El CarnavalEditorial

D'exit total podem qualificar les festes de carna-val a la nostre zona. El matí plovia i pareixia que noseria possible fer la desfilada. Pocs minuts abans decomençar s'aturà de ploure, el sol sortí donant llumi color a la festa més festa de s'Arenal.

La banda de trompetes i marjorettes d'Alarò ésfabulosa, fou un encert que encapçalés la comitiva.

Fa falta una banda de trompetes a s'Arenal. Elsfrares de la Porciúncula estan en condicions per mun-tar-ne una. Tenen personal quelificat, tenen alumnes itenen doblers —els pares és clar—, feran un gran serveia s'Arenal si són capaços de posar en rnarxa una ban-da de trompetes que més tart podria ser la banda demúsica que tanta falta ens fa.

Fou un encert el que alguns hotels fesen carroces ique l'orquestra de l'hotel hi prengues part. El carna-val va ser sonat i, és que noltros som així. Feim mésrenou i festa amb 300.000 pesetes que els ciutadansamb dos milions.

El tarongeret de ca ses monges, fabulós. Es va gua-nyar be el primer premi. Les bailadores de la Por-ciúncula acompanyades pels xeremiers de Pina, foren

les qui recolliren més manbelletes.La caravana publicitaria no en va agradar gens, es-

pecialment els del Ricard, jo no sé si anaven borrat-xos per?), anant a vuit quilómetres per hora, —lamarxa de la comitiva a peu—, no hi havia motiu perpassar per damunt a una quinzena de persones. Perl'any que ve ens haurem de replantetjar seriosamentque feim amb els publicitaris dins la nostra Rua.

La rejidora de la gresca que és n'Angela Martín,una presidenta de jurat amb carácter. Va amenaçard'abandonar la presidencia si es feien parts i quarts.

El vespre, la varem poder veure a les flamades deSant Jordi, fent els honors —en representació delbatie—, al president Alberti.

Molts de fogarons i torrades a Sant Jordi, una bo-na manera de continuar la festa de s'Arenal. Pocagent disfressada, amb lo be que se passa anant vestitde qualque cosa que ens agradi. Els arenalers tots, enshauriem d'acostumar a disfrassar-nos els dies de car-naval. Disfressar-nos els grans de la mateixa maneraque disfrassam els petits. Els qui ho hem fet —ho pugassegurar---, ho hem passat molt be.

821.‘eria

S'Arenal de MallorcaButlletí infortnatiu de lesbarriades de Can Pastilla, Me-ravelles, Es PiLlarí, Ses Ca-denes, S'Arenal, Son Verí,Cala Blava, Badía Gran 1 lesaltres urbanitzacions.Edita Associació de VeïnatsSon Sunyer.DIRECTORMateu Joan iIMPRIMEIXImprenta AtlanteDEPOSIT LEGALPM 473-80Publicitat i suscripcionsCamí Cantares 132

Telefon 265005 S'Arenal. de Mallorca

BULLETI INFORMATIU N.° 12

MARÇ 1982

Preu 50 Ptas.

FERRETERIA DEBRICOLATGE

L ES PONT

LLOGUER DE:Compressors Hormigoneres

-*lbGrups electrogens

MotocultorsC/. Militar, 282

)j

Ferreteria en general

BUTLLETi DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça

Pobloció

Tel.

M'interessa Una subscripció:

Anual 600 ptes.

Forma de pogoment:Rebut domiciliat a un Banc

Banc Suc.

Compte n.°.. Titular

Taló n °Gir Postal

Signatura,

Ompliu aquesta targa i enviau-la al Camí Canteres,132, s'Arenal.

Enviaré l'import{

2 S'ARENAL DF '-.1ALLORCA / M'Arte 1982

Bellveure Histbria d'una urbanització Preguntes a"S'Arenalde Mallorca"

Quan s'adonaran els ajuntaments, tant de Ciutat cornde Llucmajor, que els periòdics locals estan al seu servei,tant per publicar-hi articles d'opinió com per posar-hianuncis? -

Quan tendrem radio en català a qualsevol hora del diai de la nit?

Quan tendrem, televisió en català tot l'horabaixa i totel vespre?

Quan s'adonarà la gent de S'Arenal que te una revistaa la seva disposició per escriure i expresar les seves opi-nions?

Quan tendrem aigua i clavagueres a Ses Cadenes?Quen ens projectarán una pellícula en català a S'Are-

nal?Quan s'esfaltará el tros de carrer de devora l'escola?Quan s'arreglarà la Plaga del Consultori?Quan ens dirá el senyor rector la missa en català a Ses

Cadenes?Quan s'adonarà la gent que la llengua parlada a Va-

lencia, Catalunya, El Rosselló, Andorra i Mallorca és lamateixa llengua?

Quan tendrem Ajuntament a S'Arenal de Mallorca?Quan acabaran els colinitzadors de Madrid de pensar

en Matones, pantalans i plataforma dins la nostre badia?Quan s'adonaran els inmigrats de les avantatges que

suposeran per a ells, —i per noltros— la integració llingüís-tics i cultural a aquesta Mallorca que els ha acollits?

Quan tendrem mancomunitat de transporta a l'aresMetropolitana de Ciutat?

Quan es començaran les obres de l'Autovia de S'Are-nal?

Quan començarà la gent a mourer-se per demanar elPla Parcial i l'Urbanització de Bellavista i Son Grana-da?

Quan s'adonarà la gent que una de les millar, mana-res que tenim ara els s'arenalers de solucionar els nostresproblemes és estar dins les Associacions de Veinats?

Quan s'adonaran els empresaris s'arenaiers de la con-veniencia que hi hagi a la nostre zona una platja reserva-da per nudistes.

Quan començaran els comerciants de S'Arenal a posarel rétols dels MIS establiments en catall, a més de lesquatre o cinc llengues estrangeres acostumades?

Quan ens donaran els nostros política l'Estatutd'Autonomia?

Quan hi haurà escoles a bastament per a tots els ninsi nines a S'Arenal?Quan s'obrirà el cIrrer Pare Rafel Serra-Zama?Hi ha gent de s'Arenal que fa dos anys i mig que te eltelèfon demanat. Quan li posaran?L'any que ve si Deu Vol!!!

Un Senyor català, de W-natge Vives va comprar unbon tros de terra els anys20, un tros que comença-va al torrent dels Jueusi acabava al camí Cante-res. L'any 31 tou parcelat,es senyaren els carrers benamples i es posaren els en-cintats de les aceres, ansmés tard, durant la Guerradels Tres Anys, qualcúamb un carro s'endugué lamajoria de les pedres del'encintat, en quedarenben poques encara que finsfa pocs anys n'hi haviaa algun cap de cantó.

Els anys 50 es construi-ren un paren de xalets,pareix qué, amb Ilicénciamunicipal per-6 a partir del63 que s'aprobá el Pla Ge-neral Ribes Piera i aquestazona va quedar com areserva urbana no es dona-ren més llecéncies. La lleidel sol no permetia edifi-car a llocs que no estassentotalment urbanitzats ambles corresponents dota-cions d'aigua, clavagueres,aigues pluvials, enllumenattant particular com públic,telèfon...

La propietat ve-nent; la Familia Nadalcompra un bon grapat dequarterades, la Familia Fe-rrer també al igual quealtres particulars compra-ren trossos mes petits pertreurer-hi mares. En Vivess'en va quedar un bon trosa la part del Torrent ien va vendre o cedir—possiblement eren socia—a un senyor anomenat demal nom Es Cubano unesset o vuit querteradesdins el coi-nena d'infern.

Devers l'any 70 D. JoanNadal va reparcelar algu-nes propietats del Camíde les Canteres, parceles demeinys de 400 m2 i ambmenys de 15 me tres de

tacana, que ara quedaranfora d'ordenació per nocumplir aquest mínimsque exigeix el Pla Parcial,i la gent va començar aconstruir sense permís.

La cosa anava be, elsguàrdies veien que feiencases, perol) no deien rés,en vista d'això, molte degent va construir la sevacaseta, el seu xalet, aixòsi, respectant una norma-tiva, no escrita, de no fermés que planta i pis ideixar tres o més metresde jardí davant la casa.

L'any 75, en Francomorí. Les associacions deveinats que ens bellugavema la clandestinitat comen-garem a fer-ho amb forçaUrbanisme, fou una de lesvocalies on hi havia mésfeina i allá anarem. Els ar-quitectes Carbonero, Ca-bello, Na Joana Roca i al-tres aren asidtts a les reu-nions que feiem cada set-mana... molte de gent deles associacions de veinatsarribarem a ser mig ar-quitectas.

L'any 78, encara co-mendava En Paulí Bu-chens a Cort, iniciaremuna recollida de firmes de-manant la redacció i urba-nització del Pla ParcialBellveure aconseguint que

TELEFONSUTILS A

S'ARENAL

'A LA PART DECIUTAT

Ajuntament . . 227744Tota casta de desperfec-tes a la via pública (en-tre les 13,30 i 15,00) . 227643-227644

Bombers . . . . 281250- 290017

Residencia de l'assegu-rança social . 289100Creu roja de Ca'n Pasti-lla 264040.Policia Nacional . . 091Policia Municipal. . 092Policia Municipal des'Arenal 267654Agrupado!) d'hotelers . .267654La Porciúncula 260002

A LA PART DELLUCMAJOR

Ajuntament . . 660050Oficina de s'Arenal . . . 264071

Bombers . . 660756Policía Municipal 661767

Guardia Civil 264121Radio Taxi. . 263080Parròquia. . . 263265Club Tots Junts 265538

Associació de Veinats. . 265005

demanassin la seva redac-ció el 60 per cent de me-tres quadrats. Poc despresde pasar pel registre aques-ta petició hi va haver lesprimeres elecions munici-pals democràtiques, co-sa que va aturar la feinaquasi un any. Llavors eltopograf es va posar ma-lalt o l'arquitecte teniavacances... total que la re-dacció definitiva del PlaParcial es va torbar més detres anys.

Mentrestant, la gentcontinuava venent i cons-truint. La majoria de casesrespectant la normativa pe-r6 altres infringint-la demanera escandalosa: unaiguaves davant la casavella dels Morey que entradins l'ampliació del camíCanteres, una nau indus-trial començada fa poc ben

Amb peus de plom

Salou vol segregar-se de Vila-seca. Els salouencs van recollIrsignaturas davant notad, querepresenten més del 50 percent dele empadronats a Saiou,

les van presentar a l'Ajunta-ment de Vila-seca-Salou,parqué aquest presentes lasol-licitud a la Generalltat. Enaguas! Ajuntament, amb quinzeregidora vila-secans I tres desalouenca, tots els de Vilo-secano voten la segregació, tota elsde Salou la volen, igual de dretaque d'esquerra: Salou és unamagnífica font d'Ingressos pera Vila -seca.

Paró Salou ve a ésser comuna nola que se l'haguéscalada per torça, sense el seuconsentlment I contra la sayavoluntat, I ara, amb la democra-cia. els pobles obtenen la mofo-

enmig d'un vial dins Ca'nGorra, una construcció amig fer dins zona verda ala zona central de la Ur-banització, són tres exem-ples de construcciones quea mes d'il.legals estan malfetes i atenten en contradels interessos de la comu-nitat, és a dir, dels interes-sos de tots els altres pro-pietario. Aquests propie-taris, i altres que es con-sideren afectats negativa-ment pel Pla Parcial hancomençat una companyademagógica i plena de fal-sedats en contra de la ma-teixa. Sens dubte, a la fiel sentit comú prevalerái la gent s'adonarà que,amb la duita a terme delPla Parcial Bellveure hisortim guanyant tots.

MATEU JOAN I FLORIT

ria d'edat, I, com tants d'altrestambé, vol la nul-litat del eeumatrImoni torçat. Salou, el1936, aconseguí la separaclóde Vila -seca, peró el 1939 laperdé de nou. Els salouencsdluen que l'Ajuntament actualfa tres anys que no Invertelx resa Salou I que Salou s'está per-dent, 1 esperen la decIsió de laGeneralltat. Voten que es realitziel somn1 de la majorla dele salo-uencs, que posen en cartellsals carrers céntrica: •VolemSalou 'Hure!»

A Reus, per a la qual Salou haestat sempre com una filia,prácticament tothom abona lasegregació. Paró ele partits polí-tica, ádhuc els més democrá-tica, hi van amb peus de plom,porqué, és ciar, a Vila -seca totshl tenen mes milltants que aSalou, l no els volen Indisposar!

'Jordi Pám les

Bustia

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

Sobre la creació del50 arenalers responen nostre municipiQuarta relació ja van 200 consultats.

MIQUEL GARAU I OLIVER. Xofer.Si. S'Arenal se mereix un ajuntament.

No tenim per qué haver de dependre deCiutat ni de Llucmajor.

PERE CRESPI I MORRO. Trencador.No vull saber res d'ajuntaments. Ni de

Ciutat ni de Llucmajor ni de S'Arenal.

SEBASTIA LOPEZ I BAUTISTA. Picape-drer.

Si. Fa falta.

NOFRE MOTA I PASTOR. Taxista.Si. Amb lo gran que és S'Arenal s'ha

h'haver acabat això de Llucmajor i Ciu-tat. Un poble no ha d'estar xapat.

ANTONI IZQUIERDO I RUBIO. Taxista.Si. Llucmajor és ben enfora i no es resolels problemes. Només venen aquí a co-brar.

JESUS MONJE BUSTAMANTE. Taxista.Si. Ajuntament, jutjats cementeni i tot

el que tenen els altres pobles.

SEBASTIÁN BUSTAMANTE CHINCHI-LLA. Taxista.

Si. Els ajuntaments que ens controlenno solucionen els nostres problemes. Vo-lem un ajuntament a S'Arenal.

JOSEP MAS I BAUZA. Bancari.Si. Ens mancan moltes de coses perque

no tenim ajuntament: jutjat, institut, ce-menteri...

MIQUEL CHAPARRO COSANO. Mestred 'obres.

Si. Si no depenen de Ciutat ni deLlucmajor podrem fer les coses a la nos-tra manera.

VICENTE CUENCA I TIRADO. Oficialpicapedrer.

Si. No me vull molestar anant a Ciutat.

ANTONI FERRIOL I SOLER. Depen-dent de comen.

Si. Ara el poble está xapat. Amb unajuntament l'unirem.

DIEGO PEREZ COSANO. Fuster.Sí. Será més cómodo per tots. El poble

ja és gran.

EUGENIO RAMIREZ DE LOS RIOS.Empleat M.O.P.U.

Si. Será millor no haver de dependrede Ciutat ni de Llucmajor.

ELENA DE LOS RIOS ARISA. Mestressade casa.

Si. Hi ha 13 quilómetres per anar aLlucmajor i molt mala cornunnicació.

ASTRIT SELBACH. Cuinera.Sí. Els doblers de S'Arenal han de ser

per S'Arenal. El poble ha de poder de-cidir el que sia millor pel poble.

CRISTA VICENTS. Guía turística.Si. La zona turística de S'Arenal te

-una problemática ben distinta de Llucma-jor o de Ciutat.

FRAUKE CLAUSSEN. Guía turística.Si. S'Arenal és ben gran i el necessita.

Podrem decidir el que sia millor pel nos-tre poble.

ANDREU GUARDIOLA I BESTARD.Taxista.

Si. Será en benefici de tots.

