A V U IDIJOUS8 DE JUNY DE 1995 ' ··CULTURA· v
Panorámica:..
d'una societatJQAN TR.IADÚ
NARRATIVA
[
Ceorge Eliot, Middlemarch. ]Traducció' de jordi
Arbones.COLU1vJNA.Barcelona, 1995.
a novel-lista anglesa del'epoca victoriana Ce-orge Eliot tingué
unaprimera traducció alcatalá fa prop de se-tanta anys, de la
má
de Josep Carner, quan el poeta di..rigia l'Editorial Catalana,
una deles inÍciatives de la política cultu-ral de Prat de la Riba.
L'obra esco-llida fou lanovel-la breu Si1asMar ..ner, la més mítica
i per tant, poe-
r- tica de l'autora. A part la reediciófa una dotzena -d'anys
(Edicions62, MOLU) d'aquesta exceHent tra ..ducció carneriana, la
gran novel ..lista anglesa desapareix de lesnos tres traduccions,
que jo sápiga,fins que arriba, amb la versiócompleta i acurada
deMidd!emarch,la incorporació al catalá, de la sevanovel-la més
important, per la qual'fou comparada en certs aspectesamb Tolstoi,
amb l'afegitó, no pasnegligible, de l'humor.
, CRAN NOVEL'LA DEL XIXEs tracta, sense exageració, d'u..
na de les grans novel-les del segleXIX, el segle de la novel·la.
Pelsvolts dels anys dé la redaccíó' deMiddlemaréh i de la seva
publicacióhavien aparegut Guerra ipau, Crimi'casug, L'educació
sentimental, L'idiota,Erewhon i el primer: volurn
delsRougon-Macquart. Hi ha raons plau ..sibles per explicar que la
novel-lamajor de George Eliot no hagi tin-gut ni tingui l'anomenada
de lesesmentades ni de tot d'altres de la-mateixa epoca, malgrat
que ensuperi més de quatre en amplitudi en profunditat i. que 'no
vagindesencaminats els crítics que situ ..en Thomas Hardy i Henry
James,als seus inicis, en la línia de l'obrade George Eliot. El seu
estil narra ..tiu és calmós i la narració, senseevitar les
convencions de la no-
, veHa del seu temps (écom ho hau ..ria pogut fer ..ho en ple
classicismedel genere i per quina raó?), fun ..ciona amb una
seguretat que gai .. ,rebé aclapara:
PREPARACIÓ INTEL'LECTUALTot ve d'una preparació intel ..
lectual forca considerable de cairefilosófic i teologic, a la
qual Eliotservía amb absoluta devoció i escomplaía a demostrar-he.
El lectorno es pot escapar de veure coml'autora es complau a
exhibir laseva cultura, fet que obliga que,com en aquesta edició
catalana,proliferin les notes al peu de pá ..gina sobre tota mena
de noms i dereferencies a que alludeix el textoTQt plegat condueix
més a fer ..nos
LA TOMBADEL'ESCRIPTORA,AL
POET'SCORNERDEL'ABADrADEWESTMINSTER
pensar que no a fer-nos sentir.Avance aquestes explicacions,
amb l'afegitó d'una de molt vagafinal: George Eliot no es
beneficiadel do de la genialitat; d'aquelIsrecursos que proporciona
unamena d'estat de gracia que en re-alitat és . obra del
retrobament,potser fugac, amb algun món per-
, dut que s'esperava a l'aguait, moltfidel, entre la intuíció i
el I11es..jratge,
Si.,virginia Woolf veia en Midd-lemarch una novel-la anglesa de
lesnovelles angleses escrites per a:Isadults, venia a dir.. potser
sensevoler-ho, que no era el Pickwick niCims borrascosos. És
tanmateix, comhe dit iho repeteixo expressamentper tal d'evitar
equívocs, ~na grannovel·la.Perqué val la pena de recordar
que una de lescondicions básí ..ques del generenovel-la és de
te-nir una extensióconfortable. Peraquesta raó notrobo prou jus
..tificades lesqueixes formu-.Iades a l'exigen ..da d'una
bonaextensió que fi..gura a les basesdels premis denovel·la. És
unaexigencia queprovoca esgarri ..fances en veureque Cerard
deNerval o Txek..hoy, malgrat Sí!-via o Una caceradramatica,
nohaurien pogutaspirar, tanma ..teix, al Sant jor-di.Pero és que
de
novel-listes, .rnal-grat lIur altíssi-ma qualitat coma
narradors, no n'eren. Ni tampocels nos tres Ruyra i Espriu, tot i
elsvalors d' El rem de trenta-quatre i deLaia. Sí que ho eren, en
