A. Teoria - uji.esperaire/textos/R16-tem2.pdf · text, exigeix, en funció del gènere a què pertany, un tipus d’esquema organitzatiu o un altre. El segon factor que condiciona

2. Estratègies de producció discursiva

A. Teoria

Llengua catalana (R16) · Curs 2004-05 Publicitat i relacions públiques

Professor: Joan Peraire

Llengua catalana (R16) · Curs 2004-05 2. Estratègies de producció discursiva

Professor: Joan Peraire .

1

Continguts

1. El concepte de competència comunicativa i les propietats textuals 2. Seqüències i models textuals 3. El procés d’escriptura: de la idea al text

3.1. El model d’escriptura 3.2. El funcionament del discurs 3.3. Operacions de contextualització i planificació 3.4. Operacions d’organització de la informació 3.5. Operacions de contextualització

4. Qüestions de redacció i estil 5. Ús dels signes de puntuació 6. Eines informàtiques d’escriptura

Activitats



2

1. El concepte de competència comunicativa i les propietats textuals

1. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA O GRAMATICAL

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Domini del codi lingüístic i no lingüístic - Coneixement fonològic, fonètic i ortogràfic - Coneixement morfosintàctic - Coneixement lèxic i semàntic

2. COMPETÈNCIA DISCURSIVA O TEXTUAL 3. COMPETÈNCIA SOCIOLINGÜÍSTICA

Domini de les regles per a l’elaboració del dis-curs (oral i escrit) en diferents gèneres o tipus de text. Inclou coneixements de pragmàtica del discurs i dels mecanismes de coherència i co-hesió textual.

Comprensió i producció apropia-

des en diverses situacions comunicatives. Comprén els coneixements sobre variació lingüística, actituds i normes

4. COMPETÈNCIA ESTRATÈGICA

Capacitats concretes verbals i no verbals per reparar errors ocasionals o deficièn-cies sistemàtiques dels parlants o per re-forçar l’efectivitat de la comunicació

Selecció de la informació Organització de la informació - Tema i estructura temàtica - Estructura del text en paràgrafs - Signes de puntuació - Índexs gràfics Progressió temàtica

Procediments de cohesió a) Referència: dixi, anàfora, el:lipsi b) Connexió: índexs gràfics, connectors

dialèctics, organitzadors textuals i marcadors discursius.

c) Altres: cohesió lèxica, isotopies audio-visuals, temps verbals, etc

Procediments per ampliar i condensar la informació: aposicions, oracions de rela-tiu, paràfrasis, exemplificacions, nomina-litzacions, notes a peu de pàgina

Estructura global del text

- Variació lingüística - Àmbit d’ús i gènere discursiu - Registre: camp o tema, grau de formalitat,

intenció o propòsit comunicatiu. - Pressuposicions i implícits - Inferències - Marcs, guions i esquemes - Modalitat i modalització - Correcció ortogràfica i gramatical - Disposició formal

ADEQUACIÓ

COHERÈNCIA

COHESIÓ



3

2. Seqüències i models textuals • Les tipologies textuals i l’aprenentatge de la comunicació • Gèneres: formes relativament estables dels textos, una mena

de matrius o siluetes textuals a les quals encaixen un conjunt més o menys extens de textos d’un àmbit d’ús determinat

• Les macroestructures són estructures globals del contingut dels textos i, tenen, per tant, una naturalesa bàsicament se-màntica. La macroestructura d’un text és «una representació abstracta de l’estructura global de significat del text» (Teun A. van Dijk 1978, p. 55). Únicament les seqüències d’oracions que tinguen una macro-estructura poden anomenar-se pròpiament textos.

• Les superestructures són «les estructures globals que carac-teritzen un determinat tipus de textos» (Teun A. van Dijk 1978, p. 142). La superestructura és una noció més sintàctica que semànti-ca, una mena de forma del text, el tema o contingut del qual és la macroestructura. És tracta, per tant, d’una espècie d’esquema al qual s’adapten tots els textos d’un gènere de-terminat (una narració, una instància, una carta o una notícia, per exemple).

Werlich (1975)

Adam (1985)

Adam (1992)

Base Focus contextual

Funció global del text

Estructura seqüencial

Tipus

Descriptiu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu

Descriptiu Narratiu Explicatiu Argumentatiu Directiu Conversacional Predictiu Retòric

Informar sobre estats Informar sobre accions i fets Informar per fer entendre Exposar opinions, persuadir. Dirigir, ordenar o aconsellar Qüestionar, prometre, etc. Informar sobre fets futurs Jugar amb el llenguatge

Descripció Narració Explicació Argumentació Diàleg



4

3. El procés d’escriptura: de la idea al text

EL FUNCIONAMENT DEL DISCURS

Organització dels espais referen-cials i contextuals

Unitats lingüístiques de la superfície textual

Un model pragmàtic de producció textual

Operacions discursives

1. Espai referencial 2. Espai de l’acte de producció

* Productor * Coproductor o destinatari * Moment i lloc de l’enunciació

3. Espai de la interacció social

* Lloc social (àmbit d’ús) * Finalitat * Enunciador i destinatari

1. Contextualització i referencialització 2. Estructuració

a) Ancoratge: tipus de text i gènere discursiu b) Organització temporalitat c) Selecció i ordenació de la informació d) Estructura en paràgrafs e) Revisió del contingut.

3. Textualització

a) Connexivitat b) Cohesió textual c) Modalització d) Altres operacions de caràcter pragmàtic e) Revisió gramatical i ortogràfica.



