98...98 Unitat 5 Poblament i ciutats a Espanya i a la Comunitat Valenciana 5 CONTINGUTS 1. l poblament del territori E espanyol 2. iutats i territoriC 3. endències de les ciutats

98 Unitat 5

Poblament i ciutats a Espanya i a la Comunitat Valenciana

5

CONTINGUTS1. El poblament del territori

espanyol

2. Ciutats i territori

3. Tendències de les ciutats espanyoles

4. Anàlisi d’una ciutat de la Comu nitat Valenciana: Elx

5. Estudi d’una àrea urbana

105176 SOC VAL 2ESO UD5.indd 98 09/03/12 8:48

DEBAT Observeu la fotografia: creieu que el creixement de

la ciutat de Benidorm és fruit d’una planificació urba-nística? Per què?

Quines conseqüències creieu que pot tindre el crei-xement no planificat per a una ciutat?

Coneixement i interacció amb el món físic• Analitzar la distribució de la població espanyola i de la Co-

munitat Valenciana, tenint en compte diferents factors.

Cultural i artística• Analitzar plànols urbans de ciutats espanyoles i de la Comu-

nitat Valenciana comprendre com es reflecteix l’evolució històrica, valorant la importància de la preservació del patri-moni.

Tractament de la informació i competència digital• Interpretar mapes sobre la distribució de la població urbana

a Espanya i la Comunitat Valenciana.• Llegir i analitzar plànols urbans, i contrastar-los amb imatges.

Aprendre a aprendre• Realitzar un treball de síntesi sobre el poblament i la urba-

nització d’un territori.

Autonomia i iniciativa personal• Prendre decisions de forma autònoma i responsable per a fer

front a situacions quotidianes.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

SABIES QUE...... Benidorm (Alacant) era un poble antic dedicat a la captura de la tonyina? I que, amb la crisi de la pesca, a mitjan segle xx va decidir orientar-se cap a l’activitat turística?

Aquest canvi d’orientació econòmica va convertir el poble en una ciutat: la població va passar d’uns 5000 habitants en els anys 60 del segle xx a uns 71000 en l’actualitat. Aquesta trans-formació no va ser fruit d’una planificació urbanística, sinó que es van construir gran quantitat d’edificis per a allotjar el nom-bre creixent de població i el turisme.

99Poblament i ciutats a Espanya i a la Comunitat Valenciana

Benidorm (Alacant).


1.1. Què és el poblament?El poblament és la manera en què la població es distribueix i s’assenta en un territori. Es pot veure afavorit o condicionat per diferents factors.

— Factors naturals. Un riu, el clima temperat o un relleu pla faciliten els assentaments, mentre que els relleus es-carpats o els climes extrems els dificulten.

— Factors econòmics. L’existència de recursos, com, per exemple, els jaciments minerals, afavoreix el poblament.

— Factors històrics. L’ocupació del territori sol provindre d’èpoques molt llunyanes.

A Espanya, el poblament es caracteritza per la concentració de la població en la franja costanera, especialment en nuclis urbans, i la feble ocupació de les zones de muntanya i d’al-gunes àrees de l’interior peninsular. Distingim entre pobla-ment rural i poblament urbà.

1.2. El poblament ruralEn funció de la manera com s’agrupen els habitatges, en l’hàbitat rural es distingeix entre poblament concentrat i po blament dispers.

El poblament concentratEls habitatges s’agrupen en nuclis de població més o menys grans. Aquest tipus d’hàbitat se sol donar a les zones seques, on la presència d’una font o un riu marca el lloc de l’empla-çament.

També és propi de zones planes que històricament van ne-cessitar defendre’s, raó per la qual es troben pobles enfilats a monticles o turons, o agrupats al voltant d’un castell. És el poblament típic d’Andalusia o Castella.

En el nucli de població es localitzen serveis com ara l’ajun-tament, els comerços, l’hospital, el jutjat, etc.

El poblament dispersLa població s’agrupa en nuclis molt menuts, sovint formats només per unes poques cases. Al seu voltant s’estenen els camps de cultiu, àrees boscoses, pastures, etc. Aquest tipus d’hàbitat se sol donar en zones humides o amb una orogra-fia difícil, com Galícia o Astúries. Si una casa està totalment separada de la resta, parlem de poblament aïllat, com les masies del País Basc.

Els nuclis dispersos se solen situar prop d’altres més grans on s’agrupen els serveis (escola, mercat, etc.).

1. El poblament del territori espanyol

100 Unitat 5

Exemple de poblament rural concentrat a Montefrío (Granada).

Exemple de poblament rural dispers en els Picos de Europa (Astúries).

Exemple de poblament rural aïllat a la vall del Pas (Cantàbria).


1.3. El poblament urbàAproximadament el 80% de la població espanyola viu en ciutats. Com saps, les ciutats exerceixen una influència im-portant, més enllà de l’espai que ocupen, sobre el terri tori que les envolta. No obstant, la varietat de mida i d’activitats econòmiques predominants marquen importants diferèn-cies entre els nuclis urbans.

Les ciutats menudes, entre el món rural i l’urbàAlgunes ciutats, amb una població entre els 10000 i els 50000 habitants, són nuclis urbans menuts que concentren serveis (institut, dispensari...), però amb activitats econòmi-ques lligades bàsicament al sector primari.

Es tracta de ciutats amb centres històrics en els quals es concentren les activitats comercials, algunes dependències administratives (com els consells comarcals) i edificis de serveis. Alguns exemples són Astorga (Lleó), Tàrrega (Lleida), Monforte de Lemos (Lugo) o Ciudad Rodrigo (Salamanca).

