PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT Ambient/Fitxes_PAA.pdf · Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: General Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic

1

AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 1 OPTIMITZAR LA GESTIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL 1.1 Transversalitat en l’organització i la gestió municipal

Línia estratègica 1. OPTIMITZAR LA GESTIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL

Programa 1.1 Transversalitat en l’organització i la gestió municipal

Acció/projecte 1.1.1 Millora del traspàs d’informació intern entre àrees municipals

Tipus d’acció: Instruments jurídics, econòmics i organitzatius

Descripció: L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat potenciarà els canals de comunicació interna (correu electrònic, taulells d’anuncis, etc.) per tal de millorar el traspàs d’informació ambiental municipal entre les diferents àrees de l’Ajuntament. De manera molt específica es proposa fomentar el traspàs d’informació per correu electrònic (intranet) respecte a l’ús de paper. Per el bon funcionament dels canals d’informació interns de l’Ajuntament és necessari que cada àrea o departament de l’Ajuntament disposi d’un responsable tècnic que s’ocupi de penjar la informació d’interès, les principals activitats i projectes que desenvolupa cada àrea de l’Ajuntament.

Grau de Prioritat: Baixa Termini d’implantació: Curt (0-2 anys)

Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: General

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament:--

Interrelació amb d’altres accions: 1.1.3, 1.3.1

Indicadors de seguiment:--

2



Acció/projecte 1.1.2 Elaboració d’informes ambientals per tots aquells projectes amb incidència ambiental


Descripció: La normativa legal vigent fa que cada cop siguin més les activitats i projectes que precisen documentació relacionada amb el medi ambient per tal de poder ser duts a terme. El règim d’avaluació ambiental és aplicable a determinades figures de planejament urbanístic així com a altres activitats com instal·lacions d’indústries i reconversions de l’activitat desenvolupada L’Ajuntament de Cornellà va aprovar una instrucció amb data de 3 de juny de 2005 relativa als tràmits i documents a incorporar en determinats expedients sotmesos a l’aprovació de la Junta de Govern Local i el Ple. Així, l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, actualment, ja revisa determinats projectes urbanístics i d’execució de zones verdes municipals. Per tant, en compliment d’aquesta normativa, l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat haurà d’emetre tots els informes que siguin preceptius.

Grau de Prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0-2 anys)

Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Medi ambient i sostenibilitat




3




Acció/projecte 1.1.3 Creació d’una Comissió Tècnica de Medi Ambient


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà s’organitza en diferents òrgans consultius de caràcter intern, que tenen la funció de millorar l’organització i la gestió municipal. Concretament, existeixen les Comissions Tècniques formades per responsables (polítics i tècnics) sobre la temàtica en qüestió, per discutir i deliberar sobre els projectes o temes del seu àmbit. Actualment, no existeix cap Comissió Tècnica de Medi Ambient, però la creixent rellevància i transversalitat dels aspectes relacionats amb la sostenibilitat fan recomanable la seva creació com a eina per discutir, des d’un punt de vista de respecte pel medi ambient, tots aquells aspectes de la gestió municipal amb possible impacte ambiental. Els principals objectius de la comissió seran:

• Assegurar la defensa, conservació i millora del medi ambient, així com de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Cornellà.

• Dotar l’Ajuntament de Cornellà d’un organisme gestor, tècnic i administratiu, a fi d’avançar en la necessària integració de les polítiques sectorials del municipi des de la perspectiva ambiental

• Posar les bases per a una gestió ambiental a llarg termini, de manera que el tractament simptomàtic dels problemes immediats no entrebanqui iniciatives coherents amb els principis del desenvolupament sostenible, les quals requereixen períodes temporals més amplis de gestió i adaptació.






4



Acció/projecte 1.1.4 Registre únic i georeferenciat d’incidències ambientals


Descripció: Es sistematitzarà la recepció i registre d’incidències ambientals provinents de queixes, denúncies o altres vies, per a conèixer els principals temes ambientals que més preocupen a la ciutadania (soroll, olors, mobilitat, abocaments incontrolats, etc.) D’altra banda, és important que el registre sigui georeferenciat per tal de discernir quins són els punts de la ciutat on s’hi acumulen més incidències per tal de poder prioritzar la localització de les actuacions i les mesures correctores. Aquesta acció s’haurà de dur a terme de manera coordinada amb la proposta d’implantació d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), tal com es descriu en l’acció 1.1.5.

Grau de Prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Mig (3-5 anys)

Període d’execució: 3 mesos Àrea responsable: Medi ambient i sostenibilitat

Cost econòmic: Equips i programes informàtics 12.000€

Fonts de finançament: --


Indicadors de seguiment: 26, 27, 28, 29

5




Acció/projecte 1.1.5 Desenvolupar un sistema d’informació geogràfica (SIG) en la gestió municipal


Descripció: La incorporació d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) a les bases de dades corporatives és una oportunitat estratègica que permet augmentar notablement la qualitat de tota la informació municipal. Els SIG són un instrument tècnic eficaç i viable per interrelacionar les diferents bases de dades i georeferenciar-les, amb unes despeses raonables i unes immenses potencialitats. Els SIG poden servir per a automatitzar processos ja existents, però també introduir-ne de nous. Poden ser útils tant als usuaris clàssics de la cartografia dintre de l’Ajuntament (gestió tributària, urbanisme, servei tècnics) com a una sèrie molt diversa d’usuaris: policia, sanitat ambiental, serveis socials, recursos turístics, mobilitat, incidències ambientals... Actualment, l’Àrea de Via Pública, Manteniment i Serveis ja ha començat a aplicar un SIG a les seves àrees de gestió, però caldrà estendre aquesta eina a la resta d’àrees de l’Ajuntament, ja sigui dotant-la de contingut com formant als tècnics municipals en la seva utilització.

Grau de Prioritat: Alta Termini d’implantació: Mig (3-5 anys)

Període d’execució: 10 mesos Àrea responsable: Organització i programes (informàtica)

Cost econòmic: 12.000 € (en concepte de programes i equips informàtics) + 40 hores al mes de manteniment

Fonts de finançament: DIBA, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 1.1.4 Indicadors de seguiment: 13

6

1.2 Ambientalització dels serveis municipals


Programa 1.2. Ambientalització dels serveis municipals

Acció/projecte 1.2.1 Implantar mesures normatives i institucionals per a

afavorir les Compres Públiques Ambientalment Correctes


Descripció: Dins el marc de la compra pública, es defineix la compra pública ambientalment correcta (CPAC) com l'adquisició dels productes i serveis ambientalment més correctes (P+SAC). Són productes i serveis ambientalment correctes o respectuosos amb el medi ambient aquells que durant el seu cicle de vida generen un impacte ambiental global menor que altres productes i serveis equivalents. El poder de compra de les Administracions Públiques, que suposa un 15 % sobre el producte interior brut a la Unió Europea, pot jugar un paper decisiu en la dinamització dels productes i serveis ambientalment correctes ja que genera una demanda directa sobre aquests productes, millora les economies d'escala i crea climes de confiança vers aquests productes i serveis. Per tal d’assolir aquest principi a nivell local, l’Ajuntament de Cornellà començarà a establir, de forma progressiva, tot un seguit de criteris ambientals en les compres municipals mitjançant:

- Accions de formació i sensibilització interna - Accions normatives: aprovació de decrets, mesures de govern i declaracions

institucionals,


Període d’execució: Acció continuada Àrea responsable: Planificació, economia i hisenda

Cost econòmic: Tècnic o organitzatiu Fonts de finançament: DIBA, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 1.2.2., 1.2.3., 1.2.6.

Indicadors de seguiment: 13

7




Acció/projecte 1.2.2. Dissenyar elements de comunicació per a difondre bones pràctiques ambientals a dins l’Ajuntament


Descripció: Per tal d’aconseguir un canvi d’hàbits i comportament dels ciutadans i ciutadanes en temes ambientals és bàsic que l’Ajuntament actuï com a agent exemplificador. En aquest sentit, totes les actuacions municipals dirigides a millorar els hàbits ciutadans han d’anar precedides pel seu foment a nivell de les pròpies dependències municipals. Així, s’establiran un seguit de criteris ambientals en l’activitat diària dels serveis municipals, per tal de millorar la gestió municipal i, sobretot, donar exemple a la ciutadania. Algunes de les pràctiques que es proposa implantar a les dependències municipals són:

• Fer un ús racional del paper (ús de paper a doble cara, optimitzar el nombre de fotocòpies, informació a través de correu electrònic, etc.)

• Implantar mesures d’estalvi energètic (aprofitar la llum natural, tancar llums quan no s’utilitzin les sales, tancar ordinadors quan no es treballi, etc.)

• Impulsar mesures per a estalviar aigua (ús de mecanismes estalviadors d’aigua) • Reduir la producció de deixalles (evitar els vasos d’un sòl ús, etc.) • Implantar la recollida selectiva interna (paper, vidre, envasos lleugers, piles,

tòners, etc.)

Per tal d’anar introduint aquestes bones pràctiques ambientals es proposa elaborar diferents materials de comunicació (plafons/rètols amb recomanacions a diferents espais: sales de reunions, lavabos, etc.) per a tots els treballadors de l’Ajuntament, que estableixi les recomanacions i/o instruccions que poden portar a terme per a millorar la gestió ambiental de l’Ajuntament.



Cost econòmic: 5.000 € Fonts de finançament: DIBA, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 1.2.1., 1.2.3, 1.2.6.


8



Acció/projecte 1.2.3. Implantar un SGA en dependències i serveis municipals


Descripció: La implantació de millores en la gestió ambiental del propi Ajuntament (ambientalització de compres i contractes, reduir les emissions a l’atmosfera apostant per un ús racional del transport privat, implantar l’eficiència energètica,...), es poden completar amb la implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA). Un sistema de gestió ambiental, és un sistema voluntari i certificat per tercers de gestió i auditoria interna que aporta beneficis quantificables com a conseqüència de la racionalització dels processos productius unida a una adequada gestió dels recursos. L’Ajuntament ha rebut (2006) una subvenció per a la implantació d'un sistema de gestió ambiental EMAS per al Gabinet d'Alcaldia i l'Àrea de Medi Ambient. El SGA EMAS és l’actual sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (Reglament 761/2001 del consell, de 19 de març), i proposa l’adhesió voluntària d’organitzacions incloent les empreses i les administracions. L’Ajuntament implantarà progressivament un SGA a la resta d’Àrees i serveis municipals d’acord amb la norma ISO 14001 o el sistema EMAS.