5

Operacions lingüístiques implicades en el procés de producció textual

Contextualització

1. Organització dels espais contextuals i referencials

2. Anàlisi de la situació comunicativa 3. Generació d’idees i recull

d’informació 4. Planificació discursiva 5. Revisió del procés

Estructuració

1. Ancoratge discursiu: tipus de text, gènere, actitud

2. Organització de la temporalitat general del discurs

3. Selecció i ordenació de la informació 4. Estructura del text en paràgrafs 5. Revisió del contingut del text

1. Operacions de connexivitat: índexs gràfics, connectors i marcadors discursius

2. Operacions de cohesió: referència, progressió temàtica 3. Operacions de modalització 4. Altres operacions de caràcter pragmàtic: varietat, estil, to, llenguatge,

informació implícita, etc. 5. Revisió gramatical i ortogràfica

Textualització



6

4. Qüestions de redacció i estil 4.1. Problemes de redacció

Per tal de fer entenedor i fàcil de llegir un text, cal que presente les idees d’una

forma ben estructurada i utilitze un llenguatge clar i precís. L’estil és un dels aspectes essencials a l’hora de garantir l’eficàcia comunicativa del text.

D’acord amb l’estructura sintàctica textual, hom distingeix entre dos tipus d’estil: l’estil segmentat i l’estil cohesionat. L’estil segmentat es caracteritza per l’ús de períodes sintàctics breus (amb molts punts), una sintaxi simple, poca densitat informativa i una elevada concentració pronominal. Per contra, l’estil cohesionat es caracteritza per la utilització de períodes sintàctics llargs, una sintaxi molt articulada i elaborada, una alta densitat informativa i moltes oracions compostes. Mentre l’estil segmentat fa que el text siga més llarg i fragmentari, l’estil cohesionat fa que el text siga més concís i més dens, ja que proporciona un major nombre d’informacions en un menor nombre d’oracions.

Els mecanismes de reducció sintàctica, que serveixen per a fer textos amb un estil cohesionat, estan vinculats molt directament a la composició oracional. Els més productius són els següents:

a) Coordinació d’elements. b) Conversió d’oracions o de clàusules coordinades en subordinades

- Utilització d’oracions subordinades adverbials lògiques (causals, condicionals, etc.)

- Inserció d’una oració independent o una clàusula coordinada convertint-la en una oració de relatiu o en una aposició.

- Substitució de clàusules amb verb conjugat en construccions de participi o de gerundi, més integrades en l’estructura oracional i més sintètiques.

c) Nominalitzacions i conversió de subordinades en complements. A més d’aquestes observacions de caràcter general sobre l’estil del text, convé

recordar que en els textos formals cal utilitzar la varietat estàndard o varietat comuna, modalitat convencional de la llengua apta per als usos públics i caracteritzada per la claredat, la concisió i la voluntat no discriminatòria.

En aquesta varietat, per tal d’afavorir la comunicació amb qualsevol tipus de lector, és convenient de seguir les següents recomanacions:

1. Utilitzeu paraules i expressions adequades a la situació comunicativa: cal evitar tant l’ús de col·loquialismes (fotre, pencar, algo, etc.) com l’ús d’expressions massa cultes i arcaismes (adhuc, quelcom, llur, ensems, etc.)

2. Busqueu la claredat, la naturalitat, la concisió i la precisió lèxica. 3. Féu una selecció lèxica equilibrada per tal d’evitar la repetició de paraules i les

cacofonies. 4. Utilitzeu amb mesura dels adverbis amb –ment i els possessius. 5. Eviteu les frases massa llargues i els incisos innecessaris (o féu-ne un ús

moderat). 6. Doneu prioritat a les estructures verbals sobre les construccions nominals. 7. Fugiu de la monotonia. 8. Eviteu l’ús d’expressions discriminatòries i féu un ús del llenguatge políticament

correcte d’acord amb el sentit comú.



7

4.2. Organització i estructura de la informació

Una de les operacions discursives essencials a l’hora de redactar un text és la se-lecció i l’organització de la informació. La selecció del contingut d’un text depèn, entre d’altres factors, de l’emissor, el destinatari, el missatge, el canal i, molt especialment, del gènere discursiu, que d’alguna forma és la cristal·lització dels condicionants deri-vats de la situació de comunicació, i de la seqüència textual predominant, que depèn essencialment de la finalitat o intenció comunicativa.

El gènere condiciona la tria de la informació pertinent i en determina sovint l’organització i l’estructuració, ja que, en alguns casos, existeixen fortes restriccions formals, de caràcter convencional, determinades per la superestructura associada al gènere. Així, sabem que si hem d’escriure una notícia de premsa sobre un esdeveni-ment que acaba d’ocórrer necessitarem una informació determinada (què ha passat, qui n’és el protagonista, quan, on, com i per què ha passat) i l’haurem d’organitzar d’acord amb les regles del gènere (titular, avanttítol i subtítol, entradeta, cos del text, elements gràfics), mentre que si hem de preparar un anunci per a una revista necessi-tarem un altre tipus d’informació i l’haurem d’organitzar d’una altra forma. Per tant, cada text, exigeix, en funció del gènere a què pertany, un tipus d’esquema organitzatiu o un altre.

El segon factor que condiciona l’estructura de la informació és l’estructura textual o seqüència predominant. Ja sabem que no té les mateixes exigències una narració que una descripció i que no s’organitza de la mateixa forma la informació en un text exposi-tiu o explicatiu que en un discurs argumentatiu. Sovint, cada seqüència té unes formes prototípiques d’organització de la informació i aquest fet s’ha de tenir en compte a l’hora de redactar qualsevol text, encara que, de vegades, exigeixi la combinació de diferents estructures o seqüències.