Les grans urbsLes grans ciutats espanyoles s’han estés i, en molts casos, formen un continu urbà amb altres nuclis pròxims, creant així àrees metropolitanes de diversos quilòmetres. A més de Madrid i Barcelona, les ciutats més grans del territori d’Espanya, aquest fenomen s’observa a Sevilla, València, Bilbao o Saragossa.

En aquestes grans ciutats, la majoria de la població es de-dica a activitats del sector terciari i, en menor grau, del se-cundari. Concentren una gran quantitat de serveis i exer-ceixen un poder d’atracció sobre un territori extens que s’hi desplaça buscant serveis comercials, sanitaris, educatius, d’oci, etc.

L’efecte d’atracció que exerceixen certes grans urbs sobre el territori pot provocar desequilibris territorials, a causa del descens progressiu de la població en el seu radi d’acció; aquest procés es coneix com macrocefàlia*, i afecta diver-ses grans urbs de la península.


1. Defineix poblament i poblament rural i urbà. — Elabora un esquema sobre els factors que influeixen en

el poblament d’un territori.

2. Investiga l’origen del poble o ciutat en què vius i explica quins factors van influir en el seu emplaçament.

3. Observa les fotografies de la pàgina anterior i explica les característiques dels diferents tipus de poblament rural. En quines zones d’Espanya es localitzen?

4. Posa exemples de ciutats mitjanes o menudes de la Co-munitat Valenciana. Descobreix el nombre d’habitants que tenen, així com les seues principals activitats econòmiques. Pots consultar la pàgina web següent: www.ive.es

5. Quines característiques tenen les grans ciutats es panyoles? A què es dedica la majoria de la població? Què significa la macrocefàlia que afecta algunes ciutats?

ACTIVITATS

R @

A

Ajuntament d’Astorga (Lleó).

Vista de la ciutat de València.


2.1. La xarxa urbana espanyolaLa distribució de les ciutats en el territori conforma la xarxa urbana espanyola, caracteritzada per la seua desigualtat, ja que els grans nuclis urbans es reparteixen de manera ir-regular pel territori. Així, les ciutats amb major nombre d’habitants es concentren a la perifèria, especialment en el litoral, amb l’excepció de Madrid a l’interior. Aquesta des-igualtat és el resultat d’un llarg procés en el qual han inter-vingut diversos factors:

— La història. L’origen de molts nuclis urbans del territori espanyol es remunta a les edats Antiga i Mitjana. Aquest passat s’observa en els centres històrics de les ciutats. Madrid és l’únic nucli important de l’interior a causa de la seua capitalitat des de 1563.

— La industrialització desigual del territori. En el segle xix la industrialització es va desenvolupar bàsicament a Ca-talunya i el País Basc. Per aquesta raó van ser les seues ciutats, principalment Barcelona i Bilbao, les que van ini-ciar un important creixement, reflectit en eixamples i polígons industrials, així com en infraestructures com carreteres i ferrocarrils.

— Els intents polítics de reorganització del territori. L’ob-jectiu era desenvolupar les zones més deprimides per tal d’equilibrar la població en el territori. Per exemple, en la dècada de 1960 es van crear els pols de desenvolupa-ment (Burgos, Huelva, Vigo, la Corunya, Sevilla, Vallado-lid i Saragossa), en els quals es va invertir en infraestruc-tures a fi d’afavorir la implantació d’indústries.

— L’extensió del turisme. Espanya és una gran potència turística des de la dècada de 1960, fet que explica les grans transformacions urbanístiques de les costes mediterràni-es i les illes Balears i Canàries. La ràpida urbanització, mol-tes vegades sense planificació, va transformar part del territori en pocs anys i va convertir pobles menuts (Beni-dorm, Marbella...) en grans nuclis urbans.

Tots aquests factors han motivat que la xarxa urbana actu-al es configure com una jerarquia* de ciutats. Segons la mida i l’àrea d’influència de les ciutats i les seues relacions amb altres ciutats, destaquen en aquesta jerarquia:

— Metròpolis nacionals: són Madrid i Barcelona, perquè la seua influència comprén tot el país.

— Metròpolis regionals: són ciutats com Saragossa, Va-lència, Bilbao, Màlaga o Sevilla, perquè estenen la seua importància sobre una zona àmplia del país.

— Ciutats mitjanes: són ciutats com ara Pamplona, Sala-manca o Còrdova, que ofereixen serveis als nuclis de població més pròxims.

2. Ciutats i territori

102 Unitat 5

Àvila és un exemple de ciutat de l’interior peninsular amb un ric patrimoni medieval.

L’elecció de Madrid com a capital explica el seu desenvolupament i la configuració d’una xarxa d’infraestructures (carreteres, tren) seguint un model radial.

Marbella és en l’actualitat un dels principals enclavaments turístics de la Costa del Sol andalusa, amb més de 136000 habitants. El seu creixement es va iniciar el 1960 a partir del boom del turisme.


