78 ddv 31 octubre

Divendres, 31 d’octubre de 2014

www.eldiaridelvalles.cat

N. 78

EsportsRubí, seu del Campionat de Boxa de Catalunya Pàg. 30

Comarca Comarca Esports

L’AMB rebutja reblir la pedrera Berta amb bales d’ecoparc

“Un bon emprenedor ha de ser capaç de crear un bon equip”

“Com més alt és el nivell competitiu més infl ueix el factor psicològic”

Pàg. 8 Pàg. 23 Pàg. 31

El govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat una moció de rebuig al projecte de reblir la pedrera Berta, ubicada a Collserola, amb residus que no siguin terres netes, ja que “suposaria un impacte mediambiental sobre un espai protegit”.

L’emprenedor Dídac Lee va oferir una xerrada a la Masia Can Barra de Sant Quirze de la mà de PIMEC. Creador de quinze companyies i responsable de Noves Tecnologies del Barça, assegura que la constància és un dels valors que ha de tenir un bon emprenedor. “Equivocar-se és bo. Ningú encerta a la primera”, diu.

La psicòloga esportiva Eva Molleja és una de les responsables de l’èxit del motociclista Tito Rabat, que acaba de proclamar-se campió del món de Moto2. Ja fa tres anys que treballa amb ell i 15 que es dedica a una especialitat cada vegada més en auge.

La PAH ocupa l’ajuntament de Barberà per exigir mesures

Pàg. 4

La Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca ha ocupat el consistori aquesta setmana per denunciar “la manca de sensibilitat de la regidora de Benestar Social, Mercè Cuadrado, vers les fa-mílies amb problemes”. L’Ajuntament, com a resposta, va enviar ahir un co-municat on explica que pròximament crearà una mesa de mediació veïnal. Mentre la PAH diu que l’Ajuntament “no ha volgut crear una unitat d’emergènci-es on puguin treballar plegats totes les regidories i entitats per trobar soluci-ons a la situació actual”, l’Ajuntament diu que sí lluita contra les desigualtats socials i a favor dels drets fonamentals de les persones.

TWITTER PAH BARBERÀ

B.P.

EVA ZAMARREÑO

Parlem de...

Un expert de l’OMS associa les emissions de la cimentera de Montcada al càncer

Pàgs. 2-3

Nicolás Olea assegura que els ftalats que emet la planta de Lafarge aug-menten el risc de patir diferents tipus de càncer, una afi rmació basada en diverses investigacions. L’empresa, però, titlla Olea d’alarmista i recorda que disposa d’estudis que con-clouen que la fàbrica no té impacte en la salut dels veïns. Els habitants del municipi porten anys llui-tant per tancar la cimente-ra, que també es dedica a la incineració de residus.

ARIADNA CORTÉSMontcada i Reixac

Els veïns de Montcada i Reixac porten anys inten-tant tancar la cimentera de l’empresa Lafarge preocu-pats pels efectes per a la sa-lut que té la incineració de residus, una activitat que la planta duu a terme des del 2006 paral·lelament a la fabricació de ciment. De tant en tant, la seva lluita arriba als mitjans de co-municació, com va passar fa tot just uns dies quan el catedràtic de la Universitat de Granada i investigador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) Nicolás Olea va a�rmar que les substàncies contaminants que emet la cimentera es-tan “directament relacio-nades” amb l’aparició de càncer en els veïns de la zona.

En una xerrada celebrada a l’espai cultural Kursaal de Montcada, Olea va ex-plicar que els ftalats que emet la planta de Lafarge estan associats a diferents tipus de càncer, com el de pulmó, el de pleura i el de vesícula biliar. “I se sospita que també podrien estar al darrere del càncer de còlon i recte, però encara no s’ha pogut demostrar”, va afegir. Segons el Regis-tre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants del Ministeri d’Agricultura, la fàbrica va emetre 29 quilos de ftalats el 2012, a més d’altres substànci-es contaminants com el mercuri.

Nombroses investi-gacions apunten en la mateixa direcció que Olea, entre elles un estudi elabo-rat per l’Instituto de Salud Carlos III que va concloure que la gent que viu a muni-cipis propers a incinerado-res i plantes de tractament de residus perillosos tenen un risc signi�cativament més elevat de morir de tots els tipus de càncer, i més

Quan respirar perjudica la salut

EVA ZAMARREÑO

n MONTCADA I REIXAC

concretament de patir tu-mors a l’estómac, el fetge, la pleura, els ronyons i els ovaris.

Quant a l’àrea d’afec-tació, diferents estudis demostren que les emis-sions de les incineradores perjudiquen la salut a un radi d’almenys cinc quilò-metres. Així, a banda de Montcada, l’activitat de la cimentera afecta La Lla-gosta, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Ripollet i alguns barris de Barcelona.

LA REACCIÓ DE LAFARGE

Malgrat que les a�rmaci-ons de l’expert de l’OMS no vénen de nou, han aixecat força polseguera. L’Ajunta-ment de Montcada i Reixac ha demanat explicacions a la Generalitat i Lafarge va afanyar-se a enviar un co-municat el mateix dia de la conferència per manifestar el seu “estupor” davant les a�rmacions del doctor Ni-colás Olea.

La companyia a�rma que aquestes declaracions “generen un alarmisme in-justi�cat i irresponsable”, i assegura que l’Agència In-ternacional per a la Investi-gació del Càncer (IARC per

les seves sigles en anglès) quali�ca el ftalat de bis, el que emet la planta, com no classi�cable pel que fa a carcinogenicitat en éssers humans. La companyia, a més, recorda que disposa d’estudis del CSIC i de la Universitat Rovira i Virgili que demostren que no hi ha impacte de la fàbrica en

el seu entorn ni en la salut dels veïns.

UNA BATALLA ETERNA

Tot i la rotunditat de La-farge, cal recordar que el setembre de l’any passat

el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’auto-rització mediambiental que la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat va atorgar el 2008 a la companyia. Tant l’empresa com la Generalitat van presen-tar recurs i aquest enca-ra no s’ha resolt. “Estem

esperant que l’Audiència Nacional es pronunciï”, explica el portaveu de Pla-taforma Antiincineració de Montcada i Reixac, José Luís Conejero.

Recentment, a més, el Jutjat d’Instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès ha reobert el procés contra Lafarge per contaminació

acústica a petició de l’Audi-ència Provincial. El febrer del 2013 el magistrat que instrueix el cas va desesti-mar la querella presentada per l’Associació de Veïns de Can Sant Joan davant la Fiscalia de Medi Ambient, però el col·lectiu veïnal va presentar recurs.

L’AJUNTAMENT, AL MARGE

Els veïns retreuen al govern municipal que no els faci costat en la seva lluita. Des del consistori, s’escuden en la manca de competències, però la Plataforma Antiin-cineració destaca que en tenen “en matèria d’olors i de soroll” i els acusa de mi-rar “cap a un altre cantó”, en paraules de Conejero, que apunta els diners que l’empresa deixa a la ciutat com a possible causa de l’actitud de l’Ajuntament.

Tal i com expliquen fonts de Lafarge, la companyia “aporta anualment prop

Els ftalats que emet Lafarge poden provocar càncer de pulmó i de vesícula biliar, entre d’altres

La planta cimentera de Lafarge es troba a escassos metres del municipi

el Diari del Vallès2 Divendres, 31 d’octubre de 2014

Un investigador de l’OMS ha relacionat les emissions de la cimentera de l’empresa Lafarge de Montcada i Reixac amb el càncer, una afirmació confirmada per diversos estudis. La companyia nega les acusacions, però els veïns, que porten anys intentant aconseguir el tancament de la planta, han vist refermada la seva lluita.

de 10 milions d’euros al desenvolupament social i econòmic de Montcada i el seu entorn, no només a través de pagaments d’im-postos i salaris, sinó tam-bé mitjançant donacions, patrocinis i convenis amb diverses entitats”.

Malgrat tot, els veïns no desisteixen. Així, el cap de setmana vinent alguns representants de la plata-forma viatjaran a Itàlia per assistir a una trobada in-ternacional d’entitats con-tràries a la incineració de residus. n

Els habitants de Montcada i Reixac i d’altres municipis de la zona també estan en peu de guerra contra l’Ecoparc-2, una planta de selecció i tractament de residus ubicada a Montcada que funciona des del 2004. “Els ecoparcs no reciclen els residus sinó que es limiten a preparar-los per portar-los a les plantes de tractament �nal, als abocadors o a les incineradores”, explica Mercè Girona, del Centre d’Ecologia i Projectes Alterna-tius (CEPA). El CEPA i les altres entitats que de-manen el seu tancament defensen que l’activitat dels ecoparcs no és e�cient i que, a més, “conta-mina el medi ambient i genera males olors”.

L’Ecoparc-2: un model de gestió de residus qüestionat

CARME VALLS, especialista en medicina interna i endocrinologia

a. coRtés

Quines substàncies eme-ten les incineradores de residus?Dioxines, furans, hidro-carburs, metalls pesants com el mercuri... Les in-cineradores poden emetre centenars de substàncies, depèn del que cremin. Els plàstics, per exemple, alli-beren ftalats. En aquest sentit els residus muni-cipals són especialment perillosos donada la seva heterogeneïtat.

Quins efectes tenen aques-tes emissions per a la salut de les persones?Cadascuna de les subs-

“A Montcada hi ha molts casos de pubertat precoç a causa de la contaminació”

a. c.

tàncies que emeten té una llarga llista de problemes de salut associats. A curt termini poden provocar disminució de la funció pulmonar, símptomes respiratoris, augment de bronquitis, arítmies, aug-ment d’infarts de miocar-di, etc. I a llarg termini poden causar malalties respiratòries i cardiovas-culars, diabetis, diferents tipus de càncer, efectes de disruptors endocrins, etc.

Què són els disruptors en-docrins?Els ftalats, igual que les dioxines i els furans, són disruptors endocrins, és a dir, alteren la funció hor-

monal de pràcticament tots els sistemes endocrins del cos. Això, entre molts altres efectes, provoca es-terilitat tant en homes com en dones i pubertat pre-coç. No hi ha estudis fets però a Montcada i Reixac s’han detectat molts casos de nenes a les que els ve la menstruació als 7 o 8 anys, i això no és normal, és una conseqüència de la con-taminació. A més, també alteren el sistema immu-nològic, cosa que facilita l’aparició d’alguns tipus de càncer.

Per quines vies arriben aquestes substàncies a les persones?

Poden arribar per totes les vies. La primera és la respiratòria, perquè aquestes partícules van per l’aire. En el cas que hi hagi animals a prop de la incineradora, la seva carn també conté aquests contaminants, així que si en mengem, els ingerim. La carn de les vaques que pastaven a prop d’una in-cineradora d’Andorra te-nia ftalats i dioxines. Quan plou, aquestes partícules queden a la terra i si hi ha conreus també es conta-minen.

La biomassa, un combusti-ble que actualment utilitza Lafarge a Montcada, tam-

bé contamina?Sí. La fusta, per exemple, té una resina interna que elimina hidrocarburs. La combustió de biomassa s’hauria de fer a 50 quilò-metres d’un lloc habitat i en pobles rodejats per bos-cos.

La Comissió Europea ha amenaçat de denunciar l’estat per la contamina-ció de les comarques de Barcelona, entre les quals

hi ha el Vallès Occidental. Com es pot rebaixar el ni-vell de contaminació?D’entrada, s’haurien de controlar les emissions de la indústria, incloses les incineradores, i també les dels vehicles. El control de l’aire és una obligació de l’Unió Europea. I a ban-da d’això s’haurien de fer polítiques públiques que apostessin pel cotxe elèc-tric i les energies renova-bles.

PARLEM DE…el Diari del Vallès 3Divendres, 31 d’octubre de 2014


n BARBERÀ

La PAH demana la dimissió de la cap de Benestar de BarberàLa plataforma ha ocupat l’Ajuntament per denunciar “la manca de sensibilitat de la regidora Mercè Cuadrado vers les famílies” L’Ajuntament, com a resposta, ha creat una mesa de mediació veïnal

B. PADILLA Barberà del Vallès

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barberà del Vallès ha elaborat un comunicat on demana la dimissió de la regidora de Benestar Social, Mercè Cu-adrado. El motiu, diuen, és “la mala gestió que ha dut a terme” i el fet que “no ha volgut crear una unitat d’emergències on puguin treballar plegats totes les regidories i enti-tats per trobar solucions a la situació actual”. Aques-ta setmana, un grup de representants de la PAH ha ocupat l’Ajuntament de Barberà per demanar la di-missió de Cuadrado.

“La resposta sempre ha estat que la realitat de la ciutat no requeria un or-ganisme d’aquestes carac-terístiques”, es pot llegir a l’escrit. Al comunicat, la PAH detalla els “errors” co-mesos per la regidoria: no ha sabut coordinar-se amb la resta de departaments, no té sensibilitat vers el drama de les famílies, no ha volgut apropar-se a la feina de Serveis Socials i no ha establert una línia

homogènia d’actuació.L’entitat també denun-

cia el tracte que han rebut alguns afectats per part del departament i que la regidoria els vegi “com un problema i no com a part de la solució”. “És per això que declarem trencades les relacions amb Benes-tar Social i demanem la dimissió de la regidora per la seva dolenta gestió i fal-

ta de responsabilitat vers els ciutadans”, conclou el citat text.

UNA MESA DE MEDIACIÓ

L’Ajuntament de Barberà, en resposta al comunicat, va elaborar ahir un escrit per explicar que es crea-rà una mesa de mediació veïnal. “L’Ajuntament té les prioritats enfocades en l’educació, l’habitatge, els

serveis socials i la promo-ció econòmica dels ciuta-dans i de les empreses bar-berenques. És per aquest motiu que crearà una mesa de mediació veïnal com a

objecte de coordinació en-tre els departaments mu-nicipals i els agents socials que serveixi per transme-tre i compartir la lluita contra les desigualtats i la lluita pels drets fonamen-tals de les persones”.

Al citat text, l’Ajunta-ment de Barberà assegura que “des del primer mo-ment ha mantingut ponts de diàleg amb la PAH de

Barberà, amb el clar con-venciment que són part fonamental per a les famí-lies que pateixen aquesta xacra social”.

Al document, el consis-tori destaca que, durant aquest any, des de l’O�ci-na de l’Habitatge, s’han fet 72 acompanyaments per problemes hipotecaris i 28 casos de problemes amb els lloguers. n

CEDIDA

TWITTER PAH BARBERÀ

Un grup de representants de la PAH de Barberà ha ocupat aquesta setmana l’Ajuntament del municipi per demanar la dimissió de la regidora de Benestar. Al costat, Mercè Cuadrado

“L’Ajuntament ha dialogat amb la PAH des del principi”

n VALLÈS OCCIDENTAL n SANT CUGAT

ACN Vallès Occidental

El 13 d’octubre es va pre-sentar a la Nova Jazz Cava de Terrassa el programa d’accions contra el mal-baratament alimentari del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oc-cidental, i es feia el tret de sortida de la campanya Acaba’t el plat a casa amb una MasterClass de cuina d’apro� tament amb més de 80 assistents.

Dues setmanes des-prés, 110 restaurants del Vallès Occidental ja són Restaurants Recooperem i fan possible que els seus clients s’enduguin els ali-ments que els han sobrat per acabar- se’ls a casa.

El Consorci ha proveït als restaurants de carmanyo-les per facilitar als clients

REDACCIÓ Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat Empresarial ha presentat la seva nova imatge corporativa, el por-tal web i altres canals que conformen la nova estratè-gia de comunicació digital de l’associació.

Després de set anys de funcionament, l’associa-ció ha entrat en una etapa de consolidació que ha portat a completar la seva estratègia de comunica-ció digital adoptant noves eines per reforçar la seva posició en el mercat i afa-vorir la cohesió i la visibili-tat dels seus associats, fent ús de les oportunitats de les noves tecnologies.