ANTONIO TORRES FERNANDEZ. Téc-nic en depuració.

Si. Hem de perdre massa temps peranar a Ciutat o a Llucmajor.

ENRIQUETA FREIJO I VILLAR.Cambrera de pisos.

Si. Tots els pobles tenen ajuntament i. noltros no.

CLIMENT NAVARRO I GONZÁLEZ.Bar los Clementes.

Sí. Será una gran avantatje tenir unajuntament a S'Arenal. Estarem més ate-sos especialment en urbanisme i netetge.

CLIMENT GUERRERO I MARTIN. BarLos Clementes.

Sí. Será una comoditat per tots els quivivim aquí.

ANTONI STMO I DURAN. Recepcionis-ta.

Si. Per Sant Sebastiá una part del po-ble fa festa i l'altre no. Estic cansat queem demanin si som de la part de Ciutatde la de Llucmajor.

MARIA SOLEDAD MISTAN° I SANTOS.Mestressa de casa.

Sí. S'Arenal esta separat l'hem d'unir.

JOSEP DOLÇ I BIBILONI. Entrenadorde l'Arenal.

Si. Es necessari pel desenvolupamentdel nostre poble.

DOLORS LOPEZ I ORTIZ. Cambrera depisos.

Si. Será millor per a tots.

MANUEL LOPEZ I SIMON. Jubilat.Si. Fa falta.

VICENTE GARCIA I RUIZ. Hosteleriaen atur.

Si. Ens hem de desplaçar a Palma perqualsevol gestió.

VINCENÇ MANSILLA I MARTINEZ.Serveis técnics.

Si. S'Arenal ha d'esser un poble comels altres.

TERESA GARCIA I MENDOZA. Go-vernanta.

Si. Estarem millor servits.

MAGDALENA PERELLO I LLOMPART.Mestressa de casa.

Si. Es ben necessari.

COLOMA CLAR I PERELLO. Dependen-ta de comen.

Si. El nostre poble está xapat i l'hemd'unir.

ANA MARIA GARCIA I RACIONERO.Administrativa.

Si. Tant Llucmajor com Ciutat es de-sentenen de moltes coses que ens mancana S'Arenal.

FRANCISCO FERNÁNDEZ I BAREA.Comerciant.

Si. Si tenim un negoci aquí i els inte-ressos aquí, hem de resoldre els nostresproblemes aquí. El poble está dividit iaixò ens crea problemes. L'hem d'unir.

ALICIA MELERO I CATALA. Mestressede casa.

Si. Consider que es just que S'Arenaltengui ajuntament propi.

RAFAEL DORADO I POU. Metge.Si. S'Arenal te suficients habitants

per no haber de dependre dels altres.

MARIA MAGDALENA VALLS. Comer-ciant.

Si. Es just i necessari.

DAMIA RIGO I SASTRE. Recepcionista.Si. Per a qualsevol gestió hem de per-

dre tot el matí.

BARTOMEU COMPANY I PARETS.L'amo del Bacomo.

S. S'Arenal és suficient gran per esserpoble. No tenim cap feina ni a Ciutat ni aLlucmajor.

ANTONI DORAT I SERRA. Cambrer.Si. per tres vegades. Vise a S'Arenal i

quan en vaig casar vaig haver d'anar aLlucmajor a arreglar el llibre de familia i aCiutat a cobrar les 12.000 ptes. de la mu-tualitat.

JOAN ORTIZ I MARC. Xatarrista.Si. El nostre poble te mes de 10.000

habitants. Sera beneficios per a tots.

JOAN CABALLERO I MARIN. Xatarris-ta.

Si. Será beneficiós per a tots.

NATIVITAT MOLINA I TORRENS. Ve-nedora de premsa.

Si. M'agrada molt tota casta de inde-pendència.

MONTSERRAT MOLL I GINART. Ve-nedora de premsa.

Si. Quan a un poble ni hi ha ajunta-ment no hi ha res.

JOAQUIN CANTERO I PIÑA. Barber.Si. Consider que és una bona cosa.

JOSE ANTONIO HERNANDEZ'. Cam-brer.

Si. Es un "rollo" aix ò d'haver d'anar aCiutat per a quealsevol gestió

MARIA POZUELO I LOPEZ. Obrera enatur.

Si. Aixi el batle ens ajudarà a solucio-nar el problema de la nostre vivenda. Notemin aigua ni llum ni res.

MARIA DELGADO I TORRES. Corda-dora de cadires.

'Si. Un ajuntament potser ens arreglariael problema de la vivenda.

BERNAT CABOT I FOL. Fotograf.Si. S'Arenal se mereix un ajuntament.

JOSEP LLUIS BERNAT I CALDENTEI.Arts gràfiques.

Si. S'Arenal el necessita. Un poble xa-pat no pot anar be.

FRANCISCA CABOT LIANAS. Recep-cionista.

Si. Es un problema haver-nos de des-plagar. La independència, a més de neces-saña és hermosa.

JOSEP CHAPARRO I COSANO. Picape-drer.

Si. El necessitam, tots el pobles han demester un ajuntament.

JORDI MELIS I VIDAL. Picapedrer.Si. Es convenient.

MIQUEL CLAR I BALLESTER. Mano-bra en peletería.

No. S'Arenal es va construir damuntuns fonaments econòmics llucmajorers.Ara, si hi ha d'haver una perdua o unaganancia ha de ser per l'Ajuntamentde Llucmajor.

ÁNGEL HERNÁNDEZ I LOPEZ. Pro-pietari Bar Joan Carles.

Si. Els ajuntaments que ens contro-len xuclen molt dins s'Arenal i nosaltresham de tenir la molèstia d'anar a pui fer coa.

ANTONI PASTOR I CLAR. PresideatBrasilia.

Si. Será una comoditat per a tots.

Solidaritat o Seguritat Ciutadanes (1 )Es possible la seguritat

ciutadana i la solidaritatamb els ciutadans els ma-teix temps?

Ni hi ha cap dubte quecada vegada és méssentir-se solidari amb elsaltres ciutadans, a causa dela massificació de la gent ia la agressivitat ambientalque caracteritzen les ciu-tats d'avui dia.

La necessitat de compe-tir per a la supervivènciaprodueix en els ciutadansactituts d'ENEMISTAT,POR O SIMPLE INDIFE-RENCIA. D'aquesta mane-

ra som capaços de reaccio-nar amb les actituts mésabsurdes y vergonyants:

Se tancan portes y fi-nestres, al més petit renoude gresca de carrer, senseque tengui importáncia elfet que algú estigui neces-sitat d'ajuda, encara quesia un veinat, amic o pa-rent. Se donen les passesmes espesses a la vistad'un esser humà ajagut enterra i es reacciona ambdespreci envers d'en, pen-sant que está gat., per asse-bentar-se més tard ambhorror cap a ell mateix,que aquest suposat gat, en

realitat estava agonitzanti havia mort en mig del ca-rrer.

Se fuig després d'atro-pellar involuntariament aalgú, cegament i sense sa-ber perquè, encara que Ila-vors costi anys recuperar-se del shok sufert perl'involuntari y accidentalatropell.

Ningú sol aturar-se a lavista d 'una averia de circu-lació, uns per por acomplicarse la vida amb in-terrogatóris i declaracionsa les autoritats compe-tents, i altres, per no em-brutar el cotxe amb sang.

Ni cal dir que actitutsincíviques per part dels al-tres solen deixar la gentcompletament indiferent:papers tirats a terra, excre-ments de cans doméstica,bancs cremats o desmon-tats, papereres arrebassa-d es, contenid ors girats, jar-dins arrasats, rètols de ca-rrers arrebassats, senyalsde tràfic abatudes. La Pla-ga dels Nins de S'Arenaln 'es una bona mostra.

Tota això sense contarla inmundicia de papers yplastics que, poc a poc,van cubrint el nostre pai-satge •

Capitol apart mereixla cremada de les nostresmuntanyes. Quantes vega-des se crida l'atenció a al-gú que está fent, impru-dentment un fogaró enmig del bosc? Quantes de-núncíes es plantetgen acausa d'encendre foc allocs prohibits?

RESPONSABILITAT ISOLIDARITAT, una cosaque avui dia no tenim.Respecte pels demés i perquant ens enravolta, perpoder viure amb un pocmés de pau i armonia. Res-pecte per l'intimitat del'altre, que jamai ha d'es-

ser confosa amb indiferèn-cia per la sort de l'altre.

Es clar que, per desgra-cia la seguritat ciutadana,el mateix que la rural, avuien día, ens és molt ne-cessaria.

No tenim res contrad'ella, creim però que si ien lloc de deixar-nos domi-nar pel pànic, intentarn serun poc més solidaris ambels demés, i tenim mésinterés per tot allò que ensenrravolta I ES DE TOTS,la convivència será moltmés agradable i sencilla.

EQUIP DE REDACCIO

BRODADTS ES PONTLa casa dels brodats i de les randes,adrecos de taula, llençols i mantes...

Exer. Espanyol, 3. Devora el Pont

El darrer crit en bosses i articles en pell

CURTITSAvinguda Nacional

devora

HOTEL TOKIO

4

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

L'any 1.914 es dona-ren d'alta de contribucióindustrial al carrer de SantCristòfol, dues tavernetesun a nom de Gabriel Gar-cies i Roca, que es deiaCa Na Grina. Aquesta ta-verneta a més de begudes,tenía botiga i al seu- fornse feia qualque pa per ven-dre si el comanaven. Tam-bé servia de correu, hi dei-xaven les canes, les hi ana-ven a cercar 1 s'hi venia ta-bac d'estanc.

Ca Sa Poblera era l'altretavernetL S'obrí a nom deGabriel Soler García, cara-biner retirat. L'any se-güent es va donar de baixai va posar-hi un estanc alseu fill Manolo que va po-sar la primera carteria rurali continuà despaxant-hi co-pes.

El Senyor Batle deLlucmajor, D. Joan Mojer,El Reverent Senyor VicariCapitular D. Antoni Cata-ny, el Reverand SenyorRector D. Andreu Pont,D. Miguel Vanrell i algunspropietaris del poble queneixia, el dia de Sant Llo-renç, dia 10 d'agost del1915, segons trobam al pe-riódic "Llucmajor" ambdata del mateix mes, ten-gueren una reunió a S'Are-

rv-1.1 que decidi, segons tran-crivim del mateix peribdic:"Visitar aquella iglesia ytratar de dotarla de un sa-cerdote que allí permanez-ca para promover la reli-gión i la moralidad deaquella barriada, estable-ciendo un culto regular yuna escuela".

Al par que el crecimien-to material, hay que pro-mover a la sólida alimenta-ción de la cultura popu-lar que es el alma de laspoblaciones y sin la cual nose tendrá más que un con-

glomerado de casas sin vín-culos sociales capaces dtcrear una colectividad or-denada i culta".

Aquella trobada vaesser el devantal d'una al-tra que va tenir lloc el18 del mateix mes amb elsmateixos personatges.

D'aixb es pot deduirque llavores ja se pensavafer de s'Arenal un yerta-der poble amb vincles pro-pis, cosa que encara nos'ha aconseguit del tot, ique hi havia propietarisenamorats del lloc, entreells D. Miguel Vanrell, queho deixà demostrat ambles seves inquietuds per totlo que fos en bé de la zonai amb la casa que deixàfeta amb un emplaçamenttriat de lluna amb granvisió i gyst: Son Grauet.

No sé si va ser per dir-ses'Arenal "Els Republi-cans" o perquè el primerdiumenge de Maig de 1920tingué lloc al poble unagran diada d'afirmació de-mocrática. Lo que se esque el periòdic "Heraldode Llucmajor" del dia 8del mateix mes hi dedicatota una página. Hi tiren unes 5.000 personesentre llucmajorers i ciuta-dans. La manifestació om-plí tot el carrer de SantCristófol des de l'esglésiafins a la platja. Estavaencapçalada per una collade xeremiers, ses joies perles carreres que s'haviende fer i la banda de músicadel partit lliberal de Lluc-major. Tancava la manifes-tació la Banda de músicade Ciutat. Va acabar la fes-ta amb un gran dinar al fi-nal del qual hi va haverparlaments d'En JoanMonserrat i Parets, regidorsocialista de Llucmajor, enPep Monserrat i Martí,

D. Mateu Contestí, metgede Llucmajor; D. GuillemForteza, D. Guillem RocaWaring, D. Llorenç Bisbal,regidors lliberal, regionalis-ta i socialista respectiva-ment de l'Ajuntament deCiutat, i D. Lluís Alema-ny, D. Antoni Pou, ex pre-sident de la diputació i exbaile de Ciutat respectiva-ment. Tots els oradors,com sempre, foren moltaplaudits.

Un altre fet talment im-portant per l'histbria des'Arenal, succeí a l'estiudel 1920. Fou l'instaLla-'ció al poble de la CentralEléctrica, propietat deD. Damià Cardell i de D.Damià Pellicer. Día 17 demaig de l'any 1923, unaComissió de l'Ajuntamentde Llucmajor va venir aS'Arenal per estudiar elnombre de llums o bombe-tes d'enllumenat publicque s'havia d'installar itrobaren que amb 18 jan'hi havia prou.

L'any1920 fou un anymolt profitós per S'Are-nal. Els estiuejants d'ales-hores no eren molts, peròestaven enamorats de labarriada i d'aquella platjad'arena fina i blanca, enre-voltada de pinar i de pe-tites muntanyoles, totesplenes d'olorosos llirietsblancs —una varietat d'as-sussena—. Tots ells esta-ven entestats que la gentde s'Arenal tengués totaclasse de comoditats. ACiutat des de l'any 1916hi havia els tramvies eléc-trics que arribaven fins alColl d'En Rebassa. Aque-lla companyía no dispo-saya de medis o no teniacoratge de fer-lo arribarfins a S'Arenal. La gent,pero:), estava interessada enla millora.

Se començava a parlar,només a parlar, de turis-me. De l'entrebaulamentd'aquells entusiasmes i pri-merengues idees quetrobaren en D. FernandoAlzamora una persona co-ratjosa i animadora que sa-bia qué duia entre mans esfundà la Societat Anóni-ma "Tramvia Arenal" ambun capital de 1.001accions de 500 pessetes,quasi totes suscrites peraquells estiuejans i gent delpoble. Des del desembre

Son 15 anys que ha es-tat entre nosaltres. Arase'n va a complir una al-tra tasca. Mossen Barto-meu Gomila i Vallespirrebrà a primer de marçun Homenatge d'adrniraciói gratitut que li ofereixenels seus feligresos de s'Are-nal. Crein que ell és la per-sona amb més mérits persortir a les planes d'aques-ta revista com a "personat-ge del més". Li demanam:

—Nom complet?—Bartomeu Gomila i

Vallespir.—Qué és el que li agra-

da més de la vida?—Fer el be.—Qué li ha suposat

esser sacerdot?—Poder ajudar a moltes

persones._—I esser rector de s'Are-

nal?—Obrir fronteres.—Que opina del periò-

dic "S'Arenal de Mallor-ca"?

—Que está be.'—Qué li agrada més de

s'Arenal?—La varietat de perso-

nes.—I el que menys?—No poder-les coneixer

i tractar degudament.—Qué voldria esser i no

és?—El que som, Sacerdot!—Un problema arena-

ler?—Dos municipis amb

gent d'aplegadissa de totesles parts del Mon, de to-tes les contrades d'Espa-nya i de tots els poblesde Mallorca.

