78-juny-13

7/28/2019 78-juny-13

1/23

Peridic digital - nm. 78 -juny- 2013 - Tercera poca

7/28/2019 78-juny-13

2/23

Emporionnm. 78 juny 2013 pg. 2

Editorial

Salvem els mots i retornem el nom de cada cosa

La persecuci de la llengua catalana per part de la dreta espanyola que governas'est convertint en una obsessi malaltissa. Darrerament en tenim diverses mostres,totes elles alarmants. Les Corts d'Arag, amb el suport del Partit Popular i del PartitAragons (PAR) van aprovar el 9 de maig la llei de llenges, segons la qual el catalque histricament s'ha parlat a la Franja de Ponent rebr el nom de Llengua Arago-nesa Prpia de l'rea Oriental (LAPAO). s una vergonya dir una llengua pel seu nom?Canviant-li el nom, canviaran la realitat? Ms aviat ens hem de preguntar a qui bene-cia aquesta voluntat de dividir una llengua i els seus parlants. La alta de respecte,la humiliaci i l'atac a la dignitat de les persones que la parlen s tan descomunalcom la ignorncia dels qui han aprovat aquesta llei. Buscant la conrontaci entre elsparlants a cops de normativa no es modicar la realitat. Esborrant qualsevol mostrade catalanitat al territori es ar el ridcul ms trist davant la comunitat cientca,perqu aquesta llei no resisteix el ms mnim argument lolgic. I aix que parlen decrear una Acadmia de la nova llengua! Se'n ressentir molt l'ensenyament del catala les comarques de la Franja perqu on ns ara s'hi ensenyava catal, quins llibres elsaran estudiar als alumnes? Quina titulaci demanaran al proessorat? Els deixaranllegir Jess Moncada, el gran autor de Mequinensa?

El catal li a nosa al govern de l'estat espanyol, que no ha recorregut al TribunalConstitucional aquesta llei de les Corts d'Arag, com ha et altres vegades amb elque s'aprova al Parlament de Catalunya, sin que l'ha admesa. Tenint com t el deurede respectar i protegir les llenges dels seus ciutadans, menyst el catal, l'agredeix il'humilia. Si apliqus el mateix criteri de divisi que s'ha aplicat al catal de la Franja -itamb del Pas Valenci- a les variants castellanes d'Andalusia, Cuba, Mxic, Veneue-la, etc., quin regitzell de llenges, quin ball de sigles no tindrien? Quants diccionaris?Quantes enciclopdies? Per en aquest cas sempre es reereixen a la unitat del seuidioma i dels milions de parlants que t.

Una altra mostra d'aquesta voluntat decidida d'anar esborrant el catal del mapala trobem en la nova llei d'educaci del ministre Wert, la LOMCE, la llei Orgnica deMillora de la Qualitat de l'Ensenyament, que si un miracle no ho evita ( ja l'ha aprova-da el consell de ministres), aviat entrar en vigor. s una llei que t una clara intencipoltica recentralitzadora i s una ingerncia inadmissible a les competncies que tla Generalitat en matria d'educaci. s una llei que es vol carregar un model educa-tiu d'xit, que ha tingut en la immersi lingstica una eina de cohesi social que haevitat dividir l'alumnat per qestions de llengua i d'origen. El ministre Wert ens volredimir, vol que ens sentim orgullosos de ser espanyols, i atacant la llengua i modi-cant els currculums escolars per unicar-los a tot l'estat, no canviar la histria ni larealitat, ms aviat el contrari.

Davant d'aquestes maniobres poltiques tan baixes, demaggiques, hostils i sovintcniques, cal que ens preguntem: A qui benecien? El nostre repte s respondre ambserenitat, amb unitat, ermesa i sense complexos, amb la convicci que tenim unallengua de cultura millenria, que no n'exclou cap altra, que no s ont de confictesin d'integraci i que no admet provocacions malintencionades ni ingerncies quepretenen un retrocs en els avenos que democrticament ens ha costat tant d'as-solir.

sumari

Editorial

Notcies

Quinosapescriureencata-

l?(35icomiat)

ElisabethEidenbenz

Primavera-Descripcidun

paisatge.

LaLleidecostes:Unpasendavantidospassosenrere

Elsinicisdunanovamo-

dernitat(cartaaunamic

estranger)

Microrelats-Presentaci

CamdeCavalls

Predicaralametrpoli

Lesperitdelessardanesden

Bou

ElvalordelaUniEuropea

Clssicsdelcatalanisme

poltic(I)

Lacadiraderodes

ElTerVell,unespaiapreser-

var

Torroella,espaid'art

Al'aguaitdelnostrepatri-

moni

LacuinadelaCatrina

Gotesd'humor

MotsencreuCinemaiespectacles

7/28/2019 78-juny-13

3/23


NotciesTORROELLA

VIII Fira Mediterrnia Mar Obert. Shaviade celebrar els dies 26, 27 i 28 dabril per,degut al mal temps, diversos actes es va-ren traslladar als dies 4 i 5 de maig, comsindica desprs.

S que els dies 26, 27 i 28 dabril es va-ren er els segents, dedicats a la culturade Creta:

Divendres 26 dabrilConerncia inaugural. Es va er a latarda al Museu de la Mediterrnia, ambcollaboraci de lEscola Municipal de M-sica.

Concert de nit. Va tenir lloc a La Sala, acrrec del grup Krama.

Dissabte 27 dabril

Tallers de can i dansa. Es van er al Mu-seu de la Mediterrnia.

Mercat de productes culturals de lIlla

de Creta. Degut al mal temps, es va er alentrada del Museu de la Mediterrnia.

Xerrada. A la tarda, Jordi Alsina vapresentar Ta kritik, viatge per la msicade Creta, a lAuditori del Museu.

Concert Sons de Creta. Al vespre, perGiorgos Xylouris Quartet, a lEspai Ter.

Jam session, El Sarau. A mitjanit, entrecretencs i catalans.

Diumenge 28 dabril

Tallers de can i dansa. Es varen er almat al Museu de la Mediterrnia.

Vermut de comiat. A migdia, a la plaa dela Vila.

Festival de Torroella de Montgr. Ambaquest nom nou, sha presentat la progra-maci del Festival, organitzat per Joven-tuts Musicals. Aquest any siniciar amb lainauguraci del nou Auditori el dia 19 dejuliol.

Espai Ter. El ple de lAjuntament naprovaper unanimitat el pla director.

La mesquita a punt. Han acabat les obresde construcci. T una capacitat per a 430persones.

Gesti orestal als Tossals. LADF Montgrretira usta i arbres caiguts a causa de la

nevada de mar del 2010. LADF Montgr esva crear desprs del oc de lany 2004 queva cremar ms de set-centes hectrees debosc al Montgr.

Collecci Albert de Quintana i Com-bis. El dia 15 es varen subhastar aBarcelona obres dart i antiguitats de lhi-sendat, poltic i poeta torroellenc del segleXIX.

Emprenedor@ de lany. El Consell Comar-cal del Baix Empord el va concedir a la tor-roellenca Queralt Vilanova pel joc Eudoio-ga, que a conixer als nens els avantatgesdel ioga per relaxar-se.

Centre de Distribuci dAliments. Es pre-veu que al juny uncioni el CDA de Torroe-lla, gestionat per Critas Baix Ter, ruit dunconveni de la Diputaci, lAjuntament,Caixa Bank, el Banc dAliments i La mara-t de TV3. Cobrir 27 nuclis urbans de 16poblacions.

Campanya per disminuir el temps deresposta davant dun inart. El nostreAjuntament shi adhereix. Noms durant el2012, unes 30 persones del Baix Emporden van patir un.

XXIII Festa del pedal. El dimecres 1, orga-nitzat pel Club Ciclista Montgr.

X Cicle de Conerncies dHistria iHumanitats. Al Palau Solterra, de laFundaciVila Casas, a crrec de MataFerrusola i el Dr. Ricard Serra, cardileg,el divendres 3 el tema va ser: Esport i sa-lut.

Un pas que a cam. Es va presentarel divendres 3, a can Quintana, autor Da-vid Pags.

VIII Fira Mediterrnia Mar Obert. El dies4 i 5 es varen celebrar actes diversos que

el mal temps no havia perms la setmanaanterior.

VI Certmen de pintura rpida. Tot el diapels carrers, amb organitzaci de lAuladArts Plstiques i lliurament de premis alvespre.

Mercat de la Mediterrnia. Hi va havermostres als comeros de la vila.

Taller dhort urb. Taller per a nens inenes de lAssociaci de Naturalistes deGirona.

Cercavila. Cap a migdia, a crrec de laMarxing Band de lEscola Municipal deMsica.

Una paradeta particular. Espectacleinantil, a migdia, a plaa, per la companyiaLa Bleda.

Berenem amb salut. A la tarda, a la plaaPere Rigau, a crrec de l empresa Agar.

Lhort est en joc. Taller inantil a latarda, a crrec de lAssociaci de Naturalis-tes de Girona.

Cercavila amb espectacle inantil. Ca-tering i Harpos Band, per Pentina el Gat.

Show cooking. Dilegs, cocci idegustaci, amb la poma de producteestrella.

Llegendes de mar de la Costa Brava,de Miquel Martn, al vespre, a la llibreria

Cucut.Prevenci dincendis i autoproteccia les urbanitzacions. El dissabte 4 hiva haver una xerrada a can Quintana,organitzada per ADF Montgr.

7/28/2019 78-juny-13

4/23

7/28/2019 78-juny-13

5/23


de Msica la va organitzar el mat del dis-sabte 25.

Atac pirata als Masos orticats. Unavisita teatralitzada i guiada al Mas Ral iTorre Begura es va er el dissabte 25, orga-nitzada per lAssociaci de Masos i el Pen-jats pel Teatre.

Festa Rugbyrock. El dissabte 25 es vacelebrar al camp desports, organitzadapels senglars.

II Torneig de gelats lAngelo. Va tenir lloc alPitch&Put de Gualta els dies 25 i 26.

Matinals de msica barroca a Santa Ca-terina. El diumenge 26 Jess Lpez vapresentar el Grup de fautes de lescolaMunicipal de Msica de Torroella i DavidGranato va presentar i dirigir lOrquestradadults de la mateixa EMMT.

Bibliomsica. Interessant sessi, que vatenir lloc el divendres 31 al vespre a laBiblioteca Pere Blasi.

Exposici Mgic Andreu, 33 anys dil-lusions. La inauguraci de lexposici, or-ganitzada per Fimag, es va er el mateix di-vendres 31, a la capella de Sant Antoni.