Conca

Ciudad Real

Toledo

Àvila

BurgosPalència

vilés Gijón

Oviedo

Santander BilbaoSant Sebastià

Pamplona

Logronyo

Osca

Saragossa

Lleida

BARCELONA

arragona

erol

Castelló

Lugo

Lleó

Zamora

Salamanca

Càcer

Badajoz

Jaén

Còrdov

Sevilla

Jer

CadisMàlaga

Algeciras

Almeria

Ceuta

Melilla

Cartagena

Alacant

Va

Albacete

Múrcia

Palma de Mallo

Valladolid

MADRI

Segòvia

Guadalajara

Sòria

A

itòria

Girona

T

T

Ferrol

La CorunyaSantiago deCompostel·la

goPontevedra

Ourense

es

a

ez

Huelva

Granada

lènci a

D

V

Vi

a rc

Sta. Cruzde Tenerife

Las Palmasde Gran Canaria

Metròpolis nacionals

Metròpolis r

Ciutats mitjanes

Altres ciutats

Lligams interurbans

egionals

Més de 500 hab./km

De 251 a 500

De 121 a 250

De 92,5 a 120

De 50 a 92,4 (mitjana nacional)

Menys de 50

N

0 200 km1002


6. Explica les característiques de la xarxa urbana espanyola.

7. Resumeix en un esquema els factors que han influït en la configuració de la xarxa urbana actual.

8. Observa el mapa de la xarxa urbana i tot seguit identifica-hi les ciutats que són metròpolis nacionals i les que són metròpolis regionals.

— Quines d’aquestes ciutats estan situades en províncies amb una densitat de població superior a la mitjana na-cional (92,4 hab./km2)? Distingeixes cap metrò poli regional en zones de densitat de població baixa? Creus que, en general, el rang de la ciutat està relacionat amb la densitat de població? Justifica la teua resposta.

— Quina ciutat té més relacions interurbanes? Per què? Quina forma té aquesta xarxa?

9. En grups, trieu una ciutat de la Comunitat Valenciana i identifiqueu el seu nombre d’habitants, les seues principals activitats econòmiques i sobre quin territori exerceix una influència important.

— En quina categoria de les quatre que apareixen en el mapa de la xarxa urbana podríem incloure-la? Per què?

10. Observa el mapa següent i identifica-hi els principals eixos urbans.

— Quines zones d’influència comprén cadascun? Quines ciutats hi destaquen? Compara’l ara amb el mapa de la xarxa urbana i indica si aquestes ciutats tenen lligams interurbans.

— Quines creus que són les característiques comunes per les quals es formen aquests eixos?

ACTIVITATS

R

A

_

LA XARXA URBANA

Eix atlànticgallec

Eix cantàbric Eix vall de l’Ebre

Eix mediterrani

Eix andalús

La Corunya

Vigo

Gijón

Oviedo

Bilbao

PamplonaVitòria

Saragossa

Tarragona

Barcelona

València

AlacantMúrcia

Madrid

GranadaSevilla

Màlaga

103b


3.1. Les transformacions urbanesLes ciutats espanyoles estan vivint en les últimes dècades canvis importants, fruit de l’evolució econòmica, política i social del país.

Ciutats terciaritzadesLa progressiva importància del sector terciari en l’econo-mia ha provocat grans canvis en les ciutats:

— Les fàbriques han anat desapareixent, o bé s’han traslla-dat a les perifèries urbanes, mentre que els espais ocupats per aquestes s’han convertit en habitatges, centres co-mercials, oficines, centres culturals...

— Les ciutats han buscat alternatives per a la seua economia. Intenten, per exemple, atraure el turisme nacional i in-ternacional o oferir serveis culturals, d’oci, etc.

Aquests processos han tingut lloc, per exemple, a les ciutats de Bilbao, Barcelona, València i Saragossa.

Ciutats amb patrimoniEls centres històrics de les ciutats tenen un valor simbòlic elevat per als seus habitants perquè conserven el patrimo-ni cultural i arquitectònic de la seua història. A més, com-pleixen funcions culturals, turístiques i d’oci, raó per la qual presenten un desenvolupat sector terciari.

En algunes ciutats, aquests barris, antigament lloc de resi-dència de les classes adinerades, es van convertir en zones degradades per la falta de conservació, on vivia la població amb menor poder adquisitiu.

Però en l’actualitat, en molts centres històrics, es rehabiliten edificis de valor arquitectònic i es reurbanitzen les zones més degradades per mitjà de la construcció de nous edificis, equipaments, etc. amb l’objectiu de conservar el patrimoni. En ocasions, això també s’ha traduït en un augment del va-lor dels habitatges.

Ciutats en expansióEl creixement de la població urbana ha comportat:

— L’expansió de les perifèries i de les àrees metropolita-nes, conseqüència de l’èxode de part dels habitants de les grans ciutats cap a altres més menudes o pobles, bus-cant millors preus i condicions de vida.

— La rururbanització ha provocat l’augment de l’espai urbanitzat a costa del rural i ha agreujat problemes com ara el col·lapse de les vies d’entrada i eixida de les ciutats o els acusats canvis del paisatge rural.

3. Tendències de les ciutats espanyoles

104 Unitat 5

La transformació de SaragossaLa ciutat de Saragossa ha experimentat una profunda trans-formació arran de la celebració de l’Exposició Internacional l’any 2008. Els canvis més significatius s’han dut a terme a les riberes del riu Ebre, recuperades per a la ciutat mitjançant la construcció de parcs i jardins, ponts i passarel·les de via-nants. Així mateix, el riu ha passat a ser navegable.

A més, s’han construït edificis moderns i noves infraestruc-tures, com el Parc Fluvial de l’Aigua Luis Buñuel, el Pont del Tercer Mil·lenni sobre el riu Ebre, la nova línia ferroviària de rodalies, la nova terminal de l’aeroport, el tancament de dos cinturons de ronda a la ciutat, l’aquari fluvial o la Torre de l’Aigua.

Pont del Tercer Mil·leni damunt del riu Ebre (Saragossa)

Barri residencial de nova construcció a Montgat (Barcelona).


