2EDUCACI SECUNDRIA

Francesc Ferrandis, Maite Monar i Rosa Ortiz.Catalina Barcel, Maria Isabel Cerd i Beti Serra

Llengua i literaturaValenci

ADAPTACI CURRICULAR

Aquesta srie de Valenci: llengua i literatura respon a un projecte pedaggic creat i desenvolupat per Anaya Educaci per a ESO. En lelaboraci han participat:

Autors: Maite Monar

Edici: ngels Romero i Mrius Sancho

Coordinaci editorial: Roser Estruch

Disseny de cobertes i dinteriors: Miguel ngel Pacheco i Javier Serrano

Tractament infogrfic del disseny: Javier Cullar i Patricia Gmez

Equip tcnic: Carmina Izquierdo

Assessorament lingstic: Paula Soriano

Illustracions: Incha

Departament grfic: Juan Carlos Quignon, Paz Franch, Miguel Daz-Rullo, Rafael Sombra i Miguel ngel Castillejos

Edici grfica: Jos Mara Marcelino

Fotografies: Arxiu Anaya (Cosano, P.; Enrquez, S.; Leiva, .; Marn, E.; Martin, J.; Muoz, J.C.; Steel, M.; Ruiz, J.B.; Ruiz Pastor, L.), 123RF/Quick Image i Equip Dimoni.

AgramentsEquip Dimoni (IES Cotes Baixes, Alcoi).

Aquest producte i els continguts que inclou sn material complementari del llibre 2n dESO de Valenci: llengua i literatura. El professorat noms podr utilitzar-lo, per a fer classe daquesta assignatura, en el centre densenyament mateix i sempre que lalumnat haja adquirit el llibre esmentat, publicat per Grupo Anaya S.A.

Qualsevol altre s, directe o indirecte, del producte fora de lmbit indicat, i tamb reproduir-ne o copiar-ne els continguts o divulgar-lo i/o difondrel per qualsevol mitj, siga totalment o parcial, necessitar el perms exprs i per escrit de Grupo Anaya S.A.

Del text: Joan Francesc Ferrandis Escriv, M. Teresa Monar van Vliet, Rosa M. Ortiz Sanfrancisco, 2012. Del conjunt daquesta edici: GRUPO ANAYA, S.A., 2012 - Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid ISBN: 978-84-678-2293-9 - Dipsit Legal: M-366-2012.

Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra est protegit per la llei, que estableix penes de pres, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjus, per a aquells qui reproduren, plagiaren, distriburen o comunicaren pblicament, en tot o en part, una obra literria, artstica o cientfica, o la seua transformaci, interpretaci o execuci artstica fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitj sense autoritzaci prvia.

Unitat 1 ............................................................................................4

Unitat 2 .......................................................................................... 10

Unitat 3 .......................................................................................... 16

Unitat 4 .......................................................................................... 22

Unitat 5 .......................................................................................... 28

Unitat 6 .......................................................................................... 34

Unitat 7 .......................................................................................... 40

Unitat 8 .......................................................................................... 46

Unitat 9 .......................................................................................... 52

ndex

1 LecturaEl fantasma dels Canterville

4

Unitat 1

Comenta el text1 Troba en el diccionari el significat de les paraules:

parrupar, ert, mansi, majordom, folrar, vessar, oi, vagarejar, ximpleria.

2 Quina sensaci provoca el canvi de paisatge en els dos primers pargrafs?

3 On pren el te la famlia Otis? Com s aquesta estana?

4 Per qu la senyora Umney dna tanta importncia a la taca?

5 Com reacciona Washington? Penses que s una reacci normal? Per qu?

6 Descriu com timagines el carcter dels tres perso-natges que intervenen en el dileg.

7 Aquest fragment pertany al plantejament, al nus o al desenlla de la histria? Raona la resposta.

8 Consideres que lobra s damor, de terror o dhu-mor? Justifica la resposta.

Era una vesprada molt agradable. Laire feia olor de pins, els coloms parrupaven, els faisans ensenyaven el pit daurat entre les herbes, els esquirols saltaven entre les branques dels arbres i els conills corrien amb la cua ben erta.Quan els nous propietaris van entrar a Canterville, per, el cel es va cobrir de n-vols i tot es va quedar en silenci. Un vol docellots negres els va passar per damunt. Abans darribar a la mansi, ja plovia.A lescalinata els esperava una vella, amb un vestit tan negre com les plomes dels ocellots. Era la senyora Umney, la majordoma. Va fer una reverncia i els va dir:Senyors, benvinguts a la mansi de Canterville.La famlia Otis va seguir la majordoma fins a la biblioteca, que era espaiosa i tenia les parets folrades de fusta de roure. A la biblioteca van prendre el te. De sobte, la senyora Otis va veure una taca roja a terra i va dir a la senyora Umney:Ac sha vessat alguna cosa.S, senyora va contestar la majordoma. Shi ha vessat sangEcs, quins ois! va exclamar la senyora Otis. No magrada tindre taques de sang a la biblioteca. Netege-la de seguida.s la sang de Lady Eleonor de Canterville, senyora! va explicar la majordoma. El seu marit, Sir Simon de Canterville, la va assassinar ac mateix, lany 1575. Nou anys desprs de lassassinat, Sir Simon va desaparixer de manera misteriosa i va continuar amb veu profunda. No van trobar mai el seu cos, per la seua nima vagareja per la mansi. A ms, molts turistes vnen a admirar aquesta taca de sang i s impossible fer-la desaparixer.Quina ximpleria! va exclamar Washington. El llevataques Campi lelimina-r en un tancar i obrir dulls.

Adaptat dEl fantasma dels Canterville. Oscar Wilde.

52 ComunicaciInternet i les xarxes socials

UNITAT 1

Al llarg de la histria, lsser hum sha comunicat de maneres molt diverses fins a arribar als sistemes descriptura que coneixem actualment i als mitjans de comuni-caci de masses, com ara la rdio, la televisi i Internet.Internet s una xarxa dordinadors connectats entre si que permet intercanviar tota mena de dades. En Internet pots: Consultar la informaci que hi ha en les webs; fent clic en algunes paraules o ico-

nes de la finestra es pot enllaar a unes altres webs. Enviar i rebre missatges de correu electrnic. Participar en xats. Inscriures en una xarxa social.Una xarxa social s una comunitat dinternautes (usuaris dInternet) que sagru-pen per interessos, aficions o inquietuds. En una xarxa social pots compartir in-formaci, veure vdeos i fotografies que hi han penjat uns altres usuaris, partici-par en xats.

Riscos dInternet Lallament, s a dir, que si passes moltes hores davant de lordinador perds

loportunitat de realitzar unes altres activitats. El ciberassetjament, que es produx quan alg s amenaat, humiliat o molestat

dalguna manera a travs dInternet o del telfon mbil.

Activitats1 Relaciona els elements de les columnes.

2 Destria aquests usos dInternet com sindica.a) Consultar webs per a fer els deures de classe.

b) No quedar amb els amics perqu ests usant Internet.

c) Donar dades personals a desconeguts.

d) Xatejar amb familiars i amics que viuen fora.

e) Obrir correus electrnics de remitents que no co-neixes.

f) Llegir premsa.

Usos beneficiosos Usos perillosos

Raona per qu sn perillosos els que has classifi-cat en la casella de la dreta.

www.andreaperisfenoll.net

andreapf@correu.net

:

intervenci en un xat

adrea duna web

adrea de correu electrnic

63 LxicLa polismia i lhomonmiaLes paraules polismiques tenen diversos significats relacionats entre si i apareixen numerats dins de la mateixa entrada de diccionari. Cada significat duna paraula polismica sanomena accepci.Dues paraules homnimes tenen la mateixa forma per significats diferents que no tenen cap relaci entre si. Les paraules homnimes tenen entrades diferents en el diccionari. Els homgrafs sescriuen igual per no necessriament es pronuncien igual: moc

(mucositat, amb o tancada) // moc (del verb moure, amb o oberta). Els homfons coincidixen en el so, per no necessriament en lescriptura: cent

(noranta-nou ms u) // sent (del verb sentir).

Activitats1 Consulta el diccionari i digues si aquestes paraules sn polismiques o homnimes.

batut paper sobre cua

2 Quantes accepcions t aquesta paraula polismica? Escriu un altre exemple ds per a cada accepci.

3 Completa cada parella doracions amb una daquestes paraules.cap peu cara moll

El prisma que vas dibuixar tenia dues hexagonals. Crec que est malalta, no fa bona .

No agafa mai el cotxe, sempre va a . Al de pgina hi havia una nota explicativa.

Li fa molt de mal el i se nha anat a casa. Ja no hi ha lloc, no hi ning ms.

Va caure al riu i en va eixir tot . Passejava pel contemplant els vaixells.

Quines de les paraules anteriors sn homnimes?

4 Relaciona cada paraula homgrafa amb el seu significat. deu (amb e oberta) sis ms u deu (amb e tancada) necessitat de beure set (amb e oberta) nou ms u set (amb e tancada) del verb deure

5 Escriu una oraci amb cada parella de paraules homfones.votar/botar massa/maa sec/cec

Tin en compte

Algunes paraules homnimes no apareixen en el diccionari perqu sn formes verbals.

bra 1 Cada una de les dues extremitats torciques de lhome. Duu un tatuatge al bra esquerre. 2 Part duna cosa que sallarga en forma de bra. Els braos duna cadira. 3 Obrer, treballador. Les obres no avancen perqu no hi ha prou braos.

UNITAT 1

7

4 GramticaEl text. Classes de paraules

Activitats1 Fes les activitats segents sobre la lectura El fan-

tasma dels Canterville de la pgina 4.

a) Identifica quants pargrafs t.

b) Quantes oracions tenen el 1r i el 2n pargraf?

c) Quantes paraules t lltim pargraf?

2 Identifica de quina categoria s cada una de les paraules daquest fragment. Fixat que no hi ha adverbis.

3 Fes aquestes activitats sobre el text anterior. a) Identifica els sintagmes verbals i els preposicionals.

b) Canvia el nombre dels sintagmes nominals.

c) Posa els verbs en present i en futur.

d) Quins dos noms danimal tenen forma en feme-n? Escriu-la.

4 Completa les oracions amb la categoria gramatical que sindica en cada cas.

Determinant + amigues estudien + adverbi. He dut el + nom + a cal mecnic + conjunci + sha

avariat. Adverbi + anirem + preposici + la muntanya. Hui + verb + el dia internacional contra + determi-

nant + fam.

El textUn text s qualsevol missatge en qu sutilitza la llengua (oral o escrita) i que t com a finalitat la comunicaci. T sentit unitari i complet.El text es pot dividir en pargrafs que acaben en un punt i a part i desenvolupen un dels temes que tracta el text. Un pargraf es pot dividir en oracions, que sn sries de paraules organitzades al voltant dun verb i que expressen una idea completa. Fi-nalment, les oracions estan formades per paraules.

