Embed Size (px)
Citation preview
5.- TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I PROCÉS INDUSTRIAL (1833-1900)
QUÈ ESTUDIAREM?QUÈ ESTUDIAREM?
1. L’agricultura, entre la reforma i l’estancament
2.‐ La població al segle XIX
3.‐ La reforma agrària liberal va transformar el camp espanyol?
4.‐ el naixement de la indústria moderna a catalunya
5.‐ Perquè Catalunya es va convertir en la fàbrica d’Espanya 5. Perquè Catalunya es va convertir en la fàbrica d Espanya
6.‐Mineria i siderúrgia
7 Diferències entre l’economia espanyola i europea 7.‐ Diferències entre l economia espanyola i europea
8.‐ Transports, ferrocarril i mercat
9.‐ Lliure canvi enfront de proteccionisme
10.‐ Hisena , banca i moneda
11.‐ Quins van ser els canvis demogràfics i econòmics al segle XIX?
Cronologia:
1.- L’AGRICULTURA, ENTRE LA REFORMA IL’ESTANCAMENTL’ESTANCAMENT
L’endarreriment econòmic espanyol explica també el lentdesenvolupament malgrat els intents reformistes dels governs.p g gCatalunya va ser la base per a la industrialització1.1.- Els efectes de la reforma agrària liberal
Aquesta reforma formarà part de les reformes per acabar amb l’AnticRègimg
- Abolició del règim senyorial i drets jurisdiccionals- Desvinculació de la propietat, desamortitzacions
f ’ - Reformes amb l’objectiu de consolidar la propietat privada, terra com a mercaderia
- Intents per resoldre els problemes de l’Hisenda Pública- No obstant, van quedar, majoriatariament, en mans d’antics
propietaris i persones adinerades.
1.2.- L’augment de la producció agràriag p gLa reforma agrària va portar un augment de la rompuda de
terres, passant de 10 a 16 milions d’hectàrees conreades.Producte amb major expansió el cereal, 1860=80%Aquesta expansió va permetre prescindir de les
i t i i l bl ió èi ( )importacions i la població va crèixer ( preus)Vinya: producte d’exportació, a més altre productes
destacats: blat de moro patata oliveres (oli) i taronjadestacats: blat de moro patata, oliveres (oli) i taronja.
Evolució dels productes agraris (Doc 2)
Ramaderia ovina, producció de llana, baixada de les exportacions i reducció, amb la reducció dels privilegis de la Mesta cabanya porcina va augmentarla Mesta, cabanya porcina va augmentar.
1.3.- una transformació insuficientAugment de la producció per un augment de terresAugment de la producció per un augment de terres
conreablesEscasa modernització de les tècniques de conreuAugment lent de la producció atribuit a:
- marc natural poc favorable- estructura de la propietat (minifundis)- latifundis, escàs interés en invertis
Després de la reforma molts pagesos es van convertir en arrendataris o assalariats.
M lt bl d t lMolts pobles es van quedar sense terres comunals.
1 4 El d l i là1.4.- El model agrari catalàPoca repercusió de les desamortitzacions a Catalunya
l’ t t d l i t t (D 6)per l’estructura de la propietat. (Doc. 6)Tipus de contractes de la terra:
A Catalunya la desamortització nova generar un traspàs de la propietatt g Etan gran com a Espanya.
Es va oferir als pagesos dedi i l iredimir el cens que pagaven i
d’accedir a la propietat.
Els pagesos més pobrescontinuaven acollint-se als diferentstipus de contractes agraris que jap g q jexistien a Catalunya.
Ja s’havien creat les condicions per a poder accedir a la terraJa s havien creat les condicions per a poder accedir a la terra.Am l’accés a la propietat hi havia més ínterés per produir més
per a poder vendre al mercat.p pEls beneficiaris de les terres van ser: professionals,
comerciants, administradors i propietaris de terres i algunspagesos.
Molts nobles van voler vendre les terres pels baixosrendiments que treien a causa de l’emfiteusirendiments que treien a causa de l emfiteusi.
