-
ANTECEDENTS
ORGENS DE LA FOTOGRAFIA
EVOLUCI DE LA FOTOGRAFIA
LA CMERA I LULL HUM
LA LLUM
EL DIAFRAGMA I LOBTURADOR
EL VISOR
ELS OBJECTIUS
LA SENSIBILITAT
LA CMERA DIGITAL
LA
CMERA
CULTURA AUDIOVISUAL
JORDI VILAR
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
1 ANTECEDENTS
ANT
Si la llum d'una escena molt illuminada entra en una
habitaci o capsa completament fosques, a travs
d'un petit forat, es formar una imatge de l'escena
en la superfcie situada enfront de l'orifici. Els raigs
de l'escena convergeixen en un feix de la mida del
forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre
la superfcie, on podrem veure la imatge capgirada.
La nitidesa de la imatge sol ser escassa, perqu els
raigs lluminosos no es troben enfocats (no
convergeixen en un sol punt) sin que convergeixen
en un petit feix de la mida del forat.
1.1 ANTIGUITAT CLSSICA
El fenomen de la cambra foscaI (o cambra obscura)
est molt relacionat amb les investigacions relatives
al comportament de la llum i al funcionament de la
nostra visi. Aquest fenomen natural ja era conegut
des de l'antiguitat clssica, Aristtil (Atenes 384-322
aC.), afirmava que si es practicava un petit orifici
sobre la paret duna habitaci fosca, un feix
llumins dibuixaria sobre la paret oposada la imatge
invertida de lexterior. Aristtil hauria utilitzat la
cambra fosca per a estudiar els eclipsis de sol.
1.2 RENAIXEMENT
Durant els segles IX i XI trobem documents cientfics rabs que
parlen de la cambra
fosca com a instrument tamb per a observar eclipsis. No ser fins
al Renaixement (s.
XIII-XIV) que sampliaran els usos daquest aparell en lmbit
artstic. Com a
instrument auxiliar del dibuix servia per a copiar paisatges o
retrats. Se n'inventaren
molts tipus de diverses grandries i formats. Inicialment, la
llum entrava a les
cambres a travs d'un petit forat o estenop, ms endavant s'hi
collocaran lents que
permetran que entri una major quantitat de llum i que el feix
sigui enfocat
pticament a travs de la lent. La cambra fosca captava tot all
que tenia al davant:
les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els
canvis de llum...
[Leonardo da Vinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al
comparar la cambra obscura amb el funcionament de l'ull hum i al
dir que la imatge latent que podem observar en una cambra obscura s
similar a la que capta el nostre ull i que es transmet a travs del
nervi ptic dins el nostre cervell. A partir d'aqu, Leonardo tamb
fou el primer que assenyal la convenincia d'aquest aparell per a
l'observaci d'objectes exteriors i no noms per a l'estudi de
fenmens astronmics. Posteriorment a aquesta definici de Leonardo,
els avenos que varen esdevenir en el camp de l'ptica al llarg del
segle XVI i que van portar a desenvolupar sobretot telescopis i
microscopis, van repercutir tamb en la millora de la cambra
obscura. Aix, Gerolamo Cardano (1501-1576) va ser el primer en
aplicar-hi la lent biconvexa (dues cares arrodonides), obtenint
d'aquesta manera una imatge molt ms ntida i clara. Per el fet
definitiu per a la consolidaci de la tcnica i la difusi total de la
cambra obscura va ser la publicaci el 1558 de l'obra Magiae
Naturalis de Giovan Battista Della Porta (1540-1615), eminent savi
del segle XVI amb multitud d'estudis sobre geometria, astrologia,
ptica, criptografia, etc. En el quart volum d'aquesta obra, Della
Porta va descriure amb precisi la cambra obscura, aplegant els
estudis dels cientfics que el precediren. Tamb va descriure els
possibles usos que hom podia fer-ne, incloent-hi el seu s com a
forma d'entreteniment a travs de les imatges. En aquest text ja
s'entreveuen les futures utilitzacions ldiques i educatives
d'espectacles com la llanterna mgica o el cinema.
PONS, JORDI. 'El domini de la llum'
Museu del Cinema. Girona, 2002. p.35.]
Fig. 1 Cambra fosca.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
108
1.3 SEGLE XVII
Les primeres cambres eren habitacions. Ms
endavant, van reduir les seves dimensions per
a esdevenir transportables. Durant el segle
XVII, lhabitaci es transform en un
instrument porttil de fusta. Johann Zahn
invent una taula de dibuix porttil seguint el
principi de la cambra fosca. Era una gran
capsa de fusta, la part frontal de la qual
quedava tancada per una lent; lartista dirigia
aquesta capsa cap a on volia i copiava la
imatge fotografiada damunt duna cartolina
semitransparent, recolzant-la en un vidre
situat a la part superior.
L'artilugi era explicat en tractats de pintura.
Els millors pintors italians aprofitaren aquest
recurs per a representar les coses amb
'naturalitat'. A part de les relacions d'aquest
invent amb les investigacions cientfiques
sobre el comportament de la llum i de la
nostra visi, l's i el funcionament de la
cambra obscura tenia tamb molta relaci
amb un dels procediment que es comen a utilitzar durant el
Renaixement: la
perspectiva. Aquest procediment de representaci permetia generar
la illusi d'espai
i profunditat en una imatge de dues dimensions. S'inventaren
molts artilugis que
partien del funcionament de la perspectiva i de la idea que els
raigs d'una escena
arriben al nostre ull formant un con visual, si tallem aquest
con visual amb un pla,
all hi quedar una imatge projectada.
En aquest segle, els cientfics continuaven experimentant amb
clorur de plata,
notant com s'enfosquia amb l'acci de l'aire i del sol, sense
saber que era la llum la
que el feia reaccionar, fins que cientfics com el suec Carl
Wilhelm Scheele i el sus
Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb l'acci de la
llum.
El 1685, d'acord amb els tractats publicats per Zahn, la cmera
ja estava llesta per a
la fotografia, per van haver de passar 130 anys ms perqu pogus
donar els primers
fruits concrets, els qumics encara no estaven a punt.
Fig. 2 En els seus inicis, la cambra fosca era una habitaci.
Fig. 3 Modificaci de la cambra fosca feta per J. Zahn.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
2 ORGENS DE LA FOTOGRAFIA
La cambra fosca era un instrument que permetia captar i
projectar imatges, per fins
al moment, el registre d'aquestes imatges s'havia de fer
manualment copiant en un
paper all que la cambra projectava. Feia falta buscar algun
element que registrs la
llum projectada i que fes perdurable la imatge, o sigui, que
permets obtenir
fotografies.
2.1 SEGLE XVIII
La llum com a forma d'energia pot alterar la naturalesa d'alguns
materials. A principi
del segle XVIII, el naturalista alemany Johann-Heinrich Schulze
va descobrir que
alguns compostos s'enfosquien al entrar en contacte amb la llum.
Un d'aquest
compostos s la sal de plata, que reacciona amb la llum i
s'ennegreix.
El cientfic britnic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar
aquests compostos,
particularment el nitrat i el clorur de plata, per a recollir
una imatge formada en la
cambra fosca, recobrint una superfcie plana que s'exposava
desprs a la llum.
Wedgwood sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de plata,
desprs hi posava
objectes a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi aparixer
la forma de l'objecte.
Aquestes fotos, per, no eren permanents, ja que desprs
dexposar-les a la llum,
tota la superfcie del paper sennegria, per la qual cosa mai no
van arribar a
aconseguir el fixat de les imatges.
2.2 SEGLE XIX
Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser
quan el fsic francs
Nicphore Nipce aconsegu una imatge duradora, fixa i inalterable
a la llum
mitjanant la utilitzaci de la cambra fosca i un procediment
fotoqumic1. Va obtenir
les primeres imatges fotogrfiques de la histria l'any 1816,
encara que cap d'elles
s'ha conservat. Eren fotografies en paper i en negatiu, per no
sadon que aquestes
podien servir per obtenir positius, aix que va
abandonar aquesta lnia d'investigaci. Un parell
d'anys desprs, el 1818, obtingu imatges en
positiu sacrificant d'aquesta manera les
possibilitats de reproducci de les imatges, per ser
les niques imatges obtingudes. Nipce batej el
seu invent amb el nom dheliogravats, i
anomen el procediment heliografia (que
significa el mateix que fotografia). Realitzada uns
deu anys desprs que aconsegus les primeres
imatges (1822), aquesta (Fig.4) s la fotografia
ms antiga que es conserva. Recull un punt de vista d'un carrer
des del seu estudi, va
1 Les primeres imatges positives directes les aconsegu
utilitzant plaques de peltre (aleaci de zinc, estany
i plom) cobrint-les de betum de Judea i fixades amb oli de
lavanda.
Fig. 4 Heliogravat des de l'estudi de Nipce (1822).
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
110
quedar fixat sobre una placa de metall i va necessitar 2 hores
de temps d'exposici
de la placa a la llum.
El 1831 el pintor francs Louis J. Mand Daguerre realitz
fotografies en planxes de
coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum.
Desprs dexposar la
planxa durant uns minuts, Daguerre utilitzava vapors de mercuri
per a revelar la
imatge fotogrfica positiva. Tanmateix, aquestes fotos no eren
permanents perqu
les planxes sennegrien gradualment i la imatge acabava
desapareixent.
El 1835 Jacques Daguerre public els primers
resultats dels seus experiments. El resultat fou un
procs que anomen daguerrotip; consistia en
lmines de coure platejades i tractades amb
vapors de iode. A ms, aconsegu reduir els temps
dexposici a 15 o 30 minuts, obtenint una imatge
amb prou feines visible, que posteriorment
revelava en vapors calents de mercuri i fixava
rentant-la amb aigua calenta amb sal2. El
verdader fixat no laconsegu fins dos anys ms
tard. Amb el mtode de Daguerre sobtenia una imatge nica per cada
exposici.
Alguns dels daguerrotips que va produir es conserven encara. El
llanament es produ
entre 1838 i 1839. Daguerre es convert en una eminncia
reconeguda i premiada.
Immediatament comen a fabricar material fotogrfic i a fer
demostracions en
pblic. Tot i que es tractava dun exercici car i de difcil
execuci i noms produa
una sola prova no reproduble, linvent es propag rpidament arreu
del mn, obrint
definitivament el cam a la fotografia.