LESTARTIT

Passeig dels Griells. Malmenar al llarg

duns 200 metres per la llevantada, Costesde lEstat noms hi va er una reparaciprovisional que va durar dos dies, nica-

ment per protegir els habitatges. LAjunta-ment va decidir de er-hi injectar ormigper poder obrir un pas, un pegat provisio-nal de cara a lestiu.

VIII concurs lex Lorente de otograanaturalista. El divendres 3 es va inaugurarlexposici al Consell Municipal.

Demiurgo. Llibre de Francisco Elipe iFerran Cubells. El va presentar el dissabte

18 la Llibreria Elias al Consell Municipal.

2a Festa Apropat al Parc. Parc Natural delMontgr, les Illes Medes i el Baix Ter. Es va-ren er una srie dactivitats, que resumim:

Divendres 24

Projecte La Llongada. Al vespre, sen vainaugurar lexposici al Consell Municipal.Va presentar-la Miquel Sacanell, bileg ipescador, autor del gui.

VIII concurs lex Lorente de otograa na-turalista. Es van lliurar els premis.

Festival MIMA 2013. Tamb al ConsellMunicipal, sen va er la presentaci.

Productors locals. Sen va presentar laguia.

Dissabte 25

Pellcules histriques sobre lEstartit. Al

Consell Municipal es varen passar, al mat ia la tarda, de larxiu de Miquel Graells.

Plantes aromtiques. Al llarg de treshores del mat es va er el seu descobri-ment pel Parc, seguit de Taller de licordherbes.

A vela per la costa. Tamb al mat, es vaer la navegaci per la costa del Montgr ide les Medes.

Animaci inantil. A mig mat va comenarla gresca a crrec de Jordi Tonietti.

Pastisseria. A migdia, davant de canBrugus, sen van er demostracions.

Pitch&Putt. A la tarda nhi va haver una

classe oberta duna hora de durada.

El Parc t mgia. A la plaa de lEsglsia,a mitja tarda, David el Mag va er de les se-ves.

La Llongada. Es va er una hora de visitaguiada de tradici pesquera.

Taller dherbes aromtiques. Es va er a latarda a la plaa de lEsglsia.

Els ocells del Parc .Jordi Sargatal va

er una xerrada amb el seu reconegutconeixement.

Can de Taverna. Al vespre, el grupXatrac es va er sentir i admirar a la plaade lEsglsia.

Diumenge 26

Un mar docells. Espai Empord Natu-ra. Jordi Sargatal va er al mat una novaxerrada sobre el seu tema preerit.

Marxa del Parc. De mat, i durant unahora, la va er lAssociaci de Joves The Sa-lats.

Paddel sur. Tamb durant una hora delmat, es va practicar aquesta nova ormade diversi al mar.

Tasta el parc. La Conraria de pescadors iels restaurants de les Jornades gastron-miques varen oerir un bon esmorzar, po-pular i econmic.

Espai del peix. Es va er a la plaa del port,durant tot el mat: taller de nanses dAu-gust Prats, visita al moll amb Pere Estrade-ra, taller de sala, taller de nusos mariners...

Pastisseria. Com el dissabte, sen van erdemostracions al migdia i davant de canBrugus.

En caiac pel Ter. El descens pel riu es va eramb una durada de tres hores.

Jardinets de plantes aromtiques. Es vaer aquest taller, cadasc amb el seu jar-dinet, a la tarda a la plaa de lEsglsia.

Hi va haver novament: Classe de Pitch&-Putt, Passi de pellcules histriques.

Berenar tradicional. Es va er memriadel tradicional pa amb xocolata.

Havaneres i cremat. Cap al vespre, shivaren lluir Els cantaires del Montgr i elrestaurant Alba.

CATALUNYA

LEspoli. El conseller Mas-Colell va

presentar la balana de Catalunya amblEstat. Calcula que el 2010 els catalans vanaportar 16.543 milions que no van tornar.Des del 1986 ja supera els 230.500 milions.

Economia escanyada. Mas-Colell calcu-la que si es permet un lmit de dcit de

7/28/2019 78-juny-13

6/23


2,1%, la retallada podria ser de 1.500 mi-lions. Sospesa de prorrogar el pressuposttot lany.

Llei Wert. La Consellera Rigau la rebutja,la comunitat educativa crida a la insubmis-si, i el president Mas convoca una cimeraen deensa del model catal i a una crida ala reacci ciutadana.

Ms atacs al catal. El Parlament arago-ns inventa la llengua LAPAO a la Franja.

Cimera i Comissi pel dret a decidir. Lacimera es va er el dia 6, amb coincidn-cia de CiU, ERC, ICV i CUP i dubtes del PSC.Navarro s renat per Chacn mentre Ru-balcaba el deensa i diu que treballa per-qu Catalunya no marxi dEspanya. El dia8 el Parlament crea la Comissi del dreta decidir. El mateix dia que el TribunalConstitucional suspenia la declaraci desobirania del Parlament de 23 de gener.

Llei de Consultes. Els partits avorables aldret a decidir van votar-hi a avor en bloc.

Un nou partit: Procs Constitu-ent. Liderat per Teresa Forcades i ArcadiOliveres, s vist amb simpatia per uns,titllat de populista per altres.

Maniestacions de l1 de maig. Assistn-cia massiva a les maniestacions, tant ala convocada pels sindicats com a la ma-niestaci alternativa, que varen seguirmilers de persones darrere els lemes: Araens toca a nosaltres, Ni UE, ni capitalisme:poder popular.

Maniestacions per leducaci. El dia9, contra les retallades i la reorma Wert.

s del catal a les Diputacions de Gironai Lleida. El dia 15, al Parlament, el PSC vavotar amb PP i Cs contra ls prioritari delcatal, per va prevaler el vot de CiU, ERC,ICV i CUP.

Cas Noureddine Ziani. Membre de laFundaci Nous Catalans, propera a CDC,acusat dislamisme radical, s expulsat pelgovern espanyol.

ESPANYA

Atac al catal. El Govern espanyol aprovala llei Wert, contra leducaci en la llenguaprpia de Catalunya.

El Tribunal Constitucional suspn la de-claraci de sobirania del Parlament ca-tal. Anulla temporalment la declaracide Catalunya com a subjecte poltic i jur-dic sobir.

Arag. El seu Parlament canvia el nomde catal per LAPAO (Llengua Arago-nesa Prpia de lrea Oriental). El catal ilaragons deixen de ser reconeguts.

Cristina de Borb. LAudincia de Palmadeixa sense eecte la seva imputaci en elCas Urdangarin.

Estisorada del govern Rajoy a la Lleide Dependncia. Ms de 1.000 milions,amb empobriment de moltes amlies idestrucci de treball en el tercer sector.

Escndol Telemadrid. Compara Mas amb

Hitler i Stalin. A Madrid, cap reacci contr-ria.

Blesa entra a la pres i en surt. Lexpresi-dent de Caja Madrid, condemnat per rau,surt amb ana.

Lmit del dcit. Rajoy suggereix el re-partiment asimtric. Els barons del PP shioposen.

Aznar-Rajoy. En entrevista per TV, Aznarno va donar suport a Rajoy,va reclamar unprojecte i una actuaci decidida, i no vadeugir de tornar.

MN

El Banc Central Europeu rebaixa el ti-pus dinters ns al 0,5% (mnim hist-ric). Lobjectiu s mirar dimpulsar leco-nomia europea, tocada per la recessien pasos com Espanya. Posici contrriadAlemanya.

Itlia. Mor Giulio Andreotti als 94 anys.Durant mig segle va ser a primera lnia po-

ltica.

Bangla Desh. Lensorrada de tallers txtilsen males condicions ha causat ms de 300morts. s el cost de la roba barata.

Estats Units. Descobert el segrest de tresnoies durant 10 anys a Cleveland, ambun naixement i diversos avortaments. Unenorme tornado causa prop de cent mortsa Oklahoma.

Argentina. Mor a la pres el dictador Vi-dela.

ESPORTS

Futbol primera divisi. Champions: novadeseta del Bara, cau al Camp Nou davantel Bayern de Munich per 0 3, i queda eli-minat. Lliga: el Bara guanya la seva 22a.,la quarta en cinc anys, i la primera ambTito Vilanova. Copa del rei: el Madrid perdla nal, es queda sense ttols, i Mourinhoplega.

Tennis taula. El CTT Torroella va retornara la primera divisi en ser el campi delgrup 5 de la segona divisi. Girona 2013:

Snia Badosa, campiona de la categoriade Primera. Categoria de Preerent: 1r Jo-sep Ma. Gmez Planas, 2n Quim Creixell,3r Jordi Ribas Xucl. Campions per equipsen la categoria de Primera (Creixell, Darder,Badosa). 3rs classicats en la categoria dePreerent (Creixell, Gmez, Ribas).

7/28/2019 78-juny-13

7/23


Qui no sap escriure en catal? (35 i comiat)

per Jaume Bassa

Regla 23 Nmeros

Fins ara hem anat parlant de lletres, de sllabes, de paraules, dac-cents... per encara ens alta dir com sescriuen els nmeros. Som-hi.

En catal els nmeros sescriuen aix (comencem per zero = 0):

zero (0) u (1) dos (2) (mascul) / dues (2) (emen) dosdies/ dueshorestres quatre cinc sis set vuit nou deu

onze dotze tretze catorze quinze setze dis-set divuit dinou

vint vint-i-u vint-i-dos vint-i-tres vint-i-qua-tre vint-i-cinc

vint-i-sis vint-i-set vint-i-vuit vint-i-nou

trenta trenta-u trenta-dos trenta-tres ... tren-ta-nou

quaranta quaranta-u quaranta-dos quaran-ta-tres ... quaranta-nou

cinquanta ... seixanta ... setanta ... vuitanta... ... vuitanta-nou

noranta noranta-u noranta-dos noran-ta-tres ... noranta-nou

cent dos-cents tres-cents quatre-cents cinc-cents... nou-cents

mil dos mil tres mil quatre mil cincmil ... nou mil

deu mil vint mil trenta mil ... noranta mil ... cent mil ...dos-cents mil

mig mili(500.000) un mili(1.000.000) un bi-li(1.000.000.000.000)

Aix el nmero 35.427sescriu: trenta-cinc mil quatre-centsvint-i-set

Quan hi ha decimals, aquests van precedits de la preposiciamb:

7.432,15sescriu: set mil quatre-cents trenta-dos amb quinze

ndex general de Qui no sap escriure en catal?

