Embed Size (px)
Citation preview
1
Barcelona, 8 de juliol de 2010
Beatriz Rodríguez i Labajos ([email protected])
Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics, Àrea de Gestió del Medi, ACA
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB
Seminari sobre espècies invasores, DMAiH
La problemLa problemààtica de les esptica de les espèècies cies exòtiques invasores als ecosistemes exòtiques invasores als ecosistemes aquaquààtics de Catalunyatics de Catalunya
2
Continguts
La problemàtica de les invasions dels ecosistemes aquàtics
Alguns casos a Catalunya: invasions marines, peixos, el musclo zebrat, ...
El nou Programa de Mesures de Prevenció i Control d’Espècies Invasores al PGAC
El SI-ExoAqua
ObjectiusDescriure la problemàtica de les espècies exòtiques invasores als àmbits
aquàtics amb referència a la seva situació i gestió a Catalunya
3
Problemàtica de les EE aquàtiques
Els ecosistemes aquàtics són especialment sensibles a les invasions biològiques. Han conduit a la reducció del rang de
distribució d’espècies natives, a la disminució de poblacions, i fins i tot a l’extinció.
Cowx 2002García-Berthou et al. 2005Smith and Darwall 2006
En afectar la biodiversitat a nivell genètic, d’espècie i d’ecosistema, les invasions biològiques modifiquen la provisió
de serveis ambientals, sovint perjudicant el benestar humà.
Binimelis et al. 2007Vilà et al. 2009
Entre les “100 pitjors espècies invasores” a nivell global, 21 són aquàtiques (plantes, invertebrats, peixos)
65 afecten ecosistemes aquàtics continentals (cursos fluvials, llacs, zones humides i ecosistemes de ribera)
GISD 2008
4
Round goby(Neogobius
melanostomus)
Brook trout(Salvelinus fontinalis)
Chinese mitten crab(Eriocheir sinensis)
Canadian waterweed(Elodea canadensis)
Comb jelly, sea walnut(Mnemiopsis leidyi)
Killer shrimp(Dikerogammarus villosus)
Red swamp(Procambarus clarkii)
Zebra mussel(Dreissena polymorpha)
Stone moroko(Pseudorasbora parva)
New Zealand pigmyweed(Crassula helmsii)
Swim-bladder nematode(Anguillicola crassus)
Krebspest(Aphanomyces astaci)
Fish-hook waterflea(Cercopagis pengoi)
Freshwater hydroid(Cordylophora caspia)
Salmon fluke(Gyrodactylus salaris)
Font de les dades: base de dades del DAISIE (www.europe-aliens.org)
16 espècies aquàtiques (aigües interiors) (10 invertebrats, 3 vertebrats, 3 macròfits) / 10/08/2008
Asian clam(Corbicula fluminea)
Exemple a Europa - Efecte de les IAS aquàtiques
5
Servei ambiental Descripció de l’efecte / impacte Espècies
Supporting
Cicle de nutrients
Alteració de la disponibilitat de nutrients / aliment
New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii), Zebra mussel (Dreissena polymorpha)Canadian waterweed (Elodea canadensis)Comb jelly, sea walnut (Mnemiopsis leidyi)Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Canvis en la producció primària Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Estabilitat de l’hàbitat
Canvis a l’estructura de les comunitats Freshwater hydroid (Cordylophora caspia)
Refugi
Round goby (Neogobius melanostomus)New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii)Brook trout (Salvelinus fontinalis)Red swamp (Procambarus clarkii)
Provisioning
AlimentPèrdua o guany de la producció o les captures amb valor comercials(pesqueries, aqüicultura)
Crayfish plague (Aphanomyces astaci)New Zealand pigmyweed, (Crassula helmsii) Zebra mussel (Dreissena polymorpha)Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)Salmon fluke (Gyrodactylus salaris)Comb jelly, sea walnut (Mnemiopsis leidyi)Red swamp (Procambarus clarkii)Stone moroko (Pseudorasbora parva)Brook trout (Salvelinus fontinalis)Swim-bladder nematode (Angullicola crassus)
Recursos genètics
Amenaça a la viabilitat d’espècies en perill / natives
Crayfish plague (Aphanomyces astaci)Red swamp (Procambarus clarkii)Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Hibridació genètica Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Classificació d’efectes als serveis ambientals
6
Regulating
Regulació o purificació de l’aigua
Col·lapse de de vies d’aigua New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii)Canadian waterweed (Elodea canadensis)
Augment de la filtració de l’aigua Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Bioacumulació Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Control biològicImpacte a espècies natives mitjançant desplaçament, predació i competència pels recursos
