A.5 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA l’àmbit d’aquest ... · futur significaran el trasllat de la Carretera General N-II a l’interior, pel que fa al tram ... bona part ja s’ha

DESPATX D’ARQUITECTURA I URBANISME SLP

Miquel Fané i Torrent, doctor arquitecte Jordi Fernández i Muñoz, arquitecte

A.5 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

! L’àmbit del Projecte.

Com ja s’ha dit, l’àmbit d’aquest projecte és la part de la Riera que va des de carrer Ample o d’Anselm Clavé i carrer d’Avall fins al carrer de l’Olivar.

A banda de les raons pressupostàries i de les que es deriven del fet que aquest àmbit és el centre representatiu de la Vil·la, aquesta delimitació també es justifica pel fet que és l’únic tram de la Riera que ja no es veurà afectat pels canvis que en un futur significaran el trasllat de la Carretera General N-II a l’interior, pel que fa al tramdel front marítim, o el trasllat de la carretera de Sant Celoni cap a ponent, pel que fa al tram de la Riera de més amunt del carrer de l’Olivar.

! La mobilitat.

Quan a la mobilitat –circulació i aparcament d’automòbils, bicicletes i vianants- com ja hem dit, cal entendre que les circulacions rodades pròpies de carreteres o de rondes urbanes no es poden resoldre en aquest àmbit sinó que cal traslladar-les -com en bona part ja s’ha fet- cap a l’eix de Valldegata.

Fins i tot, caldria plantejar-se la supressió de l’accés rodat de la N-II de la part baixa sense esperar el seu sempre demorat trasllat. La recuperació de la plaça de la Puntaire i l’accés a la Riera -només des de dalt i des dels carrers Ample i d’Avall (antiga traça de la N-II)- restringiria per si sol la circulació de la Riera al seus aparcaments, accessos i usos propis. No hi hauria, doncs, la necessitat de plantejar-se una peatonalització integral, con han tingut que fer moltes altres poblacions pels seus centres comercials històrics.



En aquest sentit -i malgrat que la carretera encara hi és- el Projecte planteja quan a la mobilitat una calçada de dos carrils -un en cada sentit- per a vehicles a motor -turismes autobusos i camions-, dos carrils -un en cada sentit- per a bicicletes i, lògicament, les dues voreres passeig vianant donant molta importància als passos de vianants que travessen la riera.

Atesa la gran quantitat de possibles girs a l’esquerra i canvis de sentit que es donen en aquest tram de la Riera, s’ha plantejat la circulació rodada en base a el tronc dels dos carrils i tres rotondes: la d’entrada –a l’eix Carrer Ample- Carrer d’Avall, la del final de l’àmbit –davant del Carrer de l’Olivar i una de nova davant Rial de Sa Clavella.

L’actual rotonda dels carrers Ample- de Vall caldrà desplaçar-la uns metres més avall per a millorar la seva funció i permetre l’ampliació de l’espai del davant de la plaça de la Vil·la.

La nova rotonda proposada davant el Rial de Sa Clavella, atès el poc espai de que es disposa hauria de ser tot ella del tipus remuntable

La rotonda de davant el carrer de l’Olivar pot, ara per ara, quedar-se com està i la considerem fora de l’àmbit del Projecte actual.

Es proposa la no reposició dels actuals semàfors, dotant d’un relleu prou sensible pels vehicles, al paviment dels passos de vianants i alhora il·luminant-los de forma específica.

Es reserven dues fileres d’aparcament rotatiu, de càrrega i descàrrega i d’altres serveis prioritaris, una a cada marge, al costat de les respectives calçades. Al davant del Mercat s’amplia la zona de càrrega i descàrrega i aparcament. Cal tenir en compte, però, com ja s’ha dit, que el problema de l’aparcament a aquest espai tan cèntric d’Arenys de Mar, avui ja no es pot resoldre amb solucions de superfície.Caldria plantejar un gran aparcament soterrat a la plaça del l’Església, amb l’accés des del primer tram del carrer del mateix nom i un altre que fes la Plaça del Mercat autosuficient quan a aparcament per a les seves funcions, tot millorant la circulació del històricament malmès carrer de les Margarides on, de fet, ja es troben els accessos als aparcaments de molts edificis de la riera com el de la Sala Mercè.