—Solució?—Fer parròquia i que

tots s'estimin.

de l'any 1920 començarenles suscripcions amb l'abo-nament inicial del 10 percent. Les suscripcionss'obriren al Foment Agrí-cola Industrial i Comerciala Ca D. Llorenç Cirerol iPons i a casa dels germansRipoll. El mateix any, lalínia fou atorgada a Ves-mentat D. Fernando Alza-mora. Dia 25 d'abril de1921 es féu l'emissió de lesaccions, i firmava com apresident D. Llorenç Rosesde Son Verí, D: Bartomeu

Per Tomeu Sbert

—Que enten per amor?—Sacrificar-se amb gust

pels altres.—Que enten per amis-

tat?—Muda i lleialtat.—Que enten per críti-

ca?—Perfeccionar al criti-

cat—Mar o muntanya?—Compaginat no cansa.—Música preferida?—Polifónica, clàssica i

folklórica.—Que admira més d'un

home?—El coratge i la cons-

tància.—I d'una dona?—Que sia, femenina, no

feminista.—La seva major satisfac-

ció com a sacerdot?—Complir la voluntat

deis meus superiors.—El major disgust?—No esser comprés.—Quina podria ser.la se-

va major alegria?—Esser comprés.—Un consell a la joven-

tut actual?—Que tengui sinceritat,

però respetuosa.—Un color?Vert esperança—Un nom?—Jesús.—A favor o en contra

de l'avortament?—Es un crimen.—Per qué?—No matarás, dels Deu

Manament de la Llei deDeu.

—Un personatge del'história mundial?

—Jesucrist.—Un fet important de

l'história?

Riutort, un promotor deCa'n Pastilla com a ge-rent i D. Pep Fontirrogcom a secretari.

(Continuará)

—El naixament del fillde Deu.

—Una época de l'any?—La Primavera.—Perdona amb facili-

tat?—Si, i me sent molt

content.—Una película?—Si. "La guerra de pa-

pá" i "Perros callejeros".—Un libre?—La Biblia.—Un escriptor mallor-

quí?—Costa i Llobera.—Conversar o escoltar?—Escoltar perque umpl,

el qui parla buida.—Que li molesta més de

la vida?—La doble cara, la men-

tida.—Com veu vosté l'esgle-

sia actual?—Amb ganes d'actualit-

zar-se.—Es com hauria d'es-

ser?—Cree que si, però és

dificil.—Qué sent ara que ha

d'abadonar la Parròquia des'Arenal.

—Tranquilitat d'haverfet amics. Illusió de conti-nuar fent-ne en el meunou càrrec.

—Un objectiu?—Fer el millor be possi-

ble., —Content amb el nounomenament?

—Molt, és una tasca pas-toral molt humana i cris-tiana.

—Qualque cosa en parti-cular?

—L'Unió fa la força isols amb amor s'alcançal'unió.

Apunts històrics III Antoni Galmes Riera

Bartomeu Gomila i Vallespir

ens contesta 40 preguntes

El personatge del mes

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

5

La Ilengua: Una responsabilitatde la premsa

Suposam que els- nostres lectors deuen tenir noticia de la tor-rentada de cartes que la premsa diaria de Ciutat ve publicant en-torn de la identitat de la nostra llengua.

El mal no és nou. Mes aviat diríem que es tracia d'una ma-laltia ja crónica que se va començar a manifestar tot d'una quehi va haver una certa tolerancia en l'ús de les llengües distin'oesdel castellà. Però de tant en tant la malaltia presenta uns perro-des de particular virulencia. Ara passam justament per un d'a-quests períodes. Es allò que anomenarn «una passa».

Les cartes, firmades amb noms i pseudònims diversos, queadesiara es repeteixen, i escrites la majoria en castellà (detallaquest ben eloqüent), han arribat a un grau d'exaltació i desmesu-ra en el to que un ja no acaba d'entendre quina doctrina defen-sen. En canvi se va fent de cada dia més clar l'objectiu que seproposen: desorientar el públic lector respecte de la identitat lin-güística i cultural de Mallorca i les iales germanes i, de passada,anar fomentant l'odi envers de Catalunya, país vinculat al nostreper la història, la tradició i la 'lengua.

Naturalment, no hi manquen les respostes o repliques; però elresultat no és aquesta Burn que hauria de brollar de la discussió,i és natural, tenint en compte que els promotors de la campanyano cerquem 41tun sinó confusió.

La Premsa Forana de Mallorca, des de la seva constitució, haadoptat una actitud clara respecte de la 'lengua del país. Molts deperiòdics que la integren ja venien fent-ne un cert ús (el que lipermetien les circumstàncies). Després, a mesura que les lliber-tats polítiques s'han anat eixamplant, hi ha rebut un cultiu cadavegada més ample sense que el fet haja provocat cap tensió greuni cap histerisme digne de menció.

Sobre la identitat de la nostra llengua, les seves fronteres, lesafinitats i les diversitats entre els dialectes que la componen, i elnom més adequat a tot el conjunt i acceptat científicament arreudel món, és a dir, el de ¡lengua catalana, els especialistes en lamateria ja s'han pronunciat fa estona. Les hauríem de considerar,doncs, qüestions resoltes i no veim cap motiu per haver-ne de ne-gar cap sense arguments racionals.

Per altra part, creim que la premsa mallorquina té l'obliga-ció de proporcionar als lectors una informació objectiva i honra-da dels fets, no solament per amor al país mateix, sinó per sim-ple dignitat professional, i no veim gens clar que el lector corrent,donada la ignorancia i els prejudicis regnants sobre el tema, fo-mentats durant el Harguissim període de la dictadura, rebi les cla-rificacions necessàries sinó tcit el contrari.

Creim que tots els mallorquins capaços d'apreciar certs valorsestaran d'acord que la llengua és un bé del patrimoni cultural, nosolament nostre sinó de tot el conjunt de l'estat i així ho procla-ma la Constitució. Per altra part, és un dret reconegut pels altsorganismes internacionals, el de conservar la pròpia llengua. Quanuna "lengua se perd, se'n ressent tota la cultura universal, i quanun dret lingüístic és atropellat, se'n ressent tota la Justícia.

La premsa mallorquina té un paper en aquesta tasca comunai si per negligència, covardia o mala fe l'abandona, contraurà unagreu responsabilitat davant el poble, que, si és cert que la veri-tat sempre sura, a la llarga, la hi haurà d'exigir.

Quam iniciam el segon any de vida dela nostra revista, volem fer unes conside-racions sobre el perquè de l'ús de lanostra llengua a s'Arenal de Mallorca.

La e ostra postura ha estat evident ino gens dubtosa des d'un principi: em-prar la nostra llengua procurant fer-ho demanera senzilla, clara, lo més planerapossible, inclús utilitzant les variantsdialectals a certes seccions i respectantsempre el gusts i preferències dels nostrescol.laboradors, sacrificant a vegades laclaredat a la correcci6. Al principi mésd'un lector se'ns va queixar de que publi-cassim en mallorquí —que no és més quela forma que ha pres el català a Mallorca-

procuravem explicar-los les nostresraons. Es curiós que actualment qualcundeis que protestaven per aquest fet hacanviat d'opinió i ens ha alabat la nostradecisió.

I és que partim d'un contrasentit fla-grant i lamentable: quan hem d'escriure,la tendancia és fer-ho en castellà. Es adir, parlam una llengua que no sabem es-criure.

La culpa no és nostra, no és deis quepatim aquesta situació; els culpables sónels que ens han imposat, amb mires in-teressades, una educació que tenia, i té,per objectiu eliminar la nostra conscién-cia de poble.

Hem de plantejar-nos seriosament lanecessitat de superar aquesta situació.I pensara que tot está en superar la por

que tenim. Fora por! Es tracta d'escriu-re tal com parlam. L'ortografia, que ésun dels temors més freqüents, no had'esser un obstacle. Tot és qüestió de go-sadia, de fixar-nos en lo que llegim, deposar-hi atenció, de començar fent fal-tes, per!) posant interés en eliminar-lesa poco a poc i minorar de cada dia lanostra expressió.

Pensem que el punt de partida, mal-grat lo molt que s'ha treballat en contra,és encoratjador. A nivell coloquial, a ni-vell parlat tenim una llengua ben viva.Hem perdut moltes de coses des del1715: sabem molt poc de la nostra his-tòria, de la nostra cultura, de la nostratradició de govern; la nostra personalitatcom a poble no és morta, per?, está benadormida. Ara bé, hem conservat ambtota la seva vitalitat la nostra Rangua quefa més de set-cents anys parlava i escri-via el nostre Ramón Llull precisamenta la nostra contrada, al puig de Randa.

Amb la nostra revista voldríem haveraportat el nostre granet d'arena a la tas-ca de recobrament de la nostra llenguaa tots els nivells; és, evidentment, unapetita llavor que voldríem que fructifi-cás. Es tracta, com dèiem, de perdre lapor, el temor al ridícul, i d'escriure talcom parlam.

No oblidem aquellas paraules, plenasde sentit, del mestre Marià Agulló:"poble que sa llengua cobra,sa recobra a si mateix".

Per qué escrivim en lanostra llengua?

CONSTRUCCIONS J. RIVAS MASESPECIALISTES EN MANTENIMENT

D'HOTELSCANONGE MATEE] ROTGER, 25

TEL. 26 48 53

Renault

EXPOSICIO 1 VENDACotxes nous i usats

Sant Cristbfol, 6 Telèfon 260001

S'Arenal de Mallorca

Agent: Bartomeu Jaume 1 Nadal

Carrer Salut, 21S'Argenter de S'Arenal

CARNISSERIAES PONT

(ABANS CRESPI)

TOTA CASTA DEPRODUCTES ChRNICS

Carretera Militar, 641

Argenteria Rellotgeria

MARINA

El que ens costal'alcoholisme

MERCERIACESPERANCA

UNFECCIO IMUNTATGE

DE CURTINESCarrer Salut, 18. Teléfon 26 54 09.

6 S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

La vivenda: Un dret,una necessitat 3)Les modernes vivendes socials

El nombreincreible debegudesalcohóliquesposadesa la venda

A la "Viexpo 74" deMadrid han concursat184 firmes i més de2.000 marques diferents,est aren representat totsels vins espanyols i begu-des alcoholiques afins.

El volum i multiplicitatpublicitaria a favor delconsum de begudesligues: 4.000 spots publi-citaris a l'any iniciant al'alcoholització massiva detots els sectors socials i enel mitjá més poderós decomunicació cultural,la televisió, a més de lapremsa, revistes, cine, mu

-rals, ares, exposicions,vins d'honor, etc.

Segons els metges Frei-xa i Larios de Barcelona,l'any 1970 s'invertiren2.300 milions en publicitatproalcohhlica. Amb aques-

-ta Cifra es podría dotar alpis clp 5.000 llits hospita-

láris a l'any. (Un litre devi costa menys que un litrede llet).

L'ANY 1978 EL VALORTOTAL DE LA -

PRODUCCIO DEBEGUDES

ALCOHOLIQUESS'ESTIMA EN

60.000 MILIONS DEPESETAS

D'aquests 60.000 mi-lions de pessetes. 7.000milions foren recaudatsper hisenda en concepted'impostos. Alzó sensecontabilitzar la importa-ció de Wisqui, anís, vinsetc... Pareix esser queHisenda vol introduir ogravar un impost espe-cial sobre l'alcohol i elseu consum. Servirá,potser, el que es recaudiper a finançar la construc-ció d'hospitals i dispensa-ris especifics per a ma-lats alcohólics i toxich-mans no alcohòlics?

L'ALCOHOLISMECOSTA MES DE

2.000 MILIONS DEPESETES ANUALS AL

NOSTRE PAIS

Pérdua económica insig-nificant si se compara ambles greus malalties que

deriven de l'alcoholisme.Sostenguda per forts inte-ressos econòmics, la ventade vegudes alcohóliques ila seva publicitat aumen-ten sense cap control es-tatal.

Dins Espanya hi ha mésde dos milions d'alcohò-lics, la qual cosa suposamés del 10 per cent de lapoblació laboral activa,S'estima que 2.000 alco-hòlics crònics estan tancatsdins hospitals siquiatricsdurant un any. Es conside-ra que són 12.000 els quepateixen cirrossi alcohòli-ca. Les avenes de tràficmotivades per l'alcoholprodueixen 36.000 ferits.Més de 150.000 avenesde treball són ocasionadesper l'alcohol. Totes aques-tes cifre indican que elcost directe arriba als2.000 milions de pessetes.

Aixi, la suma de costsdirectes i indirectes ensdona unes perdues esfe-rid ores. Aquest és l'altpreu que paga el paístots els anys per l'inciden-cia de l'alcoholisme i elsproblemes d'extraordinà-ria magnitut quantitativai qualitativa que d'ell esderiven.

DELEGAC IONDIOCESANA

1.—VIVENDES INSU-FICIENTS. El primer ques'ha de dir és que el nom-bre de les vivendes socials,que es contrueixen ara oque s'edificaran en un pro-per futur, és absolutamentinsuficient. Quasi cinc cen-tes s'aixecaran al Polígonde Llevant, de Ciutat, i, se-gons s'ens ha informat,foren de 2.500 les sol jici-tuts rebudes a l'Ajunta-ment de Palma.

2.—VIVENDES PETI-TES. L'Administració haadoptat la planificació del'habitat i les mesures enmetres quedrats normalsen tota Europa quan lesfamílies, que acostumena viure en elles, manquenquasi absolutament de pla-nificació familiar: matri-monis joves amb fills petüs

moltes vegades, ambels padrins vells; immi-grats, que acolleixen fre-cuentment altres immmi-grants...

3.—VIVENDES AMBMANCA D'INTIMITAT.En aquestes cases, perl'acumulació del pisos—fruit de l'escandalosa iconsentida especulació delnostre sól— no sols nos'amortigüen els renous si-

nó que semblen multipli-car-se: les veus, les televi-sions, les discussions i co-rregudes, tot, s'afica dinsles cases i sembla estar dinscada una d'elles.

Els materials, de quali-tat dubtosa, al manco enles vivendes acabades fatres o quatre anys, tambétenen culpa d'aquestamanca d'intimitat. Les exi-gències de l'Adminitracióen aquest camps, de cadadia més nombroses, espe-ram que ajudaran a unasolució d'aquesta deficién-cia.

4.— VIVENDES SEN-SE L'EQUIPAMENT I LAINFRAESTRUCTURA SO-CIAL ADEQUADES. L'es-mentat Polígon de Llevantn'és un bon exemple:sense il.luminació, pa-teix —entre altres coses—una greu inseguritat ciuta-dana, la manca de serveis detot tipus i de jardins (iaixò que l'espaï obert alláés gran).

L'Ajuntament no volacceptar unes vivendesque el Ministeri de la Vi-venda ha abandonat sen-se acomplir les exigènciesminimes, previstes a la llei.

Però, malgrat que l'Ajun-tament tengui la raó, sónels ciutadans d'aquellabarriada ciutadana elsque paguen les conseqüen-cias des de fa més de tresanys, sense que la situa-ció sembli millorar a culi-

termini.La problemática de la

vivenda és complexe igreu. El que aquí hem dit,en els tres articles dedicatsa aquest tema, pot donarsols una idea d'algunsaspectes d'aquest proble-ma. Cal enllestir solucionsurgents. Per això mateix,demanam des d'aquí queels més directament inte-ressats en l'asumpte —Ad-ministració, Ajuntaments,famílies sense casa i asso-ciacions de veins— s'asse-guin a la taula de la nego-ciació i el diàleg per talde trobar, prest, els millorscamins de sortida.