Classes de paraulesLes paraules es classifiquen en huit classes o categories gramaticals, segons la forma, el significat i la funci.El nom, ladjectiu, el determinant i el pronom tenen flexi de gnere i de nombre, el verb t marques de nombre, persona, temps i mode. El nom designa ssers vius, objectes, llocs, sentiments, idees, etc.: xica, pont, rbia,

Morella, etc. Ladjectiu indica les qualitats del nom: simptic, agre, calent, tranquil, etc. El determinant es posa davant del nom i hi concorda. Dna informaci de posses-

si, localitzaci, quantitat, etc.: aquell, les, els nostres, moltes, vint-i-cinc, etc. El pronom es referix a les persones de la comunicaci i tamb substitux algun

nom o sintagma per tal devitar repeticions: ella, li, ens, etc. El verb designa accions, processos o estats dun subjecte: estudiar, sentir, tmer, etc. Ladverbi indica, entre daltres, circumstncies de lloc, temps, manera o quantitat i mo-

difica un adjectiu, un verb o un altre adverbi: tranquillament, ac, massa, dem, etc. La preposici enllaa paraules: a, de, per, etc. La conjunci unix oracions o elements de loraci: i, tanmateix, si, que, etc.

Era una vesprada molt agradable. Laire feia olor de pins, els coloms parrupaven, els faisans en-senyaven el pit daurat entre les herbes, els es-quirols saltaven entre les branques dels arbres i els conills corrien amb la cua ben erta.

85 OrtografiaEls signes de puntuaciEls signes de puntuaci indiquen les pauses o lentonaci de les oracions. La coma indica una pausa breu en la lectura, separa els elements duna enumeraci o

dun vocatiu i emmarca un incs. No susa mai entre el subjecte i el verb duna oraci. El punt i seguit indica el final duna oraci; el punt i a part, el dun pargraf; i el

punt final, el dun text. El punt i coma indica una pausa mitjana entre la de la coma i la del punt. Els punts suspensius sn tres punts que indiquen lomissi duna part del text. El signe dexclamaci es posa noms al final de loraci per a indicar admiraci o

algun altre sentiment viu. El signe dinterrogaci susa al final de loraci per a fer una pregunta. El gui llarg indica les intervencions dels personatges en un dileg i, dins daques-

tes, les intervencions del narrador. A quina hora comenar lexamen? va preguntar Pere. A les nou li va respondre un company.

Activitats1 Completa les enumeracions segents amb tants

elements com spies.

Els diaris tenen seccions informatives desports

Sn esports dequip lhandbol

Enguany estudie les assignatures de Valenci

2 Reescriu aquest conte dividint-lo en quatre pargrafs i posant els punts i les majscules que hi falten.

El gran llibre dels contes.

3 Quin signe de puntuaci falta en cada buit? Raona la resposta.

La gramtica de lamor. Roco Carmona.

w

A sobre de la barra havien penjat una pancarta de tela on havien escrit en lletres dimpremta: Benvinguda a casa__ campiona__.

El local bullia de gent i animaci i va sentir que les seues galtes senrojolaven__ no sabia si a causa del contrast de temperatura__ ja que a fora gaireb glaava __ o per la vergonya de sa-ber-se el centre datenci__ Les seues amigues shavien esforat perqu la festa semblara que se celebrava gaireb exclusivament en el seu honor__

Tan bon punt va entrar la va rebre una salva daplaudiments__ xiulets i cntics semblants als que entonaven els aficionats al futbol que pre-senciaven un partit__ Van dedicar-li una can:

__Petita com un ocellot__ frgil com una fu-lla__ la forastera no s cap coixa__ Corre com el vent__ Qu s aix que sacosta__ s un avi__ Un reactor__ Sn els seus peus en ac-ci__

un bon dia, mentre passejava xino-xano pel cam, vaig veure en daixonses, ja saps qui vull dir, que venia cap a mi, i, saps qu?, hauria pogut jurar que era ell i, mira qu et dic, ell hauria pogut ju-rar que jo era jo ens vam anar acostant lun a lal-tre i jo estava encara ms segur que era ell, i ell estava segurssim que jo era jo encara ens vam apropar ms, i jo estava tan i tan segur que era ell, que mhauria deixat tallar el coll si no ho era, i ell estava tan segur que jo era jo, que shi hau-ria jugat la vida i, quan ja noms ens separaven quatre passes, jo estava completament convenut que era ell, i ell estava convenudssim que jo era jo i saps qu? quan vam ser arran de nas, ens vam adonar que no rem ni lun ni laltre.

9UNITAT 1

6 LiteraturaLlengua, literatura i societatLa llengua naix de la capacitat de lsser hum de comunicar-se amb els altres. La lite-ratura inclou els textos que expressen emocions, experincies o situacions imaginades, utilitzant la llengua duna manera creativa, bella, artificiosa, diferent de ls habitual.En un text literari, lautor fa un retrat dels valors que caracteritzen la societat en qu viu, encara que tamb pot retratar una poca passada, desprs de documentar-se, o inventar-sen una de futura. El comportament dels personatges, els seus desitjos i costums i les seues preocupaci-ons sn un reflex dels valors o els costums de la societat en qu viuen.

wActivitats

1 Llig aquest fragment i fes les activitats que es proposen.

a) Quins topnims apareixen en el fragment? En quin continent es troben aquests llocs?

b) Arran del que has llegit, ordena aquests fets. 1. Petar fuig a ustria. 2. Petar torna a Sarajevo. 3. Petar sinstalla en un poblet i treballa en una gasolinera. 4. Per televisi veu els conflictes a Sarajevo. 5. Petar fa diversos treballs a la ciutat.

c) Per qu torna Petar a Sarajevo?

d) Posa exemples del text que demostren que els fets ocorren durant una guerra.

e) De quina guerra es tracta? Guerra dels Balcans (1991-2001) Guerra de Corea (1950-1953) Guerra del Sis Dies (1967)

w

Petar volia escriure, per estava bloquejat, era incapa dacabar res. Massa pressi, massa fam, massa solitud. Mentrestant, havia treballat descarregant caixes al Mercat Central, com a rentaplats en un restaurant i tamb com a porter de nit en un hotelet, fins que la policia i els mateixos conflictes entre els membres de la comuna lhavien fet decidir abandonar aquell lloc i fins i tot la ciutat. Es va traslladar a un poblet i va aconseguir treball en una ga-solinera, lamo de la qual li va llogar un apartament mnim quasi al costat del negoci. Aix podria donar-hi una ullada. En poc temps, shavien produt uns quants assalts a la zona per part de bandes destrangers. Petar era emigrant, recordava que li deia aquell home, per semblava honrat.I ara has tornat, arriscant-te que et detinguen i et jutgen per desertor? continuava estra-nyant-se Selma, ms duna vesprada.Escoltant-la Petar de vegades no sabia qu dir. Daltres parlava del pare, que era gran, que no el volia deixar treballar en aquell pou que era la ciutat de Sarajevo, tot el pas, de fet. Per un dia li va fer una confessi que xoc a la xica.Des daquell poblet austrac, mirant la televisi, no podia veure la mort dels meus, ac a Sarajevo. No era noms una traci, sin tamb alguna cosa molt pitjor, com si jo tamb estiguera mort. No puc endur-me la ciutat, no puc salvar a tothom, per s el meu pare.

Adaptat dHistria damor a Sarajevo. Jaume Benavent.

1 LecturaEl doctor Jekyll i el senyor Hyde

10

Unitat 2

Comenta el text1 Quina relaci t Utterson amb el doctor Jekyll?

I amb el senyor Guest?

2 Quin ofici t cada un daquests personatges?

3 Quins trets del carcter dUtterson pots extraure del text?

4 Com s el senyor Hyde? Extrau la informaci que sen dna i fes-ne una valoraci.

5 Busca informaci sobre aquesta novella i explica quina relaci hi ha entre el doctor Jekyll i el senyor Hyde.

El doctor Jekyll seia en una butaca al costat de la llar de foc. Semblava molt malalt. Va saludar Utterson amb una veu tremolosa, i tamb li va donar la m. Utterson la va notar molt freda.Supose que no tens amagat ac aquest boig del senyor Hyde, no? va preguntar-li Utterson.No! I et jure que no el tornar a veure mai ms. No s on est, per mai ms no senti-rem parlar dell. Tho dic jo, que el conec. I a ms tinc una carta que mha fet arribar el mateix Hyde va dir el doctor Jekyll mentre mostrava la carta al seu amic.El senyor Utterson volia veure el sobre de la carta, per saber des don lenviava el senyor Hyde, per lhavien portada a m, no per correu. La carta estava escrita en una lletra rara, vertical, i signada per Edward Hyde. Comenava aix: Estimat doctor Jekyll, agra-sc tot el que heu fet per mi. Demane perd per tot el mal que he fet. Podeu estar segur que ja no em veureu mai ms. I continuava en el mateix to.Utterson sen va anar un poc ms tranquil. Va agafar la carta per a ensenyar-la al senyor Guest, un expert en grafologia i, a ms a ms, una persona de tota confiana. Utterson volia demanar-li que estudiara la carta. Potser arribaria a descobrir com era lassass.Guest, que havia anat a casa de ladvocat, va observar amb atenci la lletra del senyor Hyde. Era un treball que li agradava molt. s una lletra ben estranya. Per no sembla dun boig. Utterson, tens alguna carta o nota escrita del doctor Jekyll?S, tinc una invitaci a un dinar, et va b?I tant! Noms vull mirar-la un moment, grcies.Hi va haver un moment de silenci. Utterson esperava inquiet.Aquestes dues lletres sassemblen molt. Semblen escrites per la mateixa persona va dir Guest molt seris. Quan Utterson es va quedar sol, va pensar: Pot ser que Jekyll haja escrit ell mateix la carta? Per qu ho ha fet?. No sho podia creure.

Adaptat dEl cas misteris del doctor Jekyll i el senyor Hyde. Robert. L. Stevenson.

11

2 ComunicaciLes funcions del llenguatge

UNITAT 2

En un acte comunicatiu, un emissor transmet una informaci (o missatge) a un recep-tor que la rep. Aquest la comprn perqu compartix un codi convencional i un context o referent amb lemissor. Els missatges es transmeten a travs dun canal: laire, el paper, el telfon, etc.Segons lelement dels anteriors que destaca en un acte comunicatiu sidentifiquen dife-rents funcions del llenguatge: Funci expressiva: es manifesten emocions, sentiments o intencions. Hi destaca

lemissor. Funci conativa: es donen ordres, consells o sinflux en el comportament del receptor. Funci referencial: sinforma o sexplica de manera objectiva fenmens de la realitat.

Hi destaca el context. Funci potica: es manipula la forma del missatge per a aconseguir un efecte esttic. Funci metalingstica: explica o analitza qualsevol element del codi o sistema lingstic. Funci ftica: procura mantindre el canal de comunicaci.

Activitats1 Relaciona cada element de la comunicaci amb la definici adequada.

2 Tria quina funci acomplix cada tipus de text.Normes de comportament en un teatre conativa / metalingstica

Exposici oral sobre els amfibis referencial / ftica

Poema sobre els lliris expressiva / potica

Crits de dolor perqu alg ha caigut referencial / expressiva

emissor

receptor

missatge

context

codi

canal

Persona que rep el missatge de lemissor.

Conjunt de signes que susen en la transmissi dun missatge.

Medi a travs del qual es transmet el missatge.

Persona que emet el missatge i inicia la comunicaci.

Contingut de la comunicaci que transmet lemissor al receptor.

Realitat a qu fa allusi el missatge.

12

3 LxicLa sinonmia i lantonmiaDues o ms paraules sn sinnimes quan tenen el mateix significat, com ara salari, sou, paga, mensualitat i nmina.