Els procediments d'aquests primers inventors s'anaren
perfeccionant: s'augment la
sensibilitat dels materials i la definici de les imatges finals;
i les cmeres es van
anar fent ms lleugeres, fabricant-les amb materials ms barats i
lents ms simples; i
tamb reduint, a poc a poc, el temps dexposici (el 1842 queda
redut a 30-40
segons). LAFOT
2 Aquest procs de fixat, descobert per linventor britnic William
Henry Fox Talbot, feia que les
partcules no exposades de iodur de plata resultessin insensibles
a la llum, amb la qual cosa sevitava enfosquiment total de la
planxa.
Fig. 5 Imatge des de lestudi de Daguerre (1839).
CURIOSITAT: Placa commemorativa de la primera foto feta a
Espanya, a Barcelona, el 10 de novembre del 1839. Es
fotografi
la Llotja mentre tocava una banda de msica. Lexposici dur 20
minuts. Es volia evitar que els curiosos abocats als balcons
apareguessin a la fotografia. Per aix sels notific que havien
de
romandre a dins de casa fins que sels aviss amb un tret de
fusell.
La placa resultant fou entregada al guanyador dun sorteig
que
organitz el diari La Constitucin. No se nha sabut mai ms
res.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
3 EVOLUCI DE LA FOTOGRAFIA
El 1850 es fund a Nova York la primera revista fotogrfica del
mn, The
Daguerreian Journal. Rpidament es popularitz el retrat
fotogrfic, molt ms
econmic i rpid dexecutar que el tradicional retrat pictric. La
creixent demanda
for, en certa manera, laparici dels "estudis fotogrfics". En
aquella poca en qu
encara no existia la llum elctrica a les ciutats, els estudis
fotogrfics eren grans
naus destructura metllica on les cpules de vidre permetien que
lespai queds
illuminat per llum natural. Per altra banda, cal fer esment a la
decoraci daquests
estudis, on era primordial fer el ms cmoda possible la llarga
exposici a la que el
model quedava sotms.
Un bon exemple daquesta decoraci el trobem a
lestudi Holle a Boston, on no hi faltava un piano,
una caixa de msica, gbies docells, llargues
cortines, escultures, pintures, estampes, etc. Tot
plegat ajudava a relaxar el model per a obtenir
una bona fotografia. Resulta curis, per cal
mencionar, ls que temps enrere shavia fet
daparells i instruments que, a manera de
penjadors, aguantaven els caps i mantenien
lesquena recta, de manera que el model no pogus moures; aquest
costum fou
bastant caricaturitzat durant lpoca.
El retrat no ho va ser tot, ja que si alguna cosa tenia el
paisatge, aquesta era la llum
i la no mobilitat, dos factors tan necessaris en els inicis de
la fotografia. Aquests
paisatges van ser denominats morts, ja que al ser les
fotografies de llarga exposici,
no era possible captar cap moviment animal o hum. Si en un
daguerrotip es trobava
un element animat, aquest apareixia desdibuixat o no ms ntid que
una simple taca.
Malgrat tot, shan trobat daguerrotips primitius fets per
aficionats, tant en ciutats
europees com als Estats Units.
3.1 EL CALOTIP
El desenvolupament de la imatge sobre paper
comen el 1837 quan William Henry Fox Talbot
enllest un procediment fotogrfic que consistia en
utilitzar paper negatiu, a partir del qual es podien
reproduir un nombre illimitat de cpies. Mentre
Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot
descobr que el paper cobert amb iodur de plata
resultava ms sensible a la llum si abans de la seva
exposici es submergia en una dissoluci de nitrat
de plata i cid gllic, dissoluci que tamb podia
ser utilitzada per al revelat del paper desprs de
Fig. 6 Un daguerrotipista treballant. Annim, 1850.
Fig. 7 Imatge presa amb el procediment del calotip.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
112
lexposici. Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa es
submergia en tiosulfat
sdic o hiposulfit sdic per a fer-la permanent. El mtode Talbot,
anomenat calotip,
requeria exposicions duns 30 segons per a obtenir una imatge
adequada en el
negatiu.
3.2 EL COLLODI
La cmera segu evolucionant. El 1854 es present lobjectiu de gran
angular que
abastava 92 graus, i el 1860 shi adapta un diafragma iris.
Desprs de la desaparici
del daguerrotip, als anys 50 del s. XIX, el calotip cedeix el
seu lloc al procediment
del collodi, que representa la possibilitat dobtenir una imatge
instantnia.
El 1851 Frederick Scott Archer va collocar unes planxes de vidre
humides i cobertes
amb collodi, una classe dexplosiu la base del qual s la
cellulosa ntrica, per
aglutinar els compostos sensibles a la llum. Aquests negatius
havien de ser exposats i
revelats mentre estaven humits. Els fotgrafs necessitaven una
habitaci fosca
propera per a poder disposar de les planxes abans de lexposici i
revelar-les
immediatament desprs.
3.3 EL GELAT DE BROMUR
Manipular el collodi a lexterior presentava fora
complicacions, per aix les investigacions seguiren
endavant per tal de perfeccionar un tipus de
negatiu que es pogus exposar en sec, sense que
requers ser revelat immediatament desprs de
lexposici.
El 1878 es present una planxa de vidre seca
recoberta amb una emulsi de gelatina i de bromur
de plata, similar a les modernes. Desprs de molts
experiments sense xit, el 1882 el gelat de
bromur, capa dassecar la placa, desbanc definitivament el
collodi.
Lafany per trobar un suport ms prctic que el vidre, faria
aparixer el 1886 la
cellulosa com a superfcie fotogrfica amb uns excellents
resultats. Mentre sanava
investigant i fent experiments per augmentar leficcia de la
fotografia en blanc i
negre, es van dur a terme grans esforos per aconseguir imatges
en color natural. Per
aquest objectiu sutilitzaven planxes recobertes demulsions.
CURIOSITAT: Els fotgrafs van realitzar milers de fotos als camps
de batalla durant la guerra de la
Independncia nord-americana; van utilitzar negatius de collodi
humit, per la qual cosa sempre anaven acompanyats de carros amb
cambres fosques per a poder realitzar immediatament els
revelats.
Fig. 8 Imatge presa amb el procediment del gelat de bromur.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
3.4 LA PELLCULA EN CARRET
El 1884 George Eatsman patent una pellcula que consistia
en una llarga tira de paper recoberta amb una emulsi
sensible. Tamb fabric la primera pellcula en carret de 24
exposicions. El 1888 llan al mercat un altre aparell
revolucionari de petites dimensions (18 cm de llarg) que
estava provet dun carregador de 100 exposicions; dotat
dun focus fix i una velocitat dobturaci d1/25 segons (Fig.
10). Desprs de realitzar lltim dispar, senviava a la casa,
que revelava les 100 fotos i recarregava de nou la mquina
amb un altre carret. Costava al voltant de 25 dlars i es
public un anunci amb leslgan "Vost premi el bot,
nosaltres fem tota la resta". Aquest nou invent reb un nom
que es faria fams en la histria de la fotografia: Kodak.
Eastman, al crear la primera cmera fotogrfica, fund tamb la
marca Kodak. El
1889 realitz la primera pellcula flexible i transparent en forma
de tires de nitrat
de cellulosa. Linvent de la pellcula en rotlle marc el final de
lera fotogrfica
primitiva i el comenament dun perode durant el qual milers de
fotgrafs aficionats
sinteressarien pel nou sistema.
3.5 LA FOTOGRAFIA EN COLOR
El 1861 sobtingu la primera fotografia en color, amb el
procediment additiu de
color. Es realitzava tres fotografies successives cada vegada
amb una lent d'un filtre
diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es
projectava sobre la
mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia
emprat per a prendre-la.
El 1907 es van posar a disposici del pblic en general els
primers materials
comercials de pellcula en color. Consistien en unes plaques de
vidre anomenades
Autochromes Lumire en honor als seus creadors, els francesos
Auguste i Louis
Lumire. En aquesta poca les fotografies en color es feien amb
cmeres de tres
exposicions.
Ms endavant es va comenar a utilitzar la fotografia a la
impremta per a la
illustraci de textos, diaris i revistes, la qual cosa gener una
gran demanda de
Fig. 9 George Eastman (esquerra) amb una pellcula a les
mans.
Fig. 10 Publicitat de la primera cmera Kodak. Fig. 11 Cmera
Kodak i capsa amb el carret de pellcula.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
114
fotgrafs tamb per a les illustracions
publicitries. Aquest art prolifer i es convert
en un ofici ben valorat, ja que fou requerit per
nombrosos personatges de la poltica i la cultura
que valoraven en la fotografia la possibilitat de
romandre per a la posteritat, i aix perpetuar-se
en el record dels seus descendents. Per la seva
banda, tant el mn de la informaci com el de la
publicitat de seguida es van fer crrec de les
enormes possibilitats que oferia la fotografia.
El procediment Autochrome es va utilitzar durant un cert temps
fins que se
nabandon ls pel seu elevat cost econmic. Amb laparici de la
pellcula de color
Kodachrome el 1935 i la dAgfacolor el 1936, amb les que
saconseguien
transparncies o diapositives en color, es va generalitzar ls de
la pellcula en
color. Kodacolor contribu definitivament a la seva popularitzaci
a partir del 1941.
3.6 LA CMERA LEICA
El 1923 apareix al mercat una mquina fotogrfica
lleugera, verstil i nova: la Leica. Aquesta cmera de 35
mm, que requeria pellcula petita i que havia estat, en
un principi, dissenyada per al cinema, sintrodu a
Alemanya el 1925. Fou creada per un depenent de la
fbrica alemanya dptica Leit. Grcies a les seves
redudes dimensions i al seu baix cost es fu famosa
entre els fotgrafs professionals i tamb entre els
aficionats.
3.7 ALTRES AVENOS
Altres progressos foren aportats pel sistema rflex el 1828. La
primera cmera reflex
binocular amb un objectiu per a la presa i un altre per
lenquadrament i
lenfocament, fou fabricada el 1865.
Durant els anys vint, els fotgrafs utilitzaven pols fina de
magnesi com a font de llum
artificial. Polvoritzada damunt dun suport que sencenia amb un
detonador,
produen un esclat de llum brillant i un nvol de fum custic. A
partir del 1930, la
lmpada de flash va substituir la pols de magnesi com a font
de
llum.
La fotografia instantnia es fu realitat el 1947, amb la
cmera
Polaroid Land (Fig. 14). Feia possible revelar la pellcula a
linterior de laparell, en comptes dhaver dutilitzar una
habitaci fosca. Aquest invent afeg a la fotografia
daficionat
latractiu daconseguir fotos totalment revelades pocs minuts
desprs dhaver-les fet.
Fig. 12 Imatge presa amb el procediment Autochrome.
