Ajuntament de Viladecans ACTA NÚM. 3/2017media.seu-e.cat/acteca/830150006/2017/e56bbc99-32b5-4dc9-8db5... · María Purificación González Pérez Regidora VSP Eduardo Tobaruela

Ajuntament de Viladecans

1

ACTA NÚM. 3/2017

PLE MUNICIPAL

Sessió ordinària

23 de febrer de 2017 DATA: 23 de febrer de 2017 HORA DE COMENÇAMENT: 19.00 HORA D'ACABAMENT: 23.55 LLOC: Sala d’actes de les dependències de l’Àrea d’Alcaldia PRIMERA CONVOCATÒRIA. MEMBRES ASSISTENTS:

Carles Ruiz Novella Alcalde-president PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany 1è tinent d'alcalde PSC-CP José Luis Atienza Ferrero 2n tinent d'alcalde ICV-EUiA Elena Alarcón Méndez 3a tinenta d’alcalde PSC-CP Gisela Navarro Fuster 4a tinenta d'alcalde PSC-CP Jordi Mazón Bueso 5è tinent d’alcalde PSC-CP Ricard Calle Martínez 6è tinent d’alcalde PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez 7è tinent d’alcalde PSC-CP Carmen Gimeno Berne Regidora PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Regidora PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Regidora PSC-CP Maria Ávila Aguilar Regidora PSC-CP Carolina Torres García Regidora C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Regidor C’s M. José Iris Ruiz Regidora C’s Bàrbara Lligadas i Muñoz Regidora ERC-AM Miriam Moysset i Gil Regidora ERC-AM Xavier Martín i Albà Regidor ERC-AM Daniel Gutiérrez Salgado Regidor ICV-EUiA José Padilla Roig Regidor PP María José Diaz Algarín Regidora PP María Purificación González Pérez Regidora VSP Eduardo Tobaruela Silva Regidor GV-CAP Montserrat Herena Sanchís Regidora No adscrita Josep Suno Navarro Arias Regidor No adscrit

Miguel Ángel García Gómez Secretari general, que actua de

secretari fedatari


2

També hi assisteixen: Susana Closa Castella Directora de l’Àmbit de Presidència Adela Artero Lozano Directora de l’Àmbit de Promoció de la

Ciutat Rosa Gallardo Romero Directora de l’Àmbit de Serveis a la

Ciutadania Enric Serra del Castillo Director de l’Àrea de Planificació

Territorial Manel Escobar Torres Director de Serveis de Seguretat i

Convivència Enric Casas Gironella Cap del Gabinet d’Alcaldia

Es fa constar que el regidor de C’s, Sr. Alfonso López Diaz-Bernardo, s’incorpora en el punt núm. 3, abans de la votació. Al començament del Ple es fa un minut de silenci en rebuig per les dones que han estat víctimes de violència masclista (5 aquest mes, de les quals 2 són a Catalunya). Es fa constar també que, a partir d’aquesta sessió, les intervencions dels regidors i regidores hi constaran en català o en castellà depenent de la llengua que utilitzin quan intervinguin. 1. APROVAR ELS ESBORRANYS DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS: ORDINÀRIA, REALITZADA EL DIA 26-01-2017; I EXTRAORDINÀRIA, EN FUNCIÓ DE JUNTA GENERAL DE LA SPM VILADECANS QUALITAT, SL, REALITZADA EL DIA 26-01-2017.- L’alcalde obre la sessió i sotmet a votació l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària anterior, realitzada el dia 26 de gener de 2017, la qual va ser aprovada per majoria absoluta – 23 vots a favor (PSC-CP, ICV-EUiA, C’s, ERC-AM, PP, VSP, GV-CAP i regidora no adscrita); 1 vot en contra (regidor no adscrit); i cap abstenció. A continuació se sotmet a votació l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió extraordinària anterior, en funció de Junta General de la SPM VILADECANS QUALITAT, SL, realitzada el dia 26 de gener de 2017, la qual va ser aprovada per unanimitat. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), indica que han hecho un ruego para la eliminación del punto 21.1 del ROM. Considera que se violan sus derechos constitucionales cuando se le traduce al catalán, además de que se pierde su sarcasmo y su socarronería. Mientras el acta esté redactada exclusivamente en catalán no la aprobará. 2. CORRESPONDÈNCIA I DISPOSICIONS OFICIALS.- El secretari dóna compte i la corporació resta assabentada de la correspondència i les disposicions per al seu interès:


3

1) DOGC núm. 7296, de 27-01-2017. Edicte de 17 de gener de 2017, sobre l’aprovació inicial de la modificació del Reglament de participació ciutadana (Ple municipal, del 22-12-2016).

2) DOGC núm. 7305, de 9 de febrer de 2017. Anunci de 30 de gener de 2017,

sobre contractació de la gestió del servei públic dels serveis d’atenció domiciliària en el municipi de Viladecans.

3) BOPB de 30 de gener de 2017. Àrea de Planificació Territorial. Edicte de 13

de gener de 2017, relatiu a deixar sense efectes l’acord núm. 12 del Ple municipal del 18-12-2014, així com l’aprovació definitiva de la modificació dels Estatuts del Consorci Urbanístic per al desenvolupament del Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de la mobilitat de Viladecans (Ple municipal, del 22-12-2016).

4) Ídem. de 31 de gener de 2017. Àrea d’Alcaldia. Edicte de 17 de gener de

2017, relatiu a aprovar inicialment la modificació del Reglament de participació ciutadana (Ple municipal del 22-12-2016).

5) Ídem. de 6 de febrer de 2017. Àrea de Planificació Territorial. Edicte de 19 de

gener de 2017, relatiu a aprovar inicialment el Projecte d’obres locals ordinàries d’adequació de la primera planta de l’edifici Cúbic, com a espai empresarial a Viladecans (Junta de Govern Local del 19-12-2016).

6) Ídem. de 10 de febrer de 2017. Anunci de licitació de 30 de gener de 2017,

relatiu al contracte administratiu de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió de serveis, per a la prestació del servei d’atenció domiciliària en el municipi de Viladecans (tramitació ordinària; i procediment obert harmonitzat).

7) Ídem. Anunci d’exposició pública de 31 de gener de 2017, relatiu a aprovar

les bases específiques per sol·licitar i atorgar ajudes per a persones en situació de risc d’exclusió social que hagin transmès el seu habitatge habitual, durant l’any 2017 (Junta de Govern Local del 30-01-2017).


les bases específiques per sol·licitar i atorgar subvencions a les activitats comercials instal·lades a Viladecans, per actuació de millora de les seves instal·lacions o nova obertura, durant l’any 2017 (Junta de Govern Local del 30-01-2017).


les bases específiques per sol·licitar i atorgar ajudes als titulars dels habitatges que els destinin a lloguer, gestionat per l’Oficina d’habitatge de Viladecans, durant l’any 2017 (Junta de Govern Local del 30-01-2017).

10) Ídem. Anunci de 23 de desembre de 2016, d’informació pública de

l’Ordenança municipal reguladora del mercat setmanal de venda no sedentària de Viladecans (aprovada inicialment pel Ple municipal del 22-12-2016).


les bases per sol·licitar i atorgar ajudes a les famílies monoparentals


4

propietàries del seu habitatge habitual, durant l’any 2017 (Junta de Govern Local del 30-01-2017).

12) Ídem. de 13 de febrer de 2017. Edicte de 20 de gener de 2017, relatiu a la

contractació laboral temporal, amb caràcter urgent, de la Sra. Jessica Gómez Alonso, com a agent d’ocupació i desenvolupament local, pel període comprés entre el 30 de desembre de 2016 i fins el 29 de desembre de 2017.

13) Diari Ara de 20 de gener de 2017. Àrea d’Alcaldia. Edicte de 17 de gener de

2017, sobre l’aprovació inicial de la modificació del Reglament de participació ciutadana (Ple municipal, del 22-12-2016).

14) Decret de la tinenta d’alcalde de l’Àrea de Serveis Generals, de 23 de gener

de 2017, relatiu a acceptar la sol·licitud de reincorporació de la Sra. Cristina Muñoz Gardeñas, al lloc de treball de cap d’Unitat administrativa de l’Ajuntament de Viladecans, amb efectes de l’1 de febrer de 2017.

15) Ídem., relatiu a extingir el contracte laboral fix de la Sra. Consol Sedó Asens,

treballadora familiar, amb efectes del 2 d’abril de 2017, per jubilació voluntària.

16) Ídem. de la tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Empreses, Innovació i Ocupació, de

26 de gener de 2017, relatiu a la contractació laboral temporal, amb caràcter d’urgència, de la Sra. Silvia Arredondo Alonso, com a tècnic mitjà de Promoció Econòmica, per al període comprés entre el 30 de gener de 2017 i fins el 29 d’octubre de 2017.

17) Ídem., relatiu a la contractació laboral temporal, amb caràcter d’urgència, de

la Sra. Montserrat Ferrer Castro, com a tècnic mitjà de Promoció Econòmica, per al període comprés entre el 30 de gener de 2017 i fins el 29 d’octubre de 2017.

3. DECLARACIÓ INSTITUCIONAL CONTRA LA COSIFICACIÓ DE LES DONES EN LA PUBLICITAT.- La regidora del PP, Sra. Diaz Algarín, fa lectura íntegra de la Declaració Institucional contra la cosificació de les dones en la publicitat, següent: “A finals del s. XIX s’inicien els moviments sufragistes, que esdevenen l’origen dels moviments feministes que actualment coneixem. Més d’un segle de lluites –organitzades o no- per reivindicar els nostres drets no han acabat amb la societat masclista, patriarcal i heterosexista que actualment encara patim. El masclisme està present en tots els àmbits i relacions de la nostra vida quotidiana, malgrat que no hi hagi una percepció i identificació directa. Precisament aquest fet, la inconsciència de la seva existència, fa que el masclisme esdevingui més perillós. El nostre dia a dia està plegat de micromasclismes –comportaments interpersonals, comentaris verbals i actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. I el neomasclisme és una nova manera de masclisme que considera que ja hem arribat a la igualtat, anul·lant les mesures i accions que es poden portar a terme per aconseguir la igualtat real.


5

En tot aquest marc, hi juga un paper fonamental la publicitat, ja que és una important eina de transmissió i reproducció de models socials. Malauradament, els models que transmet acostumen a ser els del patriarcat i el masclisme, sovint a través de la conversió de la dona en un objecte, fenomen conegut com a cosificació d’una dona. En qualsevol genocidi, el primer que es fa és eliminar els valors humans a l’enemic que es vol extingir. Evitant així la capacitat d’empatia envers ells, perquè són convertits en quelcom diferent, sense ànima. Això és el que es fa amb les dones a través de determinada publicitat, la qual instaura directa i indirectament, conscient i inconscientment, en les nostres ments i d’una forma molt ràpida a través d’eslògans i d’imatges que consumim a cada instant i sense adonar-nos valors masclistes que infravaloren a les dones. Per tot això el conjunt de grups municipals que composen el Ple municipal de l’Ajuntament de Viladecans REBUTGEN la cosificació de les dones i es COMPROMETEN a: - Continuar lluitant per promoure nous models de publicitat que no consolidin

estereotips de gènere on el cos de les dones representin un objecte sexual o de reclam i, evitar així, estàndards de bellesa femenina associats amb l’èxit.

- Continuar treballant per promoure el respecte i la igualtat en les relacions

entre homes i dones, fent un ús no sexista del llenguatge i evitant missatges que incitin a la violència.”

Resultat de la votació: Donar compte. Hi va haver el debat següent: La Sra. Diaz Algarín (PP), llegeix íntegrament la Declaració institucional contra la cosificació de les dones a la publicitat. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), replica que como es una Declaración institucional, todo y que la Sra. Gisela Navarro le ha enviado una copia a última hora intentando incluirle, quiere que conste en acta que no está de acuerdo con esta Declaración institucional. La Presidència, le dice al Sr. Navarro que antes de hablar ha de pedirle la palabra. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), indica que pensaba que iba a pasar ya al siguiente punto y le pide disculpas.

4. MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS (PSC-CP, ICV-EUiA, C's, PP, VSP I GV-CAP) I REGIDOR NO ADSCRIT, PER A UNS PRESSUPOSTOS DIGNES PER AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT QUE PERMETIN UN VERITABLE DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT AGRÍCOLA.- ANTECEDENTS 1. L’any 1998 va néixer el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, en el marc del Projecte LIFE i sota un consens basat en què els espais agraris


6

metropolitans i dels territoris periurbans haurien de tenir un projecte propi sorgit del mateix territori, sense estar supeditats a expectatives externes però a l’hora també haurien de formar part de visions territorials i estratègiques més àmplies de país, amb una gestió afectiva envers l’espai com es fa en altres àrees econòmiques o estratègiques, i per tant, calia una planificació i inversions per al seu desenvolupament agrícola. 2. Actualment el Parc Agrari és una àrea econòmica especialitzada en la producció d’aliments, la qual genera una activitat comercial dels productes que s’hi produeixen. El Pla director Urbanístic Metropolità ha concretat definitivament els espais productius agraris, els quals han de tenir un paper fonamental d’infraestructura metropolitana, i per tant han de ser com a metropolitans i “ciutat”, i no ser considerats com a perifèrics, o a l’expectativa de projectes urbanístics. L’activitat agrícola que en aquest espai es desenvolupa actualment contribueix en un 0.7% del PIB de la comarca, amb uns 1200 llocs de treball directe. Tot i ser un PIB relativament reduït, el seu creixement en els darrers anys ha estat elevat, del 6.1%, tres cops superior al creixement del PIB agrícola català, el que demostra el potencial agrícola d’aquesta zona, i el mercat potencial de fruites i hortalisses que envolta el Parc Agrari amb uns 5 milions de persones. A més a més d’aquesta activitat econòmica, el Parc Agrari i les activitats agrícoles fan una important tasca de conservació del paisatge deltaic, així com ambiental. 3. El model de Parc Agrari mitjançant el seu ens de gestió, el Consorci del Parc Agrari, ha de ser un exercici real de governança on tots els actors implicats han d’assumir les seves responsabilitats en funció de les seves competències i possibilitats d’incidència en les polítiques territorials, sectorials i ambiental; aquesta governança ha de ser participada especialment pel sector agrari i els seus representats. El Consorci del Parc Agrari de Baix Llobregat ha d’esdevenir un instrument útil a les explotacions agràries i també als municipis i als seus ciutadans, afrontant nous reptes i les noves demandes dels diferents agents del territori que el veuen com una oportunitat de gestió afectiva i mancomunada i alhora un ens local amb capacitat d’acció i decisió. 4. El pressupost per al 2016 d’aquest espai agrícola fou de 861.766,2 €, dels quals 759.000 € van provenir dels municipis a través de la Diputació de Barcelona (a banda d’altres aportacions que fa aquesta institució com són el de personal, vehicles, vigilància, la seu del Consorci, els tècnics agrícoles, ...). La Generalitat de Catalunya, competent en agricultura a través del DAAM a Catalunya va fer una aportació de 6.171.7 € en els pressupostos del 2016, el que representa un 0.8% sobre el pressupost total del Parc, molt per sota de la d’altres administracions amb menys competència agrícola, com el Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb 32.000 €), els Fons Europeus (64.594 €). A més a més, les principals actuacions de caire agrícola en aquest espai han estat finançades per l’administració local, com en el cas de l’Agròpolis de Viladecans (Centre de transferència agrícola de la UPC) 5. Amb l’aportació econòmica tan minsa als pressupostos generals del Parc Agrari per part de la principal administració competent en agricultura, el DAMM, no és possible afrontar el repte de construir el Parc Agrari del segle XXI, que permetin fomentar l’activitat agrícola de Km 0 de qualitat, i una correcte gestió d’aquest espai (manteniment de camins, vigilància, assessorament tècnic, control de danys de fauna, etc...).


7

6. A partir del consens en la reunió d’alcaldes i càrrecs electes del passat 28 d’octubre del 2016, i en el darrer Consell Plenari de 3 de novembre de 2016, i atès totes les circumstàncies abans expressades, ACORDS.- PRIMER.- REAFIRMAR el compromís d’aquest Ajuntament amb l’activitat agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com amb el seu ens de gestió per a fomentar i incrementar l’activitat agroalimentària al Parc Agrari del Baix Llobregat. SEGON.- INSTAR al Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació a EQUIPARAR la seva aportació econòmica al Parc Agrari del Baix Llobregat i el seu ens de gestió, el Consorci, al que fa l’administració local a través de la Diputació de Barcelona, assolint el nivell de responsabilitat que té com a administració competent en agricultura a Catalunya, i que s’impliqui en el grans reptes que afronta l’espai agrari del Parc Agrari en els propers anys, com són la millora en la qualitat de l’aigua de rec en els municipis de Gavà i Viladecans, la necessària modernització dels Canals de rec ja existents o la implementació d’un nou model de gestió de fauna amb afectació als conreus de l’àmbit del Parc Agrari. TERCER.- DEMANAR a la Generalitat de Catalunya, i al seu DAMM, un pla de desenvolupament econòmic de l’agricultura i el sector agroalimentari a la zona agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat. QUART.- DONAR TRASLLAT d’aquesta moció als grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, perquè aquest aprovi una moció en el mateix sentit, i INSTI al Govern de la Generalitat de Catalunya a reforçar el seu paper i aportació en el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 21 vots a favor (PSC-CP, ICV-EUiA, C’s, PP, VSP, GV-CAP i regidor no adscrit); cap vot en contra; i 4 abstencions (ERC-AM i regidora no adscrita).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-CP Gisela Navarro Fuster Sí PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-CP Carmen Gimeno Berne Sí PSC-CP Jordi Mazón Bueso Sí PSC-CP Elena Alarcón Méndez Sí PSC-CP Ricard Calle Martínez Sí PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Sí PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-CP Maria Ávila Aguilar Sí PSC-CP José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado Sí ICV-EUiA Carolina Torres García Sí C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Sí C’s M. José Iris Ruiz Sí C’s


8

José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP María Purificación González Pérez Sí VSP Eduardo Tobaruela Silva Sí GV-CAP Josep Suno Navarro Arias Sí No adscrit Bàrbara Lligadas i Muñoz Abstenció ERC-AM Miriam Moysset i Gil Abstenció ERC-AM Xavier Martín i Albà Abstenció ERC-AM Montserrat Herena Sanchís Abstenció No adscrita

Hi va haver el debat següent: El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), explica que aquesta moció el que pretén és “posar fil a l’agulla” a uns pressupostos que permetin afrontar els reptes que el Parc Agrari tindrà els pròxims anys i solucionar les problemàtiques actuals en la pagesia de l’entorn. El redactat de la moció descriu la problemàtica i com va néixer el Parc Agrari. El Consorci del Parc Agrari va néixer l’any 1998, en el marc del Projecte LIFE, sota uns consensos en què els espais agraris havien de ser també metropolitans i havien de ser ciutat i no una cosa apartada dels nuclis urbans. Actualment, el Parc Agrari és una àrea d’activitat econòmica potent, especialitzada en la producció d’aliments. L’activitat agrícola en aquesta zona és aproximadament del 0,7% del PIB de la comarca. Dona feina a uns 1.200 llocs de treball, de forma directa, més els indirectes. El seu creixement en els últims anys és del 6,1% (3 cops superior al creixement del PIB agrícola català), per tant, és una zona amb un gran potencial de creixement agrícola. A més, té un mercat molt proper el qual pot abastar dels seus productes alimentaris. El model del Parc Agrari, mitjançant el seu ens de gestió, el Consorci del Parc Agrari, ha de ser un exercici real de governança on tots els actors implicats han d’assumir les seves responsabilitats. En els pressupostos actuals la major part del pressupost prové de la Diputació de Barcelona (88%). La Generalitat, competent en Agricultura a Catalunya, hi aporta un 0,8% (6.000 € dels 861.000 € -pressupost total del Parc Agrari-). Les principals infraestructures de caire agrícola que s’han fet al Parc Agrari, com l’Agròpolis de Viladecans, han sortit d’iniciativa municipal. D’altra banda, cada administració que conforma l’ens del Parc Agrari ha d’assumir el grau de responsabilitat que té i amb aquesta poca aportació de la Generalitat, que és la competent en agricultura, es fa impossible tirar endavant uns pressupostos que permetin un desenvolupament competitiu i garantir els reptes del Parc Agrari aquests propers anys, bàsicament fomentar l’agricultura de quilòmetre 0, etc. A més, amb tots els grans projectes que hi ha en aquesta zona d’aquí de Viladecans, concretament, portar aigua de reg de qualitat del canal de la dreta del Llobregat. A partir del consens en la reunió d’alcaldes i càrrecs electes de la tardor passada, l’equip de govern proposa els acords que consten a la moció. A continuació, llegeix els acords de la part dispositiva de la moció presentada. La Sra. Torres García (C’s), indica que hi votaran a favor, donada la importància que per ells té el Parc Agrari i el seu correcte manteniment. A més, creuen que també és molt important poder desenvolupar les línies estratègiques del Parc (manteniment i reforma de la Masia Can Comas; gestió de la fauna i afectació de conreus; recursos hídrics; corredores de Gavà al projecte de Viladecans i el canal de la dreta; pla d’ús públic i les ordenances). Per aconseguir-ho, és necessari que l’Administració que hi té competències tingui una implicació real i,


9

per descomptat , si aquesta implicació ha de ser l’aportació econòmica que també la tingui. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), en primer lloc vol que consti en acta l’estupor d’ERC davant l’enèsima querella que acaba de rebre la Mesa del Parlament, a més diferenciant per contingut polític en funció de l’origen de cadascun. A continuació, comenta el tema de la moció i diu que ells van rebre la moció, van mirar les xifres i es van sorprendre quan van veure que s’estava demanant multiplicar el pressupost un 1.300% (de 6.000 a 780.000). Sembla que la Generalitat només aporti 6.000 € a aquesta zona, però mirant les xifres resulta que no, ja que per altres temes s’hi inverteixen molts diners, concretament 697.000 € a la comarca, dels quals un 20% estan destinats a Viladecans (141.941 €). Aquests diners són per cobertura de necessitats directes dels pagesos. Per tant, no és veritat que només s’aportin 6.000 € del Departament d’Agricultura per al Baix Llobregat. Indica que si són capaços d’exigir en època de “vaques magres ” un increment d’un 1.300% de pressupost és perquè a la seva època a la Generalitat ho feien molt bé i hi posaven molts diners, però quan es busca l’històric resulta que no és així. L’any 2009 s’hi van aportar 24.000 € (una part del Departament d’Agricultura i una part de l’ACA, per unes inversions que es van fer a la zona), la meitat d’aquests diners es van haver de pagar el 2011, perquè encara no s’havien pagat. Si es mira el 2010 resulta que només s’hi van aportar 18.000 €. Està molt bé exigir a tercers el que tu no vas fer quan governaves i a sobre en època de “vaques grasses”. Van anar a mirar les esmenes presentades als pressupostos de la Generalitat i van trobar una esmena que comporta un valor total del pressupost de la Generalitat de 6.600 milions d’euros, que ja li diran d’on poden treure aquests diners. Aquestes esmenes no estan fetes amb altes i baixes, es diu: “que es faci això si hi ha disponibilitat pressupostària”. Per tant, si tenen clar que es pot exigir aquestes xifres a la Generalitat de Catalunya haurien d’explicar d’on poden treure els diners per pagar-les . Està molt bé exigir a tercers quan es podria qüestionar el compromís d’aquest equip de govern amb el Parc Agrari. Com a mínim, per un dels dos membres de l’equip de govern. Es podria mirar i analitzar les al·legacions fetes al PDU, que afecten la zona i que només infravaloren el tema de l’agricultura i diuen que té menys valor d’activitat econòmica que altres sectors o es podria analitzar el comportament de la greu amenaça que va patir aquella zona durant l’Eurovegas. Silenci còmplice, que demostra que molta preocupació pel Parc Agrari no hi hauria d’haver. Per tant, ERC s’abstindrà, perquè ja han dit moltes vegades que mai enganyaran la ciutadania ni li diran el que vol sentir sinó allò per la qual cosa creuen que han de ser responsables. ERC és responsable i tot i que no estiguessin al Govern de la Generalitat aquesta moció no l’aprovarien, perquè és irresponsable dir-li a la ciutadania que això es pot fer, quan no són capaços de fer una esmena dient d’on poden sortir aquests diners. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), indica que es muy necesario que la Generalitat incremente el presupuesto para mejorar el mantenimiento de caminos, vigilancia, asesoramiento técnico y el control de daños en la fauna. Y sobre todo mejorar la calidad del agua. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), pregunta al Secretario si puede cambiar su sentido de voto de un acuerdo aprobado en el mes de Julio pasado. Hubo un punto del Pleno en el que el Ayuntamiento no se hacía cargo del Parque Agrario y le pasaba las competencias a la Generalitat. Ella votó


10

abstención y se arrepiente, ya que le hubiese gustado votar que no. Continúa preguntando si se puede transaccionar una moción de gobierno. Esta moción la hubiese cambiado entera, porque una moción que, en teoría, está consensuada por los alcaldes de la Comarca, debería estar mejor hecha. Seguidamente dice: “Más tractores y menos corbatas”. Esta moción en cuatro puntos lo resuelve todo, pero faltan muchas más cosas, porque no refleja la realidad de los payeses. El primer punto de la moción es reafirmar, lo cual está muy bien. El segundo punto acaba con llevar al Parlament esta moción para ser aprobada y considera que debería ser mucho más amplia. En este apartado falta instar a la Generalitat a más participación de los afectados como el Sindicato de Unió de Pagesos, el Instituto de Sant Isidre y otros, que también están en este grupo. Se debería de haber incluido más flexibilidad en el desarrollo de las actividades agrícolas como permisos de construcción de almacenamiento para guardar maquinaria, cámaras de frío, etc. Actualmente no se les permite construir nada. Otro apartado a incluir en la moción sería instar al Departament de la Generalitat a un control cinético, para proteger los daños de los cultivos, que actualmente están descontrolados y preparar zonas en la reserva donde las aves puedan acudir y no en los campos de cultivo. Un apartado más a incluir sería que los campos que no están cultivados, una ordenanza para que estén cultivados sin maleza, sería un buen alimento para las aves y no irían a los campos. También se debería incluir un control “dels porcs senglars”, que están destrozando las cosechas y tampoco se hace nada al respecto. También establecer las indemnizaciones de los cultivos. Los agricultores no hacen ninguna reclamación, porque al final nadie la paga. A continuación dice: “la tierra es el alma, el terreno ciego, es dolor y es alma del amor del labriego”. Un nuevo punto a añadir a la moción sería: instar a la Generalitat y al Ayuntamiento a mejorar los caminos de la zona agrícola (inversiones para arreglar caminos), porque están en muy mal estado. También habría que añadir otro punto, la Universidad de Viladecans no llega para todos los estudios, pide que sean estudios prácticos y que llegue a todos. Instar el nivel de responsabilidad de cada administración competente. Pedir a la Generalitat que tenga en cuenta las dificultades históricas de los agricultores. Y ya que a los agricultores no se les escucha y esta moción ha de ir a la Generalitat y al Parlament, que con todos los puntos que ha dicho se incluyan en la moción inicial y se envíe una moción completa, ya con los cuatro puntos iniciales no se arregla nada. Vuelve a decir: “Más tractores y menos corbatas”. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que a les intervencions que diuen que s’està demanant massa els diu que s’està demanant que no siguin només els ajuntaments els que es preocupin del Parc Agrari. Quan es veu que els ajuntaments hi posen 759.000 €, a través de la Diputació de Barcelona (que és un ens local), la Generalitat posa 6.171,70 € per al Parc Agrari. Evidentment, el Parc Agrari necessita més inversions, cuidar les infraestructures, donar més serveis als pagesos i per això necessita més diners, més inversió i més aportació de la Generalitat. Alguns dels partits que han fet esmenes i crítica a la moció són conscients d’aquesta necessitat, de fet, s’abstenen i no hi voten en contra, perquè entenen que malgrat les seves argumentacions el Parc Agrari necessita diners i necessita diners de la Generalitat. Una agricultura periurbana com aquesta no es pot deixar simplement que sigui gestionada per la Diputació. La Generalitat participa en el Parc Agrari i ha de participar econòmicament al mateix nivell que els ajuntaments. Això es demana per aquest any, però es pot fer un Pla a 4-5 anys. El que ha de quedar clar és que la voluntat de la Generalitat i la


11

realitat de la Generalitat no poden ser 6.000 €. Amb això difícilment es pot estar en contra del contingut d’aquesta moció. El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), pregunta a la Sra. Lligadas si es creu o no el Parc Agrari, perquè si creu en el Parc Agrari com una zona agrària i no com una zona de jardiners, cal invertir-hi. L’ARPA (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), que és el responsable d’agricultura a Catalunya no hi pot invertir tan pocs diners. Si no hi pot invertir de cop la quantitat de la Diputació (700.000 €) ho pot fer a terminis o pot fer un pla d’actuació a anys vista. Per tant, no creuen que això sigui excusa per invertir en el Parc Agrari si realment hi ha un interès i si es creu que el Parc Agrari és una zona agrícola, tal com és. El PDU l’aprova la Generalitat, amb la reforma que es va fer, té coses bones i dolentes. Una de les coses bones és que defineix quina és la zona agrícola, quina és la zona d’equipaments i quina no és ni agrícola ni d’equipaments. A Viladecans el PDU augmenta en 120-140 hectàrees destinades a zona agrícola, això posiciona Viladecans com el segon municipi del Parc Agrari en extensió agrícola. Per tant, Viladecans és una potència agrícola, però no es pot desenvolupar més activitat agrícola perquè els camins no estan bé, el Consorci no els pot netejar perquè no té diners, la Generalitat tampoc dona diners perquè el Parc Agrari es pugui gestionar. Aquí el que es fa és apostar per l’agricultura del Parc Agrari de Viladecans i demanar que la principal autoritat en matèria agrícola, que és l’ARPA hi inverteixi, com a mínim, el que hi inverteixen els municipis a través de la Diputació. Si no es fa així, el Parc Agrari no se’n sortirà. A l’última trobada d’alcaldes i càrrecs electes al novembre van demanar més diners, ja han rebut una carta com a municipi, perquè si no, els pressupostos no quadren. A Viladecans els tocarà pagar uns 12.000 € extres, per poder fer el mínim del mínim. Per tant, si no es demana a l’entitat competent que doni més diners, s’ensorrarà i no tirarà endavant. Aquest és bàsicament el motiu de la moció. Considera que la quantitat que es demana a la Generalitat no és una xifra desorbitada i és el que es demana. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), contesta que el tema PDU ja el saben, que incrementa i que racionalitza el tema dels espais agraris. Han parlat de les al·legacions del PSC presentades. No han entrat en el contingut del PDU, perquè saben que una de les coses bones que té és el que el Sr. Mazón ha detallat ara mateix. Demana que no frivolitzi amb el tema dels camps per plantar plantetes i menys a ella, que ve de tradició pagesa de Viladecans i sap de què va el tema. Els agradaria poder posar-hi més diners perquè creuen en el Parc Agrari i la mostra és que la primera consellera que es creu el tema dels consorcis dels Parcs Agraris, és la consellera Serret, que està treballant una Llei d’espais agraris i altres consellers no s’havien cregut mai el tema dels consorcis. El que passa és que des del seu punt de vista li sembla una frivolitat exigir als altres un sobreesforç en una qüestió econòmica tan gran, i quan s’ha exercit aquesta responsabilitat no s’ha fet. El que no se li pot dir a la ciutadania és que hi ha diners per a tot. Si s’haguessin de complir totes les esmenes que s’han aprovat al Parlament de Catalunya, que no comprometen a res, perquè no són altes i baixes i no s’indica d’on es trauran els diners, caldrien 6.600 milions més d’euros, tenint en compte que la inversió dels departaments de la Generalitat són uns 23.000 milions d’euros, es pot calcular quin augment de pressupost caldria. Pregunta d’on es treuen aquests diners. Cal tenir en compte que el Departament que més diners inverteix és el Departament de Salut i té un pressupost de 8.600 milions d’euros. Demana una mica de seriositat. ERC ha proposat una transacció més realista. El dissabte hi ha una reunió del Parc Agrari on anirà l’Àrea


12

Metropolitana i saben perfectament que l’Àrea Metropolitana té més diners que la Generalitat en aquests moments, per tant, li poden demanar al seu vicepresident executiu, Sr. Balmón, que inverteixi més diners aquí. No es tracta d’irresponsabilitats sinó que cadascú faci el que pugui. I si l’Ajuntament té 10 milions de superàvit hi pot invertir més de 1.200 € si tant es creu el Parc Agrari. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), indica dos dels punts que ha comentat anteriorment i que volia afegir a la moció inicial i no només són pressupostos sinó bona voluntat política. Se dirige al Sr. Mazón y le dice: “Más tractores y menos corbatas”. A continuación dice que en Sanidad se dice: “Más batas y menos corbatas”. La Sra. Lligadas tiene razón cuando dice que ya que al Ayuntamiento le sobra el dinero, que invierta más en el Parc Agrari. Pide que se le pasen todos los puntos a los afectados y no solamente al Sindicato de Payeses, al Instituto de Sant Isidre y a otros. También dar permiso para que se les permita construir naves para que ellos puedan guardar su maquinaria. Esto no cuesta dinero es sólo voluntad política. Hay mucho papel y poca voluntad política, en todos los sentidos. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que pot afirmar que la Generalitat es comporta malament amb el Baix Llobregat històricament. Sembla que són una anomalia al conjunt de Catalunya. Si es miren tots els consorcis on participa, la relació que té amb el Baix Llobregat, les inversions que fa al Baix Llobregat i les aportacions que fa al Parc Agrari del Baix Llobregat són unes aportacions que no es prenen seriosament el significat del Parc Agrari, perquè no és un tema dels ajuntaments del Baix Llobregat, és un tema de país, nacional. I aquí es tracta com un capritx del conjunt dels ajuntaments i si no ja se n’ocuparà l’Àrea Metropolitana. Aquesta és la situació. Fa anys que parla amb el Departament d’Agricultura i li pot assegurar que no han trobat comprensió ni pels problemes del municipi ni pels problemes del Parc Agrari. El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), pregunta qui és la responsable en temes d’agricultura: la Generalitat o l’AMB? Contesta que la responsable és la Generalitat (ARPA) i està obviant les seves responsabilitats i no només econòmiques sinó també de gestió, perquè els danys de fauna recauen en els municipis i no són competència del municipi, però els pagesos venen a l’Ajuntament a reclamar. No és qüestió de posar-hi diners només és qüestió de responsabilitat. Si creuen en el Parc Agrari s’hi ha d’invertir i si no hi creuen i no vol frivolitzar, tindran un paisatge molt maco, però poc productiu, ja que aquí es tracta de fer un Parc Agrari competitiu, que té un mercat potencial potent i, per tant, cal invertir-hi i tirar endavant en aquesta línia. Cadascú ha de fer servir les seves responsabilitats i l’ARPA és qui té responsabilitats ara mateix en agricultura.

- ÀMBIT DE PRESIDÈNCIA -

ÀREA DE SERVEIS GENERALS

5. DONAR COMPTE DE L'INFORME D'AVALUACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA LLEI ORGÀNICA 2/2012, DE L'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE VILADECANS DE L'EXERCICI 2016, QUART TRIMESTRE.-


13

ANTECEDENTS 1. Atès l’informe d’avaluació del compliment dels objectius de la Llei orgànica 2/2012, de l’execució del pressupost de l’Ajuntament de Viladecans de l’exercici 2016, quart trimestre, següent:

“INFORME D’INTERVENCIÓ ________________________________________________________________ INFORME D’AVALUACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA LLEI ORGÀNICA 2/2012 DE L’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE VILADECANS DE L’EXERCICI 2016,

QUART TRIMESTRE

________________________________________________________________ Laura Almonacid Lamelas, interventora general de l’ajuntament de Viladecans, en compliment de l’article 16 de l’ Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF en endavant), i en concret pel que fa a l’obligació trimestral de subministrament d’informació

INFORMO

Que en relació amb l’ INFORME D’AVALUACIÓ del compliment dels indicadors de la llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de l’execució del pressupost de l’ajuntament de Viladecans de l’exercici 2016, del QUART TRIMESTRE del que ES DÓNA COMPTE AL PLE d’aquest Ajuntament: • COMPLEIX L’OBJECTIU D’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA • Es valora complir amb la REGLA DE DESPESA al tancament d’exercici • COMPLEIX EL NIVELL DE DEUTE VIU • COMPLEIX EL PERIODE MIG DE PAGAMENT A PROVEÏDORS L’informe d’execució del QUART trimestre és en base a les dades que consten a comptabilitat en data d’execució 17-01-2017 i la previsió de tancament. 1) NORMATIVA REGULADORA del Principi d’Estabilitat Pressupostària en

el sector públic local, de càlcul de la regla de la despesa i de les obligacions de subministrament d’informació.

• Llei Orgànica 2/2012 de 27 de abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat

Financera (LOEPSF) • Reial Decret 1463/2007, de 2 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de

desenvolupament de l’estabilitat pressupostària, en la seva aplicació a les Entitats Locals (Reglament).

• Ordre Ministerial HAP/2015/2012, d’1 d’octubre, pel qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes en la LOEPSF (OM).

• Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, (TRLRHL) que aprova el text refós de la LRHL, en relació al Principi d’Estabilitat Pressupostària (articles 54.7 i 146.1).


14

• Manual de càlcul del Dèficit en Comptabilitat Nacional adaptat a les corporacions locals, publicat per la IGAE, ministeri d’Economia i Hisenda.

• Guia per a la determinació de la Regla de la Despesa del article 12 de la LOEPSF per corporacions locals, 1a edició, IGAE.

• Manual del SEC95 sobre dèficit públic i del deute públic, publicat per Eurostat.