Moltes vegades, la coincidncia de significats s aproximada. Es tracta de paraules que es poden intercanviar en alguns contextos, per no en altres. Per exemple: els verbs aclarir i explicar es poden substituir en aquest context: Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes; per no en aquest altre perqu no signifiquen el mateix: Haurem daclarir la salsa Haurem dexplicar la salsa.

Dues paraules sn antnimes quan tenen significats contraris o oposats. Hi ha pa-relles de paraules diferents que sn antnims lxics, com ara pujar / baixar, mascle / femella. Tamb hi ha antnims gramaticals que es formen amb prefixos: maquillar / desmaquillar, til / intil.

Activitats1 Emparella les paraules sinnimes.

fatigat velo

nevera encisam

ennuvolat cansat

model frigorfic

lletuga os

pinyol exemple

rpid cobert

Escriu una oraci on es puguen intercanviar aques-tes paraules.

Va tornar cansat de lexcursi. = Va tornar fatigat de lexcursi.

2 Substitux les paraules subratllades per sinnimes sense que canvie el significat del text.

La donaci de sang s necessria per a salvar vides. Diriament es produxen accidents de trnsit i inter-vencions als hospitals, per la qual cosa els bancs de sang han destar ben abastats per a poder afrontar aquestes urgncies. La sang s vital i tots en podem donar sense cap risc per a la nostra salut.

3 Classifica les paraules de cada parella de sinnims com sindica.

morir = dinyar-la castanya = colp

pres = garjola papa = pare

afanar = furtar ignorant = analfabet

Explicaci formal Conversa informal

4 Canvia les paraules subratllades per antnimes i comprova com canvia la descripci.

El cotxe dels pares s gran i espais, de color roig brillant. T la tapisseria nova i els seients sn molt c-modes. A ms, el sistema de climatitzaci que porta fa que a lhivern la temperatura siga clida i a lestiu, fresca. s un cotxe molt modern i rpid, en una pa-raula, allucinant.

5 Unix els verbs de significats antnims. eixir oblidar

estalviar apagar

perdre pondre

divertir malgastar

recordar avorrir

encendre trobar

6 Escriu oracions amb els verbs de la primera colum-na de lactivitat anterior. Desprs comprova com hi ha un canvi de significat quan se substituxen pels antnims de la segona.

Quan el sol eixia ens nanvem a passejar. Quan el

sol es ponia ens nanvem a passejar.

UNITAT 2

13

4 GramticaEl nom i ladjectiu. El gnere i el nombre

Activitats1 Classifica aquests noms segons que siguen masculins o femenins. Vs alerta per-

qu el gnere s diferent al del castell.

Olor, front, dent, suor, deute, corrent, compte, postres, resplendor, afores, avantatge, anlisi, resta, costum, allau, marat, pendent, senyal, lleixiu, sida, frescor, llegum, dubte.

2 Canvia el gnere dels noms i adjectius de la graella seguint les normes.

El femen es forma Noms Adjectius

Afegint una -a al mascul corredor, president, camell verd, gris, calent

Quan safig -a es produxen canvis ortogrfics llop, amic, advocat tancat, groc, cec

Si el mascul acaba en vocal tnica, afegint -na cos, lle, germ fel, hum, oport

Si el mascul acaba en -e, -o tones, canviant-les per -a sogre, monjo, iaio pobre, negre, guapo

A vegades, afegint les terminacions -essa, -ina, -iu, -logatsar, jutge, emperador, arqueleg, du

A vegades susen paraules diferents cavall, home, marit

A vegades no varia de forma taxista, colombaire, pirata, feli, fcil, amable, intelligent

Es forma el mascul a partir del femen afegint -ot abella, bruixa, perdiu

3 Forma el plural daquestes paraules i completa la graella en el quadern.Nt, casc, foca, disc, pua, ple, gest, piragua, mes, reflex, forja, llapis, obert, bra, blava, gust, pasqua, text, bess, piga, cartutx, dimarts, flaix, fruita, dol, passeig, peix, raig, atles.

El plural es forma Exemples

Afegint una -s al singular

Afegint -ns al singular

Canviant -a final per -es (cosa que provoca canvis ortogrfics)

Afegint -os

Afegint -s o -os

Amb la mateixa paraula

4 Forma el plural daquestes paraules.Pis, gros, rus, nas, sus, barns, gris, autobs, congrs, avaricis, gas, xins.

El nom i ladjectiu sn unes categories gramaticals que admeten la flexi en gnere i nombre. Ladjectiu concorda amb el nom.El gnere dels objectes, actes i idees ve marcat per larticle: aix, el llibre s mascul; i en canvi, la llibreta, s femen. Generalment els noms que acaben en -e, -o sn mas-culins i els que acaben en -a sn femenins. El gnere dels noms que designen per-sones i animals ve donat tradicionalment pel sexe, per exemple el forner, la fornera. La flexi de gnere, normalment, es fa afegint la desinncia -a al mascul: fotgraf / fotgrafa, conill / conilla, martim / martima.La flexi de nombre es forma, en la majoria de casos, afegint -s al singular: professor / professors, alumne / alumnes.

14

5 OrtografiaLes vocalsEn valenci, el sistema voclic tnic consta de set sons, perqu les vocals e i o poden sonar obertes (com en arrel i cor) o tancades (com en romer i forn).Tot i que el castell i el valenci sassemblen, algunes paraules divergixen en lescrip-tura de les vocals (valenci: davantal, albercoc, lnia, ttol, museu; castell: delan-tal, albaricoque, lnea, ttulo, museo).De vegades, una pronunciaci poc acurada pot provocar errors en lescriptura (*au-bert, *ascala, *artiste en comptes de obert, escala, artista).

Activitats

1 Classifica aquestes paraules segons el so de la vocal tnica. A classe, llig-les en veu alta procurant pronunciar-les correctament.

tres carrossa peu cotxe verd tro gens

bola respecte bo finestra nebot cel pressupost

jaqueta sota serp horta vent rot premi

amorf incendi boca misteri poma res escola

museu Alcoi fet ciclop recepta gola primavera

singlot novella fort paper estora hivern pilota

e tancada e oberta o oberta o tancada

2 Copia les paraules en el quadern i ompli cada buit amb la vocal corresponent.creen resplndor perseveran bllir

mnicipal fegar lorar rncor

valuar avria monstir disfrssar

nyorar litr srgent estrnudar

glea javlina nfermer ambigtat

3 Relaciona les paraules de la mateixa famlia i completa-les en el quadern.Calr, rtolador, cart, frmesa, sborn, calrs, rtol, mbaixador, frm, cartlina, mbaixada, sbornar.

4 Corregix les paraules daquestes oracions en qu shan escrit malament algunes vocals.

Joan i Jusep no volen ascoltar-me.

No vol astudiar perqu li fa mal el bascoll.

Shau amportat el calandari dAmpar.

Quan arriba giner li fan mal els ginolls.

Li ham ambenat el bra sancer.

15

UNITAT 2

6 LiteraturaEls temes literarisAl llarg de la histria de la literatura, els escriptors han expressat en les seues obres les impressions i les emocions prpies al voltant de diversos temes. Els ms habituals han estat lamor i el desamor, la vida i la mort, la recreaci del paisatge, la guerra o el pas del temps. En cada un dels gneres literaris (narrativa, poesia, teatre i fins i tot en lassaig) hi apareixen.

Activitats1 Llig els poemes segents i indica quina s la tem-

tica principal de cada un. Raona la resposta.

Teodor Llorente

Bernat Artola

El bes. Gustav Klimt.

Vicent Andrs Estells

Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadins

hi ha uns tarongers de tan dol flaire

que per a omplir daroma laire

no t lo mn millors jardins.

All hi ha un mas, i el mas t dins

volguts records de ma infantesa;

per ells jo tinc lnima presa

vora el barranc dels Algadins.

Canoneta dabril

S una canoneta

que no sap ning;

el meu cor lha feta

tan sols per a tu.

Paraules polides

que sense dir res

demanen ardides

la grcies dun bes.

[]

I com tinc la gola

tan presa pel cor,

la veu em tremola

ferida damor.

Conformitats

No podien posarel mort dins el tat.Comen a plorar;es pos cabut.

Quan tancaven treiaun bra, una m.Alava la tapafent fora amb el cap.

La mare li deia:No sigues aixEl pare li deia:No plores ms, fill

Li posaren el capnovament al coix.Mare, vindr a veurem?Clar que hi vindr, fill

1 LecturaEl corsari negre

16

Unitat 3

Comenta el text1 A partir dels topnims i de locupaci dels personat-

ges ubica espacialment i temporalment els fets.

2 Identifica la descripci fsica del protagonista. Quins trets del carcter pots deduir dels seus actes?

3 Amb qui conversa? Quin s el tema principal que tracten? Quina soluci hi proposa?

4 El fragment correspon al plantejament, al nus o al desenlla de la histria?

5 Quins costums del mn dels pirates hi apareixen?

6 De quin gnere s aquesta narraci: daventures, dinvestigaci o damor? Justifica la resposta.

Era alt i ben plantat. Es movia amb elegncia i sel veia acostumat a manar i que els altres loberen. Anava vestit de negre.Qui sou i don veniu? I quin era el vostre vaixell? els pregunt el corsari.Som dos filibusters de lilla de la Tortuga i venim de Maracaibo. Ens hem escapat dels espanyols. Estvem embarcats amb el corsari roig van respondre.El vaixell del meu germ va dir, amb la veu tremolosa. Llavors, preocupat, va preguntar. Lhan mort, el meu germ, veritat?S va respondre un dells, de nom Carmaux.El corsari negre es va quedar molt pllid, va posar-se la m al pit i es va asseure en una cadira, com si estiguera cansat. Va quedar aix uns minuts, pensatiu. Desprs es va alar enfurit:Lhan afusellat?No, senyor. El governador de Maracaibo, Van Guld, lha fet penjar a la forca, com si fra un lladre. Per el meu capit ha mort com un valent. Quan ja tenia la corda al coll, encara sha girat i ha escopit Van Guld a la cara.El corsari negre va cridar amb rbia:Malet Van Guld! No descansar fins que haja acabat amb ell, amb tota la seua famlia i haja destrut la ciutat de Maracaibo. Desprs, pregunt a Carmaux:Creus que encara est penjat a la forca?Hi estar tres dies, senyor. Desprs llanaran el cadver a qualsevol lloc va dir molt entristit Carmaux.El corsari negre va rumiar uns segons i va dir:Carmaux, el meu germ ha de descansar al fons del mar, com correspon a un cor-sari. Em seguiries a Maracaibo a recuperar el seu cos?Us seguiria all on fra, senyor!

Adaptat dEl corsari negre. Emilio Salgari.

17

2 ComunicaciEls textos expositius

UNITAT 3

Els textos expositius informen sobre un tema duna manera ordenada, lgica i clara, per aix hi predomina la funci referencial. Per a elaborar un text expositiu s im-prescindible documentar-se abans. Els textos expositius seguixen, generalment, aquesta estructura: Introducci del tema que es tractar. Desenvolupament de la informaci amb idees i dades objectives i ordenades segons

la seua importncia. Conclusi o resum de les idees bsiques.Per a fer ms clara lexplicaci poden utilitzar recursos grfics (com lletres de dife-rents tipus, colors o mides), esquemes i illustracions. Es redacten en un registre estndard amb un lxic precs i clar, amb pocs adjectius, en 3a persona del present dindicatiu i, sovint, hi apareixen definicions, exemples, citacions i descripcions.