Fig. 13 Cmera Leica (1935)
Fig. 14 Polaroid Land (1947).
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
3.8 LA FOTOGRAFIA DESPRS DE LA II GUERRA MUNDIAL
Moltes innovacions fotogrfiques, que van aparixer per al seu s
en el camp militar
durant la II Guerra Mundial (1939-1945), van quedar a disposici
del pblic en general
al final de la guerra. Entre aquestes, trobem nous productes
qumics per al revelat i
fixat de la pellcula. El perfeccionament dels ordinadors va
facilitar, en gran
mesura, la resoluci de problemes matemtics en el disseny de les
lents. Van
aparixer al mercat moltes lents noves que incloen les de tipus
intercanviable per a
les cmeres daquella poca.
Durant els anys 50, els nous procediments industrials van
permetre incrementar
enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les
pellcules en color i en
blanc i negre. La velocitat daquestes ltimes selev des dun mxim
de 100 ISO fins
a un altre teric de 5000 ISO, mentre que en les de color es
multiplic per deu.
Aquesta dcada tamb qued marcada per la introducci de dispositius
electrnics,
anomenats amplificadors de llum, que intensificaven la llum dbil
i feien possible
registrar fins i tot la tnue llum procedent destrelles molt
llunyanes. Aquests
avenos en els dispositius mecnics van aconseguir elevar
sistemticament el nivell
tcnic de la fotografia per a aficionats i professionals.
El 1969 comena la cursa digital. Willard Boyle i George Smith
dissenyen l'estructura
bsica del primer CCD (acrnim de Charge Couple Device o
Dispositiu de Crrega
Acoblada). Aquest dispositiu CCD, plantejat com un sistema per a
l'emmagatzematge
d'informaci, s utilitzat un any ms tard pels laboratoris Bell
com sistema per a
capturar imatges al construir la primera cmera de vdeo.
El 1981 surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica,
amb CCD i una
resoluci de 100 x 100 pxels. El 1990 Apareix la primera versi
d'Adobe Photoshop,
un programa informtic de retoc de fotografies.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
116
4 LA CMERA I LULL HUM
La cmera fotogrfica i l'ull hum tenen nombroses similituds.
Podem dir que la
cmera bsicament utilitza el mateix mecanisme que els nostres
rgans de visi i fins
i tot podem relacionar algunes parts d'aquesta amb les de
l'ull.
La llum arriba a l'ull a travs de la crnia i la pupilla.
L'iris
varia la seva obertura, es contrau o s'arronsa, i aix
controla
la intensitat de llum que entra. El cristall s la lent que
serveix per a formar una imatge ntida, enfoca els raigs que
entren a travs de la pupilla. Els raigs arribaran a la
retina
que reaccionar i convertir aquesta reacci en impulsos
nerviosos que el nervi ptic portar fins al cervell. Llavors
percebrem la imatge.
A la cmera, la llum arriba a travs de l'objectiuII. Per a
graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest hi ha
el
diafragmaIII (iris de l'ull). A dins l'objectiu hi ha una lent
o
un conjunt de lentsIV (cristall de l'ull) que enfocaran els
raigs. Aquests, arribaran a la superfcie sensible, pellcula
o sensor, que reaccionar (la retina de l'ull). Tant la lent
de l'ull com la de la cmera (l'objectiu) poden graduar-se i
enfocar-se a diferents distncies, i ambdues formen una
petita imatge invertida; una a sobre la retina, l'altra a
sobre la pellcula o, en el cas de les cmeres digitals, sobre la
pantalla sensible. En
ambds casos la imatge entra i, com que ha de passar per un forat
ms petit (pupilla
o diafragma) i convergir en un punt (per l'acci de les lents o
el cristall) la imatge
arriba invertida a la retina o a la pellcula.
Les semblances entre ull i cmera sn evidents, per tamb hi trobem
diferncies:
VISI SELECTIVA: la visi humana est controlada en part per l'ull
i en part pel
cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de
la resta
d'informaci, la cmera no pot i ho capta tot.
L'ENFOCAMENT: l'ull quasi mai produeix una imatge desenfocada,
si estem llegint
i a continuaci alcem la vista cap a una finestra, per exemple,
no es produeix cap
alteraci d'imatge; pel contrari, si no es tracta d'una cmera
d'enfocament
automtic, aquesta s'ha d'enfocar cada vegada que enquadrem
quelcom diferent.
BIDIMENSIONALITAT: la cmera redueix una escena tridimensional a
una imatge
de dues dimensions. La imatge que es crea al fons de l'ull s
tamb
bidimensional, per el cervell, grcies a la informaci que aporten
els dos ulls des
de dos punts de vista diferents, la sintetitza.
ANGLE DE VISI: l'ull t un sol angle de visi, noms podem veure un
espai
determinat. Depenent de l'objectiu, la cmera pot tenir diversos
angles de visi.
Fig. 15 Estructura de l'ull hum.
Fig. 16 Estructura d'una cmera.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
5 LA LLUM
La llum, a part de ser l'element bsic que
ens permet obtenir imatges, tamb s un
material ms de la imatge que ens pot
ajudar a conferir un aspecte o altre a
all que s'estigui fotografiant o gravant.
La llum pot dibuixar noves formes o
destacar elements d'un objecte o d'un
espai, donar-li unes caracterstiques o
d'altres provocant ombres o eliminant-
les. La llum pot fer variar la forma, la grandria i la qualitat
d'objectes, espais i
materials. Els elements relatius a la illuminaci tenen una
importncia cabdal en
fotografia (tant en el camp de l'art com en la publicitat o la
moda), en
cinematografia, en productes televisius de tota mena (serials,
concursos, programes
informatius...) i en les arts escniques.
La llum s l'element que ens permet veure les coses i tamb captar
les imatges a
travs d'una cmera. Tots els dispositius de les cmeres estan
pensats per a rebre i
fer una lectura correcta de la llum. El mateix cos de la cmera,
les lents, els
dispositius d'entrada, els fotmetres, els elements fotosensibles
seran els que
manipularan la llum per obtenir els resultats desitjats. El
fotgraf o operador de
cmera ha de saber determinar les caracterstiques de la llum
d'una escena i utilitzar
tots els mecanismes per a aprofitar-ne o palliar-ne els
efectes.
Aqu esmentarem algunes caracterstiques bsiques de la llum que
desprs ens seran
d'utilitat per a entendre com els mecanismes de la cmera poden
controlar la llum i
com aquesta es pot utilitzar per a variar una escena.
5.1 CARACTERSTIQUES DE LA LLUM
La llum s una forma d'energia electromagntica que es trasllada
en lnia recta en el
buit a 300.000 Km/seg. Est composta per quantitats d'energia
invisible, els quants,
posteriorment anomenats fotons, els quals es traslladen en lnia
recta traant
ondulacions. La llum, doncs, la constitueixen partcules
d'energia que es comporten
com una ona. Els nostres ulls sn tan sols sensibles a una petita
part de les ones
electromagntiques. L'ull t receptors sensibles tan sols en una
franja; no capta
infrarojos ni ultraviolats. Aquestes radiacions, en canvi, s que
poden ser captades
per algunes cmeres.
La llum, quan topa amb alguna superfcie o alguna substncia, pot
reaccionar de
diferents maneres:
TRANSMISSI: directa / difusa / parcial
REFLEXI: directa / difusa / parcial / selectiva
ABSORCI
Fig. 17 La captaci d'un mateix objecte pot variar molt en funci
de la llum que s'utilitzi.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
118
5.2 ELS COLORS
Els colors sn resultat de la descomposici de la llum blanca. La
reflexi i absorci de
part dels raigs de l'espectre lumnic en la superfcie dels cossos
i en diferents
substncies s la que ens provoca la percepci dels colors. El
color s el resultat de
l'absorci, per part del objectes, de part de l'energia lumnica i
el reflex de la restant
que ser la que rebran els nostres ulls.
Primaris o additius: vermell - verd - blau = llum blanca
Secundaris substractius: vermell + verd = groc / vermell + blau
= magenta /
blau + verd = cian
Suma de complementaris = llum blanca (vermell + cian)
Temperatura de colorV: a part de la quantitat de llum i del
color, existeix la
temperatura de color. Aix ens interessa perqu les pellcules
fotogrfiques sn
sensibles a aquest parmetre. Diferents qualitats de llum o fonts
lumniques emeten
ms o menys calor. La temperatura depn de la quantitat per tamb
del color
(diferents quantitats de roig, verd i blau). La temperatura de
calor s'inicia en el zero
absolut: -273C Kelvin. A ms blau, ms temperatura de color.
5.3 CONTROL DE LA LLUM
Moltes cmeres porten incorporats sistemes que permeten
equilibrar les intensitats
lumniques d'una escena. Aquests clculs es poden fer tamb sense
l'ajuda de la
cmera.
S'ha de tenir en compte tamb on ens colloquem o com colloquem
all que es vol
fotografiar o enregistrar, per evitar incidncies directes de
llum, reflexos excessius,
contrallums, etc.
En fotografia qumica s'ha de fer un bon control de la llum
durant la presa i el
processat. En fotografia digital tamb s necessari fer una bona
presa per les
qualitats lumniques de la fotografia es poden modificar amb
l'ordinador a posteriori.
A part daquests aspectes que cal tenir en compte, hi ha
diferents dispositius i
qestions prctiques que permeten el control de la llum:
1. FOTMETRES. Sn els dispositius que mesuren la quantitat de
llum d'una escena
concreta. Els fotmetres installats a dins les cmeres mesuren la
quantitat de
llum que aquesta rep quan enquadrem alguna cosa en concret. A
partir d'aqu, la
Fig. 18 Representaci aproximada de la temperatura segons certs
colors.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
cmera pot calcular automticament com s'haur de fer la fotografia
o b ens
permetr fer-ho manualment.
2. DIAFRAGMA i OBTURADOR. Ens permeten controlar l'exposici
regulant el temps
i la quantitat de llum que entra a la cmera.
3. FILTRES. Discriminen els raigs que entraran a la cmera. Les
fotografies digitals
poden ser tractades amb programes de tractament d'imatges per a
variar les
seves caracterstiques: la lluminositat, el contrast, la saturaci
i fins i tot les
seves tonalitats. El resultat final de la fotografia no dependr
noms de la presa
sin tamb del retoc posterior que se li apliqui. En la presa,
per, tamb es pot
controlar no noms la quantitat de llum sin tamb el tipus de
llum. Per a
corregir reflexos, la incidncia directa de llum, mitigar o
ressaltar determinats
colors es poden utilitzar filtres incorporats a l'objectiu. Els
filtres sn d'un suport
transparent, de vidre o de plstic, tenyit parcialment o total
per tal d'absorbir
part de les radiacions que incideixen sobre ell. Els filtres
poden collocar-se a la
part del davant de l'objectiu per a impedir o suavitzar
l'entrada d'un determinat
tipus de llum. Generalment sn de forma rodona i s'enrosquen a
l'objectiu.