En aquest sentit, un nou web més modern i dinà-mic, i la incorporació de les eines de comunica-ció 2.0, capitanejades per

CEDIDA

COMARCAel Diari del Vallès 5Divendres, 31 d’octubre de 2014

E S T A LV I A’ T F I N S A 450 €E N L A C O M P R A D E L A T E V A

B I C I C L E T A E L È C T R I C A

www.bicibox.cat93 480 15 59

S E N S E I N T E R E S S O SA M B S U B V E N C I O N S P E R L A C O M P R A

D ’ U N A B I C I C L E T A E L È C T R I C A

110 restaurants a la campanya ‘Acaba’t el plat a casa’

Sant Cugat Empresarial inicia nova estratègia en comunicació digital

endur- se els aliments so-brants del seu àpat i bos-ses perquè aquests s’ho pugin emportar còmoda-ment. D’aquesta manera, el client quan arribi a casa podrà consumir el que ha sobrat, congelar- ho per a un altre dia o apro� tar- ho

convertint les sobres en una recepta original.

Fins al moment, el Con-sorci ha repartit més de 10.000 carmanyoles i s’es-pera que se’n puguin de-manar algunes més, ja que la campanya està oberta a que hi participin nous res-

taurants. Com a novetat, amb l’ob-

jectiu de reduir l’impacte ambiental dels elements d’un sol ús d’aquesta cam-panya, tant les carmanyo-les com les bosses són de material compostable, i per tant, s’han de llençar al contenidor de l’orgànica per poder transformar-se.

A la pàgina web de la campanya, www.cresidus-voc/recooperem, la ciuta-dania podrà trobar tots els Restaurants Recooperem en un plànol de la comarca o cercar-los per municipi, a més de receptes de cuina d’apro� tament. n

Linkedin i Twitter, amb la newsletter mensual, con-formen la nova estratègia de l’associació empresarial en l’àmbit de la comunica-ció digital.

L’associació també ha actualitzat la seva iden-titat corporativa i la seva imatge per adaptar-la a la nova idiosincràsia. El nou logotip re§ ecteix i reforça els valors i atributs de l’as-sociació, i alhora compleix criteris de visibilitat, ido-neïtat i modernitat.

NOU LOGOTIP

Amb l’acrònim SCE, al nou logotip de Sant Cugat Empresarial, ofereix més força visual, una major e� càcia en les aplicacions i un aire més modern i di-nàmic. També es reforça el concepte empresarial i tot el conjunt està dissenyat per oferir més visibilitat. n

Material de la campanya. Els clients es poden emportar en una carmanyola el que els ha sobrat de menjar del restaurant a casa

REDACCIÓSant Cugat del Vallès

El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generali-tat, Felip Puig, inaugurarà la sisena Jornada d’Empre-nedoria que tindrà lloc el 5 de novembre al Teatre-Au-ditori de Sant Cugat. La jornada, que a hores d’ara ja compta amb més de 600 inscrits, ha esdevingut la trobada d’emprenedors de referència a Catalunya amb una participació de més de 2.800 persones en els darrers cinc anys. Les entitats organitzadores preveuen els 800 partici-pants, la xifra assolida a les edicions anteriors.

Sota el lema Innova, dife-rencia’t i emprèn!, la sisena Jornada d’Emprenedoria

ACNSant Cugat del Vallès

Les ventades del 2009 i la nevada del 2010 van deixar molts arbres morts als bos-cos de Catalunya. Això era ben visible al Parc de Coll-serola i els artistes Ariane Patout i René Müller van decidir apro�tar aquesta fusta morta per crear cadi-res artístiques. Aquest ori-ginal projecte va guanyar

La sisena edició de la Jornada d’Emprenedoria ja compta amb més de 600 inscrits

Ariane Patout i René Müller transformen arbres morts del 2010 en cadires artístiques

n SANT CUGAT n SANT CUGAT

ACN

ARXIU

acollirà una conferència a càrrec d’Antonio Gon-zález-Barros, fundador del Grup Intercom, que cen-trarà la seva exposició en com fer front a un entorn complex i canviant i parla-rà de les 20 competències clau de l’emprenedor.

un Premi FAD d’Arquitec-tura 2014 aquest estiu i les seves creacions arriben ara al Museu-Monestir de Sant Cugat del Vallès, on es po-dran visitar �ns al 5 de no-vembre.

Patout explica que no han fet res més que “reapro�tar” la llenya mor-ta com van començar a fer molts veïns però van deci-dir fer-ho d’una manera ar-tística i original. Ara volen

Per la seva part, un pa-nell empresarial, que oferi-rà experiències d’èxit en innovació, comptarà amb la participació d’empreses emblemàtiques. Les ins-cripcions, gratuïtes, s’han de fer a www.jornadaem-prenedoria.com. n

anar més enllà i transfor-mar també arbres morts als carrers de Barcelona.

Perdona, pensava que eres una cadira és el nom de l’exposició que mostra aquestes creacions, que s’engloben en el projecte Leña de Luxe: Wild Fur-niture. Una de les artistes creadores de les cadires explica que els boscos de Collserola “van quedar ar-ruïnats el 2010”. n

Divendres, 31 d’octubre de 2014COMARCA el Diari del Vallès6

Edició anterior de la jornada d’emprenedoria

Ariane Patout i René Müller entre algunes de les seves cadires exposades a Sant Cugat


n SANT CUGAT

n VALLÈS OCCIDENTAL n RIPOLLET

L’AMB rebutja reblir la pedrera Berta amb bales d’ecoparc


El govern de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat una mo-ció de rebuig al projecte de reblir la pedrera Berta amb residus que no siguin terres netes o residus de la construcció.

La moció argumenta que la pedrera Berta es troba ubicada al Parc de Natural de Collserola i que, com a espai d’interès natural que és, reblir-la amb resi-dus que no siguin terres netes “podria suposar un indubtable impacte sobre l’espai protegit de Collse-rola”. Per aquest motiu, el text subratlla el rebuig del “rebliment i restauració de la pedrera Berta amb qual-sevol residu que no sigui compatible amb el medi on es troba”.

L’alcaldessa de Sant Cu-

ACN Vallès Occidental

Els quatre alcaldes de Con-vergència Democràtica de Catalunya que formaven part del comitè executiu de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han

REDACCIÓ Ripollet

El pròxim 5 de novembre a les 17.30h, a la Casa de Natura de Ripollet, tindrà lloc un taller per aprendre a fer bijuteria i comple-ments. L’activitat mostra-

dimitit en bloc perquè en-cara no se’ls ha aclarit què va passar amb els suposats sobresous que es pagaven en l’època de la presidèn-cia de Manuel Bustos, se-gons fonts del partit. Els ajuntaments continuen vinculats a l’entitat però

rà com amb objectes usats quotidians es poden fer atractius ornaments. Els organitzadors del taller portaran els materials. Per a les inscripcions: Medi Ambient de Ripollet (C/Balmes, 8) o [email protected]. n

han decidit deixar l’òr-gan director, tal i com ja van amenaçar que farien el passat mes de juliol. Es tracta de l’alcalde de Mata-ró, Joan Mora; el de Reus, Carles Pellicer; l’alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, Montserrat Mundi, i la de Matadepera, Mireia Solso-na. Tant ells com la resta d’alcaldes van decidir tor-nar els sobresous. n

gat, Mercè Conesa, durant el consell metropolità, ha defensat la moció argu-mentant que “som davant d’un pas important per a la protecció ambiental de tots els municipis de l’àrea metropolitana davant el

perill de contaminació dels aqüífers”. Conesa ha agraït el suport de la resta de grups que ha permès la seva aprovació per unani-mitat.

Amb aquesta moció, l’AMB fa costat a les sol-

licituds plantejades pels ajuntaments de Sant Cu-gat i El Papiol, i denuncia la posició adoptada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) que s’au-toeximeix de qualsevol responsabilitat pel que fa a la qualitat del producte que, d’altra banda, autorit-za a dipositar a la Pedrera Berta.

El text recorda, en aquest sentit, que la resolució de l’ARC té una durada de cinc anys, transcorreguts els quals queda sense vi-gència. És a dir, a partir del pròxim any les bales pro-cedents de l’ecoparc ja no es podran gestionar com un subproducte i, per tant, no seran aptes per al rebli-ment de la pedrera Berta, segons aquesta resolució, però podran haver estat dipositades en el territori sense estar programada la seva retirada. n

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Dimiteixen els 4 alcaldes de CDC de l’FMC

Taller per aprendre a fer bijuteria a Ripollet

BARBERÀ

Barberà informa sobre fibromiàlgia a peu de carrer

Amb l’objectiu d’informar la ciutadania, l’Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica, FibroBar-berà, instal·larà una taula informativa al centre de la ciutat. Serà avui a la plaça de la Vila, on els membres reivindicaran el suport a les persones afectades de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica i informaran sobre aquesta malaltia.

BARBERÀ

Avancen les obres del Torrent de Can Gorgs

L’empresa Aqualog y Medio Ambiente SA és l’encarrega-da de dur a terme les obres dels canals del Torrent de Can Gorgs. Actualment s’ha obert el tram interior del canal que connectarà amb el riu Sec. Pròximament s’iniciaran els treballs per col·locar uns marcs de for-migó per poder soterrar-lo.Fa uns dies, l’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago, amb el tinent d’alcal-dia d’Urbanisme, Antonio Báez, i altres personalitats van visitar les obres.

AJUNTAMENT DE BARBERÀ

Les bales d’ecoparc suposen, segons l’AMB, un risc mediambiental

“Podria suposar un indubtable impacte sobre Collserola”


n CERDANYOLA

Divergències en la construcció del macrocentre comercial West�eld

B. PADILLA Cerdanyola del Vallès

Les administracions no es posen d’acord en el que podria ser un nou macro-centre comercial a Cerda-nyola del Vallès, que, en cas que es fes, s’edi�caria amb el nom de West�eld. L’Ajuntament del munici-pi, d’una banda, assegura que es tracta d’un “ru-mor” darrere del qual hi ha l’Institut Català del Sòl (Incasòl), propietari d’una part dels terrenys del Cen-tre Direccional de Cerda-nyola –on s’alçaria l’equi-pament–. PIMEC Comerç, d’altra banda, ja ha elabo-rat un comunicat on criti-ca la possible construcció del centre i els efectes que això tindria en el dia a dia dels botiguers locals.

El president de PIMEC Comerç Vallès Occidental, Jaume Maranges, a�rma en l’escrit que “davant la situació econòmica actu-al i la baixada de consum no té cap sentit crear més oferta al consumidor ge-nerant competència al pe-tit comerciant”. L’opinió de PIMEC se suma a la de les associacions de comer-ciants que des que es co-neix la informació s’han manifestat contràries a la implantació d’aquest nou equipament a la comarca. Els comerciants es queixen que l’obertura de centres comercials a la zona afecta

el comerç de proximitat, com ja ha passat a altres llocs amb centres similars.

Incasòl, per la seva ban-da, ha explicat a aquest diari que “està redactant el Projecte de reparcel·lació del sector Parc de l’Alba, el Pla especial d’infraes-tructures per a les conne-xions externes d’aquest sector amb l’AP-7 i la B-30 i el Projecte d’urbanització del sector”. L’aprovació

d’aquests projectes, diu Incasòl, és el pas previ per poder iniciar la comercia-lització de les parcel·les re-sultants. “Aquesta es farà per un concurs públic amb concurrència d’ofertes. És aleshores quan els interes-sats hauran de presentar la seva oferta”, diu l’ens.

SANT CUGAT, EN CONTRA

A �nals de l’any passat, el ple municipal de Sant Cu-

gat del Vallès, un municipi que també es podria veure afectat per l’equipament, va anunciar que presenta-ria al·legacions al Pla Di-rector Urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cer-danyola-Parc de l’Alba. La proposta de presentar al-legacions va rebre els vots a favor de CiU, PSC i ICV-EUiA i les abstencions del PP i la CUP. Sant Cugat de-

manava aleshores que es fessin dos estudis detallats sobre les possibles afecta-cions que un macrocentre tindria per a la mobilitat i el comerç local.

Al febrer, l’Ajuntament de Cerdanyola va demanar explicacions a la Genera-litat a través del Consorci del Centre Direccional en considerar “intolerable” un anunci que va aparèi-xer publicat al web d’Engel

& Völkers AG. L’empresa de gestió d’immobles anunciava la venda d’una parcel·la de 88.500 metres quadrats de superfície i 217.250 metres quadrats d’edi�cabilitat d’ús comer-cial a Cerdanyola del Va-llès. L’empresa va acabar despublicant l’anunci del seu web i també del portal de compra-venda Habita-clia, on també estava pu-blicat. n

ARXIU

CEDIDES

L’espai del Centre Direccional de Cerdanyola on aniria el

suposat centre comercial. A sota, l’alcaldessa de Sant Cugat a la

roda de premsa on va parlar de l’equipament

BADIA

Proposta de modificació de la Llei de Badia

Una delegació de l’Ajunta-ment de Badia, formada per l’alcaldessa i els portaveus municipals, va reunir-se amb els grups del Parlament, per demanar la constitució d’una ponència conjunta de la mo-dificació de la Llei de creació del municipi, per tal d’incloure un sistema de finançament estable per a la ciutat.

PALAU-SOLITÀ

Un grup de joves participa a un curs d’ocupació a Palau

Un grup format per nou nois i noies d’entre 19 i 29 anys han culminat un curs a Palau-solità i Plegamans per potenciar les possibilitats de trobar feina, millorant les competències professionals i personals. La formació s’adreçava a joves en situació d’atur o que busquessin millorar les seves competències.

CERDANYOLA

El IV Lion Festival de Cerdanyola del Vallès, solidari

Representants de la Sala Mama Mandawa de Cerdanyo-la lliuraran al Rebost Solidari – Banc d’Aliments (Avinguda d’Espanya, 8) el 10 % dels diners recaptats en el decurs del IV Lion Festival. Aquest esdeveniment s’emmarca en la programació solidària “Man-dawa Unit”. Música i acció social per una bona causa.

VALLÈS OCCIDENTAL

Desviament a la BV-1411, entre Montcada i Ripollet

Des de dimecres, s’ha desviat el trànsit a la carretera BV-1411 a la intersecció amb el ramal de la C-58, a l’alçada del PK 2+240, en ambdós sentits, amb desviaments alternatius senyalitzats. Les obres, que tenen un termini de sis mesos, es produeixen per la construcció d’una rotonda que millorarà la intersecció.

CERDANYOLA

Foc a la Facultat de Veterinària de l’Autònoma

Dimarts, abans de les 13 h, es va produir un incendi a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona en calar-se foc a una màquina de liofil·litzar al laboratori. Es va evacuar l’edi-fici i no hi va haver cap ferit. Quatre dotacions de Bombers van treballar en l’extinció del foc, segons el cos.

Els comerciants lamenten la possible edi�cació i diuen que el comerç de proximitat es veurà perjudicat

n RUBÍ n BARBERÀ

Presenten en congrés l’edi�ci sostenible que es farà a Sant Muç

Barberà enllesteix les obres de millora de l’avinguda Tibidabo

REDACCIÓ Rubí

Alumnes de l’Escola Tèc-nica Superior d’Arquitec-tura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pre-senten el prototip d’edi�-ci Ressò al congrés World

REDACCIÓ Barberà del Vallès

El projecte de millora de l’avinguda Tibidabo, que s’ha realitzat en diversos trams de forma esglaona-da per evitar les molèsties al veïnat de la zona, així com per facilitar la circu-lació de vehicles, es basa principalment en l’arran-jament i ampliació de la vorera, adequació dels passos de vianants pavi-mentant rampes i fent-los més accessibles per a per-sones amb mobilitat redu-ïda, en l’eliminació i soter-rament de línies aèries de serveis (una de les accions més complicades i costo-ses) i en el pavimentat de la zona d’aparcament (que passa d’ésser de bateria a �lera) i de determinats trams de la calçada.

A més de la renovació del mobiliari urbà, amb

ETSAV AJUNTAMENT DE BARBERÀ

COMARCAel Diari del Vallès 11Divendres, 31 d’octubre de 2014

Sustainable Building 2014 (WSB14), que se celebra els dies 28, 29 i 30 de novem-bre a Barcelona. Es tracta d’una edi�cació solar au-tosu�cient i sostenible per a la rehabilitació social, que pròximament es cons-truirà a la urbanització de Sant Muç de Rubí.

l’arranjament de l’avingu-da Tibidabo, es vol que el carrer que connecta Bar-berà del Vallès amb la ciu-tat veïna de Badia tingui una imatge més amable i sostenible. En total s’ha actuat sobre una longitud d’1,1 km, i una superfície de 8.150 m2.