• Reglament 2223/1996 del Consell de la UE. • Reglament 2516/2000 del Consell de la UE. • Ordre HAP/2082/2014, de 7 de novembre, que modifica l’ordre

HAP/2015/2012, d’1 d’octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei 2/2012 LOEPSF.

L’article 16.2 del RD 1463/2007, de 2 de novembre, pel que s’aprova el Reglament de desenvolupament de la LEP, en la seva aplicació a les Entitats Locals, estableix l’obligació de la Intervenció municipal d’elevar al Ple de la Corporació un informe sobre el compliment de l’objectiu d’Estabilitat Pressupostària. Aquest informe es remetrà amb caràcter independent i s’incorporarà als previstos als articles 168.4, 177.2 y 191.3 del TRLRHL, referits respectivament a l’aprovació del Pressupost General, a les seves modificacions i a la seva liquidació (articles 4.1 y 15.2 del RD 1463/2007). L’Ordre HAP/2082/2014, de 7 de novembre, modifica l’ordre HAP/2015/2012, d’1 d’octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei 2/2012 LOEPSF. En concret, el punt 4 de l’article 16 modifica les obligacions trimestrals de subministrament d’informació a remetre abans de l’últim dia del mes següent a la finalització de cada trimestre de l’any, pel que fa a la informació del compliment de la regla de la despesa, valoració que queda relegada al tancament de l’exercici: “16.4. Actualització de l’informe de la intervenció del compliment de l’objectiu d’estabilitat i del límit del deute. Així mateix la Intervenció realitzarà una valoració del compliment de la regla de la despesa al tancament de l’exercici”. 2) OBJECTIU D’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA (QUART trimestre 2016): L’article 11.4 LOEPSF estableix que les corporacions locals hauran de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. I així, l’Acord de Govern de data 10 de juliol de 2016, estableix com a objectiu d’estabilitat pressupostària per a les corporacions locals en el trienni 2016-2018 l’equilibri. L’estabilitat pressupostària implica que els recursos corrents i de capital no financers han de ser suficients per a fer front a les despeses corrents i de capital no financeres. La capacitat inversora municipal vindrà determinada pels recursos de capital no financers i els recursos corrents no empleats en les despeses corrents (estalvi brut). El càlcul de la capacitat/necessitat de finançament en els ens sotmesos a pressupost s’obté, segons el manual de la IGAE i com ho interpreta la Subdirecció Gral. De Relacions Financeres amb les entitats locals, per diferència entre els imports dels capítols 1 a 7 de l’estat d’ingressos i els capítols 1 a 7 de l’estat de despeses, prèvia aplicació dels ajustaments relatius a la valoració, imputació temporal, exclusió o inclusió dels ingressos i despeses no financeres.


15

Segons dades d’ execució a 17/01/2017: 2.1 AJUSTAMENTS SEC 95 a realitzar * Ingressos: Ajustament per recaptació d’ingressos capítols 1, 2 i 3. Per al càlcul de l’estabilitat pressupostària, d’acord amb el SEC 95, ajustem a la baixa la previsió dels drets reconeguts nets tributaris dels capítols 1 al 3 de l’exercici corrent en un 8%, 5%, i 2% respectivament. * Despeses: Ajustament per “adquisició amb pagament ajornat”

Cap

INGRESSOS

(4rt trimestre) Import euros

Cap. 1 Impostos directes 37.830.084,26 Cap. 2 Impostos indirectes 448.869,60 Cap. 3 Taxes i altres ingressos 6.036.360,68 Cap. 4 Transferències corrents 20.895.350,74 Cap. 5 Ingressos patrimonials 879.421,53 INGRESSOS CORRENTS 66.090.086,81 Cap. 6 Alienació d'inversions reals 0,00 Cap. 7 Transferències de capital 641.494,37 Cap. 8 Actius financers 37.725,00 Cap. 9 Passius financers 3.525.000,00 INGRESSOS CAPITAL 4.204.219,37 TOTAL INGRESSOS 70.294.306,18 Cap

DESPESES

(4rt trimestre) Import euros

Cap. 1 Despeses de Personal 21.125.144,82 Cap. 2 Compra de béns i serveis 19.770.532,48 Cap. 3 Despeses financeres 2.762.745,47 Cap. 4 Transferències corrents 7.660.216,12 Cap. 5 Fons de contingència 0,00 DESPESES CORRENTS 51.318.638,89 Cap. 6 Inversions reals 10.730.291,73 Cap. 7 Transferències de capital 387.835,32 Cap. 8 Actius financers 110.035,72 Cap. 9 Passius financers 3.962.170,32 DESPESES DE CAPITAL 15.190.333,09 TOTAL DESPESES 66.508.971,98

Cap

INGRESSOS

Ajustament recaptació Quart Trimestre

Cap. 1 Impostos directes 2.269.805,06 Cap. 2 Impostos indirectes 8.977,39 Cap. 3 Taxes i altres ingressos 603.636,07 Total 2.882.418,52


16

1) Edifici de Serveis Generals: per la quota d’amortització prevista pel 2016 d’import 307.627€ 2) Construcció del Complex Esportiu Torre Roja: per la quota d’amortització de capital del 2016 de 513.279€, més les dues amortitzacions anticipades de 5 i 1,6 milions d’euros pagades al juny i setembre respectivament. 2.2 Càlcul de la capacitat / necessitat de finançament: En virtut d’allò establert a l’article 16.2 del Reglament s’ha d’informar sobre el compliment de l’objectiu d’estabilitat del pressupost de l’entitat. Segons el quadre següent, de la diferència d’execució prevista al tancament 2016 entre els imports dels capítols 1 a 7 dels estats d’ingressos i de despeses, i incorporant els ajustaments SEC95, resulta la següent previsió de capacitat de finançament:

Càlcul estabilitat pressupostària: quart trimestre

2016 a) Ingressos dels capítols 1 a 7 66.731.581,18 b) Despeses dels capítols 1 a 7 62.436.765,94 Total (a – b) 4.294.815,24 Ajustaments SEC 95 a ingressos: -2.882.418,52 Ajustaments recaptació ingressos Cap 1 2.269.805,06 Ajustaments recaptació ingressos Cap 2 8.977,39 Ajustaments recaptació ingressos Cap 3 603.636,07 TOTAL INGRESSOS AJUSTATS 63.849.162,66 Adquisicions amb pagament ajornat -7.420.906,00 Edifici Serveis 307.627,00 Complex esportiu Torre Roja 7.113.279,00 TOTAL DESPESES AJUSTADES 55.015.859,94 TOTAL CAPACITAT de finançament 8.833.302,72

3 ) REGLA DE LA DESPESA: L’article 12 de la L.O. 2/2012 regula la regla de la despesa i especifica que “La variació de la despesa computable de l'Administració Central, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, no podrà superar la taxa de referència de creixement del PIB brut de mig termini de l'economia espanyola... Correspon al Ministeri d'Economia i Competitivitat calcular la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mig termini de l'economia espanyola”. Per Acord del Consell de Ministres de data 10 de juliol de 2015 determina que la taxa de creixement per a l’exercici 2016 és del l’1,8%.

Despesa màxima computable 2016 Import(€)

Despesa computable liquidació 2015

65.329.016,48

x Taxa regla de la despesa per al 2016 1,8% = Despesa computable abans ajustaments 66.504.938,78 + Augments de recaptació permanents 2016 143.980,84


17

(1) Despesa màxima computable 2016 66.648.919,62

(1) Es correspon amb el càlcul de l’augment aplicat a les ordenances fiscals 2016 Dades d’execució del pressupost 2016, a data 17/01/2017:

Càlcul de la despesa computable prevista 2016 Import (€) Previsió execució 2016, a data 17/01/2017 Total Despeses dels capítols 1 a 7 62.436.765,94 - Capítol 3 interessos -357.686,55 (-) Ajustament adquisicions pagament ajornat: Edifici Serveis (1)

- 307.627,00

(-) Ajustament adquisicions pagament ajornat: amortitzacions anticipades 2016 Complex T.Roja (2)

-7.113.279,00

(-) Despesa finançada amb ingressos finalistes (3) -3.067.593,03 - ORN d’Inversions financerament sostenibles -269.359,86 Total despesa computable previsió execució 2016 51.321.220,50 Diferència entre el límit i la despesa computable 15.327.699,12 Compliment

(1) Correspon amb la quota anual d’amortització del pressupost 2016 de l’operació d’adquisició amb pagament ajornat de l’Edifici de Serveis. (2) Correspon a l’ajustament comptable SEC de l’adquisició del Complex esportiu de la Torre Roja de la quota anual més les dues amortitzacions anticipades realitzades al 2016.

(3) Despesa finançada amb subvencions finalistes Import (€) Generalitat 2.202.830,81 Diputació 387.433,33 AMB 477.328,89 Total 3.067.593,03

4) NIVELL DE DEUTE (QUART trimestre 2016):

QUART trimestre

31/12/2016 Deute viu a llarg termini 20.966.591,80 Deute viu a curt termini 0,00 Avals concedits a societats municipals 573.351,59 Total Deute viu a final del QUART trimestre

21.539.943,39

5) PERIODE MIG DE PAGAMENT A PROVEÏDORS (QUART trimestre 2016):


18

El període mig dels pagaments (PMP) de l’ajuntament, corresponent al QUART trimestre del 2016 és de 14,43 dies. Per tant, està per sota del límit legal de 30 dies. 6) CONCLUSIONS SOBRE EL COMPLIMENT DELS INDICADORS DE LA LLEI D’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA I SOSTENIBILITAT FINANCERA, (QUART TRIMESTRE 2016). De les avaluacions anteriors es conclou que el Pressupost municipal de l’ajuntament de Viladecans del 2016, aprovat per acord de Ple de 26 de novembre de 2015, la previsió d’execució final del pressupost 2016, en el moment del tràmit d’informació del QUART TRIMESTRE, 1.- Compleix l’objectiu d’estabilitat pressupostària, entès com la situació d’equilibri o de superàvit en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició del SEC 95. 2.- Que d’acord amb l’ establert a l’article 6 de l’ordre HAP 2015/2012, d’1 d’octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament de la informació prevista en la LO 2/2012, es valora que l’ajuntament complirà la Regla de la Despesa al tancament de l’exercici corrent. 3.- Nivell de deute viu a final del trimestre és de 21.539.943,39€. 4.- Es compleix amb el Període Mig de Pagament a proveïdors, al no superar el límit legal dels 30 dies. Viladecans a 31 de gener de 2017. La Interventora general. Laura Almonacid.” Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en data 20 de febrer de 2017, ACORDS.-

ÚNIC.- DONAR COMPTE de l’informe d’avaluació del compliment dels objectius de la Llei orgànica 2/2012, de l’execució del pressupost de l’Ajuntament de Viladecans de l’exercici 2016, quart trimestre. Resultat de la votació: Donar compte. Hi va haver el debat següent: La Presidència, indica que es farà un debat conjunt dels punts núm. 5, 6, 7 i 8, perquè estan relacionats. Després, la votació dels punts 7 i 8 serà separadament, ja que els punts 5 i 6 són per donar compte. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), explica que sempre ha defensat aquest moment de la liquidació pressupostària com un moment de retre comptes a la ciutadania. Aquest és el moment de saber com s’han executat els pressupostos i quin model de previsió es va posar en marxa en el moment d’aprovar els pressupostos. Veient les dades dels pressupostos que tots coneixen perquè en tenen els resums i ho van explicar a les comissions informatives, es pot dir que les previsions pressupostàries estan redactades amb solvència i prudència. És


19

una política que es va aplicant en els últims anys i ara es pot dir que també dona bons resultats, perquè hi ha recursos addicionals que ara es poden retornar a la ciutat. Hi ha un estalvi net positiu de 10,8 milions d’euros i un resultat pressupostari ajustat positiu de 13,8 milions d’euros. La reducció en el deute viu del municipi durant el 2016 ha estat de 400.000 €, cosa que deixa una xifra d’endeutament viu de 20,9 milions d’euros. En 5 anys han estat capaços de reduir aquest endeutament en 2,5 milions d’euros, cosa que deixa una xifra percentual relacionada amb els ingressos d’un 34,61%. El límit legal està en 110, 75 demanant permís al Ministeri. Per tant, això dona un romanent de tresoreria de 10.985.000 €, a disposicions generals. Aquesta xifra important és en part deguda a les plusvàlues generades a les noves zones de negocis de la ciutat, concretament aquestes plusvàlues extraordinàries s’han pogut liquidar aquest any 2016 en una quantia de 3.227.000 €, i corresponent a les plusvàlues relacionades amb l’outlet de Viladecans, el Parc d’Activitats (parc de negocis), zones d’activitat de Desigual i la zona de Ca n’Alemany, a més de les plusvàlues ordinàries que també han estat per sobre de les previsions. També s’ha rebut un pagament imprevist d’1.150.000 € en concepte de les lleis de barri de la ciutat (Ponent i Montserratina). La Generalitat deu a l’Ajuntament una xifra de gairebé 6 milions d’euros i ara els comença a liquidar. No es pot incorporar com a romanent, perquè no estava previst al pressupost. Aquestes xifres importants el que permeten és retornar-les a la ciutat. S’utilitza per a noves inversions i per reduir la despesa en relació amb el deute comercial que hi ha amb el poliesportiu Pòdium. Del romanent de tresoreria hi haurà 5 milions d’euros per aportació del nou complex poliesportiu Pòdium. Aquest poliesportiu dona una qualitat de servei elevada als ciutadans de Viladecans, requereix l’amortització anticipada per alliberar d’interessos aquest pagament. Respecte a les modificacions pressupostàries relatives als increments d’algunes de les subvencions, tenen una quantia de 47.500 € i van destinades a convenis o aportacions a entitats ciutadanes, com ara : UB Bosch i Gimpera; UPC Projectes recerca Smart City; Club Futbol Sales Viladecans; Club de Petanca de Viladecans; esportistes d’elit; Fundación Espejo; i 20è aniversari Cor Som i Serem. Aquestes aportacions són addicionals a les ja aprovades. La Sra. Torres García (C’s), indica que, como siempre, son los ajustes presupuestarios del equipo del gobierno. En algunas partidas pueden estar más de acuerdo que en otras, pero son del equipo de gobierno exclusivamente, por tanto, se abstendrán. El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), manifesta que, tal com ha dit el Sr. Gutiérrez, la liquidació del pressupost és molt important i li donen molta importància. Recorda unes paraules del Sr. Atienza dient que s’ha de mirar més la liquidació que no pas els pressupostos i li pren la paraula, però cal dir que ERC ja ho fa. ERC quan veu una proposició del govern sempre la mira, l’estudia i es planteja si ells quan governin faran això o no. En aquest cas també ho fan així. ERC té un model de ciutat i un model de gestió propis. Es pregunta si tenir un superàvit de gairebé 11 milions d’euros és bo o dolent. Això depèn. S’ha de mirar com s’ha fet i a què es dedica i després si es podia fer una altra cosa amb aquests diners o no. El Sr. Gutiérrez diu que són ingressos extraordinaris gairebé tots, però no hi està d’acord, ja que gran part d’aquest superàvit no és extraordinari sinó ordinari. El Sr. Gutiérrez parla de Ca n ‘Alemany, però hi ha moltes altres coses. El primer superàvit important són les plusvàlues (5,3 milions més del previst). Estaven previstos 2,5 milions i s’han ingressat gairebé 8 milions, però no tot de Ca n’ Alemany. Avui els han ensenyat un rebut de 3.130 € que ha de pagar una


20

senyora de 78 anys, amb una pensió de 630 € al mes, pel 50% d’una casa que fa 50 anys que es va fer i ara ha mort el seu marit i ha de pagar aquesta quantitat i sort de la bonificació sinó n’hauria d’haver pagat més. L’any passat van reconèixer que van ingressar ordinàriament 1,5 milió més del que estava pressupostat per plusvàlues i aquest any ja en són 2. La resta sí que són extraordinaris. S’està parlant de 2 milions que es podien haver * inclòs en el pressupost del 2016 des de l’inici o el 2017 i podrien anar a polítiques socials, per l’emprenedoria, ajuts al comerç, etc. Llavors es pot dedicar al que es vulgui i no anar lligat el superàvit només a inversions. Després també s’ingressen per altres partides, com per multes, 500.000 € més del que estan pressupostant, i és recurrent, per tant, es podria pressupostar més d’inici. Ja van per 2,5 milions d’aquest superàvit que no seria superàvit. Dir que hi ha 11 milions d’euros de superàvit queda molt bé, però la gent que ho està passant malament cada dia... l’Ajuntament no és una empresa, no ha de guanyar diners. Com menys superàvit tingui vol dir que més diners ha aplicat abans en polítiques socials. Aquest no és el model d’ERC. Les inversions no es fan, s’inclouen al pressupost, però no es fan. L’execució de les inversions de l’any passat han estat fetes en un 55%, queden 9,5 milions d’euros pressupostats per destinar a moltes coses que no s’han fet i d’exemples en té uns quants: la consolidació de la bòbila (200.000 €), sembla que ara es començarà a fer, després que les entitats veïnals hagin presentat queixes; millores de la platja (210.000 €, dels quals s’han executat 51.000 € -24%-); infraestructures de Viladecans (360.000 €, s’han executat 2.500 €), potser és que no es necessiten infraestructures a Viladecans; conversió en zona de vianants del c. Dr. Reig de la part alta –barri de Montserratina- (470.000 €, s’han executat 5.000 €); senyalística per al comerç (200.000 €, s’han fet 27.000 €); plaça de les Palmeres (300.000 €, s’han fet 1.500 € -1%-); Can Batllori; el Garrofer (800.000 €, no s’ha executat encara); i habilitació d’equipaments municipals (730.000 €, s’han executat 71.000 € -10%-). Pregunta si s’ha d’esperar al final del 2018 perquè s’executin i es facin les obres i mentrestant quan es trenca una paperera no es reposa i quan es mor un arbre no se’n planta un altre. I després, cada 4 anys, es posen les papereres i els arbres. Aquest no és el model d’ERC. Els ciutadans de Viladecans necessiten els carrers bé, la senyalística bé, durant tot l’any i sempre. Si hi ha els diners no sap per què no es fa. Estan pressupostats i no s’ha fet. De l’aplicació del romanent, dels 9,5 finalment disponibles, 5 van al Pòdium, per pagar Urbaser. Si s’està tan bé econòmicament es podria aprofitar per fer coses urgents (Barri Antic, Alba-rosa, senyalística , pista atletisme, nova biblioteca, etc.). És veritat que es redueix interès, però només un 0,5%. Hi ha un préstec de 5 milions d’euros a un 0,5% d’interès i es prefereix reduir-lo en lloc de fer altres inversions. En el punt de l’aplicació del romanent hi votaran en contra i esperen que dels 4,5 milions restants se’ls en doni alguna informació, perquè es van anunciant algunes inversions que ell no les ha vist en cap paper, en actes del Sr. Alcalde, i suposa que serà amb l’aplicació del romanent, però no ho sap. Respecte a les subvencions que es donen, ja estan pressupostades la majoria, per tant, li sembla perfecte que s’acabin d’aplicar (UPC, Bosch i Gimpera, esportistes, educació i entitats esportives). El que estaria bé és que hi haguessin partides dedicades a això i que no es treguin de les partides de conservació d’equipaments esportius, perquè després els equipaments esportius no es conserven i després s’espatllen i acaben a terra. En el punt de les subvencions hi votaran a favor, sobretot per una d’elles, els 6.000 € del futbol sala. S’alegra que rectifiquin, ja que rectificar és de savis. Quan s’ha dit aquí que hi ha entitats esportives, clubs de la ciutat, que han de pagar instal·lacions privades perquè no n’hi ha prou de públiques, els van dir que no era veritat i ara se subvenciona


21

perquè puguin pagar la pista on entrenen i juguen i no és l’únic Club. S’alegren que se solucioni el tema amb aquest Club, però hi ha més clubs amb la mateixa situació. Es perden equipaments esportius d’una banda i hi ha clubs que no en tenen. Estaria bé que s’extingís aquesta pràctica. Si es tira una pista a terra s’ingressaran diners per això, però després s’ha de pagar una pista poliesportiva a un club. El Sr. Padilla Roig (PP), agraeix al Sr. Martin la seva intervenció, perquè així és molt més gràfic i més breu el que dirà ell. Recorda que fa uns mesos es va rebaixar el cadastre de la ciutat en 2 milions d’euros. En aquell moment va demanar que aquests diners es podien aplicar a la rebaixa de l’IBI i que els ciutadans podrien tenir aquests 2 milions a la butxaca per gastar-los. La resposta va ser que els diners ja estaven pressupostats i que eren necessaris per fer altres coses. Ara ha quedat clar que això era mentida, perquè anaven sobrepressupostats, per això hi ha 10.800.000 € de romanent de tresoreria. Indica que la propera vegada que s’ho mirin millor i que menteixin menys. La Sra. González Pérez (VSP), indica que les gusta mucho esta liquidación del presupuesto del 2016, porque aquí se demuestra que sí que hay dinero y que puede haber superávit (9 millones de euros). Desde el 2012 hay un presupuesto de ingresos de 59.869.007 € y en éste 2016 (68.311.079 €), es decir, han subido el presupuesto desde el 2012 en 9 millones de euros y se han incrementado los gastos en 7 millones de euros, con lo cual hay una diferencia de 2 millones de euros. El equipo de gobierno aplica la política del “No es No” y no hay dinero para muchas cosas que les han propuesto durante el 2016. Les propusieron derruir dos plantas del “edificio de la vergüenza” que costaba 2,5 millones de euros y les dijeron que no había dinero. Y ahora hay un superávit de 9 millones de euros. Les dijeron que se había extraviado un billar de unos abuelos de Sant Jordi, les pidieron que buscasen un sitio y no existe el sitio y tampoco deben de existir los 1.500 € que cuesta un billar de segunda mano. Tampoco hay dinero para controlar las 50 colonias de gatos descontroladas que hay en Viladecans (unos 250 gatos). Les destinan sólo 4.400 €, habiendo un superávit de 9 millones de euros. Tampoco hay dinero para que se tengan a los niños en barracones, tanto en primaria como en secundaria. No hay dinero. Tampoco hay dinero para ahorrarse las tasas de los sacos en la vía pública. Este año le cobrarán a los ciudadanos los sacos en la vía pública, a pesar de tener un superávit de 9 millones de euros. En el 2017 les cobrarán más elevadas las multas de las zonas azules. Hay cosas para las que el equipo de gobierno no tiene dinero, pero sí lo tiene para adelantar a Urbaser 5 millones de euros, que sumado a todo lo que se le ha pagado durante el 2016 hace la cifra de casi 10 millones de euros. No es que no haya dinero sino que lo destinan a lo que quieren. Por esta razón votarán en contra de la liquidación del presupuesto. Hasta que no se acerquen a lo que los ciudadanos necesitan les votarán en contra, porque es su manera de gestionar estos presupuestos. Por otra parte quieren aprobar dos expedientes de modificación de créditos (la 9/2017 y la 10/2017). Respecto a la 9/2017 sí que votarán a favor, porque tiene partidas de sentido común, como destinar de la red de innovación al convenio de la Fundación Bosch i Gimpera 4.000 € tiene un sentido; que del Projecto Smartcity se destinen al convenio de UPC investigación Smartcity tiene su sentido. Lo que no entienden es como se puede pasar de materiales locales servicios sociales a MB ayudas a suministros 500 €. Aquí llama la atención la diferencia de cantidades que se destinan a una cosa y a otra. Tampoco entienden que se saque la conservación, reparación de instalaciones para pagar cosas que tienen que ver con el deporte (Asociación de Petanca,


22

deportistas de élite, Club Beisbol Viladecans, etc.). Promoción cultural, convenio Fundación Espejo y Cor Som i Serem por su aniversario, 3.000 €. Recuerda que al centenario de Roca se iban a destinar 20.000 €. Hay diferencias entre las celebraciones de los aniversarios entre unas instituciones y otras. Les gusta mucho el apoyo académico con becas a estudiantes de secundaria. Con esto sí que contarán con el voto de VSP. En el que no votarán a favor es en la 10/2017, porque es el modelo económico del equipo de gobierno y no el de VSP, ya que destinar 10 millones de euros en un solo ejercicio para Urbaser, es el modelo del equipo de gobierno, pero no el del VSP, porque después no hay dinero para derribar las dos últimas plantas del “edificio de la vergüenza” ni para comprar un billar extraviado a los abuelos de Sant Jordi ni para el control de las 50 colonias de gatos de Viladecans. Para eso no hay dinero sólo para las empresas como Urbaser. Por eso votarán en contra. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), indica que entiende que son los presupuestos del equipo de gobierno y su modelo de ciudad. Como asignaturas pendientes: disminuir la presión fiscal; aumentar la cantidad de los presupuestos participativos para los vecinos para mejorar los barrios; explicar a la ciudadanía las partidas que pueden resultar controvertidas por su elevado coste (Escola Garrofer; Museo Can Amat -900.000 €-; Asociación de vecinos La Unión -500.000 €-). Se han de explicar bien estos costes que para muchos ciudadanos pueden resultar muy altos. En cuestión de presupuestos, desde GV-CAP piden al equipo de gobierno la máxima transparencia e información a todos los vecinos de Viladecans. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), quiere aprovechar esta intervención para mostrar su apoyo a la Fiscalía y les anima a que sigan persiguiendo a todos los que se saltan la Ley. A continuación dice al Sr. Gutiérrez que es el dependiente de la “tienda de los horrores” y el Pòdium es su “planta carnívora”. Y no el Pòdium sino lo que ha costado y lo que hay que pagar de intereses. Él se lo imagina despertando en mitad de la noche diciendo: “ay, tengo que pagar la deuda del Pòdium”. De otra manera no se explicaría que habiendo un superávit tan alto como el que ha habido, que se destine todo a deuda y no se destine, como ha dicho el Sr. Padilla, 2 millones a bajar el IBI y dar un poco de respiro a los ciudadanos. Al final, por si el Sr. Gutiérrez no ha visto la película a la que se ha referido, la planta se lo acaba devorando a él. La Presidència, indica que és una obra de teatre versionada cinematogràficament. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), manifiesta que si hay tanto superávit por qué no se le da un premio a todos los ciudadanos de Viladecans y este mes se les perdona la basura y se paga con el superávit. Seguro que estarían muy contentos. Al Sr. Atienza le pregunta si en los 1.500 € destinados al Cor Som i Serem está el arreglo del piano. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), contesta que es verdad que esto parece a veces la “tienda de los horrores”. Tendrían que ponerse de acuerdo y decir una cosa que considera que es importante: es bueno para la ciudad que haya superávit. Después los administradores serán más o menos torpes o más o menos hábiles, pero es excelente para Viladecans que haya superávit. Eso quiere decir que la actividad económica está subiendo y que, por tanto, eso genera más impuestos. Al final, los impuestos son el resultado de una imposición


23

sobre la actividad que se genera. El preferiría que hubiese más presupuesto ordinario y menos superávit, pero lo que ocurre es que hay una Ley (LARSAL) que obliga a ajustarse a un crecimiento determinado del presupuesto y por eso hay esos superávits. Por esta Ley se ha de dedicar todo el incremento del presupuesto a pagar deuda, lo cual puede parecer bien o no, pero es una obligación legal. Lamenta que no esté aquí la Interventora que lo podría explicar técnicamente. Es positivo que se tenga un superávit y todos se deberían de alegrar, porque este dinero mejor o peor administrado va destinado al conjunto de la ciudad y a los ciudadanos. Esto es aumentar la riqueza pública de la ciudad. Entienden perfectamente lo que ha estado diciendo el Sr. Padilla y no se podrán poner de acuerdo porque ellos son partidarios de la riqueza pública de la ciudad, de administrarlo lo mejor posible y hacer las intervenciones a favor de la ciudad. Indica que o se es una ciudad competitiva, con buenos servicios, o esta ciudad bajará y la vida de sus ciudadanos no tendrá la calidad que pudiera tener con una ciudad mejor dotada. Respecto al tema Urbaser, alguien ha dicho que no se puede dormir por las noches y es cierto, porque cuando se tiene un crédito que tiene un precio que en su momento no sabe si era alto, pero que hoy es altísimo (9%), cuanto antes se liquide mejor. Esto es una verdad absoluta. De esos 5 millones se dejará de pagar el 9%. Cuando se acabe de pagar, la deuda habrá terminado. Esa deuda no generará intereses como está generando hasta ahora. Considera que si hay un gasto que les preocupa y que les molesta es esa inversión, esa colaboración público-privada que, económicamente, no le sale a cuenta al Ayuntamiento y cuanto antes se liquide mejor. Es una verdad absoluta, no una verdad de izquierdas ni de derechas ni del equipo de gobierno ni de la oposición, es una verdad demostrable con números. Se dirige al Sr. Martin y le dice que cuando quiera se pueden reunir y hacer las cuentas. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), indica que, de vegades, se sent “horroritzat” d’escoltar-los, perquè ells mateixos no s’escolten. El que demanen és més despesa i menys ingressos, fórmula magnífica. L’oposició com a administradora fa por. Manifesta que els límits pressupostaris són els que són. Hi ha dues fórmules i ho explicarà amb un exemple familiar que tothom entendrà: si es tenen “x” diners per ingressar a la seva família i tenen una hipoteca, quan es tenen ingressos extraordinaris es gasten en despeses ordinàries o paguen hipoteca. L’Ajuntament no paga a Urbaser sinó que paguen hipoteca d’una construcció que és un equipament municipal. Sembla que el discurs “anti-Madrid” impacta molt en aquest món. Recorda a la Sra. González que una part dels seus referents polítics (Sra. Colau) també té un acord amb el senyor que tant la motiva. Fa poc el van signar a Barcelona. Quan el Sr. Martin parla de model de ciutat, considera que ERC té un model, però no de ciutat, és d’oportunisme polític, ja que quan governen en coalició la part bona se la queden tota i la part dolenta sempre és culpa de l’altre. Aquest és el model d’ERC. Avui el Sr. Martín ha demostrat un fet que és d’oportunisme polític molt lleig, perquè sap que en el tema de les plusvàlues l’Ajuntament està parlant per modificar-les i, a més, hi ha una subvenció per tractar els temes com el que n’ha donat l’exemple el Sr. Martin. A més, també saben que en el tema de la plusvàlua l’Ajuntament no té capacitat de modificació, perquè és un impost estatal. L’Ajuntament ha de liquidar i recaptar i això passa a les arques municipals i els ingressos els fa el municipi. No poden decidir no liquidar certes parts de les plusvàlues. Les plusvàlues s’han de liquidar, per tant, hi ha un límit legal que s’ha de respectar. Quan es parla d’ingressos extraordinaris de plusvàlues i es demana que es posin aquests diners en el pressupost corrent, diu que aquest any poden donar-se, igual que l’any passat, però si s’hi incorporen i després no es donen hi haurà un problema


24

del pressupost. Hi ha tantes fórmules de pressupostar com persones són i és normal que no estiguin d’acord en la fórmula que l’equip de govern proposa, però ells consideren que és una proposta de prudència no incloure això en el pressupost ordinari, perquè aquesta part que no s’hi inclou si no es dóna no afecta el pressupost, però si es dona això retorna a la ciutat. Reconec el pagament del Pòdium, al qual es destinen 5 milions i l’altra part no l’ha comentat, però es portarà a aprovació el proper Ple, són inversions per a la ciutat. Aquest és el model de l’equip de govern i és evident que cada grup té el seu propi model. Per ells és important mantenir un equilibri. Recorda que en època de crisi el pressupost ha suportat molt bé, dintre de les dificultats que han patit tots, el període de crisi. Aquesta fórmula els ha permès que quan s’han produït fets extraordinaris s’hi han pogut incorporar. Considera que s’han de felicitar i no per la xifra sinó pel destí: inversions a la ciutat, i pel fet que es dona que són plusvàlues extraordinàries, moltes de les quals perquè la inversió de la ciutat ha donat fruit, cosa que demostra que la ciutat és atractiva. Han de continuar en aquest camí per donar aquesta atractivitat als possibles inversors que puguin fixar-se en Viladecans i per guanyar en qualitat de vida a Viladecans. Respecte al Fútbol Sales, ell era regidor d’Esports, potser no s’aprovava com ara directament al Ple, però aquesta subvenció s’ha donat cada any, precisament perquè aquest Club havia de pagar aquestes quantitats de lloguer. Quant al Club que esmenta, indica que aquest Club té una subvenció important i l’Ajuntament, a més, li té cedit un equipament (Pòdium) perquè hi facin la seva activitat. Per tant, el fet que s’hagin quedat sense el Poliesportiu Centre no els deixa sense equipaments, ja que han guanyat en qualitat i en hores d’entrenament a la nova instal·lació. Felicita el Sr. Martin perquè li ha facilitat la feina, perquè quan s’executin les inversions i quan, finalment, es pagui el Pòdium i es pugui dir quina és la diferència entre el discurs catastrofista del pagament del Pòdium (que costaria x diners), quan es tingui finalment liquidat i executades les inversions, espera que el Sr. Martin ho reconegui. El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), contesta que és molt honest reconèixer els errors i el primer que els reconeixerà serà ell i el seu grup, però li agradarà veure l’interès efectiu d’aquesta operació en el seu conjunt i l’interès anual. Els primers que parlen d’ingressos ordinaris o extraordinàries són l’equip de govern a la memòria i reconeixen que gran part d’això són ordinaris, per tant, no sap què fan fora del pressupost. També parlen d’un superàvit grandíssim (2-2,5 milions més) que es podien destinar a polítiques socials i ara s’han de destinar a inversions sostenibles. Sobre el tema de l’oportunisme, indica al Sr. Gutiérrez que si s’ha sentit ofès li demana disculpes. Sobre l’exemple familiar que ha donat el Sr. Gutiérrez, indica que ell també hi posarà exemples per explicar el que és el cost d’oportunitat, perquè és un terme bàsic de què es parla molt en economia. El cost d’oportunitat és el cost de tenir uns diners o un bé i desfer-se’n , hi renuncies per desfer-te’n . Si ara es volgués fer la Biblioteca de Can Ginestar i costés 5 milions d’euros, pregunta com es podria finançar i contesta que es pot finançar: demanant un préstec al banc; finançat pel mateix constructor (com en el cas del Pòdium), pactant un tipus d’interès. De les operacions bancàries n’hi ha algunes que estan des de diferencial euríbor + 0,10 fins al màxim d’un 4,5 + euríbor. Això són el cost de les operacions que hi ha ara mateix a l’Ajuntament. Potser es pot negociar un euríbor + 1. La segona opció, ho han dit, un 9% la del Pòdium; o aprofitar els 5 milions i pagar-la ja. Aquests 5 milions costen un 0,5%. No s’està estalviant un 9% de 5 milions d’euros sinó un 0,5% de les futures quotes. El Sr. Atienza ho ha de saber i si no ho sap estant al govern li sembla molt greu que no sàpiga com es paga i com són les quotes amortitzades. Veure


25

un polític comunista defensant amb aquest ímpetu un superàvit pressupostari, no ho havia vist mai. Els partits d’esquerra s’ajusten al màxim, per poder destinar-lo a la ciutadania. No estan dient que no hi hagi d’haver superàvit, perquè si s’hi posa tot ordinari, també hi hauria superàvit. La llei (LARSAL) obliga que hi hagi estabilitat pressupostària, però aquí es va sobrat; també estableix límits a la despesa, però s’està 13 milions per sota de la regla de la despesa; també diu que s’ha d’amortitzar deute si el nivell de deute està per sobre del 75%, però aquí no ho està. A més, s’està amortitzant un deute que no és bancari. No sap quins límits els està posant aquesta llei, demana que l’hi expliqui un altre dia. A les classes d’economia a què ell ha assistit no li venia això al temari. L’estalvi és el 0,5% i no el 9%. La Sra. González Pérez (VSP), se dirige al Sr. Gutiérrez y le dice que ha superado el puente aéreo Madrid-Barcelona, entre otras cosas, porque vive en Catalunya y también ha vivido en Madrid, por tanto, no tiene ese problema. Ahora una parte de Urbaser pertenece a capital chino. Viladecans es una población en la que hay muchas empresas que lo consideran su “panal de rica miel” y les va a decir algunas cosas: Titulares, “ACS vende su filial de recogida de residuos a Urbaser en medio de un caso de corrupción.”; “Detenido en Barajas el Director de Urbaser por el caso del 3%”; “La CMMC desmonta el cartel de la basura formado por ACS, FCC, Ferrovial y Sacir.” “Detienen a dos empresarios de Urbaser por su implicación en la operación Jabret.” “Así amaña el cártel de la basura. Yo presento la oferta y si gano otorgaré a Usbaser y Cespa un 20 %” Hay más empresas de las que se podría hablar, como Proinosa, el Sr. Josep Singla fue imputado por el caso Pretoria y dejó la presidencia de Proinosa. Constructoras de obras públicas de Barcelona pagaron bajo mano la Feria de Abril. Entre las constructoras que pagaban la organización de la fiesta se encontraba Proinosa, la constructora investigada por el caso de corrupción que despertó la operación Pretoria y que terminó con la carrera política del exalcalde Bartomeu Muñoz. Indica que no tiene manía de la procedencia de las empresas, pero sí lo tiene cuando pasan cosas como las que ha comentado. El superávit les parece muy bien, pero llevan toda la legislatura pidiendo cosas importantes y el equipo de gobierno dice que no y que no hay dinero y luego se demuestra que sí que hay dinero. En relación a que no se puede gastar por la Ley Montoro, les dice que han tenido una oportunidad en el Congreso esta semana para derogar la Ley Montoro. El PP no la iba a derogar porque es suya, pero con los votos de C’s y socialistas no se ha podido derogar. Han tenido la oportunidad de derogarla y que no se encuentren en este Pleno, ejercicio tras ejercicio, que no se puede dedicar el dinero a lo que se quiere, por la Ley Montoro. En plenos anteriores el equipo de gobierno había reconocido que el planteamiento de financiación del Pòdium había sido un error y que el procedimiento utilizado también había sido un error, y ahora parece ser que no, que se dan pasos hacia atrás. VSP escucha siempre y por eso rebaten lo que dicen. Esta es la manera de gestionar el presupuesto del equipo de gobierno y de decir orgullosos que tienen 9 millones de euros, pero ahí está el “edificio de la vergüenza”, las colonias de gatos, el billar extraviado, etc. El equipo de gobierno sigue con su política de “No es no” e igual, al final, el ciudadano también les dice que no. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), se dirige al Sr. Gutiérrez y le dice que ellos son de una generación a la que le enseñaron que si se ganaba 100 se gastase 80 y no 110. Si él pide un préstamo al banco y tiene un ingreso extraordinario, pero se le está cayendo la casa a pedazos, puede hacer dos


26

cosas: adelantar un poco el préstamo y arreglar la casa. Eso es lo que ha intentado explicarle antes. No quiere decir que no se pague el préstamo, pero que parte de ese superávit vaya a cosas que el ciudadano vea. Dice al Sr. Gutiérrez que celebrando superávits parece Cruchet, cuando descubrió petróleo en Siberia. Indica al Sr. Alcalde, que la película “La pequeña tienda de los horrores” es de 1.960 (de Roger Corman) y el musical fue en 1982. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), felicita al equipo de gobierno por la buena gestión de los presupuestos, porque si encima tienen superávit… Como en el siguiente ejercicio continuarán, pide que se bajen un poco los presupuestos para el siguiente año. Vuelve a preguntar al Sr. Atienza, ya que no le ha contestado, si los 1.500 € son para arreglar el piano. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica al Sr. Martin que, evidentment, el dia que van donar la LARSAL no va anar a classe. La manera que un pressupost quadri al final i no hi hagi ni superàvit ni dèficit, si s’ha tingut superàvit i es preveu que l’any vinent hi haurà més ingressos el que s’ha de fer és augmentar la previsió d’ingressos i equilibrar-la amb la previsió de despesa, però la llei impedeix pujar més d’un percentatge. Pregunta al Sr. Martin si sap quin és el percentatge aquest any. Si això ho té en compte pot fer el discurs que ha fet. Cal tenir en compte que hi ha un límit d’augment i que ja s’ha arribat a aquest límit d’augment i no es pot augmentar més el pressupost ordinari. Això es fa perquè es dediquin els diners al fet que baixi el deute del país (de l’Estat, de les autonomies i de les administracions locals). Amb aquesta llei les úniques que estan funcionant són les administracions locals, ja que són les que estan retallant més de tot l’Estat el deute, perquè la llei els obliga. La llei obliga a destinar el superàvit a retallar deute. El que li estan proposant és que s’augmenti el compte de resultats d’Urbaser en comptes d’augmentar el compte de resultats de l’Ajuntament. Prefereix pagar el deute d’Urbaser, que té un cost determinat d’interessos, que pagar el d’un banc o una caixa que té l’euríbor + 0,1. Pot ser que ser comunista tingui aquestes coses, però considera que aquesta és una bona solució. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), per tancar vol dir que l’equip de govern té un objectiu clar en fer els seus pressupostos, que és complir els compromisos polítics, els compromisos del PAM i s’estan complint. És veritat que les execucions de les inversions, de vegades, per diferents dificultats, s’endarrereixen. Recorda que els pressupostos municipals, any rere any, han crescut en aportacions a serveis socials i a necessitats socials de la ciutat. No s’ha abandonat aquesta línia mai, sempre ha estat una prioritat i es continuarà amb aquest esforç. Creu que tot i les diferents postures polítiques cal felicitar-se que Viladecans pugui complir els seus compromisos i tingui recursos suficients per invertir a millorar la ciutat. En el proper Ple es podrà destinar aquesta part de recursos i tots es podran felicitar que sigui així. El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), vol dir al Sr. Atienza que ell no interromp en les intervencions. La propera vegada, quan l’interpel·li, que ho tingui en compte. Fa anys que va acabar la carrera i aquesta classe no la van fer . Igualment no li podrà garantir mai que han estat al límit de l’increment de pressupost, això no l’hi podrà dir. Ni tampoc que hi queden 13 milions que es podria fer per la regla de la despesa. Això és cert.


