1

AJUNTAMENT PLE

A Sabadell el 07/05/2013, al Saló d'Actes de l'Ajuntament, sota la presidència de l’alcalde, es reuneix, en sessió ordinària, el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, amb l’assistència dels següents membres:

President : Sr. Juan Carlos Sánchez Salinas

Assistents: Sra. Montserrat Capdevila Tatché Sra. Maria Cristina Moreno Ramos Sr. Lluís Monge Presència Sra. Marta Farrés Falgueras Sr. Joaquim Carné Jordana Sr. Josep Ayuso Raya Sr. Ramon Burgués Salse Sr. Carles Bosch Masó Sr. Cristian Sánchez García Sr.Manuel Bustos Garrido Sr. Joan Manau Valor Sr. Francisco Bustos Garrido Sr. Carles Rossinyol i Vidal Sr. Antoni Font i Renom Sr. Josep Beltran i Taixà Sra. Rosa Roig i Vidal Sr. Jordi Font Renom Sr. Antonio Vega Reina Sr. Esteban Gesa Para Sra. Maria Consuelo Santos Neyra Sra. Virginia Domínguez Álvarez Sr. Julià Moltó Sierra Sra. Maria Carmen Garcia Suárez Sr. Carles Marlés Tortosa Sra. Maria Sol Martinez Torres Sr. Juan Miguel Mena Arca

Secretari general Sr. Emili Tapias Sola Vicesecretari Sr. Josep M. Colell Voltas Interventor Sr. Joan Romagosa Rebulà

A les 6 de la tarda, i atès que hi ha el quòrum de constitució que estableix Article 98,c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Presidència declara oberta la sessió i es passen a tractar els diferents punts de l’ordre del dia:

2

ORDRE DEL DIA PER A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTA MENT PLE DEL DIA 07/05/2013 , A LES 18:00 HORES. A) PART RESOLUTIVA 1.-ALCALDIA 1.- Aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària del dia 09 d'abril de 2013. 2.- Donar-se per assabentat de la petició del regidor Antonio Vega Reina, de la seva condició

com a regidor no adscrit. 2.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES 3.- Modificar el nomenament en el Consell Local de Seguretat del representant del grup

municipal d'EUiA. Educació 4.- Aprovar les tarifes que regiran el servei d'escolarització, el servei de menjador i el servei

d'acollida a les escoles bressol i als Centres d'Educació Infantil i Familiar de titularitat municipal, amb efectes a partir del curs 2013-2014.

3.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I SERVEIS CENTRA LS Recursos Humans 5.- Aprovar la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de

Sabadell per a l'exercici 2013. 4.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'HABITATGE, URBANISME I ES PAI PÚBLIC Planificació Urbanística 6.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell

a l'àmbit del sector E Can Gambús (exp.: MPG-65) 7.- Aprovar l'adjudicació del contracte de concessió administrativa de domini públic per al

condicionament interior (distribució, acabats interiors i instal·lacions) i utilització privativa del primer nivell del soterrani -1 de l'immoble situat al carrer de Blasco de Garay, núm. 21

5.-ASSUMPTES URGENTS B) PART DELIBERATIVA I DE CONTROL 6.-GRUPS MUNICIPALS 8.- Proposició del grup municipal de CiU per tal de racionalitzar les estructures de participació

de la ciutat de Sabadell. 9.- Proposició del grup municipal de CiU per la Transparència Municipal.

3

10.- Proposició del grup municipal de CiU per tal que les entitats de l'àmbit de les arts

escèniques de la nostra ciutat siguin les encarregades d'organitzar la Cavalcada de Reis. 11.- Proposició del grup municipal d'EUiA a favor de garantir el dret que tots els nens i nenes de

Sabadel facin 3 àpats diaris. 12.- Proposició del grup municipal d'EUiA a favor de retirar el retrat de Joan Carles I del Saló de

Plens. 13.- Proposició del grup municipal d'EUiA en suport a les comunitats de veïns davant els

impagaments de la banca. 14.- Proposició del grup municipal d'EpS a favor de reclamar a la Generalitat el retorn de l'espai

de la Serra de Pedralba cedit temporalment als Mossos d'Esquadra. 15.- Proposició del grup municipal del PP, per instar al govern local a prendre mesures

immediates que solucionin els problemes del barri de Can Puiggener. 16.- Proposició del grup municipal d'ICV per defensar la funció social de la propietat d'habitatges:

un fons social català d'habitatges i el lloguer forçós dels habitatges buits. 17.- Proposició del grup municipal d'ICV de suport a la iniciativa legislativa popular per la renda

garantida de ciutadania. 7.-DISPOSICIONS OFICIALS, COMUNICACIONS DIVERSES, P RECS I PREGUNTES

4

1.-ALCALDIA

1.-Aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordin ària del dia 09 d'abril de 2013.

Es sotmet a la consideració del Ple municipal l’aprovació de l’esborrany de l’Acta de la Sessió Ordinària del dia 9 d’abril de 2013, i és aprovada per unanimitat.

2.-Donar-se per assabentat de la petició del regido r Antonio Vega Reina, de la seva condició com a regidor no adscrit.

DECRET.- 3139/2013 Atès que en data 11 de juny de 2011, es va constituir la corporació municipal de l’Ajuntament de Sabadell. Vist l’art. 73 de la Llei 7/85, reguladora de les bases de Règim Local i l’art. 50 del Decret Legislatiu 2/2003 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. Vist el que preveuen els articles 69 i 70 del Reglament Orgànic Municipal. Atès que en el seu moment els regidors i regidores municipals van presentar els corresponents escrits manifestant la seva voluntat d’adscriure’s a un determinat grup, així com van aportar la resta de requisits necessaris per al seu registre. Vist l’escrit de 29 d’abril de 32013 del Sr. Antonio Vega Reina, regidor d’aquesta ciutat per les llistes del Partido Popular en les últimes eleccions municipals, pel qual informa la seva voluntat d’abandonar el grup municipal del Partido Popular i quedar-se a l’Ajuntament com a regidor no adscrit, acollint-se a l’art. 69.2 del ROM. Vist el que disposa l’article 73.3 de la Llei 7/85, reguladora de les bases de Règim Local, en relació amb l’article 50.6 del Decret legislatiu 2/2003, del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. Per tot l’anterior, HE RESOLT: PRIMER.- Donar-me per assabentat de la voluntat del sr. Antonio Vega Reina d’abandonar el grup municipal del Partido Popular per quedar-se a l’Ajuntament amb la consideració de regidor no adscrit. SEGON.- Donar compte al Ple d’aquesta resolució Hi intervé l’Alcalde, que diu, de fet, a la Secretaria General, el dia 29 d’abril, el Sr. Vega, va entregar un escrit en el que manifestava la seva voluntat d’abandonar el grup municipal del PP, per quedar-se a l’Ajuntament, amb la consideració de regidor no adscrit. Per tant, donem compte al Ple, Sr. Secretari, d’aquest fet.

5

2.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES

3.-Modificar el nomenament en el Consell Local de S eguretat del representant del grup municipal d'EUiA.

Atès que l’Ajuntament es va constituir en sessió de 11 de juny de 2011. Atès que es va procedir a la constitució dels diferents òrgans de participació ciutadana i els òrgans desconcentrats i descentralitzats previstos al capítol tercer del Reglament Orgànic Municipal Vist l’acord de l’Ajuntament Ple adoptat en sessió de 27 de juny de 2011, que assenyala que correspon al Ple, entre altres, el nomenament dels membres o vocals i la designació d’entitats que poden nomenar representants en òrgans de govern d’organismes autònoms locals, consells municipals sectorials o territorials i consell de ciutat. Atès que el grup municipal d’EUiA ha fet una sol·licitud de canvi designació del seu vocal en el Consell Local de Seguretat. Per la qual cosa es proposa al Ple l’aprovació de la refosa de tots els nomenaments, on s’inclouen els canvis esmentats, amb la incorporació de la nova representant. Per la qual cosa es proposa l’adopció dels següents: ACORDS

PRIMER.- Modificar el nomenament en el: CONSELL LOCAL DE SEGURETAT Nomenar la Sra. Maria Sol Martinez Torres en substitució del sr. Francisco Javier Garcia Rodríguez. SEGON.- Comunicar l’adopció d’aquest acord als interessats. Hi intervé l’Alcalde, que diu, bé, doncs és el canvi del Sr. Francisco Javier García per la Sra. Marisol Martínez. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unani mitat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

6

Educació

4.-Aprovar les tarifes que regiran el servei d'esco larització, el servei de menjador i el servei d'acollida a les escoles bressol i als Centr es d'Educació Infantil i Familiar de titularitat municipal, amb efectes a partir del cu rs 2013-2014.

Atès que l’Ajuntament Ple, en sessió de data 26 de novembre de 1997, aprovà definitivament l’expedient de creació del servei d’escoles bressol municipals i acordà implantar el servei per tal de crear una xarxa d’escoles bressol municipals, les quals es gestionen de forma indirecta mitjançant la modalitat de concessió. Atès que a Sabadell actualment hi ha en funcionament les següents escoles bressol i Centres d’Educació Infantil i Familiar de titularitat municipal: Escola Bressol Municipal La Romànica, Escola Bressol Municipal Joan Montllor, Escola Bressol Municipal Calvet d’Estrella, Centre d’Educació Infantil i Familiar Espronceda, Centre d’Educació Infantil i Familiar Andreu Castells, Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona, Centre d’Educació Infantil i Familiar Joaquim Blume, Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Llong, Centre d’Educació Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou, Centre d’Educació Infantil i Familiar Creu Alta, i Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener. Atès que d'acord amb els respectius plecs de condicions que regeixen la gestió de les escoles bressol esmentades, l'Ajuntament aprovarà les tarifes que han de percebre els concessionaris dels usuaris que vulguin accedir als serveis de l’escola. Vist l’article 251.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, segons el qual el concessionari percep com a retribució les tarifes autoritzades reglamentàriament. Vist l’informe tècnic del Servei d’Educació de data 11 d’abril de 2013, pel qual es proposen les tarifes del servei de les Escoles Bressol Municipals i dels Centres d’Educació Infantil i Familiar, amb efectes a partir del curs 2013-2014. Atès que s’ha realitzat l’estudi econòmic corresponent, de data 11 d’abril de 2013, que s’adjunta, per a la fixació de les tarifes dels preus públics per al servei lectiu i de menjador dels centres esmentats, el qual ha estat fiscalitzat favorablement pel servei d’Intervenció. Atès que les despeses derivades del funcionament de les escoles bressol de titularitat municipal es financen amb càrrec a la subvenció que realitza el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per cursos i per places escolars, amb les tarifes que abonen les famílies i amb l’aportació econòmica que realitza l’Ajuntament titular dels centres. Atès que, segons exposa l’informe tècnic esmentat, des del curs 2010-2011 la Generalitat ha reduït progressivament la seva aportació per al sosteniment del servei, fixada inicialment en 1.800 € per plaça, i que per les informacions rebudes és possible que per al curs 2012-2013 la subvenció sigui de 875 € per alumne, per la qual cosa es proposa mantenir les mesures de contenció de la despesa ja adoptades, així com adequació de l’oferta de serveis a la demanda de les famílies.

7

Atès que, segons l’esmentat informe, es valora de forma positiva la implantació del sistema de tarifació social en relació a les tarifes que abona cada família pel servei d’escolarització a les escoles bressol municipals, la qual es determina en funció del nombre de membres de la unitat familiar i de la renda familiar, tot i que es considera convenient fer alguns canvis en aquestes tarifes per adaptar-les a la realitat dels centres. Atès que l’informe tècnic esmentat proposa continuar aplicant una bonificació a les famílies nombroses i/o monoparentals, de percentatge diferent en funció de la categoria en que es troba la família, de conformitat amb la Llei 40/2003, de Protecció a les famílies nombroses. Vistos els articles 1, 2, 18 i 21 de la Llei 18/2003, de Suport a les famílies; l’article 1.2 i la Disposició Final primera de la Llei 40/2003, de Protecció a les famílies nombroses; l’article 251.1 del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; els respectius plecs de clàusules reguladors de les concessions administratives per la gestió dels centres, així com la restant normativa d’aplicació. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició de la Regidoria d’Educació, proposa al Ple l’adopció dels següents A C O R D S PRIMER.- Aprovar les tarifes que regiran el servei d’escolarització a les escoles bressol i als Centres d’Educació Infantil i Familiar de titularitat municipal, a partir del curs 2013-2014, les quals es determinen per cada alumne/a en concret en funció de la capacitat econòmica acreditada per la família i pel nombre de membres de la unitat familiar, així com la forma de pagament de les mateixes, segons el següent detall:

a) Tarifes del servei lectiu jornada completa (horari de 8:45h a 12:00h i de 15:00h a 17:15h)

69€ 92€ 134€ 154€ 175€ 195€ 210€ 225€

Llindar renda

Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda

Núm. membres

unitat familiar menor o

= de a de a de a de

a de a de a més de

2 9.861 9.862 10.959 10.960 12.894 12.895 15.169 15.170 17.846 17.847 23.200 23.201 33.176 33.177

3 12.951 12.952 14.392 14.393 16.931 16.932 19.920 19.921 23.435 23.436 30.467 30.468 43.567 43.568

4 15.364 15.365 17.073 17.074 20.084 20.085 23.629 23.630 27.799 27.800 36.140 36.141 51.681 51.682

5 17.094 17.095 18.995 18.996 22.346 22.347 26.289 26.290 30.929 30.930 40.209 40.210 57.500 57.501

6 19.435 19.436 21.596 21.597 25.406 25.407 29.890 29.891 35.164 35.165 45.715 45.716 65.372 65.373

7 o més 21.328 21.329 23.699 23.700 27.881 27.882 32.801 32.802 38.590 38.591 50.168 50.169 71.740 71.741

Les tarifes en concepte de servei lectiu en règim de jornada completa s’abonaran per 11 mensualitats per curs i es cobraran directament pel concessionari del servei.

8

b) Tarifes del servei lectiu jornada de matí (horari de 8:45h a 12:00h)

48€ 64€ 94€ 107€ 122€ 136€ 147€ 157€

Llindar renda

Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda

Núm. membres

unitat familiar menor o

= de a de a de a de

a de a de a més de

2 9.861 9.862 10.959 10.960 12.894 12.895 15.169 15.170 17.846 17.847 23.200 23.201 33.176 33.177

3 12.951 12.952 14.392 14.393 16.931 16.932 19.920 19.921 23.435 23.436 30.467 30.468 43.567 43.568

4 15.364 15.365 17.073 17.074 20.084 20.085 23.629 23.630 27.799 27.800 36.140 36.141 51.681 51.682

5 17.094 17.095 18.995 18.996 22.346 22.347 26.289 26.290 30.929 30.930 40.209 40.210 57.500 57.501

6 19.435 19.436 21.596 21.597 25.406 25.407 29.890 29.891 35.164 35.165 45.715 45.716 65.372 65.373

7 o més 21.328 21.329 23.699 23.700 27.881 27.882 32.801 32.802 38.590 38.591 50.168 50.169 71.740 71.741

Les tarifes en concepte de servei lectiu en règim de jornada de matí s’abonaran per 11 mensualitats per curs i es cobraran directament pel concessionari del servei. c) Tarifes del servei de flexibilitat horària de matí i/o tarda

12€ 15€ 18€ 21€ 24€ 27€ 30€ 33€

Llindar renda

Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda Llindar renda

Núm. membres

unitat familiar menor o

= de a de a de a de

a de a de a més de

2 9.861 9.862 10.959 10.960 12.894 12.895 15.169 15.170 17.846 17.847 23.200 23.201 33.176 33.177

3 12.951 12.952 14.392 14.393 16.931 16.932 19.920 19.921 23.435 23.436 30.467 30.468 43.567 43.568

4 15.364 15.365 17.073 17.074 20.084 20.085 23.629 23.630 27.799 27.800 36.140 36.141 51.681 51.682

5 17.094 17.095 18.995 18.996 22.346 22.347 26.289 26.290 30.929 30.930 40.209 40.210 57.500 57.501

6 19.435 19.436 21.596 21.597 25.406 25.407 29.890 29.891 35.164 35.165 45.715 45.716 65.372 65.373

7 o més 21.328 21.329 23.699 23.700 27.881 27.882 32.801 32.802 38.590 38.591 50.168 50.169 71.740 71.741

- La tarifa en concepte de flexibilitat horària en ús esporàdic és de 3 euros/dia (per cada franja). Les tarifes en concepte de servei de flexibilitat horària s’abonaran directament al concessionari els mesos en que s’utilitzi el servei i per cada franja de servei utilitzada (matí i/o tarda). Les hores del servei de flexibilitat es consideren infraccionables. L’entrada abans de les 8:45 o la sortida després de les 17:15 comporta automàticament el cobrament d’una hora sencera. El servei de flexibilitat horària al matí (de 7:45h a 8:45h ) s’oferirà a totes les escoles bressol municipals.

9

El servei de flexibilitat horària a la tarda (de 17:15h a 18:15 h) s’oferirà només en aquelles escoles bressol on la demanda de les famílies garanteixi la sostenibilitat del servei. Es considera que fan ús esporàdic del servei de flexibilitat horària, per cada franja de matí o a la tarda, quan es faci ús 1 o 2 dies a la setmana. En cas d’ús esporàdic del servei no s’aplica el sistema de tarifació social. Si l’ús del servei és de 3 o més dies a la setmana es considera habitual i s’aplicaran les tarifes incloses en el quadre anterior. SEGON.- Aprovar les condicions i forma d’aplicació de la tarifació social, la manera d’acreditar els llindars de renda en que es troba cada família, la definició del nombre de membres de la unitat familiar, el termini i forma d’acreditar els requisits, així com els termes de la revisió extraordinària de la tarifació social, segons el següent: 1 - REQUISITS ECONÒMICS PER A L’APLICACIÓ DE LA TAR IFACIÓ SOCIAL a.- La tarifació social aplicable als alumnes es determina a partir dels llindars de renda i el nombre de membres de la unitat familiar, de conformitat amb allò establert a l’acord primer. b.- Per tal d’establir la base de càlcul anual de la unitat familiar i determinar en quin tram de la tarifació social es troba un/a alumne/a es tenen en compte la totalitat dels ingressos anuals que per qualsevol concepte percep la unitat familiar i es relaciona el total d’ingressos amb el nombre total de membres de la unitat familiar. c.- La renda familiar a aquests efectes s’obtindrà per la suma de la bases imposables general i de l’estalvi de la declaració d’IRPF corresponent al darrer exercici fiscal liquidat, o les que constin a l’Agència Tributària, així com els imports percebuts per qualsevol dels seus membres en concepte de pensió d’aliments. Per dur a terme aquest càlcul es consideren membres computables el pare i la mare, el tutor o persona encarregada de la guarda i custòdia i els germans solters menors de 25 anys que convisquin al mateix domicili en el moment de formalitzar la matrícula, o els majors d’edat quan es tracti de persones amb discapacitat.

d.- En el cas de divorci o separació dels pares no es considerarà membre computable qui no convisqui amb el sol·licitant de l’ajut. No obstant, tindrà la consideració de membre computable el nou cònjuge o persona unida per anàloga relació i per tant, s’inclouran les seves rendes en el còmput de la renda familiar. e.- En els casos on no es pugui documentar els ingressos familiars a través de la renda o del certificat d’imputacions, s’haurà de presentar una Declaració Responsable acompanyada de l’informe de Serveis Socials que haurà d’acreditar quins són els ingressos i valorar en quina franja de la tarifació es troba aquella família. f.- Un cop revisada la documentació es determinarà la quota que li correspon a cada alumne. 2. TERMINI I FORMA D’ACREDITACIÓ DELS REQUISITS La documentació acreditativa s’ha de presentar en l’imprès normalitzat en el moment de la matrícula, i serà la següent:

a) Autorització a l’Ajuntament de Sabadell signada per tots els membres computables de la unitat familiar, per accedir a les dades del padró municipal i a les dades fiscals de l’Agència Tributària.

10

b) En cas de separació, divorci, i/o famílies monoparentals, document acreditatiu de la pensió per aliments percebuda per qualsevol dels membres de la unitat familiar.

c) Si els sol·licitants no estan obligats a declarar en concepte de IRPF:

- En els casos en que no constin ingressos declarats en la Renda ni Certificat d’imputacions econòmiques cal presentar una Declaració Responsable sobre la situació econòmica de la família la qual haurà d’estar justificada mitjançant informe de Serveis Socials

d) Fotocòpia del DNI de tots els membres de la unitat familiar.