En els gèneres de l’àmbit acadèmic –com ara els treballs d'investigació, les exposi-ons orals o les explicacions de classe– predominen les seqüències expositives i aquest fet determina la selecció d’unes formes determinades d’organització de la in-formació, que, en resum, es poden concretar en cinc tipus diferents d’estructures o esquemes convencionals:

a) Estructura descriptiva o enumerativa. Els continguts s’agrupen al voltant de de-terminats elements, que es presenten com a trets o atributs d’un tema principal, que es presenta en una posició jeràrquica superior als descriptors. Aquesta estructura presen-ta marques formals típiques, com ara l’ús de determinats índexs gràfics (lletres i núme-ros, guions, negreta, cursiva, espais en blanc...), els connectors additius (a més, tam-bé, ...) o els marcadors de canvi de tema (pel que fa a, quant a, en relació a...) Solen adoptar aquesta estructura els treballs que tenen com a objectiu descriure, per exem-ple, tipologies audiovisuals, com ara veure el tipus de televisions que hi ha en el domini lingüístic catalanoparlant; com és un determinat programa audiovisual, etc. b) Estructura comparativa. Aquest tipus d’estructura s’utilitza quan es volen confron-tar diversos fenòmens per mostrar-ne les semblances i les diferències. Poden presen-tar tres variants diferents (alternativa, adversativa i analògica) i en alguns casos apareix marcada per l’ús dels anomenats connectors de contrast (en canvi, mentre que, pe-rò...) Solen adoptar aquesta estructura els treballs que tenen com a objectiu comparar fenòmens, com per exemple la quantitat i la freqüència de la publicitat present en diver-sos mitjans audiovisuals; la llengua vehicular utilitzada o l’estructura dels informatius de diverses cadenes de televisió. c) Estructura de problema-solució. La informació s’organitza al voltant de dues ca-tegories bàsiques (problema i solució), que poden mantenir entre sí diverses relacions (temporal, parcial,...) Tot i que no existeixen connectors específics que marquen aquest



8

tipus d’estructura, existeixen determinades expressions que poden ajudar a detectar-la (un problema que s’ha de resoldre, les solucions, caldria prendre mesures com ara,...) Adopten aquesta estructura els treballs que tenen com a objectiu exposar un problema, apuntar-ne les causes i apuntar les possibles solucions. Un exemple podia ser investi-gar les causes de la castellanització dels mitjans audiovisuals valencians. d) Estructura de causa-conseqüència. En aquest cas, la informació s’organitza al voltant de dues categories (la causa i la conseqüència), que mantenen entre sí una relació temporal (els antecedents es produeixen abans que l’efecte) i un vincle causal (els antecedents faciliten o són una condició perquè es produeixi la conseqüència). Els textos que adopten aquest esquema solen presentar marques formals que en faciliten la identificació, entre les quals cal destacar l’ús de connectors causals (ja que, perquè, car, per aquesta raó...) o consecutius (per tant, així doncs, en conseqüència,...) Adop-tarien aquesta estructura els treballs que tenen com a objectiu exposar un problema, apuntar-ne les causes i apuntar les possibles solucions. Un exemple podia ser investi-gar les causes de la castellanització dels mitjans audiovisuals valencians.

e) Estructura seqüencial o temporal. Els continguts s’ordenen en una seqüència temporal amb l’ajut dels índexs gràfics (guions, números...) o dels connectors especia-litzats en marcar temporalitat (en primer lloc, tot seguit, a continuació, després, per últim, finalment,...) Adopten aquesta estructura els treballs que tenen com a objectiu explicar el curs temporal d'un fenomen, com per exemple veure l'evolució dels mitjans audiovisuals al País Valencià, en qualsevol dels seus aspectes.

Al marge de l’estructura global que organitza els textos en funció dels factors que

hem esmentat, la informació es distribueix en paràgrafs, cadascun dels quals pot estar construït segons una determinada forma d’organització interna. Els paràgrafs serveixen per estructurar el contingut de l’escrit i per mostrar formalment aquesta organització. És un recurs extraordinàriament visual que facilita la comprensió del text i, d’alguna manera, és una unitat significativa ja que segmenta els apartats, temes i subtemes d’un escrit.

El paràgraf acostuma a passar desapercebut en les produccions escrites. Es pensa més en els continguts que s’han d’explicitar, en l’estructuració d’aquests continguts al llarg del text, però, poques vegades es pensa en la gran rendibilitat que es pot traure d’aquesta unitat significativa supraoracional. El paràgraf arriba a assumir funcions -segons el contingut- específiques dins del text: es pot parlar de paràgrafs d’introducció, de cloenda final, de recapitulació, d' exposició, d’exemples o de resum. El que més interessa és l’aspecte visual que ofereix un text ben estructurat en paràgrafs: facilita la lectura i la comprensió de les idees. Així, podríem dir que cada idea té el seu paràgraf de referència, encara que per expressar idees més complexes se sol utilitzar més d'un paràgraf, o, a l'inrevés, un sol paràgraf pot presentar-nos més d'una idea. Mentre una bona distribució de la informació en paràgrafs en facilita la lectura, una organització inadequada en dificulta la comprensió i pot arribar a convertir-se en una barrera entre el text i els lectors.