Període d’execució: 1 any Àrea responsable: Medi ambient i sostenibilitat

Cost econòmic: 18.000 € per servei Fonts de finançament: DMAH, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 1.2.1., 1.2.2, 4.1.1


9




Acció/projecte 1.2.4. Actualitzar el Pla de Protecció Civil Municipal

Tipus d’acció: Programa de vigilància i control

Descripció: Segons la normativa sectorial (Decret 210/1999) els Plans de Protecció Civil Municipals s’han de revisar cada 4 anys i actualitzar el seu contingut segons l’estructura establerta pel mateix Decret. Actualment, l’Ajuntament de Cornellà, disposa d’un Pla Bàsic d’Emergència Municipal aprovat al 1995. Aquest Pla s’hauria d’actualitzar, completant els aspectes següents:

• Químic • Incendis urbans • Risc de transport de mercaderies perilloses • Grans aglomeracions • Inundacions

És important que l’Ajuntament desenvolupi aquest pla prioritzant en el temps la redacció dels plans de risc químic, incendis urbans i mercaderies perilloses.

Grau de Prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0-2 anys)

Període d’execució: 6 mesos Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament: ACLL

Interrelació amb d’altres accions: .1.1.4 Indicadors de seguiment: 9

10



Acció/projecte 1.2.5. Introduir criteris de sostenibilitat en el manteniment de les zones verdes


Descripció: La jardineria, pot tenir efectes negatius sobre el medi ambient, generant impactes com, per exemple, la introducció d’espècies al·lòctones, consum d’aigua, mal ús de plaguicides i herbicides, destrucció de paisatges culturals. En el moment en que es redacti el nou plec per al servei de jardineria municipal es garantirà que aquest es plategi com a objectiu la introducció de criteris encaminats a la ambientalització del servei. Exemples d’aquests criteris podrien ser:

• Control de qualitat del material verd subministrat per assegurar que se serveix en condicions òptimes (aplicació de les Normes tecnològiques 07 A de qualitat en el subministrament de material verd).

• Aplicació de les Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ) del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya.

• Aplicació de les Normes DIN 18.920, que estableixen les mesures de protecció d’arbres i espais verds davant la construcció de voreres, guals i altres obres a la via pública.

• Aprovar la valoració econòmica de l’arbrat viari existent a partir de l’anomenada Norma Granada.

• Potenciació de la biodiversitat i elecció d’espècies autòctones, i espècies apropiades al clima de la zona en l’arbrat viari i els jardins amb pocs requeriments

• Integració paisatgística d’espais urbans. • Utilització de plantes amb passaport fitosanitari. • Programa de defensa fitosanitària aplicant criteris selectius . • Reciclatge i minimització de la producció de residus. • Integració laboral de persones amb discapacitats. • Programa d’esporga selectiva, reduint al màxim la poda dels arbres.

Pel que fa al rec, també s'haurien de tenir en compte altres recomanacions com, per exemple: • Incorporar criteris de xerojardineria, ja que ajuda a reduir el consum d'aigua,

substàncies fitosanitàries i adobs. • Minimitzar la creació de zones de gespa, ja que necessiten grans quantitats d’aigua i al

mateix temps no aporten molts beneficis ambientals. En cas de que es planti gespa que sigui de l'espècie Zoysia Japonica que és un tipus de gespa resistent a la sequera, al fred i a les plagues, sent la més idònia per a les zones mediterrànies.

• Utilitzar un programa de reg basat en criteris d’eficiència i aprofitament d’aigües del subsòl. Es recomana escollir el sistema de reg per goteig..

• Utilitzar detectors d'humitat • Estudiar la possibilitat d’incorporar una instal·lació d’extracció d’aigua de l’aqüífer per a

reg de la zona enjardinada.


Període d’execució: 1 mes Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis


Interrelació amb d’altres accions: 1.2.6, 5.1.3 Indicadors de seguiment: 20

11




Acció/projecte 1.2.6. Introduir criteris ambientals en les noves concessions municipals


Descripció: Aprofitant la revisió de les diferents concessions de serveis municipals amb incidència ambiental (residus, neteja viària, jardineria, abastament d’aigua, manteniment de l’enllumenat públic, etc.), es proposa incorporar en els nous plecs de prescripcions tècniques d’aquests serveis criteris ambientals per a una gestió més sostenible del servei en qüestió. Aquests criteris poden passar per incrementar la puntuació en els plecs de condicions tècniques per a les millores de caire ambiental que proposin els oferents, disponibilitat d’un sistemes de qualitat ambiental, utilització de productes o materials amb distintiu de qualitat ambiental, utilització de vehicles elèctrics o que no consumeixin hidrocarburs, utilització de sistemes o solucions que permetin un major estalvi de recursos (aigua, energia, ...) i una menor generació de residus (sòlids, líquids o gasosos). Per a incorporar aquests criteris ambientals en les diferents concessions dels serveis municipals (a través de les condicions tècniques establertes) es necessari un treball conjunt entre el departament de contractació, l’Àrea de Manteniment, Via Pública i Serveis i la regidoria de Medi Ambient.

Grau de Prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Llarg (6-10 anys)



Interrelació amb d’altres accions: 1.2.1, 1.2.2.,1.2.3, 1.2.5., 3.1.1

Indicadors de seguiment: --

12

1.3 Millora dels serveis ambientals


Programa 1.3. Millora dels serveis ambientals

Acció/projecte 1.3.1 Integració del servei d’Oficina 21 dintre de l’Àrea de medi ambient i sostenibilitat

Tipus d’acció: Nou servei municipal

Descripció: L’àrea de medi ambient i sostenibilitat de l’Ajuntament assumirà les tasques pròpies d’una Oficina 21, com un equipament obert a tothom, on les veïnes i veïns de Cornellà puguin obtenir la informació i assessorament necessaris per a conèixer els recursos i les bones pràctiques a aplicar davant els reptes de la sostenibilitat que es desprenen de l’aprovació i revisió de l’Agenda 21 de la ciutat. Les funcions de l’Oficina 21 es concretaran en:

• Desenvolupar tasques d’impuls i coordinació amb els òrgans locals del procés d’Agenda 21, dirigits a la consecució d’un desenvolupament sostenible a nivell local

• Esdevenir el centre d’informació a empreses i particulars sobre millores pràctiques, tecnologies i productes existents, ajudes, subvencions, normatives...

• Impuls i coordinació de campanyes d’educació i conscienciació ciutadana en matèria de medi ambient.

• Coordinar-se amb els sectors econòmics i les ONG del municipi així com altres administracions que tinguin iniciatives en aquest àmbit.

• Oferir un espai on les persones puguin aportar i intercanviar idees per anar avançant en el camí de la sostenibilitat.

• Revisar i mantenir actualitzat el Pla d’Acció del municipi, així com donar i buscar suport per desenvolupar el pla d’acció.

• Interpretació i difusió del sistema d’indicadors ambientals.



Cost econòmic: 7.000 €/mes + infraestructura Fonts de finançament: ACLL, DIBA

Interrelació amb d’altres accions: 1.1.1, 1.1.3, 8.2.1 Indicadors de seguiment: --

13




Acció/projecte 1.3.2. Actualitzar la base de dades de llicències ambientals del municipi


Descripció: L’Ajuntament va actualitzar l’Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions d’acord amb el nou Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, segons el qual s’estableix un calendari esglaonat, a partir d’un requeriment personal, per a l’adequació de totes les activitats existents. Es considera necessari actualitzar de manera periòdica la base de dades de llicències d’activitats atorgades. A partir d’aquest registre es podrà conèixer la qualitat ambiental i la incidència ambiental de l’activitat econòmica de Cornellà i prioritzar les actuacions d’adequació o de millora ambiental. En una segona fase es planteja la incorporació de les dades del cens d’activitats econòmiques al sistema d’informació geogràfica (SIG) de l’Ajuntament.


Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Presidència, Interior i Comerç (Activitats ambientals)

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament: ACLL, DIBA



14



Acció/projecte 1.3.3. Promoure la implantació de SGA a les indústries

Tipus d’acció: Implicació d'agents econòmics i socials

Descripció: Els sistemes de gestió ambiental (SGA) són sistemes homologats i verificats que estableixen les normes de qualitat ambiental per tal de desenvolupar una activitat respectuosa amb el medi ambient. Així, la implantació d’un SGA permet minimitzar la contaminació, reduir l’impacte ambiental i assegurar el compliment de la legislació ambiental que afecta a la indústria. Tot i el caràcter voluntari del Sistemes de Gestió Ambiental a les indústries, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat incentivarà la implantació de sistemes de gestió ambiental a les principals indústries de Cornellà, a través de convenis i/o acords amb aquests agents econòmics.

Grau de Prioritat: Baixa Termini d’implantació: Llarg (6-10 anys)

Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: PRECSA

Cost econòmic: Sense valoració Fonts de finançament: --

Interrelació amb d’altres accions: 1.3.2 Indicadors de seguiment: --

15


2 PER UN CORNELLÀ AMB MENYS COTXES I UNA MAJOR ACCESSIBILITAT 2.1 Planificació estratègica sostenible de la mobilitat

Línia estratègica 2. PER UN CORNELLÀ AMB MENYS COTXES I UNA MAJOR ACCESSIBILITAT

Programa 2.1. Planificació estratègica sostenible de la mobilitat

Acció/projecte 2.1.1. Redacció del Pla Director de la Mobilitat

Tipus d’acció: Pla urbanístic o sectorial

Descripció: La Llei 9/2003 de mobilitat estableix l’obligatorietat per als municipis de més de 50.000 habitants d'elaborar i aprovar un Pla de Mobilitat Urbana (PMU). La redacció d’aquest estudi resulta una eina bàsica per planificar racionalment l’estructura urbana del municipi. Aquest pla hauria de prioritzar els següents criteris:

• Incrementar l’espai urbà destinat a vianants i bicicletes, sobretot als carrers de la xarxa veïnal, per tal que els vianants disposin de preferència sobre el vehicle motoritzat.

• Potenciar el transport públic com a opció de transport.

• Fomentar un model urbanístic que contempli, com un dels objectius principals, la reducció de les necessitats de mobilitat.

• Disposar d’una suficient oferta d’aparcament públic per als residents a Cornellà. Cal evitar un model que fomenti la mobilitat interna amb el vehicle privat (potenciar els aparcaments dissuasoris).

• Incrementar l’espai social de la via pública.

L’Ajuntament redactarà de forma individual, o d’acord amb els municipis del seu entorn el seu Pla de Mobilitat Urbana, en les condicions que estableix la Llei.