3. CONDICIONS I REQUISITS PER LA REVISIÓ EXTRAORDINÀR IA DE LA TARIFACIÓ SOCIAL. a.- De forma excepcional i justificada, quan per causes sobrevingudes al llarg del curs que suposin un canvi econòmic substancial (situacions d’atur, finalització de prestacions econòmiques, etc.), les famílies vegin modificada la seva situació de renda, i puguin acreditar documentalment aquesta nova situació econòmica, hauran de sol·licitar la revisió de la quota i presentar la documentació acreditativa per tal que sigui valorada pel Servei d’Educació. b.- Per sol·licitar la revisió de la quota caldrà acreditar documentalment una disminució d’ingressos de la unitat familiar de mínim de un 30% respecte als ingressos computats en establir la quota, segons el sistema de tarifació social, al principi de curs. Per realitzar la valoració només s’admetrà documentació emesa per organismes oficials i/o empreses. En el supòsit que la disminució d’ingressos al·legada sigui inferior al percentatge esmentat es desestimarà la sol·licitud de revisió i es continuaran cobrant les quotes inicialment fixades. c.- El procediment de revisió s’iniciarà en tot cas a instància de part, mitjançant sol·licitud de persona interessada i s’haurà de presentar en el model normalitzat de que disposen els centres educatius. Aquesta sol.·licitud, signada i juntament amb la documentació justificativa, es presentarà al centre educatiu on l’alumne estigui matriculat. L’Ajuntament valorarà la idoneïtat de la documentació presentada i en base a aquesta resoldrà sobre la tarifa a aplicar. En cas de ser necessari, es podrà requerir més documentació complementària. d.- La quota resultant del procés de revisió no s’aplicarà amb caràcter retroactiu. e.- Si de la revisió resulta un canvi de tarifa, aquest s’aplicarà segons els següents terminis:

• Si la sol·licitud es presenta de l’1 al 15 del mes, l’aplicació correspondrà al mes següent. • Si la sol·licitud es presenta del 16 al 30 del mes s’aplicarà al cap de dos mesos.

f.- La família es compromet a informar a la direcció del centre on estiguin matriculats de qualsevol canvi que es produeixi en la seva situació i que suposi tornar a la franja de tarifació social assignada abans de la revisió. L’Ajuntament podrà revocar d’ofici la revisió realitzada si es considera que les condicions al·legades han canviat en benefici de la família i no s’ha informat del fet. g.- L’Ajuntament, en casos degudament justificats, i quan raons d’interès social o econòmic de les famílies ho aconsellin, podrà interpretar i aplicar discrecionalment les condicions de revisió de la tarifació social, vetllant per l’interès de l’alumne/a.

11

TERCER.- Aprovar les bonificacions que a continuació es detallen a les famílies nombroses i monoparentals en la tarifa pel servei lectiu, en la modalitat de jornada completa i jornada de matí, de conformitat amb l’article 1.2 i la Disposició Final primera de la Llei 40/2003, de Protecció a les famílies nombroses, i els articles 18 i 20 de la Llei 18/2003, de Suport a les famílies:

a) Bonificació del 10% de la tarifa als alumnes de famílies nombroses de categoria general. b) Bonificació del 15% de la tarifa als alumnes de famílies nombroses de categoria especial. c) Les famílies monoparentals s’equiparen a les famílies nombroses respecte a les

bonificacions esmentades. Aquestes bonificacions seran compatibles amb l’aplicació de la tarifació social si es compleixen els requisits previstos i s’aplicaran sobre la tarifa en la qual es trobin en funció de la situació econòmica de la família.

QUART.- Aprovar les tarifes que regiran el servei de menjador, en les seves diverses modalitats, a les escoles bressol i als centres d’educació infantil i familiar de titularitat municipal, a partir del curs 2013-2014, així com els horaris i les condicions d’utilització i forma de pagament del servei, segons el següent detall: a) Modalitat reduïda (només dinar) . Horari: de 12:00h a 13:00 h Ús habitual Ús esporàdic

CUINA "IN SITU" 114 €/mes 6,85 €/dia

CUINA TRANSPORTADA 104 €/mes 6,39 €/dia

b) Modalitat completa (dinar i descans). Horari: de 12:00h a 15:00 h Ús habitual Ús esporàdic

CUINA "IN SITU" 152 €/mes 9,14 €/dia

CUINA TRANSPORTADA 139 €/mes 8,52 €/dia

c) Berenars . Ús habitual Ús esporàdic

CUINA "IN SITU" 13,30 €/mes 0,61 €/dia

CUINA TRANSPORTADA 12,30 €/mes 0,72 €/dia

d) Menjador de lactants (ús parcial del servei):

12

Ús habitual Ús esporàdic

114 €/mes 7,18 €/dia

Les tarifes en concepte de servei de menjador s’abonaran per 10 ½ mensualitats. En els casos en que el Departament de Serveis Socials emeti informe que aconselli l’assistència de l’infant al servei de menjador i la família tingui dificultats econòmiques greus per atendre el pagament del servei es cercaran mesures d’ajut per part de Serveis Socials. CINQUÈ.- Aprovar la normativa de funcionament del servei de menjador escolar a les Escoles Bressol i Centres d’Eduació Infantil i Familiar de titularitat municipal, de conformitat amb els treballs de la Comissió constituïda al si del Consell Escola Municipal, segons el següent:

NORMES DE FUNCIONAMENT DEL SERVEI DE MENJADOR ESCOL AR DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

1.- Definició del servei. El servei de menjador és un servei complementari (no obligatori) que ofereix l’escola bressol per tal de cobrir les necessitats bàsiques de menjar i descans dels infants escolaritzats al centre educatiu. 2.- Tipologia de servei. L’ús del servei de menjador pot ser esporàdic o fix. Un alumne esporàdic és aquell que fa ús del servei un màxim de 12 dies al mes. Aquests 12 dies poden ser consecutius o alterns al llarg del mes i cal avisar sempre a l’escola abans de les 9 del matí. Els alumnes fixos son aquells que fan ús habitual del servei tots els dies, en el moment que un alumne fix es doni de baixa i passi a ser esporàdic només podrà tornar a gaudir del servei en la modalitat de fix si és per causes degudament justificades i valorades per la direcció del centre. Als mesos de desembre i juliol no es podrà fer baixa del servei de la modalitat de fix per passar a la modalitat d’esporàdic. La quota mensual per als usuaris fixos és la mateixa durant tots els mesos, exceptuant el mes de setembre que es cobrarà el 50% de la quota ja que el servei s’inicia generalment a partir de la segona quinzena. En el cas de germans que hagin de fer ús simultani del servei poden fer-ho abonant una sola quota mensual, amb caràcter de fixos, sempre i quan no superin els 20 usos mensuals entre els dos. En el moment que superin aquest nombre d’usos, cada germà haurà de fer efectiva la quota mensual completa. 3.- Condicions específiques per als lactants. Els usuaris del servei de menjador de l’aula de lactants podran fer ús del servei segons les següents modalitats durant el període de lactància: a) Ús complert del servei: cura i atenció de l’infant per part del personal del centre. Alimentació a partir dels productes facilitats per l’empresa de servei de cuina o catèring (llet, cereals).

13

b) Ús parcial del servei: cura i atenció de l’infant per part el personal del centre. Alimentació a partir dels productes facilitats per la pròpia família (llet, cereals,..) Per qüestions higiènico-sanitàries quan l’alimentació comenci a ser a patir de triturats de verdures i carn i /o peix el servei haurà de passar a ser complert prestat a través del servei de l’empresa de càtering. 4.- Devolució d’imports en cas d’absència. Es retornarà l’import de matèria primera a aquelles famílies que el seu infant no faci ús del servei de menjador sempre i quan la no assistència hagi estat informada a l’escola amb l’antelació suficient. El retorn es farà a partir del quart dia consecutiu de no assistència al centre, i serà el següent: - Per a centres amb cuina in situ: 2,43 € diaris (per al dinar i el berenar), de 1,78 € si només es queda a dinar i 0,65 € si només es queda a berenar - Per a centres amb modalitat de càtering: 2,28 € diaris (per al dinar i el berenar), de 1,63 € si només es queda a dinar i 0,65 € si només es queda a berenar. En el cas dels lactants que facin ús parcial del servei de menjador, no es retornarà en cap cas l’import de la mensualitat en cas d’absència, atès que la matèria primera és aportada per la família. 5.- Berenar. Per raons higiènic - sanitàries, es recomana que l’infant que fa jornada de tot el dia a l’escola faci ús del servei de berenar preparat per l’escola. 6.- Aplicació de la normativa. La present normativa és d’aplicació general a totes les escoles bressol de titularitat municipal a partir del curs 2012-2013, inclòs. Això no obstant, atès que en aquest context les necessitats de les famílies són molt diverses i canviants, la direcció del centre, conjuntament amb el departament d’Educació, podrà establir acords específics i puntuals per aquells casos que no estiguin recollits a la normativa. SISÈ.- Publicar el contingut dels precedents acords mitjançant edicte al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de conformitat amb l’article 59.6,a) de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, bona tarda a tothom; com sabeu, de nou, estem en el període de preinscripció a les escoles bressol, i ens pertoca aprovar les tarifes del servei d’escoles bressol per al curs vinent. Aquest, com sabeu, és un servei que es finança a partir de l’aportació de les famílies, de l’Ajuntament i de la Generalitat, i, com segur que recordareu, l’any passat vàrem introduir importants modificacions, que hem anat aplicant durant aquest curs escolar. Imagino que també recordareu que l’any passat, en aquestes dates, desconeixíem quin seria el finançament de la Generalitat, i això volia dir treballar amb moltes incerteses en el moment de decidir les tarifes.

14

Enguany estem en la mateixa situació, no sabem quin serà el finançament de la Generalitat per aquest curs que ara aviat acabarem, ni pel proper curs. Aquesta situació fa difícil la gestió dels serveis, per la qual cosa hem sol·licitat a la Generalitat la signatura d’un conveni que doni estabilitat a aquest marc de col·laboració, si bé, a hores d’ara, encara no tenim resposta. Malgrat això, nosaltres no podem demorar l’aprovació de les tarifes pel curs vinent, és per això, que la proposta que es presenta es basa en el següent punt: suposar que la Generalitat mantindrà el finançament que va anunciar per al curs 2012/2013; i, es preveu que enguany, la Generalitat, tampoc convoqui beques d’escoles bressol. Valorem positivament la introducció de la tarifació social, en tant que això ha permès un accés més equitatiu a les escoles bressol i ha reduït les baixes per motius econòmics. Observem que encara hi ha un nombre important de famílies amb dificultats per fer front a la tarifa més baixa, mentre que un nombre important de famílies usuàries d’escola bressol tenen rendes molt superiors als 50.000€ anuals. Per això, proposem, mantenir el sistema de tarifació social; un increment general de les tarifes i dels llindars en un 2,7%, igual a l’IPC; reducció de la tarifa més baixa, de 82 a 69€; incorporació d’una nova tarifa de 225€ per famílies amb ingressos més elevats, superiors a 51.000€ en famílies de 4 membres en la unitat familiar; manteniment d’una tarifa per jornada només de matí per aquells centres on hi hagi demanda, i que sigui sostenible oferir un grup d’aquesta jornada; manteniment de les bonificacions per família nombrosa i monoparentals; manteniment de la possibilitat de revisar la tarifa una vegada s’ha iniciat el curs, per fer front a situacions sobrevingudes; introduir la tarifació social també en el servei d’acollida; i finalment, incorporar una nova tarifa de menjador per aquelles famílies que no utilitzen el servei complert, és a dir, de 12 a 3, sinó que a la una surten de l’escola bressol. Hi intervé el regidor no adscrit, Sr. Vega, que diu, sí, buenas tardes, bien, en este punto, y en otros puntos del orden del día, dada mi actual condición de concejal no adscrito, no he tenido todavía conocimiento suficiente de los informes; yo entiendo que, espero, para el próximo Pleno, la logística funcionará suficientemente bien, y antes de llegar al Pleno tendré conocimiento exacto de cuales son las propuestas, y cuales son los informes, y podré votar en consecuencia. Por lo tanto, tanto en el punto número 4, que estamos ahora, como en el número 5, que viene a continuación, ya adelanto que mi voto va a ser, por una cuestión meramente procesal, no por una cuestión de fondo, va a ser de abstención. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, miren, EUiA siempre hemos defendido la escola bressol como un derecho del niño y de la niña; ya hemos expresado en más de una ocasión, y eso viene avalado por estudios pedagógicos recientes, que para EUiA la educación infantil tiene una gran importancia en el desarrollo individual y social de nuestros niños y niñas; está claramente demostrado que los niños y niñas que han tenido acceso a la etapa infantil, por lo menos durante un año, obtienen mejores resultados escolares a lo largo de todo su proceso de educación. Una educación infantil accesible garantiza la igualdad de oportunidades educativas, puesto que ayuda a compensar el impacto del capital cultural y económico de las familias, sobre el futuro rendimiento escolar del alumnado.

15

Las diferencias en cuanto al rendimiento escolar entre las familias de clases trabajadoras y las familias de clases medianas, profesionales, se reducen significativamente entre los niños que han sido escolarizados de forma temprana, y, el acceso a la escolarización infantil es altamente desequilibrado, si no se apuesta por un modelo cohesionado y aglutinador. Somos conscientes, Sr. Ramón Burgués, y ya lo expresamos el año pasado, que los culpables de esta situación que hoy estamos sometiendo a consideración de este Pleno, no son totalmente ustedes, tal y como entonces les dijimos, creemos sinceramente que hoy, quien también tendría que estar en este Pleno municipal dando explicaciones al conjunto de la ciudadanía, y sobretodo a las AMPAS de las escuelas bressol, es el gobierno de la Generalitat. Pero dicho esto, y poniendo cada cosa en su justa medida, también les trasladamos que no estamos de acuerdo hoy, ni lo estuvimos en su momento, en que se cargue a las familias el 100% de la falta de subvención de la Generalitat. Para ustedes, como gobierno, es la postura más fácil, antes se lo pagaba una institución, y ahora se lo pagan los usuarios; vistieron esta propuesta con el título de tarificación social, una tarificación que va completamente en contra de lo que debería de ser, ya que las rentas más bajas prácticamente no pueden acceder al pago de las cuotas contempladas en su propuesta. Usted lo ha dicho hoy de una manera solapada, pero sé que públicamente ha admitido que esas familias con bajos ingresos no pueden acceder a entrar en las escuelas municipales de escola bressol. Ya el año pasado dijimos, desde EUiA, que se trataba de un incremento de tarifa disfrazado de tarificación social, y seguimos pensando lo mismo, y para entendernos, sobretodo para entendernos con el ejemplo, le voy a decir de una propuesta en concreto: una familia de tres miembros que gana 1.000€ netos mensuales, pagaría, según su propuesta, 306€, entre la cuota de la escuela y el menjador escolar, 306€ en concreto, con lo cual, esa familia tendría 700€ para su manutención; una familia con un ingreso de 8.000€, de 8.000€, pagaría, en concreto, 379€, son 75€ de diferencia. Eso, ustedes, han inventado un escalado, pensando en como cubrir su servicio, aquí no paga más quien más tiene, aquí los que tienen pagan igual, incluso podría decirle que pagan menos; esto dista mucho de cómo EUiA creemos que tendría que ser. Su modelo político no es nuevo en este Pleno, de hecho, me recuerda una defensa que en su momento hizo una compañera de ustedes, la Sra. María Ramoneda, cuando en un Pleno le cuestionábamos los precios de las viviendas de Sant Oleguer; la Sra. María Ramoneda dijo que estaban pensados para la clase media; en estos momentos, y con sus propuestas, vamos encaminados, dentro de la escuela bressol, para que a los servicios públicos sólo pueda acceder esa clase media. Y creo que somos conscientes que cada vez hay menos clase media, y que se están diferenciando cada vez más las clases. Miren, nosotros, de nuevo, volveremos a votar en contra de la propuesta, por dos razones, y es, una, que creemos que, verdaderamente, hoy más que nunca, los ayuntamientos deben ocupar ese papel de administración cercana, que da respuesta a las necesidades de sus vecinos; en este caso, garantizando el derecho a poder acceder a la escola bressol, a pesar de las dificultades económicas que vivan las familias. Y la segunda, es porque en su propuesta de tarificación social, lo único que hay, es esconder una subida inaceptable, intolerable, a la que no pueden acceder muchas familias, detrás de un titular engañoso como es la tarificación social.

16

Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, molt bona tarda a tothom; bé, la intervenció que faré, Sr. Ramon Burgués, la he basat en les dades de les comissions informatives i en els ‘power point’ que vostès ens han passat; ho dic perquè, evidentment, pel que veig, no coincideix amb les dades que acabo de sentir; vostès són el govern, tindran que explicar quines són les dades correctes, o no, perquè si no, estaríem parlant potser de coses diferents. Bé, en el Ple del 8 de maig de 2012, l’any passat, el grup d’ICV va donar suport al punt de la tarifació social per a les llars bressol; aquest és també el punt que ara estem debatent, i en el que ja anuncio que també hi donarem suport. El curs passat va ser el primer en aplicar-se la tarifació social; els antecedents van ser l’aprovació, el 8 de novembre de 2011, d’una moció del nostre grup, d’ICV, que instava a l’Ajuntament a implementar un sistema de tarifació social sobre els preus públics municipals dels serveis i activitats que presta el nostre Ajuntament. Això ha coincidit amb una crisi, i amb unes retallades, sobretot molt espectacular, per part de la Generalitat, en diversos programes o serveis, però sobretot, en el cas de les llars bressol; el seu compromís, de la Generalitat, va ser de 1.800€, i en aquest moment, en aquest any, encara no sabem què seran, aquests 1.800€ per plaça, però tot apunta que serà, com a molt, 800€ i poc; com ja vàrem dir en aquell moment, aquest incompliment ha posat en perill la sostenibilitat de les llars bressol públiques, i alhora, si això passa, deixarem de prestar un servei públic essencial per a la socialització dels nens i nenes. La tarifació social, sense ser la panacea, ni la solució final del problema, sí que esdevé un instrument bàsic per compensar els desequilibris socials, i per apropar-nos molt més al valor i a l’objectiu de l’equitat social. En el debat de l’any passat, al maig del 2012, repassant l’acta, llegia com algunes intervencions llavors plantejaven que la proposta de tarifació social per a les llars bressol no funcionaria, i deixaria moltes famílies fora; nosaltres vàrem argumentar que l’incompliment era de la Generalitat, i que l’exigència a l’Ajuntament havia de ser mantenir l’aportació o incrementar-la, però en la justa mida en què fos sostenible. També en aquell debat vaig argumentar que per a ICV hauria estat millor fer, com a mínim, dues franges més, una per dalt, i una per reduir el cost per sota; proposta que avui, en la nova tarifació per al curs vinent, vostès han recollit. En la comissió informativa se’ns va explicar fa unes setmanes el resultat d’aquest curs 2012-2013, i la valoració que es podia fer de les dades de la matriculació; el resultat ha estat satisfactori, i de un total de 997 places, 203 persones, places, han abonat la tarifa més econòmica, 82€, estic parlant de la tarifa de la llar bressol; 37 han abonat 90€; 54 han abonat 130€; 79 han abonat 150€; 71 han abonat 170€; 136 han abonat 190€; i, 417 han abonat 200€; aquestes són les dades oficials de que nosaltres disposem; a part dels nens que han tingut beques de menjador; apart, que han estat 77, que han tingut beques de menjador, i 22 que han tingut beques de llar bressol. Avui, el que vostès ens porten, per tant, és de nou una tarifació social, en la que han incrementat un tram més, i es redueix la part de sota, la part de l’aportació mínima, a 69€, i la màxima, a 225€, i nosaltres, els hi traslladem, de cara a l’any vinent, igual que vam fer l’any passat, dient que calia una franja més, tornem a dir que ara, amb els resultats que tenim, i després d’haver preguntat al govern si tenim famílies que estiguin per sobre del màxim d’ingressos, que en el que ens han passat apareix que és de 71.741€, si hi ha famílies que porten nens a les llars bressol, i estan per sobre, i vostès han contestat que sí, que fins a 100.000€ hi ha algunes famílies, nosaltres, llavors, per a l’any vinent, el que diem, és que ha d’haver-hi un o dos trams més, i que les famílies, a partir

17

d’una renda ‘x’, que pot ser de 71.000€, o de 81.000€, haurien d’assumir el 100% del cost de la llar bressol. Per quin motiu?; en aquest cas, per repartir aquests ingressos entre les famílies en aquest cas de la franja mitjana, per compensar una mica més el preu que tenen en aquests moments. Per tant, com repeteixo, això no és la solució ni la panacea; la solució, la panacea, no sé quina seria, la solució seria tenir uns pressupostos de la Generalitat ja aprovats, que en aquest moment encara no ho estan, uns pressupostos que haguessin fet arribar ja amb claredat quina serà l’aportació que farà la Generalitat, i per tant, aquesta seria una via clara de sostenibilitat del servei. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bona tarda; bé, l’any passat van canviar el model de tarifes de les escoles bressol, fent coincidir dos elements molt diferents: el primer, carregar a les famílies tot l’import que es deixava de cobrar de la Generalitat i, el segon, aplicar la tarifació social. Pel que fa al primer tema, estem igual o pitjor; encara no es coneix l’import que subvencionarà la Generalitat pel curs que ara s’acaba, però l’estimació és de gairebé la meitat del que s’havia conveniat fa anys; això, per vostès, implica novament traspassar a les famílies aquest cost. Pel que fa al segon tema, la tarifació social, pensem que introdueixen un parell de canvis positius, especialment el que implica baixar el llindar del tram més baix, que permetrà a més famílies accedir a aquest servei; tanmateix, considerem que el sistema encara exclou les famílies amb més dificultats econòmiques. Des de l’Entesa per Sabadell defensem que les escoles bressol són un espai educatiu i una inversió per a la cohesió social; deixar fora del sistema una part important de la ciutat, precisament la de les famílies que més ho necessiten, va en contra del concepte d’equitat que tant repeteixen. L’any passat vam proposar quatre mesures concretes: crear un tram més baix amb una quota molt més assequible; aconseguir un compromís concret i quantificat de que Serveis Socials continuaria cobrint el cost de les famílies que no poguessin pagar; contemplar una bonificació del 30% per a les famílies amb dos fills matriculats simultàniament; i, oferir una opció de jornada només de matí, a un preu més assequible. Ara, si bé no han creat un tram més baix, és cert que han situat el llindar més avall; en canvi, no sabem si han complert la seva paraula de què cap infant quedaria fora per motius econòmics, pronunciat en aquest mateix Ple, perquè no ens han volgut facilitar les dades dels nens i nenes subvencionats pels Serveis Socials, unes dades que vàrem demanar en la comissió informativa, que crec que era el 24 d’abril, i encara no les hem rebut La bonificació per dos fills matriculats simultàniament tampoc no l’han incorporat, i només oferten la jornada de matí en aquells centres on la demanda de les famílies faci garantir la sostenibilitat del sistema. Diu la cap del Servei en el seu informe, que continuen aplicant mesures de contenció de la despesa en dos sentits: la contenció de la despesa de personal, amb una congelació de sous, complint estrictament amb les dotacions que diu la normativa i suprimint els reforços; i, l’adequació de l’oferta a la demanda sempre que sigui sostenible econòmicament, entenent això com, és a dir, que és una adequació una mica relativa. Vist el que hem vist, enguany tampoc no podem donar suport a aquestes tarifes.