D’acord amb la forma d’organitzar la informació a l’interior del paràgraf, podem dis-tingir cinc tipus de paràgrafs diferents: d’enumeració, de comparació/contrast, de cau-sa/conseqüència o efecte/causa, de desenvolupament d’un concepte i de proble-ma/solució.

El paràgraf d’enumeració és una de les formes més senzilles i més habituals d’organitzar la informació. Està constituït per una llista de propietats que descriuen un objecte, un fet o una idea, i una frase organitzadora, que se situa habitualment al co-mençament del paràgraf i que pot especificar exactament el nombre d’elements que es presentaran, anticipar els continguts de la llista o només deixar entreveure que hi ha una relació d’elements, però sense especificar-ne el nombre ni enunciar-los. En la re-



9

dacció d’aquests paràgrafs convé evitar l’omissió de la frase organitzadora, les contra-diccions entre la frase organitzadora i la llista de propietats o elements que es presen-ten, la repetició dels elements de la llista, la ordenació sense criteri i l’ús d’estructures sintàctiques diferents en els elements enumerats (infinitius, formes verbals conjuga-des, nominalitzacions...)

El paràgraf de comparació/contrast esta construït per una frase marc, que presenta els objectes (dos o més) que seran sotmesos a comparació, i un text de presentació de les característiques dels objectes o idees confrontats. Aquesta presentació pot se-guir un esquema de descripcions separades (cada objecte es analitzat per separat: primer un i després l’altre) o de descripcions contraposades (s’analitzen els elements que integren cada objecte de comparació i es contrasta cada element del primer objec-te amb l’equivalent del segon).

El paràgraf d’efecte/causa o causa/conseqüència presenta un esdeveniment o una situació i, a continuació, analitza les raons o les causes que l’han provocat. La descrip-ció de la causa pot aparèixer abans o després de l’efecte.

El paràgraf de desenvolupament d’un concepte presenta una idea principal, enunci-ada de forma explícita, que posteriorment es desenvolupa amb exemples, argumenta-cions, aclariments o detalls.

Finalment, el paràgraf problema/solució està constituït per dues parts, una de les quals presenta el problema i l’altra exposa la solució o solucions possibles. Pot presen-tar diverses variants, com ara

- l’expressió explícita del problema seguit d’una solució també explícita, - l’expressió explícita del problema seguit de diverses hipòtesis de solució, - l’exposició del problema sense la formulació explícita de la solució o solucions (que

es deixa sobreentesa) i - l’exposició explícita de la solució, mentre el problema se sobreentén i queda implí-

cit. Cal recordar, per tant, que l’organització de la informació durant el procés de redac-

ció d’un text està condicionada per una sèrie de factors entre els quals convé destacar el gènere discursiu, els esquemes associats a les diferents seqüències o estructures textuals predominants, l’organització del text en paràgrafs i l’estructura interna de cada paràgraf.



10

5. Els signes de puntuació 5.1. Normes d’ús Coma La coma indica una pausa menor. Es posa:

• Per a separar elements (mots, frases, etc.) d’una enumeració, fora que hi hagi la conjun-ció i o o.

S’ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo. • Davant i darrere d’un incís.

Recordeu que, si voleu obtenir el text complet dels articles, només cal que ho sol·liciteu. El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució.

• Abans, després, o abans i després, d’un vocatiu. Maria, vine. Hola, Joan. Benvingut al Campus.

• Per a indicar l’elisió d’un verb. A primer expliquen la introducció a la matèria i a segon, l’aprofundeixen.

• Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom. No ha dit quant li costarà, a l’usuari.

• Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tant, en canvi, és a dir, etc.

Déu té tot el poder (natural i sobrenatural) i és el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot. Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo...

• Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat. No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incís. Punt El punt indica una pausa major. Es posa:

• Al final d’una frase amb sentit complet. • Entre les hores i els minuts en indicacions horàries.

La reunió serà a les 17.30 h. No es posa punt a les xifres que indiquen anys. L'any 1999 és l'últim del segle XX. Punt i coma El punt i coma indica una pausa entre coma i punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa:

• Quan hi ha comes i s’ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt.

Aquest apartat té un doble vessant: d’una banda, s’expliquen els objectius expo-sats en els mòduls didàctics; d’una altra banda, cal...

Dos punts Els dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen:

• Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc. Aquest apartat té un doble vessant: d’una banda, s’expliquen els objectius expo-sats en els mòduls didàctics; d’una altra banda, cal...



11

Hi ha els ingredients següents: ametlles, xocolata, mantega... • Per a introduir citacions textuals.

L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre és experimentat per mi mateix". No es posen quan introdueixen una sèrie d’elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d’haver guions o parèntesis davant i darrere de l’incís.

Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d’unes matèri-es determinades —matemàtiques, ciències naturals, etc.— són exemples d’aquesta situació.

Tampoc no es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase (per exemple, darrere són o de). Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econòmiques i Medicina. Punts suspensius Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen:

• Per a indicar que una enumeració no queda tancada. animals, plantes, objectes...

• Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc.

Ells molt dir, però a l’hora de fer... No es posen després de l’abreviatura etc. Punt interrogatiu El punt interrogatiu indica pregunta. Es posa només al final —i sense repetir-lo—, fora de casos especials en què sigui necessari el signe interrogatiu inicial per l’extensió de la frase i l’absència d’indicadors d’interrogació.

Què vols que et digui? No s'ha de posar punt després d’un signe d’interrogació. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'interrogació. Punt admiratiu El punt admiratiu indica admiració o exclamació. Es posa només al final —i sense repetir-lo.

