Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALSetembre - octubre de 2007

73

(Continua)

El control de les espècies al·lòctonesinvasores ha esdevingut un tema devital importància per a la conservacióde la biodiversitat i les activitatseconòmiques. Ha estat una qüestiópresent en fòrums de debat internacio-nals que s’ha traduït en l’establimentd’acords com ara el Conveni Interna-cional per a la Protecció de les Plantes(1951), el Conveni de Berna (1972), elConveni de la Biodiversitat aprovat a laCimera de Rio (1992), el Conveni deBarcelona (1995) de Protocol sobreÀrees Especialment Protegides i laDiversitat Biològica a la Mediterrània, ol’Estratègia global per a la conservacióde les plantes (2002). Es tracta d’unaproblemàtica que, en aquest moment,es considera el segon factor de pèrduade biodiversitat del Planeta, després dela destrucció d’hàbitats.

En estats com Austràlia, Sudàfrica,EUA... i en nombrosos territoris insu-lars la situació provocada per lesplantes invasores és greu i, fins i tot,s’ha valorat el seu perjudici des delpunt de vista econòmic, per la qualcosa s’inverteixen grans esforços en elseu control. A casa nostra, podem dirque estem en una fase inicial d’invasióde diverses espècies que causenprejudicis considerables en territorisveïns. No estem en un punt crític nitampoc convé crear alarmismes peròjustament és araquan unaestratègia benplantejada iexecutada podriaser definitiva pertal d’evitar ominimitzarproblemes en elfutur sensemalbaratarrecursoshumans ipressupostaris,que ja de per si,són escassos enla conservacióde la Natura.

Reflexions entorn a la problemàtica de les plantes invasores

A Catalunya, les universitats, algunesentitats i equips gestors d’espaisnaturals protegits han portat a termeestudis, treballs i actuacions puntualsrespecte a les espècies invasores.Últimament s’han elaborat catàlegs idiagnosis de la perillositat de lesplantes invasores (capacitat invasora,l’impacte actual i potencial i la dificultatd’eradicació). Les línies de treballpossibles són múltiples, però l’eficàciadel conjunt d’actuacions depèn engran mesura de què estiguin benarticulades, orientades i prioritzades.

Són diverses les consideracions queconvindria fer. En primer lloc ésfonamental reduir el màxim l’entrada denova planta de tàxons perillosos. Lesactuacions de control i eradicaciód’exemplars poden resultar ineficacessi al mateix temps no es minimitzen lesentrades de nova planta. Es fanecessari doncs estudiar quines sónles vies d’entrada de la planta invasorai procedir de manera preventiva.

Caldria elaborar una normativad’urgència sobre la comercialitzaciód’aquelles espècies invasores de lesquals ja s’ha detectat la sevaperillositat al nostre territori. Algunesplantes pertanyen a grups (gèneres,famílies...) amb una gran potencialitatinvasora i per tant, no és suficientnomés la prohibició d’una espècie ja

Editorial

Ailanthus altissima

Senecio inaequidens

22

que de seguida es comercialitza una desimilar amb una problemàtica semblant.

La jardineria pública, i molt especialment larestauració d’obra pública (infraestructuresde comunicació com carreteres, línies deferrocarril...) tenen una gran incidènciarespecte a dispersió d’espècies per tot elterritori, superfície afectada i diversitat deplanta utilitzada. També són responsables dela dispersió de plantes, que tot i ser espèciesautòctones, procedeixen de zones llunyanesi genèticament són molt diferents alsindividus de la mateixa espècie que viuen alterritori, comportant a més de la dispersió deles plantes, contaminació genètica. Elperíode de temps existent entre la concreció il’execució d’un projecte permet fercontractes de producció a vivers. Aquestssón capaços de disposar de planta en 6-9mesos a partir de llavors d’espècies de lazona afectada. En aquest sentit ja s’hanrealitzat algunes experiències amb viverssense increment de les despeses.

Una segona línia de treball és la deteccióprecoç. La inspecció del territori ambprogrames específics de vigilància permetria,amb una formació adequada, detectar elstàxons perillosos a temps per fer unaeradicació senzilla, ràpida i barata queestalviaria a mig i llarg termini moltsproblemes i diners.

La formació de tècnics i de vigilants tambécomportaria que en molts informes sobreactivitats i projectes s’incorporessin mesuresper prevenir, evitar o minimitzar expansionsde tàxons invasors perillosos (acabaments imanteniments de carreteres, plans de millorade lleres o boscos, etc.).

Les campanyes d’eradicació i controld’espècies han de ser l’últim recurs. Són lesactuacions que requereixen una despesa mésimportant, sovint hi ha afectacionscol·laterals al medi i no solucionen de manerasatisfactòria el problema.

És important l’eliminació de focus perillosos,normalment exemplars o grupets situats

estratègicament (sobre cursos fluvials, viesde comunicació, etc.), que dispersen llavorsque arriben a una superfície de territori forçagran. A vegades són plantats per particularsperò també llavors hi ha la possibilitatd’oferir una substitució d’aquests exemplarsper altres espècies no conflictives, tal comho fan paleses algunes experiències recents.

Per eliminar i/o controlar una població caltenir clares quines són les prioritats detàxons que cal controlar i/o eradicar i cal teniren compte la viabilitat de l’acció i els recur-sos presents i futurs que hi caldrà destinar.Planificar bé significa no malbaratar recursos.

Existeixen nombroses plantes invasoresl’eradicació total o control de les quals no ésassumible, però que pot ser viable mantenir-les sota control a un nivell determinat depresència en zones determinades on compor-ten una afectació important, com ara sobreun tàxon autòcton amenaçat.

Confeccionar una llista completa de plantesinvasores perilloses és complex, pensem queper exemple la perillositat dels diferentstàxons varia segons la zona. És possibleperò, poder disposar d’una primeraaproximació tal com s’ha fet a les comarquesgironines.