Període d’execució: 8 mesos Àrea responsable: Guàrdia urbana , Urbanisme, habitatge i infraestructures

Cost econòmic: 24.000 € Fonts de finançament: DIBA, DPTOP, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 2.1.3, 2.1.4, 2.1.5, 2.1.6, 2.2.2, , 2.2.3, 2.2.4

Indicadors de seguiment:5, 25, 27

16



Acció/projecte 2.1.2. Aplicació del Pla d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques

Tipus d’acció: Execució d'obres

Descripció: L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha anat millorant l’accessibilitat del municipi mitjançant l’aplicació del Pla d’accessibilitat encaminat a eliminar les barreres arquitectòniques en els espais, equipaments i serveis públics. La Llei1 estableix que a l’any 2006 els municipis catalans hauran de ser totalment accessibles. Per tant, Cornellà en aquests moments no compliria amb aquest objectiu. Davant la urgència d’adaptar-se a la normativa vigent, s’haurà de redactar un programa d’aplicació del Pla d’Accessibilitat de Cornellà, amb una dotació econòmica anual per tal de fer el municipi realment i totalment accessible. Les accions a desenvolupar s’hauran de distribuir en 4 eixos bàsics: • Millores en els edificis i equipaments públics, assegurant l’accessibilitat en la

totalitat d’equipaments públics de la ciutat. • Millores en el transport públic, garantint progressivament l’accessibilitat tant a les

parades com a la flota de vehicles. • Millores en l’espai públic: voreres, cruïlles, zones verdes, carrers amb pendent

elevat.... • Millores en els habitatges, mitjançant la construcció d’ascensors i adaptació de

l’entrada a l’habitatge (continuar la tasca que actualment està realitzant EMDUCSA).


Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis

Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: DPTOP, DIBA, ACLL


1 Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’Accessibilitat, de la Generalitat de Catalunya: Els plans d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques que disposa aquesta Llei seran elaborats per les corresponents administracions públiques en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Llei. Aquests plans seran revisats cada cinc anys i realitzats en un termini màxim de quinze anys.

17




Acció/projecte 2.1.3.Redacció i execució d’un Pla de la Bicicleta

Tipus d’acció: Projecte executiu

Descripció: Per tal de potenciar l’ús de la bicicleta s’elaborarà i implantarà un Pla de la Bicicleta, amb la voluntat de desenvolupar una mobilitat més sostenible. Aquest document contindrà els usos i recorreguts de la bicicleta a la ciutat. Els principals objectius del pla seran: • Augmentar el nombre de desplaçaments urbans amb bicicleta • Pacificar el trànsit a la ciutat • Garantir una xarxa d’itineraris per a bicicleta que connecti equipaments i zones de molta

afluència de públic • Fomentar la seguretat dels desplaçaments amb bicicleta • Impulsar la formació en educació viària dels ciclistes



Cost econòmic: 10.000 € Fonts de finançament: ACLL, DIBA, DPTOP



18



Acció/projecte 2.1.4. Aplicació de mesures de pacificació del trànsit


Descripció: En les obres noves i reformes es tindran en compte mesures de pacificació del trànsit amb els objectius de:

• Incrementar la seguretat dels vianants • Reduir l’impacte del pas d’automòbils per la ciutat • Invertir la prioritat que els vehicles tenen sobre els vianants • Millorar la qualitat del carrer convertint-los en espais de convivència

S’hauran d’identificar les zones més conflictives de la ciutat per la densitat de mobilitat en àrees compartides per cotxes i vianants, i també les zones de congestió de trànsit de vianants. Les mesures de pacificació del transit2, es poden agrupar en dos grans subtipus, les mesures per a reduir la velocitat i les mesures per a disminuir el soroll. Es llisten a continuació les principals actuacions que s’han de dur a terme:

• Elements reductors de la velocitat per desviació vertical: Esquenes d’ase, bandes de reducció de velocitat, passos de vianants de ressalt...

• Elements reductors de la velocitat per desviació horitzontal: Rodones de reducció de la velocitat, encreuaments giratoris (rodones)

• Altres mesures: Nova implantació de semàfors adaptats per a persones cegues, noves senyalitzacions, tancament de carrers, desviació diagonal del trànsit

Grau de Prioritat: Alta Termini d’implantació: Llarg (6-10 anys)

Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Guàrdia urbana

Cost econòmic: 25.000 €– 100.000 € depenent de l’actuació Fonts de finançament: DIBA


Indicadors de seguiment: 5, 6

2 Es pot ampliar aquesta informació a partir del Dossier Tècnic de Seguretat Viària publicat pel Servei Català del transit. vegeu també www.trafficcalming.org

http://www.trafficcalming.org

19




Acció/projecte 2.1.5. Impuls de les rutes escolars segures


Descripció: Aquesta actuació pot considerar-se una de les accions a completar en el Pla Director de la Mobilitat. L’Ajuntament, amb la participació dels diferents centres escolars i dels serveis municipals implicats, promourà el projecte “Itineraris escolars segurs”, amb l'objectiu de facilitar l’accés dels escolars des dels seus domicilis als centres educatius mitjançant la mobilitat sostenible i segura, a peu o en bicicleta. En una primera fase s’analitzaran els itineraris més adients i segurs per accedir als centres educatius i, posteriorment es planteja fer una prova pilot abans d’implantar-se al conjunt de centres escolars. Aquesta actuació ha d’anar acompanyada per la millora de la qualitat de l’espai destinat als vianants, la millora de la senyalització en les rutes dels vianants i l’increment del nombre de passos per a vianants.



Cost econòmic: 15.000 €/ruta3 Fonts de finançament: DIBA, DPTOP, ACLL


3 Basat en l’experiència de Cerdanyola del Vallès (57.000 hab).

20

2.2 Potenciar la mobilitat alternativa al vehicle privat


Programa 2.2. Potenciar la mobilitat alternativa al vehicle privat

Acció/projecte 2.2.1. Foment de l’ús del cotxe compartit com a sistema de mobilitat quotidiana


Descripció:

El projecte COMPARTIR COTXE neix de la voluntat de difondre entre la població una altra manera de viatjar en alguns desplaçaments que es poden fer en transport privat. El servei consisteix en facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l'hora de fer un viatge.

Els objectius d’aquesta acció es sintetitzen en:

• Fer un ús racional del cotxe o transport privat.

• Facilitar als ciutadans i ciutadanes una altra alternativa en els seus desplaçaments tenint en compte mesures de sostenibilitat en la mobilitat.

• Disminuir la contaminació produïda pels vehicles privats.

• Millorar la utilització de l'espai públic.

Aquesta acció funciona per mitjà d’una base de dades on-line de propietaris de cotxes disposats a compartir-lo, on es recollirà informació sobre els itineraris, horaris, telèfons de contacte, correu electrònic, etc. per tal que els interessats a compartir cotxe puguin establir contacte. Aquest servei es gestiona des de la pàgina web de l’Ajuntament.



Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament: --

Interrelació amb d’altres accions: -- Indicadors de seguiment: 5, 25

21




Acció/projecte 2.2.2. Incrementar l’oferta d’aparcaments per a bicicletes a la ciutat


Descripció: Per tal de potenciar un model de mobilitat sostenible i evitar l’existència d’obstacles en la via pública, s’incrementarà l’oferta d’aparcaments per a bicicletes. Per fer aquesta acció el màxim d’efectiva i potenciar la intermodalitat es prioritzaran l’adequació d’aparcaments per a bicicletes en zones properes als punts d’accés dels transports públics, autobusos, tramvia... A més, es prioritzaran altres punts de gran accessibilitat com escoles i instituts, centres culturals, esportius i altres equipaments, etc.



Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament:


22



Acció/projecte 2.2.3. Impulsar campanyes de sensibilització per a una mobilitat sostenible


Descripció: L’Ajuntament impulsarà campanyes de comunicació per tal de sensibilitzar el conjunt de veïnes i veïns de les alternatives que existeixen a l’ús del vehicle privat.

• Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l'ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible; en particular, amb la protecció de la qualitat de l'aire, la prevenció d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.

• Sensibilitzar el ciutadà sobre els impactes ambientals del transport i informar-lo sobre les seves diferents modalitats.

• Oferir a la ciutadania la possibilitat de redescobrir la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.

Caldria realitzar accions diverses: activitats lúdiques, parades i punts informatius, elements de publicitat en diferents formats (0pis, publicitat exterior, fulls informatius, obsequis...) per tal d’arribar a tots els públics i fer-ne el màxim de ressò.



Cost econòmic: 3.000 € Fonts de finançament: ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 2.1.1, 2.1.3, 2.2.2, 2.2.5


23




Acció/projecte 2.2.4. Foment dels aparcaments compartits


Descripció: El dèficit d’aparcament és una de les principals problemàtiques a nivell de mobilitat a la ciutat, ja que a més condiciona moltes altres funcions de la via pública. Es proposa promocionar l’ús d’aparcaments compartits. De forma global, per mitjà d’una base de dades on-line de propietaris de pàrkings disposats a compartir-lo, on es recull informació sobre la situació de l’aparcament a compartir, horaris, telèfons de contacte, correu electrònic, etc. per tal que els interessats a compartir cotxe puguin establir contacte. Aquest servei es gestiona des de la pàgina web de l’Ajuntament (www.cornellaweb.cat).




Interrelació amb d’altres accions: 2.1.1 Indicadors de seguiment:--

http://www.cornellaweb.cat)

24



Acció/projecte 2.2.5. Continuar amb la recuperació de l’espai públic allà on s’executin projectes d’aparcaments subterranis


Descripció: L’espai públic és el principal definidor del model de ciutat mediterrània. És on es desenvolupa la vida de la ciutat donant cos a l’essència de la mateixa, és a dir, al contacte, a l’intercanvi i a la comunicació. Així doncs, aprofitant els projectes de construcció d’aparcaments soterrats, i tal i com es ve fent fins ara, caldrà incrementar la superfície per a vianants, recuperant espais que actualment estan ocupats per cotxes aparcats en superfície.


Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Urbanisme, habitatge i infraestructures

Cost econòmic: Integrat en el projecte de l’aparcament Fonts de finançament:



25


3 MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIRE I REDUIR LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE LA CIUTAT

3.1 Millorar la qualitat de l’aire

Línia estratègica 3. MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIRE I REDUIR LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE LA CIUTAT

Programa 3.1. Millorar la qualitat de l’aire

Acció/projecte 3.1.1. Reducció de les emissions a l’atmosfera dels vehicles municipals


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà analitzarà la incorporació de criteris de reducció de les emissions a l’atmosfera dels vehicles municipals i de les empreses concessionàries. L’Ajuntament, a través dels nous Plecs tècnics per a l’adjudicació dels diferents serveis municipals, podrà potenciar la introducció de tipus de vehicles menys contaminants (vehicles d’aire comprimit, vehicles elèctrics, o bé els que funcionin amb biodièsel o gas natural). Per altra banda, el parc de vehicles municipal pot començar a consumir biodièsel4 en lloc del gasoil comú, mentre d’altra banda es comença a introduir de manera progressiva la compra de vehicles menys contaminants. En aquest sentit, l’Ajuntament ha adquirit un cotxe amb motor híbrid (benzina i elèctric) amb la voluntat de fomentar l’ús de fonts d’energia alternatives, reduir les emissions contaminants i estalviar combustible. Es tracta d’un Toyota Prius que s’utilitza principalment per als desplaçaments habituals de l’Ajuntament.


Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Planificació, economia i hisenda

Cost econòmic: exemples de preus: - Cotxe elèctric: 5.170€ 5 - Bus elèctric: 90.000 €6

Fonts de finançament:

Interrelació amb d’altres accions: 1.2.6 Indicadors de seguiment: 25, 26

4 Actualment ja existeixen dues benzineres que ofereixen biodièsel dintre del terme municipal de Cornellà: RE 2000 (Paseig dels Ferrocarrils Catalans, 240) i E.S. Meroil (Avda. de la Fama 2-10) 5 www.electromobil.net/ventakew.html 6 http://www.crest.org/discussion/gasification/200201/msg00065.html

http://www.electromobil.net/ventakew.html

http://www.crest.org/discussion/gasification/200201/msg00065.html

26


Programa 3.1. Millorar la qualitat de l’aire

Acció/projecte 3.1.2. Campanyes de sensibilització vers la contaminació atmosfèrica


Descripció: Cornellà de Llobregat es troba dintre del grup de municipis que superen els nivells de qualitat de l’aire admissibles per al diòxid de nitrogen i per a partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres; i per aquesta raó s’ha inclòs en la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric segons el decret 226/2006, de 23 de maig. En compliment d’aquest Decret, s’impulsarà una comissió tècnica amb la col·laboració dels ens locals amb la finalitat de formular el pla d’actuació corresponent per millorar la qualitat de l’aire per als contaminants que superen els nivells admissibles. En aquest marc, els municipis hauran de desenvolupar, entre d’altres, tasques de sensibilització i informació a la ciutadania envers aquesta problemàtica específica. Així doncs, l’Ajuntament, amb el suport de la DIBA i del DMAH, portarà a terme campanyes informatives i de sensibilització sobre la problemàtica existent, les seves cuses i com poden contribuir els ciutadans a disminuir-ne els efectes.



Cost econòmic: 3.000 € Fonts de finançament: AC, DIBA, DMAH

Interrelació amb d’altres accions: 4.2.3 Indicadors de seguiment: 24, 25, 26

27


3.2 Millora de la qualitat sonora de Cornellà


Programa 3.2. Millora de la qualitat sonora de Cornellà

Acció/projecte 3.2.1. Control periòdic del nivell acústic dels tubs d’escapament dels vehicles


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà continuarà realitzant i intensificarà el control del nivell de soroll a les motocicletes, que es podrà estendre a d’altres tipus de vehicles. Actualment, la Guàrdia Urbana realitza una campanya de control que ampliarà amb major freqüència. En aquests controls, a més de mesurar els nivells acústics, pot ser important verificar l’homologació dels tubs de les motocicletes i, en cas contrari, sancionar els infractors. Aquesta actuació es podria plantejar de manera conjunta amb els municipis veïns per tal d’optimitzar-ne els controls.


Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Via Pública, obres i serveisGuàrdia urbana

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament:

Interrelació amb d’altres accions: 3.2.2, 3.2.6, 3.2.4 Indicadors de seguiment: 27

28



Acció/projecte 3.2.2. Aprovar el Mapa estratègic de soroll


Descripció: La llei 16/2002, estableix l’obligatorietat d’implantació de mapes estratègics o de soroll (MES) per a les aglomeracions de més de 100.000 habitants, i per als grans eixos viaris que suportin un trànsit de més de 3.000.000 de vehicles l’any i els eixos ferroviaris amb més de 30.000 trens a l’any. En aquest sentit, s'està elaborant un mapa estratègic de soroll d'aglomeracions entre diversos municipis limítrofes, cal destacar que al juliol del 2006 es va aprovar el Mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH. L’Ajuntament aprovarà per Ple el nou MES com a document estratègic en matèria de contaminació acústica del municipi.


Període d’execució: 1 any Àrea responsable: Presidència, Interior i Comerç (activitats ambientals)



29




Acció/projecte 3.2.3. Executar accions per a prevenir i corregir la contaminació acústica


Descripció: A partir dels resultats i les recomanacions derivades del Mapa estratègic de Soroll, s’implantaran mesures preventives i correctores per a la millora de la qualitat sonora de la ciutat. Alguns exemples d'aquestes mesures són:

• Instal·lació de pantalles acústiques a l'entorn de les vies de ferrocarril • Construcció de talussos de vegetació en parcs i places afectades per soroll del

trànsit • Incorporar dissenys o formes que ajudin a protegir els habirtages del soroll en les

noves edificacions properes a grans infrastructures lineals • Etc.


Període d’execució: Organitzatiu i/o tècnic Àrea responsable: Urbanisme, habitatge i infraestructures

Cost econòmic: 12.000 € aprox. per actuació

Fonts de finançament:

Interrelació amb d’altres accions: 3.1.1, 3.2.2, 3.2.4, 3.2.5.


30



Acció/projecte 3.2.4. Aprovar una ordenança municipal sobre soroll


Descripció: A partir de la zonificació acústica obtinguda amb l’elaboració del MES, tal com es descriu en l’acció 3.2.2, s’aprovarà una ordenança municipal de soroll. L’ordenança de forma coordinada amb el MES zonificarà la ciutat en funció de la seva sensibilitat acústica i establirà els valors màxims de soroll (diürns i nocturns) per a cada zona de la ciutat. L’ordenança7 també establirà els sistemes de vigilància i prevenció, les mesures de control i el tipus d’infraccions i sancions. Entre aquestes mesures, caldrà contemplar l’exigència d’un certificat acústic per a les noves edificacions. Amb aquesta acció es pretén limitar dintre dels edificis i en condicions normals d’utilització el risc de molèsties o malalties que el soroll pugui provocar als usuaris. Mentrestant no s’aprovi el document bàsic “DH HR Protección contra el ruido” del nou Codi Tècnic de l’Edificació, l’Ajuntament aprovarà una ordenança per la qual en els projectes d'instal·lació d'activitats subjectes a l'aplicació de Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental o altres activitats susceptibles de produir sorolls i vibracions, l'interessat haurà d'adjuntar un estudi acústic que es refereixi a totes i cada una de les fonts sonores, així com una avaluació de les mesures correctores a adoptar per a garantir que no es transmetin a l'exterior o locals confrontants, en les condicions més desfavorables, nivells superiors als establerts en la pròpia ordenança. Es recomana consultar l’Ordenança de Municipal de Sorolls i Vibracions de la ciutat de València.


Període d’execució: 2 mesos Àrea responsable: Presidència, Interior i Comerç


Interrelació amb d’altres accions: 3.2.2, 3.2.3.


7Per a la consulta de l’ordenança tipus, podeu consultar http://www.diba.es/xarxasost/cat/OrdenancaSoroll.pdf

http://www.diba.es/xarxasost/cat/OrdenancaSoroll.pdf

31




Acció/projecte 3.2.5. Implantació de paviments sonoreductors en les vies amb més trànsit


Descripció: El trànsit és una de les principals fonts de contaminació acústica en àrees urbanes. El soroll generat pel trànsit rodat (a més del que prové dels motors i dels tubs d’escapament) es déu principalment a dos factors: a la vibració del pneumàtic a l’entrar en contacte amb l’asfalt i a la ressonància de l’aire confinat entre el pneumàtic i el paviment. La utilització dels paviments, anomenats sonoreductors, permet una reducció d’entre 2 i 4 dBA (recordem que, en tractar-se d’una escala logarítmica, una reducció de 3 dBA equival a reduir a la meitat el nivell de soroll). Aquesta reducció es deu a les seves característiques superficials i estructurals. La textura del paviment fa que disminueixin les vibracions i al ser un paviment porós, els buits redueixen l’efecte de la ressonància. Aquests paviments aconsegueixen:

• Disminuir l’impacte acústic exterior (soroll ocasionat pel trànsit) • Disminuir l’impacte acústic interior (percepció del soroll dins el vehicle) • Millorar la qualitat del so, reduint les freqüències més molestes per l’oïda humana:

mitjanes i altes S’aconsella que entre les condicions d’urbanització establertes pel planejament, es contempli l’obligació, especialment per vials d’una certa densitat de trànsit, d’utilització de paviments d’aquestes característiques. Els paviments sonoreductors no són recomanables per a aquelles vies que suporten el pas de molts vehicles pesants ni per als carrils bus, ja que el pes al que són sotmesos acaba compactant la superfície tot perdent les seves propietats sonoreductores. Actualment, l’Ajuntament ja ha iniciat la seva instal·lació en algunes de les principals vies del municipi.


Període d’execució: Acció continuada Àrea responsable: Urbanisme, habitatge i infraestructures


Interrelació amb d’altres accions: 3.2.3. Indicadors de seguiment: 27

32



Acció/projecte 3.2.6. Campanyes de sensibilització vers la contaminació acústica


Descripció: L’Ajuntament desenvoluparà periòdicament campanyes informatives i de prevenció per tal de reduir la contaminació acústica derivada d’actituds incíviques o poc respectuoses. Aquestes accions haurien de difondre la normativa sectorial existent al municipi i els drets i deures dels ciutadans envers la problemàtica del soroll. D’altra banda, també s’haurien de realitzar accions específiques envers aquells sectors professionals que solen generar més soroll: bars i restaurants, discoteques, tallers...


Període d’execució: Contínua Àrea responsable: Medi ambient i sostenibilitat

Cost econòmic: 3.000 € Fonts de finançament: AC


33


4 POTENCIAR L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L’ÚS D’ENERGIES RENOVABLES 4.1 Millorar la gestió energètica municipal

Línia estratègica 4. POTENCIAR L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L’ÚS D’ENERGIES RENOVABLES

Programa 4.1. Millorar la gestió energètica municipal

Acció/projecte 4.1.1. Elaborar un informe anual de consums energètics municipals


Descripció: Anualment es realitzarà un informe dels consums energètics que es produeixen a les instal·lacions municipals a partir de l’aplicació informàtica WinCEM, de la qual l’Ajuntament ja n’és usuari .

El WinCEM és una aplicació informàtica desenvolupada per l’Institut Català de l’Energia concebuda com un ajut per a la implantació d'un Sistema de Gestió de l'Energia en un entorn municipal que permet gestionar i estudiar la informació energètica que generen les diferents instal·lacions municipals (dependències i enllumenat públic). El programa fa aquestes operacions a partir de les dades obtingudes de les factures dels diversos subministraments (electricitat, gas, combustibles líquids i sòlids, aigua, ...).

