• I L A D E V A N T E R A

sats ja qu'el ls creyan que no hi había ningú que tingues dret ;'i discutir el seus actes. Això feu que cansat de b rega r en vá y preveyent un nou fracàs el l 'resident de la Unió presentes la dimissió del seu carreen, tada ja en principi per la Junta Permanent .

Segurament el Concell general liaría aceptat tam­bé aquesta dimissió y, tant ell com la seva funesta po­lítica, harían caigut per sempre d'una manera ridícola; pero preveyent aquet resultat els par t idar is de las afi­nitats feren un vá y tot y convocaren als presidents y directors de las enti tats y periodichs catalanistas de Barcelona al objecte de demanarlos que de cap manera aceptessin la dimissió presentada per el President de la Unió fent veure que de aceptarse hi harían dificul­ta ts pera cubrir la vacant.

Disposats es tavam á pre le criteri pera que 's discutís en Concell general de la Un; talanista, tota vegada que dmtre la Junta Permanent hi habían discrepancias de cri teri ; peni las bonas per­sonas, ens feren prometre , una vegada mes, que calla-ríam, á fi d 'evi tar un al t re divisió, que prou n'hi ha­bían. Callarem tots y el President de la Unió Catala­nista retir;l la dimissió, presentada segons deya amb carác ter d ' i r revocable, demanant un vot de conliansa que sense vot i edit.

Y avans d 'acabar aquest article, pera continuar en un altre el final d 'aquesta historia, haig de fer constar que d 'aquesta v a!. agas qu 'hem callat vé tot el mal Cal larem en l 'Assamblca de Ta r ra s sa , callarem quan La Renaixansa comensá la política de pasteleig, callarem quan amb en Robert se feren pactes, callarem en aquesta ocasió y amb tan callar se feren amos de tot y quan volguérem posarhi remey no hi forcm A temps.

ir novas divisions ens subjectarem á tot y avuy hem de deplorar la inisació de tor-sas q\¡ sense que las divisions s 'hagin evitat . Si en la pr imera ocasió en que 's manifesta aquest espe­rit de conxorxas haguéssim aposat las nostres forsàs avuj* la Unió Catalanis ta fora encare una entitat r o ­busta y plena de prestigi, que tothom ho sab bé prou qu'cl cri teri que avuy sustenta no es pas el mateix que había sustentat .

J. M.

PROGRÉS Y REACCIÓ

^fck fSWÀL l ; l S A o n duos p a r a u l e s d ' e iec lo e n l l u -

JTWft LBj j *v h e r n a d o r de q u e s ' han valgui s e m p r e

i j^BafaJÉÍft>. e ' s |>olilica\ res e spanxo l s pera e x e r c i r

w U J U B E ^ ^ ^ ¿ - l lu r t i ran ia mora l sobre les classes ig-

*^* n o r a n t s de la societat . I m e c , m i el pro­

g rés ( p a r a u l a vaga en sa significació com n iés aval l de­

m o s t r a r e m ) p r e t e n e n els pol í l ichs c a p t a r s e la s impat ia

\ a d h e s i ó de l s i n c o n s c i e n t s q u e uo v e u h e n mes enl là de

les co lo raynes q u e se 'Is pesen a la vista; m a l e h i n t la

reacció (pa rau la de significació lan! vaga com la a n t e r i o r )

se c e r q u e n els a p l a u d i m e n t s de ls in te lec tua l s de t a b e r n a

q u e no e n t e n e n per r eacc iona r i s mes q u e la geni de cle­

rec ia .

L ' a i x a l a b r a m e n t > superficialUal de cr i ter i es la ca­

racter ís t ica del poble cas te l là , gene ra l i s ado r j cen t ra l i s ta

\ poch (Iuti.it a p ro fund i sa r les idees, \ es clar q u e Is

polilicav res , q u e necess i t en , pera en la \ r a r s e , els xuts de

la m u l t i t u t , s a b e n e x p l o t a r m a r a v e l l o s a n i e n t aques t a dis­

posició p o p u l a r . De lo q u e resul ta q u e a Espanya 's parla

moll de p rogrés , pero la moral social no Solamenl no

p rogressa , s ino (pie va pe rden l cada dia més ,

Si el poble t ingués sen j \ reflexionés s e r e n a m e n t , no

l ana cas de les p a r a u l e s , s ino q u e sabr ia a p r e c i a r be Ics

idees . Pero, res , aq iu no 's pensa , y ja n'Iii ha prou ah

q u e un hom se dec la r i p rogress iu \ an t i - r eacc iona r i ,

pera q u e se '] t ingui pe r sa \ i, mi l lor di t , molts se c r e u e n

ésser t inguts per savis tant sols a b pa r l a r de p rogrés .

Aque ixos dos mols d e q u e t r ac tem con tenen respect i

v a m e n l les idees d ' a n a r e n d a x a n l y a n a r e n d a r r e r a .

E n u n c i a t s a ix is s e m p r e a s e q u e s , sense expl icac ió , pura ­

m e n t per s i s t ema , no poden ésser idees més vagues . Per­

q u è l ' a n a r e n d e v a n t no s e m p r e es ho; a ixis com els

b o m b e r s (valga l ' exemple t r iv ia l ) t enen la mer i tor ia mis­

sió d ' a t u r a r els avensos d ' u n i n c e n d i , a ix is l ambe hi han

casos en q u e 'Is e d u c a d o r s de la socielal han de p r o c u r a r

i m p e d i r el p rogrés del vici o de es ma les i n c l i n a c i o n s

h u m a n e s , lo qua l vol d i r .pic no s e m p r e es cosa bona 'I

p rogrés , enunc i a t a ix i s a seques , per s i s t ema . ï al con­

t ra r i : ¿es s e m p r e do len l el retrocés? No: (pian un hom,

per e x e m p l e , comensa essent bo \ d e s p r è s se lorna do­lent , no d e i x a d ' é s s e r una tasca mer i tor ia la de posar tota la lorsa de \ o l n n l a l en ret rooehir a la condue la an ­ter ior .