Com en molts altres temes, la coordinacióentre administracions és fonamental perquèuna participació coordinada, des del Cosd’Agents Rurals i tècnics d’administracionsambientals i sectorials fins a brigadesmunicipals o de carreteres, poden tenir unamajor capacitat que actuacions aïllades, iincorporar pràcticament les tasques decontrol en les feines rutinàries. Fins i tot, espodria evitar accions contraposades de lamateixa Administració.

És per tot plegat que és fonamental portar aterme una campanya de sensibilització sobreel tema que permeti a tots els sectorsparticipar harmonitzant els esforços perafrontar amb èxit la problemàtica de lesespècies invasores.

Sessions científiques

Té sentit biològic fer tipologies d’ecosistemes? Una reflexió a partir del cas

dels estanys dels Pirineus

El 8 de maig passat, a la Sala de Graus del’Escola Tècnica Superior d’EnginyeriaAgrària de la Universitat de Lleida, va tenirlloc una xerrada a càrrec del Dr. Jordi Catalan.S’hi van aplegar al voltant de 25 assistents,bàsicament alumnes de segon cicle del’enginyeria de forest i professors del’escola, tots ells interessats en l’àmbit delconeixement i la gestió dels ecosistemesaquàtics.

El primer aspecte que es va abordar va ser elconcepte tipològic d’espècie, que malgrat vaabandonar-se amb Darwin pel concepte

poblacional d’espècie, encara és moltpresent en la biologia en general i l’ecologiaen particular. Una tipologia és unaclassificació en tipus, i un tipus és un grupd’elements unitaris que tenen una mateixamena d’estructura. Quan parlemd’ecosistemes, fins on podem portar això decompartir una mateixa mena d’estructura?

La xerrada es va estructurar en relació ambaquesta qüestió i els estanys d’altamuntanya varen presentar-se com a casd’estudi. Primer es va il·lustrar com ésl’ambient en els estanys d’alta muntanya,

(Continua)

Botanics. Royal BotanicGarden Edinburgh, núm.30. Tardor 2007. 15 p.

Cartografia: la visió delmón. Mètode. Revista deDifusió de la Investigació,núm. 53. Universitat deValència, primavera 2007.156 p.

33

entrant a explicar els seus trets més típics itòpics: que són petits, que se situen en con-ques poc vegetades, que tenen unacomposició química molt variada, que sónmolt transparents i que són freds. Després esvan presentar els organismes que s’hitroben, des d’elements aliens com els peixos—introduïts en la majoria d’estanys perl’home en detriment dels amfibis— fins alsmicroorganismes del plàncton, tot passantpels macroinvertebrats i les plantesaquàtiques.

Un cop introduïts els elements en joc, es vamostrar una anàlisi de com s’estructuren lescomunitats, les quals ho fan fonamentalmentde dues maneres: les comunitats amb estruc-tura aniuada d’espècies i les d’estructura enmosaic. Totes les comunitats tenen unanaturalesa estadística i responen a la propen-sió d’algunes espècies d’aparèixer juntes,encara que una bona part, si no una majoria,no presenta cap tendència significativa.

Les comunitats presenten lligams estadísticsamb alguns paràmetres ambientals, però elmés remarcable és que en cada grupd’organismes pesen de manera significativaaspectes molt diferents. Per exemple, lesdiatomees responen sobretot a aspectesquímics de l’aigua; el zooplàncton a la midadels estanys i a aspectes tèrmics i elsquironòmids a l’altitud i al grau de distròfiade les aigües. A més, dintre de cada grup,trobem comunitats que no responen pas a lapauta general del grup, comunitats de diato-mees que poc els fa la composició química del’aigua, comunitats de zooplàncton que pocels importa la mida de l’estany i comunitatsde quironòmids que poc els diu el grau dedistròfia. Tot plegat resulta un mosaic forçacomplex. Per cada grup taxonòmic podríemfer unes classificacions d’estanys segonsparàmetres físicoquímics, però no entrobaríem una que anés bé per a tots icadascun d’ells. No existeix una tipologiad’estanys ni funcional ni estructuralment.

Tot hi així, tampoc és cert que tot siguin can-vis graduals i tot sigui igualment possible.En les variables ambientals que sónrellevants, si més no, per algunes de lescomunitats d’organismes dels diversosgrups taxonòmics, trobem valors determinatsentorn dels qualses produeixenamb mésprobabilitatcanvis moltnotablesd’espècies.Podem dir querepresentenllindarsecològics. Perexemple, enrelació amb lamida delsestanys, podempreguntar-nos sité un sentitespecífic dir queun estany éspetit o, alcontrari, és un

cosa absolutament relativa, una manera deparlar?

Doncs sí que té un sentit, i el fet és que al’entorn d’unes tres hectàrees de làminad’aigua la probabilitat de trobar comunitatsdiferents, per sobre o per sota d’aquestamesura, augmenta moltíssim, fet que corres-pon a unes fondàries al voltant de 15-20 m ique segurament condiciona un funcionamentbiogeoquímic substancialment diferent persobre i sota d’aquest valor.

La durada de la coberta de gel i de neu en elsestanys canvia amb l’altitud, podríempreguntar s’hi ha un llindar que, per dir-hoaixí, separi hiverns llargs i hiverns curts...Doncs també, a l’entorn de 190 dies dedurada de la coberta de gel, les probabilitatsde trobar comunitats d’organismes diferentsaugmenta molt.

N’hi ha uns quants més de llindars, en rela-ció amb la temperatura superficial d’estiu del’aigua, la duresa de l’aigua, i altresparàmetres ambientals i ecològics. Tots ellsnomés representen una probabilitat de canvi,no garanteixen res en un cas concret. Perexemple, si els hiverns es fan més càlids i elgel dels estanys dura menys, podem dir queon podem esperar més canvis és en aquellconjunt d’estanys en els quals la durada dela coberta de gel passi de ser-hi més de 190dies a estar per sota d’això. Però no podempas assegurar res per un estany concret.

A efectes pràctics aquestes discontinuïtatsen la distribució dels organismes segonsl’ambient són les que ens resulten d’utilitaten aplicacions dels organismes com indica-dors de condicions ambientals.