3.2. Cap a un urbanisme sostenibleEls principals problemes que afecten els habitants de les ciutats espanyoles són: la distància entre els llocs de resi-dència i treball, la dependència de l’automòbil, la falta de serveis adequats o el seu col·lapse, o els problemes medi-ambientals (contaminació atmosfèrica i acústica*).

Davant d’aquesta realitat, conseqüència de la falta d’una planificació urbanística, el repte és aconseguir un urbanis-me sostenible, és a dir, que el creixement de les ciutats tinga en compte factors socials i mediambientals que les facen més habitables i faciliten la vida quotidiana dels seus ciutadans.

Alguns d’aquests factors que cal tindre en compte són:

— Un sistema de transport col·lectiu modern i efectiu, que constituïsca una alternativa real a l’automòbil. És a dir, que trasllade els ciutadans amb la mateixa eficàcia que el cotxe, però sense contaminar.

— Reducció dels problemes mediambientals i foment de les zones verdes de la ciutat.

Per exemple, s’ha vist que l’urbanisme horitzontal de cases unifamiliars amb jardí menut, model de creixement de molts nuclis en les perifèries, és menys sostenible que el vertical, perquè ocupa més territori, consumeix més aigua i requereix la creació de nous serveis i infraestruc-tures per a una població menor. Així, en l’actualitat, s’in-tenta potenciar en els nous barris la construcció d’edificis amb tres o quatre plantes i zones verdes o equipaments comunitaris.

— Fomentar que la residència, el consum, l’accés a serveis sanitaris i educatius, i fins i tot el treball, es realitzen a la mateixa ciutat o en el mateix barri, per tal de reduir els desplaçaments.

— Facilitar espais comuns que permeten la vida ciutadana, com els equipaments públics, places, parcs, centres de reunió, etc.

— Conservar aquells espais emblemàtics que permeten la identificació dels habitants amb la seua ciutat, com els centres històrics.


El tramvia i el metro són mitjans de transport urbà ràpids i poc contaminants.

El Pla de Mobilitat i Espai públic de Vitòria-Gasteiz, que va ser aprovat el 2007, assenta les pautes de transformació de l’espai públic de la ciutat a partir de la reorganització del model de mobilitat actual. Alguns objectius són:

- Reorganitzar el trànsit de manera que els vehicles de pas transiten per una xarxa viària bàsica, alliberant les vies se-cundàries.

- Redefinir les xarxes de transport públic per a millorar l’efi-ciència del sistema en termes d’accessibilitat i cober tura.

- Consolidar una xarxa de bicicletes.

- Configurar una xarxa de vianants.

- Reduir l’impacte ambiental de la contaminació i el soroll als carrers.

- Augmentar la presència de vegetació a l’entorn i la seua proximitat a la població.

- Millorar les condicions de confort tèrmic i acústic, així com la qualitat de l’aire dels espais d’estada.

Traduït i adaptat de: http://www.ecourbano.es/ pro_inside.asp?cat=1&cat2=&id_pro=117&tipus=1

Pla de mobilitat de Vitòria-Gasteiz

11. Com ha influït la terciarització de l’economia espanyola en la transformació de les ciutats? Per què?

12. Quina importància té el centre històric per a les ciutats? Quins problemes afecten aquests barris? Quines transfor-macions han experimentat en algunes ciutats?

— Creus que és possible modernitzar la ciutat i, alhora, mantindre el seu passat? Posa’n algun exemple.

13. Quines conseqüències ha tingut el creixement de la po-blació urbana per a les ciutats?

14. Què és l’urbanisme sostenible? Quins factors haurien de tindre en compte les ciutats per a ser sostenibles?

15. Llig el pla de mobilitat de Vitòria-Gasteiz i resumeix-lo. — Creus que, si s’aplica aquest pla, la ciutat aconseguirà

un urbanisme sostenible? Justifica la teua resposta.

16. Poseu tres exemples de problemes que afecten la vostra ciutat o la ciutat més pròxima a la vostra localitat.

— Indiqueu què s’hauria de fer per a convertir-la en una ciutat sostenible.

ACTIVITATS

R

A

_


Les ciutats espanyoles reflecteixen en la seua trama ur bana les diferents etapes històriques que han viscut, així com les transformacions més recents. Això ha donat lloc, com has estudiat a la unitat 4, a diferents tipus de plans i de funcions urbanes. Com a exemple, analitzarem tot seguit la ciutat d’Elx.

Elx és la tercera ciutat de la Comunitat Valenciana per po-blació, extensió i recursos. La seua població arriba fins als 230822 habitants (INE 2010), mentre que la población del nucli urbà és de 191079 habitants (INE 2010). L’àrea metro-politana d’Alacant-Elx, que agrupa Elx amb la conurbació d’Alacant-Sant Vicent del Raspeig-Sant Joan d’Alacant i amb les localitats de Santa Pola i Crevillent, és la huitena més poblada d’Espanya, amb uns 735000 habitants.

Elx va ser fundada al segle v a.C. com a ciutat ibera anome-nada Ilici. Amb l’arribada dels romans passaria a anomenar-se Iulia Illici Augusta, al voltant de l’any 26 a. C. Durant el domini musulmà en l’Edat Mitjana, la ciutat es va consolidar en el seu lloc actual. Cap a l’any 1250, amb la conquista cristiana, la ciutat va passar a la Corona de Castella, i el 1305, Elx va ser cedit al regne de València. Durant el regnat d’Ama-deu I, el 1871, li va ser atorgat el títol de Ciutat.