I . ' a ixe lebra inc i i l y poch sein del poble e s p a ñ o l , po­

sa1 en evidencia ab l 'éxil -pie tenen els d i scu r sos ei 'crlis-

tes dels pol í t ichs a lo Lerroux, es^efecte del e n d e r r e r i -

menl moral e i n t e l ec tua l d e les másses . ¡Quin con t ras t i

els ana l fabe t s l a b e r n a r i s son els qui més t enen a la boca

la pa rau la progrés J mes malpar len de la reacció

Pero lo pitjor del cas es que aques l a i x e l e b r a m e n l e ¡nsus tancia l i ta l tant caracter ís t ica dels cas t e l l ans s 'ha encomana t al poble ca ía la , \ | 0 q u e enca ra es més de

p l a n w r , s 'ha apode ra l d ' u n a gran pari del Ca t a l an i sme .

Per xó n o s a l t r e s , p e r m é s q u e sàpiga greu a mol ls , ens

a t r e v i m a p a r l a r - c l a r , donanl cl crií d ' a l e r l a , p e r a q u e

nostres c o m p a n y s , cone ixen t se 'Is propis de lec tes q u e

potser per si sols no saben v v , p rocu r in e s m e n a r s e en

be de nostra e s t imada Pàtria. V encara es mes de p l à n y e r

una a l t ra cosa: a ix i s com els polilicax res cas t e l l ans se

se rve ix in d ' a q u e l l s d u e s paraules e n l l i i h e r n a d o r e s ex-

plotani la viciosa d isposic ió del p o b l e , mol t» p r o p a g a n ­

dis tes del C a t a l a n i s m e , descone ixedors del v e r d a d e r es­

perit de la causa q u e defensen, han adopta t ,senil.la

men t ida ! el nieieix p roced imen t de l s c o n t r a r i s , fent de ­

c l a rac ions d e p r o g r é s , d e r epúb l i ca , e t c . , com si 's pro­

posess i s—eosa q u e no es eerta, p e r q u è Ix» fan ah bon li.

•enganyar als o b r e r s , sense c o n s i d e r a r , c o m ja d é y a m

en a r t i c l e s a n t e r i o r s , q u e aquets no 's t o r n a r á n ca ta l à ,

nis tes ab r ec l ams de p rogrames , s ino q n e v i n d r a n ex -

p o n t a n i a m e n l (pian Véjin el ho,) e x e m p l e de lots els qu i

d ' u n a m a n e r a o al tra defensen la pe r sona l i t a t d é Cata­

l u n y a .

Al C a t a l a n i s m e , seguin l hi sc reni la l \ bon se in de les

man i fe s t ac ions h i s tó r icas d ' aques ta t e r r a , adop tan t la se­

rietat q u e r e q u e r e i x tola cansa gran \ nob le . \ segu in l la

t rad ic ió de ls p r i m e r s a n y s del R e n a i x e m e n t , no li escau

el s i s tema de mí t ings polí l ichs o ,1c pe r iod ichs , |c n ino t s .

honl se lan r e p e t i d e s protestes de p rogrés , p c n p i e tol

a ixó son coses e s cayen t e s al par t i t r e p u b l i c à y a a l t r e s

par t i t s q u e no son r e p u b l i c a n s p e r o s e m p r e e s p a n y o l i s ­

tes, l'd C a t a l a n i s m e no l 'ha d,, p r o n u n c i a r a lorl \ a d r e t ,

s e n s e a c l a r a e i o n s , a q u e i x e s p a r a u l e s que, tant usen els

p rogress ius q u e m o r a l m e n t n 0 p r o g r e s s e n . Si s 'ha de d i r

la veri tal n u a , s ense d a r lloch a d u b t e s n i , m a l e s in t e r ­

p re t ac ions , hai ir iain d ' a d o p l a r s e m p r e 'I vocable civili-

sació, q u e dona una idea més c l a ra , p rec i sa y concre ta

del nos t re p e n s a m e n t social.

Les n o s t r e s c a m p a n y e s de r e iv ind icac ió nac ional i s ta

van en aque l sent i l la educació social , el per fecc iona-

nieni moral de lots els pobles de la t e r ra \ pa r t i cu la r ­

m e n t d e nost ra Nació, 5 aixó, ana l i s a t c o n v e n i e n t m e n t ,

ens por ta , pa r l an t c la r y ah se ren i t a t , a un progrés y a

una reacció ( veusaqu l pe rquè nos t res p r o p a g a n d i s t e s no

h a u r i e n de r e t r e u r e s i s t emát i camenl a q u e i x o s concep ­

tes): a n e m a un p rogrés , pe rquè a d m e t e m tots els aven ­

sos eienl i l ic l is ; a n e m a una reacció p e r q u è volem res tau­

ra r en nostra terra l 'esper i t (Je | ( , s l | ¡ l , e r la l s q u e leven

gaud i r a uos t re poble les n n % „ e S i n s t i tuc ions de Catalu­nya . Reacció significa re t rocés . ¿Y q u é ? ¿ n o ('s mil veda­des prefer ib le la an t iga llibertat de ls c a t a l a n s , a d m i r a d a J enve jada pels e x f r a n g e r s , a la esclavi lut m o d e r n a "

Ti rem s e m p r e a \ a n l en hi prác t ica de les bones cos­t u m s y en el conreu de la ciencia; y reb i i l j em, e n s e m p s , els a s e n s o s de la c o r r u p c i ó social .

To rnem e n r e r a an aquel l t emps en q u e Ca ta lunya . t inguda pel poble més l l iure de la t e r r a , era molt s u p e ­rior e n q u a l i t a t s m o r a l s a la g e n e r a c i ó d ' à v u y d í a ; p e r o rebu t j ém de lo passaf t<>¡ l o q u e ara r egone ixem per do­lent .