Per acabar la xerrada es van mostrar tres apli-cacions: per establir una classificaciód’estanys en relació a la Directiva Marc del’Aigua, en la reconstrucció climàtica i am-biental del passat, i en la previsió depossibles efectes del canvi climàtic actual.

Al termini de la presentació es va encetar unentretingut torn de preguntes que vapermetre als assistents clarificar i aprofundiren aspectes concrets.

120 Grans Arbres delPirineu Català i d’Andorra.ENRIC ORÚS I AGUILAR. FarellEditors, juny de 2007.ISBN: 978-8495695-78-9.164 P.

Contributions to Science.Volum: 3-2 (2006). Datad’edició: 2007. ISSN :1575-6343.

Consulteu les revistescientífiques en línea delweb de l’IEC (http://www.iec.cat/pperiodiques/).

4

Sortides naturalistes

La primera sortida del cicle d’enguany vapermetre resseguir els relleus guixosos quelimiten la Depressió Central pel seu costatseptentrional: serra Llarga, serra de Bellmunti serra d’Almenara. Es tracta d’una zonaconstituïda per un conjunt de petites serresque s’aixequen entre 50 i 100 metres sobre laplana, orientades d’oest a est, direcció sobrela que és perllonguen uns 100 km, seguint ellímit entre la Depressió de l’Ebre i el Prepiri-neu, entre Barbastro i Calaf.

La sortida va permetre l’observació de lavegetació gipsícola (ruac, trincola, líquens,etc.) característica d’aquestes serres, tambées va visitar el bosc d’en Boldú, a la Serra deBellmunt, un dels carrascars menys alterats,es va aprofundir en els processos geològics igeomorfològics que estan a l’origend’aquests singulars relleus i també es vadedicar una bona estona a debatre lesprecàries iniciatives de gestió d’aquestsespais.

La sortida a la serra de Cardó també va teniruna orientació bàsicament botànica, atès queaquesta serra és el punt de trobada d’espè-cies d’afinitat mediterrània, eurosiberiana iibèrica. La sortida va coincidir amb l’èpocade migració de rapinyaires i des del cim de laCreu de Santos es va poder observar el pasde més d’un centenar d’esparvers vespersque es dirigien cap al nord. La serra de Cardóés també coneguda pel seu interessantpatrimoni arquitectònic, conservant-seencara les restes de les nombroses ermitesque existien en aquest serra.

Malgrat l’interès del patrimoni natural i cultu-ral de la serra del Cardó, aquest espaiprotegit no compta amb una gestió activa i

l’estat de degradació dels seus componentsva augmentant dia a dia. Mentre els incendisforestals i l’extracció d’aigües subterràniesafecten el seu medi natural, les seves ermitesi el santuari poc a poc es van enrunat iperdent.

La sortida a la serra de Montgrony va teniruna orientació més faunística i es va podercomentar sobre el terreny l’evolució que hantingut les seves poblacions de vertebrats iobservar algunes espècies d’aus rapinyaires,tot i que la climatologia no va ser massafavorable. Des d’un punt de vistapaisatgístic va sorprendre la fotografia feta aprincipis de segle que es troba al Santuari deMontgrony, ja que les muntanyesdesforestades que s’observen en aquestafotografia estan ocupades actualment peresponeroses fagedes i pinedes de pi roig.

Altres elements d’interès etnològic, arquitec-tònic o, fins i tot literari, es troben en aquestamuntanya: el Forat de Sant Ou, lligat a lafigura del Comte Arnau, el Santuari deMontgrony amb l’ermita romànica de SantPere i les restes del castell de Mataplana, on

Flor de ruac

Saix tarraconensis

Del 4 al 6 tindrà lloc alCasal Pere Quart deSabadell, la II Conferènciadels espais naturals delVallès.

Aquesta II Conferència técom a objectiu mostrarl’estat actual del medinatural del Vallès i debatrequines propostes iactuacions de planificació igestió cal implementar deforma immediata per a laseva conservació ipromoció. També esproposa revisar lesconclusions extretes de laU Conferència, celebradaja fa 10 anys, i comprovaren quina mesura s’haavançat cap a lapreservació i millora delsvalors naturals de la planavallesana.

Per a més informació iinscripcions, consulteul’adreça: http://www.adenc.org/activitats/2007/071004TripticIICon-ferencia.pdf.

(Continua)

5

transcorre el darrer capítol de la novel·la Leshistòries naturals de Joan Perucho.

La sortida al Montnegre va anar resseguintla riera de Pineda, un dels punts de mésinterès del vessant del Maresme, ja que amés del seu interès botànic s’hi suma també

el geològic amb l’aparició de calcàries ipissarres. La sortida també va permetre ferun reconeixement de les restes i marques dediferents tipus de vertebrats i de cantsd’ocells.

El parc del Montnegre ha de gestionar ambmolta cura les diferents pressions queafecten el seu vessant sud, comurbanitzacions o activitats extractives, peròtambé la recuperació d’espais anteriormentdedicats a l’agricultura o a l’explotacióforestal i que avui es troben totalmentabandonats. Les nombroses pressions quetradicionalment han afectat aquest massís espoden exemplificar en les restes del’aqüeducte romà que es troba a l’inici de lariera de Pineda, demostració prou evident del’antiguitat de les pressions antròpiques.

Delegació del Bages

Programa del curs Sortides Naturalistes de Llevant a Ponent deCatalunya, per al 2007-2808

Després de dos cursos fent sortides per laconca del Llobregat, en aquest curs de 10sortides naturalistes, de temàtica tant biolò-gica com geològica, volem visitar i donar aconèixer més indrets que tenen una naturainteressant. Ara volem anar cap a llevant icap a ponent de Manresa, però, com que novolem deixar de visitar l’alta muntanya, aljuliol anirem nord enllà. El conjunt d’aques-tes sortides és una mostra representativa dela gran varietat d’ambients naturals catalans.

Professorat: Florenci Vallès i Jordi Badia,amb la col·laboració puntual d’altres natura-listes experts en temes concrets.