18

Hi intervé la regidora del grup municipal de CiU, Sra. Roig, que diu, sí, bona tarda a tothom; vagi per endavant la nostra abstenció en aquest punt; no faré un repàs del ‘power point’, que ja ha fet la Sra. García, perquè també el tenia aquí davant; aquesta tarifació, que aquest any, bé, aquest any passat, va ser la primera vegada, al veure doncs la quantitat de famílies que està a cada tram, doncs creiem que no és una tarifació massa ben pensada. Normalment aquestes coses acostumen a fer una mica de ‘campana de gauss’, i aquí fa com al revés, la ‘campana de gauss’; igual doncs, el fet d’haver baixat un tram més la franja baixa, farà, donarà, una mica més d’aire a aquesta corba, però quan deien, doncs, que les famílies que estan per sobre dels 71.000€, que bé, són famílies amb set membres en la unitat familiar, que aquestes famílies haurien de pagar el cost real, per a aquestes famílies, la quota, junt amb el menjador, els hi surt més car que una escola bressol en una llar d’infants privada; no em digui que no, Sr. Burgués, perquè tinc dues netes a llar d’infants. Bé, per tant, nosaltres, amb aquesta tarifació no hi estem massa d’acord, i per això ens abstenim. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, a veure, en primer lloc, el que voldria dir, és que des del 2010 l’Ajuntament de Sabadell no ha cobrat res de la Generalitat de Catalunya, per tant, des del 2010, està assumint tot els gastos que hi ha a les escoles bressol, excepte el que aporten les famílies, i, en aquests moments, lògicament, bé, lògicament no, il·lògicament, no sabem quina serà l’aportació de la Generalitat, ni per a aquest curs que ara acabem, ni pel curs que començarà dintre de pocs mesos. Per tant, l’esforç econòmic que està fent l’Ajuntament de Sabadell és molt gran, perquè té d’assumir tot allò que no assumeix la Generalitat; en aquest sentit, Sra. Martínez, les famílies no assumeixen el 100% del que no aporta la Generalitat, sinó que es prenen altres mesures perquè les famílies no tinguin d’assumir aquest 100%, i tampoc és iniciativa de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell haver aprovat una llei que diu una sèrie de coses, i que la Generalitat en aquests moments diu que s’ha de complir. En aquesta llei, en la que, per cert, vostès també estaven en el govern quan es va aprovar, probablement ens vam deixar coses, de contemplar; no és normal que els nens amb necessitats educatives especials rebin la mateixa subvenció que un nen que no té necessitats educatives especials; perquè això és molt més car. Per tant, hi ha coses que probablement en aquella llei ens vàrem deixar, i ara, el govern de dretes, de CiU, doncs lògicament, bé, de centre-dreta, de CiU, en aquests moments, se n’aprofiten, i volen que ho complim. Sra. Virgínia, i Sra. Marisol, Sra. Martínez, i Sra. Domínguez, perdó, probablement han quedat nens que no han pogut entrar a l’escola bressol per problemes econòmics; probablement, hi ha famílies que no poden pagar la quota mínima, probablement; de la mateixa manera que imagino que vostès reconeixeran que gràcies a la tarifació social hi han pogut entrar altres famílies que si no, no haguessin pogut entrar. Perquè, si no recordo malament, i en aquests moments estic parlant de memòria, ens anàvem a la vora de 140€ o 150€, el que es pagava de quota; per tant, de 140€, a pagar-ne 69€, o pagar-ne 82€ l’any passat, ha facilitat que més famílies poguessin entrar. Lligat amb aquest tema, Sra. Garcia, crec que tenim que fer una reflexió sobre les escoles bressol, i del tema de la tarifació social; és veritat, com deia abans, que probablement famílies amb pocs recursos no han pogut entrar a l’escola bressol, malgrat, i no ho tornaré a repetir, que el

19

que sí hem pogut garantir, i el que sí hem complert, és que ningú que s’hagués matriculat a l’escola bressol, per motius econòmics tingués que sortir; amb això, i ja ho ha explicat la Sra. Garcia, per tant, no ho tornaré a repetir, s’han donat aproximadament unes noranta beques, entre menjadors i escolarització, perquè ningú tingués que sortir. Tampoc podem expulsar de les escoles bressol les rendes més altes, perquè sinó no serà sostenible; hi ha gent de renda més alta que ha deixat d’assistir a la bressol pública, i se n’ha anat a una concertada, per tant, hem d’estudiar tot això, veure cóm ho fem. La tarifació social en cap moment va ser un augment de tarifes disfressat; de veritat que no, de veritat no ho va ser, s’havien de pujar moltíssim les escoles bressol, per falta de finançament de la Generalitat, es tenien de pujar moltíssim, i llavors, es va buscar una fórmula, una fórmula adequada, perquè les famílies amb més ingressos paguessin més, i les famílies amb menys ingressos paguessin menys, i poguessin continuar assistint a les escoles bressol. Tenim que analitzar, torno a insistir, Sra. Virgínia, que nosaltres no vam agafar mai el compromís de que les famílies amb germans tinguessin descompte, era una demanda de les famílies; nosaltres no ens hi vam comprometre; nosaltres es vam comprometre en d’altres compromisos que vam agafar amb les famílies, i tots els hem complert. Com que els bessons, i les famílies nombroses, tinguessin descompte, i també les famílies monoparentals tinguessin descompte, i a més vam acceptar, i així s’ha fet, que les famílies, si al llarg de l’escolarització, del curs, hi ha havia canvis substancials en les seves rendes, es pogués revisar la tarifació, i així s’ha fet, hi ha hagut una sèrie de demandes, i crec que unes 80, entre 70 i 80, s’han estimat positives. Per tant, crec que tenim, que hem complert, els objectius, i la tarifació social que hem fet ha ajudat a complir aquests objectius; els objectius quins eren?, mantenir totes les escoles bressol distribuïdes per tot el territori, perquè podíem trobar-nos amb que en algun territori les escoles bressol poguessin funcionar, i en d’altres territoris, no poguessin funcionar; aquest objectiu l’hem complert, no s’ha tancat cap escola bressol a Sabadell. Segon, l’equilibri socio-familiar i econòmic; s’ha mantingut, a nivell global de ciutat, i s’ha mantingut també, a nivell de cada escola bressol, per tant, la tarifació social ha ajudat a això. Respecte de les escoles bressol privades, i amb això acabo, mirin, aquest és un tema que ..., vostè miri números, Sra. Roig, miri números, i veurà que les escoles bressol que compleixen amb la normativa tenen uns preus molt més elevats; les escoles bressol que compleixen amb la normativa, amb la llei d’escoles bressol, insisteixo, tenen una tarifa molt més elevada que les escoles bressol municipal; i és lògic, perquè no tenen subvenció, i a nosaltres ens agradaria que tinguessin subvenció, i no en tenen, hi ha escoles bressol que es diuen escoles bressol, però només escolaritzen nens de dos anys; aquestes estan a un preu molt similar a les escoles bressol públiques, i algunes una mica més baix, però només escolaritzen nens de dos anys. La llei diu una altra cosa, del que són les escoles bressol, i la llei també diu que les escoles bressol totes tenen que tenir maternal, i no totes en tenen; per tant, és un tema que es té de mirar des de diferents perspectives. Mirin, les escoles bressol només podran funcionar si hi ha una aposta del govern de la Generalitat perquè funcionin; si algú pensa que els ajuntaments podrem fer funcionar les escoles bressol sense subvenció de la Generalitat, com estem en aquests moments, s’enganya; va ser un compromís de país, fer escoles bressol, i aquest compromís de país s’ha trencat, per moltes raons, probablement, econòmiques, però s’ha trencat, aquest compromís de país, i tenim que tornar a recuperar aquest compromís de país, si volem realment que l’etapa educativa de zero a tres anys, sigui una etapa educativa, i no sols una etapa escolar.

20

Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, es verdad, que desde el año 2010 el Ayuntamiento de Sabadell no ha recibido esa subvención por parte de la Generalitat, para hacer frente a las escoles bressol; no ha cobrado nada, pero es que tenemos una situación, que usted conoce, que hay muchísimas familias que ya antes del 2010 tampoco cobran nada. Por lo tanto, tenemos una necesidad por parte de la población, y ahí, Sr. Ramón Burgués, no nos vamos a entender; compartiendo parte de su discurso, en cuanto a qué implicación, desde las diferentes administraciones, tienen que tener; es cierto que la Generalitat de Cataluña tiene que tener un compromiso de hacer frente también a esta situación. Lo que nosotros le decimos, desde EUiA, es que lo que no puede estar es la pelota aquí de una administración a otra, porque hay ciudadanía, y hay un montón de familias, que necesitan soluciones ya, y que en su momento, cuando empezamos a hablar de las escuelas bressol, y de las escuelas municipales, fueron los ayuntamientos los impulsores de estas escuelas municipales, fueron muchos ayuntamientos; les pondría un ejemplo, como Santa Perpètua de la Moguda, que fue de los primeros que ante una necesidad de la ciudadanía, en los años 70, supo dar respuesta, y luego buscamos la financiación. Hay un tema, Sr. Ramón, que permítame, seguramente estaré equivocada, pero hay un tema, Sr. Ramón, que yo le invitaría reflexionar; usted no me ha contradicho en la cifra, yo no le voy a contradecir en la tarificación social, ya estoy de acuerdo; ahora, una tarificación que ajuste el ejemplo que le he puesto, que una familia, cobrando 1.000€ netos, con la cuota de la escola bressol y el comedor, paga, exactamente, 306€, sí señor, 154€ de comedor, y 152€ de cuota; una familia que ingresa 17.000€ al año, y, una familia que ingresa 60.000€ paga 154€, lo mismo, de comedor, y 225€ de cuota, que es la cuota máxima. Esto son 75€ de diferencia, en dos situaciones familiares muy diferentes, esto, para nosotros, no es, perdone, tarificación social, esto llámele usted como quiera. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, sí, nosaltres teníem tres objectius, l’any passat, i l’anterior, quan vam proposar la tarifació social, un, el manteniment i sostenibilitat de les llars bressol, pensant en el que està passant, i a més a més, amb l’incompliment de la Generalitat en quan al finançament; també, que hi hagués una quota que fos el màxim d’equitativa possible, i com que segurament abans ho he dit una mica de presa, en aquests dos minuts prefereixo aclarir-ho. Hi és, de 997 places, 203 nens han abonat la tarifa més econòmica, de 82€; 37 han abonat 90€; 54 han abonat 130€; 79 han abonat 150€; 71 han abonat 170€; 136, 190€; i 417, 200€; això és una tarifació social, que es pot millorar, i que s’ha de millorar, i que jo li dic, Sr. Ramon Burgués, que de la mateixa manera que aquest any l’han millorat, la proposta que ara porten, perquè la mínima ja no serà 82€, serà de 65€, i la màxima serà 225€, de la mateixa manera, jo li dic que les persones amb una renda molt més elevada, han d’assumir una part major, perquè amb aquesta part que ells assumeixin, es pot reduir la part mitjana de la tarifació social, per fer-la encara més justa i més equitativa. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, Sr. Burgués, l’esforç econòmic de l’Ajuntament és clar, i la Generalitat és la responsable directa d’aquesta situació, de la inestabilitat que envolta el servei; em sembla que ho he dit sempre, avui i sempre. Segon, no hem dit mai que la tarifació social no hagi aportat beneficis, el que hem dit, sempre, i ho reiterem avui, és que les nostres escoles bressol exclouen nens i nenes que no hi poden

21

accedir per motius econòmics, i ara no tinc l’acta de l’any passat, però vostès van dir que ningú no quedaria fora de l’escola bressol per motius econòmics, ja li demostraré un altre dia. I, segons el que ha dit la Sra. Garcia, que té la sort de tenir aquesta informació, tot i que jo la vaig demanar en la comissió informativa, i vostès no ens l’han facilitada, i ja fa quinze dies, només 22, de gairebé 1.000 nens i nenes, han rebut una beca d’escolarització a les escoles bressol; només 22 nens i nenes necessiten aquest servei a la nostra ciutat?, d’entre gairebé 1.000 nens i nenes que hi ha a les escoles bressol?, i, sobretot, d’entre tots els que no han pogut accedir a les escoles bressol, per motius econòmics. I, tercer, arribem al punt principal; el punt principal per nosaltres és quina és la finalitat d’aquest servei, tenir escoles sostenibles, o oferir un servei pensant en l’equitat i en la cohesió social a la nostra ciutat?, això és el que ens preocupa. Mentre posin l’èmfasi en la sostenibilitat del sistema, només, no estaran complint una part fonamental dels objectius que pensem que hauria de tenir l’escola bressol municipal com a servei públic. Hi intervé la regidora del grup municipal de CiU, Sra. Roig, que diu, bé, a veure, tant de bo la Generalitat pugui recuperar el compromís de país amb les escoles bressol, però, quan cal prioritzar, bé, jo recordo que vostè havia dit en aquest Ple que l’ensenyament de zero a tres anys no és un ensenyament obligatori, sinó que depèn de les famílies, i que els nens també poden ser educats fora de l’escola bressol, i començar l’escola més tard. Vostè ha insistit molt en què hi ha moltes escoles bressol que no compleixen la normativa; bé, si vostè ho sap, també és una mica estrany, doncs, que no la faci complir, vull dir, que, qui ho sap, poder ho ha de denunciar, això. Per altra banda, a veure, aquesta gràfica que ens ha llegit la Sra. Garcia, dues vegades, i que li he dit que no compleix la ‘campana de gauss’, doncs, a veure, no voldria donar una lliçó de matemàtiques, però és inversa a la ‘campana de gauss’; això, què pot provocar?, pot provocar que la part alta acabin anant a una escola bressol privada, i que la part més baixa, que són les bandes més altes d’aquesta tarifació, acabin no podent-hi anar, degut a la crisi. Llavors, aquestes escoles bressol seran totalment insostenibles, perquè quedarà la franja del mig, que és la que té menys famílies en aquestes escoles; per tant, creiem que és una tarifació insostenible. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, doncs, començant pel que ha dit la Sra. Roig al final, hi estic d’acord, amb vostè; ho he dit abans, tenim que fer una reflexió, i d’acord amb el que ha dit la Sra. Garcia, tot es pot millorar, i la tarifació social es pot millorar, i es té de millorar, però tenim que fer una reflexió, una reflexió global, de com i de quina manera la tenim que fer. Comparteixo amb vostè, Sra. Domínguez, buscar l’equitat, la cohesió social, i buscant també l’equilibri territorial, no ens n’oblidem, buscar que puguin haver-hi escoles bressol a tot el territori, com a mínim, les que ara tenim, però sí, tenim que buscar equitat, cohesió social, i equilibri territorial; Sra. Domínguez, lamento, i li demano disculpes si no li ha arribat la informació; m’estranya que la meva cap del Servei no hagi enviat la informació, perquè és una persona, en aquest sentit, molt curosa del que se li demana, i tenia que haver fet arribar a tots els membres de la comissió informativa tota la informació.

22

De tota manera, el ‘power point’ que es va passar, tenia d’haver arribat a tothom; ah, el té, doncs, vostè ha dit abans que no tenia la informació que tenia la Sra. Garcia; la Sra. Garcia, la que té, és aquesta informació, que vam repartir a tothom. Mirin, ara, la història de les coses, que m’apassiona; quan vam començar a crear escoles bressol, teníem, i això CiU ho va fer bé, tenim un marc jurídic, de com tenien que funcionar, de quin era el finançament, i quines condicions; llavors hi havia un finançament de 1.100€; amb el govern tripartit es manté aquest sistema jurídic, i d’estabilitat jurídica i financera de les escoles bressol, i sí que és veritat que es fa una reflexió, i es veu que té que ser de 1.800€, i amb convocatòria de beques, perquè jo ho comparteixo, que l’etapa de zero a tres anys és una etapa educativa, per tant, hi ha d’haver escoles, que no vol dir que hagi de ser una etapa escolar, Sr. Roig, és que és una etapa educativa, que no vol dir etapa escolar, i per tant, es té de facilitar que tothom hi pugui entrar. Quina va ser la gran labor del govern tripartit en aquells moments?, augmentar la subvenció fins a 1.800€, i sobretot, la convocatòria de beques, que va facilitar el que demanava la Sra. Virgínia, que ningú quedés fora, perquè hi havia beques, i bastants nens hi podien assistir sense pagar, perquè hi havia convocatòria de beques. Entra una altra vegada el govern de CiU, i es trenca el pacte de lleialtat amb els ajuntaments amb el tema de les escoles bressol, es treuen les beques, i es rebaixen de 1.800€ a 875€; pensar que amb 875€, que és exactament 25€ més del que cobren les escoles privades subvencionades, es poden mantenir les escoles municipals públiques, és enganyar-se. Per això, què li hem proposat, a la Consellera?, des de la Federació de Municipis li hem proposat que, doncs, signem un altre acord, busquem un altre marc jurídic que li doni estabilitat jurídica i econòmica a les escoles bressol municipals; sé que hi ha dificultats, i entenem en quina situació està el país, però l’educació està pel damunt dels problemes econòmics, i es té de prioritzar, Sra. Roig, es té de prioritzar l’educació, i probablement abans que altres coses, com són ambaixades a altres països. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 15 vots a favor, dels grups municipals del PSC i d’ICV; 4 vots en contra, dels grups municipals d’EpS i d’EUiA i 8 abstencions dels grups municipals de CiU i PP i del regidor no adscrit Sr. Vega.

23

3.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I SERVEIS CENTRA LS

Recursos Humans

5.-Aprovar la modificació de la plantilla i la rela ció de llocs de treball de l'Ajuntament de Sabadell per a l'exercici 2013.

Vista la plantilla de personal i la relació de llocs de treball de l’Ajuntament corresponents a l’exercici 2013, aprovades per acord plenari del 6 de novembre de 2012, i modificades posteriorment per acord plenari del 5 de febrer de 2013. Vist l’informe jurídic emès pel Servei de Recursos Humans. Vist que l’article 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, disposa que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l’aprovació del pressupost si es tracta d’establir nous serveis, ampliar, suprimir o millorar els existents, quan aquestes actuacions no puguin esperar l’exercici següent, com també si la modificació respon a criteris d’organització administrativa interna. Vist l’art. 126.3 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 de abril, que estableix que la modificació de la plantilla durant la vigència del pressupost requerirà el compliment dels tràmits establerts per a la modificació d’aquell. Vist l’article 22.2.i de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, en el qual es disposa que el Ple és l’òrgan competent per aprovar la plantilla de personal. Per tot això, en virtut de les atribucions que tinc conferides, proposo al Ple l’adopció dels següents A C O R D S Primer .- Modificar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball de la corporació per a l’exercici 2013, aprovades per acord plenari de data 6 de novembre de 2012, i modificades posteriorment per acord plenari del 5 de febrer de 2013, de conformitat amb els Annexos I i II, i amb l’informe emès pel Servei de Recursos Humans, el qual s’adjunta al present acord a tots els efectes legals. Segon .- Imputar la despesa amb càrrec a les partides corresponents del pressupost vigent. Tercer .- Sotmetre a informació pública aquests acords juntament amb l'expedient per un termini de 15 dies, mitjançant l’anunci a publicar en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que els interessats puguin formular les reclamacions i al·legacions oportunes. Si no se’n presentés cap, els esmentats acords restarien definitivament aprovats sense la necessitat de fer cap acord posterior. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, avui portem a aprovació la modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball d’aquesta corporació, corresponent a l’exercici 2013, aprovada pel Ple municipal en data 6 de novembre de 2012, i modificada el 5 de febrer de 2013. Abans d’entrar en les modificacions concretes, m’agradaria fer cinc cèntims dels motius, i de les premisses, que les justifiquen; mirin, en sessió plenària de data 5 de març de 2013,

24

es va aprovar el nou cartipàs municipal, que configura l’organització de l’administració municipal executiva; en aquest sentit, i en virtut de la competència d’autoorganització municipal, cal adequar la plantilla i la relació de llocs de treball al nou cartipàs municipal, per tal de poder desenvolupar les línies i les accions de la nova organització. A més, les administracions públiques, i especialment els ens locals, han de comptar amb els factors organitzatius que els permetin satisfer els drets dels ciutadans amb una bona administració pública; entre aquests factors, el més important, sens dubte, és el personal al servei de les administracions públiques. Així mateix ho reconeix la Carta Europea d’Autonomia Local, quan estableix que les entitats locals han de poder definir per sí mateixes les estructures administratives internes amb l’objectiu d’adaptar-les a les seves necessitats específiques i amb la finalitat de permetre una gestió eficaç. La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut de l’Empleat Públic, estableix, en el seu article primer, els fonaments d’actuació pel que fa al personal al servei de les administracions públiques, i d’entre ells, voldria destacar, pel punt que portem a aprovació, els de l’eficàcia en la planificació i gestió dels recursos humans i el de jerarquia en l’atribució, ordenació i acompliment de les funcions i tasques del personal. En aquesta mateixa línia, l’article 69 de l’EBEP, estableix que la planificació dels recursos humans a les administracions públiques té com a objectiu contribuir a la consecució de l’eficàcia en la prestació dels serveis i de l’eficiència en la utilització dels recursos econòmics disponibles, mitjançant la dimensió adequada dels seus efectius, la seva millor distribució, formació, promoció professional i mobilitat. I, entre les mesures per aconseguir l’eficàcia en la prestació dels serveis, cal analitzar i revisar les disponibilitats i necessitats de personal, tant des del punt de vista del nombre d’efectius com dels perfils professionals o nivells de qualificació, així com dels sistemes d’organització del treball; per tant, és responsabilitat de l’administració municipal, en aquests moments de greu crisi econòmica, fer una anàlisi acurat de les necessitats de personal, d’acord amb els serveis públics a prestar, per tal de fer viable l’equilibri entre la prestació dels serveis, i l’eficiència, l’eficàcia i l’economia en la gestió pública. Però, la planificació dels recursos humans, per tal d’obtenir una administració més eficient, no passa exclusivament per revisar i analitzar els llocs de treball, sinó que és fonamental gaudir d’una estructura directiva racional i dimensionada a les necessitats de l’organització; una estructura directiva que permeti desenvolupar amb la millor eficiència i eficàcia les accions a desenvolupar per l’administració municipal. Tot vostès saben que sovint pensem que defensar la funció pública passa per defensar exclusivament els llocs de treball base o mitjans, i ens oblidem dels llocs directius; sembla que, moltes vegades, aquestes polítiques no siguin progressistes. Doncs no, cada lloc de treball en una administració pública desenvolupa un rol, un rol necessari, i també els llocs directius, que són aquells que han de dirigir, coordinar, planificar i avaluar els serveis i els recursos humans, econòmics i materials adscrits, amb eficiència i eficàcia. Abans d’entrar a detallar les modificacions, voldria posar-vos de manifest que les mateixes no suposaran un increment dels costos del Capítol I, al contrari, es preveu un estalvi aproximat d’uns 171.000€, respecte dels imports pressupostats per a retribucions en el Capítol I per a l’any 2013; el seu import definitiu resta condicionat a la finalització dels procediments selectius que es realitzin.