Doc. 4
1 5 El creixement de l’agricultura catalana1.5.- El creixement de l’agricultura catalanaAl segle XVIII la vinya (aiguardent) va ser el motor
d’una agricultura cada vegada més especialitzadad una agricultura cada vegada més especialitzada.Aquest avenç sols es va detenir amb la filoxera, a final
de seglede segle.(doc 7)
- Altres cultius va ser oliveres i arbres fruiters- Van retrocedir: cereals i llegumsVan retrocedir: cereals i llegums- La producció catalana era insuficient per a cobrir lesnecessitats de la població. Obres com el canal d’Urgell van
i li l dservir per a ampliar les zones de conreu.
2.- LA POBLACIÓ AL SEGLE XIX- A Espanya, el creixement de la població al segle XIX,
però inferior al d’altres països europeusA C t l í t lli t l í- A Catalunya sí va augmentar lligat al camíindustrialitzador iniciat.
2.1.- Un creixement limitat
Al 1797 10,5 milionsAl 1860 15 6 milions total un 75%Al 1860 15,6 milions total un 75%Al 1900 18,5 milions
La primera meitat un increment major, 0.63% anual, lasegona un 0.43% per:segona un 0.43% per:
- Desaparició d’epidemies- Millora de la dieta
E ió d (bl d i )- Expansió de conreus (blat de moro i patata)
E i í E d l é b i Encara així a Espanya, va ser de les més baixes, per Les següents causes: Natalitat i mortalitat altesDoc. 2
Diferència en quant a esperança de vidaDiferència en quant a esperança de vida,Al 1900 a Espanya, 34,8 anys, en França45 anys
La tendència durant el segle XIX a Espanya erad’un crei ement demogràfic major a les onesd un creixement demogràfic major a les zonescostaneres a excepció de Madrid:
2.2.- Creixement demogràfic a Catalunyag yIncrement de població de 0,9 milions al 1790 a 1,9
milions el 1900El procés de transició demogràfica a Catalunya va
començar a la segona meitat del segle XIX, abansque a Espanya (Doc. 1 i 3)
Caiguda de la mortalitat, en especial de la infantil,f j l bl ió d d b llfent pujar la població en edat de treballar.
L’increment de població a Catalunya també va ser perl’ ib d d’ i t d’ lt d’El’arribada d’emigrants d’altres zones d’Espanya.
2.3.- Èxode rural i urbanitzacióA partir de 1860 èxode rural i per tant augment de la
població, sobretot de les capitals de província. Doc 4
Al segle XIX un endarreriment agrari, que obligava aocupar molta gent al camp va fer que le procésoc pa o a ge a ca p va e q e e p océsurbanitzador va ser limitat
- Al principi del segle XX, un 70% encara vivia al camp.El i é i d M d id- El creixement més important es va donar a Madrid,la capital, i a Barcelona, principal nucli industrial
El è d l l l XX- El gran èxode rural va començar al segle XX- A Catalunya van ser importants el moviments
migratoris interns l’Alt Pirineu o el Solsonés vanmigratoris interns, l Alt Pirineu o el Solsonés vanperdre fins a un 40% (Doc 4)
2.4.- L’emigració a ultramarAugment de la població i poques oportunitats de
treball= emigració a AmèricaDestinacións: Amèrica Llatina i nord d’ÀfricaEls focus més importants van ser: Galícia, Astúries,
Cantàbria i Canàries, de Catalunya sobretot aCuba
Fi l é d i jFins al 1860 més de 200000 persones van viatjar aAmèrica gràcies al vaixell de vapor i a lesoportunitats de treballoportunitats de treball.
L’ultim terç del segle XIX van marxar 100000persones anualspersones anuals
Els gallecs van arribar a ser un 60% dels emigrants(Doc 6 i 7)( )
3.- LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL VATRANSFORMAR EL CAMP ESPANYOL
Lectura i comentari dels documents 1, 4 i 5
4.- EL NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIAMODERNA A CATALUNYA
Sector a Catalunya més destacat és el sector cotonerProducte dedicat al mercat, no al autoconsum4.1.- La indústria cotoneraAl 1780, canvis a la fabricació manufacturera per la
i d ió d à i ( i i j lintroducció de noves màquines (spinning jenny, mulejenny) (Doc 1)
A E ib fi 1802 i t t l A Espanya no arriba fins a 1802 interromput per la Guerra del Francés)
A ti d l 1808 d i b t t ti A partir del 1808 es va reprendre, i sobretot a partir de 1830 creix la importació de matèria prima
Al Deceni de 1830 (G. Carlina) es ca consolidar el procés de desenvolupament de l’indústria tèxtil (cotó)
Al 1832 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata
Entre 1844 i 1845, dos importants empreses: Vapor Vell i V N D l S A E I d t i lVapor Nou, prop. De la S.A. Espanya Industrial.