! Foment dels usos lúdics i comercials

Per als usos lúdics i comercials dins aquesta part de la Riera, en el Projecte, distingirem els següents àmbits urbans parcials que entenem diferenciats. Son

L’àmbit de la plaça de la Vil·la amb el conjunt Ajuntament-Arxiu Històric al marge esquerra i Can Ramis al marge dret, el tram de passeig que va de la plaça de la Vil·la a la de l’Església, l’antic àmbit d’influència de la plaça de l’Església, és a dir, des d’aquesta fins al front del marge esquerra i l’àmbit del davant de la plaça del Mercat.

En conjunt, però, a banda dels usos derivats de la mobilitat, la Riera d’Arenys és, sobre tot un passeig amb espais lliures per estar, un eix comercial i de restauració i un espai ocasionalment festiu.

En aquest sentit, es posen al dia els paviments de les dues grans voreres tot substituint les actuals lloses irregulars per unes de noves de la mateixa pedra amb bona factura i s’estenen pels passos de vianants en rampa fins la calçada.

Es crea una franja verda que va des de l’arbrat fins el límit del caixó del cobriment. A part de les seves funcions drenants per a l’arbrat, es vol que sigui la franja on s’ubica el moblament urbà i les terrasses dels bars.

Es proposa que aquestes terrasses dels bars i restaurants, puguin ampliar-se pel damunt de les dues franges d’aparcament mitjançant un entarimat que abasti tota la terrassa. El disseny d’aquestes terrasses hauria de ser unificat per a tota la Riera.

La superfície verda, s’amplia artificialment -a costes de la franja d’aparcament- aldavant de les places de l’Església i de la Vil·la per recuperar un àmbit unitari de clar domini lúdic i vianant com a ampliació d’aquestes places. Aquests dos àmbits esdelimiten mitjançant dos passos laterals de vianants amb una lleugera elevació de la calçada -empedrada amb llambordí del mateix material que les voreres- per alentir la circulació rodada.



També s’ubiquen passos de vianants entre les boques dels carrerons de banda i banda de la Riera –quasi mai enfrontades- de forma que quedi assegurada la permeabilitat vianant entre els dos marges. És el cas dels carrers de la Perera amb el carrer d’Amunt, el de les Margarides amb el Rial i el de l’Olivar amb el de l’Església.

Atès que, a voltes es tanca la circulació rodada de la Riera en tot aquest tram reservant-li un ús lúdic o festiu, es proposa que a tot el seu llarg el fort desnivell que, a causa de la seguretat hidràulica, hi ha entre les voreres i la llosa del caixó se salvi noamb un sol graó sinó amb dos o tres, aconseguint-se així la màxima permeabilitat entre els dos marges i en conseqüència la màxima unitat funcional de l’àmbit total.

! El condicionant de la llosa del caixó de la canalització: La secció tipus.

Després de fer tes la consultes oportunes cara a la correcció de possibles inconvenients o patologies que es puguin donar el l’obra civil de la canalització de la Riera, entenem que la llosa del caixó de la canalització ha de quedar lliure d’urbanització pesada i amb les juntes accessibles.

Això, que no va ser tingut en compte per l’avantprojecte d’urbanització del 98 i si per l’Estudi de Programació d’Urbanització del gener de 2009, que aquest Projecte desenvolupa, condiciona la secció tipus del Projecte d’Urbanització però, entenem no crea cap problema insalvable.

Així, s’ha projectat que l’ample de la llosa contingui: - els dos carrils –pujada i baixada- per a automòbils- els dos carrils-bici –pujada i baixada- i - dues fileres d’aparcaments –a banda i banda.

Amés s’hi afegeix un embornal lineal continu a cada banda dels murs del caixó per a recollir totes les aigües pluvials superficials que, per una raó o altre, no s’hagin recollit al seu punt cap a la canalització.



! El condicionant de les dues fileres de plàtans.

Com és lògic, es mantindran les actuals dues fileres de plàtans, completant els pocs que puguin mancar, d’acord amb el Projecte.

Això condicionarà els amples de la franja de passeig empedrat de cada vorera que anirà -lliure de moblament- des la filera d’arbres fins a les façanes.