Sessions teòriques

18 d’octubre, de 19 a 21 h.Els climes i els paisatges de la conca delLlobregat

19 d’octubre, de 19 a 21 h.Plantes silvestres comestibles de Catalunya

Sortides

20 d’octubre, de 8.15 a 20 h.La fageda de la Grevolosa i el Puigsacalm.

Des del coll de Bracons (1120 m), anirem aveure el conjunt de faigs més grossos deCatalunya amb els seus colors de tardor iens enfilarem fins al Puigsacalm (1515 m).Buscarem bolets i els estudiarem.

10 de novembre, de 8.15 h a 20.00 hLa capçalera de la riera de Rajadell. Visi-tarem el cogulló de Cal Torre, una zonacremada l’any 1980 on la diversitat d’arbresés de les més altes de Catalunya. Tambéveurem una pineda de pinasses grosses(bolets!) que es va salvar del foc pels pèls, idos indrets de gran vellesa: la font del Forn iel racó de ca la Magina.

1 de desembre, de 8.15 a 20 h.El Montseny. Anirem de Sant Marçal aSanta Fe passant per les Agudes, el turó del’Home i el torrent de Passavets, on hi hal’avetosa més meridional de Catalunya. ElMontseny va ser declarat Reserva de laBiosfera per la Unesco.

26 de gener, de 8.15 a 20 h.El massís del Montgrí i Pals. Recorrerem elmassís calcari del Montgrí, des d’on veuremles illes Medes, anirem als aiguamollls delBaix Empordà (ocells!),on desemboca el Ter,

(Continua)

Llagost de sella

Segell de Salomó

Diccionari de la llenguacatalana. Institut d’Estu-dis Catalans 2007. ISBN:978-84-297-5977-8. 1.762p. PVP: 67,00 €. Editat perEnciclopèdia Catalana,SAU i Edicions 62, SA[Segona edició]

El foc i el medi: Cicle deconferències. (Publica-cions de la Presidència;27) 2007. 406 p. ISBN 84-7283-917-5. PVP: 15,00 €.

Els socis de les societatsfilials de l’IEC tenendescompte en totes lespublicacions de l’IEC i detotes les seves filials.

6 (Continua)

i visitarem la platja de s’Illa Roja, de graninterès geològic.

23 de febrer, de 8.15 a 20 h.El massís de Cadiretes i el jardí botànicMar i Murtra de Blanes. Recorregut per lapart marítima de la comarca de la Selva perveure paisatges granítics, suredes, plantesmediterrànies de sòls silicis i penya-segatscostaners. Al jardí botànic es pot veure unagran varietat de plantes, entre les quedestaquen els cactus i les palmeres.

29 de març, de 7.15 a 21 h.El vedat de Fraga i l’aiguabarreig Segre-Cinca. Al vedat de Fraga, que limita amb elsMonegres, visitarem la serreta Negra, unamostra ben conservada de natura de la zonade clima mediterrani continental més secadels Països Catalans. També farem unaaturada a l’aiguabarreig Segre-Cinca, perveure els ocells i el bosc de ribera.

26 d’abril, de 8.15 a 21 h.L’estany de Banyoles i el seu entorn. Veu-rem un petit estany de formació recent quees pot tornar de color rosat, travertins enprocés de formació, una magnífica rouredaque creix sobre un laberint rocós de traver-tins i un crustaci que recorda una tortuguetai té un sol ull.

17 de maig, de 8.15 a 21 h.La Sauva Negra i les coves del Toll. Cami-nada pel terme de Castellcir (Moianès) perveure la gran roca de la Popa, que suporta elcastell de Castellcir, la fageda de la SauvaNegra, que és la més propera a Manresa, i elgran roure del Giol. També farem una atura-da a les coves del Toll, on s’han trobatossos de mamífers del Plistocè.

7 de juny, de 7.15 a 21 h.El congost de Mont-rebei. Itinerari a peuque segueix la riba esquerra de la NogueraRibagorçana per allà on aquest riu creua laserra del Montsec a través d’un pas estretlimitat per cingles imponents. De camí cap aMont-rebei, anirem a veure voltors alscingles de Benavent i passarem per l’espec-tacular congost de Terradets.

5 de juliol, de 7.15 a 21 hEl massís del Carlit. A l’entorn del cim delCarlit (2921 m) veurem paisatges granítics,bons exemples del modelat glacial, mullereson es forma torba, estanys, boscos de pinegre i d’avet, matolls de neret florits, pratsalpins... Tot això a només 35 km al nord-estde Puigcerdà.

El curs és gratuït.

Qui es vulgui apuntar tan sols a una o aalgunes sortides concretes pot fer-ho, peròcal que avisi que vindrà, com a mínim dosdies abans, mitjançant una trucada al telèfon938 788 608 o enviant un correu electrònic al’adreça ichnbages@infonegocio.com.

Les sessions teòriques es faran al centrecívic Selves i Carner de Manresa.

El punt de trobada des d’on s’iniciaran totesles sortides serà l’entrada principal del’Escola Universitària Politècnica deManresa, que es troba a l’avinguda de lesBases de Manresa, 61-73.

Els assistents a les sortides que, per motiusde proximitat, vulguin anar directament allloc de destí sense passar pel punt detrobada de Manresa caldrà que es posind’acord amb l’organització utilitzant eltelèfon i l’adreça electrònica esmentats mésamunt.

A totes les sortides hi haurà desplaçamentsllargs que es faran en cotxes particulars. Peraquest motiu, l’organització agrairia molt alsassistents al curs que disposin de cotxe queel portin al punt de trobada per, si calgués,fer-lo servir per al desplaçament d’una partdel grup.

L’hora de finalització de les sortides ésaproximada.

Cal que porteu:

• Calçat adequat i protecció pel sol i lapluja.

• El menjar i la beguda per a tot el dia.• Prismàtics i càmera de fotos.

Delegació de la Garrotxa

Des de la pàgina web de la delegació de laGarrotxa de la ICHN (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php) us podeudescarregar el mapa digital (Mapadistribu-cióAilanthusaltissimaGX20070905.zip), enformat MiraMon de les localitats d’Ailan-thus altissima detectades a la Garrotxa,actualitzat recentment.

