Activitats de tutoria per a mestres pdf

Activitats de tutoria per a MESTRES

CEIP PUIG D’EN VALLS

Activitats de TUTORIA per a mestres

2 CEIP PUIG D’EN VALLS




Coordinadora del projecte: Elena García Morell.

© del text: Equip de Mestres del CEIP Puig d’en Valls © de les il·lustracions: Antoni Marí Marí, “Tirurit”

Per a qualsevol dubte, suggeriment, recomanacions, etc. no dubteu en posar-se en contacte amb nosaltres:

• e-mail: [email protected] • pàgina web: http://www.cppuigdenvalls.com/

El CEIP Puig d’en Valls ha estat guardonat amb el segon premi nacional del MEC “Buenas prácticas de convivencia 2008” i també amb el segon premi nacional “Marta Mata 2010” gràcies a la bona feina de tota la comunitat educativa.



Sumari Pàgina 1.- PRESENTACIÓ............................................ 5

2.- ACTIVITATS DE

TUTORIA PER A MESTRES......................7

�� GESTIÓ D’AULA.............................................. 8 �� REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT

AMB ELS CICLES.......................................... 36 �� COORDINACIÓ AMB ELS

SERVEIS EXTERNS........................................48

�� MILLORAM EL COMPORTAMENT..............58 �� TREBALLAR AMB ALUMNES

DESMOTIVATS.............................................. 80

�� PREVENCIÓ DE CONFLICTES: DINÀMIQUES DE GRUP................................96

�� RELACIONS ENTRE IGUALS .................... 118 �� LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES ...... 140

3.- BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ...........159 4.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA ............166



1.- PRESENTACIÓ

Aquest és el tercer recull d’activitats que feim des de la nostra escola, el CEIP Puig d’en Valls situat al municipi de Santa Eulària des Riu (Eivissa). Amb aquest exemplar volem seguir amb la línia dels altres dos quaderns d’activitats de tutoria per a l’escola i de tutoria al pati.

L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un

document àgil per als mestres, tant del nostre centre com de qualsevol altre, donant-los idees, reforçant les que ja posen en pràctica; en definitiva, animar-los a seguir en aquesta tasca tan bonica com és treballar amb nens.

La nostra metodologia es caracteritza per la seva

flexibilitat, adaptant-se a les necessitats dels alumnes perquè aquests prenguin un paper actiu i participatiu. Volem expressar el nostre desig de centrar-nos en les necessitats dels nostres alumnes, ja que són ells els que ens marquen la línia que hem de seguir a les nostres classes.

Aquest projecte és el resultat d’un treball d’investigació i

adaptació de diferents referències bibliogràfiques, i la seva traducció al català per poder-les emprar a les escoles que tenen com a llengua vehicular el català, així com activitats d’elaboració pròpia.

Donam una importància rellevant al primer punt del llibre: la

gestió d’aula. Pensam que és molt important fer una bona gestió d’aula, consensuada si pot ser per tot el claustre. D’aquesta manera serà més efectiva.



Al llarg del llibre trobarem una sèrie de sigles, les quals explicam en el quadre-resum següent per facilitar-ne la comprensió.

SIGLA SIGNIFICAT

PT Mestre especialista en Pedagogia Terapèutica

AL Mestre especialista en Audició i Llenguatge

AD Mestre especialista en Atenció a la Diversitat

NESE Necessitats Educatives de Suport Educatiu

NEE Alumnes amb Necessitats Educatives Especials

DA Alumnes amb Dificultats d’Aprenentatge

HP Alumnes amb Història Personal

IT Alumnes d’Incorporació Tardana

AC Adaptació Curricular

NCC Nivell de Competència Curricular

TDAH Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat

SA Síndrome d’Asperger

TEA Trastorn de l’Espectre Autista

CCP Comissió de Coordinació Pedagògica

PAD Pla d’Atenció a la Diversitat

PAT Pla d’Acció Tutorial

EOEP Equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica

USMIJ Unitat de Salut Mental Infantojuvenil

SPM Servei de Protecció de Menors

PAIRE Programa d’Acollida, Integració i Reforç Educatiu

ESADI – SEM

Equip de Suport Atenció a la Diversitat i Interculturalitat – Servei Educatiu de Mediació

IM Intel·ligències múltiples



2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A MESTRES Els grans blocs que treballarem en aquest llibre seran els següents:

� Gestió d’aula � Reunions de l’Equip de Suport amb els cicles. � Coordinació amb els serveis externs. � Milloram el comportament. � Treballar amb alumnes desmotivats. � Prevenció de conflictes: dinàmiques de grup. � Relacions entre iguals. � Les intel·ligències múltiples.

GESTIÓ D’AULA

Activitats per a la... GESTIÓ D’AULA

Pensam que, en la societat actual, cada vegada té menys sentit la visió dels mestres com a transmissors de tota la informació i va guanyant camí aquell mestre que entrena en competències cognitives i socioemocionals, que facilita un aprenentatge autònom en els seus alumnes al llarg de la vida, formant persones amb capacitat d’aprendre sempre.

És molt important crear un bon clima de classe. Les

condicions ambientals de l’aula permeten crear unes relacions personals acollidores i un clima afavoridor de treball necessaris perquè hi hagi un bon aprenentatge. Algunes mesures que poden contribuir a afavorir aquest clima de classe adequat són: establir límits la primera setmana del curs i mantenir-los durant el curs, mantenir una relació de confiança amb l’alumnat, conèixer els rols de l’alumnat i afavorir la convivència.

Algunes d’aquestes idees les hem extret de les ponències exposades al Congrés sobre Convivència Escolar i participació de l’entorn educatiu celebrat a Mallorca el mes d’octubre de 2010.

GESTIÓ D’AULA


Activitat Edat Annex

1 PREPARAR EL PRIMER DIA DE CLASSE

3-12 Sí

2 NORMES DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí

3 ORGANITZACIÓ DEL FUNCIONAMENT DE L’AULA

3-12 No

4 CARNET DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí

5 BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA 3-12 No

4 HORARI VISUAL 3-12 Sí

5 FER UN RECORREGUT 3-12 Sí

6 PROCEDIMENT PER DEMANAR SILENCI

3-12 Sí

7 TAULA DE COMPORTAMENT 3-12 Sí

8 ROLS DELS ALUMNES 3-12 Sí

9 AUTOAVALUACIÓ 3-12 Sí

10 ACTIVITATS PER REFLEXIONAR

3-12 No

11 ROLS DELS MESTRES A LES REUNIONS

3-12 No

Activitats per a la millora de la GESTIÓ D’AULA

12 ROLS DELS MESTRES AMB ELS ALUMNES

3-12 No

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 1 TÍTOL: PREPARAR EL PRIMER DIA DE CLASSE

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de les activitats proposades que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és que el primer dia de classe els alumnes se sentin benvinguts al centre i a l’aula. COM HO FAREM?: És important que el primer dia de classe els mestres ho tenguem tot preparat, sense deixar res a la improvisació. Es tracta de crear un bon clima de classe i hem de començar fent una bona benvinguda als nostres alumnes. Recomanam anar a buscar-los al lloc on es faci la fila i acompanyar-los a l’aula. Una vegada allí, saludarem un a un tots els nostres alumnes desitjant-los un bon dia. Una altra activitat que ens pot ajudar per a aquest primer dia és fer una targeta amb preguntes com per exemple:

EL PRIMER DIA DE CLASSE ■Tenc la feina preparada? ■Tenc la classe preparada? ■Com distribuiré els alumnes? ■Els he rebut a la fila, al passadís…? ■Conec si hi ha alumnes NESE o amb dificultats? ■He vist els seus expedients? Etc.

GESTIÓ D’AULA


Després de repassar aquestes anotacions, podem fer que els alumnes completin una fitxa personal amb les seves dades. Inclourem una plantilla en l’annex com a model. Aquesta fitxa ens servirà per conèixer els nostres alumnes (si són nous) o per actualitzar les seves dades davant possibles canvis (de telèfon, de domicili, etc.)

NOM I LLINATGES: DATA DE NAIXEMENT: LLOC DE NAIXEMENT : ADREÇA : TELÈFON DE CONTACTE : DADES D’INTERÈS (al·lèrgies, medicació, etc.) :

ADAPTACIONS:

FOTO

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 2 TÍTOL: NORMES DE CONVIVÈNCIA A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Cartolina, paper, colors i plantilla de les normes de convivència proposades que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és preparar les normes de convivència entre tots. COM HO FAREM?: És convenient establir límits durant la primera setmana del curs i, molt important, mantenir-les. Però encara que elaborem les normes que conformen les rutines necessàries, més freqüents i significatives de l'aula, es deixarà sempre un procés obert al llarg del curs per revisar aquestes normes i anar introduint-ne d'altres que es considerin necessàries per alguna raó. Per dur a terme aquest objectiu, necessitarem disposar de normes efectives amb les consignes següents:

■ Establir amb el grup classe quines conductes són acceptables i quines no durant les primeres setmanes. ■ Les normes han de ser clares, realistes, acceptables i funcionals. ■ Es faran entre tots (tutor i alumnes). Farem un màxim de cinc normes però ben consensuades per tots. Així, seran poques però necessàries. ■ Molt important: escriure-les en POSITIU.

GESTIÓ D’AULA


Ex: En compte de “No parlar”, podem escriure: “Hem de parlar fluix”. ■Seran coses reals i raonables per a cada classe en concret: problemes i preocupacions que hi hagi a l’aula. Ex: Si a una classe es respecta el torn de paraula, aquesta norma no la inclourem al nostre pla. ■ Les normes han de ser poques, clares, conegudes per tots i fàcils de complir.

Exemple:

- Consensuar entre tota la classe els privilegis que es tindran si es compleixen les normes i les conseqüències de no cumplir-les.

ADAPTACIONS: - A l’annex també incloem unes normes generals per a tots els alumnes, separades en Educació Infantil i Primària. Aquestes es poden utilitzar per introduir el tema de les normes a l’escola: llegir-les en classe, fer un petit debat de cadascuna d’elles i pensar quines són les que volen posar per a la seva classe.

NORMES - Ser puntuals - Fer els deures - Respectar el torn - Respectar els companys - Treballar en silenci

QUÈ PASSARÀ SI ES COMPLEIXEN… - Fer la tutoria al pati una vegada al mes -

QUÈ PASSARÀ SI NO ES COMPLEIXEN… - Es quedaran sense una sortida -

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 3 TÍTOL: ORGANITZACIÓ DEL FUNCIONAMENT DE L’AULA


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és organitzar el funcionament de l’aula.

COM HO FAREM?:

Perquè una aula funcioni correctament és necessària una bona organització, en la qual és important:

- Partir de les pròpies fortaleses i seguretats. - Treballar:

o Hàbits, clima de l’aula, rutines, espai, temps, material, control, vigilància, etc.

- Treballar diàriament: o Missatges de valoració cap a l’esforç i la

feina ben feta. Dedicar més temps al reforç positiu i menys a les recriminacions.

o Currículum funcional

GESTIÓ D’AULA


o Metodologia variada i motivadora A continuació mostrarem una taula comparativa de

situacions que es donen diàriament a l’aula i que pensam que es poden millorar.

ES POT MILLORAR VOLEM…

El mestre o la mestra comença la classe directament.

Hi ha un contacte entre alumne-mestre: se saluden, es conten alguna cosa, etc.

Mostra poc interès pels seus alumnes. Contacte poc natural.

Genera una relació humana i bon ambient.

Mostra poc interès per les respostes dels alumnes o les seves vivències.

Interès pel que diu l’alumne. Aprofita per guiar la conversa.

Fa preguntes poc adequades als alumnes.

Deixam que els alumnes ens contin allò que volen contar.

La mestra acaba la frase que ha començat l’alumne.

L’alumne respon al seu ritme. La mestra deixa que acabi les frases.

La mestra es mostra impacient. La mestra es mostra pacient i respecta l’alumne.

No hi ha interès en el que diu l’alumne ni com ho diu.

La mestra escolta l’alumne.

Seria bo consensuar entre l’Equip de Cicle aspectes organitzatius com: la correcció de treballs i exàmens, el material que es pot utilitzar a l’aula (corrector líquid, colors de bolígrafs, etc.). Un altre aspecte seria introduir elements d’avaluació diversificats, que van des del treball individual al col·lectiu (quaderns de classe, treballs en grup, treball diari a l’aula i a classe, observació, comportament, projectes, exposicions, llibres llegits, etc.). ADAPTACIONS:

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 4 TÍTOL: CARNET DE CONVIVÈNCIA


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla dels carnets per a E.I i E.P que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és crear un document comú per a tots el centre per a millorar la convivència tant a l’aula, com al pati. COM HO FAREM?: Una de les eines més eficaces que des del curs 2007-08 apliquem és el carnet de convivència. Una acció preventiva i d'intervenció. És una forma d'avaluar la convivència al nostre centre. Es perden punts per no complir les normes i es recuperen per fer-ho en terminis de temps breus. Primer es van marcant creus a la part de darrera del carnet (segons si diuen “paraulotes”, si es barallen, si no compleixen les normes, etc). Per cada quatre creus, es perd un punt de la part de davant del carnet. A E.I. el carnet té dibuixos per facilitar la seva comprensió. Els carnets els poden utilitzar tots els mestres de l’escola (tutors i especialistes).

ADAPTACIONS: - Els alumnes que no tenen creus al carnet, podran obtenir un diploma d’or a la festa de la convivència. Aquells alumnes que hagin recuperat les creus del carnet, podran tenir un diploma de plata.

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 5 TÍTOL: BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA


QUÈ NECESSITAM?: Una bústia de convivència. Es pot comprar o fer amb una capsa de cartró. OBJECTIU: L’objectiu és tenir un espai on els alumnes puguin escriure suggeriments, propostes de millora, etc.

COM HO FAREM?: La bústia de Convivència és un mitjà més per afavorir la convivència al centre. Es tracta d’una eina més per a buscar mediadors de possibles conflictes. Mitjançant aquesta bústia, els alumnes poden fer recomanacions o poden exposar sentiments que, de vegades, no s’atreveixen a dir a ningú. Pensam que si algun alumne se sent assetjat, és un bon sistema per a comunicar-ho sense haver de fer-ho davant dels companys o directament amb el mestre. La Cap d’estudis s’encarregarà de revisar periòdicament els missatges que els alumnes van posant. ADAPTACIONS:

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 6 TÍTOL: HORARI VISUAL


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla de l’horari visual que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és facilitar l’organització de l’horari escolar per a alumnes que presenten dificultats en aquest aspecte. COM HO FAREM?:

Elaborarem l’horari de la classe amb imatges. D’aquesta manera, als alumnes que presenten dificultats per a organitzar el seu temps els resultarà més fàcil estructurar la jornada escolar. Amb els horaris visuals els alumnes podran anticipar esdeveniments que es puguin sortir de la rutina (una sortida, una xerrada, etc.) per evitar-los estats d’ansietat. En aquestos casos extrems podem posar com a exemple els alumnes amb TEA o SA.

Plastificarem les imatges que corresponen a cada assignatura i als temps de pati, esmorzar, etc. Quan els alumnes entren a classe, hi haurà uns encarregats de fer l’horari del dia. Si hi ha a l’aula algun alumne TEA o SA, serà ell l’encarregat de fer-lo cada dia amb l’ajuda d’un company. Es col·loquen totes les imatges (amb velcro, per exemple) una baix de l’altra. Quan ha passat una hora i s’ha acabat la classe, l’alumne anirà a l’horari visual i li donarà la volta a la imatge per a representar que ha finalitzat

GESTIÓ D’AULA


aquesta assignatura. D’aquesta manera els alumnes veuen quantes hores els queden per anar a casa. Exemple: Horari a les 9,00 h: Horari abans de

sortir al pati:

ADAPTACIONS:

ASSEMBLEA

FER UNA FITXA

PATI PATI

RACONS RACONS

ANAR A CASA ANAR A CASA

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 7 TÍTOL: FER UN RECORREGUT


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla del recorregut proposat que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és implicar tot el grup classe en la consecució d’un objectiu comú. Es tracta de fer cohesió de grup. COM HO FAREM?:

Es tracta d’anar avançant d’un punt a un altre en un recorregut fictici. El recorregut és per a tota la classe i hi haurà unes normes :

- Es podrà avançar quan es compleixen una sèrie de coses pactades entre tots. - Mai no es pot retrocedir.

Al nostre centre (CEIP Puig d’en Valls) cada curs tenim un monogràfic amb el qual relacionam tots els esdeveniments que tenim al llarg del curs escolar: dia de la pau, carnestoltes, dia del llibre, festes del poble, etc. Aprofitant el monogràfic, el recorregut hi podria estar relacionat.

GESTIÓ D’AULA


Exemple: la mar.

Es poden posar lletres d’un punt a un altre, i també posar més punts depenent del recorregut que es vulgui fer. Les fletxes aniran posant-se a mesura que els alumnes vagin aconseguint l’objectiu comú.

ADAPTACIONS:

ES POT AVANÇAR QUAN TOTS: - Hem fet els deures - Hem respectat els companys - - JA HEM ARRIBAT! - Premi: Anar a l’aula d’informàtica a l’hora de tutoria.