Y a i x í s , d e i x e t a n o s de progress ius 5 de r eacc iona r i s : t r eba l lem per la ctvilisació de C a t a l u n y a .

B. l i .

ENGRUNAS ELS quc'l dia de Corpus per allá la una passejavan pel

Passeig de Gracia , pogueren veurer unas collas de gent, polsosa, esverada, anant no mes a la seva, donant empentas a tothom, que se'ls mirava ab l 'ayre d 'ex-t ranyesa de no saber alió qué significava.

Després la gent feya la mitja rialleta y en un grupo que estava aprop meu aproposit d 'aquellas collas ab la bandera desplegada, quin pal acabava ab la simbòlica fals y las ca ras còmicament fer renyas dels que la s e ­guían, sortí a relluir la magnifica novela d'Alfons Daudet , Tartaria tic Tarascón, cuant explica las p r o e -sas d 'aquest heroe que en son museu tenia aquells lle-t re ros terrorífichs: .Armas envenenadas; no las to ­queu». Y que ab la gent del seu poble equipats com els

itrépils alpinistas sort ia pel seus voltants hont no hi havia cap montanya que arr ibés a n'el Putxet a cassar gor ras o sia a t i rar las enlayre y probar de íora-dar las a t iros ja que no corr ía per aquells indrets ni un miserable gafar ró per remey.

De tartarinada calificaren el pas d 'aquellas collas y ab molta pena meva 'm vaig convencer que no li falta­va pas rahó a qui tal califíeatiu aplicava; -;per qué ha-vían vingut a passar pel Passeig de Gracia? ¿Era per alguna al t re motiu que'l de venir a donar la volta en aquell lloch y hora convensuts de que en ells y sois en ells tenía, la gent de fixarse?

Al cap d 'una estona passaren una colla de noyets ab barre t ina , eos de camisa y faixa vermella, y haig de confessar qu'el conjunt resul tava bonich perqué la quitxalla ab el seu ai.xeribiment y la se\ a gracia resul­ta una nota simpática y sobretot ana van un xich més nets que las pr imeras collas, y al mateix temps passà un pondo portat per unas noyas ja una mica espigadas que a la veri tat no'ls hi esqueya g a y r e . No vaig sentir comentaris de ningú, pero ja me' ls vaig fer tot sol, dons cm vingueren tot seguit present las noyas vestidas de República, que en las g rans solemnitats republicanas sempre ' s poden véurer . Aquells que se entretenen en disfressar a las sevas filias, em deya, no es faci] que portin la República perqué en veyenthi vestida a la noya ja ' s creuen que la tenen conseguida; y dijous vaig fer igual judici pels que por tavan aquells noyets y aquellas noyassas á exibir pel Passeig de < rraçia.

Venian tots aquells grupos que he citat de la Fes ta Nacional Cata lana que 's celebra el día de Corpus al Deser t de Sa r r i à 3' que 's té el propòsit de celebrar tots els anys en semblant diada. En ella 's repar t í una a lo-cució en que fora de duas o t res imatjes carr inclonas (sobretot allò de sucar l 'a igua beneita en el temple inmaculat de las glorias de la patr ia) , está ben escri ta , es lleigei.x ab molt gus t . Mes en ver i ta t que no n ' e spe ­rem g ran cosa de la instauració d 'aquesta festa; no es crean artificialment aquestas cosas, ni es te de creurer

•re de fresch t inga la virtut de fer desaparèixer tota diferencia pera juntarse en la celebració d 'aquesta nova festa; aquest any ha succehit ai.xis perqué els vents bufan d 'aquest cantó v¿ casi 's podría afirmar que la festa ha sigut d'ells consecuencia, a l t re any bufarán d'un a l t re costat y á pesar de la festa, la unió no's fará encare que sols sia per horas.

Per al t ra banda es te de pensar en que: testas de la naturalesa com la de la qne parlem que poden resul tar molt simpáticas com a nota de color, y fins desde cert punt de vista patr iót icas per lo que ajudan a manten i r l 'entusiasme per la Pa t r ia , corren molt perill de tornar­se ehavacanas y de ser contraproduhents per el fi que 's desitja, lli ha qui creu que tot el Cata lanisme consis­teix en csgargamel la rse cr idant : «¡Visca Catalunya!» en festas com aquesta y en res mes; el repet i r massa sovint aquestas festas cr idaneras , es lo que a por ta t dintre del Cata lanisme a tants belluguets com hi ha, que no més saben entus .asmarse per lo que fa forsa so­roll que sol ser, per regla genera l , lo que més buydor tanca.

PER fi s 'obriren las Corts y s 'obriren ¡ay! per tornar a ser tancadas desseguida a conseqüència de la

cayguda vergonyosa de 'n Vil laverde. Duran t e lspochs dias que durà l 'espectacle, en Soriano, el llengua llarch Soriano, el malón Soriano, l ' incomparable Soriano aprofità la p r imera ocassió per queixarse de que'l govern tolerés la campanya separat is ta (!¡) a Ca­talunya. ¡Oh aquets republicans que han por ta t la in-t ranquil i ta t a Valencia ab l 'espectacle de las lluytas a rmadas pels ca r r e r s entre las sevas collas, que'ri son de ociosos de la unitat nacional que veuen per tot a r reu la sombra del separa t isme!