L’ailant és un dels 10 tàxons invasors mésperillosos de la comarca de la Garrotxa, i desde la delegació es promou la seva eliminació.Actualment un parell de localitats d’aquestarbre al·lòcton ja estan afectant espècies deflora amenaçada. En països com EstatsUnits, Canadà, Sudàfrica i Austràlia esgasten molts diners anualment en intentarcontrolar l’espècie per no haver actuat en lafase inicial de colonització.

Recentment el SIGMA en una localitat i lamateixa delegació en una altra han realitzat ala comarca tasques d’eradicació d’aquestaplanta.

El mapa pretén recollir totes les loca-litatsdel tàxon a la comarca i facilitar la tasca a lespersones, entitats i administracions quedesenvolupen tasques de conservació a laGarrotxa.

La cartografia s’actualitza periòdicamentamb dades de noves localitats que esmarquen en vermell, i si han estat eradicadestotalment passen a color verd.

A més, a la mateixa pàgina web podeuconsultar altres documents sobre plantesinvasores i la fitxa descriptiva d’Ailanthusaltissima.

Estatus del turó aCatalunya

Si teniu dades sobre elturó, actuals o antigues,podeu col·laborar enaquest projecte perconèixer quin és l’estatusreal d’aquesta espècie aCatalunya, actualmentqualificada com En Perill.

Podeu demanar les fitxescorresponents per recollirles vostres observacions ala secretaria de la ICHN.

Mineralogistes de Catalu-

nya, 2007/1.GrupMineralògic Català. ISSN:1132-7022. 60 p.

7

Actualment es poden consultar cartografiesdigitals de dues espècies invasores més(Fallopia baldschuanica i Senecioinaequidens). Abans de finals d’any espodran consultar les cartografies digitals

dels 10 tàxons considerats més perillosos ala Garrotxa i que consten a la Llista Negra deflora invasora consultable a la mateixapàgina web de la delegació.

Delegació d’Osona - GNO

El 8 de juliol passat, es va fer la reparació dela bassa de la finca del Castell de Vilagelans.La veritat és que malgrat la poca experiènciacom a paletes i els mitjans improvitzats es va

aconseguir fer una molt bona feina. En totalhi vàren passar 9 persones al llarg del matí,sense comptar en David (el propietari).

Després d’haver buidat la bassa uns diesabans, el fang encara era tendre i vadificultar un xic les tasques però tot i així es

El 15 de juliol, vam fer una sortida per aobservar odonats, a càrrec de David Vilassísi Pep García. Gràcies a ells i als membresd’Oxygastra ens vam endinsar en el móndels Odonats en tan sols 100 metresd’excursió. Una meravella.

A més, la natura ens va regalar un d’aquellsmoments màgics, que passen milers i milersde vegades, però que sovint no somcapaços d’encertar. Vam poder veure comuna larva de libèl.lula es convertia en unadult en uns instants, i com deixava la mudaenganxada a la pedra.

van tapar les esquerdes més grosses de lesparets de migdia i llevant. Des d’aquestespàgines agraïm la col·laboració tant dels quivan fer anar la paleta com dels qui vanfacilitar el material.

D’altra banda estem pendents de fer unapetita reparació més a la bassa que consis-tirà en arreglar l’aixeta que possibilita el seubuidat, però això ho deixarem en mans d’unprofessional... Després només faltarà queplogui!.

Podeu veure (i descarregar) el reportatgeque va realitzar l’equip del programa El MediAmbient de TV3, del medi ambient a: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=3250.Entre d’altres temes parla del Cens de

Gràcies a tots i especialment a la gentd’Oxygastra i fins ben aviat.

Recordeu que a partir d’aquest mes repre-nem l’activitat:

23 de Setembre del 2007. Sortida al Sorreigsi Torrent de l’Infern a càrrec de CarlesMartorell.

21 d’Octubre del 2007. Sortida de Bolets acàrrec de Carme Casas i Jordi Baucells.

Formigues d’Osona en el qual col·laborardiversos membres del GNO-ICHN. I tambégràcies a l’equip de TV3, per l’interès i perhaver creat un espai de gran interès cultural,empresa de dificultat atès el nivell d’algunsprogrames que emeten algunes cadenes.

Jornades sobre gestiódels boscos de ribera

de muntanya

6 i 7 d’octubre de 2007Sort (Pallars Sobirà)

Organitzades per Lo PiNegre, Societat Catalanade Biologia i DEPANA.

Termini d’inscripció: fins al30 de setembre de 2007

Consulteu el programacomplet a l’adreça: http://scb.iec.cat

Natura Catalana. Lettredes réserves naturellescatalanes, núm. 8. Juliol de2007. 11 p.

8

Delegació de la Franja de Ponent

La quarta edició de la Universitat Catalanad’Estiu de Ciències de la Natura (UCECN) vacomençar el 19 de juliol acollint les IIJornades Ornitològiques Catalanes, que vandurar quatre dies i que tenien com a elementcentral el Primer Congrés del TurismeOrnitològic. Hi van participar ornitòlegs iexperts del birding d’arreu els PaïsosCatalans però també d’Amèrica i Europaamb comunicacions molt interessants comara la presentada per Emma Barboni,directora de la Fira del Delta del Po, a Itàlia iles que van aportar els responsables delturisme ornitològic a Navarra, Extremadura id’altres territoris geogràficament propers.Emili Valdero (secretari general de Comerç iTurisme de la Generalitat), JoandomènecRos i Guillem Chacon van fer lesconferències inaugurals.

La vessant estrictament acadèmica de laUniversitat, però, va començar el 23 de juliolfins el 29 amb divuit cursos alhora, la meitatd’ells amb una durada de 30 a 65 hores i totplegat adobat amb excursions i activitatsdiàries de matinada i nocturnes (anellatged’ocells, seguiment de ratpenats, immersióde naturalisme subaquàtic a la Mediterrània,etc.) i la ja clàssica jornada d’aules a bord,en la que els professors imparteixen lesclasses navegant en vaixell perl’Aiguabarreig.

