesos el govern ha evitat

pronunciar aquestes dues

paraules, alhora que ha

utilitzat diferents cortines de

fum. Així que, quan final-

ment ha decidit deixar de

jugar al gat i a la rata, i dir

les coses pel seu nom, ha

saltat l’alarma.

Però el nostre govern no és

l’únic responsable de la

situació que ara estem

patint, ja que molts altres

països permeten l’existèn-

cia de contractes blindats

amb els quals tots aquells

alts executius, que han

conduït els seus propis

sistemes econòmics cap al

desastre financer, reben

indemnitzacions milionàries

-alhora que amb les seves

decisions han contribuït a la

ruïna de milers i milers de

persones que han confiat

en ells. És un exemple clar

del que estic dient el cas

d’Estats Units que, com a

líder mundial, arrossega a

tot el món amb la seva gran

influència.

Així que, què podem fer

nosaltres si som els que

anem a remolc seu? Com

podem aconseguir que el

nostre govern accepti la

seva part de responsabili-

tat?

També tenen gran part de

culpa totes aquelles empre-

ses que aprofiten el rera-

fons de la crisi per tal de

justificar els salvatges

Francesc Vilaplana, membre del Consell de Gent Gran de Catalunya

tribuna

acomiadaments que realitzen.

Parlo d’empreses com ara

Nissan (que ha presentat un

ERE de 1.680 empleats),

Pirelli (que n’ha acomiadat

280) o el Grup Lladró (275),

tampoc ens hem d’oblidar

dels efectes col.laterals, tant a

nivell econòmic com social,

que aquests acomiadaments

provoquen.

En quan a les repercussions

socials que comporta aquesta

situació caòtica, ara s’ha

llançat un globus sonda

referent a la gratuïtat dels

medicaments per als

jubilats, els quals es troben

que després de tota una

vida de treball, esforç i

sacrifici, el seu poder

adquisitiu i el seu dret a la

sanitat pública es pot veure

afectat degut a s’hagi

d’abonar una part de

l’import dels medicaments.

Les hipoteques subpryme,

les multinacionals amb el

acomiadaments massius

que fan o la possible

retallada de la despesa

social en el nostre país

sempre serà el ciutadà –i en

molts casos el que té menys

recursos– el que paga els

plats que trenquen altres.

MERITXELL DÍAZ

Les eleccionsLes eleccionsLes eleccionsLes eleccionsLes eleccionsenterraran el PSC deenterraran el PSC deenterraran el PSC deenterraran el PSC deenterraran el PSC dedisciplina fèrria o bé eldisciplina fèrria o bé eldisciplina fèrria o bé eldisciplina fèrria o bé eldisciplina fèrria o bé elprojecte de Casa Granprojecte de Casa Granprojecte de Casa Granprojecte de Casa Granprojecte de Casa Gran

la vinyeta l’enquestaEster Casals

En el nostre país,En el nostre país,En el nostre país,En el nostre país,En el nostre país,sempre serà el ciutadàsempre serà el ciutadàsempre serà el ciutadàsempre serà el ciutadàsempre serà el ciutadàel qui paga els platsel qui paga els platsel qui paga els platsel qui paga els platsel qui paga els platsque trenquen els altresque trenquen els altresque trenquen els altresque trenquen els altresque trenquen els altres

UUUUUn prn prn prn prn president de laesident de laesident de laesident de laesident de laGeneralitat no pot serGeneralitat no pot serGeneralitat no pot serGeneralitat no pot serGeneralitat no pot serrebaixat com si res arebaixat com si res arebaixat com si res arebaixat com si res arebaixat com si res acap de l’oposiciócap de l’oposiciócap de l’oposiciócap de l’oposiciócap de l’oposició

5


l’independent

5

PolíticaCONSELL DE DISTRICTE

PSC i ERC aproven el pressupost i CiU

acusa Martínez de canviar de bàndolAtenció domiciliària, neteja i equipaments seran les partides principals del 2009

Una conversa per telèfon

dilluns al vespre, molt

més pausada que la de la

setmana passada, entre

el regidor i el president

del districte, Guillem

Espriu (PSC) i Ricard

Martínez (ERC), va servir

per desbloquejar el

pressupost de Gràcia i

aprovar-lo per majoria 24

hores després al ple.

L’equip de govern, format

per socialistes i ICV-EUiA,

va salvar així els comptes

incorporant algunes

propostes d’ERC. CiU va

preguntar si Esquerra

era govern o oposició.

ELS PRESSUPOSTOS VAN SER APROVATS DIMARTS AMB EL VOT FAVORABLE DE L’EQUIP DE GOVERN I ERC

ÈRIC LLUENT

apunts de govern

A.BALANZÀ/M. DÍAZ

Dimarts al matí Espriu va donarel sí a la incorporació d’uns puntsal pressupost que no suposaran capsotragada a les arques municipals,en un pressupost aprovat de21.072.490 euros (un incrementdel 18,8% respecte de 2008). Talcom va avançar L’Independent lasetmana passada, la discrepànciase centrava en mitja dotzena de pro-postes: crear un hotel d’entitats aCamp d’en Grassot, fer una cam-panya de promoció de les associa-cions de veïns gracienques, agilitzarel pla de Mobilitat, agilitzar tambéles obres en espai públic a Campd’en Grassot i la reforma de Pi iMargall -ja assumida al PAD pelPSC. De la llista van caure les pe-ticions perquè el Taller d’Històriafaci un recull documental sobre la

Violeta i la història de l’estelada.Espriu va explicar en el ple que lespartides més beneficiades en aquestpressupost seran les destinades aatenció domiciliària (28,8%), ne-teja (21,9%) i inversions en equi-paments (13,5%) com la nova bi-blioteca de Penitents, la reformade la Sedeta i de la Violeta i la cons-trucció de la nova Oficina d’Aten-ció al Ciutadà (OAC). Precisa-ment, Espriu també va donar de-talls de la inauguració de l’OAC,prevista per a l’abril i que suposa-rà la unificació dels serveis delDistricte amb entrada única perRius i Taulet. El passat cap de set-mana ja es van traslladar serveiscom inspecció a les plantes segonai tercera i al gener s’ocuparà la pri-mera planta.

ETA, la Llibreria Europa i

els amenaçats de Gràcia

La bronca no va ser ni per la re-forma de Vallcarca ni per Lesseps-els veïns van desistir de partici-par en l’Audiència Pública des-prés de tres hores i mitja de ple.El premi se’l va endur l’acte perla desobediència civil de diven-dres passat, impulsat pel movi-ment pacifista en suport dels en-causats en el procés 18/98 i ava-lat per la majoria de partits tretdel PP, que ja l’havia titllat de“proetarra”. El portaveu popular,

Albert Belón, va insistir en la tesi,però va comparar l’acte amb elsque es fan a la Llibreria Europa.“Si em torna a comparar això,vostè tindrà bastants problemes”,va amenaçar-lo el president,Ricard Martínez. La picabarallava seguir en diferents torns en quèGuillem Espriu o Belón mateixvan condemnar ETA i van posar-se com a exemple de considerar-se amenaçats anys enrere en tantque militants del PSC i del PP.

Medalla d’honor

per a Salvador

Barrau i l’ACIDH

Una setmana després del lliura-ment de les Medalles d’Honorde Barcelona, el ple va aprovarla proposta del districte per a lapròxima edició. El dirigent veï-nal del Coll Salvador Barrau il’Associació Catalana d’Integra-ció i Desenvolupament Humà(ACIDH), amb seu a Milà iFontanals, seran els premiats.

Majoria pels

canvis per al

vial de Vallcarca

Amb el vot a favor de tots elsgrups i l’abstenció del PP esva aprovar la modificació úl-tima introduïda pel Districteen l’anomenat vial de Vall-carca, que unirà l’avingudaamb l’aqueducte i que impli-ca resoldre els problemes d’ac-cessibilitat als blocs que s’hande construir i a la nova sorti-da de metro.

Espriu: GISA va

pressionar per

no fer Muntanya

El regidor, Guillem Espriu, vaadmetre en el ple que l’empresapública GISA havia pressionatperquè no es fes l’estació Mun-tanya de la L9, prevista als jar-dins Menéndez Pelayo, pel seuelevat cost. Espriu va rebutjarmoure de nou l’emplaçament“per 40 metres”. Tots els grupsvan aprovar rebatejar l’estaciócom a La Salut-Park Güell.

Les JSC i la JNC reestructuren

les seves cúpules a Gràcia

A.B.