27

La Presidència, indica al Sr. Martin que ha fet una mica més que al·lusió. Li han preguntat si sabia el límit, i aquest és un 9% i per això s’ha trigat 10 anys a recuperar el 10% de pressupost que va abaixar l’Ajuntament per les baixades d’aportació, tant de l’Estat com de la Generalitat.

6. DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA, DE DATA 13 DE FEBRER DE 2016, D'APROVACIÓ DE L'ESTAT DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2016.- ANTECEDENTS 1. Atès el Decret d’Alcaldia, de 13-02-2016, relatiu a l’aprovació de l’estat de la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, següent:

“ESTAT DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE VILADECANS

EXERCICI 2016

D E C R E T.- Viladecans, 13 de febrer de 2017. Atès el que disposa l’article 191 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de liquidació de pressupostos. Vist la proposta del departament de Gestió Econòmica de l’estat de liquidació del pressupost de l’Ajuntament de l’exercici 2016. Vist l’informe emès per la interventora, d’acord amb l’article 191.3 del RD Legislatiu 2/2004, i sobre el compliment dels controls de la Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Atès que per a l’estat de liquidació del pressupost es determinen els romanents de crèdit, que passen a incorporar-se al pressupost de 2016, d’ingressos afectats i despeses amb finançament afectat. Atès que, de conformitat a les instruccions de comptabilitat, s’han examinat els romanents de crèdit incorporables a l’exercici 2016 i sumen la quantitat de 17.465.933,56 euros i consten recursos financers suficients en el càlcul del romanent de tresoreria. És per tot això, que en ús de les facultats que m’han estat atribuïdes per l’article 21.1.h) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, segons redacció introduïda per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, DECRETO: PRIMER.- APROVAR l’estat de liquidació del pressupost de l’exercici 2016 de l’Ajuntament de Viladecans, amb tota la documentació que conforma l’expedient de liquidació, i segons el resum següent: Romanent de tresoreria exercici 2016:


28

Exercici 2016 (import euros)

1 FONS LÍQUIDS A FI D’EXERCICI: 22.506.768,95 2 DRETS PENDENTS DE COBRAMENT A FI

D’EXERCICI: 21.487.639,99

(+) De pressupost d’ingressos exercici corrent: 5.720.067,94 (+) De pressupost d’ingressos exercicis tancats: 14.081.454,28 (+) D’operacions no pressupostàries: 1.957.775,99 (-) Ingressos realitzats pendents d’aplicació

definitiva -271.658,22 3 OBLIGACIONS PENDENTS DE PAGAMENT

A FI D’EXERCICI: 10.368.045,62

(+) De pressupost de despeses exercici corrent: 3.944.075,07 (+) De pressupost de despeses exercicis tancats: 50.337,20 (+) D’operacions no pressupostàries: 6.379.737,35 (-) Pagaments realitzats pendents d’aplicació

definitiva -6.104,00

I ROMANENT DE TRESORERIA TOTAL (1+2-3)

33.626.363,32

II SALDO DE DUBTÒS COBRAMENT: 9.700.000,00 Diferència (I-II) 23.926.363,32 Excés de finançament afectat 1.124.567,00 III ROMANENT DE TRESORERIA PER

INCORPORACIÓ DE ROMANENTS DE CRÈDIT:

OPERACIONS CORRENTS: 7.932.601,72 Capítol 1: 966.204,58 Capítol 2: 4.026.301,69 Capítol 4: 2.940.095,45 OPERACIONS DE CAPITAL: 3.883.384,93 Capítol 6 i 7: Despeses de capital amb

finançament afectat 9.533.331,84

- Ingressos de capital afectats: 5.649.946,91 RESTA DE ROMANENT DE TRESORERIA

DISPONIBLE PER DESPESES GENERALS: 10.985.809,67

RESULTAT AJUSTAT de la liquidació de l’exercici 2016:

Conceptes

Drets reconeguts

nets

Obligacions reconegudes

netes AJUSTOS

RESULTAT PRESSUPOS-

TARI a. Operacions corrents (cap 1 al 5) 68.311.790,26 53.530.420,50 14.781.369,76 b. Altres operacions no financeres (cap 6 i 7) 1.922.033,56 12.211.506,42 -10.289.472,86 1. Total operacions no financeres (a + b) 70.233.823,82 65.741.926,92 4.491.896,90

2. Actius financers (cap. 8) 37.725,00 110.673,57 -72.948,57 3. Passius financers ( cap. 9) 3.525.000,00 3.962.170,32 -437.170,32 RESULTAT PRESSUPOSTARI DE L'EXERCICI 73.796.548,82 69.814.770,81 3.981.778,01 AJUSTOS:

4. (+) Crèdits gastats finançats amb romanent de tresoreria per a despeses generals 9.362.760,53


29

5. (+) Desviacions de financiació negatives de l'exercici 1.017.499,25

6. (-) Desviacions de financiació positives de l'exercici 558.020,68 9.822.239,10 RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 13.804.017,11 ESTALVI NET:

Import € Ingressos corrents Cap 1 a 5 68.311.790,26 Despeses corrents Cap 1 a 5 53.530.420,50 Estalvi corrent brut 14.781.369,76 Amortització Cap 9 3.962.170,32 ESTALVI CORRENT NET POSITIU 10.819.199,44

SEGON.- APROVAR les relacions de deutors i de creditors dels saldos pendents de cobrament i pagament en data 31-12-2016 que s’incorporaran a l’agrupació de pressupostos tancats del pressupost de 2017. DRETS PENDENTS DE COBRAMENT A 31 DE DESEMBRE (pressupost d’ingressos):

a) Exercici corrent:

Import €

Pressupost inicial 61.876.007,00 Pressupost definitiu 90.147.134,21 Drets reconeguts nets 73.796.548,82 Recaptació neta 68.076.480,88 Drets reconeguts nets pendents de cobrament 5.720.067,94 a) Exercicis tancats: Saldo drets reconeguts nets pendents de cobrament a 1 de gener 21.612.902,50 Total drets pendents 18.864.957,01 Recaptació neta 4.783.502,73 Drets reconeguts nets pendents de cobrament 14.081.454,28 TOTAL DRETS RECONEGUTS PENDENTS DE COBRAMENT A 31/12/2016 19.801.522,22

OBLIGACIONS PENDENTS DE PAGAMENT A 31 DE DESEMBRE (pressupost de despeses):

a) Exercici corrent:

Import €

Pressupost inicial 61.876.007,00 Pressupost definitiu 90.147.134,21 Obligacions reconegudes 69.814.770,81 Pagaments realitzats 65.870.695,74 Obligacions reconegudes pendents de pagament 3.944.075,07 a) Exercicis tancats: Obligacions reconegudes pendents de pagament a 1 de gener 3.748.491,03


30

Total obligacions pendents 3.715.050,27 Pagaments realitzats 3.664.713,07 Obligacions reconegudes pendents de pagament 50.337,20 TOTAL OBLIGACIONS PENDENTS DE PAGAMENT A 31/12/2016 3.994.412,27

TERCER.- APROVAR la relació adjunta de baixes d’ingressos d’exercicis tancats per import total de 2.747.945,49 euros. QUART.- APROVAR el romanent de tresoreria TOTAL per un import de 23.926.363,32 euros, un cop descomptat el saldo de dubtós cobrament de 9.700.000€, amb el següent desglossament (import en euros):

Excés de finançament afectat

1.124.567,00

Romanent de tresoreria per incorporació de romanents de crèdit d’operacions corrents

7.932.601,72

Romanent de tresoreria per incorporació de romanents de crèdit d’operacions de capital

3.883.384,93

Resta de Romanent de tresoreria disponible per a despeses generals:

10.985.809,67

CINQUÈ.- APROVAR LA INCORPORACIÓ a l’estat de DESPESES del pressupost de 2017 dels romanents de crèdits que s’eleven a 7.932.601,72 euros per operacions corrents, segons relació que figura a l’expedient, i de 9.533.331,84 euros per operacions de capital. SISÈ.- APROVAR LA INCORPORACIÓ a l’estat d’ INGRESSOS del pressupost de 2017 del romanent de tresoreria de la liquidació de l’exercici de 2016 per incorporació de romanents de 7.932.601,72 euros d’ operacions corrents i de 3.883.384,93 euros per operacions de capital, i el ingressos de capital afectats resultants de la liquidació de 2016 per import de 5.649.946,91 euros. SETÈ.- DONAR COMPTE d’aquest Decret al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri, de conformitat amb l’article 193.4 del RDL 2/2004, de 5 de març. VUITÈ.- Trametre còpia de la liquidació als òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’ Hisenda i Administracions Públiques, d’acord amb l’article 193.5 del RDL 2/2004 de 5 de març del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Ho mana i signa el Sr. Alcalde-President, Carles Ruiz Novella, en lloc i data més amunt expressats, davant meu, el secretari, Miguel Ángel Garcia Gómez, que ho certifico (signat i rubricat).” Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en data 20 de febrer de 2017, ACORDS.-


31

ÚNIC.- DONAR COMPTE del Decret d’Alcaldia, de 13 de febrer de 2016, relatiu a l’aprovació de l’estat de la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016. Resultat de la votació: Donar compte.

7. APROVAR L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM.9/2017, DE CRÈDITS EXTRAORDINARIS, DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE L'EXERCICI 2017.- LEGISLACIÓ APLICABLE 1. El marc normatiu regulador de la concessió directa de les subvencions ve establert en: • Article 22.2 del capítol 1 de procediment de concessió de la Llei 38/2003, de

17 de novembre, General de Subvencions. • Article 34 de les bases d’execució del pressupost de l’ajuntament del 2017. 2. El marc normatiu regulador dels expedients de modificació de crèdits: • Article 177 (crèdits extraordinaris i suplements de crèdit) del Reial Decret

Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).

• Article 9 de les bases d’execució del pressupost de l’ajuntament del 2017,

sobre òrgans competents per a l’aprovació dels expedients de modificació de crèdits.

FETS 1. Vist el que estableix l’article 34 de les bases d’execució del pressupost 2017, en relació allò disposat a l’article 22.2 de la Llei 38/2003 de subvencions: 1.a “les subvencions podran atorgar- se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat en el cas que estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdit aprovades pel Ple”. 2. Vist que el estableix el mateix article 34, apartat 4: “La concessió de subvencions singulars no previstes nominativament al pressupost inicial aprovat i en les quals no concorri cap dels supòsits previstos a l’apartat primer d’aquest article requerirà la modificació pressupostària pertinent com a condició resolutòria.” 3. Vist que d’acord amb article 9 de les bases d’execució del pressupost de l’ajuntament del 2017 correspon al Ple l’aprovació dels expedients de modificació de crèdits de suplements de crèdit i crèdits extraordinaris. 4. Vist els informes del servei/àrea corresponent de l’ajuntament sobre les subvencions nominatives que requereixen una modificació pressupostària en forma de crèdit extraordinari a noves consignacions que recullin les esmentades


32

subvencions nominatives, i finançades amb transferències de crèdit d’altres partides de despesa. 5. Vist l’informe de la Intervenció General. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en data 20 de febrer de 2017, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR expedient de modificació de crèdits número 9/2017 del pressupost de l’exercici 2017, de crèdits extraordinaris, finançats amb reducció de crèdits d’altres partides de despeses, per import total de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 €). CRÈDITS EXTRAORDINARIS per consignacions pressupostàries nominatives de subvencions directes:

Consignació pressupostària

Descripció Import

1 11000-32700-48100

Conveni UB Fundació Bosch i Gimpera 4.000 €

2 15000-49200-48101

Conveni UPC projectes recerca Smart City 18.000 €

4 30120-34100-48209

Conveni Club Futbol Sales Viladecans 6.000 €

4 30120-34100-48210 Conveni Club Petanca Viladecans 4.000 €

4 30120-34100-48200 Subvenció esportistes d' èlit 6.000 €

6 30110-33400-48305 Conveni Fundación Espejo 1.500 €

6 30110-33400-48306

Conveni 20è aniversari Cor Som i Serem 1.500 €

Altres crèdits extraordinaris:


Descripció Import

3 30211-23100-48000 AMB: ajuts subministraments 500 €

7 30100-32600-48709

Subvencions i beques per a estudiants 5.000 €

SUPLEMENT DE CRÈDITS per consignacions pressupostàries nominatives de subvencions directes:


Descripció Import

5 30120-34100-48205 Conveni Club Voleibol Viladecans 1.000 €


33

Finançat amb REDUCCIÓ DE CRÈDIT DE DESPESES:


Descripció Import

1 11000-32700-48900

Fundació: Xarxa Innovació Educativa

4.000 €

2 15000-49200-22299

Projectes Smart City 18.000 €

3 30210-23100-22199

Materials locals de Serveis Socials 500 €

4 30120-34200-21200

Conservació i reparació instal·lacions esportives

16.000 €

5 30120-34200-21200

Conservació i reparació instal·lacions esportives

1.000 €

6 30110-33400-22779

Promoció cultural 3.000 €

7 30100-33720-22609

Suport acadèmic i professionals als joves

5.000 €

Total 47.500 € SEGON.- EXPOSAR aquest expedient al públic en la forma i terminis que estableixen els articles 169 i 170 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Hisendes Locals, i considerar-lo definitivament aprovat si no es presenten reclamacions. TERCER.- NOTIFICAR a la Direcció de l’Àrea de Serveis Generals, Intervenció, departament de Gestió Econòmica, i a la direcció dels àmbits de Serveis a la Ciutadania i Promoció de la Ciutat. Resultat de la Votació: Aprovat per unanimitat de tots els regidors de la corporació.

8. APROVAR L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 10/2017, PER L'APLICACIÓ PARCIAL DEL SUPERÀVIT PRESSUPOSTARI DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2016.- ANTECEDENTS 1. Per Decret d’Alcaldia, de 13 de febrer de 2017, s’aprova la liquidació del pressupost 2016, del què resulta un superàvit pressupostari de 9.428.200,04 €, que és inferior en quantitat a la del romanent de tresoreria disponible per a despeses generals de 18.918.411,39€. 2. L’article 32 de la Llei Orgànica 2/2012 de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), modificat per La Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre, que estableix el destí que s’ha de donar al superàvit pressupostari. “En el supuesto de que la liquidación pressupuestaria se sitúe en superàvit, este se destinará, en el caso del Estado, comunidades autónomas y Corporacions Locales, a reducir el nivel de endeudamiento neto siempre con el límite del


34

volumen de endeudamiento si éste fuera inferior al importe del superávit a destinar a la reducción de deuda. A efectos de lo previsto en este artículo se entiende por superávit la capacidad de financiación según el sistema europeo de cuentas y por endeudamiento la deuda pública a efectos del procediento de déficit excesivo tal y como se define en la normativa europea” 3. La Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic, modifica l’ esmentada Llei Orgànica 2/2012 de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera, introduint una disposició addicional 6ª sobre “regles especials per al destí del superàvit pressupostari”, que estableix el següent: “1.- Será de aplicación en los apartados siguientes de esta disposición

adicional a las Corporacions Locales en las que concurran estas dos circunstancias:

a) Cumplan o no superen los límites que fije la legislación reguladora de las

Haciendas Locales en materia de autorización de operacions de endeudamiento.

b) Que presenten en el ejercicio anterior simultáneamente superávit en

términos de contabilidad nacional y remanente tesorería positivo para gastos generales, una vez descontado el efecto de las medidas especiales de financiación que se instrumenten en el marco de la disposición adicional primera de esta Ley.

2.- En el año 2014, a los efectos de la aplicación del artículo 32, relativo al

destino del superávit presupuestario, se tendrá en cuenta lo siguiente: a) Las Corporaciones Locales deberán destinar, en primer lugar, el superávit

en contabilidad nacional o, si fuera menor, el remanente de tesorería para gastos generales a atender las obligaciones pendientes de aplicar a presupuesto contabilizadas a 31 de diciembre del ejercicio anterior en la cuenta de “Acreedores por operaciones pendientes de aplicar a presupuesto”, o equivalentes en los términos establecidos en la normativa contable pressupuestaria que resulta de aplicación, y a cancelar, con posterioridad, el resto de obligaciones pendientes de pago con proveedores, contabilizadas y aplicadas a cierre del ejercicio anterior.

b) En el caso de que, atendidas las obligaciones citadas en la letra a) anterior,

el importe señalado en la letra a) anterior se mantuviese con signo positivo y la Corporación Local optase a la aplicación de los dispuesto en la letra c) siguiente, se deberá destinar,como mínimo, el porcentaje de este saldo para amortizar operaciones de endeudamiento que estén vigentes que sea necesario para que la Corporación Local no incurra en déficit en términos de contabilidad nacional en dicho ejercicio 2014.

c) Si cumplido lo previsto en las letras a) y b) anteriores la Corporación Local

tuviera un saldo positivo del importe señalado en la letra a)éste se podrá destinar a financiar inversiones siempre que a lo largo de la vida útil de la inversión ésta sea financieramente sostenible. A estos efectos la ley


35

determinarà tanto los requisitos formales como los parámetros que permitan calificar una inversión como financieramente sostenible, para lo que se valorará especialmente su contribución al crecimiento económico a largo plazo.

Para aplicar lo previsto en el párrafo anterior, además será necesario que el período medio de pago a los proveedores de la Corporación Local, de acuerdo con los datos publicados, no supere el plzao máximo de pago previsto en la normativa sobre morosidad. 4. L’article 32 de la LOEPSF, relatiu al destí del superàvit pressupostari de les AAPP, i la DA6a de la LOEPSF, relativa a regles especials per al destí del superàvit pressupostari, en virtut de la qual s’estableix un règim específic per a les entitats locals. La disposició addicional 82 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016, prorroga la D.A.6ª per a l’exercici 2015; i en tant que prorrogats els pressupostos generals de l’ Estat per a l’ any 2017, s’ entén prorrogat també la D.A.6ª per a l’exercici 2016. 5. El Reial Decret Llei 2/2014, de 21 de febrer, que modifica el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, afegint la disposició addicional 16ª que estableix els requisits per entendre “Inversió financerament sostenible”: “A los efectos de lo dispuesto en la disposición adicional sexta de la Ley Orgánica 2/1012 de 27 de abril, de Estabilidad presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, se entenderá por inversión financieramente sostenible la que cumpla todos los requisitos siguientes: 1.- Que la inversión se realice, en todo caso, por entidades locales que se

encuentren al corriente en el cumplimiento de sus obligaciones tributarias y con la Seguridad Social.

Además deberá tener reflejo presupuestario en los siguientes grupos de programas recogidos en el anexo I de la Orden EHA/3565/2008, de 3 de diciembre, por la que se aprueba la estructura de los presupuestos de las Entidades Locales: 161.Saneamiento, abastecimineto y distribución de aguas. 162.Recogida, eliminación y tratamiento de reiduos. 165.Alumbrado público. 172.Protección y mejora del medio ambiente. 412.Mejora de las estructuras agropecuarias y de los sistemas productivos. 422.Industria 425.Energía. 431.Comercio 432.Ordenación y promoción turística. 441.Promoción,mantenimiento y desarrollo del transpote. 442.Infraestructuras del transporte. 452.Recursos hidráulicos. 463.Investigación cientifica, técnica y aplicada. 491.Sociedad de la Información. 492 Gestión del conocimiento.


36

La inversión podrá tener reflejo presupuestario en alguno de los grupos de programas siguientes: 133. Ordenación de tráfico y del estacionamiento. 155. Vías públicas. 171. Parques y jardines. 336. Protección del Patrimonio Histórico-Artístico. 453. Carreteras. 454. Caminos vecinales. 933. Gestión del patrimonio: aplicadas a la rehabilitación y reparación de infraestructuras e Inmuebles propiedad de la entidad local afectos al servicio público. Cuando el gasto de inversión en estos grupos de programas, considerados en conjunto, sea superior a 10 millones de euros y suponga incremento de los capítulos 1 o 2 del estado de gasto vinculado a los proyectos de inversión requerirá autorización previa de la Secretaria General de Coordinación Autonómica y Local, del Ministerio de Hacienda y Adminiitraciones Públicas. 2.- Quedan excluidas tanto las inversiones que tengan una vida inferior a cinco

años como las que se refieran a la adquisición de mobiliario, enseres y vehículos, salvo que se destinen a la prestación del servicio público de transporte.

3.- El gasto que se realice deberá ser imputable al capítulo 6 del estado de

gastos del presupuesto general de la Corporación Local. De forma excepcional podrán incluirse también indemnizaciones o compensaciones por rescisión de relaciones contractuales, imputables en otros capítulos del presupuesto de la Corporación Local, siempre que las mismas tengan complementqrio y se deriven directamente de actuaciones de reorganización de medios o procesos asociados a la inversión acometida. En el caso de la Diputaciones Provinciales, Consejos y Cabildos insulares podrán incluir gasto imputable también en el capítulo 6 y 7 del estado de gastos de sus presupuestos generales destinadas a financiar inversiones que cumplan lo previsto en esta disposición y se asignen a municipios que: a) cumplan con lo previsto en la disposición adicional sexta de la Ley

Orgánica 2/2012, de 27 de abril, b) o bien, no cumpliendo lo previsto en la disposición adicional sexta de la Ley

Orgánica 2/2012, de 27 de abril, la inversión no conlleve gastos de mantenimiento y así quede acreditado en su Plan económico-financiero convenientemente aprobado.

4.- Que la inversión permita durante su ejecución, mantenimiento y

liquidación dar cumplimiento a los objetivo de estabilidad y deuda pública por parte de la Corporación Local. A tal fin se valorará, el gasto de mantenimiento, los posibles ingresos o la reducción de gastos que genere la inversión durante su vida útil.

5.- La iniciación del correspondiente expediente de gasto y el reconocimiento

de la totalidad de las obligaciones econòmicas derivadas de la inversión ejecutada se deberá realizar por parte de la Corporación Local antes de la


37

finalización del ejercicio de aplicación de la disposición adicional sexta de la Ley Orgánica 2/102, de 27 de abril.

No obstante, en el supuesto de que un proyecto de inversión no pueda ejecutarse íntegramente en 2014, la parte restante del gasto comprometido en 2014 se podrà reconocer en el ejercicio 2015 financiándose con cargo remamente de tesorería de 2014 que quedará afectado a ase fin por ese importe restante y la entidad local no podrá incurrir en déficit al final del ejercicio 2015.

6.- El expediente de gasto que se tramite incorporará una memoria

económica específica suscrita por el presidente dela Corporación Local, o la persona de la Corporación Local en quien delegue, en la que se contendrá la proyección de los efectos presupuestarios y económicos que podría derivarse de la inversión en el horizonte de su ida útil. El órgano interventor de la Corporación Local informará acerca de la consistencia y soporte de las proyecciones presupuestarias que contenga la memoria econòmica de la inversión en relación con los criterios establecidos en los apartados anteriores.”

6. De la liquidació del pressupost de l’exercici 2016, es dedueix:

Romanent de tresoreria per a despeses generals positiu

18.918.411,39€

Superàvit pressupostari, entès com a Capacitat de finançament en termes de comptabilitat nacional (SEC)

9.428.200,04€

Deute viu a 31-12-2016 i rati deute viu 21.539.944,00€ i 34,61%

Compte 413 Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost

0€

Període Mig de Pagament 2016 Compleix 7. L’informe de intervenció emès en data 17 d’octubre de 2016, amb motiu de l‘aprovació del pressupost inicial 2017, inclou el càlcul de la previsió a 31-12-2017 del compliment dels indicadors de la LOEPSF:

Estimació de superàvit pressupostari, entès com a Capacitat de finançament en termes de comptabilitat nacional (SEC)

626.459 € compleix

Estimació a data 31-12-2017 de compliment de la regla de la despesa

Sense obligació d’informar fins a la liquidació 2017. S’ estima de compliment.

Estimació a data 31-12-2017 de compliment del nivell de deute viu

20.976.641 € i 36,57%

Estimació de compliment del Període Mig de Pagament

compliment

8. Atès la següent proposta de Inversió Financerament Sostenible, per aplicació parcial del resultat pressupostari de la liquidació 2016, i finançat amb part del romanent de tresoreria per a despeses generals del 2016,


38

Descripció Projecte € IFS Amortització anticipada complex esportiu Torre Roja 5.000.000

9. Vist la memòria econòmica de la projecció dels efectes pressupostaris i econòmics de l’ esmentada inversió durant la seva vida útil, signada pel tinent d’alcalde. 10. Atès que la Intervenció en data 14-02-2017 INFORMA el següent: 1.- Que es compleixen els supòsits per estar inclosos a l’article 32 de la

LOEPSF d’aplicació del superàvit pressupostari, en el sentit de què a data 31-12-2016 consta deute viu financer pendent d’amortitzar i superàvit pressupostari.

2.- L’import màxim a aplicar del superàvit pressupostari del 2016 és de

9.428.200,04€, per ser aquest inferior al del Romanent de tresoreria per a despeses generals.

3.- Que es compleixen els requisits que estableix la Disposició Addicional 6ª

per a l’aplicació del superàvit de l’exercici 2016: a) Període Mig de Pagament inferior al límit legal b) Romanent de tresoreria ajustat positiu c) Nivell de endeutament no superior al 110%

4.- Que es compleixen els requisits dels punts 2a i 2b de la Disposició

Addicional 6ª en relació al destí del superàvit pressupostari del 2016, en l’exercici 2017:

a) Sanejament de les obligacions pendents d’aplicar al pressupost i compliment de les obligacions contractuals assumides: En data 31-12-2016, l’ import del compte 413 “creditors per obligacions pendents d’aplicar” és zero. b) Es compleix el Període Mig de Pagament a proveïdors, tant a l’exercici 2016 com a la previsió del pla anual de tresoreria de l’exercici 2017.

5.- Que es compleixen, a data d’avui, els requisits del punt 2c de la Disposició

Addicional 6ª en relació a la possibilitat de destinar el superàvit del 2016 al finançament d’inversions financerament sostenibles:

a) De l’estimació de la liquidació del pressupost 2017, segons dades

previstes a l’informe d’intervenció de data 17/10/2016 d’aprovació del pressupost 2017, resulta un possible superàvit pressupostari positiu i compliment de la regla de la despesa, nivell de deute i període mig de pagament.

b) La destinació d’inversió proposada, d’acord amb la memòria econòmica, resulta financerament sostenible.

La despesa derivada de l’esmentada amortització anticipada, no compromet el compliment de la regla de la despesa ni de la capacitat de finançament en l’


39

exercici 2017, ja que com a operació amb pagament ajornat correspondrà fer un ajust SEC de menys despesa no financera en el càlcul dels dos indicadors. 6.- Que derivat de lo anterior, la destinació d’una part del superàvit

pressupostari a la inversió financerament sostenible esmentada comportarà la següent modificació de crèdits en el present exercici 2017, de crèdit extraordinari en el Capítol 6 d’Inversions:

CRÈDIT EXTRAORDINARI:

Partida Descripció Import € 21030-93300-62201 IFS Amortització anticipada Torre Roja 5.000.000.-

Finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals de la liquidació 2016:

Partida Descripció Import €

19000-87003 Romanent de tresoreria per a despeses generals 5.000.000.-

7.- Per últim, s’informa que la destinació de la resta del superàvit

pressupostari del 2016 per l’ import de 4.428.200,04€, haurà de destinar-se a altres inversions financerament sostenibles i/o a reducció d’endeutament, segons la nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2016 (i que s’entén aplicable pel 2017), emesa pel Departament d’Economia i Coneixement, Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor, de la Generalitat de Catalunya: “en darrer terme, el superàvit s’ha de destinar a reduir l’endeutament en termes nets, amb la consegüent reducció de l’endeutament previst a 31 de desembre de l’exercici en curs i dels costos financers”.

Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en data 20 de febrer de 2017, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR expedient de modificació de crèdits número 10/2017 del pressupost de l’exercici 2017, de crèdits extraordinaris, finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals, per aplicació parcial del superàvit pressupostari de la liquidació 2016 a inversió financerament sostenible. CRÈDIT EXTRAORDINARI:


Descripció Import

1 21030-93300-62201

IFS Amortització anticipada Torre Roja 5.000.000.-

Finançat amb Romanent de tresoreria per a despeses generals de la liquidació 2016:


40


Descripció Import

1 19000-87003

Romanent de tresoreria per a despeses generals 5.000.000.-

SEGON.- EXPOSAR aquest expedient al públic en la forma i terminis que estableixen els articles 169 i 170 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Hisendes Locals, i considerar-lo definitivament aprovat si no es presenten reclamacions. TERCER.- NOTIFICAR a la Direcció de l’Àrea de Serveis Generals, Intervenció, departament de Gestió Econòmica. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 13 vots a favor (PSC-CP i ICV-EUiA ); 5 vots en contra (ERC-AM, VSP i regidor no adscrit); i 7 abstencions (C’s, PP, GV-CAP i regidora no adscrita).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-CP Gisela Navarro Fuster Sí PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-CP Carmen Gimeno Berne Sí PSC-CP Jordi Mazón Bueso Sí PSC-CP Elena Alarcón Méndez Sí PSC-CP Ricard Calle Martínez Sí PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Sí PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-CP Maria Ávila Aguilar Sí PSC-CP José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado Sí ICV-EUiA Bàrbara Lligadas i Muñoz No ERC-AM Miriam Moysset i Gil No ERC-AM Xavier Martín i Albà No ERC-AM María Purificación González Pérez No VSP Josep Suno Navarro Arias No No adscrit Carolina Torres García Abstenció C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Abstenció C’s M. José Iris Ruiz Abstenció C’s José Padilla Roig Abstenció PP María José Diaz Algarín Abstenció PP Eduardo Tobaruela Silva Abstenció GV-CAP Montserrat Herena Sanchís Abstenció No adscrita

- ÀMBIT DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT -

ÀREA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

9. APROVAR PROVISIONALMENT LA SEGONA MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L'ÀMBIT DE L'EQUIPAMENT SANITARI DE L'HOSPITAL DE SANT LLORENÇ DE VILADECANS (ACTUALMENT HOSPITAL DE VILADECANS).-


41

ANTECEDENTS

1. En data 27 d’octubre de 2016, el Ple municipal, va adoptar, entre d’altres l’acord següent: “ACORD NÚM. 13.- APROVAR INICIALMENT LA SEGONA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT DE L’EQUIPAMENT SANITARI DE L’HOSPITAL DE SANT LLORENÇ DE VILADECANS (ACTUALMENT HOSPITAL DE VILADECANS).”

2. L’àmbit de la present Modificació Puntual del PGM té una superfície total de 27.830 m2, el qual està integrat pels següents terrenys de titularitat pública : “1. L’illa d’equipament delimitada per les avingudes del Mil·lenari, Josep Tarradellas, de Gavà i el carrer del doctor Ferran i Clua, amb una superfície total de 24.065,02 m2. 2. L’avinguda del Mil·lenari, en el tram comprés entre l’equipament sanitari i l’equipament esportiu existent, en una superfície de 3.463,92 m2 3. Una franja de l’avinguda Josep Tarradellas d’amplada 2,20 m. contigua a tota la dimensió del límit nord-est de l’illa d’equipament sanitari de 301,06 m2. La delimitació exacta dels límits és la següent:

La vorera nord de l’avinguda del Mil·lenari. La vorera oest de l’avinguda Josep Tarradellas. La vorera est del carrer del Doctor Ferran i Clua. La vorera nord de l’avinguda Gavà.”

3. L’objectiu de la modificació de planejament que es tramita, -tal i com consta a l’informe tècnic emès pel cap del departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial en data 19-10-2016 amb motiu de l’aprovació inicial -, és el següent: “ (....) Els objectius de la present Modificació són els d’introduir aquells canvis precisos en el planejament per facilitar l’adaptació del Centre Sanitari a les seves necessitats funcionals, tant en la redefinició volumètrica del conjunt en seguiment de la proposta arquitectònica detallada en l’avantprojecte no vinculant de reforma i ampliació de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans (adjuntat com annex 2) així com en l’articulat de la Normativa urbanística, i concretament el canvi de qualificació en el tram de l’Avinguda del Mil·lenari de sistema viari / equipament a sistema viari i l’adequació geomètrica de l’àmbit qualificat d’equipaments amb el manteniment de superfície.” 4. L’esmentat acord plenari núm. 13 de data 27-10-2016 es va sotmetre a informació pública de conformitat amb el que es disposava a l’apartat tercer del mateix, publicant-se al diari ARA en data 18-11-2016, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 23-11-2016 i a la pàgina web de l’Ajuntament de Viladecans en data 23-11-2016. 5. El referit acord plenari va ser notificat als interessats a l’expedient; concretament, als següents:


42

* Servei Català de la Salut, -Àrea de Patrimoni i Inversions-, amb R.S. núm. 12.958 de data 17-11-2016, i acusament de rebuda de data 22-11-2016. *Institut Català de la Salut, -Hospital de Viladecans-, amb R.S. núm. 12.959 de data 17-11-2016, i acusament de rebuda de data 22-11-2016. *Tresoreria General de la Seguretat Social, amb R.S. núm. 12.960 de data 17-11-2016, i acusament de rebuda de data 23-11-2016. *Ademà Canela Comella, Arquitectes Associats, SLP, amb R.S. núm. 12.957 de data 17-11-2016, i acusament de rebuda de data 22-11-2016. 6. Durant el termini d’informació pública la Tresoreria General de la Seguretat Social, va presentar un ofici amb R.E. núm. 21.566 de data 20-12-2016, mitjançant el qual sol·licita l’atorgament d’una ampliació del termini per formular al·legacions fent constar expressament: “(...) dado que la modificación a la que se hace referència la inicia el Ayuntamiento de Viladecans a instancia del equipo redactor “Ademà, Canela i Comella associats” de 6 de octubre de 2016 por encargo de CATSALUD y la Tesorería General de la Seguridad Social no tiene documentación alguna que le permita hacer una valoración de la misma. Adjuntamos una còpia del oficio dirigido a CatSalut-Servei Català de la Salut, en el que reclamamos los informes técnicos de que dispongan y una vez recibidos serán remitidos a la Oficina Técnica y de Supervisión de Proyectos de la TGSS que emitirá las alegaciones oportunas o en su caso la conformidad(...)”.