Activitats1 Llig aquest text i fes les activitats proposades.

a) Quina idea principal es desenvolupa en cada pargraf?

b) Quina funci hi fa la illustraci?

c) Hi ha canvis de tipus de lletra? Indiquen les idees secundries de cada pargraf?

d) En quin temps verbal est escrit el primer pargraf? Explica per qu el segon usa el passat.

e) Identifica els adjectius que hi apareixen: indiquen caracterstiques objectives o va-loratives?

2 Informat sobre el mahatma Gandhi i la no-violncia i redacta un text expositiu.

Lndia s un estat del sud de lsia. s el set pas ms gran del mn en superfcie i el segon ms poblat. Quant a les costes limita amb loce ndic al sud, amb el mar dArbia a loest, el golf de Bengala a lest; quant a les fronteres terrestres limita amb el Pakistan a loest; amb la Repblica Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est; i amb Bangla Desh i Birmnia a lest. Lndia s molt a prop de Sri Lanka i de les Maldives a loce ndic.

El subcontinent indi fou la llar de la civilitzaci de la vall de lIndus i regi de rutes comercials histriques i vastos imperis. Quatre religions shi originaren: lhinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i lislam hi arribaren durant el primer millenni dC. Fou annexat gradualment per la Companyia Britnica de les ndies Orientals des dels principis del segle xviii i colonitzat pel Regne Unit des de la meitat del segle xix; es convert en un estat independent el 1 947, desprs duna revoluci no violenta liderada pel mahatma Gandhi.

Adaptat de .

18

3 Llengua i societatLa precisi lxicaA vegades, ls de paraules amb un significat massa ampli pot provocar problemes de comunicaci. Unes altres, confonem paraules que sassemblen en la forma o en el significat: fondo o fons, muscle o mscul.En les activitats segents intentarem esmenar aquests problemes.

Activitats1 Substitux el verb agafar que, apareix en totes les oracions, per un dels que et do-

nem, de significat ms precs.

Sostindre, encomanar-se, capturar, subjectar, ocupar, entendre.

El cambrer agafava la safata perqu no caiguera el pasts.

La meua millor amiga i el seu germ han agafat la varicella.

A la fi la policia va agafar el lladre que perseguien.

Agafat ben fort quan muntem a la muntanya russa!

El teu cotxe no cap al garatge, agafaria tot lespai.

s molt sabuda, tot ho agafa a la primera.

2 Explica la diferncia entre cada parella doracions. Mhan manat un treball. / Mhan enviat un treball.

Has oblidat una data important. / Has oblidat una dada important.

Tinc les mans eixutes. / Tinc les mans seques.

3 Relaciona cada mot amb la definici corresponent i fes-hi oracions en qu els uses correctament.

muscle

mscul

orella

oda

trnsit

trfic

full

fulla

nomenar

anomenar

biennal

bianual

Esmentar pel nom.

Designar una persona per a un crrec.

Que t lloc dues vegades a lany.

Que es repeteix cada dos anys.

rgan que permet percebre els sons.

Sentit pel qual es perceben els sons.

rgan que servix per a permetre el moviment.

Articulaci que unix el cos amb el bra.

Tros de paper rectangular.

rgan de les plantes que creix a les branques o a la tija.

Circulaci de persones o cotxes per la via pblica.

Comer, usualment illegal, de mercaderies.

UNITAT 3

19

4 GramticaEls determinants

Activitats1 Copia la graella i classifica-hi aquests determinants.

Els teus, massa, les nostres, dos, aqueixes, la teua, prou, aquests, quinze, el meu, pri-mer, aquell, el seu, moltes, aqueix, la vostra, les meues, vint-i-cinc, la seua, aquelles, sis, els meus, aquesta, huitanta-sis, els vostres, poca, els seus, dotzena, aqueixos, les teues, ms, aquest, el nostre, aquella, tercera, la nostra, les vostres.

Articles: indiquen un nom conegut, concret. el, la, l, els, lesDemostratius: indiquen si el nom a qu es referixen est prop o lluny de lemissor.

Proximitat aquestes (este, esta, estos, estes)Mediatesa aqueixa (eixa, eixa, eixos, eixes)Llunyania aquells

Possessius: indiquen de qui s o a qui pertany

el nom al qual es referixen.

Un possedorjo la meua (mon, ma, mos, mes)tu el teu (ton, ta, tos, tes)

ell / ella les seues (son, sa, sos, ses)

Diversos possedors

nosaltres els nostresvosaltres el vostreells / elles el seu, la seua, els seus, les seues

Numerals: indiquen una quantitat exacta.

Cardinals: indiquen una quantitat numrica exacta tretze, cinquantaOrdinals: indiquen ordre segon, desena

Partitius: indiquen una part de la unitat mig, ter, quart, cinqu, sis, etc.Mltiples: indiquen el nombre de

vegades que saugmenta una cosadoble, triple, qudruple, quntuple, etc.

Quantitatius: indiquen una quantitat inexacta. menys, gensIndefinits: determinen el nom amb el mnim de precisi. alguna, cert, qualsevol, cap, altra, mateixa, etc.

2 Identifica els determinants del text i digues de quina classe s cada un.

3 Completa les oracions amb quantitatius que hi vagen b. Procura utilitzar-ne de diferents. Hi ha pa per al sopar?

Em sembla que hi ha programes rons de televisi.

El llibre t exercicis de gramtica.

Larxivador t documents.

Desgraciadament, no sha presentat voluntari.

Els teus acudits no em fan de grcia.

Els determinants acompanyen el nom, en precisen el significat i hi concorden en g-nere i nombre. Donen informaci de diferents tipus: propietat, situaci, quantitat, etc.

Ja hem comenat desembre. Passa el temps que ni me nadone. En primer lloc, haur de comenar a pensar en els regals de Nadal, que, si no, tot sn corredisses dltima hora. Ja he decidit qu li comprar a en Llus aquest any: com que sembla que els seus pares li regalaran la TZR, i en aquest pas fa molt de fred per passejar-se amb moto, li com-prar uns guants de pell folrats. Ell est que flipa, amb aix de la moto; la veritat s que a mi tamb em fa molta illusi, perqu ja no haurem destar pendents cada dia dhoraris dautobusos i tamb ser ms fcil que sacoste per ac entre setmana ms duna vegada.

Adaptat dEl diari de la Neus. Glria Llobet.

20

5 OrtografiaDiftong i hiat. DgrafsUn diftong s la uni de dues vocals en una mateixa sllaba. Es dna quan sajunten una vocal dbil (i, u) i una altra vocal. Nhi ha dues classes: En els diftongs decreixents la i o la u apareixen darrere de laltra vocal:

ai: aire ei: reina oi: boira ui: fruitaau: paraula eu: veure iu: ciutat ou: coure uu: duus

En els diftongs creixents la i o la u apareixen davant de laltra vocal. Noms es produx diftong en aquests casos: Darrere de g i de q: guanyar, aigera, quadre, aqeducte, etc. A principi de paraula i entre vocals: iogurt, hiena; seua, joia, etc.

Un hiat es produx quan dues vocals contiges es pronuncien en sllabes separades. Aix es dna quan sajunten dues vocals fortes (a, e, o): aeri, poeta; i quan i, u van davant duna vocal forta: tia, cincia, prdua.Un dgraf s una combinaci de dues lletres que representa un nic so. Hi ha els dgrafs segents:

gu: guerra qu: quiosc ny: codonyat ss: bassa rr: terra ll: pallatj: platja tg: fetge ig: maig tx: cotxe tz: setze ll: pollentl: ametla tll: bitllet tn: cotna nn: tennis tm: setmana mm: immens

Quan se separen les sllabes duna paraula, es partixen tots els dgrafs excepte gu, qu, ny, ig i ll.

Activitats1 Classifica aquests mots com sindica.

Dinosaure, aeroport, guarda, esclau, iot, europeu, tenia, quadern, baieta, faena, autobs, srie, ping, seient.

Diftong

HiatDecreixent

Creixent

Darrere de g i q

I, u inicial o entre vocals

2 Quina paraula de cada srie cont hiat? Separan les sllabes per a demostrar-ho.

Almoina, estiuejar, client, quart. Quaranta, operaci, blau, gaiato. Caos, lingista, llei, iode. Creuar, gual, venies, eina.

3 Completa aquests topnims en el quadern amb el dgraf corresponent. Desprs, separan les sllabes.

Aeneta ria Pedreer AlbocerBaeres Nove Be el PuBeniaar Boiana Nera Maamagrell

4 Escriu dues paraules amb cada un daquests d-grafs: ny, tx, ll, ss, rr, qu, gu, tj, tg, ll.

5 Extrau les paraules del text que tenen diftong, hiat o dgraf i separan les sllabes.

Tots tenim alguna cosa dins. Cal buscar qu s, traure-la i potenciar-la.

Hem de creure en nosaltres mateixos, els somnis existei-xen perqu ara, justetament ara, en ladolescncia, anem a buscar-los.

Jo vaig ser un mal estudiant. Llegir em va salvar la vida.

Naixem despullats i, si tenim sort, amb dues mans i un cap. I si tenim ms sort encara, en un pas com aquest, normal. Rar, per normal. En la vida, per no fer res, hi ha milers dexcuses, per per a fer alguna cosa noms necessitem aix: ganes.

La rbia que ara teniu no s dolenta, s la vostra energia. Si sabeu utilitzar-la i canalitzar-la, si la convertiu en ener-gia positiva, us menjareu el mn.

Adaptat de Jo. Jordi Sierra i Fabra.

Tin en compte

Els grups gu, qu i ig no formen dgraf si es pronuncia la vocal: quatre, guatla, ignorant.

21

UNITAT 3

6 LiteraturaLa poesia. Elements formals

Activitats

1 Analitza aquests poemes. a) Quantes estrofes t cada un? Quants versos?

b) Quina rima hi ha en cada poema?

c) Quantes sllabes t cada vers? Assenyala-hi les sinalefes.

La medusaLlargues cintes de colors,blau, maragda, groc, carm,lacompanyen pel cam:quan navega laigua clarasembla larc de Sant Mart.

De pares pobresDe pares pobresi a mitges soles,

a molta honor,vindria al mn,

un mn humil,ms no mesqu.

La pauNo snomsuna paraulasobre un paper.

No snomsuna enyoranasense un perqu.

El bou i la vacaDe blanc la masia,de verd clar la prada,el bou i la vacacolor xocolata.

Junyits duna potano fan ni una passa;nugats a una brancaroseguen lestaca.

Olga Xirinacs

Vicent Andrs Estells

Marc Granell

Carles Salvador

All que ms destaca en la poesia s la forma: les paraules es disposen en versos que sagrupen en estrofes. Lelement ms identificatiu a primera vista en un poema s la rima, s a dir, la repetici de sons a partir de lltima vocal tnica de cada vers. En la rima consonant es repetixen vocals i consonants a partir de lltima vocal

tnica del vers.Una capseta blancaque sobri i no es tanca.

En la rima assonant es repetixen noms els sons voclics a partir de lltima vocal tnica del vers.