Elx destaca per ser un dels principals productors de calçat d’Europa, a més de pel seu parmerar i per la representació sacra del Misteri d’Elx, que han sigut declarats per la UNES-CO Patrimoni de la Humanitat i Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, respectivament.

4. Anàlisi d’una ciutat de la Comunitat Valenciana: Elx

106 Unitat 5

0 500 m

N

Riu

Vin

alop

óR

iu V

inal

opó

Riu

Vin

alop

óR

iu V

inal

opó

Riu

Vin

alop

ó

Parc Municipal

Hortdel Cura

Parcde Tràfic

Ajuntament d’Elx

El Palmeral Basílica deSanta Maria

Av de

la Lib

erta

t

Av del Ferrocarril

Carreterade

circumval·la

cióMúrcia

Alacant

Carrer A

lmansa

Av del Bimil·lenari

Carretera Elx-Santa Pola

Av d’Alacant

Carrer CorredoraAv Rei Joan Carles I

Carrer Àngel

Cal

le C

urtid

ors

UniversitatMiguel Hernández d’Elx

Av de la U

nesco

Av Universitat d’Elx

Hospital General Universitari d’Elx

Parc Industrial

d’Elx

Av de Santa Pola

Camídel

Gat

Carrer Antonio Machado

Carre

tera

de

Mat

ola a

Elx

Av

del

Pai

s Va

lenc

ià

Av Diagonal

Av de Novelda

Av de Novelda

Av del Bimil·lenariCarrer de Victoria KentCarre

r de Sax

Carrer P

etrer

Carrer de Monóver

Rond

a de la Vall d

’Uixò

Carrer Pedro Moreno Sastre

Car

rer Daya

Car

rer d

e B

igas

tro

Carrer de Pedro Juan Perpiñan

Carrer Fernanda Sta María

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, s’estén dins i fora del nucli urbà, alhora que l’envolta. Està present en els diferents parcs i horts, i destaca en l’Hort del Cura. És el palmerar més gran d’Europa, amb dos-cents mil exemplars.

La ciutat presenta grans avingudes, així com passarel·les i ponts per a travessar el riu Vinalopó. Així mateix, està ben comunica-da amb altres poblacions per carretera. L’autopista A-7 (E-15), amb un traçat paral-lel a la línia de costa, garantiza la comu-nicació entre Elx i la resta de la ribera mediterrània. Altres vies fonamentals són: l’A-31, que comunica Alacant amb Madrid; la N-340, que transita entre Alacant-Elx-Múrcia; i la N-332, que uneix el litorial il·licità amb altres espais turístics de la cos-ta mediterrània. El 1969 es va inaugurar l’aeroport de l’Altet, a 10 km de la ciutat.

En el costat esquerre del riu Vina lopó s’es-tenen els barris residencials, amb traçat regular, on viuen la major part dels il-licitans.

Actualment, aquesta zona continua en ex-pansió immobiliària.

El riu Vinalopó travessa la ciutat d’Elx. A la dreta es troben el nucli antic i els parcs de la ciutat, on està el Palmerar d’Elx; a l’es-querra, els barris residencials.

En l’actualitat, Elx té nombrosos barris nous i tradicionals. En el centre de la ciutat es troben: el nucli antic, el Raval de Sant Joan, el Raval del Salvador, el Raval de Santa Teresa i el barri de la Zapatillera. A l’est: la Llotja, Altabix, el Palmerar, Sant Antoni, Nou Altabix, Travalón, barri de la Universitat. A l’oest del Vina lopó es troben els barris de Carrús, Porifirio Pascual, el Toscar, Sant Crispí, el Pla de Sant Josep, Sector Vé, l’Aljub i el barri del Ce-menteri Vell.

El ferrocarril va arribar a la ciutat en els anys 60 i va facilitar la relació amb les altres poblacions espanyoles. L’any 2014 està prevista l’arribada de l’alta velocitat (AVE) a la ciutat, connectant Madrid amb el Llevant. La futura estació Elx-Ma-tola se situarà en la partida rural de Matola, a 4 km de la ciutat.

Alguns polígons continuen en la ciutat, però la majoria s’han traslladat a l’est, fora del seu perímetre.

De forma oval, a l’est del riu Vinalopó, comprén monu-ments i edificis administratius. Té una trama irregular d’origen medieval. Hi predominen les activitats turísti-ques, comercials i administratives.

La Universitat Miguel Hernández d’Elx, de caràcter públic, va ser fundada el 1997. S’estructura en quatre campus; el d’Elx n’és la seu central.

PALMERAR D’ELX EL CENTRE HISTÒRIC UNIVERSITAT

LES VIES DE COMUNICACIÓ

BARRIS RESIDENCIALS

EL RIU

ÀREES D’EIXAMPLE EL FERROCARRIL LA ZONA INDUSTRIAL



Elx cap al futurEl Pla estratègic Futurelx és l’eina de reflexió i aportació de pro-postes que té com a finalitat conformar el model de ciutat a mit-jà i llarg ter mini, amb una visió integradora de les variables eco-nòmiques, socials i territorials. És un procés de debat ciutadà, en el qual són els il·licitans els que estan manifestant com volen que siga la seua ciutat. Un repte com aquest implica la integració d’actuacions públiques i privades, garantint el creixement d’Elx i la seua àrea d’influència en termes de progrés econòmic, social, laboral i, en definitiva, de major qualitat de vida.

