81 ddv 12 desembre

Divendres, 12 de desembre de 2014

www.eldiaridelvalles.cat

N. 81

GR

UP

La Policia Nacional desmantella cada cop més plantacions, algunes de les quals venen el producte a l’estranger

Augmenta el negoci de cultiu de marihuana a la comarca

Pàgs. 4-5

Fora de casaEntrevista a Albert Gual, un vallesà resident a Dubai Pàg. 23

Comarca Temps d’ociL’entrevista

El pati de l’escola Xarau de Cerdanyola, encara per arreglar

El Vallès acull les tradicionals mostres de pessebres

“La nostra música parla d’amor, d’identitat, de creure en un mateix...”

Pàg. 6 Pàg. 21Pàg. 16

El Departament d’Educació de la Generalitat es va comprometre a arreglar el pati fa un mes, però la sorra que es va bolcar no va tapar la canonada ni els ferros que estaven al descobert. La mare que va denunciar la situació, torna a fer-ho, i ara rep el compromís del govern que estarà resolt al gener.

A Sabadell es poden veure 46 diorames amb escenaris diversos: Petra, Groenlàndia i la Pedrera de Gaudí, entre d’altres. A la 64a exposició de pessebres de Castellar, la temàtica principal és la història de Catalunya, il·lustrada al cartell per les mobilitzacions de la consulta del 9N.

Paul Beaubrun & Zing Ex-perience van encisar dijous de la setmana passada el públic del Cafè-Bar Amics de les Arts de Terrassa amb la seva mescla de reggae, pop-rock i música d’arrel. El líder d’aquest projecte musical, l’haitià Paul Beaubrun, ex-plica que a través de la seva música mostren la cultura del seu país, “que és molt rica, i de la qual estem molt orgullosos”.

La PAH reclama solucions per a les 30 persones que viuen al Turó de Montcada

Pàg. 8

Es tracta de 16 adults i 12 menors, segons ha explicat a aquest diari la Plataforma d’Afectats per la Hipote-ca (PAH) de Montcada i Reixac. “Són persones o famílies que viuen des de fa entre un i cinc anys a les barraques dels horts de la muntanya del Turó. Provenen de desnonaments o són gent sense recursos que no poden pagar un lloguer. Alguns viuen de re-collir ferralla, i d’altres de conrear els horts que hi ha allà”, expliquen des de la PAH. L’Ajuntament de Montca-da s’ha compromès a fer un cens real de la zona, ja que assegura que fins ara no tenia coneixement que hi ha-gués gent amb la residència habitual allà, i a buscar solucions a la situació d’aquestes persones.

ACN

CEDIDA

òSCAr morENo

Comarca

Dos morts i nombrosos desperfectes a la comarca a causa de la ventada

Pàg. 8

L’episodi de fort vent que va tenir lloc aquest dimarts a diferents zones de Catalunya ha afectat especialment els municipis del Vallès occidental. La conseqüència més greu ha estat la mort de dues persones a Terrassa, a les quals va caure un mur a sobre. Els danys materials encara no s’han pogut quantificar.

Cat� � yaFet a

7,69%d’augmentd’ocupats

establimentscomercials

94.982

Per a més informació:ccam.catgarantiajuvenil.gencat.cat

ComerçCatalunya té una llarga tradició comercial, amb un important teixit associatiu i gremial. El sector del comerç està aguantant bé la crisi gràcies a l’especialització, al seu caràcter de proximitat i a l’aposta per la qualitat. A més, està augmentant el nombre de persones ocupades i s’està recuperant la creació de nous establiments en ple funcionament. Per aquesta raó, el món del comerç obre als joves un ampli ventall d’oportunitats de present, però també de futur.

Font: INE

DADES DELSECTOR

FACTURACIÓ

12,81 comerços per cada 1.000 habitats

EMPRESES ESTABLIMENTS

milions d’euros

37.71975.098m2

SUPERFÍCIE

10,7 94.982

Font: Direcció General de Comerç

milions de m2

934 849 909TELÈFON DEL

COMERÇ

Línia directa d’informació que va adreçada als professionals del sector.

Els joves emprenedors, entre d’altres, hi poden trucar per assessorar-se i saber

de primera mà quins són els passos que cal fer i els permisos necessaris per

obrir un comerç.

260

290

330

29

7.5

00

29

7.2

00

29

8.2

00

30

0.8

00

30

9.5

00

2012 2013 2014

29

1,2

00

29

1.2

00

30

0.3

00 312

.40

0

30

8.3

00

323.400PERSONES OCUPADESEN EL COMERÇ AL DETALL

1r trim. 1r trim. 1r trim.2r trim. 2r trim. 2r trim.3r trim. 3r trim. 3r trim.4r trim. 4r trim.

Font: INE/IDESCAT

PRINCIPALS EIXOSCOMERCIALS

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

VILANOVA I LA GELTRÚ

BADALONA

MATARÓ

GRANOLLERS

MANRESA

IGUALADA TERRASSA

SABADELL

GIRONA

FIGUERES

PUIGCERDÀ

SOLSONA

RIPOLLBERGA

VIELHA

TREMP

TORTOSA

REUS

LLEIDA

BALAGUER

MOLLERUSSA

MOLLERUSSAMOLLERUSSAMOLLERUSSAMOLLERUSSA

AMPOSTA

VALLS

MONTBLANC

SANT CARLES DE LA RÀPITA

CASTELL-PLATJA D’ARO

CAMBRILS

VILADECANS

TÀRREGA

CERVERA

OLOT

MANLLEU

LA SEU D’URGELL

VIC

TARRAGONA

BARCELONA

SANT BOI DEL LLOBREGAT

Divendres, 12 de desembre de 2014 el Diari del Vallès2

Cat� � yaFet a

7,69%d’augmentd’ocupats

establimentscomercials

94.982

Per a més informació:ccam.catgarantiajuvenil.gencat.cat

ComerçCatalunya té una llarga tradició comercial, amb un important teixit associatiu i gremial. El sector del comerç està aguantant bé la crisi gràcies a l’especialització, al seu caràcter de proximitat i a l’aposta per la qualitat. A més, està augmentant el nombre de persones ocupades i s’està recuperant la creació de nous establiments en ple funcionament. Per aquesta raó, el món del comerç obre als joves un ampli ventall d’oportunitats de present, però també de futur.

Font: INE

DADES DELSECTOR

FACTURACIÓ

12,81 comerços per cada 1.000 habitats

EMPRESES ESTABLIMENTS

milions d’euros

37.71975.098m2

SUPERFÍCIE

10,7 94.982

Font: Direcció General de Comerç

milions de m2

934 849 909TELÈFON DEL

COMERÇ

Línia directa d’informació que va adreçada als professionals del sector.

Els joves emprenedors, entre d’altres, hi poden trucar per assessorar-se i saber

de primera mà quins són els passos que cal fer i els permisos necessaris per

obrir un comerç.

260

290

330

29

7.5

00

29

7.2

00

29

8.2

00

30

0.8

00

30

9.5

00

2012 2013 2014

29

1,2

00

29

1.2

00

30

0.3

00 312

.40

0

30

8.3

00

323.400PERSONES OCUPADESEN EL COMERÇ AL DETALL

1r trim. 1r trim. 1r trim.2r trim. 2r trim. 2r trim.3r trim. 3r trim. 3r trim.4r trim. 4r trim.

Font: INE/IDESCAT

PRINCIPALS EIXOSCOMERCIALS

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

VILANOVA I LA GELTRÚ

BADALONA

MATARÓ

GRANOLLERS

MANRESA

IGUALADA TERRASSA

SABADELL

GIRONA

FIGUERES

PUIGCERDÀ

SOLSONA

RIPOLLBERGA

VIELHA

TREMP

TORTOSA

REUS

LLEIDA

BALAGUER

MOLLERUSSA

MOLLERUSSAMOLLERUSSAMOLLERUSSAMOLLERUSSA

AMPOSTA

VALLS

MONTBLANC

SANT CARLES DE LA RÀPITA

CASTELL-PLATJA D’ARO

CAMBRILS

VILADECANS

TÀRREGA

CERVERA

OLOT

MANLLEU

LA SEU D’URGELL

VIC

TARRAGONA

BARCELONA

SANT BOI DEL LLOBREGAT

el Diari del Vallès 3Divendres, 12 de desembre de 2014

BàrBArA PADILLAVallès Occidental

Les intervencions policials a grans plantacions de ma-rihuana s’han triplicat a la comarca. La Policia Naci-onal assegura que ha no-tat un increment notable d’aquest tipus de negoci els darrers anys a la zona, especialment en naus in-dustrials on la marihuana es cultiva amb tot detall: làmpades que escalfen la droga, extractors de fum i altres ginys que fan que la planta creixi en les condi-cions idònies per ser venu-da i consumida, aquí o fora de l’Estat.

