REF CADASTRAL. 4214802DD4841S0001RM

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

CODI. AC424NOM. El Pescador

ADREÇA. Av. Jaume I, 48CODI POSTAL. 07159

S’hauran de conservar les característiques pròpies de l’element en quant a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les pròpies de l’element en general pel que fa a façanes i interiors.

1 LOCALITZACIÓ

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaBé d'interès industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBé d'interès paisatgístic i ambiental

Bén o lloc etnològicConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

3

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

POLÍGON. PARCEL·LA.

AC424El PescadorArquitectura civil privada1938Protecció. Parcial

COORDENADES UTM. 31S 444181.28m E 4381249.23m N

AUTORIA. IndeterminadaCRONOLOGIA. 1938

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Arquitectura tradicional

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Conjunt de dues cases unifamiliars de tipologia tradicional i que actualment conformen conjuntament el restaurant “El Pescador”, al nucli urbà de Sant Elm. Les dues cases es troben en primera línia de mar i s'adossen per un dels seus costats configurant un volum rectangular adaptat a la parcel·la i corresponent a un dels darrers exemples d'arquitectura tradicional a Sant Elm, tipologia que marcà el nucli de població des del segle XIX

Les dues cases presenten una planimetria similar amb una planta rectangular i dues plantes amb teulada de dos vessants segons la cantonada i paraments realitzats amb paredat en verd referits amb calç a la façana principal. Davant la façana principal localitzam una porxada a l'antiga carrera que es troba en un cas com porxada de teula àrab sustentada per pilars de fusta i a l'altre cas ja es troba edificada una porxada planta en forma de terrat del primer pis. Les obertures de tipologia rectangular es presenten segons dos o tres eixos verticals, característics d'aquesta tipologia d'arquitectura i amb persianes mallorquines verdes. Un element singular que conserven els dos habitatges és la cornisa amb volada de bigues de fusta ornamentades. La construcció que es localitza més a l'extrem oest, presenta una façana lateral molt modificada amb un folre de pedra enqueixelada i dues obertures amb arc escarser a la planta baixa.

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4

www.elements-arq.com

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

CLASSIFICACIÓ DEL SÒLUrbàUrbanitzableSòl rústic

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

AC424El PescadorArquitectura civil privada1938Protecció. Parcial

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.·ALZINA OLIVER, M.(2011). 300 Anys de La Racó. S'Arracó - Andratx. Premi Pere Ferrer d'Investigació 2008. Col. Arbre de Mar, nº 36. Documenta Balear Ed. Palma

HISTÒRIA.

Encara que el nucli de població de Sant Elm el tenim documentat des del segle XIII, i principalment des de l'any 1303 quan en Jaume II manà construir "una població d'unes 30 cases fetes amb gruixades parets", no es pot xerrar d'un poble fins al segle XIX. És en aquesta època quan comença a existir un petit poblet de pescadors envers el Mollet, i ja serà a principis del s. XX quan s'inicien la construcció de les cases d'estiueig que es desenvolupà gràcies a la millora econòmica del municipi motivada per la petita industrialització, l'activitat marina i les divises que arribaven des dels familiars emigrants principalment a França, però també a Cuba i altres indrets del continent americà. Però el gran creixement urbà de Sant Elm es dugué a terme des de la dècada dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat, gràcies al boom turístic.

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DIRECTRIUS D'INTERVENIÓ6

www.elements-arq.com

PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

INTERVENCIONS PREFERENTS.Aquelles obres dirigides a mantenir la volumetria de l'edificació així com la integritat de tots aquells elements que confereixen a la construcció el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (en especial, els ràfecs, cornises, porxos, terrasses, escales, baranes, elements decoratius, fumerals, etc). Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de la construcció, en irregular estat de conservació. Conservar l'aspecte i composició general de les façanes principalment pel que fa a la tècnica, materials, coloració, ornamentacions i textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits i dels seus elements originals característics amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element (en especial, llindes, ampits, fioles, fusteries, etc). Possibilitar l'obertura dels buits de façana que es troben parcialment tapiats a l'actualitat, respectant el seu traçat amb les seves dimensions i proporcions originals. Substitució d'elements dissonants afegits en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'edificació (en especial, conductes i fumerals de xapa galvanitzada, dipòsits de fibrociment, canals de plàstic i fibrociment per a la recollida d'aigües pluvials, tendals, etc). Integrar els rètols comercials en els paraments on s'ubiquen de forma que es redueixi el màxim el seu impacte visual. Reubicació d'elements dissonants per tal de reduir el màxim el seu impacte visual i no siguin visibles des de l'espai públic i la mar (instal·lacions vàries, antenes i parabòliques, parallamps, unitats exteriors d'aire condicionat, etc). Retirada de cablejat i d'altres instal·lacions que transcorren per les façanes. Integrar l'armari de serveis i subministres mitjançant un tractament similar al del parament on s’ubica de forma que es redueixi el màxim el seu impacte visual. No s'ha pogut visitar l'interior d'aquest immoble per la qual cosa es proposa que qualsevol intervenció a realitzar en aquesta construcció quedi supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

ENTORN DE PROTECCIÓ.L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

DOMINI PÚBLIC MARÍTIMO-TERRESTRE.La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les instal·lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d’acord amb el què s’especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d’acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d’obertures i d’interiors d’acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l’exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L’autorització d’aquestes intervencions requeriran d’un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir els criteris adients per a cada tipus d’actuació plantejada. No es permet la col·locació de publicitat, cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

AC424El PescadorArquitectura civil privada1938Protecció. Parcial

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7

www.elements-arq.com

ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Parcial

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

OBSERVACIONS.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.Els usos en la zona de servitud de protecció s’ajustaran al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la Llei de Costes, havent d’estar els usos permesos en aquesta zona, amb l’autorització de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el què es determina en els articles 48.1 i 49 del Reial Decret 1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de Costes.

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

AC424El PescadorArquitectura civil privada1938Protecció. Parcial

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10

www.elements-arq.com

PÀGINA 5 de 6

AC424El PescadorArquitectura civil privada1938Protecció. Parcial

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11

www.elements-arq.com

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6

AC424El PescadorArquitectura civil privada1938Protecció. Parcial