El principal objectiu de Futurelx és aconseguir que Elx siga una ciutat més habitable, educadora i culta, solidària i cohesionada a nivell social, per tal d’afavorir la prosperitat i l’increment del benestar i de la qualitat de vida dels il·licitans, aconseguir la ple-na ocupació dels seus ciutadans i consolidar-se com un important centre de creixement eco nòmic regional.

Finalment, el projecte territorial, basat en la voluntat d’impulsar i aconseguir un desenvolupament urbà sostenible de la ciutat, se centra en els quatre plans d’acció següents: el d’infraestructures, el mediambiental, el de millora del paisatge urbà i l’urbanístic.

Serv

ei d

’imat

ges d

el pl

anet

a G

oogl

e Ea

rth ®

El Palmeral d’Elx. Vista del nucli antic d’Elx.

17. Observa el pla de la ciutat d’Elx i respon: — Quin element geogràfic important ha condicionat el

naixement i el creixement de la ciutat? Com és el traçat urbà al seu voltant?

— Quin altre element geogràfic n’ha condicionat el des-envolupament urbanístic? Com podem salvar aquesta dificultat per a anar d’un barri a un altre?

— Digues on se situen en el mapa els barris amb traçat irregular i els de traçat regular..

— Indica, respecte del centre, on se situen la zona indus-trial i la universitat.

18. Llig el text Elx cap al futur i respon les preguntes següents:

— Què és Futurelx?

— Quin paper tenen els il·licitants en aquest pla?.

— Quin és l’objectiu principal de Futurelx?

— En quins plans d’acció se centra Futurelx?

19. Observa les fotografies d’aquesta pàgina i digues què re-presenta cadascuna.

ACTIVITATS

R A


Per a elaborar un treball sobre una àrea urbana, has de realitzar una eixida per la ciutat i observar directament molts dels seus aspectes. A continuació t’expliquem els passos que has de seguir.

5. Estudi d’una àrea urbana

108 Unitat 5

COM PREPARAR EL TREBALL

ESTABLIR UNA HIPÒTESI

Estableix una hipòtesi sobre la ciutat, que podràs contrastar una vegada acabat el treball. Per exemple:

«Entre les funcions que compleix la meua ciutat, hi predomina la cultural, ja que té diversos edificis que són patrimoni històric, i dues universitats».

PREPARAR EL MATERIAL NECESSARI

— Recopilar informació sobre la ciutat: emplaçament i situació; evolució històrica; nombre d’habitants; comunicacions i infraestructures. Pots trobar-ne la infor-mació en llibres, anuaris o pàgines web d’organismes oficials, com l’ajuntament.

— Preparar el material: pla de la ciutat; quadern per a anotar les dades importants; càmera de fotos o de vídeo per a il·lustrar el treball.

PLANIFICAR L’EIXIDA

Per a planificar l’eixida, has de tindre en compte tres aspectes importants:

— Elaborar un guió amb les qüestions que cal observar durant l’eixida:

• Morfologia. Comprovar els tipus de plans de la ciutat o barri.

• Estructura. Distingir els barris de la ciutat i relacionar-los amb l’evolució històrica.

• Funcions. Comprovar les funcions que predominen a la ciutat o als barris: si hi ha molts comerços, indústries, oficines, etc.

• Edificis. Observar com són els edificis: antics, amb jardí, etc.

• Comunicacions i infraestructures. Observar si té vies àmplies de comuni-cació, transport públic, etc.

• Equipament urbà. Distingir els equipaments (hospitals, escoles), les zones verdes, els parcs...

— Elaborar una enquesta per a preguntar els ciutadans sobre els aspectes més humans de la ciutat o del barri, com ara si hi ha prou equipaments, com és la relació entre els conductors de vehicles i els vianants, etc.

— Planificar la ruta que seguiras. Pots marcar la ruta en un pla de la ciutat, o elaborar-ne un croquis en què dibuixes els edificis més destacats i l’itinerari que has de seguir.

EIXIDA PER LA CIUTAT

Elabora fitxes en les quals anotes els aspectes rellevants que hages observat durant l’eixida. Així mateix, marca en el pla o croquis els elements més importants.

També has de fer l’enquesta i prendre fotografies o filmar els aspectes més desta-cats en l’eixida.

COM ELABORAR LA SÍNTESI

CLASSIFICAR LES DADES

Classifica i analitza totes les dades que has obtingut i comprova si es compleix la hipòtesi que havies plantejat a l’inici.

REDACTAR LA SÍNTESI

Redacta una síntesi. Ha de constar de tres parts:

— Introducció. Hi has d’incloure tota la informació que vas recopilar abans de fer l’eixida, i la hipòtesi del treball.

— Exposició sobre l’eixida. Amb totes les dades recollides en l’eixida.

— Conclusió. Ha de plantejar justificadament si es compleix la hipòtesi inicial del treball o no.


Serv

ei d

’imat

ges d

el pl

anet

a G

oogl

e M

aps

®Se

rvei

d’im

atge

s del

plan

eta

Goo

gle

Earth

®.


PLA I IMATGE AÈRIA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

20. A partir del pla i la fotografia de la ciutat de València, es-tablim una hipòtesi. Busca informació que t’ajude a con-firmar-la.

«València té un origen medieval, perquè el pla del centre històric és irregular.»

— Descriu el seu emplaçament. A continuació, marca en el pla i en la imatge els elements geogràfics destacats.

— Descobreix la data de la seua fundació i la seua evolució històrica.

— Marca en el pla i en la imatge les fases urbanístiques que hi reconegues.

— Elabora un informe breu confirmant o desmentint jus-tificadament la hipòtesi.

