1

Les Falles han nascut de les mateixes entranyes d’un poble, un poble des de sempre banyat en una atmosfera resplendent de sol i de blau, o de serenes nits, entre horts rurals o urbans, habitants de carrerons i de barris. Celebrades en honor a Sant Josep, patró dels fusters, les Falles són una festa on l’art i la sàtira dels monuments, la música, la pólvora, el teatre i la dansa, la llum, les flors, la gastronomia, la llengua, la indumentària, la tradició i els sentiments s’hi unixen en una explosió ritual de vida i d’un espectacle de color que transformen la fisonomia de la ciutat i dels pobles. Declarades Festes d’Interés Turístic Internacional, actualment són candidates al seu reconeixement per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des del 15 fins al 19 de març, els dies i les nits a València i altres pobles de la seua província són una festa contínua als carrers, fins que el 19, la nit de Sant Josep, l’implacable foc purificador anuncia l’arribada de la primavera i liquida sense pietat l’art efímer que els artistes fallers recreen en els seus monuments grans i infantils, vora huit-cents, que han adornat cada racó de la ciutat i s’han convertit en l’objetiu de les càmeres de milers de turistes. Els orígens de les festes falleres no acaben d’estar molt clars, ja que hi ha qui diu que es remunten més enllà de la versió més popular, segons el Marqués de Cruïlles, de la crema dels desfets dels tallers dels fusters: quan arrivaba la tardor, als tallers artesans es perllongava la jornada de treball durant les primeres hores de la nit. Per a il·luminar-se utilitzaven un rústic llum de peu, generalment de fusta, anomenat “parot” entre altres noms, a la resplendor de les flames del qual prosseguien el seu treball. En vigílies de la primavera, quan començaven els dies llargs, es prescindia del treball nocturn i es cremava a la porta de cada taller el rústic “parot”. Es fàcil d’explicar que, per alimentar la foguera, els mateixos artesans acumularen encenalls i llistons inservibles i amb el pas del temps foren secundats pels trastos vells que hi portava el veïnat. A més, la verticalitat i els braços del “parot” es prestava a ser animat, amb parracs que li donaven aspecte humà i algun barret que el dotava d’un hipotètic cap. Aixi naixia el ninot. Només faltava que eixos ninots protagonistes de qualsevol sainet del barri, es posaren al capdamunt d’un pedestal, perquè les gents els hi pogueren vore millor i pogueren riure d’ells. A més a més els xiquets anaven de casa en casa demanant una estoreta velleta , que es va convertir en un cant popular per a replegar tot tipus de mobles i utensilis vells per a cremar-los a la foguera juntament amb el “parot”.