1. Regla 1 Paraules acabades amba, el plural s ambes(casa, cases) ...................................... (agost 2010)

2. Regla 2 Les consonants s, ss, c, , z(casa, passa, caa, cirera,calze)....................... (setembre 2010)

3. Regla 3 Articles i apstro (lhome, lnica, launi, les hores)..................................... (octubre 2010)

4. Regla 4 Apstro ambde (dhumor, dngel) ........................................................................ (novembre 2010)

5. Regla 5 Contraccions: albarri, delpare,pelcarrer, can Sidro........................................ (desembre 2010)

6.Miscellnia basada en altes reqents..............................................................................................(gener 2011)

7. Regla 6 Verbs auxiliars (haver, ser, etc.) ......................................................................................... (ebrer 2011)

8. Regla 7 Els temps dels verbs en passat, present i utur (cantar) ............................................. (mar 2011)

9. Regla 8 Els temps dels verbs en passat, present i utur (servir) ................................................ (abril 2011)10. El dictat den Samba .................................................................................................................................. (maig 2011)

11. Regla 9 Els temps dels verbs en passat, present i utur (dormir, sortir...) ........................... (juny 2011)

12. Alguns consells ............................................................................................................................................ (juliol 2011)

13. Regla 10 Els temps dels verbs en passat, present i utur (tmer, crrer...) ..................... (agost 2011)

14. Regla 11 Els temps dels verbs en passat, present i utur (perdre, rebre...) ..............(setembre 2011)

15. Regla 12 Subjuntius, condicionals (cantis, ballarem...) ................................................... (octubre 2011)

16. Regla 13 Altres ormes (vaig cantar, canta!, cantar, cantant, cantat) ..................... (novembre 2011)

17. Regla 14 Pronoms personals (jo, mi, em, -me, m...) ...................................................... (desembre 2011)

18. Regla 15 Altres pronoms ebles (-ne, en, n, n, ho, hi) ................................................................ (gener 2012)

19. Regla 16 Tan, tant, quan, quant....................................................................................................(ebrer 2012)20. Regla 17 s correcte dalguns verbs (-guer, -guent, -scut) ....................................................... (mar 2012)

21. Regla 18 s de aien (aPars, en un poble) ................................................................................... (abril 2012)

7/28/2019 78-juny-13

8/23


COMIAT

Amics lectors dEmporion,

Amb la publicaci de la Regla 23 acabo aquesta srie de 35 articles Qui no sap escriure en catal? que vaig comenar lagost del2010.Finis coronat opusdeien els romans, lacabament corona lobra, va valer la pena de comenar-la.

Estic convenut de les meves limitacions, tant en coneixements gramaticals com en habilitat didctica, per si el meu esor aconse-gueix que ora torroellencs perdin la por a escriure en catal, la meva eina haur valgut la pena.

Per a aquells que puguin tenir els mateixos dubtes que jo sobre la meva capacitat per ensenyar a escriure el catal, vull er constar que,abans de la seva publicaci, he mostrat els meus escrits a la proessora de llengua i literatura catalana Roser Benet, de lInstitut de Tor-roella, i han passat pel servei de normalitzaci lingstica, a crrec de Susanna Bautista. De totes dues he rebut observacions que hanmillorat el text i nhan garantit la correcci.

Per a tots aquells que hgiu seguit aquesta srie i vulgueu comprovar el vostre aprotament, tinc la intenci de publicar, ms endavant,alguns exercicis de reps basats en aquestes regles.

I recordeu:

El millor mestre s llegir sovint i, si us s possible, er en catal tots els vostres escrits.

22. Regla 19 Accents ...................................................................................................................................... (maig 2012)

23. Regla 20 La diresi .................................................................................................................................... (juny 2012)

24. Regla 21 Masculins acabats en e, emenins en a (mestre, mestra) ...................................... (juliol 2012)

25. Regla 22 Lletres i grups de lletres (vocals, B, V) ............................................................................ (agost 2012)

26. Regla 22 (2) Lletres i grups de lletres (C, , Q, K) ................................................................ (setembre 2012)

27. Regla 22 (3) Lletres i grups de lletres (D, T, F) .......................................................................... (octubre 2012)

28. Regla 22 (4) Lletres i grups de lletres (G, J) ........................................................................... (novembre 2012)

29. Regla 22 (5) Lletres i grups de lletres (H, J, K) ..................................................................... (desembre 2012)

30. Regla 22 (6) Lletres i grups de lletres (L) ....................................................................................... (gener 2013)

31. Regla 22 (7) Lletres i grups de lletres (M, N) ............................................................................... (ebrer 2013)

32. Regla 22 (8) Lletres i grups de lletres (P,Q, R) ................................................................................. (mar 2013)

33. Regla 22 (9) Lletres i grups de lletres (S, Z) ..................................................................................... (abril 2013)

34. Regla 22 (10) Lletres i grups de lletres (V, W, X, Y, Z, dgras) ................................................ (maig 2013)

35. Regla 23 Nmeros (set mil / quatre-cents / trenta-dos / amb quinze) ............................ (juny 2013)

A l'aguait del

nostre patrimoni

Mireu enlaire quan passeu pelcasal renaixentista del carrerMajor, 41. Les gures esculpi-

des a les pedres del balc snuna de les joies de la vila. Con-vindria dignicar aquest espai.

7/28/2019 78-juny-13

9/23


Elisabeth Eidenbenzper Joan Surroca I Sens

La Maternitat dElna comena a ser coneguda grcies al lli-bre de lAssumpta Montell i altres estudis de tots dos costatsdels Pirineus, com el de Tristan Castanier. Entre 1939 i 1944,van nixer 597 criatures al castell de Bardou (ara ms conegutcom la Maternitat), amb aspecte de palauet allat i amb jardinsgenerosos. Es va adaptar per acollir dones embarassades delscamps de reugiats dArgelers, Sant Cebri, Ribesaltes i altres,on les condicions de vida eien que hi morissin el 90% dels in-ants nascuts de mares republicanes que havien ugit, amb lesseves amlies, de la repressi ranquista. Van ser prop de migmili de persones que van creuar la rontera, en condicions

pssimes, entre el 28 de gener i el 12 de ebrer de 1939.

El dia 12 daquest mes de juny, la persona que va dirigir el cen-tre, Elisabeth Eidenbenz, hauria complert 100 anys de vida. Vamorir ara a dos anys desprs de rebre molts reconeixements.Crec que des demporion s just homenatjar aquesta dona su-ssa que va ormar part del Servei Civil Internacional, volun-taris destinats a salvar criatures a llocs devastats. Lany 1937,Eidenbenz va arribar a la poblaci valenciana de Burjassot per,

des dall, dirigir ajudes a Madrid i a altres ciutats. Desprs dela guerra, es va traslladar a Frana i a la casa de la Maternitat, ams de republicanes i els seus lls, va acollir reugiades de 22nacionalitats a causa de la Segona Guerra Mundial.

El mes de gener passat vaig er una estada duna setmana aElna amb la meva dona i ens va impactar una exposici sobrela Maternitat al museu local. Hem volgut tornar a aquesta po-blaci un cop inaugurades les obres de restauraci del castell

de Bardou. Latzar va disposar que la nostra entrada a la Mater-nitat coincids amb la duna dona nascuda lany 1941 en aquelllloc. Naturalment, va ser motiu dalegria i benvinguda per partdels responsables de lestabliment. Es va procedir a cercar elseu nom entre la llarga llista de les 597 criatures que gurenen un gran mural. No hi havia manera de trobar-lo. Quan pen-svem que era un cas no registrat, vaig descobrir el seu nom,Jacqueline, i la data de naixement. Va esclatar una gran alegriaentre el petit grup. La dona em va abraar emocionada. Ensvam er otograes plegats i lin vaig er una a la petita sala departs on ella va veure la llum per primera vegada.

Mentre abraava aquella dona alegre, que aquest mes de junycompleix 72 anys, vaig pensar que era una vida que ara no seriasi no os pel coratge dElisabeth Eidenbenz que, lluitant con-tra tot, va aconseguir un veritable miracle: salvar prop de 600criatures i, sobretot, demostrar que la gratutat humana no suna allcia. Lamor existeix i res ms palpable que lamor deles 600 mares, com el de totes les mares, independentment depasos, condicions i poques. Lamor existeix i ens illumina entemps tenebrosos. Eidenbenz va ser el oc geners que va anarencenent cadascun dels cors de mare. Els ulls de la Jacquelinedelaten que resta intacte el oc de lamor rebut. Cap crisi no

pot vncer lamor.

7/28/2019 78-juny-13

10/23


Primavera - Descripcidun paisatgePer Merc Pags

Quan escric aquest article la primavera esta en el seu mxim es-plendor! No em puc estar de donar-li la benvinguda, com cadaany. Ja en a una colla que ho aig, i avui hem et una sortida, unapetita caminada per les nostres contrades: els camps, les vinyes, lamuntanya, els arbres... m'han robat el cor, m'he tornat a enamorardel meu Empord, del meu pas!

No descobreixo res de nou si dic que el nostre paisatge en aquestestaci de l'any i sobretot si el temps li ha estat propici, com s elcas es converteix en un immens jard natural. Cap expert jardiners'ha hagut de trencar el cap per combinar colors, distribuir arbres,matolls, arbustos... i, malgrat tot, quanta bellesa! La mare naturas l'encarregada d'aquest miratge. Que generosa, que agrats queli hem d'estar! Contemplar aquest b de du, aquest petit parads,s gratut, i podem admirar-lo noms de sortir a passejar als ao-res de la nostra vila; no cal pagar entrada ni er reserva de bitllet,podem er una passejada quan ens vingui b i deixar-nos seduirpels colors que ens rodegen: grocs, verds, blaus, vermells, blancs...Cap pintor els hauria combinat amb ms encert a la muntanya, ala plana, al riu, al mar. Gaudir d'aquest espectacle s encisador, sun blsam per als sentits!

Els ocells tamb sn protagonistes del panorama. Els seus vols r-pids, enjogassats i elios posen la melodia a l'entorn amb els seuscants i els seus crits. Tamb senten la primavera! s el temps dejoia d'amor, de estejos, de casaments.

Les abelles van atraegades buscant el nctar de les fors, les xu-clen una i altra vegada amb suavitat, curoses per no malmetre-lesamb les seves rgils potetes. Per a elles s temps de recollir, de erreserva de la matria primera necessria per elaborar l'apreciadamel que a les delcies de molts de nosaltres.

El cel, en un dia de sol brillant i amb la dola companyia d'alguns

nvols estoats, de cot fuix, s un marc incomparable per al pai-satge que acabo de descriure, tant s si s al mat, al mig dia o ala tarda.