Que gran que t’has fet! No s'ha de posar punt després d’un signe d’admiració. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració. Guions Els guions enclouen:

• Un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis).

És conegut el cas del DDT —compost no biodegradable—, que per la gran per-sistència després de dècades de prohibició d’usar-lo...

• Una acotació en un diàleg. Ep! —li va dir— Oi que sí?

No es posa guió final davant d’un punt, especialment si és punt i a part. Guionet A més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa:

• Per a separar mots compostos. Hem vingut a corre-cuita.

• Per a separar períodes de temps i dates Els cursos 1999-2005 seran d'experimentació d'aquest sistema.



12

Parèntesis Els parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions).

Isaac Newton (1642-1727). Més enllà de les catalogacions possibles d’aquestes orientacions (vegeu la taula següent)...

Cometes Les cometes dobles indiquen:

• Una citació o paraules textuals d’algú. El professor eficaç "és un ésser humà únic que ha après a fer ús [...] en l’educació d’altres persones" (Combs i altres, 1979, pàg. 31).

• Un significat especial, un matís irònic, personal, un doble sentit, una remarca, etc. L’absència del "meu" metge. Cap empresa no li ha "donat" mai tant.

Les cometes simples indiquen el significat d’una paraula o una frase. L’australopitec ‘mona del sud’.

http://www2.upc.es/slt/signes/signes.html

5.2. Aspectes gràfics Alguns dels errors més freqüents a l’hora de puntuar estan relacionats amb aspectes gràfics.

1. En general, els signes de puntuació van units a la paraula que els precedeix i separats per un espai en blanc de la paraula que els segueix.

En aquest sentit , voldríem que aquesta publicació fos exemplar. En aquest sentit, voldríem que aquesta publicació fos exemplar.

És evident que la relació universitat-empresa és bona.El fet que no es produeixi… És evident que la relació universitat-empresa és bona. El fet que no es produeixi…

En síntesi :les enquestes mostren el grau de satisfacció dels nostres usuaris. En síntesi: les enquestes mostren el grau de satisfacció dels nostres usuaris.

Informa-te’n ! Informa-te’n!

2. Els guions, els parèntesis, els claudàtors i les cometes van units a la primera i l’última lletra de la paraula o del fragment que contenen. En el cas de les cometes, tampoc no cal deixar cap es-pai si van darrere d’un apòstrof.

El Centre de Transferència de Tecnologia ( CTT ) El Centre de Transferència de Tecnologia (CTT)

Els problemes - va afegir - no es resolen, sinó que es dissolen. Els problemes -va afegir- no es resolen, sinó que es dissolen.

La campanya sota el lema “ L’autocorrecció a l’abast de tothom ”. La campanya sota el lema “L’autocorrecció a l’abast de tothom”.



13

La campanya d’ ”autocorrecció”. La campanya d’”autocorrecció”.

3. El signe de tancament de la interrogació i de l’admiració serveix de punt quan coincideix amb el final de la frase, de manera que no cal afegir-n’hi cap altre.

Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de ferro?. Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de ferro?

Adéu!. O millor, a reveure!. Adéu! O millor, a reveure!

4. Els punts suspensius són només tres. Quan coincideixen amb el final de la frase serveixen de punt i no cal afegir-n’hi cap altre.

Bé....., les coses són així. Bé..., les coses són així.

Hem consultat el Diccionari de l’institut, el d’Enciclopèdia Catalana, el Vox.... Hem consultat el Diccionari de l’institut, el d’Enciclopèdia Catalana, el Vox...

5. Els punts suspensius i l’etcètera són incompatibles. Els punts suspensius van units a la parau-la precedent; en canvi, l’etcètera s’escriu sempre separat amb una coma. Quan l’etcètera coinci-deix amb el final de la frase, el punt d’aquesta abrevi atura ja serveix de punt final.

Com a exemples tenim el transport, la banca, el comerç, etc... Com a exemples tenim el transport, la banca, el comerç, etc.

La Cimera de Rio, la Carta d’Aalborg, el Pla d’acció de Lisboa,… La Cimera de Rio, la Carta d’Aalborg, el Pla d’acció de Lisboa...

Han hagut de fer diversos informes: de costos, de terminis, etc.. Han hagut de fer diversos informes: de costos, de terminis, etc.

6. Les xifres que serveixen per numerar capítols, apartats o elements d’una llista solament porten un punt al darrere seguit d’un espai en blanc. No cal afegir-hi cap altre signe.

1.- Anàlisi de la situació 1. Anàlisi de la situació

Tema 1.Planificació de les actuacions Tema 1. Planificació de les actuacions

Més informació: Els signes de puntuació [manual i exercicis autocorrectius de puntuació]

Fitxer lingüístic Servei de Llengües i Terminologia Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Unitat d’Assessorament Lingüístic Data d’edició: 10 de juliol de 2000

http://www2.upc.es/slt/fl/



14

6. Eines informàtiques d’escriptura

Introducció

6.1. Pàgines web de recursos lingüístics

6.2. Processadors de textos, correctors i traductors

6.3. Programes d’autoaprenentatge

6.4. Recursos lexicogràfics

ÍndexLengcat

XtecSoftcatalà

Reculls de recursosAssessorament ling.