Al 1861 els fusos mecànics havien substituït al manuals.C d l i ió à id l d Causes de la mecanització ràpida va ser la escassesa de
mà d’obra per la GuerraL it ió l b i d d l t lLa mecanització va suposar la baixada dels costos, els
preus de venda, estimulant la demanda, ampliant el mercatmercat.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16514Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1833-1936) 25’
4.2.- Crisi i expansió de la indústria tèxtilD l l i i d l ó (G d ió) fDel 1861 al 1865, crisi del cotó (Guerra de secessió), fre
a aquesta etapa d’expansió.“fam de cotó”A i d 1874 i li ió i ió d bA partir de 1874, revitalització, aparició de nombroses
societats d’inversió a Catalunya (llana).N b t t l lt t i f i l tNo obstant els resultats eren inferior que la resta
d’Europa, suficient per a Catalunya peró no perarrossegar la indústria espanyola Doc 5arrossegar la indústria espanyola. Doc.5
4.3.- Els límits de la indústria tèxtilDos limitacions al desenvolupament industrial:- Escassetat de carbó, dificultad d’arribar el carbó
asturià, fins al 1892, aparició de les colònies industrials
E i hid úli i d i i d l -Energia hidraúlica, industria situada al costat del rius: Llobregat i Ter colònies industrialsindustrials-A Catalunya més de 60 colònies, la majoria tèxtils del cotó.tèxtils del cotó.
Debilitat del mercat espanyol pagesia amb poc poder - Debilitat del mercat espanyol, pagesia amb poc poder adquisitiu
Es va poder desenvolupar gràcies a mesures Es va poder desenvolupar gràcies a mesures proteccionistes:
- als aranzels- reducció del contraband- competitivitatp
Al 1850 la quota de mercat d’aquestos productes era del 90%, per això: CATALUNYA, LA FÀBRICA D’ESPANYA
Quan va acabar la guerra el desenvolupament no es - Quan va acabar la guerra el desenvolupament no es va reanudar per:
fallida de les companyes ferroviàries (1864- - fallida de les companyes ferroviàries (1864-1866)crisi financera de 1866 no superada fins a - -crisi financera de 1866 no superada fins a
1870-1880La indústria tèxtil va ser el motor de la reactivació - La indústria tèxtil va ser el motor de la reactivació pel control del mercat cubà
Els vapors i les colònies industrialsEls vapors i les colònies industrials- Vapor : font d’energia del procés industrial
Concentració d’aquestes indústries a les ciutats- Concentració d aquestes indústries a les ciutats
5.- PER QUÈ CATALUNYA ES VA CONVERTIR EN LAFÀBRICA D’ESPANYA?Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al
segle XIX?L i ió àfi d C l i ió La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de mercaderies i de persones. Més permeable a la i fl è i i i ió b d’ lt ltinfluència i comunicació amb d’altres cultures.
El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i l’hegemonia a l’interior (Espanya).
L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important g , ppresència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. ca àcte e p e edo cata à ou u e e e t c au. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta industrialització catalana.
Veure video: “Catalunya la Fàbrica d’Espanya”
6.- MINERIA I SIDERÚRGIA
Finals del XIX, sols Catalunya i País Basc havienaconseguit industrialitzar-se (siderúrgia, carbó i aco seg s a a se (s e g a, ca ó ferro)
6.1.- L’expansió de la mineriap
Principal exportador mineral segle XIXal segle XIX
La Llei de mines del 1868 va suposar la fi de lareglamentació de les concessions mineres i laliberalització del sector que va iniciar l’explotacióliberalització del sector, que va iniciar l explotaciómassiva dels jaciments espanyols.L’expansió s’explica per tres factors:L expansió s explica per tres factors:
- Laurà Figuerola- Ministre Hisenda- Partit Progressista
Augment de la demanda internacional.