Tamb s cert que la primavera, com tot en aquest mn, t llumsi ombres: les allrgies, la acilitat d'agaar empipadors constipatsque mai no ens acaben de passar, canvis de temperatura impre-vistos i molt acusats (ara un sol que escala de valent, ara uns diesplujosos, ara un vent calent, ara gelat), sobretot aquest any queens ha nevat aqu mateix, a les Alberes, els ltims dies d'abril. I latristesa que cada any deixem de veure petits, per importants, in-sectes, com ara les vistoses marietes, papallones, cuques de llum,i altres. Diuen que potser s a causa dels insecticides; jo no ho s.

Voldria encomanar el meu entusiasme, la meva emoci, peraquesta contemplaci paisatgista, tot i no tenir la acilitat del nos-tre admirat escriptor empordans Josep Pla a l'hora de transme-tre-ho. Jo noms he tingut l'atreviment d'intentar-ho.

El valor de la Uni EuropeaPer Xavier Ferrer

Els ms grans recordaran que per a viatjar per Europacalia passaport, canviar la moneda, superar controls di-versos; tamb recordaran que obtenir perms de residn-cia o de treball en un altre estat era tot un procs ple dedicultats; tamb que no es podien comprar productesd'altres pasos si no era pagant orts aranzels.

Ara, tot aix als adolescents els sembla jurssic, els sem-bla impossible que ho hagin viscut els seus pares o avis,ja que ells, els joves d'ara, es mouen per Europa com siossin a casa, sense passaport, sense canviar de mone-da, podent estudiar, treballar o residir en un altre estatde la Uni, com si ho os en el seu pas, i a ms tenenal seu abast la possibilitat de comerciar com a empresa-ris i comprar com a ciutadans tots els productes quees generen en el mercat nic europeu, congurat pelsvint-i- set estats de la UE i que el ormen cinc-cents mi-lions de ciutadans, mercat que produeix el Producte In-terior Brut ms gran del planeta, ns i tot supera el delsEUA. Doncs, senyors, tot aix ha sigut possible grcies ala construcci de la Uni Europea, d'aquesta UE tan in-juriada i criticada, d'aquesta UE que ha donat als estats,com l'espanyol, Grcia o Portugal, importants quantitatsde diners en concepte de ons de cohesi i estructurals,amb la nalitat d'ajudar el desenvolupament de regionsamb renda per cpita inerior a la mitjana europea. Con-cretament, l'estat espanyol ha rebut gratis, en els darrersvint anys, de l'ordre de l'1% del PIB espanyol. I tot aix, en

un context en el qual, sovint, els mandataris europeus,al tornar a casa desprs de cimeres importants, exhibi-en per al consum intern els grans avantatges que havienaconseguit treure de la UE, d'aquesta UE que, sovint, s'havist com una vaca que sempre t llet per extreure, perque ning no pensa a donar-li menjar. I ara, amb una crisigalopant que no sabem com sortir-nos-en, hi ha sectorsque troben en la Uni Europa el perecte ase dels cops ila culpable de tots els mals, quan si ho mirem amb rigoreconmic i amb sinceritat, la culpa de tot plegat no esten el si de la UE, sin en la mala gesti i en la manca decontrol de dierents sectors i actors de l'economia i la po-ltica.

Per altra part, cal destacar que alguns dels estats que araestant intervinguts o ajudats, probablement estarien enpitjor situaci de no ormar part de la UE. I aix ho sabenels poltics i els ciutadans que, tot i les crtiques a Brus-selles, ning no opta clarament per sortir de l'escenaricomunitari, i s que ora de la UE a molt de red. L'apostaper una Uni orta des del punt de vista econmic i pol-tic s, a la meva manera de veure-ho, l'nica possibilitatque els europeus tinguem capacitat d'infuir en el mn.De et, no es tracta tant de valorar l'eccia i la utilitat dela Uni Europea, sin del desastre que seria trencar-la itornar als nacionalismes estatals, que tant de mal han et

a Europa i que ara ja no tindrien cap pes ni res a dir en elconcert internacional. Per tant, la meva aposta s deixarde ser injustos amb la Uni Europea i apostar perqu tin-gui capacitat econmica i poltica comuna.

7/28/2019 78-juny-13

11/23


La Llei de costes: Un pasendavant i dos passosenrerePer Albert Llauss I Pascual

El litoral d'Espanya, com tants d'altres, va experimentar un grancreixement urbanstic al llarg de la segona meitat del segle XXgrcies a la irrupci del turisme de masses i el enomen de la sego-na residncia, particularment intens al litoral giron, per exemple.Aquesta ocupaci del litoral es va er sovint de manera desorde-nada, dessecant zones humides de gran valor ecolgic i ns i totcolonitzant espais inundables, de gran perillositat. En molts casos,a ms, les propietats van barrar l'accs a platges i cales, i van ta-llar d'aquesta manera la continutat de camins, passos i caminsde ronda.

Per tal de mirar de posar remei a aquestes situacions, l'any 1988 elgovern espanyol promulg la coneguda com a Llei de costes, ambels objectius declarats de renar la pro-gressiva humanitzaci i privatitzaci dellitoral tot preservant-ne els valors natu-rals i culturals i garantint-ne l's i el gau-di pblic. La llei obligava a la delimitacid'un domini pblic maritimoterrestre(DPMT). Aquesta ranja inclou platges icostes ns on hagin arribat els temporalsms grans mai coneguts. El tra d'aquestlmit, per, es realitz molt lentament,

de manera que encara avui dia resten al-guns trams per atermenar. D'altra banda,la llei tamb comport incertesa sobrela legalitat d'urbanitzacions litorals, comara Empuriabrava a Castell d'Empries,Santa Margarida a Roses, i tamb a Platjad'Aro. La normativa restring algunes deles llibertats que els propietaris de cons-truccions dins el DPMT podien realitzar, ientre altres mesures impedia l'ampliacidels habitatges o la seva compra i vendaa canvi d'una concessi per tal que elsseus residents en poguessin seguir gau-

dint durant 30 anys, ampliables a 30 ms.

A mesura que la data lmit s'ha anat acos-tant, associacions de propietaris aectats i partits poltics s'hananat posicionant en relaci amb qu cal er quan les concessionsexpirin. s evident que en alguns casos, com els anteriorment ci-tats per a les comarques gironines, cal trobar una soluci per talde legalitzar la situaci dels habitatges ubicats al costat de pas-seigs martims, molts construts molt abans de la llei. Agradi o no,tamb sembla necessari regularitzar les edicacions i canals de lesmarines, ja que davant la impossibilitat de demolir-les, l'aplicacidel DPMT portava ms conusi i dicultat de gesti que res ms.Malgrat la lentitud de desenvolupament i notables excepcions

com les esmentades, la Llei de costes havia perms solucionarmltiples situacions irregulars, essent potser la ms vistosa la res-tauraci ambiental dels terrenys del complex Med de Cadaqus.

El mes passat, el govern de l'Estat va aprovar una reorma de la Lleide costes, amb la premissa de generar llocs de treball, creixement

econmic i riquesa. La llei va molt ms enll de la regularitzacide casos on era clar que s'havia d'escometre en un moment o al-tre. La concessi de l's passa dels 30 als 75 anys, permetent elcomer de propietats i reduint la ranja de servitud en terrenys nourbanitzables des de 100 metres ns a noms 20. Aquesta reduc-ci de la ranja protegida suposar la legalitzaci d'uns 125.000habitatges i la privatitzaci dels seus terrenys, ns ara pblics. Al-gunes organitzacions i tamb experts en legislaci han advertit

que la combinaci d'aquestes mesures es traduir, com cilments'intueix, en una nova onada d'especulaci urbanstica al litoral.Sembla que amb l'excusa de voler donar seguretat jurdica alspropietaris de marines i passeigs martims, no noms s'ha amnis-tiat una quantitat molt signicativa d'altres estructures aixecadesen contra de la legalitat, sin que s'estimula la reproducci delenomen que la llei original pretenia eradicar.

Gaireb tots els alcaldes i alguns partits han celebrat amb eurial'aprovaci de la reorma legislativa, adduint que suposa la solu-ci nal a un problema que arrossegaven des de eia ms de 20anys. Mirant la situaci amb certa perspectiva, no s'acaba d'en-tendre d'on prov tant triomalisme. Primer, perqu si l'objectiu

de la primera llei, amb els seus deectes, era posar remei a unasrie de circumstncies que es consideraven perjudicials per ala societat i de perill per alguns residents, ara, el que es promou

sn novament les causes d'aquell desgavell utilitzant l'economiacom a excusa. Ms que posar remei al problema, aquest passa aser ignorat i aix es ven com la soluci. En segon lloc, perqu sila tendncia d'increment del nivell del mar i de recurrncia delsepisodis meteorolgics d'alta intensitat lligats al canvi climtic se-gueix --cosa que tots els models cientcs preveuen-- no semblaque el ms intelligent sigui reduir les ranges de protecci de lacosta, tot regularitzant-hi i probablement ampliant-hi la presnciad'estructures residencials i industrials.

Amb aquesta reorma, em sembla que no noms s'est posant elmedi ambient al servei de l'economia, tal com va deensar quecalia er el ministre del ram, sin que tamb s'est sacricant laseguretat present i utura de propietats i persones per obtenir be-necis econmics a curt termini.

7/28/2019 78-juny-13

12/23


Els inicis duna nova modernitat

(carta a un amic estranger)Per Adri Arboix

Apreciats lectors,

Us invito a llegir una carta a un amic estranger imaginari.

A causa que darrerament molts coneguts i collegues de fora em pre-

gunten i em demanen opini respecte als moments actuals que vi-

vim a Catalunya, he intentat sintetitzar-ne els arguments de manerafcil i entenedora.

Cordialment,

Adri Arboix

Benvolgut Jay M. John,

Em preguntes estranyat, sorprs i encuriosit, arran d'una cvica imassiva maniestaci de ms d'un mili i mig de persones, quet'expliqui qu hi passa, a Catalunya, ja que com a ciutad americ,amant de Gaud i aeccionat al Bara, no ho acabes d'entendremassa. I jo, sense ser de cap partit poltic ni de cap associaci com-promesa, em cal, una vegada ms, convertir-me en ambaixadorcvic de la meva comunitat i er pedagogia.

T'explico que volem que la nostra llengua millenria, el catal,que va tenir el seu segle d'or europeu a l'edat mitjana amb Au-sis March, Joanot Martorell i Bernat Metge, pugui ser ocial alParlament d'Europa. I no ho s perqu Espanya ens ho veta.