La franja d’ample variable que resta entre l’alineació de l’arbrat i l’embornal del caixó serà la franja verda esmentada. Es proposa que a aquesta franja, es re - col·loquin les antigues lloses a substituir col·locant-les a junta oberta amb gespa, de tal forma que el paviment resulti drenant.

La disposició dels passos de vianants amb rampa, s’hauran d’esbiaixar el necessari per a esquivar els arbres, tot servint el millor possible els carrers –com s’ha dit quasi mai enfrontats- de banda i banda de la Riera.

! Síntesi

En síntesi, la proposta es basa en partir, funcionalment, de que la Riera d’Arenys, no pot avui seguir essent una carretera o un gran pàrking de superfície -com havia estat al seu dia- sinó un centre comercial i un passeig- saló patrimoni històrico-cultural de la Vil·la. Amb aquest fi, tècnicament, es parteix del condicionant de la posició de la llosa del caixó de canalització de la Riera per ubicar-hi el tronc viari amb les tres rotondes i del de l’alineació de l’arbrat per definir el passeig vianant essent la franja verda la resta. Amb els passos de vianants i les ocupacions de la franja d’aparcament de forma permanent, s’obtenen els àmbits d’ampliació de les dues places i amb les ocupacions temporals de les mateixes, els àmbits de les terrassesde bars i restaurants.



Mataró per Arenys de Mar, novembre de 2009

Jordi Fernández i Muñoz, Arquitecte Miquel Fané i Torrent, Dr. Arquitecte

Conforme, el Promotor



A.6 OBRES A REALITZAR

! Treballs previs i demolicions

En primer lloc es procedirà a la demolició de la vorera de pedra o formigó, a la demolició del paviment de llambordins i a la demolició de les rampes i passos de vianants elevats fets amb formigó o formigó imprès preexistents.

També es farà la demolició dels imbornals preexistents.



El paviment de lloses de pedra preexistent es desmuntarà manualment, es netejarà i el que estigui en més bon estat s’acopiarà per a la seva posterior reutilització a la franja verda del projecte. La runa i les peces en mal estat es portaran a l’abocador.

Part de l’actual vorada de peces de pedra es reutilitzaran com a graons per a salvar el desnivell entre les voreres i la calçada.



Vialitat: ferms i pavimentació

Es defineixen varis tipus de paviments segons l’ús a què van destinats.

Primerament, a la franja peatonal, es col·locarà un paviment de pedra calcària de Girona de 60x40x7cm de gruix, col·locat a trencajunt sobre llit de graveta d’ull de perdiu de 2 a 6mm i rejuntat amb sorra fina. Prèviament es disposarà una capa de compressió de 10cm de gruix de formigó reforçat amb fibres de polipropilè. Als creuaments dels carrers Margarites, Bisbe Català i Andreu Guri, dita capa de compressió serà de 15cm de gruix.



Seguidament tenim la denominada “franja verda”. Aquest paviment està fet amb la recuperació de les antigues pedres situades a les voreres, col·locades amb junta oberta directament sobre un llit de sorra.

Es reompliran les juntes entre lloses amb una barreja de llavors de grama i sorra.

Es col·locarà un perfil d’acer galvanitzat entre les noves pedres disposades i les velles pedres recuperades, amb l’objectiu de mantenir fixes les primeres, perfil metàl·lic format per una peça en L 110-10 de 110mm de llargada de l’ala i 10mm de gruix, ancorat a la base de formigó amb fixacions mecàniques epoxídiques. .

Aquelles parts de la franja verda situades davant de la plaça de l’Església que han de ser situades sobre el caixó de canalització de la Riera s’hi col·locaran pecesalleugerants de formigó de 60x20cm i 22cm d’altura, a fi efecte de reduir el pes sobre la llosa. A sobre s’hi disposarà una capa de sorra d’uns 7cm de gruix i les pedres reposades. Les peces es disposaran amb les juntes amorterades entre elles i amb la llosa de formigó a fi efecte de garantir la seva posició,

Les parts situades fora de la llosa de canalització de la Riera i a la plaça de l’Ajuntament, i que han de ser col·locades sobre el caixó de canalització de la Riera, aniran disposades sobre un llit de sorra d’entre 15 i 20cm.



La diferència de cota entre la dita franja verda i la calçada es solucionarà mitjançant la col·locació de graons de 36x15cm de secció i 120cm de llargada model superstep de Breinco color gris. Es col·locaran sobre una base de formigó de 15cm de gruix.