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 8 TÍTOL: PROCEDIMENT PER DEMANAR SILENCI


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de les activitats proposades que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és fer que tots els mestres del centre tenguin el mateix procediment per demanar silenci a l’aula. COM HO FAREM?:

És molt important que els alumnes estiguin en silenci a l’hora que el mestre ha de començar una explicació. Resulta convenient que el docent estigui segur que els seus alumnes l’estan escoltant i estan en silenci per poder començar a parlar. De vegades ens resulta molt complicat “fer callar” els nostres alumnes, sobretot en determinades ocasions: quan tornen del pati, en un canvi de classe, en un canvi d’assignatura en la que canviam de mestre, quan entra alguna persona externa a l’aula, etc. Pensam que si tots els mestres del centre tenguessin el mateix procediment per demanar silenci seria més efectiu ja que tots els alumnes ho relacionarien de seguida amb el que vol el mestre: silenci.

En aquest apartat la nostra proposta és fer una mà oberta aferrada a un pal. Es podria consensuar per a tot el centre i així els alumnes ho associarien amb qualsevol mestre que entri a l’aula. Cada dit de la mà representa un verb que els ensenyarem a principi de curs: paro, miro, penso, callo, atenc.

GESTIÓ D’AULA


Exemple:

Par, mir, pens, call, atenc

ADAPTACIONS: - En Educació Infantil hi ha algunes cançons amb aquest propòsit, igual que a l’assignatura d’anglès que també hi trobem cançons. - L’activitat del “Gat copió” (Programa Decideix. Manuel Segura) també busca aquesta finalitat. - El joc de les estàtues és una altra activitat en la qual els nostres alumnes es converteixen en estàtues quan escolten aquesta paraula.

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 9 TÍTOL: TAULA DE COMPORTAMENT


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de les activitats proposades que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és dur un registre del comportament de la classe de manera visual i pública per a tots. COM HO FAREM?: Es tracta de fer un registre del comportament dels alumnes de manera individual, però per a tot el grup. Es posarà un mural, seguint l’exemple que posarem a continuació, perquè tot el grup classe pugui seguir l’evolució del comportament de tota la classe. Igual que en l’activitat del recorregut, també es podria fer un seguiment del comportament utilitzant imatges relacionades amb el monogràfic. Exemple: si el monogràfic és la mar, podríem seguir les consignes següents:

- Si l’alumne es porta bé: posarem una foto o un dibuix de la mar en calma.

- Si l’alumne pot millorar el seu comportament: posarem una foto o un dibuix de la mar amb una mica de maror.

- Si l’alumne ha de canviar el seu comportament: posarem una foto o un dibuix de la mar amb molta maror.

GESTIÓ D’AULA


Exemple:

: BÉ : ES POT MILLORAR

: S’HA DE CANVIAR

ADAPTACIONS: - Es poden utilitzar imatges amb cares com en l’exemple anterior. (Aquestes imatges estan explicades a l’annex en una altra activitat d’aquest llibre).

COMPORTAMENT DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

JOAN

CARME

LARA

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 10 TÍTOL: ROLS DELS ALUMNES


QUÈ NECESSITAM?: Els documents que hi ha a l’annex. El dibuix que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer els nostre alumnes i veure el rol que tenen en el grup.

COM HO FAREM?:

El mestre necessita conèixer els seus alumnes per poder interactuar-hi i influir-hi positivament, per a la qual cosa ha d’observar-los, saber el que senten i pensen, posant-se de vegades en la seva perspectiva. Algunes característiques que caldrà observar seran:

- Què els agrada?: els seus interessos. - Què saben fer bé?: habilitats i destreses. - Quin rol representen en classe.

GESTIÓ D’AULA


Aquestes característiques es poden anotar en una taula de registre que adjuntam a l’annex com a model que es pot seguir. El mestre pot anar omplint aquesta gràfica en qualsevol moment del dia, aprofitant qualsevol ocasió espontània perquè algun alumne pugui tenir un protagonisme especial: si ha fet un dibuix a casa i el vol ensenyar al grup, si ens conta que va a classes de música i sap tocar un instrument, si fa algun esport i ha participat en algun campionat, etc. Es tracta de fer que els nostres alumnes se sentin especials per les seves virtuts, que no van lligades tan sols al currículum. L’aula és com l’escenari d’un teatre on cada membre de la classe busca un “paper” (rol) a la seua mida. Conèixer els rols que sol dur a terme habitualment cada alumne ajuda a comprendre moltes conductes inapropiades i facilita la millora del clima de la classe. La informació que obtenim de l’observació dels nostres alumnes ens ajuda a tenir en compte els rols a l’hora de fer parelles o grups de treball, a saber el millor lloc de la classe per seure i així evitar conflictes, etc.

A l’annex inclourem una taula amb exemples de rols del alumnes extreta del llibre Cómo dar clase a los que no quieren de Juan Vaello Orts. Santillana 2008. A la taula hi haurà les conductes típiques de cada rol així com estratègies per poder fer a l’aula. Exemple: ROL CONDUCTES ESTRATÈGIES

XERRAIRE

Parla sense parar. Busca la companyia d’un altre xerraire o oient.

Atenció visual preferent, estar-hi pendent d’ell.

DESAFIANT S’oposa a tot el que diu el mestre.

Mantenir el control, restar calmat.

ADAPTACIONS: - A l’annex hi trobarem un dibuix d’una classe on els alumnes es poden identificar. Es tracta de fer un debat en classe sobre els diferents rols.

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 11 TÍTOL: AVALUACIÓ


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de l’avaluació que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és fer una avaluació de la nostra gestió d’aula.

COM HO FAREM?: L’avaluació pot tenir lloc a les reunions de Cicle. Després es pot tractar els acords presos en la Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP). Algunes preguntes que ens podem fer per avaluar la gestió d’aula serien:

GESTIÓ D’AULA


- Què ha funcionat? - Què no ha funcionat i per què? - Què puc fer per millorar-ho?

ADAPTACIONS: - Es pot fer també una avaluació a l’alumnat per veure el que pensen i com se senten. Algunes possibles preguntes són:

- Què transmet el mestre? - Com t’has sentit i per què?

- Una altra activitat és un qüestionari 3x3 en el qual els alumnes assenyalen tres característiques que els agraden del seu mestre, tres que no els agraden i tres propostes de canvi.

EL QUE M’AGRADA DEL MEU MESTRE

EL QUE NO M’AGRADA DEL MEU MESTRE

PROPOSTES DE MILLORA

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 12 TÍTOL: ACTIVITATS PER REFLEXIONAR


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és reflexionar sobre la nostra funció com a docents: llegint afirmacions que hem trobat en llibres o hem escoltat en conferències, congressos, cursos, etc., o fent activitats a l’aula. COM HO FAREM?: A continuació apuntam unes activitats que ens poden servir per reflexionar sobre l’educació i la nostra feina com a educadors. Algunes activitats són:

A. Gravar un vídeo d’una classe i observar-se per revisar: el to, la posició, com escrivim a la pissarra, les preguntes que formulem, etc.

B. Marcar un objectiu cada mes i observar-lo. C. Compartir problemes que et preocupin amb els

companys. D. Deixar cinc minuts al final de la classe per a preguntar

als alumnes coses com: ■ Què heu fet avui? ■ Com us heu sentit? ■ Ha anat bé el dia? ■ Canviaríeu alguna cosa del vostre comportament? ■ Donaríeu algun consell a algun company sobre el seu comportament?

E. En una reunió de cicle, pensarem i escriurem en un full un objectiu de millora per a la nostra aula, per assolir abans de final de curs. Una vegada escrit, compartirem

GESTIÓ D’AULA


els nostres objectius amb el company que tenim al costat, amb el nostre paral·lel, amb el nostre coordinador, o amb tots els membres del cicle.

ADAPTACIONS: - Es pot reflexionar també mitjançant la lectura d’algunes cites com, per exemple:

� S’han de cobrir les necessitats dels alumnes, no dels mestres.

� Un mestre “aïllat” no pot educar. És el centre el que educa i tot el personal que treballa al centre col·labora.

� Ensenyar els alumnes a CONVIURE, no a eliminar conflictes.

� Pensar sempre que l’alumne està disposat a seguir la classe que el professor desitja impartir, sigui la que sigui.

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 13 TÍTOL: ROLS DELS MESTRES A LES REUNIONS

A QUI VA DIRIGIT?: Claustre de professorat del centre.

QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és reflexionar sobre el rol que pot dur a terme un mestre a les reunions de cicle, als claustres, etc. COM HO FAREM?: El mestre necessita conèixer els seus companys per poder interactuar-hi i influir-hi positivament, per a la qual cosa ha d’observar-los, saber el que senten i pensen, posant-se de vegades en la seva perspectiva.

A continuació incloem una taula amb exemples de rols dels mestres extreta d’un curs de formació per a consellers escolars organitzat per COAPA Balears i FAPA Eivissa. A la taula hi haurà les conductes típiques de cada rol així com estratègies per poder fer a les reunions de cicle, als claustres, a les reunions de les diferents comissions, etc.

GESTIÓ D’AULA


Exemple: ROL CONDUCTES ESTRATÈGIES

PREGUNTAIRE

Parla sense parar. Busca la companyia d’un altre xerraire o oient, algú que li faci cas.

Atenció visual preferent, estar pendent d’ell.

XERRAIRE SIMPÀTIC

Parla molt però els seus comentaris resulten simpàtics a la gent.

Permetre acudits adequats en moments adequats.

AGRESSIU S’oposa a tot el que diu l’equip directiu.

Intentar que el propi grup l'aïlli i el neutralitzi.

ADAPTACIONS:

GESTIÓ D’AULA


ACTIVITAT 14 TÍTOL: ROLS DELS MESTRES AMB ELS ALUMNES

A QUI VA DIRIGIT?: Claustre de professorat del centre.

QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és reflexionar sobre el rol que pot dur a terme un mestre amb els seus alumnes. COM HO FAREM?: Per a aconseguir un eficaç desenvolupament del procés d’ensenyament – aprenentatge, destacarem dos elements fonamentals: el mestre i l’alumne. El paper del mestre és fonamental perquè aquest procés funcioni adequadament i ha d’exercir una funció com a guia i mediador. Segons Silberman, es dóna una analogia entre ensenyança i medicina, comparant el gran mestre amb el gran metge, que és aquell que afegeix creativitat i inspiració a un repertori bàsic. Però els dos no tan sols han de diagnosticar sinó també buscar i aplicar solucions.

A continuació explicam alguns rols dels mestres així com també les seves accions.

GESTIÓ D’AULA


Exemple:

ROL ACCIONS

EXPERT EN

INSTRUCCIÓ

Decisions sobre: � Finalitats a aconseguir. � Metodologia i recursos. � Continguts a desenvolupar. � Activitats per al seu

desenvolupament. � Avaluació.

MOTIVADOR � Procediments a utilitzar. � Coneixement de l’alumnat.

ORGANITZADOR

� Organització de la classe. � Interacció amb els alumnes. � Planificació / supervisió de tasques. � Preparació de proves d’avaluació /

assignació de qualificacions. � Reunions amb altres professors.

LÍDER

� Atenció a les necessitats de tots i de cada un dels alumnes.

� Tècniques de maneig de grups.

ORIENTADOR

� Ajuda en resolució de problemes a l‘alumne.

� Guia en el procés d’ensenyament – aprenentatge.

ARQUITECTE

� Modelador i facilitador de l’aprenentatge significatiu.

� Adequació de metodologia i recursos.

MODEL

� Actituds. � Entusiasme. � Ètica.

ADAPTACIONS:

REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT AMB ELS EQUIPS DE CICLE

Activitats per treballar...


Per a aconseguir una ensenyança de qualitat hem de potenciar la presència de les condicions favorables perquè l'ambient de treball a l'aula i fora de l'aula afavoreixi la transmissió de coneixements i valors. Per a aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa i l'exercici d'activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ens ajudi a prevenir conductes que alterin el clima de convivència escolar.



Activitat Annex

1 REUNIONS INFORMATIVES A PRINCIPI DE CURS

Sí

2 REUNIONS MENSUALS AMB CADA CICLE

Sí

Reunions de l’Equip de Suport amb ELS EQUIPS DE CICLE

3 REUNIONS AMB ELS TUTORS QUE TENEN ALUMNAT NESE

Sí



ACTIVITAT 1 TÍTOL: REUNIONS INFORMATIVES A PRINCIPI DE CURS

A QUI VA DIRIGIT?: A tots els mestres del centre organitzats per cicles.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és informar a cada cicle dels alumnes amb algun tipus de necessitat que hi ha al centre. COM HO FAREM?:

A principi de cada curs, l’Equip de Suport organitza unes reunions informatives amb cada cicle per parlar dels alumnes amb algun tipus de necessitat que hi ha al centre. En aquestes reunions assisteixen tots els membres del cicle, així com els especialistes que fan alguna classe amb aquest cicle. L’Equip de Suport elabora un petit resum dels alumnes i, en els casos necessaris, dóna als mestres possibles pautes a seguir (mitjançant fotocòpies que presentam a l’annex).



Un exemple del resum que es dóna a l’equip de cicle és el

següent:

CURS ALUMNE TIPUS NESE

ACI LI VA BÉ...

Curs a què va l’alumne

Nom i llinatges de l’alumne

Especificar si és NEE, IT, HP, AL, DA

Especificar si és significativa.

Coses que li

poden anar bé

a nivell organitzatiu (espais, material, etc).

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 2 TÍTOL: REUNIONS MENSUALS AMB CADA CICLE

A QUI VA DIRIGIT?: A tots els mestres del centre organitzats per cicles.

QUÈ NECESSITAM?: Informació que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és intercanviar informació entre els Equips de Cicle i l’Equip de Suport per buscar solucions, donar pautes, etc. COM HO FAREM?:

Durant el curs escolar l’Equip de Suport es reuneix una vegada per setmana, dins de l’horari lectiu, durant una hora i mitja. Es preparen les reunions que es faran amb cada cicle (una vegada al mes), així com les altres tasques de l’Equip de Suport: revisió del PAD, elaboració de material, elaboració d’ACI, potenciar un espai de l’Equip de Suport a la pàgina web de l’escola, etc. Aquestes reunions es faran seguint un calendari establert amb totes les reunions a principi de curs. Així cada cicle sap quin dia tenen aquesta reunió i la poden preparar.

En aquestes reunions es donen pautes als Equips de Cicle per treballar amb els alumnes NESE de manera general, com exposam a continuació, i de manera més específica (pautes per treballar amb TDAH, dislèxia, TEA, etc.), que inclourem a l’annex.

Quan un tutor o mestre especialista detecta una possible problemàtica en un alumne concret, ho podrà explicar en aquestes reunions. En les pàgines posteriors incloem un esquema dels passos que han de seguir els tutors a l’hora de derivar un alumne a l’EOEP o a l’especialista en AL o AD. A



l’annex inclourem els fulls de derivació que han d’utilitzar els mestres tant per als alumnes d’Educació Infantil com per als de Primària. Una vegada feta la derivació, la membre de l’EOEP farà una sèrie d’observacions de l’alumne: a l’aula, al pati, etc., així com sol·licitarà informació de l’alumne, que serà facilitada pel tutor mitjançant l’estil d’aprenentatge, i per la família mitjançant una reunió. També incloem a l’annex aquests models.

Quan es tracta d’alumnat nouvingut (que desconeix una o les dues llengües de la nostra comunitat), l’especialista en AD, seguint el pla d’acollida del centre, li passarà unes proves d’avaluació inicial per veure quin és el seu nivell de competència curricular. Aquestes proves van ser elaborades per l’Equip de Suport del centre, revisades pels diferents equips de cicle (per comprovar que els continguts eren els adequats per a cada nivell) i aprovades per tot el claustre durant el curs 2004-2005. Són proves que no estan adaptades a la nova manera d’avaluar per competències bàsiques, però ens són de gran utilitat ja que ens donen una visió clara del nivell curricular en què es troba l’alumne nouvingut. Aquestes proves també les podem trobar a l’annex.



PAUTES PER TREBALLAR AMB ALUMNES NESE A EI I EP TREBALL INDIVIDUALITZAT: � Asseure’l a les primeres files, a prop del mestre. � Assegurar el contacte visual amb l’alumne. � Utilitzar frases curtes i senzilles. � Assegurar-se que l’alumne ha comprès el que ha de fer. � Preguntar-li si ens ha comprès. � Sempre que es pugui, fer que expliqui amb les seues

paraules el que li hem explicat. � Sempre que es pugui o es consideri necessari, utilitzar

suport visual. � Treballar en un ambient tranquil i sense massa estímuls

que el puguin distreure. � Reforçar-li positivament tot allò que fa bé per animar-lo

i motivar-lo. Es poden utilitzar reforços com cromos, gomets, etc.

� Descartar corregir en excés per evitar estats de frustració.

� Si es considera necessari, el podem asseure devora un company - tutorial amb el qual es dugui bé i que estigui disposat a ajudar-lo: revisant si utilitza l’agenda apuntant els deures, donant-li alguna pauta per fer la feina, etc.

TREBALL EN GRAN GRUP: � Si es fan explicacions a tot el grup classe, ens hem

d’assegurar que aquestos alumnes han comprès el que volem que facin: fer-los preguntes, dir-los que ho tornin a explicar ells, dir el seu nom freqüentment per evitar que es despistin, etc.