Fish-hook waterflea (Cercopagis pengoi)Freshwater hydroid (Cordylophora caspia)Killer shrimp (Dikerogammarus villosus)Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)Canadian waterweed (Elodea canadensis)Round goby (Neogobius melanostomus)Red swamp (Procambarus clarkii)Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Regulació de malalties
Infecció de la fauna / flora natives
Crayfish plague (Aphanomyces astaci)Salmon fluke (Gyrodactylus salaris)Red swamp (Procambarus clarkii)Stone moroko (Pseudorasbora parva)
Producció / acumulació de substàncies tòxiques
Fish-hook waterflea (Cercopagis pengoi)Red swamp (Procambarus clarkii)Round goby (Neogobius melanostomus)
Vectors of de malalties humanes o animals
Zebra mussel (Dreissena polymorpha)Red swamp (Procambarus clarkii)Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)Swim-bladder nematode (Angullicola crassus)
Ferides Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Regulació de l’erosió Intensificació de l’erosió del sòl / lleres Red swamp (Procambarus clarkii)
Cultl
Serveis recreatius
Canvis en l’ús recreatiu de l’entorn natural
New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii) Zebra mussel (Dreissena polymorpha)Canadian waterweed (Elodea canadensis)Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Afectació de les activitats eco-turístiques Zebra mussel (Dreissena polymorpha)Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Costos a les activitats humanes
Dany a infraestructures i instal·lacions productives
Freshwater hydroid (Cordylophora caspia)Crayfish plague (Aphanomyces astaci)Zebra mussel (Dreissena polymorpha)Canadian waterweed (Elodea canadensis)Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)Red swamp (Procambarus clarkii)
7
AL 1992, davant de l’evidència de la dispersió de la
Caulerpa taxifolia des de la costes franceses, s’inicia un
sistema de monitoratge. No s’ha detectat fins ara.
Cas 1– Les espècies marines (macroalgues)
Al 2006 el sistema s’adapta per detectar la
presència de diverses macroalgues exòtiques
(transsectes batimètrics cada 2 anys).
Altres macroalgues:
MES
UR
ES A
PLIC
AD
ES
Font: Programa de prevenció de macroalgues exòtiques (ACA/CEAB)Coord. Dr. Enric Ballesteros
Croquis de distribució de Womersleyella setaceaa Palamòs, 2007
Croquis de distribució de Dictyota ciliolataa Sitges, 2007
Womersleyella setacea
Dictyota ciliolata
Asparagopsis armata
Oculina patagonica
Bursatella leachi
Pecnon gibessi
I també:
(fotos de les espècies de internet)
ALA
RM
A
Dificultats pel control d’espècies als ambients marins.
8
Cas 2 – Els peixos exòtics
- Considerats com una pressió a la qualitat de l’aigua
-Monitoratge de las comunitats de peixos
PERÒ
-No tots els efectes es perceben com a danys per part
dels actors socials, el que contribueix a la seva
introducció i expansió.
- 80% of les llicències de pesca a Catalunya estan
lligades a EE (C. carpio and O.mykiss)
ALA
RM
A ?
R
ESPO
STA
Fins a 30 EE a les aigües interiors, moltes d’elles
introduïdes com a presa o esquer per la pesca esportiva.
Preocupació científica/de conservació defensa social.
. Cyprinus carpio
Silurus glanis
.Oncorhynchus mykiss
Source: ExoAQUA (ACA/CREAF)
(fotos: internet)
9
Prova de captura de peixos exòtics al tram final de l’Ebre (Octubre 2009)
(fotos i estadístiques: DGMN-Pesca continental)
Nom comú Nom científic No. CapturesSilur Silurus glanis 153Rutil Rutilus rutilus 118Carpa Cyprinus carpio 68Lluciperca Sander lucioperca 49Peix gat Ictalurus melas 44Carpí Carassius auratus 39Black bass Micropterus salmoides 15Tenca Tinca tinca 2Peix sol Lepomis gibbosus 2Perca Perca fluviatilis 1
10
Detectat al 2001, evidència d’impactes
massius des de 2002
Cas 3 – El musclo zebrat
ALA
RM
AIM
PAC
TES
Font: Programa de prevenció in control del MZ (ACA/UAB)Coord. Dr. Joan Martínez-Alier
DIS
PER
SSIÓ
(Fotos: Freixe, CN Ascó, Ramiro Asensio & Joseba Carreras (DFA), internet)
11
• Monitoratge d’adults i larves
• Canvis en els procediments d’autorització a la navegació
• Canvis en els procediments de repoblacions de peixos
• Comunicació i incorporació d’actors
• Promoció de la recerca
Prevenció i control del musclo zebrat
(Fotos: BRL, Cos d’Agents Rurals, ACA, Freixe, Fed.Cat. Piragüisme)
12
MZ - Actuacions a l’àmbit de la pesca
ConcursosINFORMACIÓ i VIGILÀNCIA
1024 concursos anuals, distribuïts durant tot l’any.