JocsAltres

Pàgines webde recursos

WordCorrectSalt 2.0

Open OfficeAra

Processadors de textosTraductors

Correctors ortogràficsi gramaticals

Tractament detextos

OrtografiaGalíSalcClic

Material on lineMaterial en cd

o disquetAltres recursos

Autoaprenentatge

Diccionari IECDLE Planeta

HiperenciclopèdiaDiccionari ECSA

DiccionarisEnciclopèdies

Diccionaris específicsTerminologia

Recursoslexicogràfics

Recursos informàticsper millorar l'escriptura



15

6.1. Pàgines web de recursos lingüístics

A. Reculls de recursos B. Assessorament lingüístic C. Jocs

Adreça web Descripció Valoració

Recursos lingüístics en català. Joan Vilar-nau

http://www.llengcat.com/

Interessant recull de recursos lingüístics. Ofereix un directori molt complet de materials que es poden trobar a la xarxa

«««««

Assessorament lin-güístic · Gencat

http://cultura.gencat.es/llengcat/sial/menuas.asp

Web feta per la Generalitat de Catalunya on es poden consultar fitxes sobre lèxic, terminologia, ortografia i puntuació, morfologia, sintaxi, abreviacions, majús-cules i minúscules, tractaments proto-col·laris, noms de lloc i de persona, criteris de traducció, redacció de docu-ment i bibliografia. També inclou un motor de cerca senzill per poder fer consultes a totes les fitxes.

«««««

Xtec

http://www.xtec.es/ http://www.xtec.es/sedec/index.htm

Pàgina web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Conté una ampla i acurada selecció de serveis educatius.

«««««

Signes de puntuació

http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catala-na/signes/pagines/entrada.htm

Document hipertextual que parteix de la versió escrita del llibre elaborat per la UAB amb el mateix nom. Aquesta versió digital, elaborada conjuntament amb la UPC, conté explicacions ordenades temàticaments i exercicis autocorrectius.

««««

Fitxer lingüístic

http://www2.upc.es/slt/fl/fl.html

Recull de documents administratius i de fitxes sobre llengua elaborat pel l'SLT de la Universitat Politècnica de Catalunya. Permet descarregar les fitxes amb HTML i en PDF. Compta, a més, amb un motor de cerca.

««««

Logos Universal Con-jugator

http://www.logos.it/owa-v/verba_dba.verba_main.create_page?lang=ca

Ofereix la conjugació completa dels verbs de 26 llengües , entre les quals, el català. Ofereix, també, molts altres serveis.

««««

Enlloc

http://www.enlloc.com/enlloc/index.htm

Recull de recursos en llengua catalana

««««

Curs de llengua cata-lana · David Casellas

http://www.geocities.com/Athens/Agora/6491/cc6.html

Materials del curs del nivell CC6, que inclou ortografia, fonètica, morfologia, etc.

«««

Índex de llengua cata-lana

http://www.cult.gva.es/DGOIEPL/SALT/

Web de la Generalitat de Catalunya que conté una completa informació sobre la llengua catalana.

««««

Assessorament lin-güístic · DGOIEPL de la Generalitat Valenciana

http://www.cult.gva.es/DGOIEPL/SALT/

Inclou enllaços per accedir al Salt, a un servei d’assessorament lingüístic i a una base de dades de toponímia i a les publicacions de la Direcció General.

«««

Softcatala

http://www.softcatala.org/

Organització que desinteressadament tradueix els programes més utilitzats al català. A la seva web ofereixen tots els programes i manuals i instruccions que hi ha en català.

«««««

La página del idioma español

http://www.el-castellano.com/

Recull ampli de continguts i enllaços sobre la llengua espanyola.

««««



16

6.2. Processadors de textos, correctors i traductors

A. Processadors de textos B. Correctors ortogràfics i gramaticals C. Traductors


Abiword 1.02

http://www.softcatala.org/prog130.htm

L'AbiWord és un processador de textos que té un aspecte semblant al Microsoft Word però que és lliure i molt més lleu-ger.

««««

Ara


Programa de traducció automàtica del castellà al català de gran qualitat i d'ús senzill per l'usuari. Ara pot obrir docu-ments de Word 97 o Word 2000, respec-tant -ne totalment el format. També pot obrir documents de Word i documents amb format RTF,TXT o HTM.

«««««

Corrector de Micro-soft Word

http://www.microsoft.com/spain/Office/default.asp

Corrector ortogràfic i gramatical del popular processador de textos de Micro-soft. Inclou també un diccionari de sinònims i antònims.

««««

Open Office 1.01

5. Clau

OpenOffice és la versió de programari lliure (sota la llicència GPL) del conegut paquet ofimàtic Star Office, propietat de Sun Microsystems. L'OpenOffice.org 1.0 dóna tot el que esperaríeu d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Amb ell podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar agradables presentacions i produir dibui-xos espectaculars.

«««««

Salt 2.0


Programa de traducció i correcció de textos, de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. SALT és un traductor que permet traduir els textos del castellà a la nostra llengua amb un mètode interactiu que minimitza els errors i garanteix una gran qualitat dels textos traduïts. A més dels errors estrictament ortogràfics, detecta barbarismes, perí-f rasis incorrectes, locucions errònies, combinacions incorrectes de pronoms i faltes de concordança.

««««

WordCorrect


WordCorrect és un programa independent a l'editor de textos, de manera que el mateix corrector es pot utilitzar en els diferents editors instal·lats al vostre ordinador, incloent -hi el Microsoft Word 6.0, 7.0 (Office 95) i 8 (Office 97), WordPerfe...