Et comento que ens agradaria tenir seleccions esportives prpi-es per competir internacionalment, a la Copa del Mn o als JocsOlmpics, com ho a Esccia o el Pas de Galles. I no pot ser perqu

Espanya ho prohibeix.

T'assenyalo que ens agradaria que els nostres impostos no se'lsemportessin cap a Espanya amb un dcit scal d'uns 16.000 mi-lions d'euros anuals, per er-hi aeroports sense avions, trens d'al-ta velocitat sense passatgers, i autopistes sense cotxes, i que po-gussim invertir-los amb inraestructures que ens calen, per sortirde la crisi i lluitar contra la nostra pobresa. I Espanya no ens deixa.

Et remarco, amb masi, que una decisi sobirana del poble deCatalunya, votada en reerndum, que aprovava la millora de lanostra llei principal, l'Estatut d'Autonomia, va ser anullada per un

tribunal espanyol anomenat "constitucional", un et sense prece-dents en cap democrcia occidental evolucionada.

s per aquestes coses, entre d'altres, que la majoria dels habitantsd'aquest pas i la majoria absoluta dels diputats al Parlament de

Catalunya, han arribat a la conclusi que el millor que podem ers exercir el nostre dret a decidir per construir un estat propi, in-dependent, lliure i democrtic, ora d'Espanya i dintre de la UniEuropea.

En aquest context, la majoria de la societat civil catalana s'ha anatposicionant amb conscincia i ermesa, i sempre ha anat per da-vant d'uns partits politics, sorpresos, porucs i amb complexos,tot exigint ms democrcia i concreci per poder-ho dur a bonterme. Aquesta societat cvica, madura i transversal ormada ma-joritriament per joves, adults, jubilats, gent de poble i de ciutat,estudiants, proessionals, treballadors, empresaris i gent d'ocisdiversos ha perdut la por i diu amb rotunditat i amb veu benclara que ja n'hi ha prou! I aix esdev quan l'any vinent ar 300anys de la prdua de la sobirania poltica de Catalunya per la orade les armes a causa de Castella.

Sn aquests, doncs, uns moments sociolgics excepcionals, deconscienciaci cvica i pacca i de radicalitat democrtica, d'illu-si pel canvi i pel progrs, i d'empenta. I de orma majoritria i

paradoxal, de clar predomini i lideratge per la gent de comarques,amb 648 ajuntaments, i 28 consells comarcals, associats per la In-dependncia.

La corrupci, el descrdit i el desprestigi de les institucions del'Estat espanyol encapalades per la amlia reial, govern, par-tits poltics, bancs i caixes i tot el sistema nancer, coincideix ambaquesta orta crisi econmica i de valors, i es barreja en un contexton Espanya, a la deensiva, i expectant de la nova realitat, reacci-ona amb autoritarisme i intolerncia i contnuament menysprea,coacciona, insulta, amenaa, empastia i provoca, utilitzant lesseves poderoses eines d'estat, amb mandra intellectual d'argu-ments i sense traa.

En contrapartida, aquests nous temps i aquesta "Nova Moderni-tat" que ha nascut a la Catalunya de principis del segle XXI, queno s pas cil per que albira solucions als seus problemes i quevol progrs, canvi i ms democrcia, s una realitat que disposad'eines i de gent per orjar un perode onamental de la nostrahistria.

Si us plau, Jay, amic de ora, explica-ho als teus coneguts. Quese spiga. Somniem construir un pas millor, honest, culte, just,avanat i lliure, i per aix continuarem treballant i ent eina, ambillusi, constncia, esor i diligncia.

Aectuosament teu i amb estima,

Un amic per sempre

Bibliograa

1. Resina, J. M. "Qu s'hi juga Espanya?" Ara, 19 de ebrer de2013, pg. 27J. M. Resina s professor de la Universitat de Stanford.

2. March, O. Qu pensa Josep M. Vila d'Abadal. Dria Editors,

Barcelona, 2012.J. M. Vila s alcalde de Vic i president de l'Associaci de Munici-

pis per la Independncia.

3. "Editorial. El cam de la sobirania scal". L'Econmic, n. 126,ebrer de 2013, pg. 20.

7/28/2019 78-juny-13

13/23


Microrelats - PresentaciPer Santi Sat

Iniciem avui la publicaci a emporion dels microrelats que varenparticipar en el I Concurs de microrelats en blog, organitzat per laBiblioteca Municipal Pere Blasi i per lOcina de Catal de Torroe-lla de Montgr (Consorci per a la Normalitzaci Lingstica), ambla collaboraci de lrea de Cultura, Joventut i Festes de lAjunta-ment de Torroella de Montgr, i que tenia com a objectiu omentarla narrativa creativa.

Creiem que el magnc resultat daquest concurs s prova i pre-mi tant de linters que entre els nostres convilatans t la nostrallengua i cultura com del que ha despertat lAny Espriu, al diondrelobra dun dels nostres escriptors ms importants, que va deixarescrit que salvvem els mots de la nostra llengua el meu poble ijo, ens mantindrem dels per sempre ms al servei daquest po-ble, i que mereix la denominaci de poeta nacional.

Al concurs podien participar-hi totes les persones siques majorsde 14 anys. Els microrelats no podien excedir en cap cas dels 500carcters, espais inclosos, i havien dintegrar la rase de Salvador

Espriu ens mantindrem dels. Havien de ser microrelats originalsi indits, i es va valorar loriginalitat del text i la qualitat lingstica iliterria. Els microrelats guanyadors daquesta primera edici hanestat:

El millor microrelat jove: Judit Gruas, amb el microrelat del 19dabril.

I el microrelat ms ben valorat literriament: Anna Mir, titulat Pa-raules i estralls.

El microrelat ms original: Ruus Green, titulat Eua.

Volem destacar i agrair la participaci al concurs, al mateix tempsque instem a participar-hi en les properes edicions.

Microrelat 19 dabril

Era bonica i el vestit blanc li arribava ns als peus. No era dicilnotar com mentia en dir ens mantindrem dels. La cara se li po-saria trista quan li essin prometre amor etern i no podria evitar lallgrima que baixaria buida. Tot seguit, marxaria evitant les caresde desconcert, contenint els crits de rustraci. No estava eta peraix, ning va gosar aturar-la quan va crrer ns al penya-segatdes don, amb un crit, despleg les ales blanques que la van en-lairar. Somrigu.

Eua

Ja des de ben petit que convivia amb aquell gran probuema, peraix mateix intentava evitar-ua, tot i que a vegades era bastantdiciu i compuicat. De petit, eus seus companys de cuasse sem-pre nhavien et moa, i ms cada vegada que pronunciava eu seunom: Carues Cuaret Couoma. Ues sessions amb el uogopeda ha-vien produt una millora important per, tot i aix, ell se sentia

compuetament acompuexat. I ms quan va llegir ues bases delconcurs... i aquella maueda rase: Ens mantindrem deus.

Paraules i estralls

Aquells vespres de trobades, tot lant paraules i notes musicals,eies crixer el somriure en els teus llavis. Jo era lluny i a prop, almateix temps, del pas del que un no decideix, del vent que tatra-

pa i et a volar amunt ns a tocar lestrella de lamor. Per el dolpunyent de la penombra a gemegar la nit ms trista, i ludol deldesenlla anuncia la gelada dun hivern que es preveu erm i dolo-rs. I perduts a la deriva, tot sagnant cada erida, ens mantindremdels al cicle de la vida.

7/28/2019 78-juny-13

14/23


Cam de CavallsPer Jordi Bellapart

L'illa de Menorca t un permetre d'uns 220 km. La major part de laseva costa conserva encara uns valors naturals molt estimulants,per aix est considerada per la Unesco com a Reserva de la Bios-

era. Recrrer aquesta costa a peu s una proposta enormementengrescadora i, ara, la descoberta i posada a punt d'un cam his-tric que dna la volta a l'illa a possible aquest interessant repte.

Han estat molts els esoros que l'administraci de les Balears ila mateixa societat menorquina han hagut de er per recuperaraquest cam, per, nalment, durant l'administraci de l'anteriorpresident balear, Francesc Antich, es va aconseguir.

Poc es podien imaginar aquells nobles cavallers que, ja a l'any1330, en temps del rei Jaume II, havien de mantenir un cavallerarmat per a la deensa de l'illa i dels seus habitants, vigilant la cos-ta, el que segles ms tard hauria de costar tants esoros per erque l'antic cam torns a quedar lliure i ranc al pas dels ciutadans.Aquest cam, recorregut inicialment per aquests primers cavallersarmats, s conegut com el cam de Cavalls.

Des de nals del segle XIII, desprs de la conquesta catalana del'illa, a Menorca es van construir les anomenades cavalleries, n-ques de carcter eudal, algunes de les quals encara perdurenamb els seus primitius ttols nobiliaris. Les rendes obtingudes del'explotaci d'aquestes propietats permetien als senyors mante-nir cavallers armats que les protegien. Tal ou l'origen del cam deCavalls.

Durant la dominaci anglesa de l'illa, el governador Richard Kaneel consider un cam reial. Ms tard, durant la dominaci rancesa,l'any 1758, el seu governador, el comte de Lannon, va promoure'nel manteniment i millora i el 1780 es va aixecar el primer mapa del'illa on es marcava grcament tot un recorregut al seu voltant:el cam de Cavalls.

Amb els anys, molts propietaris de nques que arribaven ns a lacosta, amb delimitacions de paret seca, van tallar el pas i moltstrams d'aquest cam varen desaparixer enmig d'aquestes n-ques. L'accs a moltes cales solitries noms podia er-se entrantper una nca particular, sovint vigilada pels seus propietaris, queprohibien l'entrada, o per mar. Desprs va venir el turisme i la e-bre immobiliria i el cam va desaparixer en molts indrets, con-vertint-se en espais urbanitzats.

La tasca de recuperaci que ha perms obrir de nou al pblicaquest traat i molts indrets inaccessibles ha estat ruit de moltai persistent eina eta per molta i apassionada gent que creia queaquesta era una justa reivindicaci, basada en motius histrics,

culturals i socials. Ara es pot tornar a recrrer qualsevol dels tramsde l'antic cam de Cavalls i redescobrir molts indrets desconegutsns i tot per molts menorquins.

L'any passat, tres amics jubilats vrem er una primera partd'aquest recorregut. En quatre dies vrem recrrer uns 60 km dela banda nord de l'illa des dels aores de Ma ns a les cales delPilar i a peu, que s com millor es coneix un pas, vrem poder des-

cobrir la muni extraordinria de paisatge i morologia d'aquestsindrets, emmarcats sempre pel mar: l'albuera des Grau, espai na-tural d'especial protecci d'aus; La Mola i l'albuera de Fornells, lesplatges de Cavalleria, les cales del Pilar.