Igual que els anys precedents hi van donarclasse cinquanta professors, majoritàriamentde casa nostra, però també d’arreu del món,prenent particular importància en aquestaocasió la presència veneçolana, amb cincprofessors. 150 alumnes van omplirnovament totes les places de les aules i, amés, s’hi sumà la «Universitat Jove» per aamants de la natura, de 14 a 16 anys, ambuna assistència de 26 alumnes més.

Però la gran novetat d’enguany ha estat laincorporació de cursos internacionals, que

Quarta edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura(UCECN)

Comencen els cursos internacionals de la UCECN

seran impartits a Amèrica del sud i l’Àfricaper professors de la UCECN i biòlegs nadiusque realitzen tasques de recerca encontrades com el delta de l’Orinoco o laPatagonia. Aquests cursos es fan els mesosd’octubre, novembre i desembre durant unasetmana en la qual els alumnesaprofundeixen en els seus coneixements,immersos en alguns dels indrets de majorriquesa biològica del món.

La UCECN va acollir també importantsesdeveniments, entre els quals l’homenatgenacional als naturalistes catalans, enguanyen honor de Fèlix Cardona, el darrerexplorador català, la primera de les trespresentacions mundials de NaturalistsWithout Borders (Naturalistes SenseFronteres) una nova organització mundialque al desembre es presentarà a laUniversidad Nacional de la PatagoniaAustral, el III Congrés Nacional dePeriodisme Ambiental i la Primera MostraInternacional de Fotografia i Documental deNatura. A més, cada dia s’impartien duesconferències de la ma de professors com araJaume Terradas, Carles Gràcia, Josep Garrigao Ramon Vallejo.

Per a més informació consulteu l’adreça:www.ucenatura.cat.

Amb aquest NOTÍCIES us adjuntem el progra-ma complet dels cursos internacionals de laUniversitat Catalana d’Estiu de Ciències dela Natura.

Es tracta d’un programa de cursos d’unasetmana de durada (però que es podenenllaçar curs rere curs durant vàries setma-nes) que s’iniciaran aquest octubre ambestades a indrets com ara els Llanos i elsAndes de Veneçuela o el Delta de l’Orinoco.

En aquestes contrades els professors de laUCECN i els de diferents universitats i esta-cions biològiques del país de destí imparti-ran classes sobre temes com ara les ètnies ila recerca del patrimoni biològic, la gestiódel bosc sec tropical o la polinització per

ocells i els endemismes dels Andes, per citaralguns exemples.

A més els cursos permeten participar activa-ment en accions com ara prospeccionsbotàniques, censos de dofins de l’Orinoco,estudi en ma de la dieta d’ocells i quiròpters,ràdio-seguiment de felins com el puma i eljaguar, anellatge científic de colibrís o mar-catge i recuperació del Cóndor dels Andes ala Patagonia argentina.

Els socis de la ICHN tenen un descomptedel voltant del 50 % i els cursos complets,amb desplaçaments interns, allotjament imanutenció inclosos, tenen un cost queoscil·la entre els 200 i 300 euros. O fins i totde franc per aquells matriculats a la UCECN.

Nat, descobreix la natura.58 p. ISSN: 1699-1273.

9

Membres d’Oxygastra (Grup d’estudi dels odonats de Catalunya) trobendos noves espècies d’odonats per a la fauna catalana

Grup Oxygastra

El passat mes de juny i en el decurs d’unade les prospeccions faunístiques a la zonadel Parc natural dels Ports de TortosaBeseit, incloses dins dels treballs de la TesiDoctoral del biòleg Pere Luque, ell mateix i elseu director de tesi el doctor Antoni Serra(tots dos membres del grup de treball de laICHN, Oxygastra) van capturar i identificarun exemplar femella de Macromia splendens.Aquesta citació és la primera del gènere pera l’odonatofauna catalana i té un notableinterès ja que aquesta espècie és una de lesmés rares i protegides de tot el continenteuropeu.

En sortides posteriors es va confirmar lapresència de Macromia splendens a la zona itambé es van trobar exemplars d’una altraespècie no detectada fins ara a Catalunya,Gomphus graslinii. Aquesta citació també ésde gran importància ja que, aquesta espècie,igual que succeeix amb Macromiasplendens, es caracteritza per la seva raresa,una limitada àrea de distribució i un elevatgrau de protecció legal.

El grup de treball de la Institució Oxygastra assisteix a les «PrimerasJornadas sobre Artrópods Amenazados a Cuacos de Yuste, Extremadura»

Els dies 16-18 de juny, dos membresd’Oxygastra van assistir a les PrimerasJornadas sobre Artrópods Amenazados aCuacos de Yuste, Extremadura. Vanparticipar realitzant una ponència sobre elsOdonats de Catalunya i van realitzar lasortida de camp de les jornades per tald’observar dues espècies d’odonat

Participació en la «Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura,UCECN»

Del 23 al 29 de juliol passats es vadesenvolupar, a Seròs (Lleida), laUniversitat Catalana d’Estiu de Ciències dela Natura, UCECN, en la qual els alumnesvan poder assistir a diferents cursos,

Amb motiu de confirmar la reproducciód’aquestes espècies, el grup Oxygastra vaorganitzar una sortida de recerca d’exúvies ala zona on anteriorment es van localitzar els

exemplars adults. Aquesta sortida es varealitzar el mes de juliol i es van localitzardiverses exúvies pertanyents a Macromiasplendens en diferents tolls de la zona.També es van trobar nombroses exúvies deGomphus graslinii.

D’aquesta manera i amb un notable èxit de lasortida, s’ha confirmat la presència deMacromia splendens i Gomphus graslinii ala zona del Parc Natural dels Ports deTortosa Beseit i, el que és més important,s’ha constatat la seva reproducció aCatalunya.