Els informes de consums energètics hauran de proposar mesures d’estalvi o de millora (quantificades econòmicament) allà on es detectin punts febles.



Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament: ICAEN, ACLL



34



Acció/projecte 4.1.2. Elaboració d’auditories energètiques en les principals dependències i equipaments municipals

Tipus d’acció: Estudi tècnic

Descripció: L’Ajuntament promourà la realització d’auditories energètiques en les principals dependències i equipaments municipals que contindran, com a mínim:

• Diagnòstic: Identificació de les disfuncions ambientals dels edificis • Execució: Implantació de mesures correctores, amb avaluació de viabilitat

econòmica. • Seguiment: Per comprovar l’efectivitat en l’estalvi energètic de les actuacions

previstes. El coneixement de l’estat del consum energètic als equipaments municipals, permetrà:

• Estalviar energia optimitzant-ne els consums • Assegurar la durabilitat de les instal·lacions dels equipaments • Intervenir de forma positiva en el procés de desenvolupament sostenible del municipi

de Cornellà • Crear equipaments amb major qualitat a tots els nivells.

Grau de Prioritat: Baixa Termini d’implantació: Mig (3-5 anys)

Període d’execució: 4 mesos per auditoria Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis

Cost econòmic: 18.000 € Fonts de finançament: ICAEN, IDAE


35




Acció/projecte 4.1.3. Aprovació d’un Pla contra la contaminació lumínica


Descripció: L’augment de la il·luminació a viles i ciutats, ha portat a alts nivells de confort, però sovint es tracta d’una il·luminació poc racional i sobrepassa els límits aconsellables per a una correcta gestió dels recursos energètics. S’aprovarà un Pla municipal que, adaptant-se al Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, tingui en compte:

• Utilitzar l’apantallament adequat de les lluminàries per evitar emetre llum cap al cel. • Els globus que tenen la semiesfera superior transparent perden la meitat de la llum

produïda cap al cel • Calen lluminàries tancades hermèticament i el vidre que les tanca ha de ser pla o

lleugerament corbat • Cal una distribució uniforme de llum per no provocar zones d’ombra • En cas d’il·luminació de monuments, façanes, etc cal instal·lar els focus per tal que

il·luminin de dalt cap a baix i establir un horari limitat d’il·luminació • S’utilitzaran bombetes eficients (preferentment, caldrà utilitzar les de vapor de sodi) • Cal prohibir els canons de llum làser amb finalitats publicitàries o estètiques • S’han de contemplar les sancions per a l’aplicació de l’ordenança solar


Període d’execució: 1 any Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic. Fonts de finançament: DMAH, DIBA

Interrelació amb d’altres accions: 4.1.4 Indicadors de seguiment:

36



Acció/projecte 4.1.4. Substitució de les lluminàries dels semàfors per dispositius LEDs


Descripció: Els díodes LED es coneixen des dels anys 60 i funcionen mitjançant l’aplicació d’una corrent elèctrica, sobre un material semiconductor que emet llum sense generar calor. Els principals avantatges d’aquests tipus de llums són:

• Mida: per igual lluminositat, un díode LED, ocupa menys espai que una bombeta incandescent.

• Lluminositat: Els díodes LED són més brillants que una bombeta incandescent i a més la llum no es concentra en un punt, tot el díode brilla per igual.

• Duració: Un díode LED pot durar 50.000 hores, això és sis vegades més que una bombeta normal.

• Consum: Un semàfor que utilitzi díodes LED reduirà 10 vegades el consum energètic, amb la mateixa lluminositat.

L’Ajuntament ja ha començat a substituir alguns dels semàfors del municipi (5 semàfors a data de maig de 2006). Així doncs, caldrà continuar amb aquesta tasca fins a renovar progressivament totes les lluminàries dels semàfors per dispositius LED.





37


4.2 Fomentar l’eficiència energètica


Programa 4.2. Fomentar l’eficiència energètica

Acció/projecte 4.2.1 Aprovació d’un Pla de Millora de l’Eficiència Energètica


Descripció: Un cop realitzats els anàlisis tècnics corresponents, a partir de les conclusions d’aquests mateixos estudis i per tal d’assolir una política energètica més sostenible a nivell municipal, l’Ajuntament impulsarà l’aprovació d’un Pla de millora de l’Eficiència energètica, amb els objectius de:

• Fixar uns objectius de millora de l’eficiència energètica a nivell municipal • Determinar les accions i projectes a portar a terme per a assolir un model energètic

més sostenible, des de normatives, millores en l’eficiència i l’estalvi energètic, promoció de les energies renovables, projectes d’informació, formació i sensibilització, etc.

• Coordinar, pressupostar i programar totes aquelles accions que tinguin relació amb la millora de l’ús de l’energia al municipi.



Cost econòmic: 2.100 € Fonts de finançament: ICAEN, IDAE

Interrelació amb d’altres accions: 1.2.3, 4.2.2, 4.3.1


38



Acció/projecte 4.2.2. Realitzar campanyes periòdiques d’informació i sensibilització envers l’estalvi energètic


Descripció: De manera paral·lela a les diferents actuacions en matèria d’eficiència energètica es realitzaran campanyes d’informació i sensibilització ciutadana amb l’objectiu de fomentar l’estalvi energètic i la utilització de les energies alternatives a nivell domèstic. Aquesta acció es pot dur a terme des dels mitjans de comunicació locals i també mitjançant pòsters, opis i tríptics sobre les bones pràctiques per a l’eficiència energètica a les llars o a través de publicacions específiques.



Cost econòmic: 3.000 € Fonts de finançament:


39




Acció/projecte 4.2.3. Impulsar mesures d’estalvi energètic al sector industrial i comercial


Descripció: El sector industrial és un dels principals consumidors d’energia del municipi. A més, la major part del consum es concentra en un nombre relativament reduït d’empreses. La Diagnosi Ambiental d’Oportunitats de Minimització (DAOM) és una eina desenvolupada pel Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA, DMAH) consistent en l’avaluació portada a terme per experts sobre una activitat industrial o un procés, per determinar-ne les possibles oportunitats de prevenció i reducció en origen de la contaminació, aportar-hi alternatives d’actuació tècnica i econòmicament viables. No és una auditoria ambiental, doncs els seus objectius finals són analitzar específicament els processos productius i els corrents residuals, per identificar les oportunitats de millora ambiental vinculades als processos. Actualment, el CEMA està en vies de desaparició, però la funció i els objectius de les DAOM continuen essent vàlides pel que caldrà estudiar si l’Ajuntament, o si bé altres organismes de la Generalitat (ICAEN, Departament d’Indústria,...) assumeixen aquesta funció.



Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: SP, DMAH, ICAEN, IDAE



40

4.3 Promoure les energies renovables


Programa 4.3. Promoure les energies renovables

Acció/projecte 4.3.1. Mantenir els ajuts per a la instal·lació d’energies renovables


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà, amb la col·laboració de l’ICAEN i el Departament d’Ensenyament, participa en el projecte XESCA (Xarxa d’escoles solars de Catalunya). Des de l’any 2001 s’obre una convocatòria d’ajuts per instal·lacions solars fotovoltaiques per a associacions i organitzacions sense ànim de lucre, com puguin ser sindicats, grups d’esplai, entitats esportives, etc.... A l’any 2005 es varen ampliar les ajudes a tot tipus d’energies alternatives i al 2006 l’Ajuntament va ampliar els ajuts a comunitats de propietaris. Es proposa donar continuïtat a aquests ajuts per tal de fomentar la implantació d'energies renovables al municipi.



Cost econòmic: 36.000 €/any Fonts de finançament: ICAEN


41




Acció/projecte 4.3.2. Impulsar un Pla d’energies renovables a Cornellà

Tipus d’acció: Plan urbanístic o sectorial

Descripció: La principal font d'energia utilitzada a la ciutat són els combustibles líquids, seguits de l’electricitat i el gas natural. Per tal de trencar aquesta dinàmica, cal potenciar, com s’ha dit en accions anteriors, l’ús d’energies renovables. L’Ajuntament potenciarà la implantació de les energies renovables al municipi mitjançant la redacció d’un Pla d’energies renovables. La funció principal del Pla d’energies renovables, és la de coordinar totes les accions realitzades o a emprendre en el futur per tal de generar una estratègia clara a curt, mig i llarg termini.



Cost econòmic: 12.000 € (per a la realització del Pla)

Fonts de finançament: ICAEN


42



Acció/projecte 4.3.3. Integració de sistemes d’energies renovables en l’espai públic


Descripció: El projecte d’urbanització del pla especial d’ordenació del sector Alps va incloure l’aplicació d’energies renovables en l’enllumenat públic mitjançant l’aplicació de plaques solars fotovoltaiques. El seguiment d’aquesta experiència s’ha realitzat a través de l’Àrea de Via Pública, Manteniment i Serveis i la primera valoració és que les plaques no subministren suficient energia per a una correcta il·luminació del parc ni tenen capacitat d’emmagatzematge suficient per als mesos en que hi ha més hores de foscor. En qualsevol cas, aquesta experiència ha de permetre aprofitar aquestes conclusions per a desenvolupar altres actuacions exitoses d’integració d’energies alternatives en l’espai públic com a mesura demostrativa, exemplificadora i respectuosa ambientalment. Actualment, però, segurament, les millors opcions passarien per instal·lar panells solars o minigeneradors eòlics integrats en l’espai públic i vendre l’energia a la xarxa, de forma que, a més, se’n tregui un benefici econòmic a mig termini.



Cost econòmic: Pèrgola fotovoltaica: 5.000 € / kW instal·lat Fonts de finançament: ACLL


43


5 MILLORAR LA GESTIÓ DE L’AIGUA A LA CIUTAT

5.1 Minimització de la demanda i eficiència en el consum

Línia estratègica 5. MILLORAR LA GESTIÓ DE L’AIGUA A LA CIUTAT

Programa 5.1. Minimització de la demanda i eficiència en el consum

Acció/projecte 5.1.1. Realitzar campanyes periòdiques per al foment de l’estalvi d’aigua a les llars


Descripció: El volum total d’aigua de xarxa facturada a Cornellà de Llobregat va ser de 4.809 milers de m3/any (any 2004) , que equival a un consum unitari de 158,12 litres/habitant i dia. Si només es considera el consum d’aigua d’ús domèstic, el consum unitari és de 110,15 litres/habitant i dia. Tot i que aquest consum es pot considerar força baix, el consum d’aigua des de 1995 a Cornellà ha augmentat un 5 % (el doble que l’increment de població en el mateix període). Per tant, es considera molt important incidir en el conjunt de la població per tal de fomentar un ús racional de l’aigua. En aquest sentit l’Ajuntament de Cornellà continuarà impulsant campanyes per al foment de l’estalvi d’aigua adreçades a la població en general, a les escoles i al sector econòmic de Cornellà, com la desenvolupada al barri del Pedró durant l'any 2005.