Y si'l deuen considerar cosa g r a v e , cuant desmen­tint son cri teri de l l ibertat de que com a republicans deurían fer gala , demanant al govern constituit, á qui deuen considerar com adversar i medis de represió con­t ra una idea que al cap y a la fi deu ser mirada pel g o -

LA DEVANTERA

vern ab la mateixa prevenció que la república; perqué si'l separat isme va contra la unitat de Espanya, la r e pública va contra la monarquía, cosas las duas conside­radas san tas é intangibles pera 'ls monárquichs un>

taris . Mes ja pot estar tranquil el diputat republicà per

Valencia, la t e r r a del alt rey Jaume; cl separat isme qü'ell ha vist, es un fantasma que li deu haver engen­drat la seva imaginació moresca; aquí a Catalunya no hi pendra avuy per avuy gay re volada el separat isme; es pensa molt en lo que fan por al t ras té r ras , y men-tres no veigi que tothom sols se preocupa de lo que passa a Cata lunya no comensí a esverarse. Com que no sap el català, segons va confessar, no degué enten­dre el se tmanar i , y devia confondrer lo que va lleigir ah algun solt de la campanya contra el que avuy ja no deu ser gobernador de Barcelona.

Y dich que no deu ser ja gobernador de Barcelona en (ionzález Rothwos, perquè ja deuen saber els lectors que hem cambiat dé ministeri . Ara diu que tenim mit] argent més de ll ibertat , perquè ha pujat en Montero Ríos, aquell gallego del cuento de Meco, que assegurar, que sempre ha sigut molt lliberal y molt democrat .cn. la ha fet las paus ab en .Moret y sembla que haviat co-

mensará a ferse la gue r r a ab en Canalejas, que no se per quins sets sous sempre li toca quedarse en te r ra . . . Te ' l seu aspecte pintoresch aquesta política, y quant se mira per sobre s'hi troban varietats entre 'ls diferents grupos , pero sens necesitat de enfond.r gayre s acut desseguida, salvant sempre la comparació, aquell ada­gi que tenen: los mismos perros con diferentes colla-res.

LA qüestió del Marroch es d'aquelles que portan cua.

Ing la te r ra hi te molts interessos y F ransa mes­t ressa d 'Arge l ia y Túnez ab g rans fortificacions a I..-cerba , había empres la penetració pacífica d aquell envejat imperi . Mes no tot li anabá com una seda A lo que ' s veu el Sultá y 'ls seus ministres y '1 vell Mano-met Tor re s son mes l larchs de lo que sembla L a nació venina, ab tot y sa posessió, ab tot y sos diplomáticas, anava passant temps y temps y '1 mes gros fracàs poli-tich anava a coronar sos esforsos. . • •

Realment aquells móns son mes durs de pelar de lo .

que sembla. . Pod rán es tar desorganisats , podrán ferse la gue r r a

ells ab ells, mes l 'esperit violent y concentrat a deixar-se invadir, a deixarse civilisar, hi es ben marcat .

(>uan de cop y volta en aquell trip.joch que tants maldecaps ha donat, don y donará a la diplomacia eu­ropea, s'hi fica la poderosa Alemanya.

El sobtat v ia tge del Kaiser acaba d'afegir llenya al foch. . ,

S 'amenassan colossals conflagracions europeas, ja s combinan g rans aliansas, ja en fi els núvols se van espessint, se van formant negras y ningú sab com, ni ahont escla tarà la tempesta .

¡Quin tip de r iure s'hi deuhen fer els fills de Ma-

homa! . , . . , Y E s p a n y a , la cuyo porvenir está en África, la de

asneros, la del fuego lento del Vcnadito, quin pito h.

toca en aquesta inarmónica orquesta? Oh, aquí al t res maldecaps tenim en anar colocant

innombrable estol d 'amics polítichs en las menjadoras del E s t a t . . , , ,

Y ja ho va dir el ministre del ramo. Que 1 proble­ma del Marroch, era un problema grave que s'habia de mirar ab calma, que no s'en había de par lar , etc .

Admira la sabiduría y penetració dels nostres Bis-

inarks!

PERO ningú sostindrà, malgra t lo anteriorment e s ­

crit , que aquí no sigui ' l país del valor, del arroja

com se demostra ab l'enfilall d 'aconteixements que honran y fan viure al mes tradicional y genuino espec

/denlo nacional. . Ta suposo que entendran que 'm refere.xo ais toros.

Al cap y a la fí la mayor par t de la política crech que

ho es una mena de corrida. Y a ra llegeixin.

DOS COGIDAS

Se han lidiado toros de D. Juan Muriel, que han sido

grandes y bravos ovacionado toda la tarde.

dejó sin sentido.

En el tercero, el Cocherito, al entrar á banderillear, fué cogido, resultando con una herida exterior en el mentón que le interesa todos los tejidos blandos, incluso el labio inferior, de pronóstico reservado.

Cartagena 25 ( s a.) En la novillada se lidiaron toros de Candón, que fueron

malos. Relampaguito y [aqueta se portaron valientemente. Kl segundo muchacho fué cogido al verificar un coleo, re­

cibiendo una herida contusa de seis centímetros en la parte interna del muslo.

Después de la primera cura fué conducido á la fonda.

Cádiz 2í) (9*40 na.)

En la corrida toreada por las señoritas toreras echóse al redondel el joven Manuel Cansino Bárdela, siendo cogido por el último toro, que le rompió varias costillas.

Conducido al hospital, allí certificaron su inmensa grave­dad. Cuando telegrafío se halla agonizando.

Tora lugar aquet ramet me sembla hi escaurà aquesta última hora.

Dicen de la Carolina que en la ¡nina Lentinillo» los obreros levantaron un tablado para presenciar una novillada que habían organieado, pero poco antes de empezar la fiesta taurina ¡tundióse el armatoste,

RESULTANDO HERIDOS VEÍNTIOCHO ESPECTADORES

FUERON TRASLADADOS i TAL DEL P U E B L O .

Me sembla queda demost ra t que no hem pas de pe­netrar pacifica ni belicosamente al AI rica. Ja la tenim aquí corretgida y aumentada .

SE'n recordan qu'en la nostra última edició c!s hi parla vam de que'ns havían vingut a visitar ban

de gue r r a espanyols?