Les cúpules de les joventuts delsdos partits amb més representa-ció a Gràcia, PSC i CiU, han fetpúbliques gairebé alhora aquestasetmana els canvis en els seusmàxims responsables. Les Joven-tuts Socialistes han aprofitat lareestructuració a l’executiva delPSC per designar també Blanca

Barón com nova primera secre-tària. Barón (Barcelona, 1988)engega aquesta etapa amb l’ob-jectiu de “ser receptors del sen-tir de la gent jove” de Gràcia.Per la seva banda, Darío Judziksubstitueix Marta Goicoechea enel nou comitè executiu de l’agru-pació local de la JNC. Judzik(Buenos Aires, 1983) milita a laJNC des de fa dos anys i farà

Blanca Barón i Darío Judzik, primera secretària i president

equip amb Stuart Sala (vicepre-sident), David Heredia, NúriaBalada i Miquel Àngel Raga. Elnou president de la JNC, en de-claracions a aquest setmanari, haapostat per donar “un nou im-puls al partit entre la gent delbarri” i ha subratllat la importàn-cia que el seu homòleg a CDCsigui un dirigent jove com Víc-tor Cullell.

Vint-i-cinc entitats, amb els antimonàrquics de Gràcia. Vint-i-cinc entitats, amb els antimonàrquics de Gràcia. Vint-i-cinc entitats, amb els antimonàrquics de Gràcia. Vint-i-cinc entitats, amb els antimonàrquics de Gràcia. Vint-i-cinc entitats, amb els antimonàrquics de Gràcia. Asso-ciacions com l’ACAPS, l’AVV Vila de Gràcia o Amics i Amiguesde la Violeta, a banda d’altres de perfil independentista, s’han soli-daritzat amb els antimonàrquics multats per Interior. Aquest di-vendres hi ha una nova manifestació de suport.

CEDIDA: ORIOL CLAVERA

6


l’independent

6

SocietatL’Ajuntament compra l’espai per fer

el CEIP Bailèn i tanca 12 anys d’esperaL’operació pel terreny on hi ha una vella benzinera i una botiga es tancarà al març

Després d’un any de

negociacions, el Districte

ha comprat tres finques

situades entre els carrers

Bailèn i Quevedo per

transformar-les en una

escola bressol, un centre

d’educació infantil i pri-

mària i unes instal.la-

cions esportives. La

construcció d’aquest

equipament era una de

les velles reivindicacions

de la Coordinadora

d’AMPAs de Gràcia.

MERITXELL DÍAZ

Han passat dotze anys des que laCoordinadora d’AMPAs de Grà-cia va començar a reclamar a lallavors regidora de Gràcia, TeresaSandoval, l’edificació d’un CEIPa la zona del Camp d’en Grassot.La demanda sorgia d’un intentde trasllat del CEIP La Sedeta alcarrer Bailèn. La coordinadora vamobilitzar-se per mantenir LaSedeta a la seva ubicació i trobarespai per a un nou centre educa-tiu a Bailèn.Quan han passat tres legislaturesd’aquelles mobilitzacions i el pro-jecte havia aparegut als successiusplans d’actuació sense que esmogués res, el Districte ha anun-ciat la compra de tres finques si-tuades als carrers Bailèn 225-231i Quevedo 14-26 per construiruna escola bressol, un centred’educació infantil i primària dedues línies i unes instal.lacions es-portives. El darrer pagament perl’adquisició del solar es farà almarç i l’operació quedarà tanca-da. “El procés de negociació ambels propietaris ha estat llarg, fa un

any que vam obrir-lo”, va expli-car el regidor Guillem Espriu alple de dimarts. El conseller d’Edu-cació David Companyon va em-plaçar a obrir un diàleg amb lacomunitat educativa per decidirquè encabir a l’equipament, ja quea banda dels projectes anunciats,en els 2.500 metres quadrats dequè disposarà el Districte s’hiubicarà tot el que es pugui.El terreny l’ocupa ara una vellabenzinera i una botiga de mobles.“Estem molt satisfets perquè alCamp d’en Grassot hi havia unamanca d’oferta pública, sobretotde places dels 0 als 3 anys. Hi hamolta feina a fer”, explica MontseVilalta, membre de la Coordina-dora d’AMPAs.

LA BENZINERA DEL CARRER BAILÈN ES TRANSFORMARÀ EN UNA ESCOLA BRESSOL I UN CEIP

L’antiga clínica Quirón acollirà

quatre serveis educatius

El Centre de Recursos Pedagò-gics (CRP), l’Equip d’AtencióPsicopedagògica (EAP), l’Equipd’Atenció a l’Infància i l’Ado-lescència i l’assessor en Llen-gua i Cohesió (LICs) es tras-lladen finalment a l’antiga clí-nica Quiron a partir de la se-gona quinzena de desembre, alcarrer Mare de Déu de la Sa-lut número 87. Fins ara,aquests serveis educatius hanestat ubicats al carrer Topazi enuna escala on comparteix es-pai amb altres associacions i

veïns i fa anys que es parla debuscar una nova ubicació perampliar el seu espai. Si bé el2006 el Districte va llançar laproposta inicial d’utilitzar la ca-serna de la Guàrdia Urbana delcarrer Trilla per reubicar el Cen-tre de Recursos Pedagògics (ve-geu L’Independent núm. 178),finalment aquestes sales, a mésde convertir-se en el parvulariComas i Solà, s’utilitzaran percrear un espai per a famílies,una antiga reclamació delscol.lectius de Gràcia.

breus

Gràcia, quart

en nombre

d’universitaris

Les dades del departament d’es-tadística de l’Ajuntament deBarcelona revelen que Gràciaés el quart districte en elrànquing de població amb es-tudis universitaris, segons l’in-forme del 2007. Un 20,8 percent d’homes i un 18,2 percent de dones tenen aquestatitulació. En primer lloc es tro-ba el districte de Sarrià-SantGervasi, que té un 36,9 percent d’homes i un 24,5 percent de dones amb estudis uni-versitaris. A continuació, lesCorts, que en el percentagemasculí supera Gràcia (25,6)per cent), mentre que en el fe-mení (17,7) es queda per sota.Els dos districtes que es que-den a la cua són Nou Barris iSant Andreu.

Destrossada la placa de la font de

Rius i Taulet per un despreniment

AGUSTIN DONIA

“Se construyó en el año 1864,siendo alcalde Don José Balach ySolá. Fue deteriorada a conse-cuencia de la sublevación contra lasquintas en abril de 1870 y restau-rada en 1882 siendo alcalde DonFelio Martí y Urpí”. Això deia laplaca històrica que fins dimecres26 de novembre hi havia sobre

la font que hi ha a la base delcampanar de la plaça de Rius iTaulet. Sobre les vuit del vespred’aquell dia, la placa va despren-dre’s i va caure.Segons l’agent de la Guàrdia Ur-bana que va presenciar els fets,“ha caigut sola i, per sort, noha passat res”. A la tarda, la pla-ça acostuma a estar plena d’in-fants que surten de l’escola, ju-

Patrimoni està reparant el plafó per tornar-lo a col.locar

guen a pilota a la plaça i s’acos-ten a la font. Ara, la placa està aldepartament de Patrimoni del’Ajuntament que l’està reparantper tornar-la a col.locar tan aviatestigui enllestida. Aquest, però,no és el primer cop que cau unobjecte del campanar. Dos anysenrere un veí també va presenci-ar com queia una pedra de l’es-tructura de la torre des de dalt. LA PLACA VA CAURE DIMECRES 26 DE NOVEMBRE CAP A LES VUIT DEL VESPRE

AGUSTÍN DONIA

MERITXELL DÍAZ

EEEEENTRANTRANTRANTRANTRA AAAAA WWWWWWWWWWWWWWW.....INDEPINDEPINDEPINDEPINDEPENDENTENDENTENDENTENDENTENDENT.....CACACACACATTTTT

IIIII COMENTACOMENTACOMENTACOMENTACOMENTA LALALALALA NOTÍCIANOTÍCIANOTÍCIANOTÍCIANOTÍCIA

Els castellers

fan una mostra

itinerant

El Centre, l’Orfeó, la FederacióFesta Major i el Cercle són lesentitats triades per exposar unamostra fotogràfica dels Caste-llers de la Vila de Gràcia. L’ex-posició consisteix d’una vinte-na d’imatges de gran formatque il.lustren l’essència de la co-lla. La mostra ha estat produï-da per Robert Massip, JoanJuste i Nona Segimon a partirde fotografies de Montse Tor-res, Patricia Barbarà, EduardMarron i de l’arxiu fotogràficde la colla local. Fins al 10 degener es pot fer aquest recorre-gut en imatges al Centre, de Rosde Olano, on s’ha inaugurataquesta setmana. Llavors, segui-rà la seva itinerància cap a lesaltres entitats gracienques.

7


l’independent

8


l’independent SOCIETAT

entrevista

Ricard Fernández, nou inspector dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Gràcia

Quin canvi ha percebut entreQuin canvi ha percebut entreQuin canvi ha percebut entreQuin canvi ha percebut entreQuin canvi ha percebut entreArenys i Gràcia?Arenys i Gràcia?Arenys i Gràcia?Arenys i Gràcia?Arenys i Gràcia?L’Àrea Bàsica Policial d’Arenys tédotze municipis. És una zona moltturística. Tot quedava molt mésllunyà, els delictes eren més inde-pendents en el territori. A Bar-celona hi ha deu ABP en deu dis-trictes i el que passa a un pot afec-tar al veí. Es treballa molt de for-ma conjunta entre les diferentsABP de la ciutat.