7. Al respecte, -ampliació del termini d’al·legacions- el Servei Català de la Salut va presentar un escrit (R.S. núm. 0340S/151/2017 de data 13-01-2017/ R.E. núm. 1219 de data 24-01-2017), en el qual es fa constar expressament el següent: “(...) -Hem adreçat un escrit a la Tesoreria General de la Seguridad Social informant de l’abast concret del projecte que duem a terme i del planejament que es tramita per fer possible aquest projecte (veure annex 1). -Els aspectes als que fa referència l’esmentat ens, no tenen naturalesa urbanística, sinó de gestió patrimonial dels béns que estan en terreny de la seva titularitat (dels quals el Servei Català de la Salut en té adscrit l’ús segons el Reial Decret 1517/1981, de 8 de juliol). En concret fa referència a la inscripció al registre de les edificacions que estiguin en sòl de la seva titularitat. Per tot això us demanem que s’agilitzi el màxim possible la tramitació de l’esmentat planejament, atès que la seva aprovació condiciona la data d’inici de les obres, subjectes a la corresponent llicència que requereix prèvia aprovació del planejament de referència. (...)”. 8. L’Ajuntament de Viladecans no va resoldre expressament en relació a l’ampliació del termini per formular al·legacions per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social; no obstant, tal i com ha acreditat, el Servei Català de la Salut, - impulsor de la iniciativa de la proposta de modificació puntual de PGM a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç, la qual ha estat assumida per l’Ajuntament de Viladecans, d’acord amb el que disposa l’article 101.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de


43

22 de febrer-, mitjançant ofici de data 11-01-2017 (R.S. núm. 0340S/150/2017 de data 13-01-2017) va donar trasllat a la Tresoreria General de la Seguretat Social de la documentació escaient per valorar la modificació puntual de PGM que es tramita. En aquest cas la petició de l’interessat com la decisió sobre l’ampliació per part de l’Administració s’han de produir, en tot cas, abans del venciment del termini que es tracti, tal com disposa l’article 32.3 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas. La Tesoreria General de la Seguridad Social va presentar la seva sol·licitud d’ampliació de termini 3 dies abans (20-12-2016) del venciment del termini; i l’Administració no va poder resoldre abans del referit venciment del dia 23-12-2016. Al respecte cal dir, que la vigent LPACAP no resol, - ni tampoc les anteriors-, la qüestió dels efectes de la manca de notificació en termini d’acord amb l’ampliació o denegació de la mateixa quan ha estat sol·licitada per l’interessat. En aquest cas, es podria admetre l’actuació extemporània de l’interessat en tant en quan l’administració no declari formalment que es tingui per transcorregut el termini (que declari decaigut en el seu dret al referit tràmit). Per tant, des del dia en que va finalitzar el termini d’informació pública 23-12-2016 fins el dia d’avui s’entén que la Tesoreria General de la Seguridad social ha disposat de temps suficient fins el dia de tancament del present informe per formular les al·legacions que en el seu dret considerés oportunes, les quals haurien estat admeses i analitzades encara que haguessin estat presentades extemporàniament.

9. L’Ajuntament de Viladecans mitjançant ofici de data 20-10-2016 (R.S. núm. 12.033 de data 24-10-2016/ R.E. núm. 87.554 de data 28-10-2016) va sol·licitar a la Direcció General d’Aviació Civil el preceptiu informe en relació al contingut de la segona modificació puntual del PGM a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans, d’acord amb el que estableix la Disposición Adicional Segunda del Real Decreto 2591/1998, modificado por Real Decreto 297/2013, i el que estableix l’article 29 del Decreto 584/1972, en la seva redacció actual, en el que es refereix a afeccions aeronàutiques. L’esmentat informe va ser emès en sentit favorable en data 01-02-2017. 10. En compliment del que disposa l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer es va sol·licitar informe a l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona, Secretaria per a la Mobilitat, mitjançant ofici de data 10-11-2016 (R.S. núm. 12.961 de data 17-11-2016/ R.E. núm. 884 de data 18-11-2016); i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Servei Català de la Salut, -adreçada la petició a la Conselleria de Salut-, mitjançant ofici de data 10-11-2016 (R.S. núm. 13.143 de data 22-11-2016/ R.E. núm.0336E/16550/2016 de data 23-11-2016). 11. El Servei Català de la Salut en data 10-01-2017 amb R.E. núm. 368 (R.S. núm. 0340S/5/2017 de data 02-01-2017) va presentar un ofici a l’Ajuntament de Viladecans en el qual fa constar expressament:


44

“(...) Amb relació al certificat de l’acord del Ple Municipal de data 27/10/2016, corresponent a la segona modificació puntual del Pla General metropolità a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Viladecans, i la vostra petició d’informe de data 10/11/2016 adreçada a la Conselleria de Salut, us comuniquem que no hi tenim cap observació a fer(..)”. 12. L’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona en data 13-12-2016 amb R.S. núm. 2397 va donar trasllat a l’Ajuntament de Viladecans (R.E. núm. 1525 de data 20-12-2016) de l’informe emès en data 09-12-2016 en sentit desfavorable pel seu Director tècnic, el qual conclou que l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada no conté la totalitat dels elements necessaris per a aconseguir una mobilitat sostenible i que, per esdevenir favorable, cal incloure els aspectes que consten a l’informe emès pel cap del departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial en data 08-02-2017. Davant del contingut de l’informe emès en sentit desfavorable, els redactors del document de planejament en data 12-01-2017 van aportar a l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona un document actualitzat de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada; comprometent-se l’Institut Català de la Salut a engegar un estudi de concreció de la demanda actual i del repartiment modal en posteriors fases del planejament. A tal efecte s’ha de fer constar que la present segona modificació puntual del PGM a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans, no serà objecte de desenvolupament de planejament derivat, per tant, el compromís de l’Institut Català de la Salut envers l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona relatiu a la presentació d’un l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada més complert, s’haurà de traslladar i incorporar en el projecte d’execució de l’obra que s’executi via llicència urbanística. 13. L’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona en data 31-01-2017 amb R.S. núm. 187, va donar trasllat a l’Ajuntament de Viladecans (R.E. núm. 2007 de data 03-02-2017) de l’informe emès en sentit favorable, amb les observacions relatives a les prescripcions de l’informe inicial emès en data 09-12-2016, les quals han estat relacionades a l’informe emès en data 08-02-2017 pel cap del Departament de Planificació Territorial de l’Àrea de Planificació Territorial. 14. Durant el període d’informació pública, - i fins el dia d’avui-, no s’han presentat al·legacions a la segona modificació puntual del PGM a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans. 15. En data 07-02-2017 el Sr. Oriol Ademà Alcover, en representació de Ademà, Canela, Comella Arquitectes Associats, SLP, -equip redactor que actua per encàrrec del CATSALUT-, va presentar amb R.E. núm. 2156, tres (3) exemplars en paper i 3 CD del document corresponent a la segona modificació puntual del PGM a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans, per tal que es procedeixi a la seva tramitació, concretament a la seva aprovació provisional, si s’escau. 16. El cap del departament de planificació de l’Àrea de Planificació Territorial ha emès informe en data 08-07-2015, el qual conclou expressament:


45

“CONCLUSIÓ Analitzat el document per a l’aprovació provisional, i comprovat que la totalitat dels informes sol·licitats als organismes sectorials afectats i emesos durant la tramitació han estat favorables; que l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada ha incorporat les prescripcions introduïdes per l’Autoritat del Transport Metropolità i que han estat incorporades les modificacions resultants de la valoració de les observacions introduïdes en l’informe d’aprovació inicial de la “Segona Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans”, s’INFORMA FAVORABLEMENT per a la seva APROVACIÓ PROVISIONAL, amb el ben entès que aquelles prescripcions de l’informe de l’Autoritat del Transport Metropolità que s’emplacen a posteriors planejaments derivats hauran de ser tinguts en compte en el projecte d’ampliació de l’Hospital(...)”. FONAMENTS DE DRET 1. Articles 85, 96, 101.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 2. Article 117.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. 3. Disposición Adicional novena 1) del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, en relació a l’article 22.2 apartat c) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, en relació a la competència per procedir a l’aprovació provisional de la segona modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans; essent l’òrgan municipal competent per procedir a la referida aprovació el Ple municipal. 4. Article 47.2 apartat ll) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, en relació al vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per a adoptar acords que correspongui a la corporació en la tramitació dels instruments de planejament general previstos a la legislació urbanística. Atès l’informe emès pels serveis jurídics de l’Àrea de Planificació Territorial en data 9 de febrer de 2017, amb el vistiplau del secretari general. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Promoció del Territori en la sessió realitzada el dia 20 de febrer de 2017,

ACORDS.- PRIMER.- APROVAR PROVISIONALMENT la segona modificació puntual del PGM a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans, -actualment Hospital de Viladecans-; de conformitat amb el que disposen els articles 85 per remissió de l’article 96 del Decret Legislatiu 1/2010,


46

de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. SEGON.- FER CONSTAR que l’estudi de concreció de la demanda actual i del repartiment modal, el qual s’ha compromès a aportar el CatSalut en el posterior planejament derivat, -mitjançant l’equip redactor del document-, extrem que consta a l’informe emès per l’Autoritat del Transport Metropolità en data 26-01-2017 (R.S. núm. 187 de data 31-01-2017/ R.E. núm. 2007 de data 03-02-2017), haurà de ser aportat, no en el document de planejament derivat, -ja que la present figura de PGM que es modifica no serà objecte de desenvolupament mitjançant planejament derivat- , sinó en el document corresponent al projecte d’obres d’ampliació de l’Hospital que es presenti a la seva tramitació per a l’atorgament, si s’escau, de la corresponent llicència urbanística. TERCER.- DONAR TRASLLAT del present acord a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, dels expedients tècnic per duplicat exemplar, suport informàtic i administratiu corresponents a la segona modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de l’equipament sanitari de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans, -actualment Hospital de Viladecans-; per tal que procedeixi, si s’escau a l’aprovació definitiva del mateix. QUART.- NOTIFICAR el present acord al Servei Català de la Salut, -Àrea de Patrimoni i Inversions-, a l’Institut Català de la Salut, -Hospital de Viladecans-, a la Tresoreria General de la Seguretat Social; i a Ademà Canela Comella, Arquitectes Associats, SLP. CINQUÈ.- NOTIFICAR el present acord a l’Àmbit de Presidència (Direcció), a l’Àrea de Serveis Generals (Direcció d’Àrea), a l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat (Direcció d’Àrea), a l’Àrea d’Espai Públic (Direcció d’Àrea) i al Servei de Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats (Direcció de Serveis). Resultat de la votació: Aprovat per unanimitat de tots els regidors de la corporació i, per tant, amb quòrum que estableix l’art. 47.2 de la Llei 7/85, de bases de règim local. Hi va haver el debat següent: El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), explica que com tots saben la direcció va demanar que s’incorporessin una sèrie d’estudis tècnics a aquest planejament i es tracta de posar en evidència que s’han fet aquests estudis tècnics i s’han aportat al planejament i, per tant, modificar provisionalment aquesta modificació puntual del Pla general que inclou l’àmbit de l’Hospital de Viladecans. 10. APROVAR INICIALMENT, PER SEGONA VEGADA, LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ EN L'ÀMBIT DEL POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE DE VILADECANS.- I.- INTRODUCCIÓ El Ple de l’Ajuntament de Viladecans, com consta, en data 29 d’octubre de 2015, adoptà, entre d’altres, el següent acord:


47

“PRIMER.- APROVAR INICIALMENT la modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre. Viladecans; amb el ben entès que el document que es presenti per l’aprovació provisional en els seu cas, haurà d’incorporar les prescripcions que resultin dels informes de les administracions sectorials, de les al·legacions que es puguin presentar en el període d’informació pública i de les errades materials que es puguin detectar, d’acord amb l’informe emès pels serveis tècnics del Departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial en data 15-10-2015.” Aquest acord fou acompanyat d’altres de complementaris, adoptats en la mateixa sessió, quan a una concreta previsió de la tramitació a portar a terme al respecte, i que, en aquest moment, no resulten rellevants i per això no es transcriuen. Com a conseqüència d’aquest primer acord, i com recull amb exactitud l’informe tècnic emès al respecte pel Cap de Departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial (En endavant, senzillament, “l’informe tècnic”), de data 13-02-17: “En data 28 de gener de 2016 el Ple municipal va acordar aprovar per unanimitat la moció conjunta de tots els grups municipals sobre la protecció de les cases de l’Avinguda Generalitat amb el contingut que es reprodueix a continuació: “ACORD PRIMER. Que la nova redacció de la “Modificació de PGM en l’àmbit del polígon industrial centre”, incorpori explícitament la conservació del grup històric d’edificis de l’Avinguda Generalitat entre els números 25 i 61 – les popularment conegudes com Cine Moderno i Cal Tomacaire, respectivament. Tot considerant-lo, més enllà del valor de cada peça arquitectònica, com un conjunt patrimonial que s’ha de conservar, de manera general, en la seva integritat. ACORD SEGON. Prendre les mesures necessàries per tal que es permeti el manteniment i l’ús de l’habitatge a aquells propietaris que desitgin seguir vivint als seus domicilis actuals.” En data 28 d’abril de 2016 el Ple municipal va acordar aprovar per unanimitat la moció conjunta de tots els grups municipals per la participació i el consens en el projecte del polígon industrial centre amb el contingut que es reprodueix a continuació: “ACORD PRIMER. INSTAR a l’Ajuntament de Viladecans a considerar les al·legacions presentades per la Plataforma del Polígon Centre, o altres afectats, en la “Modificació de PGM del polígon industrial centre” definitiva. ACORD SEGON. INSTAR a l’Ajuntament de Viladecans a la realització d’una comissió extraordinària on participin l’equip de govern, els tècnics del projecte, representants de la Plataforma del Polígon Centre i representants de tots els grups polítics del consistori per poder arribar al major consens possible en la “Modificació de PGM del polígon industrial centre” definitiva. ACORD TERCER. INSTAR a l’Ajuntament de Viladecans a seguir el procés als afectats amb sensibilitat, limitant dins dels límits legals, els efectes negatius que


48

es puguin produir amb les afectacions de la “Modificació de PGM del polígon industrial centre” definitiva. ACORD QUART. Que l’Ajuntament de Viladecans INFORMI a tots els ciutadans i ciutadanes de Viladecans mitjançant la realització d’una audiència pública participativa sobre la “Modificació de PGM del polígon industrial centre” un cop considerades les al·legacions presentades.” L’equip de Govern ha tractat de donar fidel compliment al contingut de les ressenyades mocions, i, per a això, en primer lloc, va disposar la constitució d’una comissió de seguiment, (“Comissió de seguiment del Polígon Industrial Centre”) amb l’objectiu de promoure la participació dels interessats en la redacció d’un nou document urbanístic basat en el consens i l’acord. Aquest procés de participació es recull, amb detall, al document “memòria de la participació - Annex 4” del document que ara es sotmet a consideració, i ve resumit, també a l’informe tècnic quan, en concret, analitza aquest annex. Com a conseqüència directa dels treballs de la referida comissió -entre d’altres extrems- i donant compliment al contingut de les mocions mes amunt transcrites, s’ha procedit a redactar un nou document de modificació puntual del planejament general al sector, el contingut del qual es recull i descriu a partir del foli 4 de l’informe tècnic, i, mes en concret, al seu capítol “Contingut del Document”. L’informe finalitza, conseqüentment, informant favorablement aquest document per a la seva aprovació inicial. Aquest nou document introdueix, indubtablement, importants modificacions sobre el document aprovat inicialment en data 29 d’Octubre de 2015. Modificacions, com es veurà mes endavant, de tot tipus; quan a la definició de l’àmbit, l’estructura viaria, al usos admesos, edificabilitats contemplades, gestió del Pla, etc. Si be des d’un punt de vista estrictament jurídic, seria plantejable la qüestió de si el nou document innova elements suficients com per a comportar necessariament, una nova informació pública, el cert es que, en tot cas, concorre el compromís polític -recollit al text de les mocions transcrites- del mes alt grau de participació possible, i, per això, s’opta per sotmetre el document a una nova aprovació inicial i consegüent nova informació pública. Es tractaria per tant, si el Ple de l’Ajuntament, òrgan competent per fer-ho segons la Legislació Urbanística vigent, ho considerés escaient, procedir de nou a aprovar inicialment la “modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre de Viladecans”; però referida, ara, aquesta segona aprovació inicial, al nou document de planejament -que s’incorpora a l’expedient- procedint a tramitar-lo, conseqüentment, segons el previst a la normativa d’aplicació. II.- INICIATIVA I REDACCIÓ DEL DOCUMENT El document denominat ara com a “Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre” que es presenta ara per a la seva segona aprovació inicial -si s’escau i el Ple així ho considera- i per a la seva consegüent tramitació, ha estat redactat a iniciativa de l’Ajuntament de Viladecans, a través de la Societat Privada Municipal Viladecans Mediterrània S.L, per part de la mercantil MMI Gestió d’Arquitectura i Paisatge, S.L., sota la supervisió directa dels tècnics de l’Àrea de Planificació Territorial.


49

III.- AMBIT DE LA MODIFICACIÓ L’àmbit de la modificació que es planteja, -tal i com es fa constar detalladament a l’informe tècnic- comprèn aproximadament l’àrea situada dins del trapezi limitat per l’avinguda de la Generalitat (antiga C-245), la carretera de la Vila, la via de ferrocarril i l’eix del carrer Agricultura, incloent també els sols de la cantonada sud del carrer Agricultura- Av de la Generalitat i els sòls de l’actual plaça Europa, inclosos els trams corresponents del Passeig de la Marina i el carrer Jaume Balmes. Aquest àmbit està format bàsicament per naus Industrials i serveis de mides i característiques molt diverses, amb una superfície d’unes 42 Ha. S’ha exclòs de l’àmbit una reduïda part del carrer Agricultura, la urbanització del qual correspon a un altre sector IV.- OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ I ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT Els objectius que persegueix la modificació de planejament que ara es tramita, -tal i com resumeix l’informe dels serveis tècnics municipals del Departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial-, son els següents: “L'objecte del present document és la modificació del planejament general a l'efecte de revitalitzar l'àrea del Polígon Industrial Centre de Viladecans, que no ha estat objecte de transformació urbanística alguna des de l'aprovació del Pla General Metropolità. Es fixen els següents objectius d’ordenació: - Manteniment de l’activitat econòmica amb la millora de la regulació dels

usos industrials. S’introdueixen canvis normatius per corregir certes disfuncions i es flexibilitzen algunes limitacions als usos i a l’edificació.

- Introducció de noves tipologies i usos. Es planteja la transformació dels àmbits en contacte amb el nucli antic (al llarg de l’Avinguda de la Generalitat) i la continuïtat de l’Avinguda Segle XXI, introduint noves activitats i revitalitzant el polígon en els àmbits de sòl sense activitat. En el primer cas, s’introdueixen usos d’habitatge i terciaris, en el segon, usos terciaris diferenciats de la resta del poligon.

- Integració del polígon a la ciutat a nivell viari, especialment amb la prolongació de l’Avinguda Segle XXI i la creació d’un nou traçat per a l’Avinguda de la Generalitat.

- Augment i millora de l’espai públic, especialment amb la creació del nou traçat de l’Avinguda Generalitat que articularà el nucli antic amb el polígon centre i el nou espai públic que defineix la prolongació de l’Av. Segle XXI.

- Transformació urbanística a la mida. Amb la preservació majoritàriament de l’ús industrial es plantegen transformacions en àmbits d’oportunitat sense activitat”.

En relació a l’estructura de la propietat, s’ha de fer constar que l’àmbit de la modificació puntual de PGM que es tramita, es troba integrat per terrenys classificats com a sòl urbà concretament per 238 parcel·les, les quals han estat identificades al document de modificació puntual de PGM, així com relacionats els propietaris del sector. V.- USOS URBANÍSTICS


50

En relació als usos urbanístics i tal com es fa constar a l’informe tècnic de constant referència obrant a l’expedient: “La Modificació manté l’ús industrial com a compatible en tot el polígon i com a predominant en la major part. S’introdueixen, això sí, variants que flexibilitzen la seva regulació i s’incorporen altres usos en certs fronts perimetrals. En el front de l’Avinguda Generalitat, on es planteja una major transformació urbana (PMU 3) es planteja la introducció d’usos predominants d’habitatge (amb els percentatges previstos en el Pla Local de l’Habitatge i destinació del 50% del sostre a règims protegits), així com oficines i comercials. En el front de la prolongació de l’Avinguda Segle XXI, dins els PMUs 1 i 2, es planteja la introducció dels usos d’oficines i hotel, aquest amb un límit de 6.400 m². Els usos comercials es podran establir en els fronts de l’Avinguda Segle XXI i en els fronts del carrer Agricultura i de la carretera de la Vila d’acord amb les restriccions establertes per la normativa sectorial pròpia. En la resta del polígon es consolida l’ús industrial amb la possibilitat d’usos complementaris previstos en el PGM amb la creació de la clau específica 22a pic1, zona industrial polígon industrial centre 1.” Com a extrem significatiu dins d’aquest procés, cal destacar al respecte que es limita així, de forma molt important, l’ús d’habitatge contemplat inicialment a la documentació corresponent a la primera modificació -l’ aprovada el 29 d’octubre de 2015- d’acord i en execució de les conclusions de la Comissió de seguiment. VI.- PREVISIONS QUAN A L’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT Tal com es descriu a l’apartat “Descripció de la proposta” de l’informe tècnic que s’incorpora a l’expedient, es determina, com a regim general, el desenvolupament de les previsions del planejament quan a l’àmbit industrial, de forma directa, en tractar-se d’un sòl que cal considerar urbà consolidat, amb la creació d’una clau urbanística específica “22-a-pic1” que introdueix millores a la regulació actual per donar resposta a les necessitats de les industries del polígon. També s’implenta, dins del sòl urbà consolidat, una nova clau “12-v” per tal de reconèixer i mantenir els habitatges de la Av. Generalitat 31 a 61, 25 i 27, complimentant així les mocions mes amunt ressenyades i els treballs de la Comissió de seguiment. Com a excepcions a aquest règim “general” es preveuen tres concrets àmbits de transformació sotmesos a la redacció de futur Plans de Millora Urbana. Els dos primers, (PMU1 i PMU2) directament vinculats a l’obtenció i urbanització de la prolongació del carrer Segle XXI i, el darrer (PMU3) previst, fonamentalment, per a la creació d’un nou espai de transició entre el nucli antic i el polígon industrial mitjançant la transformació del actual front del polígon i un nou traçat de la Av de la Generalitat. Es preveu, com a sistema d’actuació per als tres PMU citats, el de cooperació en modalitat de Compensació Bàsica. Finalment, cal ressenyar que al document ara analitzat, també es preveu i delimita una unitat d’actuació aïllada a executar a través del sistema urbanístic


51

d’expropiació, a fi de completar l’obtenció per al domini públic dels terrenys necessaris per a la prolongació de la Av. Segle XXI. VII.- ADMINISTRACIÓ ACTUANT L’aprovació definitiva del present instrument de planejament que es tramita, així com el desenvolupament en fase de gestió del mateix, suposarà a bon segur, una importantíssima i especialitzada tasca de gestió que, degut al contingut i transcendència, els representants municipals han considerat adient que sigui portada a terme en la mesura del possible, per la SPM VILADECANS MEDITERRÀNIA, S.L.; i així es recull a les normes urbanístiques de la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre. Es tractaria per tant, d’atribuir a VIMED, com a empresa especialitzada en la gestió de sòl, el màxim de facultats d’intervenció al sector de referència, sempre dins el marc previst legalment; mitjançant la designació de VIMED com administració actuant en el referit àmbit i receptora per tant, del sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l’aprofitament urbanístic de l’àmbit de referència, d’acord amb la legislació vigent. Pel que fa a la justificació jurídica del nomenament a favor de VIMED com administració actuant en el sector de planejament que es tramita, cal posar de manifest les consideracions següents: 1.- De conformitat amb el que disposa l’article 22 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i els articles 11 i 12.1d) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les societat de capital íntegrament públic, si ho determinen llurs estatuts, podran ser entitats urbanístiques especials, les quals podran tenir per finalitat la realització de qualsevol activitat de caràcter urbanístic, l’exercici de la qual no tingui caràcter intransferible. D’acord amb el contingut dels estatuts i objecte social de VIMED aquesta societat municipal té, als efectes de l’establert a l’esmentada normativa urbanística, la condició d’entitat urbanística especial. 2.- Per poder exercir determinades competències en matèries de planejament i gestió urbanística, les entitats urbanístiques especials hauran d’ostentar, així mateix la condició d’administració actuant. En aquest sentit l’article 13.c) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, disposa que per tal que aquestes societats ostentin la condició d’administració actuant , l’Ajuntament haurà d’adoptar un acord exprés en aquest sentit, el qual es podrà referir a una actuació urbanística concreta o bé podrà tenir caràcter general. Aquest acord de conformitat amb el que estableix l’article 23 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, s’haurà de sotmetre a la publicitat requerida per l’executivitat de l’instrument de planejament urbanístic o de gestió de que es tracti.


52

Per tant, en relació a la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre, l’Ajuntament adopta un acord exprés de nomenar a VIMED com administració actuant, -tal i com ja s’ha fet constar al present informe-, i a més a més la referida designació s’ha incorporat a l’instrument de planejament esmentat, i per tant, es procedirà a la publicació que correspongui segons la legislació vigent en matèria urbanística. D’acord amb el que disposen els articles 23.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer i 13.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les possibles competències que VIMED podrà ostentar com a entitat urbanística especial amb la condició d’administració actuant, son les següents: • Formular qualsevol figura de planejament urbanístic. • Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents; amb les limitacions pel que fa a l’aprovació d’instruments de gestió per part de les societats de capital íntegrament públic local establertes a l’article 23.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 13.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme que determinen que el nomenament de les societats de capital íntegrament públic local com a administració actuant no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter juridico administratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat. • Ésser receptora del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta. Cal deixar constància però pel que fa a l’aprovació dels instruments de gestió per part de les societats de capital íntegrament públic local, que l’article 23.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme i l’article 13.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme, disposen que el nomenament de les societats de capital íntegrament públic local com a administració actuant no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídic administratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat. És per això, que les societats de capital íntegrament públic local podran formular i tramitar els corresponents instruments de gestió, però no podran ostentar les competències d’aprovació d’aquests, atès que la normativa urbanística exclou expressament l’exercici d’aquestes competències per part de les societats de capital íntegrament públic i reserva el seu exercici a les corporacions locals corresponents. El dret de les entitats urbanístiques especials nomenades administracions actuants a rebre el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l’aprofitament urbanístic de l’àmbit que es tracti, es troba recollit als articles 23.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme i 13.2 c) del Reglament de la Llei d’urbanisme.


53

Pel que fa al règim aplicable a aquest sòl que rebrà l’administració actuant corresponent al percentatge de cessió obligatòria i gratuïta aplicable sobre l’aprofitament urbanístic de l’àmbit de la modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre, i tenint en compte la previsió continguda a l’article 163.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, l’adscripció o l’aportació dels béns del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge a entitats urbanístiques especials no comporta cap alteració del règim establert per aquesta Llei. És per això que aquests sòls que s’incorporen al patrimoni municipal de sòl i habitatge li serà d’aplicació les determinacions contingudes als articles 163 a 171 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i concordants del Reglament. En el mateix sentit, i d’acord amb el que determina l’article 13.5 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en el cas d’entitats urbanístiques especials integrades o depenents exclusivament d’entitats locals, el destí d’aquests sòls i dels rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació s’ha d’ajustar al que estableix l’article 224 del Reglament de la Llei d’urbanisme, tant si els gestiona l’entitat urbanística especial com si el sòl o els rendiments s’adjudiquen als ens públics que la integren. VIII.- ACTES PREPARATORIS Respecte als ineludibles actes preparatoris per la tramitació de les figures de planejament urbanístic, s’ha de fer constar que, en principi, i d’acord amb el que disposa l’article 73.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, la hipotètica aprovació inicial de l’instrument de planejament analitzat, obligaria a l’administració competent, a adoptar les mesures que es preveuen a l’article 73.1 del referit cos legal; és a dir, la suspensió de la tramitació de qualsevol pla urbanístic o projecte de gestió urbanística i urbanització, així com la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial. Aquest termini de suspensió de llicències seria, com a màxim, de dos anys de conformitat amb el que disposa l’article 74 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, que, a la seva vegada, es troba desenvolupat per l’article 103 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. La suspensió de llicències determina com a elements necessaris per la seva validesa, la publicació de l’acord de suspensió en el butlletí oficial corresponent i la identificació gràfica de l’àmbit que es tracti, informació que restarà a disposició del públic en les oficines de l’administració actuant al llarg del termini de suspensió. No obstant l’anterior, s’ha de fer constar que, en aquest cas, tal com consta, en data 28-10-2013 mitjançant decret d’alcaldia es va procedir a una primera suspensió de llicències pel termini d’un any a l’àmbit de referència, comprès entre l’Av. Generalitat, la Ctra. De la Vila, l’Av. Del Ferrocarril i el carrer Llobatona, am la finalitat d’estudiar-ne una futura modificació puntual del PGM


54

en el sector industrial Centre de Viladecans. Posteriorment, en data 29 d’octubre de 2015, sobre aquest mateix àmbit, i de forma simultània al primer acord d’aprovació inicial de la modificació, es procedí, de nou, i segons l’ordenat per l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, a acordar expressament la suspensió de llicències per un any. Per a una situació com la aquí produïda, l’article 74 del Decret Legislatiu, ordena en concret: “Termini de suspensió de tramitacions i de llicències 1. Els efectes de la suspensió de tramitacions i de llicències per a àmbits determinats no poden durar més d'un any en el cas regulat per l'apartat 1 de l'article 73, o de dos anys en cas d'acumulació dels supòsits regulats pels apartats 1 i 2 de l'article 73. Si no s'ha adoptat cap acord de suspensió amb anterioritat a l'aprovació inicial de l'instrument de planejament, la suspensió regulada per l'apartat 2 de l'article 73 pot tenir una durada màxima de dos anys. 2. Un cop exhaurits els efectes de l'acord de suspensió, no se'n pot adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'exhauriment dels efectes.” Amb això, i en aquest cas concret, la possibilitat de suspensió de llicències queda ara impossibilitada legalment, ja que si s’adoptés un acord en tal sentit, es vulneraria, tant la prevista limitació d’un any com, també, la de dos anys estipulada pel precepte transcrit, sense que tampoc fos d’aplicació l’excepció regulada a l’apartat “2” el mateix, ja que no haurien transcorregut tres anys des de la data d’exhauriment dels efectes de la darrera suspensió de llicències. (29-10-2016) IX.- PROCEDIMENT D’APROVACIÓ I SOL·LICITUD D’INFORMES Respecte al procediment d’aprovació de la figura de planejament que es tramita, i atès el seu caràcter de modificació puntual de Pla General, s’ha d’estar a la regulació que efectua el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i en concret l’article 85 per remissió de l’article 96 del referit cos legal; i de l’article 117.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol. L’article 85.4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, preveu que un cop acordat l’aprovació inicial, s’ha d’exposar a informació pública, per un termini d’UN MES, el document de planejament. Simultàniament al tràmit d’informació pública, d’acord amb el que disposa l’article 85.5 de la Llei d’urbanisme, s’ha de sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg. Els organismes afectats per la present modificació de PGM son els següents: *Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. *Serveis Territorials d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la seva competència en matèria d’habitatge.


55

*Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona. Secretaria per a la Mobilitat *Àrea Metropolitana de Barcelona. Direcció de Serveis Ambientals. * Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació. * Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. * Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre. Subdirecció General de Planificació i Projectes. * Adif, Dirección de Urbanismo e Inventario. Delegación de Cataluña y Aragón. * Ministerio de Fomento. Secretaria de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda. Quan a la competència per procedir a aquesta segona aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Polígon Industrial Centre de Viladecans, no varia respecte a la contemplada a la Legislació per a la primera aprovació inicial portada a terme; s’ha de tenir en compte el que estableix la Disposición Adicional novena 1) del Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Suelo en relació a l’article 22.2 apartat c) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local. L’article 22.2 apartat c) de la Ley 7/1985, de 2 de Abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, estableix: “2. Corresponden, en todo caso, al Pleno municipal en los Ayuntamientos, y a la Asamblea vecinal en el régimen de Concejo Abierto, las siguientes atribuciones: c) La aprobación inicial del planeamiento general y la aprobación que ponga fin a la tramitación municipal de los planes y demás instrumentos de ordenación previstos en la legislación urbanística, así como los convenios que tengan por objeto la alteración de cualesquiera de dichos instrumentos”. Per tant, l’òrgan competent per procedir a l’aprovació inicial de la figura de planejament que es tramita és el Ple municipal, atès el caràcter general del mateix. Al respecte cal dir que d’acord amb el que disposa l’article 47.2 apartat ll) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, és necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per a adoptar acords sobre les matèries següents: “ll) Els acords que correspongui adoptar a la corporació en la tramitació dels instruments de planejament general previstos a la legislació urbanística”. Atès l’informe emès pels serveis tècnics del Departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial en data 13 de febrer de 2017.


56

Atès l’informe emès pels serveis jurídics de l’Àrea de Planificació Territorial en data 14 de febrer de 2017, amb el vistiplau del secretari General. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Promoció del Territori en la sessió realitzada el dia 20 de febrer de 2017, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR INICIALMENT, per segona vegada, la “Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre. Viladecans” referida, al document urbanístic que, a tal efecte s’incorpora al present expedient i amb el ben entès que el document que es presenti per l’aprovació provisional, en els seu cas, haurà d’incorporar les prescripcions que resultin dels informes a emetre per les administracions sectorials i haurà de contemplar la hipotètica estimació de les al·legacions que es puguin presentar en el període d’informació pública, així com les errades materials que es puguin detectar, d’acord amb l’informe emès pels serveis tècnics del Departament de Planificació de l’Àrea de Planificació Territorial en data 12 de febrer de 2017. SEGON.- SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA pel termini d’UN MES el document aprovat inicialment, mitjançant la publicació dels presents acords al Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més tiratge de la província i a la pàgina web de l’Ajuntament de Viladecans. TERCER.- SOL·LICITAR d’acord amb el que disposa l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, als organismes afectats per llurs competències sectorials l’informe corresponent. Als oficis de sol·licitud d’informes es farà constar expressament, que el document ara sotmès a la consideració dels diversos organismes, es una segona aprovació inicial del document i, en el seu cas, de la emissió o manca d’emissió d’informes com a conseqüència de la primera aprovació. Els organismes sectorials afectats per la present modificació de PGM són els següents: *Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. *Serveis Territorials d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la seva competència en matèria d’habitatge *Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona. Secretaria per a la Mobilitat

* Àrea Metropolitana de Barcelona. Direcció de Serveis Ambientals * Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació. * Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. * Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre. Subdirecció General de Planificació i Projectes


57

* Adif, Dirección de Urbanismo e Inventario. Delegación de Cataluña y Aragón * Ministerio de Fomento. Secretaria de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda QUART.- DESIGNAR A LA SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL VILADECANS MEDITERRÀNIA, S.L. ADMINISTRACIÓ ACTUANT de l’àmbit de planejament urbanístic corresponent a la modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Polígon Industrial Centre. Viladecans. CINQUÈ.- ESTABLIR que la SPM VILADECANS MEDITERRÀNIA, S.L. en aquest àmbit de planejament urbanístic en què ha estat designada com Administració actuant; rebrà i obtindrà el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l’aprofitament urbanístic del referit àmbit; de conformitat amb allò establert als articles 23.4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i 13.2 c) del Reglament de la Llei d’Urbanisme. SISÈ.- ESTABLIR que les competències de la SPM VILADECANS MEDITERRÀNIA, S.L. com Administració actuant en el referit àmbit seran les esblertes per la normativa urbanística vigent, i en concret :

• Formular qualsevol figura de planejament urbanístic. • Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió

corresponents; amb les limitacions pel que fa a l’aprovació d’instruments de gestió per part de les societats de capital íntegrament públic local establertes l’article 23.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 13.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme que determinen que el nomenament de les societats de capital íntegrament públic local com a administració actuant no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter juridico administratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat.

• Ésser receptora del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta.

SETÈ.- NOTIFICAR l’acord adoptat al Sra. Alicia Valle Cantalejo, en nom i representació de la mercantil SPM VILADECANS, MEDITERRÀNIA, S.L., a l’Àmbit de Presidència (Direcció); a l’Àrea d’Alcaldia (Participació Ciutadana), a l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible (Direcció d’Àrea), a l’Àrea d’Espai Públic (Direcció d’Àrea), i a Serveis d’Acció Comunitària (Direcció d’Àrea).

Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 17 vots a favor (PSC-CP, C’s, PP i regidor no adscrit); 2 vots en contra (VSP i regidora no adscrita); i 6 abstencions (ERC-AM, ICV-EUiA i GV-CAP), amb quòrum que estableix l’art. 47.2 de la Llei 7/85, de bases de règim local.