ADAPTACIONS:



PROTOCOL A SEGUIR QUAN UN ALUMNE/A

NECESSITI EL SUPORT D’UN ESPECIALISTA:

- Pedagogia terapèutica (PT).

Equip de Suport

Observacions: aula, pati, ... entrevistes, NCC

no NESE - sí NESE (NEE, NESE DEA)

Suport AL, PT

TUTOR/A: (detecció del problema)

EOEP: Avaluació psicopedagògica

Full de derivació

seguiment Elaboració AC: - significativa - no significativa

Equip de mestres + Equip de Suport



- Audició i llenguatge (AL):

AL Equip de Suport

- proves, observacions.

no NEE sí NEE

TUTOR/A: (detecció del problema)

AL: Avaluació logopèdica

seguiment suport AL

Full de derivació



Atenció a la diversitat (AD):

- A l’etapa d’Educació Infantil, aquest tipus de reforç el realitzarà la mestra de suport (+1) d’aquesta etapa, exceptuant els alumnes de 5 anys. - A l’etapa d’Educació Primària, aquest tipus de reforç el realitzarà la mestra especialista en AD.

AD: Equip de Suport

Suport AD

TUTOR/A: (detecció del problema: alumnes amb HE/CP amb

dos cursos de desfasament).

Alumnes d’IT

(estrangers, castellanoparlants)

Proves d’avaluació inicial

Elaboració AC: - significativa - no significativa



ACTIVITAT 3 TÍTOL: REUNIONS AMB ELS TUTORS QUE TENEN ALUMNAT NESE A QUI VA DIRIGIT?: A tots els tutors del centre que tenen alumnat NESE a la seva aula.

QUÈ NECESSITAM?: Documents per fer les ACI que trobarem a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és col·laborar i orientar els tutors que tenen alumnat NESE a la seva aula. COM HO FAREM?:

Aquestes reunions tenen lloc quan les sol·licita el tutor que té alumnat NESE o els membres de l’Equip de Suport i, generalment, s’hi elaboren o revisen les ACI (adaptacions curriculars significatives) dels alumnes que ho necessiten.

Les ACI sempre es fan entre el tutor/a i els membres de l’Equip de Suport que donen suport a aquest alumne (PT, AL, AD). Si es considera necessari, també hi poden participar altres mestres que fan alguna assignatura en aquest grup i que també han d’adaptar.

Aquestes reunions es programen des de la reunió mensual de l’equip de cicle amb l’Equip de Suport ja que d'allà surten aquestes demandes.



A l’annex s’inclou un model de les ACI que utilitzam a l’escola, així com el NCC (nivell de competència curricular), que ens ajuda a elaborar les adaptacions, situant al més aproximadament possible els alumnes NESE que necessiten ACI al nivell curricular en què estan. A partir d’aquí podrem fixar els objectius que volem aconseguir amb l’alumne al llarg del curs. Hi haurà infants que, per les seves característiques, necessitin uns objectius trimestrals i no anuals. Hem de tenir en compte que cada nen és diferent i que cada cas s’ha d’estudiar individualment.

ADAPTACIONS:

COORDINACIÓ AMB ELS SERVEIS EXTERNS



A l’escola no només fan feina els mestres sinó que hi ha molts professionals que interactuen de manera directa o indirecta. És el cas de l’EOEP que ve una vegada a la setmana a l’escola per detectar, diagnosticar, donar pautes, etc.; en definitiva, per col·laborar i ajudar els mestres amb la gran diversitat d’alumnes que trobem a les aules. Ells ens serveixen de pont amb l’USMIJ o altres associacions. Volem donar molta importància al paper de l’Ajuntament, representat al nostre centre per una Educadora Social que ens ajuda amb els casos d’absentisme, maltractaments, etc., i serveix a la vegada de nexe d’unió amb el SPM.

Altre servei que està tenint cada vegada més protagonisme és el PAIRE, el qual ens serveix de nexe amb les famílies dels alumnats nouvinguts.



Activitat Annex

1 EOEP Sí

2 AJUNTAMENT Sí

Activitats per CO

ORD

INACIÓ AMB SERVEIS EXTERNS

3 PAIRE- ESADI – SEM Sí



ACTIVITAT 1

TÍTOL: Atenció al CEIP com a centre preferent (un dia setmanal) per part de l’EOEP.

A QUI VA DIRIGIT?: L'alumnat i les seves famílies, l'Equip de Suport de l’escola i tot l'equip docent.

QUÈ NECESSITAM?: Espais de coordinació, establir canals de comunicació i col·laboració. OBJECTIU: Els objectius generals del programa són: � Assessorament al centre en els aspectes organitzatius i

de concreció curricular mitjançant la col·laboració a la CCP, a l’Equip de Suport i/o altres estructures de coordinació del centre.

� Avaluació psicopedagògica i assessorament sobre la resposta educativa.

� Col·laborar amb el centre en l’establiment de mesures afavoridores de les relacions amb les famílies i altres institucions del sector.

COM HO FAREM?:

En primer lloc, es fa una reunió prèvia amb l’Equip Directiu i l'Equip de Suport fent una anàlisi del pla i la memòria del curs passat, incorporant les noves propostes al pla; després es fa una reunió amb l’Equip de Suport del centre, concretant estratègies i actuacions a realitzar. Tot aquest procés es fa segons les instruccions proposades per la DG d’Innovació. S’informarà la CCP dels objectius del pla.

Les àrees d’intervenció de l’EOEP són les següents: - Assessorament al centre: � Col·laborar amb l’Equip Directiu en els aspectes

organitzatius i funcionals del centre. � Col·laborar en la revisió/aplicació del PAD (i/o altres

documents) sempre que sigui necessari.



� Participar amb l’Equip de Suport en l’elaboració d’una taula d’indicadors d’assetjament (punt 7.5 del Pla de Convivència).

� Aplicació del qüestionari CESC (sociograma) i interpretació de dades.

� Col·laborar amb l’Equip de Suport en l’elaboració i/o recopilació de materials, programes i/o recursos adients a les NESE i/o a altres situacions per atendre la diversitat de l’alumnat.

- Avaluació psicopedagògica: � Ajustar la resposta educativa dels alumnes que puguin

presentar NESE sistematitzant l’aplicació del model propi d’avaluació psicopedagògica de l’EOEP (coordinació amb serveis externs: SSCB (Serveis Socials), SPM (Servei de Protecció de Menors), USMIJ (Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil) , UVAI (Gaspar Hauser, ASPAS, ONCE, SAD…).

� Realitzar l’avaluació psicopedagògica dels alumnes amb NEE que promocionen d’etapa, afavorint la coordinació amb els IES de referència en els casos que pertoquin.

� Realitzar el seguiment dels alumnes amb NESE (NEE, DEA i AC) col·laborant en l’elaboració, el seguiment i l'avaluació de les AC per tal d’ajustar la seva resposta educativa, seguint els procediments establerts al Pla d’atenció a la diversitat del centre.

- Relacions amb les famílies i altres institucions del sector: � Assessorar en els casos plantejats per la família o el

centre amb repercussió escolar i que requereixen la intervenció de l’EOEP.

� Col·laborar amb el centre i les famílies en activitats encaminades a la integració de l’alumnat en situació de desavantatge social.

� Col·laborar en la intervenció en els casos d’alumnes amb absentisme escolar.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 2 TÍTOL: Programa d’intervenció socioeducativa amb infància i adolescència en risc social. Educador/a social dels Serveis Socials Municipals d’Atenció Primària a les escoles. A QUI VA DIRIGIT?: Menors i famílies, Equip de Suport de l’escola i Equip Docent. QUÈ NECESSITAM?: Espais de coordinació, establir canals de comunicació. OBJECTIU: Els objectius generals del programa són:

• Detectar i intervenir en casos de menors en situació de vulnerabilitat social.

• Prevenir situacions de risc social. • Afavorir un bon procés socioeducatiu normalitzat

als menors. • Abordatge de l’absentisme escolar i la

desescolarització. • Fomentar la integració i participació del menor i la

seva família en la comunitat socioeducativa.

COM HO FAREM?: En primer lloc hem de conèixer les funcions de

l’educacora social que ve al nostre centre i participa a les reunions de l’Equip de Suport una vegada a la setmana. Són les següents:

• Coordinacions constants amb els altres professionals del propi equip de Serveis Socials.

• Coordinacions amb altres serveis que tenen competències relacionades amb menors i famílies.

• Crear canals i espais de comunicació i coordinació entre professionals.



• Establir de forma unificada indicadors, criteris i

línies d’actuació. • Dissenyar estratègies de prevenció socioeducatives

adreçades als menors i les seves famílies. • Col·laborar amb altres institucions i/o amb

iniciatives de caire preventiu. • Oferir suport als centres educatius en les

actuacions encaminades a un procés d’integració determinat.

• Promoure la convivència intercultural mitjançant activitats integrades en els diferents àmbits socioeducatius.

• Crear i impulsar els espais de participació ciutadana afavorint la consciència com a membres actius de la societat.

• Informar, orientar i prevenir possibles conductes de risc en els joves.

• Mitjançar entre alumnes, famílies i/o centres escolars.



Després s’establiran les reunions de coordinació amb l’Equip de Suport de l’escola seguint el protocol d’actuació establert que exposam a continuació:

ADAPTACIONS:

Equip de suport

Detecció problemàtica relacionada amb absentisme, comportament, desatenció, alta de recursos socioeconòmics

Intervencions socioeducatives menors i famílies

Coordinacions amb altres serveis i equips amb competències relacionades amb menors i famílies (APIMA; serveis d’oci i temps lliure, clubs esportius, serveis sanitaris, SPM (Servei de Protecció de Menors), policia, etc.).

EOEP

SERVEIS SOCIALS “Full de comunicació”

Reunions de l’Equip de Suport - coordinació i seguiment de casos. - “Full de registres mensuals”.

ESCOLA



ACTIVITAT 3

TÍTOL: Conjunt d’accions, mesures i programes com a instrument necessari per fer front a l’atenció de la diversitat cultural creixent en els nostres centres, englobades sota el títol de “Programa d’acollida, integració i reforç educatiu” (PAIRE). Dins d’aquest hi trobam l’ESADI – SEM (Equip de Suport Atenció a la Diversitat i Interculturalitat – Servei Educatiu de Mediació).

A QUI VA DIRIGIT?: Alumnes nouvinguts i les seves famílies, Equip de Suport de l’escola i Equip Docent.

QUÈ NECESSITAM?: Espais de coordinació, establir canals de comunicació. OBJECTIU: Els objectius generals del pla són:

• Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat. • Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als

centres educatius. • Desenvolupar la consciència d’igualtat i dignitat de

totes les persones com a marc de referència per al diàleg intercultural.

COM HO FAREM?:

Els objectius que s’han plantejat en aquest pla i les accions impulsades, els hem de situar en el marc de la Llei orgànica d’educació de 3 de juny de 2006. Es concreten en:

� Garantir l’accés de l’alumnat immigrant a les etapes d’educació obligatòria en igualtat de condicions.

� Garantir una educació obligatòria de qualitat a tot l’alumnat, independentment de la seva condició i/o procedència.

� Adequar el sistema educatiu a la diversitat de l’alumnat, gestionant adequadament aquesta diversitat i fomentant l’adquisició de coneixements



i competències interculturals. � Transformar l’escola en un espai de comunicació,

convivència i integració a l’entorn. Foment de la participació de famílies immigrants en el procés educatiu dels fills i en les activitats desenvolupades en la comunitat educativa.

� Millorar l’accés dels immigrants a la formació d’adults.

Les funcions de MEDIACIÓ ESCOLAR són:

- Acollir la família nouvinguda al sistema educatiu de les Illes Balears:

• Informar sobre l’oferta educativa, les característiques dels centres sostinguts amb fons públics (localització, titularitat, concert, ensenyaments), el dret que té la família d’elegir centre i el deure d’escolaritzar els menors.

• Informar del funcionament del nostre sistema educatiu fent, si cal, una comparativa amb el del país d’origen.

• Ajudar a tramitar la documentació necessària per realitzar la matriculació (targeta sanitària, certificat d’empadronament, títol de família nombrosa, etc.).

• Altres: informar sobre els ajuts i les beques, les AMPA, els materials escolars imprescindibles per iniciar l’escolarització, etc.

- Acompanyar la família i l’alumne al centre:

• Concertar la intervenció del servei d’interlocució, un cop comunicada al centre la incorporació d’un nou alumne.

• Facilitar la primera entrevista amb el centre.



- Fer un seguiment del procés d’adaptació de l’alumne al centre:

• Contactar amb els centres educatius que han matriculat alumnat nouvingut, almenys una vegada cada trimestre, amb l’objectiu de valorar l’adaptació de l’infant al centre.

- Coordinar les actuacions amb el mediador del municipi (si n’hi ha) i els Serveis Socials o altres serveis d’atenció a la població migrada.

- Formar part del seminari permanent coordinat per la Direcció General d’Innovació i de Formació del Professorat.

- Assessorar els Equips Directius dels centres en acollida.

- Assessorar els Equips Directius per revisar i/o elaborar :

o Els plans d’acollida. o Els protocols i les mesures organitzatives per

atendre la diversitat i especialment l’alumnat que s’incorpora tard al nostre sistema educatiu.

ADAPTACIONS:

MILLORAM EL COMPORTAMENT

Activitats per treballar... MILLORAM EL

COMPORTAMENT

A les reunions que fa l’Equip de Suport amb els diferents cicles, una demanda que es generalitza a tots els cicles és el comportament que presenten alguns alumnes i que, de vegades, distorsiona el bon funcionament de l’aula i del grup classe. Algunes preguntes que ens fem són:

- Què podem fer amb aquestos alumnes? - Pot millorar el seu comportament?

A continuació explicarem unes estratègies per intentar

millorar el comportament d’aquells alumnes que presenten problemes en aquest aspecte.




1 REFORÇ POSITIU 3-12 No

2 L’EXTINCIÓ 3-12 No

3 EL RACÓ DE PENSAR 3-12 No

4 ESTABLIMENT DE NORMES I LÍMITS

3-12 Sí

5 ECONOMIA DE FITXES 3-12 No

6 HORARIS AMB SEMÀFORS 6-12 Sí

7 TARGETES AMB CARES 3-12 Sí

8 PINTAR UN RECORREGUT 3-12 Sí

9 SEGUIMENT DEL GRUP 3-12 Sí

Activitats per a MILLORA

R EL COMPORTAMEN

T

10 CONTRACTES 3-12 Sí



ACTIVITAT 1 TÍTOL: REFORÇ POSITIU


QUÈ NECESSITAM?: Gomets, agenda, mural. OBJECTIU: L’objectiu és reforçar aquelles conductes que volem que es donin amb més freqüència. COM HO FAREM?:

Aquesta estratègia és molt bona per als alumnes ja que genera autoestima i respecte. És molt fàcil de posar en pràctica ja que consisteix a elogiar i reforçar les conductes i els



comportaments que volem i desitjam que es donin més freqüentment.

S’ha de concretar molt bé la causa de l’elogi perquè l'alumne sàpiga per què el feliciten. Ex: Enhorabona Lluís, has guardat molt bé el torn.

També hem de tenir en compte que elogiarem les conductes de determinats alumnes que sabem que els costa de fer. Exemple: si hi ha un nen que mai no respecta el torn a la fila, i avui ho ha fet, elogiarem aquest fet dient-li “Que bé que has fet avui la fila, Joan”.

Es poden utilitzar gomets per alabar alguna conducta. És un recurs ràpid i fàcil d’utilitzar i amb un efecte immediat per als alumnes.

Si tenim una classe amb conductes inadequades (en general) podem fer un treball grupal: quan tot el grup hagi fet alguna de les conductes desitjades li donarem un privilegi de classe (prèviament pactat amb el mestre). ADAPTACIONS: - Es pot utilitzar l’agenda com a mitjà per enviar missatges d’elogis (pel bon comportament) a les famílies. - Es pot fer una taula d’autoregistre per als alumnes perquè siguin ells els que hagin de valorar, al final del dia, com s’han portat. Es pot fer un mural amb el nom o la foto de cada alumne, i posar una estrella al requadre del dia que s’han portat bé.



ACTIVITAT 2 TÍTOL: L’EXTINCIÓ


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és reduir conductes inadaptades. COM HO FAREM?:

Aquesta és una bona estratègia per reduir conductes inadaptades. Consisteix a no fer cas a un determinat comportament per tal de reduir-lo o evitar que es torni a repetir. Es tracta de “ignorar” la conducta problemàtica: no mirar el nen quan està fent alguna cosa que no volem que torni a



fer, no parlar amb ell, no escoltar-lo; en definitiva, actuar com si no passàs res.

És molt important evitar factors que reforcin aquesta conducta, com poden ser els mateixos companys quan, per exemple, riuen davant un comportament disruptiu a l’aula.

De vegades, al principi d’aplicar aquesta tècnica, la conducta augmenta en freqüència però hem de persistir.

Cal recordar que aquesta tècnica no és viable quan la conducta pugui ser perillosa per a l’alumne o per als companys que l’envolten.