Cost econòmic: 3.000 € Fonts de finançament: ACLL


44



Acció/projecte 5.1.2. Incentivar l’estalvi d’aigua al sector industrial de Cornellà


Descripció: Actualment són poques les indústries de Cornellà que han començat a prendre mesures per a una gestió més eficient i racional de l’aigua (l’empresa Siemens amb el suport de l’ICAEN disposa d’un estudi per a l’estalvi d’aigua). L’Ajuntament, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència Catalana de l’Aigua, incentivarà la realització d’estudis a les empreses de Cornellà per a l’optimització de recursos i la minimització de la contaminació.




Interrelació amb d’altres accions: Indicadors de seguiment: 21

45




Acció/projecte 5.1.3. Aprofitar les aigües subterrànies de la Mina de Can Mercader


Descripció: L’empresa AGBAR ha redactat un estudi integral d’aprofitament de les aigües freàtiques per al reg de parcs i jardins i la neteja viària del municipi de Cornellà. Segons l'esmentat estudi, les aigües subterrànies que afloren a la mina de Can Mercader són les més susceptibles de ser utilitzades per al reg del Parc de Can Mercader. També es podran utilitzar per al baldeig de carrer. Actualment, el consum d’aigua municipal (4.56 Hm3/any), en bona part es destina precisament al reg dels jardins i zones verdes de la ciutat, d’aquí la importància que l’Ajuntament executi aquest projecte de reaprofitament d’aigües subterrànies.


Període d’execució: 1 any Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis

Cost econòmic: 180.000 € Fonts de finançament: ACA, DMAH, AGBAR, ACLL


46

5.2 Millora de la gestió d’aigua


Programa 5.2. Millora de les xarxes d’abastament i evacuació d’aigües

Acció/projecte 5.2.1. Millora contínua de la xarxa d’abastament i minimització de les pèrdues


Descripció: Tot i que el percentatge de pèrdues de la xarxa d’abastament s’ha anat reduint en els darrers anys, encara hi ha zones de la ciutat on l’estat de la xarxa és deficient. L’Ajuntament de Cornellà vetllarà perquè l’empresa concessionària de l’abastament d’aigua a la ciutat implanti un Pla de millora de la xarxa d’aigua, amb la substitució progressiva de la xarxa més vella, i la instal·lació de cabalímetres i d’altres mesures per a un major control de les fugues de la xarxa. Especialment, es tindrà especial consideració en les pèrdues que se generen en els punts de rec. En aquest sentit, val a dir que l’empresa concessionària (AGBAR) va realitzant millores contínues en la xarxa d’abastament municipal.



Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: AGBAR, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: -- Indicadors de seguiment: 20

47




Acció/projecte 5.2.2. Creació progressiva d’una xarxa separativa de clavegueram


Descripció: Es proposa la implantació progressiva d’una xarxa separativa de les aigües de pluja i les aigües residuals (sigui en zona industrial, zona d’habitatge o de serveis) prioritzant la implantació d’aquesta xarxa en les zones de nova urbanització. El fet de disposar d’una xarxa separativa implicaria la disminució del volum d’aigües per depurar, millorant l’efectivitat de la depuració de les aigües i permetria una millora en la gestió de l’aigua, permetent la reutilització de l’aigua de pluja. Paral·lelament, caldria la implantació de sistemes de telecontrol de les aigües de pluja, aquests sistemes, han de permetre controlar el destí de les aigües de pluja recollides en la xarxa separativa. Aquesta acció té especial rellevància des de l’aprovació del decret d’ecoeficiència en l’edificació, que obliga a tots els nous edificis a disposar de xarxa separativa d’aigües fins al límit de la finca. D’aquesta manera, la xarxa de l’edifici es podrà connectar a una xarxa pública també separativa.



Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: AGBAR, DPTOP, ACLL


48



Acció/projecte 5.2.3. Millora de la gestió de l’escorrentia superficial


Descripció: La forta impermeabilització del sòl urbanitzat a Cornellà, impedeix una correcta infilitració de l’aigua de la pluja a l’aqüífer, augmentant així, els riscos de torrentades en episodis forts de pluja. Així doncs, s’hauran de tenir en compte els següents aspectes:

• Utilització de paviments permeables, allà on sigui possible • Disseny de zones verdes com a àrees de retenció temporal i infiltració de l’aigua de

pluja • Creació d’àrees d’emmagatzematge temporal de l’aigua de pluja (cobertes, places,

etc...)



Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: ACLL



49




Acció/projecte 5.2.4. Intensificar la inspecció i control de les aigües residuals industrials


Descripció: La inspecció i control de les aigües residuals és una competència de l’Entitat Metropolitana (EMSHTR). A través d’un conveni, l’Ajuntament, sota la direcció de l’Entitat Metropolitana, col·labora en la inspecció a les indústries. Actualment, hi ha 44 indústries incloses a l’inventari d’entitats contaminants, de les quals 8 es classifiquen amb activitats amb incidència ambiental elevada. És necessari intensificar la inspecció i el control de les aigües residuals que generen les indústries de Cornellà. A més d’inspeccionar i controlar les aigües residuals de les indústries, també caldria fomentar la revisió del clavegueram industrial i la seva connexió a la xarxa de clavegueram municipal.



Cost econòmic: Organitzatiu o tècnic Fonts de finançament: DMAH, EMMA


50

6 REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR ELS RESIDUS MUNICIPALS 6.1 Minimització de la producció de residus

Línia estratègica 6. REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR ELS RESIDUS MUNICIPALS

Programa 6.1. Minimització de la producció de residus

Acció/projecte 6.1.1. Realització de campanyes d’informació i sensibilització per a la prevenció dels residus


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà realitza de manera periòdica campanyes informatives per al foment de la recollida selectiva i l’ús de la deixalleria. Es continuaran realitzant actuacions informatives i de sensibilització per a la prevenció dels residus i per a fomentar la recollida selectiva. Les diferents actuacions cal adreçar-les als diferents grups de la població en funció de l’objectiu que es persegueixi:

• A la població en general: es poden utilitzar els canals habituals d’informació (fulletons, articles als mitjans de comunicació, etc.). Paral·lelament es proposa crear mecanismes que permetin a la ciutadania informar-se de qüestions relacionades amb la gestió de residus municipals (p. ex Oficina 21).

• Als escolars: mitjançant treballs en grup de diferents temes (composició de les escombraries, compostatge de la fracció orgànica, visites a la deixalleria...)

• Als comerços i petits tallers: a partir del material informatiu i específic (cartes, visites personalitzades...).

• A les associacions de veïns: es pot fomentar l'ús de vaixella compostable durant les seves festes i seguir un pla de comunicació per tal d'ambientalitzar les festes (monitors, inflables, guies, etc.)



Cost econòmic: 3.000 € Fonts de finançament: ARC, ACLL

Interrelació amb d’altres accions: 6.1.2, 6.1.3, 6.2.1 Indicadors de seguiment: 17, 18, 19

51




Acció/projecte 6.1.2. Estudiar incentius fiscals per a promoure la minimització de residus en les activitats comercials


Descripció: La llei 15/2003 de 13 de juny, que modifica la llei 6/1993 de 15 de juliol reguladora dels residus comercials, vigent des de l’1 de gener de 2004, estableix un nou concepte de residu municipal: els residus comercials. Així, queden legalment diferenciats els residus municipals entre domèstics i comercials. Això permet l’aplicació d’una taxa específica per als residus comercials, amb la possibilitat d’impulsar incentius fiscals que promoguin la minimització de residus. Actualment, aquelles activitats empresarials o professionals que justifiquen que disposen d’un gestor autoritzat de residus queden exemptes de pagar aquesta taxa, però són poques les empreses que decideixen fer-ho. Es proposa estudiar a fons les vies existents per tal d’incentivar amb mesures d’estalvi o bonificació fiscal que les empreses o comerços redueixin la quantitat de residus que generen.


Període d’execució: 6 mesos Àrea responsable: Planificació, economia i hisenda



52



Acció/projecte 6.1.3. Incentivar l’adopció de mesures de minimització dels residus de la construcció


Descripció: S’ha demostrat que la millor manera d’incidir en la reducció dels residus generats en el sector de la construcció és mitjançant penalitzacions de caire econòmic. Així, forts increments en les taxes per abocament de runa en dipòsits controlats reverteixen en un increment notable dels índex s de minimització, recuperació i reciclatge d’aquests materials. L’Ajuntament no disposa de cap abocador de runa, però sí que hi pot incidir mitjançant les llicències d’obres, les autoritzacions per a col·locar contenidors de runa a la via pública, l’afavoriment d’aquells constructors que justifiquin el reaprofitament o reciclatge dels residus generats... En aquest sentit, l’Ajuntament exigirà la presentació d’un pla de residus de l’obra a l’hora de sol·licitar la llicència d’obres i, d’acord amb la normativa vigent (Decret 201/1994, modificat pel Decret 161/2002), s’establirà l’obligació de destriar en origen les matèries que han de ser objecte de reciclatge. Únicament no s’exigirà aquest requisit si el sol·licitant de la llicència justifica adequadament que no es donen les condicions físiques adequades per fer-ho en la mateixa obra. Com a mínim, les fraccions de residus que s’haurien de separar són: residus petris, residus metàl·lics, residus perillosos o especials i, finalment resta, tot i que aquesta distribució es pot modificar per qüestions de manca d’espai o de generació de residus específics no contemplats.





53


6.2 Foment de la recollida selectiva de residus municipals


Programa 6.2. Foment de la recollida selectiva de residus municipals

Acció/projecte 6.2.1. Progressiva implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a tota la ciutat


Descripció: És necessari per tal d’acomplir els objectius fixats en el PMGRM implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica a tota la ciutat. Els residus orgànics, representen el 40% del pes dels residus municipals, si aquests residus no es recullen selectivament i es destinen a un abocador, poden provocar problemes ambientals. A més, per cada 100 kg de fracció orgànica recollida selectivament i compostada conjuntament amb residus vegetals de forma adient s’obtenen uns 20 kg de compost de qualitat. El maig del 2000 es va iniciar, de manera pilot, la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) al barri de l’Almeda. En una segona etapa, l’Ajuntament de Cornellà va ampliar la recollida selectiva dels residus orgànics al barri Fontsanta-Fatjó. A finals de l’any 2005 el Ple de l’Ajuntament va aprovar el calendari d’implantació de la recollida de la FORM a tots els barris de la ciutat on encara no estava implantada. Al llarg de 2006 s’ha ampliat la recollida als barris del Pedró i Centre i al sector Lindavista així com als mercats municipals. I al llarg dels propers anys –fins a l’any 2009- està previst anar ampliant l’àrea de recollida progressivament als barris Riera, Gavarra i Sant Ildefons.