Aquest mes de maig hi hem tornat. Hem recorregut la costa sud(uns 50 km en tres dies), des de la zona de Binissaller ns al capd'Artrutx, la punta ms sud-occidental de l'illa. El nostre recorre-gut va passar per cala des Canutells, cales Coves, cala d'en Porter,platges de Son Bou, platges de Sant Toms i Binigaus, el tram decosta totalment salvatge i en aquests dies solitria, des de Bini-gaus a cala Galdana, on es passa per cala Escorxada, cala Fustam,cala de Trebalger, cala Mitjana i Mitjaneta. Desprs, cala Galdana,

segurament la ms espectacular de l'illa si no hagus estat mal-mesa per l'hotel Sol Gavilanes, construt per una companyia deRuiz Mateos a nals dels seixanta. Desprs, les exquisides cala Ma-carella i la Macarelleta, cala en Turqueta, cala des Talaier, cala deSon Saura, passant tot seguit per un llarg tram de costa abruptade geomorologia molt semblant al Montgr, ns a arribar a SonXoriguer, a prop del cap Artrutx.

Aquest recorregut permet assaborir tots els gustos d'una illa me-diterrnia que encara conserva la majoria dels seus valors naturalsi tradicionals. El mar, en calma i embravit, la seva variada costa,amb les seves tranquilles cales d'aigua clara, blau turquesa. El pai-satge rural tradicional, quilmetres i quilmetres de paret seca,

encerclant prats i rondosos camps conreats. s justament grciesal cam de Cavalls que podem aconseguir la radiograa completad'aquesta illa nica, on s'han conservat tan b els valors culturalsi naturals i que es mant com un petit espai on hem pogut apre-ciar amb la nostra caminada molts dels exquisits sabors del MareNostrum.

7/28/2019 78-juny-13

15/23


Predicar a la metrpoliPer Javier Zuloaga

Fa tres setmanes, dedicava el meu darrer article al vell continent,aquesta Europa que es des en contradiccions i que els seus er-rors lhan portat en lintent de ser una sola cosa poltica i econ-mica sobre lescs suport monetari -la lliura esterlina va dir no- ila creaci duna estructura administrativa la sobredimensi de laqual encara no sha entrat a debatre. Que no sespanti el lector,que no redundar ms en l assumpte.

S, la vella Europa ho sembla encara ms quan, com va passar elpassat divendres 19 dabril, alguns ciutadans vam connectar elCanal 24 Horas de TVE per veure i escoltar lentrevista que la perio-dista Ana Ibez va er al president de la Repblica de lEquador,Raael Correa.

Desprs de la desaparici dHugo Chvez, paradigma del carismai segurament el millor exemple de com no sha de gestionar leco-nomia, Raael Correa ha quedat com a reerent dun populismeque, en el seu cas, pot treure pit, avui, pels resultats econmicsque illustren la millora de leconomia de lEquador.

Correa t un aliatge poltic dierent al del redemptor veneol. Tormaci -s doctor en economia- i, sobretot, es dierencia dels

cabdills llatinoamericans pel et que passeja els seus trioms perEuropa. Aix, a la brava -sha acabat passar-nos el dia rebent en elsnostres aeroports i rendint honors; perqu se spiga i, de pas, peromplir els pulmons de nostlgia als molts milers demigrants queun dia van viatjar des del seu pas cap a Europa, principalment aEspanya.

I ve a veurens, desprs de reunir-se amb Angela Merkel, i sasseudavant de les cmeres, a pl, al programa La Noche en 24 Ho-ras de TVE, davant duna bona, molt jove i segurament per aixmolt agressiva periodista. Loportunitat per a ella ou nica, perno va treure de polleguera el president equatori del tal dAquil-les del populisme: la intransigncia amb els mitjans de comunica-

ci dissidents amb la gran revoluci de torn.Els que seguim lactualitat del que passa en aquests pasos, i enbona mesura aqu tamb, sabem molt b que la docilitat s clau,per la veritat s que Correa va despatxar lassumpte convidantgalantment Ana Ibez a exercir la seva proessi a lEquador. Ho

va er de orma seductora i criolla, molt viril ell i marcant amb in-tenci els seus trets racials al somriure.

Era a Madrid, en hores de gran audincia, i a ms a ms amb ar-guments que, a mi almenys, em van er pensar que, ves per on,

els de les colnies vnen a llegir-nos la cartilla als de la metrpoli.Una devoluci de visita, ms de cinc-cents anys desprs que no-saltres, els anglesos i els portuguesos, assentssim les bases delNou Mn.

He trucat a Mariano Rajoy i li he dit que estem a la seva disposi-ci, va dir Correa abans de recordar que a la cimera de les Amri-ques, a pocs mesos, ja ens va dir als espanyols que aprengussimde Llatinoamrica, on sn experts en crisi.

Et deixen el paraigua quan a sol i tel prenen quan comena aploure, va dir el president equatori en reerir-se a lordre econ-mic internacional; posant com a exemple la gran crisi mexicanade 1982, i es va recolzar en la sortida de lEquador de la greu si-tuaci en qu es trobava quan ell va arribar al poder, recomprantel seu deute al preu que marcava el mercat. Va disparar els seusxits, que sn certs -qu er, si no? I qu an quan a lEquador selconeix ja en el mn econmic com El Jaguar.

Un atur que arriba al 5%, un ndex de pobresa que ha baixat del36% al 27% entre 2007 i 2012, i una abundncia econmica, engran part derivada dels seus jaciments petrolers, per amb unadespesa pblica respecte al PIB; aqu s res!, que ha pujat del 23%al 50% en els ltims cinc anys.

Deixin-me que pregunti com ara sestila. Ser sostenible? Doncs

la veritat s que mha vingut a la ment aquella Argentina de JuanDomingo Pern, quan el 1946 va arribar al poder a Argentina i esva trobar les arques pbliques plenes, tant, que el pas va ajudara donar de menjar a una Europa que es recuperava de la II GuerraMundial. El que va passar desprs s pblic i est ben registrat enla histria.

Tot s sostenible... ns que deixa de ser-ho.

7/28/2019 78-juny-13

16/23


Lesperit de les sardanesden BouPer Josep Fuster

He visitat dues vegades lexposici del Museu de la MediterrniaVicen Bou, de la plaa al Parallel, i dall nhe sortit amb el con-venciment, i jo diria quasi amb la necessitat, descriure aquestesquatre lnies.

No escriur pas sobre la biograa de Vicen Bou, que s de totsconeguda. Tampoc ho ar de la seva msica, ni de les controvr-sies que la seva qualitat encara segueix suscitant entre els seuspartidaris i detractors; per altra banda, no sc msic, i molt emtemo que tampoc seria del tot imparcial.

Del que s que puc i vull escriure s dels sentiments que em pro-voca escoltar una sardana, i molt especialment si aquesta s denBou. Sentiments que s que sn compartits per molta altra gent.

Vicen Bou no hauria pogut er mai cap sardana com les que vaer, si no hagus estat un poeta consumat; un poeta que expres-sava la seva poesia sobre el pentagrama de manera senzilla, percontundent. Euterpe, musa de la msica, va ser prdiga amb Ell,el va aavorir amb una inspiraci, que li va permetre, al llarg de laseva vida, compondre ms de 175 sardanes i moltes altres partitu-res de dierents tipus de msica.

Com si tot aix os poc, tamb tenia el do de saber obrir el pot deles essncies ms pures de lesperit catal, perque se n'impregnes-sin , totes i cadascuna de les seves sardanes.

Quan sento una sardana den Bou, per ms coneguda i escolta-da que la tingui, mentren uns sentiments molt dicils dexpres-sar amb paraules, que an que dintre meu aforin i es rearmin lesidentitats, al mateix temps que em an sentir que aquella msicas tan nostra com la sang que portem dintre; que orma part dunesperit de pas que habita entre nosaltres, i que es maniesta quaside manera descarada quan escolto les notes de qualsevol de lespartitures de les seves sardanes. s tal la seva ora, que per msvegades que les escolti, sempre em semblen tan resques i actuals

com la primera vegada que van arribar a la meva oda. I s que lessardanes den Bou tenen nima, estan plenes de vida i carregadesamb la ortalesa duns sentiments que noms es podien donar dela conjunci Catalunya-Bou.

Al llarg de la meva vida, he vist quantitat de retrats de personatges

ets amb quasi totes les tcniques artstiques que us pugueu ima-ginar, alguns dells ratllant la perecci de semblana sica ambel model, per malgrat dominar la tcnica del retrat, lartista noera prou bo com per saber transmetre, a lobra, lnima i lessnciavital del model, sense la qual refectia de orma perecta una -

gura de cera totalment inexpressiva que res comunicava. Daltres,pel contrari, amb quatre pinzellades ben donades, et permetenendevinar el personatge, el seu carcter, i ns i tot de lhumor quepodia estar aquell dia. Igualment passa amb la msica den Bou,sense entrar amb detalls sobre les tcniques musicals, i el que, perb o malament, nopinen els entesos, per mi, el ms importants que el seu esperit, dotat duna especial personalitat, contagiaduns sentiments intemporals que connecten perectament ambel pblic per al que oren creades; sn sardanes populars, del po-ble i per al poble.

No, no mhe oblidat duna de les peces onamentals del seu re-pertori i importantssima per a nosaltres, la gent de Torroella. La

sardana Torroella, vila vella sobrepassa amb molt el concepte quetinc del que s una sardana. Midentica amb Torroella i amb totel que representa per mi aquesta estimada vila. La considero unhimne a Torroella, com potser mai ms sen compondr una altradigual.

Quan al mes dagost, per la Festa Major de Torroella, lescolto ala plaa de la Vila, no hi ha vegada, i sn moltes les que ho heet, que just amb els primers compassos no sem posi la pell degallina. Quan la msica sap transmetre els sentiments ms ntimsdel compositor agermanant-los amb el motiu de la seva inspira-ci, i tot aix tentra tan dins que arriba a tocar-te lnima, llavorssestableix un vincle

emocional entre tu iaquella msica, queja mai ms es podrdeser.

Catalunya, la sarda-na, la msica, Torro-ella i els torroellencs,devem molt a aquesthome que amb lamsica de les sevessardanes va saber erque els sentiments

de pas i de pobleaforessin a ras depell.