25

Passant ja a les modificacions concretes, en quant a la plantilla de personal, i respecte del personal funcionari, són: l’amortització de 5 places vacants, per jubilació i excedència dels seus titulars; s’han fet els corresponents estudis de dites places i la seva amortització no afectarà al desenvolupament dels serveis a realitzar; també es laboralitza una plaça vacant d’operari, adscrita a Serveis Generals i Compres, atès que les funcions que té assignades no es troben reservades a personal funcionari. Es modifica la denominació d’una plaça vacant de Tècnic/a Mitjà/na d’Enginyeria, per passar a denominar-se Tècnic/a Mitjà/na Enginyeria especialitat en Electricitat i Mecànica. Es reclassifica una plaça de Tècnic d'Administració General, que passa a l'escala d'Administració Especial, subescala Tècnica, classe Superior, categoria Tècnic/a Superior en Dret, atenent a que la titulació requerida per ocupar la plaça és específica. Quant al personal laboral, s’amortitza una plaça vacant d’operari adscrita al servei d’Obres Públiques per qüestions organitzatives; i, es crea una plaça de la mateixa categoria al servei de Serveis Generals i Compres, com a conseqüència de la seva laboralització. Quant al personal eventual, es modifica la plaça de Coordinador/a de Treball, Formació i Indústria, que passa a denominar-se Coordinador/a de Treball i Empresa, d’acord amb la nova denominació del nou cartipàs municipal. Quant a la relació dels llocs de treball, pel que fa referència al personal funcionari, es creen els següents lloc de treball: el lloc de Cap del Servei d’Organització, Modernització i Processos; el lloc de Cap del Servei de Serveis Generals i Compres, i el lloc de Cap del Servei de Gabinet de l’Alcaldia. Es modifiquen els següents llocs de treball, ja sigui per un simple canvi de denominació o per motius organitzatius: es modifica el lloc de treball de Coordinador/a d’Urbanisme i Espai Públic, que passa a denominar-se Coordinador/a d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, d’acord amb la nova denominació de l’àrea aprovada en el cartipàs municipal. Es modifica la denominació del lloc de treball de Responsable Adjunt de Presidència i Serveis a les Persones, que passa a denominar-se Coordinador/a de Presidència i Serveis a les Persones, per assimilar-lo als llocs de Coordinadors ja existents a la relació de llocs de treball. El lloc de treball de Responsable Adjunt d’Espai Públic i Serveis Generals passa a denominar-se Responsable Adjunt d’Espai Públic, atès que Serveis Generals i Compres es troba adscrit a l’àrea d’Economia i Serveis Centrals, i es considera convenient que la seva direcció deixi d’estar vinculada a aquest lloc de treball. Es modifica el lloc de treball de Cap del Servei de Planificació Urbanística i Estratègica, que passa a denominar-se Cap del Servei de Planificació Urbanística, d’acord amb la nova denominació del servei aprovada al cartipàs municipal. Es modifica el lloc de treball de Responsable del Servei d’Atenció Ciutadana, que passa a denominar-se Responsable de Sabadell Atenció Ciutadana, d’acord amb la nova denominació del servei aprovada en el cartipàs municipal. I, per acabar, es modifica el lloc de treball de Coordinador/a de Districtes, en el sentit de que passa del grup A2 al grup A2/C1, per tal de possibilitar que sigui ocupat per personal dels grups A2 i C1, ja que per les característiques tècniques de les funcions d’aquest lloc, pot ser ocupat per

26

places que corresponen a ambdós grups de classificació, dotant així de més flexibilitat a l’estructura i a l’organització. Hi intervé el regidor no adscrit, Sr. Vega, que diu, sí, por el mismo motivo, procesal, que he manifestado en el punto número 3, perdón, en el punto número 4, mi voto será de abstención, en el sentido que no tengo información suficiente; y, espero que para el próximo Pleno, se me facilite toda la información necesaria para poder votar en consecuencia. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sí, menos currantes y más puestos de directivos; es una nueva política progresista, que le aseguro a usted, Sr. Ramón Burgués, que estudiaremos en profundidad, sobretodo porque seguramente que marcará toda una reflexión dentro de los grupos de izquierdas a partir de hoy. Este punto es una nueva muestra de que entre el ‘estil Bustos’ i el ‘estil Sánchez’ sólo hay alguna pequeña diferencia de forma, y ninguna de fondo, seguramente, porque no existe el ‘estil Sánchez’, sino que estamos ante más de lo mismo; en temas como este que tocamos ahora, se ve con total nitidez esto que digo; cuando tocamos este tema, y cuando el Sr. Bustos abandona este Pleno. Ustedes siguen instalados en el desacuerdo continuo con los representantes de los trabajadores, en materias tan importantes como la política de contratación y plantilla; están empeñados en demostrarnos la imposibilidad genética de este gobierno de establecer un diálogo social con los sindicatos, y de ver como desde el consenso y el diálogo podemos caminar todos por los mismos intereses, en defensa de lo público y de las condiciones de trabajo. Es por ello que desde EUiA hoy asumimos las pitadas que se están dando en la plaza; desde EUiA les expresamos nuestro rechazo más profundo a este intento de seguir creando una plantilla pensada a la medida de su partido y de su gobierno, no priorizando las necesidades de la ciudadanía. Ustedes van y amortizan plazas, de esas que están dirigidas a dar servicio a los ciudadanos, han decidido que se puede prescindir de los subalternos, de los auxiliares, y incluso, fíjense, que podemos prescindir hasta de una plaza de agente de la Policía. Para EUiA, la política del Ayuntamiento de no cubrir esas plazas, es una política de no ir generando, o por lo menos de no contribuir, a la generación de más puestos de trabajo. En conjunto, estamos hablando de suprimir trabajadores, usted lo ha expresado perfectamente, que están al frente del sistema que sirve al usuario, por lo tanto, están afectando directamente a la calidad del servicio que se les ofrece. En relación a los puestos de trabajo, la forma de provisión que se prevee es de libre designación, así que volvemos a eso que tanto les gusta a ustedes, a situar a personas provisionalmente al frente de puestos sin pasar por el concurso público al que obliga la ley; es decir, sin pasar por las garantías esenciales de neutralidad e igualdad de oportunidades al que están obligados. Ya saben además que sucede una cosa muy curiosa en este Ayuntamiento, y es que después, cuando algún día se convoca el concurso de esa plaza, va y lo gana la persona que estaba ocupando la misma hasta ese momento; tengo muchos ejemplos, que me ahorraré de ponerle ahora, pero si se empeña, no tengo inconveniente en que lo hagamos en cualquier momento. No quiero entrar en una argumentación extensa, porque no es necesario, y no quiero agotar a las personas que asisten al Pleno, no hace falta justificar, más que estamos ante lo de siempre, y se

27

lo he dicho en muchas ocasiones en este Pleno, no representa marcar distancia alguna con el pasado, proponer una chapuza que conlleva la creación de más jefes de servicio nuevos, incrementando los que ya tenemos, y que resulta que en algunos casos, cuando conocemos los servicios y las competencias que se supone que se les va a asignar a estos nuevos jefes, resulta que se les plantean funciones solapadas, y resulta además que se trata de las mismas que ya se realizan por otros que ya están como jefes; por lo tanto, Sr. Ramón Burgués, esa política progresista que usted acaba de inventar, es una política de menos currantes, y más jefes con grandes sueldos. Sr. Sánchez, no sabemos si es usted libre de gobernar esta ciudad, en realidad, nos tememos que no es usted el que en estos momentos está al frente; es rehén de los suyos, y aquí manda quien mandó, y no se sienta en su sillón, porque se puede gobernar a distancia a golpe de mensaje; ustedes sabrán donde quieren ir, con todo eso, pero les garantizo que no les llevará muy lejos, y les garantizo que cada vez serán más las pitadas que oiremos en las plazas. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, per ICV, aquest és un dels punts més importants d’aquest Ple; de fet, diria que, a banda de les mocions, com a punt del Ple, és el més polític, i és el punt que segur que defineix més on estem, i on vol anar el govern. El govern del PSC ens porta un punt de modificació de plantilla, que com ja ha explicat el ponent, afecta a amortitzacions de llocs de treball, fonamentalment, a llocs base, llocs on es realitzen prestacions de serveis de primera línia, els més propers doncs, com també s’ha dit, a l’atenció en el que és el servei al ciutadà, fins i tot, també s’ha dit ja, una plaça de Policia municipal, que cal recordar que la plantilla de la Policia Municipal ni molt menys està en la seva totalitat, i podria, i seria necessari segurament, incrementar-la. En total, s’amortitzen sis places de la plantilla de personal funcionari, un laboral, i es laboralitza una plaça de funcionari, i es modifiquen algunes denominacions, com també s’ha dit, però, vull posar ja l’accent al que serà la part més important de la nostra intervenció, que no s’amortitza cap plaça de personal eventual de confiança política. S’incrementen, això sí, tres llocs de direcció, i en algun cas, fins i tot, podríem considerar que seria necessari, però, en la majoria d’ells, nosaltres dubtem de la seva necessitat i conveniència. Finalment opten per fer una adscripció provisional, amb tots els casos, de les persones que ocuparan aquests llocs, és a dir, faran una lliure designació, sense concurs públic, i vostès saben, com jo ho sé, que els sindicats, això, els hi han demanat, i els hi han traslladat, que no hi estan d’acord. Estem parlant de poques places, és cert, però el més important és en quin context fan vostès aquesta proposta; en primer lloc, en un context de crisi i de retallades, que posen en perill com mai la pervivència dels serveis públics, i que obliga a les administracions a actuar, més que mai, pensant, no tant sols en el present immediat, sinó en la sostenibilitat de demà. Un context que obliga a cercar el màxim consens amb les organitzacions sindicals i els representants dels treballadors, particularment a Sabadell, on encara estem sota els efectes del cas Mercuri; vostès, el govern, tenen l’obligació de tenir present què ha passat, i també tenen l’obligació de pensar què és el que esperen els ciutadans que facin per regenerar l’Ajuntament. Amb aquest context, ICV els hi vam traslladar una proposta la setmana passada, a la qual vostès ahir ens van donar resposta; el nostre grup estava disposat a abstenir-nos en el punt de la plantilla, si vostès modificaven la proposta en coherència amb el context que abans he comentat; en definitiva, dit clar i transparent, els demanàvem que de la mateixa manera que ens porten unes amortitzacions de llocs base, que han estat, que han quedat, vacants, ens portessin també

28

l’amortització dels llocs eventuals de confiança política que ja ara estan vacants, i el compromís d’amortitzar els altres a mesura que vagin quedant vacants; lamentablement la proposta no ha estat acceptada; en honor a la veritat, no va ser un no immediat, sinó que vostès m’imagino que han tingut els seus debats. Per tot això, com no pot ser d’una altra manera, per coherència, i així actuarem en cadascun dels punts que en aquest Ple, o en qualsevol altre, es portin, en coherència amb el que estem dient, i amb els interessos de Sabadell, els interessos del que nosaltres entenem que és la institució, votarem en contra d’aquest punt. Aquest punt, per ICV, és un exemple de com treballem, i de com entenem com han de ser les relacions en política, clares i explicables; per nosaltres, l’obligació, quan estàs en política, és influir en l’entorn, i transformar realitats en la línia del teu programa i dels teus valors; sempre que podem ho fem, amb propostes, i mullant-nos, encara que tinguem crítiques, o postures beligerants de l’entorn; tenir opinió pròpia i defensar-la no sempre està ben vist, però no ens importa, ja que el que compta és la coherència continuada, i aquesta amb el temps es valora. Per tant, no podem donar-los suport, no volem donar-los suport, en aquest punt, perquè no és coherent, ni amb el moment en què estem, ni amb les necessitats que té la ciutat i que té la institució, ni tampoc, evidentment, amb la coherència política, degut al cas Mercuri. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, novament porten a votació una modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball que va en sentit contrari del que la ciutat necessita, perquè dupliquen estructura directiva mentre amortitzen places base, perquè continuen ampliant injustificadament el nombre de llocs de treball de lliure designació, i, sobretot, perquè no justifiquen el motiu d’aquests canvis, i no uns altres. En primer lloc, pel que fa a l’estructura de la plantilla, ja en els darrers mesos han anat amortitzant, és a dir, eliminant, places base; en canvi, en la proposta que porten avui no amortitzen les places dels càrrecs de confiança que han quedat vacants, ni la que serà vacant en les properes setmanes. És a dir, posen els esforços d’amortització, de retallar places, en les places base, en el servei directe a la ciutadania, mentre dupliquen estructura de comandament injustificadament. Quan va accedir a l’Alcaldia, el Sr. Sánchez va manifestar que la seva Cap de Gabinet seria personal funcionari, i, per tant, no necessitaria un càrrec eventual; també es va explicar que les funcions del càrrec de Director d’Urbanisme, un dels càrrecs de confiança imputats en el cas Mercuri, les assumiria un funcionari; tanmateix, vostès, ara, no volen amortitzar aquestes places, diuen que no les cobriran en l’any 2013, però les reserven, per si les volen cobrir més endavant. Considerem que tenen tot el dret a formar un equip per donar suport al nou govern, però no entenem que, a més, mantinguin l’estructura de l’antic govern; en aquest sentit, creen 3 llocs de treball de Cap de Servei, amb un complement de 23.309 € cadascun; és a dir, el nou govern necessita 3 Caps de Servei més que l’anterior; és una obvietat. Malgrat el Pla d’Ajust, malgrat haver acomiadat 19 treballadors fa menys d’un any, malgrat les retallades que pateix la plantilla, ara pretenen aprovar la creació de tres llocs de treball que, per molt que els ocuparan funcionaris que ja tenen plaça, tenen un complement, com deia, de 23.309€ cadascú; això no és de rebut. No veiem per enlloc els criteris de racionalitat, economia i eficàcia, en què s’han de basar les modificacions de la relació de llocs de treball segons el Reglament de Personal de les entitats locals.

29

I, evidentment, els continuen designant a dit, és a dir, són de lliure designació entre els funcionaris de la casa, però, d’entrada, vostès adscriuran provisionalment a qui vulguin i després, més endavant, ja faran el concurs que, lògicament, guanyaran aquestes mateixes persones, i, per descomptat, això és tot legal. Aquest és un abús més, del concepte d’urgència; una cosa és que l’Alcalde necessiti una Cap de Gabinet, que és evident que ha de ser de la seva absoluta confiança, això sí, duplicant funcions que són pròpies de la Cap de Protocol, que, tanmateix, mantenen, en la nova estructura; una altra cosa molt diferent, és que fins i tot el Cap del Servei d’Organització, Modernització i Processos, o el Cap de Serveis Generals i Compres, hagin de ser nomenats a dit; tanta pressa tenen?, no poden fer el concurs abans?, cal que siguin de lliure designació? Pel que fa a les places base, des de juliol de 2012, s’han amortitzat 22; cinc en la proposta que porten avui, sempre reben els mateixos; i aquí ja comencen a tenir un problema de justificació, perquè en l’expedient no hi ha ni un sol informe dels serveis on s’amortitzen les places, dient que poden prescindir d’aquest personal. En aquest sentit ens preocupa, molt especialment, que s’amortitzi una plaça d’agent de la Policia municipal, és aquesta la línia que emprendrà el nou govern?, reduir la plantilla de la Policia municipal?, quan ho han decidit?, i, sobretot, amb quin criteri polític, amb quins arguments?, i quan ho han explicat?; l’Alcalde es va comprometre a fer una anàlisi del funcionament i estructura de la Policia municipal; ja ho han fet?, o han començat a reduir plantilla abans de saber si cal o no cal reduir-la? Reduir la Policia és una decisió política que va en contra del que s’ha consensuat en els darrers anys, però, a més, en l’expedient, no hi ha cap informe de cap comandament que avali aquesta amortització; quantes places més pensen destruir, en la policia?, en base a quina planificació? Per últim, no podem deixar d’insistir en la manca de justificació que hi ha en aquestes modificacions, cap informe dels serveis explicant que poden prescindir d’aquestes places, cap informe explicant com es distribuiran les funcions de les places que s’eliminen; vostès es mereixen un zero en justificacions, fins el punt de generar desconfiança. Tots els documents que conformen l’expedient els signa la mateixa responsable, la Cap de Recursos Humans: la memòria justificativa de llocs singulars, el 19 d’abril; l’informe del Servei de Recursos Humans, el 18 d’abril; i fins i tot l’informe jurídic, el 18 d’abril; cap informe, cap document signat, pel responsables dels Serveis, o per un responsable polític, hi ha una cap de Servei que en els papers és l’única responsable de tot. El nostre vot només pot ser en contra, d’aquests despropòsits. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, sí, muy brevemente; la verdad es que, Sr. Burgués, coincido absolutamente en su posicionamiento, porque lo que ha expuesto usted, desde este grupo municipal, creemos que tiene que ser así. Pero no tiene que ser así simplemente donde ustedes gobiernan, tiene que ser así siempre; quien tiene responsabilidad de gobierno es quien tiene que decidir en todos los casos, no sólo en esta administración, sino en la Generalitat, en el Estado, etcétera, quien debe decidir este tipo de temas. Y le anticipo que, como le he dicho al principio de mi intervención, que coincido, la verdad es que su posicionamiento ha sido impecable, y la verdad es que le apoyaría, en este tema.

30

Lamentablemente, no puedo hacerlo, y no puedo hacerlo porque ustedes no son coherentes; es decir, cuando este tipo de amortizaciones o estos temas de plantilla, el resto de administraciones los llevan a cabo, ustedes son los primeros que están siempre en contra, por eso les pido coherencia, y insisto que coincido absolutamente en el planteamiento que usted ha hecho cuando ha defendido este dictamen. Pero, lamentándolo mucho, y desde nuestro punto de vista, por la falta de coherencia en este tema, no daremos soporte a este dictamen. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, bé, Sr. Burgués, com s’ha dit abans, i crec que tots coincidim, amb l’idea que una bona administració pública, sense cap mena de dubte, passa pel personal que serveix al ciutadans, els funcionaris, el personal laboral, el de base, el personal directiu; és evident que és així; no en va, bàsicament, el secor públic podríem dir que és una empresa de serveis, i que per tant, es basa sobretot en les persones que presten aquests serveis als ciutadans; fonamental. Per tant, és una de les coses que cal cuidar més, i cal ser molt curós; vostè ens ha explicat tot una llista de normativa, que regeix la selecció de personal, com es cobreixen els llocs de treball ..., només s’ha descuidat d’una cosa, que jo també li vull recordar, que ho diu la Constitució, que les places s’han de cobrir també respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, que és molt important, això. I aquesta proposta que ens porta, des del punt de vista legal, ‘intachable’, que quedi clar, però hi ha una sèrie d’adscripcions provisionals que potser sí que, si som molt curosos amb aquests principis, potser valdria la pena també d’aplicar, ja d’entrada, aquests principis, i no fer aquests processos selectius que generen puntuació, etcètera, que vostè ja coneix sobradament. Només, i per ser breu, perquè ja s’han dit moltes coses que compartim, doncs, escoltin, és veritat que l’estructura directiva és molt important per a una organització; és fonamental, igual que la resta de l’estructura, però l’estructura directiva són poques persones, que el que facin o deixin de fer, realment marquen molt la qualitat del servei públic, les prioritats, etcètera, etcètera. L’únic dubte que se’ns ofereix, per nosaltres, és que ara, a aquestes altures, cal incrementar l’estructura directiva?, a aquestes altures, cal incrementar en 3 persones les noves estructures directives?, no anava bé la que hi havia abans?, cal aquest increment?, és el que no acabem d’entendre, i que potser sí que pensem que hagués calgut alguns esforços més, a l’hora d’explicar el perquè. I a mi també m’agradaria que em pogués respondre una de les afirmacions que ha fet, que penso que són importants, que diu que tota aquesta remodelació que han fet, que bàsicament s’amortitzen llocs de baixa qualificació econòmica, de baixa retribució econòmica, i se’n creen d’altres més altes, i, estalviarem 170.000€?, aproximadament, ha dit. Sí que tindria interès en què em pogués explicar en què es desglossa aquest aproximat, que ja sé que és un aproximat, però crec que si tenen aquesta xifra, és perquè diuen, doncs, mira, aquesta plaça, al marge de les circumstàncies personals de qui la pugui ocupar o no, doncs, anirà per aquí; m’imagino que si ha arribat a aquesta xifra, és perquè té un mínim anàlisi que el porti a fer aquesta afirmació, que ja dic, crec que és important; si es porta una modificació d’aquestes característiques, i fa vostè una afirmació d’aquestes, doncs, crec que això s’ha de poder sustentar d’alguna manera. I bé, doncs, això és el que m’agradaria que vostè ens expliqués.