Però cal que tots, quetambé estam interessats enla constricció d'una socie-tat més justa, col.laboremamb les nostres denAncies,sugeriments i solucions.

EQUIP DE REDACC10

PE- 513112

1.7 ,s ,W.57777,5 ,

00081, F.117,

;E.CRETlI,I

Hem eetudiat amb tota atenci6 la petícié decess16 a l'Associaci6 de velnata de Son Sunyerdel local que existeix damunt el consultori.

Li puc dir que estam completament d'acord =amb el plantejament que fa damunt la utilitsaci6d'aquest local 1 que efectivament creim que had'esser utilitgat per les diferents Associacionso Clubs de S'Arenal. Per6 també creís que és convenient que estigui sota el control 1 administraci6 de personal municipal que esperas que prest.pugui comengar a preetar serviría.

Palma Je Mallorca, 15 de Pehrer 1902.

Senyor President de l'Associació de Ve/liste de Son Sunyer. S'Arenal,

S'ARENAL DE MALLORCA / MÁRÇ 1982

El local de damuntel Consultori

Al.lotes de S ArenalAquest mes passat, el president de l'associació de vei-

nats Son Sunyer va dirigir una instancia al batle de Ciu-tat, demanant el local de damunt el Consultori per acentre cultural. Un lloc amb biblioteca on puguin reu-nir-se les diferent associacions i clubs de s'Arenal, a onla gent pugui anar per fer gestions, demanar informa-ció etc. Vet aqu í la contesta del senyor baile de Ciu-tat:

Nous guardies debarriada

S'ha presentat a la nos-tra associació de veinatsel nou policia municipal des'Arenal. El seu nom ésJoan Mut i Garcia, ésd'Establiments, te 23 anysi és fadrí. Ja ho saben sesarenaleres, pot ser un bonpartit. L'atletisme és la se-va afició principal.

Una quinzena els ma-tins i l'altre els horabai-xes está al servici dels are-nalers, de moment es potlocalitzar a l'entrada i sor-tida dels nins de l'escolanacional, més envant dis-posará de radio-telefon co-nectat al 092 i d'un vespi-no per desplaçar-se ja quela seva demarcació va des-del torrent dels Jueus fins

el balneari 2. Un serveique ens agrada molt delnou policia, fou l'aferradade cartells de SA RUA.Era ben hora que els poli-cies ens ajudassin i nohaver-ho de fer tot els-membres de l'associació.

Na Joana Bover i Velasco, va neixer fa 16 anyss'Arenal. Va anar a esco-la a Ca ses Monges des deguarderia fins a octaud'EGB, llavors va fer fins asegond de BUB a l'institutMa. Antònia Salva de Lluc-major.

Si hi hagués hagut uninstitut a s'Arenal hauriescontinuat els estudis?

No m'agradava estudiar,a més tenia problemas ambalguns professors. De totesmaneres un institut fa mol-ta falta a s'Arenal. Moltade gente deixa els estudisper aquest motiu.

Quin esport practiques?Footing.Els al.lots juguen a fut-

bol, basquet, petanca... Perqué jugau tan poc les al.lo-tes?

Les al.lotes tenim moltafeina, fer el menjar, escu-rar, estudiar, no tenimtemps com eh homes.

Principal tret del teucarácter.

Carácter obert, cosaque a vegades me dona dis-gusts.

Que prefereixes en unhome?

Que sápigue compartirles meves opinions.

I en la dona.Lo mateix.Ocupació preferida?Escoltar música i bailar.El teu somni de benes-

tar?Tenir un home que

m'estimi i salut.Un color?Verd.Un aucell?El gorrió.Una flor?La rosa vermella.Un nom?Rafel.Que és el que més de-

testes?La falsedat, la manca de

comp an y oniaQuin carácter històric

desprecies més?Els nacis.Quin fet militar admi-

res més?No capQuina reforma política?No m'agrada la política.Segons el cap de Policia

de s'Arenal el 70 per centde delinqüens de la zonahabiten a s'Arenal. Quepenses d'això?

En lloc de tancarlos a lapresó els duria a fer tre-balls forssossos.

T'agrada l'ambient des'Arenal?

S'Arenal és un dels mi-llors pobles de Mallorca.M'agrada molt.

Independència de s'Are-nal?

Un poble xapat no potanar be mai. Sense ajun-tament no podrem solucio-nar mai els nostres proble-mes.

Aquests dies has estatelegida secretàriatária del ClubParroquial Tots Junts. Quéés aquest club?

Aquesta terraEls diaris de Ciutat

Qualsevol foraster arribat de fresca Mallorca, llegint els diaris de Ciu-tat podria arribar a la falsa conclus-sió que els mallorquins no tenen al-tra preocupació que la de la llengua.autóctona; quan tots sabém que sihi ha un tema que no lleva la son aningú, i sobre tot als anticatalanis-tes és aquest. Però els diaris de Ciu-tat estan empenyats en demostrar elcontrari i amparant-se en un supo-sat dret a la llibertat d'expressió,que si molt convé, seran els primers.en conculcar, nó s'estan de publicarcap carta de contingut anticatalá.De les altres sí que de tant en tantn'extravien alguna.

Aquestes cartes no ens han de fer-suposar que els anticatalanistes his-tèrics siguin gaire, ja que als quatrediaris apareixen la mateixa mitjadotzena de persones, així noms com.els de Jaime Martorell, Feliu Truyolsetc. ja comencen a ser "coneguts.Tots aquests noms corresponen asenyors ia d'edat; tots varen fer laguerra i la varen guanyar! Amb aixòja ho hem dit tot.

Fa una partida d'anys En Franco,

Som un grup d'amics,alguns amb ganes de ferfeina.

Aquest club, és oberto preferiu esser pocs?

Qualsevol jove de s'Are-nal hi és ben arribat.

Que opines de la revis-

ta "S'Arenal de Mallor-ca"?

Esta molt be. Ens per-met expressar les nostresopinions. Ja era hora detenir una revista en ma-llorquí que impulsas la in-dependencia del nostrepoble!

qué alludeixen, no és més que hipo-cressia que en-alguns casos ha arri-bat a uns graus de refinament i vir-tuosisme allucinant. Voleu un botóde mostra? En motiu de l'homenat-ge que aquests dies hom ha retut aFrancesc de B. Moll el «Diario deMallorca» li va dedicar tot un edito-rial en el qual no apareixia ni unasola vegada el mot «Català». Trac-tant-se d'En Moll hem de convenirque ni els circs més afamats delmón presenten jocs d'equilibri tanesnectaculars com l'esmentat edito-rial.

PEDRADALa delegada del Ministeri de Cul-

-tura, la delegada del Ministeri d'E-ducació, l'honorable Alberti i en ge-neral els polítics de la U.C.D. no sa-ben si. a Mallorca es parla el catalào l'hotentote.'Srde veritat tenen ga-nes d'aclarir-ho d'una vegada i jaque no varen tenir ocasió de fer-hoquan anaven a escola, els podria re-comanar un método a l'abast del seucoeficient intellectual: no estariamalament que es tornassin matricu-lar a Lo .d'E.G.B.

Deu l'hagi perdonat, encara era viu,erran de l'afer d'En Pep Gonella, el«Diario dc •Mallorca»wa decidir po-sar punt a la polémica i va anun-

: ciar que no publicaria pus escritsreferénts a aquest tema, ja que con-siderava que la discussió havianat de si tul- quant podia dar. ¿Per-qué aquests darrers anys els diarishan tornat a obrir les se-ves pagi-r— als anticatalanistes que tanma-

ci , han estat incapaços d'aportarcap nou argument que ja no hagues-sen exhibit fa deu anys? Si ens hemd'aiendre a uns quants articles defons publicats a «El Dia» tot es deua la necessitat de contrarestar elsexcessos dels catalanistes. ¿Quinssón aquests excessos? D'això no enparlen. Ja saben que a «El Dia» sónmolt conservadors i mesurats, peraixò observen al peu de la lletral'antic precepte que recomana di-vulgar el nom del pecador i amagarel pecat.

Per si qualcú encara no se 'n'haadonat, ha arribat el moment de dirben clar que els diaris de Ciutat nojuguen net ni són imparcials i quela suposada llibertat d'expressió a

SABADO - SAMEDISATURDAY - SAMSTAG

20 Febrero 1982

•

twattuvmQklyz Pitdatm

L'emissora de FMde Mallorca,discriminada

La Promotora Mallorquina de Mitjans deComunicació, constitaida per 680 socis i més de setmil signatures de supon, amb la normalització del

català coma objectiu, no ha rebut la concessió per al'emissora sol. licitada

La Ciutat de Mallorca. (Se-bastià Verd).— El Partit So-cialista de Mallorca ha ma-nifestat públicament laseva protesta contra la dis-criminacló de qué ha estatobjecte la Promotora Mallor-quina de Mitjans de Comu-nicació en relació amb laconcessió d'autoritzacionsper a emissores de freqüèn-cia modulada. A la Promoto-ra, no li n'han concedidacap, tot i ésser una de lesprimeres societats que lava sol-licitar. La nota delsnacionalistes assenyalaque arran de les informaci-ons aparegudes a lapremsa sobre les dutorItza-cions d'emissores de FM ales Illes Balears, realitzarencontactes amb la junta degovern de la Promotora, laqual manifesté «no haverrebut cap notificació admi-nistrativa referent a lessol-licituds d'obertura 1 ex-plotació d'emissions en FMque l'esmentada societat tépresentades-.

El PSM assenyala en elseu escrit que la discrimi-nació en aquest cas és evi-dent, ja que el projecte pre-sentat per la promotora mal-lorquina pretén com a ob-

jectiu fonamentat la norma-lització de la nostra llenguai cultura. Al mateix tempsrespon a l'anhel popular,com ho demostra el fet quesigui constituida per 680socis de diferents esta-ments socials, creences i fi-liació política. Té, per altrabanda, el suport de més deset mil signants i també elsuport institucional de lamajor part d'institucions

La societat PromotoraMallorquina de Mitjans deComunicació, S.A., va serconstituida el febrer del1979, 1, per tant, pot serconsiderada capdavanterade les FM. Particularmentsembla fácil de demostrarque la seva sol-licitud ésanterior a la major part deles emissores que s'hanconcedit. El PSM, com lamajoria de ciutadans, noconcia, almanco oficial-ment, els arguments em-prats per a donar respostaa les peticions. Paró. a lallum de les concedides,s'ha de creure que la discri-minació soferta per la pro-motora és un fet arbitrad ique en conseqüènciaobliga a emprendre les ac-cions polítiques adients.

La segregació de Sarrià iSalt demanaun estudi econòmic

Girona. (MercóCarbó). — Cal que es re-specti la voluntat deis.sarrianencs i saltencspel que fa a l'expedientde segregació de laciutat de Girona. Així hoha dit el Cotlegi Oficiald'Arquitectes Tècnics IAparelladors de la pro-víncia en un comunicatque s'ha fet

Els tècnics de l'ar-quitectura han basat lluropinió en el fet que la in-corporació de Salt iSarria a Girona va serdecidida pel ministeri deGovernació sense con-sultar la voluntat de la

gent que hi viviá. «Ambla independencia delsdos municipis esmentats—diu el comunicat—s'imposa la realitat desospesar la necessitatde crear prèviament unamancomunitat de serveisd'interés cornil..

El Col.legi d'Arquitec-tes Tècnic i Aparella-dors de Girona conside-ra que en l'expedient desegregació s'havia d'ha-ver posat a informaciópública un estudi econò-mic de l'esquema de fun-cionament i J 'cost de lanova estructura admi-nistrativa.

1:1111-eiHOTEL PLAYA GOLF

BOTIGA DESOUVENIRSOBJECTESDE REGAL

PERRUQUERIESDE

SENYORESI CAVALLERS

INSTITUT DEBELLESA

SAUNA-MASATGESBEAUTY FARM

CTRA. ARENAL, 368 - TEL. 261824 PLAYA DE PALMA (MALLORCA)

DISCOS STOPCARRER TERRAL

DEVORA EL CLUB NAUTIC

S'ARENAL DE MALLORCA

SJ ¿IR DE.R

• 1..1f

I 1 ;11•Mlár

I i.3 .11Ti1 0 S' •

..i1 .,) ,

Plaça ReinaAta Cristina s/n.

Tel. 266815-5-ARENAL

8 S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

La gentAl delegat de l'Ajunta-

ment de Llucmajorcauen malament les festesd'hiveni. El batle Clar te-nia ganes de potenciar almàxim el nostre carnaval,ho va dir i ho varem es-criure: "potenciarem fí-sica i economicament elcarnaval de s'Arenal". AlSenyor Rodriguez Valen-cia però això no li va bei a la comissió informa-tiva de cultura referent alcarnaval —nosaltres no hierem, per?) com si hihaguesim estats—, va reta-llar al màxim la potencia-ció económica, 25.000pessetes és ben poc. Debanda de música res de resi això que una banda demúsica és essencial a uncarnaval. Fins i tot posendificultats a deixar els capsgrossos als joves del Clubposant per excusa que perSant Antoni els perderenun pedaç o dos dels ves-tits. Més se perdé a la gue-rra de Cuba. Total, que elsI111majorers ami , el dele-

gat de l'Ajuntament que,

és arenaler, al cap davant,no ens ajudaran massa apotenciar unes festes decarnaval que de cara al tu-risme poden ser ben renda-bles.

A Ciutat no són moltmillors. Allá si que parti-cipan-1 a la Comissió deCultura amb veu i sensevot. Indigna que progra-min una RUA de dos mi-lions de pessetes, —nomésper propaganda a la prensa450.000 pessetes—, i as'Arenal, el rebost de Ma-llorca fins i tot en PacoLeza reconeix que ho somel REBOST, ens concedei-xin 100.000 pessetes.

Pessetes de les que quanarribin tendrem factures irebuts ja ferá un parellde mesos perquè els Ajun-taments tenen la costumde pagar tard. I dig queguardam les factures per-qué sempre hi ha els mal-pensats de torn. Si SantVicenç de Paül aixiqués elcap li feria un sennoneta qualque monge malpen-

sada. Q els de les asso-ciacions de veinats al igualque les altres entitats quees bellugan per s'Arenal notenim un sou oficial comel regidors i funcinaris delsajuntaments. Feim feinagratis et amore i ho po-dem fer perquè tenim unsou o som directors dequalque cosa, jo ho somd'un periòdic i En Tonides Jamaica ho és del seuRestaurant, vivim austera-ment sense que ens man-, iui quassi res.

A les festes de Sant An-toni no hi vam verurecap hoteler. En Canals te-nia feina, En Vidal es va

perdré, En XAMENA queés el president de tots es-

. tava convidat al dinar i nohi va venir. Se comprenque no vulguessin dinaramb el Batle de Ciutat que

és socialista, el que no secompren és que no vol-guessin fer els honors albatle de Llucmajor que esde dretes.

Un altre dia convidarenel BISBE de Mallorca aveure si venen i si això nodóna resultat sempre ensqueda el recurs de convi-dar al Ministre RodríguezMiranda.