Se 'n recordan que'ls esplicavam la ensopegada del

Osado amb una barca de pesca? Se 'n recordan que déyam que'l Lepauto sortí sense

contra temps y qu'aixó pera un barco espanyol era una extranyes

Donchs perqué vegin que no exagerem gens ni m i ­

ca, llegeixin el següent te legrama:

«Alicante.—Ha fondeado en este puerto el crucero Le-panto y el cazatorpedero Osado.

Poco después de entrar el I., panto, á causa de una falsa maniobra, quedó varado en un banco de arena.

Desde tierra le echaron un cable para salvarle del peli­gro».

Després de tanta desgracia , un quasi no's veu am cor de ferhi cap comentar i , perqué, encara que un no vulgui, ha de sentir compassió per una gent que por­tan la fatalitat a sobre.

, maniobras de la marina de guer ra , semblan la moneda d'up país que jo sé: totas son falsas.

Y després d'unas maniobras tan falsas, encara hi ha qui proposa la construcció d'una esquadra! Els diners de la esquadra array!: el gas to d 'aygua de cop y d 'ar-nica que faria tota una esquadra, en mans de tots uns marinos...

ESCRIPTORS?

Duran t els dar re rs anys d'estudiar al Institut y pri­mers anys de ca r re ra uns cuants amichs que 'ns troba-vam entre classe v classe havíam format una colla en la que tot se discutía; desde la Teologia á la Culinaria passant sobretot per la Li te ra tura , la Políti.

¡a. No tenintne prou de las l largas estonas que vam junts ens enviavam unas car tas llarguísimas

en que deixavam resolts, conforme al da r re r llibre que cada hu acabava de Ueigir, els problemas que en las conversas sort ían. Avuy , després de vuyt ó deu anys durant els que aquella colla s'ha anat desfent perquè els estudis y ocupacions diferents ens han anat poch á poch descompartint , guardo tot lo d'aquell temp una joya y es i ¡n goig puríssim l 'anarho repas­

sant, burleta y benevolent á la vegada perquè 'n recor­da un sens fí de cosas íntimas que veig aparèixer entre mítj d 'aquellas rat l las .

Per ellas podría recordar la major par t dels llibres llavors lleigía, tal es la seva influencia que en

aquells pr imers meus ensaigs s'hi nota, y no tinch cap empatx en confessarho perquè es t rac ta d 'un joch de noys que no sortia del cercle d'amichs que formavam ni altres pretensions tenia.

, lo que he pogut notar es que molts escrits que

corren en lletres de motilo en pecan d'el mateix mal de las influencias externas y es al meu modo de veurer aixó un mal síntoma per l 'escriptor que 'ls firma.

Es un mal síntoma perqué denota falta de persona­litat, escassa potencia creadora que l 'obliga a ana r co­piant las ideas dels al tres, y aquí cal fer constar á quina mena de influencias cm refereixo; no á la copia des ­carada , al plagi, del escriptor sense escrúpols ni con­ciencia, ni tampoch á aquellas reminiscencias dels a u ­tors preferits que 's poden notar en casi tots els que escriuen al costat de sa manera propia d 'esser, sino a n'aquells escrits que sense ser una copia de un al t re no fan .vino exposar las mateixas ideas desde 'ls mateixos punts de vista.

Molts potser ho fan que ni se n 'adonan y a l tn vegada s'hi llensan per lo cómodo que resulta , pero la ver i ta t es que avuy se n 'abusa molt d 'aques ta manera d 'escr iurer . A molta gent cl lleigir se 'ls indigesta; veuhen una teoría llampant y sense mes ni mes se la fan si e que hi reflexionin gens ni mica, y com no hi ha '1 travall intern necessari, per aixó 'ls escrits no son sino copias vulgars de lo que diuen altres y lo pitjor del cas es que á tot aquest jovent que tal Ja, ni '1

els hi sembla bon mosso y es miran als demés mor-com de una rassa inferior incapás de comprender

sas ideas. Ells prou s'ho figuran que son propias, y per aixó tenen el presuminent que gas tan , per.', ¡a se n 'ani -rán desenganyant ; la major part ho deixaran corre

0 millor que podrán fer, perqué no han nascut per escriptor y els a l t res a mida que vaigin estudiant y vulgan t raval lar mes scriament ja se n 'ani rán adonant de que eran las primeras ideas enma t l l avadasy no bus­cant tant la novetat es t rovarán mes ells mateixos; el seu istil será mes personal y sos pensaments també.

1 .a cuestió es no deixarse por tar per la cor ren t sino volgucr pensar seriament lo que s 'cscriu; al lavors s'hi donarán matissos propis y qui en surt i en be podrá considerat com escriptor.

i i .

»UUHttUiMMtHMMHtHMiMiUUiiiiUttUHUiitUiÜUUHè4

Associació protectora de la gnsenyansa Catalana

Aquesta Associació que, per tots els medis a son alcans, s'esforsa en fomentar y extendre la cultura del nostre poble, té l'honra de comptar ab cl generós oferiment de distingits patricis y respectables corporacions pera dur a bon terme un pensament regenerador.

Ab la cooperació de la benemérita «Academia Pedagògica Catalana», obra entre'ls escripiors catalans un C o n c u r s d e l l i b r e s destinats als noys, que tractin apropiadament aspectes importants a la vida catalana y contribueixin a per­feccionarla.

TBCD.AS I. Premi de e i n e h c e n t a s p e s s e t a o , al autor del

mellor Trevall que, de la manera més adequada als n tinga per objecte enaltir y fomentar l'amOr a la Familia.

fortament del amor a la Patria. II. Premi de t r e s c e n t a s p e s s e t a s , al autor de las

més bellas y útils Recreacions científicas aplicadas a la Agricultura y a la Industria.