canvi, Puigi Ferreter i Xavier Benguerel, i hoés Miquel de Palol
(quant a MerceRodoréda, ho era: sobretot per Mi..raIl trencat,
mentre que La pIafa delDiamant, més inspirada que cons-truída, es
beneficia del do de lagenialitat)., George Eliot imagina un món
.que té al davant;, del qual s'ha se-parat per voluntat propia i el
pre-senta intacte a la consideració dellector del seu temps i, en
bonapart, del mateix medi. Per tant,com que la coneixenca era
mútua-autora i lectors, amb inclusió dela crítica- hi havia una
exigenciade versemblanca i d'idealitzaciómínima, í l'extensió
esdevenia ne-cessária per donar una transcrip-
ció literaria fiable de la realitat.Abans d'arribar a la
plenitud del
seu art rrarratiu amb aquesta no-veHa que podriem qualificar
debalzaquiana a l'anglesa, CeorgeEliot havia hagut de fer, prop
delscinquanta anys, el pas de la filo-sofia i els assaigs crítics a
la nar ..rativa i d'aquesta, basada primeren narracionsbreus, a la
novel-la.d'extensió i ambició normals a laseva epoca. Ho aconseguí
ambl'exteHent novel'la Adam Bede, pu ..blicada quan tenia quaranta
anys. '
LA MÉS POPULARPoc després, ja llaneada, vingué
El molí de¡ Floss, la que fou més po-pular de les seves obres
i'que en ..cara avúi és la mes coneguda,potser pel model poetic que
re-flecteix, amb un final melodra ..
matíc. Hi ha també la Infantesa deMary Ann Evans (el seu nom
veri ..table), al costat del seu germá, a lacontrada natal de
Warwickshire,'lIocs on al capdavall toma ambMiddlemarch, nom d'una
poblaciórural i centre d'una robusta i acti ..va vida provinciana,
en la qual eldiner en la seva forma més tangi ..ble, les
propietats, domina les re- .lacions socials; fins al punt que
la.novel-la es podria titular com la deZola, L'argent, si treiem
d'aquesta,cosa que no li· faria cap mal, la fi..losofia
determinista del naturalis ..me. Perqué Middlemarch, di..guem ..ho
d'un cop, s'acaba raona ..blement bé, és a dir, sense forcarmés del
compte les situacions.Pero aixó no treu que els per ..
sonatges tinguin entitat i carácterpro pis, sobretot perqué hi
ha en ..tremig, parlant per .ells i d'ells,
AVUI
CEORGEEUOTVASABERFERUNAANALISIADMIRABLEDECARACTERS I
SITUACIONS
l'autora, al capdavall, el perso-natgemés important. Entre
altrescoses per la seva superioritat i el'seu distanciament, en el
temps,-I'acció se situa quaranta anysabans de la.redacqió i quan
"les'senyoretes de la ruralia (...) llegienmolt poca literatura
francesaposterior a Racine i els periódicsno havien projectat
encara la sevamagnífica illuminació actual so-bre els escándols de
la vida quo-tidiana" (p. 426); mentre que 'Ce-orgeEliot sabia grec,
llatí, hebreu,frances, alemany i italiá. Tanma-teix, Dorothea, el
personatgecentral, presentada com una san ..ta Teresa fora del
segle que li cor ..-responia, se sabia de memoriapassatges dels
Pensaments de Pas..cal. Aquesta noia, que "no erafredament
intel-lígent ni indirec- ,tament satírica, sinó adorable-
-ment senzilIa i plena de senti ..ment", esdevé, per la via
d'urimatrímoní.v'un ángel enganyat",segons pensa i creu, el seu ena
..morat i redemptor apassíonat.amb mots que l'autora, que
l'haescollit per alter ego de la prota-gonista, transcriu, mentre
rli fagruar fins a la desesperació l'as ..soliment del seus
anhels.Pero la novel-la, tot i l'análisi
admirable dels carácters i el con-trol gairebé perfecte de les
situa-cions dramátiques i cómiques. éspanorámica, satírica ("El
senyorVincy feia tan poc la seva voluntatcom un primer ministre" p.
340) iun quadre inoblidable de la vidaanglesa del primer terc del
segleXIX, amb la sensibilitat dels pro-blemes de l'existencia i
l'abast dela seva reflexió propis de tempsmolt posteriors.