Des del 2011, la Policia Nacional ha anat pujant la xifra de plantacions desmantellades al Vallès Occidental. Va començar tancant espais amb dese-nes de plantes i ara en re-quisa milers. Com és que ha crescut tant aquest ne-goci? A quins delictes s’ex-posen els responsables? Tenen llaços aquestes plantacions fora del ter-ritori o es tracta de grups que actuen només aquí? Ens ho explica en exclusi-va el comissari de la Policia Nacional de Sabadell, Ma-nuel Quintela.

“El cultiu i el tràfic de la marihuana estan tipifi-cats al Codi Penal. Fer-ho implica cometre un delic-te contra la salut pública, com a droga menys greu, ja que se separa d’altres més greus com la cocaï-na. La marihuana sempre ha existit, especialment en l’època hippie, i el seu consum és força habitual en alguns països, com al Nord d’Àfrica, però en els darrers anys s’ha notat un increment important del consum aquí”, assenyala el comissari.

Si l’any 2011 la Policia Nacional localitzava plan-tacions amb desenes de plantes, ara el volum ha pujat. “Comissem milers de plantes. Es tracta d’una modalitat de delinqüèn-

Les plantacions de marihuana han crescut a la comarca els darrers anys

ArxIu

n VALLÈS OCCIDENTAL

cia que ha crescut i que té les seves particularitats. Molts dels detinguts tenen antecedents per altres de-lictes, com atracaments o altres activitats relacio-nades amb el tràfic d’es-tupefaents. Cada vegada és més freqüent que en un registre trobem, junt amb la marihuana, altres substàncies, com cocaïna,

o fins i tot armament”, diu.

ESTRUCTURA D’EMPRESA

En l’actualitat, es tracta d’un negoci rendible. Les plantacions, a més, fun-cionen com una empresa, amb la seva corresponent estructura, i els destinata-ris poden estar aquí o fora del país, explica Quintela. “Els responsables tenen

el Diari del Vallès4 Divendres, 12 de desembre de 2014

n L’any 2011, la Policia Nacional va intervenir una gran plantació. En aquell moment es van comis-sar 39 plantes i els aparells per cultivar el producte a Sabadell. L’any 2012 es va fer una inter-venció a Sant Quirze del Vallès de 1.530 plantes. El mateix any, es van localitzar 1.521 plantes a Badia, Castellar i Rubí, a més de cocaïna i la instal·lació pròpia per al seu cultiu. L’any 2013, la inter-

venció va ser de 1.256 plantes a Barberà del Vallès, i es va fer una altra actuació a una associació cannàbica de Ripollet, on es van intervenir 82 grams de marihuana i altres efectes. “Als clubs can-nàbics no es pot vendre droga a tercers ni potenciar el consum de marihuana. Hem actuat a clubs on s’ha detectat tràfic d’aquesta substància, perquè està tipificat al Codi Penal”, diu Quintela.

Aquest any s’han fet tres opera-cions importants, amb la confis-cació de 2.300 plantes a Sabadell i 144 a Terrassa. L’operació més recent va tenir lloc al mateix car-rer de la comissaria de Sabadell, on es va aixecar una plantació de 5.567 plantes. Eren plantes a mig creixement i els productors es dedicaven a vendre-les a altres plantacions. “Havien escollit el lloc perquè el consideraven més segur, però el fet de no estar lluny de la comissaria té els seus riscs, i es va detectar que hi havia alguna cosa rara”, apunta.

A la comarca, la Policia Nacional ha passat de comissar 39 plantes el 2011 a 5.500 enguany

una base de dades de des-peses i ingressos, previ-sions, beneficis... Fa uns mesos vam intervenir una plantació on els autors cal-culaven uns beneficis d’un milió d’euros”, afirma.

Les plantacions de ma-rihuana requereixen una inversió prèvia, no només en la llavor, sinó en tot el material de cultiu: ter-

ra, adobament, líquids... Necessiten també una instal·lació elèctrica molt important, pel que fa a temperatura i il·luminació. Algunes tenen un sistema de reg automatitzat. “Són les que anomenem planta-cions hidrofòniques. Hi ha un muntatge important al darrere”, comenta.

Al delicte contra la sa-lut pública que implica formar part d’aquest tipus de negoci, acostuma a su-mar-se el de defraudació del flux elèctric, és a dir, l’obtenció il·legal de l’ener-gia mitjançant un pont o altres sistemes, sense pas-sar pels comptadors, “que seria una forma de delatar aquesta activitat”.

RAMiFiCACioNS A FoRA

Hi ha dues classes de productors o cultivadors d’aquest tipus de subs-tància, segons Quintela: per al consum “domèstic” (repartiment del producte entre els clients) i planta-

Les plantacions de marihuana cada cop són més sofisticades: grans naus amb llum i calor perquè les plantes creixin sense problemes

“Molts detinguts tenen antecedents per altres delictes, com atracaments o altres activitats relacionades amb estupefaents”

ArxIu

pArlEm DE...el Diari del Vallès 5Divendres, 12 de desembre de 2014

Es tracta d’un negoci amb ramificacions fora de Catalunya i fins i tot a l’estranger

cions que tenen el destí de la producció a altres països de fora d’Espanya. “Són plantacions que es creen aquí amb la finalitat d’ex-portar. Moltes vegades són naus industrials, torres aï-llades o edificacions unifa-miliars grans que compten amb un garatge o un soter-

rani important per poder fer una plantació gran”.

El que es dedica a això és coneixedor de l’activi-tat que duu a terme, però intenta demostrar que es tracta de plantacions amb altres finalitats, com l’es-tudi de l’evolució de plan-tes de diferents qualitats o estudis amb finalitats terapèutiques. “Una cosa

així estaria absolutament controlada pel Ministeri de Salut o els departaments de Salut de les diferents comunitats autònomes i, per tant, no té cabuda. La gent argumenta això per-què no seria penal i queda-ria impune. Sens dubte, no és cap dels casos amb què ens hem trobat”, assenyala el comissari.

Quan la policia desman-tella una plantació, s’obre una confiscació de tots els efectes que s’utilitzen per a aquest cultiu i de les plan-tes. Es remet una mostra al departament de farmàcia, com és obligat, al Ministeri de Salut i Consum, que en fa una analítica, i la resta es destrueix en la major bre-vetat possible. S’aixequen les actes i als responsables se’ls obre una causa penal. “Com és una droga que no causa dany greu a la salut, té una penalitat inferior al fet que si es tractés de co-caïna o heroïna. Això és valorat pels delinqüents i s’arrisquen amb la ma-rihuana perquè saben que les conseqüències penals

“Alguns autors volen sortir impunes dient que el que fan és un estudi de l’evolució de les plantes”

seran menors”, diu.

DADES A CATALUNyA

Si analitzem les dades de les plantes confiscades per la Policia Nacional des del 2012 a la comarca, la xifra gairebé s’ha triplicat. L’any 2012 es va comissar un to-tal de 3.051 plantes, l’any passat 2.376 i enguany 8.049. Les dades demos-tren l’increment notable del qual parla el comissari.

Des de la Guàrdia Civil de Barcelona asseguren que han realitzat 69 interven-cions a Catalunya fins al mes d’octubre per cultiu de marihuana. En total, s’han confiscat més de 27.000 plantes de marihuana. A mitjans d’octubre, la Guàr-dia Civil va detenir set sabadellencs acusats de formar part d’una organit-zació de cultiu i distribució de droga.

En la mateixa operació, es va detenir un veí de Ba-dia, un de Terrassa i un de Barcelona i es va intervenir una plantació de 12.000 plantes de marihuana a Ri-pollet. n

BàrBArA PADILLACerdanyola del Vallès

L’Escola Xarau de Cerda-nyola del Vallès continua amb els mateixos proble-mes de fa un mes. El pati té la mateixa imatge: una canonada a l’aire i quatre ferros que passen els 2 cm on els infants de P3 i P4 que hi juguen poden fer-se mal. El Departament d’Educació de la Genera-litat es va comprometre a omplir de sorra els forats que hi ha al pati des del juliol, però, segons la mare que va denunciar la situa-ció, la muntanya de sorra que es va bolcar amb un camió fa un mes només va servir perquè els infants juguessin amb ella.

L’escola Xarau de Cerdanyola continua amb problemes al pati

n CERDANYOLA DEL VALLÈS

“Tornem a estar igual. Hi ha quatre ferros al desco-bert i si un nen o nena cau i es dóna al cap amb ells, mor al moment. És perillós i hi hem de fer alguna cosa. Els nens de P3 encara no te-nen la vacuna del tètanus posada i hauríem de cór-rer a Urgències”, lamenta. Per tal de tornar a denun-ciar la situació, la mare ha presentat una instància a la responsable d’Educació de la Generalitat. “He pas-sat per Espai Públic, l’OAC i la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cerda-nyola, i m’han dit que ells no poden fer res, que és la Generalitat qui ha de posar una solució”, explica.