7/28/2019 78-juny-13

17/23


Clssics del catalanismepoltic (I)PerNorbert Botella I VenturaNotcia de Catalunya de Jaume Vicens Vives

El 1954, un giron, catedrtic dHistria Moderna de la Universitatde Barcelona, era capa de superar el seds de la rria censuraranquista per publicar un llibre onamental dins lmbit del ca-talanisme poltic: Notcia de Catalunya. El llibre de seguida gaud duna

recepci entusiasta, perqu plantejava sense complexos una altralectura de la histria ocial de la Pennsula Ibrica, que monopo-litzaven, aleshores, des de Castella, savis olkloristes com RamnMenndez Pidal. Per tant, des de la periria, Vicens proposavauna nova manera dinterpretar la histria peninsular -i tamb laprpia- i ho eia amb raonades aproximacions metodolgiques,entre les quals destacava lestudi minucis de la histria econ-mica i social del pas, perspectiva molt ms slida i prounda perentendre els moviments histrics que no pas la glossa sentimen-tal de reis i batalles.

El punt de partida del llibre no podia ser ms ambicis: calia de-nir i analitzar els elements constitutius dels catalans, hem de

saber qui hem estat i qui som si volem construir un edici accep-table dins el gran marc de la societat occidental . Per tant, lautorens convida a er un exercici de serena introspecci, penetrar enel cos del nostre sser collectiu per saber qui som, i, per des-comptat, per saber on volem anar.

El llibre s un assaig de sntesi sobre els problemes histrics deCatalunya i la seva relaci amb Castella. Est estructurat en onzecaptols enlluernadors, a partir dels quals es desenvolupen diver-sos aspectes de la nostra personalitat com a poble. Lautor uigde caure en lectures essencialistes i remarca contnuament quenosaltres, els catalans, som un producte histric de llarga cons-trucci. Moltes de les tesis que apareixen en aquest llibre han etortuna, i les coneixem com a denidores del pas.

Aix el catal, segons el nostre historiador, sha orjat com a homede marca, de rontera, de passads, i aquest tret li ha aportat unesperit resistent. Aquesta resistncia, en temps paccs, desenvo-lup a la muntanya un esperit einer, assenyat i socialment res-ponsable, que prenia cos en la gura de lhereu. I en contraposicidaquesta gura conservadora, per amb el seu lleial ajut, hi tro-bem el germ, el adristern, que havia de cercar ortuna en lacti-vitat comercial i lliure de la gent que anava poblant la costa ca-talana. La combinaci dambds impulsos ha donat ora al pas.

Un altre tret ben caracterstic dels catalans s laptitud per a treba-llar. Grcies a la capitalitzaci que hem et del treball, hem arribata tenir un bon paper dins la histria econmica. I el mrit s en-

cara ms gran, perqu Catalunya no ha gaudit mai ni de la metal-lrgia del Pas Basc, ni d imperis colonials com el de Castella. Lanostra grandesa ha sorgit de pereccionar levangeli menestral deleina i la eina.

Vicens Vives subratlla en el captol set que si hi ha una norma que

ens deneix com a poble des del segle IX ns al XVIII s la delpactisme. La noci del pacte, sempre entre iguals, entre perso-nes lliures, ha regulat lordenaci humana i poltica de la nostracollectivitat des de temps immemorials. Aquesta inclinaci ja laveiem refectida embrionriament en les constitucions de Pau iTreva medievals, i al llarg de la histria moderna ou la norma quehagueren dacatar els reis hispnics i virreis, almenys ns la dese-ta militar de 1714.

El captol VIII s un dels ms interessants del llibre, perqu per unabanda desmunta els tpics historiogrcs dels unitaristes (els quecreuen en la unitat dels pobles de la Pennsula); i per laltra, ana-litza les sempre confictives relacions amb el regne de Castella,tensions entre el pluralisme i el centralisme.

En el captol nou del llibre sestudia la relaci dels catalans ambel Poder, personicat pel Minotaure. I conclou que Catalunya vaser un poble sense voluntat de poder, especialment quan lhaviade tenir, en les grans ressorgides monrquiques del Renaixement.Aix no vol dir, per, que el nostre sigui un poble mesell, perqusha aixecat en armes i sha revoltat almenys onze vegades des de1462. Catalunya ha tingut moltes revolucions, ns i tot experinci-

es de governs anarquistes; i aquest esperit subversiu, que a voltesha girat entorn de lanorreament inantil, tamb ha estat capadarticular una lluita per a la dignitat del nostre poble.

Vicens Vives sintetitza al nal del llibre lessncia de la personalitatcatalana en la seva indeormable voluntat dsser. Voluntat quesaixeca per damunt de tendncies espirituals ms negatives comara poden ser lindividualisme, la insociabilitat o la suprbia.

Vicens escriu en les pgines nals del llibre que voldria que Cata-lunya esdevingus un pas de marca, net i ordenat, com Blgica oHolanda. I hi aegeix:

Catalunya viu perqu ha de er quelcom a la histria. (...) O suremo ens enonsem. Pel et que hgim surat durant els quatre seglesms aguts del Minotaure, ens certiquem de la realitat de la nos-tra existncia. Per aix no podem dir que la histria de Catalunyasigui un perpetu condicional. No. La vida dels catalans s un actedarmaci continuada: s el s.

Vicens i Vives, Jaume, Notcia de Catalunya, Barcelona, Ed. Vicens Vives,2010.

7/28/2019 78-juny-13

18/23


La cadira de rodesPer Jaume Bassa Pasqual

Fa poc, el metge va diagnosticar a una persona que ms molt pro-pera una ractura que lobliga a mantenir la cama immobilitzadatot el dia, i a desplaar-se en cadira de rodes.

He de conessar que, tot i saber-ne la teoria i haver llegit molt so-bre barreres arquitectniques, a la prctica poques vegades mha-via xat prou en les incomoditats que comporta aquesta situaci.Els pisos shan dissenyat pensant que la gent sempre es mantin-dr jove i que no es veur aectada mai per cap malaltia o accidentque lobligui a la immobilitzaci i al desplaament sobre rodes.Portes, passadissos, cuines o lavabos, tot est pensat aprotantespais. Els ascensors moltes vegades tenen mides irrisries. Lesporteries estan aixecades dos o tres escalons sobre el nivell delcarrer, ning no hi ha previst cap rampa, i quan se nhi vol cons-truir una, lespai disponible s insucient si no es vol que el pen-dent sigui com a mnim de 30o. I moltes ms que en diria.

Si ens hi xem, a Torroella sn ora abundants les persones gransque es desplacen pels carrers de la vila en una cadira de rodes.Els veurem avanar lentament, sols, o ajudats per parents o amicsque els empenyen. Sovint, els dies de bon temps, els trobarematurats al passeig de Catalunya, o en qualsevol altre rac avinentde la vila, davant un banc, al sol o a la resca, ent petar la xerrada.I la visi daquesta estampa serena no ens porta a pensar les di-cultats superades abans daquesta estona desplai. Fills o lles, es-posos, amics, persones solidries o caritatives les han et avanar,de vegades amb treballs, si el carrer eia pujada o si han hagut detravessar algun pas de vianants dicults. Daltres vegades, locu-pant anava tot sol, eia girar les rodes amb les mans, i segons elpendent, remava amb gran dicultat. Encara sort si en algun casun motor ajudava la propulsi.

Magradaria contribuir amb aquest petit article a er considerar atothom ns a quin punt tots i cadasc podem ajudar a millorarla situaci per acilitar els desplaaments dels nostres vells i ma-lalts. s molta la gent que sha de mentalitzar i contribuir a po-sar-hi remei, no solament els arquitectes i lajuntament! (lexcusas massa cil), sin tamb totes les botigues, els bars i cas, lessales desbarjo, els bancs... Magradaria que llegssiu algunes ex-perincies dun xicot tarragon, vctima daccident de moto, queell mateix explica per internet:

Quedi clar que jo no pretenc criticar ning, noms necessito ex-plicar la vivncia dun que, temporalment, es veu obligat a despla-ar-se en una cadira de rodes.

El primer dia que vaig poder sortir al carrer, vaig pretendre anara er un gelat, i all s on va comenar lodissea, ja que sols vaigtrobar una gelateria on la meva cadira i jo pogussim entrar senseajut de terceres persones. Encara dono tombs ara ent la recercade la gelateria perduda...

Per lancdota del gelat noms era la primera: per portar el m-bil a reparar, vaig haver de er senyals a la dependenta per tal queem sorts a atendre al carrer, ja que el gra era de 22 cm. Comprarun desodorant va implicar que quasi em bolquessin la cadira unessenyores molt amables, per del tot inexpertes en el tema de pu-jar graons amb la cadira de rodes. Una molt bona tamb la vaigmuntar per poder entrar a locina dun banc: sumatori de la ortabaixada del carrer amb un gra considerable a la porta amn dela doble porta de seguretat antiatracaments. (Em pregunto si lescmeres de seguretat ho devien lmar, segur que en repassar lagravaci es devien partir el pit de riure...)

Per el sol et de voler donar un tomb et permet observar queles voreres en si ja sn una gimcana; hi ha trams on a la part de la

vorera hi ha rampeta, per al voler pujar a la coca central et trobesun gra de pam dalada. Apa, noi, fes mitja volta abans no es posi en verd el

semfor dels cotxes... I un altre dia mira abans de creuar. Si miressis per on vols anar en

comptes destar pendent de les noies...

Tamb he trobat alguna rampeta que arrenca des duna clave-guera on la reixeta permet que les rodes caiguin dintre de lesobertures. En conseqncia, si la as servir thi quedes. Hi ha pen-dents daproximadament 30o, daltres an una vall amb la calada i

que acostuma a omplir-se daigua quan plou o reguen els carrers,etc.

En , mai no et sensibilitzars tant com si resulta que un dia etstu qui sha de desplaar en una CADIRA DE RODES.

La cuina de la CatrinaPer Caterina Bosch

Salsa pesto per a tota menade pastaIngredients:

1 manat dalbrega resca 3 cullerades grans de pinyons 1 gra dall 50 gr. Formatge parmes ratllat Sal Pebre Una mica de julivert Oli

Preparaci: En el got de la batedora, tritureu tots elsingredients, menys loli. Aegeiu loli a poc a poc ns quela salsa quedi ben lligada.

Psols i corxoes amb spiaIngredients per a 4 persones:

1 kg spia tallada a trossos 6 carxoes tallades a quarts kg psols sense tavella 1 ceba petita 1 cabea dalls Oli Sal Pebre Aigua 1 tomata triturada 4 ous bullits

Preparaci: En una cassola amb una mica doli poseu-hila spia i deixeu que es vagi evaporant laigua quedesprn. Seguidament aegiu-hi la ceba i els alls. Quanquedin aogats, agregueu-hi la tomata. Quan estigui tot

soregit poseu-hi laigua i deixeu coure la spia. A mitjacocci aegiu-hi els psols. Un cop tot sigui cuit, aegiu-hiles carxoes, que les tindrem enarinades i regides.Deixeu-ho coure uns minuts tot junt i quan la salsa est apunt aegiu-hi els ous partits per la meitat.