Carles Ruiz Novella Sí PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-CP Gisela Navarro Fuster Sí PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-CP Carmen Gimeno Berne Sí PSC-CP Jordi Mazón Bueso Sí PSC-CP


58

Elena Alarcón Méndez Sí PSC-CP Ricard Calle Martínez Sí PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Sí PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-CP Maria Ávila Aguilar Sí PSC-CP Carolina Torres García Sí C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Sí C’s M. José Iris Ruiz Sí C’s José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP Josep Suno Navarro Arias Sí No adscrit María Purificación González Pérez No VSP Montserrat Herena Sanchís No No adscrita José Luis Atienza Ferrero Abstenció ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado Abstenció ICV-EUiA Bàrbara Lligadas i Muñoz Abstenció ERC-AM Miriam Moysset i Gil Abstenció ERC-AM Xavier Martín i Albà Abstenció ERC-AM Eduardo Tobaruela Silva Abstenció GV-CAP

Hi va haver el debat següent: El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), explica que en aquest punt ha de fer un reconeixement a la labor efectuada per la comissió que es va generar per donar compliment a la moció que aquest Ple va aprovar per unanimitat, la Comissió del Polígon Centre. Aquest document que avui es presenta és fruit del treball conjunt de les persones integrants de la Comissió, on estaven representats tots els grups polítics, els empresaris, els propietaris, veïns de l’àmbit del Polígon Centre i la Plataforma. Tots ells han treballat conjuntament amb els tècnics municipals per poder avui portar a aprovació inicial aquest nou document. El document recull totes les inquietuds que es van manifestar al seu dia i que van provocar malestar en les persones del sector. Es van fer una sèrie de propostes que considera que aquest document recull. Vol agrair a les persones que hi han treballat, perquè hi han dedicat molt d’esforç i també als tècnics municipals que han dedicat 15 mesos de treball per poder portar a terme aquest nou document. Aquest model de participació marcarà un abans i un després i, per tant, tots han après molt d’aquest procés. S’aplicaran moltes de les coses apreses en aquest procés en altres processos de participació de la ciutat i això és important ressaltar-ho. S’ha parlat amb 117 empreses de forma presencial. També hi ha hagut reunions per treballar temes relacionats amb el sector del Polígon Centre, de competitivitat i d’eficiència energètica. Més de 40 empreses han treballat en aquests processos. S’han tingut 7 reunions generals de la Comissió Especial del Polígon Centre i 17 reunions de les 3 taules diferents de treball que hi havia incloses a la Comissió. Hi han participat més de 43 persones, en un terme mitjà de 22 persones per reunió. Considera que cal reconèixer i agrair aquesta participació i és el primer que volia ressaltar d’aquesta aprovació inicial del document. La comissió es va fixar una sèrie d’objectius que aquest document conté: mantenir el caràcter industrial del sector; millorar i invertir en l’urbanisme del polígon per millorar les infraestructures, la mobilitat i l’espai públic; millorar la competitivitat de les empreses, revisant i permetent usos complementaris a la producció industrial, com l’exposició i venda directa de productes; millorar la integració en el polígon de la ciutat, fent-lo més permeable i amable per a tots; reduir el nombre de


59

PEMU, passant-ne de 18 a 3, com és el document actual; reduir l’afectació d’aquelles empreses que estaven presents en aquests PEMU, per tant, queda molt delimitada aquesta afectació; mantenir les cases de l’av. Generalitat, cases que tenen caràcter de cases i comercial, i d’aquesta forma es compleix el que es va aprovar el gener del 2016; reduir el nombre d’habitatges i fer una contenció en l’alçada dels edificis; i mantenir la classificació urbana del sòl, consolidat, excepte en aquelles parcel·les que queden afectades pels PEMU de transformació. Considera que el document que es presenta avui i que tots coneixen, perquè tots els grups estan representats a la comissió, respon a aquestes inquietuds i que s’ha pogut treballar i delimitar l’abast d’aquestes qüestions. La reducció dels PEMU determina que hi ha dues zones bàsiques d’actuació: la carretera de la Generalitat (carretera de Barcelona) on hi ha les cases afectades i, per tant, el manteniment d’aquestes cases en el seu caràcter d’habitatge i comercial, però també amb el seu caràcter de patrimoni històric de la ciutat, es poden mantenir; i millorar la mobilitat del sector, amb l’obertura del carrer Segle XXI, i fer un estudi ampli i total d’aquesta mobilitat, que ha de ser una millora per a les empreses del sector. No entrarà en més detalls del planejament. Aquest és un nou planejament, per tant, ara s’obre un nou procés d’al·legacions durant un mes. Totes aquelles persones o empreses que vulguin matisar o fer-hi alguna al·legació ara és el moment de fer-ho, per tant, s’inicia el procediment de nou. Desitja que el dia que es pugui aprovar sigui un document i una oportunitat per a la ciutat i per a totes les persones que hi han treballat, per millorar un sector que és essencial, ja que és al centre de la ciutat. Tots han d’esforçar-se perquè aquest sigui un procés d’èxit en el futur. La Sra. Torres García (C’s), indica que, tal y como ha comentado el Sr. Gutiérrez, en este Pleno se presenta por segunda vez una modificación puntual del Polígono Industrial Centro, probablemente la actuación urbanística más relevante y ambiciosa de Viladecans en los últimos años. Se presenta una segunda vez, porque cuando las cosas no se hacen bien, lo mejor es dar marcha atrás y rectificar. En un primer momento, cuando se trajo este asunto a Pleno, muchos afectados por esta modificación urbanística, tanto vecinos como pequeños empresarios, no habían sido informados al respecto, cosa que muchos grupos, entre ellos C’s, desconocía. De hecho, muchos se enteraron del mismo a través del propio Pleno. En proyecto urbanístico inicial que se presentó había sido única y exclusivamente diseñado por el equipo de gobierno y el rechazo al mismo por una gran parte de afectados quedó patente durante la gran movilización de muchos vecinos y empresarios. Se presentaron más de 70 alegaciones con más de 1.000 firmas. Ante el malestar creado por esta falta de información, des de C’s se planteó al Pleno la creación de una comisión ciudadana de seguimiento del proyecto, que fue aprobada por todos los grupos, con el objetivo de que las personas afectadas, como representantes de asociaciones vecinales, de asociaciones de empresarios, técnicos, propietarios, etc., incluidos los representantes de los grupos políticos, pudieran hacer aportaciones al proyecto para que este tuviera el mayor consenso posible. En esta comisión se han tratado diversos temas (movilidad, energía y sostenibilidad, actividad económica y urbanismo, la Vileta, etc.) a través de diferentes grupos de trabajo. Su percepción es que ha funcionado muy bien. Todo es mejorable, pero consideran que se ha trabajado mucho y que el resultado ha sido positivo. Felicita a todas las personas que se han implicado y agradece todas las aportaciones. Tras varios meses de trabajo hoy se debate aquí la aprobación inicial de un nuevo Plan urbanístico. Dice nuevo porque poco tiene que ver con el primero ya que incorpora cambios muy sustanciales y no sólo desde el punto de


60

vista urbanístico sino que uno de los cambios fundamentales es que éste sí que es fruto de un amplio consenso. Consideran que este proyecto es mejor y seguro que mejorable, por eso animan a participar en el proceso de alegaciones, las cuales serán valoradas por parte de la comisión. Piden al equipo de gobierno que trabaje con la mayor transparencia posible y aborde las siguientes fases del proceso hasta la aprobación final con la mayor sensibilidad posible respecto a todas las personas afectadas. Desde C’s, respetando el resultado obtenido, fruto del trabajo de muchas personas, y poniendo en valor el esfuerzo que ha supuesto todo ello, votarán a favor y consideran que éste es el camino a seguir. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), recorda que avui fa un any d’una gran mobilització que hi va haver als carrers de Viladecans en oposició al projecte anterior. ERC espera que no calguin més mobilitzacions. De moment, volen mirar amb bons ulls aquest projecte, però s’abstindran, perquè no han tingut temps de veure la lletra petita i quan van veure la lletra petita de l’anterior projecte va ser on van veure tot allò amb el que no estaven d’acord. El que veuen en el document inicial on hi havia la informació més general és que s’han fet grans progressos i han comprovat que gran part de les al·legacions d’ERC han estat recollides: no es trosseja la plaça Europa; es conserven les cases de l’av. Generalitat; no trinxen el frontal de davant de l’Ajuntament amb edificis de 8 plantes (s’han racionalitzat les alçades d’edificis); i no es canvien els usos de tot el polígon fent perdre l’essència de l’activitat industrial del Polígon, sinó que ara només s’actua en 3 zones concretes. Insisteixen que volen estudiar la lletra petita, perquè no han tingut temps. Si tornen a veure el que va passar l’altra vegada tornaran a fer el mateix i tornaran a emprendre les mateixes accions. Els afectats no es van assabentar pel Ple on es va fer l’aprovació inicial, se’n van assabentar perquè ERC va fer una assemblea oberta on van venir afectats, tant de les cases com del polígon, i a partir d’allà van anar informant-ne la gent i la gent se’n van anar informant entre ells i van veure que allò no interessava ni a la ciutat ni a ells ni a ningú. Per tant, com a gest que creuen que realment s’han adonat que les coses es poden fer d’una altra manera, aprofiten per recordar que ERC va presentar una moció per solidificar aquesta manera de treballar en processos urbanístics, l’han hagut de posposar perquè els van demanar temps, per poder treballar-hi amb calma i com que a ERC el que l’interessa és que l’objectiu es complexi, s’asseuran aquest mes i esperen que al proper Ple es pugui portar. No es pot canviar la ciutat sense tenir en compte la ciutadania. No pot ser que a la gent li tirin a terra les naus sense saber-ho, ni que els plantin edificis de 8 plantes sense que ningú sàpiga que passa això ni que es tirin a terra cases històriques per poder fer-hi un mercat i que la gent afectada no ho sàpiga. D’aquest procés n’han sortit coses molt positives, però esperen que quan vegin la lletra petita no es portin cap sorpresa negativa. Demana que, tenint en compte que d’aquí se’n poden aprendre moltes coses, espera que aquest cop no s’hagin d’anar ampliant els terminis d’al·legacions i que a mesura que vagin arribant les al·legacions es facin arribar a la resta de grups municipals, perquè puguin rebre de primera mà totes aquelles coses amb què les persones afectades no estan d’acord. Si s’hagués aprovat la primera moció que ERC va presentar per tornar a començar de zero el projecte, s’haurien estalviat 5 mesos de patiment a tots els afectats. El Sr. Padilla Roig (PP), dice lo siguiente: “Nosotros vimos en primera instancia en positivo el primer proyecto, luego entendimos que si no queríamos que hubiera una fractura entra la Institución y el tejido empresarial de la zona Centro debíamos intervenir. De esta forma el 28 de Abril de 2016 presentamos una


61

moción pidiendo la creación de una mesa de trabajo conjunta. Es evidente que nos sentimos orgullosos de que la salida dada a este proceso haya sido la de la creación de no una mesa de trabajo sino varias, donde todos los implicados que han querido participar en el nuevo redactado han tenido cabida. En un principio se establecieron principalmente 8 puntos de desacuerdo en el redactado del proyecto: Las vivendas de la Av. Generalitat; falta de viabilidad económica; situación urbanística sin ordenación; falta de información de las cargas urbanísticas y gastos a soportar; desconsolidación del suelo urbano; vulneración de la distribución de beneficios y cargas; restricciones en la circulación de vehículos pesados; y falta de participación ciudadana. Estos puntos sirvieron para el posterior desarrollo de tres núcleos de discusión (mesas de trabajo) dentro de una comisión de seguimiento. Estas mesas de trabajo dieron como resultado la base del desarrollo de un nuevo proyecto, y éste ha estado en todo momento en conocimiento de la comisión de seguimiento. Sinceramente podemos acusar al equipo de gobierno de muchas cosas, pero en esta ocasión lo que empezó como un verdadero desastre en el tema de la participación y comunicación, ha terminado siendo un referente en la gestión de planeamiento. Se ha escuchado a todo el mundo y se ha dejado participar a todos aquellos que lo han solicitado. Podemos estar o no de acuerdo en las líneas trazadas por el proyecto y todo es mejorable, pero desde luego entre todos se ha puesto el listón muy alto. Por esto, votaremos a favor.” La Sra. González Pérez (VSP), indica que, en primer lugar, quieren agradecer a sus compañeros de partido, jurídicos y de urbanismo, todo el apoyo prestado en la lectura de este proyecto, porque les han hecho fácil lo difícil. También quiere felicitar a todos los miembros de las diferentes comisiones, por haber conseguido mejoras en las condiciones del Polígono Centro: utilización del 100% del espacio industrial; cohabitación de varias actividades en naves grandes; ampliación de epígrafes de actividades; mejoras del cara al 2018 de aceras e infraestructuras –Internet y alcantarillado-; y movilidad dentro del polígono. Son conscientes que se ha hecho todo lo que ha sido posible, reunión tras reunión, en las diferentes comisiones de trabajo, porque estuvieron allí con ellos. Los felicita. Agradece también a los técnicos municipales su trabajo, ya que han aprendido mucho sobre la movilidad, el vocabulario urbanístico, la energía y la sostenibilidad. Tras transitar por este proceso participativo directivo, les hubiera gustado que fuese un proceso urbanístico participativo, porque hay muchos matices. El Ayuntamiento acotó el número de participantes a una media de 40 personas y sugirió la mayor parte de las organizaciones que tenían que estar presentes. Ellos hablan del proyecto tal y como lo ven a día de hoy. En atención al informe jurídico presentado junto a este Plan del Polígono Centro se indica que el pasado 28 de Abril en este Pleno se acordó en su punto 4 lo siguiente: “Que el Ayuntamiento informe a todos los ciudadanos y ciudadanas de Viladecans, mediante una Audiencia pública participativa (a todos los ciudadanos y ciudadanas de Viladecan) sobre la modificación del PGM del Polígono Industrial Centro, una vez consideradas las alegaciones presentadas.” Considera que aquí está la trampa. VSP presentó 13 páginas con alegaciones, como muchos otros ciudadanos de Viladecans, y no han llegado a saber cuales son el resto de alegaciones ni el resto han podido saber las suyas, porque no han contestado a las alegaciones y pretenden que lo aprobado en el plano urbanístico firmado en la comisión, creada sin Audiencia pública participativa, sin haber tenido en cuenta ninguna alegación. Quieren hacer una Audiencia pública de trámite, en un mes, saltándose de esta manera la parte de participación recogida en el acuerdo de Pleno y no están de acuerdo. Se pidió claramente informar a todos los


62

ciudadanos de Viladecans y que esta Audiencia pública fuese participativa y que se le contase a la gente lo que pasa en el Polígono. Se han utilizado diferentes medios para informar a la ciudadanía, pero se les tenía que haber facilitado la participación y eso no se ha hecho. Un plan de este calibre (42 hectáreas) necesita de la opinión de toda la ciudadanía, porque afecta a todo Viladecans. Lo que entienden ellos que se quiere hacer con el Polígono Centro, resumido en una frase es: “pan para hoy y hambre para mañana”. Indica que el equipo de gobierno les han dado un mapa (enseña el mapa) para explicar el Plan y ellos han hecho la traducción. Señala la carretera y dice que se van a salvaguardar las viviendas y a continuación, en suelo que ahora es industrial, habrá viviendas de planta 6. También se hará una rotonda (como en Sant Boi), una mega-rotonda dónde irán a parar 6 carriles. Señala en el mapa otra zona donde se harán plantas de 8 y se abrirá el Siglo XXI, que desembocará en un cubo a la nada. Indica que éste es el proyecto. El equipo de gobierno lo que quiere hacer es destruir suelo industrial en beneficio del suelo urbanizable. Es un pelotazo urbanístico donde unos pocos harán caja a costa de desplazar empresas que generan empleo desde hace muchos años en Viladecans, como la Mohn. Todavía no se sabe que hará la ROCA ni que tipo de partido se jugará en el espacio de la ROCA. No se sabe. Lo que se propone le salva el bolsillo a unos pocos, pero no salva puestos de trabajo, porque se destruye suelo industrial a favor del “tocho”. El equipo de gobierno piensa que el polígono es esto (enseña un mapa), pero la gente que es de Viladecans lo mira desde el corazón y lo piensan desde la cabeza. Además se va a tener una mega-rotonda donde desembocarán 8 carriles en una de las dos salidas de Viladecans. Pregunta si se imaginan la rotonda que hay en Sant Boi en el Hospital. Dice que se hagan a la idea. Además se harán 614 viviendas, según la memoria del PGM del Polígono Centro y se ha de añadir 6.057 m2 de equipamiento en suelo urbano no consolidado, que no es suficiente, porque con toda la gente que se meterá allí (unas 2.000 personas) si se ha de construir una escuela no se podrá hacer. El plan no prevé el dar servicios a las personas que vivirán allí. Pregunta si improvisarán los servicios. Se vuelve a la vivienda protegida, pero ninguna destinada a vivienda social. Es como el “cuento de la lechera” del “edificio de la vergüenza”, suelo público para alquiler, dijeron alquiler social y ahora es alquiler protegido, una bicoca para el promotor-constructor, con precios de la calle con publicidad gratuita, gestionado el alquiler a través de la Oficina Local de Alquiler y imponiendo un monstruo de edificio en una zona residencial con impuestos muy elevados a los vecinos de la zona. El equipo de gobierno son los mejores contando milongas. Pregunta si han pensado dedicarse al sector de los cuenta-cuentos, porque son muy buenos inventando historias. Además meten un hotel en el corazón del polígono, de 8 plantas y abren la avenida Siglo XXI que desembocará en un culo de botella de la bajada de la autovía, una de las entradas de Viladecans. Cuando los empresarios quieran darse cuenta no podrán desarrollar determinadas actividades alrededor, pero a eso lo llaman diversificar actividad, porque como todo el mundo sabe el sector del turismo sacará a los parados de los sueldos inframileuristas. Parece ser que no conocen las “kelis”, las que defienden unos sueldos dignos, como camarera de hoteles. Ese es el futuro que el equipo de gobierno quiere para los ciudadanos y ciudadanas de Viladecans, un futuro de precariedad. Pregunta si pueden asegurar que esto es en beneficio del tejido empresarial de la ciudad. VSP apuesta por un proceso urbanístico participativo y les van a dar un ejemplo: en el 2015, en Irún, se propusieron trabajar con sus ciudadanos para tener una ciudad amable. El eje principal sobre el que trabajaron fue la sostenibilidad urbana, mejora del rendimiento de las actividades económicas, viviendas con perspectiva


63

y equipamientos de forma inclusiva. Recibieron 545 escritos de sugerencias de los ciudadanos. Crearon una exposición donde les hicieron encuestas a los visitantes y recogieron 1.000 contestaciones y 500 encuestas telefónicas. Esto es un proceso participativo de urbanismo participativo. VSP mantendrá su posición, la que mantuvieron en las alegaciones, creen que para el plan que el equipo de gobierno tiene proyectado lo mejor es la alternativa cero, para remodelar el Polígono industrial del Centro si el objetivo real es mejorar las infraestructuras y su competitividad. Seguirán defendiendo los 2.500 puestos de trabajo que existen en el polígono. No quieren que se reconvierta el suelo industrial en suelo urbanizable, porque supone una pérdida de suelo para destinar a actividad económica. La actividad económica es primordial para la generación de empleo. Quieren que este sea un verdadero proceso de urbanismo participativo y no una milonga y que todos los ciudadanos de Viladecans participen en la decisión de este espacio de la ciudad, porque éste es un proyecto de ciudad, sobre el que ellos son los verdaderos soberanos. Votaran en contra. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), indica que quieren poner en valor el trabajo de la comisión que ha demostrado ser la herramienta que dota de la necesaria participación en este proyecto para la ciudad. La plena transparencia e información a los agentes implicados ha permitido reconsiderar muchos de los puntos que se incluían en el proyecto inicial. Lo principal evitar la especulación con el suelo industrial y no dar facilidades a grandes inversores ajenos al municipio, que pueden amenazar la supervivencia de la industrial arraigada en Viladecans desde hace muchos años y sus puestos de trabajo. GV-CAP siempre ha mantenido la necesidad de actuación en el Polígono Centro, por esa razón seguirán atentamente todo el proceso que esperan que culmine con éxito, con el máximo consenso posible y asumiendo siempre las alegaciones que sean en ara del interés general. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), dice que es un mal menor y como tal no está mal. Se ha consensuado con algunos grupos y coincide con la Sra. González en algunas cosas, pero entiende que se ha hecho un trabajo y lo que debería hacer el gobierno es aprender esta lección. Cuando se hace un mega-proyecto en el que hay muchas cosas en juego, muchos puestos de trabajo, ha de contar con la ciudadanía, no tan extensivamente como pide la Sra. González, porque él no cree en el asamblerismo, pero si entiende que esta comisión ha hecho un buen trabajo y les felicita por ello. También pediría una Audiencia pública con unos planos bien explicados y que resuelvan algunas contradicciones, porque en los planos pone planta baja + 6 y en la descripción pone planta baja + 8. Esto hay que aclarárselo a la gente y que puedan participar y preguntar cosas en esa Audiencia pública y entonces se habrá cerrado un círculo. Votará a favor. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), recuerda que en la anterior comisión se comentó que se harían comisiones informativas. En las comisiones ya dijo que votaría que no, mientras no se resuelvan todas las alegaciones que habrá. Felicita al equipo que ha montado todas las comisiones, porque han hecho un trabajo fantástico los técnicos. Indica que se esconden muchos intereses por debajo, que realmente cuesta decirlo. Queda muy bonito decir las naves compartidas, pero a la hora de la verdad es muy difícil que Medio Ambiente les dé los permisos para eso. Si se reduce la zona industrial a la gente de otras localidades les costará más venir a Viladecans. Hay gente que quiere


64

venir aquí, pero los alquileres están más altos que en pueblos de alrededor. Pregunta si eso es promover la industria de Viladecans. Indica que eso es realmente desplazarla. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), vol reconèixer que amb aquest projecte, amb la col·laboració del conjunt de partits, de regidors, de la gent del polígon, dels afectats... s’ha fet un nou camí de participació que, fins ara, no s’havia fet. Segur que és millorable, però s’ha demostrat que la participació el que pot fer és millorar els projectes, és aportar i, a més, que quan aquests projectes arribin a terme hagin tingut un consens social més gran que si, al final, els projectes són fruit només d’un treball tècnic. Que en el tema participatiu s’hi pot anar més enllà, és probable, però aquest camí no s’havia recorregut fins ara. A nivell més privat s’ha trobat una comprensió i un treball de coordinació amb el tema ambiental que no havien trobat en altres projectes, s’han recollit tots els suggeriments i s’està treballant a fons per resoldre temes crítics, com ara el tema del soroll i el tema de la mobilitat, perquè al final quedi un projecte que funcioni en aquest sentit. Volen afinar el text de tot el tema de la conservació del patrimoni arquitectònic, perquè com que encara no està aprovat el catàleg no tenen la força legal que podrien tenir i intentaran millorar el text. Estan segurs que es posaran d’acord i que ho tiraran endavant, però, de moment, s’abstindran. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), agraeix en nom de la comissió les paraules que la majoria dels grups han dit. Vol aclarir que sí que és veritat que van aprovar una moció sobre la participació que, a més, incloïa l’audiència pública i, evidentment, es complirà, però han d’establir terminis, ja que moltes vegades l’ocasió requereix que s’acceleri en un sentit i, per això, aprofitaran el fet que estan convocats els consells de districte els dies 14 i 15 de març per explicar tot aquest projecte en cada un dels districtes, a més de les audiències públiques corresponents que després es convocaran. No s’ha arribat aquí per no explicar el que s’està fent a la ciutadania. Respecte al tema de les al·legacions, no s’han contestat perquè les al·legacions decauen en el moment que es decideix fer un document nou i, per tant, no es contesten, en cas contrari es contestarien totes. Les al·legacions han estat la base del treball de la comissió i, per tant, sobre aquesta base s’ha anat treballant. Evidentment, no hi ha una resposta escrita, però el treball de la comissió és la resposta a aquestes al·legacions. Diu a la Sra. González que és molt difícil parlar amb una persona que considera que la participació és la que ella creu i tota la resta no és participació. És un menyspreu al treball de les persones que han estat treballant durant mesos a la comissió. Ha estat un procés de participació molt interessant i s’han produït moltes aportacions i, per tant, la visió de la Sra. González ell no la comparteix. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), indica que està amb el Sr. Atienza per mirar-se el que acaba de comentar que fa que s’abstingui, perquè per ERC també hi ha dubtes, el que passa és que no han volgut dir tots els dubtes que els desperta aquest projecte, però sí que és veritat que hi ha dues cases de l’av. Generalitat que, en principi, en la moció que es va aprovar quedaven dintre de les que han de ser salvades i ara se’ls diu que seran equipaments, però estan dins del Pla urbanístic i els preocupa el destí d’aquestes cases, per posar-ne un exemple. Explicita perquè el Sr. Atienza parlava dels matisos en temes de patrimoni. Vol insistir que el termini d’al·legacions sigui de dos mesos, per començar, perquè així la gent aniria tranquil·la per estudiar-ho. Insisteix a dir si serà possible que quan vagin entrant les al·legacions els en donin còpia, perquè ells també puguin saber quines són les inquietuds davant d’aquest projecte.


65

La Sra. González Pérez (VSP), indica que al comienzo de su intervención han felicitado y agradecido a todos y cada uno de los miembros participantes de las comisiones, pero, al parecer, el Sr. Gutiérrez no le ha escuchado. A continuación dice que es un proyecto de ciudad y que deben decidir los ciudadanos. Urbanismo participativo y le ha puesto el ejemplo de Irún, pero hay más, como el de las chimeneas de Sant Adrià. El Sr. Gutiérrez no lo quiere entender, pero ella tiene la obligación de decírselo y de insistir. No se va a cumplir la moción con la Audiencia pública tal y como se está planteando en el mes que hay para hacer las alegaciones, porque las alegaciones no las conocen. Se lo puede decir cualquier miembro de las comisiones, se trajeron un solo día y no las han visto. Es muy importante que la gente pueda tener en la Audiencia pública para poder participar con todos los elementos de juicio necesarios y que se puedan contestar e incorporar las alegaciones que se van a hacer en este mismo mes, porque si se mezcla una Audiencia pública sin que esté completado el proceso de participación y de introducción de las alegaciones, se está haciendo una Audiencia pública incompleta, ya que el Pleno decidió unánimemente que sea un proceso de Audiencia pública participativo con inclusión de las alegaciones. Y no le sirve que le digan que es que se ha de ir avanzando en las cosas. Se han llevado un proceso de muchos meses, por tanto, ya no va de uno o dos meses más, si realmente se quieren hacer las cosas bien. El equipo de gobierno quiere hacer otra vez las cosas mal. VSP les dirá que no y es su obligación decirles el camino a seguir. El equipo de gobierno quiere hacer unas cosas y VSP les propone otras. Insiste en que no cumplirán el acuerdo de Pleno si lo hacen así. La Sra. Torres García (C’s), quiere puntualizar que sí que es verdad que en la moción que presentó C’s para hacer esta comisión se puso lo de la Audiencia pública participativa, pero considera que sería positivo incluso hacerla antes de las alegaciones para que la gente pudiera informarse del proyecto y poder presentar las alegaciones. De todos modos, esto se puede hablar entre todos, pero cree que el objetivo de todos es el mismo. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que està encantat de coincidir amb ERC en les preocupacions, però quan ha fet el relat de l’actuació en el conjunt de tot el tema del polígon, vol recordar-li que el que hi ha hagut aquí, es vulgui reconèixer o no, és una posició flexible de l’equip de govern, en conjunt, que van posar-se d’acord en una moció i això va ser el que va iniciar el procés de revisió del Polígon Centre i vol recordar el tema dels 3.000 llocs (500 llocs de treball que es perdien), això no corresponia a la realitat, ni al projecte inicial que tenia un munt de defectes, però aquest no era el seu defecte principal. Aquí hi ha hagut una mobilització important, però també cal reconèixer el conjunt dels partits, amb un protagonisme repartit per trobar la solució i no un protagonisme exclusiu. No comparteix el relat que ERC ha fet de la història de la negociació del Polígon Centre. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), replica que no sap quin és el problema que el Sr. Atienza té amb ERC, perquè ella li allarga la mà i el Sr. Atienza l’ataca. No entén aquesta obsessió. Respecte al tema del relat, n’hi ha uns que es van estudiar el projecte i ho van explicar a la gent, i uns altres, com el Sr. Atienza, que va reconèixer aquí al Ple que ni s’havia mirat el projecte. La Presidència, indica que, abans que respongui el Sr. Atienza, vol aclarir que “al·lusió” és quan una persona n’esmenta una altra de forma “soslayada” . Aquí


66

hi ha un torn de paraules, amb dos torns, i cadascú explica el seu argument. És la darrera vegada que s’utilitza al·lusions per agafar un tercer torn de paraules. Aquí el que es fa és rèplica i contrarèplica. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica a la Sra. Lligadas que dir que no compartia el seu relat no ho considera un atac frontal, però quan la Sra. Lligadas diu que no es llegeix els projectes i aquestes coses, això s’escapa de la cortesia parlamentària, però ho accepta perfectament.

Control i fiscalització plenària

11. MOCIÓ CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS (PSC-CP, ICV-EUiA, C's, ERC-AM, PP, VSP I GV-CAP) I REGIDORA NO ADSCRITA, PER LA REVISIÓ I RACIONALITZACIÓ DE L'APARCAMENT REGULAT (ZONA BLAVA).- ANTECEDENTS 1. Des de Ciutadans (C’s) entenem que la reserva d'espais per a aparcament regulat, zona blava, es basa en el principi de rotació de vehicles que van a facilitar l'accés fluid a zones comercials, centres de salut, etc; i que sota cap concepte tenen interès recaptatori. 2. La tendència cap a jornades laborals que ajudin a una conciliació familiar i laboral real, fa que avui en dia una gran part de ciutadans arribin a casa abans en horari de tarda. Element que no hem d'oblidar en una ciutat que pretén ser punta de llança en modernitat i innovació en diferents àmbits, com és Viladecans. L'actual ordenança municipal no ajuda en aquest sentit als veïns residents en els carrers afectats per zona blava, ja que bonifica només una hora, de 19: 30h a 20: 30h. Fet a més que suposa un perjudici per a aquests veïns i una situació de desigualtat de drets. És evident doncs, que l'objectiu a aconseguir ha de ser un equilibri entre les mesures que afavoreixin el comerç local, lògicament, i facilitar l'ús de les zones d'aparcament regulat als residents a les zones on sigui possible. 3. En una altra línia, i basat en observació directa, des de Ciutadans (C’s) hem detectat que molts dels carrers on hi ha zona blava, i en franges horàries en què se suposa que hi ha una major mobilitat urbana, es troben pràcticament buits, acumulant els vehicles en espais sense zona blava, suposant novament un clar perjudici per als residents. Alguns carrers exemple d'aquesta clara ineficàcia de la zona blava, són: Sta. Teresa, Pi i Margall, Doctor Creixell o Vicenta Escoda (s'adjunta annex). Això ens obliga a pensar que cal un anàlisi i replantejament de l'aparcament regulat, que encara que està contemplat en l'actual PMU, ho fa en termes molt diferents, ja que disposa l'ampliació de més de 300 places d'aparcament regulat, situant-lo en total, per sobre de les 740 places. Per tot l'exposat, ACORDS.- PRIMER.- SOL·LICITAR al govern municipal la revisió de la Proposta núm. 34 del PMU ("Redistribució de l'oferta regulada en calçada: adequació a la demanda existent"), a fi d'analitzar les zones i carrers susceptibles de modificació pel que


67

fa a espais reservats per a zona blava, com les esmentades a la part expositiva entre d'altres, i confeccionar un informe al respecte. SEGON.- CREAR una comissió formada per tècnics, representants del comerç local i dels grups municipals del Ple a fi de: - Analitzar l'informe emès per l'equip tècnic per valorar els possibles canvis

referits a la modificació d'espais reservats per a la zona blava. - Estudiar l'ampliació de la bonificació del 100% als vehicles amb targeta de

resident (Ordenança 1.14. Article 4), des de la 18: 30h / 19h hores fins a les 20.30h.

- Valorar l'ampliació d'un altre tipus d'exempcions a aplicar a la zona blava. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 24 vots a favor (PSC-CP, ICV-EUiA, C’s, ERC-AM, PP, VSP, GV-CAP i regidora no adscrita); cap vot en contra; i 1 abstenció (regidor no adscrit).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-CP Gisela Navarro Fuster Sí PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-CP Carmen Gimeno Berne Sí PSC-CP Jordi Mazón Bueso Sí PSC-CP Elena Alarcón Méndez Sí PSC-CP Ricard Calle Martínez Sí PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Sí PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-CP Maria Ávila Aguilar Sí PSC-CP José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado Sí ICV-EUiA Carolina Torres García Sí C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Sí C’s M. José Iris Ruiz Sí C’s Bàrbara Lligadas i Muñoz Sí ERC-AM Miriam Moysset i Gil Sí ERC-AM Xavier Martín i Albà Sí ERC-AM José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP María Purificación González Pérez Sí VSP Eduardo Tobaruela Silva Sí GV-CAP Montserrat Herena Sanchís Sí No adscrita Josep Suno Navarro Arias Abstenció No adscrit

Hi va haver el debat següent: La Sra. Torres García (C’s), en primer lugar quiere poner en valor la voluntad de consenso en esta moción por parte del equipo de gobierno y del resto de grupos y también las aportaciones de ERC. A continuación lee íntegramente la moción consensuada. Indica que en la primera versión de la moción se pedía la posibilidad de que personas con bebés pudieran ser exentas. De todas formas


68

han considerado que es un tema interesante a estudiar y por ello han propuesto la comisión. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que ERC està molt a favor d’aquest tipus de moció i els sembla molt bé revisar els àmbits de les zones blaves i els possibles col·lectius que es poguessin bonificar, però les dades utilitzades en l’anàlisi del Pla de mobilitat urbana que es va aprovar l’any passat són del 2011 i potser sí que caldria actualitzar-les . D’aquest Pla es desprèn que hi ha manca d’aparcament residencial en alguns sectors del municipi i que només funciona la zona blava de la rambla Modolell i que la resta de zones no tenen la rotació suficient, per tant, és un bon moment per obrir el debat. És molt important incloure el comerç en aquest debat. Els ha sorprès, llegint aquest apartat de mobilitat urbana, trobar una incongruència que està reconeguda allà i que potser caldria resoldre dins d’aquest debat i és que a la zona taronja, si algú en treu el tiquet només per 90 minuts el cost és inferior al de la zona blava. Pregunta al Sr. Mazón quina diferència hi ha entre aquesta moció i la moció del Manual de senyalització, que allà era impossible crear una comissió per tractar el tema, s’havia de fer dins de la comissió informativa de Ciutadania i en aquesta, per les zones blaves, sí que es pot fer la comissió. És un dubte que té i demana que li resolgui. El Sr. Padilla Roig (PP), indica que votaran a favor de la moció, perquè li sembla molt interessant la revisió de les zones blaves, que es puguin replantejar i es modifiquin carrers on no haurien d’haver estat implantades i molt més les bonificacions. La Sra. González Pérez (VSP), manifiesta que a su grupo le gustaba mucho el redactado inicial, que hablaba de ampliar la bonificación a los vehículos con tarjeta de residente a las dos últimas horas de la tarde; que incluía como exentos a las personas residentes con bebés menores de 2 años; y la realización de un estudio de análisis de las zonas azules, porque les parecía que convertía el espacio público en un lugar más amable para el día a día de los ciudadanos. Ha habido unas transacciones, donde se pide la revisión de la redistribución de la oferta en la calzada y la creación de una comisión creada por técnicos, representantes del comercio local y grupos municipales, donde se analizarán los cambios referidos a la modificación, ampliación de las bonificaciones y la ampliación de otro tipo de exenciones a aplicar en la zona azul. Votarán a favor, porque coinciden en que abrir el debate sobre las zonas azules en Viladecans es muy acertado y se unen a la pregunta de ERC sobre la creación de la comisión de la moción de señalización. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), indica que darán apoyo a la moción, ya que creen muy necesaria la revisión y racionalización del aparcamiento regulado en zona azul, así como la creación de la comisión. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), manifiesta que votaría a favor, pero como la última transacción le ha llegado muy tarde no ha tenido tiempo de hacer una pequeña corrección que quería hacer. En el punto dos dice: “Crear una comisión formada por técnicos, representantes del comercio local y de los grupos municipales del Pleno…” Si en el redactado final lo cambian y en lugar de “los grupos municipales del Pleno” pone “de todos los concejales del Pleno” votará a favor, de lo contrario se abstendrá.