D'altres sn quadrats i es posen dins d'un porta filtres.
4. EQUIP DILLUMINACI. Es pot manipular la llum d'una escena,
procurar una bona
illuminaci o mitigar els efectes de la ja existent amb elements
propis d'un equip
d'illuminaci: pantalles reflectores, focus especials, etc.
LMPADES DE TUNGST: sn com les bombetes casolanes
per amb ms potncia. Utilitzen aquest tipus de llum:
LSPOT (Fig. 19): s un aparell dilluminaci que emet
un feix d'amplada variable. La part posterior de la
bombeta s reflectant i a la part frontal hi ha una lent
amb anelles concntriques anomenada FRENSEL.
Aquest focus permet difondre o concentrar la llum
segons si acostem el punt de llum a la lent o l'allunyem.
El FLOOD o focus de difusi (Fig. 20): s una lmpada
de tungst a dins d'un reflector en forma de plat.
Proporciona llum uniforme sobre grans rees.
LMPADES DE QUARS O HALGENS: aquestes lmpades estan fetes de
filaments de tungst collocats dins d'un tub de quars on hi ha un
gas halogen
(normalment iode). Aquest tipus de lmpades poden anar
incorporades a
diferents dispositius:
REFLECTOR DE QUARS: permeten enfocat on es vulgui.
REFLECTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT: la lmpada s allargada i
proporciona un feix de llum ampli i uniforme. s ptim per a ser
rebotat
en una superfcie plana. S'utilitza normalment per a llums
secundries.
Fig. 19 Spot.
Fig. 20 Flood.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
120
DIFUSOR: lmpada allargada dirigida a l'interior d'un l'aparell.
Les parets
del difusor difonen la llum. Aquesta s potent per suavitzada i
serveix
per a la illuminaci general.
REFLECTORS PARABLICS o Quars PAR (Fig. 21): tenen
la superfcie en forma parablics. La part interna est
recoberta d'alumini i a la part del davant hi ha una lent.
S'utilitzen per a proporcionar major intensitat lumnica
a punts concrets.
FLAIX: s una de les llums artificials ms utilitzades per
a solucionar puntualment la baixa lluminositat d'una
escena. Avui, els flaixos incorporats funcionen
automticament i la cmera escull l'obertura i la velocitat
apropiades i
sincronitzades amb el flaix. Hi ha diferents tipus de flaixos
(incorporat,
porttil, amb safata o el flaix professional). El flaix
determina la qualitat de la illuminaci, s una llum dura
i directa que pot ser que ens faci veure elements molt
plans i espais entre ells molt contrastats. S'ha de vigilar
amb el rebot de la llum. Pot cremar les imatges.
TORXES (Fig. 22): sn unitats de quars porttils que
permeten treballar aguantant-los amb la m.
Proporcionen llum potent i dura.
COMPLEMENTS:
SUPORTS: trpodes, trpodes amb perxes, pinces, etc.
PARAIGES: amb superfcie interna reflectant, proporciona llum
tova.
BANDERES: lmines metlliques que es posen davant de les llums
per
limitar l'rea de llum projectada.
PLANTILLES: per a projectar ombres.
PANTALLES: planxes sobre les que rebota la llum. Estan
recobertes de
polister per una cara i de lmina d'alumini per l'altra per a
utilitzar-los
com a reflector tou o dur.
DIFUSORS: fulles de material translcid (fibra de vidre, plstic,
paper o
tela) per a difondre la llum.
FILTRES: normalment sn de vidre o plstic per a variar els tons
del focus.
VISERES i CONS: per a orientar o concentrar la llum.
GASA: redueixen la intensitat del focus de llum.
MALLES METLLIQUES: distribueixen la intensitat del focus de
llum.
5. BALAN DE BLANCSVI. Aquest parmetre noms disponible en les
cmeres digitals
permet corregir els "falsos" colors produts per determinats
tipus d'illuminaci i
que l'ull hum corregeix de forma instintiva sense que arribem a
percebre-ho
conscientment. Aquestes correccions poden programar-se
manualment o fer que
la cmera les realitzi de forma automtica. En general, amb aquest
sistema la
cmera millora la percepci de la coloraci que produeix la
illuminaci de les
lmpades de tungst, ne, flaix, determinades ombres, etc.
Fig. 21 Quars PAR.
Fig. 22 Torxa de quars.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
Els colors registrats per la cmera digital depenen de
l'enllumenat. La llum que
entra pel diafragma i registra el CCD no s sempre la mateixa.
Pot ser natural o
artificial, existint subtipus dependents d'una srie de
caracterstiques
diferenciadores. Una d'elles s precisament la temperatura de
color, que
expressa la dominant de color d'una font de llum determinada,
que varia segons
la distribuci espectral de l'energia.
En condicions de llum natural, l'energia lumnica est distribuda
de forma
equilibrada en les tres components de color (RGB). No obstant
aix, amb
illuminaci artificial, una de les components de color sol
prevaler sobre les
altres. Per exemple, en illuminaci obtinguda a partir de
bombetes
incandescents (tungst) el color vermell s predominant.
Una cmera no t la capacitat de processar la llum com ho fa el
nostre cervell, ja
que est calibrada de manera que el sensor identifica com a llum
blanca una llum
amb la temperatura del color de la llum del Sol. Per compensar
els efectes de la
illuminaci, hem d'ajustar a la cmera el guany de cada un dels
components de
color.
L'ajustament manual del balan de blancs a les cmeres digitals
actuals s
bastant senzill. Noms cal enfocar un objecte de color blanc (un
paper, per
exemple) i prmer el bot de calibratge de blancs. D'aquesta
manera, el guany
dels tres components de color s'ajustar automticament per donar
el mateix
nivell de senyal sota aquestes condicions d'illuminaci, obtenint
d'aquesta
manera en la nostra imatge uns colors propers als reals de
l'escena fotografiada.
5.4 DISSENY DE LA ILLUMINACI
En fotografia i en vdeo ens interessa veure com es comporta la
llum per saber com
arribar a la cmera i com afectar els materials sensibles o els
receptors de les
cmeres digitals. Tamb interessa veure com la llum actua sobre
els objectes i en
varia la seva percepci: com en ressalta els colors, en defineix
els volums, etc. A
lhora de dissenyar la illuminaci per a una presa o rodatge,
tindrem en compte:
Fig. 23 Efectes lumnics que pot corregir el balan de blancs.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
122
1. LA DIRECCI DE LA LLUM (collocaci respecte a la cmera i a all
fotografiat)
FRONTAL TRES QUARTS LATERAL SET OCTAUS POSTERIOR
FRONTAL INFERIOR SILUETA FRONTAL SUPERIOR ZENITAL
2. LA FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM
DIRECTA. Quan la incidncia de la llum s directa, parlem de
LLUM
DURA; prov d'una font de llum forta i normalment allunyada
de
l'objecte. Aquesta llum provoca ombres marcades, pot
augmentar
els contrastos, la brillantor de les superfcies i destacar els
colors.
DIFUSA. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcci
uniformement. Aix s'aconsegueix amb un difusor collocat
davant
la font de llum. Parlem de LLUM TOVA quan s una llum difosa
i
suau que provoca poc contrast. Tamb matisa els colors i la
brillantor de les superfcies.
REBOTADA. Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi
ms
suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors,
pantalles
o d'altres perqu reboti.
FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa
es
pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que illuminaran
l'escena.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
6 EL DIAFRAGMA I LOBTURADOR
En lapartat anterior hem vist diferents elements que ens
permeten controlar la
llum. Alguns sn externs a la cmera (equips dilluminaci) i altres
formen part del
mecanisme de la cmera: el diafragma i lobturador.
6.1 EL DIAFRAGMA
El diafragma s el dispositiu que regula la quantitat de llum
que entra a la cmera. Funciona com liris de lull hum,
obrint-se o tancant-se per permetre que entri ms o menys
llum. El diafragma est format per un conjunt de fines
lmines d'acer muntades en un anell metllic que se
solapen, determinant en el seu centre un orifici de dimetre
variable que controla la quantitat de llum que passa a travs
seu, de la mateixa manera que lamplada dun embut
determina la velocitat a la que passa el lquid que es buida.
Al fotografiar un objecte fosc, sutilitza una obertura gran per
tal que entri la major
quantitat de llum possible; en canvi, si lobjecte est molt
illuminat, es redueix
lobertura. Daquesta manera, la cmera rep en ambds casos la
mateixa exposici.
L'obertura del diafragma t
una numeraci prpia, expres-
sada en nmeros f utilitza-
da per a totes les cmeres. Els
nmeros "f" sn l'expressi
matemtica de la relaci entre
l'obertura real i la distncia
focalVII de l'objectiu. El nmero
f representa la lluminositat
mxima d'un objectiu, a partir
d'aqu els altres nmeros sn fraccionaris, o sigui que com ms gran
sigui el nmero
menys llum entrar.
El diafragma determina tamb la profunditat de camp o zona de
nitidesa que sestn
per davant i darrera del subjecte enfocat. Amb petites
obertures, les lents
proporcionen major profunditat de camp, s a dir, el camp ntid
que sestn a partir
de lobjecte enfocat s major.
6.2 LOBTURADOR
L'obturadorVIII s un mecanisme situat davant la pellcula (cmera
analgica) o el
sensor fotosensible (cmera digital) que impedeix que la llum,
que entra per
l'objectiu a travs del diafragma, arribi a aquests dos elements.
L'obturador noms
f/1 1,4 2 2,8 4 5,6 8 11 16 22 32
+obertura +llum
nmero + petit
-obertura -llum
nmero + gran
Fig. 24 El diafragma s'obre o es tanca per deixar passar ms o
menys llum.
Fig. 25 Obertures del diafragma.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
124
s'obre per deixar passar la llum en el moment que es prem el
disparador i la
velocitat amb qu s'obre i es tanca vindr determinada pel temps
que sigui necessari
que la llum afecti o b a la pellcula o b al sensor.
En definitiva, s la cortineta que sobre o es tanca al
prmer el disparador de la cmera. Mentre lobturador
est tancat, una segona cortineta collocada per davant
daquest amb forma de periscopi ens permet veure qu
hi ha davant de lobjectiu. En el moment de disparar, la
cortineta sobre per deixar passar la llum cap a la
pellcula. En aquest precs instant deixem de veure.