Amb aquestes dues noves cites, de lesquals ja s’està preparant una nota faunísticaque properament es publicarà en el Butlletíde la Institució Catalana d’HistòriaNatural, el nombre d’espècies trobades aCatalunya s’ha elevat fins a 69.

Gomphus

protegits, Macromia splendens i Gomphusgraslini. Arran de la visita, sortirà un articlesobre els odonats de Catalunya al recull deles ponències i esperem mantenir elscontactes establerts amb els companysd’Extremadura i la resta en el grupd’especialistes en odonats de l’Estatespanyol durant els propers anys.

xerrades i exposicions. Ricard Martín,president del grup Oxygastra, (GEOC), vaparticipar participar en el curs Seguiment iEstudi de la Fauna Invertebrada, impartintuna xerrada i una sortida de camp.

Si voleu més informació, contacteu amb elcoordinador, Guillem Chacon, a través de

l’adreça director@ucenatura.cat, o bé deltelèfon 973 780 009.

Pla d’Acció 2008-2012per la mitigació del

Canvi Climàtic

La ICHN ha estat convida-da per la ComissióInterdepartamental pelCanvi Climàtic a participaren l’elaboració del Plad’Acció 2008-2012 per lamitigació del CanviClimàtic. Els socis queestiguin interessats enaquest tema i que vulguinparticipar en aquestainiciativa en representacióde la ICHN, cal quecontactin amb la Secreta-ria de la Institució i se’lsinformarà de com partici-par-hi.

Boletín EUROPARC23.Boletín de la Sección delEstado Español deEUROPARC. Maig 2007. 60p. ISSN: 1695-3479.

10

Representants en organismes i institucions

Reunió del Consell Consultiu del Parc de Collserola, del 27 de junyde 2007

La memòria d’activitats de l’any 2006 delParc de Collserola està disponible al web delparc (www.parccollserola.net ). En desta-quem l’adquisició de 40 hectàrees al Foratdel Vent i la possibilitat d’adquirir-ne 25 mésen un futur proper. També destaquem que elParc de Collserola ha estat inclòs a la XarxaNatura 2000. Referent a la lluita contraespècies invasores, durant el 2006 es vatreballar per la eradicació de l’ail·lant amb elmètode de perforar el tronc i injectarherbicides a l’interior de forma localitzada.

Sobre el projecte d’Aigües Ter-Llobregat deconstruir una conducció d’aigua soterradaque connectarà la xarxa Ter-Llobregat amb elBaix Llobregat (amb la xarxa de la depura-dora i amb la dessaladora que es construiràla port de Barcelona), des del Consorci es vainformar que les obres començaran aquestmes de setembre i que es desenvoluparangairebé totalment fora dels límits del parc. Enprincipi només afectarà a Can Fatjó quequeda dins de la zona PEIN per la construc-ció d’una de les galeries de servei i pelsmoviments de terres. Com que la conduccióserà excavada amb dues tuneladores (des deCan Melic i des de la Trinitat) i les entradesa les galeries de servei quedaran fora delslímits del parc, la Direcció General de MediNatural del DMAH ha resolt que no cal unestudi d’impacte ambiental. Les entrades ales galeries de serveiseran a Can Fatjó,prop del tanatori deSant Gervasi, prop dela nova estació deTMB, a la zona de laTrinitat i prop de canMelic. A més hi hauràuna xemeneia perequilibrar pressionsprop de la bassa deCan Cuiàs. ATLL hasignat un conveniamb el Parc deCollserola per redac-tar el projecte derestauració per la zonade Can Fatjó i haexpressat que farantot el possible per

reduir l’impacte durant les obres deconstrucció. Com a mesura compensatòria,també restaurarà part de la vall de Sant Just.El Consorci seguirà de prop les obres deconstrucció que es preveu que durin unsdos anys i mig.

Durant el 2006 també es van enllestir lesactuacions de restauració al viver de CanBorni. El viver ha recuperat el seu aspecteoriginal i s’han millorat les instal·lacions.

Finalment, com a projectes per al futur mésimmediat, volem destacar la recuperació delcamí de la plaça Rotary de Sant Cugat fins elpi de can Xandri, a la finca de la Torrenegra.La recuperació del camí mantindrà el seurecorregut actual —en part circula per lallera de la riera— fins que no es solucioni ellitigi per la propietat de la finca perquè no espot afectar terreny que no tingui actualmentdret de pas. També destaquem l’enderroca-ment del merendero Los Pinos a la cua delpantà de Vallvidrera i la redacció del projectede restauració de la Vila Joana, al costat deles oficines del Parc, on sembla que espodrien combinar les funcions de MuseuVerdaguer que té a l’actualitat amb les decentre d’informació del parc.

Per a més informació, podeu consultar lamemòria 2006 i les actes del ConsellConsultiu al web del parc. Fins aviat!.

El número 74 del Butlletí de la ICHN, està enun estat bastant avançat del procés de revi-sió i es preveu que aquest número estiguieditat a començament de l’any.

En aquest número es publicarà una notasobre Stachys maritima, retrobada a les

Publicacions

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural

platges del delta del Llobregat (Barcelona),de Rafael del Hoyo, Valentín González iAndrés Valverde que no es va publicar en elButlletí anterior per un error de la Comissióde Publicacions. Des de la comissió dema-nem disculpes als autors i agraim la sevacomprensió. <

Manual dels hàbitats de

Catalunya.Volum IV (Vegetacióarbustiva i herbàcia:vegetació arbustiva). ISSN:84-393-7472-2;Volum V (Vegetacióarbustiva i herbàcia: prats ipastures). ISSN: 84-393-7473-2;Volum VIII (Terres agrícolesi àrees antròpiques)Departament de MediAmbient i Habitatge. 2006.ISSN: 84-393-7474-2.

Bones herbes. CELDONI FO-NOLL. Editorial Pòrtic ISBN:84-7306-597-2. 239 p.

11

Legislació

Catalunya

Ordre AAR/212/2007, de 18 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajutsdestinats al foment de les races autòctones de protecció especial, i es convoquen elscorresponents a l’any 2007. DOGC núm. 4910 del 22 de juny del 2007.