21. Elaboreu, en grups, un treball de l’àrea urbana de la vostra ciutat o barri o de la ciutat més pròxima a la localitat on viviu. Recordeu seguir els passos explicats:

— Establiu una hipòtesi sobre la ciutat. — Prepareu el material necessari i planifiqueu l’eixida. — Presenteu la síntesi del treball en un mural. Per a buscar informació, podeu consultar les pàgines web

del vostre ajuntament i Comunitat Valenciana, a més de les que teniu a continuació. També teniu una pàgina web que us ajudarà a realitzar el mural.

http://www.ine.eshttp://maps.google.es/mapshttp://www.glogster.com

@

ACTIVITATS


110 Unitat 5

ACTI

VITA

TS

1. Observa les imatges, relaciona-les amb les afirmacions se-güents i explica quin tipus de poblament reflecteix cadas-cuna.

«Les cases del poble es van construir al costat del castell.»

«En arribar al poble trobem un grup menut de cases; seguint el camí cap avall, n’hi havia dos o tres més, i dos més enca-ra en els prats.»

«Aquest nucli d’uns 13000 habitants compta amb un centre històric, serveis com ara escoles, centre de salut i comerços, i indústries lligades al sector primari.»

— Dels elements següents, quins van poder influir en la con-figuració de cadascun dels poblaments de les imatges?

Zona seca - zona humida - camps de cultiu - zona plana situació defensiva - zona muntanyosa - prop d’un riu

zona d’orografia difícil - camps de cultiu i prats

2. Pensa en la ciutat en què vius o en la més pròxima. Creus que s’hi aplica la tendència d’aconseguir un urbanisme soste nible? Justifica la teua resposta.

— Quins factors creus que s’haurien de fomentar a la ciutat perquè siga sostenible? (Més transport col·lectiu, reducció dels desplaçaments, més zones verdes, etc.)

3. Observa el mapa de la xarxa urbana i explica per què es classifiquen les ciutats en metròpolis nacionals, regionals o cuitats mitjanes.

— Quin lloc ocupa la teua localitat a la xarxa urbana es-panyola? Justifica-ho.

— Se situa en una província amb densitat elevada o baixa? Quins factors hi incideixen?

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Serra dos Ancares (Lugo).

Aledo (Múrcia).

Ciudad Rodrigo (Salamanca).

A

B

C

Serv

ei d

’imat

ges d

el pl

anet

a G

oogl

e Ea

rth ®

Conca

Ciudad Real

Toledo

Àvila

BurgosPalència

vilés Gijón

Oviedo

Santander BilbaoSant Sebastià

Pamplona

Logronyo

Osca

Saragossa

Lleida

BARCELONA

arragona

erol

Castelló

Lugo

Lleó

Zamora

Salamanca

Càcer

Badajoz

Jaén

Còrdov

Sevilla

Jer

CadisMàlaga

Algeciras

Almeria

Ceuta

Melilla

Cartagena

Alacant

Va

Albacete

Múrcia

Palma de Mallo

Valladolid

MADRI

Segòvia

Guadalajara

Sòria

A

itòria

Girona

T

T

Ferrol

La CorunyaSantiago deCompostel·la

goPontevedra

Ourense

es

a

ez

Huelva

Granada

lènci a

D

V

Vi

a rc

Sta. Cruzde Tenerife

Las Palmasde Gran Canaria

Metròpolis nacionals

Metròpolis r

Ciutats mitjanes

Altres ciutats

Lligams interurbans

egionals

Més de 500 hab./km

De 251 a 500

De 121 a 250

De 92,5 a 120

De 50 a 92,4 (mitjana nacional)

Menys de 50

N

0 200 km1002



ACTIVITATS

4. Vols conéixer millor els diferents barris de quatre ciutats espanyoles abans de visitar-les. Per a fer-ho, fixa’t en els fragments següents dels seus plans urbans i relaciona’ls amb les afirmacions.

1. Pla ortogonal, ús residencial, administratiu, comercial. 7. Centre històric.

2. Barri residencial de nova creació. 8. Abundància de vies de comunicació, ferrocarril, autovia...

3. Polígon industrial. 9. Dissenyat en el segle xix a causa del creixement de la ciutat.

4. Trama irregular d’origen medieval sense planificació. 10. Zona orientada als usos industrials.

5. Funció residencial exclusivament. 11. Pla regular, amb zones verdes.

6. Eixample. 12. Ús comercial, cultural, d’oci i turisme.

— Utilitza les afirmacions per a redactar un informe breu sobre les característiques de cada barri. En quina part de la ciutat se situen?

Ronda d’Isasa

Car

rer

San

Fern

ando

Carrer Claudio Marcedo

Carrer Sevilla

Carrer

Rey

Hered

ia

Car

rer

Cai

ruan

111b

BAvinguda Diagonal

Pas

seig

de

Grà

cia

Gran Via de les Corts Catalanes

Avinguda de Roma

111a

A

C. Platja del Saler C. Platja d’Aro

C. P

latja

de

Land

a

C. P

latja

de

La C

onch

a

C. Platja de Zara

C. P

latja

de

les

Am

èriq

ues

CPolígon

Molino Pilar

PolígonIndustrialEl Pilar

PolígonIndustrialCogullada

Avinguda Catalunya

Autovia del Nord-est

Avinguda A

lcalde Francisco Caballero

111d

D

5. Imagina que eres un urbanista i has d’idear una ciutat sostenible. Elabora un informe en què expliques tots els elements que hauria de tindre aquesta ciutat, prenent-ne en consideració la sostenibilitat (transport col·lectiu, zones verdes...). A continu-ació, dibuixa-la en un croquis. Recorda que hi has d’assenyalar:

— L’emplaçament de la ciutat: on la situaries: Prop d’un riu, de la mar, en una plana, etc.?