Avenços en les tècniques d’extracció
Entre els anys 1870 i 1913 l’explotació dels jaciments
Avenços en les tècniques d extracció.
Endeutament crònic de la hisenda espanyola.
Entre els anys 1870 i 1913, l explotació dels jacimentsespanyols va créixer molt.
Plom (Linares La Carolina) La major part de la producció es dedicava
l’ ióPlom (Linares, La Carolina)Coure (Riotinto, Huelva)Mercuri (Almadén, Ciudad Real)
a l’exportació. Pocs efectes en el conjunt de l’economiaespanyola. La majoria de les explotacions en mans
Zinc (Reocín, Cantàbria)La majoria de les explotacions en mans
de societats estrangeres.
6 2 El carbó i el ferro6.2.- El carbó i el ferroLa demanda de carbó va venir per:
- màquina de vaporq p- desenvolupament de la siderúrgia
El jaciments d’Astúries van ser els més importants per:- recurs abundant- facilitat d’accés marítim- encara que és de mala qualitatencara que és de mala qualitat
El sector del ferro es va expandir, sobretotdesprés de la introducció del convertidorBessemer, qualitat del ferro Basc, ferro sense fósfor, poc comú a Europa.
(El principi clau és la retirada d’impureces del ferro per l’oxidación produida pel bufat d’aire en el ferro fos. L’oxidació causa l’elevació de la temperatura de la massa de L oxidació causa l elevació de la temperatura de la massa de ferro i el manté fos.)
Convertidor Bessemer
Altres avantatges del ferro Basc:i i d l i l- proximitat de les mines al mar
- escassesat de la demanda interior exportació- exportació a Anglaterra (2/3 del total)
Espanya es va convertir en el proveïdor principaleuropeu.
6.3.- La indústria siderúrgica- Amb el sector tèxtil, va significar la implantació de la indústria
moderna- Lligada al desenvolupament de la mineria del ferro i del carbóg p- Els primers intents van començar a Màlaga, però va fracassar per l’ús
de carbó vegetal decadència a mitjan segle XIXEls jaciments d’hulla d’Astúries van convertir aquesta regió en centre - Els jaciments d hulla d Astúries van convertir aquesta regió en centre siderúrgic d’Espanya entre 1864 i 1879.
- L’arribada del carbó gal·lès va comportar la pèrdua de competitivitatt iasturiana.
La preponderància de la siderúrgia de Biscaiap p g Biscaia tenia extenses mines de ferro . Va ser a partir de l’any 1876, amb l’arribada de carbó de coc gal·lès
a Bilbao quan es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basca Bilbao, quan es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic més alt i el seu preu més baix van comportar la
pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes. Es consolidà un eix comercial Bilbao-Cardiff, basat en l’exportació
de mineral de ferro a Gran Bretanya i la importació de carbó gal·lèsper als alts forns bascos, va tenir un paper important en laindustrialització del País Basc.
En les dues darreres dècades del segle XIX es van crear les gransempreses siderúrgiques basques.
L’any 1882 es va crear la Sociedad Anónima Altos Hornos yFábrica de Hierro Acero de Bilbao.
L’any 1885 Altos Hornos de Vizcaya instal·là el primer convertidor L any 1885, Altos Hornos de Vizcaya instal·là el primer convertidorBessemer (fabricava acer en sèrie a partir d’un lingot de ferro), alfinal de la dècada es posà en funcionament el primer forn Martin-Siemens que produïa acer de gran qualitatSiemens que produïa acer de gran qualitat.
Producció siderúrgica a Espanya, 1861-1913 (mitjana anual en milers de Tm)
7- QUINES DIFERÈNCIES PRESENTA LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYARESPECTE A LA D’ALTRES ECONOMIES D’EUROPARESPECTE A LA D ALTRES ECONOMIES D EUROPA
Llegir doc.1, doc 3 i lectura i reflexió doc. 4
El darrer terç del segle XIX, Catalunya i el País Basc ja tenien unaestructura industrial moderna. A la resta d’Espanya no va ser fins a finalsdel segle XIX i molt de mica en mica.