69

El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), indica que el fet d’arribar a un acord no és una qüestió de “cabuderia ” sinó pel canvi substancial sobre el que hi havia al principi. Manifesta que és molt difícil comprovar que un cotxe que porta un adhesiu de “bebè a bord” realment porti un nen a bord o no. Ha costat arribar a un consens, però finalment s’ha aconseguit. Aquesta moció mostra la voluntat política de l’equip de govern per racionalitzar i estudiar si les zones blaves estan infravalorades o infradimensionades i unes altres sobredimensionades. Les zones blaves han de ser dinàmiques, han de ser útils i no s’ha de penalitzar els veïns, per tant, revisar les zones blaves és interessant. No és veritat que només funcioni la zona blava de la Rambla sinó que funcionen moltes altres zones blaves de Viladecans, des del c. Àngel Arañó, av. Ballester, Jaume Abril, rambla Modolell, etc. Tot i que és veritat que hi ha altres zones on no funciona, com Pi i Margall. Estudiar si realment la bonificació d’aquesta hora extra a residents perquè puguin aparcar en horari comercial o a la zona del CAP 1, ho poden estudiar, tot i que són una mica escèptics que es pugui fer a tota la ciutat, potser en alguna zona concreta es podria analitzar, per això estan a favor de crear la comissió. Igual que estudiar el punt 34 del PMU, que ja recull una mica on s’han de distribuir les zones blaves un cop es desplegui el Pla de mobilitat, però revisar-ho no estaria malament, ja que les dades són del 2011 i convindria actualitzar-ho. S’hauria de tendir a no deixar el cotxe a la via pública. En altres ciutats europees i asiàtiques si no tens plaça de pàrquing associada al cotxe no te’l pots comprar. La via pública és per a les persones, per tant, s’hauria de treure el màxim possible els cotxes del carrer. Aquesta és una idea que s’hauria de tenir al cap i treballar en aquesta línia, perquè els cotxes haurien d’estar fora del nucli urbà. Contesta a la pregunta de la Sra. Moysset i de la Sra. González dient que la comissió de la senyalística , el 90% dels senyals que es posen a Viladecans no cal discutir res, ja que segueixen el “Reglamento oficial de señales del Estado” i després hi ha una petita part que són pròpies. Per fer un catàleg d’ús dels senyals de Viladecans no cal muntar una comissió, perquè el 90% són les que marca el “Reglamento” i per la resta s’està fent aquest catàleg, per tant, no requereix una comissió. En el cas de la moció d’avui l’objectiu de la comissió és estudiar, analitzar i debatre sobre les zones blaves, on hi hagi tècnics de comerç, tècnics de mobilitat i grups polítics. Per tant, són coses molt diferents i per això van pensar que no era convenient fer una comissió per senyalística i aquí l’objectiu és molt diferent i consideren que en aquest cas sí que és adequat crear una comissió. La Sra. Torres García (C’s), dóna les gràcies pel suport a la moció. Indica a la Sra. González que sí que és veritat que en un primer moment deien fins i tot de canviar l’Ordenança fiscal, d’ampliar la bonificació a 2 hores. Ara mateix existeix una bonificació de 19.30 a 20.30 hores per a tots els residents i ells proposaven 1 hora més, però parlant amb representants del comerç, amb la Xarxa Comercial, ells tenien una altra visió, per això han proposat fer una comissió i compartir idees i punts de vista i trobar un equilibri, d’una banda afavorir el comerç local i, de l’altra, afavorir la conciliació familiar. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que no està d’acord amb el Sr. Mazón. El tema del manual és per decidir si es vol alumini o acer, si es volen els pals daurats o platejats. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), se dirige al Sr. Mazón y le dice que no le ha contestado si los concejales no adscritos también podrán asistir a esta comisión. Pregunta si las fotos que han pasado con la moción son de cerca


70

de la Rambla y si no se podría pasar a la comisión que hay de la Rambla, para comentarlo. Se queja que en esta comisión tampoco están invitados por ser no adscritos. Considera que sería adecuado comentarlo en esa comisión, ya que habrá reformas en la Rambla y sería adecuado comentarlo. El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), contesta a la Sra. Moysset que és una comissió de treball i muntar una comissió per decidir si un pal és d’alumini o d’acer no creu que sigui el motiu per crear-ne una . A la Sra. Herena li diu que ser regidor no adscrit té avantatges i inconvenients, es pot mirar d’incloure’ls, però el fet de no pertànyer a cap grup té una sèrie d’avantatges i una sèrie d’inconvenients. La Sra. Torres García (C’s), contesta a la Sra. Herena que per això han proposat primer als equips tècnics que tenen molt més coneixement que facin un informe de la problemàtica que pugui haver-hi respecte a diferents zones blaves, no només a la Rambla sinó a tota la ciutat i una vegada es tingui això es podrà valorar a la comissió, entre altres coses, la viabilitat de les modificacions proposades i, de l’altra, el tema de les exempcions o bonificacions. 12. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ERC-AM, PER RECLAMAR A AENA L'ELIMINACIÓ DE L'ANTIGA PLATAFORMA D'ESPERA PER A TAXIS I AUTOBUSOS A L'ESPAI NATURAL DEL REMOLAR.- ANTECEDENTS 1. A finals de 2016 AENA va procedir al tancament de la plataforma on aparcaven els taxis que operen a la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat – ubicada al terme municipal de Viladecans, traslladant-la a uns terrenys adjacents més propers al Prat. Com ja va denunciar en el seu moment l’entitat ecologista DEPANA davant la Fiscalia i la Unió Europea, aquesta plataforma d’ús exclusiu per a taxistes es va construir el 2008-2009 per donar servei a la nova terminal en un entorn protegit d’alt valor natural conegut com Can Sabadell. 2. Aquests terrenys exerceixen de connector biològic entre els espais naturals del Delta del Llobregat, concretament entre la zona del Remolar-Filipines i els Reguerons: 4,5 hectàrees declarades zona d’especial protecció d’aus (ZEPA)el 2006. Tot i així, el projecte ambiental preceptiu, no es van poder presentar al·legacions ni es va comunicar a la Comissió Europea tal com estableix la normativa comunitària en el cas de les ZEPA. Tampoc el bar-cafeteria comptava amb llicència d’activitat corresponent. Cal recordar, a més, que AENA es va comprometre davant la Unió Europea a protegir aquests espais naturals com a contraprestació al permís d’ampliació de l’Aeroport del Prat que va desembocar en la nova Terminal 1. 3. La instal·lació incloïa una cantina i un altre edifici de serveis que ja han estat objecte del pillatge. Després del tancament de la plataforma – al qual cal afegir el tancament mesos abans de l’antic aparcament per a autobusos just al davant – la zona ha quedat tancada, inaccessible i sense cap tipus d’activitat. Això comporta una imatge molt inhòspita de l’entorn. Cal tenir en compte que es tracta del punt d’accés principal per als visitants de l’espai natural protegit del Remolar, un dels atractius paisatgístics i mediambientals més interessants del Delta del Llobregat i, en concret, de Viladecans. A més, si del que es tractava era de reparar i recuperar la zona, res ha canviat ja que totes les barreres artificials, les superfícies de formigó, l’asfaltat, les tanques i les cobertes


71

segueixen al seu lloc i suposen un impediment flagrant per al sistema de connectors naturals. Per tot això i davant el descontrol detectat, ACORDS.- PRIMER.- INSTAR AENA a eliminar l’antiga plataforma d’espera per a taxis i autobusos de la Terminal 1 a les proximitats de l’Aeroport del Prat, situada al terme municipal de Viladecans, restablint les seves condicions naturals anteriors, lliures de qualsevol petjada humana, tal com correspon a uns terrenys protegits d’alt valor natural. SEGON.- INSTAR AENA a intervenir amb celeritat i a destinar el pressupost necessari per eliminar qualsevol rastre d’aquests antics aparcaments, afavorint l’accés principal a l’Espai Natural del Remolar i la connectivitat natural d’aquest entorn per a les espècies de flora i fauna que hi habiten. TERCER.- INICIAR una negociació amb AENA, el Consorci del Delta del Llobregat i les entitats ecologistes amb presència al territori per sondejar la possibilitat de mantenir l’edifici de l’antiga cantina per reconvertir-lo en un espai d’acollida i informació als visitants del Remolar, amb cabuda per a una exposició permanent sobre els principals atractius mediambientals, servei de lloguer de binocles, guies d’ocells o bicicletes, entre d’altres. QUART.- POSAR EN CONEIXEMENT d’aquests acords al Consorci del Delta del Llobregat, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, a l’Ajuntament del Prat, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a l’entitat ecologista DEPANA. Resultat de la votació: Rebutjat per majoria absoluta – 4 vots a favor (ERC-AM i regidora no adscrita); 16 vots en contra (PSC-CP, ICV-EUiA, PP i regidor no adscrit); i 5 abstencions (C’s, VSP i GV-CAP).

Bàrbara Lligadas i Muñoz Sí ERC-AM Miriam Moysset i Gil Sí ERC-AM Xavier Martín i Albà Sí ERC-AM Montserrat Herena Sanchís Sí No adscrita Carles Ruiz Novella No PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany No PSC-CP Gisela Navarro Fuster No PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez No PSC-CP Carmen Gimeno Berne No PSC-CP Jordi Mazón Bueso No PSC-CP Elena Alarcón Méndez No PSC-CP Ricard Calle Martínez No PSC-CP Rosa Cañisá Abancó No PSC-CP Gracia Sancho Ruiz No PSC-CP Maria Ávila Aguilar No PSC-CP José Luis Atienza Ferrero No ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado No ICV-EUiA José Padilla Roig No PP


72

María José Diaz Algarín No PP Josep Suno Navarro Arias No No adscrit Carolina Torres García Abstenció C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Abstenció C’s M. José Iris Ruiz Abstenció C’s María Purificación González Pérez Abstenció VSP Eduardo Tobaruela Silva Abstenció GV-CAP

Hi va haver el debat següent: La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), diu el següent: “Presentem aquesta moció perquè creiem que és necessari que AENA sàpiga que des d’aquest consistori exigim la recuperació, al més aviat possible, dels terrenys que formen part de la Xarxa Natura 2000, d’unes 4 hectàrees aproximadament, i que no fa gaires setmanes estaven ocupats per la plataforma on aparcaven els taxis que operen a la Terminal 1. Aquest espai està format per una gran superfície asfaltada i dos edificis, un dels quals havia estat utilitzat com a cantina, a 75 metres de l’accés a l’espai natural protegit del Remolar, un dels atractius paisatgístics i mediambientals més interessants del delta del Llobregat i, en concret, de Viladecans. Sabem que les competències són de la Generalitat de Catalunya i ens consta que ja estan negociant amb AENA la recuperació d’aquests terrenys, però com que formen part del terme municipal de Viladecans, tenim la responsabilitat de comunicar el nostre posicionament.” A continuació, llegeix íntegrament la part dispositiva de la moció presentada. La Presidència, indica que li donarà primer la paraula al Sr. Atienza, perquè té una proposta d’esmena a la moció. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que li encanta l’exposició que ha fet la Sra. Moysset, a més, agraeix a ERC que hagi plantejat aquest tema, perquè és un tema important per a Viladecans. No vol que s’ho prenguin malament, però presenten una esmena alternativa. Substitueixen el text presentat per ERC, si hi ha acord, per un altre. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), pregunta al Sr. Atienza si és el text que ha enviat per correu. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), contesta que és una part del text. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), replica que el que ha enviat el Sr. Atienza per correu és una moció completament diferent de la que ERC ha presentat, per tant, no és una esmena. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), contesta que és una esmena a la totalitat. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), demana al secretari una explicació respecte d’això. El secretari, contesta que ha estat estudiat jurídicament i no s’ha trobat cap obstacle a admetre aquesta esmena, atès que hi ha un debat que pot arribar a considerar aprovar-la o no, tant l’una com l’altra, fins i tot trobar punts en comú i de consens i és el Ple el que decideix, en definitiva, per majoria.


73

La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que el que proposa el Sr. Atienza en aquesta esmena a la totalitat, afegeix molts més punts d’altres coses, que hi tenen a veure, perquè es refereix al mateix àmbit territorial, però demana moltes altres coses que no estan previstes aquí. No és una esmena a la totalitat sinó una moció completament diferent, que té un punt en comú, que són els terrenys dels taxis. Si el secretari no ha trobat jurisprudència, l’alcalde sí que pot decidir si accepta o no aquestes esmentes. Considera que no és correcte. La Presidència, contesta que, des que ell és en aquest Ple, com a alcalde o com a regidor, el que sempre s’ha fet en aquest Ajuntament és que quan un grup ha presentat una proposta, encara que fos diferent, de la que presentava un altre grup, s’admetia i es votaven les dues propostes i sortia aprovada la que aconseguís més vots. Això s’ha fet sempre, fins ara. Proposa continuar amb el mateix mecanisme, si no, se n’haurà de parlar en la propera Junta de Portaveus. El Sr. Padilla, que sempre hi ha estat, ho sap. Això ha servit tant perquè tirin endavant mocions de l’oposició com perquè tirin endavant mocions de l’equip de govern. Si hi estan d’acord , aquesta vegada es manté com sempre i a la propera Junta de Portaveus es decideix entre tots si es manté aquest mecanisme o es canvia. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que afegir un punt o canviar el redactat d’un punt o dos ho troba correcte, però és que aquí es canvia fins i tot l’exposició de motius. No tenen res a veure una moció amb l’altra. Diu que el Sr. Atienza la podia haver presentat a la Junta de Portaveus o es podia haver presentat de forma urgent, llavors a l’inici del Ple hauria d’haver avisat que volia presentar una moció d’urgència, però no és el cas. S’està presentant una moció completament diferent, només coincideix l’àmbit territorial. La Presidència, torna a dir que sempre s’ha fet així. Es podia haver fet un punt extraordinari de l’ordre del dia, a continuació de la moció, dient això, i no s’ha proposat perquè s’ha utilitzat el mateix mecanisme de sempre. Tampoc és un tema tan urgent, es pot retirar la moció d’ERC, es parla a la Junta de Portaveus a veure com s’articulen aquests temes de cara al futur. Si no aconsegueixen consens, es torna a presentar i la resta ja faran el que hagin de fer . Si, entre tots, es decideix canviar el mecanisme, es canvia. Això és el que pot oferir. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), manifesta que ERC ha intentat transaccionar aquesta moció. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), contesta que ells també. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), respon que ella no diu el contrari i en cap cas canviar-la al 100%. La Presidència, indica que no entra en el contingut de la moció sinó en el mecanisme de funcionament del Ple. Fins ara s’ha fet d’una manera i ara ERC vol que es faci d’una altra manera. Ell no entra a valorar si és millor o pitjor. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), replica que ella no ha proposat que es faci d’una altra manera. En la transacció de la moció ella va demanar un mes de marge per aquesta moció, per poder parlar-ne, per poder treballar-la bé, perquè


74

aquí es demana a la Generalitat que redacti el PEIN. Demana unes coses que no tenen res a veure amb la moció d’ERC. La Presidència, contesta que raó de més. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que ella li va demanar això, per tant, no li poden demanar ara que ella retiri la seva moció. Ella ha seguit tots els passos que s’havien de seguir per intentar transaccionar aquesta moció. La Presidència, insisteix que ell no entra a valorar la moció sinó el procediment. Entén l’esforç que fan tots i també l’esforç que fa el Sr. Atienza. Fins ara han seguit un procediment, a ERC aquest procediment no li sembla correcte. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que ella no ha dit que no valori el text del Sr. Atienza, li sembla perfecte el que es demana a la moció, per tant, es pot presentar conjuntament en el proper Ple, per poder-la treballar bé, però no a dos dies vista. I ara no se li pot demanar a ERC que retiri la seva moció. La Presidència, indica que, per ser operatius, l’objectiu final és que s’aprovi la moció. Buscar un text on tothom se senti còmode i es pugui aprovar el que es demana. En comptes de discutir si el text bo és el d’ERC o el del Sr. Atienza... La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), replica que els dos són bons. La Presidència, continua dient que raó de més si l’objectiu és tenir un text que el puguin compartir tots, es pot utilitzar un mes per fer aquesta feina i el mes vinent es porta una moció compartida per tots o dues mocions alternatives. Si tots volen que això tiri endavant, s’ha de treballar. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), es nega a retirar la seva moció, perquè diu que han fet esforços per arribar a un acord i, a més a més, li han dit al Sr. Atienza que els sembla molt interessant el que proposa en la seva moció i li han demanat un mes per plantejar-ho. La Presidència, indica que es farà d’una altra manera, es farà l’exposició de la moció, parlaran tots i votaran. Si s’aprova, bé, i si no s’aprova, el proper Ple portaran una moció treballada amb tothom. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), proposa que en un mes es presenti una proposta, perquè ERC no hi vol votar en contra . El fet d’intentar tornar com estava hi estan d’acord, però el mètode que ERC proposa no és el mètode bo. Els dos estan parlant de les mateixes coses, per exemple... La Presidència, talla al Sr. Atienza i li diu que s’està fent la discussió ja de la moció. Es poden compartir moltes coses, per tant, el més senzill és donar-se un mes entre tots, s’ha fet altres vegades amb altres mocions. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que el Sr. Atienza en cap moment li ha demanat que retiri la moció i d’aquí a un mes plantejar les dues. El primer que va fer és dir-li que si no acceptava la seva, la presentaria. No li sembla just, per tant, ERC continuarà amb la seva moció i prega al Sr. Atienza que retiri la seva i es treballi conjuntament per presentar-la al proper Ple.


75

El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), contesta a la Sra. Moysset que si ERC retira la moció presentada ell també retirarà la seva. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), diu que això l’hi podia haver demanat quan estaven transaccionant. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), pregunta que per què no ara. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), contesta que no. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), pregunta a la Sra. Moysset si li haurien dit que sí. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), contesta que potser sí. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), diu que li digui ara. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), contesta que no. La Presidència, indica que és un debat una mica absurd. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), contesta que és una falta de respecte, per tant, no. La Presidència, talla la discussió i diu que es continua amb els torns de paraula. Es parlarà a la Junta de Portaveus si es deixa el mecanisme que hi havia fins ara o si es canvia, però s’ha de decidir entre tots. La Sra. Iris Ruiz (C’s), indica que, d’acord amb el compromís que tots tenen com a ciutadans de Viladecans, s’ha de vetllar pel bon manteniment i la cura dels espais naturals protegits, com ara l’espai natural del Remolar. Els hauria agradat que s’haguessin fet algunes transaccions i s’hagués arribat a un acord, però no ha estat així. L’essència de la moció és que s’elimini la plataforma d’espera per a taxis i autobusos, ja que no compleix la normativa ambiental corresponent. Estan d’acord a donar suport a aquesta eliminació, però no poden obviar que qui té la competència en aquest cas, com deia la moció del Sr. Atienza, és la Generalitat, per tant, s’hauria d’instar la Generalitat i no AENA. C’s no hi pot votar a favor; s’abstindran. El Sr. Padilla Roig (PP), manifesta que els sona que hi ha una sentència ferma sobre aquest particular, en la qual diu que AENA ha de restablir els terrenys, per tant, en aquesta part ja no té sentit la moció, però a sobre té menys sentit la moció en demanar si es podien aguantar uns edificis, que són en una Zona 2000, per fer-los servir. No hi veu sentit. Hi votaran en contra. Pregunta qui a d’instar AENA si ja s’ha aconseguit el que es volia. La Sra. González Pérez (VSP), indica que toda esta problemàtica con la Xarxa Natura 2000 no es de ahora sino que viene de lejos y además con un trabajo muy bien documentado por parte del Ayuntamiento de Viladecans (Departamento Jurídico). Lo saben porque en el mes de Agosto del pasado año sus compañeros del Prat les hicieron una consulta en relación a este espacio, sobre todo el espacio que ocupaban el parking y la cantina de los taxistas. Los taxistas tenían la sensación que el Ayuntamiento era responsable de su


76

expulsión en el parking de taxistas del aeropuerto, lo cual no era cierto, porque se había construido ese parking en una zona que no se debería haber construido con la implantación de la T1. De ahí surgió una sentencia que les decía que debían abandonar el parking y lo han podido negociar para no tenerse que ir a la T2. El primer punto de la moción de ERC ya lo dice la sentencia (restituir el espacio para la Xarxa Natura), además el Ayuntamiento lo ha hecho por la vía correcta (la judicial). Si la competencia es de la Generalitat, como pretenden que el Ayuntamiento le diga a AENA una cosa que tiene que hacer la Generalitat. En esto no están de acuerdo. Si que están de acuerdo en que AENA destine el presupuesto adecuado. Tampoco están de acuerdo con el punto 3, porque si ya se ha pedido por sentencia que se tire la cantina de los taxis, reconvertirlo en un espacio de acogida no tiene mucho sentido. Si que están de acuerdo en el punto 4, dar conocimiento de estos acuerdos. Creen que se podría hacer una moción recogiendo unas cosas y otras en las que están de acuerdo y lamenta que no haya este consenso. VSP no votará en contra, pero se abstendrán. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), indica que le parece indignante que todavía se sigan incumpliendo compromisos medioambientales, ya que están ante un vacío legal que AENA aprovechó en su momento para sacar adelante sin ningún miramiento sus proyectos. El aparcamiento de taxis que se construyó en la T1 es una infraestructura que se hizo a raíz de la entrada en funcionamiento de la terminal y que ocupa 4,5 hectáreas, construido en el paraje de Can Sabadell, que hace de conector biológico entre los espacios naturales protegidos del Remolar-Filipinas y Reguerons. De momento, AENA sigue haciendo y deshaciendo a su antojo y ellos ven muy conveniente el ordenar todo el entorno natural del aeropuerto, tanto las zonas de protección especial como los espacios de conexión que actúan como corredores medioambientales. Quiere poner en valor la lucha de DEPANA por la protección del medio natural. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), indica que no quiere repetir el discurso del Sr. Padilla, porque son las mismas razones que el Sr. Padilla. A él le gustaba mucho más la moción presentada por el Sr. Atienza, por tanto, a esta moción votará que no. El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), respecte al pàrquing d’AENA ja fa anys que la Generalitat hi podia haver actuat i accelerat el procés. Estan d’acord que es recuperi el terreny que s’ha malmès. És un terreny d’AENA en un espai natural, per tant, correspon a la Generalitat. L’Ajuntament ha de pressionar la Generalitat perquè hi actuï i forci AENA a la recuperació d’aquest espai, per tant, no poden votar a favor de la moció. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que li sap greu que una cosa on podien tenir un acord i treballar-ho... Els que tenen més la informació són l’equip de govern, ERC hauria d’haver parlat amb ells abans de fer la moció. Indica que estan treballant aquest tema des de l’any 2010. Cal reconèixer que això es va construir en el temps del tripartit. Una vegada feta la malifeta el que s’han posat és a intentar fer un acord i han estat treballant constantment per això. El 30 de gener del 2012 van fer una carta a Marta Subirà (directora general). L’Ajuntament anava a AENA i AENA els deia que això s’havia tret de la Xarxa Natura 2000 i que com que hi havia una reducció de la Xarxa Natura 2000, per això hi havien construït els pàrquings i ningú els en donava raó. Ha de reconèixer que la carta a Marta Subirà els va servir per intentar començar a entendre el que havia passat. Va ser l’única persona que ho va explicar per escrit i va dir el


77

següent: “En el moment de formular els límits de la proposta de Natura 2000 per aquest espai, el criteri utilitzat va ser la coincidència, sempre que fos possible i tingués sentit ambiental, amb els límits vigents del PDU (Pla d’usos costaners), els quals inclouen la peça en qüestió i així amb aquests límits es va aprovar l’ampliació de la Natura 2000 per part del Govern de la Generalitat.” És a dir, el Govern de Generalitat va fer una aprovació que fos bessona del PDU . AENA va presentar un recurs al PDU, se li va acceptar, van treure la peça del PDU, però no de la Xarxa Natura 2000 i AENA hi va construir els aparcaments. L’Ajuntament ha estat lluitant legalment. A AENA no l’insten sinó que l’han denunciat i l’han portat als tribunals i han guanyat pel que respecta al pàrquing VIP i al bar dels taxistes i, evidentment, aquí ara el que cal fer és restaurar el que hi havia abans. Qui té la competència de la restauració és la Generalitat. L’Ajuntament el 30 de gener de 2017 li diu a la Generalitat el següent: “Correspondrà, per tant, al Departament competent de la Generalitat de Catalunya, l’aprovació i seguiment del Projecte d’obres de restauració dels espais ocupats per l’activitat, atès que formen part de la zona ZEPA.” L’Ajuntament va enviar aquesta carta a la Generalitat perquè abans AENA els havia dit com ho havien de fer i qui havia de manar que es fes (indica que té aquí l’escrit d’AENA). Si l’Ajuntament li diu a AENA, fora de les competències, com ho ha de fer estarien entrant en un problema, perquè si no es fa tal com vol la Unió Europea, qui entraria en contradicció seria l’Ajuntament de Viladecans i no la Generalitat. L’any 2012 la Sra. Subirà deia el següent, que creu que és molt interessant: “Les alternatives per intentar resoldre aquesta qüestió creiem que són dues, o bé es tramita una modificació puntual del límit d’espais de la Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les mesures compensatòries que calgui adoptar, cal tenir en compte que la Comissió Europea utilitza criteris molt restrictius a l’hora d’admetre reduccions de la superfície d’un espai o bé, en el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del delta del Llobregat, que està redactant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural, la peça es qualifica amb la clau d’equipaments de la solificació del Pla.” Per tant, el que deien és que estaven redactant un pla (s’està parlant del 05-03-2012) i ja som al 2017 i aquest Pla encara no ha arribat. El Pla pot ordenar, per exemple, el pàrquing de la zona natural, pregunta si està situat en el lloc adient i si hi ha de seguir o s’ha de canviar de lloc, perquè interromp un corredor biològic. Pregunta qui ho ha de dir i contesta que ho ha de dir un pla que ho ordeni i que la Generalitat hi estava treballant el 2012, però això ja ve de lluny, perquè el pla no acaba d’arribar. El que plantejava l’Ajuntament com a cosa alternativa és que la Generalitat acordés, perquè no han vist res encara a AENA sobre com ha d’arreglar el que ja s’ha guanyat judicialment. Hi ha diferents pàrquings, quan es parla del pàrquing que l’Ajuntament ha guanyat en el judici és el pàrquing VIP, després hi ha els pàrquings dels taxis, i en això és la Unió Europea la que està estrenyent, per això AENA, en tenir el resultat judicial, aquí ja no hi ha cap excusa. Ells sempre han defensat que el Pla director de l’ aeroport era superior a la Xarxa Natura 2000 i el que diu el jutge és que la legislació europea l’ha de complir també AENA i o compleix el Pla director i la legislació europea, ja que el que no pot fer és complir la legislació europea i no complir el Pla director o complir el Pla director i no complir la legislació europea. N’ha de complir les dues i amb això la Generalitat hi té totes les armes per intervenir i arreglar tot aquest tema, que l’Ajuntament porta des del 2009 embolicat amb aquest problema. Són 8 anys de lluites legals, de visites a la Generalitat, d’escrits i, al final, qui ho ha d’arreglar és la Generalitat, que per això és el Govern de Catalunya i és qui té la sobirania per arreglar el tema, l’Ajuntament no la té. Qui té la delegació de la Unió Europea és la Generalitat i no l’Ajuntament de Viladecans, que ja els


78

agradaria. Li sembla que la moció d’ERC que insta AENA no és correcta, perquè a l’Ajuntament no li toca instar AENA. L’Ajuntament, si no es compleix la llei, als tribunals; i si la compleix, endavant. Això és el que han fet. La lluita legal de l’Ajuntament contra AENA, amb tot l’aparell legal que té, contra els advocats municipals, perquè s’ha fet amb un equip jurídic propi, i per això vol felicitar l’equip jurídic de l’Ajuntament per l’excel·lent feina que ha fet i que està fent amb tots els problemes que tenen amb la zona natural i el conjunt d’actuacions que intenten sempre tirar endavant. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), indica que, en primer lloc, tal com ha dit en la seva explicació inicial, aquesta Moció és perquè AENA sàpiga la posició de l’Ajuntament de Viladecans respecte a aquests terrenys. ERC està parlant de la plataforma de taxis, que fa 1 o 2 mesos que han deixat lliure. Estan en aquest context i no en un altre. La moció el que pretenia és això, ells estan parlant i negociant amb la Generalitat que resolguin aquesta situació i ERC el que pretenia és que l’Ajuntament digués que volen que marxin ja, a banda del contenciós que s’ha guanyat per l’aparcament de taxis VIP, a més, en l’exposició de motius hi està posat. Pregunta si en aquest consistori només es redacten mocions a algú que tingui competències, contesta que no, recorda que al Ple passat es va aprovar una moció per disminuir l’edat de votació als 16 anys i tampoc tenen competències per fer això i es va aprovar. L’alcalde també va enviar una carta als de Vilamarina i tampoc l’Ajuntament té competències sobre el Vilamarina. Per tant, els poden dir que els terrenys són al terme municipal de Viladecans, reconeixen que s’ha fet una gran feina en aquests terrenys i amb totes les denúncies que s’han anant guanyant en els darrers anys, i la intenció era aquesta. Els altres grups d’aquest consistori i els regidors no adscrits no han enviat cap esmena per afegir-la a la moció. Ningú ha dit que s’instés també la Generalitat, perquè ells no tindrien cap problema a afegir-ho. L’únic grup que s’ha dirigit ha estat ICV-EUiA, que li ha donat la volta i hi ha afegit molt altres aspectes. ERC està d’acord a demanar que es redacti el PEIN del delta del Llobregat. D’altra banda, el Sr. Atienza ha reconegut que aquesta plataforma es va construir durant el mandat del Sr. Baltasar i ella creia que aquest nerviosisme i aquesta lluita venia potser per això, per veure si es pot esmenar d’una manera ràpida i eficient aquella espifiada. Les dues mocions no tenen res a veure i sobretot la que ERC ha presentat volia això. La Presidència, després de la votació, indica que queda el compromís de presentar una moció més compartida en el proper Ple. 13. MOCIÓ CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS (PSC-CP, ICV-EUiA, C's, ERC-AM, PP, VSP I GV-CAP) I REGIDOR NO ADSCRIT, A FAVOR DE L'INCLUSIÓ DIGITAL I L'ACCÈS A INTERNET DELS RESIDENTS DEL CENTRE SOCIOSANITARI FREDERICA MONTSENY.- ANTECEDENTS 1. Viladecans porta molts anys apostant per iniciatives d'inclusió digital que facilitin la implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), destacant d'elles la seva obstinació a garantir que les connexions estiguessin a l'abast de tota la ciutadania per evitar la fractura digital com a nou element de desigualtat instal·lat en la nostra societat.


79

2. En diferents espais i equipaments públics de Viladecans els ciutadans disposen de les anomenades zones wifi que en permeten la connexió sense cables a Internet. Però la bretxa digital no consisteix únicament en crear les infraestructures necessàries perquè tot el territori tingui una bona connexió. També cal fomentar l'accés a les noves tecnologies, ensenyar a utilitzar-les i motivar a aquells col·lectius que encara no formen part de la Societat de la Informació. 3. Un dels aquests col·lectius és el de la gent gran, una generació que va néixer i va créixer sense ordinadors. Per això, cal seguir aprofundint en iniciatives municipals que apropin les noves tecnologies a la gent gran. 4. Viladecans compta per tal qüestió amb el coneixement de la Fundació Ciutat de Viladecans que organitza cursos i tallers dirigits a diferents col·lectius i que ha tingut una gran acollida en la nostra localitat. 5. Al centre sociosanitari Frederica Montseny es troben molts residents de la tercera edat amb ganes de lluitar contra la bretxa digital en què es troben a causa de que no compten amb els mitjans tecnològics suficients com ara ordinadors i accés a Internet que els faria digitalment autònoms. 6. Aquest Ajuntament forma part del patronat d'aquest equipament sociosanitari que és vital per a moltes famílies de la nostra ciutat i és per això que atenent les peticions dels seus propis residents DEMANA a aquest Ple que adopti els següents ACORDS.- PRIMER.- DESTINAR part dels diners previstos per a contingències del pressupost del 2017 a la compra d'un mínim de 3 ordinadors per a la Biblioteca del Centre Soci Sanitari Frederica Montseny. SEGON.- DESTINAR diners de la partida d'atenció al col·lectiu de la tercera edat per pagar una connexió d’Internet d'aquests ordinadors. TERCER.- PLANTEJAR un projecte específic des de l'Ajuntament de Viladecans i en col·laboració amb la Fundació Ciutat de Viladecans per portar cursos de formació en les pròpies instal·lacions del Centre Sociosanitari Frederica Montseny. QUART.- IMPLEMENTAR un projecte intergeneracional que faciliti la inclusió digital dels residents del Centre Sociosanitari Frederica Montseny. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 24 vots a favor (PSC-CP, ICV-EUiA, C’s, ERC-AM, PP, VSP, GV-CAP i regidor no adscrit); cap vot en contra; i 1 abstenció (regidora no adscrita).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-CP Gisela Navarro Fuster Sí PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-CP Carmen Gimeno Berne Sí PSC-CP Jordi Mazón Bueso Sí PSC-CP


80

Elena Alarcón Méndez Sí PSC-CP Ricard Calle Martínez Sí PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Sí PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-CP Maria Ávila Aguilar Sí PSC-CP José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado Sí ICV-EUiA Carolina Torres García Sí C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Sí C’s M. José Iris Ruiz Sí C’s Bàrbara Lligadas i Muñoz Sí ERC-AM Miriam Moysset i Gil Sí ERC-AM Xavier Martín i Albà Sí ERC-AM José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP María Purificación González Pérez Sí VSP Eduardo Tobaruela Silva Sí GV-CAP Josep Suno Navarro Arias Sí No adscrit Montserrat Herena Sanchís Abstenció No adscrita

Hi va haver el debat següent: La Sra. González Pérez (VSP), lee íntegramente la moción presentada y pide el voto a favor de la moción. La Sra. Iris Ruiz (C’s), indica que se podría decir que se vive en una sociedad digital donde la tecnología avanza a pasos agigantados. En el Centro Sociosanitario Frederica Montseny hay pacientes con perfiles muy distintos, hay los que por su estado físico o psíquico no les permitirá hacer este tipo de opción en la biblioteca del centro, pero hay pacientes que sí que podrán y se ha de velar por sus intereses y facilitarles todo lo que se pueda para asegurarles una estancia más llevadera, ya que no es agradable estar ingresado en un centro, sea por el motivo que sea y estar, de alguna manera, aislado. Ni siquiera tienen televisión en las habitaciones. Pregunta si alguien puede empatizar por un momento con esas personas mayores y ponerse en su lugar. Estar 24 horas al día en un centro, semanas, meses, días… que menos que facilitarles un mínimo de 3 ordenadores para la biblioteca. C’s votará a favor de la moción. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), manifesta que ERC donarà suport a la moció, perquè entenen que la inclusió digital de la gent gran és un gran repte. És una manera que se sentin inclosos en aquesta era que s’està vivint (ordinadors, xarxes, aplicacions...). Encara més en un centre de les característiques del Frederica Montseny, amb els perfils de persones que s’hi atenen . Consideren que és una eina molt important de cara al seu tractament a nivell personal i a nivell d’estat d’ànim, perquè els pot servir per conèixer altres coses. Són persones que estan allà tancades i el món de les noves tecnologies obre tot un món més enllà del físic, tancat en quatre parets. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), indica que dará apoyo a la moción. Manifiesta que cuando leyó la moción se acordó de su padre, un señor mayor que el día que descubrió Internet se sintió muy ilusionado por el hecho de poder acceder a libros, fotos, lugares, etc. Esto es lo que se debería implementar en


81

este lugar en vez de poner televisión. Considera que es mucho más sano para los pacientes del centro. Le gustaría remarcar de la moción que sea la Fundación Ciutat de Viladecans, que es la que se ha encargado de intentar eliminar la “brecha digital” la que diseñe este tipo de actividades, para enseñarles como funcionar. Su voto será favorable. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), manifiesta que en la moción pone las peticiones de sus propios residentes y esto es falso. La Sra. González “tira la piedra y esconde la mano”. Indica que se le suplicó a su segundo que esta moción se retirara, pero la Sra. González hizo caso omiso. Parece mentira que con la información que le llega se le ocurra hacer esto. Lo han intentado hacer gente y ha sido imposible. Esa persona se lo suplicó y tiene miedo, porque sabe quien es. Pregunta a la Sra. González desde cuando no visita la residencia. Contesta que desde antes que ella montó VSP, para conseguir votos. Por mucho que la Sra. González se ponga medallitas, hace 2 o 3 años que no visita la residencia. Hubiese votado que sí a la moción, pero le han suplicado que la vote que no. Pregunta dónde pondrían los 3 ordenadores, porque en la cafetería pasa mucha gente. Pregunta quien se haría cargo de los residentes, porque en las plantas sólo hay 3 trabajadores. Lo que a la Sra. González se le dice que sí, ella dice que no, por sus intereses personales. Recuerda que hace unos meses se formó el Consell Assessor con representantes de todas las personas afectadas (trabajadores, familiares, médicos, etc.) y se le pidió sólo una cosa y aún así no se hizo. El Frederica Montseny es “una República independiente de mi casa” o “una República independiente de la residencia”. Espera que lo entiendan. Se le pidió a la Sra. González y estuvo siempre en un segundo plano para esta moción. La persona que ha mencionado anteriormente que les pidió que no pasaran la moción tiene miedo de que ahora haya represalias contra ella. La Sra. González se pondrá las medallitas, pero de corazón no tiene ninguno. El Sr. Gutiérrez Salgado (ICV-EUiA), indica que el Consell al que ha hecho referencia la Sra. Herena es el Consell de participación y él es el representante del socio minoritario (Ayuntamiento). Él sabe lo que se habló y discutió en aquel Consell de participación. Al margen de temas personales, la moción plantea un tema interesante. Recuerda que hace algunos años en una jornada que se hizo en Viladecans (Torre Baró) sobre el acceso de las personas a Internet, a la informática, etc. y dijo que suponía un avance importante para la vida de las personas, pero también advirtió que se corría el peligro de que si no se hacía bien se creara una brecha, que es lo que está situando la moción, entre las personas, que diera lugar a un nuevo analfabetismo. Antes las personas analfabetas eran las que no sabían leer ni escribir. Y hoy que parece que todo el mundo maneja lo digital y las nuevas tecnologías, también es verdad que existe un buen número de personas que aún no han podido tener acceso a esas nuevas herramientas, personas mayores y no tan mayores, que se han convertido en los nuevos “analfabetos del Siglo XXI”, personas jubiladas, pero también la hay no jubiladas, que están en el paro, y que el hecho de no manejar un ordenador les puede suponer perder un puesto de trabajo. En definitiva, personas que tienen todo el derecho a la inclusión digital y al acceso a Internet y para ello, en el caso que la moción plantea, que es Frederica Montseny, a través de la Fundació Ciutat de Viladecans, deberían formarse y dotarlas de los medios oportunos para que puedan incorporarse al uso de las nuevas tecnologías y dejen de ser los “analfabetos del mundo moderno”. Por todo ello y porque Viladecans y el Ajuntament de Viladecans ha sido pionero en todo lo que ha


82

tenido que ver con la modernidad (fibra óptica, zonas wifi, etc.). Votarán a favor de esta moción. El Sr. Calle Martínez (PSC-CP), indica que en la misma línea de lo que han dicho la mayoría de los grupos políticos, el PSC dará apoyo a la moción. Cree que las nuevas tecnologías y la inclusión digital de la gente mayor es un aspecto importante que se tiene, lógicamente, que tratar y por ello colaborarán con la Frederica Montseny y con la herramienta que han dicho de la Fundació Ciutat de Viladecans, porque es la herramienta idónea para formar, para hacer los cursos necesarios para intentar evitar y reducir esa “brecha digital”. Votarán a favor de la moción. La Sra. González Pérez (VSP), agradece a todos los grupos políticos y al concejal no adscrito el apoyo a esta moción. A la Sra. Herena le dice que no sabe de que le habla. VSP recibe muchísimas informaciones. La Sra. Herena dice tonterías, porque ella estuvo el 20 de Enero en el Frederica Montseny y la que no estaba era la Sra. Herena. Pide respeto a la Sra. Herena. Le dice que ha de aprender mucho sobre tonos de voz, sobre corazón y muchas cosas en esta vida. Ella no se las va a enseñar, es ella la que las tiene que aprender. Con esta moción la única medalla que se van a llevar son los usuarios del Frederica Montseny, con sus ordenadores, con sus cursos de formación y con su Internet. Si la Sra. Herena no lo entiende y no quiere darle apoyo, la que no tiene corazón es la Sra. Herena, porque la Sra. Herena que dice que tanto quiere a las personas de la tercera edad, no las quiere suficiente para dejarse de problemas personales, que sólo los tiene ella, porque ella no tiene ningún problema con la Sra. Herena. Aquí se está para hacer cosas en beneficio de las personas de Viladecans, si la Sra. Herena lo ha olvidado es su problema, no el suyo. VSP presenta mociones para que las medallas se las lleven los ciudadanos de Viladecans y en este caso, que es la primera vez que la interpela en esta legislatura, porque para ella las personas de la tercera edad son muy importantes y no ahora, que tiene 40 años, sino desde que tiene 18 años. Ella era voluntaria de la Cruz Roja de Viladecans y del servicio de Teleasistencia, y fue la etapa más feliz de su vida. La Sra. Herena quizá no lo entienda porque no ha sido voluntaria. Eso sólo lo entienden los voluntarios que atienden a la tercera edad o que han trabajado con inmigrantes o que han trabajado con personas con otras capacidades. No le puede transmitir una experiencia vital. Ella ha estudiado Trabajo Social, que es una carrera de ayuda social. Es algo que hizo a los 18 años. Sabe que la Sra. Herena no lo entiende, pero algún día lo entenderá. Las medallas se las van a llevar las personas mayores del Frederica Montseny, que le quede muy claro a la Sra. Herena. La Presidència, pide a la Sra. Herena que cuando esté hablando otro regidor o regidora que no vaya haciendo comentarios. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), replica que, tal y como ha explicado, ella hubiese votado a favor la moción, pero cierto residente es lo que le ha dicho, que van a tomar represalias contra él. Hay 2 ordenadores en el Frederica Montseny para los residentes y parece mentira que la Sra. González se aproveche de la situación, cuando le dijeron a un colaborador de la Sra. González que por favor no presentasen la moción. Pregunta si se pueden decir nombres. La Presidència, contesta que se puede decir lo que se quiera.