«««««

WordCorrect Valencià


WordCorrect Valencià és la versió per al valencià del conegut paquet de correcció ortogràfica. Reconeix totes las particula-ritats d'aquesta variant dialèctica. Wor-dCorrect és un programa independent a l'editor de textos, de manera que el mateix funciona amb diferents processa-dors de textos, incloent -hi el Microsoft Word 6.0, 7.0 (Office 95) i 8 (Office 97), WordPerfe...

«««««



17

6.3. Autoaprenentatge

A. Material accessible a través d’Internet B. Material en suport informàtic C. Altres recursos lingüístics


Recursos per apren-dre català Gencat

http://cultura.gencat.es/llengcat/aprencat/index.htm

Web que agrupa tota la informació necessària per la gent que vol aprendre català, tant per a adults, com cursos a l'estiu, per estudiar català des de fora de Catalunya, etc. També inclou recrsos per a l'aprenentatge.

«««

Pràctiques on line JQCV

http://www.cult.gva.es/jqcv/

Pràctiques en línia de dictats, lectures i diàlegs corresponents als exàmens dels nivells mitjà i superior de la JQCV

«««

Intercat

http://www.intercat.gencat.es/

Curs de llengua catalana destinat pref e-rentment a estudiants universitaris estrangers. És una iniciativa dels serveis lingüístics de nou universitats catalanes i de la Direcció General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya.

«««««

SALC Servei d’Autoformació en llengua catalana

http://www.upf.es/gl/

Curs de llengua catalana que es pot seguir íntegrament per la xarxa.

«««««

Ortografia

http://www.edicinco.com/disco.htm

Curs complet d’ortografia en castellà i valencià. Conté un mòdul del professor i un mòdul de l’alumne.

««««

Galí

http://www.xtec.es/sedec/gali/index.htm

El CD-ROM, que es basa en la utilització del programa Clic, s'instal·la i pot ser utilitzat de forma especialment pràctica tant en ordinadors aïllats com en xarxes locals. La seva finalitat és contribuir a l'aprenentatge de la llengua catalana, de forma molt especial en el cas dels estudiants d'incorporació tardana; desta-ca per l'alta quantitat i diversitat de materials multimèdia que inclou i ofereix als estudiants l'oportunitat de dur a terme un treball guiat (a través d'un tes t d'auto-diagnosi inicial que produeix itineraris individualitzats) o bé a través de consulta i treball lliure.

«««««

Valencià interactiu

http://www.bromera.com/

Curs multimèdia de valencià de nivell inicial per a l’aprenentatge de la llengua de manera autònoma. Pot utilitzar-se com a eina complementària de les classes de valencià en els centres educatius per a nivells inicials.

«««««

Clic

http://www.xtec.es/recursos/clic/esp/

Clic 3.0 és una eina d'autor que facilita als mestres la creació dels seus propis materials educatius multimèdia. Fins ara hem rebut ja més de 160 aplicacions diferents, algunes d'elles molt interes-sants. El programa està disponible en català, castellà i euskera... i aviat també en gallec, anglès, alemany i francès. S'utilitza a les escoles d'arreu dels Paï-sos Catalans, i també a altres comuni-tats i països (sobretot a Euskadi i a l'Amèrica Llat ina).

«««««



18

1. SALC

El SALC és un curs de llengua catalana que es pot seguir íntegrament a través d’Internet. Consta d’un conjunt de fitxes autocorrectives organitzades per nivells (elemental, mitjà), per àm-bits (ortografia, lèxic, morfosintaxi i vocabulari) i agrupades en apartats diferents. El curs inclou fitxes teòriques i pràctiques.

Podeu accedir-hi a través de l’adreça electrònica següents: http://www.upf.es/gl/salc/index.htm Des de la pantalla principal, heu de seleccionar l’opció ‘Treballa amb el SALC’. Una nova pan-

talla us demanarà que introduiu les vostres dades personals (nom i cognoms) i que, en acabar, premeu la tecla ‘Som-hi’. El programa us registra com a usuaris i us facilita dos codis personals (compte i clau) que heu d’anotar per poder accedir a la vostra fitxa personal les properes vegades que utilitzeu el programa.

En la pantalla següent podeu triar dues opcions: avaluar els teus coneixements (el teu nivell de llengua) o marcar-te un pla de treball. En seleccionar l’opció ‘Marca’t el pla de treball personal’, el programa us permet escollir el tipus de contingut que voleu treballar, el nivell i l’apartat. Quan tingueu seleccionada l’opció adient, premeu ‘Comença’ i en la pantalla us apareixerà una relació de les fitxes relacionades amb el contingut seleccionat. Trieu la primera de la llista i féu l’exercici proposat. Quan penseu que ja el teniu bé, premeu la tecla ‘Correcció’, que apareix a l’esquerra de la pantalla, i el programa us indicarà les errades que heu comès.

El programa enregistra totes les activitats que féu, la data, el temps que li heu dedicat a ca-dascuna i el nombre d’encerts.

2. Galí Un excel·lent cd-rom, editat i distribuït pel SEDEC, per a l’autoaprenentatge de la llengua cata-

lana, adreçat específicament a persones que d’incorporació tardana al sistema educatiu català. És, per tant, un material pensat per assolir un nivell llindar de l’idioma, tant pel que fa a les habili-tats orals com les escrites.


3. Els signes de puntuació UAB-UPC Es tracta d’una publicació electrònica conjunta dels serveis lingüístics de la UAB i de la UPC

que inclou un manual, en què s’explica l’ús de cada signe amb l’ajuda d’exemples i una bateria d’exercicis, que permet fer pràctiques de puntuació de textos de manera interactiva, amb detecció d’errors, correcció automàtica i un sistema d’ajuts per resoldre cada cas.