Període d’execució: 3 anys Àrea responsable: Via pública, manteniment i serveis

Cost econòmic: Definit a la contracta del servei de recollida de residus i neteja viària

Fonts de finançament: ACLL, ARC


54



Acció/projecte 6.2.2. Promoció de l’ús de les deixalleries del municipi


Descripció: Actualment, Cornellà disposa de tres deixalleries que donen diferents serveis: una deixalleria fixa municipal, una deixalleria mòbil a càrrec de l’Entitat Metropolitana i una altra deixalleria mòbil –de barri-. Si bé el nombre d’entrades de la deixalleria municipal és proper a les 6.945 –de les quals 2.858 són de particulars- (2005), és cert que encara es tracta d’un servei infrautilitzat per la major par de la ciutadania i de les petites activitats econòmiques (comerços, tallers, petites empreses, etc.) És important continuar difonent l’ús de la deixalleria del municipi a la població i als comerciants i petits industrials, a través de campanyes informatives. També es proposa incentivar un major ús de la deixalleria per part del comerciants i petits industrials a partir de fixar bonificacions fiscals (taxa de residus, IAE), estudiar la gratuïtat per a certs residus de tallers i petites indústries, etc. Actualment, la Deixalleria de Cornellà ja obre els diumenges de 10 a 14 h. D’altra banda l’EMSHTR ha posat en funcionament un sistema de bonificacions fiscals en la TMTR per als usuaris de les deixalleries que pot representar un descompte de fins a l’14% de la taxa a final d’any. Igualment, es continuen realitzant campanyes de promoció de l’ús de la Deixalleria des de l’Ajuntament.



Cost econòmic: 2.000 € Fonts de finançament: EMSHTR, ACLL


55




Acció/projecte 6.2.3. Consolidar el servei de Deixalleria Mòbil


Descripció: Des del novembre del 2000 a Cornellà funciona un servei de deixalleria mòbil que va itinerant pels diferents barris de la ciutat. Aquest servei de deixalleria mòbil , actua com a suport a la deixalleria municipal, i permet una major accessibilitat del servei per a molts ciutadans. Es considera adient donar continuïtat a aquest servei i consolidar aquest servei en els diferents barris de la ciutat. També pot ser convenient ampliar el tipus de residus admesos a la deixalleria mòbil (per exemple amb la recollida d’olis minerals, telèfons mòbils, ...). Val a dir que el servei de deixalleria es va ampliar al 2002 amb una deixalleria de barri, que consisteix en una nova deixalleria mòbil però que, en aquest cas, s’està durant cinc dies al mes a cada barri. Inicialment, aquesta deixalleria de barri obria només als matins, però des de l'any 2006 ha ampliat l’horari a les tardes. Per la seva banda, la deixalleria mòbil de l’Entitat Metropolitana també ha ampliat el seu servei de forma que ara funciona dos dies a la setmana en lloc d’un.



Cost econòmic: 31.900 – 65.520 €8 Fonts de finançament: EMSHTR, ACLL


8 Segons l’Agència de residus de Catalunya

56

7 IMPULSAR UNA REVITALITZACIÓ URBANA SOSTENIBLE

7.1 Incorporar criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic

Línia estratègica 7. IMPULSAR UNA REVITALITZACIÓ URBANA SOSTENIBLE

Programa 7.1. Incorporar criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic

Acció/projecte 7.1.1. Potenciar la incorporació de criteris de sostenibilitat en la construcció i els edificis


Descripció: Durant l'any 2006 s’han aprovat dues normes bàsiques que hauran de canviar radicalment el panorama de la construcció en el nostre país:

- El nou Codi tècnic de l’edificació (Ministeri d'Habitatge) - L’anomenat Decret d’ecoeficiència (Departament de Medi ambient i Habitatge)

Amb la incorporació d’aquest nous instruments normatius la introducció de criteris de sostenibilitat en l’edificació passa a ser una obligació, però l’Ajuntament de Cornellà pot instar als promotors a anar més enllà. Així doncs, l’Ajuntament estudiarà mesures per a fomentar l’assoliment de puntuacions majors que els mínims establerts pel decret d’ecoeficiència en el seu apartat de mesures opcionals.


Període d’execució: 4 mesos Àrea responsable: Urbanisme, habitatge i infraestructures

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic. Fonts de finançament:

Interrelació amb d’altres accions: 1.1.1, 5.1.1, 5.1.3, 8.2.2

Indicadors de seguiment:

57




Acció/projecte 7.1.2. Establiment d’elevats estàndards de sostenibilitat en totes les edificacions de promoció municipal


Descripció: L’Ajuntament ha de donar exemple en totes les seves actuacions. Per aquesta raó anirà incorporant progressivament un nivell d’exigència ambiental cada cop major a tots els nous edificis (equipaments, edificis administratius, habitatge oficial, ...) que promogui directament o a través de les societats públiques. Partint dels mínims establerts per la normativa sectorial, s’hauran d’anar incrementant els criteris de sostenibilitat, els quals serà obligatori incorporar des de la fase de projecte bàsic. De la mateixa manera que han fet altres administracions d’arreu del món es pot establir una certificació de qualitat ambiental que certifiqui l’assoliment d’uns objectius determinats en totes les actuacions públiques: Distintiu de Qualitat per a edificis corporatius de la DG de Qualitat ambiental de la Generalitat, LEDS, etc.


Període d’execució: Acció continua Àrea responsable: Urbanisme, habitatge i infraestructures

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament: DMAH, IDAE, ICAEN, DIBA

Interrelació amb d’altres accions: 1.1.1, 5.1.1, 5.1.3 Indicadors de seguiment:

58



Acció/projecte 7.1.3. Continuar amb les actuacions per evitar les barreres urbanes


Descripció: Des de l’Ajuntament s’han impulsat diverses actuacions que han permès major permeabilitat en algunes barreres urbanes, com, per exemple, la cobertura de la trinxera a la zona de Lindavista, el túnel soterrat a l’abaixador de Sant Ildefons o els diferents passos de vianants que estan previstos entre el camp de futbol de l’U.E. Cornellà i l’estació de Cornellà. Encara i així, el ferrocarril de RENFE segueix sent una barrera a la plaça de la Riba i als barris del Pedró i Fatjó. Els grans vials urbans (carretera d’Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Boi i l’Hospitalet) són les altres grans barreres de l’espai urbà i la mobilitat dels vianants. Així doncs, l’Ajuntament promourà o desenvoluparà directament actuacions encaminades a eliminar o minimitzar l’efecte barrera que suposin les infraestructures ferroviàries (AVE i rodalies) i les vies amb índex de trànsit elevat que creuen la ciutat. Així, per exemple cal:

• Evitar que el TAV sigui una nova barrera. • Construir un viaducte per a la línia de tren –de forma que s’eliminarà l’actual

terraplè- i es simplificarà el nus viari. • Soterrament dels trams de via o carrer que ho permetin tècnicament • Reordenament i pacificació de la xarxa viària.





59


7.2 Millorar el paisatge urbà


Programa 7.2. Millorar el paisatge urbà

Acció/projecte 7.2.1. Participar activament en el consorci per la restauració ambiental del riu Llobregat

Tipus d’acció: Estudi tècnic

Descripció: Ara que el traçat del TAV al seu pas per Cornellà ja està molt avançat en la seva execució, l’Ajuntament de Cornellà promourà la restauració i millora de les ribes del riu i vetllarà per que aquesta es realitzi atenent als criteris de manteniment de les funcions ecològiques del riu i de forma compatible amb un ús públic d’aquest espai natural. El Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge signaran un acord de col·laboració pel qual el ministeri destinarà 27 milions d’euros a la restauració d’aquest curs fluvial entre Martorell i el delta. En el marc d’aquest projecte s’ha creat un consorci, integrat per les administracions central, autonòmica i local que s’encarregarà de la defensa i de les actuacions mediambientals en el riu i la seva àrea urbana. L’Ajuntament de Cornellà, mitjançant la seva presència activa en el Consorci, vetllarà per que la restauració ambiental del riu al seu pas pel municipi sigui coherent amb els objectius de sostenibilitat i protecció del medi natural locals.


Període d’execució: 5 anys Àrea responsable: Medi ambient i sostenibilitat

Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: AMB, CCBLL, ACLL


60



Acció/projecte 7.2.2. Creació d’horts urbans


Descripció: La creació d’horts urbans és una pràctica cada cop més estesa entre els municipis metropolitans com una manera de regular i millorar paisatgísticament alguns dels seus espais residuals, i alhora que s’ofereix un servei amb un important impacte social. Els principals objectius que es pretenen assolir amb aquest tipus de projectes són: § Reconèixer el valor històric que representen els espais agrícoles. § Remarcar la dimensió essencialment recreativa d’aquesta activitat i, per tant, l’interès

de la revitalització de l’activitat agrícola no productiva. § Regular els terrenys per evitar la proliferació no reglamentada d’aquesta activitat en

espais urbans no adequats. § Controlar que l’exercici d’aquesta activitat no pugui suposar contaminació o qualsevol

altre tipus d’alteració negativa en cap vector del medi ambient. § Crear un equipament ecològic. § Oferir un nou recurs pedagògic, ja que aquests espais podrien esdevenir una font de

coneixement de la qual podria treure profit la ciutadania, especialment les persones que mai no han estat en contacte amb aquest tipus d’activitat.

§ Donar resposta a les diverses necessitats socials en els seus aspectes lúdics i/o terapèutics.

Altres municipis propers a Cornellà ja han experimentat positivament experiències similars i per aquesta raó l’Ajuntament s’ha proposat la seva materialització al municipi. Els horts previstos es faran a les parcel·les de Ribera-Serrallo que limiten amb el Cinturó del litoral, la Federació de Tennis de Catalunya i el nou camp de rugbi i atletisme, terrenys qualificats com a 7b en el Pla General Metropolità i destinats, en part, a equipaments de nova creació d’àmbit local i de nova creació d’àmbit metropolità. El solar destinat als horts familiars consta d’uns 7.286 m2 que es distribuirien en 78 parcel·les de 60 m2 (67 parcel·les) i de més de 80 m2 (11 parcel·les). Així doncs, en el marc d’aquest Pla d’Acció, l’Ajuntament desenvoluparà aquest projecte.