83

La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), continúa diciendo que es “el de la tienda”. Este señor cuando lo supo se puso malo, se pasó incluso 2 noches sin dormir, por miedo. Y la Sra. González, sin hacer caso a nada, presenta la moción. La Presidència, demana que no entrin en apreciacions o valoracions sobre les persones. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), replica que no está mintiendo en lo que está diciendo. El residente intentó que no se presentase la moción, pero la Sra. González no hizo ningún caso. La Presidència, indica que l’important és que aquest servei es pugui donar a les persones grans i, en aquest cas, a les persones del Frederica Montseny.

14. MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS (PSC-CP, ICV-EUIA, ERC-AM, VSP I GV-CAP) I REGIDORA NO ADSCRITA, EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS I PER LA DEROGACIÓ DE LA REFORMA LABORAL.- ANTECEDENTS 1. Aquest febrer es commemora el cinquè aniversari de la Reforma Laboral del 2012 impulsada pel Govern de Mariano Rajoy i amb el suport parlamentari del aleshores grup de Convergència i Unió. Una reforma que va anar més enllà d’ajustos parcials i va suposar una ruptura amb el model de contracte social establert després de la transició democràtica. 2. Atès que la darrera reforma laboral lluny de fomentar el creixement i l’ocupació de qualitat, van aconseguir abaratir els salaris, facilitar els acomiadaments i incrementar la precarietat laboral de milers de persones. 3. Atès que hem anat modificant les regles del joc del mercat laboral i de la seguretat social mitjançant una successió de Reial Decrets-Llei. 4. Atès que l’alta taxa d’atur i la baixa qualitat dels nous llocs de feina que s’han generat sota la darrera reforma laboral amb salaris baixos, produeixen baixes cotitzacions a la Seguretat Social. 5. Atès que l’alta taxa de temporalitat en les noves contractacions i l’efecte substitució de treballadors que entren al mercat de treball amb salaris més baixos que el dels treballadors que surten i, l’increment de les persones que treballen a temps parcial en pes total de les cotitzacions agreuja encara més la tendència negativa dels ingressos per cotitzacions. 6. Atès que algunes mesures polítiques del govern central han contribuït a aquesta baixada d’ingressos, com les “tarifes planes” i les “bonificacions” en algunes cotitzacions, ja que totes elles han anat a càrrec de la pròpia Seguretat Social, en lloc de ser finançades amb una partida pressupostaria específica. 7. Atès que el govern central va aprovar la llei 23/2013 “Reguladora del Factor de Sostenibilidad y del Índice de Revalorización de las Pensiones” on s’acordava


84

que les pensions podrien incrementar-se un 0,25%. Molt per sota de l’IPC i en contra del que diu el propi “Pacto de Toledo”. 8. Atès que l’any 2011 el “Fons de reserva de les pensions” encara comptava amb més de 66.000 MEur procedents del superàvit d’anys anteriors. Aquest fons tenia com a objectiu assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions amb unes prestacions dignes i revalorades d’acord amb l’IPC. 9. Atès que el “Fons de reserva de les pensions” ha quedat situat per sota dels 15.000 MEur. I que el dèficit anual de la Seguretat Social per cotitzacions ja supera els 16.000 MEur. 10.Atès que el Govern espanyol ha anat buidant de forma sistemàtica i arbitraria el fons de reserva de les pensions. 11. Atès que el 51% de les pensions es situa per sota dels 707 euros al mes que marca el Salari Mínim Interprofessional i que el 70% es situen per sota dels 1.000 euros al mes. 12. Atès que en el mes de desembre del 2016 el govern espanyol va vetar una proposta de llei dels Grups Parlamentaris en el Congrés dels Diputats de PSOE, Unidos Podemos, ERC, PNV i PDECAT perquè les pensions es revaloressin un 1,2% segons l’IPC, en lloc del 0,25% que tenia previst. 13. Atès que les solucions a la falta de sostenibilitat del sistema de pensions són: El creixement de l’economia productiva, la reforma de l’actual sistema de pensions i la derogació de la reforma laboral que ha provocat la baixada d’ingressos de la Seguretat Social. Per tot això, ACORDS.- PRIMER.- INSTAR al Govern espanyol a derogar la reforma laboral per obrir un procés de diàleg social que des de l’acord culmini amb l’aprovació d’un nou Estatut dels treballadors que recuperi la seva naturalesa originaria de carta de garantía dels drets laborals. SEGON.- INSTAR al Govern a adoptar de forma urgent les mesures que permetin aconseguir un acord social i polític, en el si del Pacte de Toledo, sobre un índex de revaloració de les pensions que garanteixi el seu poder adquisitiu, amb vista a derogar la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'índex de Revaloració del Sistema de Pensions de la Seguretat Social. TERCER.- El Govern, de forma immediata i fins a aconseguir aquest consens social i polític VALORITZARÀ les pensions d'acord amb la previsió d'inflació prevista per 2017, no inferior a l'1,2%, i establirà una clàusula de desviació d'inflació en el cas que la taxa mitjana anual de l'índex de Preus al Consum sigui superior a l'índex previst, amb l'adopció de les mesures necessàries per suspendre l'aplicació de la Llei 23/2013.


85

QUART.- TRASLLADAR aquests acords al Govern espanyol, al Departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, Comissions Obreres (CC.OO), Unió General de Treballadors (UGT), Foment del Treball Nacional (FTN) , Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC) i Asociación Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL). Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta 19 vots a favor (PSC-CP, ICV-EUiA, ERC-AM, VSP, GV-CAP i regidora no adscrita); 3 vots en contra (PP i regidor no adscrit); i 3 abstencions (C’s).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-CP Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-CP Gisela Navarro Fuster Sí PSC-CP Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-CP Carmen Gimeno Berne Sí PSC-CP Jordi Mazón Bueso Sí PSC-CP Elena Alarcón Méndez Sí PSC-CP Ricard Calle Martínez Sí PSC-CP Rosa Cañisá Abancó Sí PSC-CP Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-CP Maria Ávila Aguilar Sí PSC-CP José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Daniel Gutiérrez Salgado Sí ICV-EUiA Bàrbara Lligadas i Muñoz Sí ERC-AM Miriam Moysset i Gil Sí ERC-AM Xavier Martín i Albà Sí ERC-AM María Purificación González Pérez Sí VSP Eduardo Tobaruela Silva Sí GV-CAP Montserrat Herena Sanchís Sí No adscrita José Padilla Roig No PP María José Diaz Algarín No PP Josep Suno Navarro Arias No No adscrit Carolina Torres García Abstenció C’s Alfonso López Díaz-Bernardo Abstenció C’s M. José Iris Ruiz Abstenció C’s

Hi va haver el debat següent: El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), agradece las transacciones y el interés mostrado por la Sra. Elena Alarcón (PSC), por ICV-EUiA, ERC i C’s. En el caso de ERC y C’s no han podido incorporar sus propuestas en la moción. ERC proponía la inclusión de dos nuevos puntos en la propuesta de acuerdo: “que el Ayuntamiento de Viladecans se comprometa a aplicar la normativa laboral que afecta a los trabajadores en términos de máximos legales, no de mínimos”. Consideran que ya se cumple actualmente en el Ayuntamiento. También proponía: “que l’Ajuntament de Viladecans inclogui en tots els plecs de condicions dels concursos públics una clàusula que tingui en consideració i bonifiqui aquelles empreses que tinguin convenis propis.” En este punto “la bonificación a las empresas que tengan convenios propios” se le pidió más concreción al Sr. Martin, pero no les pudo decir más. Saben que el Gobierno de España es el que tiene las competencias. En cuanto a la propuesta de C’s, la


86

Sra. Torres indicaba que la derogación suponía un vacío legal. Considera que, en parte tiene razón, pero es más un concepto político que no legal. Por esa razón han modificado la moción inicial. A continuació, llegeix íntegrament l’apartat primer de la part dispositiva de la moció. Continúa diciendo que salarios, pensiones y rentas sociales son determinantes para salir de la crisis y que requieren acometer reformas estructurales. Llevan 5 años después de que el Gobierno de Mariano Rajoy pusiera en marcha la reforma laboral provocando que organizaciones sociales se movilizaran para oponerse a la misma. Sus reivindicaciones son claras: la derogación de esta reforma; apoyo a la protección social; y la subida de salarios y pensiones. Esta reforma lo que ha traído es mayor precariedad y mayor desigualdad. Se dirigen a los empresarios también para pedirles que, dado que hay datos macroeconómicos de recuperación, es el momento de subir los salarios de los trabajadores y que, gran parte de los pensionistas que cobran menos de 1.000 € mensuales, se les suba, al menos, el IPC. Una pensión actual de 1.000 € equivaldrá a unos 600 € en el 2.041 y apenas aumentará con el actual sistema de revalorización, pues si nominalmente se situaría en unos 1.700 €, en caso de seguir el ritmo de inflación, con la fórmula vigente de subida del 0,25 se mantendrá entre 1.000 y 1.100 €. En el actual sistema de pensiones se deben de inyectar nuevos ingresos o aligerar los gastos, vía presupuesto, o bien desligando gastos administrativos o bonificaciones que asume la Seguridad Social. Todo ello para aminorar la futura pérdida de poder adquisitivo de las pensiones, que únicamente podrá evitarse eliminando el factor de sostenibilidad y recuperando la indesación a la inflación o complementando las pensiones. Las políticas de recortes aplicadas en los últimos años han traído un empobrecimiento de la mayoría social, una caída muy importante de los salarios, una bajada futura de las pensiones y un deterioro del modelo de protección social. La Sra. Torres García (C’s), indica que tal y como ha dicho el Sr. Tobaruela desde C’s han intentado llegar a un acuerdo, pero no ha sido posible, por eso se abstendrán. En cierta manera pueden compartir el objetivo, pero no el camino. A pesar de que el Ayuntamiento no tiene ninguna competencia para abordar lo que se propone, des de C’s consideran que urge tanto una nueva reforma laboral como el abordaje del sistema de pensiones. Son temas muy importantes, pero distintos. Respecto a la reforma laboral, des de C’s no comparten el furor de determinados partidos a la hora de derogar, pregunta que proponen como alternativa. Si se deroga existe un vacío legal, erradicar la legislación laboral, volver a la reforma de Zapatero… Consideran que la solución no está en volver a la legislación laboral del pasado, con una media de paro de casi el 20%, tanto en gobiernos del PP como del PSOE. Ambos han dado lugar a altas cotas de empleo precario y temporal. Desde C’s están trabajando en una reforma laboral que potencie el empleo estable y de calidad. Ese es el objetivo y esperan que todos los grupos colaboren y busquen el consenso que permita entre todos poner la mejor herramienta legal para ese objetivo. Respecto al sistema de pensiones, para C’s es fundamental garantizar el sistema público de pensiones, ya que es un pilar básico del estado de bienestar. Consideran que hay que garantizar pensiones dignas y periódicamente revalorizarlas para que, en ningún caso, puedan darse situaciones de pobreza entre los pensionistas. Es fundamental alejar las pensiones de la confrontación política y buscar el consenso en el marco del Pacto de Toledo.


87

El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), vol agrair al grup municipal GV-CAP la presentació d’aquesta moció, a la qual donaran suport per dignitat i per justícia. És una vergonya l’empobriment que ha provocat a tots aquesta reforma laboral i l’empobriment dels jubilats, que estan perdent poder adquisitiu contínuament. Tal com ha dit el Sr. Tobaruela, ERC ha fet dues propostes, la primera es va reformular, era diferent, molt més directa, però en tot cas tant és , no han vist la voluntat. És una llàstima. El que demanaven era fer una mica com en la moció d’Anem a mil, una qüestió en què no tenen competència i que fan una petició a l’Estat, aprofitar aquesta petició per aplicar-ho aquí com un exemple. Potser l’Ajuntament aquí no té gaire recorregut, encara que a la contractació pública no sempre s’hi estan aplicant clàusules d’aquest tipus. És molt maco el l’Anem a mil, que el van presentar conjuntament ERC i GV i després es va negociar amb l’equip de govern i es va arribar a una entesa conjunta. Les forces d’esquerra d’aquest Ajuntament no només fan una petició a l’Estat (al Govern central) sinó que, a més, són un exemple com a ajuntaments, com per exemple Barcelona. Quan hi van anar els de la plataforma Anem a mil hi van anar amb l’exemple de Viladecans, com la pujada dels salaris als dels plans d’ocupació de la Diputació o amb l’última licitació del SAD. Els hauria agradat una mica més, però ja està bé, perquè estan començant i el compromís era començar en aquesta legislatura. ERC se sent mont orgullós d’això. En aquesta ocasió no ha estat possible, però espera que a la propera sí que sigui possible. Sobre la reforma laboral, la veritat és que són més pobres. S’ha aconseguit crear treball, però treball precari i amb els salaris actuals és impossible pagar les pensions, i no les del futur, sinó les actuals. De fet, el fons de contingència creat per garantir la pujada de l’IPC s’ha liquidat, no queda ni per pagar la paga extra de l’estiu. No saben si els deixaran pagar a càrrec dels pressupostos generals o si dirà Europa que no es pot pagar. Es calcula que en 20 anys es perdrà un 30% el poder adquisitiu d’aquestes pensions. El millor per garantir les pensions és tenir feina, que sigui digna i que permeti unes cotitzacions que permetin pagar. Les pensions d’avui es paguen amb els diners dels treballadors d’avui, amb les seves cotitzacions. ERC el que creu és que queda molt clar que el més perillós per al futur dels actuals jubilats i dels que es jubilin en un temps és continuar a Espanya. ERC té molt clar el que vol, una república catalana amb un marc laboral molt diferent. Tornar a les lleis laborals anteriors a la reforma del 2012. Tenen molt clar les lleis que són: el marc laboral anterior, incrementa les pensions un 10% en 4 anys, i el salari mínim interprofessional per sobre dels 1.000 €. Per ERC la independència no és un fi sinó una eina per al seu principal objectiu, que és la justícia social. Aprofita per dir que tenen molt clar que la legislació anterior era molt millor. Si es deroga l’actual reforma laboral i també la primera que va fer Zapatero, hi hauria un marc laboral molt millor. En el marc laboral anterior es va assolir “el pleno empleo” a Espanya. Si l’economia funciona es poden tenir més drets laborals. Fer reformes laborals, com proposa C’s, rebaixant drets, no és el seu model laboral, però sí que ho és tornar a l’anterior i, per això, votaran a favor de la moció. El Sr. Padilla Roig (PP), dice lo siguiente: “Me voy a dirigir principalmente a aquellos que han tenido y tienen responsabilidades de gobierno en Viladecans (PSC e ICV). Pero ustedes Sr. Carles Ruiz y Sr. Atienza no tienen perdón ¿cómo llaman ustedes a alguien que dice una cosa y practica la contraria? Yo no voy a perderme en problemas que competen a otras administraciones, en leyes estatales, estamos en el Pleno de Viladecans y como tal actuaré. Nosotros estamos aquí para hablar de nuestro libro, que no es otra cosa que los trabajadores y trabajadoras de Viladecans. ¿Ustedes defienden a los trabajadores y trabajadoras de Viladecans? ¿Cómo? Impidiendo que perciban la


88

bajada catastral de 2 millones de euros. Dos millones de euros de bajada que ustedes convirtieron en cash y que los trabajadores y trabajadoras no vieron ni un duro de esa rebaja del catastro nacional (esa es su competencia y esa es la pérdida de poder adquisitivo). ¿Ustedes defienden a los trabajadores y trabajadoras de Viladecans cuando no han reducido ni una hora los liberados o liberadas sindicales durante la crisis? (¿éstos no tienen precariedad laboral verdad?). ¿Ustedes defienden a los trabajadores y trabajadoras cuando en el período comprendido entre 2.007 a 2.015 les han cobrado por vivir en Viladecans 13 millones de euros más? Han pasado de cobrar a los trabajadores y trabajadoras 23 millones en el 2.007 a 36 millones en el 2.015. Yo sentiría vergüenza de ser tan... no se me ocurre ningún calificativo para ustedes. Son la Administración más cercana y les hacen esto a sus vecinos. ¿Ustedes defienden a los trabajadores y trabajadoras de Viladecans aumentando 13 millones la recaudación del IBI urbano en plena crisis? Esto sí que ha contribuido a una bajada de ingresos para los trabajadores y trabajadoras de Viladecans. Por cierto, si a alguno de ustedes, defensores de los trabajadores y trabajadoras, se les ocurre intentar hablar del gasto social ahí van sus números: gasto social en el 2.007, 1,8 millones de euros; en el 2.015, 1,4 millones. La realidad de la izquierda es que es depredadora por excelencia de los trabajadores y trabajadoras de Viladecans. Ustedes piden reforma laboral, nosotros pedimos más coherencia y menos saqueo de los bolsillos para los trabajadores y trabajadoras por parte del PSC e ICV de Viladecans. En cuanto a la reforma de las pensiones nos sumamos a la preocupación, pero como en el anterior éste es un tema que no toca al Pleno de Viladecans sino al Congreso de los Diputados.” La Sra. González Pérez (VSP), indica que todo toca, aunque sean Administración local, todo toca para elevar al Congreso sus peticiones de mejora de los trabajadores que viven o trabajan en Viladecans. Es necesario derogar las dos últimas reformas laborales. Hay que crear una nueva legislación laboral que sustituya la que impuso Rajoy en 2.012, unilateralmente, porque es una de las causas de la precariedad de los empleos actuales y la devaluación de los salarios. Hay que ayudar a recuperar poder adquisitivo a la clase trabajadora y a los ciudadanos que lo están pasando peor. Esa es la manera de ayudar a los ciudadanos, que tengan poder adquisitivo suficiente como para no necesitar a los servicios sociales. Es lo mejor que se puede hacer por ellos. Reforzar el papel de la negociación colectiva, apostando por una política orientada al pleno empleo. Hay un empleo de baja calidad, precario, temporal, con salarios muy bajos y cotizaciones sociales mínimas. Los ingresos por cotizaciones pueden aumentarse mediante la mejora de la calidad del empleo. Éste es el camino. También es necesario un acuerdo, dentro del Pacto de Toledo para regularizar las pensiones que mantienen muchos núcleos familiares. El sistema de pensiones, tal y como está, es insostenible. Ahora hay la misma gente trabajando que el 2.011, pero se cotiza mucho menos que entonces. La precariedad laboral ha aumentado, los salarios han bajado y las cotizaciones sociales se han reducido. Así es imposible sostener las pensiones. Hay que derogar la reforma de las pensiones que aprobó el PSOE en el 2.010, restableciendo la edad de jubilación a los 65 años y derogar la reforma de las pensiones que aprobó el PP en 2.014, para recuperar la indexación de las pensiones al IPC, al tiempo que se garantiza la sostenibilidad del sistema, asegurando su financiación, a través de los presupuestos generales del Estado, ligando las pensiones a la inflación, eliminando el factor de sostenibilidad. Si se hace, los pensionistas estarán más tranquilos. Hay que enfocar, tal y como dicen sus compañeros de Podemos en el Congreso, por la vía de los ingresos y no


89

desde la vía de los recortes, como ha hecho el Gobierno de Rajoy. Votarán a favor. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), quiere leer un texto que le ha preparado un compañero del partido donde milita actualmente que se llama Centro Izquierda Nacional y que refleja la ideología de este nuevo partido. Es verdad, como ha dicho el Sr. Tobaruela, que los salarios y las pensiones no dan para llegar a final de mes, pero la solución no es tan simple como lo están planteando. España no es una isla, ni se puede autoregular por ella misma ni tiene moneda propia. Está integrada en la UE, que es liberal y globalizada, donde no existen dos velocidades sino tres (Alemania y países de economía similar; países medios como España – por mucho que se diga que es la 4ª potencia-; y los países del Este con salarios a un tercio de la mitad del de España). Ellos también quieren fijarse no en las multinacionales sino en las pequeñas PIMES, que siempre han sido la base de la economía. La base de la riqueza. PIMES de menos de 10 trabajadores, que tienen que competir sin ayuda y se les exige incrementar salarios y cargas sociales. Si esto sucede los costes tendrían que repercutirse en el bien y, por tanto, aumentarían los precios. Se pregunta cómo se va a vender al exterior. Ellos mismos no podrán ni comprar los artículos porque encontrarán un equivalente chino mucho más barato. Se comprará más producto externo, porque no se podrá comprar el español por caro. Y el turismo se irá a otro lugar, como se está yendo el turismo de las Baleares a Croacia, por ejemplo. Todo esto se ha de trasladar al sistema de pensiones, “es la pescadilla que se muerde la cola”. En una PIME encarecer las indemnizaciones por despido puede suponer no contratar, ya que ningún autónomo o pequeño empresario se quiere arriesgar al sobrecoste de una indemnización. La PIME es el 90% del tejido productivo. Pregunta si no creen que España necesite un pacto de Estado sobre tejido productivo, en todos los sectores de la economía. Pregunta si no sería bueno unos planes de desarrollo agrícola, industrial y tecnológico para especializarse en los puntos fuertes o es que sólo se va a apostar por el turismo y por ser camareros toda la vida. El valor añadido es muy importante para generar riqueza y distribuirla en buenos salarios y poder sostener el sistema de pensiones. En el momento que esto ocurra y vuelva a haber trabajo en condiciones volverá a llenarse de nuevo la hucha de las pensiones. Quiere hacer una reflexión: plantar pisos aporta menos que plantar una lechuga, porque donde se planta un piso se planta una sola vez, pero donde se planta una lechuga al siguiente año se pueden seguir recogiendo lechugas. Por todo ello votarán que no. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), propone la derogación de las dos últimas reformas laborales que son las responsables de los trabajos en precario con salarios muy bajos y que han provocado que las huchas de las pensiones se hayan vaciado. Ahora hay posibilidad de derogarlas y volver al salario digno que permita volver a recuperar pensiones dignas, en vez de las soluciones que propone el Gobierno de retrasar la edad de jubilación como método de ahorro en lugar de buscar métodos de más ingresos. Y el art. 135 de la Constitución que prioriza los intereses del capital sobre los derechos de las personas. Igual hay que derogar la “Ley mordaza” por ser inconstitucional, porque coarta las libertades de los individuos. Ya que ella no puede presentar mociones, invita al Sr. Tobaruela a que también haga una sobre la “Ley mordaza”. A continuación dice: “pensionista ya no hay hucha, se hace la hucha al cotizar, al cotizar se hace la hucha y al volver la vista atrás se va el partido que nunca se ha de volver a votar. Pensionistas derribemos al Gobierno ilegal, toditas sus posesiones


90

embargadas bien serán. Y así el pueblo llano servicios restituirán, el pueblo extenuado, el pueblo que no puede más. El pueblo ha de sublevar y este Gobierno tomar, por la fuerza y de la lucha la justicia y el amor, y el pueblo saldrá a las calles y se hará con el control.” La Sra. Alarcón Méndez (PSC-CP), indica que a Catalunya el 48% de les pensions se situa per sota dels 700 € al mes, que marca el salari mínim, i el 65% per sota dels 1.000 € al mes. És insostenible que els pensionistes perdin aquest any un 2,75% del poder adquisitiu. Una situació especialment greu per als que perceben una pensió mínima, sobretot les dones, ja que 1 de cada 3 pensions que perceben les dones és mínima. Aquesta setmana hi ha hagut una mobilització per part dels agents econòmics i socials per una ocupació, salaris i pensions dignes. Es denunciava la pèrdua progressiva del poder adquisitiu dels salaris, de les pensions i de les rendes de protecció. S’ha assistit al fet d’un creixement sostingut de la desigualtat, com a conseqüència de la desocupació i de la generalització en amplis col·lectius de treballadors de la precarietat laboral, fruit de l’aprovació fa 5 anys de la reforma laboral, la qual va ser una dura reforma que, de manera unilateral, va aprovar el PP, amb el suport de CiU. Els socialistes la van qualificar de desequilibrada, injusta i de ruptura laboral regressiva. L’objectiu era la limitació dels drets dels treballadors, la pèrdua de capacitat negociadora als sindicats i devaluar el mercat de treball, reduint els salaris i facilitant un acomiadament més fàcil i econòmic. Les conseqüències van ser que la reforma laboral va augmentar la precarietat laboral i va suposar també una reducció dels costos laborals a partir de la reducció dels salaris i, per tant, les cotitzacions socials i els ingressos de la Seguretat Social. La dreta ha aprofitat aquesta reducció d’ingressos per posar en dubte la sostenibilitat econòmica del sistema de pensions, provocada per una clara voluntat política que persegueix l’objectiu de qüestionar-lo i dirigir-se cap un sistema existencial i de mínims. La preocupació ciutadana pel manteniment del sistema de pensions ha estat provocada per la limitació d’accés a les prestacions al sistema i la reducció econòmica de la quantia de les pensions. Aquests fets es van produir l’any 2013, amb el Reial decret 5/2013 i la Llei 23/2013, d’actualització de les quanties de les pensions, i on es van desvincular dels preus. Es va imposar la pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes i el seu empobriment. Fins al moment, els efectes de la modificació legislativa unilateral del Govern no s’han fet notar per la inflació negativa esdevinguda fins aquest any, però ateses les previsions d’inflació per a Espanya a mitjà termini, amb el coeficient del 0,25 que imposa l’esmentada llei, la pèrdua del poder adquisitiu anual acabarà consolidant el percentatge d’un 4,5% anual. Per aquest motiu, el Grup Socialista insta a retraure els efectes de la reforma del Govern del PP del 2013 i que es torni al moment en què es va perdre el diàleg social i es recuperi el consens en el si del Pacte de Toledo. En un primer moment que es vinculin les pensions a l’índex de preus i després que comencin els treballs per una revisió del sistema de pensions, que hi doni estabilitat financera i que situï les pensions com la base d’uns ingressos suficients per viure amb dignitat. Per garantir els ingressos suficients volen instar el Govern del PP a derogar la reforma laboral, per la seva repercussió precaritzadora en el mercat de treball i la reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social. Per tant, cal retornar al consens del Pacte de Toledo i a un sistema laboral concertat entre empresaris i sindicats, que tingui com a objectiu l’equilibri i el diàleg social. A Viladecans s’està lluitant contra la precarietat laboral i la pèrdua de drets, tal com deia el Sr. Martin, amb la inclusió en la contractació pública de clàusules que insten a pagar mínims als treballadors.


91

El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que a pesar de los potentes argumentos del Sr. Padilla sobre la responsabilidad del Ayuntamiento de Viladecans en la crisis de los trabajadores y supone que también de las pensiones, lo que si que ha habido, a nivel general, es una caída de las rentas salariales y, a la vez, ha habido una subida de las rentas de capital y las grandes empresas del país funcionan, en general, mejor que nunca. Los grandes multimillonarios están en la lista de los multimillonarios del mundo, pero en cuanto a rentas salariales de los trabajadores se ha bajado mucho. Se ha bajado, evidentemente, porque ha habido una crisis, pero también porque se han hecho leyes para devaluar los salarios. La devaluación de los salarios se ha hecho por la vía de la legalidad y de los acuerdos parlamentarios (reforma laboral). La reforma laboral se ha hecho para bajar el precio de los salarios, porque repartiendo más los salarios puedes, en teoría, bajar el desempleo. Lo que ha hecho esta bajada de salarios es hacer entrar en crisis a la propia Seguridad Social. Esto tiene difícil solución. Una de las alternativas es ir hacia la República Catalana, buscar la independencia y cuando se sea independiente se tendrá que optar por la devaluación de la moneda, porque no habría más remedio en el caso de ir hacia ese camino. La idea fundamental es intentar cubrir el camino contrario, en vez de buscar más soberanías nacionales intentar abrirse al conjunto Europeo. Hay un desequilibrio entre las regiones en Europa, las hay más ricas y las hay más pobres. El centro tiene un poder sobre el Sur, porque ha financiado todo el desarrollo inmobiliario y ahora quiere cobrar. A partir de aquí o se llega a una mutualización de la deuda y los trabajadores de Alemania no están compitiendo con los trabajadores de España y los de España no compitan con los de Chequia. O esto se arregla o difícilmente se va a poder tirar para adelante. Al margen de estas grandes políticas, que no están al alcance, que necesitan un acuerdo europeo urgente ante el Breck, ante el Trump, etc. Ha cambiado todo el panorama y una de las cosas que se han de hacer es tirar hacia atrás la reforma laboral y repensar como se puede dar más poder salarial al conjunto de la clase trabajadora, porque de lo contrario, no se encontrará remedio para la crisis de las pensiones. En el tema de los impuestos ya se sabe lo que ha hecho el Gobierno, adelgazar el Estado y privatizar lo que tenía. Considera que yendo a la reforma laboral, hacer mejoras urgentes, el tema de la aportación de los impuestos a la Seguridad Social y entender que si los trabajadores del país tienen menos poder salarial el país irá mucho peor que si los trabajadores empiezan a recuperar, a ganar poder salarial y su poder legal, porque cuando se pierde el poder legal se pierde el poder salarial. Esto es lo que pasó con la reforma laboral, lo quiera reconocer o no el PP. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), indica que, efectivamente, sus compañeros de Unidos Podemos presentaron esta propuesta de Ley junto con el PSC, ERC, PNV y PDCAT en el Congreso de los Diputados y aquí GV-CAP en el Pleno del Ayuntamiento. Agradece a los grupos por el apoyo a su moción. La Sra. Torres García (C’s), es dirigeix al Sr. Martin i li diu que s’alegra que el sentit de vot d’ERC canviï en funció de donar importància o no a C’s. Vol dir que la igualtat dels drets dels treballadors és la prioritat de C’s i no estan gaire allunyats de referents europeus, com l’exministre italià Renzi, que proposa el contracte únic a Itàlia, com proposen ells, o de Macron, actual candidat francès, que proposa el complement salarial per a les famílies més vulnerables. C’s aquí i enlloc defensarà la justícia social i la igualtat de drets laborals, perquè no hi ha un enemic més gran d’això que el nacionalisme.


92

El Sr. Martin i Albà (ERC-AM), indica al Sr. Atienza que com que sap que estan d’acord a derogar la reforma laboral, a apujar el salari mínim, a augmentar les pensions i donar més força a la negociació col·lectiva, no el preocupa, perquè estan totalment d’acord en moltes coses. En cap moment ha dubtat del seu vot, ha començat dient que hi votarien a favor, si la Sra. Torres creu que hi votaven a favor perquè ella ha parlat està equivocada. Potser no s’ha explicat bé. Vol aclarir que ell no és nacionalista sinó independentista. Ser independentista és totalment transitori, ja que el dia que siguin independents ja no serà independentista, i nacionalista no ho ha estat mai. Es pot parlar de justícia social i de moltes coses i de diferents models a França, a Dinamarca (que ja fa temps que es va implantar el model únic), però li demana que li doni la cobertura social que té Dinamarca en global i llavors es podrà parlar. El contracte únic està molt bé, temporals i fixos que tinguin els mateixos drets, però rebaixant el dels fixos als temporals. Ara mateix els temporals tenen 12 dies d’indemnització per fi de contracte i passarien a tenir-ne 8; o els indefinits per procedent 8 dies i improcedent 12. S’arribarà al mateix nivell d’ara, de la reforma laboral actual, quan portin 8 anys al lloc de feina. Si això no és rebaixar drets dels treballadors, potser ell ho està entès al revés. Pagar-se ell mateix el seu propi acomiadament amb aportacions del seu sou, això es diu “Pla de pensions”. A ell li agradaria que la indemnització la pagui l’empresa que acomiada i no ell mateix “(motxilla austríaca)”. Respecte al complement salarial, no sap qui el defensa a França, tant se li’n dona . Ell ho té molt clar. El complement salarial no és liberal, perquè el neoliberalisme el que diu és que es posin d’acord les empreses i els treballadors. Després hi ha els que diuen, com ell, que l’Estat hi ha d’intervenir, perquè s’ha de defensar el treballador. Sí que s’intervé a l’economia, però no per ajudar el treballador, que és el més dèbil sinó per ajudar l’empresa, en comptes de subvencionar les empreses que tractin millor els treballadors se subvenciona els que paguen una misèria i que ho paguin la resta de treballadors. Si aquest és el sistema de C’s li sembla perfecte, però després que no diguin que volen augmentar els drets dels treballadors. C’s vol augmentar els drets de les empreses i no dels treballadors. Els demana que no enganyin. El Sr. Padilla Roig (PP), dice lo siguiente: “Es evidente que al Partido Popular sólo lo votan los empresarios. Es evidente que el Partido Popular, promotor de la reforma laboral, no tiene el apoyo popular. Es evidente que todos ustedes se pueden juntar en el Congreso y provocar un cambio de Gobierno. Es evidente la falta de arrestos para esta operación, porque luego el marrón de sacar adelante el país será suyo. Es más que evidente que, como ustedes no se atreven a provocar esta situación intentarán movilizar a sus liberados en manifestaciones, como siempre.” 15. PRECS I PREGUNTES.- Es van formular els precs i les pregunts següents: La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), formula part de les preguntes que havien estat presentades prèviament per escrit i que són les següents: 1a. Sobre el 25è aniversari Olimpíades. Saben que s’estan preparant diverses maneres de celebrar el 25è aniversari de les Olimpíades. Viladecans va tenir l’honor de ser una subseu olímpica. Els agradaria saber com participaran d’aquesta celebració i si es pensa fer, a banda de sumar-se al que es faci a nivell general, si com a ciutat es farà alguna cosa per celebrar aquesta efemèride. 2a. Sobre Hooters. Com es pensa impedir que Hooters s’hi instal·li, seguint el model implantat als


93

Estats Units? És a dir, exhibint les dones, objectivant-les i cosificant-les. Entenen que hi pot haver algun marge, però volen saber quina és la manera d’actuar. I 3a. Sobre la Plataforma Tingues cap i peus. Han fet tota una sèrie de preguntes perquè no acaben d’entendre ben bé què és aquesta Plataforma: Qui n’és l’organitzador ? Qui en forma part? Quines són les demandes de la Plataforma? Quin és el calendari de reunions? Quin és el criteri per convidar a assistir a aquestes reunions? Quines seran les accions reivindicatives previstes? I quin és el cost per a l’Ajuntament d’aquesta Plataforma? No acaben d’entendre la sinergia entre Ajuntament i Plataforma. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), formula una pregunta que havia estat presentada prèviament per escrit i que és la següent: Sobre Talent Factory. Indica que aquest mes han conegut per les xarxes socials l’existència del Projecte Talent Factory i demana que li expliquin en què consisteix el projecte. El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), formula una pregunta que havia estat presentada prèviament per escrit i que és la següent: sobre promoció de lloguer protegit a l’edifici Pallach. Pregunta si és cert que la promotora imposa unilateralment el pagament de l’IBI als llogaters, perquè el “community manager” de l’Ajuntament fa la feina de defensor de l’empresa i d’aclariment de l’empresa a les xarxes socials. El Sr. Calle Martínez (PSC-CP), contesta a la primera pregunta de la Sra. Lligadas dient que és una data emblemàtica i que hi ha diverses línies d’actuació. D’una banda, s’està treballant amb la Federació Catalana de Beisbol (durant aquest any Viladecans serà la ciutat del beisbol i el softbol català) i conjuntament amb el Club de Beisbol hi ha un seguit d’esdeveniments durant tot l’any (partits de categories inferiors, categories sèniors, a nivell nacional i internacional; exposició fotogràfica del que va ser Barcelona 92; i cloenda de tot l’any). Paral·lelament s’estan fent les millores del camp de beisbol, que van començar ahir amb l’arranjament del camp gran. En 3-4 setmanes ja estarà a punt perquè comencin la temporada nova. També es farà la reforma del camp de softbol, que començarà una mica més endavant (a mitjans de juny), per tenir-lo enllestit abans que acabi l’any. D’altra banda, es farà un reconeixement als esportistes de Viladecans que van participar a Barcelona 92. Es farà a la Nit de l’Esport (31 de març). Indica que s’està en converses amb la Diputació i amb l’Ajuntament de Barcelona, que estan preparant una sèrie d’actes amb les subseus olímpiques. Està tot en procés d’elaborar aquests esdeveniments. A l’Ajuntament li agradaria fer alguna cosa al mes de juliol, un reconeixement a tot el voluntariat de Viladecans, però encara està per definir. Contesta a la segona pregunta de la Sra. Lligadas, que tot ha sortit als mitjans de comunicació, però que l’Ajuntament no en sabia res. Es van posar en contacte amb Vilamarina i tampoc no en sabien res. El Sr. Alcalde va escriure una carta al grup d’empreses que porta Vilamarina mostrant la incomoditat que aquesta cadena de restaurants vingués a Viladecans. No hi ha res sobre la taula. No han demanat cap llicència, per tant, és parlar per parlar. L’Ajuntament el que farà és vetllar perquè es compleixi tota la normativa i, evidentment, les línies de polítiques d’igualtat són molt clares. Costa molt pujar els graons a nivell d’igualtat i quan reben una notícia d’aquest tipus no els agrada, perquè consideren que els fa baixar un parell d’esglaons. De moment, el que es farà és mantenir-se’n al marge, perquè no hi ha res ferm sobre la taula i vetllaran perquè es compleixi tota la normativa.