Ressò és un habitatge de 150 m2 i 6 metres d’alçada. Es basa en una infraestruc-tura col·lectiva i un espai comunitari per catalitzar un procés de rehabilitació social i urbana. Aquesta arquitectura fomenta la re-habilitació social i energè-tica dels habitatges. n

El projecte, de l’Àrea Me-tropolitana i l’Ajuntament de Barberà, compta amb un pressupost de 600.000 euros per al primer tram, i de 900.000 per al segon. Les obres van a càrrec de Roig S.A, Obres, Serveis i Medi Ambient i Eurocata-lana Obres i Serveis, S.L. n

L’edifici sostenible de l’equip Ressò s’instal·larà pròximament a Sant Muç Així està quedant l’avinguda Tibidabo del municipi


n SANT CUGAT

El ‘Van Van’, un mercat gastronòmada a Sant Cugat


Una nova edició del Van Van. Mercat Gastronò-mada instal·larà el seu comboi de “street food” a Mercantic, el carismàtic mercat de mobles, objec-tes antics i curiositats de Sant Cugat del Vallès. Des-prés de la bona acollida en la seva primera edició a les Festes de la Mercè de Bar-celona, el projecte proposa una nova parada dins el seu particular circuit gas-tronòmic itinerant.

La segona parada del Van Van. Mercat Gastronòma-da, en aquest excepcional espai de mobles, objectes de decoració i col·leccio-nisme, comptarà amb 15 vehicles amb cuiners de diferents nacionalitats, que oferiran als visitants una àmplia oferta de cui-na de qualitat, saludable i a preus assequibles. El comboi de vehicles es fusi-onarà amb la programació musical que oferirà aquells dies Mercantic, maridant música i menjar de quali-tat en un entorn privilegi-at.

La cita gastronòmica tin-drà lloc els dies 7, 8 i 9 de novembre a Mercantic, a Sant Cugat del Vallès, i la programació musical serà de l’escena local, que tin-

CEDIDA

CEDIDA

PIMEC

drà lloc a diferents espais del centre.

La primera edició d’aquest mercat va tenir lloc al Parc de la Ciutade-lla durant les Festes de la Mercè de Barcelona i va te-nir una molt bona acollida, tant per la massiva assis-tència de públic, com per l’extensa cobertura me-

diàtica rebuda; dos indi-cadors que demostren l’in-terès que desperta aquest moviment gastronòmic a casa nostra.

QUÈ ÉS EL TRUCK FOOD?

El Truck Food utilitza ca-ravanes o vehicles adap-tats per servir a peu de carrer una oferta de men-jar basada en la proximitat i la qualitat. Aquesta acti-vitat originària dels Estats Units ha capgirat la imat-ge associada tradicional-ment al menjar de carrer per consolidar-se com un moviment cultural de pro-jecció internacional vin-culat a les propostes d’oci metropolità amb més èxit

de ciutats com Londres, Copenhague, París o Ber-lín.

Els Food Courts o Hawker Centers són ori-ginaris del sud-est asiàtic i representen la culmina-ció del concepte de mer-cat gastronòmic de carrer en forma d’instal·lacions lleugeres i de caràcter més o menys estable que es

munten i es desmunten i on es serveix menjar de qualitat a bon preu.

Van Van. Mercat Gas-tronòmada és un projecte que neix a Barcelona amb caràcter nòmada i volun-tat d’itinerar el seu comboi gastronòmic per tot el ter-ritori català, establint un circuit de mercats a mode de gira. n

Imatges de l’edició del ‘Van Van’ que es va fer al Parc de la Ciutadella, a Barcelona

Participants a la jornada sobre el mercat sud-africà

n SANT CUGAT

n CERDANYOLA


Sota el títol Doing Business in South Africa, PIMEC, amb la col·laboració de les consultores especialit-zades en Sud-àfrica Abeg-glen&Crawford i Practical Team, han organitzat una jornada a Esadecreapolis, a Sant Cugat, davant d’una quarantena d’empresaris.

La jornada va servir per conèixer i entendre les ne-cessitats del país, analitzar les possibilitats de negoci i entendre Sud-àfrica com un soci comercial potent degut a les seves expecta-tives de creixement en els pròxims anys.

REDACCIÓ Cerdanyola del Vallès

A iniciativa del SAFOR UAB i amb la implicació del col·lectiu àrab CEA UAB, es va celebrar una trobada per la pau fruit del diàleg interreligiós. L’objectiu de l’acte era rea¡rmar el seu compromís de treballar per l’harmonia interreli-giosa i la pau, davant de problemàtiques com el re-centment autoproclamat Estat Islàmic.

Un total de 80 partici-pants van compartir un di-nar simbòlic obert a la co-munitat universitària com a signe públic de rebuig de la violència en nom de la religió i com a desig pro-fund d’entesa.

UN DINAR PLE DE SÍMBOLS

El SAFOR UAB hi va apor-tar escalivada i raïm i el

Sud-àfrica, amb 52 mi-lions d’habitants, és el major importador del con-tinent i una de les prime-res economies. Re¤ecteix gairebé el 30% del PIB del continent i és el centre de poder i producció d’Àfrica.

La jornada va ser inau-gurada per l’ambaixado-ra plenipotenciària de Sud-àfrica a Espanya i An-dorra, Fikile Magubane, i pel president de PIMEC Barcelona, Víctor Camp-delacreu.

Tot seguit, el soci direc-tor d’Europa d’Abegglen & Crawford, Miguel Angel Orjales, va fer una anàlisi de Sud-àfrica com a nou mercat estratègic. n

CEA cus-cus i pastes tra-dicionals per al te. El dinar estava acompanyat de mú-sica àrab i sardanes.

Va obrir l’acte Josep Monfort, consiliari del SA-FOR UAB, i posteriorment va adreçar unes paraules Josep Esplugas, delegat d’ecumenisme de la diò-cesi de Terrassa. Represen-tants catòlics i musulmans van llegir un manifest pro-posat entre els dos col·lec-tius participants.

El SAFOR UAB (Servei d’Assistència i Formació Religioses) i el CEA-UAB (Col·lectiu d’Estudiants Àrabs) van emetre un co-municat on es podia llegir: “Constatem un augment de la violència exercida a diverses parts del món i de manera cruel i denunciem que aquesta violència tan salvatge s’exerceix en nom de Déu”. n

PIMEC dóna claus per obrir mercat a Sud-àfrica

Dinar interreligiós de SAFOR UAB per la pauLa primera

edició d’aquest mercat va tenir lloc al Parc de la Ciutadella

La promoció dels mitjans de transport més sostenibles és una de les tasques prioritàries de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que aquests comporten nombrosos bene�cis, com menys soroll, menys contaminació i menys con-gestió en l’espai públic.Entre tots aquests mitjans sostenibles, probable-ment la bicicleta n’és el més important, tot i que encara queda feina a fer, per tal que els ciutadans l’adoptin com una forma de mobilitat habitualEn el seu esforç per aconseguir-ho, l’AMB ha revisat i ampliat la seva Guia metropolitana de vies ciclables. Aquesta publicació, en forma de plànol, permet als usuaris de la bicicleta conèi-xer la totalitat de les vies més adequades per a aquest mitjà de transport, amb una xarxa de més de tres-cents kilòmetres de carril bici. D’aquesta manera, és més fàcil plani�car les rutes amb an-telació. Per primera vegada, i a diferència de la primera edició, que només comptava amb plànols dels 13 municipis on hi ha instal·lat el servei Bicibox, la present edició inclou la informació dels 36 mu-

nicipis metropolitans. Per tant, els municipis del Vallès hi són ara representats.La guia està dividida en dues edicions diferents: l’edició “àmbit Sud”, corresponent als municipis del Baix Llobregat, i l’edició “àmbit Nord”, amb els municipis metropolitans del Barcelonès, Va-llès i Maresme. Aquesta guia, a banda d’editar-se en volums impresos disponibles als ajuntaments, centres cívics i botigues de bicicletes, també es pot consultar a través del web de l’àrea metropo-litana (www.amb.cat) en format interactiu, a tra-vés d’un mapa navegable que mostra carrils bici, camins verds, vies paci�cades i la localització de totes les estacions de Bicibox i Bicing.De la mateixa manera, la guia ressalta en co-lor verd les vies practicables actualment, i en vermell els trams que, pròximament, l’AMB té planejat condicionar per fer-les més còmodes i segures. Molts d’aquests trams precisen només de petites actuacions, com el pintat de senyalit-zació horitzontal, perquè conformin una xarxa veritablement ininterrompuda entre tots els municipis del territori metropolità.

Cerdanyola del Vallès és l’últim muni-cipi de l’àrea metropolitana de Barce-lona que ha instal·lat als seus carrers el servei Bicibox, el sistema d’aparca-ment segur per a bicicletes privades.Concretament, el passat mes de juny es van instal·lar quatre mòduls Bicibox a l’Estació de RENFE, l’Ajun-tament, el Parc Esportiu Municipal Guiera i la Zona Esportiva Municipal Can Xarau.El Bicibox és la primera xarxa d’apar-caments segurs per a bicicletes prò-pies que funciona a Espanya. L’AMB n’és la creadora i la titular, i l’empresa Movement en gestiona el servei.Els mòduls de Bicibox situats a Cerda-nyola tenen un total de 49 places: 14 a les estacions de l’Ajuntament, Renfe i Can Xarau i 7 a la del PEM Guiera. El servei és operatiu els 365 dies de l’any, durant les 24 hores. Durant aquests mesos de funcio-nament, a Cerdanyola el Bicibox ja compta amb 134 usuaris.En total, al territori metropolità, el Bicibox està implantat a 13 munici-pis, i compta amb 134 estacions, la qual cosa suposa més de 1.400 places d’aparcament. Malgrat que es tracta d’un servei encara en fase de conso-lidació, el creixement anual d’utilitza-ció és del 70% amb un ús prioritària-ment laboral i d’estudi.

En els últims mesos, el Bicibox està assolint volums d’ús de �ns a 3.000 bicicletes estacionades per setma-na. A més d’expandir el seu àmbit territorial, també està evolucionant pel que fa a la tecnologia que utilit-za: pròximament, es començaran a instal·lar nous mòduls amb un nou disseny, fet a partir de l’experiència adquirida des de l’inici del servei. Aquest nou disseny permetrà als mòduls, en un futur, reunir noves funcionalitats, com ara comptar amb càmeres de vigilància per a un major grau de seguretat o la reserva de pla-ces amb antelació.L’objectiu d’haver instal·lat el Bici-

box a Cerdanyola és afavorir la inter-modalitat, és a dir, crear una xarxa que connecti amb altres mitjans de transport. La vila també referma la vocació metropolitana, ja que l’Ajun-tament ha manifestat que vol conti-nuar amb aquest model de mobili-tat sostenible amb una segona fase d’implantació del Bicibox, prevista per a �nals d’any, amb la incorpora-ció de nous mòduls.A més, s’aconsegueix una de les �tes principals de l’AMB: afavorir mitjans de transport més sostenibles, que ajudin a tenir cura del medi ambient, evitant emissions innecessàries de gasos contaminants.

Aquesta tardor, el servei Bicibox també anuncia una novetat impor-tant: la seva aplicació mòbil, disse-nyada per l’AMB i CETRAMSA i dispo-nible per a sistemes Apple i Android. Amb aquesta eina, els usuaris dels aparcaments segurs per a bicicletes de l’AMB tenen a l’abast tot un nou ventall de possibilitats:• Geolocalització i cerca de parades

properes: l’usuari pot veure, sobre un mapa i a temps real, quines pa-rades té més a prop del punt on es troba en aquell moment.

• Cerca de parades per adreça: to-tes les estacions estan indexades segons l’adreça on es troben i ara poden localitzar-se amb una sim-ple cerca.

• Visualització de l’ocupació de les parades: amb aquesta funció es pot comprovar quantes places lliures queden a qualsevol de les estacions.

• Cerca de parades per municipi: mostra totes les estacions d’un municipi determinat.

• Comunicació d’incidències: l’app ofereix comunicació directa amb l’empresa responsable de la gestió del Bicibox, per poder comunicar qualsevol incidència i que aquesta sigui adreçada al més aviat possi-ble.

• Gestió de parades favorites: pos-sibilitat de guardar les parades d’ús més freqüent o que més convinguin a cada usuari.

L’aplicació Bicibox passa a ser una més del seguit d’eines que l’AMB posa a l’abast dels ciutadans per facilitar l’accés als seus diversos serveis. Altres aplicacions ja pre-sentades són:• AMBtempsbus, que permet lo-

calitzar sobre el mapa la parada més propera i conèixer el temps de pas de totes les línies d’auto-bús metropolità. L’app ja va per la seva segona versió i registra més de 200.000 consultes diàri-es.

• AMB Taxi Barcelona, que calcula el preu aproximat de qualsevol ruta en taxi.

• InfoPlatges, amb informació de l’estat, els serveis i les incidènci-es de totes les platges del territo-ri metropolità.

Els ciutadans poden donar-se d’al-ta en el servei Bicibox pot fer-ho a l’Oficina d’atenció al client, ubicada a Cornellà de Llobregat, Carrer del Barcelonès, 5-7 al costat del Citilab. TRAM Fontsanta i Fatjó; pel Telèfon d’atenció al client, 934 801 559 o 934 745 344, al web www.bicibox.cat o bé al mail [email protected].

Una guia completa per anar en bici

PUBLIREPORTATGEel Diari del Vallès 13Divendres, 31 d’octubre de 2014

Bicibox, el nou aparcament per a bicicletes


n VALLÈS OCCIDENTAL n SANT CUGAT

REDACCIÓ Vallès Occidental

L’Obra Social ‘la Caixa’ i Plataforma Editorial han anunciat la creació d’un nou premi literari: Feel Good. Aquest certamen, la primera convocatòria del qual ja és oberta, vol pro-moure l’optimisme entre escriptors i lectors.

Hi podran participar tots els autors que presentin obres que transmetin ale-gria i benestar, que en-comanin idees positives i sobretot que ajudin les persones a ser més fortes, més sanes i més felices. Se-gons Jordi Nadal, director de Plataforma Editorial, “ha arribat l’hora de deixar el pessimisme enrere i tor-nar a veure la part bona de la vida. Aquest premi és la nostra contribució perquè això sigui per � una reali-tat”.

El Premi Feel Good esta-bleix un primer premi de 5.000 euros. L’Obra Social ‘la Caixa’ assumeix el cost complet de la convocatò-ria del premi, mentre que Plataforma Editorial pu-blicarà el text guanyador a partir del mes d’octubre de l’any vinent.


L’Ajuntament de Sant Cu-gat instal·larà en un mes dos passos de vianants in-tel·ligents a l’avinguda de la Clota, un a l’alçada del carrer Ramon Mas i l’altre al carrer Roc Codó. L’ob-jectiu és reforçar la prefe-rència dels vianants en els

El jurat estarà format per l’escriptor Victor Küppers i el director de Plataforma Editorial, Jordi Nadal. El veredicte, que serà ina-pel·lable, es farà públic el setembre del pròxim any.

S’acceptaran tant ma-nuscrits de �cció (novel-les i antologies de relats

passos de zebra d’aquesta avinguda, que té dos car-rils per cada sentit i un car-rer lateral a cada banda.

Els passos tindran uns llums leds al paviment, unes pilones amb llum i un semàfor intermitent en ambre que s’encendran quan es detecti, a través d’uns sensors, la presència d’un vianant. n

La Caixa convoca el Premi Feel Good sobre optimisme

LA CAIXA

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Imatge promocional

del nou Premi Feel Good de

la Caixa, que té una dotació de

5.000 euros per al guanyador

Pas intel·ligent de l’Smart Street al carrer Cèsar Martinell

VILADECAVALLS

A presó per assalts a llars de Viladecavalls

Els Mossos han detingut un home de 50 anys i veí de Viladecavalls per dos assalts frustrats a llars de la població amb un ganivet. En un dels robatoris el lladre ve perdre les seves ulleres -exclusives d’una òptica de Terrassa- i això va facilitar la seva detenció. L’últim intent de robatori va ser a una casa de Can Gonteres. La propietària va sortir al pati quan va trobar-se un home amb el rostre semicobert i un ganivet a la mà.