I I I . Premi de t r e s c e n t a s p e s s e t a s , al autor de las mellors Nocions d'Art universal y en particular ¡Id ca­talà.

IV. Premi de d u a s c e n t a s p e s s e t a s , al autor que més bé relati Epissodis historíeles di Catalunya, pera des-

y en els noys l'amor a nostra terra. NOTA.—El jaral se complaurà en concedir accésits tins

a d u a s c e n t a s p e s s e t a s , segons els mereixements de las obras qu'cntrin en concurs.

CONDICIONS a.) Els trevalls premiats se destinarán a llibres de lectu­

ra en general, o a premis especials pels noys de las Escolas Catalanas.

b.) Serán escrits en idioma català, sens divagacions ni vaguetats, ab la major puresa de Uenguatje, pero sens perju­dici de la major claretat possible.

Contindran abundants ilustracions gráficas. (N'hi ha prou ab que l'autor senyali'l lloch y'n dongui 1'explicaci

d.) Í.2L forma narrativa o dialogada natural, ab exclusió de preguntas y respostas convencionals.

Cada trevall, inèdit y escrit en lletra inteligible, ani­rà acompanyat d'un plech clós que continga'l nom del autor, y portará lema igual d'aquéll.

/ . ) S'enviarán els trevalls a casa'l President de la «Asso­ciació Protectora de la Ensenyansa Catalana,» Corts Cata­lanas, 631, 2."", concedintse de plasso pera l'admisió d'ells fins al ^embre del present

4 LA DEVANTERA

Se reserva als autors el dret de propietat de las obras premiadas, sempre y quan, per llur compte, las estampin, mitj any després de la publicació del veredicte. Passat dit termini, la «Associació Protectora»'s queda ab el dret de di­vulgarlas com mellor li sembli.

/;.) Oportunament s'anunciarán veredicte, lloch y data de la repartició dels premis.

Forman el Jurat els senyors: President, Agustí Rius, Pre­sident honorari de la «Academia Pedagógica Catalana».— Joaquim Riera v Bertrán, President de la «Associació Pro­tectora».—Norbert Font y Sagué, Pbre., President de la «Academia Pedagógica».—Pere Basté, de la «Protectora» y Félix Jové y Vergés, de la «Pedagógica», Secretari.

1 *ua y altra Corporació, agermanadas per un fí de tan manifesta bondat, confían en que la present Convocatoria será ben apreciada y corresposta per tots els escriptors que's sentin ab dots pera posarlas al gloriós servey de las genera­cions catalanas que pujan, y en qual dignitat, ilustració y pa­triotisme ha de basarse l'avenç civilisador de Catalunya.

Barcelona, a 31 de Maig de 1905. Se publica la present Convocatoria per acort del Consell

Directiu de la «Associació Protectora de la Ensenyansa Ca­talán

J. RIERA Y BERTRAN, PERE BASTÉ, PRESIDEM' SECKETAKI

NOVAS D'aquí endevant, y ara més que may, sols ens proposem

donar compte, en aquesta secció, dels tets de major interés

pe' la causa nacionalista, puig com que un periódich quin­

zenal com el nostre disposa de poch espay, s'es mester apro­

ntarlo per lo més sustanciós. Per lo tant, dispensin algunes

entitats autonomistes si fem cas omís de certs actes de poca

importancia que no trascendeixen per res a la cultura gene­

ral de Catalunya.

A la edat de setanta dos anys ha morta l'Havana l'ilustre polítich nacionalista Màxim Gómez, que, com recordan per­fectament nostres lectors, representà un paper importantís-sim en las guerras de la independencia de Cuba.

Serveixin aquestas quatre ratllas de modest, pero coral, tribut d'admiració al home que ab sas virtuts cívicas honrà la seva patria.

L ' o b r a f i lo lóg ica .—Ja no es sols l'obra del Diccio­nari. La volada que pren l'entussiasme pel renaixement cientifich de nostra estimada llengua ha fet pensar també en la celebració d'un Congrés ahont hi prenguin part personas eruditíssimas en els estudis gramaticals, y no es això sol: hi ha projectadas varias conferencias importants, que serveixin de preparació pera aqueixa assamblea de tanta trascenden­cia, y que portin, en últim terme, a la formació de la verda­dera Gramática catalana.

De tots aqueixos actes en donarem compte detallat en las columnas de LA DEVANTKRA, a fi de que nostres lectors, penetrantse be de lo que significa aquet mohiment, el secun­din en tot lo possible. Avuy no podem dir concretament com marxa la cosa, perquè fa quatre mesos que no rebem el Bo-

l'er la nostra part podem dir que no 'ns mancan for-sas: entre varis socis de la Associació Popular Catalanista y la Agrupació «Ramón Llull» hem fet ja més de 13.000 cédu­las pel Diccionari. Es poca cosa, pero tant-de-bo fessin tant las demés entitats autonomistas.

La primera de las conferencias anunciadas com a prepa­ració del Congrés de la Llengua ja s'ha donat en el Centre Excursionista, a cárrech del ilustrat filólech mallorquí mos­sèn Marian Grandía, sobre '1 tema: «Estudi histórich y ana-lógich de las parts de la oració, y especialment del article.» Com que ha sigut un treball importantíssim, procurarem fer-ne un lleuger resum, com segueix:

Comensá en un bonich exordi comparant l'obra filológica de Catalunya ab lo férvet ópus de que parla '1 llibre quart de les Geórgicas de Virgili, puig igual que '1 tráfech de fa­bricació que s'observa en un buch d'abellas hi ha en nostra terra una verdadera efervescencia pera restaurar la bellesa de la llengua catalana, y li aplica la parábola de que parla l'Evangeli de Sant Lluch, dient que si aquella dona que de deu dracmas n'havia perduda una escombra tota la casa fins trovarla, experimentant alashoras més goig y satisfacció que si no l'hagués perduda, aixís també Catalunya, que ha per­dut alguna cosa preciosa, treballa per trovarla, y potser es-eombrant la brossa, no solament trovará lo que cerca, sino altras cosas també de valor. Y entrant en materia, estudia '1 fonament filosórïch de la gramática, combatent la teoría de las ideas innatas de Plató y declarantse partidari d'Aristótil y demés filosophs que cercan la unitat de causas dintre de la varietat dels efectes, en quant sia possible. Feu considera­cions sobre '1 folk-lore, verdadera filosofia popular o colec­

tiva, molt superior a la individual, y digué, a propòsit d'a­questa ciencia, que no es exclussiva, com alguns suposan, de la infantesa del individu ni dels pobles, com ho demostra, per exemple, l'ús que dels aforismes feyan Jesucrist y altres grans savis. Dividí l'historia de la gramática en varis perío­des: Primer, l'ante-socrátich o filosólich i segle V avann de J. C ) , representat per Demócrit, Crátil, Hipias y Protágo-ras, y anomenat també cosmológich, perquè l'estudi del llenguatge era més aviat la investigació del estudi de las co­sas; Segon, el post-socrátich o tilológich (segle IV abans de J. C ) , representat per Plató y Aristótil, en qual període ja constituían la gramática tres elements, com en las Uenguas semíticas: l'ónoma, nom, el rhéma, del que no se sab be '1 significat, pero que se suposa que es el verb, y en ters lioch la partícula. Lo ters període es l'estóich, en queja 's consi­dera '1 nom, l'apelatiu, el verb, l'adverbi y la conjunció. V anantse avensant en aquest estudi, Aristófanes de Bisanciho reglamentà fixant tretze cànons gramaticals. En el segle 11 abans de J. C. apareix Dionís de Tracia queja usa '1 nom de grammatiké, derivat de gratnma, escriptura. Ab l'estud de la litada, d'Homer, se fixaren els savis en el llibre 22, versícul 59, que conté diversas paraulas classiiicadas en vuyt ordres: article, sustantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició y conjunció, classificació que passà a la gramáti­ca llatina conreada per Varró, Quintiliá, Aulo-geli y altres, ab la diferencia de que, com que '1 llatí no possehía l'article, se substituí aquesta pari de la oració per una altra de nova, l'interjecció, quedant igualment la classificació de vuyt parts. Y aixís passà a la Edat Mitja, y s'ensenyava en els convents, fins que apareix en la Edat Moderna, el gran filó­lech alemany Bòpp, l'autor de la Grammaire comparte des langues indo-européennes, el qUal, estudiant històricament y comparativa '1 sanscrit, el zehd, l'eslau, el gótich, el grech, el llatí, sense perdre de vista la branca semítica, obrí nous y lluminosos horitzons a la ciencia Ilengíiística, basant la gra­mática en dos principis nous: el monosilabistne, segons el qual s'observa que las arrels més primitivas son monossilá-bicas y tendeixen a la vocal a, y el valor significatiu de las desinencias flexibles. Passant a estudiar l'article gramati­cal, explicà la etimologia d'aytal nom, artículus en llatí, diminutiu de artus, en grech arira, que significa lligam o articulació. Si en altres idiomas no llatins hi ha tres genres pel article, en los neo-llatins (digué '1 conferenciant) no n'hi ha més que dos, per la carencia del neutre. En quant a la morfologia, l'article català es determinant (lo, la, los, les), indeterminat (un, una) y de tractament ten, na). Té varias formas. I." lo, la, los, las, derivada del pronom llatí Ule, illa, que en aquesta darrera llengua té una significació cla­rament demostrativa. Notis qUe i a forma /„ s > u s a e n i a s c o . marcas properas de Lleyda, el, cada dia més usat en diver­sas comarcas, es ja general en el regne de Valencia, una altra forma, lu, s'usa cap al nord de Lleyda y en el Pirineu, Rortelló, Cerdanya y Capcir, en cl plural la forma els es propia de Barcelona y Valencia, pero los es peculiar de Lleyda, aixís com el só de lus s'usa en las susditas comarcas que diuen lu en singular, el plural femení es pronunciat cla­rament les, forma sonora y bonica, en la Seu d'Urgell, Pa­llars y Vall d'Aran, les, ínasculí, plural, també al nord de Lleyda, aixís com lis en la Segarra, hont hi ha molta tenden­cia a las is. 3.' es, sa, etz, sos sas, usat a Mallorca, Empor­dà y Selva, derivat, segons els filólechs, del llatí ipse, ipsa, que també té significació demostrativa, pero que '1 conferen­ciant creu possible ésser procedent del article grech ho, he, to, puig es molt comú que l'esperit fort esdevingui sibilant, y tant es aixís, que aquesta primera forma helénica equival al sanscrit sas, sa, tat. Respecte del origen, examinà per quina rahó, no haventhi article en llatí, hagi aparegut aques­ta part de la oració en els idiomas derivats. El llatí no 'n tenía perquè no es d'absoluta necessitat pel llenguatge, lo que queda demostrat per las criaturas, que quan comensan a parlar, com que están més influidas perla naturalesa que per la tradició, usan sempre 'Is noms sense acompanyarlos del article. Molt probable es que '}« idiomas aborígens, sobre 'Is quals se posà la llengua oficial dels Romans, tinguessin aquest element, y malgrat la superposició del llatí, se con­servés per tradició. Pero es també remarcable que quan las formas llatinas s'anavan debilitant, se trovava la necessitat de un element que indiqués el genre y nombre del sustantiu, \ aixís veyem que en un document del any 780 referent a un monestir de Galicia ja s'usa '1 demostratiu llatí com article: per illo rio;y en un altre del any 8ic), acta de consagració de la Seu d'Urgell, trovem l'altre pronom ipse al costat de Ule ab idéntica idea, y d'aquí vé la doble forma usada simultà­niament en diversas regions d'aquesta terra, usant uns el lo y altres es. Per lo tant, la naturalesa del article determinatiu en las Uenguas románicas es un demostratiu atenuat, aixís es, que ha perdut la forsa demostrativa del principi. També s'extengué en consideracions sobre l'ús del llar, que derivat del genitiu plural llatí illorum, so\s s e ¿au aplicar quan se tracta de varis posschidors. Parlà lleugerament del article fossilisat, esmentant, entre altres nombrosos exemples, un hom, el contingut en molts cognoms y en la toponimia, com Des clot, De-spujol, Sant Joan De-s-pi, Castellar de Nucli (Castellar d'en Huch), el nom de poble Alpins, que com que en las fonts del Ter s'usa el per els quan segueix consonant, es igual que si digués Els pens o las rocas, en castellà las