A la plaça de l’Església i a la plaça de l’Ajuntament, aquesta diferència de cota es resoldrà amb part de la vorada de pedra preexistent recuperada.

A les parts de la vorera que hagin de ser remuntades per vehicles a motor es col·locarà una peça remuntable model rampa V13 de Breinco, de 18/31x120x20cm, col·locada sobre un llit de 15cm de formigó. Aquestes peces alternaran el color blanc i negre a fi efecte de simular un pas de zebra:



Les noves perllongacions de les places de l’Església i de l’Ajuntament, allí on hi ha d’haver tràfic rodat, es farà col·locant peces de 20x10x7cm de dos tipus: el primertipus serà la mateixa pedra calcària de Girona que s’utilitzarà a les vores, disposada també sobre llit de graveta graveta d’ull de perdiu de 2 a 6mm i rejuntat amb sorra fina.

El segon tipus, disposat a fe efecte de marcar els senyals horitzontals de passos de vianants i de carril per a bicicletes, es marcarà amb pedra calcària blanquinosa, amb peces també de 20x10x7cm disposades a trencajunt sobre llit de graveta graveta d’ull de perdiu de 2 a 6mm i rejuntat amb sorra fina.

Als extrems, i per mantenir fixes les peces, es disposarà un perfil metàl·lic en L 110-14de 110mm de llargada de l’ala i 14mm de gruix, ancorat al paviment preexistent amb fixacions mecàniques.

L’accés rodat fins a dita plataforma formada per les peces de pedra es realitzarà mitjançat rampa de material asfàltic.



A la plaça de l’església el paviment és actualment la mateixa capa de compressió de les plaques que formen la part superior del caixó de canalització de la Riera. Segons l’informe sobre les càrregues d’ús de la coberta de la canalització de la Riera d’Arenys de Mar, emès per l’enginyer director de dites obres de canalització en data 18 de juliol de 1.997, es varen preveure, a petició de l’Ajuntament, una sobrecàrrega d’ús destinada a paviment de 330kg/m².

Segons l’apartat d’Accions a l’Edificació del Document Bàsic de Seguretat Estructural del vigent Codi Tècnic de l’Edificació, les càrregues a considerar formades pel paviment col·locat sobre les plaça de l’església són:

1. Pedres calices compactes: 2.800 kg/m³. Al tenir uns llambordins de pedra de Girona de 7cm de gruix, tenim una sobrecàrrega de 2.800 kg/m³ x 0,07m = 196kg/m².

2. Sorres i graves: de 1.500 a 2.000kg/m³. Llit de 4cm de graveta d’ull de perdiu: 2.000kg/m³ x 0,04m = 80kg/m².

3. TOTAL: 196 + 80 = 276kg/m², que és inferior als 330kg/m² previstos.

A la plaça de l’Ajuntament hi ha actualment un paviment asfàltic sobre la capa de compressió de les plaques que formen el caixó de canalització de la Riera. A dita plaça, abans de fer-hi dit paviment de peces de pedra de 20x10x7cm sobre llit de grava d’ull de perdiu, i amb l’objectiu de disminuir les sobrecàrregues de dit sostre del caixó, caldrà fer un fressatge del paviment asfàltic preexistent.



La resta de passos de vianants aniran pintats sobre un recrescut de material asfàltic.

Segons l’apartat d’Accions a l’Edificació del Document Bàsic de Seguretat Estructural del vigent Codi Tècnic de l’Edificació, el pes específic de l’asfalt és de 2.400kg/m³. Atès que tenim una sobrecàrrega màxima destinada a paviments sobre el caixó de 330kg/m², això significa que en cap cas es podran col·locar més de 13,75cm de paviment asfàltic a sobre de la capa de compressió del sostre del caixó de canalització de la Riera (2.400kg x 0,1375m = 330kg/m²).



Respecte al paviment preexistent d’asfalt o formigó sobre el caixó de canalització d’aigües, es procedirà de manera distinta segons si es tracta del paviment de formigó o si es tracta del paviment asfàltic.