“He parlat amb l’AMPA i hi ha pares que també ve-

uen el pati com un perill. Jo no vull que el meu fill, que va a P3, es faci mal perquè ningú fa res. Que tanquin el pati”, reconeix. La mare ha demanat que es tanqui l’àrea del pati on està la canonada i els ferros, però l’acció no s’ha dut a terme.

CoMPRoMíS DE MiLLoRA

Urbanisme ha presentat darrerament un projecte de 40.000 euros per col-locar paviment al pati. Se-gons la informació que els responsables de millorar el pati han fet arribat a la mare, l’espai podria estar arreglat al gener. De mo-ment, s’han col·locat uns taps als quatre ferros que estan al descobert. n El pati està igual que quan el camió va bolcar la sorra fa un mes


CEDIDA


BàrBArA PADILLAMontcada i Reixac

La crisi ha portat les famí-lies amb menys recursos econòmics a experimentar situacions límit. És el que els ha passat a les persones que actualment resideixen al Turó de Montcada. Des de fa entre un i cinc anys, 16 adults i 12 menors viuen a les barraques que han construït al Turó. Fins ara, però, ningú tenia constàn-cia de la seva existència. Ha estat la tasca de neteja del Parc Natural de Collse-rola el que els ha posat al descobert.

La Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca (PAH) de Montcada es reuneix aquests dies amb l’Ajun-tament del municipi per trobar una solució a l’emergència habitacional d’aquestes persones. Així ho explica el portaveu de la PAH a Montcada, René Fabregat. “Aquestes famí-lies estan vivint allà i hi continuaran mentre no hi hagi una solució. Els es-tem assessorant, perquè les barraques no són la solució idònia per viure, i també estem mantenint converses amb el Departa-ment del Parc de Collsero-la”, comenta.

Les persones que viuen al Turó de Montcada estan empadronades a diferents poblacions. “Es tracta de famílies sense recursos.

ACNVallès Occidental

L’episodi de fort vent es va repetir dimarts al matí a diferents municipis de la comarca. La població més afectada va ser Terrassa, on dues persones van mo-rir en caure’ls al damunt un mur de l’antiga fàbrica AEG mentre caminaven per la vorera. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va decretar dos dies de dol. A més, encara hi ha dues persones de la ciutat in-gressades per les ferides que els va provocar la ven-tada. Entre tots els danys materials que va causar el vent destaquen els que van patir tres escoles, que dimecres no van poder obrir.

A Sabadell, el tempo-ral també va fer estralls. L’Ajuntament del muni-cipi va fer ahir un primer balanç de la ventada, en el qual es va explicar que tres persones continuen in-gressades a la UCI del Parc Taulí. Una d’elles és una dona veïna de Sabadell a qui li va caure un arbre a

Trenta persones sense recursos viuen en barraques al Turó de Montcada

El fort vent deixa dos morts i nombroses destrosses a la comarca

VILArÓ, LLuÍS - ACN

n MONTCADA I REIXAC n VALLÈS OCCIDENTAL

Alguns es dediquen a re-collir ferralla i d’altres han patit un desnonament i no han trobat altra sortida que viure aquí. Hi ha famí-

lies que treballen els horts del voltant per estalviar”, assegura.

“L’Ajuntament hauria de saber quina és la solu-ció, però ens han dit que no tenien coneixement

que aquestes persones tinguessin aquí la seva re-sidència habitual, només que hi hagués horts il·le-gals”, relata el portaveu.

Les barraques es poden veure des de Torre Baró.

“No PUC PAgAR”

Pedro Pérez és un hondureny que va venir a Catalunya

fa 15 anys i que ara viu en una barraca del Turó per-què no pot pagar un pis. Abans vivia de lloguer a Ciutat Meridiana i men-trestant cultivava un dels horts il·legals de la mun-

“Com a PAH, assessorem les famílies, ja que les barraques no són la solució idònia per viure”

Divendres, 12 de desembre de 2014C0MaRCa el Diari del Vallès8

tanya. Fa cinc anys, es va trobar que ja no podia fer front al lloguer i va decidir adequar la barraca i ve-nir-hi a viure amb la seva parella. Actualment no té feina i viu “de l’hort” i d’un subsidi de 400 euros.

El seu company Julián també hi viu. Va venir a Catalunya fa dos anys amb la dona i la filla. No ha tro-bat mai feina, i des de fa un any viu al Turó. La seva família subsisteix amb “l’hort i l’aigua de la plu-ja”. A Hondures tenia un negoci, però el va tancar perquè havia de pagar els “impostos de guerra”. n

sobre quan estava dins del cotxe, un segon és un nen veí de Terrassa i el tercer un home veí de Castellar. Segons el consistori, tots “evolucionen favorable-ment dins de la gravetat”.

Altres municipis de la comarca també van resul-tar molt afectats pel tem-poral. Així, per exemple, el sostre d’un poliesportiu de Barberà del Vallès i el d’una nau industrial de Viladecavalls es van arren-car amb la força del vent. Quant als transports, la lí-nia de rodalies es va veure interrompuda entre Saba-dell i Terrassa per la caigu-da d’un arbre. I la C-1415 de Sentmenat es va haver de tallar pel mateix motiu.

De les 2.604 trucades derivades de la ventada que va rebre dimarts el te-lèfon d’emergències, 1.432 es van fer des del Vallès Occidental, on el vent va superar els 100km/h en di-ferents punts. A poc a poc, els municipis van tornant a la normalitat, però ahir al vespre encara hi havia abonats de la comarca que continuaven sense llum. n

ACN

La caiguda d’un mur per la ventada va provocar la mort de dues persones a Terrassa aquest dimarts

Una de les persones que viu a les barraques del Turó de Montcada

REDES SOCIALES campañas genéricas

compra online

REDES SOCIALES campañas genéricas

En una selección de las mejores marcas de pádel y tenis

EL PÁDEL Y EL TENISNOS GUSTA

... y muchas más

elel el30%DE DESCUENTO

Solo 12 y 13 de diciembre


rEDACCIÓrubí

El projecte municipal Rubí Brilla ha estat guardonat amb un dels Premis Solar 2014 que atorga Eurosolar – Associació Europea per les Energies Renovables. Rubí s’ha endut el màxim reco-neixement a la categoria de ciutats, municipis o serveis municipals que han dut a terme projectes emblemà-tics d’energies renovables.

Eurosolar és una associa-ció sense ànim de lucre que funciona al marge de par-tits polítics, institucions, empreses i grups d’interès específic, amb l’objectiu de substituir l’energia nuclear i els combustibles fòssils per les energies renova-bles. Des del 1999 disposa d’una secció espanyola que té la seva seu a Barcelona.

Com a guanyador d’un dels Premis Solar, l’Ajunta-ment de Rubí optarà ara als corresponents guardons

rEDACCIÓSant Cugat del Vallès

L’Associació de Directives, Empresàries i Professio-nals del Vallès (ADE Vallès) ha organitzat, juntament amb SC Trade Center i la col·laboració de l’Ajunta-ment, la jornada Un matí amb l’ADE, que tindrà lloc avui. En el marc d’aques-

rEDACCIÓVallès Occidental

L’Associació de Majoristes de Mercavallès creu que és “imprescindible” dur a ter-me el projecte de reforma del mercat –una reforma que hauria de començar a executar-se a principis del pròxim any–, perquè “as-

Rubí, premiat per fomentar les energies renovables

La xarxa solidària de microdonacions Teaming obre un web per a Sant Cugat

Jornada de formació empresarial per a dones

“Mercavallès s’ha de reformar per ser més competitiu”

AJuNTAmENT DE ruBÍ

n RUBÍ n SANT CUGAT DEL VALLÈS

n SANT CUGAT DEL VALLÈSn VALLÈS OCCIDENTAL

I és que el passat dijous 4 de desembre, la Comuni-tat Rubí Brilla, orientada a l’estalvi energètic en el sec-tor domèstic, va guanyar el premi enerTIC a la catego-ria d’SmartCollaboration, atorgat per la Plataforma de Empresas TIC para la Mejora de la Eficiencia Energética. n

Divendres, 12 de desembre de 2014C0MaRCa el Diari del Vallès10

rEDACCIÓSant Cugat del Vallès

La xarxa solidària de mi-crodonacions Teaming ha posat en marxa un web específic per a Sant Cugat. Les persones que fan tea-ming donen 1 euro al mes a la causa social que ells trien. Teaming funciona des del 1998 i ja l’utilitzen 1000 empreses de 40 paï-sos, entre les quals recap-ten 200.000 euros al mes.