QQQQQuines línies prioritàries suines línies prioritàries suines línies prioritàries suines línies prioritàries suines línies prioritàries s’ha’ha’ha’ha’hamarcat?marcat?marcat?marcat?marcat?Com que els dos anteriors caps,Cristina Manresa i Jordi Garciaja han marcat una línia cap a lapolicia de proximitat i jo sócd’aquest caire, continuaré enaquesta direcció. Sense oblidarla feina de prevenció i de reac-ció quan hi ha fets delictius. Somun cos modern i en un estat de-mocràtic i de dret hem de ser

una policia comunitària, crear méslligams amb els teixits veïnals.

IIIIIniciat el contacte amb les enti-niciat el contacte amb les enti-niciat el contacte amb les enti-niciat el contacte amb les enti-niciat el contacte amb les enti-tats, quina ha estat la rebuda?tats, quina ha estat la rebuda?tats, quina ha estat la rebuda?tats, quina ha estat la rebuda?tats, quina ha estat la rebuda?Molt bona. M’han parlat molt béde Cristina Manresa i Jordi Gar-

cia, han deixat el llistó molt alt.Treballaré perquè tinguin la ma-teixa sensació de mi i perquèpensin que tenen un responsableen qui confiar.

TTTTTot i la feina feta fins ara, hi haot i la feina feta fins ara, hi haot i la feina feta fins ara, hi haot i la feina feta fins ara, hi haot i la feina feta fins ara, hi haalgun aspecte a reforçar?algun aspecte a reforçar?algun aspecte a reforçar?algun aspecte a reforçar?algun aspecte a reforçar?La policia comunitària treballasobretot amb les persones més

RICARD FERNÁNDEZ, A LA SEU DELS MOSSOS D’ESQUADRA DE GRÀCIA

Meritxell Díaz

“En un estat democràtic i de dret,

hem de ser una policia comunitària”Ricard Fernández (Bar-

celona, 1961) és el nou

cap dels Mossos d’Es-

quadra a Gràcia. La seva

carrera al cos arrenca al

1985, és de la segona

promoció de membres

de la policia catalana.

Va començar com a

escorta del president

Jordi Pujol durant tres

anys, després del con-

seller Josep Gomis i

més endavant de la

consellera Maria Eugè-

nia Cuenca. Va estar a la

pionera brigada de

menors i d’aquí a Sant

Feliu de Guixols, on va

fer el salt a sotscap a

Premià de Mar. La seva

darrera destinació,

l’ABP d’Arenys, on va

estar tres anys i mig.

Sí, divendres 5 i acabarà l’11 degener. L’objectiu és garantir la se-guretat durant les festes a veïns,clients i botiguers. Tenim un re-forç de tres patrulles i estaremmés presents a l’eix Gran deGràcia-Astúries-Travessera, Pi iMargall-Escorial, i Park Güell-Travessera de Dalt. Farem moltde patrullatge a peu. Coordinemla campanya amb la GuàrdiaUrbana. Farem serveis conjunts.

Quin record guarda de l’eta-Quin record guarda de l’eta-Quin record guarda de l’eta-Quin record guarda de l’eta-Quin record guarda de l’eta-pa com a escorta de Pujol?pa com a escorta de Pujol?pa com a escorta de Pujol?pa com a escorta de Pujol?pa com a escorta de Pujol?Vaig pujar un cop en helicòpteramb ell i ho coneixia tot, cadamas, cada granja, des de Sabadellfins a la Seu d’Urgell.

Ser gracienc, li dóna avantatge?Ser gracienc, li dóna avantatge?Ser gracienc, li dóna avantatge?Ser gracienc, li dóna avantatge?Ser gracienc, li dóna avantatge?Vaig néixer al carrer Puigmartí ihi vaig viure fins als 5 anys. Finsals 25 anys, he fet tota la mevavida a Gràcia. Quan em parlende determinades problemàti-ques, jo ja les conec, com la FestaMajor. No vaig guarnir, però síque recollia calers al carrer per ala Federació.

Des d’aquella època, en ter-Des d’aquella època, en ter-Des d’aquella època, en ter-Des d’aquella època, en ter-Des d’aquella època, en ter-mes de seguretat, com ha can-mes de seguretat, com ha can-mes de seguretat, com ha can-mes de seguretat, com ha can-mes de seguretat, com ha can-viat Gràcia?viat Gràcia?viat Gràcia?viat Gràcia?viat Gràcia?Gràcia és un districte tranquil, hiha una bona qualitat de vida, ésel que més m’agrada de Barce-lona. En aquella època anava molten metro, vaig detectar algun furt,apuntava maneres de policia.

I què recorda de la seva vidaI què recorda de la seva vidaI què recorda de la seva vidaI què recorda de la seva vidaI què recorda de la seva vidaa Gràcia?a Gràcia?a Gràcia?a Gràcia?a Gràcia?Feia judo al gimnàs Marin, erahabitual de la gelateria del carrerEscorial, vaig ser soci del CNCatalunya i feia fúting pel ParkGüell, la meva dona és d’Escoriali els meus sogres tenien una bo-tiga de làmpades allà.

“Volem fer més

incidència en la gent

gran i les mesures

de seguretat”

desafavorides, més propenses aser víctimes. Ara volem fer mésincidència en la gent gran, ani-rem més als casals d’avis i fa-rem més reunions amb ells perexplicar-los-hi mesures de segu-retat quan van a cobrar la pen-sió o en els seus desplaçaments.I, amb els menors, hi ha moltd’interès sobre temes de segure-tat a internet.

Gràcia és turística com els poblesGràcia és turística com els poblesGràcia és turística com els poblesGràcia és turística com els poblesGràcia és turística com els poblescostaners de l’ABP d’Arenys. Elcostaners de l’ABP d’Arenys. Elcostaners de l’ABP d’Arenys. Elcostaners de l’ABP d’Arenys. Elcostaners de l’ABP d’Arenys. Eltipus de delicte és el mateix?tipus de delicte és el mateix?tipus de delicte és el mateix?tipus de delicte és el mateix?tipus de delicte és el mateix?Allà és molt habitual el furt, per-què els turistes van despistats. Aquípassa el mateix al Park Güell, pernombre de visites el segon punt tu-rístic més important després de laSagrada Família. També es produ-eixen furts a les zones comercials.

Ara comença la campanya deAra comença la campanya deAra comença la campanya deAra comença la campanya deAra comença la campanya deNadal.Nadal.Nadal.Nadal.Nadal.

MERITXELL DÍAZ

breus

El carrer Montmany entrarà enobres a mitjans de gener. Lesactuacions serviran per transfor-mar la via en una semi-plataforma única que tindrà unavorera baixa de 10 centímetres,similar a la que hi ha a la plaçade Rius i Taulet. També al ge-ner començaran les obres al car-rer Santa Rosa per convertir-loen una plataforma única.

Montmany serà

semiplataforma

única al gener

L’Independent de Gràcia rega-larà a partir del proper diven-dres 19 l’agenda anual. Els lec-tors i lectores de la publicaciópoden passar-la a recollir al car-rer la Perla 30. L’agenda inclouefemèrides gracienques, un re-pàs de l’actualitat informativa del’any 2008 i dels personatgesentrevistats a les contres al llargd’aquests dotze mesos. L’agen-da inclou a més totes les adre-ces d’interès de la Vila.

L’Independent

regala l’agenda

anual el dia 19

L’Ajuntament de Barcelona col·-locarà un total de 124 plaques atota la ciutat per advertir elsconductors de la seva entrada auna zona de vigilància de tràn-sit o de circulació restringida perevitar la congestió. Un total d’on-ze d’aquestes plaques se situa-ran a Muntaner i Gran de Grà-cia. La resta s’ubicaran a l’avin-guda Diagonal, les Glòries, SantMartí, Sants, Sant Andreu, NouBarris i Horta-Guinardó. El con-sistori no autoritzarà obres decompanyies de serveis que afec-tin la via pública a partird’aquest divendres 5, com es facada any per Nadal.

Onze plafons

pel col.lapse de

trànsit al Nadal

9


l’independent

10


l’independent SOCIETAT

A. B.

Les reformes urbanístiques albarri de la Salut per instal.larl’àrea verda han començataquest dimecres sense que s’ha-gin desallotjat la majoria de cot-xes abandonats des de l’estiu, talcom van denunciar els veïns aaquest setmanari amb un estu-di detallat de 37 casos (vegeuL’Independent núm. 263). Mal-grat els cartells informatius vi-sibles des de fa dies i que lamajoria de veïns han rebut unacarta i molts ja tenen l’etique-ta identificativa, els treballsinicials de desplegament detanques i instal.lació de puntsde pagament a Larrard i a SantJoseo de la Muntanya s’ha ha-gut de fer amb cotxes pel mig,sobretot a la rambla Mercedes.La grua, a hores d’ara, encarano ha actuat. L’Ajuntament tre-balla amb la previsió d’enge-gar l’àrea verda a la Salut elpròxim mes de gener.