I és que els nostres ho-telers pareix que no sabena quins temps o a quinpaís viven. Fan uns progra-mes de CARNAVAL i elsfan en quatre llengues.lotes quatre forasteres.Que passa, estimats? Esque no som prou impor-tants o no som prou co-mercials? Que la dictaduraés morta i que el catalàamb l'Estatut d'Autono-mia será oficial i Panglésno, és i será un fet benprest.

No siau així que Espa-nva al igual que Roma, no

, rs.

Ferro Vell-cotxes averiatsTota casta de xatarra

TRANSPORTSCASTELLANOC/. P. Rafel Serra, 19-A baixos

Tel. 262025

RENAVENTURATS els qul s'empobreixen per invertir i crear llocs detreball, perquè acumulen accions del Regne.

BENAVENTURATS els qui renuncien a una pluri-ocupació o a uneshores extres, perquè tenen un lloc assegurat en el Regne.

BEIIAVEIMIRAll els funcionaris públics que treballen pels assumptesdels altres com si fossin cosa seva, perqué Déu ho tendrá en comp-te.

BENAVENTURAIS els qui no s'aprofiten de la situació de crisi peraugmentar ei seu yuany, perque saben a on tronaran el beu bene-fici.

BENAVENTURATS els política i sindicalistes, que s'esforcen a crearautentiques solucions a l'atur, parqué acceleran la vinguda delRegne.

BENAVENTURATS serem tots quan deixarem de dir: "Si no me n'apro-fit, se n'aprontará un altre"; quan deixarem de pensar: "Si tothomho fa, no deu ser dolent"; quan deixarem de raonar: "Respectantla Ilei puc fer el que vulgui", perquè llavors la vida en societat seráun avanç de la felicitat del Regne.

AIXÒ TAMBE VA PER TU 11

s. MaryVenda de material foto-gràfic.Revelats i còpies en 24horesDescomptes especials pera residents.C/ Marbella, 43Enfront de l'HotelKontilci.

CAFETERIA-43AR

JOAN CARLES(Abans Bar Manila)

Plats combinats - desdijunis - variats - paelles - ham-burgueses

Obert tot l'anyCarretera Militar, 629

Tel. 261032.

C) 1azILIEn

AUTO ESCUELA

Llucmajor: Pescadors, 15 Tel. 660246.S'Arenal: Placa dels Nins, 3 Tel. 264351.

Pista pràctiques, Tel. 661725.

Sa r Restaurante

stOS naViOSTAPES VARIADES, BODES,COMUNIONS, BANQUETS

CARRER MENORCATEL. 263080

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

ASSOCIACIO DEVEINATS

Tots els dilluns a les 6de l'horabaixa,

reunió al Bar Jamaica

FORN CA'N DAMIAEspecialitat en: Ensaimades,Coques cafeteria, Coques

de noces,Pastisseria en general

Piaca dels Nins Telefon 266398S'Arenal de Mallorca

Els dilluns a les 9,30 En Tomeu Sbert informa desde S'Arenal.

.Els dilluns —quan el primera regional preferent hajugat a casa— a les 8'30 i per F.M. En Mateu Joandona la crónica esportiva.

Els dimarts a les 13,30 a la veu dels pobles, En Ma-teu Joan informa des de S'Arenal.

I , RADIO POPULAR ES COSA NOSTRA

CartelleraSala Virginia

¿Cuántas Ottuity.*ha encontrado en ~vida que

raemacan un 10 ?

BLAKE EDWARDSlag

La mujer perfectaUna comedia

sabrosamente tentadora para los6) adultos que cuentan

una p* OPUOil PCTURES

trames cle mune. Srt. O u. warne

I"Bar Mesón

et Pueblo-PA AMB OLI-FRIT MALLORQUI-CARAGO LS

María Antonia Salvá, 51.

BAR1111PLOCAL AMPLIAT

Ambient molt agradable

Entre els Balnearis 6 i 7

Cada setmana, de divendres a diumengeBonet de Sanpedro amb el seu showI la Gran Orquesta Badia de Palmaamb la seva genial cantant CAROL

Platge de Palma, sortida-no. 5 - Telèfon: 26 32 57

10 S'ARENAL DE MALLORCA / MARÇ 1982.

No és la primera vegadaque he comentat que ésmolt dificil fer la progra-mació per tot el mes, sen-se que, a la fi, s'hagin pro-duït alteracions a la matei-xa.

El mes passat m'ha do-nat altre volta la raó. Lacartellera que anunciavem,ja a la segona setmana defebrer va quedar desfassa-da degut a que, per cir-cunstáncies diversses, es vacamviar el sistema de pro-gramació, fent-ne un detotahnent nou, amb canvissustancials, tornarem alsquatre programes setma-nals i canviarem el dia derepetició dels programes.

De manera que ara, se-guint aquesta nova moda-litat de programació, seprojecta un programa ex-clusivament pels dijous, unaltre pels divendres i dis-sabtes, un altre programanomes pels diumenges i unaltre programa els dillunsi dimarts.

Esperam que aquestmes de marc amb l'arri-bada de la primavera, nosurtin noves idees que ensfacin camviar els plans tal

com els tenim ara. No obs-tant això, vull fer constar,també una vegada mes,que sempre que es pro-dueixen aquests camvis,són per a minorar allò queestava previst i adabtar mi-llor les projeccions a lesnoves circunstáncies.

I ja aficats a comen-tar la programació previs-ta pel mes de marc, caldestacar que hi ha un pa-rell de películes de recentestrena a Ciutat, i quetendrem l'oportunitat devisionar a la nostre SalaVirginia. Ens referin a LASCALIENTES SUECAS DEIBIZA, EXTERMINIO,YO CRISTINA F, que en-cara está en cartellera aCiutat, PENA DE MUER-TE PARA UN MENOR,ARTHUR I LA SEGUN-DA GUERRA DE LOS NI-ÑOS. Per altre banda, pe-lícules de renom con 10LA MUJER PERFECTA,película que va llançar an'en Bo Derek i a n'enDudley Moore a l'estrellat,aquest darrer també prota-gonista d'ARTHUR, ELALANIO superreposicióamb l'inoblidable John

BACOMOCada vespre a partir de

les 9,30, música de disco.

FLASHA partir de les 10, cada

vespre, discoteca.

CLUB LATINODivendres, dissabtes i

diumenges, a partir de les10, dues orquestes.

BOLEROCada dia, de 15,30 a

19, gales tercera edat. Di-vendres, dissabte i diu-mentge, a partir de les 22,ball amb orquesta.

CANNABISCada vespre, música de

Wayne, MC VICAR -quenarra l'histbria d'aquesttristement célebre delin-qüent-, MANOS DE SE-DA, -una altre divertidacomèdia del n. 1 italiàque és n'Adriano Celen-tano-, INUNDACION,ABANDONADOS EN LAISLA PERDIDA, STARCRASH, MANAOS, GRU-PO SALVAJE i LOS PRI-MEROS GOLPES DEBUB CASSIDY Y SU-DANCE KID entre el gène-re de películes d'acció.EL PERISCOPIO amb naLaura Genser, PATATACALIENTE amb n'EdwigeFenech, LAS DELICIASDE LOS VERDES AÑOSamb na Maria José Cantu-do i, LOS BINGUEROSamb en Pajares i n'Este-so, dintre del gènere frivol,i per ultim, la tomada ala nostra pantalla d'enLluís de Funes a ELAVARO.

Com podeu comprovar,novament una cartelleraben assortida que agafatots els estils i gèneres,per a tots els qui amb laseva assistència fan possi-ble aquest esforç.

disco, dissabtes i diument-ges gales juvenils a l'hora-baixa.

Club El Buho VerdeBAR TOP-LESS

A partir de les 21,00ambient molt agradable.

Platja de Palma, entrebalnearis 6 i 7.

DISCO CHICCada vespre a partir

de les 10.Tres videos, quatre bars

i un conjunt de fontanellesi plantes que us transporta-ran a nits meravelloses.

Platja de S'Arenal, Bal-neari, 3.

Nigth ClubMAKIA VELO

Cada setmana de diven-dres a diumenge. Bonetde Sant Pere, amb el seushow especial i la granorquesta Badia de Palmaamb la seva genial cantantCarol.

Platja de Palma, sorti-da no. 5.

BINGO BAHIADE PALMA

Servei de bar i snack.Carrer del Gran i Gene-

ral Consell, 38 - S'Arenalde Mallorca.

Dia 4. Acció i lluita aLOS GUARDAESPAL-DAS DEL KARATE, i lapelícula eròtica de mésèxit recent LAS CALIEN-TES SUECAS DE IBIZA.

Dies 5 i 6. Bo Derek,la sex simbol n. 1 ara, alsEstats Units, juntamentamb Dudley Moore a - 10"LA MUJER PERFECTA,de complement ESTIGMA.

Dia 7. Una nova aven-tura de Tarzán-WeysmüllerTARZAN I LA SIRENA ila superreposició EL ALA-MO amb en John Wayne,l'etern vaquer.

Dies 8 i 9. TRAGEDIASEXUAL DE UNA ME-NOR la película S delsdilluns i dimarts i MAC-VICAR ux relat trepidantde l'histbria del famós de-linquent.

Dia 11 Sofía Loren tor-na a la pantalla ambANGELA, una cbmediadramática de profund con-tingut i, PATATA CA-LIENTE, amb tota l'exu-berant bellesa sexyd'Edwige Fenech.

Dies 12 i 13 Extraor-dinari programa amb EL

wERISCOPIO, una explosi-va combinació ambl'humor de SAZ A i el se-xy de Laura Genser, a més,la superproducció, EX-TERMINIO.

Dia 14. Adriana Celen-tano segueix a la bretxaa MANOS DE SEDA i dinsel mateix programa, SIARCRASH (xoc de galatxies).

Dies 15 i 16. MaríaJosé Cantudo y PacoAlgora a LAS DELICIASDE LOS VERDES AÑOS ila película més forta recensortida de les cartalleres deCiutat "YO, CRISTINAF".

Dies 18 i 19. Fantàsticprograma per a tots els pu-blics en honor a SantJosep: ABANDONADOSEN LA ISLA PERDIDA imés acció a INUNDA-CION.

Dia 20. Jamai l'Oest esva banyar amb tanta sangcom a ¡GRUPO SALVA-JE! dues hores i mitged'acció i mort.

Dia 21. Qui és, MIS-TER "X"? i toma enLluís de Funes a un altrede les seves divertides crea-cions EL AVARO.

Dies 22 i 23. La pelí-cula S d'aquesta setmanaés d'allò més fort i eròticORGIA DE NINFOMA-NAS. A més, PENA DEMUERTE PARA UNAMENOR, justicia?

Dia 25. LOS BINGUE-ROS. No necessiten pre-sentació, són en Pajares in'Esteso. A continuacióuna aventura espectacular,MANAOS.

Dies 26 i 27. DudleyMoore, l'heroi de "10",ara és ARTHUR el seuèxit més recent, a mésMarcelo Mastroiani a DO-BLE ASESINATO.

Dia 28. El darrer diu-menge del mes, la bombadel març LA SEGUNDAGUERRA DE LOS NIÑOSi per si fos poc, LOS PRI-MEROS GOLPES DEBUD KASIDI Y SUDAN-CE KIDD.

Dies 29 i 30. Se sentijove i vigorós visionant ELINCANSABLE PROSTI-TUTO classificada S i unaltre S que ho és per laseva cruesa, MIEDO ENLA CIUDAD DE LOSMUERTOS VIVIENTES.

El cine queveurem

Per Lluís M. Segura

La nit

DisfressesDe L'Avui

S egurament ja no podré conèixer mai elplaer de disfressar-se. Dic «plaer»

perquè la gent que es disfressa sembla ques'ho passa d'allò més bé, i dic «mai» perquèsi he viscut tants anys sense disfressar-meper Carnestoltes ja no és previsible quecanvií de costums. Hauria d'arrossegar-m'hila facecia espontània d'un grup d'amics.

Disfressar-se és un instint antiquíssim del'ésser humà, com bailar, fer focs, posar-semascares, pintar-se... Amb el permís delsmeus amics naturistes, em sembla que el re-trobament del nu —que és la forma més«austera» d'anar «vestit»— és el producted'una determinada «civilització» ja l'orca so-fisticada, mentre que la disfressa (i les peceshabituals de vestir, que sempre són simbòli-ques d'alguna cosa) és l'exponent d'una «cul-tura». Una cultura que els segles, les religions

els Estats han desvirtuat, o han mirat d'a-daptar a les seves conveniències. Es evidentque el carnaval está Iligat a la quaresma—sense quaresma el carnaval no tindriasentit— i per això és una manifestació que calestudiar dins la història del Cristianisme. Elque passa és que l'instint que deia és moltmés antic, es troba en els rituals orgiástics i$primaveraLs», per entendre'ns, i desprésd'una segles de domesticació cristiana l'im-puls va perdent la justificació pre-penitenciali recupera el carácter de manifestació espon-tánia de l'espècie humana. El que el nostretemps hi ha afegit és la dimensió turística.

La disfressa és un «joc», però un joc dife-rent de tots els altres, perqué no es tractad'un joc per a guanyar, per a «tenir», sinód'un joc per a «ésser». Exactament, el jocd'ésser un altre. I potser, més que voler ésserconcretament res —aquell pierrot, aquella ja-ponesa, aquell pirata—, el que es pretén és«deixar d'ésser» un mateix, ni que sigui perunes hores. Per això se salen triar les disfres-ses més exòtiques. Ens costaria d'imaginarque un paleta es disfressi d'executiu o un em-pleat de banca es disfressi de mecànic; no tansols es tracta de trencar amb la pròpia identi-tat, sinó també amb la vulgaritat de la societatque ens envolta.

Aquest trencament, és dar, pot ser discreto escandalós, de «sano esparcimiento» o «a-tentatorio a la mora! y a las buenas costum-bres», segons la terminologia més acreditada,i tenint en compte la relativitat d'aquests con-ceptes en successives èpoques i en diversospaises, la história del carnaval és la històriade les contínues contradiccions humanessobre el que está bé i el que está malament.

En un país on la dreta va tot l'any disfressa-da de centre, els llops d'ovella i les ovelles dellop, els centralistes d'autonomistes, i onbelluga tanta gent ernrnascarda, el carnaval iels seus «excessos» no us han d'espantar:sempre será una festa de corlegi, una grescad'esbarjo. Es més ingenus poden disfressar-se de «loapa»...

Josep M. Espinas

Ball de mascaresDe L'Avui

A hir parlava de disfresses i, en fer una re-ferencia a «la moral i els bons costums»,

se m'acudí de fullejar el llibre Un siglo debaile en Barcelona, d'Aureli Capmany. S'hitroben documents molt significatius, algunsdels quals reproduiré fragmentàriament encamella, parqué la redacció és intradtiible-ment pintoresca.

Hi ha una «instrucció» del govern per a laconcurrencia als balls de mascares de l'any1798, després d'haver demanat al rei elpermís «para que se den algunos Bayles pú-blicos de Máscara en les Carnestolendas delpresente año, a fin de facilitar con su totalproducto la manutención de tantos Pobres,que por las actuales ocurrencias se ven redu-cidos al más infeliz estado de miseria». Vetaquí una «disfressa» típica del divertimentdels rics: la beneficencia. Diu la nota oficialque ja és molt gran el nombre dels qui es pre-senten demanant «el diario sustento» i hi afe-geix, agafeu-vos fort, «cuyos brazos se desti-nan a la utilidad y adorno de la Patria que losalimenta».