Qui menja sopesse les pensa totes.

Un altre element que hi destaca s la mtrica, s a dir, el nombre de sllabes que t cada vers fins a lltima sllaba tnica. A lhora danalitzar la mtrica dun vers sha de comptar una sola sllaba quan una paraula acaba en vocal i la segent comena tamb per vocal, aquest fenomen sanomena sinalefa.

So / ta el / meu / lla / vi el / seu, / com / el / foc / i / la / bra / sa = 12 sllabes Joan Salvat-Papasseit

1 LecturaLa idea demigrar

22

Unitat 4

Comenta el text1 A qu es dedica el protagonista?

2 En quin continent ocorren els fets? Raona la res-posta.

3 Quants euros cobra per nit treballada? Penses que s una quantitat suficient per a viure dignament?

4 Quin s lobjectiu del protagonista del fragment?

5 Amb qui sen va?

6 Com ha aconseguit Mabale els diners? Penses que s una manera adequada de fer-ho?

7 Creus que tenen prou diners per a viatjar fins a Eu-ropa? Com penses que hi arribaran?

8 Reflexiona i explica com es deu sentir el protago-nista lltima nit que est amb la famlia abans dini-ciar un viatge com el que es proposa fer. Tatreviri-es a fer el mateix? Per qu?

9 Coneixes alg que haja passat per aquesta situa-ci? Comenta el que en spies.

El meu salari era molt pobre, els guanys depenien de la quantitat i de la qualitat de les captures: si els exemplars eren grossos podem obtenir entre 2.000 i 3.000 francs, uns tres o cinc euros, per cada caixa, per el que ens tocava a cadascun era una mi-sria, shavia de dividir el total en tres parts iguals: un ter anava a les mans del ca-pit, que era lamo, un altre, per a pagar el manteniment de la barca, el combustible i les reparacions del motor, el ter restant es repartia entre els vint-i-quatre pescadors.Sempre vaig mantenir en secret el pla demigrar. Ni tan sols ho vaig dir a la meua via. Durant set mesos vaig anar guardant una part dels meus guanys en una vidri-ola de fusta negra que ocultava davall del llit. Si una nit guanyava cinc-cents francs, en donava a lvia quatre-cents i els altres cent els ficava per la ranura de la caixa. Quan vaig calcular que havia estalviat prou diners, vaig portar la vidriola a casa dun amic fuster, li vaig demanar que lobrira sense trencar-la, per que no mirara el que hi havia dins.Vaig tornar a casa amb la caixa amagada sota la camisa i la vaig tornar al seu lloc. A la nit, quan tot estava tranquil, em vaig tancar a la meua habitaci, vaig traure la vidriola i en vaig bolcar el contingut sobre el matals. Vaig anar comptant diners i collocant-nos en muntonets. No mhavia equivocat: all hi havia els 25.000 francs, uns vint-i-nou euros. Vaig crrer a avisar el meu amic Mabale, ell feia temps que te-nia els diners estalviats, havia treballat i tamb havia venut dues vaques del seu pare sense que ell ho sabera.La meua darrera nit, lvia ens va convocar a tots els nts, havia preparat un gran pat, el meu plat preferit, el mbaxal-o-Saloum, amb salsa de cacauets mlts, peix sec, carn, tomaques i espcies amb guarnici darrs. Jo no matrevia a intercanviar la mirada amb ella, sempre havia pensat que em llegia el pensament i em feia lestra-nya sensaci que coneixia els meus plans.

Bara ou Barzakh! Gemma Pasqual.

23

2 ComunicaciEls textos narratius

UNITAT 4

El text narratiu t per objectiu contar uns fets, reals o imaginaris, que han ocorregut a uns personatges en un temps i en un espai determinats. Hi ha textos narratius literaris (com la novella, les rondalles o els contes) i textos no literaris (com la notcia i la carta).

La notciaLa notcia s un relat breu i objectiu dun fet. Respon les sis preguntes segents: qu ha passat?, qui ho ha fet? (a qui ha passat?), quan?, on?, per qu? i com? En una notcia sidentifica el titular (destaca all ms important del fet), lentrada (resumix els fets) i el cos (es narren els fets duna manera detallada i ordenats segons la importncia que es vulga donar a cada aspecte).

La carta personalEn una carta narrem a un receptor (normalment un familiar o un amic) el que ens ha passat. En lestructura sidentifica el lloc i la data en qu sescriu, la salutaci, el cos, el comiat i la signatura. La salutaci i el comiat seran ms o menys formals se-gons el destinatari. Hui dia s molt ms usual el correu electrnic que no la carta.

Activitats1 Llig aquesta notcia breu i fes les activitats segents.

.

a) Identifica el titular i el cos de la notcia.

b) Intenta respondre les sis preguntes bsiques de la notcia.

2 Imagina que ets un dels estudiants que ha anat a la competici. Escriu una carta a una amiga teua en qu li contes lexperincia.

Revisa la carta que has escrit i identifica-hi la salutaci, el cos de la carta, el co-miat i la signatura.

Tin en compte

Una carta formal s la que ens adrea o la que adrecem a una instituci o persona que no coneixem.

Extret de Levante (18 abr. 2012).

El vehicle solar de lIES Cotes Baixes dAlcoi triomfa a MadridLEco-dimoni, un prototip dautombil solar dissenyat pels professors i els alumnes de lequip Eco-dimoni del departa-ment dautomoci de lIES Cotes Baixes dAlcoi, ha triomfat el passat cap de setmana al Madrid Ecocity, una competici ideada per a presentar vehicles ecolgics. Aquest autombil, que han construt entre els cicles formatius dAutomoci, Mecanitzat i Comer daquest institut, va quedar primer en la categoria de prototip solar i segon en la classificaci ab-soluta de prototips elctrics. Lalumnat dESO tamb hi ha participat amb el disseny de laspecte exterior. Imatge del prototip presentat per lIES Cotes Baixes, dAlcoi.

24

3 Llengua i societatLa variaci geogrficaLa variaci geogrfica o dialecte identifica les formes lingstiques particulars duna zona geogrfica; aix no s igual el valenci dElx que el de Xtiva o el de Morella, ara b, tots els valencianoparlants sentenen entre si sense problemes.

Activitats1 Tria lopci correcta.

La variaci geogrfica depn

a) de lpoca histrica en qu sha produt el text.

b) de la situaci comunicativa en qu es troben els parlants.

c) del nivell social o cultural dels parlants.

d) de la procedncia dels parlants.

2 Cada definici correspon a dues paraules. Relaciona-les.

Quines paraules susen a la teua comarca?

patata

rovell

dacsa

cuixot

Bolet de color rogenc molt apreciat i consumit.

Planta gramnia acabada en un plomall, la panotxa, que es consumix.

Cuixa del porc salada i assecada.

Tubercle comestible molt nutritiu.

crella

pans

pernil

esclata-sang

El fondo dElx.

UNITAT 4

25

4 GramticaEls pronoms

Activitats1 Escriu el pronom personal fort que correspon a cada

forma verbal.

condux vull agrem recitareu abraaves lligen

2 Reescriu les oracions de cada grup substituint els complements subratllats per algun dels pronoms proposats.

-les, -lo, l, m

Joan, encn el foc! Conta a mi un conte. Per favor, apaga lordinador! Vinga, pagueu les entrades!

la, m, els, ls

Quan preparars la maleta? Qui ha telefonat a mi? Pau fa els deures amb cura. Eixuga els coberts, per favor.

t, els, l, ens

Han cridat a nosaltres. Espere a tu o no? Qui prepara els entrepans? Has dut el videojoc?

es, et, n, -los

Compra un gelat a si mateix. Clara escriu molts contes. Portaran a casa a tu desprs? Esteve, bat els ous!

3 Canvia de lloc els pronoms febles que acompanyen aquestes perfrasis verbals. Vaig comprar-ne vint-i-cinc. He de contar-te un acudit graciosssim. Ens volen convidar a sopar. Haur dacabar-lo prompte. Li heu de demanar perd.

4 Transforma aquestes parelles doracions en una de sola fent servir pronoms relatius. Hem anat al recital de poesia. / El recital de poesia

es feia a la biblioteca pblica. Conec lautora del recull de canons populars. / El

recull qued finalista. Ha fet un bloc molt interessant. / El bloc s de litera-

tura dinfants i joves. El cap de setmana anirem a lexposici de fotogra-

fia. / Lexposici s gratuta. Els professors treballen contents. / Els professors

tenen vocaci.

Els pronoms substituxen un nom ja enunciat per tal devitar repeticions. Tamb poden substituir un sintagma o una oraci i les persones que intervenen en lacte comunicatiu.

Els pronoms personalsEls pronoms personals forts es referixen a les persones que intervenen en la comuni-caci: jo, tu, vost, vs, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vosts, ells, elles.Els pronoms personals febles substituxen els complements del verb. Sempre van acompanyant un verb, davant o darrere, i per aix presenten formes diferents (em dic, macoste, cridam, has de contar-me).

Els pronoms relatiusEls pronoms relatius enllacen dues oracions alhora que substituxen en la segona un element ja esmentat en la primera i que sanomena antecedent.

Vull llegir-me lltim llibre de Laura Gallego que un amic em va recomanar. antecedent pron. relatiu

Les formes dels pronoms relatius sn que, qu, qui, on, el qual, la qual, els quals, les quals, el que, la que, els que, les que.

26

5 OrtografiaLaccentuaci i la diresi

Activitats1 Posa accent grfic en les paraules que cal.

tatuatge frances boligraf avio quadern

cosi didactica music anell casa

Pequin compren arros iglu barnus

discorrer compraveu pastis telefon llagrima

Alcoi passejaven ana cafe cabas

2 Llig en veu alta aquestes paraules i accentua-les amb laccent (obert o tancat) que correspon.

perdua solid raco

correr tombola sumptuos

pure interes custodia

espes centim admes

carto aixo arros

congres generes allo

comic esferic monoton

3 Relaciona cada paraula amb la definici corresponent. Desprs, emparella-les lliurement i fes-hi oracions.

dna Animal mamfer. dona Relaci de parentiu. s Persona de sexe femen. es Extrem del bra. m Pronom feble. ma Possessiu ton, la meua. mn Part de lesquelet. mon Contrari de brut. nt Forma del verb donar. net Possessiu ton, el meu. s Forma del verb ser. os Planeta.

4 Posa diresi o accent en aquestes paraules.Agraiment, traduible, vei, unguent, cafeina, mecani-ca, Lluisa, ensaimada, cataleg, aiguera, creilla, raim, comu, diurn, epoca, pasques, bisturi.

LaccentuaciLaccent grfic es posa damunt de la sllaba tnica duna paraula en aquests casos. Les paraules agudes (amb lltima sllaba tnica) duen accent grfic quan acaben

en vocal, vocal + s, -en, -in: portugus, sof, etc. Les paraules planes (amb la penltima sllaba tnica) saccentuen quan no acaben

en vocal o en vocal + s, -en, -in: clcul, tmer, etc. Les paraules esdrixoles (amb lantepenltima sllaba tnica) saccentuen sempre:

sllaba, tnica.Laccent grfic pot ser obert ( )` o tancat ( ). La a sempre duu accent obert (mate-mtiques), la i i la u sempre el duen tancat (llat). La e i la o el duen tancat si sonen tancades (educaci, francs) i el duen obert si sonen obertes (tica, histria).Laccent diacrtic susa per a diferenciar dos mots iguals que tenen significats dife-rents: ms (quantitatiu) / mes (part de lany).