L’àrea verda

arriba a la Salut

amb els cotxes

abandonats

Perdre la vergonya al catalàEls nouvinguts es

queixen sovint que

ningú els parla en

català i que això fa que

desisteixin d’apren-

dre’l. La Coordinadora

d’Associacions per la

Llengua (CAL), consci-

ent que l’ús social de la

nostra llengua no

deixa de recular, ha

endegat el programa

Xerrem a diferents

punts de Barcelona i de

l’àrea metropolitana. A

Gràcia també ha arri-

bat la iniciativa.

El programa Xerrem consis-teix en grups de conversa ambuna metodologia de treball bensenzilla: preguntes i respostessobre temes quotidians ambun moderador que va corre-gint els participants si no pro-nuncien bé una paraula o uti-litzen una expressió incorrec-ta. Els seus impulsors assegu-ren que en poques sessions,els assistents guanyen fluïdesai confiança a l’hora d’expres-

UN GRUP DE CONVERSA DEL PROGRAMA ‘XERREM’

CEDIDA

El programa Xerrem són grups de conversa per a immigrants a la CAL i als Lluïsos

reportatgeXavi Tedó

sar-se: “Del que es tracta és dexerrar”, afirma Jordi Esteban,coordinador del programa. AGràcia, les sessions, que són gra-tuïtes, es realitzen des de fa unmes als Lluïsos els dijous de sisa vuit del vespre, i a la seu de laCAL, els dimarts de vuit a deudel vespre. La iniciativa ha tin-

gut una gran acollida i gràcies alboca-orella els grups van creixentsetmana rere setmana.Jaume Fina, dinamitzador delgrup Xerrem als Lluïsos, explicaque “els participants progressenmolt ràpidament millorant la sevadicció al cap de pocs dies”. Fina,que qualifica de “molt agraïda”

la tasca que desenvolupa, asse-gura que “mostren molt inte-rès per aprendre i això és el mésimportant”. Així ho avala lacolombiana Jenny Jaramillo,que defineix la iniciativa com“un regal del cel per la gent queve de fora perquè no trobesgent amb qui parlar català”. Delmateix parer és Maria CarmenNavarro, que deixa clar que

està perdent la por a parlar ca-talà. Aquesta boliviana de 65anys lamenta que tothom liparli en castellà fins i tot quans’adreça a algú en català i esmostra contundent a l’horad’afirmar que “els catalans te-nen la culpa que no parlem ca-talà”. El basc Santiago Gonzálezposa l’accent en el fet que “lesconverses són amenes i et ser-veixen pel dia a dia”.

A la Vila, s’han

penjat pancartes

per visibilitzar la

iniciativa

GUIAGASTRONÒMICA

DE GRÀCIA

ANUNCIA’T

EN

AQUESTA

PÀGINA.

TRUCA AL

692 601 261

11


l’independent

11

‘La cuenta atrás’, un còmic sobre el desastre del

Prestige. La Sirga acull aquest dijous la presentació del

còmic La cuenta atrás, de Sergi San Julián, ambientada a

Galícia un any després del desastre del Prestige. Aquest

còmic narra la història de forma linial però sentit crono-

lògic invers. El seu autor estarà a la presentació.

Llibreria La Sirga (Tordera, 34)

Dijous 11 de desembre, a les 20 h

recomanem

SSSSSIIIII VVVVVOLEUOLEUOLEUOLEUOLEU ANUNCIARANUNCIARANUNCIARANUNCIARANUNCIAR ELSELSELSELSELS VVVVVOSTRESOSTRESOSTRESOSTRESOSTRES AAAAACTESCTESCTESCTESCTES ENENENENEN AAAAAQQQQQUESTUESTUESTUESTUESTAAAAA AAAAAGENDAGENDAGENDAGENDAGENDA, , , , , ENVIEUENVIEUENVIEUENVIEUENVIEU UNUNUNUNUN CORREUCORREUCORREUCORREUCORREUELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNIC AAAAA INDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENT@@@@@DEBARRISDEBARRISDEBARRISDEBARRISDEBARRIS.....COMCOMCOMCOMCOM OOOOO BÉBÉBÉBÉBÉ UNUNUNUNUN FAXFAXFAXFAXFAX ALALALALAL 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80

minari sobre l’especulació

i l’economia financera. Xer-

rada: Què són els produc-

tes financers?

CC La Sedeta (Sicília, 321),

a les 19.30

Taula rodona: Què es fa al

barri per lluitar contra

l’exclusió social?

CC El Coll (Aldea, 15), a les

19.30

Concert jazz-bossa nova:

Aldobonzinova.

Elèctric Bar (Travessera de

Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: Inspira + Fer,

presenten ‘Cova Placen-

ta’.

Heliogàbal (Ramon i Cajal,

80), a les 22 h

� 11 de desembre

Cicle ‘Nascuts per llegir’:

Contamoixaines, a càrrec

de Dolors Arqué.

Biblioteca Jaume Fuster

(Plaça Lesseps, 20), 17 h

Vine a fer un cafè amb...

Conferència teatralit-

zada a partir de ‘Alocu-

ción al pueblo de Fuen-

tevaqueros’, de Federico

García Lorca.



CRBS (Nil i Fabra, 20), de

les 9 a les 13 i de les 15 a

les 19 h

Lletra petita - Petit format:

El nen gris.

Biblioteca Vila de Gràcia

(Torrent de l’Olla, 104), a

les 18 h

L’Aventura de Llegir - T’in-

teressa. Xerrada: La psori-

asi.



II Curs de Formació per a la

ciutadania 2008-2009. Se-

CEDIDA

EXPOSICIONS

� Exposició perma-

nent

Exposició: La mobilitat,

l’estalvi, l’energia i la

construcció sostenible.

Centre de Recursos

Barcelona Sostenible (Nil

i Fabra, 20)

� Fins al 13 de desem-

bre

Exposició: Starvinar-

tist, de Martin Mills.

Untitled BCN (Topazi, 14)


bre

Copyfans a Copy-Vic,

una producció cultural

‘low-cost’, ideada per

Saladestar.

CopyVic (Vic, 4)


bre

Exposició de fotografies:

Entornos atmósferas,

de Jorge Fabián Castillo.

La Cova de les Cultures

(Àngel, 12)


bre

Exposició de pintures a

l’oli: El meu realisme,

de Nico Brunet.

Centre Cívic La Sedeta

(Sicília, 321)


bre

Exposició: Un mundo

compartido, de fotò-

grafs de l’agència Mag-

num.

Galeria Hartmann (Santa

Teresa, 8)

Exposició col.lectiva de

Nadal i Reis.

Galeria Tòrcul d’Art (Joan

Blanques, 44)


bre

Exposició: El cos de l’ai-

gua.

Galeria Safia (Bruniquer,

9)

Exposició de dibuixos de

Lucia Coco Pino.

Heliogàbal (Ramon i

Cajal, 80)

Exposició de fotografies

de temàtica diversa: 100

x 100 photo.

Galeria Espai[b] (Torrent

de l’Olla, 158)

Exposició: Ensueño y mi-

rada, de Javier Carles.

Galeria H2O (Verdi, 152)

� Fins al 7 de gener

Exposició: Llum de sorti-

da. Un camí de llibertat

per a totes aquelles do-

nes que pateixen mal-

tractaments.

CIRD (Camèlies, 36)


Exposició: Llibres recre-

ats - Escultures d’Arman-

do Gaviglia.


(Plaça Lesseps, 20)

ACTES

� 5 de desembre

Espectacle: Saltamartí,

en Pep d’Oliva Trencada

musica Brossa.


80), a les 22 h

Concert de música brasile-

ra: Darly Maia.



� 6 de desembre

Festa de presentació del

segon número de Revista

de Tractors, amb l’actu-

ació de Joan Colomo.


80), a les 22 h

Concert de jazz: AIM

Supreme.



� 7 de desembre

Concert - Jam Session:

Albert Vila Trio - Abel

Boquera, Marc Ayza i

Albert Vila.



Espectacle de poesia, foto-

grafia i música electrònica

en directe: Mecánica divi-

na.


80), a les 22 h

� 8 de desembre

Espectacle poètic: Joana

Brabo.



� 9 de desembre

Sessió del club de lectura:

El joc i la socialització, a

càrrec de Lluïsa Valls, dins

del cicle Nascuts per llegir.



Gràcia Jazz Session, hosted

by Andreu Zaragoza: Cas-

par St Charles i Phil

Wilkinson.


80), a les 22 h

Música-teatre: Dinatak.



� 10 de desembre

Curs de conducció efici-

ent.