RIPOLLET

Atracament frustrat a una botiga de Ripollet

Els Mossos han frustrat un atracament a una botiga de telefonia mòbil de Ripollet. Els agents van sorprendre i detenir dos homes de 27 i 37 anys quan es prepara-ven per assaltar l’establi-ment comercial amb l’ajuda d’un ganivet de grans dimensions. La investigació ha permès resoldre dos atracaments seus més co-mesos a l’octubre a Ripollet i Cerdanyola.

Llençar menjar és llençar recursos. Per això, et proposem fer un petit canvi d’hàbits, quan vagis a un dels restaurants adherits, recoopera i acaba’t el plat a casa!

A partir d’ara als restaurants,

S’ha acabat llençar menjar!

Emporta’t a casa el menjar que et sobri. Demana-ho al cambrer/a i t’entregaran un recipient amb el que no t’hagis acabat. Congela’l quan arribis a casa, posa’l a la nevera i escalfa’l per menjar-lo més tard...

O fes servir la imaginació i prepara una nova recepta amb les restes.

Alguns dels Restaurants Recooperem*

* Consulta la llista completa a www.cresidusvoc.cat/recooperem

BARBERÀ DEL VALLÈS El Tirolés CASTELLAR DEL VALLÈS Restaurant Garbi · Restaurant Airesol · El Brunet SABADELL Bar La Tasca · Diyanale Eix · Nou Canaletes · Les Voltes de la Borriana · Vitrium · Sushi 21RUBÍ La Cava · Pizzeria da Giorgio · Plats · La Popular SANT QUIRZE DEL VALLÈS La Masia Can Feliu · Lossum TERRASSA EMun Cuina Evocativa · 4 Vents · El Asador · Mesón La Sierra · Restaurant Imperial · Súbit VACARISSES Cal Kiku · La graella de Vacarisses · Cal Dana · El Cingle VILADECAVALLS Rístol Viladecavalls

curts) com de no-�cció (assaigs i biogra�es), en castellà o en català. Les persones interessades a participar-hi han d’enviar les obres a Plataforma Edi-torial, seguint les bases es-tablertes per l’empresa or-ganitzadora, abans del 15 de març del proper any. n

Dos passos de vianants intel·ligents a Volpelleres

Carpenter House és una empresa amb més de 30 anys d’ex-periència en la construcció de cases ecològiques de fusta. El sistema que utilitza és l’entramat lleuger de tipus canadenc i americà.La construcció de cases de fusta ajuda a estalviar energia i és una de les solucions constructives que més respecta el medi ambient. La fusta que s’utilitza procedeix de boscos de tala controlada. Es tracta d’un procediment que assegura no només la pervivència de la zona boscosa, sinó també el seu creixement i regeneració. D’aquesta forma, s’evita la desfo-restació. L’interior dels murs són de llana mineral ecològica, amb la qual s’aconsegueix el màxim aïllament. A les cases de fusta, l’estalvi energètic de calefacció i aire condicionat és de fins un 50%, ja que la fusta és un material molt més aïllant que el formigó i el maó.Carpenter House construeix tot tipus de construccions de fusta i de tots els estils: cases d’estil americà, modernes, porxos, pèrgoles, deck…

Carpenter House649 975 607 C/Amistat, 20 - 08480 L’Ametlla del Vallès

L’e�ciència energètica és una pràctica que té com a objectiu reduir el consum d’ener-gia. Els individus i les organitzacions que són consumidors directes de l’energia po-den reduir el consum energètic per disminuir despeses i promoure la sostenibilitat econòmica, política i ambiental. Els usuaris industrials i comercials poden desit-jar augmentar l’e�càcia i maximitzar així el seu bene�ci. Entre les preocupacions ciutadanes actuals hi ha l’estalvi d’energia i l’efecte mediambiental de la generació d’energia elèctrica, buscant la generació a partir d’energies renovables i una major e�ciència en la producció i el consum, que també es denomina estalvi d’energia.

Carpenter House: cases ecològiques de fusta

E�ciènciaenergètica

ESPECIAL ENERGIA

AQUESTS SÓN ELS NOSTRES PROPERS MONOGRÀFICS

Vallès LegalReciclatge

14 novembre

>> >>

Si voleu anunciar-vos-hi, truqueu-nos al

934 12 52 53 i us informarem

ESPECIAL ENERGIA

Producció i distribució d’energia a Europa

Dia a dia, en les nostres rutines, duem a terme un seguit de fets tan quotidians com, per exemple, escoltar la ràdio, dut-xar-nos amb aigua calenta o pujar a l’auto-bús, fent d’aquesta manera ús d’una ener-gia. I és que el planeta en el qual vivim, en siguem conscients o no, està sotmès contínuament a processos energètics que són canviants, i és que com ja anomena el segon principi de la termodinàmica, l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. En aquest apartat es parla-rà de l’energia utilitzada per il·luminar-nos, escalfar-nos, transportar persones i mer-caderies, present a la base de tots els sectors econòmics (primari, secundari i terciari) i del progrés científic. Aquesta energia s’obté majoritàriament a través de l’ús de recursos energètics fòssils i, en menor mesura, de l’ús de re-cursos renovables. És a dir, de l’extracció i posterior combustió del gas, petroli o car-bó, així com de la combustió de la fusta o de l’energia elèctrica generada en els mo-lins eòlics, en les turbines hidràuliques o les plaques solars fotovoltaiques. Per tant, l’energia té una gran importància, ja que és imprescindible en la vida de les persones, i més en un món cada vegada més consumista i tecnificat, on la neces-sitat d’energia és més elevada. Al mateix temps, com s’ha exposat anteriorment, l’energia que utilitzem cada dia depèn, en primer lloc, d’uns recursos que no es tro-ben per igual, o senzillament no es troben, a tot el món. I en segon lloc, de la tecno-logia necessària per obtenir i transformar aquests recursos en energia. D’aquesta manera, l’energia és una cosa que té un valor, i si es té en compte que l’energia es pot emmagatzemar i transportar, és un va-lor amb el qual es pot negociar.Amb tot aquest escenari, és previsible que els països amb recursos i tecnologia venguin energia a aquells que en neces-siten i no compten amb un o ambdós fac-tors anteriors. En aquest context, trobem a Europa, un continent amb tecnologia però alhora pocs recursos energètics, un continent amb dependència energètica, ja que consumeix una cinquena part de l’energia mundial, però al mateix temps és una regió que compta amb escasses

reserves energètiques, fet pel qual es veu obligada a importar més de la meitat d’energia que consumeix.El vell continent posseeix un seguit de recursos energètics propis com són em-bassaments a Àustria, carbó a Polònia, centrals nuclears a França, jaciments de petroli al mar del Nord i jaciments de gas als Països Baixos i Dinamarca.Per països, els màxims productors energè-tics són el Regne Unit, Alemanya, Polònia, França i els Països Baixos. Pel que fa a les fonts d’energia, la major part d’energia prové de l’energia nuclear, seguida de les renovables i dels combustibles fòssils.L’escassetat energètica obliga Europa a comprar l’energia necessària per satisfer la seva demanda, aquesta està sotmesa per un costat als preus que marca el mer-cat i, per l’altre, a implicacions socials i polítiques.La seguretat del proveïment d’energia primària de la Unió Europea es pot veu-re amenaçada si es concentra una alta proporció d’importacions en relativament pocs socis comercials.El principal subministrador europeu és

Rússia, que proporciona petroli i gas. Al-tres proveïdors de petroli són països que pertanyen a l’OPEP (Organització dels Països Exportadors de Petroli) i Noruega i Argèlia, entre d’altres, que subministren gas. Una mostra de les seves subjeccions polí-tiques a les quals està sotmesa l’energia, i d’aquí la importància de la diversificació dels seus subministradors, són els últims episodis viscuts amb Rússia. Els conflictes i les disputes entre aquesta i els països de trànsit amenacen i han amenaçat el sub-ministrament energètic aquests darrers anys.No obstant això, Europa va adoptant me-sures encaminades a reduir la seva de-pendència energètica impulsant diverses iniciatives i accions, com per exemple l’obligació dels Estats membres de mante-nir un nivell mínim de reserves de petroli o productes petrolífers.El futur energètic de la Unió Europeu pas-sa per augmentar la seva eficiència i so-lidaritat energètica, diversificar les fonts energètiques, els proveïdors, les rutes i els mecanismes de transport.

En àmbit mundial, els interessos energè-tics poden arribar a causar guerres, crear lobbys amb molta influència, dictaminar l’ús de grans extensions de terra o fins i tot posar en risc el dret de moltes persones. Per tant, aquest és un tema amb unes re-percussions sobre les persones molt im-portants. És un tema del qual tots hauríem de ser conscients i tenir-ne cura.Per acabar, cal dir que el consum energè-tic a Europa ha caigut en aquests últims anys, degut sobretot a la crisi econòmica que s’està vivint. Tot i això, cal dir que exis-teixen moltes maneres de reduir el con-sum energètic i moltes opcions per optar per una energia més neta i respectuosa. Tots som consumidors energètics, i les persones que tenim la gran sort de poder gaudir d’una energia constant hauríem de lluitar per un model energètic més just i contribuir amb el nostre granet de sorra. I és que fins ara no s’havia comentat, però l’ús d’energia té un cost i un impacte so-bre el medi ambient.

>>>

L’energia i el medi ambientEn aquest article es tractaran dos temes relacionats amb l’ener-gia i el medi ambient. Dos temes que tenen molt en comú, ja que primer es parlarà de la producció i distribució d’energia a la Unió Europea, focalitzant la importància de l’energia en la societat del segle XXI i les seves implicacions polítiques. En segon lloc, es tractarà el tema de les prospeccions petrolie-

res que es volen dur a terme a les illes Canàries, una font de producció energètica localitzada a Europa. En aquest tema, l’atenció s’ha centrat en el possible impacte que poden tenir aquestes prospeccions sobre el medi ambient.Dos aspectes que tenen molt en comú i que donen molt tema de conversa.

DiariValles_Efi_(255x348).indd 1 15/09/14 10:38

ESPECIAL ENERGIA

>>>

Prospeccions petrolieres a Canàries

Al govern espanyol se li estan acumulant les consultes, a la catalana ara se li suma la canària, això sí, el rerefons d’una no té res a veure amb l’altra. Se suposa que el tema de la primera és per tothom ben conegut, el de la segona, motiu d’aquest apartat, és per donar al poble canari la possibilitat de decidir si volen o no que es duguin a terme les prospeccions petrolie-res que l’empresa Repsol vol efectuar a les costes de l’arxipèlag.Entrant en matèria, què s’entén per pros-peccions? Bé, una prospecció geològica és l’exploració del subsòl, així com el con-junt d’operacions i tècniques destinades i aplicades en la localització de jaciments minerals, petrolífers, arqueològics o dipò-sits d’aigües subterrànies.El 18 de març d’aquest mateix any, l’exe-cutiu espanyol va donar llum verda a les prospeccions petrolieres en aigües de les illes Canàries, a una distància de la cos-ta de Fuerteventura i Lanzarote que va-ria segons les fonts consultades, fet que sembla força estès en aquest país. En aquests punts es troben uns jaciments que s’estima que contenen petroli de difí-cil i costosa extracció, segons dades de la mateixa empresa. Aquesta mateixa zona alberga una gran diversitat ecològica que és la base del turisme i la pesca a les illes, pilars de la seva economia. També cal te-

nir en compte que els canaris depenen del mar per obtenir la seva aigua potable. Ara bé, aquesta història ja té uns prece-dents que s’han d’anar a buscar més en-rere en el temps, remuntant-nos al 2001, on un altre govern del PP va aprovar un reial decret que autoritzava a realitzar aquestes prospeccions. Afortunadament, aquestes no es van arribar a realitzar grà-cies a una sentència del Tribunal Suprem dictada al 2004, que al·legava greus ca-rències en relació a les mesures de pro-tecció mediambientals del projecte. Anys després tornem a ser en el mateix punt, però en aquesta ocasió el Tribunal Suprem també ha autoritzat les prospec-cions a la zona. Mentrestant, els nostres dirigents polítics es dediquen al que ens tenen acostumats aquests últims anys i es tiren els plats pel cap en lloc de seure per parlar i valorar allò que és millor per a la societat.El govern central justifica les prospeccions com una causa per minimitzar la depen-dència energètica espanyola, ja que se-

gons dades del 2012 extretes de l’Euros-tat, Espanya és un dels països europeus que menys produeix i més consumeix (4% de la producció europea i 73% de depen-dència energètica). Així mateix, assegura que aquestes són segures i compleixen tots els requisits mediambientals. També afirma que el permís concedit només és per realitzar prospeccions i que, en cas que es volguessin realitzar extraccions, s’hauria de tornar a redactar un nou pro-jecte. El govern i la societat canària, ONGs i ci-entífics experts no veuen amb bons ulls les prospeccions i per part seva al·leguen que suposen un perill per al medi ambient i per al model econòmic de l’arxipèlag. Repsol té previst començar les prospecci-ons el pròxim novembre, fet que pot po-sar en risc el medi marí canari, així com la seva pesca i el seu turisme i fins i tot el seu abastiment d’aigua potable. Ningú pot afirmar amb certesa que les prospeccions petrolieres a les costes ca-nàries es faran complint les mesures de

seguretat mediambientals que afirmen, tot i que per molt bé que es facin compor-taran una modificació de la zona afectada. I cal recordar, tot i que no són arguments del tot justificables, que a la retina tots tenim casos similars on les accions sobre el medi ambient han tingut repercussions negatives. Últimament els més sonats han estat els moviments sísmics provocats pel cas Castor, amb indemnització per a l’empresa, o els vessaments de petroli al golf de Mèxic el 2010 degut a l’extracció d’aquest material. El govern canari pretén dur a terme la consulta el dia 23 de novembre, el govern espanyol s’empara en la constitució, per variar, i diu que no permetrà que es rea-litzi res al marge de la llei. El temps avan-ça i en joc està la riquesa del medi marí i les repercussions que pot generar la seva afectació.

Joan Ramon Ruiz RamirezEnginyer Tècnic d’Entorn XXI

www.entornxxi.com

XXIXXI

entorn

entorn

XXI

XXI

entorn XXIXXIentorn

entorn X X I

ntorn

XX I

entorn

entorn XXI

entorn XXI

entorn XXI entorn XXI

EDITORIAL

el Diari del Vallès1 TOTS OPINEM Divendres, 31 d’octubre de 2014

EDITOR: Jaume Canals

REDACCIÓDirectora: Bàrbara PadillaRedactora: Ariadna CortésCorrectora: Eva Zamarreño

Maquetador: Daniel Ramírez

PUBLICITATDirectora Comercial: Núria Carbó

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA, SA.

Dipòsit legal: B-29273.2012

[email protected]

El diari del Vallès en paper i en català de sortida quinzenal i “gratuït”, forma part del Grup

de comunicació NEWT.

President i CEO:Serafí Gàzquez i Moya Sotspresident:Amadeu Cazador PuigDirecció Publicitaria:Jaume Canals LledóDirecció Operativa:Xavi Calvó Mazorriaga

Edifi ci Gran CasinoFont Vella, 78 2n 08221 Terrassa (Vallès Occidental)Tel. 934 12 52 53 i 931 59 84 [email protected]

Tècnics comercials:Miriam Chimeno, Carles Cortada, Ton Vilageliu, Mireia Guerola, Jordi Dueso, Guido PascarelliAdministració: Leonor VillalbaCoach: Joan Carles Folia TorresXarxes Socials: Sílvia Guinart

distribució gratuïta

difusió controlada per:Amb la col·laboració de:

L’estrès a l’adolescència, com ajudar-los a controlar-lo?