Hem de reflexionar sobre el fet que el que volem extingir és la conducta problemàtica i no l’alumne. Amb això volem dir que quan aquest alumne mostri conductes diferents, el felicitarem. ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 3 TÍTOL: EL RACÓ DE PENSAR


QUÈ NECESSITAM?: Un racó de la classe amb una cadira i sense massa estímuls al voltant. OBJECTIU: L’objectiu és aconseguir que l’alumne es calmi i reflexioni sobre el comportament que el mestre no ha aprovat. COM HO FAREM?:

Explicarem a tota la classe que hi haurà un “racó de pensar” a l’aula. Serà un espai sense massa estímuls on hi haurà una cadira. Els alumnes han de reconèixer aquest espai com un



espai per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per calmar-se. Acudiran a aquest racó aquells alumnes dels quals volem reduir una determinada conducta (insultar, pegar, rebequeries, etc.).

Quant al temps que ha de restar l’alumne al “racó de pensar”, es pot utilitzar el criteri següent: s’aplicarà aproximadament un minut per any d’edat. Exemple: a un nen de 6 anys li aplicarem com a màxim 6 minuts.

Una vegada hagi passat el temps pactat convidarem l’alumne a tornar a participar de la classe.

Hem de presentar aquesta estratègia com una conseqüència posterior a una conducta inadequada i no com un càstig. ADAPTACIONS: - Si es donen queixes, plors, etc. per part de l’alumne, el mestre aturarà el rellotge i no es tornarà a començar fins que l’alumne no estigui calmat i assegut al lloc acordat.



ACTIVITAT 4 TÍTOL: ESTABLIMENT DE NORMES I LÍMITS


QUÈ NECESSITAM?: Es pot utilitzar la plantilla de normes que hi ha a l’annex, així com les que ja estan elaborades tant per a E.I. com per a E.P. OBJECTIU: L’objectiu és establir unes normes que els alumnes hauran de complir, així com també posar límits. COM HO FAREM?:

Si volem mantenir un control de la disciplina dins de l’aula és convenient establir unes bones normes i límits. La seva finalitat és proporcionar un ambient estructurat per als alumnes, que els ajudarà a tenir un major autocontrol. És convenient, com hem explicat abans a la gestió d’aula, consensuar les normes entre el mestre i els alumnes. D’aquesta manera, els alumnes saben, en tot moment, què s’espera d’ells i les conseqüències que tendrà per no complir les normes.

És recomanable utilitzar un llenguatge “en positiu”, evitant dir “no” cada vegada que ens dirigim als alumnes. D’aquesta manera estarem ensenyant conductes adequades.

Sempre que posam un límit dins o fora de l’aula, l’haurem d’argumentar amb una raó. Exemple: jugarem amb la pilota al pati perquè dins de la classe podem trencar alguna cosa.

Una vegada estiguin establertes les normes de la classe, es pactarà entre tots les conseqüències que hi haurà si no es compleixen.



A l’annex hi ha un exemple de normes tant per a Educació Infantil com per a Primària que es poden treballar a l’aula abans de consensuar les de la classe. També hi trobarem una plantilla per escriure les normes que consensuem a classe. ADAPTACIONS: - Es pot pactar les conseqüències que hi haurà si no es compleixen les normes individualment (amb alumnes concrets) o en grup. D’aquesta manera, es crea cohesió de grup, ja que entre tots intenten complir les normes. - També es poden pactar privilegis per a tota la classe si es compleixen les normes. - A E.I. i al 1r cicle d’E.P. les normes escrites es poden acompanyar d’un dibuix perquè els alumnes que no tenen assolida la lectoescriptura les puguin interioritzar. A l’annex hi trobarem alguns dibuixos. Exemple:

TREBALLAR EN SILENCI FER FILA

UTILITZAR LES PAPERERES RESPECTAR EL TORN



ACTIVITAT 5 TÍTOL: ECONOMIA DE FITXES


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: L’objectiu és millorar alguna conducta d’algun alumne en concret.

COM HO FAREM?:

És un procediment basat en el reforçament positiu que consisteix a administrar o donar reforçadors positius. A través de les fitxes, que són els reforçadors secundaris, s’obtenen els reforçadors primaris (que seran els premis que donarem als infants). Per exemple: tres fitxes (reforçadors secundaris) es podran canviar per jugar una estona amb l’ordinador, per un dibuix, etc.



Les fitxes poden ser “gomets” que podem aferrar en una taula de registre. Primer de tot, haurem de fer una anàlisi de les conductes problema que presenta un alumne en concret o un grup d’alumnes. Passarem seguidament a definir la conducta que volem reforçar en positiu. Ex: “Fer els deures”, “Estar assegut al seu lloc”, “Respectar el torn de paraula”, etc. La fitxa es donarà immediatament després de la conducta que volem reforçar. S’ha de definir clarament la llista de premis o reforçadors. És molt important que les taules d’equivalències quedin penjades dins l’aula de manera que els nens sempre les puguin recordar en un lloc estratègic. També s’ha de pactar el moment d’intercanvi de les fitxes. Exemple: A l’hora de tutoria dels divendres.

Les fitxes s’han d’entregar acompanyades d’un reforçament social. Per exemple un “molt bé”, “ho has fet molt bé”, “estic content amb tu”, etc. L’objectiu és que a poc a poc es vagin retirant les fitxes i que es puguin substituir únicament per un reforçament social.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 6 TÍTOL: HORARIS AMB SEMÀFORS


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla dels horaris que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu d’aquesta estratègia és millorar alguna conducta, ja sigui a nivell individual o a nivell de grup. COM HO FAREM?: Es tracta de valorar una conducta que es vol millorar: fer els deures, dur-se bé amb els companys, etc., mitjançant un semàfor de la manera següent: � Si la conducta ha estat adequada, es pintarà el semàfor

en verd (el de baix de tot, com en els semàfors de veritat).

� Si la conducta es pot millorar, es pintarà el semàfor en taronja o groc (el del mig de tot).

� Si la conducta s’ha de millorar, es pintarà el semàfor en vermell (el de dalt de tot).

Exemple:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

FER ELS DEURES

RESPECTAR LES COSES



ADAPTACIONS: - Si en una classe trobam problemes amb algun mestre especialista, és a dir, que no és el tutor, farem un horari de la classe amb semàfors. D’aquesta manera, tots els mestres que fan alguna assignatura en aquesta classe, s’implicaran en la millora de la conducta de l’aula que estam treballant. Exemple:

HORARI SETMANAL SETMANA DEL _____ AL ________ DE ___________ DE _________

HORES

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9,00– 9,55

MEDI

CASTELLÀ

CASTELLÀ

MATEMÀTIQUES

ANGLÈS

9,55-10,50

MATEMÀTIQUES

RELIGIÓ

CATALÀ

CASTELLÀ

CASTELLÀ

10,50-11,45

MÚSICA

MEDI

MATEMÀTIQUES

CATALÀ

MATEMÀTIQUES

11,45-12,15

PATI PATI PATI PATI PATI

12,15-13,10

CATALÀ

ANGLÈS

MEDI

E. FÍSICA

MEDI

13,10-14’00

ANGLÈS

E. FÍSICA

XARXIPELAG

TUTORIA

ARTÍSTICA



ACTIVITAT 7 TÍTOL: TARGETES AMB CARES


QUÈ NECESSITAM?: Targetes de tres colors diferents i/o targetes amb expressions facials. OBJECTIU: L’objectiu d’aquesta activitat és intentar millorar la conducta d’un alumne sense necessitat de cridar-li l’atenció contínuament. COM HO FAREM?:

Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne pot ser utilitzant targetes de colors:

- la targeta groga com a advertència; - la targeta vermella com a confirmació de la sanció; - la targeta verda com a reconeixement a un canvi

positiu. Aquests colors es poden modificar segons el criteri de

cada mestre. Els colors triats s’hauran d’explicar molt bé als alumnes perquè els quedi clar.

Hi ha diferents maneres de fer aquesta activitat. Es pot fer un mural que es penjarà a la classe amb el nom de tots els alumnes (o les fotos en el cas d’E.I). Es pot començar el dia amb tots els alumnes amb la targeta verda i, a mesura que canviï el seu comportament, es pot anar canviant la targeta. Les targetes poden anar amb velcro per poder aferrar-les.

Si es vol fer més individualment, s’explicarà molt bé la intenció d’aquesta activitat a alguns alumnes en concret. Aquesta estratègia se sol utilitzar molt amb alumnes amb TDAH. Començarem el dia aferrant-li damunt la seva taula la targeta de color verd. Si veiem que el seu comportament està



empitjorant, anirem a la seva taula i li aferrarem la targeta groga, com a mena d’advertència (sense cridar-li l’atenció en veu alta). Si torna a millorar, li canviarem la groga per la verda, i així segons com evolucioni el comportament. ADAPTACIONS:

També es poden utilitzar targetes amb expressions facials dibuixades (cares):

- la cara d’esglai com a advertència; també pot estar impresa en color groc o taronja.

- la cara trista com a confirmació de la sanció; també pot estar impresa en color vermell.

- la cara contenta com a reconeixement a un canvi positiu; també pot estar impresa en color verd.

Aquestes cares també es poden imprimir en colors, com hem explicat abans. A l’annex hi ha una plantilla per facilitar la feina del mestre.

MOLT BÉ

VÉS AMB COMPTE

HAS DE MILLORAR



ACTIVITAT 8 TÍTOL: PINTAR UN RECORREGUT


QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un alumne en concret. COM HO FAREM?:

Es tracta de fer un seguiment individual d’un alumne que ha de canviar i/o reconduir algunes conductes perquè el seu comportament millori a l’aula o al pati.

En primer lloc, parlarem amb ell per explicar-li quines de les conductes que té a l’aula són perjudicials per al bon funcionament de la classe. Li proposarem que les canviï a canvi d’una recompensa. Hi ha diverses opcions: pintar un cuc, pintar un caragol, pintar una flor, entre altres. L’alumne es compromet a canviar una sèrie de comportaments inadequats i, al final del dia, si ho ha fet, podrà pintar un tros del dibuix triat. Quan hagi acabat de pintar el dibuix tendrà una recompensa que prèviament haurem pactat. És important recordar que les recompenses materials no són recomanables. En canvi li oferirem alguna cosa que li agradi a l’alumne: jugar una estona amb l’ordinador, ser encarregat d’alguna cosa que li agradi, etc.

A la plantilla hi posarem el dibuix que els alumnes han de pintar, seguit de les conductes que es volen millorar i, per finalitzar, la recompensa que aconseguirà l’alumne en cas de pintar tot el dibuix. A l’annex incloem unes plantilles.



ADAPTACIONS: - Depenent de la problemàtica de les conductes que s’han de millorar, la recompensa s’haurà de donar abans: en acabar el dia, per exemple. A mesura que l’alumne vagi millorant, s’augmentarà progressivament el temps per a recompensar. - Amb els més petits,si no tenen assolida la lectoescriptura, es pot posar amb dibuixos les conductes que volem millorar. Exemple: EL CUC DE N’OSCAR

PER PODER PINTAR HE DE... :

ESCOLTAR I FER CAS ALS MESTRES

ESTAR ASSEGUT

DUR-SE BÉ AMB ELS COMPANYS

PREMI: JUGAR AMB L’ORDINADOR UNA

ESTONA



ACTIVITAT 9 TÍTOL: SEGUIMENT DEL GRUP


QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que trobarem a l’annex. OBJECTIU: Aconseguir que tot el grup realitzi una conducta adequada. COM HO FAREM?:

En primer lloc, establirem una conducta que volem aconseguir amb tot el grup classe: fer correctament la fila, dur-se bé amb els companys, aixecar el braç per parlar, etc.

En un mural posarem un dibuix o fotografia (en el cas dels més petits) de la conducta que volem aconseguir. Seguidament, escriurem el nom de tots els alumnes per ordre de llista en una columna. Al costat, estaran els dies de la setmana amb un espai per poder posar gomets. En finalitzar el dia farem un recompte de com ha anat el dia i un a un, anirem dient si ho ha aconseguit. Exemple: “Avui Carlota ha fet bé la fila?” Si ho ha aconseguit, li posarem un gomet de color verd (o el color o forma que acordem amb els alumnes). Si no, li posarem un gomet de color vermell.

Ens servirà com una mena d’autoavaluació. A l’annex incloem diverses plantilles amb uns objectius concrets a mena d’exemple.



ADAPTACIONS: - Amb els alumnes d’Educació Infantil es poden fer fotografies d’ells fent aquesta conducta que volem aconseguir. Exemple: FER FILA

ALUMNE DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

ANDREA

MAR

PAU

CARLOS

MARIA

LARA



ACTIVITAT 10 TÍTOL: FER UN CONTRACTE


QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un alumne en concret mitjançant el compromís. COM HO FAREM?:

Es tracta de fer un contracte entre el mestre i aquell alumne que volem que millori alguna conducta. Primer de tot, farem una tutoria individualitzada amb aquest alumne per parlar



amb ell sobre les conductes que té, les quals fan que l’ambient a l’aula no sigui l’adequat: molesta els companys, no fa els deures, no escolta les explicacions dels mestres, s’aixeca sovint de la cadira sense motiu, etc. Li explicarem a l’alumne que aquestes conductes s’han de millorar, pel seu bé i pel bé dels companys. Per això, li proposarem fer un contracte (explicant-li que els adults quan tenen un treball també en signen un). Al contracte estarà escrit el seu nom i cognoms i el compromís que adquireix amb el mestre. Per altra banda, el mestre també es compromet a donar-li una recompensa si els acords del contracte es compleixen. Per acabar, els dos signaran el contracte per indicar que hi estan d’acord i es guardarà.

A l’annex hi ha models de contractes per poder utilitzar, però cada mestre l’haurà d’adaptar a les necessitats dels seus alumnes.

ADAPTACIONS: - Es poden fer contractes també a nivell de classe, agafant un compromís d’aula.

ESTRATÈGIES PER TREBALLAR AMB ALUMNES DESMOTIVATS

Activitats per treballar... ESTRATÈGIES PER

TREBALLAR AMB ALUMNES DESMOTIVATS

I què podem fer amb aquells alumnes que estan desmotivats, aquells que no tenen ganes d’estudiar ni d’aprendre?Aquesta és una tasca difícil ja que, com a docents, sabem que costa molt despertar l’interès i la motivació dels nostres alumnes i, més enllà, mantenir la seva atenció en les activitats que fem a classe.

En aquest apartat volem donar resposta a aquest problema amb un recull d’activitats que hem extret del llibre de Juan Vaello: ¿Cómo enseñar a los alumnos que no quieren? Ed. Santillana.




1 QUINA NOTA ENVIAM ALS TEUS PARES?

6-12 Sí

2 ADVERTÈNCIES GRÀFIQUES 3-12 Sí

3 DIÀLEG DIRIGIT:SUBSTITUIR SERMONS PER PREGUNTES

6-12 No

4 COMPROMÍS DAMUNT DE LA TAULA

6-12 Sí

5 DIARI: “DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA”

6-12 No

6 MEDIACIÓ 3-12 Sí

7 LA NOTÍCIA 6-12 No

8 FARÉ – VAIG FER 6-12 Sí

9 COMPANY – TUTOR 3-12 No

Activitats per a alumnes DESMOTIVATS

10 PRINCIPI DE PREMACK 3-12 No



ACTIVITAT 1 TÍTOL: QUINA NOTA ENVIAM ALS TEUS PARES? A QUI VA DIRIGIT?: De manera individual a partir dels 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Dues notes escrites en dos papers diferents. Adjuntarem uns models a l’annex. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no és el més adequat.

COM HO FAREM?:

Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne pot ser deixar damunt la seva taula dues notes dirigides als seus pares:

- una de felicitació. - una altra de queixa.



Li comunicarem que el seu comportament decidirà quina de les dues notes serà signada i remesa als seus pares al final del dia. Les targetes es poden plastificar per a que l’infant la torne a dur a l’escola al dia següent, a poder ser, signada pels pares. D’aquest manera ens assegurem que la família està assabentada del comportament del seu fill.

Ex: la targeta de felicitació.

ADAPTACIONS: - Es poden enviar notes de felicitació mitjançant l’agenda perquè els pares la vegin. És més convenient enviar les notes positives, ja que està demostrat que quan enviam contínuament notes negatives informant del mal comportament de l’alumne o de la baixa implicació en els deures i en els estudis, els alumnes “s’acostumen” i no reaccionen.

TARGETA DE FELICITACIÓ

Avui hem de felicitar el seu fill/a per: □ haver fet els deures

□ haver respectat les normes de classe □ haver set un bon company

Puig d’en Valls, ________, _____ de ________ de 20___



ACTIVITAT 2 TÍTOL: ADVERTÈNCIES GRÀFIQUES A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A partir dels 3 anys. QUÈ NECESSITAM?: Targetes de tres colors diferents i/o targetes amb expressions facials que es troben a l’annex. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no és el més adequat. COM HO FAREM?:

Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne, pot ser utilitzant targetes de colors:

- la targeta groga com a advertència; - la targeta vermella com a confirmació de la sanció; - la targeta verda com a reconeixement a un canvi

positiu. Hi ha diferents maneres de fer aquesta activitat. Es pot

fer un mural que es penjarà a la classe amb el nom de tots els alumnes (o les fotos en el cas d’E.I). Es pot començar el dia amb tots els alumnes amb la targeta verda i, a mesura que canviï el seu comportament, es pot anar canviant la targeta. Les targetes poden anar amb velcro per poder aferrar-les.