31

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, miri, Sra. Martínez, vostè deu tenir una obsessió, perquè cada vegada que el Sr. Bustos es mou, vostè el té que nombrar ..., no sé, deu ser, no sé, que té una certa obsessió, ja dic, no ho sé, però obsessió, sí, perquè cada vegada que surt, el té que nombrar; em sembla que tenim que tornar, estem, a la normalitat, i es tenen que gestionar les coses des del sentit comú, i des de les bones formes. Mirin, nosaltres ens vam proposar un objectiu, i el vaig explicar clarament, ens vam proposar ..., o, bé, abans d’explicar això, deixi’n que expliqui una altra cosa, perquè potser el públic no ens entendrà, vostès sí que ens entenen, perquè, aclareixo, aquí es fan diferents argumentacions, i sembla ser que anem a fer fora gent; doncs, mirin, no; amortitzar places significa que hi ha unes places a l’Ajuntament que no les ocupa ningú, que no estan ocupades, que no hi ha cap treballador ocupant aquestes places,i que en un moment determinat, es decideix que, en un temps mitjà, o llarg, o mai, no són necessàries aquestes places, i que, com que, a més a més, han d’estar dotades econòmicament, significa tenir un diners allà que no els pots utilitzar per altres serveis o per altres actuacions. Em sembla que això és important d’entendre-ho, perquè és que si no ... Hi intervé l’Alcalde, que diu, si us plau, els hi demano respecte pels torns de paraula dels regidors; s’ha de mantenir silenci a la sala de Plens. Continua el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, bé, si no, podem confondre a la població en general. Una altra cosa que també em sembla que es té que aclarir, aquí no es nombra a ningú a dit; l’EBEP diu clarament com es fan els nomenaments del personal que treballa al servei de l’administració, i n’hi ha uns que són personal de lliure designació, i ho reglamenta l’EBEP, i ho tenen totes les administracions, i tenen que passar un concurs; sí que és veritat que la mateixa EBEP permet nomenaments i després es fa el concurs, perquè els ‘timing’ que necessitem per fer aquests concursos, moltes vegades són molt més llargs que les necessitats que tenim en aquells moments. I aquí vinc a respondre al Sr. Rossinyol; li he explicat els canvis, són tres càrrecs directius, un, perquè hi havia una persona que estava a dos àrees diferents, per tant, deixem aquella plaça, i en creem una altra, per no dependre de dos tinences d’alcaldia, i perquè les funcions són diferenciades; l’altre és el Cap de Gabinet d’Alcaldia, m’imagino que vostè també deu tindre un Cap de Gabinet, a la Diputació, i imagino que no deu ser un funcionari de la Diputació, no ho sé; i, l’altre, doncs, estem en una situació a Economia, que el necessitem, una situació complicada, a nivell econòmic, al nostre país, a la nostra ciutat, i al nostre Ajuntament, i necessitem en aquests moments, a l’Àrea d’Economia, persones que ens puguin fer projeccions de futur, i estudis, i això sempre són càrrecs directius, per tant, crec que queda explicada la necessitat d’aquests càrrecs directius. Mirin, diuen que anul·lem les places de base o mitges; escoltin, a l’Ajuntament, en aquests moments, hi ha unes 25 places que no estan ocupades per ningú; d’aquestes 25, la majoria, per no dir quasi totes, la majoria són de càrrecs, de tasques, adreçades directament als ciutadans; d’aquestes 25, o 24, no ho recordo bé ara, en suprimim 5, doncs, 24 menys 5, 19, per tant, encara en queden 19, i no tenim cap voluntat, però sí que ens vam comprometre, i vostès, molts de vostès ho compartien, de que teníem que fer un esforç per donar, per pensar en el present, i també en el futur, i tenim que donar sostenibilitat econòmica i financera a l’Ajuntament, i aquesta és una mesura per donar sostenibilitat econòmica i financera a l’Ajuntament; no té sentit tindre 5 places a la plantilla de l’Ajuntament, que no tenim intenció, perquè no és necessari, de cobrir-les, en un moment immediat.

32

I hi ha una sèrie de qüestions que es plantegen, ho ha dit la Sra. Garcia; probablement, aquest debat sobre modificació de plantilla, normalment, ha passat pel Ple sense pena ni glòria, i ho ha dit la Sra. Garcia, és un tema bàsicament polític, perquè hi ha connotacions; mirin, no és veritat que no haguem arribat a acords amb els sindicats, que en aquest punt concret, amb un sindicat, no hem parlat, ho hem pogut conversar, i no hem arribat a acords, és veritat, però no se’ns pot dir, que amb el temps que portem a l’Ajuntament, no hem arribat a acords amb els sindicats; han costat, hem dialogat, i al final, hem arribat a acords; vam firmar un conveni, i ara en tindrem que firmar un altre, i sempre és complicat, perquè són dos parts diferenciades que es tenen que posar d’acord. Mirin, el tema d’eventuals; perquè aquí cometen un error, els hi vaig dir l’altre dia a la comissió informativa, identifiquen els eventuals amb les persones que els ocupen, perquè diuen que són imputats i les tenim que amortitzar; doncs no; escoltin, no; les places d’eventuals són places d’eventuals independentment de les persones que les ocupen; mirin, només per posar alguns exemples d’altres municipis, de tots els colors polítics, que lògicament governen en d’altres municipis, hi ha partits polítics que no governen en d’altres municipis, però, Barcelona en té 320, ja sé que em diran, que és una gran capital, té 320; Hospitalet del Llobregat, 14; Prat del Llobregat, 11; Sant Cugat, 18; Santa Coloma de Gramanet, 15; Terrassa, 6; i és veritat, de les 6, en tenen 4 de cobertes, com nosaltres, que en tenim 6; crec que hem fet un gran esforç amb la racionalització de personal eventual, i amb la racionalització de directius. Em pregunta, Sr. Rossinyol, i algunes coses me les deixo, algunes coses, com sempre, m’imagino que me les deixo, i em pregunta que li concreti els 171.000€; no els hi concretaré, Sr. Rossinyol, no, perquè, la veritat, és que no ho tinc aquí; hi va haver una comissió informativa, on es va informar, dels 171.000€; sí, es va informar, dels 171.000€ que ens estalviàvem, es va informar, en la comissió informativa; de tota manera, Sr. Rossinyol, estan a la seva disposició, els serveis tècnics de l’Ajuntament, per donar-li tota les explicacions; jo, aquí, no ho tinc, i, a més a més, es faria molt pesat, d’explicar-ho, a veure d’on surten; el que sí que dic, i sí que ho vaig explicar en la comissió informativa, és que en els càrrecs directius, durant el 2013, tindrem estalvi, perquè, com vaig dir en la comissió informativa, hi ha càrrecs eventuals que no pensem, en principi, cobrir. Mirin, la nostra missió és governar la ciutat, governarem la ciutat, i per governar la ciutat, tenim que tindre un Ajuntament, econòmicament estable, i aquesta és la nostra gran responsabilitat, i continuarem treballant per portar-la a terme. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sí, muy breve; mire, Sr. Ramón, de verdad, no es una cuestión de obsesión, es una cuestión de que soy de buena pasta, y que como todas las veces que el Sr. Bustos ha faltado a este Pleno era por una cuestión de indisposición y de malaltia, por lo menos así se ha justificado, pensaba que hoy también se había indispuesto, y de ahí mi preocupación. Y, mire, Sr. Ramón, una cuestión que además ya ha quedado bastante clara en este Pleno, su propuesta hoy va a salir adelante gracias a la abstención de una persona que hasta ahora tenia una ideología concreta, y también su propuesta ha sido avalada, aplaudida y diciendo que lo compartía, el PP; por lo tanto, su propuesta progresista que nos ha hecho usted hoy aquí, es aplaudida por el PP y votada, de momento, por una persona de tendencia de derechas; no nos dé más lecciones sobre esto. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, jo em referiré a dues qüestions, més que res, en la línia del que he dit a l’inici, que aquest era el punt més polític, i més important del Ple.

33

Sr. Ramón Burgués, vostè ha dit que hem d’actuar amb normalitat; jo li he de dir, Sr. Ramón Burgués, que estem com a molt, en trànsit, i ‘me temo’ que és un trànsit molt lent, cap a un a desitjada normalitat, però no estem, ni molt menys, en una normalitat, vostès ho sabem molt bé, i justament, punts com el d’avui, tindrien que haver ajudat a aquest trànsit cap a aquesta normalitat. Miri, hi ha coses que són senzilles, i fàcils d’entendre, i fàcils de comprendre; vostès, avui, de vint i pico places que estan vacants i que es podrien amortitzar, porten ‘x’, d’acord, però, hi ha d’altres, que estan també vacants, que bé, si no ho vol dir, doncs no li diguem el nom, és igual, el que és evident, és que, en tot cas, hi ha una plaça que en aquest moment està ja lliure, d’eventual de confiança política, i una altra que, bé, hi ha dos, que també estan lliures, i podem haver-hi d’altres, i nosaltres creiem, com ICV, i l’únic Ajuntament que jo li vaig mencionar va ser Terrassa, i m’alegra que coincideix, la xifra que jo li vaig donar, perquè quan dono una xifra intento, que a vegades la puc ‘pifiar’ com tothom, però intento que sigui el màxim d’ajustada. Terrassa, evidentment, té 6, de les quals només estan cobertes 4, i és una ciutat molt similar a nosaltres; però és que a més a més, Terrassa no està intervinguda per l’Estat; però és que a més a més, Terrassa no ha passat, ni està, en una situació que es diu cas Mercuri. Per tant, vostès tenen més obligacions, moltes més encara, que l’Hospitalet, que el Prat de Llobregat, que Barcelona, i que Terrassa. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, Sr. Burgués, veig que no m’ha contestat pràcticament cap de les qüestions que li havia plantejat; segurament perquè realment no les pot contestar; en la seva intervenció, vostè ha dit que els serveis es podran prestar sense aquestes persones, sense les places que s’amortitzen; nosaltres, el que volem saber, és com ho sap; vostè s’arrisca a fer aquesta afirmació sense tenir ni un sol informe dels serveis afectats?, d’això, vostè n’està segur, de que es podran cobrir aquests serveis, sense les places d’aquestes persones?. Inclou en aquesta informació a la Policia municipal?, perquè amb la seva explicació de les amortitzacions, que ho ha explicat molt bé, places que no es volen cobrir, ni a curt termini, ni a mig termini, ni a llarg termini, vostè només ho aplica a les classes bases, clar, les places d’eventuals queda clar que les voldrà cobrir a curt termini, perquè sinó suposo que les amortitzaria també, però, d’aquesta explicació, deixa molt clar, que aquest govern, aquest nou govern de la ciutat, va cap a una reducció de la Policia municipal; això, Sr. Burgués, em sembla que vostès no ho han explicat enlloc, ni han donat a entendre que vulguin emprendre aquesta reducció de la Policia municipal; penso que si ho volen fer, ho expliquen, i per a la ciutat estaria bé que es sabés. Després, tenen un problema molt greu, de justificacions; seguint la mateixa idea, no pot ser que totes les justificacions d’aquest Ajuntament, en matèria de personal, i això no passa en cap altre servei, en cap dictamen que va a Ple, que tots els informes els fa la mateixa persona, aquí tenen un problema, també, perquè si la Cap de Recursos Humans té tota la informació de tots els serveis, com a mínim, que ho escrigui, perquè els informes que hi ha a l’expedient, sincerament, fan pena. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, miri, Sr. Burgués, li haig de dir que no tinc Cap de Gabinet, perquè com a President de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació, no tinc Cap de Gabinet, perquè crec que és prescindible. Llavors, en quan al que han estat comentant, miri, jo no li qüestiono si organitzativament podria ser d’una manera o d’una altra, o si s’han pogut, uns serveis o unes persones, durant dos anys, o el temps que sigui, solapar una sèrie de responsabilitats, i ara vostès creuen que potser seria millor separar-les, etcètera, etcètera; jo, l’únic que estic dient, com vostè ha dit, agafant les seves

34

paraules, estem en una situació molt complicada, i això és veritat, i d’això tots em sembla que en som molt conscients, i en aquesta situació tan complicada, el que no entenem nosaltres, és perquè fins ara podien funcionar d’una manera, i ara necessiten incrementar-ho, en tres càrrecs de direcció; és el que no entenem. És a dir, o fins ara la cosa ha anat fatal, fatal, fatal, cosa que no crec, sincerament, perquè des del punt de vista tècnic crec que la cosa va funcionant, amb totes les problemàtiques que hi ha en aquest moment, i per tant, crec, que en aquest moment, que és difícil, que s’han de prendre una sèrie de mesures, que s’han de fer una sèrie d’estalvis, que tenim problemes amb les llars d’infants, que tenim problemes amb mil coses, no és el moment d’incrementar aquestes places; això és el que nosaltres li hem deixat sobre la taula. I en quan a que no em pot facilitar la informació d’aquest increment, bé, estaria molt interessat en que vostè m’ho faciliti, perquè jo crec que és una dada molt important, vostè ho ha dit aquí molt solemnement, i jo pensava que d’això, vostè tindria alguna dada per recolzar aquesta afirmació, que és important, perquè és clar, d’una modificació, que et diguin, doncs, que ens estalviarem tant, la xifra l’ha dit vostè, no ha dit que uns 200.000, o uns 100.000, ha dit 171.000€, doncs, escolti, aquest 171.000 deu haver sortit d’algun lloc o altre; si no ho té, doncs sí que m’interessarà molt, com li he dit, que hem faci arribar doncs, aquestes dades. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, sí, molt breument; Sr. Rossinyol, escolti, les comissions informatives serveixen per alguna cosa; miri, quan venen nens aquí, al Ple municipal, sempre els hi expliquem que aquest és el saló més important, i que els regidors hi estem aquí, entre quatre i cinc hores, i es decideix tot el que passarà a la ciutat durant molt anys, una ciutat de 210.000 habitants, i, que, o els regidors som uns irresponsables, o som molt intel·ligents, perquè si en quatre o cinc hores podem decidir el que passarà en una ciutat, o una cosa, o l’altra; i els hi diem que no som ni una cosa ni l’altra, sinó que abans de que arribem aquí, hem passat per comissions informatives, per estudis, etcètera, etcètera; sento no portar la informació, però em comprometo a passar-li la informació, perquè és la que es va donar a la comissió informativa. També em sap greu, Sr. Rossinyol, que vostè sigui l’únic de la Diputació que no tingui càrrecs de confiança, és a dir, sembla ser que casi tothom en té, i vostè no té càrrecs de confiança; ah, doncs, no té Cap de Gabinet; molt bé. Sr. Gesa, le pido disculpas, le pido disculpas porque antes no le he respondido, y me sabe mal que a pesar de que comparte con nosotros estos planteamientos, no facilite su aprobación; es decir, creo, bien, le pido, que se lo piense, y que facilite también la aprobación de este punto, porque como usted ha dicho, comparte los planteamientos que nosotros hemos hecho; y me parece lógico que usted lo comparta, porque usted además representa a un partido de gobierno, y sabe lo que es gobernar. Sra. Domínguez, ho sento, probablement no m’ho anoto tot, i em deixo coses per contestar; en quan a la duplicitat, doncs, no, no hi ha duplicitat de tasques, cadascú té, dintre de l’organització, i vostè ho sap molt bé, dintre de l’organització cadascú té unes funcions molt específiques, i dintre dels càrrecs de l’Ajuntament i dels treballs de l’Ajuntament, cadascú té les seves funcions específiques. Vàrem dir que els eventuals, i vostè diu que immediatament, i no, ho vàrem dir en la comissió informativa, que ens comprometíem a no nomenar immediatament els eventuals, i ho vaig explicar molt bé, en la comissió informativa, i vostè em sembla que hi era, en la comissió informativa, vaig explicar, que a un, que rebaixàvem un 25%, i que sí que el nomenaríem, un altre, bé, dos més,

35

que no ens comprometíem, i un altre que no ens comprometíem fins el desembre, o fins gener, com a mínim; per tant crec que en aquest sentit complim amb el que vam dir. Miri, Sra. Virgínia, els informes els firma el qui els té que firmar, que, com vostè diu, i pel que vostè diu, deu ser la Cap de Recursos Humans, qui firma els informes, que per això és la responsable, d’estudiar i de tindre tot el tema del personal; de tota manera, em sembla que, Sra, Marisol, no pretenc mai, i li demano disculpes si ho sembla, mai pretenc donar lliçons a ningú; si de cas, aprenc i ensenyo el que puc, i en aquest sentit, crec que el que és important en aquests moments, i vostè em dirà, em podrà dir, que el que és progressista en aquests moments és salvar i donar estabilitat financera i econòmica als ajuntaments, no sols a l’Ajuntament de Sabadell, sinó a tots els ajuntaments. Vostè sap molt bé, Sra. Martínez que hi ha un intent de les forces més dretanes d’aquest país, tant d’Espanya com de Catalunya, de prendre poder als ajuntaments; si no recuperem ..., sí, els de CiU em miren d’aquesta manera, però vostès ho saben molt bé, en aquests moments passen dels ajuntaments, com si no existissin, en passen en gran, dels ajuntaments, així tenen els problemes que tenen. Però, bé, des de l’esquerra, o continuem defensant el municipalisme, i continuem defensant les bones gestions dels ajuntaments, o difícilment ens en sortirem. Sotmès el dictamen a votació ordinària, no s’aprov a , amb 13 vots a favor, del grup municipal del PSC i 14 vots en contra, dels grups m unicipals de CiU, PP, EpS, ICV i EUiA i del regidor no adscrit Sr. Vega.

36

4.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'HABITATGE, URBANISME I ES PAI PÚBLIC

Planificació Urbanística

6.-Aprovar inicialment la Modificació puntual del P la general municipal d'ordenació de Sabadell a l'àmbit del sector E Can Gambús (exp.: M PG-65)

Atesa la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Sector E Can Gambús (exp.: MPG-65), promogut per l’Ajuntament de Sabadell a instàncies de la Junta de Compensació de Can Gambús. Atès que a l’àmbit és d’aplicació el Text refós del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell, aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en data 31 de juliol de 2000 i publicat al DOGC de data 2 d’octubre de 2000, així com els instruments de planejament següents: el Text refós de la Modificació puntual del Pla General de Sabadell d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit; el Text refós de la Modificació del Pla General a l’àmbit del Parc Agrari; el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials; l’Estudi de detall de l’illa 21 UE2 del polígon A del sector “Can Gambús”; el Pla parcial de Can Gambús; el Pla especial del polígon B de Can Gambús; el Pla especial de l’illa 27 del polígon B; el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell; l’Estudi de detall d’ordenació de volums del CEIP de Can Gambús i el Pla Especial del Parc Agrari.

Atès que la Modificació puntual del Pla té per objectiu compatibilitzar les limitacions d’alçades derivades d’un nou estudi de seguretat aeronàutica, informat favorablement per Aviació Civil, amb la materialització de l’aprofitament urbanístic previst pel planejament vigent. Atès que aquest objectiu comporta, per a l'àmbit definit, la modificació de normes bàsiques del Text refós del Pla general, de conformitat amb els articles 6 i 10 de les Normes urbanístiques del Pla, procedeix la seva modificació. Atès que, d’acord amb l’article 10 de les Normes urbanístiques esmentades, en qualsevol moment es poden modificar els diferents elements i determinacions del Text refós del Pla general, els quals s’han d’ajustar al que estableix la legislació urbanística vigent. Atès que l’article 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, disposa que les modificacions de qualsevol dels elements d'una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. Atès que la Modificació puntual del Pla general garanteix el compliment de les determinacions previstes pels articles 98, 99 i 100 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. Atès que l’article 7.2 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, modificat per l’article 113 de la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, redefineix les àrees residencials, i de conformitat amb l’article 8.3 i 10 del Decret llei 1/2009, cal portar a terme la modificació de la delimitació de la Trama urbana consolidada vigent, per tal d’incorporar els sòls del sector E, situats al marge dret de la Ronda Oest. Atès que del propi contingut del document de la Modificació puntual del Pla, així com de la instància presentada en data 18 d’abril de 2013 pel Sr. Rafael Antonio Jiménez Mera, actuant en la seva condició de Secretari de la Junta de Compensació del Polígon “B” del Pla Parcial “Can Gambús”, es deriva que es deixi sense efecte la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús aprovada inicialment en 7 d’octubre de 2011, i que de conformitat amb els articles 90 i 91

37

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i procediment administratiu comú, desisteixen de la tramitació iniciada en relació a la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús. Atès que l’informe tècnic, emès pels serveis tècnics de la Secció de Planejament d’aquest Ajuntament, en data 18 d’abril de 2013, informa favorablement el contingut de la Modificació, el qual es transcriu a continuació:

“1. ÀMBIT

La Modificació de Pla General de Ordenació inclou els terrenys que formen el Sector “E” Can Gambús que comprèn els terrenys situats a l’oest de la ciutat, entre el barri dels Merinals, l’autopista Barcelona-Manresa (A-18), el camí de la serra de Pedralba i la carretera de Terrassa, de superfície 1.188.472 m².