No entenc gens això del«adorno», per() en canvi el que segueixqueda molt clar: «considerant-se insuficientstots els auxilis que la més savia providenciaha practicat fins ara»... s'acudeix al ball decarnaval per a posar remei a la pobresa «ambel patronal desvelo del gobierno». Es a dir, elfracàs social es apedaçar amb un èxit desocietat.

D'una societat, que hom avisa perquè «losamos instruyan bien a los Criados de que mi-entras los aguardan no orAsionen disturbios;

no se descompongan, no digan palabras aMáscara alguna á no ser preguntados; que re-speten a cualquier Ministro de Justicia o Sol-dado aunque estuviese solo; que cada Coche-ro se mantenga sin separarse de su caxa; queno canten ni voceen, impidiendo el ser oídosguando los llaman sus dueños; pues la penamenor que puede imponérseles por inquie-tos, perturbadores e insolentes es la decárcel».

Les restriccions imposades als assistents alball són moltes i molt detallades, i a la vegadaambigües: quines són les «extrañezas parti-culares que incomoden el concurso»? Hi hauna decisió sensacional: per tal d'evitar «lasresultas» que en d'altres ocasions han prodUftels discursos satírics de les mascares, «se pro-hiven aun los más indiferentes». Muts i a lagàbia, doncs, «pues de este modo no habrámotivo para que ninguno se resienta de laspalabras de otro». Oh, i tant! Prohibeixtambé l'ús de joies, rellotges i objectes devalor, parqué es poden perdre, i vestir robamassa bona parqué es pot embrutar. Janomés falta que, per a evitar que algú siguitrepitjat, en aquest ball es prohibeixi

Una nota curiosa: es prohibeixen totamena de capes i mantes, Ilevat de «la Man-tilla terciada a la valenciana, Rebosillo a lamallorquina o Capucha a la catalana, comovayan según el uso de dichos países». Vesper on, l'article XI -d'una Instrucció delgovern reconeix, el 1798, per la via indumen-taria, la identitat dels Paises Catalans.

Josep M. Espinas

Especialitat en

carn a la brasa ipastes italianes

-Hotel Festival

jestipal Platja de S'Arenal

Sortida n.° 5

S'ARENAL DE MALLORCA / MARÇ 1982

11

arsega, per exemple

S ovintegen els fets que porten a donar valor gairebé axi-omàtic a l'afirmació segons la qual mai no hi ha res de

nou sota el sol, car la repetició és un dels fenòmens més co-rrents a la vida individual i coblectiva deis homes. Si envoleu una nova confirmació, podem aturar-nos, avui, unsinstants, a veure alió que está passant al projecte del governfrancés que pretén donar un «estatut particular a la regió deCòrsega».

L'arribada dels socialistes al govern de Franca ha posaten marxa un ambiciós procés de descentralització que, enun país de centralisme tan arrelat i tan -ben estructurat—que ha aconseguit fer-ne un model fins i tot per a l'expor-tació i, si no, que ens ho expliquin a nosaltres—, ha sotra-guejat de soca-rel els fonaments mateixos d'una de lesgrans administracions que al món hi ha. Només en llegirque una institució tan sólida, eficient i operativa com el pre-fecte está condemnada a desaparèixer no sols en les sevesfuncions, sinó fins i tot en el nom —ja que passaran aanomenar-se «comissaris de la República» amb comeses

ben redtiides—, molts francesos han senut com Napoleó esremovia inquiet, amb un punt de desesperació, dins la sevatomba. La cosa, per alguns, arriba a uns límits que conside-ren inacceptables quan es tracta del projecte d'estatut parti-cular per a Còrsega, que intenta anar una mica més enllà dela pura descentralització administrativa per tal d'encararuna línia inicial d'autonomia.

I aquí, en observar les reaccions extremes —que nosolen ser mai les més generals, però que serveixen per aveure precisament alió que políticament no s'ha de fer—davant aquest projecte per a Còrsega, és quan ens adonemque la història es repeteix. Efectivament, per una banda,tots els diputats i senadors de l'oposició —de la dreta, pertant— han firmat el recurs que porta al Consell Constitucio-nal el projecte de Ilei de l'estatut de Còrsega. I, no n'endevi-neu el motiu de fons? Dones el diuen ben clar: «La nociód'estatut particular conté, més enllà de les intencions, riscsevidents de dislocació de la unitat nacional». ¿No trobeuque está ben construida —molt a la francesa— aquesta

frase, amb aquest mot tan ben triat de «dislocació»? ¿Nous sona d'haver sentit això mateix, peró no pas en francés?Certament, la història es repeteix. També ho fa, alhora, perl'altre extrem. El Front d'Alliberament Nacional de Còrse-ga, en considerar que amb el projecte del govern no en téprou, dirigeix allò que en diu un «advertiment»: divuitate mptats amb bombes que, a més de danys materials,causen un mort i dos ferits greus. De segur que també alzóus ho coneixeu a bastament, i no pas referit, només, a Còr-sega, sinó a situacions més properes a nosaltres.

Si calgués treure, de tot això, alguna conclusió, potserseria que també la història ens ensenya que no és pas ambescarafalls, de l'un extrem o de l'altre, com s'arriba a re-soldre els problemes, sinó amb la tasca, menys vistent imés incompresa sovint, per?) moltíssim més eficaç, del pasa pas, del día a dia... tot i saber, també, que tota marxa téentrebancs i que l'exasperació mai na és bona conselleraper a superar-los.

Josep Verde i Aldea

a IMPREMPTA BAHIALCarrer Pare Rafel Serra, 21

Tels. 26 27 69. 26 32 31S'ARENAL DE MALLORCA

HOTELAHIA DE PALMA

Perruqueria per hoMes i per donesServei de restaurant

Sala de jocsAL SERVEI DE S'ARENAL 1 DE MALLORCA

1 2

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

Baste r Joan Llabrés, dela Porciúncula

Després de tractar en el capítol anterior dels SELLE-TERS, arribam a uns altres Menestrals, íntimament empa-rentats amb ells, puix que ambdós es dedicaven a l'elabo-ració dels aparells propis de les bísties. Ens referim alsBASTERS, que, com a tals, han desaparegut de la nostraartesania, si bé en moltes de poblacions ha perdurat fins alsnostres dies el nom d'aqueas industrials, que antany s'hidedicaren.

El bast era un ormeig propi per a transportar totacasta de mercancies mitjançant les bísties, tant per les ter-res planeres com per les altes muntanyes, on no hi haviacamí ni carrera, i si tant voleu, sols hi existien camins debístia, camina de cabra o camina de tres peus. Hem tingutla immensa fortuna de poder parlar amb un venerablevellet, qui ens n'ha sabut donar algunes aclarícies. Es Mes-tre Miguel Baster, alies Poquet, que viu a l'humil i antigabarriada de Santa Creu de la nostra Ciutat, i que ja hacomptat nou desenes d'anys. Ell recorda que, de menut, veíacom son pare, BASTER d'ofici, feia qualque bast noul i quen'adobava de vells. Ens ha afegit que, en aquell temps—parlam de les darreries del segle passat— era molt cor-rent l'ús deis basts tant a Ciutat com en els pobles.

Segons ell, un BASTER feia també de SELLE'TER. Comque no sempre tenia basts que fer, fabricava també cabeça-des, colleres, selles 1. altres arreus per a les bísties. Un bastvenia a ser una especie de sella, però amb una gran arma-dura de fusta, per a traginar mercancies a esquena de bístia.Escoltem com era un bast i de quines peces es componia.

— Són dues trinxes llargues de cuiro, tan llargues que,partint de sea cabeçades, arriben fins a dins es carro, pas-sant per dins unes anelles, una a sa collera i s'altra an esselletó, per cada banda. Tenen dos dita d'amplazia.

— Com mos descriu sa collera?— És un ormeig, en forma de collar gros, que sa bístia

naturalment du p'es coll. Té s'armadura de fusta, però varevestida de pell 1 está farcida de paia, de borra o de llana,que li serveix de coixí. Sa pell de s'animal no s'ha de mal-menar ni poc ni gens Va davant s'ossada de sa pleraaixí sa bístia pot estirar més fort, quan va junyida an escarro o ha de llaurar o batre amb so carretó.

— Quin procediment seguiu per omplir-la?— Venim i agafam pala llarga de blat o d'ordi, l'enrodi-

llam 1 la fermam amb un fil, com si féssim una sobrassadallarga. Tenim sa pell talada 1 cosida en forma de sac, desd'un principi, segons ses mides convenients de sa collera.Llavors l'omplim amb manats d'aqüesta pala, 1 malavetjamenredonir-la i donar-li forma, que sinó faria regruixos.on ha de fregar més, hi posam pell de bou o badana dexot. Sa pell la mos duen d'Inca. Ses colleres de Mallorcasón un poc diferents de sea de Menorca. Entre noltras, s'o-brin per sa part de dalt, que se tanquen 1 s'asseguren ambunes sivelles, part damunt sa densa de s'animal. A Me-norca, en canvi, són a s'enrevés, s'obrin per baix.

— Ara ve ea adietó. És lo matelx que sa sella?— Per amor de Déu 'nam a missa! No. No heu de con-

fondre ets ous amb ses cames-rotges! Una cosa és sa sella 1

s'altra és es selletó, maldament aquestes dues peces ten-"guin en ornó que van damunt s'esquena de sa bístia. Sa

sella és per seure-hi damunt, si un vol passetjar-se o anar

d'un lloc a un altre. A cada banda hi sol dur un "estribo"de ferro, per pujar-hl millor. Damunt es selletó, en canvi,

no hi poren seure. Aquest orme1g se posa a s'animal quanva junyít a un carruatge o ha d'estirar, en dur ses guarni-

cions completes. Va forrat de culro o de pell, lo més adap-tada a s'esquena de sa bistre. Per damunt es selletó hipassa es sofre. Aix1 es pes de sa somada descansa millordamunt s'esquena de s'animal. Sentía dir an es veis queantigament hi havia es COIXINERS, que just se dedi-caven a encoixinar ses guarnicions 1 que, un pie cada any,passaven per ses possessions, fent ets adobs necessar1s. 8

— Mos heu mencionat es sofre. En qué consisteix aques-ta pela?

— És una corretja ampla 1 grubrada de cuiro, que pas-sa per damunt es selletó i que, a cada extrem, h1 té unaespecie d'anella o baula, feta amb so mateix cuiro. Dinsaquestes anelles hi entren es dos braços des carruatge i alitiqueden sostinguts 1 horizontaLs.

— Es nom de barriguera mos sona a cosa de sa pan-xa...!

— Exacte! És una corretja, també de cuiro, un pocmés estreta que es sofre, que, anant d'un braç a s'altred'es carro, passa per davall sa panxa de sa bístia i serveixperque es carro no basculi, si du sa somada massa enrere.o ha de pujar una capamunta.

— Quines peces mos manquen encara?— Ara vénen ses reculeres. Jo les vos definirla com un

conjunt de corretges, que passen p'es costats de sa blstiatambé p'es seas darreres, per davall sa coa i, a sa banda dedavant, acaben en dues xavetes de ferro, una per banda,que s'afiquen dins es forats que duen a posta es dos braçosd'es carro. D'aquesta manera sa bístia va més segura i méssubjecta, tant si avança com si recula.

— Mestre Antoni, quan érem petits sentlem dir a sagent d'es camp sa paraula aixanguer. En qué consisteix?

— Sa raó vos vessa...! Ha de fer ben molta d'estonaaixò que deis. Quan voltios éreu menuts potser que encaran'h1 hagués qualcun, però a poc a poc se perderen fins a de-saparèixer de tot. Pot ser que lo únic que mos ha quedatsia es refrany que diu "et treuré un aixanguer de s'esque-na", que se diu quan a un li voten fer ses busques endins...!Ets aixanguers s'empraven en aquell temps en qué hi haviacarros de parei o quan llauraven amb dos bous o amb duesbisties, perque heu de sebre que, fins a primeries d'es nostrosigle, es nostros antics CONRADORS Ilauraven amb bous.I a Menorca fa més poc temps encara Ja mos ho diu sacaneó:

Es dissabte i es dijoussón dies de festejar,i jo m'he d'accrnhortaramb s'arada i es dos baus. 9

Un aisanguer era, ídó, una trinxa ben retorçada decuiro, que trelen de damunt s'esquena d'es bou, 1 que teniaquatre dits d'amplària. Servia per subjectar s'espigó de s'a-

rada —o d'es carro de parei— an es jou. Sentia dir an esveis d'antany que a Sant Juan també 11 deien es dogalet.S'airanguer tenia diferents formes, segons es pobles o re-gions, on s'empraven.

— Mestre Antoni, mos heu parlat com un llibre. Ara,si mos ho permeteu, una altra pregunta: quin temps vos dues fer una pega nova?

— Fosca d'auba! No diven "segons s'allot sa jugueta"?Idó cada pega du un temps diferent. Un tirany de llauraro una corretja no mos du sa mateixa feina que un selletó.És bo de comprendre. Per regla general porem calcular queuna collera mos du tres dies de feina. Un selletó un dia 1mig. Per fer unes cabeqades, mos hi posam a trenc d'aubarquan mos compareix sa fosca ja les tenim llestes. Ses rien-

, des són molt bones de fer. Se tracta de tajar unes trinxesllargues d'es cuiro, les hi cosim una anella a un cap, 1 ja lestenim llestes. Vos hi he d'afegir que noltros sempre felm safeina a mà. En canvi ses cases, que avui fan feina de caraan es turisme, han muntat unes grans maquinàries, queles fan retre molt es jornal.

— Soleu adornar ses guarnicions?

— Sí i no. Ses que s'han d'emprar a fora vila, no.No hi porem perdre es corbam, perque pujarien més esflocs que ses castanyetes. L'amo, qui les mos comana, éses primer que no 111 té cap pretensió. Una altra cosasón es guarniments per ses bistles, que han d'estirar aun carruatge, com és una galera, un cabriol, etc. Llavorsés s'hora de treure tot s'estain. Voltros sabeu que, anta-ny, els nobles i senyors volien huir molt es betum. Peraixò venien 1 mos comanaven sa teína, alxi com ells la vo-lien. Llavors noltros havlem de treure tot es suc d'es cer-vell, perque mas sortís una cosa curra l ben feta. Hi ju-gàvem molt, posant-h1 adornos, figures 1 dibuixos en re-lleu, i tires 1 més tires de claus de llautó —noltros lesdeim Claus de collera— que una vegada ben nets, lluen comsi fossin d'or. Fins 1 tot en sos mateixos carruatges hi ju-gàvem tot quan volíem, posant-hi tota sa nostra fantasia,en adornar es cuiro que hi posàvem. Ja vos fbcareu en sesgaleres modernes, en qué es turistes s'hi passetgen, perCiutat i per ses platges, com si fossin es reis de sa pampao de ses batueques. Ses antigues eren millors i més benadornades...!

— Quines eines soleu emprar es Selleters?