• Edició d’un fulletó sobre espècies de peixos i crustacis pescables a Catalunya, amb informació sobre espècies al·lòctones i protocols durant la pràctica de la pesca.
• 15 treballadors fluvials (ant. FCPEiC) vigilen l’aplicació de les directrius de desinfecció d’estris de pesca
• Vigilància dels Agents Rurals, que han de verificar el compliment dels requisits per l’exercici de la pesca a inspeccions de pescadors
• Presa de mostres de verificació (ACA).
(imatges i dades: DGMN-Pesca continental)
13
MZ - Actuacions a l’àmbit de la pesca
NR-017
NR-012
SE-048
NR-010
SE-041
SE-033SE-031
NP-051NP-040
SE-060
SE-029
SE-056
NP-011
SE-026
FR-001
SE-020
LL-054LL-055
LL-025
LL-003
LL-002
LL-008LL-009
LL-021
LL-004TE-042
BE-001
TER-041
MU-002MU-008
Zones de repoblació
Reserva Genètica de Truites
Aigües d´alta muntanya ( període 2ª quinzena maig-30 setembre)
Zona ciprínids; període de pesca tot l'any
Zona salmònids; període de pesca 3ª quinzena març-30 agost.
Incloses al pla anual de repoblacions piscícolesExigència a la piscifactoria proveïdora d’ analítiques de l’aigua amb una antelació de 25 dies.
RepoblacionsACREDITACIÓ PRÈVIA i VERIFICACIÓ
Altres repoblacions:
Aprovades per la DGMN a les Societats o Ajuntaments per esdeveniments puntuals
Acreditació de no presència de musclo zebrat
• Dues piscifactories del DMAH (Bagà i Pont de Suert) – ACA analitza
• Una piscifactoria privada (Molinou) que té adjudicat el concurso de repoblació anual (ZPC-Int) - ACA verifica
(mapa: DGMN-Pesca continental; imatges: ACA)
14
Eichhornia crassipes, fora del catàleg d’una gran superfície
comercial
Agost 2009- Detecció del cargol poma al delta del’Ebre. Possibles impactes a la producció d’arròs i a la salut humana. Ampla alarma social (premsa i TV)
Noves amenaces: el cargol poma
- Integració d’un comitè tècnic multi-departamental.
- Identificació de la distribució espacial.
- Definició d’un pla d’eradicació/control.
- Identificació d’un possible punt d’entrada i
inspecció de la planta de tractament d’aigües.
- Revisió de las condicions a les autoritzacions
d’abocament des de establiments de col·lecció i
reproducció d’animals.
ALA
RM
A
MES
UR
ES
CAS SIMILAR
(imatges: BRL)
15
Domèstic43%Industrial
21%
Reg33%
Ramaderia3%
Reg
94%
Ramaderia2%
Domèstic3% Industrial
2%
20 0 20 40 60 Kilometers
NL’ACA té competències
plenes i exclusives
503,158 habitants (8% població)48% del territori62% del volum d’aigua
CONQUESINTERNES
Districtes fluvials i usos de l’ aigua
Usos totals: 1.937 hm3/any
L’ACA té competències compartides o delegades amb els respectius organismes de conca (p.e. CHE)
Usos totals:1.187 hm3/any
5,610,639 habitants (92% població)
52% del territori38% del volum d’aigua
Font: ACA
CONQUESINTERCOMUNITÀRIES
16
La Directiva Marc de l’Aigua (WFD, 2000/60/EC) veu l’agua no només com a recurssinò com a element bàsic per a la vida revulsiu a la restauració ecològica.