El promotor de la Modificació de Pla és l’Ajuntament de Sabadell a instància de la Junta de compensació de Can Gambús.

2a. PLANEJAMENT VIGENT

El Planejament general vigent és el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell (PGMOS), aprovat definitivament mitjançant resolució de 22 de desembre de 1993 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, així com la seva modificació puntual al sector “E” de Can Gambús (MPG-4), aprovada definitivament en data 2 de març de 1999 (DOGC 16.03.1999), ambdós figures refoses en el Text Refós del Pla General (MPG-8TR), aprovat definitivament en data 31 de juliol de 2000 (DOGC 02.10.00). També són vigents les determinacions del Text Refós de la Modificació del PGMOS per a l’actualització de l’ordenació dels usos comercials a Sabadell (MPG-79), aprovat definitivament en data 10 de gener de 2012 (DOGC 6052 de 25 de gener de 2012 i 6061 de 7 de febrer de 2012) que té per objectiu adaptar el planejament urbanístic a la normativa vigent en matèria de regulació de la implantació d’usos comercials (el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials), dins el context d’adaptació a la Directiva 123/2006/CE, relativa als serveis de mercat intern (DSMI) establert per la Unió Europea. Finalment, a l’àmbit del Parc Agrari i a la Masia de Can Gambús són vigents les determinacions de la modificació del Pla General del Parc Agrari (MPG-54, aprovat definitivament en data 21 d’abril de 2011) Pel que fa al planejament derivat, són vigents les determinacions de:

• El Pla parcial de Can Gambús (PP-4), aprovat definitivament en data 17 de febrer de 1999, publicat al DOGC en data 30 de setembre de 2002, que desenvolupava les determinacions del sector E.

• El Pla especial del polígon B de Can Gambús (PE-59), aprovat definitivament en data 21 de gener de 2004, publicat al DOGC en data 29 de març de 2004.

• El pla especial va redefinir els volums edificables de les illes del Pla parcial, i incorporà una normativa acurada dels paràmetres d’ordenació. Igualment, també es va ajustar lleugerament el traçat del viari previst pel pla parcial i la delimitació de les zones i els sistemes.

• A l’equipament de la Masia de Can Gambús i als terrenys del Parc Agrari inclosos en

el sector E són vigents les determinacions del Pla Especial del Parc Agrari (PE-90, aprovat definitivament en data 4 de març de 2010 – DOGC 18 de juny de 2010).

38

Finalment, també són vigents, en diferents parts del sector, els següents planejaments:

• El pla especial de l’illa 27 (delimitada pels carrer de Malta, el Kurdistan, el Tibet i del Poble Saharauï) del polígon B (PE-73) que ajustava, en l’illa esmentada, el paràmetres del pla especial de Can Gambús a les particularitats de la proposta arquitectònica proposada en aquesta illa.

• L’estudi de detall de l’illa 21 UE2 del polígon A del sector “Can Gambús” (ED-67) (delimitada pels carrers de Malta, del Kurdistan, Poble Saharauï i del poble Bubí), que ajustà els paràmetres del pla parcial al projecte edificatori proposat en l’esmentada illa.

• L’estudi de detall d’ordenació de volums del CEIP de Can Gambús (ED-133), ubicat al nord del carrer de Malta, a tocar dels habitatges preexistents del carrer de la Bòbila.

• Pel que fa a l’habitatge, són vigents les determinacions de Modificació del Pla General de Sabadell d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit (MPG-46). Aquesta figura de planejament, a més de definir el sistema d’habitatge dotacional públic, introduí un canvi en l’article 510 de les NNUU del PGMOS, relatiu al nombre màxim d’habitatges en els sectors de sòl urbanitzable programat SUP:

... s’admet l’augment del nombre d’habitatges destinats a habitatge de protecció pública

sense necessitat de modificar el planejament general o derivat sempre que no s’ultrapassi el

nombre que resulta d’aplicar al mòdul de .. s’admet l’augment del nombre d’habitatges destinats a

habitatge de protecció pública sense necessitat de modificar el planejament general o derivat sempre

que no s’ultrapassi el nombre que resulta d’aplicar al mòdul de 80 m2 al sostre amb aquesta

destinació (HPP). En aquests casos, d’acord amb el fixat a la legislació urbanística vigent, no s’haurà

de preveure cap reserva complementària de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments

(art. 94, DL2/2005). 2b. LEGISLACIÓ SECTORIAL VIGENT. LES SERVITUDS AERONÀUTIQUES

La situació propera de l’aeroport de Sabadell fa que la normativa sectorial estableixi limitacions als obstacles situats en l’àrea d’influència de l’aeroport. Així, es defineixen diferents tipus de servituds aeronàutiques:

• Servituds d’aeròdrom, que tenen la finalitat de garantir el moviment de les aeronaus. • Servituds d’operació de les aeronaus, que tenen per finalitat garantir les diferents

fases de les maniobres d’aproximació per instruments a l’aeroport. • Servituds d’instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, per a assegurar el correcte

funcionament de les mateixes. Les servituds d’aeròdrom i instal·lacions radioelèctriques estan regulades segons el Decret 584/1972 del Ministeri de Foment, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques, modificat pel Decret 2490/1974, de 9 d’agost i pel Reial Decret 1541/2003 de 5 de desembre, en el seu article 7. Com que les alçades de la MPG superen en alguns punts les regulades per les servituds aeronàutiques, s’ha redactat un estudi de seguretat aeronàutica per tal de jusitificar que la nova ordenació no suposa un increment significatiu de la perillositat en relació al trànsit aeri generat per l’aeroport. Aquest estudi ja va ser informat favorablement per la Direcció General d’Aviació Civil del Ministeri de Foment en el marc de la redacció de la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús (aprovada inicialment en data 7 d’octubre de 2011), antecedent d’aquest document. Aquesta modificació de Pla fa seus els objectius de la modificació de Pla parcial i

39

incorpora l’estudi de seguretat aeronàutica com a annex. Igualment, la documentació de la MPG incorporar una addenda a aquest estudi en què es justifica un ajust en els gàlibs volumètrics de les edificacions com a resultat d’eliminar el vial situat entre les illes 25 i 26.

2C. LEGISLACIÓ SECTORIAL VIGENT. REGULACIÓ DELS USOS COMERCIALS

Els usos comercials queden regulats per Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. En relació amb el sector de Can Gambús trobem que la trama urbana consolidada vigent, delimitada segons el Decret Llei 1/2009, i aprovada en data 19 d’octubre de 2010 (DOGC 9 de novembre de 2010), deixa fora del seu àmbit els terrenys qualificats de zona industrial i zona industrial-terciària pel Pla parcial de Can Gambús. Per últim, la llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, va introduir diverses modificacions en la regulació de l’ordenació dels equipaments comercials,. Entre elles destaca l’article 113, que redefineix les àrees residencials de l’art. 7.2 del DL 9/2011.

- S’entén per àrees residencials el conjunt format per les zones d’aprofitament privat incloses

en polígons d’actuació en sòl urbà o en sectors en sòl urbà o urbanitzable amb planejament

urbanístic derivat aprovat i vigent, amb ús residencial dominant, i els sistemes que les

vertebren, sempre que configurin una ordenació unitària que doni continuïtat al conjunt del

teixit urbà residencial. D’acord amb aquesta definició es poden considerar inclosos dins de la trama urbana consolidada comercial tots els sòls del sector E, situats al marge dret de la Ronda Oest. 3. OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL

El objectius de la modificació puntual són:

• Definir les altituds màximes que podran assolir les edificacions, dintre de les illes edificables, conforme a l’informe emès per la Direcció General d’Aviació Civil en el marc de la tramitació del PP-4M, de manera que es garanteix la seguretat de les operacions de l’aeroport.

• Fixar per cada una de les illes edificables d’aprofitament privat, el sostre màxim que pot encabir-se en elles, així com la seva ordenació.

• Ajustar les qualificacions als efectes previstos de les limitacions d’alçada:

� Canviar la ubicació d’una peça de sòl qualificada de reserva d’equipament, desplaçant-la cap al sud, per tal de possibilitat l’ordenació conjunta de l’illa 26.

� Eliminar el vial situat entre les illes 25 i 26 del sector per a facilitar la reordenació

� Qualificar de vialitat pública part de la vialitat privada que dona accés als habitatges de l’illa 24 i que també donarà accés a l’illa 23 com a resultat de la futura reordenació.

� Crear una nova qualificació a les illes 1 i 2, qualificant-les de residencia plurifamiliar (clau 2-2V-PLURI*), per tal de poder conservar l’aprofitament assignat pel planejament vigent, atès que les noves altituds son especialment crítiques en aquest punt i limiten molt els volums edificables. Això es fa sense incrementar l’aprofitament previst pel planejament vigent en aquest àmbit. Més concretament, s’incrementa el

40

sostre residencial equivalent al sostre industrial-terciari que es disminueix.

• Actualitzar la regulació dels usos de les illes industrials 3 i 4 - en el mateix sentit que

ja s’ha avançat a l’àmbit del Ripoll – d’acord amb l’evolució de l’activitat industrial i al previsible canvi en l’ordenació de la Ronda de Jean Monnet com a resultat de la ubicació d’habitatges a l’altra banda del carrer.

4. PROCEDÈNCIA

El document elaborat comporta la modificació de normes configurades com a bàsiques en el vigent PGMOS. Per tant, conforme amb el que determinen els articles 6 i 10 de les Normes urbanístiques del Pla general, així com la legislació urbanística vigent (articles 96 i 97 del text refós de la llei d’urbanisme - Decret legislatiu 1/ 2.010 de 3 d’agost amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/ 2.012 de 22 de febrer), procedeix la tramitació d’aquesta Modificació de Pla general.

5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

La reordenació de les edificabilitats que es proposa consisteix en reubicar part dels sostre que no es pot concretar a la part sud de l’àmbit a la part nord, on les restriccions d’alçades proposades són menors. Per altra banda, les edificacions proposades augmenten l’ocupació si les comparem amb les des planejament vigent: • Es reordenen les illes 8-9 i 12, augmentant les alçades previstes al pla especial vigent.

A l’illa 9, la seva gran superfície fa possible que es plantegi una reordenació del conjunt que augmenta l’ocupació en planta.

• L’illa 14 augmenta la seva alçada i la profunditat edificable per a acolllir sostre protegit. • Les illes 20, 22 i 22 també es reordenen retallant l’alçada del planejament vigent.

També es projecten edificis amb més ocupació en planta. A l’illa 20 s’ubica part del sostre protegit del sector (barrejat amb sostre lliure).

• L’illa 23 desdobla els blocs inicialment previstos en dos alineacions d’alçada reduïda. • Finalment, el conjunt format per les illes 25 i 26 reubica l’equipament previst al sud i

reordena el conjunt eliminat les parts més altes previstes i substituint-les per nous blocs amb front a la Ronda Jean Monnet.

A més de la redistribució del sostre, a les illes 1 i 2 es proposa la substitució del sostre industrial-terciari per sostre residencial de baixa alçada i una zona verda de nova creació que connecta amb el parc central del sector. Més concretament, passem de 47.296,5 metres de sostre industrial-terciari a 23.803,79 m² de sostre residencial. La resta de l’aprofitament previst inicialment en aquesta illa fins a arribar a 38.856,23 m² de sostre residencial (equivalents al valor del sostre industrial-terciari que es substitueix) s’ubica a la part nord de l’àmbit. 6. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT Un cop aprovat definitivament el planejament caldrà fer les modificacions oportunes en el projecte d’urbanització (els ajustos que siguin necessaris com a resultat de la redistribució del sostre i la urbanització de la nova zona verda) i en el de reparcel·lació, per tal d’introduir els canvis en la distribució del sostre i el els viaris, així com la zona verda de nova creació.

7. QUADRES DE SUPERFÍCIES DE L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

41

Quadre comparatiu entre les determinacions del plan ejament vigent i la proposta diferència

Zones % %Residencial

Habitatge públic protegit 1E1 HPP 8.329,00 m² 0,70% 8.329,00 m² 0,70% 0,00Habitatge públic protegit 2-2v HPP 3.979,00 m² 0,33% 3.979,00 m² 0,33% 0,00Habitatge protegit 2-2v HP 14.590,00 m² 1,23% 14.590,00 m² 1,23% 0,00

2-2v HP* m² 0,00% 5.951,43 m² 0,50% 5.951,43Residencial habitatge plurifamiliar 2-2v pluri 141.359,00 m² 11,89% 45.237,29 m² 3,81% -96.121,71

2-2v-pluri* m² 0,00% 112.191,70 m² 9,44% 112.191,70Residencial habitatge unifamiliar 2-2v uni 46.458,00 m² 3,91% 43.298,00 m² 3,64% -3.160,00total residencial 214.715,00 m² 18,06% 233.576,42 m² 19,65% 18.861,42

Industrial 4E1 47.677,00 m² 4,01% 47.677,00 m² 4,01% 0,00Industrial-terciari 4E2 39.835,00 m² 3,35% 8.975,00 m² 0,75% -30.860,00total zones 302.227,00 m² 25,42% 290.228,42 m² 24,41% 11.998,58

SistemesViari

Local a-1 126.172,13 m² 10,61% 129.057,78 m² 10,86% 2.885,65General A-1 185.194,13 m² 15,58% 185.194,13 m² 15,58% 0,00

Espais lliures públics d-1,d-2 137.124,00 m² 11,53% 146.236,93 m² 12,30% 9.112,93Equipaments c 36.017,00 m² 3,03% 36.017,00 m² 3,03% 0,00Àrea agrícola

Parc agrícola D-4 314.890,85 m² 26,49% 314.890,85 m² 26,49% 0,00Connectors ambientals D-7 82.759,74 m² 6,96% 82.759,74 m² 6,96% 0,00Sistema viari (camins Parc Agrari) a-1 4.462,15 m² 0,38% 4.462,15 m² 0,38% 0,00

total sistemes 886.620,00 m² 74,58% 898.618,58 m² 75,59% 11.998,58TOTAL SECTOR E 1.188.847,00 m² 100,00% 1.188.847,00 m² 100,00% 0,00

SUPERFÍCE DE SOSTREResidencial 363.542,50 m²st 71,53% 402.398,70 m²st 80,51% 38.856,20Industrial-terciari 132.274,50 m²st 26,02% 84.978,00 m²st 17,00% -47.296,50Comercial 12.450,00 m²st 2,45% 12.450,00 m²st 2,49% 0,00TOTAL SECTOR E 508.267,00 m²st 100% 499.826,70 m²st 100% -8.440,30

sup (m²)sup (m²)PropostaPlanejament vigent

Com es pot apreciar, la diferència total de sostre respecte al planejament vigent resulta ser negativa, perquè, tot i conservar l’aprofitament del sector, el menor valor relatiu del sostre industrial-terciari que es transforma en comparació amb el residencial que s’incrementa fa que en total el sector tingui 8.440 m² menys de sostre.

LA MODIFICACIÓ DE ZONES VERDES Les necessitats d’increment de zones verdes i equipaments que poden sorgir com a conseqüència de les modificacions de planejament queden regulades per l’article 100 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, que distingeix entre els usos residencials i altres usos. Així, en sòl urbà per a àmbits a on es transformen globalment els usos, cal incorporar 22,5 m² per cada 100 m² de sostre residencial a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics, que equivalen en el cas de què s’informa a 8.742,65 m² de sòl. La MPG qualifica sòl destinat a zones verdes que supera aquesta superfície mínima exigida. L’increment dels espais lliures s’ubica en la seva totalitat en l’illa que es transforma en habitatge en continuïtat amb el Parc de Can Gambús. Així, partint de la rotonda situada a tocar del límit Sud del parc, el nou espai lliure s’estén per tota la illa i separa els nous habitatges del límit de l’autopista fent, al mateix temps, d’esmorteïdor entre el sector i l’esmentada infraestructura.

NOUS REQUERIMENTS D’HABITATGE DE PROTECCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DEL PLANEJAMENT

La legislació urbanística vigent determina que: Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública sòl suficient per al compliment dels objectius definits en la memòria social i, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat

42

com en sòl urbanitzable, un 20% del qual, com a mínim, s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general, de règim especial, o d’ambdós règims, o els règims que determini com a equivalents la normativa en matèria d’habitatge, destinats a la venda, al lloguer o a altres formes de cessió d’ús. La modificació de Pla destina més del 30% del sostre de residencial de nova implantació a ser habitatges de protecció pública. Tot i que l’aprofitament de les illes 1 i 2 es transforma en sostre residencial en proporcions inferiors al 70-30%, part dels requeriments d’habitatges de protecció es poden considerar assolits a la resta del sector, atès que la MPG proposa transformar en habitatge protegit 5.000 m² de sostre lliure del sector. Així, podem resumir que: 1. L’increment de sostre equivalent a l’aprofitament de les illes 1 i 2 és:

HABITATGE LLIURE – que es

reparteix en diverses illes del sector

31599,36

HABITATGE PROTEGIT – que

s’ubica a l’illa 14

7.256,87

m² DE SOSTRE RESIDENCIAL

INCREMENTATS

38.856,23

2. L’increment de sostre residencial lliure i protegit al sector de Can Gambús és:

INCREMENT HABITATGE LLIURE

INCREMENT HABITATGE PROTEGIT

APROFITAMENT HLL ILLES 1 i 2

31.599,36 7.256,87

ILLA 14* - 5.000,00 +5000

26.599,36 12.256,87

Per tant, les proporcions d’habitatge lliure-protegit són:

INCREMENT DE SOSTRE AL SECTOR CAN GAMBÚS

HLL 26.599,36 68,46% <70% HPO 12.256,87 31,54% >30% 38.856,23 100%

8. ANNEXES AL DOCUMENT

El document de què s’informa inclou, entre d’altres, els següents annexos justificatius:

- Informe ambiental - Estudi d’impacte acústic i mesures correctores relatives al nou sostre residencial previst a les illes 1 i 2. - Estudi d’avaluació de la mobilitat generada per la modificació de Pla.

43

- Estudi de seguretat aeronàutica de l’ordenació proposada.

9. PROPOSTA

Per tot l’exposat, i atès que la documentació elaborada compleix els requeriments de la legislació vigent, es proposa que el Projecte de modificació puntual del Pla general sigui aprovat inicialment.”

Atès l’informe jurídic, emès pels serveis jurídics del Servei de Planificació Urbanística d’aquest Ajuntament, en data 18 d’abril de 2013, que informa favorablement l’aprovació inicial de la Modificació i que es transcriu a continuació: “ 1. ÀMBIT

La Modificació de Pla General de Ordenació inclou els terrenys que formen el Sector “E” Can Gambús que comprèn els terrenys situats a l’oest de la ciutat, entre el barri dels Merinals, l’autopista Barcelona-Manresa (A-18), el camí de la serra de Pedralba i la carretera de Terrassa, de superfície 1.188.471,69 m2.

2. PROMOCIÓ

El promotor d’aquesta Modificació puntual del Pla general és l’Ajuntament de Sabadell, a instància de la Junta de Compensació de Can Gambús.

3. PLANEJAMENT VIGENT

El planejament vigent a l’àmbit de la Modificació és el següent:

a) El Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, Text refós aprovat definitivament el

31 de juliol de 2000 (MPG-8TR), i publicat l’acord d’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 2000.

b) Text refós de la Modificació del Pla General de Sabadell d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit (MPG-46), aprovat definitivament el 30 d’octubre de 2007 (DOGC 27.11.07), pel que fa a l’habitatge.

c) El Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54), aprovat definitivament en data 21 d’abril de 2010 (DOGC 04.06.10). Preceptes normatius vigents a l’àmbit del Parc Agrari i a la Masia de Can Gambús.

d) El Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials (MPG-79) aprovat definitivament en data 10 de gener de 2012 (DOGC 07.02.12).

e) L’estudi de detall de l’illa 21 UE2 del polígon A del sector “Can Gambús” (ED-67) (delimitada pels carrers de Malta, del Kurdistan, Poble Saharauï i del poble Bubí), aprovat definitivament el 25 de juliol de 2001 (BOPB 08.08.01).

f) El Pla parcial de Can Gambús (PP-4), aprovat definitivament en data 17 de febrer de 1999 (DOGC 30.09.02), que desenvolupava les determinacions del sector E.

g) El Pla especial del polígon B de Can Gambús (PE-59), aprovat definitivament en data 21 de gener de 2004 (DOGC 29.03.04).

h) El pla especial de l’illa 27 (delimitada pels carrer de Malta, el Kurdistan, el Tibet i del Poble Saharauï) del polígon B (PE-73), aprovada definitivament el 27 d’abril de 2006 (DOGC 06.11.06).

i) Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) (PE-47), aprovat definitivament per la CTUB en data 24 de gener de 2008. (DOGC 17.09.2008)

44

j) L’estudi de detall d’ordenació de volums del CEIP de Can Gambús (ED-133), aprovat definitivament el 4 de novembre de 2008 (BOPB 07.11.08).

k) El Pla Especial del Parc Agrari (PE-90), aprovat definitivament en data 4 de març de 2010 (DOGC 18.06.10), d’aplicació a l’equipament de la Masia de Can Gambús i als terrenys del Parc Agrari inclosos en el sector E.