— Repunyalero...! Mirau per damunt aquest banc idins aquell armad i treis comptes! Tenim mitges llunes pertaiar es cuiro, tenim alenes senzilles i cordades, grifes i_cornetes, aguies i campas per prende mides, tenim es trau-cador per fer traus, es retxactor per fer es dibuixos, s'em-barrador per omplir ses collares i es selletons, claus de co-llera de llautó, de moltes castes i mides, s'anyita també pertalar es cuiro, es tajador de corretges es taiavoreres, s'esti-radar de pèl 1 de dragons, es filaberquí —és es "berbiquí"d'es castellans-- es gatzoll... Així mateix ja veis que ambtantea d'eines mos porem arreglar de lo millor!

(Continuará)

ELECTRIJCA

e INSTAL.LACIONS ELECTRIQUES-INDUSTRIALSMONTATGES ELECTRICS INSTAL.LACIO

PLAQUES SOLARS PRESSUPOTS TELEFON 260624•

S O Mi T IE

CAFETERIA SANT DIEGOCOQUES DOLCES CADA DIA

I AL VESPRE MUSICA DE PIANO

Equip del Club de Petanca Son Verí

Sbertades esportivesAGENCI D'ASSEGURANCES

A S'ARENAL

MARE NOStRUMCarrer d'en Bergues, 50 Tel. 26 53 74

Bartomeu Bover i Ramis campió del quart torneig Club PetancaSon Verí 1975.

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

13

L'entrenddur , j te és enLluis Blanco i Perez estáfent una tasca molt impor-tant.

—Per cert, a l'homenat-je que tengué per escenariel Restaurant Montebello ales joves balonmanistes, elbatle de Llucmajor que ésen Miguel Clar, va dir queben prest S'Arenal tendráun camp poliesportiu per apracticar les diferentsmodalitats de deports.Molt bona aquesta noticiadonada pel senyor batlede Llucmajor.

—En Rudim boxadorarenaler está preparant-se per acudir als campio-nats d'Espanya categoriaamateur. En Rudi te elprojecte de fer un bon pa-per als esmentats campio-nats a fi de poder passaral camp profesional. Elpreparador d'en Rudi ésen Paquito Adrover.

—EL CLUB PETANCAARENAL participa en di-ferents categories als tor-netjos oficials. Una desta-cada labor la d'aquest clubesportiu "petanqué" quefundà en Sebastià Mas Ba-llester i que ara presideixel senyor Bennasser.

—Diuen que se fundaráun altre club petanqué a laUrbanització Badia Gran,Endavant amb ses bolles ies bolitxe...

—Per altre banda, ELCLUB DE PETANCA SONVERI segueix en marxa iendavant a la competicióoficial. En Josep Coll, elspa president está com

sempre entusiasmat ambels seus jugad ors. EL SONVERI fou el primer clubde la zona que participa acompeticions oficials. Amés, organitzà l'any1974 uns campionats d'Es-panya en totes les catego-ries.

—En Pere Caldentei,destacat toretjador mallor-quí ara ja retirat de lesplaces de braus, din que es-ta dispost a colaborar si esfa un recinte per a "be-cerradas o charlotadas" aS'Arenal, però amb bousamb banyas. De bon de ve-res. Lo que faltava!.

—Ningú sap si vendrá elCordobes o no, però n'hiha que volen fer curses debraus a S'Arenal. Ja en fe-ren un any per les festespopulars a S'Arenal a dinsel Torrent dels Jueus "Ore-ja i rabo!"..

—En Joan Llompat en-trenador dels alevins delClub Lactancia se trobaaquests dies entre nosal-tres. En Joan está com-plint les seves obligacionsmilitars davers Galicia.Benvingut Joan i bones va-carices.

—El corredor ciclista lo-cal Romera s'està prepa-rant per prendre part a lamajoria de carreres del ter-me nacional. I ja que par-lam de ciclisme, ¿qui és elpresident de l'històricClub Ciclista Arenal? Es-peran que qualcil ens doniresposta,

Equip del Club de Petanca Arenal.

—Qué passa amb l'Atlè-tic Arenal? Torna o notorna? Que din en JosepPerez Castillo al respecte?I en Toni Martí que?

—N'Antoni Rueda, unjugador que és de S'Are-nal i que juga al Club deFútbol Llucmajor. Fitxaràprest al Club del BarJamaica? Diuen qué "Pue-de ser". Pareix que hi hagestions, esperem...

—A les aigues de lanostra badia s'ha disputataquest mes passat el "IImes Nautic Mare Nos-trum". Molte competició,molta competitivitat. Unaauténtica manifestaciópopular i meravellosa de lavela. En Jaume Rosselló iFulana, secretari tècnic hatengut molte de feina peròha valgut la pena.

—Un deportista que hadestacat ha estat el joveCarles Diaz en la categoriade "FINN". Atenció an'En Caries Diaz. Es unagran promesa de la vela.

—El Club Juvenil Pa-rroquia Arenal segueixtrionfants. En Cabrera, elnou ent ren advr treballa

molt en la preparació deles joves figures arenaleres.N'Enrric Ogazon que eral'entrenador també fa la' ' ni

—El Club de FútbolBrasilia está clasificat a undels llocs de vanguardia ala classificasió general de

III regional. EndavantBRASILIA.

—El destacat atletalocal JOSEP PEÑALVERI NIETO está fent unamagnífica labor de promo-ció en l'esport de l'atletis-me. El III Marathon Platjede Palma que acaba de dis-putar-se és un altre demos-tració de "querer y nopoder" Enhorabona!.

—Els Clients de CASBASTER varen desafiar alsdel BAR COVES a uncampionat de truc. Els deCa's Baster guanyaren de17 a 8, una clara superiori-tat de l'equip visitant jaque el joc fou al bar Co-ves. La revenja será el mesque ve a Ca's Baster. Percelebrar-ho hi va haverun sopar de companyoiaal Bar Andreu de Ca'nPastilla. Sopar que varenpagar entre tots, I que noés guapo això?

Els Joves del CLUBTOTS JUNTS tambés'han interessat per aquestjoc tan mallorqui desTRUC i han desafiat alsclients de Cas Baster. Javeurem com acabará totaixò.

—S'està preparant el "ITorneix Mare Nostrum deBillar Americà" al ClubDon Benito del carrer deSant Bartomeu. En MiguelBordoy está tot entusias-mat. Será gros! Són moltsi bons.

SBERT

—Molt han canviat lescoses al Club EsportiuArenal. L'interés i la bonavoluntat d'en Jospe Dolccomença a deixar veure elsseus fruits. Empat a Ca'nPicafort i al camp de 1.At-létic Rafal, victòria a costade l'Artà (1-0) al Campd'Antoni Roses. Quan es-crivim aquestes retxes en-cara no s'ha jugat el PartitArenal-Atlètic Baleares.

—Una pregunta está enboca de la majoría dels afi-cionats. Qui és millor por-ter, en Villegas o en Pas-qual? Les opinions estandividides.

—El Club del "Bar laEstación" a la bretxa. Hanfuit dels llocs de darrera is'han encamellatsquasi a mitjan lloc de laclassificació general. Lalabor del "mister", GarcíaOlivares, "Koqui" és molt

acabada. La directiva i elsjugadors estan tots moltcontents. Enhorabona i en-davant, amics del BAR LAESTACION.

—N'Andreu Gelabert,que cuidava l'equip del'Arenal —categoría aficio-nats—, és ara l'encarregatde l'equip de la Porciúncu-la. N'Andreu va deixarl'Arenal de manera extra-nya. Ningú sap la realitatde l'escanpada d'en Gela-bert. A ell Ii agradava jugarmolt a tècnic i això no solagradar molt als entrena-dors de l'equip titular. Nitampoco als altres entrena-dors. Cada cosa al seutemps i a l'estiu xigales,diu el refrany popular.

—L'equip de balonmáfemení de Sant Vicens dePaül acaba de fer campióen la seva categoria i a méssense perdre cap partit.

P alarería 111111111~11•111en~

ARENALVENDA D'OCELLS EXÒTICS IMENJAR PER A TOTA CASTA

D'ANIMALS DOMESTICSPlaca dels Nens, 26- TeL 267664 S'Arenal de MallorcaArnés disposain de:

CONSULTORI VETERINARIATS PELS DOCTORS J. BONET i J. LEOZ

VISITES, VACUNACIONS, CIRUGIA, ETC.DIMARTS i DIJOUS, DE 7 a 9 DE LA NIT

1)1 41i>

L'Atletic Son VeríUn nou Club de Futbol neix al nostre poble. Quan els pobles no tenen govern

s'esbraven amb l'esport, el Barça que és més que un club n'és un exemple, s'Arenalamb una dotzena d'equips de futbol també. No tendrem ajuntament, però de futbol...

El nom del nou club és l'Atlètic Son Verí.En Vicenç Bernat i Maimó és el president, en Guillem Vidal i Bover l'entrenador i

en Miguel Tugores el massagista.Els jugadors, tots son mallorquins de s'Arenal, Joan Redondo, Josep Nuñez, Felip

Nieto, Josep Lluís Lumbreras, Josep Escobar, Salvador Fernandez, Antoni Atudo,Francesc Torres, Joan Ma. Mayero i Josep Melis.

Ara come nçaran a jugar partitais amistosos, la temporada que ve miraran de feder-rar-se .

El Sant Vicenc de Paúl, campió

CONFECCIONS IARTICLES DE PUNT

Merceria i perfumeria

AMADACarrer Berga, 26Telefons 263374 - 267947

Bode:, comunionsBatetios i Festes

TEBARFOTOGRAF

Carrer Berga, 26Telefs. 263374 - 267947ARENAL - MALLORCA

BAR DON BENITOus trobareu be amb Na Vicky i en Miguel'

INTERNACIONAL PUB

•Edifici Don Benito

Carrer de Sant Bartomeu, 63 Aprop del Camp de Fútbol

t ALBORADARESTAURANTE GALLEGO

EL ARENAL

Carretera Militar, 269

PALMA DE MALLORCA

Teléfono 260725

14

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982

Els Alevins opinan

El passat dia 12, al Res-taurant Montebello de LesPalmeres i organitzada perl'Associació de Pares delCol.legi de Sant Vicenç dePaül, va tenir lloc un so-par-homenatge a les com-ponents de l'equip de ba-lonmá femení SANTVICENÇ DE PAUL que alcampionat de liga s'hanproclamat campiones.

A l'acte hi assistiren, elbatle de Llucmajor D. Mi-guel Clar, D. Tomás Canta-llops de la Delegació delConsell Superior de De-ports, la Directora delcol.legi, el president del'Associació de Pares imembres de l'Associació aligual que familiars i amicsde les jugadores. -

Cal destacar el grantriunf d'aquest equip, queen tota la lliga no ha per-dut ni un partit, aconse-guint 349 gola, cosa quedona un promig de 32 golaper partit, i n'ha encaixatnomés 104.

Digne d'esmentar es lagran labor i feina diariaque ha fet desinteresada-ment en Lluís Blanco, coma entrenador de l'equip, ial mateix temps presidentde l'Associació de Pares.

Al final del sopar hi vahaver diversos parlamentspar part de les autoritatsassistens, augurant tota

—Nom i llinatges?—Pere Lluís Serrano Ol-

mo.—Lloc i data de naixa-

ment?—Ciutat de Mallorca, el

17-7-69.—Lloc i equip on ju-

gues?

—U.E . Lactància Aleví,juc de líbero.

—A quin loe acabareuclassificats?

—Entre els primers.—El teu equip Nacio-

nal preferit?—La Real Societat.—El jugador que més

admires?—Lopez Ufarte.—Dins quin lloc acabará

l'Espanya al Mundial 82?—Entre els sis primers.—Amb quin jugador

t'agradaria semblar-te?—A n'En Pirri.—Si arribasis a figura,

Dins quin equip t'agrada-ria jugar?

—Amb el Real Societat.—Un color?—Groc.—Un nom?—José Luis.—El teu hobby, apart

del futbol?

—La pesca submarina.—El teu plat favorit?—La paella.—T'agrada llegir?—Si.•—Quines lectures prefe-

reixes?—iiistóriques.—El teu historiador pre-

ferit?—No tenc preferències.—Com veus l'Arenal ac-

tualment?—Molt malament, enca-

ra que té equip per a jugarmillor.

—Dins quin lloc acabaráclassificat a la lliga?

—El 6é o 7é.

ANTONIO GIMENEZ 1SANCHEZ

casta de ventures pels nousenfrontaments.

A continuació, entregade premis i trofeus a lesjugadores, trofeus del Mag-nific Ajuntament de Lluc-major, un xandal per cadajugadora, donat pel Con-sell Superior d'Esports, iuna fotografía de requip—la que acompanya aquestreportatge— donada perl'Associació de Pares a ca-da jugadora.

Desitjam des d'aquesteslíneas felicitar a les corn-ponents de l'equip, CoLle-gi i Associació de Pares,desitjant a tots exit per ales activitats que duen aterme, de les quals en unaltre ocasió ens ocuparenmés detengudament.

TOMEU SBERT

LLEGIU CADA MES

LLUCMAJORDE PINT EN AMPLE

Instruim-losN o sempre trobem els arguments que

puguin defensar eficaçment les nostresconviccions; i qui diu arguments diu maneresd'explicar. Per això em sembla tan encertatel que ha escrit Josep Maria Ainaud de Lasar-te en un article publicat al «Correu». Ve a dirque la gent que ara vol negar.que Catalunyaés una nació és la mateixa gent que no fagaire temps negava que la llengua catalanafos un idioma. Sense cap por al ridícul, isense cap respecte a la pròpia ignorancia, afir-maven que era un «dialecte».

Amb el temps i una canya —o sigui lluitantamb tossuderia pacient contra el temps i elsabre—, i a força de congressos, declaracionsd'experts i lingüistes d'arreu del món id'altres evidencies, els hem fet admetre queel català és un idioma, un fill del llatí com elfrancés, l'italià o el mateix castellà.

Ara está repetint-se l'actitud negativadavant d'una altra realitat catalana: Catalunyacom a nació és un concepte que encara no haestat acceptat per tothom. Diu Ainaud «quesi admeten que Catalunya és una nació ja nosaben qué és Espanya». No saben, és clar,qué és una cosa ni l'altra, i en comptes devoler aprendre ensenyen el notó dels seusimmediats interessos polítics. Es fantàstic: elsmateixos polítics que manaven amb Francoi iens negaven l'aidioma» ara manen desd'UCD, des d'AP o des de la concertació iens neguen la «nació». Tornen a fer, enaquest cas, un plantejament totalment acien-tilic i partidista. Sembla que l'experiència delridícul que, com a persones suposadamentcultes, feien amb el «dialecte» no els afecta.Són, com deien els falangistes, «inasequibles

al desaliento», però quan hom s'entossudeixa fer una professió tan pública i repetida d'ig-norància potser valdria la pena de ser unamica «assequible al razonamiento». Tampocno és tan dificil saber que el concepte de Ca-talunya com a nació és anterior al de nacióaplicat a Espanya.

Com diu Ainaud, «seria bo clarificar defi-nitivament aquesta qüestió. No és bo que elspolítics formulin afirmacions sense prou basecientífica. Ja sabem que una cosa és la políticai una altra la ciencia, per() no és una bona po-lítica la que es basa en un error científic».Emprant l'expressió que és moda, és «deses-tabilitzador» i «anticonstitucional» venir-nosa burxar dient que Catalunya és una «regió»,com era innecessàriament provocatiuqualificar-nos el català de «dialecte».