Durant la presentació del web de Sant Cugat, ce-lebrada dimecres, Jil Van Eyle, creador de Teaming, va explicar que des de l’inici del projecte s’han aconseguit un milió d’eu-ros de microdonacions. De la seva banda, Laura Perea, directora d’AVAN, va apor-tar el punt de vista de les entitats que poden pujar les seves activitats i pro-jectes al web i optar a les microdonacions. Leticia

ta trobada, s’oferiran tres conferències per aprofun-dir en el coneixement de temàtiques com les TIC aplicades a les Pimes, la co-municació per a directives i empresàries i la captació i fidelització de personal. El cost per assistir-hi és de 20 euros (gratuït per a les sò-cies d’ADE). Inscripcions a www.adevalles.cat. n

segura la seva continuïtat i reforça la competitivitat”, segons afirma Vicenç Ra-mia, el seu president. Amb una inversió de mig milió d’euros, les obres suposa-ran una necessària actualit-zació de les instal·lacions, una millora de la seva imat-ge i també un estalvi en el consum energètic.

La fotolinera és una de les apostes de Rubí Brilla

de Ponga, representant de l’empresa Sant Cugat Con-sulting, va explicar què suposa per a una empresa com la seva “fer teaming”, ja que, a més d’ajudar pro-jectes concrets, el procés de decisió i d’implicació a les propostes de teaming també ajuda a fer equip.

Per últim, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, va declarar que “Sant Cu-gat compta amb més de 2.500 empreses i 1.000 comerços disposats a po-sar en marxa projectes de Responsabilitat Social Em-presarial. També hi ha més de 350 entitats i associaci-ons que poden apuntar els seus projectes a Teaming. Des de l’Ajuntament, vo-lem donar suport de la ma-nera que puguem, i creiem que un espai com el web de Teaming pot contribuir a posar en comú els dife-rents interessos que tenim com a societat”. n

Amb la remodelació, que es farà sota la coordinació del Consell Comarcal del Vallès Occidental, l’asso-ciació veu satisfeta una de les seves “principals rei-vindicacions” dels darrers anys per seguir comptant amb “un mercat dinàmic en un enclavament estratè-gic i preus competitius”. n

europeus, on podrà tornar a defensar els avenços re-alitzats al municipi en ma-tèria d’energies renovables gràcies a iniciatives com la fotolinera de la Masia de Can Serra.

El Premi Solar és el se-gon reconeixement que rep el projecte Rubí Brilla en menys d’una setmana.

santa perpètua

Jornada sobre la moto elèctrica a Santa perpètua

Santa Perpètua de mogoda va acollir ahir una jornada pionera sobre les oportuni-tats de negoci i els reptes de la motocicleta elèctrica a Catalunya. L’Associació Eix riera de Caldes va reunir, per primer cop, fabricants de motos i scooters de Ca-talunya i les filials estrange-res, en dues taules rodones. També hi va haver repre-sentants de la Generalitat i institucions promotores de la mobilitat, com Volt-Tour.

sant CuGat DeL VaLLès

Sant Cugat tindrà un arbre per cada habitant

Sant Cugat se situa al cap-davant de Catalunya com un dels municipis amb més àrees verdes del Principat. Tindrà, un cop acabada la campanya de plantació d’arbrat, 80.907 arbres, comptant els que es troben a les zones verdes i l’arbrat viari. A banda de l’elevada proporció d’arbres per ha-bitant, Sant Cugat compta amb 13 parcs urbans, una superfície equivalent a 71 camps de futbol.

AJuNTAmENT DE SANT CuGAT

APARCAMENT GRATUÏT

Bones Festes,Bons Preus

Camí Ral, 633-635 MATARÓ(entre els Jutjats i la Laia l’Arquera)

Obert de 10:00h a 20:30h

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

DIARI DEL VALLÈS_255x348+5mm_BONES FESTES.pdf 12 05/12/14 17.59el Diari del Vallès 11Divendres, 12 de desembre de 2014

Preparant el Nadal?No t’oblidis que l’estrella ets tu


Què és el bruxisme?

Potser pel seu nom no és gaire conegut però el bruxisme és l’hàbit d’estrènyer les dents de forma involuntària, tot fent que al final s’acabin desgastant. Aquest problema sol estar provocat per la tensió que acumulem en la man-díbula i afecta al voltant del 60% de la població. Existei-xen diferents nivells de bruxisme, els més lleus no neces-siten tractament però si es converteix en un problema recurrent, cal acudir al dentista per solucionar-ho i evitar l’erosió de les dents o altres problemes que detallarem a continuació.Pot ser diürn però algunes persones també el pateixen durant la nit mentre dormen. Aquesta patologia poden tenir-la els adults però també els nens quan estan de-senvolupant la mandíbula per la sortida de les dents. En el cas dels petits, sol ser temporal i acaba desapareixent.

Què pot passar si sofreixes bruxisme?• Pot provocar problemes en la mandíbula• Desencadenar maldecaps i coll• Desgastar de les dents en pressionar la mandíbula• Fracturar l’esmalt a causa de la pressió realitzada• Augmentar la sensibilitat dental

Com podem combatre-ho?• Si el bruxisme ve provocat per estrès, una forma de

remeiar-lo serà mitjançant tècniques de relaxació que evitin la seva aparició.

• Si succeeix durant la nit, una bona solució per evitar danys majors serà l’ús d’una fèrula a mesura que aju-darà a cuidar les dents evitant el seu desgast.

• Evitar l’alcohol i la cafeïna, ja que el bruxisme sol ser més fort quan es consumeixen aquest tipus de begu-des.

• No mossegar llapis ni altres objectes i evitar l’abús de xiclets que fan que les dents s’acostumin a estar fre-qüentment treballant.

Dental Vallès. C. Montserrat, 19 B | Sant Cugat del Vallès | 93 583 15 05 | www.dentalvalles.com

Unitat de Medicina estètica de Grup Policlinic. 902 026 821 • [email protected] • http://grup-po-liclinic.com/ - Sant Cugat del Vallès · Sabadell · Terrassa · Rubí · Cerdanyola del Vallès · Sant Joan Despí · Barcelona · Manresa · Reus · Mataró · Cornellà

Els metges dels centres de Grup Policlinic els proposen tractaments facials estrelles per po-der lluir espectacular-ment aquestes festes. Tots ells són ambulato-ris i es fan en consulta en menys d’un hora, els resultats són gairebé im-mediats. · BÒTOX per a les ar-rugues d’expressió (contorn d’ulls, front i entrecella). relaxa els moviments dels mús-culs, reduint clarament les arrugues. L’efecte regulador s’inicia des de la primera setmana després del tractament i dura entre 6 i 8 mesos.

· ÀCID HIALURÒNIC per a imperfeccions i ompliment d’arrugues. remodela galtes, llavis i con-torns de la cara ajudant a restablir tota l’energia i vitalitat facial.

· PEELINGS per gaudir d’una pell suau. Tracta les marques de pigmentació, línies fines, petites cica-trius i cicatrius d’acne. Les diferències entre els di-ferents tipus de peelings són la profunditat a la que treballen.

· LÀSER MÈDIC per a tractar arrugues, porus di-latats, lentígens, rosàcies, punts rubí, l’envelliment, etc. Hi ha una solució per a cada problema!

· FILS DE SUSPENSIÓ – tracta la flacciditat de la pell (facial i corporal). És un mètode de rejoveniment amb resultats naturals. La tècnica no requereix talls

ni sutures i els fils són de material biocompatible i reabsorbible pel nostre organisme donant resultats duradors de fins a 18 mesos.

· MESOTERÀPIA còctel antienvelliment de vita-mines i oligoelements enriquit amb àcid hialurònic per aportar-li els elements que ha anat perdent amb el pas del temps. Per a saber més, resoldre dubtes i poder saber quin és el tractament més efectiu en cada cas disposa d’una visita d’assessorament gratuïta.Aquestes festes regala o regala’t un tractament de bellesa, truca i informa’t de les promocions exclusi-ves que tenen al desembre.

La seva festa sorpresa, 4 mesos de preparació i 6 hores de celebració. Pensa en el temps que dediques a les coses que més t’importen. I a la jubilació, quant temps hi has dedicat?

Et presentem Caixafutur, perquè la comencis a preparar des d’avui mateix. I ara, si ens portes el teu pla de pensions, aconseguiràs fins a un 3% d’abonament en efectiu de l’import traspassat. Només fins al 31 de desembre.

Més informació, en qualsevol oficina de ”la Caixa”o a www.laCaixa.cat

I a la jubilació,quant temps hi has dedicat?

Promoció vàlida per a les mobilitzacions externes d’entrada que es demanin entre el 3-11-2014 i el 31-12-2014 (tots dos inclosos) als plans que s’inclouen en la promoció en les condicions que s’indiquen a la carta d’obsequi, que es poden consultar a www.laCaixa.cat. La promoció de fins a un 3% es pot aconseguir si es fa una mobilització a algun dels plans que s’inclouen en la promoció, amb un període de permanència de fins a l’1-12-2021, segons les condicions que s’indiquen a la carta d’obsequi. L’abonament es farà al compte vinculat al pla amb data valor de l’1-4-2015. Plans de pensions individuals “PlanCaixa”, dels quals VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances és l’entitat gestora i promotora; Caixabank, SA, l’entitat comercialitzadora, i CECABANK, SA, l’entitat dipositària. NRI: 1067-2014/05504.