61




Acció/projecte 7.2.3. Integració paisatgística dels teixits industrials


Descripció: El fet que al municipi de Cornellà convisquin en zones molt properes usos del sòl residencials amb usos industrials, fa que la integració paisatgística dels polígons industrials, sigui un factor clau a l’hora de millorar la qualitat estètica i ambiental de la ciutat, i per tant, la qualitat de vida dels habitants. Caldrà emprendre accions per a disminuir l’impacte paisatgístic que els polígons inevitablement generen amb accions com, per exemple:

• Regulació de les façanes industrials a les franges de contacte amb l’ús residencial • Millora de la urbanització • Augment de l’arbrat viari als polígons • Adequació de cobertes verdes a les naus industrials • Etc.

Caldrà prendre com a prioritàries les zones fronterers entre els polígons i les àrees habitades, amb actuacions que converteixin els espais de transició en zones d’elevada qualitat urbana, i sobretot amb una gran densitat de verd que ajudi a disminuir al màxim l’impacte visual dels polígons industrials.




Interrelació amb d’altres accions: -- Indicadors de seguiment: --

62

8 INFORMACIÓ, EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA 8.1 Impulsar l’educació i la informació ambiental a la ciutadania

Línia estratègica 8. INFORMACIÓ, EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Programa 8.1. Impulsar l’educació i la informació ambiental a la ciutadania

Acció/projecte 8.1.1. Impulsar el programa “Escoles Verdes”


Descripció: El Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Departament d’Educació i l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), en conveni amb la Societat Catalana d’’Educació Ambiental impulsa el programa “Escoles Verdes”. Aquest programa es va iniciar el 1998 a través d’una prova pilot a 12 centres d’ensenyament i el curs 2005-2006, hi havia 233 centre adherits al programa. L’objectiu principal d’aquets programa és ambientalitzar els centres escolars de Cornellà, tant a nivell curricular com en la seva gestió. Així mateix, el programa fomenta la participació dels centres en els projectes locals de millora ambiental. Les escoles que s’acrediten, obtenen el distintiu d’escoles verdes que hauran de revisar biennalment. Es proposa que des del Departament d’educació de l’Ajuntament es promogui i s’incentivi la participació dels centres d’ensenyament de Cornellà en el programa “Escoles Verdes”9


Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: Educació, soc. del con. i rel. ciutadanes



9Podeu consultar el programa http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

63




Acció/projecte 8.1.2. Aplicació de les conclusions de l’auditoria ambiental de les entitats locals


Descripció: Al desembre de 2004 l’Ajuntament va encarregar un Anàlisi ambiental de locals en entitats de Cornellà, en el qual s’analitzà l’adequació ambiental de les dependències que acullen els IES, associacions de veïns, clubs esportius i associacions culturals del municipi. Aquest estudi incloïa tota una sèrie de mesures d’ambientalització prioritàries per a les entitats entitats així com tot un seguit de recomanacions i consells determinats relacionats amb l’estalvi d’aigua i d’energia, la minimització dels residus, la utilització de materials i productes ambientalment respectuosos, etc. Malgrat tot, aquestes recomanacions mai van arribar a executar-se, pel que el proper objectiu hauria de ser el de començar a implantar les mesures d’ambientalització prioritàries en totes les dependències analitzades. Igualment, es podria distribuir un kit d’elements de comunicació (plafons/rètols amb recomanacions a diferents espais: sales de reunions, lavabos, etc.) que estableixi les recomanacions i/o instruccions que poden portar a terme per a millorar la gestió ambiental de les associacions i entitats del municipi i subministrar altres materials, com les vaixelles reutilitzables per a festes, per a les activitats d’aquestes entitats.






64



Acció/projecte 8.1.3. Fomentar les de bones pràctiques ambientals en la ciutadania


Descripció: Per tal de potenciar la participació ciutadana en el procés de desenvolupament sostenible de la ciutat de Cornellà, es proposa distribuir elements de comunicació senzills però atractius i pràctics: Per exemple, distribuir làmpades de baix consum amb un seguit de recomanacions per a l’estalvi energètic, protectors de pantalla per a l’ordinador que vagin suggerint bones pràctiques ambientals a l’oficina, calendaris, etc...



Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: DIBA



65




Acció/projecte 8.1.4. Potenciar la informació ambiental en els diferents mitjans municipals


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà disposa de diferents canals d’informació adreçats a la ciutadania per tal d’assegurar el dret a la informació individual i col·lectiva de tots els ciutadans i ciutadanes (Cornellà Informa, Ràdio Cornellà, Web, etc.) Es proposa continuar amb les tasques d’introducció de manera periòdica d’aspectes d’informació i comunicació ambiental en els canals mediàtics ja existents, per exemple, disposant d’un apartat fix de medi ambient en la revista municipal, donant continuïtat al programa setmanal de medi ambient a Ràdio Cornellà, etc. En relació a la Web municipal es proposa que a la pàgina sobre medi ambient, a més de trobar-hi informació relativa als diferents plans i programes que s’endeguen en matèria de medi ambient, hi hagi informació actualitzada sobre diferents dades ambientals de Cornellà i sobre el Sistema d’Indicadors ambientals (dades atmosfèriques, residus, etc.)





66



Acció/projecte 8.1.5. Aplicar i difondre els indicadors de sostenibilitat a la ciutadania


Descripció: La declaració de Hannover proposa implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat que permeti avaluar l’eficàcia de les actuacions municipals encaminades a millorar la qualitat ambiental dels municipis. La Diputació de Barcelona, a través de la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat” ha elaborat un sistema d’indicadors de sostenibilitat. L’Ajuntament de Cornellà sistematitzarà i aplicarà de manera continuada un sistema d’indicadors de sostenibilitat que li permeti conèixer l’evolució de la qualitat ambiental del municipi. Aquest sistema d’indicadors de sostenibilitat es donarà a conèixer a través de la pàgina Web, i anualment a través de la revista “Cornellà informa”.






67




Acció/projecte 8.1.6. Difusió del patrimoni natural i arquitectònic de la ciutat i els barris de Cornellà


Descripció: Cornellà té un seguit de trets definidors del seu territori, la seva història i les seves persones: edificis històrics, masies, fàbriques, les torrenteres, la ribera i les hortes del Llobregat, les terrasses fluvials... però han de ser les persones de Cornellà qui els identifiquin i se’ls facin seus, tot creant un sentiment de pertinença i respecte pel territori proper. Més enllà del seu valor testimonial aquests elements han de servir per la revitalització, i les oportunitats socials, comercials, educatives i ambientals de la ciutat. En aquesta línia, l’Ajuntament, a través del Departament d’Educació, promourà rutes i itineraris de descoberta de la ciutat. L’objectiu bàsic d’aquests itineraris és el donar a conèixer els elements, edificis i espais que configuren el patrimoni històric, arquitectònic, artístic i natural de la ciutat.


Període d’execució: Acció continuada Àrea responsable: Educació, soc. del con. i rel. ciutadanes

Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament:

Interrelació amb d’altres accions: 8.1.4 Indicadors de seguiment:--

68



Acció/projecte 8.1.7. Impulsar les activitats d’educació ambiental en les

propostes educatives del Departament municipal d’Educació


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà, a través de l'antic Institut Municipal d’Educació, va iniciar durant el curts 1991-92 un programa integrat d’educació ambiental a les escoles (PIDEAC). Aquest programa va finalitzar l’any 1995 i treballava de manera interdisciplinar i transversal l’educació ambiental en tots els àmbits i àrees del currículum escolar. A partir de llavors, el Departament Municipal d’Educació ha continuat programant anualment un conjunt de propostes educatives municipals, dins les quals hi ha diferents activitats de temàtica ambiental. Cada any són milers els estudiants que participen en aquestes propostes educatives. Es considera important donar continuïtat als programes d’educació ambiental que ofereix el Departament Municipal d’Educació, i valorar la possibilitat de tornar a impulsar el programa “Ambientalitza't”, com a programa integrat d’educació ambiental a les escoles de la ciutat. Algunes de les temàtiques ambientals que, pel seu interès, es proposa treballar són: la mobilitat, la neteja viària, l’estalvi d’aigua i energia i el canvi climàtic. També es proposa que l’Ajuntament impulsi programes d’educació ambiental en els centre cívics, casals d’avis i casals juvenils de Cornellà per tal de complementar l’oferta d’activitats dels mateixos i arribar a més públic.


Període d’execució: Acció continuada Àrea responsable: Departament d'educació

Cost econòmic: sense valoració Fonts de finançament: ACL, DIBA, EMA


69


8.2 Foment de la participació ciutadana


Programa 8.2. Foment de la participació ciutadana

Acció/projecte 8.2.1. Impulsar el paper del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà va constituir el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat amb l’objectiu d’esdevenir un instrument participatiu respecte les polítiques i actuacions ambiental del municipi. És necessari aprofundir en el paper del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat com a òrgan que pot esdevenir, pel seu caràcter transversal, consultiu de les polítiques i actuacions ambientals que desenvolupi l’Ajuntament de Cornellà. També es important una millor traspàs d’informació entre els diferents Consells i les principals entitats de Cornellà.





70



Acció/projecte 8.2.2. Potenciació de les propostes ambientals en els “Projectes de ciutat”


Descripció: L’Ajuntament de Cornellà ha tirat endavant un programa anomenat “Projectes de ciutat” que pretén introduir el concepte de pressupostos participatius en la gestió municipal i que s’anirà potenciant i estenent a altres camps. En aquest marc, es potenciaran els projectes sobre temàtica ambiental o de millora de la sostenibilitat municipal, de manera que quedin integrats en aquest Pla d’Acció Ambiental i puguin rebre, per al seu desenvolupament, el suport de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament.





71




Acció/projecte 8.2.3. Incentivar l’adhesió de les associacions, entitats i empreses locals a l’Agenda 21


Descripció: Per tal de treballar en la inclusió del màxim de persones i entitats en el procés de desenvolupament i aplicació dels objectius que es desprenen de l’Agenda 21 local, l’Ajuntament possibilitarà l’adhesió de les entitats, les empreses, els col·lectius i les persones al procés de l’Agenda 21 de Cornellà mitjançant l’aprovació dels seus propis plans d’acció ambiental. L’Ajuntament podria subvencionar l’aplicació de determinades accions que estiguin incloses dintre d’un pla d’acció vinculat a l’Agenda 21 local de Cornellà.




Interrelació amb d’altres accions: 8.1.1, 8.1.3 Indicadors de seguiment: 10, 11

Documents

PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT Ambient/Fitxes_PAA.pdf · Període d’execució: Acció contínua Àrea responsable: General Cost econòmic: Organitzatiu i/o tècnic