Lliurament de premis del

1er Concurs Literari

de Contes i Poesia de

Festa Major ‘Mercè Ro-

doreda’ i 5è Concurs

Literari de Contes.

El Centre (Ros de Olano,

9), a les 20 h

Presentació de còmic: La

cuenta atrás, de Sergi

San julián.

La Sirga (Tordera, 34), a

les 20 h

Concert: Aramateix,

presenten el disc ‘300

anys’.

CAT (Travessia de Sant

Antoni, 6), a les 22 h

Rumbaclub: Son caló +

Di que sí.

Sala KGB (Ca l’Alegre de

Dalt, 55), a les 22 h

Concert: U_mä.

Heliogàbal (Ramon i

Cajal, 80), a les 22 h

Concert de jazz: Careta,

Balcázar, Domínguez

Trio.

Elèctric Bar (Travessera

de Gràcia, 233), 22 h

� 12 de desembre

Kafeta: Teatre de l’es-

pontani.

Ateneu Rosa de Foc

(Verntallat, 26), 20 h

FIRES


bre

IV Fira de Nadal dels

Tallers Art-Ístics dels

centres penitenciaris

de Catalunya.

Jardinets de Slavador

Espriu, de dilluns a diu-

menges d’11 a 21 h

CAMPANYES


bre

Campanya de recolli-

da d’aliments desti-

nats al Cottolengo del

Pare Alegre.

El Centre (Ros de Olano, 9)


Campanya de recolli-

da de joguines al Coll-

Vallcarca.

Centre Cívic El Coll (Al-

dea, 15)

12


l’independent

12

CulturaEl III Festival de Cinema Brasiler

inclou una mostra de documentalsLes taquilleres ‘Estómago’ i ‘Tropa de Elite’ obren i tanquen el cicle als Verdi Park

Tropa de elite, Estómago

i Mi nombre no es Johny,

tres de les pel.lícules

més taquilleres dels

cinemes de Brasil, arri-

ben als Verdi Park dins

del III Festival de Cinema

Brasiler. De l’11 al 18 de

desembre es projectaran

un total de nou llarg-

metratges que competei-

xen per al premi Lente de

Cristal, de vol popular. A

més, aquesta tercera

edició incorpora la mos-

tra DOCTV IB, una sèrie

de documentals produïts

a Iberoamèrica.

UN FOTOGRAMA DEL FILM ‘TROPA DE ELITE’, QUE TANCA LA TERCERA EDICIÇO DEL FESTIVAL DE CINEMA BRASILER

CEDIDA

MERITXELL DIAZ

Estómago, el film guanyador del’Espiga d’Or a la millor pel.lículaen el Festival Internacional deCinema de Valladolid, serà la cin-ta encarregada d’obrir la terceraedició del Festival de Cinema Bra-siler el proper dijous 11 als VerdiPark. El llargmetratge de MarcosJorge presenta la història deRaimundo Nonato, que a travésde les seves qualitats culinàriessurt de la misèria i comença a te-nir èxit amb les dones. Divendresi diumenge serà el torn d’Incura-bles i Mi nombre es Jonhy. El pri-mer se situa en una habitació d’unhotel barat, amb un joc sense re-gles entre una dona i un homeque per una nit poden ser quivulguin. Mauro Lima porta en Minombre es Jonhy la vida de JoãoGuilherme Estrella, un jove queals 90 es va convertir en traficantde drogues i va ser investigat perla policia i portat a presó. Bye byeBrasil es podrà veure el dia 13 a

les 19.30 i Perrso sin Dueño el dia13 a les 22 hores i el dia 16 a les19.30 hores. La tercera edició delfestival inclou la projecció de Losdesafinados i Vidas, que tindranlloc dilluns i dimecres. La miradad’un infant sobre les muntanyesbrasileres Mutum és l’argument deMutum, la cinta de Sandra Kogut.La taquillera Tropa de elite, de JoséPadilha, tanca el Festival de Cine-ma Brasiler.Enguany, la mostra també inclouDOCTV IB, una sèrie de docu-mentals produïts a Iberoamèrica,amb l’objectiu d’estimular la im-plantació de polítiques de fomenta la producció cultural. Per a l’oca-sió, s’han seleccionat sis curts, DosHítleres, Argentina y su fábrica defútbol, Isla Chatarra, Inal Mam,Querido Camilo y Jesús en el mundode la maravilla.

Holdridge presenta ‘Buscando

un beso a medianoche’

Com sortir del forat negre al queun es pot veure abocat a la vida,aquest és el fil argumental deBuscando un beso a medianoche,la pel.lícula d’Alex Holdridge queaquest divendres 5 arriba a lacartellera del Verdi. El directorha explicat aquesta setmana quela cinta capta l’esperit de LosAngeles i que és, en certa mane-ra, autobiogràfica. Aquesta co-mèdia romàntica està rodada enalta definició i en blanc i negre,sense demanar permissos perrodar i així captar l’essència.

MERITXELL DIAZ

È. LLUENT

En el marc dels actes previs dela 58a Nit de Santa Llúcia, lafesta de les Lletres Catalanes2008, que se celebra el 20 dedesembre a Barcelona, Gràciaacollirà el dissabte dia 13 la jor-nada Les lletres surten al carrer.Juntament amb els barris deSant Andreu i Sant Antoni, laVila serà escenari de diversesactivitats en torn a la literaturaque tenen com a objectiu apro-par els textos literaris en llen-gua catalana als vianants d’unagran ciutat, més enllà del seuàmbit habitual. El centre neu-ràlgic de l’activitat se centraràa la plaça del Diamant on du-rant el matí escriptors, actors,socis d’Òmnium Cultural i vo-luntaris del teixit associatiu gra-cienc faran una lectura públicade textos d’autors premiats enedicions passades de la Nit deSanta Llúcia. A més, s’hi faranlectures a la carta a partir d’unaselecció de textos que els via-nants podran escollir depenentdels seus gustos. D’altra ban-da, es proposarà a la gent queassisteixi a l’acte que partici-pin escrivint històries breus,versos i tot tipus de textos curtsque es penjaran en uns globusi que al final de la jornada se-ran llençats enlaire. També hihaurà una actuació musical ba-sada en literatura catalana tantculta com popular i una xaran-ga d’animació farà un itineraripels mercats del barri per con-vocar el màxim nombre de per-sones per omplir la plaça.

Òmnium

porta la

literatura

al carrer

•Quemar después de leer. Dv, ds i dg,

16.00, 18.10, 20.15, 22.20, 00.45; de

dll a dj, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20.

•Madagascar 2. Dv, ds i dg, 16.05,

18.15, 20.15, 22.20, 00.40; de dll a dj,

16.05, 18.15, 20.15, 22.20.

CASABLANCA-KAPLAN. Pg.Gràcia, 115

•Sala 1:Transiberian. Passis: 16.00, 20.00.

Asfixia. Passis: 18.05, 22.05.

•Sala 2: Red de mentiras (VOSE). Passis:

16.00, 19.00, 21.30.

CASABLANCA-GRÀCIA. Girona, 175.

•Sala 1: Che. Passis: dv, ds, dg i dll, 16.00,

19.50; dm, dc i dj, 17.40, 20.00. El

espíritu del bosque. Passis: dv, ds, dg i

dll, 18.20. El nido vacío. Passis: dv, ds,

dg i dll, 22.10; dm, dc i dj, 16.00, 22.20.

•Sala OZU: Carl Gustav Jung. Passis: 16.00,

19.00. Utopia. Passis: 17.30, 20.30.

•Sala 3: La leyenda de Santa Clau. Pas-

sis: dv, ds, dg i dll, 16.00, 17,.35,

19.10; de dm a dij, 16.00, 17.35. Sólo

puedo caminar. Passis: dv, ds, dg i dll,

21.00; dm, dc i dj, 19.10. JVCD. Pas-

sis: de dm a dj, 21.30.

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.

•Sala 1: Madagascar 2. Passis: 16.20,

18.20, 20.20. Transsiberian. Passi: 22.15.

•Sala 2: Bolt. Passis: 16.15, 18.15, 20.15,

22.15.

•Sala 3: Crepúsculo. Passis: 16.30,

19.30, 22.20.

•Sala 4: Quantium of Solace. Passis:

16.10, 18.15, 20.20, 22.35.

VERDI. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.

•Sala 1: Buscando un beso a medianoche.

Passis: 16.15, 18.15, 20.20, 22.35.

•Sala 2: Quemar después de leer. Passis:

16.05, 18.15, 20.30, 22.40.

•Sala 3: Asfixia. Passis: 16.05, 18.20,

20.30, 22.35.

•Sala 4: Somers Town. Passis: 16.05,

18.20, 20.30, 22.40. El beso perfecto

(curt). Passis: 22.00.

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rbla. del Prat,

16 - Tel. 93 217 26 42.

•Crepúsculo. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00,

22.00, 00.40; de dll a dj, 16.00,

19.00, 22.00.