La diresiLa diresi t dos usos: Sescriu damunt de la u per a indicar que cal pronunciar-la en els grups ge, qe,

gi, qi: lingstica, aqeducte. Es posa per a indicar que les vocals i, u no formen diftong amb la vocal anterior

i que shi produx un hiat: Sussa, pec.

27

UNITAT 4

6 LiteraturaLa poesia visualEls poetes, enduts pel desig dinnovar, han introdut elements nous en les seues cre-acions. Hi ha vegades que intenten expressar un pensament o una emoci amb el menor nombre de paraules possible i usant recursos icnics.En un calligrama es disposa el text de manera que aquest suggerix el contingut del missatge.En un poema visual es combinen paraules, icones i objectes amb lobjectiu de crear significats nous.

wActivitats

1 Relaciona el text daquest calligrama amb la dispo-sici en qu hi ha collocades les paraules.

Joan Salvat-Papasseit

2 Explica quina idea transmet aquest poema visual. Amb quins recursos ho fa?

Joan Brossa

3 Observa aquest poema visual i fes les activitats que et proposem tot seguit.

Joan Brossa

a) Busca en el diccionari qu s una elegia.

b) Qu representa la imatge? Quines lletres hi fal-ten? Quin nom es forma amb aquestes lletres?

c) Explica la relaci que hi ha entre el ttol i la imatge.

Avaria

A B D F G I J K L MNOPQR STUVWX YZ

Elegia al Che

camde

sol-

pe

rle

srute

sa

mig

ues

-

unes

formigues

LES FORMIGUES

a Josep Lleonart

1 Lectura

28

Unitat 5 La crida salvatge

Comenta el text1 Qui s el protagonista de La crida salvatge? Aquest

gos s domstic o salvatge?

2 On vivia? On es trasllada? Digues quins detalls es destaquen de lespai on ocorren els fets.

3 Qu sn Curly i Spitz?

4 Qu li ocorre, a Curly?

5 Qu penses que aprn el protagonista amb aques-ta experincia?

6 Com es diu lnica persona que apareix en el fragment?

7 Llig la sinopsi de la novella i indica si el fragment pertany al plantejament, al nus o al desenlla de la histria. Raona la resposta.

Uns buscadors dor rapten Buck, un gos que ha nas-cut en una casa benestant, i lobliguen a arrossegar el seu trineu. Progressivament, sentir nixer linstint que el crida cap als llops, cap als seus germans salvatges.

8 La novella s damor, daventures o de terror? Jus-tifica la resposta.

El primer dia de Buck a la platja de Dyea va ser un malson. Lhavien arrancat bruscament del cor de la civilitzaci i lhavien llanat al cor dun mn primitiu. No era precisament una vida regalada ni amerada de sol, dedicada a gandulejar i a avorrir-se. Ac no hi havia ni pau, ni descans, ni un sol moment de seguretat. Tot era acci i confusi, i a cada mo-ment la vida estava en perill. Els homes i els gossos no eren homes i gossos de ciutat. Els uns i els altres eren salvatges que no coneixien cap ms llei que la del garrot i els ullals.Ell no havia vist mai que els gossos lluitaren com lluitaven aquells animals que sembla-ven llops, i la seua primera experincia li va servir de lli inoblidable. La vctima va ser Curly. Estaven acampats prop dun magatzem de troncs, i la gossa, afable com sempre, va acostar-se a un gos esquimal de la mida dun bon llop, b que ni la meitat de gros que ella. No va avisar gens, noms un salt avant, com un llamp, el xoc metllic de les dents, un salt arrere igualment rpid, i la cara de Curly va quedar esgarrada des de lull fins a la mandbula.Era la manera de lluitar dun llop, atacar i fugir; per encara no shavia acabat. Trenta o quaranta gossos esquimals van crrer cap all i van envoltar els combatents amb un cercle atent i silencis. Buck no comprenia aquella silenciosa concentraci ni lavidesa amb qu es llepaven les barres. Curly va escometre el seu contrincant, que va tornar a atacar-la i va saltar cap a un costat. El gos va parar la nova escomesa della amb el pit, duna manera curiosa que li va fer perdre lequilibri. Ja no es va redrear. Era el que els gossos esquimals espectadors esperaven. Van estrnyer-li el cercle, grunyint i grinyolant, i ella va quedar colgada, fent crits de dolor, sota la massa de cossos de pl eriat.Va ser tan sobtat, i tan inesperat, que va agafar Buck desprevingut. Veia que Spitz ensenya-va la seua llengua escarlata, que era la seua manera de riure; i veia que Franois, brandant una destral, feia bots enmig de la massa de gossos. No va tardar molt. Dos minuts desprs de la caiguda de Curly feia fugir lltim dels seus assaltants a colps de garrot. Per ella qued estesa, flccida i sense vida damunt la neu sanguinolenta i xafada, quasi literalment trossejada. A Buck lescena se li reprodu i el turment sovint en somnis.

Adaptat de La crida salvatge. Jack London.

Activitats

29

2 ComunicaciEls textos argumentatius

UNITAT 5

Els textos argumentatius defensen una idea (tesi) amb raons (arguments). Com que lemissor expressa les seues opinions hi predomina la funci expressiva. Lestructura daquest tipus de text t tres parts: Introducci, on es presenta la tesi que defensa. Argumentaci, s a dir, exposici ordenada dels arguments que defensen la tesi. Conclusi o reafirmaci de la tesi que sha argumentat.Els recursos lingstics que fan servir sn les marques de 1a persona en verbs i pronoms, ls de verbs de pensament (creure, pensar, opinar) i de connectors que ordenen i relacionen els arguments. Tamb s usual incloure-hi lxic valoratiu (magrada, s millor) i fer preguntes retriques que no busquen resposta, sin cri-dar latenci del lector.

1 Llig aquesta crtica cinematogrfica i fes les activitats segents.

a) Busca informaci i classifica les pellcules que sesmenten en el text segons que siguen de cincia ficci, daventures o histriques.

b) Quins aspectes positius destaca de la pellcula? Quins de negatius? c) Quina opini general en dna? d) Quines expressions valoratives hi apareixen? e) Quins connectors fa servir?

2 Seguint el model anterior, fes una crtica, positiva o negativa, de lltima pellcula que hages vist.

La primera pregunta que sorgix desprs de veure In-diana Jones i el regne de la calavera de cristall, lespe-rada quarta part de les aventures de larqueleg Indiana Jones, s si era necessria una pellcula que, vint anys desprs, no s ms que un afegit posts a una saga nascu-da abans de leclosi de lera digital. Els espectadors que durant els anys huitanta van mitificar les aventures del fams arqueleg el veuen ara convertit en una pardia que ms aviat sembla feta a remolc dels gustos dels nous pblics que ara gaudeixen amb Pirates del Carib o La mmia paradoxalment filles dIndiana Jones, per que tamb shan educat cinematogrficament amb Ma-trix i sota la influncia del cine dacci oriental.

s per aix que aquest Indiana Jones sexagenari no acaba de trobar el seu pblic ni entre els nostlgics ni en

les noves generacions, a les quals sembla que Spielberg ha volgut dirigir-se tamb amb aquest incomprensible gir envers all misteris i sobrenatural, amb aparicions extraterrestres ridcules i totalment allunyades a la recor-dada Encontres a la tercera fase, i que ms aviat con-vertixen la pellcula en una edici de luxe de Cuarto Milenio.

Sha de reconixer, tot i aix, que Spielberg s Spiel-berg en les coses dolentes i en les bones, i a la pellcula no se li pot negar la capacitat dentreteniment i el sentit de lespectacle que ha caracteritzat el cinema daquest Peter Pan de Hollywood. Per el director, desprs de vint anys i de films com La llista de Schindler o Mu-nich, hauria de ser conscient que, de vegades, val ms la pena deixar el passat arrere i provar de mirar avant.

Tin en compte

Tipus de connectors: Per a explicar: perqu, ja que,

per tant, s a dir, o siga, a causa de, de manera que, etc.

Per a ordenar: duna banda, de laltra, en primer lloc, a ms a ms, tamb, finalment, etc.

Per a contraposar idees: per contra, aix i tot, mentre, etc.

Per a concloure: en conclusi, per tot aix, aix doncs, finalment, etc.

Adaptat de .

Indiana Jones en Cuarto Milenio

30

3 Llengua i societatLa variaci socialLa variaci social identifica les diferncies en ls de la llengua que fan els parlants duna comunitat lingstica segons ledat, la professi, el nivell destudis o la classe social. Cada un daquests models sanomena sociolecte.El sociolecte culte sajusta a les normes de correcci de la llengua. El vulgar sallunya de la normativa.

Activitats1 Segons ledat canvien les expressions que usem. Com dirien els teus iaios aques-

tes expressions?

Flipars amb la moto nova dArnau.

No em ratlles amb totes aquestes coses.

Em pire, que ja s hora de sopar.

Quan vages a veure la pelli allucinars!

2 En quin sociolecte est escrit aquest fragment?

Urb Lozano. Genuna en Femen singular.

3 Reescriu el text anterior en laltre sociolecte que has estudiat.

Ei tia, quina sort! Ja em veia anant a casa a pota, tan cansada com estic. Supo-se que voldrs saber del dissabte Ha, ha, ha! Ai, el dissabteee! Quina canya, tia! Us quedareu out total, per s que Men vaig anar amb ell, tia. Que fort! El vaig veure tan cool, tan chic Aquell aire tan casual Ja saps que a mi normalment em va ms el rotllo glamour, per va ser un flash.

UNITAT 5

31

4 GramticaAdverbis, preposicions i conjuncions

Activitats1 Classifica els adverbis i les locucions adverbials

segents en la graella.

Un poc, all, bastant, baix, fil per randa, prop, aix, de cap a cap, de sobte, aleshores, cap ac, de valent, hui, al fons, a la babal, de pressa.

Lloc

Temps

Manera

Quantitat

2 Escriu una oraci negativa i una altra dubitativa. Encercla-hi els adverbis.

3 Forma adverbis de manera amb aquests adjectius.Rpid, tranquil, feli, prxim, interior, continu, obliga-tori, exclusiu, nic.

Rpid: rpidament.

4 En aquest fragment de La histria dun mig pollas-tre dEnric Valor falten les preposicions per, en, de, a, amb. Posa-les-hi.

5 Identifica les conjuncions daquestes oracions. Vols veure una pellcula o preferixes anar al teatre? Desprs que visitrem la casa-museu de Blasco

Ibez, anrem a la platja de la Malva-rosa. Va preparar-se a conscincia la marat i va quedar

de les primeres. Volia que lacompanyrem a cal dentista.

Els adverbis i les locucions adverbials indiquen circumstncies de lloc (on, ac, fora, darrere; a lesquerra, pertot arreu), temps (quan, ara, desps-ahir, sempre; dara en avant, de tant en tant), manera (b, pitjor, fcilment, cmodament; a corre-cuita, a les palpentes) o quantitat (quant, tan, molt, gens; de gom a gom, gens ni miqueta). Tamb poden expressar dubte (tal vegada, potser), afirmaci (s, tamb) i negaci (no, tampoc). Modifiquen un adjectiu, un verb o un altre adverbi.