Si es vol fer més individualment s’explicarà molt bé la intenció d’aquesta activitat a alguns alumnes en concret. Aquesta estratègia se sol utilitzar molt amb alumnes amb TDAH. Començarem el dia aferrant-li, damunt la seva taula, la targeta de color verd. Si veiem que el seu comportament està empitjorant, anirem a la seva taula i li aferrarem la targeta groga, com a mena d’advertència (sense cridar-li l’atenció en veu



alta). Si torna a millorar, li canviarem la groga per la verda, i així segons com evolucioni el comportament. ADAPTACIONS:

També es pot utilitzar targetes amb expressions facials dibuixades (cares):

- la cara d’esglai com a advertència; - la cara trista com a confirmació de la sanció; - la cara contenta com a reconeixement a un canvi

positiu. Exemple:

MOLT BÉ VÉS AMB COMPTE

HAS DE MILLORAR

Es poden fotocopiar amb folis de colors perquè l’alumne identifiqui millor la consigna:

- Vermell: la cara contenta. - Taronja o groc: la cara de sorpresa. - Verd: la cara trista.



ACTIVITAT 3 TÍTOL: DIÀLEG DIRIGIT: SUBSTITUIR SERMONS PER PREGUNTES A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A partir dels 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no és el més adequat mitjançant el diàleg. COM HO FAREM?:

Les advertències llargues i moralitzants – “sermons” – solen tenir poca efectivitat: l’alumne desconnecta poc temps després de començar el discurs del mestre, aparentant una atenció totalment fictícia.

El diàleg a base de preguntes dirigides no li permet desconnectar i l’obliga a participar tant en l’anàlisi del que ha passat com en la recerca de solucions. Convé centrar aquest diàleg dirigit en dos aspectes fonamentalment:

- demanda d’explicacions; - demanda de solucions i compromisos. Es tracta d’implicar a l’alumne en la presa de decisions i en

la conseqüència de les seves accions. ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 4 TÍTOL: COMPROMÍS DAMUNT DE LA TAULA A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A partir dels 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Paper i bolígraf. Hi ha una plantilla que podem emprar com a model de compromís a l’annex. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no és el més adequat mitjançant el compromís. COM HO FAREM?:

L’alumne escriurà en un paper un compromís de feina o de comportament referit a una conducta concreta. L'aferrarà a la seva taula de manera molt visible. El paper restarà a la taula fins que el mestre consideri que el compromís s’ha complert i el canvi s’ha consolidat; en tal cas indicarà a l’alumne que la pot llevar. Li reconeixerem l’èxit i l’animarem a continuar millorant de manera autònoma, sense necessitat d’ajudes externes.

Ex: El compromís del dia.

ADAPTACIONS:

EL MEU COMPROMÍS D’AVUI DIA: ______________ ÉS:_____________________________________________ □ Ho he complert. □ No ho he complert.



ACTIVITAT 5 TÍTOL: DIARI: “DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA” A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A partir dels 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Llibreta i bolígraf. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no és el més adequat mitjançant el compromís amb el grup classe. COM HO FAREM?:

La classe elabora lúdicament un diari mural amb algunes possibles notícies, totes positives i sorprenents, sobre com es desenvoluparà la classe del dia següent. És una manera de visualitzar anticipadament una classe ideal reflectint situacions desitjades que puguin contribuir a un bon clima de classe. Algunes possibles notícies són:

- L’alumne A (que habitualment no fa feina) s’ha passat tota la classe treballant.

- L’alumna B i l’alumne C (molt xerraires) no han parlat en tota la classe.

- L’alumne D (irrespectuós) no ha molestat ni ha insultat ningú.

- La mestra Z ha fet tota la classe relaxada i sense cridar a causa del bon clima aconseguit entre tots.

ADAPTACIONS:

- El mural es penjarà en una paret de la classe o s’apuntarà en una llibreta d’aula, i la mestra motivarà els alumnes per a intentar que les notícies anunciades al diari es puguin complir.



ACTIVITAT 6 TÍTOL: MEDIACIÓ A QUI VA DIRIGIT?: En grup o per parelles. A partir de 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Un espai tranquil adequat per a dur a terme la conversació. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula o al pati que no és el més adequat mitjançant el diàleg i el compromís.

COM HO FAREM?:

Es tracta d’una negociació assistida per una tercera persona o mediador, que no intenta resoldre el problema, sinó ajudar els implicats a trobar una solució constructiva. Per



aconseguir-ho, es fomenta el diàleg fent suggeriments i eliminant obstacles i malentesos. Les decisions han de ser adoptades per les dues parts, amb una perspectiva cooperativa: “jo guany, tu guanyes”, i no competitiva: guanyar – perdre, per la qual cosa és fonamental posar-se al lloc de l’altre: empatia.

És convenient fer una acta de la sessió de mediació (hi ha un model a l’annex), així com un compromís signat per les parts implicades (hi ha un model a l’annex). Se’ls explicarà que hi haurà una data de revisió del compromís. Es pot utilitzar també aquest recurs quan volem aconseguir canviar un comportament o actitud. En aquest cas, és l’alumne tot sol el que assisteix a mediació a exposar el seu cas. S’ha d’arribar a un compromís individual per part de l’alumne. Se li explica que hi ha una data de revisió del compromís. Aquest compromís es farà per escrit i amb la signatura de l’alumne i del mediador (hi ha un model a l’annex). En el cas de no complir-lo hi haurà una conseqüència: creu al carnet de convivència, nota als pares, etc. ADAPTACIONS: - La mediació la poden fer alumnes mediadors formats per a dur a terme aquest servei. - Es pot acondicionar un espai al centre com a “Racó de mediació”. Ha de ser un lloc agradable on els alumnes se sentin còmodes per poder parlar. També és convenient que hi hagi un horari per dur a terme la mediació i que els alumnes el coneguin: per exemple, a l’hora del pati. - A l’annex afegirem també un exemple d’una sessió de mediació amb les passes que s’han de seguir.



ACTIVITAT 7 TÍTOL: LA NOTÍCIA


QUÈ NECESSITAM?: Una llibreta i un bolígraf. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula o al pati que no és el més adequat mitjançant el diàleg i el compromís. També es poden tractar problemes entre dos o més alumnes. COM HO FAREM?:

Aquesta estratègia consisteix a descriure una situació problemàtica recent en forma de notícia de premsa. Es pot aplicar a l’aula demanant a cada alumne que narri en tercera persona algun problema que li hagi passat a l’aula o al pati i que, a continuació, cerqui un titular que sintetitzi la notícia en una única frase. La lectura de la conducta pròpia com si la estigués realitzant una altra persona ajuda a visualitzar la situació des d’una altra perspectiva, més impersonal i objectiva. Les notícies redactades pels alumnes es poden analitzar i comentar col·lectivament. ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 8 TÍTOL: FARÉ – VAIG FER

A QUI VA DIRIGIT?: De manera individual a partir dels 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una llibreta i un bolígraf. OBJECTIU: Intentarem que l’alumne reflexioni sobre els seus comportaments, l'organització de les feines, etc. COM HO FAREM?:

Li direm a l’alumne que anoti en una llibreta el que farà aquesta tarda a ca seva. Al dia següent ho revisarà per anotar el que realment va fer. D’aquesta manera, l’infant comprovarà si tot allò que tenia previst fer a la tarda a casa ho ha complert o no i per què. Exemple: FARÉ VAIG FER Miraré l’agenda per veure els deures

No vaig mirar l’agenda perquè me'n recordava

Faré tots els deures que tenc M’he deixat algun exercici per fer

Ordenaré la meva habitació He deixat coses pel terra de l’habitació

Em dutxaré No he tingut temps per dutxar-me



ADAPTACIONS: - Aquesta activitat es pot adaptar amb els títols: “El que he fet avui a classe – El que faré demà”. Aquesta activitat ens servirà per modificar alguna conducta a l’aula. Exemple: EL QUE HE FET AVUI A CLASSE

EL QUE FARÉ DEMÀ

Mirar per la finestra Dir-li al mestre si puc seure lluny de la finestra

Parlar amb el meu amic Joan Dir-li al mestre si puc seure amb una altre company amb qui no parli o tot sol

Jugar amb els cromos Deixar els cromos a casa



ACTIVITAT 9 TÍTOL: COMPANY – TUTOR

A QUI VA DIRIGIT?: Per parelles, a partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula o al pati que no és el més adequat mitjançant el diàleg i el compromís. COM HO FAREM?:

L’alumne ha d’agafar un compromís per modificar alguna conducta: fer els deures, no molestar, utilitzar l’agenda, etc. Anomenarem un company-tutor que serà l’encarregat de revisar si compleix aquest compromís. Es poden donar recompenses si compleix el compromís: cromos, gomets, etc. A més, moltes conductes no s’aprenen a partir d’instruccions verbals, sinó mitjançant l’observació de l’actuació d’un model (Bandura y Walters, 1963). Així, tant el mestre com el company–tutor poden servir de model per a certs alumnes que han de millorar alguna conducta.

ADAPTACIONS: - Es poden fer padrins i fillols entre altres classes o a la mateixa aula per a ajudar en alguns aspectes a companys que ho necessitin.



ACTIVITAT 10 TÍTOL: PRINCIPI DE PREMACK


QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: Intentarem que l’alumne que no treballa, ni a l’aula ni a casa, agafi el compromís de fer la feina encomanada pel mestre. COM HO FAREM?:

El Principi de Premack es basa en l’alternança d’activitats obligatòries i agradables afirmant que quan una feina obligatòria i poc agradable (per a alguns alumnes desmotivats) va seguida d’una altra activitat que els agradi, aquesta augmenta la probabilitat que l’alumne vulgui fer la primera.

Una aplicació pràctica dins de l’aula d’aquest principi serà pactar amb els alumnes períodes de temps d’activitats obligatòries que aniran seguides de petites estones en les quals els alumnes puguin dedicar-se a activitats que els agradin (llegir, fer un dibuix, etc.). ADAPTACIONS: - Amb els alumnes d’Educació Infantil i primer cicle d’Educació Primària, quan els alumnes hagin acabat la feina obligatòria, podran jugar per racons.

PREVENCIÓ DE CONFLICTES: DINÀMIQUES DE GRUP

Activitats per treballar... PREVENCIÓ DE CONFLICTES:

DINÀMIQUES DE GRUP

Els conflictes no són ni positius ni negatius, depèn de com els afrontem. En aquesta secció presentarem una sèrie de dinàmiques de grup per prevenir conflictes. S’ha de “lluitar” contra el problema però mai contra la persona.

Aquestes dinàmiques es poden fer tant amb els alumnes (a l’aula) com amb els mestres. La part positiva de fer-la entre els membres del claustre és que treballen l’empatia, la cooperació entre iguals, les relacions entre companys, etc. De vegades als adults ens resulta difícil mostrar els nostres sentiments i és bo aprendre a fer-ho per poder explicar-ho i transmetre-ho millor als nostres alumnes. Aquestes dinàmiques són molt recomanables per fer, per exemple, abans d’una reunió (claustre, CCP, etc.).




1 LA GRANJA

6-12 i adults

Sí

2 ELS TAXIS

6-12 i adults

Sí

3 SI JO FOS...

6-12 i adults

Sí

4 LA CUA DEL CINEMA

6-12 i adults

No

5 A LES FOSQUES

6-12 i adults

No

6 LA FESTA

6-12 i adults

Sí

7 T’ESCOLTO

6-12 i adults

Sí

8 LA REUNIÓ

6-12 i adults

Sí

9 EL PUNY 6-12 i adults No

10 ELS CARAMELS

6-12 i adults

Sí

Activitats per a la PREVENCIÓ DE CO

NFLICTES

11 LA PRIMERA MERAVELLA DEL MÓN

6-12 i adults

No



ACTIVITAT 1 TÍTOL: LA GRANJA

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults.

QUÈ NECESSITAM?: Papers escrits amb el nom d’un animal. OBJECTIU: Coneixement del grup. Treballar l’empatia.

COM HO FAREM?: Es repartirà un paper a cada alumne (o mestre si es fa amb adults) amb el nom d’un animal. Prèviament haurem preparat els papers dels animals depenent del nombre de components del grup, repetint dues vegades cada animal, menys un. Imitant el so de l’animal, els components del grup han de buscar aquell company que tengui el mateix animal. Com hem explicat abans, hi ha un component del grup que no trobarà el seu company ja que el nom del seu animal no està repetit. Així sempre hi haurà un membre del grup que es quedarà tot sol mentre veu com tots els seus companys han trobat una parella.



Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem en cercle i parlarem de com ens hem sentit.

- Com s'han sentit els que han trobat la seva parella? - Com s’ha sentit el que s’ha quedat tot sol i no ha

trobat la seva parella? - Penseu que hi ha alumnes que, de vegades, se senten

així?

ADAPTACIONS: - Es pot fer escrivint en el paper instruments musicals. Els membres del grup hauran d’imitar el so d’aquests instruments per trobar la seva parella.



ACTIVITAT 2 TÍTOL: ELS TAXIS

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Papers escrits amb unes consignes que després explicarem. OBJECTIU: Treballar la discriminació i els sentiments que genera.

COM HO FAREM?:

Dividirem el grup en dos i quedarà una meitat dins de l’aula i l’altra meitat, a fora.

Els que queden dins de l’aula seran les persones que volen fer un viatge en taxi. La seua consigna serà que han de fer cinc viatges en taxis diferents. Per saber si ho han fet, hauran d'apuntar, en una cartolina o paper, el número de taxi que han agafat amb la corresponent signatura del taxista.

Els que queden fora de l’aula seran els taxis. A cadascun li donarem una cartolina o paper amb una consigna escrita del tipus de:

- No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti ulleres. - No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti texans. - No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti falda. - No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti un jersei

vermell. - No podràs pujar al teu taxi les nenes.



- No podràs pujar al teu taxi els nens. - No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti els

cabells llargs. - Etc. Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem en

cercle i parlarem de com ens hem sentit. - Com t’has sentit quan passava un taxi i no volia dur-

te? - Com t’has sentit en haver de dir que no pujaves algun

company?

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 3 TÍTOL: SI JO FOS... A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Un paper o cartolina i un llapis. OBJECTIU: Conèixer millor els membres del grup. Veure si tenim coses en comú amb la resta de companys. Fer una valoració positiva d’un mateix. COM HO FAREM?:

Es repartirà un paper amb qüestions del tipus: - Si jo fos un menjar, seria ... - Si jo fos un animal, seria ... - Si jo fos un vehicle, seria ... - Si jo fos un color, seria ... - Si jo fos un país, ciutat, seria ... - Si jo fos una professió, seria ... - Etc. Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Una vegada

que l'hagin completat, cadascú llegirà en veu alta les seves respostes.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 4 TÍTOL: LA CUA DEL CINEMA A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: Treballarem els sentiments que ens provoca una injustícia. COM HO FAREM?: Imaginarem que som a la cua d’un cinema. Hi haurà una persona a la taquilla per vendre les quatre entrades que queden per poder veure la pel·lícula. A la cua hi haurà cinc persones, de manera que una es quedarà sense poder entrar. La persona que està situada darrera de tot rebrà la consigna (per part de la mestra/ponent i sense que ningú ho escolti) de posar-se la primera, passant per davant de tots els que estan fent cua i sense demanar permís. Esperarem a veure les reaccions de la gent que està esperant el seu torn per comprar la seva entrada.


- Com t’has sentit quan una persona intentava posar-se per davant de tu a la cua del cinema?



- Com s’ha sentit la persona que era a la taquilla i la persona que ha passat per davant de totes li demanava una entrada?

- Com s’ha sentit la persona que ha passat per davant de tots sense demanar permís?

ADAPTACIONS: - Es pot fer amb més persones a la cua del cinema.



ACTIVITAT 5 TÍTOL: A LES FOSQUES A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Benes o mocadors, poals o altres objectes per posar pel terra. OBJECTIU: Mostrar confiança en els nostres companys. COM HO FAREM?: Començarem aquesta dinàmica formant parelles entre els membres del grup. Entre els components de la parella decidiran quin dels dos s’embena els ulls. Els explicarem que hauran de fer un recorregut (pel passadís, per l’interior de l’aula, pel pati, etc.) en el qual trobaran obstacles: poals, cossiols, safates, etc. També hi pot haver escales, bancs, portes per sortir a alguna banda, etc. El recorregut el faran les



parelles que ja estan formades. Aquesta activitat es pot fer de dues maneres:

- El que duu els ulls embenats es podrà agafar del seu company.

- El que duu els ulls embenats no s’agafarà del seu company i haurà d’escoltar les seves indicacions per poder fer el recorregut sense problemes.

Una vegada acabat el recorregut es poden intercanviar els rols. D’aquesta manera tots els membres del grup podran experimentar les mateixes sensacions.


- Com t’has sentit quan tenies els ulls embenats? Et fiaves del teu company?

- Com t’has sentit quan havies de guiar un company perquè no es fes mal?

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 6 TÍTOL: LA FESTA A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Cartolines o papers amb les consignes escrites. OBJECTIU: Tractar el tema de l’exclusió i els sentiments que genera en la gent que la pateix.

COM HO FAREM?: Explicarem als membres del grup que la propera setmana hi ha una festa a la qual podrem assistir. La mestra/ponent repartirà als components del grup una cartolina amb el rol que exercirà durant la dinàmica. Posarem com a exemples els següents:

- Tu seràs pobre. - Tu seràs cec. - Tu seràs musulmà. - Tu portes un audiòfon. - Tu no tens pare. - Etc.