— L’estructura: els barris que formarien la ciutat, un centre històric, un polígon industrial... Explica les seues funcions (pots imaginar una ciutat amb diverses funcions, o en la qual destaque una funció en concret: turística, industrial, etc.).

— La morfologia dels barris: quin tipus de pla dibuixaries: ortogonal, irregular, radiocèntric.

— Les comunicacions: ferrocarril, aeroport, port, grans vies, tramvia, autobús...

— Altres elements: hi has de situar comerços, indústries, hospitals, escoles, zones verdes, recintes universitaris, etc. Per exemple, si imagines una ciutat situada al costat de la mar amb una funció turística, hi has de localitzar les platges, hotels per al turisme, les comunicacions, etc.


112 Unitat 5

SÍNTESI• Copia l’esquema al teu cuadern i completa’l. T’ajudarà a estudiar.

Contaminació acústica. Molèstia provocada per la inten-sitat i durabilitat del soroll causat per les activitats huma-nes (indústries, trànsit, locals d’oci...). Ocasiona efectes negatius sobre la salut física i mental de les persones.

Jerarquia. Organització o classificació de certs elements en categories, de forma que mantinguen un ordre d’importància.

Macrocefàlia. En urbanisme, s’utilitza per a referir-se a enormes nuclis de població que aglutinen una gran quan-titat d’habitants i de funcions urbanes, de forma que creen al seu voltant zones molt despoblades.

Polígons d’habitatges. Estan formats per blocs elevats amb una gran quantitat d’habitatges que tenen un cert paral·lelisme entre ells i que generalment es disposen geomètricament i uniformement.

Molts d’aquests polígons es van construir entre els anys cinquanta i seixanta del segle xx per a allotjar els immi-grants arribats a les ciutats a fi de treballar com a obrers industrials o en les activitats terciàries.

VOCABULARI

POBLACIÓ I CIUTATS A ESPANYA

Poblament Ciutats

Rural

Dispers

Urbà

Xarxa urbana

Jerarquia TendènciesDesigualtat

........................

........................

........................

........................

........................

........................

Història

...............................

...............................

........................

........................Ciutats amb

patrimoniPlanificació política

Ciutats mitjanes Expansió

....................

que pot ser

factors destaquen principals

que formen

caracteritzada per



1 Llig el text i defineix poblament, àrea rural i poblament rural. — Quins són els principals tipus de poblament podem trobar a la Co-

munitat Valenciana? Explica les característiques de cadascun.

2 Explica les característiques de la xarxa urbana espanyola i posa exem-ples de la jerarquia de ciutats que formen aquesta xarxa.

3 Elabora un resum sobre les tendències principals que mostren en l’ac-tualitat les ciutats espanyoles. Hi han d’aparéixer les expressions se-güents:

— Terciarització i les seues conseqüències — Patrimoni cultural de les ciutats: rehabilitació i reurbanització — Expansió de les perifèries — Rururbanització del territori — Urbanisme sostenible

4 Analitza el pla de la ciutat de Palma de Mallorca. Per a fer-ho, has de: — Identificar els elements naturals que condicionen la situació i el

creixement de la ciutat. — Identificar els diferents tipus de traçat urbà del pla, relacionar-los

amb l’àrea de la ciutat a què corresponen i les funcions que s’hi realitzen.

— Identificar algunes infraestructures importants que formen part del traçat de la ciutat.

AVALUACIÓ

Tant si és rural com si és urbà, el poblament, entés com a la manera en què es reparteixen els nuclis o llocs de residència de les pobla-cions, és un dels elements motivats pel procés d’ocupació de l’espai per l’home. Tradicional-ment, el terme rural s’ha referit a àrees de baixa densitat de població, amb nuclis de mida menuda en termes absoluts i relativa-ment aïllats dels altres, i on les activitats agràries suposen la base econòmica principal; presenten una manera de vida bàsicament homogènia que els diferencia d’altres sectors socials, principalment la ciutat. D’acord amb aquest concepte d’àrea rural, el po blament, o bé l’hàbitat rural com un dels seus elements bàsics, és la manera de repartiment i de resi-dència de les poblacions que viuen al camp.

Traduït i adaptat de: Urdiales, M. E. «Pobla-miento y hábitat rural», dins Geografía de

España. Planeta, 1989.

BLANQUERNAES FORTÍ

Avda. C. SallentVia

Aleman

yaCAMP D’ENSERRALTA

STA. CATERINA

ES JONQUET

Pas

seig

MallorcaHospital

Provincial

MercatSt. Antoni

Pl. Major

Pl.d’Espanya

Ajuntament

Estació

Moll come rc i a

l

Badia de Palma

Autovia de Ponent

Avda. Jo

anM

arch

Avd

a.Alejandre

Roselló

Avda.G

abriel

Alomar

Villalonga

EL MOLINAL

Polígon de Llevant

ELS HOSTALETS

C. Herois de Manacor

0 200 m

Banysàrabs

Consell Insularde Mallorca

CatedralPalau

Episcopal

Portde Palma

Parlamentobalear

La Llotja

Consulatdel Mar

Palau de l’Almudaina

N

113a


Documents

98...98 Unitat 5 Poblament i ciutats a Espanya i a la Comunitat Valenciana 5 CONTINGUTS 1. l poblament del territori E espanyol 2. iutats i territoriC 3. endències de les ciutats