Al paviment de formigó de la part alta s’hi farà, primerament, un rec d’adherència aplicant-hi un lligant hidrocarbonat. Seguidament s’hi col·locarà un paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició densa D-12 amb granulat granític i betum asfàltic de penetració, de tipus fonoabsorvent, estès i compactat al 98 % de l'assaig marshall. Aquesta capa tindrà un gruix de 13cm al centre i de 4cm als extrems, amb l’objectiu de donar una major convexitat a la llosa de formigó a fi efecte de fer més efectiva la portada de l’aigua a les reixes interceptores laterals.

Pel que fa al paviment de la part baixa, s’ha disposat una capa de 4cm de mescla bituminosa a sobre de la llosa de formigó. A fi efecte de donar també una major convexitat a la superfície de la llosa de formigó, es col·locarà també en aquest cas una mescla bituminosa contínua en calent de la mateixa densitat i compacitat que l’anterior, de tipus fonoabsorvent, de 9cm de gruix al centre fins a zero centímetres als extrems. Prèviament es disposarà també un rec d’adherència amb la utilització d’un lligant hidrocarbonat.

Pel que fa al carril bici i als passos de vianants, s’hi farà un tractament superficial amb acabat superficial amb acabat sintètic amb granulat i pigmentació color aescollir. Es diferenciaran d’aquesta manera de la resta de paviment bituminós.

Tractament superficial amb acabat de beurada sintètica, amb granulat de granulometria precisa i pigmentació de color a escollir, col·locat a l'obra en tres capes, una d'imprimació de 2 kg/m2 de beurada asfàltica i dues capes amb una dotació de 2 kg/m2 cada una de beurada sintètica, neteja del ferm inclosa



La nova rotonda situada a l’altura del Rial de Sa Clavella serà del tipus remuntable, feta amb vorada americana col·locada sobre llit de morter, de formigó amb la seva cara superior estriada, i per a un cercle de 2m de diàmetre, model F de Breinco o similar.

Aquesta rotonda estarà dotada de llums de balissament tipus “ull de gat” de funcionament solar amb llums tipus led de la casa Luna Road.



! Sanejament

La xarxa de clavegueram es realitzarà pel sistema separatiu, és a dir, recollint en diferents conduccions les aigües residuals i les aigües pluvials, de rec i del subsòl.

Primerament es redimensiona la xarxa d’aigües residuals, que es projecta paral·lela als fronts d’edificis de la Riera. El dimensionat de dita xarxa es farà d’acord amb els criteris de l’Oficina de Consultoria Tècnica del Co.A.C. A tal efecte s’estima que l’aportació d’aigües residuals de cada habitant és igual a la dotació d’aigua per cada habitant, i aquesta s’estima en 250 litres/dia en zones domèstiques o urbanes, que és el nostre cas. Es pren un coeficient simultaneïtat igual a 3, que és el recomanat a tal efecte. Amb tot, la dimensió mínima del conducte d’aigües residuals serà igual de 315mm, 250mm en el cas de les escomeses.

S’utilitzaran conductes de polietilè d’alta densitat situats aproximadament paral·lels a les façanes, recolliran les noves escomeses previstes i aniran a parar al tub preexistent de diàmetre 800mm que discorre aproximadament paral·lel al caixó de canalització de la Riera.



La nova xarxa d’aigües pluvials projectada contempla, primerament, la instal·lació d’unes reixes interceptores a ambdós costats del caixó actual de canalització de la Riera.

Aquestes estaran formades per una canal de prefabricada de formigó model PC-50 de la casa Fundición Dúctil Benito de 1000 x580mm i 665mm d’altura, amb cantonades d’acer de reforç, col·locada sobre llit de 15cm de formigó, més una reixa Tango de la mateixa casa, revestida amb pintura negre i antilliscant, classe D400 segons norma UNE-EN 124, col·locada amb fixacions mecàniques a la canal.

Aquestes reixes interceptores seran paral·leles a una canonada que recollirà totes les aigües procedents dels baixants dels edificis i que actualment aboquen a la vorera.



Paral·lel a les façanes es disposarà també al llarg de tot el recorregut i a ambdós costats de la Riera una canonada per a la recollida d’aquelles aigües procedents dels baixants dels edificis, i que actualment aboquen dites aigües directament sobre les voreres.









La recollida d’aigua de dits baixants es farà mitjançant unes arquetes de45x45x50cm, amb paret de 14cm de gruix de maó calat de 290x140x100mm, arrebossada i lliscada per dins amb morter 1:4, sobre solera. Disposaran de bastimenti reixa abatible, de fosa, de 450x450mm, col·locada amb morter de ciment.