[Tu] ets l’Estrella

Caixafu[Tu]r

Patrocinador de l’EquipOlímpic Espanyol


EDITOrIAl

el Diari del Vallès14 TOTS OPINEM Divendres, 12 de desembre de 2014

EDITOR: Jaume Canals

REDACCIÓDirectora: Bàrbara PadillaRedactora: Ariadna CortésCorrectora: Eva ZamarreñoMaquetador: Dani ramírez

PUBLICITATDirectora Comercial: Núria Carbó

IMPRESSIÓ: ImPrINTSA, SA.

Dipòsit legal: B-29273.2012

[email protected]

El diari del Vallès en paper i en català de sortida quinzenal i “gratuït”, forma part del Grup

de comunicació NEWT.

President i CEO: Serafí Gàzquez i moya Sotspresident: Amadeu Cazador PuigDirecció Publicitaria: Jaume Canals LledóDirecció Operativa: xavi Calvó mazorriaga

Edifici Gran CasinoFont Vella, 78 2n 08221 Terrassa (Vallès occidental)Tel. 934 12 52 53 i 931 59 84 [email protected]

Tècnics comercials: miriam Chimeno, Carles Cortada, Ton Vilageliu, mireia Guerola, Jordi Dueso, Guido PascarelliAdministració: Leonor VillalbaCoach: Joan Carles Folia TorresXarxes Socials: Sílvia Guinart

distribució gratuïta

difusió controlada per:Amb la col·laboració de:

La selecció de càrrecs intermedis i alts

Consells sobre l’alcoholisme

Moltes empreses, en el moment de seleccionar una persona per ocu-par un càrrec intermedi o alt, con-

tracten els serveis d’una empresa de se-lecció de personal (consultora de recursos humans -RRHH). És una realitat el fet que, en molts casos, els candidats i les empreses que contracten els serveis de l’empresa con-sultora queden insatisfets amb el seu servei de RRHH.Respecte als candidats, les queixes més ha-bituals són: les proves eliminatòries poc fia-bles i obsoletes, el fet de proporcionar poca informació respecte al lloc de feina a ocupar i no estar al dia pel que fa a les noves titu-lacions i les seves competències, a més de valorar poc el seu grau de motivació.Respecte a les empreses que contracten els serveis de les consultories, en molts casos, hi ha una insatisfacció quant a les carac-terístiques dels candidats enviats, ja que solen tenir un currículum molt bo, nor-malment per sobre del que necessita el lloc de feina, tot comportant una reducció del compromís amb l’empresa. Per tant, no és millor candidat el que aporta més titulació i experiència. Millor una mica menys, i que aporti reptes al candidat.

Amb el consum regular de begudes alcohòliques, existeix el risc d’anar augmentant-ne les quantitats per

aconseguir els mateixos efectes. Això és el procés de tolerància. Es pot dir que una per-sona presenta dependència a l’alcohol quan li és molt difícil deixar de consumir-lo, enca-ra que experimenti els símptomes negatius del seu consum. No és fàcil adonar-se que s’està arribant a un nivell perillós i de risc en el consum de begudes alcohòliques. La paraula hàbit, igual que el terme dependèn-cia, té un significat més important del que se li atribueix en l’ús col·loquial. Efectiva-ment, hàbit, en termes mèdics, vol dir que l’alcohol influeix en el metabolisme de la persona i que amb el temps el necessita per poder funcionar. En aquestes situacions, és molt convenient plantejar-se seriosament la situació personal i demanar assessorament i consell a un metge especialista.

Per què una persona beu alcohol? Aquests són alguns dels motius i/o motivacions:- Els costums socials- alternar amb els amics- tenir dificultat d’entaular conversa i relaci-onar-se amb els altres- ser una persona indecisa, retreta i reserva-da- tenir ansietat i inestabilitat emocional i no poder suportar les tensions psicològiques- aconseguir de manera immediata un plaer sensorial i gustatiu immediat- creure que amb l’alcohol s’aconseguirà una millora en la confiança en si mateix per ser capaç de resoldre els problemes.- evadir responsabilitats.- haver patit disgustos, contrarietats i frus-tracions i no saber-ne fer front- una cerca d’evasió als problemes quotidi-ans- la necessitat de superar complexos.En qualsevol cas, en moltes ocasions, les suposades causalitats i motivacions expres-sades pel pacient, quan finalment consulta, són més el resultat d’intentar explicar el que per si mateix és inexplicable, tot adonant-se que el beure arruïna la seva vida i la dels seus éssers estimats, i no pot deixar de con-sumir. En ocasions, la motivació expressada és més aviat “una excusa alcohòlica raona-ble per al pacient i els seus afins” que un fet objectiu.

He comentat que les empreses consultores realitzen proves poc fiables. Una de les pro-ves sol consistir a provar l’agilitat i càlcul mental, realitzant un test amb 40 preguntes com multiplicar 0,00005 per 0,0012. Aques-ta prova, la fan candidats amb una diferèn-cia d’edat de 20 anys, o més, i tothom sap que, encara que hi hagi excepcions, per nor-ma general, el temps no perdona.Pel que fa a les proves obsoletes, no s’entén que a dia d’avui s’estiguin utilitzant plan-tilles d’aquestes proves, fetes a màquina d’escriure de les antigues (les mecàniques, les que anaven amb retorn de carro). És a dir, fetes fa 30 anys. Per altra banda, actu-alment es parla molt de les competències, habilitats i aptituds que un candidat ha de tenir, i ha de reflectir aquesta informació mitjançant un nou model de currículum, denominat “per competències”. Això pro-va que hi ha un desfasament molt gran pel que fa a les característiques reals dels can-didats i la forma en què es fa la seva selec-ció.Per tant, les empreses consultores en RRHH han de fer un esforç en estar al dia: en les no-ves titulacions i les seves característiques, en els mètodes apropiats de selecció, en el fet d’aprofundir millor en les característi-ques del lloc de treball que s’està oferint als candidats (posicions) i, fins i tot, en l’aspec-te d’especialitzar-se en sectors concrets, tot pensant que els candidats que ara estan en un procés de selecció poden ser els clients en un futur. Per tant, cal tractar el candidat com si fos també el client.

Alex FlorensaPsicoterapeuta expert en drogodependències.Director del Centre d’Addiccions Eines

José L. Rodríguez EspantosoEnginyer Tèc. IndustrialAssessor [email protected] Aquesta setmana la comarca s’ha vist

sorpresa per una ventada que ha produït desenes de desperfectes allà on ha fet

acte de presència. Arbres, fanals, sostres, murs, contenidors, cables... Dimarts va volar de tot. A Terrassa, fins i tot, es van haver de lamentar dues víctimes, a qui un mur va caure al damunt per la força del vent, que va bufar a més de 100km/h. A Sabadell, el Bosc de Can Deu mostra avui un aspecte desolador, després de la caiguda de molts dels seus arbres. Recuperar-lo portarà molts anys. Castellar també va viure de prop els efectes del temporal, que també es va fer notar a Ripollet, amb la caiguda de fanals i arbres, i a Polinyà, on una escola va veure com el pati es convertia en un autèntic perill després de la caiguda de dos dels seus arbres. Renfe també en va viure les conseqüències i la línia va quedar tallada entre Sabadell i Terrassa per la irrupció de troncs a la via. A Sabadell una dona va estar a punt de perdre la vida després que un arbre caigués a sobre del seu cotxe. Va ser un dia molt dur per als vallesans, que des de la finestra observaven la força del vent. Quan passen aquestes desgràcies, ens adonem que res pot frenar la natura. Cap administració és culpable de la caiguda d’un mur per l’acció del vent. Només podem quedar-nos a casa, esperar que passi el temporal i quantificar després els desperfectes.

Impotents davant la natura

GR

UP


Una mescla de reggae, pop-rock i música d’arrel és l’eina que Paul Breaubrun & Zing Experience uti-litzen per fomentar el diàleg entre cultures. D’aquest projecte musi-cal, liderat pel músic haitià Paul Beaubrun, en va resultar un disc el 2010, titulat Project Haiti, a tra-vés del qual pretenien donar a conèixer la complexa realitat del seu país. La setmana passada van fer parada al Cafè-Bar Amics de les Arts de Terrassa i El Diari del Vallès va tenir l’oportunitat de parlar amb Beaubrun (veu i guitarra) i Chico Boyer (baix), també haitià.

“Haití sempre està en fase de reconstrucció”

Què significa el concepte zing que dóna nom al vostre grup?Paul Beaubrun: Al nostre país, diem zing a la gent que porta rastes [un tipus de pentinat], però la paraula també fa re-ferència a un concepte que va molt més enllà. Zing és una barreja de la cultura africana i dels indis nadius, i està molt arrelada a Haití. Vaig posar aquest nom al grup perquè jo sóc zing.