2

A poc a poc es va incorporar la gent del barri al procés de confecció dels cadafalcs i van nàixer monuments que incorporaren figures diverses. Per mediació de l’Església, es va fer coincidir la data de la crema d’estos “parots” en la vespra de la festivitat del seu patró. D’altra banda, hi ha autors que intenten trobar un origen més antic, i defenen que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les Falles no són més que una versió d’este arcaic ritual que anuncia l’entrada de la primavera i tracta de propiciar la fertilitat. La paraula falla, del llatí facula, fa referència a les torxes, fogueres i lluminàries que s’encenien per il·luminar una festa a l’Edat Mitjana. Més endavant, per a referir-se a les lluminàries que s’encenien la vespra de les festes extraordinàries. Sent hereves de les tradicions de les festes al carrer, del teatre popular i els altars barrocs, està clar que les Falles, a poc a poc s’han convertit en representació sarcàstica de la vida mateixa, i s’han extés a les diferents places i carrers de la ciutat transformant la seua fesonomia. En l’actualitat, els cadafalcs amb els ninots s’alcen com autèntics monuments de cartó pedra o polietilé en una espècie d’arquitectura dedicada a l’art efimer com en cap lloc del món. La construcció de Falles pot ser una bona mostra de l’Art en majúscules. Des de diversos sectors lligats a la crítica artística o a la teoria estètica han catalogat les Falles com un art menor o un mitjà secundari per a l’expressió creativa, però per a crear art no importa tant el vehicle d’expressió artística com l’expressió artística en si. Fer Falles pot ser un art i l’art es pot expressar a través de les Falles. Els artistes d’estos monuments estan dotats d’una imaginació aguda i d’un do especial per a la caricatura que distorsiona la realitat, el que permet que l’espectador riga del dramàtic esdevenir del temps, les misèries del cos, les exigències de l’amor, de les promeses incomplides dels governants, dels vaivens socioeconòmics i polítics, i es convertix així en vàlvula de fugida de la ciutat i de la seua gent. Cada any, el foc reduïx tot a cendres, i així es complix el ritual de renovació com si de la mateixa vida es tractara. Però les falles no són sols els monuments, són la mostra de la cultura d’un poble on podem gaudir d’espectacles únics com les cercaviles i l’ofrena de flors a la Geperudeta on la riquesa de la nostra indumentària tradicional, la música de les nostres bandes i l’art floral embaladixen els visitants. El folklore també destaca amb danses i cants tradicionals acompanyats de la dolçaina i del tabalet. També deixen bocabadats els espectacles pirotècnics amb la despertà, les mascletaes, regines del soroll i els castells de focs artificials amb la seua bellesa, perquè des que els musulmans portaren la pólvora des d’Orient, esta ha format part indispensable de les nostres festes i de la nostra cultura. Les diferents comissions falleres tenen per tradició fer representacions teatrals d’obres humorístiques, que contribuïxen a mantindre vius els sainets i a més a més cal destacar la promoció de l’ús del valencià mitjançant els llibrets de Falla que cada any publiquen amb l’explicació i la relació de tot el que conté la Falla, i on destaca el seu valor patrimonial. Finalment, les Falles també són una bona ocasió per a gaudir del millor de la nostra cultura gastronòmica, com una bona paella o un grapat de bunyols amb xocolate de matinada.

3

Cano, Carles: “Les Falles” Barcelona: La Galera, 2015 Brzechwa; Jan: “¡Fuego!” Valencia: Media Vaca, 2014 Ferrer Escrivà, V. : “La primavera i les nostres tradicions” València: Denes 10, 1996 Franco, Josep: “Comunitat Valenciana” Barcelona: Cadí, 2008 “Valencia” Madrid: Susaeta, 2012

“Historia de las Fallas” Valencia: Diario Levante, 1990 Minguez, Xavier: “Estàs cremat!”. València: Brosquil, 2004 “Na Jordana 2006: “València, ciutat prohibida” València: Na Jordana, 2006 Puerto, Carlos: “El misterio del futbolista decapitado” León: Everest, 1999

Almela i Vives, F. : “Las Fallas” Paiporta: Denes, 2006 Arazo, María Ángeles: “Artesanos de Valencia” Valencia: Diputación, 1986 Arazo, María Ángeles: “Fallas: Delirio mediterráneo” Valencia F. Doménech, 1999 Arazo, María Ángeles: “Nuestras fiestas/ Nostres festes” Valencia: Vicent García Ed. , 1982 Ariño Villarroya, A. : “L’associacionisme a l’Horta Sud” Torrent: Fundació Horta Sud, 2003 Ariño Villarroya, A. : “El calendari festiu a la València

contemporània: 1750-1936” València: Edicions Alfons El Magnànim, 1993

Arlandis, Lisard: “ Fiestas y costumbres de Valencia”

Valencia: José Huguet, 1987

Baeza, Concha: “Valencia, pueblos en fiesta” Valencia: Diputación, 1995 Baeza, Concha: “València, pobles en festes” València: Diputació, 1995 Cantos Camps, A. : “El traje de labradora Valenciana” Valencia: Mari Montañana, 1980 “Carme, t’estime: Na Jordana 2005” València: Na Jordana, 2005 “Carteles de Fallas: Historia y arte del fuego fallero, València: Ajuntament,1929-2002 1929-2002” (material gràfic) Costa, Xavier: “Sociabilidad y esfera pública en

la fiesta de las Fallas de Valencia” València: Biblioteca Valenciana, 2003

Domínguez, Martí: “Las Fallas” València: Ajuntament, 1992 “Falles de València en blanc i negre/Fallas de Valencia en Alcoi: Tívoli, 2008 blanco y negro” “Festa i ciutat” v. 1 Tarragona: El Mèdol, 1998 Ferriols Monrabal, J. : “La pirotécnica valenciana” Valencia: Carena, 1998 Fuster, Joan: “Combustible per a falles” Alzira: Bromera, 2002 Gandía Casimiro, J. : “Fiestas del País Valenciano” Madrid: Penthalon, 1981 Gonga, Josep E. : “Les festes de la Safor” Oliva: Colomar, 1990 “Guia del Museu Faller de València” València: Ass. D’Estudis Fallers, 2010 Hernández i Martí, G-M.:

“Falles i franquisme a València” Cararroja: Afers, 1996

Hernández i Martí, G-M.:

“La festa reinventada” València: Universitat, 2002

“Historia de las Fallas” Valencia: Diario Levante, 1990 “Historia viva de las Fallas” Valencia: s.n., 1990

4

“L’indult del foc: Catàleg raonat de la col.lecció de ninots indultats València: Ajuntament, 2002-2005 Del Museu Faller” 3 v. “La ciudad ritual: La fiesta de las Fallas” Barcelona, Antrhopos etc., 1992 “La festa de les Falles” València: Cons. Val. Cultura, 1996 Liceras Ferreres, María: “Indumentaria valenciana siglos XVIII-

XIX” València: F. Doménech, 1991

“Llibres de festes a la Biblioteca Valenciana” València: Cons. Cultura, 1993 “Lo Rat Penat” València, Cons. Val. Cultura, 1996 Marí, Rafa: “La Valencia de los años 60” València: Ajuntament, 1999 Martín, Manolo: “Falla Na Jordana 2001” València: Taller de Manolo

Martín, 2001

Mira, Joan F. : “Sense música ni pàtria” Alzira: Germania, 1995 “Na Jordana 1997: De la festa la vespra” València: Na Jordana, 1997 “Na Jordana 1999: Carnestoltes?...Moltes voltes!” València: Na Jordana, 1997 “Na Jordana 50 anys: (1951-2000)” València: Na Jordana, 2000 “Na Jordana 2006: València ciutat prohibida” València: Na Jordana, 2006 Ombuena, José: “Las Fallas de Valencia” León: Everest, 1971 Pérez Contel, Rafael: “Ninot de falla” València: Albatros, 1995 Sanchis Guarner, M. : “ Teatre i festa. De Nadal a Falles” València: Eliseu Climent, 1987 Solaz Albert, Rafael: “ La Valencia prohibida” Beniparrell: Pentagraf, 2004 Soler i Godes, Enric: “Las Fallas: notas para su historia” v.

1 Valencia: Albatros, 2000

Aguilar Almodóvar, E. : “La fallera calavera” Carcaixent: Sembra, 2015 Blasco Ibáñez, Vicente: “Arroz y tartana” Barcelona: Plaza&Janés, 1976 Escalante, Eduard: “Obras dramáticas” Valencia: Las provincias, s.a. Escalante, Eduard: “Teatre original complet” 2 v. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1995 Maroto, Josep: “Dones i lliris al voltant de les festes de València: L’Eixam, 1997 Les festes del Sol” Marqués, Josep-Vicent: “Nit de foc” Alzira: Bromera, 1991 Peris Aragó, José: “ Dibuixos i narracions” València: L’Esquer, 1988 “I Concurso de Microrrelatos Falleros” Valencia: Obrapropia, 2012 “Sexduïts i sexduïdes: monogràfic literari” Alzira: Bromera, 2014

“Freak Freak Show: “La història d’una falla”/ “The story of a falla” S.l.: La Hormiga, etc., s.a. “Historia de las Fallas” 5 v. Valencia: Levante, 1995 “La Comunitat Valenciana en los archivos de TVE” v. 10 i v. 15 Madrid: On-Off, 2007 “Las Fallas de Valencia” Valencia: Levante, 2003 “Nuestras fiestas: Valencia” Valencia: Levante, 2002 “Què és? Com es fa?: Una Falla” València: Cons. Cultura, 1994

“Pensat i fet” nº 6-10 i nº15-17 “Revista d’estudis Fallers” nº 6-11 i nº15-17 FONS LOCAL: Diversos Llibrets per les Comissions falleres de Mislata