Les preposicions tenen com a funci unir una paraula amb el seu complement (novella de cavalleries, el gat amb botes). Es dividixen en tones (a, amb, de, en, per; per a) i tniques (cap a, contra, davall, des de, durant, entre, fins, fins a, mal-grat, segons, sense, sobre, sota, vora).

Les conjuncions enllacen i relacionen paraules o les proposicions duna oraci composta. Nhi ha de coordinades (i, ni, o, per, s a dir, etc.) i de subordinades (que, perqu, quan, si, etc.).

Com tot arriba aquest mn, tamb arrib el mo-ment emocionant qu els nuvis es retiren la seua cambra nupcial. I la princesa, fent-se lnim i perqu li agradaven molt sempre els pollastres co-mena passar-li la m pel cabet i acariciar-lo, i, sobte, nota que, entremig les plomes, cap al tos, darrere la cresta, t un petit gra dur. Li lescorco-lla i veu sorpresa que s una cosa brillant. El mig pollastre, quietet dir res ni bellugar-se! I la prince-sa, que agafa compte all, i resulta ser un cap agulla, una agulleta or; i estira i estira, i va eixint aquesta del gracis i ben plantat cabet del mig pollas-tre. I quan acaba eixir tota, pom!, se sent un tro, i omple lestana una flamerada blavosa que res no cre-ma, i el mig pollastre es torna un prncep garridssim, que sinclina galanteria cortesana.

32

5 OrtografiaLapstrof i les contraccions. El guionetLapstrof assenyala la supressi de la vocal dels articles el, la, de la preposici de i dels pronoms febles davant o darrere del verb. Sapostrofa, en general, davant de mots comenats per vocal, precedida de h o no (lelegia, lhimne, dhivern, sacosta, mespanta, lhomenatjaran). Cal tindre en compte que tamb sapostrofa davant de les xifres i les sigles que comencen per vo-cal quan es lligen en veu alta: lIVAM, lFM. l11.No sapostrofa el nom de les lletres (la erra) ni davant de mots comenats per i, hi + vocal (el iogurt). A ms a ms, la forma la no sapostrofa davant dun nom o dun verb comenat per i, hi, u, hu tones (la igualtat).La contracci s la uni de les preposicions a, de, per i la partcula ca amb els arti-cles el, els: al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals.Si es pot apostrofar no es fa la contracci: pel setembre per per labril.El guionet susa en els numerals (vint-i-tres, noranta-sis; dos-cents, tres-cents) i en les paraules compostes quan el segon element comena per s, r o x: para-sol, penja-robes, escura-xemeneies.

Activitats1 Posa en singular aquests sintagmes i apostrofa els articles i els pronoms.

Sintagmes nominals Sintagmes verbals

els ungents les hores les escolesles aiges els esperits els hinds

els usa les amaga les eixugaels estudia els anulla les orienta

2 Fes el mateix que en lactivitat anterior per vs alerta amb les excepcions.Sintagmes nominals Sintagmes verbals

les intencions els iogurts les niquesles ndies els iugoslaus les humitats

les usa les ignora les unflales invita les imita les unix

3 Completa les expressions amb de o d.estudiant ESO pot iogurt calor estiuel cotxe Artur el so essa sonora gens aiguamolt espai cadell hiena ms 11

4 Corregix aquestes oracions. Estava contenta per els alumnes que havien aconseguit plaa a luniversitat. La protagonista de lhistria que ens va contar liaia tenia poders. El petit prncep s un de els meus llibres de aventures preferits. Per el cam de el bosc passejvem al estiu.

5 Escriu amb lletra aquestes quantitats: 28, 354, 69, 837, 47.

6 Forma paraules compostes unint dues simples daquestes. Totes duen guionet.

aigua

sol

para sang

penya

rosa

malva segatesclataxocsgira

sal

33

UNITAT 5

6 LiteraturaEl gnere narratiuCom ja saps, els textos literaris narratius conten uns fets, reals o imaginaris, que han ocorregut a uns personatges en un temps i en un espai determinats. Lestructura dels textos narratius t tres parts: plantejament (presentaci dels perso-natges, de lespai i del temps), nus (fet que desencadena un conflicte que els perso-natges intenten resoldre) i desenlla (resoluci del conflicte).Els personatges principals sn el protagonista i lantagonista (que se li oposa). Els altres personatges, que acompanyen i ajuden els principals, sanomenen secundaris.El narrador pot ser un dels personatges de la histria i la conta en 1a persona (narra-dor intern). Si no ho s, i per tant es troba fora de la histria, la conta en 3a persona (narrador extern).La histria t una ambientaci determinada en un temps i en un espai. Encara que no sexpliciten es poden identificar a travs de les descripcions i dels objectes que hi apareixen.

wActivitats1 Llig aquests textos i fes les activitats segents.

Text A Text B

Pasqual Alapont. Quin sidral de campament.

a) A quina part de la narraci pertany cada fragment: al plantejament, al nus o al desenlla? Raona la resposta.

b) Quin tipus de narrador t cada fragment? Demostra-ho amb exemples.

c) Quines indicacions de lespai apareixen en cada fragment?

d) Els fets ocorren en una poca actual, en el passat o en el futur? Raona-ho.

e) De qu creus que deu tractar cada histria?

damor daventures dinvestigaci de terror histrica de cincia ficci

f) A quin incident es deu referir el final del text A? Inventat una continuaci dunes deu lnies per a aquest fragment. Tingues en compte que hi has de mantindre els personatges, el tipus de narrador i lambientaci.

Tot ha comenat aquest mat, quan Roderic ens ha dut a la cala per a prendre el bany. El moni-tor ens ha portat dalt duna roca i, dun en un, ens hem llanat de cap a laigua. Un dels xics ha fet un salt mortal. Feia goig veurel girar enlaire amb tots els msculs en tensi com un fel. s lgic, s el tpic lle: arrogant, fort, va-lent, decidit. Abans que entrara dins laigua de cap ms recte que un llapis, ja nestava enamo-rada. Crec que ell tamb sha fixat en mi, per no li he pogut dir res perqu aleshores sha pro-dut lincident.

Estava clar que laigua no havia pogut erosionar aix la pedra, per-qu es trobava en un punt molt alt de la serra. Larqueleg local sen va assabentar i va anar a veure all. Els ulls no podien asse-gurar el que veien, per estava clar que era una gran os fssil. Era un gran os que pertanyia un gran dinosaure. La troballa podia tindre una importncia paleontolgica de primer ordre. Efectiva-ment, shi va presentar Jeroni Molt, catedrtic de paleontologia de la Universitat de Valncia, i va corroborar que, pel que es veia, semblava el fmur dun tiranosaure, espcie de qu mai no sha-via trobat cap resta a tot Europa. Si es confirmava, significaria el replantejament dalgunes teories del moviment de les masses continentals.

Joan Torr. El segon parads.

1 LecturaDrcula

34

Unitat 6

Comenta el text1 Qui participa en la conversa? Qu en sap de cada

un?

2 Respon aquestes qestions sobre Drcula. Don s?

En quina poca va viure?

Com era?

Com i per qu es va convertir en vampir?

Com aconseguix ms poder?

En algun moment queda desprotegit?

Quines capacitats t?

Quan s lliure?

On dorm?

Qu tem?

Sel pot matar? Com?

3 Quines altres obres coneixes sobre vampirs? En qu es diferencien aquests personatges de la des-cripci de Drcula que acabes de llegir?

Ara hem de descobrir on samaga el vampir que va mossegar Lucy. Hem de matar-lo va dir Van Helsing.Per qui s el nostre enemic, professor? va preguntar Arthur.El comte Drcula.Jonathan es va posar la m al coll. Encara hi duia la creueta de lhostalera. El professor, que sabia moltes coses sobre els vampirs, els les va explicar.El comte Drcula s un vampir i els vampirs no moren mai. Al contrari, la sang que xuplen als humans fa que es tornen ms joves i poderosos. No tenen ombra ni es reflectixen als es-pills, i tampoc no mengen. Poden entrar i eixir dels llocs tancats i hi veuen en la foscor. A ms saben qu pensen les seues vctimes.Per, qui era el comte Drcula abans de ser un vampir? va preguntar Jonathan.He parlat amb un amic meu, professor de la Universitat de Budapest, que sap moltes coses de la vida de Drcula va explicar Van Helsing. Es veu que era una prncep que va viure a Romania fa ms de 400 anys. Es va fer fams perqu va lluitar contra els turcs que van envair el pas. Era un home fort, valent i molt intelligent. Sembla que va fer tractes amb el diable, que li va donar poders especials, i es va convertir en vampir i va continuar enmig del silenci. T la fora de vint homes i s ms llest que ning. Pot prendre qualsevol forma: de llop, de rata penada, de gos. Fins i tot pot ser invisible. s capa dalterar el temps al voltant seu i fer apari-xer boira i tempestes. Ara b, Drcula no s lliure, no pot anar on vulga quan vulga.Per, tot aix sembla impossible! va dir Mina.Noms pot fer el que vulga quan t un tat amb terra del seu pas per descansar de nit, en un lloc on ning no el destorbe va dir Van Helsing. Tamb cal saber que Drcula perd els seus poders durant el dia i que hi ha coses que li fan por, com lall. Tamb la creu espanta els vampirs, i moren si sels clava una estaca al cor o sels talla el cap mentre dormen.

Drcula. Bram Stoker.

35

2 ComunicaciEls textos conversacionals

UNITAT 6

En els textos conversacionals parlen alternativament dues o ms persones. Qui emet i qui rep els missatges intercanvien contnuament els papers. En aquest tipus de text sn molt importants les referncies al context, els gestos i el to de veu.Hi ha dos tipus de converses.

Conversa espontnia Conversa formalUn dileg sorgix en un context improvisat. Lentrevista o el debat t una planificaci prvia i seguix un gui.Lxic colloquial o vulgar i imprecs. Lxic acurat i precs.Oracions simples i breus, amb una sintaxi poc elaborada. Oracions ms llargues i complexes. Les idees sovint es deixen inacabades. Sexpressen idees completes.Abundncia dexclamacions, interjeccions, onomatopeies. Poca presncia dexclamacions, interjeccions, onomatopeies.Presncia de locucions i frases fetes. Absncia de locucions i frases fetes.Informacions repetides o desordenades. Informaci ordenada.

Activitats1 Llig aquests dos textos literaris.

Text A

Adaptat de Joc de xiques. Francesc Campos.

Text B

Adaptat dEl ver del teatre. Rodolf Sirera.

Criat (Forant el seu inters): Voleu dir que, quan ac-tueu, no us produu sobre lescenari exactament el ma-teix que en la vida real?Gabriel (Guanyat definitivament per la conversa): s clar que no. Aix seria impossible. Si aix ho fera ning no em sentiria correctament, o b no arribaria a transmetre als altres els sentiments del personatge.Criat: Perdoneu la meua insistncia, per tot el que guarda relaci amb el teatre s un tema que mapassi-ona. Heu dit els sentiments dels personatges. Voleu dir aix, exactament, o potser us referiu als vostres propis sentiments, que en lactuaciGabriel (Tallant-lo): No, no. Sn els sentiments del personatge, s de veres, per en certa manera tamb sn els meus. (Torna a seure, sense deixar de parlar) Vull dir que quan hom actua, arriba un punt en qu no pot distingir on comena i acaba la ficci.Criat (Anhelant): Cal sentir, doncs, sincerament all que sexpressa damunt lescenari?Gabriel: Tu ho has dit: sexpressa all que se sent.