La mestra/ponent explicarà que es tracta d’una festa molt important i que com a responsable del grup vol que tot surti bé. Però explica que hi ha unes condicions per poder assistir a la festa i hi haurà gent que no hi podrà assistir. Començarà a dir quines persones no podran anar-hi:

- “No podran anar-hi les persones que són pobres”. D’aquesta manera, el membre del grup que té aquesta targeta seurà en una cadira.

- “No podran anar-hi les persones cegues”. I així es van anomenant tots els membres del grup

coincidint amb les targetes que s'havien entregat al principi. És el moment de veure les reaccions del grup i els sentiments que els ha provocat aquesta situació.


- Com t’has sentit quan t’han dit que no podies anar a la festa?

- Com t’has sentit quan has vist que els teus companys tampoc podien anar a la festa?

ADAPTACIONS: - Es pot fer que seguin només uns quants membres del grup i la resta pugui anar a la festa. D’aquesta manera es pot parlar dels sentiments que provoca l’exclusió en determinats companys i de com els fa sentir aquesta situació.



ACTIVITAT 7 TÍTOL: T’ESCOLTO A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Cartolines o papers amb les consignes escrites. OBJECTIU: Tractar els sentiments que provoca el que ens escoltin quan volem contar algun fet i el que provoca tot el contrari: que no ens escoltin. COM HO FAREM?: En primer lloc formarem parelles entre els membres del grup. Es tracta de mantenir una conversació seguint unes pautes determinades. Aquestes pautes consistiran a donar a cada parella dos rol: un serà l’emissor (el qual haurà de començar una conversa que li direm) i l’altre serà el receptor (el qual mantindrà l’actitud que li assignem) amb les consignes següents:



PARELLA TEMA DE LA CONVERSA DE L’EMISSOR

ACTITUD DEL RECEPTOR

1 “El que més m’agrada veure a la televisió és...”

Criticar tot el que digui l’emissor.

2 “M’agradaria que la meva família...”

Escoltar el que digui l’emissor.

3 “Els meus ideals polítics són...”

Contradir el que digui l’emissor.

4 “El que m’agradaria fer en un futur seria...”

Aconsellar el que digui l’emissor.

5 “L’altre dia em vaig posar content quan...”

Ignorar el que digui l’emissor.

6 “Una vegada vaig fer una cosa que no estava bé...”

Actitud tranquil·litzadora amb el que digui l’emissor.

7 “L’altre dia em vaig posar trist quan...”

Mostrar empatia amb el que digui l’emissor.

Una vegada acabada la primera ronda, s’intercanviaran els

rols. Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem en

cercle i parlarem de com ens hem sentit. - Com t’has sentit quan el teu receptor t’ha criticat tot

el que has dit? - Com t’has sentit quan t’han donat un consell sobre el

que t’agradaria fer en un futur? - Etc.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 8 TÍTOL: LA REUNIÓ

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Cartolines o papers amb les consignes escrites. OBJECTIU: Identificar alguns rols que es veuen en aquesta dinàmica com a propis o d’alguns companys. Analitzar els sentiments que provoquen. COM HO FAREM?:

Farem un grup de sis persones i els donarem les consignes del joc. Primerament, els explicarem que han de fer una reunió per preparar les festes de Carnestoltes de l’escola, per exemple. Repartirem a cada membre del grup una consigna escrita en una cartolina del tipus:



- Tu ets el líder de la reunió: has de dirigir a tothom. - Tu no pots estar quiet: et mouràs constantment i

t’aixecaràs de la cadira sense motiu aparent. - Tu interrompràs constantment la gent que parli,

encara que no tengui res a veure el que dius amb el tema que estau tractant.

- Tu no diràs res en tota la reunió. - Tu estaràs d’acord amb tot el que diuen i els diràs

constantment que bé que ho fan. - Tu estaràs en desacord amb tot el que diuen: et

mostraràs pessimista. La resta del grup que no participa en la dinàmica faran

d’observadors i analitzaran el comportament dels seus companys.


ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 9 TÍTOL: EL PUNY A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Res. OBJECTIU: Reflexionar sobre la importància de les fórmules de cortesia. COM HO FAREM?:

Repartirem el grup per parelles. Explicarem que un dels dos membres de la parella haurà de tancar el puny molt fort. El seu company intentarà que obri la mà. Com ho podem fer?

En aquesta dinàmica ens trobam que tots volen obrir la mà del company mitjançant la força. En algunes ocasions ho aconseguiran, però hi haurà alguns que no podran.


Al final els explicarem que la fórmula correcta era dir: -“pots obrir la mà, PER FAVOR?”

ADAPTACIONS: - Es pot fer el mateix joc però en grup: es col·locaran tots en cercle agafats per les espatlles fortament. Un del grup haurà quedat fora i ha d’intentar entrar dins del cercle. El final del joc és el mateix que abans: si el que és a fora demana per favor que el deixin entrar, segur que el deixarien entrar de seguida.



ACTIVITAT 10 TÍTOL: ELS CARAMELS A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Paper, llapis, paper de cel·lofana. de colors. OBJECTIU: Fomentar els bons sentiments. Crear un bon clima entre companys. COM HO FAREM?: Es tracta d’escriure coses positives en papers petits que després enrotllarem amb paper de cel·lofana de colors, com si fos un caramel. Després d’una activitat a classe, o d’una reunió, es repartirà un “caramel” a cada membre del grup per agrair-li la seva participació en l’activitat. Els possibles missatges poden ser:

- Ets molt especial. - Saps escoltar molt bé. - Que tenguis un bon dia. - Ets un bon company. - Etc.



Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem en cercle i parlarem de com ens hem sentit en llegir missatges positius. ADAPTACIONS: - Es poden “personalitzar” els missatges dels caramels i escriure’ls pensant en la persona a la qual els donarem. Per fer-ho així haurem d’escriure el nom de la persona al caramel. - En compte d’un caramel es pot posar el missatge dins d’una capsa, com si fos un regal



ACTIVITAT 11 TÍTOL: LA PRIMERA MERAVELLA DEL MÓN A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys. També es pot fer amb els adults. QUÈ NECESSITAM?: Una capsa amb un mirall a dins. OBJECTIU: Fer que els qui participen en aquesta dinàmica se sentin bé amb ells mateixos. Creure que tots som especials i únics. COM HO FAREM?:

Explicarem als components del grup que van a veure “la primera meravella del món”. Per a veure-la, hauran de passar-se una capsa i mirar el que hi ha al seu interior. És molt important que quan ho hagin vist no diguin res a la resta del grup per tal de mantenir la sorpresa en tots.

Quan els nens o els adults mirin l’interior de la capsa es veuran reflectits al mirall, descobrint així “la primera meravella del món”, que serà cadascun dels participants.



Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem en cercle i parlarem de com ens hem sentit:

- Què us ha semblat? - Us heu sentit bé? - Sabeu que tots som únics i especials? - Us agradaria ser diferents? Per què? - Etc.

ADAPTACIONS: - Es pot fer el joc de les superestrelles, on cada alumne ha d’escriure en cada punta de l’estrella, una característica seva que el fa ser especial i únic.

RELACIONS ENTRE IGUALS

Activitats per treballar... RELACIONS ENTRE

IGUALS Després de l’aplicació de les dinàmiques de grup per a la

prevenció de conflictes, podem avançar un pas més i fer un sociograma per veure les relacions que s’estableixen entre els companys d’una classe. En el següent bloc d’activitats, incloem el CESC per fer el sociograma. Una vegada passat el qüestionari i analitzats els resultats serà el moment de fer unes activitats concretes en algunes classes en què hagin sortit problemes de relacions, assetjament, aïllament d’algun alumne, etc. Entre aquestes activitats trobarem la visualització d’uns vídeos que poden ajudar els nostres alumnes a veure el que passa al seu voltant i a posar remei a algunes situacions.




1 QÜESTIONARI CESC 3-12 Sí

2 INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS

3-12 No

3 VALORS POSITIUS 3-12 Sí

4 MISSATGES EN PRIMERA PERSONA

6-12 Sí

5 PASSA’L 6-12 Sí

6 VISUALITZACIÓ DEL VÍDEO: Bully Dance (Joc d'abusos).

6-12 Sí

7 “TRACTEM-NOS BÉ. GUIA PER ALS ALUMNES DE PRIMÀRIA”

6-12 Sí

8

QÜESTIONARI PER A L'ALUMNAT PRECONCIMEI

6-12 Sí

9 VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS SUECS SOBRE ASSETJAMENT

7-12 Sí

Activitats per a millorar les RELACIONS ENTRE IGU

ALS

10

VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS DE DIBUIXOS ANOMENATS “SHOW PEACE”

7-12 Sí



ACTIVITAT 1 TÍTOL: QÜESTIONARI CESC

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una aula amb uns quants ordinadors. OBJECTIU: L’objectiu és assabentar-se de les relacions que s’estableixen entre els alumnes d’un grup i detectar possibles casos d’assetjament.

COM HO FAREM?:

El qüestionari CESC (Conductes i Experiències Socials a Classe) és una obra de Jordi Collell i Carme Escudé. Es tracta d'un qüestionari (de paper i llapis) que s'aplica dins un programa de prevenció de l'assetjament escolar. Es basa en la tècnica del sociograma i ens donarà informació sobre les relacions d'amistat i de rebuig entre alumnes, així com possibles casos d’assetjament. Una altra dada important que ens pot donar l’aplicació del qüestionari és conèixer aquells alumnes que



destaquen per la seva prosocialitat, és a dir, la seva tendència a ajudar els altres. Aquests alumnes ens poden ajudar en casos de mediació o de company-tutor d’alguns alumnes.

La Conselleria d'Educació i Cultura de Balears ha elaborat, amb el permís dels autors originals, una versió del qüestionari CESC que es contesta mitjançant l'ordinador, de manera que la feina de transcripció de dades i de correcció està totalment automatitzada.

A l’annex es pot trobar més informació del programa original, així com l’aplicació informàtica i una explicació de la seva instal·lació.

Una bona època per passar el qüestionari és a la meitat del primer trimestre. ADAPTACIONS: - Per als alumnes d’Educació Infantil es pot fer amb tres preguntes:

o Qui és el teu millor amic? o Amb qui t’agrada jugar? o Amb qui no t’agrada jugar?

Aquest “qüestionari” es passarà individualment i tenint davant les fotos de tots els companys de la classe. - Es pot passar el qüestionari a tot el centre, cada curs escolar, per veure l’evolució de les relacions en les classes al llarg de l’escolarització dels nens.



ACTIVITAT 2 TÍTOL: INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS


QUÈ NECESSITAM?: Els resultats del sociograma CESC. OBJECTIU: Analitzar els resultats i fer una valoració dels possibles problemes que hi pugui haver a l’aula entre alguns alumnes.

COM HO FAREM?: Aplicada l’enquesta s’analitza cada grup per separat seguint els criteris següents:

- Analitzar cadascun dels apartats que es tracten al qüestionari CESC:

� prosociabilitat, � agressivitat, � victimització, � popularitat � rebuig.

- Analitzar els casos extrems i els més neutres. - Observar els alumnes que ressalten més en algun aspecte.



- Destacar els alumnes que ressalten a nivell de popularitat per aprofitar l’acceptació que tenen de cara als altres. Els alumnes més prosocials poden actuar com a mediadors o com a companys–tutors d’alguns alumnes que ho necessitin. La interpretació dels resultats ens donarà dades

concretes de si hi ha un percentatge elevat d’alumnes que són rebutjats i quins són: els alumnes amb nee, els d’incorporació tardana, els més tímids, etc.

Com a classe es prendran mesures per reconduir aquestes situacions. Algunes activitats són les proposades a continuació en aquest bloc. ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 3 TÍTOL: VALORS POSITIUS


QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: Treure un valor positiu de cada alumne de l’aula. Que els mestres treballin en equip. COM HO FAREM?:

Aquesta activitat la faran tot l’equip de mestres d’aquest curs per poder treure entre tots els valors positius de cada alumne. Partim del fet que tots i cada un dels alumnes tenen valors positius. Els anotarem en una taula de registre que trobarem a l’annex. A la taula registre també direm si els alumnes accepten les crítiques i si són capaços de dir "no". Exemple:

ALUMNE VALORS POSITIUS ACCEPTACIÓ

DE LES CRÍTIQUES

ÉS CAPAÇ DE DIR NO

Gabriel És un bon company Sí Sí Rebeca Fa sempre els deures Li costa Li costa

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 4 TÍTOL: MISSATGES EN PRIMERA PERSONA A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: Que els alumnes expressin els seus sentiments davant situacions que per a ells són “problemàtiques”. COM HO FAREM?:

Aquesta activitat es farà perquè els alumnes puguin expressar els seus sentiments davant de situacions concretes que cadascun contarà. Són missatges en primera persona en els quals els alumnes faran saber als altres què pensen, què senten i què desitgen en relació amb una situació en la qual se senten incòmodes. La plantilla està a l’annex.

Exemple:

o Dir el nom: Pau.

o Com ens sentim: estic enfadat, disgustat, trist…

o Per què?: Perquè no puc jugar a futbol amb vosaltres.

o Dir què voldríem: i m’agradaria formar part de l’equip.



En acabar d’escriure els missatges, se'n poden llegir alguns a classe si ho considerem necessari. Si no, es poden formular preguntes com per exemple: � Com sonen els missatges en primera persona? � Són acusatoris? � Permeten dir allò que volem? � És fàcil/difícil formular-los? � Els heu aplicat mai? � Creieu que funcionen en qualsevol ocasió?

Com a conclusió, els podem dir que els missatges en primera persona són una manera de manifestar els nostres drets mostrant respecte pels altres. Així treballem l’assertivitat. Els missatges en primera persona ofereixen l’oportunitat de dialogar amb l’altra persona, que ens entengui i que hagi de posar-se en evidència amb la seva resposta. ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 5 TÍTOL: PASSA’L


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: Els alumnes buscaran una qualitat positiva de cada un dels seus companys. L’objectiu és fer que tots els alumnes se sentin bé quan escoltin les coses bones que diuen els companys d’ells. COM HO FAREM?:

Aquesta activitat treballa l’autoestima dels alumnes. Escriurem el nom de cada alumne en la plantilla que tenim a l’annex. Anirem passant els fulls per tota la classe i cada alumne haurà d’escriure un comentari positiu sobre el company que té en el full. Tots els alumnes han d’escriure un comentari sobre tots els seus companys. Hem d’insistir que els comentaris que es facin han de ser POSITIUS. Abans de començar l’activitat reflexionarem amb els alumnes sobre les qualitats positives que tots tenim. Quan tots acabin d’escriure, podem llegir en veu alta els missatges. Els preguntarem com s’han sentit en escoltar coses positives d’ells.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 6 TÍTOL: VISUALITZACIÓ DEL VÍDEO: Bully Dance (Joc d'abusos).


QUÈ NECESSITAM?: Vídeo “Bully Dance” que és a l’annex. Plantilla que hi ha a l’annex. OBJECTIU: Que els alumnes s’adonin de com se sent un alumne que pateix assetjament (bullying) i les conseqüències que comporta. COM HO FAREM?:

1. VISUALITZAR EL VÍDEO: Bully Dance (Joc d'abusos).

2. Repartir la fotocòpia de l’annex en el qual els alumnes han de:

• posar títol al vídeo,

• fer un resum del que han vist,

• posar-li una nota de l’1 al 10.

Els deixarem uns minuts (pocs) per fer-ho. Llegirem en veu alta els títols que han posat els alumnes. Nosaltres li posarem com a títol al vídeo: “El bou i la formiga” (per no utilitzar les paraules agressor i víctima). Podem llegir-los en una altra sessió o en acabar aquesta.

3. Demanar als alumnes que aixequin el braç els qui pensen que el vídeo acaba bé. Els preguntarem per què. Demanar als alumnes que aixequin el braç els qui pensen que el vídeo acaba malament. A aquestos alumnes els preguntarem què es podria fer perquè el vídeo acabi bé.



L’objectiu és aconseguir que la majoria dels alumnes diguin que el millor final seria que acabassin jugant tots junts. Els alumnes han de verbalitzar aquesta frase: “que estiguin tots junts”.

4. A partir d’aquest punt es pot començar a parlar del que passa en el vídeo, del que més ha agradat als alumnes, d’allò que menys els ha agradat i del que han trobat més interessant.

5. Començarem un debat moderat pel mestre en el qual intentarem tractar i definir els temes següents (tenint en compte que no s’ha de dur al terreny personal, és a dir, no es poden posar noms de companys):

• EL MALTRACTAMENT. Conductes físiques (pegar, donar empentes, amenaçar...), conductes verbals (insultar, burlar-se, parlar malament d’algú perquè la resta no siguin els seus amics...), exclusió social (no deixar participar a algú, ignorar-lo...).

o Aquestes coses passen als llocs on hi ha gent o en llocs on no els veu ningú?

• LA VÍCTIMA (la formiga).

o La víctima és un nen dèbil i sense amics? Hem de fer veure que al principi sí que tenia amics i que, a mesura que avança el conflicte, el van deixant sol.

o Què fa la víctima davant les agressions? Hi fa front, intenta defensar-se, fuig, plora, s’amaga, li ho diu al mestre... Pensau que ell sol ho pot aturar o necessita ajuda?