19

4. El racó del Clic (Sinera 2000)

Des d’aquesta pàgina web es poden baixar activitats molt variades sobre les diverses matèries del currículum. Per poder accedir-hi i poder executar-les, heu d’accedir a la pantalla principal des de l’adreça següent:

http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/index.htm En primer lloc, heu de baixar-vos i instal·lar en el disc dur de l’ordinador el Clic 3.0, un progra-

ma molt senzill, però molt potent, que us permetrà carregar totes les activitats que ofereix aques-ta web. En el menú desplegable que s’obri des de ‘Via ràpida a les seccions del racó’ trieu l’opció ‘Intal·lació del Clic 3.0’ i, després, seleccioneu l’idioma i el tipus de fitxer que voleu baixar-vos i deixeu-lo en un directori on pugueu localitzar-lo amb facilitat. Una vegada acabada la descàrrega, féu doble clic sobre la icona del ‘clic30ct’ i seguiu les instruccions d’instal·lació que us oferirà el programa.

A continuació, heu de baixar-vos les activitats que us interessen: premeu el botó ‘Activitats’ i seleccioneu l’opció ‘Classificació de les activitats per àrees temàtiques’; després, trieu ‘Llengües’ i baixeu-vos, successivament, les activitats següents:

- Activitats de llengua catalana, d’Albert Pons - Interferències castellà-català, de Roser Tomàs - Síl·labes, tonificació i accentuació, de Neus Pascual - Activitats d’ortografia catalana, de Carla Pi i

altres - Els accents, de Juanjo Gómez i Montse Ruíz Quan hagi acabat la descàrrega dels paquets

d’activitats seleccionades, aneu al directori on heu guardat els fitxers, féu doble clic sobre la icona del paquet que voleu instal·lar (per exemple, llengua) i seguiu les instruccions de la pantalla. Quan s’hagi completat la instal·lació, des del menú Inici, aneu a l’opció Programes, obriu la carpeta de programes Clic i seleccioneu l’opció Activitats de llengua catalana (o qualsevol altra que tingueu instal·lada).

La primera vegada que obriu el Clic, us demanarà que introduïu el vostre nom.



20

6.4. Recursos lexicogràfics

A. Diccionaris i enciclopèdies B. Vocabularis especialitzats C. Terminologia


Logos

http://www.logos.it/dictionary/owa/sp?lg=CA

Diccionari multilingüe que inclou el català. Es va renovant constantment gràcies a la partici-pació de molts professionals

«««

Corpus textual IEC

http://pdl.iec.es/entrada/paraules.asp

Corpus informatitzat elaborat per les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans a partir de textos normalment literaris escrits entre el 1833 i el 1988.

«««««

Diccionari IEC

http://pdl.iec.es/entrada/diec.asp

Diccionari normatiu de la llengua catalana, elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans. Comp-ta amb un excel·lent motor de cerca (anomenat "filtres") i està perfectament integrat amb el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. Si us hi enregistreu, tindreu actives moltes més possibilitats de cerca avançada

«««««

Diccionari de la llen-gua catalana d’ECSA

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

Diccionari d'Enciclopèdia Catalana, SA. Dóna l'àrea temàtica, la categoria gramatical i la definició. Si no troba la forma consultada, ofereix una llista amb les ent rades que s'hi assemblen més.

««««

Diccionari català-valencià-balear

http://dcvb.iecat.net/

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002.

««««

Enciclopèdia catalana

http://www.grec.net/home/cel/main.HTM

Versió electrònica de l’Enciclopèdia. Es pot accedir a tot el corpus textual, a una completa base de dades fotogràfica i al material carto-gràfic.

«««««

Diccionaris

http://www.diccionarios.com/

Accès en línia a alguns diccionaris bilingües de l’editorial Vox.

«««

Diccionaris a Internet

http://sic.uji.es/serveis/slt/cursos/finet2.html

Pàgina web de la Universitat Jaume I que ofereix un ample ventall d’enllaços a altres webs que contenen diccionaris en línia.

«««

Diccionaris en línia

http://www.yourdictionary.com/grammars.html

Recopilació d'enllaços dels diccionaris de 96 llengües diferents, entre les quals, el català.

«««««

Diccionari enciclopè-dic de medicina

http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm

Versió digital de la segona edició del diccionari la redacció, revisió i actualització del qual ha estat duta a terme per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El motor de cerca permet recuperar la informació a partir del català, el castellà i l'anglès.

«««««

Termcat

http://www.termcat.es/

Centre de terminologia especialitzat en l’anàlisi i l’adaptació de neologismes. La pàgina web contè diverses opcions molt útils per al treball terminològic: cercaterm, neoloteca, biblioteca, servei de consultes, parlem de, criteris, etc.

«««««

Gabinet de terminolo-gia. Universitat de les Illes Balears

http://www.uib.es/secc6/slg/gt/

Inclou un accès a novetats bibliogràfics i als diccionaris disponibles en línia

«««

Diccionaris especialit-zats en línia

http://www.uib.es/secc6/slg/gt/dic-cio_especialitzats/index.html

Recull de diccionaris especialitzats que inclouen el català, ordenats per àrees temàtiques.

««««

Documents

A. Teoria - uji.esperaire/textos/R16-tem2.pdf · text, exigeix, en funció del gènere a què pertany, un tipus d’esquema organitzatiu o un altre. El segon factor que condiciona