Com definiríeu la vostra música? PB: És música rasin, que significa músi-ca d’arrel. Aquest estil va ser creat, entre d’altres, pel Chico. Ell és una de les raons per les quals toco aquest tipus de música. El Chico és el meu mentor, m’aporta la seva experiència i em dóna el suport per continuar aquest moviment, que és un moviment sobre el nostre país.

Quin missatge voleu transmetre amb les vostres cançons?PB: La nostra música parla d’amor, d’identitat, de creure en un mateix...

Quines són les vostres influències musi-cals? Chico Boyer: La nostra música és pro-fundament africana perquè aquesta és la nostra herència. Però portem segles vivint al Carib, així que ens han influ-enciat tots els estils que han arribat a la zona. Jo vaig créixer escoltant jazz, sal-sa... tot el que ens arribava des de fora. I a finals dels 70, el pare del Paul [Theodore Beaubrun Jr.] i jo vam decidir que volíem crear el nostre propi estil musical, orien-tat a l’Àfrica però amb un toc de pop per fer-lo més atractiu per als joves. Vam ser

CEDIDA

PAUL BEAUBRUN & ZiNg ExPERiENCE

per Ariadna Cortés

uns pioners de la música rasin. I de la ma-teixa manera que estem influenciats per tot el que hem escoltat, la nostra música ha influenciat la resta de música que s’ha fet al Carib. A qualsevol illa caribenya tro-baràs música d’arrel, música rasin.

A què respon l’elecció del títol del disc, Project Haiti? PB: El 2009 vaig escriure una cançó per a una ONG que es deia així, Project Haiti. Em van fer viatjar fins a Noruega per gra-var-la i em van permetre enregistrar tot l’àlbum en un moment en què jo no tenia diners per fer-ho. Com a agraïment, vaig posar el nom de l’organització al disc.

En quina situació es troba Haití actual-ment? CB: Haití sempre està en fase de recons-trucció, especialment després del terra-trèmol del 2010. El que li passa al país, però, no és només conseqüència del terratrèmol sinó de la injustícia que pa-teix des de fa molt de temps. Abans que passés el terratrèmol, ja sabíem que això podia passar en qualsevol moment, però Haití no estava preparat. Al Japó en va haver-hi un l’any següent i no va tenir les mateixes conseqüències.

Haití és un dels països més pobres del món. A què creieu que es deu? CB: És a causa de la injustícia que co-mentem. El 1803, Haití es va convertir en el primer país que assolia la independèn-cia. Mai abans els esclaus havien acon-seguit ocupar el lloc dels dirigents. Vam derrotar les tropes de Napoleó! A la resta del món, però, no parlaven d’això. Haití s’havia convertit en un país molt perillós perquè a molts països encara existia l’es-clavitud, i a cap d’ells els interessava que ens anés bé. Per tant, van contribuir a fer que Haití implosionés. Després d’anys i anys de guerra, quan per fi Haití va acon-seguir ser independent no podia sobre-viure sense l’intercanvi amb altres paï-sos. Però es van posar tots d’acord per no ajudar-nos.PB: Cal dir que, després d’assolir la in-dependència, vam ajudar a altres països d’Amèrica del Sud a aconseguir la seva, així que representàvem una amenaça.

Tot això, però, va passar fa més de dos segles, i Haití segueix sent el país més po-bre d’Amèrica.PB: És la conseqüència d’aquella època i les polítiques que han obligat a dur a terme al país des de fora. Si algun país fa

alguna cosa per nosaltres, sempre s’en-duu alguna cosa a canvi. Ens donen l’1% i ens prenen el 99%. Ens fan una carretera però es queden tota la muntanya per fer el que vulguin, o eliminen la nostra agri-cultura perquè no puguem subsistir per nosaltres mateixos. Aquesta mena de po-lítiques són les que han provocat que mai haguem pogut convertir-nos en la nació que ens agradaria.

Amb la vostra música preteneu donar a conèixer aquesta situació.PB: Nosaltres aportem una llum diferent. Quan la gent pensa en Haití els ve al cap la imatge de nens pobres... el que es veu a la televisió, vaja. Però Haití és un país meravellós amb molt potencial. Nosal-tres mostrem la nostra cultura, que és molt rica, i de la qual estem molt orgullo-sos. Nosaltres ens alcem i diem: aquest tipus de música és la que ens va donar la independència, i és aquest tipus de músi-ca el que obrirà els ulls de la gent.

Quins són els vostres propers projectes?PB: Estem produint un àlbum acústic a l’estudi del Chico i l’any vinent gravarem un nou disc de Paul Beaubrun & Zing Ex-perience.

Chico Boyer i Paul Beaubrun

al davant del Cafè-Bar Amics de les

Arts unes hores abans

de tocar-hi


Ara

Sant Cugat

és versióoriginal

VINE A PROVAR-LO!Més informació a cinesa.es

Les pel·lícules infantils seran majoritàriament en versió doblada

AF_TOT_SantCugat 255x240_NATI.indd 1 27/11/14 13:45



Aquests són els nostres propers monogràfics

campanya de nadal

19 de desembre

>>

si voleu anunciar-vos-hi, truqueu-nos al

93 159 84 64 i us informarem

Temps d’ociel Diari del Vallès 19 Divendres, 12 de desembre de 2014

La firma de moda Punt roma ha obert la seva pri-mera botiga amb el con-cepte Punt roma outlet. La inauguració va tenir lloc el passat dia 25 de novembre, amb la presència de la seva ambaixadora, Norma Duval.Punt roma dóna així un pas més i amplia el seu mercat amb una primera botiga outlet de 1.200m2 a mata-ró, ciutat on es troba la seva seu central. L’espai comerci-al, de fàcil accés a l’entrada de la ciutat, disposa d’un ampli pàrquing gratuït per facilitar les compres a les seves clientes.Punt roma outlet ofereix una gran varietat en moda, complements i calçat per a tot tipus de dona.

SoBRE PUNT RoMAPunt roma ofereix moda femenina amb gran varietat

d’estils, sempre amb la mà-xima qualitat i al millor preu. Les peces abasten des de la talla 38 fins a la 54.Actualment, Punt roma té

una important presència al mercat de la moda feme-nina, amb gairebé 200 es-tabliments a tot Espanya, Portugal i Andorra i més

de 200 punts de venda en àmbit internacional. A més, la cadena compta amb una gran perspectiva d’expansió a curt termini, tant en terri-

tori espanyol com estranger.Punt roma està present als següents països: Alemanya, Andorra, Algèria, àustria, Aràbia Saudita, Bahrain, xile, Egipte, El Salvador, unió dels Emirats àrabs, Eslovènia, França, Filipines, Guatemala, Irlanda, Itàlia,

Jordània, Kuwait, Líban, Lí-bia, Lituània Luxemburg, malta, mèxic, Portugal, Qa-tar, rússia i Tunísia.Per a més informació, po-deu contactar a: Dept. màrqueting i Comunicació [email protected]: 93 741 60 00

La firma de moda Punt Roma obre el seu primer outlet de 1.200 metres quadrats a Mataró

puBlireportAtge

Divendres, 12 de desembre de 2014Temps d’oci el Diari del Vallès20

La nutricionista de Policlínic Torreblanca informa de manera personalitzada sobre la manera de “mante-nir-se i no guanyar pes aquestes festes”.Les jornades consisteixen en visites individuals on es fa una valoració antropomètrica del pacient (va-loració de pes, percentatge de greix, massa muscu-lar i aigua del seu cos). A més, s’emportarà un Car-net de Salut per poder fer un seguiment juntament amb els consells a mida per poder mantenir-se en el seu pes durant les festes.Per tal de no fer cues, podeu sol·licitar cita gratuïta per telèfon al 93.589.18.88

Unitat de Nutrició de Policlínic Torreblanca935891888 www.grup-policlinic.com Avgda. Torreblanca 2-8, 1er. Sant Cugat del Vallès

‘Pedra i Sang’, catorze edicions i una tradició, a Sant Cugat

Portes obertes del Servei de Nutricionista a Policlínic Torreblanca

>> Redacció / La nova programació del Teatre-Auditori de Sant Cugat inclou noms com Fedra, El crèdit, Vilafranca, David Guapo, Sergio Dalma, miguel Po-veda, Noa, Sol Picó, Ballet Nacional de Argentina i Juan Tamariz. En total, hi hau-rà 32 propostes per a tots els públics. Per primera vegada en la seva història, el Circ raluy convertirà el Teatre-Auditori en una gran carpa, on actuaran en 13 funcions, en una aventura que reforça Sant Cugat com a Ciutat amiga del circ. El Teatre-Auditori s’aventura amb dos espectacles de producció compartida: Vilafranca, un dinar de Festa Major amb Els Teatre Amics, i La Creació, amb la participació de sis entitats de la ciutat. La programació de l’Auditori és possi-

ble gràcies al Taller d’Escenografia, que permet la producció d’espectacles com Vilafranca, un dinar de Festa Major, ro-mance de Curro el Palmo, Prendre partit i l’orquestra Plateria, entre d’altres.La programació, que va de febrer a maig, abasta tot tipus d’espectacles: teatre, dansa, música, música clàssica, espectacles familiars, òpera i circ.A teatre, hi haurà clàssics i estrenes, comèdia i drama: L’orfe del clan dels zhao, Pensaments secrets, Nadia, Vila-franca, Fedra, La extraña pareja, Largo viaje del día hacia la noche, Prendre partit, El Crèdit i David Guapo. Hi hau-rà cinc concerts “endollats” i dos es-pectacles musicals: Plateria 40, Sergio Dalma, Índia martínez, miguel Poveda,