• ELS ESPECTADORS.

o Es deixen dur o poden canviar la situació? Si un no fa res, ni va a cercar ajuda d'un adult per evitar una agressió es converteix en còmplice.

o Per què no l’han ajudat fins que no ha caigut del terrat?

o Qui hauria pogut intervenir per posar fi al maltractament?

o Per què els amics no l’ajuden? Què senten? (Per por que els passi el mateix?)

o Per què al pati la resta s’afegeixen a les burles i acaba tot sol enmig del cercle? (aquí opera el fenomen del contagi social: un per l’altre i tots van seguint... en un grup, una persona fa coses que tota sola no faria).

• ELS AGRESSORS (el bou i els seguidors).

o Quins motius té l’agressor per fer mal i fer por a la resta? (s’avorreix, per venjança, enveja perquè la formiga balla bé a la classe d’EF...)

o Per què el recolzen els seguidors? Ho farien tot sols? Són valents?

o El bou ho faria si no tengués seguidors? És valent?

o Què li pot passar a l’agressor si s’acostuma a anar així per la vida?



o Parlar del pare agressor. S’ha d’explicar que, de vegades, els nens són agressius perquè ho veuen a casa, però, d’altres, ho veuen a la TV o als videojocs.

o Pensau que el bou tira expressament a la formiga pel terrat? (Se li escapa de les mans).

• EMOCIONS IMPLICADES.

o Com se sent cadascú?

o Què sent l’agressor quan el mestre el castiga?

o Què sent quan la víctima cau pel terrat? I els espectadors?

o Quan són a la classe d’EF i la formiga està ballant, el bou li tira una pedra i la formiga l’acusa de seguida. Com es diu això? (Els alumnes diran “delator”). Què és delatar? Un jutge és delator quan diu que algú és culpable? Si vas pel carrer i et roben i vas a denunciar-ho, això és delatar? Delatar és trair algú. La formiga està traint algú?

ADAPTACIONS: - Les preguntes es poden canviar depenent de com vagi la conversa a l’aula. El mestre també podrà fer preguntes que vagin dirigides a resoldre problemes concrets que es donin a l'aula (sense donar noms d’alumnes).



ACTIVITAT 7 TÍTOL: “TRACTEM-NOS BÉ. GUIA PER ALS ALUMNES DE PRIMÀRIA”


QUÈ NECESSITAM?: Plantilles que hi ha a l’annex: la mà, els drets, les responsabilitats. OBJECTIU: Que els nostres alumnes aprenguin a resoldre els seus problemes i a no ficar-s'hi. COM HO FAREM?:

Treballar la guia “Tractem-nos bé. Guia per als alumnes de Primària” de Jordi Collell i Carme Escudé (2004). Aquesta guia la podem trobar a l’annex. Entre d'altres coses tractarem els punts següents:

• Què és maltractar?

• Els nostres drets... (Els alumnes poden preparar un mural o una cartolina per escriure ells els drets que tenen, després de parlar-ne a classe). Hi ha una plantilla a l’annex perquè els alumnes puguin escriure els seus drets.

• ... i les nostres responsabilitats. (Els alumnes poden preparar un mural o una cartolina per escriure ells les responsabilitats que tenen, després de parlar-ne a classe). Hi ha una plantilla a l’annex perquè els alumnes puguin escriure les seves responsabilitats.



• Què passa quan es vulneren els drets?

• Què passa amb els nens i les nenes maltractats? I amb els nens i nenes que fan mal als altres?

• Què pots fer si et trobes en una situació de maltractament?

• Recorda-ho!

o Mantén la calma.

o No responguis igual.

o Intenta ser amable.

o Marxa del lloc.

o Digues-li-ho al mestre.

Es pot tenir una plantilla del dibuix d’una mà (la trobarem a l’annex) perquè els alumnes escriguin les 5 pautes a recordar entre tots.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 8 TÍTOL: QÜESTIONARI PER A L'ALUMNAT PRECONCIMEI


QUÈ NECESSITAM?: Plantilla del qüestionari que trobarem a l’annex. OBJECTIU: Que els alumnes expressin els seus sentiments de manera anònima (mitjançant el qüestionari) per donar idees als mestres de possibles casos d’assetjament. COM HO FAREM?:

Passar un qüestionari per a l’alumnat: vàlid per conèixer les percepcions i les possibles experiències dels alumnes en situacions d’abús i assetjament. Les dades globals obtingudes poden enriquir el debat sobre aquest tema. A l’annex hi ha el qüestionari. ADAPTACIONS: - Es poden canviar les preguntes del qüestionari per altres que el mestre consideri necessàries per als alumnes de la seva classe. Per al més petits que no tenen assolida la lectoescriptura podem llegir la pregunta en veu alta, i ells, la contestaran.



ACTIVITAT 9 TÍTOL: VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS SUECS SOBRE ASSETJAMENT

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 7 anys (2n cicle d’E.P).

QUÈ NECESSITAM?: Els vídeos que hi ha a l’annex. OBJECTIU: Que els alumnes s’adonin de com se senten alumnes que pateixen algun tipus d’assetjament per ser “diferents”.

COM HO FAREM?:

Visualitzar uns vídeos suecs sobre assetjament amb els següents títols:

o Callat o Ciberbullyng o Com a l’escola o Futbol o Invisible o Males paraules o Paraules dures o Pèl-roig



Es tracta d’uns vídeos molt curts que els alumnes veuran dues vegades com a mínim per poder entendre bé el missatge. Després de veure’ls, s’encetarà un debat a classe sobre el tema tractat. És convenient veure un o dos vídeos cada vegada. Els vídeos són a l’annex. ADAPTACIONS: - El mestre pot visualitzar-los abans de mostrar-los als alumnes i preparar algunes preguntes que li interessi tractar amb els seus alumnes.



ACTIVITAT 10 TÍTOL: VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS DE DIBUIXOS ANOMENATS “SHOW PEACE”

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 7 anys (2n cicle d’E.P).

QUÈ NECESSITAM?: Els vídeos que hi ha a l’annex. OBJECTIU: Que els alumnes s’adonin de com se senten alumnes que pateixen algun tipus d’assetjament per ser “diferents”. COM HO FAREM?:

Visualitzar uns vídeos de dibuixos anomenats “Show peace” sobre bullying i fer activitats relacionades. La sèrie Showpeace, produïda pel National Film Board del Canadà, està pensada per a provocar el debat entre els alumnes i fer-los explorar formes no violentes i no agressives per a resoldre els conflictes que se’ls presentin a l’escola, a casa, a la feina i a la vida en general. Es tracta d’una sèrie d’animacions mudes que presenten situacions i personatges en què és molt fácil d’identificar-se amb els protagonistes. Les històries plantegen les situacions de manera que els espectadors puguin treure’n les seves conclusions. Aquestes cintes són una eina d’eficàcia provada per a potenciar les habilitats socials en la resolució de conflictes, la detecció de problemes i la potenciació de la figura del mediador/a. Aquesta informació està extreta del document “La convivència en els centres d’educació infantil i primària” publicat per la Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Juliol 2007.



A continuació exposam el títol del vídeo i un petit resum del seu contingut. � Bully Dance (Joc d'abusos)

Presenta el conflicte d’assetjament i victimització. La dansa dels abusos. Aquest títol, provocador i polivalent, explora la violència entre els joves i les pressions exercides per les persones que assetgen i agredeixen els seus companys. Els objectius principals d’aquest títol són l’anàlisi del comportament de les persones que discriminen, terroritzen o maltracten els companys, les pressions de grup contra els més dèbils i situacions similars que destorben el funcionament dels grups. De la cinta es desprèn que la persona maltractadora sol ser una persona maltractada que ha de solucionar els seus propis problemes.

� Dinner for two. Aquesta animació de vuit minuts presenta dos animals que lluiten pel seu territori. El conflicte augmenta fins a arribar a la confrontació violenta. Segons els autors, està pensat per a nens i nenes de 2 a 12 anys. De tota manera, el tema que planteja es pot extrapolar als conflictes entre persones adultes, nacions o grups socials, ja que parteix d’un conflicte de domini territorial. És per això que el seu ús pot ser aconsellable per a alumnes de secundària i també per a adults. De «Dinner for two» també se’n pot treure conclusions de tipus ecològic. Un dels eixos fonamentals del vídeo és que molts conflictes arriben a un carreró sense sortida i que cal aprendre a resoldre’ls de bon començament. Una granota que observa l’enfrontament entre dos camaleons es transforma en mediadora. L’humor, la vivacitat, la provocació són eines que utilitza el vídeo per a presentar la situació i demostrar que en les situacions més caòtiques es pot trobar vies per a la reconciliació i per a la solució justa de les diferències. Aquest títol rebé el premi UNICEF a Berlín el 1997.



� Elbow room (L’habitació atapeïda) Una habitació atapeïda, en la qual les persones tenen poc espai, provoca reaccions d’agressivitat i de conflicte. Quan s’acumulen les tensions, la còlera esclata. El replegament en un mateix, l’agressivitat contra els companys i les vies de reconciliació són els aspectes fonamentals d’aquest títol.

� When the Dust Settles (Quan tot s'embolica) Aquesta història presenta en clau honorífica i provocadora el caos que creen els conflictes. Al mateix temps proporciona eines i camins per a l’entesa i la reconciliació. El vent de la plana no és el culpable de la pols que tot ho embruta; són dues marmotes veïnes que no s’avenen i acabaran destruint els seus caus. La cinta mostra que abans que tot no es trenqui és possible la reconciliació. Després de veure’ls, s’encetarà un debat a classe sobre

el tema tractat. És convenient veure els vídeos com a mínim dues vegades. Els vídeos són a l’annex.

ADAPTACIONS: - El mestre pot visualitzar-los abans de mostrar-los als alumnes i preparar algunes preguntes que li interessi tractar amb els seus alumnes.

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES



Segons la Vikipèdia, la teoria de les intel·ligències múltiples és un model proposat per Howard Gardner en el qual la intel·ligència no és vista com una cosa unitària que agrupa diferents capacitats específiques amb diferent nivell de generalitat. Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes o crear productes que són valorats en un o més contextos culturals. Gardner reconeix que per a desenvolupar-se òptimament en la vida no és suficient tenir un gran expedient acadèmic. Hi ha persones amb gran capacitat intel·lectual que no són capaces de triar correctament els seus amics. Per altra banda, podem trobar persones que no han tengut un bon expedient acadèmic però que han triomfat en el món dels negocis o en la seva vida personal.

Howard Gardner ens parla de l’existència de vuit tipus diferents d’intel·ligència: lingüística, logicomatemàtica, musical, cineticocorporal, visual espacial, naturalista, interpersonal i intrapersonal. Aquestes dues darreres, interpersonal i intrapersonal, han estat fusionades per Daniel Goleman com a intel·ligència emocional.



Com diria Martin Seligman: “Les emocions positives ens

porten a una forma de pensament diferent". (Les definicions que exposam a continuació de cada tipus d’intel·ligència, estan extretes del Graim: Grup de recerca de l’aplicació de les intel·ligències múltiples amb la col·laboració del ICE (Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona). Segons Miquel Martínez, director d’aquest Institut (ICE), “Educar és crear condicions més que ensenyar coses").


1 INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA 3-12 No

2 INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA

3-12 No

3 INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL 3-12 No

4 INTEL·LIGÈNCIA CINETICOCORPORAL

3-12 No

5 INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL 3-12 No

6 INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA 3-12 No

7 INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL 3-12 No

8 INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL 3-12 No

Activitats relacionades amb LES INTEL·LIGÈN

CIES MÚLTIPLES

9 QÜESTIONARI SOBRE IM 3-12 Sí



ACTIVITAT 1 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

A QUI VA DIRIGIT?: A tot l’alumnat del centre a partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats lingüístiques. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència lingüística: fa referència a la capacitat i habilitat per a utilitzar i estructurar els significats i les funcions de les paraules i del llenguatge d’una manera eficaç, ja sigui oralment o per escrit. Inclou la capacitat de manipular la sintaxi o l’estructura del llenguatge, la fonologia, els sons del llenguatge, la semàntica o els significats de les paraules, i les dimensions pragmàtiques o usos del llenguatge. Als nens i les nens que destaquen per aquest tipus d’intel·ligència els agrada llegir, escriure, explicar històries i jugar a jocs de paraules. Necessiten llibres, coses per escriure, papers, diaris, dialogar, establir debats, contar contes, etc. COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la LINGÜÍSTICA:

o Apadrinament lector: els alumnes de 6è apadrinen els alumnes de 1r, i els de 5è els de 2n. Cada divendres, a l’hora de lectura, els padrins ajuden els seus fillols a llegir.

o Lectura diària en els tres idiomes: castellà, català i anglès. Cada dia, la mitja hora de



lectura (de 9:00 a 9:30 h) es fa en un idioma diferent.

o Concurs literari relacionat amb el monogràfic del centre. Organitzat per participar en les festes del poble. Els premis són atorgats per l’Ajuntament i el Consell d’Eivissa.

o Dia de Sant Jordi: dia de portes obertes al centre. L’APIMA organitza una venda de llibres al preu simbòlic d’un euro. La recaptació està destinada al Fons Pitiús de Cooperació.

o Revista anual del centre. Els alumnes col·laboren en el contingut de la revista amb treballs realitzats durant tot l’any.

o Comenius: projecte d’intercanvi amb altres països. Es treballa la cultura d’altres països a través d’un idioma comú, l’anglès.

o El llibre de la lectura: cada classe té un arbre (pintat en un mural) on col·locaran una fulla quan hagin llegit cinc llibres. Després hi haurà un arbre comú per a tot el centre on cada classe col·locarà una fullà per cada dos que hagin posat a l’arbre de la seva aula.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 2 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA

A QUI VA DIRIGIT?: A tot l’alumnat del centre a partir dels 3 anys. QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats lògicomatemàtiques. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència logicomatemàtica: capacitat d’utilitzar els números amb eficàcia i de raonar bé. Aquesta intel·ligència inclou la sensibilitat a patrons i relacions lògiques, afirmacions i proposicions (si... llavors, causa-efecte), funcions i altres abstraccions relacionades. Els processos utilitzats en la intel·ligència logicomatemàtica inclouen categorització, classificació, deducció, generalització, càlculs i prova d’hipòtesis. COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la LOGICOMATEMÀTICA:



o Fira de la Ciència: el nostre centre hi participa amb algun projecte sempre que s’organitza a la nostra illa.

o Projecte Xarxipèlag: un hora a la setmana, els alumnes van a la sala d’ordinadors a treballar les TIC.

o Escoles en xarxa: els alumnes del nostre centre participen en aquest projecte d’escoles en llengua catalana. Una vegada a l’any s’organitza una trobada de totes les escoles participants. Hi va un alumne de cada classe de 2n i 3r cicle.

o El Quinzet: proves de rapidesa de càlcul mental que es passen als alumnes.

o A la mitja hora de lectura diària, hi ha un dia dedicat a la resolució de problemes.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 3 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL


QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats musicals. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència musical: és la capacitat de reconèixer, apreciar i produir ritmes, tons, timbres i acords de veus i/o instruments. Hem de tenir en compte que els processos que es requereixen per a l’activitat musical són de diferents tipus: � Visuals: per a la lectura de la notació musical, ja que

aquesta no només es presenta de manera seqüencial, sinó també amb una forma i en un context espacial que intervé per a donar significat a aquesta notació.

� Auditius: permeten apreciar la bellesa i l'estructura d’una composició musical mitjançant la percepció i la comprensió de les melodies, els timbres, els ritmes i l’harmonia que constitueixen un procés acústic.

� Cinestèsics: per a l’execució musical és necessària una coordinació motora d’altíssima complexitat. Funcions cognitives de tipus executiu: per al desenvolupament de les peces musicals.

� Activacions de circuits afectius: per a explicar les activacions emocionals que produeix la música.



COM HO FAREM?: A continuació veurem la classificació dels projectes que

es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la MUSICAL:

o Concerts: la mestra de música organitza una sèrie de concerts al llarg del curs amb els alumnes:

• De Nadal per a una residència d’ancians.