7/28/2019 78-juny-13

19/23


El Ter Vell, un espai a pre-servarper: Albert Burgas, Julio Prez i Fran Trabalon

Lespai conegut com el Ter Vell s un antic bra fuvial del Ter que

va ser allat del tram principal al s. XIX i que avui ha esdevingut

una llacuna costanera daigua dola.

Lextensi total daquest conjunt natural s de 23 ha, i est incls

en el Parc Natural del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter. La ma-jor part del terreny est cobert per un canyissar on predomina

el canys Phragmites australis, tot i que tamb hi trobem algun sector

on domina la balca Typha latifolia o la jonca Scirpus maritimus. Lextensi

del canyissar causa que la supercie daigua desproveda de ve-

getaci quedi reduda a noms 3 hectrees. La part exterior del

canyissar no t aiges supercials i est coberta de diverses es-

pcies arbries, on destaca especialment el tamariu Tamarix canari-

ensis. Aquest conjunt despais, situats en plena costa, s un hbitat

de gran importncia per a la fora i la auna. Els seus valors an

que cada vegada sigui visitat amb ms assidutat per acionats a

lobservaci de les aus darreu del pas i de ms enll.

La llacuna est situada en plena zona de migraci de moltes esp-cies daus, ja que una de les lnies de la migraci daquestes est

situada a la costa; en eecte, moltes espcies docells que nien al

centre i al nord dEuropa saturen al Ter Vell per trobar reugi, llocs

de descans i per alimentar-se en el cam cap a les seves zones dhi-

vernada. La destrucci, al llarg del darrer segle, de la major part

de zones humides litorals ha et que les que queden tinguin una

importncia clau per a aquestes espcies migradores per poder

realitzar aquest viatge amb garanties.

A banda de la importncia com a zona de reugi per a les espci-

es migradores, tamb hi trobem diverses espcies dinters que

troben aqu reugi de manera permanent o durant perodes msllargs de temps. Aix, la gran extensi de canys existent permet

que cada tardor arribi un petit nombre de bitons Botaurus stellaris que

passen lhivern al Ter Vell, i s ns i tot possible que hi puguin ar-

ribar a nidicar ocasionalment. Aquest ocell, parent dels bernats

pescaires Ardea cinerea, per de colors molt ms discrets (de et, s

marr com el canys), i dhbits seminocturns, resulta molt ms

dicil de veure, ja que salimenta a dins dels canyissars. s una de

les poques espcies docells del pas que, donada la seva raresa,

compta amb un Pla especial de protecci per part de la Gene-

ralitat. Larpella Circus aeruginosus s una altra espcie habitual, de la

qual sha pogut conrmar la reproducci en diverses ocasions

en els darrers anys, essent un dels pocs llocs de Catalunya on criaaquesta au rapinyaire prpia de zones humides.

Per no tot sn ocells, entre els mamers cal destacar la presncia

habitual de la lldriga Lutra lutra. Aquesta espcie, que shavia ex-

tingit daquesta zona i de bona part del pas, ha trobat al Ter Vell

un lloc dalimentaci i reproducci desprs que es reintrodus a

lEmpord a nals dels anys 90. Pel que a als rptils, cal destacar

lantiga presncia de la tortuga destany Emys orbicularis, actualment

desapareguda, per que encara mant una de les darreres pobla-

cions catalanes en altres sectors del Baix Ter; de manera que s

objecte de gesti per a la seva recuperaci, preveient-se que en

un utur no lluny pugui ocupar de nou aquest espai.

Malgrat tots aquests valors i la inclusi dins del recent Parc Natu-ral, el utur de les espcies que hi viuen no est ora de perill, ja

que aquest petit espai est envoltat de zona urbana i sn moltes

les amenaces que hi sn presents.

Qualsevol producte contaminant, des de loli dun cotxe ns a una

bossa de plstic que no va a parar al seu contenidor adequat, i

que acaba al Ter Vell, pot ser letal per a la auna, ja que s un eco-

sistema rgil, i la contaminaci de laigua acaba amb la vida dels

organismes que all hi viuen o salimenten.

Els porcs senglars Sus scrofa han prolierat en els darrers anys per

tot el pas, i la nostra comarca no ha estat una excepci. Cada dia

sembla que sn ms els porcs que desprs de passar la nit urgant

pels conreus de la zona, busquen reugi dins del canyissar, i all

troben, en les postes dels ocells aqutics, una ont de protenes

que no desaproten. Tampoc no dubten a menjar-se els pollets

nascuts de moltes aus que creien haver trobat un reugi segur

dins del canys.

Ms greu resulta encara un altre depredador, ms petit per molt

ms astut i molt millor caador, que sn els gats domstics. Els

mateixos animals que ens an companyia a les nostres llars mar-xen, sovint sense cap mena de control, a dins del Ter Vell, apro-

tant que lespai natural s a tocar de les cases i els carrers on viuen,

i provoquen una depredaci sobre la auna salvatge molt menys

cridanera que la dels porcs senglars, per deectes igualment ter-

ribles per als moixons que all shi troben.

La presncia daltres espcies que no sn prpies daquests am-

bients com els vis americ Mustela vison i les tortugues daigua

dorigen or, sobretot la tortuga de Florida Trachemys scripta, que

actualment sn molt abundants al Ter Vell, tamb poden suposar

impactes importants. En el cas del vis, per leecte depredador

que sha comprovat que t per a moltes espcies docells que ni-diquen al canyissar, entre elles el bit. Mentre que pel que a a les

tortugues daigua oranes, perqu suposen una competncia per

a la recuperaci de la tortuga destany autctona.

7/28/2019 78-juny-13

20/23


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego I Moreno

La amlia de lartistaTorroella de Montgr, cap a 1916 (no datat)

Francesc Gimeno i Arasa (1858 - 1927)

Oli sobre tela

70 x 100 cm

Collecci particular

Es diu que lescena representada en aquesta pintura de FrancescGimeno va transcrrer en una sala de la onda Martinet, propietatde la amlia Massaguer, a Torroella de Montgr. En la imatge veiemrepresentades una srie de gures al voltant duna taula, que po-

dria ser perectament un mostrador, per la oscor del rontal. Totsmiren absorts els seus queers: els nois llegeixen el diari, la donadel costat un llibre, les noies an ganxet, i sentreveu una altra se-nyora que sembla er mitja. Es podria armar que el ttol, La famliade lartista, indica la relaci daquests personatges amb el pintor: ladona (Caterina Massaguer), la seva mare o sogra, els lls, la llai una nena ms petita i desconeguda. No cal recordar gaire quelautor sentia gran plaer pels detalls, cosa que es pot apreciar en elrebost ple de licors, a la taula on reposen els dibuixos i papers o enel rodet de l dins duna capseta duna de les nenes.

Si tornem a la seqncia, no ens deixa indierent els colors em-prats a la pintura: ocres, grisos, blancs... una tonalitat groguencaque atorga certa atmosera caduca si no os pel blau de la noiams gran, que trenca les nostres expectatives datribuir-li un gustamargant, la qual cosa ens atrau i ens desconcerta. Duna banda,la seva persuasi ve donada pel record en la nostra retina delsgrans pintors del Barroc. No s excessiu pensar en Velzquez, enles tcniques de clarobscur i en els personatges grotescos, Gime-no va aprendre de primera m dels grans mestres del Segle dOr

durant les seves visites al Prado, Madrid, a la seva joventut. Daltra,on la composici de la tela, distribuda amb penes i treballs i querevela la mancana acadmica del pintor.

Segurament, aquest oli tamb ens desorienta del Gimeno queconeixem, el dels paisatges. s impossible no pensar en les teu-lades de les cases de Torroella de les seves obres: Un poble empordans,Dia de mercat a Torroella o Teulades. Per, quan observem amb deteniment

aquest quadre, reconec que hi ha alguna cosa insultant i diforme: els

personatges, excepte la noia del cabell blau; la seva tcnica poc de-purada; el tema... que contrasta amb els seus coetanis que pinta-ven la burgesia catalana en tot lesplendor del Noucentisme, comCasas; la llum; els colors... La seva visi del mn no va encaixar alpoca, per aquesta ra es diu dell que va ser desobedient i trans-gressor. Aix em recorda a un altre colossal artista espanyol queva mostrar el sublim de la lletjor, Goya. I s que Gimeno era de totmenys insignicant, va ser una gran artista.

Carbonell, J. [et al]. Francesc Gimeno: un artista malet, del 2 de mar al 21 de maig de2006. Barcelona: Museu Nacional dArt de Catalunya, 2006 .

7/28/2019 78-juny-13

21/23


Nm. 7

Horitzontals 1.Ordenaries. 2. Estat escandinau. Abs catic quecomena a ser absurd. 3. Ordre de predicadors. Elevats que v-nen dorient. Els terroristes habituals. 4. Estigus desgelat. Lla-gar. 5. Pedra plana contra direcci. En el mateix sentit ttol no-biliari. 6. Matrcula nostrada dabans. I aquesta s de Calirnia.Acusatiu de primera personal. Article o nota. 7. Arma aria que

va a loest. Intercalat. 8. Antdot del dolor en droga. Indoeuro-peu. 9. Platja, Castell, Vall, Fenals, a la Costa. Facultat doir: visca!.Alumini. 10. Tuberculosi pulmonar. Bolet el ms olors.

Verticals 1. Conducte a lestmac. Atac al rei, poc brillant.2. Me-dicament que entra perbaix. 3. Posseeix. Remor.Du grec de lamor.4. Hacssense hac. Boig mirant elcel. Iode. 5. Conjunt de t-tols de propietat de la n-ca. 6. Allau que puja enalguns llocs. Part osca deldia. 7. Matrcula dItlia.

Despatxo. 8. Smbol delradi. Existien. Actua cap adalt. 9. Antecessora de a milanys. Gos. Cercle. 10. Esta-tuiran la residncia. 11. Des-prendre aigua pels

MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es a responsa-ble del contingut dels escrits publicats que, entot cas, exposen el pensament de lautor.

7/28/2019 78-juny-13

22/23


Pellcula del mes:Tierra Prometida

Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

7/28/2019 78-juny-13

23/23

Medalla del Montgr2008 n

ywebirev

ista:placid.cat

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- SecretariPlcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

78-juny-13