Recurs Ecosistema
QUALITAT i QUANTITAT
del recurs
QUALITAT
de l’ecosistema
BONBON
ESTATESTAT
ECOLÒGICECOLÒGIC
20152015
Gestió de l’aigua i ecosistemes aquàtics
(imatges: internet, ACA)
17
Invertebrats – 24 espècies19 mol·luscs
Algues – 31 espècies24 macroalgues2 dinoflagel·lats5 diatomees
Plants – 208 espècies128 a rius / zones humides(10 estrictament aquàtiques)
Aus – 68 espècies(5 establertes)
Herpetofauna – 13 espècies10 rèptils3 amfibis
Mamífers – 2 espècies
Peixos – 37 espècies30 aigües interiors7 marines
Font: ExoAQUA (ACA/CREAF)Coord. Dr. Joan Pino
378 espècies exòtiques a les masses d’aigua de Catalunya
18
IS com a pressió al bon estat, dins de l’anàlisi
de ‘pressions-impactes’ (2003)
EEI i DMA
- Adaptació del Programa de Seguiment
- Programes de mesures: Prevenció, eradicació i control d’EI aquàtiques;
Restauració de riberes (2009-2015) – Vinculat al procés de participació
(2006-2008)
IM-P
RES
M
ESU
RES
(pictures: BRL)
ESTA
T ? - Sense consideració especial ?
- Presència/abundància com a condició de degradació ?
- Ús d’un índex de biopol·lució ?
(en línea a http://www.gencat.cat/aca)
19
El procés participatiu
Calendari dels processos de participació
Part
icip
ació
Plan for dissemination and communication to basin councils
En compliment amb l’Article 14 de la DMAInformació
Diagnòstic
Propostes
Retorn
(imatges: ACA)
20
PROBLEMA DETECTAT SOLUCIÓ IDENTIFICADA
Canvis notables als ecosistemes
Els interessos de la pesca esportiva porten a la repoblacióamb espècies exòtiques.
Abandonament de mascotes
Plantes exòtiques, sovint de tipus ornamental, dominen les lleres.
Pocs estudis sobre impacte de les EE.
Manca de intervenció: vigilància insuficient i mesures de control poc efectives.
Manca (o manca de coneixement) de la normativa
Manca de informació / educació
-Investigació i seguiment de les espècies exòtiques i de les natives-Millora de la restauració de lleres: cal revisar els criteris de restauració per incloure la biodiversitat nativa.- Per tal de prevenir la dispersió d’EE a aigües interiors i a àrees marines cal:• Promoure l’alerta sobre el tema• Evitar alliberaments il·legals• Restaurar processos hidrològics naturals (inundacions, períodes secs)• Regular el comerç d’EE-Iniciar campanyes d’eradicació d’EEI tenint en compte l’abast i invasibilitatde l’espècie.- Avaluar i comunicar impacte de les EEI, i d’aquesta manera; • Millorar el comportament ambiental de la població• Millorar les pràctiques de jardineria en àrees públiques• Promoure codis de conducta entre els sectors interessats.- Avaluar les mesures de control
El tema de les EEI va aparèixer al 100% dels processos participatius.
Resultats del procés participatiu
21
El nou programa de mesures de prevenció i control d’espècies invasores
S’introdueix el Programa de Mesures per la prevenció, eradicació i control d’espècies invasores (Cap. 5 – Mesures per la millora de la qualitat hidro-morfològica i biològica)
A informació pública (prorrogada fins 23/07/2010, DOGC Nº 5636, 26.05.10)
Continguts
Sistema expert (BD, AR, seguiment)
Disseny i instrumentació de fulls de ruta per a grups taxonòmics i unitats de gestióprioritàries
Adquisició d’equipaments per la prevenció i el control
22(Source: ACA)
Distribució de recursos financers
Distribució de les invesrions entrel’ACA i altres institucions (%)
Al Pla de Gestió
Al programa de mesures sobre EEI aquàtiques
Distribució de les inversions entre diferents programes de mesures (%)
Distribució de inversions entre diferents programes de millora hidro-morfològica i biològica (%)
Cost per totes les institucions
Cost per l’ACA
23
El SI-ExoAqua
Recopilar tota la informació rellevant per a la gestió sobre espècies exòtiques als ecosistemes aquàtics de Catalunya
Objectiu
Organismes Territori
Recursos (bibliografia)Experts
Estructura
24
Algues (diatomees,macroalgues)PlantesInvertebratsPeixosHerpetofaunaAusMamífers
SI-ExoAquaORGANISMES
TaxonomiaVia d’entradaDispersióDistribucióHàbitatEstatusImpactesGestióTrets biològics
Grups taxonòmics Atributs
(imatges: Jara Andreu, internet)
25
378 espècies
exòtiques a Catalunya
Masses d’ agua ocupades: 98%
Promig sp/m.a: 8
Màxima diversitat:• Litoral i prelitoral deBarcelona I Girona
• Delta de l’Ebre
ConclusionesSI-ExoAquaTERRITORI
26
1. Com a resultat de la resposta a EEI carismàtiques (el musclo zebrat, la
caularpa), l’alerta social ha augmentat lleugerament a Catalunya.