peñas, etc., etc. Y finalment, parla de reminiscencias del ar­ticle alarb al, que al trobarse devant de lletras solars, pert la l y duplica la consonant següent, y aixís dihem encara roba, y ab l'article a-rroba, del alarb robh, quarta part, la quarta part del quinta; y sospità que igualment se conserva quelcom del article basch, posposat al nom, y del article ibérich, ab alguns exemples que posa de manifest.

L'escullit auditori que havia acudit a escoltar la confe­rencia surti entussiasmat de tanta erudició. Felisment. l'obra filológica comensa ab molt bons auspicis.

C e n t r o e x c u r s i o n i s t a d e Catalunya.—No está ben decidit encara si's farà la projectada excursió a Suissa, la qual tindria moltíssima importancia. Mossèn Font y Sagué feu la ressenya de l'excursió geológica a la comarca d'Olot, y un altre dia's llegí una memoria sobre «les altes valls del Flamicell y regió lacustre de Capdella, de la co­marca del Pallars», projectantshi bonicas vistas fotográfi­cas den Joseph Poquet.

En la junta general ordinaria foren elegits president, tre­sorer, secretari y vocals respectivament els senyors Cesar A. Torres, Juli Vintró, Martí Estany, Ceferí Rocafort, Pere Basté y Lluis Guarro.

La sessió folk-lórica, darrera del present curs, fou de­dicada a la cansonística de maynada. Per més que a pri­mera vista devia semblar an alguns un passatemps ignos-cent, aquesta sessió tenia moltaimportancia, perquè altras se­rían las inclinacions morals de nostre jovent, si's procurés que'ls cants y jochs a que's dedican de petits fossin, en lloch de cansons forasteras que'ns desnaturalisan o de sarsuelas inmorals de moda, els cants y jochs genuina-ment catalans plens de sava educadora. Aixís quedà ben demostrat ab las cansons qu'entoná'l chor infantil del Po­ble Sech, acompanyades al piano pel mestre Masó y Gou-la y am comentaris den Aureli Campmany, quals cansons, armonisadas per n'Adrià Esquerrà , foren: las de noyas «Al carrer més alt», «A Valencia hi ha una dama», «El ball de las cacerolas», «La llanterna» y «La trampolina», y las de noys «El Jan petit» y tres variants de «Lo pobre baylet»; y finalment, cantadas per tots plegats, «La ma­sovera», am la variant catalana (que hagué de repetirse) y la provensal, que té una melodía molt análoga a la del ballet popular conegut per «L'esquerrana». Es una cansó, digué'l senyor Capmany, coneguda am diverses variants per totas las regions de Fransa, y que constitueix una gimnástica intelectual que exercita la memoria.

C e r t a m e n d e Palafrugell .—Pera ' l concurs li-, terari-musical organisat pel «Centre Català», en el qual s' han ofert importants premis en metálich com oportunament anunciarem, s'han presentat 80 composicions literarias y 50 pessas musicals, una de las quals no ha sigut admesa per no venir am las condicions indicadas en el cartell. Per falta d'espay no publiquem la llista dels lemas, pero és d'esperar que dadas las innovacions que s'han introduhit en aquet cer­tamen, resultarán notables els treballs premiats.

A s s o c i a c i ó p r o t e c t o r a d e la e n s e n y a n s a c a t a l a n a . — L o que ha repartit aquesta Associació en el mes de Maig passat pera ajudar al sosteniment de las escolas catalanas, munta a 267 pessetas.

S'admeten donatius en el domicili del Secretari: Cadena, núm. 9, primer, 2.", Barcelona.

L'Eura,—Aquesta entitat dedicada a la ensenyansa ca­talana, ha organisat una serie d'actes públichs de propagan­da seria, haventse ja donat en son local varias conferencias instructivas, y darrerament una sessió en que varis oradors defensaren l'abolició de las corridas de toros, y una altra de molt lluhida en conmemoració del inmortal poeta Jascinto Verdaguer.

A r t c a t a l à . — E l celebrat mestre Guiter-as, tant com­petent en el conreu de la música popular catalana, ha armo-nisat pera cant y piano (sobre lletra de la senyora Armengol de Badia), «El ball del ciri», «La dansa catalana», «La sarda­na» y «Las pavanas», balls típichs de Castelltersol que s'exe­cutaren en el Palau de Belles Arts els días 21 y 23 d'aquest mes- Sembla que la verdaderament popular y tradicional mú­sica del «Ball del Ciri», que no és la mateixa que's presentà a Bellas Arts, será arreglada y adaptada a una orquesta sen­zilla pera que pugui ja tocarse en la vinent festa major de Castelltersol.

PETITA CORRESPONDENCIA

P. C , Rubí.—Rebuda 1 pesseta. A. F., Santiago de Cuba.—Rebuts 2 pesos or americà;

moltes mercès per ses paraules encoratjedores. No sabem a qué atribuir l'anormalitat ab que's reb el periódich, que no es pas culpa nostra.

Eitabliment tipográfich de Joseph ORTEGA.—S. Pau, 96.—Barcelona.