94

El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), contesta a la tercera pregunta de la Sra. Lligadas dient que la Plataforma per una mobilitat sostenible i eficaç a Viladecans, sobre el logo “Tingues cap i peus”, és una plataforma que va sorgir l’abril del 2016. Es va signar un Manifest integrat pels 4 ajuntaments del Delta (Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels), la UPC, CC.OO, UGT, Cambra de Comerç, etc.) És una agrupació de diversos municipis i agents socials per reclamar unes inversions per afavorir i fer una mobilitat sostenible i eficaç al delta del Llobregat (metro del Delta, carril bici, carril bus, etc.) Una de les accions d’aquest Manifest era crear plataformes locals que reclamin el transport local encaminat en aquesta línia (sostenibilitat i eficàcia). Arran d’aquella trobada del 2016 i conscients d’aquesta problemàtica, des de l’Àrea de Mobilitat es va crear un fòrum de debat, de reflexió, amb ciutadans. Es van enviar cartes a les associacions de veïns i entitats del municipi i es va crear una mena de fons de debat per discutir i veure com s’enfocava el tema de la mobilitat a Viladecans i a l’entorn de Barcelona i municipis dels voltants. A partir d’aquí va sortir aquesta plataforma. El promotor de la Plataforma és l’Ajuntament de Viladecans. L’organitzador de la Plataforma és l’Ajuntament. En pot formar part tothom qui ho vulgui (veïns, associacions de veïns, entitats, etc.). Respecte a les demandes de la Plataforma, de moment, són demanar a Rodalies Renfe que en horari laborable s’aturin tots els trens que passin per Viladecans; incrementar la freqüència i equiparar-se als municipis de Castelldefels i Gavà quant a freqüència de trens. Aquestes són les primeres demandes, però es faran totes aquelles que decideixi la plataforma quant a mobilitat amb l’entorn de Viladecans. De moment no hi ha cap calendari de reunions establert. S’està començant amb la Plataforma. Es convoquen reunions per correu electrònic o per telèfon. Respecte al criteri per convidar a assistir a aquestes reunions, indica que s’hi han convidat entitats de veïns i aquelles entitats que tenen algun vincle amb la mobilitat de Rodalies Renfe (entitats juvenils, etc.), però tothom qui hi vulgui anar hi està convidat, només ha de deixar el seu correu. De moment, l’acció reivindicativa que s’ha fet és un full de recollida de signatures per instar la Generalitat que s’aturin tots els trens de Rodalies a Viladecans, en horari laborable. El cost per a l’Ajuntament, d’aquesta Plataforma, és zero , només el temps que ell i els regidors que estan al projecte hi han invertit i, com a màxim , alguna fotocòpia. No té cap partida econòmica ni cap pressupost. La Sra. Navarro Fuster (PSC-CP), sobre la pregunta de Talent Factory havien entès que era per contestar fora del Ple. La tenen contestada. És un projecte que els agrada moltíssim, que és d’emprenedoria a secundària. Tenen la resposta, però si ERC considera que necessiten més informació, poden quedar un dia, perquè els agradarà molt el projecte sencer. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), contesta a la pregunta sobre l’edifici de Josep Pallach i diu que no entén per què fan aquesta pregunta, ja que això ho hauria de respondre el promotor i no l’Ajuntament. ERC ha de conèixer la legalitat, i els lloguers de preu protegit estan regulats per llei. Per tant, si el promotor incompleix la llei i estableix uns pagaments fora de normativa pot ser denunciable. No sap a què es refereix amb el “community manager”. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), indica que pel que fa al 25è aniversari, primera notícia d’això de l’any del beisbol català. Sembla que els seus companys d’ERC sí que ho sabien. Demana que se’ls tingui informats, perquè és una efemèride molt interessant. Va ser per a tot el país una cosa espectacular i Viladecans com a subseu va ser molt maco. Com a ciutat cal reivindicar aquella


95

data tan bonica. Sobre el tema Hooters, saben que l’Ajuntament es pren seriosament aquest tema i que no els agrada. També saben que treballen el tema de la igualtat. ERC ha estat mirant el tema de la Llei d’igualtat i creuen que hi ha alguna escletxa. Si aquesta llicència es formalitzés s’ofereixen per treballar conjuntament per evitar, com a mínim, que el format que hi ha als Estats Units aquí no pugui ser possible. Vol fer una última reflexió: cal plantejar-se per què Hooters mira Viladecans com una de les primeres ciutats de tot l’Estat per ubicar-s’hi . Quin model de ciutat s’està construint per poder ser atractius per un model tan repugnat com aquest? Sobre la Plataforma Tingues cap i peus, els desperta molts dubtes. Sembla que s’ha solucionat el tema de la recollida de signatures, perquè es va començar a recollir signatures sense estar ben resolt el tema de la protecció de dades (les primeres butlletes no estaven ben fetes, sembla que ja està esmenat). Si realment es vol fer un tema sobre el transport a Viladecans i com afecta els ciutadans, s’hauria de fer una comissió participativa i no una plataforma on el qui fomenta és l’Ajuntament, quan en realitat el que hi ha al darrere és un interès dels partits polítics. Demana que el secretari estudiï quins són els límits d’aquest format, perquè ERC no ho veu clar. Hi ha moltes maneres de treballar aquest tema. Per últim, indica que saben de sobres que hi ha un compromís per part de la Generalitat que quan Foment faci les inversions que pertoquen a la línia de Vandellòs, això se solucionarà i, per tant, els sembla populista, quan saben que hi ha un compromís i que no depèn de la Generalitat sinó que uns tercers facin una acció. Per tant, dir que cal demanar a la Generalitat que hi parin tots els trens quan ara mateix, tècnicament, no es pot fer, no els sembla correcte. A més, que es faci amb una plataforma disfressada com a plataforma veïnal, però que qui la promou és l’Ajuntament, i quan vas a segons quins llocs de l’Ajuntament t’ofereixen la butlleta per signar-la, li sembla poc polit tot plegat. El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), indica al Sr. Gutiérrez que quan va esclatar a les xarxes socials el tema del preu del lloguer, en el quan no hi entrarà perquè està estipulat, però el propietari no pot imposar el pagament de l’IBI i el pagament de la comunitat de propietaris, només despeses de llum de la comunitat i poca cosa més. I si ho fa, està incomplint. Ha de ser per un tema d’acord. La gent ho estava criticant a les xarxes i va sortir el perfil oficial de l’Ajuntament de Viladecans a dir això, explicant les condicions i dient que el preu del lloguer era menys del que s’estava dient per les xarxes, més la part de l’IBI i de comunitat. Per tant, algú a l’Ajuntament de Viladecans ho sap, almenys el “community manager”. Pregunta si és l’Ajuntament de Viladecans qui ha de fer de comunicació corporativa d’una promotora. El Sr. Gutiérrez els diu que l’hi preguntin a la promotora, però també li vol preguntar a l’Ajuntament, que dedica recursos a fer de comunicació corporativa d’una promotora. Si l’Ajuntament es veu esquitxat, que faci un comunicat defensant la posició de l’Ajuntament, però no sap què fa defensant la causa de la promotora. No ho entén. Considera que la comunicació corporativa està per altres coses. El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), sobre el tema de la Plataforma, si hi ha alguna signatura que és irregular no ho saben, però de les que s’han recollit per part de l’Ajuntament segur que no, perquè han estat comprovades. La Plataforma té molt de sentit, ja que el tema del transport públic i el tema de Rodalies és prou important per muntar una plataforma. Se n’ha informat els districtes. És important, igual que per ERC ho va ser la Plataforma del Polígon Centre o com la Plataforma de l’Hospital també va ser important al seu dia. L’Ajuntament és promotor d’una plataforma que el que vol és fer pressió perquè s’aturin tots els


96

trens a Viladecans. Segur que és un problema tècnic, però amb voluntat segur que s’arriba al fet que s’hi aturin tots els trens. A Sant Adrià i a Montgat els trens hi paren des del 2008. Per ells la plataforma és important i continuaran en aquesta línia. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), contesta al Sr. Martín que revisarà el que li ha dit, perquè ell desconeixia aquesta informació. Repeteix que això està regulat per llei i si el promotor incompleix la llei, haurà de donar resposta. No té res més a dir. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), formula las preguntas que había presentado previamente por escrito y que son las siguientes: 1ª Solicitud para que reflexionen sobre el impuesto de sucesiones y plusvalías municipales. Evidentemente el impuesto de sucesiones lo cobra la Generalitat. Pide al Sr. Atienza que haga una buena moción para pedirle a la Generalitat que este impuesto no lo pague la gente que tenga menos de 500.000 € de patrimonio. Pide al equipo de gobierno que reflexione sobre las plusvalías municipales en aquellos inmuebles de menos de 250.000 €. Es sólo una reflexión, ya que pronto vendrá el Constitucional y dirá que este impuesto es ilegal, porque ya hay jurisprudencia al respecto. 2ª Ruego al equipo de gobierno para una reforma integral del Barrio de la Hispanidad. Indica que pasó al equipo de gobierno unas fotografías del Barrio de la Hispanidad. Pregunta como se puede firmar un contrato de barrio con un barrio que no existe, porque el barrio de la Hispanidad, según el plano, está en Can Batllori. Antes era barrio, ahora no es, pregunta cuándo se ha hecho este cambio. Los terrenos son comunitarios, pero los accesos, las calles y aceras son de libre paso, por tanto, el mantenimiento corresponde al Ayuntamiento. Pregunta al Sr. Gutiérrez si se va a hacer algo con ese superávit y si se va a hacer algo con la Hispanidad o si tienen pensado dedicarlo como algún tipo de decorado para series tipo “Cuéntame”. Es una pregunta irónica, pero es así. Les ha pasado fotos y espera que le contesten. 3ª Ruego al Pleno para la modificación/eliminación del ROM del Ayuntamiento de Viladecans del art. 21.1. Indica que en el anterior ROM ponía que la lengua del Ayuntamiento era el catalán y esto se corrigió para evitar que un incontrolado como él les llevara al Tribunal Constitucional. Creen y esperaran el informe jurídico otra vez, que el art. 21.1 del ROM en el que dice que todas las comunicaciones y las actas del Pleno se redactarán exclusivamente en catalán, creen que es anticonstitucional. Está basado en la Ley 1/98 y ésta dice que las comunicaciones deberán ser normalmente que no exclusivamente en catalán. Pide que se lo planteen y que le den una respuesta jurídica a esto. 4ª Solicitud al Sr. Alcalde para que retire las manifestaciones públicas sobre la llegada de Hooters a Viladecans. Indica que el no se creía que el Sr. Alcalde había salido y había dicho, porque lo tienen por una persona ponderada que le gusta traer buenas empresas a Viladecans. Lo tenía por una persona que lo primero que hace es llamar a Hooters y preguntar si el modelo en Europa va a ser el mismo que el de Estados Unidos. El llamó a Hooters y habló con el Sr. Julio Arias, y le explicó que el modelo que van a implantar en Viladecans es un modelo de un restaurante más familiar. Las chicas llevan un chándal. Las fotos que salían no son reales, es publicidad. Ya se lo dijo a la Sra. Navarro que si se piensa que en Hooters iba a ver a las chicas de las fotos también creerá que cuando va a una tienda Nespresso se encontrará a George Clooney. Se ha hecho una moción sobre la cosificación de la mujer en las fotografías, etc. El no quiere entrar ahí. En el castellano y en otras lenguas derivadas del latín, el plural genérico es el plural que abarca los dos géneros, porque viene del latín y no porque sean unos


97

machistas. Les anima a que hagan una moción para prohibir el velo integral o el velo en los espacios públicos de Viladecans, ya que eso sí que le parece una cosificación de la mujer, convertirla en un trozo de carne. El sabe que Hooters le ha mandado un burofax, si nos demandan y se ha de pagar dinero, quiere que no lo pague el erario público sino el Alcalde, ya que ha sido el que ha hecho las manifestaciones, supone que obligado por la presión que hubo. Y 5ª Ruego al Pleno para que se me permita contestar en el Boletín Municipal a las injurias vertidas por la Portavoz de ERC. Indica que la Sra. Lligadas al parecer en el último Pleno se fue muy “escocida” para su casa. La Presidència, llama la atención al Sr. Navarro i le pide que modere su lenguaje. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), pide perdón y continua diciendo que le ha dedicado una bonita columna en el Boletín Municipal, que es el boletín de todos. Como hay unas claras referencias a su persona y, por la respuesta que le han dado, no les van a dar a los concejales no adscritos un espacio en el Boletín de Viladecans, pero solicita excepcionalmente poderle contestar en el mismo espacio. No dice su nombre, porque si lo dijese ya estarían en un Juzgado y lo saben, porque en el momento que le vuelvan a injuriar con su nombre y apellidos se va al Juzgado de guardia, pero sí que hacen unas alusiones muy claras de que es él. Pide la posibilidad de contestarles en el mismo espacio. La Sra. Navarro Fuster (PSC-CP), contesta a un dels precs del Sr. Navarro, el tema de les actes. Ha començat el Ple fent aquesta queixa sobre les actes. Le va a dar una alegría para que se vaya a casa tranquilo. Tiene razón en una parte, recoger en las actas del Pleno la literalidad de cómo habla cada regidor sería interesante, ya que a veces cuando se cambia de lengua o se intenta hacer una traducción es muy complicado recoger el espíritu, por tanto, como la lengua nunca ha sido un problema para este gobierno, porque creen que es una riqueza y siempre lo han explicado así, a partir de hoy las actas recogerán el idioma que cada regidor utilice. Una vegada dit això, recorda que la llengua vehicular de l’Ajuntament de Viladecans és el català, que entre tots l’ han de cuidar molt i no és res dolent. Les dues llengües són nostres. És una sort que no tenen moltes comunitats d’aquest país. Demana que es cuidin. Respecte al tema del Butlletí, a l’art. 8 del ROM recull el règim dels regidors no adscrits. Diu al Sr. Navarro que ell té paraula en aquest Ple i ja ha contestat a la Sra. Lligadas, utilitzant un llenguatge que no és el correcte. Tots els que com a portaveus tenen una columna al Butlletí haurien de tenir cura en el llenguatge i respecte, ja que si ells que són regidors de Viladecans no donen exemple de respecte entre ells hauran perdut la batalla de demostrar a la ciutadania que la política és una cosa positiva, i ells són aquí per demostrar-ho cada dia. El Sr. Calle Martínez (PSC-CP), contesta al tema de la Hispanidad diciendo que han firmado dos contratos de barrio. Ahora están elaborando el tercero con la Asociación de Vecinos de la Hispanidad, que es una asociación muy involucrada y muy participativa (fiestas de barrio, mercado solidario, etc.) y no tienen la sensación de que estén descontentos con el trabajo que hay. Como cualquier asociación, tienen la obligación de pedir y de querer más. Descontentos no están. Se han realizado muchos trabajos en la zona (instalación de 7 ascensores; arreglo de la pista que hay en la plaza; pavimento nuevo; pintado pasos de peatones; cambio de sentido de circulación en algunas calles, para mejorar la movilidad; se está haciendo la zona de Mil·lenari, para oxigenar la


98

zona de Hispanidad, con zona de parque infantil, etc.) No están abandonados. Se podrían hacer las cosas mejor, como en todos los barrios, pero no está el barrio tan mal como lo pinta el Sr. Navarro, que parece que los tienen abandonados. Ellos han estado hablando con la Asociación y no están descontentos. Sobre Hooters, es repetir otra vez lo mismo. No hay nada encima de la mesa, por tanto, es hacerle una publicidad gratuita. Lo único que han hecho es dar la opinión del Ayuntamiento y decir que es una incomodidad que tienen y que no les gusta. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-CP), indica que això li recorda molt la pel·lícula “El día de la marmota”, perquè al final el que faran és demanar a l’Estat que cedeixi les competències dels impostos, ja que l’Ajuntament no té capacitat de decidir què es liquida i què no. L’Ajuntament sí que està actuant i té una sensibilitat respecte d’aquest tema, ja que hi ha situacions injustes, per tant, de cara al proper Ple, la proposta que s’està conversant amb altres grups és portar una subvenció per aquells casos injustos (habitatge heretat propi que sigui a més subjecte de plusvàlua). Han demanat juntament amb C’s al Govern d’Espanya que es mobilitzi i faci una normativa pel tema de les plusvàlues per recollir la Sentència del Tribunal Constitucional que ha estat coneguda aquesta setmana per part de tots. És de justícia abordar això. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), quiere pedir disculpas a la Sra. Lligadas, ya que no quería decir “escocida” en el sentido de escozor sino que hay una acepción en la lengua castellana que significa: “apesadumbrado por una opinión contraria”. De todos modos quiere pedirle perdón si se ha sentido ofendida, cosa que no harán ellos después de haberle injuriado un montón de veces. Respecto a lo de Hooters, es una empresa legal, pide que hablen con ellos, ya que les enseñarán que en Europa es un modelo totalmente diferente. Igual es un valor añadido. A él le estuvieron explicando una serie de cosas como que suelen subvencionar a equipos locales. Igual es la solución para el equipo de béisbol local. Pide que hablen con ellos, porque igual es un restaurante más. La Presidència, indica que, com tota empresa, en el moment que Viladecans tingui notícies que aquesta empresa s’hi implanta, hi parlaran . De moment, els responsables de Vilamarina els han dit que no hi ha res. Li sembla que això és més publicitat que una altra cosa. Espera que el Sr. Navarro tingui raó. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), formula les preguntes que havia presentat prèviament per escrit i que són les següents: 1a. Carrers més nets, lluents. Es comença per un districte i s’acaba per tots... Haurien de passar més freqüentment les màquines (Katchers), la neteja dels carrers no només consisteix a treure’n la brutícia gran sinó les restes d’aquesta. A Viladecans, com consta a les imatges que s’hi adjunten, es nota que no es passa la mànega a fons, sempre queden restes d’orins i altres coses. Es prega que per districtes desapareguin les restes. A continuació, recorda una pregunta que va fer en plens passats sobre els coloms i diu que hi ha menys brutícia, no sap si és perquè els coloms estan adormits o perquè es neteja més. 2a. Rellotge de l’Ajuntament. Indica que quan va registrar aquesta pregunta estava espatllat i al dia següent ja estava reparat. Pregunta per què sempre està espatllat. És un rellotge emblemàtic i de referència, per tant, hauria de funcionar sempre correctament. Pregunta per què s’espatlla tant aquest rellotge. I 3a. Biblioteca de Can Ginestar. Es comenta, es diu, que a Can Ginestar es construirà la segona biblioteca de Viladecans. Pregunta per quan tenen previst començar; quin


99

pressupost tindrà; i una de les coses que veu molt important, hi haurà facilitats perquè els joves i no tan joves es dediquin a la investigació; quines especialitats tindran. A continuació formula el prec següent: instar el Govern espanyol que dediqui pressupost a la investigació de les malalties i que no recaigui en la societat, recollint fons perquè així sigui. Instar el Govern espanyol que protegeixi els nostres savis investigadors, perquè ells són el futur i la nostra salvació. Indica que totes aquestes preguntes són de ciutadans de Viladecans. El Sr. Mazón Bueso (PSC-CP), contesta a la primera pregunta de la Sra. Herena i li diu que en aquests moments de servei de baldeig no n’hi ha, ja que amb la crisi van haver de retallar una sèrie de serveis, entre els quals , el de baldeig. A l’època de calor se’n tornarà a tenir de forma contínua (des del maig), per tant, estarà més net. Tot i que no hi ha aquest servei, sí que es fan accions puntuals per netejar a fons la via pública. Si hi ha algun punt, com el que ha mostrat la Sra. Herena a la fotografia, demana que li passi la dada del lloc concret, perquè es faci una neteja més a fons. El Sr. Calle Martínez (PSC-CP), contesta a la pregunta de Can Ginestar, dient que estan en una fase de disseny de l’espai i d’identificació de les necessitats. Durant el 2017 (des de març fins a novembre) es faran una sèrie de xerrades, fòrums i trobades amb els usuaris potencials de Can Ginestar i d’aquesta manera s’identificaran les necessitats que tindrà la nova biblioteca. El Sr. Sánchez Ramírez (PSC-CP), contesta al tema del rellotge: , “que es un reloj emblemático e histórico y las piezas son artesanales. Relojeros que puedan manipular este tipo de engranajes han de estar muy especializados. El relojero que lo hacía normalmente se ha jubilado. Ahora hay otro relojero, pero no vive en Barcelona, y cuando se le avisa viene lo antes posible a arreglarlo. En esta última ocasión tardó 24 horas en venir. La Sra. Torres García (C’s), pregunta quan publicaran el nou concurs per canviar i millorar els dispensadors de la zona blava. Tenen entès que està en pròrroga. A continuació, diu que “a raíz de la sentencia que ha emitido el Tribunal Constitucional sobre el impuesto de plusvalía les gustaría saber si los servicios técnicos, económicos y jurídicos del Ayuntamiento han analizado ya el posible impacto de esta sentencia. Si es así, una vez finalice este estudio se les facilite. En caso contrario, ruegan que se haga y que le faciliten una copia. La Sra. Lligadas i Muñoz (ERC-AM), indica que no tenen constància de cap informació que la Sra. Interventora ja no sigui a l’Ajuntament. No els sembla normal. Ho van saber a través d’un correu d’ella, molt distès, on s’acomiadava dels treballadors. El dia d’abans havien tingut Junta de Portaveus i se’ls podia haver informat d’aquest tema. Sobre el tema dels gats i les colònies de gats, hi ha hagut una polèmica a les xarxes els últims dies, per una campanya bastant desafortunada on l’Ajuntament ha demanat que no es doni menjar als gats. ERC considera que aquesta no és la forma de controlar les colònies de gats. De vegades no cal inventar res sinó mirar el que fan els altres i que ho fan bé. A Sant Boi de Llobregat tenen una iniciativa molt interessant sobre el tema del control de colònies de gats, que consisteix a apoderar la gent que es dedica a cuidar aquests gats i alhora fer-ne un control d’esterilització . Tot això es fa tenint-ne cura , aprofitant, per exemple, contenidors antics, els quals s’adapten. Són al carrer, però no és el mateix que tenir el menjar escampat pels carrers. Demanen a l’Ajuntament que tingui en compte aquest model i que rectifiqui


100

respecte a aquella campanya. Demanen que no es cometi el mateix error que va cometre Sant Boi, que és, una vegada tenint un model d’èxit, traslladar això a una empresa privada, perquè no és el mateix que se n’encarregui la gent que estima els animals i que els té a prop de casa seva i els cuida, que una empresa privada que ho fa només per un benefici. La Sra. Moysset i Gil (ERC-AM), formula les preguntes següents: 1a. Senyalització outlet i pont C-32. Per què no s’ha exigit al projecte de senyalització de la zona de l’outlet i pont C-32 les mateixes qualitats que a la resta del poble? Li pregunto per què els senyals són d’acer quan vostè em va dir que només s’instal·lava alumini i per què a hores d’ara els senyals ja estan doblegats pel vent (li n’enviaré unes fotografies). N’hi ha un que està totalment tort i ha perdut la seva funcionalitat i s’hauria d’instal·lar de nou. 2a. Informació carregador cotxe elèctric. S’està informant la ciutadania del procediment que ha de seguir per instal·lar carregadors per a cotxes elèctrics als pàrquings, ja siguin comunitaris o no? El Sr. Martín i Albà (ERC-AM), indica que en el debat de la moció sobre pressupostos participatius que va presentar VSP i a la qual ERC es va adherir, perquè ho portaven en el seu programa electoral, es van comprometre a informar de qualsevol procés participatiu i convocar els grups de l’oposició. El compromís era claríssim. De sobte arriben correus o cartes a casa, si vius a la zona, de processos participatius sobre la Rambla, sobre Alba-rosa... i te n’assabentes pels veïns. Li sembla trist. Demana que es compleixin els compromisos. Sembla que les seves companyes van ser en el d’Alba-rosa i ell hi volia anar com a regidor del districte i perquè viu a la zona, però no hi va poder anar. En el del Centre sí que se’n va assabentar i hi va poder anar. Sembla que (segons li diu la seva companya d’ERC) al de la Rambla també van ser convocats, però al d’Alba-rosa no es va avisar ningú. Demana que això es faci de manera més transparent i que se’ls pugui tenir en compte. El Sr. Padilla Roig (PP), indica que han detectado que ciertos comercios tienen cámaras de vigilancia apuntando hacia la vía pública. Ruegan que se tomen las medidas oportunas para notificar a los comercios que incumplan la norma, que modifiquen el ángulo de enfoque de estas cámaras. Formula un altre prec: demana a l’equip de govern que no subvencioni aquelles associacions que no compleixin la llei de banderes, en concret, l’ADF de Sant Ramon, que té una bandera catalana a l’edifici públic i no està acompanyada per una d’espanyola. La Sra. González Pérez (VSP), quiere formular 3 ruegos y algunas preguntas. El primer ruego es en relación al “edificio de la vergüenza”. Este mes los vecinos del “edificio de la vergüenza”, los vecinos del barrio de la Tatxonera de Viladecans, han tenido una preocupación más, debido a la situación de la Riera Can Pere Trius y el modo de trabajar del grupo Construcciones Apolo (matriz de la empresa que edificó el “edificio de la vergüenza”). Pese a que esta riera esta canalizada, siempre que llueve existe un tramo descubierto que lleva agua y que si se produjeran lluvias fuertes el riesgo de inundación sería mayor. La obstaculización de este espacio por los materiales de la empresa constructora, el agua, si llueve, no tendría por donde salir y se han encontrado en una situación de indefensión, una vez más. Las salidas de agua no pueden estar tapadas bajo ningún concepto, es de una total irresponsabilidad lo que ha hecho el grupo Construcciones Apolo. Además se encuentra pared con pared con la guardería


101

del barrio (enseña fotografías y planos). Solicitan que se sancione a la empresa constructora por haber puesto en peligro a los vecinos con el taponamiento de la riera. Es una imprudencia temeraria por su parte. También les piden al “Community mànager” del Ayuntamiento que cuente la verdad sobre los alquileres del “edificio de la vergüenza”. En realidad esto ha sido una bicoca para los que alquilan, pero no para la gente de Viladecans, que ha perdido suelo público, tienen un monstruo de edificio en una zona residencial y el alquiler no es accesible. Pide que digan la verdad. El segundo ruego es en relación a las colonias de gatos. Quieren recordar que en Octubre del 2015 les pidieron que reforzaran su compromiso con el control de colonias de gatos en el municipio y que se cediera un espacio público a la Protectora Apa Huella Canina adecuado para contribuir a realizar el mejor control de las colonias de gatos en el proceso de convalecencia médica, sobre todo de las gatas. El equipo de gobierno no es consciente, pero hay 50 colonias de gatos en Viladecans. Se ha firmado recientemente, en la última Junta de Govern Local, un convenio con la protectora de animales, por un importe de 4.400 €, cuando saben que para mantener las colonias se les han pasado facturas del doble de esta cantidad, sufragada la diferencia por la protectora. Se está cargando el control de gatos en la buena voluntad de los socios de la protectora. Ruegan se haga un planteamiento serio a 5 años, para el control de las colonias de gatos en Viladecans y que dejen de desaparecer misteriosamente colonias de gatos enteras, de un día para otros. Es posible otro modelo de gestión de las colonias de gatos. Pide que se trabaje en serio, para que cuando se termine este mandato, con propuestas de verdad, se consiga el control de las colonias. Pide que se retire la campaña incívica que ha desatado el rechazo mayoritario de los ciudadanos y con mucha razón. A todas las personas que quieren a los animales les produce mucho rechazo. Coinciden con ERC que se tiene que ir hacia esos contenedores donde estén estables las colonias de gatos, donde puedan dormir, donde puedan alimentarse, donde puedan esterilizar y donde se puedan controlar. Es una situación lo suficientemente seria. Se han de dar propuestas con sentido y que haya un verdadero control de las colonias de gatos. Se puede hacer. En Sant Boi se está haciendo. Pide que se tome en cuenta. El tercer ruego es sobre la parada de trenes en Viladecans i la Plataforma local por una movilidad sostenible y eficiente en Viladecans. Se acaban de enterar en este Pleno que existe esta Plataforma y que el Ayuntamiento forma parte. Han dicho que ha hecho fotocopias gratis. Quieren saber dónde se pueden hacer fotocopias gratis en Viladecans, para decírselo a los ciudadanos. El Sr. Alcalde se reunió con el Secretario de Infraestructuras y Movilidad de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ricard Font , que le informó que son necesarios los 140 millones del Ministerio de Fomento, para desdoblar la vía de Vandellós (Tarragona). Esta inversión permitiría la existencia de una vía de alta velocidad (AVE y Talgos) y otra vía para crear el metro del Baix. Hasta que no se produzca esta inversión, que les han confirmado que se va a producir, no se han de hacer “cantos al sol”. Pregunta por qué se utilizan los escasos recursos públicos para engañar a la gente. Las infraestructuras ferroviarias son propiedad de ADIF. El Ministerio de Fomento es el que tiene que hacer las inversiones en los cercanías catalanes, que la Generalitat no gestiona en Catalunya. Catalunya es la comunidad autónoma que acumula más quejas por servicios de cercanías y la que registra más incidencias. En Abril del 2016 un Diputado del PSC, Germán Rodríguez, lamentaba no haber podido preguntar a la entonces Ministra, Ana Pastor, y el resto de cargos, sobre las reiteradas incidencias del servicio y la falta de mantenimiento de la red ferroviaria en Catalunya. Desde En Comú Podem, Félix Alonso, se quedaba con las ganas de pedir responsabilidades por los retrasos diarios. La Generalitat sólo posee la


102

gestión del servicio y ha pedido en reiteradas ocasiones el traspaso íntegro de las competencias en infraestructuras ferroviarias (vías, estaciones, trenes…) para evitar culpar resignadamente a Madrid. En materia de gestión, inversión y calidad del servicio de la red ferroviaria, el Gobierno español y el catalán hace tiempo que mantienen un “choque de trenes”. La Generalitat se hizo con la gestión de cercanías en el 2009, pero esto no incluye ni la red de infraestructuras ni los trenes, por tanto, las vías, estaciones y catenárias son de ADIF, mientras que los trenes los opera, como en el resto del país, Renfe. Con estas competencias la Generalitat integró tarifas y contrató servicios en momentos determinados. Los trenes de cercanías son una cuestión de Estado. Desde VSP piden que retiren esa engañosa campaña institucional, informen verazmente a los ciudadanos y luchen todos porque la inversión de 140 millones en la vía sea una realidad lo más pronto posible. Están dispuestos a acompañar al Alcalde a Madrid a ver al actual Ministro de Fomento, Iñigo de la Serna Hernáiz, y pedirle la inversión para que los trenes paren en Viladecans. Pide que se hagan las cosas bien, que es lo que esperan los ciudadanos. A continuación formula las siguientes preguntas: 1ª. Tala de árboles plataneros en Alba-rosa. Han puesto unos papeles a los vecinos de Alba-rosa donde les dicen que van a hacer accesibles sus aceras con la tala de plataneros. Los vecinos se preguntan porqué no hacen accesibles sus aceras retirando los postes de la luz y las farolas. 2ª. Limpieza. Según el pliego de condiciones del contrato con Urbaser, pregunta cómo tiene que cubrir esta empresa las suplencias. Si se permite en el mismo que no se realicen las limpiezas diarias de zonas, porque no se cubren las bajas laborales y que sanción se prevé por incumplimiento del pliego de condiciones. Y 3ª. Procesos participativos. Pregunta cual es el coste que tiene el Asesor del proceso participativo de la Rambla y que coste va a tener la empresa que gestiona el proceso participativo del barrio de Alba-rosa. La Presidència, demana brevetat, perquè només queden 10 minuts per a les 12 de la nit. El Sr. Tobaruela Silva (GV-CAP), quiere dar apoyo a la campaña de recogida de firmas para la parada de trenes en Viladecans. GV-CAP sí que cree que es una campaña muy necesaria. Formula el ruego siguiente: que se haga una reunión informativa el nuevo sistema de recogida de objetos y basuras en el Ateneu Pablo Picasso, para los vecinos de Can Preciós, ya que la programada para el 27 de Febrero será en el Casal de Barrio Sales y si no hay disponibilidad de salas que se convoque en Marzo, porque creen que la proximidad al barrio favorecerá la asistencia de vecinos y vecinas. El Sr. Navarro Arias (regidor no adscrit), formula el siguiente ruego: si alguien escribe la historia de esta legislatura que la titule “50 colonias de gatos y un billar perdido”. A continuación formula las siguientes preguntas: 1ª. Indica que su grupo estuvo reunido con los vecinos de La Unión y se han quejado de que se les cobra la recogida selectiva de basuras, cuando se les han retirado los cubos hace tiempo y el camión no pasa a recoger. Pregunta cómo se puede estar cobrando por un servicio que no se presta. El IBI es la integración de contribución, alcantarillado y basuras. En Gavà no lo hicieron y cuando se tuvo que aplicar la recogida selectiva, se les quitó la urbana. Pregunta qué es lo que ocurre con estos cubos. 2ª. Cuando estaba en otro partido se presentó un ruego sobre un impuesto metropolitano que estaba mal aplicado. El asunto llegó al Pleno y algunos ciudadanos que presentaron el recurso ante el Ayuntamiento les


103

contestaron básicamente “den gracias que no les hayamos cobrado de más”. Pregunta que cómo es posible que Gavà sí que esté devolviendo el impuesto. La Sra. Herena Sanchís (regidora no adscrita), formula las siguientes preguntas: 1ª. Por qué sin llover sale el agua de la Riera de Sant Climent y huele mal. Pregunta si es porque los pisos de Vilamarina pierden por las tuberías. Pide un análisis de agua para su control. Pide que se solicite al ACA, encargada de la limpieza de la riera y que depende de la Generalitat, que limpien el cañizo del Camí Real a la autovía de Castelldefels. 2ª. Pregunta que para cuando una barandilla en la calle Dr. Ros. 3ª. Pregunta cuánto se tarda en cobrar la dependencia del segundo grado cuando la Generalitat la ha aprobado en Noviembre. 4ª. Pregunta por qué el Ayuntamiento no acaba con la prostitución den el Camí Real. Y 5ª. Lo ha preguntado dos veces, pero no se le ha contestado: pregunta que para cuando el arreglo del piano. Lo ha preguntado al Sr. Atienza y se ha hecho el sordo. No sabe a quién le corresponde contestarle. Pregunta si es el Sr. Gutiérrez. También quiere comentar que le han dicho que sí que pudieron entrar inválidos en la exposición de Dioramas. Si es verdad que entraron, pide disculpas por ello y que le digan por qué calle entraron, porque por la calle Dr. Ros era imposible. La Presidència, diu que es contestaran les preguntes per escrit. Respecte al tema de la interventora, indica que en el concurs que organitza l’Administració (la Generalitat i l’Estat) d’ocupació de places d’Intervenció, la de Viladecans estava vacant, ocupada temporalment per l’anterior interventora i ara ha estat demanada per una interventora titular. Immediatament que la demana passarà a ocupar-la i, per tant, l’altra interventora ha hagut de buscar-se un altre lloc. Una interventora ha guanyat la plaça de Viladecans, que estava vacant i, per tant, la persona que l’ocupava temporalment, s’ha hagut de buscar una altra alternativa, ja que Personal en demanarà l’ingrés immediat. Ha estat tot molt ràpid. I sense cap més assumpte a tractar, l’alcalde clou la sessió, de la qual, com a secretari del Ple municipal, estenc aquesta acta i en dono fe.

Documents

Ajuntament de Viladecans ACTA NÚM. 3/2017media.seu-e.cat/acteca/830150006/2017/e56bbc99-32b5-4dc9-8db5... · María Purificación González Pérez Regidora VSP Eduardo Tobaruela