La connexió de dites arquetes fins a la claveguera de pluvials es farà mitjançant escomeses de tub de PVC-U de diàmetre 125mm. El tub es situarà en una rasa sobre un llit de sorra de 10cm i recoberts per sorra fins a assolir 10cm del punt més alt del tub.



Les clavegueres seran de tub de polietilè d’alta densitat PE AD de doble paret.

Es disposarà una base de sauló de 10cm. previ a la col·locació de la claveguera. Seguidament es reomplirà també amb sauló, fins a 10 cm. per sobre de la cota superior del tub. Es reomplirà en tongades de fins a 30cm de gruix, evitant col·locar pedres o graves de diàmetre superior als 2cm i amb un grau de compactació no menor del 95% del Próctor Normal.

La resta es reomplirà amb material adequat, que pot ser amb material més gruixut, també en tongades de fins a 30cm de gruix, i amb compactació igual o major del 95% del Próctor Normal.

Es col·locaran pous de registre circulars de 100cm de diàmetre de anelles prefabricades de formigó col·locades amb morter de ciment 1:4 elaborat a l’obra, col·locats a una distància mitja no superior als 50m, col·locats sobre solera de formigó HM-20 de 20cm de gruix. Disposaran de con superior reductor de diàmetre, marc i tapa de fossa dúctil de 60cm de diàmetre i marc aparent quadrat, homologades per l’Ajuntament, classe D-400 segons norma UNE_EN-124 i de graons interiors d’acer galvanitzat per a garantir l’accés.



S’estableix una limitació de la velocitat de les aigües en els col·lectors, a fi efecte d’aconseguir un millor funcionament del sistema i allargar la seva vida útil. Aquesta velocitat ve determinada per l’erosió que puguin causar les sorres i altres sòlids minerals que transporten les aigües, el que marca la pendent de les clavegueres per tal de que les velocitats estiguin dins dels marges establerts.

Per a les aigües residuals es permet una velocitat no superior a 3 m/seg., pel seu màxim cabal, i per les aigües pluvials, pel seu caràcter ocasional, es permet una velocitat no superior a 6 m/seg., a secció plena.

Per altra banda, hi ha també unes velocitats mínimes per les aigües en els col·lectors, a fi efecte d’evitar la sedimentació dels sòlids que transporten dites aigües, tant pluvials com residuals, de manera que les clavegueres siguin autonetejables. Aquesta velocitat mínima s’estableix en 0,6 m/seg. en el cas de les aigües pluvials i de 0,9 m/seg. en el cas de les aigües residuals, qualsevol que sigui el seu cabal.



! Aigua potable

Es procedirà a fer una substitució de l’actual xarxa preexistent de fibrociment per una xarxa de distribució de polietilè d’alta densitat.

A la banda esquerra hi haurà un tub de polietilè d’alta densitat de 250mm de diàmetre que actuarà com a xarxa troncal i de distribució. Des de dit tub es faran les 25 noves escomeses que substituiran a les preexistents hores d’ara.

A la banda dreta es col·locarà un tub de polietilè d’alta densitat de diàmetre 160mm que actuarà com a xarxa troncal i de distribució. Des d’aquest tub es faran les 35 noves escomeses que substituiran a les preexistents hores d’ara.

Paral·lel a les xarxes de distribució d’ambdós costats, es col·locarà una xarxadestinada al rec i que estarà formada per ambdós casos per un tub de polietilè d’alta densitat i 90mm de diàmetre. A l’inici de dita xarxa es disposarà un comptadord’aigua model WI-N de diàmetre nominal de 80mm de la casa Zenner o similar, tipus Woltmann, per a un cabal de fins a 90m³/hora.

Des de dita xarxa destinada al rec es preveuran tubs de polietilè d’alta densitat i de 25mm de diàmetre que serviran per a la col·locació d’inundadors als nous arbres plantats.