Que alguns polí tics espanyols tenen capaci-tat d'aprendre no es pot pas negar. El ministreMartín Villa acaba de dir que «una guerracivil és abans que tot un gran fracàs històric, ila nostra també ho fou». N'hi ha que sónmés lents, i d'altres més ràpids, però la majo-ria dels deformats per l'educació franquista—com jo mateix— poden arribar a veure-hiciar. Si els ajudem. Les personalitats políti-ques i culturals catalanes —moltes de lesquals defensaven, anys enrera, la veritat cien-tífica de l'«idioma»— en aquest moment delnostre país estan obligades a proclamar, ambla serena energia que dóna la cultura históri-ca, la realitat de la «nació». Si és que «estabi-Wat» no vol dir la resignació a viure en un

.,estable»...

Josep M. Espinás

Llorenç Riber

HONORIFIQUEM

ELS NOSTRES ARTIFEXS

LLUCMAJOBERS

Obra poética de

CLIMENT GARAU I SALVA

CLINICA VETERINARIA(CIRUGIA D'ANIMALS DE COMPANYIA)

CONSULTES TARDESPLATGE DE S'ARENAL,SORTIDA N.° 2ENTRE BALNEARIS 3 i 4Tel. 23 33 94

S'ARENAL DE MALLORCA / MARC 1982 15

Enguany fa cent anys que a Cam-panet i en el si de la familia de pro-cedencia ciutadana Riber-Campinsnaixia un nin a qui posaren el nomde Llorenç. Als onze anys inicià elsestudis a l'Escolania de Lluc passantel 1895 al Seminari de Mallorca, onaviat es dedicà a la poesia. El 1900, elBisbe Campins el nomenà patge seu,i obtingué premis importants a certa-ments i jocs florals a partir de 1903.

Ordenat sacerdot el 1905, aquellmateix any fou nomenat catedràticde retórica i poética i perfecció dellatí al seminari. Entusiasta del mo-viment catalanista —ja de semina-rista ajuda Antoni M. Alcover enL'Obra del Diccionari — collaborá ac-'tivament a la revista literària «Mit-jorn» i intervingué al Primer Con-grés Internacional de la Llengua Ca-talana a Barcelona l'any 1906. Procla-mat mestre en gai saber als Jocs Flo-rals de 1910, el 1912 publicà el llibrede poemes «A sol ixent», que el quali-ficà com el millor deixeble de MiguelCosta i, Llobera, molt menys contin-gut, molt me:4 barkoc i més entusias-ta pel món greco-fiad que el seu mes-tre. Desitjós d'incorporar-se a la vidaliterària del moment, el 1913 s'intal-la a Barcelona, on féu de capellàd'una família aristocrática i treballàcom a traductor al Foment de Pietati a la Fundació Bernat Metge. Conti-nuant la trajectòria iniciada a «Llirisdel camp>', escrit el 1909, redactà lli-bres religiosos en prosa més o menyspoètics i retórica: «Vida i actes delReverend Mestre i Benaventurat Már-tir Ramon Llull en 1916», «Els santsde Catalunya» (1919-22), «Els caminsdel Paradís perdut» (1920), «Vida

abreujada del Benaventurat RamonLlull» (1921), «Any cristià» (1929-30),i «Per l'altar i per la llar» (1928).

El 1917 publicà un llibre de poemeshagiogràfics (Les Corones) i, desprésde traduir Virgili (1917), reprenguéla ptepia obra amb «A sol alt» (1924),que representà el final de la seva ac-tivitat corn a poeta, poc en sintoniaami) els corrents literaris en yoga.Des d'aleshores intensificà, en canvi,les collaboracions en diaris i revistes.El 1927 fou nomenat «representantregional» de Mallorca a l'AcademiaEspañola de Madrid, cosa que li val-gué l'enemistat d'Antoni M. Alcoveri la suspicacia del Clergat català, per-seguit per la Dictadura. Des d'aquellmoment augmentà les seves relacionsamb Madrid, on s'establí d'una ma-nera definitiva després de la guerracivil. A poc a poc s'anaren refredantles seves conviccions catalanistes iel 1935 comença a coHaborar a la re-vista dretana de Ramiro de Maeztu«Acción Española», bé que el mateixany aparegué el seu volum de memó-ries «La minyonia d'un infant orat».

Del juliol de 1936 fins al 1939 vis-qué a Campanet — on havia anat apassar les vacances d'estiu — i donàclasses a l'Institut Ramon Llull de laciutat de Mallorca. Després de la gue-rra, feu un bon nombre de traduc-cions en castellà, a preu fet, i escrivíllibres de divulgació histórica, tambéen castellà.

El 1949 foren iniciades les seves«Obres completes catalanes», el segonvolum de les quals sortí póstuma-ment l'any 1962. Havia mort el 1958.

El canvi denom delcarnet deconduir s'hade fer defranc

Grona. — La direcciógeneral de Trànsit ha co-municat a les direccionssuperiors territorals ca-talanes que no es potcobrar cap taxa pelcanvi de nom del cas-tellà al català, en els per-misos de conduir,segons explica unacarta de Juan-AntonioFelices Huarte, directorde Trànsit de Girona, alsenador FrancescFerrer i Gironès.

L'escrit del director deTrànsit de Girona espe-cifica que la decisió defer aquest tràmit sensecobrar res s'ha presparqué es tracta d'undret que está escrit en laConstitució i en els Esta-tuts d'autonomla.

Francesc Ferrer i Giro-nès, senador per Girona,va escriure la carta deconsulta al director deTrànsit parqué havia«rebut queixes sobre lesexigencias administrati-vas que aguaste direccióté establertes».

Diu en la seva cartaFrancesc Ferrer que encap oficina pública nocobren tazas de capmena per a inscriure encatalá alió que sempreho ha estat.

Homenatge aMossenBartomeuGomila

Proxim el camvi de rec -tor a la Parròquia de laMare ce Deu de la Lactàn-cia de S'Arenal, és duraa terme durant aquestmes de març, una festad'homenatge al qui finsara és el pastor de la nos-tra feligresía Mossen Bar-tomeu Gornila i Valles-

Cal destacar, la cons-trucció del nou templeparroquial que es vacomençar l'any 1970,una obra molt costosa iambiciosa duita a termedurant aquests anys gra-cies a la lluita constantde Mossen Bartomeu.

Una comissió s'ha reu-nit aquests dies i está pre-parant una serie d'actes enhonor i respecte al Rectorde S'Arenal. Des de"S'Arenal de Mallorca"demanam a tots els vei-nats, estiuetjants i amicsdel nostre poble que pren-guin part a aquests actesamb el mateix entusiasmeque posa l'homenageat enla seva llarga tasca en be-nefici de S'Arenal.

BARTOMEU SBERT

En Climent Garau i Sabrá, arenaler durant l'estiu iesporàdic col.laborador d'aquest periòdic ha publicatun recull de les seves poesies dedicades a personalitatsue Llucmajor.

Un llibret que recomanam als qui estimin lo nostro.Es pot trobar a les llibreries de S'Arenal.

LAS MARAVILLASLLOGUER DE COTXES

CAR HIRELlaüt, 40 - Tel. 26 41 25

Les MeravellesS'Arenal de Mallorca

¿EL SERVICi0 WILiTAR?'POR SUPLIESTO.,;NUNCAVOY .A OLVIDAR AQUELLA VEZQUE EL CABO SIRACUSSAPRIVO DE FRANCO POR SALU-DAR SiN EL BIRRETE PUESTO!

... Y LA NOCHE ANTES DE SALiRDE MANIOBRAS EL RUBIO «lomo,QUE ESTABA DE InAGiNARi¿e+ EN LOSCoRRALEB,SE DURmiósí../J1-31*!..SESOLTARON TODAS LAS MIILAS..iJA!•OUE BAILE LE DIO 1UE.60EL-PRINKiPAL .

AZ..51\IZILVERA BRMO,El "PRINCIPAL'AZA,IZA!,, RECUERDO UNA VEZ QUE..

;EL QUE NO ERA MAI.Ti PO, ERA EL GORDiTODERUZZI , RESULTAQUE UNA vEz,VA EL

RD)10 RERUlliLA GUARDIA Y

SE...

PAPP,,V05SERViCIO

Jugadors del BarLa Estación

Encreuat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1 sivaaaiuu2 ERE 11111 MI.3 111111111111111111111111111111114 III IIIIII I •5 111••1111• •E=6 •111111111 111111111111117 •1l1 u a8 11111111111111111111111111111119 1111111111 IIIIIIII

10 11111111111111111111111111111Solucions

- tnuere!suv — eO . nd 100*6 — sieldóineN '9 — '8N1'L — 04035 *Ouedg — 'En6e •eoloz0• — .17 — .aimossod'e — 'InX 'n03 'OPe '3 — 'ePpenssu :A

. uessoDely 'O — 'eed 'd! •n0▪ — 'Eleeie6epq — Oe 'L — Tndes 'elnV▪ — 'quoVN1 1310PD 9 — 00 . 17 — sln6uns05

J. Ruisselma *£ -4. *NO9 'ed 'QPI '3 — •1301.10i0Llea :H

Horitzontals

1. Tardana. —2. Interjecció Mema.Aliment. Al revés, patriarca bíblic. —3. Nota musical, rentonació de laqual és un semitò més alt que laseva entonació normal (p1). —4. Dos-cents. — 5. Fa udols. Bru. — 6. Saladestinada a fer-hi classes. Al revés,peca de vestir que cobreix el tronc,amb quatre faldons, que usen els pa-gesos en algunes contrades (p1). —7. Al revés, gos. — 8. Al revés, ele-geixi de nou. — 9. Portar. Al revés,delicat. Culpable (fem). — 10. Prono-minalment, s'adhereixen formantterres.

Vertical*

1. Persuadida de no fer algunacosa. —2. Al revés, composició poé-tica. Porta. Cop donat al baló o pilotaamb el peu. — 3 Que rossola. —4. Nota mu-sical. — 5. Heroica. Al revés, ciutat soviética.— 6. Rancallós. Al revés, extrema dificultatde respirar (p1). — 7. Forma del pronom deprimera persona. — 8.0rdre d'insectes mas-tegadors, amb quatre ales membranoses ireticulades — 9. Bata amb mànigues.Símbol del ruteni. Vocal repetida. — 10. Esta-ran amb ànsia

16

S'ARENAL DE MALLORCA / MARÇ 1982

Moviment d'objectors de conciénciaQue són els objectors

de conciéncia?L'any 1967 la Comuni-

tat de l'Arca de Barcelonai Lanza del Vasto organit-zaren un campament d'es-tiu sobre la no-violènciadecidint enviar cartes alMinisteri de l'Exércit; tam-bé es prenen contactesamb objectors estrangers.

El mes d'abril de 1970un Consell de Ministres, demanera imprevista, envia ales Corts un projecte dellei sobre l'objecció deconciéncia per motius re-ligiosos. Aquesta primerapassa, encara que petita,va esser rebutjada.

Les causes eren: "Si seaprueba este estatuto seabrirá una brecha en la in-tegridad de la patria y enla igualdad de los españo-

les". Un procurador, met-ge militar, va demanar queels objectors de concién-cia estignesin sometsos atractament psiquiàtric, jaque eren paranoics i quesi qualcú els hi duia laquantra s'afuaven.

Aixi hi tot hi va haberuna mica de conscientit-zació del tema i una sensi-bilització pública.

A l'any 1971 va sortirel primer objector catòlicno-violent, Pepe Beunza,que va esser empresonat, ies començà una campanyainternacional de recolza-ment, la primera acció foula "MARCHA A LA PRI-SION" a peu de Ginebraa la presó de València peropogueran atravessar lafrontera espanyola; PepeBeunza és condennat a

quffise mesos de presó perdesobediència.

Al maig surten dos ob-jectors més que són con-dennats a 3 anys de presó,i llavors a acabar la mili' aun batalló disciplinari alSahara, més 6 anys p'eldelite de sedició, i unmes dins un manicomi.

A l'estiu per diferentesciutats de l'Estat Espanyolhi va haver encartallamentsdamenant la llibertat p'elsobjectors, despres de lesdetencions alguns extran-gers foren expulsats y al-tres multats. A partird'aqui es remití altra vol-ta el projecte de l'objeccióde conciéncia a les Corts.Allá Blas Pifiar diu: "Laactitud humilde de losTestigos de Joheva, se con-vierte en los católicos en

actitud subversiva. Esta-mos ya tan acostumbradosa estos movimientos deopinión contra el régimenespañol, que nada puedeextrañarnos.., como ocurreen el caso Beunza y losTestigos de Jehova... por-que existe una campaña in-ternacional...". El senyorBarroso ex-ministre delExèrcit va dir: "Esto esuna maniobra soviético-diabólica" i altres que sefomentava una "descatoli-zación del Estado Espa-ñol"; Aix6 va motivar queel tinent-general Diez-Ale-gría, partidari d'una solu-sió rápida i denitiva, aban-donás publicament la co-missió; ja hi havia unsdos-cents detinguts.

(Continuará)

A la Porciúncula tenen un àrbitreEn Domingo Genovart i

Amengual, va neixer a Si-neu ara fa 33 anys. En fa10 que viu a S'Arenal.

Com és que fas d'àrbi-tre.

Som directiu del ClubEsportiu La Porciúncula.La Federació va obligar elclub a posar un àrbitre sivoliem federar-nos. Jo, quem'agrada el futbol i queper motius econòmics dejove no vaig poder ser fut-

bolista, ara que tenc la vi-da resolta econòmicamentpuc dedicar-me a arbitrar.

Arbitrar és sovintproblema: agressions, in-sults... A tu, com te vaen aquest aspecte?

De momento no n'hetengut cap. Per tot alláon he anat m'han donat1 'enhorab on a.

Aspiracions com aarbitre?

Arbitrar a tercera divi-

sió nacional: Catalunya,València i les Illes. L'es-tranger no m'interessa.

Altres activitats espor-tives?

Cicloturisme, footing...Ets l'única àrbitre a

S'Arenal?De moment, que jo sa-

bí, si.Quina és la teva profe-

ssió?Tenc una botiga de con-

fecció.

Nom, lloc i data de nai-xament.

Juan Pascual Fernán-dez. Albacete. 31-12-50.

Quants d'anys dus aMallorca?

27 anys, un a Puigpu-nyent i 26 a S'Arenal.

Tu xerres el mallorquítan be com el castellà mal-grat esser inmigrat. Consi-deres important la integra-ció lingüística i culturaldels inmigrats?

Si, és molt importantper a les relacions amb l'al-tra gent, pots fer moltsmés

Trajectòria esportiva?Aficionats del Brassilia.

Ara dues temporades ambel Bar La Estación.

Principal tret del teu ca-rácter?

La alegria.Quina qualitat preferei-

xes en un home?Que treballi i manten-

gui la familia.I en la dona?Que cuidi de la casa i

dels nins.El teu principal defec-

te?Esser baix d'estatura.Ocupació preferida?Passetjar amb la familia

i anar al cine.Somni de benestar?Un bon xalet i poder

finançar un bon equip defutbol.

Un color?El vert.Un aucell?El canari.Qué és el que més de-

testes?La feina.Do- natural que t'agra-

daria tenir?Més inteligencia.Que li manca a S'Are-

nal?Unió entre els veïnats.

Que li sobra?Imposts i delinqüència.Independencia munici-

pal?Bona i necessaria.El teu lema?Lluitar per la vida.