Lobturador s un mecanisme molt precs i rpid que
permet limitar lexposici a temps molt breus i controla,
per tant, el temps d'exposici. Parlem de velocitat
d'obturaci per referir-nos a la velocitat amb qu
l'obturador s'obre i es tanca. La velocitat permet dues
coses: controlar el temps d'exposici; i poder fer
fotografies instantnies de cossos en moviment, utilitzant
una velocitat alta per a capturar un instant molt petit de
temps.
La velocitat d'obturaci es regula per segons o per fraccions de
segon. Ms o menys
totes les cmeres disposen d'unes velocitats semblants, tot i que
n'hi ha que estan
limitades noms per un cert interval. Els segons sn indicats amb
el smbol
corresponent a aquesta unitat de mesura del temps i les
fraccions de segon
s'expressen noms amb el nmero fraccionari: si s 1/2 de segon, la
cmera ens
indicar velocitat 2; si s una millsima part de segon 1''/1000,
la velocitat vindr
indicada per 1000:
4'' 2'' 1' 2 4 8 15 30 60 125 500 1250 1000 2000 4000 8000
Menys velocitat
Ms temps d'exposici
Ms velocitat
Menys temps d'exposici
Algunes cmeres disposen tamb d'una posici d'obturador en Mode B
que permet
mantenir l'obturador obert fins que deixem de prmer el
disparador.
La velocitat d'obturaci noms es pot regular en algunes
cmeres. En les altres funciona automticament i l'estableix
la prpia cmera. En les cmeres rflex i les de mig i gran
format hom pot regular-lo a travs d'una rodeta o
electrnicament a travs de la pantalla. Tamb es pot optar
per la graduaci automtica de la velocitat.
Fig. 26 Obturador d'una cmera analgica.
Fig. 27 L'obturador s una cortineta que s'obre i es tanca.
Fig. 28 Control de l'obturador en una cmera analgica.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
6.3 CAPTAR EL MOVIMENT
El moviment s un dels principals motors d'expressivitat en la
fotografia, ja que els
ssers i objectes fotografiats sovint estan en moviment mentre
que la fotografia s
eminentment una instantnia congelada en la qual res no es mou.
L'expressi del
moviment s'aconsegueix fonamentalment actuant sobre lobturador i
el diafragma i
combinant aquests elements amb d'altres com lenfocament
selectiu. Els dos efectes
ms habituals respecte al moviment sn:
CONGELACI DE MOVIMENT. Consisteix en
aconseguir que una imatge d'alt dinamisme en
ple moviment aparegui com congelada en mig
d'aquest moviment de manera que proporcioni
a l'espectador la visi d'un instant que
normalment l'sser hum no capta de forma
separada i esttica. Exemples tpics d'aquest
efecte poden ser una fotografia de les gotes
d'un rierol caient o un patinador en l'aire en
mig d'un salt, etc.
DESPLAAMENT. Consisteix en ajustar un
temps d'exposici prou lent com perqu el
moviment del motiu aparegui desplaat
(mogut) dins duna imatge en qu totes les
altres coses apareixen ntides (no mogudes).
De la mateixa manera, tamb es pot
aconseguir captar una instantnia en la qual el
motiu romangui ntid mentre que tots els
altres elements a la foto apareguin moguts.
Aquest efecte fa ressaltar d'una manera
espectacular el moviment dels objectes i pot
ajudar fins i tot a captar l'atenci cap al motiu, si b la seva
consecuci requereix
d'habilitat amb els controls de la cmera i segurament amb un
trpodeIX.
6.4 COMBINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT DOBTURACI
Tant amb el diafragma com amb la velocitat d'obturaci regulem
l'exposici de llum.
Amb el primer regulem la quantitat i amb la segona el temps
d'exposici.
Quan volem realitzar una fotografia, el fotmetre mesura la
quantitat de llum de
l'escena i, segons aquesta mesura, la cmera ens indica que noms
pot entrar un
determinat flux de llum per a fer una presa correcta. Podem
regular la llum a travs
de l'obturador i el diafragma. Ambds influeixen alhora en
aquesta regulaci i els
podem combinar.
Si volem fer una fotografia d'un espai molt illuminat, podem
tancar molt el
Fig. 29 Amb una velocitat d'obturaci alta (temps d'exposici
breu) s'aconsegueix congelar el moviment de l'aigua (foto de Jordi
Vilar).
Fig. 30 Amb una velocitat d'obturaci lenta (temps d'exposici
llarg) es capta el desplaament de l'aigua (foto de Jordi
Vilar).
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
126
diafragma o b emprar una velocitat rpida. Si, en canvi, volem
fer una fotografia
d'un element poc illuminat i que est en moviment, necessitarem
una velocitat
rpida per a congelar el moviment. Aix far que el temps
d'exposici sigui curt i,
per tant, que ens falti llum per a l'exposici. Per a fer que
entri ms llum obrirem el
diafragma. Si, contrriament, volem fer una fotografia amb un
diafragma obert
perqu ens interessa que hi hagi poca profunditat de camp, per
resulta que l'escena
s molt lluminosa, entrar massa llum i, per tant, haurem
d'equilibrar-la utilitzant
una velocitat rpida per a fer que el temps d'exposici sigui
curt.
Suposem una exposici ideal en la qual el diafragma est a f8 i la
velocitat a 125; si
anem movent una de les dues mesures, l'altra tamb haur de
variar:
DIAFRAGMA f 2 f 4 f 5,6 f 8 f 11 f 16 f 22
OBTURADOR 1000 500 250 125 60 30 15
A igual condici de llum, una major obertura de diafragma exigir
un menor temps
dexposici i a la inversa, s a dir, si tanquem el diafragma,
necessitarem un major
temps dexposici. Per exemple: una fotografia realitzada a 1/250
de segon amb un
diafragma f/8 ens proporcionar la mateixa lluminositat que una
fotografia presa a
1/125 i amb f/11 de diafragma. Hi hauria alguna diferncia entre
ambdues
fotografies? S. En el segon cas aconseguirem una major
profunditat de camp.
DISTNCIA D'ENFOCAMENT
Conforme tanquem el diafragma, obtenim
una major profunditat de camp. Aix
conclourem que la profunditat de camp s
inversament proporcional a lobertura del
diafragma. Per extensi, podem deduir que
per a obtenir fons ms ben enfocats,
necessitarem velocitats baixes. A altes
velocitats dobturaci, tindrem menys fons
enfocat.
Resumim: per aconseguir lequilibri de llum en cada exposici, es
combina lobertura
del diafragma amb el temps dexposici. s a dir, si saugmenta
lobertura del
diafragma (ms lluminositat) cal reduir el temps dexposici (temps
durant el qual la
pellcula est exposada a la llum), en cas contrari, la fotografia
quedaria molt clara
(sobreexposiciX). Igualment, per a captar la llum que hi ha a
lescena, si es redueix
lobertura del diafragma (menys lluminositat) cal allargar
lexposici, sin quedaria
una imatge fosca (subexposiciXI).
Fig.31 Relaci entre diafragma i profunditat de camp.
Fig. 32 Imatge subexposada (esquerra), ben exposada (central) i
sobreexposada (dreta).
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
7 EL VISOR
El visorXII s un dispositiu a travs del qual sobserva el
subjecte o objecte que ser
fotografiat, fent possible compondre lescena i enfocar. Nhi ha
de 2 tipus:
VISOR DIRECTE. Sanomena aix perqu el
dispositiu visor s independent de lobjectiu.
El subjecte o objecte es veu a travs dun
sistema ptic muntat en un tub on apareix
enquadrada lrea de lescena coberta per
lobjectiu. Aquest tipus dobjectius el trobem
en les cmeres compactes o automtiques
analgiques, en les que no s necessari
enfocar. Aquest tipus daparells disposen dun
objectiu fix que proporciona una imatge ntida
dun abast dentre 2 i infinits metres.
El visor directe t un problema anomenat
parallelisme o parallaxiXIII, accentuat en les
fotografies en les que el subjecte est a prop
de la cmera. Aquest problema consisteix en
qu la imatge visualitzada a travs del visor no
coincideix amb la imatge enfocada per lobjectiu (Fig. 33).
Aquesta s la ra per la
qual es van crear altres sistemes com el visor rflexXIV.
VISOR RFLEX. La imatge projectada en
la pellcula o el sensor per lobjectiu
est de cap per avall i invertida
lateralment. El visor rflex utilitza un
mirall per a capgirar-la i un pentaprisma
(bloc de vidre de cinc cares, tres de les
quals platejades), per a corregir la
inversi lateral; per tant, el fotgraf
contempla lescena en la seva posici
real. Aquest s el tipus de visor que
porten les cmeres SLR (single lent
reflex), tamb anomenades rflex per aquesta ra.
El problema de la parallaxi ha desaparegut amb les cmeres
digitals compactes o
els mbils i smartphones, ja que podem visionar a travs de la
pantalla
exactament la mateixa imatge que arriba al sensor a travs de
lobjectiu.
Fig. 33 Amb el visor directe veiem a travs d'una pantalla.
Fig. 34 Degut a la parallaxi no veiem exactament el mateix que
capta l'objectiu.
Fig. 35 Estructura d'una cmera rflex.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
128
8 ELS OBJECTIUS
Perqu els raigs de llum que entren a dins la cmera es projectin
damunt del suport
fotosensible i produeixin una imatge ntida, s necessari que tots
els raigs que passen
pel forat de la cmera conflueixin en un punt, o el que s el
mateix: s'enfoquin. En
les cmeres fosques amb estenopXV (sense lent) el forat havia de
ser molt petit per a
procurar que el punt d'uni del feix de llum, anomenat focusXVI,
es produs en el
mateix forat. Aquest fet impedia que es pogus regular la
quantitat de llum que
entrava a la cmera, fent que els temps d'exposici fossin molt
llargs. Amb la
incorporaci de lents aquest problema quedava solucionat. Les
lents permeten una
major obertura, ja que aquestes el que fan es desviar els raigs
perqu convergeixin
en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport
fotosensible produint una
imatge enfocada.
Les lents sn els elements refringents limitats per dues cares ms
o menys corbes
(divergents o convergents) que desvien la trajectria dels raigs
de llum. Una cmera
pot tenir una lent simple o composta. Anomenem objectiu al
sistema ptic d'una
cmera format per una o un conjunt de lents simples situades al
llarg d'un eix. Moltes
cmeres porten objectius mbils. Es poden canviar segons el que es
vulgui
fotografiar.
