AGRESSIVITAT I VIOLÈNCIA

Comkaprèn – 21 d’octubre de 2010http://ckp.blogspot.com

Viure, conviure (i sobreviure) en la cultura audiovisual

Trobada 1

Idea pessimista i equívoca del món. Persones més insegures i temoroses. Els infants són més vulnerables, donat que tenen menys informació

sobre el món.

PER AIXÒ

ENS CALEN INFANTS COMPETENTS I CRÍTICS

SOM-HI!

Quins són els referents?

AGRESSIVITAT-RESPOSTA BIOLÒGICA RELACIONADA AMB L’INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA

VIOLÈNCIA ES TRACTA D’UNA RESPOSTA BIOLÒGIA MODIFICADA AL SERVEI D’UN FI DE TIPUS CULTURAL.

Agressivitat vs Violència

Des del punt de vista biològic els humans disposem d’ements reguladors davant l’agressió

La biologia humana manifesta elements de regulació de l’acte violent.

Els sentiments, sorolls, gemecs o la submissió, actuen com a mecanisme natural que inhibeix l’actitud de l’agressor. En el seu estat humà l’esser humà respon davant el patiment de la seva víctima

Alguns productes culturals han arribat a alterar els mecanismes naturals de regulació: dos exemples

Les armes com a instruments que agredeixen en la distància han separat l’agressor de la resposta de l’agredit.

Les ideologies han justificat l’eliminació d’humans en

massa.

La pròpia cultura estableix una escala de valoració social en torn a la qual s’ordenen els sentiments de competència,

pertinença legítima i vàlua.

Classificació de les conductes agressives

Naturalesa Agressió física Agressió que implica danys corporals

Agressió verbal Desqualificació verbal

Agressio social Agressió contra el grurp o a través del grup

Relació interpersonal Agressió directa oberta Confrontació directa

Agressió indirecta o relacional Pretensiö de manipulació a traves de l’entorn social

Motivació Agressió hostil Encaminada causar dolor enl’altre

Agressió instrumental Encamina a obtenir un resultat indirecte

Agressió emocional Motivada per una comunicació negativa de la victima

Classificació clínica Agressió proactiva Ofensiva, deliberada, planificada, en fred

Agressió reactiva Defensiva, en calent

Estímul elicitador Agressió predatoria Per la presencia d’una presa

Agressió induïda per por Per acció de la por

Agressió induïda per irritabilitat Reforçada per frustració, privació, negació, dolor

Agressió territorial Per la defensa d’un territori contra un intrús

Agressió maternal Per la defensa de la camada

Agressió instrumenta Reproducció d’una caonducta reforçada

Agressió entre mascles Motiva per la presencia d’un competidor

Competir amb la publicitat, les telesèries i els dibuixos animats no constructius. Proporcionar models morals i relacionals. Fer visibles situacions i protagonistes positius (que no surten a la tele).Promoure l’empatia, el control de la conducta voluntària i les narratives prosocials. Mantenir la consistència entre el nostre discurs sobre els valors i les nostres accions.

Tota representació, es vulgui o no, és educativa, per a bé o per a mal

Algunes dificultats:

Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà o ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.

Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència, i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica tant en l'àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.

Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.

Què hem de treballar des de l’escola?

La competència audiovisual, tot utilitzant els mitjans de manera crítica i aprofitant la seva vessant més positiva per desenvolupar els objectius generals del currículum de primària.

HÀBITS DE VISIÓ: Abans dels 2 anys no haurien de veure la televisió. El desenvolupament cerebral i social

depèn de les experiències reals. Primera infància: calen estímuls multisensorials i varietat d’activitats. El joc imaginatiu es

millor per al desenvolupament que el joc imitatiu que produeix veure la televisió. Edat escolar: La televisió resta temps d’altres coses. Molts infants de primària no

distingeixen entre realitat i fantasia i no comprenen les finalitats de la publicitat. Són molt susceptibles a l’impacte negatiu d’una exposició excessiva a les pantalles.

Adolescència: La pregunta per la pròpia identitat pot trobar resposta en models i guions de televisió que poden produir desinformació.

Funció mediadora de la família

Configurar la llar com un entorn mediàtic positiuEstablir regles clares i justes sobre l’ús dels mitjans en la família

Fomentar la visió crítica i activa dels programes, potenciada per les converses familiars

Limitar el temps d’ús de les pantalles. Seleccionar continguts i presentacions de qualitat. Evitar les pantalles a l’habitació del nen o de la nena. No utilitzar els mitjans com a “cangur electrònic”. Fomentar el temps en família i compartir l’ús de les pantalles amb els

infants. No utilitzar l’ús dels mitjans com a premi o càstig, ja que això els atorga

major importància. Mediar entre els infants i els continguts, tot explicitant i contraposant

raons als efectes potencialments negatius dels continguts violents i ajudant a comprendre els arguments o la intencionalitat dels programes, dels jocs o de la publicitat.

Alguns principis bàsics

Identificació amb els personatges, tot adoptant les característiques dels herois com a pròpies. Imitació d’un model socialment acceptable, l’heroi.Agudització. La violència com a estímul desencadenant dels comportaments violents.Ansietat. Por a l’entorn violent i respostes imitatives de violència com a conducta defensiva.Associació i activació. La violència com a única resposta. La seva repetició disminueix el llindar de sensibilitat i facilita l’activació de respostes semblants.Desensibilització. Disminució del malestar i habituació. La resposta violenta és cada cop més fàcil.

La mediació transformadora com a eina per a la gestió pacífica dels conflictes

Cal tenir en compte els mecanismes psicològics que intervenen en el procés d’assumpció de la violència i atendre les necessitats de l’agredit i de l’agressor, tot vetllant per una gestió positiva dels conflictes com

a oportunitat d’aprenentatge.

La violència mai no és un joc.

El conflicte és un company de la maduració i el creixement, cal aprendre a gestionar-lo.

Desenvolupar estratègies d’afrontament que incorporin no violència, creativitat i empatia.

Evitar les situacions que afavoreixin l’habituació i la desensibilització.

Proporcionar models alternatius d’acord amb una cultura de pau.

La mediació transformadora com a eina per a la gestió pacífica dels conflictes

Cal tenir en compte els mecanismes psicològics que intervenen en el procés d’assumpció de la violència i atendre les necessitats de l’agredit i de l’agressor, tot vetllant per una gestió positiva dels conflictes com

a oportunitat d’aprenentatge.