Sara: Alto! Alcia: Qu passa?!Sara: Els peus. Refregat els peus en lestora. Vull les

soles de les sabates ben netes.Snia: Entrem o no entrem?Alcia (A Sara): Les soles de les sabates?Sara: Ben netes les vull. No podem embrutar el pati.Alcia: Hosti, tu. Per si s la terrassa duna casa de

camp. Deu tindre ms merda que un pal de galliner.Sara: Daix res. Venim totes les setmanes ma mare i jo

a netejar-la. Est ben neta.Snia: Xe, va o no va?Alcia (A Snia): Esta tia que diu que no passem fins

que no em refregue les sabates en lestora!Snia: I qu et passa? Tens allrgia a lestora? Refrega-

te-les ja duna vegada! Jlia: Per si ens ha fet caminar fent equilibris per da-

munt de les pedres per a no embrutar-nos les sabatesSara (Resignant-se): Au, vinga, passeu.

A quin gnere literari pertanyen els textos? Quin dels dos representa una conversa espontnia? Quin, una de formal? Identi-

fican les caracterstiques. Recorda el dileg que has tingut amb algun company o companya aquest mat abans

dentrar a classe i prova de reproduir-lo per escrit com en un text teatral.

36

3 Llengua i societatLa variaci estilstica (I). El registre informalLa variaci estilstica s la que depn de la situaci de comunicaci. Segons aquesta, el parlant usar un registre o un altre.

El registre informalPresenta les caracterstiques de la conversa espontnia que has vist en lapartat de Comunicaci, ja que es produx en situacions de comunicaci poc formals, com ara un dileg amb la famlia o amb les amistats.En aquest context, que generalment s oral, es parla de temes generals i quotidians, per aix no hi apareix lxic especialitzat i tampoc no es t tant en compte la correc-ci de la llengua.

Activitats1 En quines daquestes situacions comunicatives usaries un registre informal? Rao-

na la resposta. Entrevista per a una revista cientfica. Felicitaci en una festa daniversari. Examen oral doposicions. Xat amb un company de classe. Petici dinformaci en un ajuntament. Quedada amb una amiga per a anar al cinema.

2 Digues dues situacions formals on hages dusar un llenguatge acurat i dues ms dinformal on el model de llengua puga ser menys acurat.

3 Llig aquesta conversa i identifica-hi les caracterstiques del registre informal.

Adaptat de Joan, el Cendrs. Carles Alberola i Roberto Garca.

4 s correcta lactuaci dlex, Mosca i Tatxa amb Joan? Raona la necessitat de respec-tar unes normes deducaci i de convivncia entre les persones que hi ha a linstitut.

lex (Para de llegir el cmic): Mestic avorrint.

Mosca: No tagrada el cmic?

lex: A s per a xiquets. (Colpeja Mosca amb el cmic).

Tatxa: Si almenys estiguera ac el Cendrs

Joan, corrent, apareix al pati i va cap al Bola, qui, des que ha arribat no ha fet una altra cosa que menjar.

lex (Tallant-li el pas): Ei, Cendrs, arribes tard.

Joan (A lex): s que la mare mha demanat unes coses Em pensava que arribava tard a lexamen!

lex: Per si ja lhem acabat!

Bola: Joan, sestan quedant amb tu.

lex: Bola, a s un assumpte entre el teu germ i jo.

Tatxa (Al Bola): No et claves on no et criden!

UNITAT 6

37

4 GramticaEl verb (I). Conjugacions i formes verbals

Activitats1 Copia el text en el quadern posant la forma verbal

conjugada que correspon en cada buit.

All on els arbres canten. Laura Gallego.

2 Quins verbs irregulars hi ha en el text?

El verb expressa lacci que realitza o que rep el nucli del subjecte. El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci. Nhi ha tres: en la primera, linfi-nitiu dels verbs acaba en -ar (parlar); en la segona, en -er o -re (tmer, batre); i en la tercera conjugaci, en -ir (patir, sentir).En una forma verbal identifiquem el lexema i les morfemes verbals (o desinncies). El lexema cont el significat del verb i lidentifiquem suprimint la terminaci de lin-finitiu: parl-ar, bat-re, sent-ir. Les desinncies aporten informaci diversa: La persona i el nombre gramatical: 1a persona, 2a o 3a; singular o plural. El temps verbal: el present (lacci coincidix amb el moment en qu es parla), el

passat (hi s anterior) i el futur (hi s posterior). El mode verbal: lindicatiu (presenta un fet real), el subjuntiu (expressa accions

possibles) i limperatiu (expressa ordres i instruccions).

Verbs regulars i irregularsEls verbs regulars seguixen el model dels verbs cantar, tmer, batre, patir i sentir. Si saps la conjugaci daquests verbs, sabrs conjugar-los quasi tots.Hi ha verbs irregulars que saparten de la conjugaci del verb model. Consulta la web www.anayadigital.com on trobars tots els verbs conjugats.

Robian tamb (anar, condicional) a la guerra. (ser, imperfet) jove i fort, i un guerrer destre, per li (mancar, imperfet) experincia. So-vint, des de la nit del solstici, Viana (tindre, plusquamperfet) malsons sobre brbars enormes i ferotges, peluts com bsties, que (matar, im-perfet) el seu pare en la batalla; altres vegades, el mort (ser, imperfet) el seu proms i, en algunes ocasions, tots dos (caure, imperfet). Per ara, a punt dacomiadar-se del duc, son pare, tot all li (semblar, imperfet) lluny, quasi irreal, tan impalpable com la boira que (alar-se, plus-quamperfet) des del rierol aquell mat. Els homes (anar, condicional) a la guerra, (lluitar-hi, condicional) i (tornar-ne, condicional) triom-fants. No (poder, imperfet) ser altrament; Vi-ana (aferrar-se, imperfet) a aquella esperana.

El duc Corven (inclinar-se, perfet) per besar el front de la seua filla.

(ser, imperatiu) forta, Viana (dir-li, perfet). (estar, present, 1a persona, singular) segur que (saber, futur, 2a persona, singular) tindre bona cura del castell. Si tot (anar, pre-sent, 3a persona, singular) b, (tornar, futur, 1a persona, plural) abans que (arribar, pre-sent, subjuntiu) la primavera.

Si tot (anar, present, 3a persona, singular) b! (repetir, perfet) Viana amb un xiuxiueig.

El duc (contemplar-la, perfet) un instant.

(tornar, futur, 1a persona, plural) (afir-mar, perfet). Tho (prometre, present, 1a per-sona, singular).

Viana (sospitar, imperfet) que un guerrer mai no (haver, condicional) de fer promeses daquella manera, per no li ho (dir, perfet). (limitar-se, perfet) a assentir sense dir ni un mot.

38

5 OrtografiaP, b, t, d, c, g. La b i la v

Activitats1 Completa les oracions amb loclusiva corresponent.

Ricar es fa un emboli entre el suman i el di-viden .

Latitu nor o latitu su? No compren per qu mheu aplica aques re-

crre . Esti far de viatjar pels mars del Cari . Alber s mol resisten al fre . Laire humi produx xi a la superfcie del mate-

rial metlli .

2 Troba en la sopa de lletres les paraules que corres-ponen a aquestes definicions i destria quines sn excepcions a les normes. Home que no sent.

sord.

El germ de la neboda. All que destorba. Persona dArbia. El contrari del dia. All que crema. Introducci al principi dun llibre. Estat del qui est sol. Que flux, que no s dens. Estat de la matria que no s slid ni gass.

J B R O T S E D

F A L T I N M U

D R O S D X T

T A Z H I J N I

O R D I U Q I L

B S F Z L L O

E F C O F Z F S

N V G E L O R P

3 Completa els buits amb b o v. La rosada fa rillar la gespa. Lhiern haia acaat. Els trealladors an secundar la aga dahir. Ploia des de primera hora de la esprada. La coa estaa plena de reolts i aencs. Els ous, les aques i les cares tenen anyes.

4 Tria la paraula amb qu sha de completar cada oraci.beure / veure Des dac no puc el paisatge.botar / votar Li agrada molt alt.bull / vull Abaixa el foc, que laigua ja .bola / vola El pardalet sobre la teulada.

P, b, t, d, c, gQuan les consonants oclusives (p, b; t, d; c, g) es troben a final de paraula confonen el seu so: cap i rab sonen amb /p/ final; acabat i rpid, amb /t/; i cmic i llarg, amb /k/. Aplica-rem aquestes normes per a saber quan sha descriure cada lletra. Darrere de vocal tnica sescriu p, t o c: arrap, forat, amic. Tindrem en compte aquestes excepcions: les paraules acabades en -etud (quietud), -itud

(gratitud) i -gog (pedagog); i altres paraules com tub, cub, aljub, fred, sud, fluid, mag, etc. Darrere duna vocal tona o de consonant sescriu la mateixa lletra que apareix en una

paraula derivada: serp serpeta, verb verbal; profund profunda, cant cantar; blanc blanca, amarg amarga.

Hi ha algunes excepcions com crrec, mnec, esprrec, arbic, fstic, etc.

La b i la vLa b sescriu davant de r, l (moble, zebra) i darrere de m (ambient) i quan alterna amb p en paraules de la mateixa famlia (cap cabut).La v sescriu davant de n (canviar), en el verb haver, en limperfet dindicatiu (recita-va) i quan alterna amb u en paraules de la mateixa famlia (jueu jueva).

39

UNITAT 6

6 LiteraturaNarrativa de tradici oral: llegendes i rondalles

Activitats1 Llig aquesta narraci i fes les activitats segents.

Lany tururany Narrativa oral al poble de Picanya. Empar Martnez Rics.

a) Identifica la frmula dinici i la de tancament de la narraci. En saps daltres? Quines?

b) Quines expressions populars hi apareixen?

c) El narrador s extern o intern?

d) Quines caracterstiques del carcter de la velleta pots deduir? La descriu fsica-ment?

e) On i quan se situen els fets?

f) La narraci anterior s una llegenda o una rondalla?

Les rondalles i les llegendes sn relats orals de carcter annim que es transmeten de generaci en generaci. Ats el seu carcter oral presenten uns elements caracterstics: Frmules fixes dinici i dacabament del relat i repetici dexpressions que afavori-

xen la memoritzaci. s dun registre colloquial amb frases fetes, comparacions i exclamacions, ono-

matopeies, embarbussaments i expressions populars. Crides al lector per a mantindre la seua atenci. Personatges poc descrits i plans, s a dir, que no varien al llarg del relat. Narrador sempre extern i omniscient. La llegenda s una narraci situada en un temps passat i en un espai concret que

sorgix a partir dun fet histric real al qual la imaginaci popular ha anat incor-porant elements meravellosos. Han esdevingut llegendaris molts personatges i fets histrics, com ara el rei Jaume I.

La rondalla, en canvi, se situa en un temps passat i en un espai indeterminat. Par-tix dun fet imaginari (que pot contindre elements reals) i sol tindre una intenci allionadora.

Una velleta mol