Fig. 36 Disposici de diferents lents en tres tipus
d'objectiius.
8.1 ELEMENTS DUNA LENT
Esmentem breument els elements propis d'una lent per a entendre
posteriorment
d'on surten les caracterstiques i la nomenclatura dels diferents
tipus d'objectius.
-Focus: punt posterior a la lent on
convergeixen els raigs de llum (F).
-Pla focalXVII: pla vertical on es situa el
focus, on es forma la imatge.
-Centre de curvatures: els centres de les
esferes de les cares corbes de la lent.
-Centre ptic: punt interior de la lent per
on passen els raigs sense desviar-se.
-Eix ptic: eix que passa pel centre ptic i
els centres de curvatura (lnia discontnua).
-Distncia focal: distncia entre el centre
ptic i el focus (f).
Fig. 37 Curs dels raigs de llum a travs d'una lent.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
D'aquests elements ens interessa la noci de
distncia focal, ja que ser un dels elements
que ens distingir els objectius. En fotografia,
la distncia focal s'expressa en millmetres
(en ptica, en diptries). Per tant, la
distncia del centre ptic al focus ve
determinada en mm. Com major sigui el grau
de desviaci de la llum d'una lent, ms curta
s la seva distncia focal i a l'inrevs, com
ms petit ms distncia focal.
8.2 TIPUS DOBJECTIUS
Els objectius es classifiquen segons la seva distncia focal. La
distncia focal ens
indicar l'angle de visi que avarca un objectiu i la seva
distncia i capacitat
d'enfocament. A ms distncia focal, menys angle de visi. Aix ens
fa dividir els
objectius en quatre grans grups: normals, angulars, macros i
teleobjectius.
Fig. 38 En la imatge inferior la distncia focal s major (100 mm)
perqu el grau de desviaci de la lent s menor.
Fig. 40 Angles de visi i distncies focals.
Fig. 39 Relaci entre distncia focal i angle de visi.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
130
OBJECTIU NORMAL. T una distncia focal de 50 mm per aconseguir
una perspectiva
similar a la de lull hum. T un angle de visi duns 45. Es
caracteritza per la poca
distorsi i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte
en la presa
fotogrfica realitzada des de molt a prop. Aquest tipus dobjectiu
s molt llumins.
La imatge que en resulta sacosta molt a la real. Es recomana per
a la fotografia en
general i s el ms adequat per aprendre els principis bsics de la
fotografia.
ANGULARS. En les cmeres de 35 mm, els angular sn els objectius
menors de 50 o
45 mm: 35 mm, 28 mm, 20 mm, 16 mm. L'angle de visi oscilla entre
50 i 180.
D'aquests objectius diem que sn de focal curt i que tenen un
gran poder de
cobertura. L'angle s ms obert, pot recollir ms escena, per
pticament ens fa la
sensaci que ens allunya d'ella. Aquests elements fan que es
deformin les
perspectives i que es varin les distncies entre els elements:
els objectes situats a
primer terme semblen ms propers i els situats un pla ms enrere
semblen ms
llunyans i es fan ms petits.
Als angular ms curts se'ls anomena grans angulars:
el de 18 mm que t un angle de presa de 94 o l'ull
de peix de 8 mm. Ambds deformen la imatge i
produeixen perspectives molt exagerades,
allunyament dels objectes situats a una certa
distncia i engrandiment dels propers.
Tot i que els angulars ens permeten d'enquadrar un
espai ampli, sempre produeixen deformacions o
distorsions en els objectes i en les distncies. De totes
maneres, a travs de
determinats elements es poden corregir les distorsions que
aquests objectius
produeixen mantenint el seu angle de presa.
TELEOBJECTIUS. Els teleobjectius permeten angles de visi
inferiors a 50 i la
distncia focal s ms gran que l'objectiu normal: 85 mm, 100 mm,
20 mm, 500 mm,
1000 mm, 2000 mm.
Els teleobjectius estan
dissenyats per apropar els
subjectes situats a gran
distncia ampliant la imatge
pticament. Com ms llarg
sigui l'objectiu (ms distncia
focal) ms ens podrem
apropar a elements llunyans.
Per tant, aquests objectius tindran angles de visi molt tancats
per capacitat per
acostar-se a elements molt llunyans.
Aquests dos elements fan que es comprimeixin els espais en
profunditat i la
perspectiva. La distncia entre un element situat a primer pla i
el fons sembla menor
Fig. 41 Imatge captada amb un gran angular.
Fig. 42 Teleobjectiu. Fig. 43 Imatge captada amb un
teleobjectiu.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
i el fons mateix ens sembla ms proper del que s a la realitat.
Quan enfoquem
persones tamb sembla que siguin ms properes a la cmera. Com ms
gran s la
distncia focal, menor s la profunditat inherent a
l'objectiu.
Una altra caracterstica dels teleobjectius s que proporcionen
poca profunditat de
camp i no permeten enfocar elements molt propers. Per ltim, cal
dir que els
teleobjectius tenen una lluminositat bastant baixa, necessitem
escenes ms
illuminades, suports ms sensibles o mantenir el diafragma fora
obert.
MACROS. Serveixen per a obtenir un acostament
mxim. La distncia mnima de lobjectiu al subjecte s
molt inferior a la resta dobjectius. Es caracteritzen
per ser capaos denfocar a distncies molt curtes,
reproduint els elements o imatges enfocades a un ter
o un quart de la seva grandria real. Qualsevol objectiu
Macro ha destar preparat per a realitzar un
enfocament sobre un objecte al 50% de la seva
grandria real amb una ampliaci del factor 0.5, com a mnim. La
distncia focal es
troba entre els 50 i els 200 mm. s ideal per a fotografiar
insectes i flors.
OBJECTIUS DE DISTNCIA FOCAL VARIABLE (ZOOMXVIII). Aquest tipus
dobjectiu
permet, a diferncia de la resta, variar la distncia focal sense
canviar lobjectiu.
Amb aquesta caracterstica trobem els zooms gran angular, els
zooms macro i els
zooms teleobjectius. Acostumen a ser ms grans i pesats, per al
mateix temps
poden arribar a substituir a diferents objectius de distncia
focal fixa. s el tipus ms
verstil i lopci ms econmica per a obtenir un ventall de
distncies focals. Pel
contrari, aquest tipus dobjectiu ofereix menys lluminositat que
els altres, ja que la
seva obertura de diafragma va del f/4.5 al f/5.6. Els objectius
fixes sn ms
lluminosos perqu aconsegueixen una obertura de fins a f/2.
8.3 LENFOCAMENT
Els objectius ens permeten:
-Que amb la cmera abastem un angle de visi determinat (ms obert
o ms tancat).
-Produir aberracions ptiques per corregir-ne d'altres.
-Modificar la sensaci de les distncies en profunditat.
-Acostar-nos a element llunyans o a elements molt petits i
propers.
-Tenir ms o menys capacitat de profunditat de camp.
-Obtenir una imatge enfocada.
Ja hem explicat que les lents sn les encarregades de rebre els
raigs de llum que
entren a la cmera. Elles determinen la capacitat de visi que
tindr la cmera i
tamb determinen la seva capacitat d'enfocament. Les lents fan
que els raigs que
entren a la cmera tornin a convergir en un punt, el focus, i
desprs es projectin a
sobre la pellcula o superfcie sensible tornant a formar la
imatge. Segons com es
Fig. 44 Imatge captada amb un macro.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
132
produeixi aquesta convergncia, la imatge ser ms o menys
enfocada. L'enfocament
depn de la distncia a la que estan els elements respecte a la
cmera.
El cristall dels nostres ulls varia la seva curvatura cada
vegada que dirigim els ulls a
un lloc diferent perqu puguem veure les coses enfocades. La
cmera fa aquesta
operaci movent les lents de l'objectiu manualment (nosaltres fem
girar l'objectiu) o
automticament (amb l'autofocus). Quan nosaltres fixem la mirada
en un element
concret, aquest queda enfocat, per els elements que queden per
darrera o per
davant no els veiem correctament, ja que la nostra mirada s
selectiva.
Amb les cmeres aix no succeeix de la mateixa manera; pot ser que
un espai molt
gran quedi completament enfocat, que tots els seus elements es
vegi ntidament.
Amb algunes cmeres es pot controlar l'enfocament: fer que una
part dels elements
que apareixen estiguin enfocats i que la resta es vegin borrosos
o al revs.
La profunditat de camp s un element que en molts casos podem
controlar, podem
decidir si noms volem un element enfocat i la resta d'imatge
desenfocada o que tot
all que enquadrem aparegui ben enfocat. Com hem anat veient, hi
ha diferents
parmetres que condicionen la profunditat de camp,
recordem-los:
L'obertura del diafragma. Com ms obert estigui el diafragma
menys profunditat de
camp. Com ms tancat el diafragma, ms profunditat de camp. Per
exemple, en les
mateixes condicions tindrem ms profunditat de camp si captem una
imatge amb un
diafragma de 22 que amb un de 4. Si volem triar el diafragma per
a aconseguir la
profunditat de camp desitjada, haurem d'ajustar la velocitat per
a controlar la llum.
La distncia focal de l'objectiu. Com ms curt sigui l'objectiu ms
capacitat
d'enfocament tindr, podem dir que a menys distncia focal / ms
profunditat de
camp. En les mateixes condicions podrem aconseguir ms
profunditat de camp amb
un objectiu de 28 mm que amb un de 200 mm.
La distncia respecte a l'objecte enfocat. Utilitzant un mateix
objectiu, si enfoquem
objectes llunyans tindrem ms capacitat d'enfocament que no pas
si enfoquem
objectes molt propers.
Podem dir que les condicions ms aptes per aconseguir molta
profunditat de camp
serien: utilitzar un objectiu de focal curt, enfocar un objecte
allunyat i emprar un
diafragma tancat.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
9 LA SENSIBILITAT
Als inicis de la fotografia, els fotgrafs o els seus ajudants
preparaven manualment
les seves emulsions. Al cap dels anys, els materials sensibles
es comercialitzaren. Les
plaques seques sensibilitzades es venien en caixes.
Posteriorment aparegu el rull i,
ms tard, la pellcula perforada.
L'exposici de l'emulsi a la llum i la formaci de la imatge
seguiran el segent
procs: els fotons actuen sobre els electrons dels ions de BR-,
aquests es desprenen i
neutralitzen els ions de plata ms prxims Ag+. Segons la
intensitat i quantitat de
llum, els cristalls d'halur de plata rebran ms o menys fotons i,
per tant, contindran
ms o menys toms de plata per cristall. Desprs de l'exposici
tenim una imatge
latent no visible. Amb el revelador ampliem aquestes zones
milions de vegades fins a
fer perceptible el negre.