El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústriaagroalimentària tingués un paper econòmic important, representava mésde la meitat del total industrial d’Espanya l’any 1856.
A València, els beneficis originats pel desenvolupament d’una agriculturad’exportació (cítrics) van estimular la creació d’indústries (calçat fustad exportació (cítrics) van estimular la creació d indústries (calçat, fusta,química...).
A Saragossa es va consolidar una important indústria farinera. En la majoria dels casos es tractava d’indústries locals per a un mercatEn la majoria dels casos es tractava d indústries locals per a un mercat
proper. Poca repercussió. Madrid també inicià un cert dinamisme industrial amb la creació d’una
indústria tipogràfica i editorial com a sector capdavanter.El t l t l lú i i l í i t Els sectors nous, com el metal·lúrgic i el químic van anar guanyant
terreny. En relació amb el procés d’urbanització la industria del gas es va estendre
per Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa i Sevilla.p , , , g
8.- TRANSPORTS, FERROCARRILS I MERCAT
8.1.- La insuficiència dels transportsDifi lt t l’ g fi l = d i tDificultats per l’orografia espanyola = endarreriment
dels transports respecte altres països europeusDificultats per fer arribar mercaderies a altres zonesDificultats per fer arribar mercaderies a altres zones
espanyolesFerrocarril era l’oportunitat per vertebrar un mercatFerrocarril era l oportunitat per vertebrar un mercat
nacional= impuls econòmic per:- velocitat que assoliave oc a q e asso a- reducció de costos de transport
8 2 L t ió d l f il8.2.- La construcció del ferrocarril1ª traçat: 1848 Barcelona- Mataró (Doc 1 i 2)
Antiga estació de la línia de Barcelona-Mataró (1880)
Inauguració de la línia de Barcelona a Mataró 1848
Amb la llei de Ferrocarrils al 1855 comença una construcció intensa
(1880) Barcelona a Mataró, 1848
5000 Km (1856-1865)Crisi financera de 1866, baixada de les accions i paralització de les construccións
Es repren al 1876, 3000 Km de via fins al 1885.
I à i d l b i d l’ KImportància de les subvencions de l’estat per Kmconstruït
C t l t lt i i t tCatalunya va aportar molts inversors interessats enconstruir línies per a l’expansió comercial catalana.
Es va decidir fer una amplada de via més gran per raonsEs va decidir fer una amplada de via més gran per raonstècniques.
dificultad d’intercanvis amb ladificultad d intercanvis amb laresta d’Europa
Es va consolidar una estructura radialAutorització a importar productes i materials lliures
d’aranzels, fins al1887. sense cap gravamen.A Espanya no es va produir una gran demanda de
productes del sector siderúrgic i maquinària.
8.3.- Ferrocarril i mercat interiorEra necessari i malgrat les limitacions, va augmentar el
comerç interior, no obstant els principals problemes eren:
-Escàs desenvolupament industrial de moltes regionsespanyoles.- Predomini de l’economia agrícola amb una productivitatbaixa.- Escassa capacitat adquisitiva d’una bona part de lapagesia.- Manca de demanda.Manca de demanda.-A Catalunya el comerç es va intensificar, absorbint elmercat espanyol, bona part de la producció industrialArribant de la península també matèries primeres i-Arribant de la península també, matèries primeres i
aliments
8.4.- El comerç exterior- Aplicació del vapor als transports suposa un element dinamitzador, destacà els port deBarcelona, renovat el 1859- Durant el segle XIX, les exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al del
conjunt d’Europaconjunt d Europa.- Es poden diferenciar dues grans etapes:
1. Del 1815 a 1850, creixement modest, però sostingut.2. Del 1850 a 1900, de major augment per la influència de l’expansió internacional.
- Canvis en els productes:Exportacions: oli i vi.Importacions: Teixits de cotó
Exportacions: Minerals, productes agraris i teixits de cotó.