4. ANTECEDENTS I PROCEDÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ

En data 7 d’octubre de 2011 es va aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús formulada per la Junta de Compensació del Polígon B de Can Gambús amb l’objectiu de compatibilitzar les limitacions d’alçades imposades per la seguretat de les operacions de l’aeroport, la materialització de l’aprofitament urbanístic previst pel planejament i l’ordenació del barri.

Des de la seva aprovació es va avançar en la definició d’una ordenació que satisfés tots els condicionants plantejats. L’aprofitament previst per a les illes d’industrial i terciari situades al sud del sector, a tocar de l’avinguda d’Arraona i de l’autopista, fortament condicionada per les limitacions d’alçada en aquest punt ha fet que es plantegi la seva transformació en sostre residencial. Aquest extrem implica la modificació de preceptes del Text refós del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell que tenen un caràcter normatiu bàsic.

Atenent al grau de vinculació normativa definit per l’article 6 de les normes urbanístiques del Text refós del Pla general i a les condicions que han de complir les modificacions del planejament recollides per l’article 10 de les mateixes normes, procedeix la tramitació de la pertinent Modificació puntual del Pla general, de conformitat amb el marc normatiu d’aplicació.

Per tot això, aquest Consistori a instàncies de la Junta de Compensació del Polígon B de Can Gambús, planteja la tramitació d’aquesta Modificació puntual del Pla que té per objectiu compatibilitzar les limitacions d’alçades imposades per la seguretat de les operacions de l’aeroport amb la materialització de l’aprofitament urbanístic previst pel planejament vigent.

Mitjançant instància presentada per part del Sr. Rafael Antonio Jiménez Mera, actuant en la seva condició de Secretari de la Junta de Compensació del Polígon “B” del Pla Parcial “Can Gambús”, amb data 18 d’abril de 2013 i registre d’entrada núm. URB2013001905, s’aporta còpia del document denominat: “Modificació puntual del Pla general a l’àmbit del sector “E” Can Gambús de Sabadell”, i es sol·licita el següent:

“... que tingui per presentat aquest escrit juntament amb els projectes de Modificació puntual del Pla general a l’àmbit del sector “E” Can Gambús de Sabadell, a fi i efecte de que assumeixi la iniciativa i procedeixi a la seva tramitació fins a l’aprovació definitiva i publicació del mateix per que sigui executiu. Igualment deixi sense efecte la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús aprovada inicialment en 7 d’octubre de 2011.”

Per tot això, i de conformitat amb els articles 90 i 91 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i procediment administratiu comú, entenem que s’ha produït el desistiment envers al tràmit iniciat en virtut de l’acord de la Junta de Govern Local, de data 7 d’octubre de 2011, que aprovava inicialment la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús, i com a conseqüència es procedirà al seu arxiu.

45

Tanmateix, i de conformitat amb el marc normatiu d’aplicació, es condicionarà l’eficàcia dels acords relatius a l’aprovació inicial de la Modificació puntual de Pla general, a la presentació de la documentació que acrediti l’adopció formal, per part de la Junta de Compensació del Polígon B de Can Gambús, del desistiment envers a la tramitació de la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús, així com l’aprovació del contingut i presentació a tràmit de la Modificació puntual de Pla general.

5. TRAMITACIÓ

La tramitació es portarà a terme, d’acord amb la regulació prevista en el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLUC), modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, així com de conformitat amb les previsions efectuades pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

L’article 96 del Text refós de la Llei d’urbanisme, així com l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, determinen, en relació a la modificació dels instruments de planejament urbanístic, que la tramitació de les modificacions dels plans urbanístics es subjecta al mateix procediment que en regeix la seva formació.

L’Article 97, del mateix text normatiu, determina que els propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. Aquesta justificació rau en l’objectiu general perseguit, així com en els raonaments que sostenen l’ordenació proposada.

La transformació global de l’ús de les illes 1 i 2 del sector, i la seva substitució per usos residencials, implica un increment del sostre i de la densitat, hi obliga al compliment de les determinacions previstes en els articles 99 i 100 del TRLUC.

Per altra banda, la única alteració del sistema d’equipaments que es porta a terme mitjançant aquesta Modificació puntual de Pla general, és el canvi d’ubicació, sense alterar la seva superfície, de la reserva d’equipament inicialment situada entre la Masia de Can Gambús i el centre de recollida pneumàtica de la Ronda Jean Monnet. Aquest canvi d’ubicació es porta a terme de conformitat amb els criteris prescrits per l’article 98 del TRLUC.

La trama urbana consolidada vigent, delimitada de conformitat amb el Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, i aprovada en data 19 d’octubre de 2010, deixa fora del seu àmbit els terrenys qualificats de zona industrial i zona industrial - terciària del Pla parcial de Can Gambús.

Mitjançant l’entrada en vigor de la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, en concret en el seu article 113 que modifica l’article 7.2 del Decret llei 1/2009, es redefineix que s’entén per àrees residencials. Aquest nou concepte comporta considerar inclosos dins de la trama urbana consolidada comercial tots els sòls del sector E, situats al marge dret de la Ronda Oest.

Com a conseqüència, a tenor dels articles 8.3 i 10 del Decret llei 1/2009 es portarà a terme la modificació de la delimitació de la Trama urbana consolidada vigent.

Finalment, cal posar de manifest que l’article 22.2 c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, estableix que és atribució del Ple municipal l’aprovació inicial del

46

planejament general i l’aprovació que finalitzi la tramitació municipal dels plans i la resta d’instruments d’ordenació previstos per la legislació urbanística; altrament l’article 52.2 c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya determina que li correspon al Ple municipal l’atribució d’aprovar inicialment el planejament general del municipi i l’aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d’ordenació urbanístics. L’article 60 d’aquest Decret Legislatiu, on regula les Comissions d’Estudi, preveu que els assumptes competència del Ple, s’han de sotmetre prèviament al seu dictamen.

6. PROPOSTA

Atès que la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit de sector “E” Can Gambús compleix amb el marc normatiu vigent, i vist l’informe tècnic favorable emès pels serveis tècnics de la Secció de Planejament amb data 18 d’abril de 2013, es proposa que el Ple, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:

“PRIMER.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del sector “E” Can Gambús (exp.: MPG-65). SEGON.- Sotmetre aquests acords a informació pública pel termini d’UN MES mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari de Sabadell. Durant aquest termini, l’expedient i la documentació del Projecte estaran a disposició de qui vulgui examinar-los, i es podran deduir les al·legacions que es considerin pertinents. TERCER.- Sol·licitar, en el marc del tràmit d’informació pública, i de conformitat amb l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, informe sectorial als organismes següents:

a) La Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento. b) La Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació de

la Generalitat de Catalunya. c) La Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patriomoni del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. d) La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i

Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. e) Al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Facultar el tinent d’alcalde d’Urbanisme perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels precedents acords. CINQUÈ.- Condicionar l’eficàcia d’aquests acords a la presentació de la documentació que acrediti l’adopció formal, per part de la Junta de Compensació del Polígon B de Can Gambús, del desistiment envers a la tramitació de la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús, així com l’aprovació del contingut i presentació a tràmit de la Modificació puntual de Pla general (exp.: MPG-65).”

Vist el que disposa l’article 85 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, per remissió de l'article 96 del mateix text normatiu, correspon a l’Ajuntament l’aprovació inicial de la Modificació puntual de Pla general, la qual, un cop aprovada inicialment, s’ha de sotmetre a informació pública pel termini d'un mes.

47

Vist el contingut dels preceptes aplicables del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i altra normativa de vigent aplicació. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria d’Urbanisme, proposa al Ple l’adopció dels següents:

ACORDS PRIMER.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del sector “E” Can Gambús (exp.: MPG-65). SEGON.- Sotmetre aquests acords a informació pública pel termini d’UN MES mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari de Sabadell. Durant aquest termini, l’expedient i la documentació del Projecte estaran a disposició de qui vulgui examinar-los, i es podran deduir les al·legacions que es considerin pertinents. TERCER.- Sol·licitar, en el marc del tràmit d’informació pública, i de conformitat amb l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, informe sectorial als organismes següents:

a) La Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento. b) La Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació de la

Generalitat de Catalunya. c) La Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patriomoni del Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya. d) La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat,

Generalitat de Catalunya. e) Al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Facultar el tinent d’alcalde d’Urbanisme perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels precedents acords. CINQUÈ.- Condicionar l’eficàcia d’aquests acords a la presentació de la documentació que acrediti l’adopció formal, per part de la Junta de Compensació del Polígon B de Can Gambús, del desistiment envers a la tramitació de la Modificació puntual del Pla parcial de Can Gambús, així com l’aprovació del contingut i presentació a tràmit de la Modificació puntual de Pla general (exp.: MPG-65). Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, Can Gambús és una de les peces de futur més importants en el desenvolupament urbanístic de la ciutat; és una peça que, juntament amb Cifuentes, el Pla Especial de Cifuentes, permetrà un creixement futur ordenat, a la ciutat de Sabadell. A dia d’avui, el sector de Can Gambús ja té finalitzades les obres d’urbanització, amb una inversió de més de 51 milions d’euros, 51.400.000€, que ja estan executades, i que es poden veure, i s’han concedit llicències ja, per a la construcció d’un 30% de la totalitat dels habitatges previstos al barri, que estem parlant d’uns 3.200, 3.300 habitatges.

48

Ja hi ha diversos edificis construïts, hi ha diverses llicències concedides, i també hi ha d’altres que estan en tràmit; això ens permet afirmar, i ens permet dir, que el sector de Can Gambús, resulta d’interès, urbanísticament parlant, malgrat les circumstàncies econòmiques i conjunturals actuals. En el sector de Can Gambús existeix un pla parcial vigent, aprovat l’any 1999, i, l’any 2010, el Ministerio de Fomento de Madrid, va modificar substancialment el que eren les servituds aeronàutiques vigents respecte de l’aeroport de Sabadell, desplaçant el ‘con’ d’aproximació a l’aeroport, de ponent cap a llevant, i afectant d’aquesta manera una part del sector de Can Gambús, i això va comportar, de manera directa, la impossibilitat d’edificar bona part de les edificacions previstes en el pla parcial vigent, ja que les seves alçades envaïen, feien una invasió, de l’espai de servitud aeronàutica, cosa que no succeïa abans, perquè el ‘con’ estava orientat més cap a ponent, diríem, cap a Sant Quirze del Vallès. Fruit d’aquesta situació, d’aquesta circumstància, sobrevinguda, evidentment, l’any 2011 es va aprovar inicialment una modificació del pla parcial vigent, amb l’objectiu de compatibilitzar les limitacions d’alçada, amb la materialització de l’aprofitament urbanístic previst en el planejament; fruit d’aquest treball, d’aquest procés de modificació inicial, es va cartografiar tota la zona, i amb un informe favorable d’aviació civil, es van fixar els gàlibs màxims edificatoris de cada illa. Aquesta modificació de pla parcial havia d’anar acompanyada d’un procés, diríem, jurídico-administratiu complex, una modificació d’un Pla General, després s’havia d’acompanyar d’un Pla Especial, i, finalment, amb una modificació puntual també del Pla General; es va valorar tècnicament que, fonamentalment pel principi d’economia processal, que era més fàcil, o més oportú, doncs, abordar aquesta modificació, que és la modificació de Pla General número 65, per, amb un únic instrument administratiu, doncs, aconseguir l’efecte desitjat, diguem, de compaginar i coordinar el que serien aquestes servituds aeronàutiques amb el planejament vigent. Les zones amb major afectació per les servituds, són les que estan situades a tocar de l’Avinguda Arraona, i és en aquestes finques, les finques sobretot del frontal cap l’autopista, cap a la C-58, on s’han aplicat de manera molt més intensa la transformació; en aquest àmbit, s’ha reduït el sostre del conjunt del sector en uns 8.440 m2, i s’han substituït, com a conseqüència, en aquest cas, de substituir els 47.296 m2 de sostre industrial terciari per 38.856 m2 de sostre residencial, i aquesta és fonamentalment la gran modificació. I, per altra banda, també s’ha possibilitat la reubicació de les alçades no conformes, en altres illes de la part nord del sector, que tenen la mateixa consideració urbanística, i per tant, s’ha produït en aquest cas, el trasllat de sostre edificable entre illes que estan qualificades diríem amb la mateixa qualificació, i per tant, poden assumir en aquest cas l’edificabilitat de les illes situades més a ponent, que estaven compromeses per aquestes servituds aeronàutiques. Per entendre’ns, i això es va explicar en la comissió informativa, en el planejament anterior hi havia la previsió de que si en un determinat punt hi hagués una afectació per les servituds, hi hagués un edifici, per exemple, que no és real, hi hagués un edifici de 9 plantes, doncs la idea era reduir aquestes plantes, per evitar que aquesta alçada d’aquesta edificació entrés en conflicte amb la servitud aeronàutica, i desplaçar-les a altres àmbits del sector, o en tot cas, redistribuir-ho en les mateixes peces. Aquesta transformació en l’ús residencial ha permès l’ampliació cap al sud del Parc de Can Gambús, i ha permès també l’increment de l’habitatge protegit al sector, i, un dels elements també interessants d’aquesta modificació que portem a consideració, són els canvis que comporten una reducció substancial del sostre comercial de Can Gambús, en referència a aquest cas, l’illa més afectada per les servituds és la que els hi he comentat fa uns instants. En aquesta illa, el pla vigent fins a dia d’avui, permetia un 50% de sostre comercial, en aquest cas, a l’entorn d’uns 23.600 m2 en aquell espai, amb aquest planejament vigent, i això podia

49

comportar un desequilibri important en el model comercial de la ciutat, i, arran de l’aprovació de la llei d’equipaments comercials, aquesta illa entrava, de manera plena, en la consideració de trama TUC, trama urbana consolidada, i per tant, amb aquesta modificació, que sotmetem a la consideració del Ple, que ha de reconèixer l’inclusió d’aquesta zona en la TUC, només s’admetrà un ús comercial a les plantes baixes, i en format de petit establiment comercial, i per tant, comerç de proximitat i de servei directe al barri i als veïns. Es tracta, com els hi deia, de compatibilitzar aquesta situació sobrevinguda, imposada per la modificació de les servituds aeronàutiques, i compaginar-ho, insisteixo, amb l’aprofitament urbanístic del sector. Ha estat un procés llarg, ha estat un procés complex, no exempt de dificultats tècniques, però que al final ha donat lloc a una proposta d’ordenació territorial sostenible, i d’una qualitat mediambiental i paisatgística força interessant. És per tot això, que demanaríem en tot cas el vot favorable en aquest punt. Hi intervé el regidor no adscrit, Sr. Vega, que diu, sí, el tema éste, es un tema que se ha tratado profundamente en la comisión informativa de urbanismo, a la cual asisto con regularidad, y es un tema de adecuación a la legalidad urbanística a las servidumbres aeronáuticas que se han producido, con una serie de modificaciones en cuanto a lo que son las entradas y las salidas de los aviones; y, entonces, ya se nos ha explicado que se han tenido que regular las alturas de los edificios. Mi voto al respecto va a ser favorable, voy a votar que sí, porque creo que es un tema legal, y es un tema que lo tenemos que hacer porque así nos viene impuesto por aviación civil. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, bé, aquest punt, com s’ha dit, és fruit d’una modificació del Pla General que en el seu dia no va respectar les servituds aeronàutiques regulades segons el Decret 584/1972, del Ministeri de Foment; les alçades de la modificació puntual superaven en alguns punts les regulades per les servituds aeronàutiques, i s’ha hagut de redactar un estudi de seguretat aeronàutica per tal de justificar que la nova ordenació no suposa un increment significatiu de la perillositat, en relació al trànsit aeri generat per l’aeroport de Sabadell. D’aquesta modificació que avui ens proposen al Ple, el resultat és el següent: mantenim com a ciutat els mateixos metres quadrats d’habitatges públics protegits, s’incrementa de forma molt considerable el sostre d’habitatges plurifamiliars, es perd, de forma també molt considerable sostre de sòl industrial terciari, i per contra, es manté, tal i com estava abans, el sostre de sòl viari, equipaments, parc agrícola, i connectors ambientals, i s’incrementa tímidament el sòl destinat a zona verda. Per tant, el resum d’aquesta proposta de modificació és que la ciutat, en un moment com l’actual, i com ja acostumem a veure en aquest Ple municipal, perd una vegada més, sòl industrial, en aquest cas, industrial terciari, en benefici de nou sòl residencial. Quins són els dubtes que genera aquest dictamen al grup d’EUiA?, no entrarem a valorar, perquè ja ho vam fer en el seu moment, la poca rigorositat d’aprovar una modificació puntual que no complia amb la normativa de servituds aeronàutiques, tal i com més tard, el Ministerio de Foment va exigir. La segona preocupació és, al barri de Can Gambús ja és una zona infrahabitada, per cert, estudiada per molts experts, que valoren el desastre de la bombolla immobiliària, i el qualifiquen

50

de barri fantasma, amb autèntics problemes perquè tots els serveis públics, bàsics, com poden ser l’enllumenat, l’asfaltat, el clavegueram, etcètera, estan acabats i enllestits, i, en canvi, les promotores, com és natural, per la situació econòmica que tenim, ara no construeixen cap habitatge més. Per tant, en aquests moments, a la ciutat, no hi ha necessitat de nous habitatges, ni tampoc necessitat de nou sòl residencial; hi ha necessitat, precisament, de tot el contrari, de noves polítiques d’habitatge; el problema que tenen cada vegada més famílies sabadellenques, i del conjunt de Catalunya, i també de la resta de l’Estat, no és d’habitatge en sí, el problema que tenim, és un problema d’accés a l’habitatge, i per concretar encara més, d’expulsió de l’habitatge, com estan fent algunes entitats bancàries d’aquest país. És a dir, el problema són les famílies que es queden sense casa, perquè els bancs, literalment, se les roben; per tant, calen polítiques socials, per garantir l’accés a l’habitatge, i no requalificacions de terrenys, per esprémer la llimona de la construcció, que ja ens ha demostrat que no només no és una solució sinó que ha sigut la nostra gran llosa, la llosa d’aquesta ciutat, la llosa d’aquest país, i la llosa de tot l’Estat. Sabadell, amb un terme municipal clarament esgotat, torna a perdre més de 30.000 m2 de sòl industrial terciari, que, lamentablement, el dia que acabi aquesta crisi, perquè esperem que algun dia s’acabi, i haguem de definir, planificar el futur industrial de la nostra ciutat, vostès, s’hauran menjat tot el sòl amb pisos i més pisos, mentre hi ha gent que es queda al carrer, sense l’atenció social que necessita. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, en primer lloc, el nostre grup ens alegrem de que, bé, no sé si és així, però crec que sí, que ens hagi fet cas; ja, en les al·legacions que vam presentar a finals del 2011, ja dèiem que calia abandonar aquella figura de modificació del Pla Parcial, i en realitat, el que s’havia de fer, era una modificació del Pla General, per tant, ho celebrem, perquè ara anem bé. També en l’última comissió informativa vaig dir que en principi la música ens sonava bé, però que calia veure la lletra; efectivament, ara, la que veiem, que la veiem, ens genera alguns dubtes importants. Vagi per endavant que en quan a les modificacions dels usos, vist com ho teníem en el 2011, en aquella modificació de Pla Parcial, hem millorat, i per tant, és just reconèixer que, amb el que es presenten avui, una part important de la nostra preocupació s’esvaeix. Suposem que veient com s’està perfilant el polígon de Sant Pau de Riu-sec, vostès també s’han adonat que no té cap sentit continuar la línia de la proliferació de les grans àrees comercials. Bé, doncs entrant al detall pel que fa a les illes més al sud, tocant a l’autopista, les illes 1 i 2, que són les que més ens feien patir, es transforma en residencial un sòl que era industrial, que, tot s’ha de dir, ja mai més recuperarem; certament, però, i veient panorama, avui no és que ens faci falta, veurem, no obstant, si en un futur més o menys llunyà, no ho haurem de lamentar-ho; no obstant, comprenem que calia compensar aquests aprofitaments. També, a falta d’un estudi més precís, que en aquest període d’exposició pública realitzarem, veiem urbanísticament acceptable els canvis en els aprofitaments de les diferents illes residencials, on es compensa amb amplada l’espai que abans era d’alçada; tot i que, com he dit, ens comprometem a dedicar-hi més temps, i a analitzar-ho a fons. Entrant al detall, avui per avui, ja ens genera un gran interrogant el quan i com es justifica el canvi cap a residencial, tenint en compte que en els antecedents d’aquesta figura, que porta un