Resolució MAH/2172/2007, de 2 de juliol, per la qual es fixen les espècies objected’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada2007-2008 en tot el territori de Catalunya. DOGC núm. 4926 del 16 de juliol del 2007.

Ordre AAR/247/2007, de 4 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts ales pràctiques agroambientals, el foment de la ramaderia ecològica, les indemnitzacionscompensatòries i la utilització dels serveis d’assessorament per part dels agricultors,mitjançant la modalitat del contracte global d’explotació, i es convoquen els corresponents a2007. DOGC núm. 4928 del 18 de juliol del 2007.

Ordre MAH/279/2007, de 24 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores de lessubvencions destinades a compatibilitzar les activitats apícoles amb la conservació del’abellerol al territori de Catalunya i s’obre la convocatòria per a l’any 2007 (codi de laconvocatòria 04.07.07). DOGC núm. 4938 de l’1 d’agost del 2007.

Ordre PTO/287/2007, de 26 de juliol, de convocatòria per a l’atorgament de subvencions enrègim de concurrència competitiva per a actuacions en sòls de protecció paisatgística icostanera i en sòl no urbanitzable del sistema costaner, i d’aprovació de les bases regulado-res. DOGC núm. 4941 del 6 d’agost del 2007.

Resolució MAH/2514/2007, de 29 de juny, per la qual es declara terreny sotmès a règimcinegètic de caça controlada part dels terrenys cinegètics d’aprofitament comú de la serra deCollserola. DOGC núm. 4945 del 10 d’agost del 2007.

País Valencià

Ordre de 14 de juny de 2007, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es regulenles vedes de caça per a la temporada 2007-2008. DOCV núm. 5.545 del 29 de juny del 2007.

Ordre de 30 de maig de 2007, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s’aprova unprograma d’actuacions per al control del musclo zebrat a la Comunitat Valenciana. DOCV núm.5.552 del 10 de juliol del 2007.

Festival Internacional de Films sobre Insectes

Organitzat per l’oficina pels Insectes i el seuMedi Ambient del Llenguadoc-Rosselló, del4 al 7 d’octubre tindrà lloc, a Prada de Con-flent, una nova edició del Festival Internacio-nal de Films sobre Insectes.

A més de la coneguda competició internacio-nal de pel·lícules de temes relacionats ambels insectes, des de documentals científics apel·lícules de ficció, també es durà a terme el

Societats naturalistes dels Països Catalans

Fòrum Natura i Desenvolupament Sosteni-ble, punt de trobada d’organitzacions iinteressats en l’estudi, el coneixement i laconservació dels insectes, tant francesoscom catalans.

Per a més informació visiteu la pàgina web del’OPIE-LR a l’adreça: http://fifi.opielr.org/.

Els arbres vells i la conser-vació de la biodiversitat.Del científic al gestor. Actesdel col·loqui fet a Prada deConflent el 16 i 17 d’octu-bre de 2003, arran del 5èFestival Internacional delFilm de l’Insecte. ISBN: 2-9523901-1-8. 246 p.

Manifest en defensa d’un noumodel de zoo a la ciutat de

Barcelona

La ICHN ha signat aquestmanifest en favor d’un parczoològic marí quesuprimeixi l’espectacleamb dofins que actualmentencara es contempla en elprojecte, ja que no esconsidera adequat que enel nou zoo marí es duguina terme espectacles ambdofins. Es demana unaredefinició de l’actualconcepte de dofinari ambl’objectiu de convertir-lo enuna instal·lació amb lamateixa filosofia que ladels grans primats, cosaque comportaria que elciutadans poguessingaudir més positivamentde la visió d’aquestsanimals i de la sevabiologia en lloc de conver-tir-los en un simple objected’espectacle.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, Jordi Catalan, Guillem Chacon, Xavier Escuté, Joan Font, Josep Germain, PereLuque, Carles Martorell, Xavier Oliver, Andreu Salvat, Florenci Vallès i Roger Vila.

Fons bibliogràfic de la ICHNPodeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitat deGirona, Àrea de suport a l’estudi i la docència. Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.: 972 418290; o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Recordeu

Estem treballant en els programes de cursos naturalistes i sessions científiques, elsquals rebreu pròximament.

Sessió inaugural del curs 2007-2008

Es preveu que la sessió inaugural d’enguany vagi a càrrec del prestigiós mirmecòlegEdward O. Wilson. La data, prevista per la tercera setmana de novembre, estàpendent de confirmació. Rebreu la invitació tant aviat com el doctor Wilson confirmila seva disponibilitat.

Delegació d’Osona - GNO

21 d’Octubre del 2007.

Sortida de Bolets a càrrec de Carme Casas i Jordi Baucells. Lloc de trobada de totesles sortides és la Universitat de Vic, a la Torre del Frares (C. de la Laura, 13) a les 9del matí. Cal portar esmorzar i calçat adequat.

Delegació del Bages

Curs Sortides Naturalistes de Llevant a Ponent de Catalunya. Vegeu el programacomplet a les pàgines 5 i 6 d’aquest NOTÍCIES. El curs anirà a càrrec de FLORENCI

VALLÈS i JORDI BADIA, amb la col·laboració puntual d’altres naturalistes experts entemes concrets.

Sessions teòriques (Centre Cívic Selves i Carner de Manresa)18 d’octubre, de 19 a 21 h.Els climes i els paisatges de la conca del Llobregat

19 d’octubre, de 19 a 21 h.Plantes silvestres comestibles de Catalunya

Sortides (Cal apuntar-s’hi, com a mínim dos dies abans, trucant al telèfon 938 788608 o enviant un correu electrònic a l’adreça ichnbages@infonegocio.com.)

20 d’octubre, de 8.15 a 20 h.La fageda de la Grevolosa i el Puigsacalm.

Cursos naturalistes

El calendari de cursos naturalistes s’ha canviat enguany per seguir els anysnaturals, de gener a desembre. En principi es planteja tancar el llistat de propostespel cicle 2008 durant el mes de setembre i tenir el tríptic llest a principis de novembre.