La totalitat dels tub es situaran a una rasa excavada de manera que la part superior del tub quedi enfonsat uns 80cm per sobre del punt superior de la canonada, bo i que en voreres aquesta mesura es pot minorar. Aniran col·locats sobre un llit de sorra fina compactada al 95% del Próctor Normal. Posteriorment s’hi col·locaran els tubs i aquests es recobriran també amb sorra fina compactada al 95% del Próctor Normal fins que la part superior dels tubs de polietilè tingui un gruix de 30cm. Per sobre de la sorra es col·locarà una cinta identificativa del servei, de color blau, amb la inscripció “aigua potable”.

El creuament de la Riera es farà a través d’un dels passatubs previstos al projecte de cananlització de la Riera, aproximadament a l’altura del Rial de Sa Clavella, amb un tub de polietilè d’alta densitat de diàmetre 140mm.

Es disposaran de vàlvules de comporta embridades, de diàmetre nominal entre 250 i 100mm, de fosa dúctil, la situació i el diàmetre de les quals es troba a la documentació gràfica del projecte, i les característiques a l’annex d’aigua també del present projecte.

Es disposaran boques de rec de fosa, amb sortida roscada d’1” de diàmetre, situades soterrades en pericó amb tapa de fosa.

Es disposarà un hidrant d’incendis, soterrat, tipus Racord Barcelona, de 100m de Ø, amb pericó de registre de fosa i amb vàlvula de comporta de DN 100mm.



! Electricitat

Pel que fa a la instal·lació de subministrament elèctric, es farà una previsió de passa-tubs soterrats a les interseccions dels carrers amb la Riera. Dita previsió consistirà en la col·locació d’un prisma format per dos tubs rígids de PVC diàmetre 160mm, aïllants i no propagadors de la flama, col·locats en un dau de formigó de recobriment de 40×25cm amb formigó HM-20/P/20/I.

Resta a l’espera de que de la companyia subministradora aporti el corresponent assessorament respecte a la possibilitat de variació de la línia aèria existent de baixa tensió (BT) al llarg de la rambla, amb l’objectiu d’acondicionar-la, grapant per façana les línies existents, soterrant les línies a les interseccions i desmuntat els elements existents de suport i circuits que queden substituïts.



! Enllumenat públic

1. Per a la redacció i càlculs del present projecte es tenen en compte els preceptes del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i instruccions complementàries, en especial la ITC BT 009 Instal·lacions d’Enllumenat Exterior.

Es proposa primerament el manteniment i actualització de l’actual enllumenat. Es mantenen les lluminàries per a la il·luminació del vial i muntades sobre bàculs es mantenen tal i com estan a l’actualitat.

Altrament, es proposa també el manteniment lluminàries muntades sobre columnes ornamentals tipus romàntic per a la il·luminació de les voreres. Es manté la columna romàntica model Balmes de la casa Salvi, i es manté també el grup òptic model Gran Via també de la casa Salvi.

Es mouen aquelles lluminàries preexistents que vagin a parar enmig de passos de vianants.



2. Es proposa dotar d’uns sistema d’il·luminació específic als PASSOS DE VIANANTS, mitjançat lluminàries TST-250/PP de Carandini, col·locades sobre columnes troncocòniques d’acer galvanitzat.

- LLUMINÀRIA

Model OA-250/PP de la casa Carandini. Armadura i marc de fosa injectada d’alumini. Accés a la làmpada i a l’equip per la part frontal. El reflector es d’alumini anoditzat de distribució fotomètrica asimètrica frontal. El tancament es fa mitjançant vidre lenticular templat, fixat al marc i amb junta de silicona. L’acabat és amb color blanc RAL 9010. Conté dos indicadors LED color àmbar, de funcionament intermitent, amb una estimació de vida mitjana de 50.000 hores de funcionament.

- LLUM:

Làmpada de vapor de sodi d’alta pressió o vapor de mercuri / halogenurs, 250WT de 250w de potència nominal.

- COLUMNES

Columna model Paso TST-C/500 de la casa Carandini, de xapa d’acer amb tractament galvanitzat, amb placa base de fixació i porta de registre. Tindrà una alçada de 5 metres i un diàmetre de 114mm per a un gruix de 3.5mm. Es fixarà sobre un dau de fonamentació de 0,7 x 0,7 x 0,9 metres.



Les columnes estaran dotades del suport de lluminària FL-60/404 de la casa Carandini. Inclouen un joc de 4 perns d’ancoratge M-16×400mm, amb cargols i arandel·les.