• Cançó del Dia de la Pau. • Festes del poble. • Himne Comenius (el dia de la

visita dels Comenius). • Festa de graduació dels alumnes

de 5 anys. o Dia de Santa Cecília: actuacions d’alguns alumnes que

toquin un instrument per a la resta de companys del centre.

o Taller per fer instruments musicals amb material reciclat al Punt Verd: a l’hora del pati.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 4 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA CINETICOCORPORAL


QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats cineticocorporal. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència cineticocorporal, que es defineix com l’habilitat de controlar els moviments del propi cos i manipular objectes amb destresa. És la intel·ligència del moviment, l’expressió i el llenguatge corporal. S’expressa en la capacitat per a utilitzar tot el cos o algunes de les seves parts (mans, dits, braços o cames) de forma harmònica i coordinada, per a expressar idees i sentiments. Es tracta de la sensibilitat que té una persona per a manifestar-se a través d’un llenguatge no verbal, el domini del propi cos per a expressar idees i sentiments (actors, mims, atletes o ballarins), i la facilitat per a utilitzar les mans en la creació o transformació d’objectes (artesans, escultors, mecànics, cirurgians). COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la CINETICOCORPORAL:



o Educació vial: els alumnes de 2n i 3r cicle reben

hores d’educació vial amb un policia. Els de 6è fan una sortida per anar al Parc d’Educació Vial.

o Jornades esportives: L’Ajuntament organitza unes jornades en què participen tots els alumnes del municipi. Cada dia hi van alumnes d’escoles diferents per facilitar la interacció entre ells.

o Save The Children: l’escola col·labora amb aquesta associació amb una carrera simbòlica en la qual per cada volta que donen a un circuit han de pagar 50 cèntims.

o Sortida a la platja: a final de curs s’organitza una sortida a la platja per cicles.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 5 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL


QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats visuals espacials. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència visual espacial, que es refereix a la capacitat per a visualitzar accions abans de realitzar-les i crear a l’espai figures i formes geomètriques. Aquest tipus d’intel·ligència permet configurar un model mental del món en tres dimensions i descobrir coincidències en coses aparentment diferents. Als nens i nens amb marcada tendència espacial els agrada aprendre mitjançant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, fer gargots i veure les coses des de diferents perspectives. Necessiten realitzar activitats que incloguin vídeos, pel·lícules, jocs d’imaginació, laberints, trencaclosques, jocs interactius, visites a museus. COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la VISUAL ESPACIAL:



o Seccions Europees: plàstica en anglès per als

alumnes de 1r. o Concurs de dibuix relacionat amb el monogràfic

del centre. Es fa per a les festes del poble al mes de maig. Els dibuixos s’exposen a les parets del centre.

o Concurs de dibuix per a punts de llibre. Aquestos són per al dia de San Jordi i l’organitza l’Ajuntament de Santa Eulària. Hi participen tots els alumnes de tots els centres del municipi. El dibuix guanyador surt en el punt de llibre que es regala a cada nen/a.

o Concurs de dibuix organitzat per l’Ajuntament de Santa Eulària per a triar un logo que es plasmarà en les camisetes que es regalaran als alumnes el dia de les Jornades Esportives.

o A Educació Infantil treballen al voltant d’un pintor.

o Exposició de dibuixos, quadres, etc. que aquells alumnes que els agradi pintar i ho facin bé puguin exposar. Insistirem en que exposin aquells alumnes que destaquen artísticament i no tant en el currículum. El nostre objectiu és potenciar la seva autoestima i fer-los sentir importants de cara a la resta de companys.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 6 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA


QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats naturalistes. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència naturalista, que és la capacitat per a comprendre el món natural i treballar-hi eficaçment. Suposa utilitzar habilitats referides a l’observació, el plantejament i la comprovació d’hipòtesis. Les persones que tenen una gran intel·ligència naturalista generalment tenen un gran interès pel món i pels fenòmens naturals. Són biòlegs, jardiners, ecologistes, físics, químics i arqueòlegs. COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la NATURALISTA:

o Centre Ecoambiental: el nostre centre pertany a aquesta xarxa.



o Projecte Aposta: projecte per aprendre a

reduir, reciclar i reutilitzar. Els alumnes han de controlar l’emissió de CO2 que es fa a l’escola.

o Punt verd: espai d’informació de temes ecològics per als alumnes. A l’hora del pati s’organitzen tallers: invents amb material reciclat, fer paper, fer instruments musicals amb canyes...

o Hort escolar: el centre disposa d’un hort al qual van els alumnes i aprenen a fer compost, sembrar, regar, recol·lectar, etc. Cada vegada que hi van han de fer una fitxa per posar-la a l’horari de l’hort que hi ha en cada classe.

o Recollida de mòbils usats. Amb els mòbils recollits participam amb una associació per a apadrinar ximpanzés.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 7 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL


QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats interpersonals. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència interpersonal: és la capacitat per a relacionar-se amb altres persones i comprendre els seus sentiments, les seves formes de pensar, sentir i actuar, detectant les seves motivacions, preferències i intencions. S’expressa també en la capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber tractar els conflictes gràcies a una adequada avaluació de la utilització de les emocions pròpies i dels altres. La intel·ligència interpersonal ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar els desacords abans que es converteixin en ruptures insalvables. S’expressa amb la capacitat empàtica que permet comprendre l’estat d’ànim dels altres i considerar l’altre en la seva realitat. Facilita la creació d’un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses des de la perspectiva dels altres. L’ensenyament de la intel·ligència interpersonal exigeix un aprenentatge cooperatiu i tutoritzat. COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la INTERPERSONAL:



o Festa de la Convivència: es donen medalles i/o

diplomes depenent del punts que s’han perdut o no al carnet de convivència.

o Tutoria a l’aula: una vegada a la setmana els tutors preparen activitats per treballar aspectes com l’autoestima, els sentiments i les emocions, les habilitats socials, etc.

o Tutoria al pati: els alumnes surten una vegada al mes a l’hora de tutoria al pati, per fer jocs dirigits en els quals treballen la comunicació, les relacions, el reforçament de grup, etc.

o Mediació: a l’hora del pati els alumnes poden acudir a aquest servei si han tingut algun conflicte amb algun company. Hi ha unes normes i uns compromisos que s’han de complir.

o A Educació Infantil es fa el protagonista de la setmana i el llibre viatger, projectes en els quals participen les famílies.

o Campanya contra la fam: per Nadal es recullen a l’escola aliments per donar-los a Cáritas i al mes de maig es venen a l’escola entrepans per 1,50 euros per fer una donació a Càritas.

o Campanyes solidàries per recollir diners quan hi ha algun desastre natural.

o Junta de delegats. Trimestralment es reuneixen els delegats, subdelegats i la cap d’estudis per tractar els temes del centre.

o Carnestoltes: s’organitza una rua de “Carnaval” conjunta amb els alumnes de l’altra escola del poble. És un dia per interrelacionar-se amb alumnes d’un altre centre.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 8 TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL


QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats intrapersonals. Participar en els projectes del centre. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la intel·ligència intrapersonal: es refereix a la capacitat per a accedir als sentiments propis i discernir les emocions íntimes, pensar sobre els processos de pensament (metacognició). Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa d’un mateix (els punts forts i les limitacions), la consciència d'estats d’ànim, intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la capacitat d’autoestima, autocomprensió i autoestima. La formació d’un límit entre el propi jo i els altres és crítica durant els tres primers anys de vida. Els nens i les nenes que destaquen per la seva intel·ligència intrapersonal són independents, els agrada fixar-se fites, somiar, reflexionar i planificar. Necessiten el seu propi espai, temps per a estar sols i marcar-se el seu propi ritme d’aprenentatge. La intel·ligència intrapersonal requereix una instrucció individualitzada, treball independent i opcions per a poder elegir temes i matèries en funció dels interessos. És convenient utilitzar tàctiques metacognitives, estratègies de pensament crític i presa de decisions.



COM HO FAREM?:

A continuació veurem la classificació dels projectes que es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la INTRAPERSONAL:

o Carnet per punts: cada alumne té un carnet de convivència amb deu punts. Aquestos es poden perdre si no compleixen una sèrie de normes de convivència que hi ha a l’escola.

o L’agenda escolar. Document importantíssim que l’alumne ha de controlar i serveix de comunicació molt estreta amb la família i el/la mestre/a.

o PAT (Pla d’acció tutorial): hi ha una sèrie de propostes d’activitats per realitzar a la tutoria.

o PAD (Pla d’atenció a la diversitat): en aquest pla s’inclouen annexos per treballar la competència social, les habilitats socials, estratègies d’actuació amb alumnes NESE, etc.

ADAPTACIONS:



ACTIVITAT 9 TÍTOL: QÜESTIONARI SOBRE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A QUI VA DIRIGIT?: A tot l’alumnat del centre a partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Els documents que hi ha a l’annex. OBJECTIU: L’objectiu és conèixer els nostres alumnes i veure en quina intel·ligència destaquen més. COM HO FAREM?: Podem passar als nostres alumnes el qüestionari que està a l’annex i que ha estat elaborat per Daniel Hernández i Marta Sáinz de la Universitat de Múrcia. Amb l’anàlisi dels resultats podrem conèixer una mica més els nostres alumnes i la o les intel·ligències en què destaquen. D’aquesta manera podem potenciar les bones aptituds d’un alumne en música, per exemple, fent que participi amb una actuació musical el dia de Santa Cecília a l’escola. Un altre exemple podria ser el cas d’un alumne que no destaca a nivell curricular però que és molt bo dibuixant. En aquest cas podem organitzar un “Racó de l’artista” on podrem exposar els dibuixos d’aquests alumnes que destaquen en el dibuix. És una manera d’augmentar l’autoestima d’alguns alumnes que no solen destacar a l’aula pel seu expedient acadèmic. ADAPTACIONS:

BIBLIOGRAFIA

3.- BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

� PER TREBALLAR AMB ALUMNES.

� Quaderns de llengua catalana. TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Lectoescriptura

Ansa per ansa. Material de lectura i escripura. (1,2,3).

E. Abeyà, M. Fortuny, A. Mascaró, A. Terrades.

Ed. Moll. Palma de Mallorca (1999).

Lectoescriptura

Per anar escrivint... Xino-Xano. (1-10).

J. Gómez, F. Masgrau.

Tándem edicions. València (2001).

Lectura

Per anar llegint... Xino-Xano. (1-10).

J. Gómez, F. Masgrau.

Tándem edicions. València (2001).

Lectura Col·lecció a poc a poc.

La Galera. (1971).

Comprensió lectora

Lector. Entrenament lector, velocitat i comprensió. (1-20).

M. Recasens.

Ed. Nadal.

Comprensió lectora

Per llegir millor. (1-6).

Grup Edebé.

Edebé primària. Barcelona (2008).

Cal·ligrafia Cal·ligrafia. Grup Edebé.

Edebé primària. Barcelona (2008).

BIBLIOGRAFIA


TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Ortografia

Ortografia entretinguda 1. L’ortografia a l’EP.

R. Bassa, M. Cabot, R. Díaz, J. Lladonet

Ed. Moll. Govern Balear. Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. Mallorca (1999).

Comprensió lectora

Lectojocs. (1-6)

R. Genover, N. Escudero.

Ed. Salvatella. Barcelona (2008).

Vocabulari

Català inicial per a estrangers. NEXE. Sèrie Blava (1-6). Sèrie Groga (1-3). Sèrie Verda (A-E).

M. Dolors López, Josep Sala.

Ed. Casals. Barcelona (2002).

BIBLIOGRAFIA


� Quaderns de matemàtiques.

TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL Resolució de problemes.

Penso i faig. (1-3)

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Resolució de problemes.

Ara ja puc. (1-3)

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul. Set i mig. Cicle inicial.

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul. Vuit i mig. Cicle mitjà.

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul. Nou i mig. Cicle superior.

Lluís Segarra

Ed. Teide.

Càlcul, problemes, conceptes matemàtics.

Quaderns de matemàtiques (1-47)

Equip didàctic: J.Echegaray

Ed. Bruixola

Càlcul, problemes.

Quaderns de matemàtiques (1-20)

Equip didàctic: J.Echegaray

Ed. Bruño

� Altres.

TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Convivència.

Conviure. Activitats per al desenvolupament de les competències personals i socials. E. Primària. (1-6)

Maria Carme Boqué.

Ed. Cruïlla. Barcelona (2008).

Quaderns d’entreteniment La rata sàvia. (1-8) Picanyol Ed. La Galera Quaderns d’entreteniment L’aligot savi. (1-6) Picanyol Ed. La Galera

Quaderns d’entreteniment

El gripau saberut. (1-6)

Picanyol Ed. La Galera

BIBLIOGRAFIA


� LLIBRES DE CONSULTA TRACTA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Mediació

Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats EP i ESO.

M. Carme Boqué i Torremorell

Dossiers Rosa Sensat. Barcelona 2007

Mediació Fem les paus. Mediació 3-6 anys.

M. Carme Boqué i Torremorell i cols.

CEAC. Barcelona 2005

Autoestima

Autoestima. ¿Cómo solucionarla?. Juegos, actividades, recursos, experiencias creativas…

Feldman, J.R.

Ed. Narcea. Madrid 2005

Competència Social

Relacionarnos bien. Programa de competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años.

SEGURA, M.; ARCAS, M.

Ed. Nancea. Madrid 2004

TDAH

Cómo tratar y enseñar al niño con problemas de atención e hiperactividad. Técnicas, estrategias e intervenciones para el tratamiento del TDA/TDAH

Sandra F. Rief.

Ed. Paidós. Buenos Aires (1999).

BIBLIOGRAFIA


TRACTA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Llenguatge oral

Racons de treball oral a parvulari: El Racó de buf.

Lurdes Ribas. Dolors Gispert.

Edicions l’Àlber. Vic (1999).

Llenguatge oral

Racons de treball oral a parvulari: El Racó de sons i sorolls.



Llenguatge oral

Racons de treball oral a parvulari: El Racó de la llengua.



Llenguatge oral

Racons de treball oral a parvulari: El Racó dels llavis.



Llenguatge oral

Racons de treball oral a parvulari: El Racó dels jocs fonològics.



BIBLIOGRAFIA


� LLIBRES DE LECTURA

TRACTA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL

Diversitat

Gent de tota mena. Un llibre per aixecar i mirar.

Emma Damon.

Beasco Internacional. Gran Bretanya (1995).

Els primers anys...

Em dic Vito. Col·lecció Vito.

Canyelles. Comutto.

Ed. Edebé. Barcelona (2006).

Els primers anys...

Tinc polls! Col·lecció Vito.

Canyelles. Comutto.


Els primers anys...

Odio la migdiada. Col·lecció Vito.

Canyelles. Comutto.


Els primers anys...

M’he fet pipí. Col·lecció Vito.

Canyelles. Comutto.


Filosofia 3-18

El carter Joliu o unes cartes especials.

Janet i Allan Ahlberg.

Edicions Destino. Barcelona (1991).

BIBLIOGRAFIA


� ADRECES D’INTERNET PER

TREBALLAR A L’AULA TREBALLA... ADREÇA Vídeos sobre assetjament

http://www.xtec.cat/videoteca/series/showpeace

Per treballar el cinema i els valors

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/cinema/?page_id=6

Jocs per treballar els valors

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_amb=4022

Els continguts de l’aula: clic

http://clic.xtec.cat

Els continguts de l’aula: edu365

http://www.edu365.com

Continguts d’E.I i E.P.

http://primaria.ieduca.caib.es

Activitats amb PDI (totes les assignatures)

http://sites.google.com/site/recursospissarra

Continguts en llengua anglesa

http://britishcouncil.org

BIBLIOGRAFIA


4.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

• Pla d’Acció Tutorial del CEIP Puig d’en Valls (Eivissa). • Pla d’Atenció a la Diversitat del CEIP Puig d’en Valls

(Eivissa). • Pla de Convivència del CEIP Puig d’en Valls (Eivissa). • BOQUÉ I TORREMORELL, M.C. Guia de mediació

escolar. Programa comprensiu d’activitats. Educació primària i secundària obligatòria. Barcelona:Dossiers Rosa Sensat. 2007.

• BOQUÉ I TORREMORELL, M.C. Conviure. Activitats per al desenvolupament de les competències personals i socials. E. Primària. (1-6). Barcelona 2008.

• CARPENA CASAJUANA, A. Habilitats socials i educació de valors des de l'acció tutorial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999.

• COLLELL, J. ESCUDÉ, C.Tractem-nos bé. Guia per als alumnes de Primària. Barcelona 2004.

• COLLELL, J. ESCUDÉ, C. No t’enredis en la xarxa. Guia per conèixer el ciberbullying i alguns perills d’internet i les noves tecnologies. Barcelona 2008.

• FELDMAN, J.R. Autoestima. ¿Cómo solucionarla? Juegos, actividades, recursos, experiencias creativas… Madrid: Ed. Nancea, 2000.

• FERRER N. Educació en valors: la construcció de la personalitat moral. Educació Infantil i Primària.

• FERRERÓS M.L. Porta’t bé. El mètode a mida per comprendre i educar els teus fills. Pràctics columna. Barcelona: Ed. Planeta 2003.

• GARCÍA MORELL, E. I LÓPEZ VENY L. Il·lustracions d’Antoni Marí Marí, “Tirurit”. Activitats de tutoria per a l’escola. Eivissa 2010.

BIBLIOGRAFIA


• MORENO, A. Sentir i pensar. Programa d'intel·ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Educació infantil. Barcelona: Editorial Cruïlla, 2005.

• RIEF S. Cómo tratar y enseñar al niño con problemas de atención e hiperactividad. Técnicas, estrategias e intervenciones para el tratamiento del TDA/TDAH. Buenos Aires : Paidós 1999.

• SEGURA, M.; ARCAS, M. Relacionarnos bien. Programa de competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años. Madrid: Editorial Narcea, 2008.

• VAELLO ORTS, J. Resolución de conflictos en el aula. Madrid :Ed. Santillana 2003.

• VAELLO ORTS, J. Cómo dar clase a los que no quieren. Madrid: Ed. Santillana 2007.

• VAELLO ORTS, J. Las habilidades sociales en el aula. Madrid :Ed. Santillana 2005.

• QÜESTIONARI PER A L'ALUMNAT PRECONCIMEI (Adaptat d'Ortega, Mora-Merchan i Mora).