- Encara massa pes dels productes agraris- limitació de la indústria- Les relacions comercials amb l’exterior es veuran alterades amb la pèrdua de les
i lli. Importacions: cotó en floca i el carbó.
colònies americanes.- A partir del 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més
avançades d’Europa com França i la Gran Bretanya.- El comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segleEl comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle.La venda de productes catalans a les Antilles (vins i aiguardents) va ser molt importanti va permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès.
9.- LLIURE CANVI ENFRONT DE PROTECCIONISME
Llegir documents i analitzar caricaturaR li i i à iRealitzar activitats pàgina 119
10 - HISENDA BANCA I MONEDA10. HISENDA, BANCA I MONEDA
10.1.- Els problemes de la Hisenda- Problemes constants per pagar despeses corrents- Alguns sectors privilegiats no pagaven impostos- Desde Carles IV, descens d’ingressos, necessitat
d’emetre deute públic, pels quals es pagava uninterés.
- La guerra contra Napoleó i la pérdua de les colòniesh j t d l’ d t tho va agreujar, augment de l’endeutament.
- Amb Ferran VII, la situació va continuar, elsi il gi t g i tprivilegiats no pagaven impostos
- Amb els liberals intents de solució.
10.2.- La Reforma Mon-SantillánEl 1845, el govern liberal impulsà una reforma fiscal (reforma Mon-
Santillán), amb un objectiu:V i li i iEliminar les exaccions fiscals dels
privilegiats i augmentar larecaptació sobre la base de lai lt t d t l’i t
Va tenir limitacions,ja que els impostosdirectes no incloïenles rendes personals
Així doncs, l’Estat no va aconseguir augmentar la recaptació. La
igualtat davant l’impost.Doc. 2 i 3
les rendes personals(treball i capital)
, g g pinsuficiència dels ingressos va ser una constant en la hisendaespanyola del segle XIX.
ió d d i t f t l l’E t à creació de dos impostos fonamentals a l’Espanya contemporànea:- Contribució per immobles- Contribució industrial impostos directesContribució industrial impostos directes
- Impost sobre el consum % respecte alsproductes de les subsistències impostos indirectes
El govern de Bravo Murillo (1843-1854), va establir una llei de bili ilib l ò l i comptabilitat per a equilibrar els pressupostos, però els ingressos eren
insuficients
10.3.- La persistència de l’endeutamentEndeutament crònic, necessitat de crèdit exteriorLes finances de l’Estat van perpetuar el dèficit de la
hisenda pública que es va finançar:
Crèdit exterior: fent concessionsimportants a grups estrangers a
Emissió contant de deute públic.Augmentava més el dèficit iimportants a grups estrangers a
canvi de fons (mines)Augmentava més el dèficit iprovocava un endeutament continu.
L’Estat va haver de declarar-se, en diferents ocasions, en
Escassa confiançadels prestadors
fallida internacionals.
10.4.- Unificació monetària i banca El banc espanyol més gran era el Banco Español de San Fernando,fundat l’any 1829 com a banc de l’Estat i d’emissió. L’any 1844 es van crear dos bancs més, el Banco de Isabel II i el Bancde Barcelona, que va portar a terme una sèrie d’intents per consolidaruna banca autòctona catalana. L’any 1831 va començar a funcionar la borsa de Madrid,especialitzada en valors de l’Estat, i el 1860 la de Barcelona va iniciaruna nova època, amb la voluntat de canalitzar l’estalvi privat vers elfinançament industrial.
L’ 1856 Ll i d b i i t t d èdit tit i l L’any 1856 Llei de bancs i societat de crèdit, es va constituir elBanco de España, que l’any 1874 va obtenir la concessió del monopolid’emissió de bitllets. A i ió d i t t d èdit i Aparició de societats de crèdit iBanc Hipotecari
La industrialització basca va afavorir el sorgiment d’un sector bancariper donar suport al seu finançament industrial Neix el Banco deper donar suport al seu finançament industrial. Neix el Banco deBilbao (1856) i el Banco de Vizcaya (1902), que aviat es van expandirper tot Espanya.
Júúlia López Vaalera (Instituut B
anús)