Noa i 50 sombras, el musical. Pel que fa a música clàssica i òpera en un Te-atre amb una sonoritat magnífica per a orquestres, orquestra Sant Cugat: Car-men de Bizet i Concert de Sant Jordi, oNCA: The Beatles a la barroca, orques-tra Simfònica Gran Teatre del Liceu, La Creació de Haydn: concert col·laboratiu. El Teatre-Auditori elabora un programa d’activitats, algunes complementàries a la programació, com xerrades sobre els espectacles amb els seus protagonistes. Els abonaments ja es poden adquirir a taquilla, per telèfon (935891268) i per Internet (www.tasantcugat.cat).

>> Redacció / El restaurant L’Hort de Sabadell, que forma part del Grupo reini, ofereix quatre atractius menús de Nadal, que van dels 29 als 45 euros. Per picar, al primer menú hi ha pa de coca, olives, sortit de formatges, croquetes d’ibèric, xistorra de Navarra i amanida moderna. De segon es pot es-collir entre lluç al forn, bacallà en samfaina, espatlla d’anyell, entrecot de vedella (amb sal-sa de rocafort o pebre verda) i costelles i costelles d’anyell a la brasa. Els postres són a es-collir i per beure es pot optar entre vi, sangria, cervesa, re-fresc i aigua. El segon menú, d’altra banda, inclou per picar pernil ibèric, gambes a l’all,

escopinyes gallegues al vi i pop a la gallega, i de segon es pot prendre lluç a la marinera i dorada a l’estil Santurce. El tercer menú afegeix foie mi-cuit i musclos gallecs xxL com a entrant. Ja al tercer menú es pot tastar rap a la marinera i garrí al forn de segon. El dar-rer menú inclou salmó fumat amb torradetes i formatge fresc. Tot plegat per celebrar el Na-dal d’una manera gastronòmi-cament atractiva i a preus as-sequibles pel que fa a menús de grup, en un lloc referent de la comarca respecte a la cui-na de qualitat i per a tots els gustos.

Quatre atractius menús de grup per al Nadal al restaurant L’Hort

>> Redacció / Fa uns dies es va presentar al Mu-seu del monestir la 14a edició del ja tradicional Pedra i Sang, una tragicomèdia musical en tretze escenes, un epíleg i una coda que es representa cada any a la Sala Capitular del museu-monestir per Nadal. La història de l’herència dels Saltells, que el pare dóna al monestir de Sant Cugat quan mor, actua d’eix vertebrador de l’obra i com a des-encadenant del crim que acabarà cometent el fill Saltells, que assassina l’Abat Biure la nit de Nadal de 1350, a la missa del gall. A partir d’aquest fet històric, l’Associació d’amics de Pedra i Sang, de la mà de l’autor Josep m. Jaumà i de la directora, Dolors Vilarasau, van crear la ficció que es repre-senta cada any, des de fa 14, a la sala capitular del monestir. L’obra canvia en cada edició i s’hi afegeixen fets de l’actualitat. Aquest factor i el fet que el cor que hi surt cada any variï fa que Pedra i Sang sigui sempre d’actualitat.

HoMENATgE A MARTí oLAyA

Hi ha previst un acte d’homenatge a martí olaya, que va morir fa un any, i que estava implicat en la vida cultural de la ciutat i a Pedra i Sang. A l’ho-menatge s’escoltaran textos que olaya va escriu-re anys enrere. L’entrada inclou la visita La ruta dels Saltells i l’abat Biure, a càrrec de l’historiador Domènec miquel, pels llocs on van transcórrer els fets històrics de Pedra i Sang. Les funcions tindran lloc els dies 26, 27 i 28 de desembre.

Programació de nivell a l’Auditori de Sant Cugat

Temps d’ociel Diari del Vallès 21Divendres, 12 de desembre de 2014

>> Redacció / La Biblioteca Esteve Paluzie de Barbe-rà del Vallès va acollir ahir la presentació del llibre de miquel Zambudio i Díaz, Els Claveria. L’evolució de la pagesia catalana. Des de Castellgalí a Barberà del Va-llès. L’acte, organitzat per l’Associació d’Història de Bar-berà, va donar a conèixer històries familiars sobre els Claveria, una antiga família pagesa que, des del poble de Castellgalí (Bages), es va estendre a diversos llocs de Catalunya i de l’estranger, i especialment a Barbe-rà (antigues masies de Can Gili), on es van crear nous nuclis familiars que deixarien el sector de la pagesia. El llibre és també un homenatge als avantpassats dels Cla-veria, dedicats al camp. miquel Zambudio, antic resident i soci de l’Agrupació de Veïns de Ca n’Oriac, va ser el se-gon director de la primera Revista Can Oriach. Ha estat redactor durant anys del diari digital de Sant Quirze, El Mussol.cat.

Barberà acull la presentació d’un llibre sobre pagesia catalana

>> B. Padilla / Arriba el Nadal, i amb ell les diferents mostres de pessebres que cada any acullen els municipis de la comarca. Sabadell ha apostat aquest any per l’originalitat. A l’exposició de l’Acadèmia Catòlica, elaborada per l’Agru-pació de Pessebristes de la ciutat per 38è any, hi trobem -fins l’11 de gener- 46 pesse-bres per a tots els gustos, on destaquen escenografies im-pressionants com la de Groe-nlàndia (amb els reis d’orient caminant entre esquimals, ossos polars i aurores bore-als), un paisatge que simula la Pedrera de Gaudí, un tem-ple de Petra [imatge 1], la re-presentació teatral de l’obra nadalenca per excel·lència, Els Pastorets, i escenografies més tradicionals, com l’apari-ció de l’àngel a maria o Josep fent de fuster. Als diferents diorames, s’hi descobreixen petits detalls, com el cavall que observa amb temor un ratolí, nens jugant amb una parella de conills, dues figures cagant el tió i un caganer que

Les mostres de diorames i els pessebres institucionals donen el tret de sortida al Nadal

El Celler del CavaEl Celler del Cava recomana....

Agustí Torelló “Cava”L’Agustí Torelló mata és un home inquiet, tossut i gran empre-nedor. Fill de músics i sastres, de molt jove ja es va començar a introduir en el món del cava, tot fent-ne la seva professió i el seu delit. S’hi va iniciar en els anys 50, al mateix Sant Sadurní d’Anoia, on va fundar el primer laboratori d’anàlisi de vins. Aquest fet el va portar a engegar la seva pròpia em-presa, dirigint i conduint, al mateix temps, altres elaboradors tan importants com el mateix marqués de monistrol o Segura Viudas, empreses punteres en el món del cava.Queda, doncs, explicada la seva gran dèria, que si més no, l’ha portat a tenir un dels caves més singulars i uns produc-tes “estrella”. mireu el Cava Brut i Brut Nature, sempre amb ampolles especials; el Cava Gran reserva Barrica rosat amb varietat Trepat; el Bayanus, mitja ampolla; l’Aptià varietat ma-cabeu fermentat amb Barrica 100% xarel·lo; el Subirat Parent i cava Kripta. Aquest últim és la màxima expressió, tant per l’ampolla d’àmfora com pel contingut, elegant i seductor, fins i tot ofereix un marc de Cava genial. Tota una “simfonia” de gustos i colors, sempre amb “vestits” inversemblants i elegantíssims, i és que entre músics i sas-tres, l’amic Agustí n’ha sortit un alumne avantatjat.

Els nostres tastadors opinen:Kripta / Elegància. De les vinyes més velles del Penedès. La màxima expressió de les varietats autòctones del territori.Gran Rva. Barrica. Tradició i modernitat, 100% macabeu fer-mentat en inoxidable i en barrica. Contrast i contundència.

Gran Reserva. Caràcter i elegància. Tipicitat del cava.Rosat Trepat. Fruita, frescor i sensibilitat, re-cuperació de les arrels 100% trepat.Brut Reserva. Frescor i suavitat, versatilitat. El cava de qualsevol horaBayanus. Per sorprendre. La gran mitja ampo-lla de cava. Potència d’aroma i buquet.Bayanus Rosat. Frescor i elegància. El cava de qualsevol moment.