El malson de la cova d’Ali Babà

Al començament d’un nou curs, és possible que els nivells d’estrès dels nostres � lls augmentin de for-

ma no saludable.En una enquesta americana publicada so-bre l’estrès que pateixen els adolescents i que es pot traduir en irritabilitat, can-sament, ansietat, falta de concentració o trastorn del son, entre d’altres, adverteix que, aproximadament, un terç d’aquests adolescents no està utilitzant els recursos su� cients per afrontar les situacions es-tressants d’una forma adequada.Davant d’aquestes situacions, l’Associa-ció Americana de Psicologia fa una sèrie de recomanacions pràctiques als pares per poder ajudar els seus � lls:1- Reconèixer els símptomes i senyals de l’estrès, que poden indicar que l’adoles-cent està experimentant nivells d’estrès poc saludables. Alguns símptomes són:

Fa més d’un any, escrivia un article d’opinió sobre els casos de corrup-ció que sortien a la premsa, sem-

blava que ja havíem arribat a la màxima saturació sobre aquest tema, però res mes lluny de la realitat, la corrupció s’ha tor-nat la normalitat de totes les portades dels diferents mitjans de premsa. El problema, més enllà de solucions judicials o estèti-ques, continua residint a l’ètica. Res hauria d’estar més clar en l’exerci-ci de la política que l’ètica. Però veiem justament el contrari diàriament, amb exemples repetits de comportaments de dirigents polítics que provoquen dues sensacions contràries. Per una banda, la gent del carrer, com és normal, s’escanda-litza i, per contraposició, aquests dirigents polítics afectats es veuen a si mateixos com a dignes defensors de l’ètica. Com si els uns i els altres avancessin pel mateix camí, però en sentits oposats. I cada vega-

da la distancia entre els uns i els altres es fa més gran.Això ens serveix per visualitzar la distàn-cia que separa la política del conjunt de la societat. La distància és evident, però el pitjor de tot és que cada vegada que es ressalten aquestes contradiccions, la re-acció corporativa de l’anomenada “classe política” es limita a acusar els altres d’es-tar promovent una campanya contra ells. No obstant això, és al contrari, perquè no existeix un camí més recte cap a la perillo-sa aparició de les idees de caràcter reacci-onari i demagog que ignorar el malestar evident que sent la majoria social per la política.La majoria de la gent hauríem d’exigir que el pilar fonamental per a l’exercici d’un càrrec públic fos l’ètica. Però mentre la majoria de càrrecs públics estiguin només per � car la mà a la butxaca pública, s’ani-ran guanyant l’antipatia i la descon� ança de la societat, augmentant mentre conti-nuïn a� orant diàriament els diferents ca-sos de corrupció. Hem de ser capaços de re� exionar seriosament sobre la gravetat del que està ocorrent a les institucions, i no ens sorprengui quan la qualitat d’aquesta “democràcia” s’hagi deteriorat tant que, algun dia, ja no despertem d’aquest mal-son dins de la cova d’Ali Babà.

preocupació excessiva, enuig, irritabili-tat, trastorns del son i alteracions en l’ali-mentació.2- Dialogar: Mantenir les línies de comu-nicació obertes perquè el � ll senti que els seus pares estan disponibles per parlar quan estigui preocupat i també que valo-rin positivament els seus punts de vista.3- Ensenyar-li estratègies d’afrontament saludables: L’activitat física, com els es-ports d’equip, senderisme, ioga, natació, ball, etc. són e� caços per afrontar l’estrès i l’ansietat, i si és possible, practicar-ne al-gun en família.4- Procurar que segueixin uns hàbits de son saludables, animant-los a dormir una quantitat adequada d’hores, ja que quan es passa per una situació estressant és freqüent que s’alterin els patrons normals del son. La falta de son també fa que aug-menti l’estrès.5- Ajudar els adolescents a � xar metes realistes i a buscar solucions orientades a solucionar els seus problemes. Les preo-cupacions relacionades amb l’escola i les relacions socials poden ser una font d’es-très per als adolescents. A vegades són massa autoexigents i s’autoimposen me-tes poc reals que els poden dur a experi-mentar frustració i ansietat.

Edu NavarroAnalista polític@edunavarro_sbd

Mercè CorbellaPsicòlogahttp://adolesciencia.com La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha

ocupat aquesta setmana l’ajuntament de Barberà del Vallès per denunciar el que

diuen ha estat “una mala gestió” de la regidoria de Benestar Social. Consideren que no s’ha creat una unitat d’emergències per posar d’acord totes les regidories i poder actuar de forma transversal, i això ha perjudicat les famílies amb problemes econòmics. L’Ajuntament, no obstant, assegura que sempre ha estat al costat dels més dèbils, però, per contra, � ns ara no havia creat una mesa de mediació veïnal per tractar el tema. La PAH ha hagut d’ocupar el consistori, demanar la dimissió de la regidora de Benestar Social i enviar un comunicat als mitjans de comunicació per denunciar la situació perquè l’alcaldessa i les diferents regidories es reunissin i decidissin posar en marxa la iniciativa de la mesa. Per què s’ha hagut de forçar la situació tan al límit? No podria haver existit un diàleg des de l’inici? I si ha existit aquest diàleg, què ha passat? Les plataformes es queixen de la manca d’iniciativa per part dels ajuntaments a l’hora d’intentar resoldre els problemes de les famílies. Si � ns ara ocupaven caixes i bancs, ara van a per les polítiques socials dels consistoris, que consideren insu� cients quan es tracta d’ajudar els més febles. Veurem noves ocupacions d’ajuntaments per part de la PAH?

D’ocupar bancs a ocupar ajuntaments

el Diari del Vallès Divendres, 31 d’octubre de 2014 21

Unitat de medicina estètica de Grup Policlinic. 902 026 821 • [email protected] • http://grup-policlinic.com/ • Sant Cugat del Vallès · Sabadell · Terrassa · Rubí · Cerdanyola del Vallès · Sant Joan Despí · Barcelona · Manresa · Reus · Mataró · Cornellà

Dissimules o esborres arrugues?

CAMPANYA GRATUÏTA

Aprimar-se amb control mèdicEl sobrepès no és només un problema estètic. Segons l’OMS, l’excés de pes és el factor de risc cardiovascular més important, sobretot perquè pot implicar altres complicacions com:• hipertensió arterial• diabetis tipus 2• infart• cert tipus de càncerAquest mes de novembre els centres de Grup Policlínic vo-len conscienciar la població que el sobrepès és una malaltia i per això han posat en marxa una campanya gratuïta per als ciutadans, que inclou:• un carnet gratuït que se sol·licita al taulell de qualsevol del seus centres• una visita gratuïta on ens assabentarem de:

o Midao Peso Índex de Massa Corporalo Tensió arterial

• Es tindrà un diagnòstic de l’estat de salut (baix pes, nor-mal, sobrepès tipus I o II).Es pot accedir a aquesta campanya als centres de Torre-blanca (a Sant Cugat del Vallès), Sabadell, Terrassa, Rubí, Cerdanyola, Sant Joan Despí, Reus, Manresa, Barcelona, Cornellà i Mataró o trucant al 902.026.81.

Els beneficis d’aprimar-se que no mesura la bàscula:Sovint el que ens anima a aprimar-nos és un motiu físic o estètic i els primers resultats que veiem són els que ens mostra el mirall, però en el procés de perdre pes i, sobretot, greix corporal amb la garantia i seguretat del control mèdic, ens dóna valuoses conseqüències com són:-Millores en l’aparell digestiu: l’eliminació del greix corporal descomprimeix els òrgans interns, afavorint la digestió.-Millor descans: la pèrdua de greix en regions viscerals, com pot ser el coll, descomprimeix les vies respiratòries altes permetent-nos respirar millor i descansar adequadament.-Millors relacions socials: un augment de la confiança i au-toestima, millora les relacions interpersonals, els altres ens miren diferent i nosaltres actuem amb major confiança.-Millora global de la salut: espectacular millora en les xifres del les seves analítiques, especialment en la hipertensió ar-terial, el sucre a la sang, els nivells de colesterol i triglicè-rids, l’àcid úric i altres.

Oblidar-se de les arrugues és possible, igual que sortir de la consulta del metge sense elles.Els avanços en medicina estètica i la popularització dels tractaments han posat a l’abast de qualsevol per-sona tractaments estètics que fins a fa uns anys només es feien les celebrities.

Un dels més populars és l’ompliment d’arrugues faci-als amb àcid hialurònic.

Cal saber que l’àcid hialurònic és una substància que es troba en el cos humà de forma natural i la seva fun-ció és hidratar i donar volum a la pell. Els laboratoris han creat solucions reabsorbibles, amb àcid hialurònic, que ofereixen efectes estètics immediats.

És una solució efectiva per a• les línies d’expressió del contorn d’ulls i boca• les antiestètiques arrugues de l’entrecella• les comissures labials• els solcs nasolabials• la pèrdua de volum en llavis i pòmulsDurant aquest mes de novembre, pot realitzar-se aquest tractament en la Unitat de Medicina estètica de Grup Policlínic al preu de 240€/vial (el seu preu sense promoció és de 290€/vial). Les unitats són limitades, el material i l’equip mèdic és el mateix; baixem el preu però no la qualitat.Si encara té dubtes pot demanar una cita gratuïta per resoldre’ls al 902.026.821.

Dissimules o esborres arrugues?

Aquest camí no l’hem fet sols

CENTRE DE NUTRICIÓCarmen Guillamón

Aquest camí no l’hem fet sols

Als seus 40 anys, l’emprenedor Dídac Lee -de família xinesa i nascut a Figueres- ha creat quinze companyies i avui és responsable de Noves Tecnologies del Barça. Dimarts va oferir una xerrada a la Masia Can Barra de Sant Quirze, organitzada per PIMEC Joves Empresaris. A l’acte va donar consells sobre emprenedoria i noves tecnologies. “Odio la paraula ‘impossible’ perquè es confon amb la paraula ‘difícil’”, va dir als assistents.

“Equivocar-se és bo. Ningú encerta a la primera”

Sovint se’t presenta com a exemple d’em-prenedor. T’agrada aquesta etiqueta?Millor aquesta etiqueta que alguna altra [riu].

Vas començar treballant de cambrer i rentaplats al restaurant xinès dels teus pares. Com has acabat sent responsable de Noves Tecnologies del Barça?Al restaurant vaig aprendre els valors del treball, l’esforç i la constància. Tres pilars fonamentals per ser emprenedor, direc-tiu del Barça o el que sigui a la vida.

Quin paper tenen les noves tecnologies al món del futbol?El Barça és una marca global, i la forma de fer-la tangible és el món digital. El Barça és un club arrelat al territori, però té seguidors d’arreu del món. La forma

B. PADILLA

DÍDAC LEE Emprenedor

per B. PADILLA

d’arribar-hi és Internet i, concretament, les xarxes socials.

Com s’ha d’actuar amb un comentari do-lent del Barça a Internet?Amb molta paciència. S’ha d’aprendre dels errors i intentar millorar.

Ets conseller de l’empresa Inspirit. Què hi feu allà?Descobrim start up, empreses de nova creació que tenen un negoci escalable, i les ajudem a fer-les realitat i a créixer en facturació i mercat.

Esteu a Silicon Valley...Avui en dia, qualsevol empresa del sector

tecnològic, quan neix, neix de forma glo-balitzada. Per a una empresa del sector on estic és més fàcil.

Alguns emprenedors diuen que Silicon no és la panacea...Silicon Valley no és ni molt menys la panacea. Si hagués de posar un símil, la compararia amb l’NBA, el summum per a qualsevol jugador de bàsquet professio-nal; un lloc on el nivell de competència és altíssim i els requeriments també són molt alts. Un jugador de l’ACB, però, no necessita anar l’NBA per guanyar-se la vida i destacar en un equip.

Com a empresari, hauràs de viatjar cons-

tantment. Estats Units, la Xina, Catalu-nya...És un privilegi viatjar sovint. Conèixer al-tres llocs, altra gent, altres cultures... Em sembla fantàstic.

Vas deixar la carrera d’informàtica a se-gon. Per què?Em vaig equivocar de carrera. Vaig con-fondre estudiar enginyeria amb muntar una empresa basada en enginyeria. Hau-ria d’haver estudiat administració d’em-preses. Però al �nal em va servir. El 80% del meu equip són enginyers i haver estu-diat informàtica m’ajuda a comunicar-me amb ells. Tothom ha de tenir molt clar en què es bo. A mi em motiva la creació de companyies. Tinc clar quins són els meus punts dèbils i els intento complementar buscant socis per a les empreses que vaig creant.

No t’agraden els despatxos. I això?Vaig tenir despatx tres dies. El primer dia estava encantat, el segon em vaig avorrir i el tercer n’estava fart. La meva feina és estar amb el meu equip i prop dels clients. No tancar-me en un despatx.

Què ha de tenir un bon emprenedor?Moltes coses, però sobretot ha de ser capaç de crear un bon equip, saber portar un negoci i dur la idea de negoci al mer-cat.

Quin consell li donaries a un emprenedor que ha caigut perquè pugui tornar a aixe-car-se?Fracassar o equivocar-se és bo. Ningú en-certa a la primera. Les coses no surten en poc temps.

Els darrers anys s’ha generat una bom-bolla d’emprenedors. Creus que n’hi ha massa ara?Fa uns anys l’emprenedoria no estava promocionada. A les pel·lícules els únics empresaris que hi havia eren els dolents. Ara estem vivint una in¥ació en el cas contrari, però crec que cadascú ha de ser el que vulgui.

el Diari del Vallès 23Divendres, 31 d’octubre de 2014

ARIADNA CORTÉS

Per què vas decidir anar a viure a Dublín?Per les oportunitats labo-rals del sector tecnològic, perquè ja coneixia la ciu-tat, perquè amb dues ho-res d’avió estic a Barcelo-na i perquè aquí la gent és molt sociable.

De què treballes?Treballo a Google. El meu rol és d’analista tècnic a la plataforma DoubleClick BidManager. La meva fei-na és el meu hobby, i això no té preu. Laboralment estic en un núvol del que no vull baixar, ara per ara no m’imagino res millor.

Et va costar trobar feina?No gaire. De fet, vaig pen-jar el meu currículum a Internet un matí i a la tar-da ja vaig fer la primera d’una sèrie de cinc o sis entrevistes gràcies a les quals vaig aconseguir la meva feina actual un mes més tard. Vaig tenir mol-ta sort, vaig estar en el lloc oportú en el moment oportú.

Hi ha bones oportunitats laborals, doncs, a Irlanda?Al sector tecnològic és una bogeria, hi ha moltes ofertes de feina. Això sí, també hi ha molt nivell. Sense experiència laboral i sense un bon anglès és molt difícil trobar feina. Fora del sector tecnològic diria que està com a tot arreu, però hi ha bastant moviment. Hi ha força històries d’èxit però tam-bé moltes de gent que no troba res. La idea de venir a treballar a Irlanda sense saber anglès i “del que si-gui” és poc aconsellable. Sense anglès no es troba feina, i “del que sigui” no existeix perquè per a això ja estan els que viuen aquí.

Com és el teu dia a dia? Em llevo a les 8.30h i entro a la feina a les 9h. Visc a 10 minuts caminant de l’East Point Technological Park, on hi ha un dels edi�cis de Google. Fem moltes reunions i parlo amb gent d’arreu del món cada dia. Treballo molt i ric moltís-sim amb els companys de feina, la gent és formida-ble. Cada dia aprenc coses noves i intento perfeccio-nar l’anglès a totes hores. Surto de la feina cap a les 18h i tinc força temps lliu-re que acostumo a passar estudiant, programant o al bar.

Què t’agrada fer els caps de setmana?Irlanda no és massa gran i s’hi poden fer moltes co-ses, així que sempre que podem agafem el tren o l’autocar i rondem per di-ferents pobles o ciutats. El paisatge natural és inaca-bable. L’altra opció es anar de bars amb amics o passe-jar pel centre o per algun dels in�nits parcs que té Dublín.

Com era el teu nivell d’an-glès abans de marxar? Era més o menys decent. Vaig treballar molt dur du-rant tot un any per acon-seguir un bon nivell abans de venir, hi dedicava tres o quatre hores diàries. Te-nia molt assumit que venir aquí sense l’anglès era per-dre el temps.