2. La DMA està aportant una nova perspectiva de la gestió de les EEI com
un aspecte rellevant de la qualitat biològica de l’aigua.
3. La instrumentació de mesures de gestió vers les EEI a Catalunya està
condicionada per
a) La priorització donada a la millora físico-química i hidro-morfològica;
b) Visions socials en conflicte sobre algues EE i la pertinència del seu
control (per exemple els peixos exòtics).
ConclusionsConclusions
27
Agraïments
A tota la comunitat d’experts que ha aportat informació a l’ExoAqua
Dr. Joan Pino i Jara Andreu (CREAF)
Dr. Enrique Ballesteros (CEAB)
DGMN-Àrea de Pesca Continental
Dr. Joan Martínez-Alier (ICTA)
• Xavier Font (UB-BioCat)
• Evelyn García (ACA)
• Carolina Solà (ACA)
• Josep Maria Olmo (DGMN)
• Santiago Palazón (DGMN)
• Xavier Capalleres (CRT Albera)
• Enric Ballesteros (CEAB-CSIC)
• Boris Weitzmann (CEAB-CSIC)
• Gustavo Llorente (UB)
• Jaume Cambra (UB)
• Roser Ortiz (ASCONIT)
• Joan Font (UdG)
• Daniel Sol (CREAF)
• Diputació Barcelona
Dr. Imanol Cía (Anhidra)
Dr. Antoni Munné (ACA)
A tots vosaltres!
Per contribuir a la divulgaciósobre la problemàtica de les espècies invasores
28
Barcelona, 8 de juliol de 2010
Beatriz Rodríguez i Labajos ([email protected])
Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics, Àrea de Gestió del Medi, ACA
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB
Seminari sobre espècies invasores, DMAiH
La problemLa problemààtica de les esptica de les espèècies cies exòtiques invasores als ecosistemes exòtiques invasores als ecosistemes aquaquààtics de Catalunyatics de Catalunya
29
Modificación de las condiciones en las autorizaciones de vertido directo a cauce
Problemática
Nuevas autorizaciones (establecimientos de colección i/o reproducción)
Los sistemas de depuración como vía de entrada de especies exóticas (p.e. caracol manzana)
Las ‘instalaciones ornamentales cerradas’ (Reglamento CE 1251/2008) y las ‘instalaciones de acuacultura cerradas’ (Reglamento (CE) 708/2007)
Análisis técnico de las instalaciones + análisis del potencial invasor
Condiciones para la prevención accidental de organismos + requerimiento de autocontroles biológicos
absència de qualsevol de les espècies comercialitzades (o espècie “XX”), aixícom els seus patògens o qualsevol altre espècie no objectiu introduïda de manera accidental, en qualsevol estadi del seu cicle de vida (absència d’individus adults, juvenils, ous, larves i altres propàguls).
30
Figura 1. Determinació del risc d’alliberament d’organismes nocius atès el tipus autorització sobre efluents abocats a la llera
Proposta
Al clavegueram (indirecte a llera)
Al medi natural (directe a llera)
L’ESTABLIMENTABOCA EFLUENTS ... SITUACIÓ DE L’AUTORITZACIÓ D’ABOCAMENTS O DE CONNEXIÓ
RISC D’ALLIBERAMENT D’ORGANISMES NOCIUS
EDAR transferida a administració
actuant
Compta amb una autorització
d’abocament?
L’autorització fa referència explícita
al risc de introducció
d’organismes nocius i preveu
condicions ad hoc?
Nivell de risc NO reduït a un nivell acceptable. S’emplaça a sol·licitar una modi-ficació de l’autorització d’abocament.
El nivell de risc es considera reduït a un nivell acceptable.
Nivell de risc NO reduït a un nivell acceptable. S’emplaça a sol·licitar una autorització
d’abocament a l’ACA.
NOSÍ
NO
EDAR Gestionada per l’ACA
Requereix una autorització de
connexió i abocament per part de l’administració
actuant
Requereix una autorització
d’abocament directe a llera per part de
l’organisme de conca
Requereix una autorització
d’abocament amb connexió a EDAR per part de l’ACA
SÍ
Altres
Compta amb autorització
de connexió i abocament?