•Bella. De dv a dj, 16.00, 20.10.

•Appaloosa. Dv, ds i dg, 18.00, 22.10,

00.40; de dll a dj, 18.00, 22.10.

•Un gran día para ellas. Dv, ds i dg,

16.10, 18.15, 20.20, 22.25, 00.45;

de dll a dj, 16.10, 18.15, 20.20, 22.25.

•Red de mentiras. Dv, ds i dg, 16.00,

19.00, 22.00, 00.40; de dll a dj,

16.00, 19.00, 22.00.

•007 Quantum of solace. Dv, ds i dg,

16.00, 19.00, 22.00, 00.40; de dll a

dj, 16.00, 19.00, 22.00.

•Bolt. Dv, ds i dg, 16.05, 18.10, 20.20,

22.25, 00.45; de dll a dj, 16.05, 18.10,

20.20, 22.25.

•Mongol. Dv, ds i dg, 16.20, 19.10,

22.00, 00.40; de dll a dj, 16.20, 19.10.

•Sala 5: Vicky Cristina Barcelona. Pas-

sis: 16.05, 18.15, 20.30, 22.40.

VERDI PARK. Torrijos, 49. Tel.: 93 217 88 23.

•Sala A: La cuestión humana. (VOSE).

Passis: 16.20, 19.20, 22.20.

•Sala B: Mongol. (VOSE). Passis: 16.00,

18.15, 20.30, 22.45.

•Sala C: Las horas del verano (VOSE).

Passis: 16.05, 18.15, 20.20, 22.35.

•Sala D: Forasters (VOSE). Passis: 16.05,

18.15, 20.25. Cenizas del cielo (VOSE).

Passi: 22.40.

TEATRES

JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22.

•El conte de Nadal. Del 13 de desembre

al 4 de gener.

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55.

• Dublin Carol. Del 10 de desembre a

l’11 de gener.

cartellera

TEATRENEU. Terol, 26.

•Sala Cafè-Teatre. Marco Mas: Cosas de

Mas. Dll, 22 h. El club de la magia 2. Dc i ds,

22 h. Magia de cerca. Dj, 22 h. Desconcierto

de monólogos. Dv, 22 h. Optimisme glo-

bal. Dg, 18.30. Cortada. Dv, 23.30. Crónicas

desquiciadas. Dg, 21.30 h. Esperando a...

Godoy. Ds, 19 h. Màgic Fabra. Ds, 20.30.

Tres monólogos de risa. Dll, 19 h; dg, 20

h. Morning Singers in the Fields. Ds, 23.30.

T’has tocat? Dj, 20.30.

•Sala del mig. Chicas, risketos. Dg,

19 h. Monólogo sobre cine. Ds, 19 h.

•Sala Xavier Fàgregas. Impro-show. Dj,

21.30. Impro Horror Show. Ds, 23.20.

Impro Fighters. Dv, 22.30. La apoteosis

necia. Dj, 23.30. El club de la màgia júni-

or. Ds, 18.30, i dg, 12.30 i 17.15; dll,

17.30. El gat amb botes. Ds, 17 h, i dg,

12.30. El conte de Nadal. Dg, 17 h.

ZZapping, el concurso. Ds, 20 h. Locuras

Urbanas. Dg, 18.30. The Rocky Horror

Picture Show. Dg, 22.30. Cançons en-

tre... Dc, 21 h. Dani Rovira. Ds, 22 h.

13


l’independent

13

EsportsEls gols en temps afegit, la clau del

bon inici de temporada de l’EuropaEls escapulats han sumat sis dels 24 punts en jugades a partir del minut 89

Per entendre l’actual

situació de l’Europa cal

repassar detalladament el

final de quatre dels quin-

ze matxs disputats en el

que va de lliga. Jornada 4.

Els graciencs arriben al

minut 90 empatant a dos

gols amb el Balaguer i el

partit sembla sentenciat.

Minut 94. Delmàs perfora

la xarxa visitant transfor-

mant un just penal. Jorna-

da 6. L’Europa arriba al

temps afegit perdent 0 a

1 davant del Cornellà.

Minut 92. Un centre baix

de Xavi el remata Albert

Martínez esgarrapant un

punt més pels escapulats.

ÈRIC LLUENT

Jornada 14. L’equip de la Vila repel Cassà. Al minut 93 elsgraciencs perden 1 a 2. Treuenun còrner en el que fins i tot pujarematar el porter Carulla. La de-fensa refusa la pilota però Banaldes de la frontal l’ajusta al pal. Ellinier aixeca incomprensiblementla bandera. Primer s’anul·la el gol,després es dóna per bo. El NouSardenya viu el tercer final d’in-fart en el que va temporada. Lasetmana passada a Blanes Banalva voler repetir la gesta i al mi-nut 89 va empatar un partit queestava gairebé perdut.Amb tot, la realitat és que l’equipno estaria en cinquena posiciósi no fos per aquests quatre golsdeterminants que han suposat sisdels 24 punts de l’equip, senseels qual estaria en catorzena po-sició. Les estadístiques de lesprimeres 15 jornades deixen da-des sorprenents. Allò que diuen

que “mai segones parts van serbones” no es correspon en ab-solut amb l’Europa d’enguany.Dels 23 gols que ha marcat a lalliga, el 74 per cent (17 gols) elsha fet a les segones parts i el 26per cent del total (6 gols) a par-tir del minut 87. Per acabar, unadada força reveladora: elsescapulats només han arribatdues vegades a la mitja part ambla victòria parcial, davant delVilanova a la primera jornada ia la Pobla de Mafumet. En lesaltres 13 ocasions s’han anat alvestuari amb un empat o unaderrota momentània. Ara el quecal esperar és que el conjuntentrenat per José Ángel Valerocomenci els partits i amb l’em-penta i la força del minut 90.

CEDIDA: ÀNGEL GARRETA

ELS JUGADORS DE L’EUROPA CELEBRANT UN GOL AL NOU SARDENYA

L’equip de les terres de l’Ebretrepitjarà aquest diumenge a lesdotze la gespa del Nou Sardenya.Al davant tindrà un rival direc-te. L’equip escapulat avantatjaals d’Amposta per dos punts i,per tant, una derrota faria per-dre als de l’equip local la cin-quena posició a la classificiació.Per contra, una victòria deixaun marge considerable de cincpunts de distància amb un rivaldirecte.

L’Amposta visita aquest

diumenge el Nou Sardenya

José Ángel Valero, entrenadordel conjunt de la Vila, ha vol-gut subratllar que l’Amposta tétots els números per ser delsanomenats tapats de la lliga,equips amb els quals al princi-pi ningú hi compta però es con-verteixen en rivals competitiusamb opcions a tot. “Estic se-gur que l’Amposta estarà entreles primeres sis o set posicionsal mes de maig”, ha advertitJosé Ángel Valero.

breus

Aprovades les

tarifes dels

espais esportius

El plenari va aprovar dimarts lesnoves tarifes de les activitatsesportives per al 2009. El preude les pistes de la Creueta delColl, el Nou Sardenya, el Campde l’Àliga i la piscina de laCreueta augmentaran un 3 percent a partir de l’1 de gener. Laquota dels usuaris delspoliesportiu Perill i Euròpolisregistrarà una pujada del 4,9 percent, mentre que la del Clarorserà del 6,9 per cent. D’altrabanda, les tarifes de la piscinadel CN Catalunya pujaran deforma gradual. El club té unaoferta al llarg d’aquest mes pera totes aquelles persones que esvulguin fer socis, que pagaran60 euros per desembre i gener,a partir del febrer la quota seràde 37,50. Aquells que s’apuntinal gener pagaran una mensuali-tat de 42,50 euros.

El SaFa femení

venç al Premià

i ja és líder

L’equip femení del SaFa Cla-ror va aconseguir la setmanapassada el liderat del grup 1 detercera catalana vencent les ju-gadores del Premià (54 a 42),que fins aleshores no havienperdut cap partit i ostentavenel liderat. Les gracienques es-tan demostrant que el seu ob-jectiu és retornar a segonaaquesta mateixa temporada,sense deixar marge a error.Actualment la lliga té tres equipempatats en primera posició,el Canet, el Premià i el SaFa,tots tres amb nou victòries iuna derrota. Les de la Vila sónprimeres gràcies a la seva bonadefensa, que encaixa una mit-ja de tan sols 35 punts partit.

FUTBOL

TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5

16a jornada

Europa - Amposta

Resultat 15a jornada

Blanes - Europa 1 - 1


Europa - Cassà 2 - 2

Classificació Punts

1 L’Hospitalet ........................................... 35

2 Espanyol B ........................................... 31

3 Reus ....................................................... 31

4 Santboià ................................................ 26

5 Europa .................................................. 24

6 Manlleu .............................................. 23

7 Vilanova i la Geltrú .............................. 23

8 Amposta ................................................ 22

9 Premià ................................................... 21

10 Cassà ..................................................... 21

11 Blanes .................................................... 20

...