I com portes l’accent irlan-dès?Bona pregunta. Jo conser-vo el meu accent català i no penso canviar-lo. Ara bé, quan ve algun irlandès de la Irlanda profunda i et parla, se’t posen els pèls de punta. Al �nal, per in-sistència, l’acabes ente-nent. De fet tinc companys de feina irlandesos, i amb pràctica tot se supera. Això

sí, al principi, i per molt anglès que hagués estudi-at, no en pescava ni una.

Com de�niries els irlande-sos? I en què diries que es diferencien dels catalans?Aquí tothom està animat encara que hi hagi crisi. La major part de la gent té objectius a la vida i ganes de començar nous projec-tes. Són molt sociables i pots fer amics al bar sen-se haver de buscar-los, tu t’asseus amb una pinta

a la barra i algú vindrà a petar la xerrada. Els cata-lans som catalans, som el millor del món, però ac-tualment estem una mica desanimats, ens pesa molt el tema de la crisi i ho dei-xem veure molt fàcilment. A Irlanda també són cons-cients de la crisi però no ho notes a l’ambient.

Què és el que més t’ha sor-près del país o de la seva gent?La calma amb la que funci-ona tot: les cues al super-mercat són tranquil·les, la gent no va estressada pel carrer... I el millor és que les feines tenen un horari, en general no es treballa mai més del que marca el contracte. Cap a les 17h o les 18h la gent ja va cap a casa o cap al bar.

Hi ha algun tòpic que vul-

guis desmentir? I algun que vulguis con�rmar?El tòpic sobre el fred enca-ra no l’he comprovat, de moment no fa el fred que m’esperava, ja veurem a ple hivern. I con�rmo que el sol surt a hores compta-des, si surt. Això sí, quan surt, el món es paralitza i tothom va cap a la gespa a fer la sargantana.

Se t’ha acostumat ja el pa-ladar a la cervesa negra?Al �nal sí, però ha costat. He hagut de practicar molt de festa en festa i de bar en bar, però ho he aconseguit.

Com és el cost de la vida en relació als salaris? Si tens feina a jornada completa no tens proble-mes, el cost de la vida és més que assequible. El sou mínim és molt alt en com-paració amb el d’Espanya, i en el sector tecnològic hi ha bons salaris. Pel que fa a l’habitatge, a Dublín hi ha més demanda que ofer-ta i això fa que sigui molt difícil trobar allotjament al centre. Però tot i que els lloguers són cars, no ho són més que a Barcelona.

Què és el que més t’agrada de viure a Dublín? I el que menys?El que més, viure amb la meva parella, la feina, no tenir televisió, la vida so-cial, la natura, la calma i moltes coses més. El que menys, la manca de sol.

Què trobes més a faltar de Sabadell? I el que menys?El que més, els amics i

la família, en especial la meva àvia i veure créixer els meus nebots. El que menys, els parquímetres i l’estrès de la feina.

Què importaries d’Irlanda cap a Catalunya? I a l’inre-vés?D’Irlanda cap a Catalunya importaria la vida social. A Catalunya, en general, deixem la vida social no-més per al cap de setma-na. En canvi, aquí la gent fa coses cada dia. De Cata-lunya cap a Irlanda impor-taria el pa amb tomàquet i la meva àvia, així els podria ensenyar als irlan-desos com es fa una bona paella d’arròs.

T’informes del que passa a Catalunya?Intento seguir tot el que passa, amb Internet és molt fàcil. Aquí, quan dius que ets català tothom et pregunta, no entenen com és que els polítics no ens escolten. Sempre responc que nosaltres tampoc ho entenem.

Com estàs vivint el 9N des de la distància? Podràs vo-tar? Estem intentant veure com ho podem fer, però ara per ara no és possible.

Quins són els teus plans de futur? Els plans són gaudir del dia a dia i que sigui el que hagi de ser. Podem estar anys aquí o canviar a un altre país diferent en qualsevol moment. La mobilitat la-boral ara és molt gran.

“A Irlanda són conscients de la crisi però no ho notes a l’ambient”

L’Oriol apro�ta els caps de setmana per gaudir de paratges naturals com Glendalough, una vall glacial situada al Comtat de Wicklow

NOM: Oriol MangasCIUTAT D’ORIGEN: SabadellLLOC DE RESIDÈNCIA: DublínEDAT: 34 anysPROFESSIÓ: Enginyer informàtic

L’Oriol Mangas va marxar a Dublín buscant oportunitats laborals en el sector tecnològic i només va tardar un mes a trobar feina a Google. “Vaig estar en el lloc oportú en el moment oportú”, reconeix aquest sabadellenc, que alhora insisteix que sense

experiència o sense saber anglès no ho hauria aconseguit. Tot i que ja fa 9 mesos que viu a la capital d’Irlanda, l’accent autòcton encara se li resisteix. El que ja té dominat, en canvi, és la cervesa negra. “He hagut de practicar molt de bar en bar”, diu.


Tots Santsel Diari del Vallès 25Divendres, 31 d’octubre de 2014

Serveis especials al cementiri de Cerdanyola amb motiu de Tots Sants>> Redacció / L’Ajuntament de Cerdanyola amplia els ho-raris de visita del cementiri municipal amb motiu de la diada de Tots Sants. S’es-tablirà el següent horari de visites:• Avui: de 8.30h a 18h • Dissabte: de 8h a 19h • Diu-menge: de 9h a 15hLa resta de dies l’horari del cementiri serà l’habitual.Per anar-hi, es recomana emprar el transport urbà. En aquest sentit, es pot anar amb la Línia-1 de bus urbà que el dia de Tots Sants funcionarà en horari de dis-sabte. Tot i així, si el des-plaçament es fa en vehicle privat, el cementiri disposa d’un aparcament de 110 places. Hi haurà un servei sanitari de primers auxilis a càrrec de la Creu Roja Local. Un equip de personal volun-tari de l’assemblea local

d’aquesta ONG ajudarà durant tota la jornada les persones que ho necessi-tin. Per sol·licitar aquest servei caldrà adreçar-se a la consergeria del mateix cementiri.Les persones amb mobi-litat reduïda disposaran de cadires de rodes per facilitar l’accés al cemen-tiri municipal. Per sol·lici-tar aquest servei caldrà adreçar-se a la conser-geria del mateix cemen-tiri.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍDemà i diumenge es farà jornada de portes obertes a l’església Vella de Sant Martí amb motiu de la diada de Di-funts i Tots Sants.Demà des de les 9 a les 14 hores i de 16 a 18 i diumen-ge des de les 9 a les 14h es podrà visitar lliurement

i descobrir la història de la parròquia i església de Sant Martí des del segle X fins avui i contemplar els treballs de restauració que, poc a poc, estan permetent recuperar un temple construït a finals del segle XVI i reformat en el segle XVIII.

Autobús gratuït al cementiri de Collserola

>> Redacció /Amb motiu de la celebra-ció del Dia de Tots Sants, la regidoria de mobilitat i transports de l’Ajuntament de Ripollet posarà a disposició dels usuaris una línia d’autobusos gratuïta per facili-tar la visita al Cementiri del Nord-Collse-rola. Aquest servei especial funcionarà demà, amb l’horari següent: Sortides de Ripollet a les 9.30 h, 11 h, 12.30 h, 15 h, 16.15 h. Sortides del cementiri a les 11.45 h, 13.15 h, 14.30 h, 15.45 h, 17 h.El compliment d’aquests horaris estarà sotmès a les condicions del trànsit. El trajecte i les parades des de la sortida del carrer València amb Rambla de Sant Jordi coincidirà amb el que efectua la línia 620. Des dels Quatre Cantons fins a l’interior del cementiri, el servei serà directe.

>> Redacció /El Centre de Jardineria de Fupar instal·larà un punt de venda de rams i flors al Cementiri municipal de Terrassa durant el període de Tots Sants. A la parada es podran comprar rams ja preparats o bé fets a mida. A banda del servei de venda instantani, la parada disposarà de catàleg de rams per a fer comandes. A banda dels tradi-cionals rams de crisantems, clavells o roses, el Centre de Jardineria fa treballs en sec com és el combinat de card amb magnòlia.Entre les al-tres activitats que realitza Fupar per Tots Sants, desta-quen els tre-balls florals que prepara per a les ofre-nes a diversos espais com el monument a les víctimes de la riuada i l’ofrena floral als difunts al Temple Multiconfessional. El punt de venda de rams i flors estarà ubicat a l’entrada del Complex Funerari a partir del 25 d’octubre fins l’1 de no-vembre, de 9h a 18h.

Parada de flors de Fupar a Terrassa

El Club Natació Terrassa i Brico-mart han arribat a un acord pel qual l’empresa de distribució i venda de productes per a la construcció i la reforma esde-vindrà patrocinador del sènior masculí de bàsquet. D’aquesta manera, l’equip es denomina enguany CN Terrassa Bricomart o el Natació Bricomart. El com-promís ha estat presentat en roda de premsa aquesta setma-na, en un acte que ha comptat amb la presència del vicepresi-dent del club, Jaume Álvarez; del coordinador de la secció de bàsquet, Vicente Gómez; i del di-rector de Bricomart Sant Quirze, Emilio Martín.L’acord contempla altres ele-ments de promoció i visibilitat de l’empresa dins el club com ara una tanca, un vinil a una pis-ta de pàdel, uns suports publi-citaris a l’entrada dels vestidors masculins i espai als expositors que té el club per distribuir els seus catàlegs de productes.

UN GEST VALUÓSEn la seva intervenció, el vi-cepresident Jaume Álvarez ha

agraït a Bricomart “la confian-ça” dipositada en el club amb aquest patrocini. “Cal destacar la vàlua del seu gest. Resulta molt gratificant que existeixin empreses a Terrassa i al Vallès que apostin per l’esport i, parti-cularment, en un context econò-mic com el que estem vivint”, ha recordat. Álvarez ha remarcat que dispo-sar d’aquesta mena de col·la-boracions suposa “una ajuda inestimable” i que el Natació treballa amb la voluntat “d’am-pliar-los als diversos equips i seccions” amb què compta. “És un camí en què cal aprofundir per tal de poder seguir fomen-tant la pràctica esportiva tant en àmbit lúdic com competitiu”.

BRICOMART, EL MAGATZEM DE LA CONSTRUCCIÓ I LA REFORMA Bricomart és una empresa mul-tinacional pertanyent al Grup ADEO dedicada a la distribució i venda de productes per a la construcció i la reforma, adre-çada tant a professionals com a particulars. Compta amb onze magatzems arreu d’Espanya, un

dels quals ubicat a Sant Quirze del Vallès, i amb més d’un miler d’empleats. Bricomart compta amb una gamma de productes tècnics

de marques reconegudes pels professionals a preus sempre baixos, sense promocions tem-porals. El concepte de botiga magatzem afavoreix la facilitat

en la compra i l’atenció i l’asses-sorament professional. El Grup ADEO també està pre-sent a Espanya amb les empre-ses Leroy Merlin i Akí.

Bricomart, patrocinador del sènior masculí de bàsquet del Club Natació Terrassa

PUBLIREPORTATGE

Aquest any es vendran més panellets

Castanyes i moniatos marquen la tradició

>> Redacció / El Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província preveu que la popular tradició catalana de consum de panellets artesans pugi en algunes àre-es de forma lleugera.Com els darrers anys, a moltes pastis-series s’elaboraran els panellets amb la denominació Especialitat Tradicional Garantida (ETG), que es concedeix a tots els pastissers que s’acullen a l’ela-boració dels panellets seguint el mèto-de tradicional.Els panellets ETG són una garantia de qualitat i artesania, tenen una clara di-ferenciació del panellet de pastisseria respecte al de la competència, i implica l’elaboració del massapà base exclusi-vament amb ametlla i sucre, tot pres-cindint d’elements com la fècula, les pomes o els additius.Com sempre, els tipus de panellets més apreciats pels consumidors seran els més típics de pinyons, ametlla i coco, encara que per les seves característi-ques, el panellet és una elaboració que permet combinacions amb tots tipus de sabors i se’n podran trobar d’altres gus-tos més innovadors, com per exemple, de cafè, cirera o mojito.Aquesta temporada, el preu mitjà dels

panellets artesans serà similar al de l’any passat i oscil·larà entre els 40 i els 52 euros el quilo. El Gremi de Pas-tisseria de Barcelona calcula que una safata amb un assortit de panellets vari-ats -que és el que té més demanda- cos-tarà a una família de quatre persones entre 20 i 25 euros.El President del Gremi de Pastisseria de Barcelona i província, Elies Miró, diu que el consumidor “ha de tenir present que els preus de les grans superfícies és, contràriament al que alguns puguin pensar, igual o superior al de les pastis-series tradicionals, però la qualitat del producte és totalment diferent”.

>> ACPG / A la nit de Tots Sants la castanya és un dels elements característics, jun-tament amb els panellets i els moniatos. Es pensa que el castanyer va ser portat pels romans de la zona del Caucas i de la Me-diterrània Oriental. A Catalu-nya, és especialment comú a la zona del Montseny, Gui-lleries, Garrotxa i també del Montnegre. Es tracta d’un fruit amb un alt valor energè-tic, degut que el seu compo-nent principal són els hidrats de carboni, que es troben en

una proporció del 40%, una xifra molt superior a la d’al-tres fruits secs, que ronden entre el 15 i el 20%. Els hidrats de carboni cons-titueixen l’únic combustible que fa funcionar el cervell un cop que l’organisme el des-compon en glucosa. Per això, una alimentació amb defi-ciència en hidrats pot ser la responsable d’afeccions com nerviosisme.

ELS SUCRES DEL MONIATOOriginari dels tròpics de l’Amèrica Central, es calcula

que aquest aliment va arribar a Europa durant el segle XVI. El moniato és un tubercle si-milar a la patata, però amb més quantitat de sucres, fet que el converteix en un ali-ment més calòric que la pa-tata. Es calcula que, per 100 grams de producte, l’apor-tació de calories se situa en unes 100. Tampoc no és, per tant, un aliment calòric, ja que entre els seus compo-nents en importància també hi trobem l’aigua, en una pro-porció del 70% i el greix és gairebé inexistent.

Divendres, 31 d’octubre de 2014Tots Sants el Diari del Vallès26

Cinema maleït a Cerdanyola

Maquillatges de Halloween terrorífics per als infants >> ACPG / Avui et proposem algunes fórmules perquè nens i grans vivim un Halloween divertit i, alhora, saludable per a la pell. T’hi apuntes?

NORMES BÀSIQUES• Escull productes de maquillatge es-pecialment formulat per a nens, der-matològicament testats i de fàcil apli-cació i eliminació• La pell dels nens és molt sensible, no els maquillis amb els teus cosmè-tics abans dels 8-10 anys• Abans d’aplicar qualsevol maquillat-ge, hidrata bé la seva pell amb una cre-ma específica per a ells (et serveix la que utilitzes habitualment per la cara i/o cos)• Abans de començar a maquillar, es-colta bé què vol aconseguir i fes que ho dibuixi o dibuixa’l tu en un paper; potser necessitaràs diversos projec-tes, però sempre és millor esborrar el paper que el seu rostre• No necessites gaire colors: negre, vermell i/o taronja i blanc són sufici-ents per maquillar un vampir, un fan-tasma, una bruixa o una bonica cara-bassa

• Tampoc necessites gaire accesso-ris. Les dents de vampir queden bé a la foto però es cansen de seguida de dur-les, és millor pintar unes gotes de sang vermella gotejant per la comissu-ra dels llavis• Elimina el maquillatge amb un bon cosmètic desmaquillant per a pell sen-sible; el millor per a les seves cares són les llets, que són molt suaus i reti-ren aviat tot el producte. No utilitzis tò-

nic, podries ressecar la pell. Si rentes la cara amb aigua després de desma-quillar-la, eixuga-la bé i aplica de nou la crema hidratant

NENS ATERRIDORS• Vampir@: Marca les celles en negre o dibuixa unes súper celles de vampir, marca amb un traç negre ulleres i di-buixa algunes arrugues, com potes de gall, el solc nasogenià... Sota el traç en negre, realitza’n un en blanc perquè ressalti més l’arruga; pinta els llavis en vermell, en les comissures del llavi, fes unes gotes de sang en vermell. Per a un efecte encara més vampíric, pots dibuixar uns ullals en blanc i marcar la seva vora amb el llapis negre. Aplica gomina per a nens en el cabell i penti-na-ho cap enrere. Ara, ja només neces-sites una capa vermella o negra• Fantasma: si en lloc del típic llen-çol que tapa la cara optes pel maqui-llatge, pinta la cara de blanc; marca en negre dos grans cercles al voltant dels ulls i omple’ls de negre; pinta en negre sobre el nas un triangle i dibui-xa els llavis en negre. Tindràs una bo-nica calavera.