9.1 LA PELLCULA
PARTS. Les pellcules fotosensibles tenen
diferents capes:
-Suport de la pellcula (de cellulosa o
poliester). A la part inferior del suport hi
ha un pigment antibaf que impedeix la
reflexi de la llum.
-Capa adhesiva.
-Emulsi fotosensible.
-Capa protectora de gelatina per a protegir l'emulsi i evitar
que es ralli.
CARACTERSTIQUES. Les pellcules sensibles es diferencien:
-Pel seu format (mida i nombre de negatius que permet
obtenir).
-Pel tipus d'emulsi.
-Pel tipus d'imatge que produeixen (blanc i negre, color,
diapositiva, infraroja...).
-Pel seu ndex de sensibilitat a la llum.
Les pellcules per a negatius en blanc i negre tenen una capa
d'emulsi fotosensible que quedar ms o menys afectada per
la llum. En canvi, les pellcules en color tenen tres capes
d'emulsi: una sensible al blau, l'altra al verd i una tercera
al
vermell (a vegades tamb una altra capa s sensible al groc).
Cada una queda afectada per una longitud d'ona diferent.
Cada
capa cont uns productes qumics que produeixen un pigment
(copulants cromgens) quan queden afectades per la llum i se
les revela. Aquest pigment ser sempre del color
complementari de la longitud d'ona que afecti l'emulsi de la
capa. La capa sensible
Fig. 45 Pellcula de cellulosa.
Fig. 46 Rodets de pellcula fotogrfica; de 24 exposicions en
blanc i negre (a dalt) i 36 exposicions en color (a baix).
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
134
al blau produir groc; la del verd, magenta; i la del vermell,
cian. Si mirem el
negatiu, veurem que els colors no coincideixen amb la realitat,
sn els seus
complementaris. Al fer les cpies del negatiu, aquest deixar
passar la llum que
tornar als color complementaris originals.
9.2 GRAUS DE SENSIBILITAT
Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La
llum pot ser que les
afecti ms o menys rpidament, que s'ennegreixin de seguida o que
els costi ms de
fer-ho. La sensibilitat de l'emulsi depn de la qualitat del
material sensible per
tamb de la mida de les seves partcules. Aix condicionar la
manera com la llum
les afecta. Com ms gran sigui la seva superfcie ms rpidament el
material quedar
afectat i una zona ms mplia s'ennegrir. Si les partcules sn ms
petites, aquest
procs es produir ms lentament. El fet que una pellcula sigui ms
o menys
sensible determinar els segent aspectes:
TEMPS DEXPOSICI. Si s ms sensible ser ms breu, la pellcula
quedar
afectada ms rpidament i els temps d'exposici podran ser menors o
no
necessitarem tanta llum per a obtenir la fotografia. Per tant,
si hem de fer la
fotografia en un lloc amb poca llum ser ms adequat escollir una
pellcula
bastant sensible. Si volem tirar fotografies a elements que es
mouen i necessitem
una velocitat d'obturaci alta, tamb ser ms adequat emprar una
pellcula
sensible per escurar els temps d'exposici i, per tant, poder
augmentar la
velocitat.
DEFINICI. Si en una pellcula bastant sensible els halurs de
plata sn ms grans,
aix afectar a la definici de la imatge que s'obtingui. Aquesta
tindr un graXIX
ms gran i, per tant, menys definici. Amb pellcules poc sensibles
succeir al
revs, tindran ms definici i seran ms aptes per a fer cpies a
gran format.
CONTRASTS. El gra fi permetr captar ms varietat de tons i
definir millor les
gradacions tonals. Amb el gra gruixut el contrast ser ms gran.
Moltes
pellcules, per, han superat aquests condicionants deguts a
l'ndex de
sensibilitat. Es comercialitzen pellcules amb emulsions
sensibles rpides i amb
molta definici.
La sensibilitat es mesura segons lestndard ASA, de lISO
(International Standard
Organization). Com ms sensible sigui la pellcula, ms
lluminositat podr captar,
per tant necessitar menys temps dexposici o obertura de
diafragma. La definici
de la pellcula tamb disminuir com ms sensible sigui aquesta.
Caldr, doncs,
trobar un equilibri ptim entre definici i lluminositat.
Segons lestndard ASA, com ms petit sigui el nombre de la
grandria del gra,
menor ser la sensibilitat, tenint en compte que hi ha
sensibilitats tpiques de 100,
200, 400, 800 i 1600 ASA. Una pellcula de 200 ASA proporciona el
doble de
lluminositat que una pellcula de 100 ASA i la meitat que una de
400 ASA.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
24 100 125 200 400 800 1000 3200
Menys sensible - Ms lenta - Gra ms fi Ms sensible - Ms rpida -
Gra ms gruixut
-Les pellcules de 100 ASA sn les de consum habitual pel gran
pblic. Sn aptes per a exteriors illuminats. Ofereixen
qualitat
d'imatge.
-Les de 200 i 400 sn ms sensible i aptes per a dies ennuvolats
i
interiors. Sn pellcules que utilitza el pblic en general.
-En les mateixos casos es pot utilitzar 800 que t un gra ms
gruixut que el 400.
-400 ASA s molt utilitzat en pellcula en blanc i negre.
9.3 LA TECNOLOGIA DIGITAL
Un component com a totes les cmeres digitals s l'"ull"
amb qu capten les imatges: el CCDXX. El CCD o Coupling
Charge Device (Dispositiu de crrega d'acoblament) s un
element de silici semiconductor fotosensible que
converteix la llum en senyal elctric. Aquest sensor est
compost per milers o milions de cllules fotosensibles
(quadrades, rectangulars o pentagonals). Cada un
d'aquests minsculs "condensadors" s un element d'imatge
("picture element" o pxelXXI), capa de convertir i
acumular electrons a mesura que rep fotons.
La capacitat de resoluci o detall de la
imatge depn del nombre de cllules
fotoelctriques del CCD, s a dir, pxels.
Per tant, a major nombre de pxels, major
resoluci.
Els pxels del CCD registren tres colors
diferents: vermell, verd i blau; per la qual
cosa tres pxels, un per cada color, formen
un conjunt de cllules fotoelctriques
capa de captar qualsevol color en la
imatge.
Desprs d'un determinat temps d'exposici a la llum, un circuit
adequat va "llegint"
els pxels, un a un de manera ordenada i seqencial, pel
procediment d'anar "corrent"
o desplaant les crregues acumulades a cada un dels pxels. Quan
s'han llegit tots
els pxels, altres circuits dirigeixen aquestes crregues de
manera que poden
reconstruir una imatge, partint del segent conveni: alt nombre
de crregues sn
zones brillants, baix nombre de crregues, zones fosques.
Fig. 47 Rodets de 100 ASA (esquerra) i 1000 ASA (dreta).
Fig. 48 CCD d'una cmera digital.
Fig. 49 Representaci ampliada d'un CCD.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
136
Desprs, les crregues elctriques es converteixen en valors
digitals de 0 a 16
milions, depenent de les prestacions de nombre de bits3 que
sigui capa d'interpretar
la cmera, daix en diem profunditat de color.
En funci de la marca o el model de cmera, aquesta informaci
ser
emmagatzemada en un format grfic determinat (jpeg, tiff, bmp,
raw, etc.). El
suport on s'emmagatzema l'esmentada informaci pot variar en
funci del fabricant.
Existeixen diversos sistemes tal com veurem ms endavant.
Com a ltima fase del procs, un programa resident en la prpia
cmera realitzar la
compressi de l'arxiu segons els parmetres definits per
l'usuari.
SENSIBILITAT. Encara que el sensor CCD no tingui res que veure
amb les emulsions
d'halur de plata de les pellcules tradicionals, s'ha definit una
equivalncia en el
grau de sensibilitat del sensor respecte al codi ISO de la
pellcula tradicional. Un
dels grans avantatges de les cmeres digitals s que la major part
d'elles permeten
canviar la sensibilitat de l'equivalncia ISO en qualsevol
moment, mentre que en el
sistema tradicional hem d'acabar el rotlle i substituir-lo per
un altre per a obtenir
una sensibilitat d'emulsi diferent. Igual com succeeix amb les
pellcules
tradicionals, a major sensibilitat major s l'aparici de
partcules disperses de colors
diferents als que correspondrien a la superfcie fotografiada,
efecte que sanomena
tamb "soroll".
3 Un bit (de smbol ms habitual b), (de l'angls, binary digit,
"digit binari"), s la unitat d'informaci mnima utilitzada en
Informtica i en Teoria de la Informaci. Un bit pot tenir noms dos
estats mtuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o
verdader o fals. Un byte s una collecci de bits (generalment
vuit).
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
10 LA CMERA DIGITAL
Amb la fotografia digital ja no tenim pellcula
sensible, ni negatius; la captaci de la imatge es
fa directament amb una placa de sensors que
llegeix la informaci lumnica. La cmera traduir
aquesta informaci lumnica a llenguatge digital i
convertir la imatge en un fitxer. La imatge tindr
un format concret, per el que determinar la
definici i les possibilitats d'engrandir la imatge no
ser pas noms el seu permetre sin la densitat
de fotosensors de la placa, cada un dels quals ser
un pxel de la imatge, i tamb dels bitsXXII
(informaci de color) de cada un d'aquests pxels. Com ms densitat
de pxels (com
ms resoluci de sensor), ms es podr ampliar la imatge sense
perdre definici. En
definitiva, tot i que hi ha diferents mesures de sensors en les
cmeres digitals, no
parlem de formats referint-nos a la mesura de les imatges sin
als pxels i la
resoluci.
Tot i la diferncia del tipus d'imatge que acaben generant les
cmeres digitals i les
convencionals, molts elements de les cmeres digitals continuen
essent els mateixos
que en les convencionals: alguns elements ptics, velocitat
d'obturaci, diafragma...
Per dins, per, les cmeres digitals sn ms complexes.
La informaci de les cmeres digitals s'emmagatzema en targetes o
petits discs durs
fins que la informaci sigui transferida a algun altre aparell.
Les targetes no sn per
a guardar permanentment les fotografies i tenen una capacitat
limitada. La
informaci es pot transferir posteriorment a un ordinador a travs
de la targeta
(inserint-la a la ranura corresponent) o amb connexi (Firewire,
USB...) utilitzant el
programa oport.