17 Pobla de Mafumet ................................ 12

18 Miapuesta .............................................. 12

19 Palamós ................................................ 11

20 Banyoles ................................................. 8

DIVISIÓ D’HONOR, GRUP 3

14a jornada

Lleida - Europa


Europa - Gramanet 1 - 2


L’Hospitalet - Europa 1 - 0


1 Barcelona .............................................. 34

2 Mallorca ................................................. 30

3 Espanyol ............................................... 28

4 Cornellà ................................................. 21

5 Damm .................................................... 20

6 Lleida ..................................................... 18

7 San Francisco ...................................... 17

8 P. Ciutadella .......................................... 17

9 La Salle .................................................. 15

10 Badalona ............................................... 15

11 Girona ................................................... 14

12 Ferriolense ........................................... 14

13 L’Hospitalet ........................................... 13

14 Europa .................................................. 12

15 Gramanet .............................................. 10

16 Mataró ...................................................... 5

LLIGA NACIONAL FEMENINA

9a jornada

Lleida - Europa

Resultat 8a jornada

Europa – Collerense 1 - 5

Resultat 7a jornada

Sporting Atlético Ciutat - Europa 2 - 4


1 Collerense ............................................. 24

2 San Gabriel ........................................... 18

3 L’Estartit B ............................................. 16

4 Tortosa - Ebre ....................................... 15

5 Espanyol B ........................................... 14

6 Barcelona B .......................................... 10

7 Girona ................................................... 10

8 Sporting Atlético Ciutat ......................... 9

9 Levante Las Planas ............................... 9

10 Europa .................................................... 9

11 Vic ............................................................ 9

12 PBB La Roca ........................................... 9

13 Lleida ....................................................... 7

14 Blanes ...................................................... 3

BÀSQUET

resultats i classificacions

COPA CATALUNYA MASC., GRUP 2

12a jornada :

CN Reus - SaFa-Claror


SaFa-Claror - CB Gavà 72 - 70

Classificació PG PP

1 CB Martorell .................................. 10 1

2 Vilaseca ........................................... 9 2

3 Ramon Llull .................................... 8 3

4 SaFa ................................................. 6 4

...

16 Cornellà ........................................... 0 11

SEGONA CATALANA, GRUP 3

12a Jornada

CB Coll-Europa - BC Sant Joan Despi


CB Sant Just A- CB Coll-Europa 64 - 49


1 UE Lima - Horta .............................. 9 2

...

11 CB Coll- Europa A .......................... 4 7

...

16 Centre Catòlic L’Hospitalet B ........ 2 9

TERCERA CATALANA FEM., GRUP 1

11a jornada :

SaFa-Claror - IMMA B


SaFa-Claror - AB Premià 54 - 42


1 SaFa Claror ..................................... 9 1

2 CB Canet .......................................... 9 1

3 AB Premià ....................................... 9 1

...

16 Jesús Maria Sant Andreu ............. 0 9

WATERPOLO

PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL

7a Jornada. Cn Catalunya - Cn Alcorcón Arena

6a Jornada. Molins de Rei - Cn Catalunya 14 - 9

HOQUEI

Claret prebenjamí A - SEK Catalunya A 3 - 1

Claret prebenjamí B - CP Tordera 1 - 3

Claret benjamí - Jesús Maria i Josep A 4 - 6

14


l’independent

14

Activitat econòmicaEl Mercat de l’Abaceria acull dues

jornades d’una campanya de la FAOL’Any Internacional de la Patata promou la producció del tubercle per eradicar la fam

La patata és el quart

conreu alimentari mun-

dial. L’any 2007 es van

produir prop de 325

milions de tones al món.

Els preus, en general, no

es determinen per les

fluctuacions del mercat

mundial i això afavoreix

els països en vies de

desenvolupament. Per

això, l’organització per a

l’alimentació i l’agricul-

tura FAO ha decidit

dedicar el 2008 a la

patata. El mercat de

l’Abaceria es converteix

durant dues jornades en

la seu d’aquest Any

Internacional.

ÈRIC LLUENT

L’objectiu principal de l’Any In-ternacional de la Patata és crearconsciència de la importància dela patata com a aliment en els pa-ïsos en vies de desenvolupamenti promoure la investigació i laimplementació de sistemes deproducció d’aquest tubercle peraconseguir que la població mun-dial no pateixi desnutrició, undels Objectius del Mil.leni fixatsper l’ONU. Per al director gene-ral de la FAO, Jacques Diouf, “lapatata està a primera línia en lalluita contra la fam i la pobresaen el món”.El mercat de l’Abaceria se sumaa la iniciativa i els dies 10 i 17de desembre acullen dues jorna-des informatives sobre l’Any In-ternacional de la Patata en quètambé hi participaran l’associa-ció de comerciants del mercat il’IES Vila de Gràcia. La xerrada

tractarà aspectes històrics, geo-gràfics i actuals relacions ambl’interès i la funció de la patataen l’alimentació mundial. A con-tinuació hi haurà una xocolatadi un taller de cuina que imparti-ran Quim Hernández del restau-rant Comiols (dia 10) i l’iraquiàPius Alibek del restaurant Me-sopotàmia (dia 17). La jornadaacabarà amb una visita guiadadels estudiants per les parades delmercat de l’Abaceria.Les jornades volen contribuir apromoure el consum de patata,per una banda, i a informar elsjoves sobre la importància queté aquest tubercle per eradicar lafam i la funció de l’agricultura perfer front a l’escassetat d’aigua, elcanvi climàtic i la pobresa.

MERITXELL DÍAZ

UNA PARADA DEL MERCAT DE L’ABACERIA QUE VEN FRUITES I VERDURES

Un dels objectius més concretsd’aquest Any Internacional dela Papa ha estat promoure la cre-ació de sistemes sostenibles ba-sats en la producció del tuber-cle que augmentin el benestardels productors i els consumi-dors i contribueixin a realitzarel ple potencial de la papa coma “aliment de futur”. Segons lacampanya aquesta etiqueta esdeu a què arreu del món es pro-dueixen patates, de fet es calcu-

El conreu de la planta ocupa

192.000 quilòmetres quadrats

la que es destinen 192.000 qui-lòmetres quadrats al conreud’aquest aliment. A més, té unalt valor perquè el 85 per centde la planta és comestible i aixòfa que sigui molt nutritiu per ala població que té fam. Segonsels estudis, la producció mun-dial de patates va en augment,en els últims deu anys ha cres-cut un 4,5 per cent i el seu con-sum està creixent als països envia de desenvolupament.

breus

Constructora

Pedralbes suspèn

pagaments

El jutjat mercantil número 6 deBarcelona ha admès la sol·licitudd’antiga suspensió de pagamentspresentat per la Construcutra Pe-dralbes, amb uns deutes acumu-lats de 154,6 milions d’euros. Elgrup Pedralbes té en marxa laconstrucció de l’edifici Vila deGràcia al carrer Cardener ambSors, a l’antiga seu dels laborato-ris Almirall. La promotora im-mobiliària Akasvayu va comprarel terreny juntament amb laconstructora Pedralbes per 31milions d’euros. Finalment, A-kasvayu es va retirar i va vendrela seva part a Caixa Penedès. Pe-dralbes ha presentat el concursvoluntari de creditors per “faltade liquiditat i desconfiança delsmercats immobiliaris, disminu-ció o suspensió d’instruments decrèdit”.

Vinyals demana

la implicació de

les franquícies

El conseller de Comerç, JosepAnton Vinyals, ha anunciat queel Districte ha adreçat cartes a lesfranquícies que es troben situa-des al carrer Gran per demanarla seva col.laboració i implicacióen les activitats que es desenvolu-pin al barri. “Adolfo Domínguezi McDonald’s, per exemple, jaformen part de l’eix comercialGran de Gràcia, però l’objectiués incentivar la participació”, haexplicat. Per això, s’ha fet aquestatramesa a sucurcals bancàries i ales grans marques. D’altra bandas’han instal.lat torretes informati-ves amb el nom de les botiguesde les diferents associacions decomerciants de Gràcia perincentivar les vendes.

reportatge

Unes franges vermelles que dei-xen circumferències en blanc perdestacar una sèrie de productesfarmacèutics i fer que des de foraencara es pugui veure l’interiordel local. És l’aparador de la far-màcia del carrer Verdi ambGuilleries. “Estem encantats.Gràcia és un barri on es passeja

Meritxell Díaz

Aparadors amb personalitatEls aparadors del carrer Verdi tenen un aire de

disseny. Els alumnes de l’escola superior d’apara-

dorisme i merchandising visual Ártidi van desple-

gar el seu enginy per donar vida a una dotzena de

botigues de productes molt diferents.

veure una torre de cadires folra-des amb material blanc i la perru-queria La niña de los peines exhi-beix tota una sèrie de pintes ambun llaç de regal. Es tracta d’unainiciativa de l’escola superiord’aparadorisme Ártidi, que vaplantejar el repte als alumnes deprimer de crear el seu primer dis-seny de gran format. “Volíem feruna pràctica real, que els estudi-ants parlessin amb els comerciantsi fessin propostes respectant el pro-ducte de cada botiga”, explicaMontse Morales, directora creati-

i és necessari renovar i innovar elcomerç. Els alumnes d’aquesta es-cola han aconseguit aquesta imat-ge d’actualitat”, explica MariaTeresa Valentines, titular de la far-màcia. La sabateria mostra unstubs vermells, amb unes sabates,unes plantilles i uns raspalls encai-xats. A la botiga de mobles, es pot

L’APARADOR DE LA FARMÀCIA DE VERDI AMB GUILLERIES

MERITXELL DÍAZ

va de l’escola. “Vam pensar en elcarrer Verdi perquè acull jovesdissenyadors i comerços molt va-riats”. De cara l’any vinent, Ártidi

exportarà la idea a d’altres bar-ris. Ara per ara, els dissenys fetsa Gràcia es podran veure fins alproper 7 de gener.