>> Redacció / Les noies i els nois de l’Espai Jove transformaran el Casal de Joves la nit de Halloween. Les seves actuacions aju-daran a crear un ambient terrorífic, empeltant la tra-dició de Tots Sants i el Dia dels Difunts amb el Halloween anglosaxó.Avui el Casal de Joves organitza una nova edició del Casal del Terror. Aquest any l’equipament juvenil esdevindrà un cinema maleït on cada sala és una pel·lícula de terror. Aquest tema ha estat escollit pels nois i noies de l’Espai Jove que seran tam-bé els actors que donaran els ensurts a qui els visiti.L’horari per visitar aquest peculiar Casal del Terror serà de 17:30 a 20:30h. L’edat màxima per poder-hi entrar són 16 anys a excepció dels acompanyants dels infants. L’entrada és gratuïta. A partir de les 16:30h es repartiran els tiquets per poder-hi entrar.

Divendres, 31 d’octubre de 2014Tots Sants el Diari del Vallès28

‘Més que un record’ al Teatre Sant Vicenç

L’òpera ‘Lucia Di Lammermoor’, a Sabadell

Els Saballuts descarreguen el tres de nou

>> Redacció / La segona obra de la temporada del Teatre Sant Vi-cenç de Sabadell és un musical dissenyat, ideat i escrit per un grup de socis de l’entitat que es va estrenar la temporada passa-da: Més que un record. Història d’unes colònies. El muntatge es pot veure els dies 2, 9, 16, 23 i 30 de novembre a les sis de la tarda.La història va néixer fa uns anys, a partir d’una idea d’Isidre Palau, Patrici Martínez, Sebastià Gar-riga, Valentí Céspedes i Xasqui Ten, que, tal i com ells expliquen, van escriure el guió entre cafè i cafè al bar de l’Hotel Urpí.La direcció l’encapçala un director veterà de l’entitat, el Toni Ten, fent equip amb el Pep Cañadell i la Cristina Allande. Es completa l’equip de direcció amb els mateixos guionis-tes, els quals han estat presents en tot el pro-cés d’assaigs i han col·laborat en el disseny fi nal de l’obra.El repartiment de l’obra té un total de 56 actors i actrius, dels quals alguns es doblen en dos grups. Globalment és un grup molt jove, per-què a excepció de quatre personatges, el re-

partiment està format per infants, adolescents i monitors del Taller de Teatre. Assumeixen el rol protagonista el Marcel Castillejo i, alternant les funcions, la Laura Lozano i la Sílvia Artigas, amb les noves incorporacions de la Maite Fer-rer i el Toni Ferrer. Finalment, l’antagonista ve de la mà de Llorenç Costa.

VOLS GUANYAR ENTRADES PER VEURE L’OBRA?Sortegem entrades dobles per a qualsevol fun-ció. Per aconseguir-les, escriviu-nos a [email protected] amb el vostre nom, cognoms i DNI i ens posarem en contacte amb vosaltres.

>> Redacció / Els Amics de l’Òpera de Sa-badell presenten Lucia Di Lammermoor, de Gaetano Donizetti. Aquesta és la XXXIIIa Tem-porada d’Òpera a Sabadell, que s’emmarca en el XXVIIè cicle d’Òpera a Catalunya. L’obra es representarà al Teatre La Faràndula de Sa-badell avui i el 2 de novembre. La gira passa-rà el 4 de novembre per Reus, el 7 per Sant Cugat, el 8 per Granollers, el 12 per Manresa, el 14 per Tarragona i el 16 per Lleida. Es tracta d’una òpera de tres actes i sobre-titulada en català. L’acció té lloc a Escòcia a fi nals del segle XVII. El text és de Salvatore Cammarano i està inspirat en la novel·la de Sir Walter Scott “The bride of Lammermoor”. Es va estrenar al Teatre San Carlo de Nàpols el 26 de setembre de 1835. Lucia de Lam-mermoor està considerada l’obra mestre de Donizetti i és una de les millors òperes ro-màntiques preverdianes.

FITXA TÈCNICADir. d’orquestra i del cor ....................... DANIEL GIL DE TEJADADirector d’escena ................... PAU MONTERDEAssistent d’escena ................. MIQUEL GORRIZDisseny d’escenografi a .....ELISABET CASTELLSIl·luminació ..................................... NANI VALLSVestuari ..................................................... AAOS

>> Redacció / Els Cas-tellers de Sabadell es van presentar a plaça diu-menge amb les millors sensacions d’aquest any per descarregar el tres de nou, ja que els excel-lents assajos així ho fe-ien preveure. Després de descarregar la cinquena torre de vuit amb folre de manera consecutiva, a la segona ronda va venir el plat fort de la jornada, el tres de nou. Després d’una primera base des-muntada per problemes de quadratura, a la se-gona el castell va anar amunt. Si bé al concurs la pujada de la construc-ció va ser més relaxada, a la baixada, el treball del folre i la fi nesa de la ca-nalla baixant va ser clau per poder descarregar el castell entre les mostres d’eufòria de tots els com-ponents de la colla.A la tercera ronda, un cinc de vuit amb estre-nes descarregat un pèl bellugadís va tancar la ronda de castells. A la ronda de pilars no van te-nir tanta sort: el pilar de sis va quedar altre cop en intent. Els Castellers de la Vila de Gràcia, després d’un parell de caigudes les úl-times setmanes, no van poder portar castell de nou a Sabadell. Tot i així, van assolir una bona ac-tuació de la gamma alta de vuit descarregant la torre de vuit i el cinc de vuit, a més del quatre de vuit. Els Castellers de Terrassa i els Castellers de Berga es van mostrar sòlids en les seves construccions de la gamma alta de set els primers i en la gam-ma bàsica els segons.


El Celler del CavaEl Celler del Cava recomana....

Roca de les Dotze (Noray) D.O. PrioratRoca de les Dotze és una empresa familiar, dedicada a l’elaboració i criança de vins de la DOQ Priorat. Aquest nom prové del penya-segat Roca de le Dotze, conegut com a gegant rellotge solar. S’hi pot arribar amb cotxe, per la carretera de Cornudella de Montsant a la Morera. En el km 4, hi trobareu, a peu de finca, la Roca de les Dotze, just al bell mig de la Serra de Montsant.La finca està situada al peu de la Serra de Montsant, a 700 metres d’altitud, creuada pel mil·lenari camí dels cartoixans que unia els Monestirs de Poblet i Scala Dei, bressol dels primers vins del Priorat.La superfície total de vinya plantada és de 13 H, amb una densitat de 3500 ceps per hectàrea.Els propietaris, gent jove i experimentada, són qui han fet possible aquest petit miracle. Si els voleu conèixer, truqueu abans al seu mòbil, 662302214, són molt as-sequibles i estaran encantats d’explicar-vos tota la seva trajectòria.Ella és la Lourdes i ell l’Enric, i val molt la pena anar-hi

per conèixer aquesta bona gent. L’indret té un encant natural, i so-bretot emporteu-vos el mòbil per fer selfies, o el que us suggereixi l’entorn, una selfie amb la Roca de les Dotze és espectacular, i us emportareu a casa un record únic, per guardar.

Els nostres tastadors opinen:Color: Cirera brillant.En boca: Suau i elegant, el final de boca és fresc i persistent.Maridatge: Marida molt bé amb carns a la brasa, formatges, i em-botits de la zona.País: CatalunyaPreu: 14,50 €. Per ampolla, preu molt ajustat per la poca quantitat produïda. Les puntuacions ho diuen tot, la Guia de Vins Catalans 2014 li atorga 9,15 sobre 10 i la Guia Peñín 2015, li dona 91 punts al Noray 2007.

El vallesà Joaquim Valls desvetlla les claus del talent al llibre ‘Genial mente’

Activitats sobre la història recent de Montcada i Reixac

Dues veïnes de Sant Quirze al nou musical ‘Sister Act’

>> Redacció / El doctor Joaquim Valls, resident a Sant Quirze del Vallès, és un dels professors de matemàtiques més prestigiosos de l’Estat. Creador del Mètode Kimmon per al desenvolu-pament de la intel·ligència emocional, ha escrit un bon nombre de llibres de gran èxit, tots ells enfocats a millorar la vida, atraure la sort i aconseguir objectius extraordinaris. Ara, amb Ge-nial mente, sens dubte la seva obra més sòlida, polèmica i revolucionària, Quim Valls es desmarca dels mites i tòpics que envolten l’ensenyament i defensa que tothom és capaç d’apren-dre matemàtiques, que qualsevol pot

arribar a ser talentós i creatiu, i que no hi ha alumnes poc intel·ligents sinó professors incompetents.A Genial mente el Dr. Valls demostra, en primer lloc, que si apliques les tèc-niques d’aprenentatge que recull al llibre, estudiaràs com a mínim quatre cops més ràpid. Tècniques com me-moritzar en veu alta, reescriure a mà la informació, utilitzar colors per fa-cilitar l’ordre i mnemotècnia, de tant en tant passejant, i repassant-ho tot, com a mínim, tres cops: abans que transcorrin 24 hores, abans que passi una setmana, i abans que es complei-xi un mes.

En segon lloc, deixa plasmades les claus de la intel·ligència, el talent i la creativitat, que passen per l’edu-cació del Nou Inconscient, a través de l’adquisició d’hàbits, un cop més, mitjançant la repetició i la utilització, com a excel·lents eines d’aprenentat-ge, de l’hemisferi dret, el cerebel i els ganglis basals.Defensa que gairebé tothom pot ar-ribar a ser un fora de sèrie i (el més difícil encara) ensenya com acon-seguir-ho. Proporciona nombrosos arguments a favor de l’atrevida afir-mació inicial que apareix a la portada del llibre: “Si tens carnet de conduir:

Tu també pots ser un geni!” Per al Dr. Valls, si volem arribar a ser fores de sèrie, l’únic que cal és que hi posem idèntiques ganes. Afirma que no hi ha una assignatura a tot l’ensenyament obligatori l’examen de la qual sigui més difícil que el test teòric de la pro-va de conducció.

UN EXPERT EN L’INCONSCIENTEl doctor Joaquim Valls va néixer a Barcelona l’any 1959. És economis-ta, especialista en Reeducació de l’Inconscient mitjançant el Mètode Grafotransformador, Màster Oficial en Societat de Coneixement i de la Infor-mació, periodista de ràdio i televisió; president de l’Institut Kimmon per a l’educació de la intel·ligència emoci-onal, director del Màster en Desen-volupament Directiu, Intel·ligència Emocional i Coaching a l’Escola d’Ad-ministració d’Empreses, tant a la seva seu a Madrid com a la de Barcelona; conferenciant, escriptor i grafòleg. És el creador del Mètode Kimmon per a la reeducació de la cal·ligrafia, i recen-tement ha publicat a Obelisco Maravi-llosa mente.

>> Redacció / La Guerra Civil, des del 1936 fins als nos-tres dies és el títol del cicle d’activitats que del 3 al 22 de novembre tindran lloc a Montcada i Reixac per repassar la història de la ciutat des de l’inici del conflicte bèl·lic fins a l’actualitat, organitzades per la Regidoria de Cultura i Pa-trimoni de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, amb el su-port de Montcada Comunicació, les Biblioteques i el Museu Municipal. Totes les activitats es faran a la Biblioteca Eli-senda (Tarragona, 32) i el primer acte serà el 3 de novem-bre, a les 18.30h. Es tracta de l’estrena del documental La batalla contra l’oblit. Testimonis de la Guerra Civil, un reportatge de Montcada Comunicació –l’organisme muni-cipal que gestiona Montcada Ràdio, La Veu de Montcada i Reixac i www.laveu.cat– elaborat per mitjà de persones que van viure la postguerra a Montcada i Reixac o bé, els seus familiars. El documental compta amb la col·laboració dels cronistes locals Josep Bacardit i Ricard Ramos, autors del llibre 940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac.

Les santquirzenques Gara Roda i Lourdes Garcia són dues dels pro-tagonistes del musical Sister Act, que el 24 d’octubre va estrenar-se al Teatre Tívoli de Barcelona. Gara Roda interpreta la germana María Roberta i Lourdes Garcia canta i balla al cor de monges.El musical està basat en la pel·lí-cula nord-americana del mateix nom, dirigida per Emile Ardolino i estrenada el 1992. El musical es va estrenar als Estats Units el 2006. El 2009 va arribar a Lon-dres amb una altra producció. I el 2011, a Broadway, amb un nou muntatge. Aquest 2014 s’ha estrenat a Barcelona, en el que ha estat la premiere mundial en espanyol de l’espectacle. L’actriu

Whoopi Goldberg, protagonista de les pel·lícules, Stage Entertain-ment, responsable de musicals com Mamma Mia!, Los Misera-bles i El rey León, i la catalana El Terrat en són els productors.Gara Roda (Sant Quirze, 1992) té formació internacional en cant i dansa i experiència com a ballarina en projectes del Palau de la Música de València i com a actriu i cantant als musicals Game over, Goodbye Barcelona, Josafat, el musical i Per sobre de totes les coses (Bare).Lourdes Garcia (La Corunya, 1979) s’ha format en teatre musical, una passió que va descobrir a Barcelo-na anys enrere. Ha treballat en els musicals RIP, un funeral musical i El somni de Copèrnic.

Joaquim Valls acaba de publicar el llibre ‘Genial mente’, que porta per portada una fotografia d’un dels genis de la humanitat: Albert Einstein

n POLIESPORTIU

n POLIESPORTIU

REDACCIÓ Rubí

Rubí acollirà entre els mesos de novembre i de-sembre el 88è Campionat de Catalunya de Boxa, or-ganitzat per la Federació Catalana de Boxa i el Club Boxa Rubí amb el suport de l’Ajuntament. La com-petició reunirà 250 parti-cipants de totes les catego-ries de boxa olímpica, tant homes com dones.

El 88è Campionat de Catalunya de Boxa es dis-putarà a les instal·lacions del Club Boxa Rubí, situa-des al polígon de Cova So-lera. Els dies 15, 22 i 29 de novembre tindran lloc les fases classi�catòries, i el 13 de desembre se celebraran les �nals, sempre en hora-ri de tarda. Es preveu que, en cadascuna de les jorna-des, tinguin lloc entre 20 i 30 combats, en funció del nombre d’inscrits.

El Club Boxa Rubí apor-tarà a la competició prop d’una desena de partici-pants de diferents catego-ries. Entre aquests boxeja-dors, hi haurà Víctor Vega, més conegut amb el so-brenom de “Látigo” Vega, qui ha estat proclamat tres cops campió de Catalunya.

REDACCIÓ Matadepera

La Diputació de Barcelona, Cima, l’associació Una Roda i la Fundació Cruy� es van coordi-nar el passat cap de setmana per fer una prova pilot amb dues ca-dires Joëlette. La prova va con-sistir a pujar al cim de La Mola des de Can Robert (Matadepera).

Les cadires Joëlette són un tipus de cadira adaptada que permet transitar per camins de muntanya amb persones amb

mobilitat molt reduïda. Per a aquestes persones, la cadira Joëlette és l’única eina que els permet endinsar-se en el món de l’excursionisme i viure inten-sament experiències úniques.

Els voluntaris participants en la sortida de�neixen l’ex-periència del cap de setmana com a “molt emotiva”, ja que sense aquestes cadires els afec-tats no podrien fer una excur-sió d’aquestes característiques. “Són gent que des que té paràlisi o un membre amputat s’ha ha-

gut d’oblidar de pujar a la mun-tanya, perquè no poden fer-ho per si mateixos ni amb les seves cadires normals. Quan es veuen envoltats de natura, arribant al cim, s’emocionen”, explica un dels organitzadors. Els que fan l’esforç, però, són els voluntaris, que s’encarreguen d’empènyer les cadires �ns a dalt de tot. “El vincle que s’estableix entre uns i altres és molt especial”, diuen des de l’organització.