XII Subirat Parent. 100% Subirat Parent. Serralada prelitoral. Expressa fruita, frescor, elegància i mineralitat de la terra.Xarel·lo. 100% xarel·lo. Depressió del Pe-nedès. Es un vi fresc i afruitat, amb una agradable nota vegetal que li aporta fres-cor i contundència.Aptià. 100% macabeu fermentat en bar-rica. Serralada litoral. Vi fresc, afruitat i elegant que aporta finor, elegància i pro-funditat. En boca és greixós, expressiu i aporta una nota de poma madura, amb uns lleugers tons de vainilla i tofes.Marc de Cava. Sec i vigorós.

llegeix La Vanguardia. D’altra banda, la 64a exposi-ció de pessebres a Castellar (al carrer Doctor Pujol), a càr-rec del Grup Pessebrista de la Capella de montserrat, vol que els visitants aprenguin la història de Catalunya tot con-templant els pessebres. Es tracta d’una mostra singular, ja que forma part de l’agen-da d’actes del Tricentenari. El

cartell d’aquest any represen-ta les mobilitzacions que van tenir lloc per la consulta del 9N [imatge 2].

PESSEBRES iNSTiTUCioNALS

El pessebre institucional de Terrassa [imatge 3], a càrrec de l’Agrupació de Pessebris-tes de Terrassa, es pot veure al raval de montserrat. A Sa-badell, per tercer any, la plaça

de Sant roc acull el pessebre popular que l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell ins-tal·lava anteriorment a la plan-ta baixa de l’Ajuntament. un espai ja consolidat que apro-pa el pessebre a les persones que passegen pel centre.



ArIADNA CorTÉS

En què consisteix la teva feina? Dirigeixo l’oficina de re-presentació que la meva empresa té a Dubai per gestionar els projectes i la relació amb els clients que tenim a l’Orient mitjà. Tre-ballo per a una companyia de Terrassa dedicada a la fabricació de lluminàries i la meva responsabilitat és trobar noves oportunitats de negoci als països de la zona i reforçar les relaci-ons ja existents amb els nostres distribuïdors.

Quin idioma utilitzes a la feina? A la feina habitualment parlo anglès, tot i que com que és un mercat molt in-ternacional sovint em tro-bo professionals espanyols i llatinoamericans, france-sos, italians...

Has après àrab?De moment no, tinc un repertori de paraules per trencar el gel i poca cosa més. És una llengua com-plicada i em desanima el fet que hi hagi nombrosos dialectes. Sovint, els que en parlen dos de diferents no s’entenen entre si. De totes maneres, aprendre’n és una assignatura que tinc pendent.

Què sabies de Dubai abans d’arribar-hi?Sincerament, ben poca cosa. Tenia en ment aque-lla imatge que projecta Dubai de ciutat moderna i amb edificis espectacu-lars, però per altra ban-da tenia el dubte de com tot això encaixava amb la cultura i religió àrab. Abans de venir-hi per pri-mera vegada, havia tingut l’oportunitat de conèixer tots els països del Magrib per feina, però desconei-xia completament aquesta zona del món.

T’ha costat adaptar-te al país?La veritat és que no exa-geradament, ja que havia tingut altres experiènci-es internacionals abans d’aquesta. Encara que a priori el xoc cultural i re-ligiós pugui ser molt gran, la realitat és que concre-tament Dubai és un oasi dins del món àrab. Aquí conviuen en harmonia moltes cultures, religions i llengües totalment dife-rents. Dels pocs més de dos milions d’habitants que té Dubai, el 83% som expatriats i només el 17% són de la Unió dels Emirats Àrabs (EAU). D’aquest 83% d’expatriats, la gran majo-

ria són asiàtics, principal-ment de l’Índia, el Pakis-tan, Filipines, Bangla Desh i Sri Lanka, i una petita mi-noria som occidentals, és a dir, europeus, australians i americans.

Hi ha algun costum que t’hagi sorprès especial-ment?El que més m’ha sorprès és la intensitat amb la qual viuen la religió els mu-sulmans. Els divendres, a l’hora de resar, estiguin on estiguin, busquen una es-planada per dedicar temps a les seves pregàries. La resta de la setmana també intenten trobar cinc mo-ments al dia per resar de cara a la Meca. No deixa de ser xocant estar treba-llant amb un company o dinant amb un client i que et demani permís per anar a resar.

I com portes la calor?Segurament el clima és la part més dura del procés

d’adaptació al país. Durant sis mesos a l’any, pràctica-ment no es pot fer vida al carrer a causa de les con-dicions climàtiques: tem-peratures de més de 45ºC i uns índexs d’humitat per sobre del 80%, un infern a la terra. Per sort, la ciutat està adaptada i es pot fer quasi tot a l’interior, un estil de vida, però, al qual costa acostumar-se sent europeu.

Com és el teu dia a dia? Varia molt segons la setma-na, ja que viatjo sovint per feina. En un dia de feina a Dubai em llevo ben d’hora, ja que aquí el dia comença pràcticament amb la sor-tida del sol, i condueixo uns 30 Km fins a l’oficina. L’horari de feina és aproxi-madament de 8 a 18h, tot i que aquí sempre poden sortir coses d’última hora que t’allarguin la jornada laboral. Els dies que sóc a Dubai passo també moltes hores fora de l’oficina vi-

sitant clients i projectes, o fent tràmits burocràtics. Al vespre m’agrada fer esport abans d’anar a sopar amb la meva parella i/o amics, i normalment anem a dor-mir abans de les 12h, ja que el ritme del dia a dia et dei-xa bastant cansat.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?Com a amant de l’esport i dels viatges, dedico força temps a aquestes afici-ons, ja que a més és el que millor em va per descon-nectar. Quan podem, fem escapades de cap de set-mana a altres indrets del país o a altres països de la zona, com Oman o Jordà-nia. Pel que fa a l’esport, he trobat un equip d’hoquei sobre herba, l’esport que he practicat tota la meva vida. Aquí no hi ha lliga nacional, però intentem entrenar un cop a la set-mana i organitzar campio-nats locals de tant en tant. També faig sortides en moto i practico diferents esports que impliquen contacte amb el mar, com natació, surf, SUP, etc.

Com són percebuts els es-trangers a Dubai?Dubai viu sobretot del sector serveis i del teixit empresarial que s’ha creat amb els anys, i això els lí-ders del país ho tenen molt clar. Aquesta realitat fa que el servei sigui impeca-ble i la ciutat sigui una de les més segures del món. Tot i així, hi ha molts tipus d’expatriats a Dubai: des d’asiàtics que treballen en el sector de la construcció

en condicions força pre-càries, a empresaris mili-onaris que viuen amb tota mena de luxes. Entremig estem el gran gruix d’es-trangers que suposem el motor de treball de la ciu-tat, des de recepcionistes a enginyers.

Què és el que més t’agrada de viure a Dubai? I el que menys?El que més m’agrada és, sens dubte, la multicultu-ralitat que s’hi respira i la seguretat que hi ha. També la localització, ja que és un port que uneix Europa per l’est, Àsia per l’oest i Àfrica pel nord-est. El pitjor és la calor i la humitat que hi fa durant la meitat de l’any i les hores que perds fent cues, ja sigui a la carretera o al supermercat. Però crec que això últim passa a qua-si totes les grans ciutats del món avui en dia.

Què trobes més a faltar de Terrassa? I el que menys?El que més trobo a faltar és la família i els amics, i també l’hoquei i la com-petició amb els companys de tota la vida. Per últim, però també molt impor-tant, tot allò que la ciutat té relativament a prop i del que no ets conscient fins que marxes, com ara una gran capital com és Barce-lona, la muntanya, la Cos-ta Brava i les seves platges, la cuina mediterrània i la nostra gent, etc. El que no enyoro, en canvi, és la sen-sació que tinc quan sóc a Terrassa que les coses pas-sen lentament i hi ha pocs canvis.

“A Dubai conviuen en harmonia moltes cultures diferents”

Una de les coses que més li agrada fer a l’Albert Gual en el seu temps lliure és practicar esports en contacte amb el mar.

NOM: Albert GualCIUTAT D’ORIGEN: TerrassaLLOC DE RESIDÈNCIA: Dubai (EAU)EDAT: 29 anysPROFESSIÓ: Director Oficina LAMP Middle East

Fa poc més d’un any l’empresa on treballa l’Albert Gual va proposar-li dirigir l’oficina que dóna servei a l’Orient Mitjà, ubicada a Dubai. Després de donar-hi algunes voltes amb la seva parella, va decidir fer el pas. “La meva filosofia és gaudir del

moment present”, explica aquest terrassenc, que assegura que l’experiència està sent “molt enriquidora”. El que més li agrada de viure a Dubai és la seva multiculturalitat, i el que pitjor porta és la calor: “durant sis mesos a l’any és un infern a la terra”, diu.


Documents

81 ddv 12 desembre