A part dels elements comuns amb les cmeres convencionals
(sistema de visi,
ptica, etc.) aquests sn alguns elements a tenir en compte de les
cmeres digitals:
Sensor. Tipus (CCD o CMOS), mida, sensibilitat i resoluci (nmero
de pxels
amb qu captura les imatges).
Bffer. Memria on es guarden temporalment les dades abans de
passar a la
memria de la targeta. Determina la velocitat d'emmagatzemament
de dades.
Tipus de tarja que utilitza per a emmagatzemar temporalment
les
fotografies.
Format amb el que guarda les imatges.
Tipus de sortida de dades: FireWire o USB
Tipus de pantalla per a visualitzar les fotografies.
Fig. 50 Cmera digital.
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
138
10.1 LA FOTOGRAFIA DIGITAL
La fotografia digital, al contrari que la fotografia de film
tradicional, fa servir
sensors electrnics per tal de gravar la informaci de la imatge
en un suport
electrnic, en lloc de fer canvis qumics a la superfcie del
film.
A simple vista no apreciarem grans diferncies entre la clssica
cmera de pellcula
qumica (de "rotlle") i una cmera digital. Tanmateix, sn moltes
les diferncies de
concepte i resultat final entre una i altra.
Per comenar, i potser com a concepte ms significatiu,
utilitzant una cmera digital eliminem el factor sorpresa.
Immediatament desprs de cada presa podem veure el
resultat de l'exposici a travs de la pantalla de LCD4 que
incorporen les esmentades cmeres.
D'altra banda, i no menys important que l'anterior, grcies a
l'aven de les tecnologies de comunicaci i transmissi de
dades, una imatge presa a qualsevol part del mn pot ser
visualitzada en qesti de
minuts o segons en qualsevol altre punt a milers de
quilmetres.
Desapareixen tamb els processos intermedis, per tant, la imatge
captada es
correspon amb el resultat final. Sens dubte, en el resultat
final influiran els mitjans
utilitzats per a visualitzar l'esmentada imatge o el format amb
qu hagi estat gravat
l'arxiu que la cont. A ms, amb la desaparici d'aquests processos
de revelat
eliminem una etapa que genera diversos tipus de residus qumics
i, per tant, les
converteix en ms ecolgiques.
En un CD-R podem emmagatzemar milers de fotos, i amb els DVD-R
fins i tot 8
vegades ms que en el suport anterior. Tamb podem guardar grans
quantitats
dimatges en un disc dur. Sens dubte, aix s molt ms prctic que
caminar amb
lbums, negatius o transparncies i, potser, ms segur. Tamb podem
treure milers
de cpies de la presa original sense el deteriorament ms
mnim.
Tot aix i molt ms grcies a qu les cmeres digitals emmagatzemen
directament la
informaci de la imatge captada en forma d'arxiu digital, d'aqu
ve el seu nom. En
ocasions, tamb se les ha anomenat cmeres numriques pel mateix
motiu.
10.2 PARMETRES DE LENTORN DIGITAL
A lhora dadquirir una cmera digital, cal tenir presents una srie
daspectes que
determinaran quin model sajusta ms a les necessitats de
cadasc:
4 Liquid Crystal Display (Pantalla de cristall lquid). Aquesta
tecnologia va ser desenvolupada el 1970
pels investigadors nord-americans Boyle i Smith dels laboratoris
Bell.
Fig. 51 Cmera digital compacta amb pantalla LCD.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
TIPUS DE CMERA. Defineix la construcci del cos sobre el qual hi
ha muntats els
components (compacta, SLR5, SLR d'ptiques intercanviables,
etc.).
PXELS EFECTIUS. Nombre de pxels que es convertiran en punts de
la imatge
resultant. Podem trobar al mercat models assequibles de ms de 25
megapxelsXXIII.
CCD. Definir la mida i tipus de lector. La mida estndard per al
sensor de les
cmeres equivalents a les de 35 mm (les de "rotlle") s
d'aproximadament 24 x 16
mm.
MIDA DE LA IMATGE. Ha d'indicar el nombre de pxels tant del
costat llarg com del
costat curt del rectangle corresponent a la imatge que captar la
cmera. El
producte d'ambds costats ha de coincidir amb el nombre de pxels
que s capa de
captar el sensor CCD. En aquest sentit, una cmera capa de
generar imatges de
1500 x 1000 punts disposaria d'un sensor CCD de 1.5
megapxels.
La major part de cmeres disposen d'un dispositiu mitjanant el
qual podem definir
imatges a una mida menor de la qual permet el CCD a fi de reduir
la mida dels arxius
si no precisem la qualitat mxima.
MODES DE TRET. Indicar la seqncia i velocitat de trets
consecutius. La seqncia
pot variar depenent del model. En alguns casos no s configurable
i permet noms un
tret (encara que mantinguem premut el disparador) anomenat mode
Single (S).
D'altres disposen tamb de trets continus a alta i baixa
velocitat (C H i C L ),
mltiples exposicions (sobre el mateix "fotograma") i
autodisparador (en alguns casos
amb possibilitat de definir el temps de retard de tret).
La velocitat de tret (no confondre amb la velocitat d'obturaci),
dependr de la
capacitat de procs de la cmera. Es defineix per "fps" frames per
second i
actualment ja supera els 8fps en els models professionals. A ms,
cal tenir en compte
el nombre mxim de trets consecutius en manera contnua, la qual
cosa dependr de
la mida de la memria intermdia, on es guarden les imatges abans
de ser
transferides al sistema d'emmagatzematge definitiu, aix com de
la mida de les
imatges.
MONITOR LCD. Aquest apartat ha d'indicar les caracterstiques de
la pantalla de
visualitzaci de la que disposen la quasi totalitat de les cmeres
digitals. Aspectes
importants a conixer de la pantalla de cristall lquid sn: la
mida, en general
expressada en polzades; la resoluci, expressada en punts totals;
el tipus de
pantalla, per ex. TFT6; el sistema d'illuminaci; etc. En alguns
models la pantalla
permet ser desconnectada.
5 Single lent Reflex 6 Thin Film Transistor. Tipus de pantalla
plana de LCD en la qual cada pxel est constitut per tres
transistors (vermell, verd i blau).
-
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
140
SORTIDA DE VDEO. Alguns models permeten la connexi directa a un
televisor
mitjanant interface RCA per poder visualitzar les imatges a
travs de la seva
pantalla. s important recordar que a Europa s'utilitza el
sistema PAL i a Amrica el
NTSC. La major part dels models que disposen d'aquest tipus de
sortida tamb
permeten commutar entre els dos sistemes.
INTERFACE. Indica el tipus de connexi disponible per a
descarregar els arxius
d'imatge a lordinador. La majoria utilitza el port USB. No
obstant aix, tamb
existeixen unitats lectores de targetes que permeten la
descrrega de forma ms
rpida i estalviant bateries.
VISOR. La major part de models disposen d'un visor ptic que ens
permet veure de
forma directa l'enquadrament de la imatge. L'angle de visi s'ha
de correspondre amb
el de l'ptica, encara que en alguns casos es produeixi un efecte
d'aproximaci o
allunyament anomenat "magnificaci" que ve expressat en producte
de la unitat (p.
ex.: 0.8x). D'altra banda, la "cobertura" del visor no acostuma
a ser del 100% de la
imatge captada per l'ptica, fins i tot en les cmeres SLR
(+-95%). Alguns models SLR
disposen de corrector diptric.
Resulta molt prctic poder consultar informaci de l'estat de
l'exposici i altres a
travs del visor. Alguns parmetres tils sn: focus, velocitat
d'obturaci, exposici,
compensaci de l'exposici, compensaci de la potncia del flaix,
fotograma, etc.
AUTOFOCUS. Capacitat d'enfocament automtic del subjecte i modes
del sistema.
Els models ms bsics disposen d'una ptica amb un sistema anomenat
"enfocament
fix", en aquest apartat hauria d'indicar quina s la distncia
mnima d'enfocament per
a aquests models, ja que des d'aquest punt el mantenen fins a
l'"infinit".
Les cmeres compactes, en
general, disposen de l'anomenat AF
de "Servo nic" que consisteix a
mantenir l'enfocament obtingut
mentre premem el disparador (en
pretret) encara que el subjecte canvi de posici. La
majoria de les SLR disposen, a ms de l'anterior i del
sistema manual, de l'anomenat AF de "Servo continu"
que mant el seguiment d'enfocament sobre el subjecte encara que
aquest estigui en
moviment, la qual cosa s molt til per a fotografies d'acci,
esport i animals. Els
models professionals, a ms, disposen de diverses zones
d'enfocament.
PTICA. Ha d'indicar la distncia focal (o distncies si disposa de
zoom) i el nmero
"f"7 d'obertura mxima. En el cas de les cmeres SLR d'ptiques
intercanviables
aquestes dades no apareixeran al manual de cos ja que les
especificacions dependran
de l'ptica que muntem. No obstant aix, conv saber la
compatibilitat i el sistema
7 El nmero "f" indica la mxima obertura del diafragma i, per
tant, ens dna una idea de la lluminositat de l'esmentada ptica
(1.4, 2, 2.8, 4.2, 5.6, etc.). Com menor s el nmero ms lluminosa s
l'ptica.
Fig. 52 Opci d'autofocus.
-
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
6. LA CMERA
de muntatge. Tamb s important conixer l'"angle d'imatge" que s
el factor pel
qual cal multiplicar la distncia focal. Aquest factor acostuma a
ser de 1.5 x, s a
dir, que un objectiu de 50 mm es converteix en un de 75 mm.
Per a les cmeres d'ptica fixa s imprescindible conixer la
distncia/segon focal, i
el nmero "f" d'obertura mxima, el qual ens permetr escollir el
model que millor
s'ajusta a les nostres necessitats.
Una altra dada important s la quantitat daugments de zoom que
s'obtenen
mitjanant l'ptica i quants de forma digital, ja que aquests
ltims van sempre en
detriment de la qualitat resultant de la imatge. Tamb pot ser
una dada interessant
conixer el nombre i la qualitat dels elements que componen
l'ptica aix com els
grups pels quals est composta.
MESURA DE L'EXPOSICI. Tipus de fotmetre que utilitza la cmera. s
important
saber si la lectura de la llum que realitza la cmera, i que al
final definir les
variables d'exposici8 per a la presa, es duu a terme mitjanant
un fotmetre extern
o a travs de la lent (TTL). A ms, certes cmeres reparteixen
entre diferents
fotmetres la lectura de la llum de l'rea d'enquadrament, amb la
qual cosa realitzen
determinats algoritmes que milloren el resultat. En alguns
models ms sofist