Nivell de risc NO reduït a un nivell acceptable. S’emplaça a sol·licitar una modificació de l’autorització de connexió i
abocament.
El nivell de risc es considera reduït a un nivell acceptable.
Nivell de risc NO reduït a un nivell acceptable. S’emplaça a sol·licitar una autorització de connexió i abocament.
L’autorització fa referència
explícita al risc de introducció d’organismes
nocius i preveu condicions ad
hoc? NO
SÍ
SÍ
NO
Nivell de risc NO reduït a un nivell acceptable.
31
Actualización del análisis de susceptibilidad de invasión del mejillón cebra
Antecedente: DGMN, 2005 (Palau et al.)
Nuevas necesidades:
Distinguir riesgo de invasión y potencial de impacto.
Contar con una guía detallada para las directrices normativas y de planificación
Priorización en la planificación de instalaciones de prevención vs. mitigación de impactos
Diseño de protocolos de pre-alerta y alerta.
• Tabla de doble entrada para la evaluación de la susceptibilidad a la invasión
• Evaluación independiente del potencial de impacto
ACA, 2010 (Anhidra)
32
Actualización del análisis de susceptibilidad de invasión del mejillón cebra
VALORACIÓ
La massa no forma part de cap sistema 0
La massa forma part d’un sistema NO infectat 4
d’una població incipient (1) 8 i es troba aigües amunt
d’una població establerta (2) 12
d’una població incipient (1) 18
CO
NEC
TIVI
TAT
DE
LA M
ASS
A
La massa
forma part d’un
SISTEMA
INFECTAT i es troba aigües avall
d’una població establerta (2) 32
Amb clubs o entitats esportives 12
de motor 10 Amb embarcacions privades
de rem o vela 6
Massa navegable
legalment
Amb embarcacions confinades 2 NA
VEG
AB
ILIT
AT
Massa NO navegable legalment 0
Masses d’aigua amb possibilitat de pesca 6
PESC
A
Masses d’aigua amb prohibició de pesca 0
directe fins a la làmina d’aigua 2 Amb possibilitat
d’accés proper a la làmina d’aigua 1
AC
CES
SOS
Sense possibilitat d’accés 0
EVALUACIÓN DEL
RIESGO DE ENTRADA
33
Actualización del análisis de susceptibilidad de invasión del mejillón cebra
INTERVALS CAM VALORACI
[Ca+2] < 8,5 Nul·la 0
8,5-12 Molt baixa 1
12-25 Baixa 2
25-55 Alta 3
CONCENTRACIÓ DE CALCI,
en mg l-1
(Ca)
>55 Molt alta 4
<6,5 ó >9,5 Nul·la 0
6,5-7,4 Baixa 1 pH
(pH) 7,4-9,5 Alta o Molt alta 2
0-1 Baixa 1
1-4 Moderada 2
PAR
ÀME
TRES
FIS
ICO
QU
ÍMIC
S D
E L
’AIG
UA
MESOS DE L’ANY AMB TEMPERATURA DE
L’AIGUA > 12ºC
(T) >4 Alta 3
0-10 ó 90-100 Molt baixa 1
10-30 Baixa 2
30-40 ó 80-90 Moderada 3
PAR
ÀME
TRES
BIO
LÒG
ICS
ESTAT TRÒFIC
(ET)
40-80 Alta 4
< 0,0 Moderada 2
> 0,0 Alta 3
OSCIL·LACIÓ DEL NIVELL
D’AIGUA
(Oa) = 0,0 Molt alta 4
<15 Molt baixa 1
15-28 Baixa 2
29-35 Moderada 3
ESTA
BILI
TAT
MA
SS
A D
’AIG
UA
TEMPS RESIDÈNCIA,
en dies
(Tr) >35 Alta o Molt alta 4
EVALUACIÓN DE LA
CAPACIDAD DE ACOGIDA DE LA MASA DE AGUA
34
Actualización del análisis de susceptibilidad de invasión del mejillón cebra
35
- Scientists played a role as planners, advisors and persons in
charge of engaging multi-stakeholders coordination.
- IAS is a topic with difuse responsibilities from an administrative
point of view. Scientits push integrated intervention.
- Networks of stable colaboration with research centers (rather
than consultancy): ACA and CIESM (1992-), ACA-UAB (2006-),
ACA-CREAF (2009-).
- Mutual respect and understanding of the diverging objectives of
science and policy making.
The role of scientistsThe role of scientists