Recentment, la Diputació de Barcelona ha adquirit una

d’aquestes cadires i l’ha posat a disposició d’aquelles persones que pateixin algun grau de dis-capacitat en mobilitat en aques-ta prova pilot.

El grup que va pujar diumenge

estava format per dues persones amb discapacitat motriu i quatre amb discapacitat intel·lectual, a més d’un equip de voluntaris i dos �sioterapeutes de l’Escola d’Infermeria Gimbernat. n

LOCALPRES

CEDIDA

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Rubí amb els organitzadors del campionat

Un dels moments de

la pujada a la Mola amb

les cadires especials

Rubí acollirà el Campionat de Boxa de Catalunya

Un grup de discapacitats amb mobilitat reduïda puja la Mola en cadires Joëlette

La història de la boxa a Rubí és força recent. Tot i que als anys 80 va ha-ver-hi cert moviment al voltant d’aquest esport, no va ser �ns fa cinc anys que aquesta disciplina es va consolidar amb la posa-da en marxa del Club Boxa

Rubí. Actualment, una setantena de persones, d’edats compreses entre els 8 i els 66 anys, s’en-trenen a les instal·lacions d’aquesta entitat. Bona part d’aquests esportistes són infants o joves amb problemes socials que

El 88è Campionat es disputarà al Club Boxa Rubí

han trobat en la pràctica de la boxa una manera de reconduir la seva conduc-ta. “No només es tracta de guanyar medalles sinó de formar persones. La boxa no és només donar cops, també estem amb els nois”, ha destacat Joel

Ruiz, president del Club Boxa Rubí, qui també ha recordat les recents cam-panyes de recollida d’ali-ments promogudes per l’entitat. Una tasca social que ha elogiat el regidor d’Esports, Josep Manel Castro: “Moltes vegades l’esport és competició, però la boxa amateur està orientada cada cop més a la formació”.

El 2011, Rubí ja es va estrenar com a seu de la competició catalana de boxa amateur, tot i que en aquella ocasió els combats van tenir lloc al pavelló de Can Rosés. El president de la Federació Catalana de Boxa, Juan Fuertes, ha destacat la col·laboració de l’Ajuntament, així com l’esforç que suposa asso-lir-ne 88 edicions.

CURS D’ENTRENADORSEl Club Boxa Rubí im-parteix des del passat 25 d’octubre un curs d’entre-nadors concedit per la Fe-deració Catalana de Boxa. Seran un total de sis clas-ses de periodicitat setma-nal, en horari de 9 h a 14 h, que combinaran els en-senyaments teòrics i pràc-tics. El preu del curs és de 250 euros. n


ARIADNA CORTÉS

Què fa una psicòloga es-portiva?La principal tasca d’un psicòleg esportiu és l’opti-mització del rendiment, és a dir, aconseguir que l’es-portista rendeixi millor del que rendeix sense la nostra feina. Per aconseguir això, en funció de la persona i de les seves necessitats, s’han de treballar unes àrees o unes altres. De vegades no només treballem amb l’es-portista sinó també amb l’entrenador i amb els pares en cas que aquest sigui molt jove. Per fer que l’esportista canviï també hem d’in«uir en les �gures que té a prop. D’altra banda, en el cas dels esports d’equip, el psicòleg habitualment treballa amb l’entrenador i no fa gaire feina amb els jugadors. A la seva presentació com a en-trenador del primer equip de futbol del Barça, el Luis Enrique va dir: “jo tinc el psicòleg per a mi”.

Quant temps fa que s’apli-ca la psicologia a l’esport? Ja fa molts anys que exis-teix aquesta especialitat, però a Espanya ha arribat més tard. Es podria dir que aquí s’ha donat a conèixer en els últims 10 anys. Jo fa 15 anys que m’hi dedico i reconec que ara m’acullen molt millor que abans, i no només per la meva ex-periència sinó perquè ara aquesta disciplina és molt més coneguda.

“Com més potents siguin els valors d’un esportista més fàcil serà que triom�”

Quin pes té el factor psico-lògic en el rendiment d’un esportista? Té un pes molt alt, però depèn molt del nivell en el qual es trobi. No és el ma-teix si parlem d’un espor-tista de 10 o 12 anys que si ho fem d’un esportista olímpic. Com més alt sigui el nivell competitiu d’un esportista, més in«uència tindrà el factor psicològic en el seu rendiment.

En quins esports in�ueix més la part psicològica?En els esports en els que et pots permetre pensar. Tant poden ser esports de resistència, com el ci-clisme o el triatló, com esports més tècnics però de llarga durada, com el golf. Una prova d’atletisme de 100 metres lliures, per exemple, no permet que et mengis el cap mentre l’es-

tàs fent, només pots fer-ho abans i després. En canvi, un pilot de motociclisme pot pensar molt mentre està corrent la cursa per-què està donant voltes so-bre un mateix circuit. Els esports que permeten que l’esportista pensi més són els que més requereixen els bene�cis de la psicolo-gia esportiva.

Estàs especialitzada en al-guns esports en concret? La meva especialitat són els esports individuals tècnics, és a dir, aquells en els que el nivell de con-centració és vital, com per

exemple el golf, els es-ports de motor, l’esquí, el tir amb arc, etc.

Com ha de ser la ment d’un esportista d’elit?El més important són els valors: capacitat de sacri�ci i d’esforç, hu-militat, voluntat d’auto-superar-se, recerca de la satisfacció personal, ser agraït... Com més potents

siguin els valors d’un es-portista, més fàcil serà que triom� en el seu àm-bit.

I quins aspectes juguen en la seva contra?L’egoisme, la poca «exibi-litat mental... A les perso-nes que són molt rígides els costa avançar. També és contraproduent el fet de necessitar premis ex-terns: l’aprovació del pú-blic, diners, etc.

Des de quan col·labores amb el Tito Rabat?Des de fa tres temporades. Havia treballat amb ell quan competia al campi-onat d’Espanya, però des-prés li vaig perdre la pista. I el 2012, a mitja tempo-rada, un dels seus mana-gers em va venir a buscar perquè la mort de la seva

“He preparat al Tito Rabat per guanyar el campionat i perquè la condició de favorit no l’afectés”

ESPORTSel Diari del Vallès 31Divendres, 31 d’octubre de 2014

EVA MOLLEJA, psicòloga esportiva

La terrassenca Eva Molleja es dedica des de fa 15 anys a la psicologia esportiva, una especialitat a la qual cada vegada recorren més esportistes d’elit per millorar el seu rendiment. El seu client més famós, el pilot de motociclisme Esteve Rabat -més conegut com a Tito Rabat-, acaba de proclamar-se campió del món de Moto2, un èxit del qual Molleja n’és en part responsable.

mare li havia afectat molt i no rendia com podia fer-ho. Des d’aquell moment no hem deixat de treballar ni una setmana. Ell no ha fet vacances i jo tampoc!

Quins són els aspectes que més has hagut de treballar amb ell?A grans trets, podria dir que la primera tempora-da vam haver de treballar l’estabilització emocional. A més, vam fer un treball paral·lel sobre els hàbits de vida. Quan una perso-na no està bé emocional-ment abandona la rutina, i justament la rutina aju-da a estar bé. La segona temporada vam començar a treballar aspectes més especí�cs de la competi-ció: concentració, aten-ció, con�ança, etc. Vam avançar moltíssim i va fer

un any molt bo, va estar lluitant pel títol �ns al �-nal. Per últim, aquesta temporada que ara acaba ja va començar-la com a favorit, i això ha fet que la nostra feina hagi estat di-ferent. L’he hagut de pre-parar per guanyar el cam-pionat i perquè la condició de favorit no l’afectés.

Quins punts encara li que-den per millorar?Ell mateix, a la roda de premsa que va fer després de guanyar el títol, va dir que encara ha de millorar moltes coses, entre elles alguns aspectes psicolò-gics. Però les que li que-den per millorar no són coses grosses, només n’ha de polir algunes com els inicis de cursa o l’estra-tègia durant els entrena-ments.

CEDIDA

L’Eva Molleja amb el campió

del món de Moto2, Tito

Rabat

ESTUFES DE PÈL·LET ESTUFES DE PÈL·LET PER A RADIADORS

COMBUSTIBLE

ESTUFA PÈL·LET OSLOPotència nominal: 12 kW. Fabricada en ferro fos. E�ciència mitjana: 89,5%. Programació diària i setmanal. Dipòsit combustible: 15 kg. Superfície calefactable: 100 m2 aprox. Consum: 0,75 -2,62 kg/h. Autonomia: de 8 a 25 h. Pes: 109 kg. (10425184)

ESTUFA PÈL·LET OSLOESTUFA PÈL·LET OSLO

1.150,€00

165

cm

65 cm

37 cm10

5cm

53cm

53cm

ESTUFA PÈL·LET CATRIA ESTRETAPotència: 7,5 kW. E�ciència mitjana: 86%. Programació diària. Dipòsit: 12 kg. Superfície calefactable: 55 m2 aprox. Consum: 0,69 -1,52 kg/h. Pes: 75 k. (10414831)

ESTUFA PÈL·LET CATRIA ESTRETAESTUFA PÈL·LET CATRIA ESTRETA

990,€00

Fondo reducido: solución pasillo

165

cm

65 cm

37 cm

112c

m

23cm

63cm

ESTUFA PÈL·LET GÈNOVAPotència: 10 kW. E�ciència mitjana: 92,3%. Programació diària, setmanal i cap de setmana. Superfície calefactable: 80 m2 aprox. Consum: 0,6 -2,1 kg/h. Pes: 81 kg. (10425163)

ESTUFA PÈL·LET GÈNOVAESTUFA PÈL·LET GÈNOVA

995,€00

165

cm

65 cm

37 cm

118c

m

62cm

59cmUN-EN 14785-2006

ESTUFA PÈL·LET CANALITZADA TORINOPotència nominal: 14 kW. E�ciència mitjana: 94,20%. Programació diària, setmanal i cap de setmana. Obertura individual de sortides laterals o només calor frontal, sense consum addicional. Selecció d’encesa d’1 o 2 motors. Dipòsit: 28 kg. Superfície calefactable: 118 m2 aprox. Consum: 0,9 -3 kg/h. Pes: 162 kg. (10425191)

ESTUFA PÈL·LET CANALITZADA TORINOESTUFA PÈL·LET CANALITZADA TORINO

1.980,€00

Possibilitat d’escalfar 2 estances més

2 motors independents

165

cm

65 cm

37 cm

150c

m

79cm

78cm

ESTUFA PÈL·LET MAIN CERAMICPotència: 13,5 kW. Frontal ceràmic. Porta serigra�ada negra. E�ciència mitjana: 87,5%. Programació diària i setmanal. Dipòsit combustible: 15 kg. Superfície calefactable: 125 m2 aprox. Consum: 0,83 -2,68 kg/h. Pes: 130 kg. (10414852)

ESTUFA PÈL·LET MAIN CERAMICESTUFA PÈL·LET MAIN CERAMIC

1.495,€00

Plafó ceràmic

165

cm

65 cm

37 cm

100,

5cm

54cm

52cm

ESTUFA PÈL·LET VENEZIA 9 BORDEUSPotència nominal: 8,5 kW. E�ciència mitjana: 92,3%. Programació diària, setmanal i cap de setmana. Dipòsit: 15 kg. Superfície calefactable: 68 m2 aprox. Consum: 0,6 -1,8 kg/h. Pes: 81 kg. (10366860)

ESTUFA PÈL·LET VENEZIA 9 BORDEUS

890,€00

ESTUFA PÈL·LET FLORÈNCIA 8 BORDEUSPotència nominal: 7,3 kW. E�ciència mitjana: 91,3%. Programació diària. Dipòsit: 15 kg. Superfície calefactable: 55 m2 aprox. Consum: 0,6 -1,4 kg/h.Pes: 81 kg. (10425156)

ESTUFA PÈL·LET FLORÈNCIA 8 BORDEUS

695,€00

165

cm

65 cm

37 cm

97cm

45cm

45,7cmUN-EN 14785-2006

165

cm

65 cm

37 cm

97cm

45cm

45,7cmUN-EN 14785-2006

ESTUFA PÈL·LET VENEZIA 9 BLANCAPotència nominal: 8,5 kW. E�ciència mitjana: 92,3%. Programació diària, setmanal i cap de setmana. Dipòsit: 15 kg. Superfície calefactable: 68 m2 aprox. Consum: 0,6 -1,8 kg/h. Pes: 81 kg. (10366874)

ESTUFA PÈL·LET VENEZIA 9 BLANCA

890,€00

165

cm

65 cm

37 cm

97cm

45cm

45,7cmUN-EN 14785-2006

ESTUFA PÈL·LET PATRIOTPotència: 13,5 kW. E�ciència mitjana: 87,5%. Termòstat. Programació diària i setmanal. Dipòsit: 15 kg. Superfície calefactable: 125 m2 aprox. Consum: 0,83 -2,68 kg/h. Pes: 135 kg. (10414845)

ESTUFA PÈL·LET PATRIOTESTUFA PÈL·LET PATRIOT

1.350,€00

165

cm

65 cm

37 cm

98,1

cm

58,4cm

55,3cm

ESTUFA PÈL·LET ADAMPotència nominal: 5,3 kW. E�ciència mitjana: 82,50%. Programació diària. Dipòsit: 4,7 kg. Superfície calefactable: 38 m2 aprox. Consum: 0,4 -1,1 kg/h. Pes: 40 kg.Vermel (10414810) 595,00€Blanc (10414824) 595,00€

ESTUFA PÈL·LET ADAM

595,€00

Vermel

165

cm

65 cm

37 cm

70cm

26,5cm

54,7cm

Servei tècnicNACIONAL












UN-EN 14785-2006

Colors disponibles

HIDROESTUFA PÈL·LET VERONAPotència: 14 kW. Fabricada en ferro fos. Encesa i apagada automàtiques. E�ciència mitjana: 93,3%. Dipòsit combustible: 15 kg. Superfície calefactable: 140 m2. Consum: 1 -3,2 kg/h. Pes: 150 kg. (10366965)

HIDROESTUFA PÈL·LET VERONAHIDROESTUFA PÈL·LET VERONA

1.895,€00

165

cm

65 cm

37 cm

95cm

48cm

48cm

A més d’aportar escalfor, produeix aigua calenta per a calefacció.

HIDROESTUFA PÈL·LET RIMINIPotència: 25 kW. Fabricada en ferro fos. Encesa i apagada automàtiques. E�ciència mitjana: 92%. Dipòsit combustible: 30 kg. Superfície calefactable: 240 m2. Consum: 1,9 -5,1 kg/h. Pes: 190 kg. (10366993)

HIDROESTUFA PÈL·LET RIMINIHIDROESTUFA PÈL·LET RIMINI

2.795,€00

165

cm

65 cm

37 cm

123c

m

58cm

50cm

A més d’aportar escalfor, produeix aigua calenta per a calefacció.

www.bricomart.com

C.C. SANT QUIRZE

Sortida12

A Terrassa

Sant Quirzedel Vallès

C.C. Sant Quirze • Autopista C-58, Sortida 12. Sabadell Centre-San Quirze (BARCELONA)

De dilluns a divendres de 7.30 a 13.30 h, i de 15.00 a 21.00 h. Dissabtes de 9.00 a 21.00 h sense interrupció. Tots els preus dels nostres productes inclouen l’IVA. Els preus són vàlids del 27 d’octubre al 11 de noviembre (excepte error tipogràfic).

GPSLatitud: 41º 31’ 51”NLongitud: 2º 5’ 29”O

SAC PÈL·LETSAC QUILO

15 kg (10437504) 3,70€ 0,25€15 kg (10383744) 3,90€ 0,26€15 kg (10437511) 3,90€ 0,26€15 kg (10437546) 3,85€ 0,26€

SAC PÈL·LETSAC PÈL·LET

3,€70

Des de

DIARIOSABADELL SANT QUIRZE 255X348.indd 1 17/10/14 11:28

Documents

78 ddv 31 octubre