15


l’independent

16


Ainhoa Sorrosal: “Hem de donar

instruments per digerir les notícies”

VVVVVIUREIUREIUREIUREIURE G G G G GRÀCIARÀCIARÀCIARÀCIARÀCIAl’independent

El director d’aquest

setmanari carregava l’altre

dia contra els opinadors

que vomiten obvietats des

de les talaies mediàtiques.

No li falta raó: que tinguis

una tribuna a la premsa

no garanteix que tinguis

coses a dir. És el que em

passa a mi avui, ves per

on: he d’omplir aquest

forat i no sé com. Em

trobo en ple període

d’hibernació, una mica

fora del món, en una altra

òrbita. I em costa fer

alguna aportació nova en

relació a la plaça Lesseps

o a la remodelacio del

Club Natació Catalunya,

posem per cas.

Podria aprofitar l’oportuni-

tat per celebrar que

finalment hi hagi una placa

d’homenatge a Mercè

Rodoreda a la plaça del

Diamant. Una placa que jo

mateixa havia reivindicat

des d’aquí més d’una

vegada, fins al punt que

m’agradaria creure que hi

he tingut alguna cosa a

veure. Però tampoc voldria

inspirar ara un article

d’opinió sobre els

opinadors que es pengen

medalles, o sigui que callo.

La solució fàcil seria parlar

de la crisi. Per més que

visqui dins un parèntesi,

apartada provisionalment

de la voràgine habitual, sé

de sobres que la crisi és

grossa i que poc o molt

tots en sortirem esquit-

xats. Però com més en

parlem, més ens ho

creurem i malament rai.

Sort que s’imposa, ara sí,

el punt i final.

Eva Piq

uer

Opinar

la torratxa

amb Gràcia...

Amb sang catalanobasca i

només vint-i-set anys, ja

té un bagatge important.

Va estudiar Ciències

Polítiques i Periodisme a

la Pompeu Fabra, acaba

estudis amb tesina;

després marxa a Nova

York per col.laborar amb

les Nacions Unides, conti-

nua a Bloomberg

(Londres) on hi passa

més temps. Torna a casa

per treballar a Canvi 16,

COMRàdio, el gabinet

d’Economia i Finances de

la Generalitat i continua a

Canal Català, la SER,

Localia TV i ara, a Televi-

sió l’Hospitalet. És la cara

del magazín del migdia,

Estació Central. També fa

suplències a Tele 5

Catalunya i col.labora a

Ràdio Nacional d’Andorra

els caps de setmana. Una

tot-terreny.

CLARA DARDER

TTTTT’agrada la tev’agrada la tev’agrada la tev’agrada la tev’agrada la teva feina?a feina?a feina?a feina?a feina?Sí, però no estic contenta per-què em trobo errades. Vull anarmés enllà i millorar. Fer unmagazín és agraït però voldria ferinformatius sense prompter per noanar tan pautada.

Com definiries una periodistaCom definiries una periodistaCom definiries una periodistaCom definiries una periodistaCom definiries una periodistaque treballa a diferents mitjans?que treballa a diferents mitjans?que treballa a diferents mitjans?que treballa a diferents mitjans?que treballa a diferents mitjans?Com una persona polivalent,amb moltes inquietuds, que va atotes per créixer.

Ets més exigent a la feina, te-Ets més exigent a la feina, te-Ets més exigent a la feina, te-Ets més exigent a la feina, te-Ets més exigent a la feina, te-nint programa propi?nint programa propi?nint programa propi?nint programa propi?nint programa propi?Des de dins entens com funcio-na la dinàmica del periodisme;és una altra manera de viure.Com a professionals hem de do-nar instruments als espectadorsperquè digereixin les notícies idesprés les valorin.

I a la teva vida personal?I a la teva vida personal?I a la teva vida personal?I a la teva vida personal?I a la teva vida personal?

ÈRIC LLUENT

AINHOA SORROSAL, RESPONSABLE DEL MAGAZINE MIGDIA ‘ESTACIÓ CENTRAL’ A TELEVISIÓ DE L’HOSPITALET

Amb Gràcia...Amb Gràcia...Amb Gràcia...Amb Gràcia...Amb Gràcia... Visc amb els pa-res entre els carrers SecretariColoma i Balcells. Em llevo almatí, em dutxo i em poso cre-ma però mai maquillatge per-què quan arribo a la tele, m’hofan allà. Després baixo a esmor-zar al bar Don Teo, compro eldiari a la papereria d’Escorial iagafo el metro a Joanic. Baixoa l’estació de Passeig de Gràciaper tornar a entrar a Catalunya,perquè no m’agraden els trans-bords subterranis, i continuofins a Santa Eulàlia de l’Hos-pitalet. Quan torno de la feina,baixo a l’estació de Catalunya icamino fins a casa a peu. Es una

Quasi res, només és una bonaoportunitat per seguir treballant.El meu company, que no es de-dica a la mateix professió que jo,em demana que desconnecti.Sovint parlo de feina amb elsamics.

manera de moure’m. Em com-pro la roba a El Piano, de Verdi.Els únics gelats que m’agradensón els de fruita de la gelateriade la plaça Revolució. M’agra-da el tiramisú i el rissoto del res-taurant Luc Majur, del carrerTordera, i també sopo algunavegada a La Cantina Mexicanad’Encarnació. Per prendre co-pes vaig al Revoluciona’t i alBlues Cafè.

UUUUUn desig per Gn desig per Gn desig per Gn desig per Gn desig per Gràcia... ràcia... ràcia... ràcia... ràcia... Quecontinuï sent la de sempre. Séque s’ha de ser cosmopolita, ésel futur, però també s’ha depreservar la vida de barri.

Quins consells donaries als pe-Quins consells donaries als pe-Quins consells donaries als pe-Quins consells donaries als pe-Quins consells donaries als pe-riodistes que comencen?riodistes que comencen?riodistes que comencen?riodistes que comencen?riodistes que comencen?Primer de tot paciència, i que tre-ballin molt per conèixer el queels agrada i el que no. Segon, ferbones relacions i estar bé ambtothom, i per últim, que vigilin

Ainhoa Sorrosal: “Hem de donar

instruments per digerir les notícies”

amb la mediocritat dels que es-tan a dalt.

Què canviaries del teu currícu-Què canviaries del teu currícu-Què canviaries del teu currícu-Què canviaries del teu currícu-Què canviaries del teu currícu-lum, si poguessis?lum, si poguessis?lum, si poguessis?lum, si poguessis?lum, si poguessis?M’hagués agradat fer unacorresponsalia fora.

I què no?I què no?I què no?I què no?I què no?Treballar des de baix, treballar sen-se mitjans, et fa valorar el que hasaconseguit. Te n‘adones que nosempre pots tenir el que vols.

LLLLL’actualitat del periodisme ens’actualitat del periodisme ens’actualitat del periodisme ens’actualitat del periodisme ens’actualitat del periodisme ensportarà a...portarà a...portarà a...portarà a...portarà a...Poder contrastar millor, tenir mésinformació i que no se’ns escapires. Aquest país ha de donar mésoportunitats als que pugen. Hi hagent molt bona.

Com a dona podràs compagi-Com a dona podràs compagi-Com a dona podràs compagi-Com a dona podràs compagi-Com a dona podràs compagi-nar la maternitat i la professió?nar la maternitat i la professió?nar la maternitat i la professió?nar la maternitat i la professió?nar la maternitat i la professió?No crec que es pugui, les condi-cions laborals, el ritme, els hora-ris... És difícil fer les dues cosesi no em veig renunciant al peri-odisme.

Documents

5 16 Destrossada la placa de Rius i Taulet - independent.catindependent.cat/gracia/Independent_276.pdf · de la zona de promoció d’ascens a Segona B, l’objectiu que tant anhelen