! Telecomunicacions

Es farà una previsió d’instal·lació per a serveis de fibra òptica. A tal efecte es col·locaran arquetes de 70x70cm lliures interiors i 85cm d’alçada, prefabricades de formigó, amb solera també de formigó, i amb quatre finestres de connexió. La distància entre arquetes no serà superior als 40 metres sempre que això sigui possible.

Les arquetes disposaran de tapa de fosa dúctil B-125 practicable quadrada de 700x700mm col·locada amb morter.

Es preveuran unes connexions entre arquetes principals mitjançant un prisma tubular format per quatre conductes de tub de polietilè d’alta densitat, de diàmetre 125mm, de doble capa, col·locats protegits dins d’un dau de formigó en massa HM-20.

De les arquetes principals es derivaran quatre conductes de polietilè d’alta densitat de doble capa i de diàmetre 63mm, col·locats protegits dins d’un dau de formigó en massa HM-20, els quals aniran a unes arquetes secundàries també quadrades de 40x40x55cm. Aquestes arquetes secundàries seran també de formigó prefabricat. Estaran també dotades d’una tapa de fosa dúctil practicable, de pas lliure 400x400mm col·locades amb morter.



Cintes identificatives

Fil guia

A la totalitat dels conductes aniran es deixaran col·locats amb un fil guia a cadascun d’ells, i l’entrega a les arquetes quedarà segellada amb morter. Els tubs disposaran de maniguets d’unió. Tots els prismes de conductes disposaran de cinta identificativasuperior.

S’ha previst una connexió especial amb dos tubs de polietilè d’alta densitat de diàmetre 63mm, col·locats protegits dins d’un dau de formigó en massa HM-20, davant de la plaça de l’Ajuntament, per connectar una arqueta preexistent de telefonia amb una de les noves arquetes previstes.



També s’ha previst fer el creuament de l’actual canalització de la Riera amb quatre tubs de polietilè d’alta densitat de diàmetre 125mm i doble capa col·locats dins dels passatubs previstos en el moment d’execució de la llosa de cobriment de dita canalització .



! Senyalització i acabats

Primerament es proposa una reubicació del mobiliari urbà preexistent. A tal efecte caldrà primerament retirar els bancs de fusta i papereres ja instal·lats. Cas d’estar aquests fixats mecànicament, caldrà treure dites fixacions. Cas d’estar aquests ancorats en un dau de formigó, caldrà enderrocar dit dau, carregar la runa generada sobre un camió o contenidor i transportar-la fins a l’abocador o el centre de reciclatge de runes més proper.

Els nous bancs seran iguals que els preexistents, tipus Barcino de Fundición Dúctil Benito (model UM-305), de fusta tropical amb protecció fungicida –insecticida i hidròfuga, amb suports de fosa de 200cm de llargària.

Es reubicaran les papereres preexistents model PA623I de Fundición Dúctil Benito. Les noves papereres seran del mateix model i fabricant.



També es col·locaran noves senyals viàries i els cartells indicatius en substitució dels preexistents.

Es procedirà també a la retirada del sistema de senyalització semafòrica preexistent, substituint els semàfors i la instal·lació semafòrica actuals per passos de vianants elevats que obliguin a reduir la velocitat als vehicles de motor.

Es faran marques vials horitzontals, pintant una doble línia contínua entre carrils, de 20cm de gruix. Les places d’aparcament també es pintaran amb línia contínua senzilla, de 10cm de gruix. I la zona de càrrega i descàrrega davant del mercat es pintarà amb una línia contínua de 30cm de gruix. Es pintaran també els passos de vianants amb feixes transversals de 50cm de gruix. La totalitat de marques serà feta amb pintura reflectora amb microesferes de vidre.



! Arbrat

Es procedirà a la reposició dels arbres que manquen i a la reposició d’aquells exemplars més malmesos en base a l’estudi realitzat per Eliseu Guillamon Villalba, enginyer tècnic agrícola

.

Mataró per Arenys de Mar, novembre de 2009

Jordi Fernández i Muñoz, Arquitecte Miquel Fané i Torrent, Dr. Arquitecte

Conforme, el Promotor

Documents

A.5 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA l’àmbit d’aquest ... · futur significaran el trasllat de la Carretera General N-II a l’interior, pel que fa al tram ... bona part ja s’ha