51

increment de 39.000 m2 de sostre residencial nou, uns 350 habitatges, no hi figura la comprovació del Pla Local d’Habitatge de Sabadell 2008-2014, que tenia com a objectiu promoure sòl per a nous habitatges protegits, i mobilitzar el parc d’habitatges existents. Per altra banda, l’aposta decidida d’aquest increment cap a l’habitatge lliure, un 70%, aproximadament, fa pensar en les dificultats de comercialització; tampoc no queda clara cap política d’habitatge social, d’incentiu o de lloguer, o bé, polítiques per a habitatges dotacionals o per a joves; recordem que en l’any 2008, es va impulsar una oficina d’habitatge per aconseguir facilitar l’emancipació de la gent jove. Ens preocupa també que en la zona industrial, les illes 3 i 4, on es decideix ampliar la compatibilitat dels usos del 30 al 50 %, perquè la justificació d’aquest argument no ens acaba de convèncer, creiem que no caldria admetre l’ampliació d’usos compatibles del 30 al 50%, si d’entrada el que es fa es considerar tot l’àmbit trama urbana consolidada, o TUC; al considerar-ho així, l’expectativa econòmica d’aprofitament, ja es veu força incrementada; en tot cas, hauríem de conèixer l’estudi econòmic que ha justificat aquesta decisió, per veure realment si per fer l’equilibri econòmic d’aquesta modificació calia arribar a aquest extrem. Per altra banda, l’explicació de la inclusió a la TUC, és la llei ‘Òmnibus’, i ens temem que caldria fer una justificació concreta de la interpretació que fem d’aquesta llei, perquè aquest en concret, en aquest cas en particular, és on tenim els nostres dubtes, en si la modificació de desembre de 2011 la interpretem bé o no. En resum, d’on venim i on som, no està malament, com he dit abans, hem avançat, però considerem que puntualment, en la parcel·la industrial s’està premiant amb escreix la compensació, i aquesta compensació podria ser en perjudici del model comercial de la ciutat; el barri quedarà prou dotat de comerç en planta baixa com per justificar una oferta comercial complementària concentrada en una sola illa, que pot provocar i generar, una mobilitat del tot innecessària. Ara ens abstindrem, com ho fem sempre en aprovació inicial, treballarem tant en el context urbanístic com en l’econòmic, context aquest, en el que també volem conèixer la opinió del sector; en base a tot això, farem, a posteriori les al·legacions pertinents. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, en primer lloc, ens sorprèn que portin a consideració del Ple una modificació del Pla General de Can Gambús, sense haver donat resposta a les al·legacions presentades pel nostre grup en el període d’exposició pública, les quals feien referència a diferents aspectes, com la manca de definició de les noves volumetries resultants de la modificació, fet aquest que ens va portar a sol·licitar la denegació de l’aprovació provisional del Pla Parcial, per manca de definició i de justificació. I en aquests moments, un any i mig després d’haver finalitzat el termini d’al·legacions, es dóna resposta positiva a la petició d’una instància en un temps rècord, ja que es va presentar per part del Secretari de la Junta de Compensació de Polígon B de Can Gambús, el passat dia 18 d’abril, i en la mateixa data, el Cap de Secció de Planejament Urbanístic va emetre l’informe tècnic favorable a l’operació, a l’igual que l’informe jurídic, que es va fer quatre dies més tard. Ara ens presenten una modificació del Pla, que no només pretén reordenar les alçades dels edificis de la zona, sinó que proposa modificar els metres quadrats de sostre industrial i terciari, el residencial i el comercial, uns canvis que de ben segur tenen un abast més important que la simple adequació de la normativa de seguretat dictada per Aviació Civil, ja que es proposa deixar sense efecte la modificació puntual del Pla Parcial de Can Gambús, aprovada inicialment el 7 d’octubre de 2011; és a dir, el mateix que el nostre grup va sol·licitar en data 31 de gener de 2012, a través de les al·legacions desestimades per aquest equip de govern, però amb un procediment

52

adequat, ja que aquestes al·legacions es van presentar en terminis legalment establerts, i després de la publicació al BOP el dia 24 d’octubre de 2011. En aquest sentit, demanem al regidor d’Urbanisme, Sr. Ayuso, que ens digui si aquesta tramitació exprés d’una sol·licitud de modificació puntual del Pla General Municipal de Sabadell es troba dins la legalitat, i si ho desconeix, Sr, Ayuso, sol·licitem al Sr. Secretari que en doni fe, i si és un tema a consultar, que de forma cautelar retirin el dictamen. Si aquest dictamen prospera, malgrat aquestes evidències i dubtes legals, no podrem donar suport a aquesta aprovació inicial, i esperarem l’exposició pública per reflectir aquests dubtes. Per tot el que s’ha expressat, el nostre vot no serà favorable. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Jordi Font, que diu, es proposa a aquest Ple l’aprovació inicial d’una modificació del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, aprovat l’any 2000, pel que fa a l ‘àmbit de Can Gambús; en els atesos ens parla que s’ha hagut de fer com a conseqüència d’un nou estudi de seguretat aeronàutica; no cal dir que si el Pla General no s’adapta a la legalitat vigent, no toca més remei que adaptar-lo, i adaptar-lo d’aquella manera que perjudiqui menys a la ciutat, a les expectatives i drets dels afectats pel canvi; tasca no pas fàcil quan les expectatives i drets s’han anat consolidant pel transcurs del temps. Ens ha dit el Sr. Ayuso, que el motiu ha estat circumstàncies sobrevingudes del 2010; el mateix se’ns va informar en la comissió informativa pertinent, però ens agradaria saber si Can Gambús es va planificar sense tenir en compte la normativa aeronàutica de la zona, i ara s’està intentant arreglar-ho, i si és així, perquè no es diu explícitament?, i es parla de circumstàncies sobrevingudes; voldríem tenir una major informació sobre aquest aspecte. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, doncs, començaré pel final; a veure, el Pla Parcial vigent fins a dia d’avui va respectar efectivament totes les servituds aeronàutiques i totes les normatives aeronàutiques hagudes i per haver, sinó no es podria haver aprovat, les vigents en aquell moment; en aquest cas, el que hi ha hagut ha estat una modificació sobrevinguda l’any 2010, existint un planejament vigent, i conforme a normativa, el 2010, aquesta modificació de la servitud, o del canvi de desplaçament del ‘con’, va provocar que, per efecte dominó, totes les edificacions que existien o les que en un futur poguessin existir, es veiessin afectades per aquesta modificació. Per tant, en el seu moment, el planejament vigent, aquest Pla Parcial, complia, com no pot ser d’una altra manera, amb tota la normativa, no només interna, sinó també de totes les administracions supramunicipals. Lligant-ho amb la modificació de Pla Parcial, el Sr. Moltó s’està referint a les al·legacions que es van presentar en l’any 2012, a l’inici del 2012, respecte de la modificació del Pla Parcial; crec recordar, no sé si era en la passada Junta de Govern Local, o en l’anterior, es va portar a consideració de la Junta de Govern, el desistiment, precisament, de la tramitació d’aquesta modificació del Pla Parcial, precisament perquè s’estava abordant aquesta modificació de Pla General. Els hi he comentat abans, si en una figura urbanística, que és la modificació del Pla General número 65, que és la que portem a consideració, ens estalviàvem la modificació de Pla Parcial, el Pla Especial que ha d’anar acompanyant aquesta modificació, i posteriorment, la modificació puntual del Pla General, si tot això, aquest procés, que administrativament té les seves complicacions, en temps, i demés, si ho podíem fer, per economia processal, en un únic instrument de planejament urbanístic, era convenient fer-ho.

53

Per tant, per això, prèviament, en la comissió informativa, crec recordar que vam comentar, perquè anava vinculat a aquest punt, de competència de la Junta de Govern Local era precisament aquest desistiment de la modificació de Pla Parcial. Altres temes; el sostre comercial de la zona més intensament afectada per aquesta servitud aeronàutica, era absolutament incompatible; les alçades en aquest cas de sostre comercial, sostre terciari, era incompatible, i, per tant, s’havia de buscar una solució, si en el moment de planificar, en un Pla Parcial, el promotor té uns determinats drets, i posteriorment, sigui per la raó que sigui, per una modificació pròpia de l’administració local, o d’una administració supramunicipal, hi ha una modificació que implica un perjudici patrimonial, el promotor té dret a tenir una compensació, això no m’ho invento jo, sinó que és una qüestió d’aplicació del principi de responsabilitat patrimonial de l’administració pública. Per tant, per això els hi deia abans que el procés per aconseguir aquesta compensació ha estat llarg, ha estat complicat, ha estat complex, i que ha tingut les seves vicissituds. Al respecte de l’afirmació de que el sostre protegit s’ha reduït, o s’ha incrementat en poca mesura, estem parlant de que en aquest sector, en aquest àmbit, estem parlant d’un increment del pràcticament 30% del número de vivendes d’habitatge protegit; i, el mateix en quan al que vostè, Sr. Mena, ha anomenat, tímid increment del que serien les zones verdes, estem parlant d’un increment d’uns 9.000 m2 de zona verda, precisament, per aquesta nova configuració, sobretot de les illes 1 i 2 del sector Can Gambús. No sé si m’he deixat alguna explicació, els hi demano excuses anticipades, però crec que he contestat a totes elles. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, bé, pel que fa al contingut de la modificació, és evident que nosaltres l’estudiarem i presentarem al·legacions, que espero que no siguin desestimades directament sinó que siguin contestades prèviament. I una pregunta que no m’ha contestat, era el tema de la celeritat amb que es presenta, per part del Secretari de la Junta Compensació del Polígon B de Can Gambús, una petició, i el mateix dia es fan dos informes, de diferents tècnics, un jurídic i un altre urbanístic, i al cap de quatre dies un de mobilitat, és a dir, aquesta celeritat a nosaltres ens ha sorprès, perquè en d’altres casos no s’ha produït, diguéssim, per això fèiem aquesta pregunta, perquè sorprèn molt. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Jordi Font, que diu, sí, Sr. Ayuso, ens ha dit, i per dues vegades, que el Pla Parcial ha respectat totes les servituds i normatives aeronàutiques, i que tot és sobrevingut en el 2010; miri, nosaltres tenim aquí un escrit, una resposta que va fer el govern, el govern de l’Estat, de 26 de maig de 2009, i referint-se a la zona situada al Polígon de Can Gambús, en què, li estalvio la lectura, i per si és el cas, després li farem arribar, hi ha una part que diu: ‘... analizada la documentación que acompaña al escrito de los servicios técnicos de la Dirección General de la Aviación Civil, se comprobó que la zona en la que estaban empezando a construïr las edificaciones y en particular el edificio construido en su estructura se encuentra afectado por las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Sabadell, establecido según decreto de 1970 ...’; per tant, estem parlant de 1970, i continua dient: ‘... ante las anteriores circunstancies se verificó que no constaba en la Dirección General de Aviación Civil autorización administrativa en materia de servidumbres aeronáuticas por las edificaciones detectadas, tal como seria preceptivo de forma previa al inicio de sus respectivas construcciones como se prevee en ...’, tota una sèrie de decrets.

54

Per tant, no ens encaixa, que això sigui un fet sobrevingut del 2010, sinó que possiblement doncs hagués estat feta la planificació malament d’inici, i no li discutirem en cap moment que això s’hagi d’arreglar, segurament, segur que s’ha d’arreglar, i ens haguéssim abstingut en una aprovació inicial, com acostumem a fer, però en aquest cas, no ens encaixa la nostra informació amb la que vostè ens ha transmès reiteradament. Hi intervé l’Alcalde, que diu, Sr. Ayuso, si vol, per contestar; jo complementaré la informació després, en referència al que deia el Sr. Font. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, doncs jo celebro, Sr. Moltó, que vostè faci palesa la rapidesa i la celeritat dels tècnics municipals en emetre un informe; per tant, crec que és motiu de celebració, no pas de retret, al contrari, no?, jo, que sóc un ferm defensor de la funció pública i de la seva eficàcia i efectivitat, doncs, miri, aquí tenim un exemple. Al respecte de les afirmacions del Sr. Font, m’agafa un xic fora de joc, perquè és un tema, el que m’està parlant vostè, que és de l’any 2009, si no recordo malament; és un tema que no tenia previst, però de tota manera, el Sr. Manau, que en aquell moment crec recordar, que era regidor d’Urbanisme, o estava a punt d’entrar-hi, m’ha comentat que, arran dels accidents, dels malaurats accidents, en l’àmbit de l’aeroport de Sabadell, Aviació Civil va efectuar tot un procés de control i fiscalització del que era, per una banda, no només el ‘con’ d’accés cap a l’aeroport, sinó d’una altra figura, que és el plat d’afectacions menors, en aquest cas, diríem que està afectada la ciutat de Sabadell, pel mateix, i que està sotmès a una normativa de caràcter estatal, i que fins a aquesta situació, aquests malaurats accidents, insisteixo, el Ministeri no va entrar a fiscalitzar aquesta normativa, i la resta d’implicacions que tindria en aquest cas la ciutat de Sabadell. Aquesta és la informació que tinc ara per ara, fruit d’aquest procés de fiscalització, posterior a aquests accidents, va ser quan el Ministeri va enviar aquesta circular, o aquesta comunicació a l’Ajuntament de Sabadell; en tot cas, penso que l’Alcalde, Sr. Sánchez, té més informació sobre això. Hi intervé l’Alcalde, que diu, bé, alguns portaveus recordaran que ara ja farà doncs, tres anys, aproximadament, tres, quatre anys, el mateix director de l’aeroport ens va explicar algunes de les qüestions relacionades amb la seguretat; com ara deia el Sr. Ayuso, sobre l’aeroport hi ha dues circumstàncies que ens afecten; una és el ‘con’ d’aterratge o d’enlairament, i l’altre és un plànol, que és el ‘plat’ de seguretat, que ja toca bona part dels edificis existents prèviament. És a dir, el gratacels del barri dels Merinals punxa el ‘plat’ de seguretat; el Campanar de Sant Félix, punxa ‘plat’ de seguretat, l’edifici del que era l’Aliança punxa el ‘plat’ de seguretat. Si s’estableix un plànol de seguretat, que no és un problema, s’incorporen aquells elements físics ja construïts, perquè, en el cas de Sabadell, tant l’aterratge com l’enlairament es fa de manera manual, i que per tant, aquestes volums s’incorporen a la carta de navegació dels pilots. El gener de 2008, que suposo que és la referència que feia el Sr. Manau, hi ha un accident a Sant Quirze, d’una avioneta, en la que hi ha alguns morts, i, a partir d’aquí, es torna a revisar, per part de la Direcció General d’Aviació Civil, els criteris, tant dels edificis que estan punxant el plànol, i nosaltres expliquem que alguns dels edificis que s’estaven construint, com aquest al que vostè feia referència, estan per sota en alçada, d’alguns edificis ja construïts, i que aportant un criteri que és el d’apantallament d’edificis es podria fer valdre, i la Direcció General d’Aviació Civil ens diu que no és d’aplicació aquesta qüestió, sinó que cada edifici, un per un, s’haurà de veure si es pot construir o no.

55

Poc temps després és quan hi ha la variació del ‘con’ d’aterratge i enlairament, i es desplaça des de l’enfocament que tenia prèviament, fins a, diríem cap a, mirant al nord, doncs cap a la dreta, el que és el barri de Can Gambús, que és el que queda obligat per aquesta modificació. Per tant, hi ha dos circumstàncies diferents, una que és l’efecte que ja té la ciutat construïda sobre el plànol de seguretat propi de l’aeroport, i un altre que és la seguretat que esdevé de les operacions d’aterratge i enlairament; per tant, són dues circumstàncies diferents, i, en aquest cas, el que es solventa és el moviment del ‘con’ d’aterratge i enlairament, perquè una part important de la ciutat ja l’afecta, i no només de Sabadell, passa igual a Sant Quirze del Vallès, on mig poble està per sobre, diríem que està punxant, el ‘con’ de seguretat. Per tant, són dos circumstàncies diferents, i en tot cas, si vostès tenen interès, hi ha tot l’històric del que van ser els diferents passos que Aviació Civil va emetre, i que nosaltres vam respondre, per tal d’acabar de regularitzar aquesta qüestió. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per majoria absoluta , amb 16 vots a favor, del grups municipals del PSC, PP i del regid or no adscrit Sr. Vega, 9 vots en contra, dels grups municipals de CiU, EpS i EUiA i 2 absten cions del grup municipal d’ICV.

56

7.-Aprovar l'adjudicació del contracte de concessió administrativa de domini públic per al condicionament interior (distribució, acabats inter iors i instal·lacions) i utilització privativa del primer nivell del soterrani -1 de l'immoble sit uat al carrer de Blasco de Garay, núm. 21

Atès que el Ple de l’Ajuntament en sessió de 6 de novembre de 2012 va aprovar, entre altres, el següent:

“PRIMER.- Declarar l’oportunitat de la utilització privativa del primer nivell del soterrani –1 de l’edifici de tipologia aparcament situat en la cota –2,04 del projecte i el gaudi compartit de la rampa d’accés de vehicles i l’accés de vianants adjacent, així com de les zones de pas comunes fins a la rampa del segon nivell de l’immoble situat al carrer de Blasco de Garay, núm. 21 (aparcament soterrani sota la plaça de Bosch i Gimpera), per part de l’empresa Serveis Medi Ambient, SA (SMATSA), NIF A-28.339.653, com a part de l’execució de la concessió administrativa de gestió de servei públic de serveis de neteja de l’espai públic, recollida i trasllat dels residus sòlids urbans, deixalleries i altres serveis complementaris del municipi de Sabadell, per a la creació d’un Centre Logístic de Neteja Viària.

SEGON.- Admetre a tràmit l’expedient de contractació i acordar aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores de la concessió administrativa de domini públic per al condicionament interior (distribució, acabats interiors i instal·lacions) i la utilització privativa de l’immoble esmentat, sobre la base de l’avantprojecte presentat per l’interessat.

TERCER.- Sotmetre aquests documents a informació pública per un termini de 30 dies mitjançant la inserció d’anuncis en el tauler d’anuncis de la Corporació, en el Butlletí Oficial de la Província, en el benentès que s’entendran aprovats definitivament i sense necessitat d’adoptar cap altre acord de forma expressa, si durant aquest termini no es presenten al·legacions ni reclamacions en contra.

QUART.- Acordar simultàniament convocar a l’empresa esmentada a l’adjudicació del contracte a l’empara de l’article 137.4 c) en relació amb l’article 93 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.”

Atès que el plec de clàusules administratives particulars es va sotmetre al preceptiu tràmit d’exposició pública pel termini de 30 dies, d’acord amb l’article 66.1 del Reglament del patrimoni dels ens locals, en el tauler d’anuncis de la Corporació i es va publicar en el BOP núm. 022012026043, de data 22 de novembre de 2012, finalitzant el termini el dia 3 de gener de 2013.

Atès que es va convocar l’empresa SMATSA a l’adjudicació del contracte, mitjançant la notificació dels esmentats acords en data 15 de novembre de 2012.

Atès que en data 27 de desembre de 2012 l’empresa Serveis Medi Ambient, SA (SMATSA) va presentar la documentació sol·licitada en l’article 20è del Plec de clàusules administratives particulars (núm. d’entrada al registre URB2012007112), així com la proposició tècnica, que es va presentar directament al Servei de Llicències en la mateixa data (núm. d’entrada al registre URB2012007111).

Atès que el 28 de febrer de 2013, el servei de recollida i tractament de residus i neteja viària, secció de residus i neteja viària, ha emès informe en relació amb l’adjudicació per cedir l’ús d’una de les plantes de l’aparcament del carrer de Blasco de Garay, 21, a favor de l’empresa SMATSA. Concloent que no hi ha cap aspecte que modifiqui les condicions inicials per les quals es creia convenient efectuar la cessió d’aquest espai i que el termini per la presentació de la documentació

57

escaient ha acabat ens reafirmem en que aquest espai sigui cedit a l’empresa adjudicatària de la recollida i la neteja viària de la ciutat, SMATSA.

Atès que des del Servei de Recollida i Tractament de Residus i Neteja Viària es va instar la instrucció del present procediment patrimonial per a l’assignació d’aquest immoble municipal al compliment dels serveis públics de residus i neteja viària que es duu a terme mitjançant concessió administrativa acordada a favor de l’empresa SMATSA.

Atès que durant el tràmit d’informació al públic no es van presentar al·legacions al plec de clàusules, segons el que disposa l’acord tercer del ple de 6 de novembre de 2012, s’entén aprovat definitivament.

Vist que d’acord amb l’article 19è del Plec de clàusules administratives i els acords esmentats, s’adjudica el contracte de forma directa a l’empresa SMATSA a l’empara de l’article 137.4 apartat c) de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques, per donar compliment a una funció de servei públic i com a part de l’execució de la concessió administrativa de gestió de servei públic de serveis de neteja de l’espai públic, recollida i trasllat dels residus sòlids urbans, deixalleries i altres serveis complementaris del municipi de Sabadell, per a la creació d’un Centre Logístic de Neteja Viària.

Atès que respecte la documentació general presentada per l’empresa SMATSA que determina l’article 20è del plec de clàusules, sobre capacitat per contractar, una vegada analitzada, s’emet la següent qualificació:

“1.- Identificació:

- Nom de l’empresa: Serveis Medi Ambient, SA - NIF: A-28339653 - Domicili: av. Francesc Macià, 76C de Sabadell - Representant legal: Eugenio Ángel Díaz Fernández amb NIF 05.404.063-Y - Poders: Consta acreditat el poder, mitjançant escriptura davant el notari

Francisco Javier Virgil de Quiñones y Parga, atorgada en data 23 de juny de 2009 amb núm. de protocol 1907.

2.- Documentació tècnica:

L’empresa ha presentat el projecte tècnic d’obres, que segons ha estat informat el servei de Llicències (2012LLMN00490) en data 17 de gener de 2013, conté la

documentació preceptiva per sol·licitar l’autorització municipal d’obres i d’activitats corresponents, d’acord amb l’establert a l’article 20è del plec de clàusules administratives particulars.

3.- Solvència del contractista i inexistència de prohibicions per contractar:

- Declaració responsable signada pel proponent de no incórrer en cap supòsit de prohibició per a contractar conforme a l’article 60 del Text refós de la llei de contractes del sector públic amb el compromís de formalitzar, en cas de resultar adjudicatari, una declaració expressa i responsable.

Obligacions tributàries i de la seguretat social

- Certificació positiva d’estar al corrent de les obligacions tributàries, emesa pel representant de l’empresa en data 11 d’octubre de 2012.

- Últims rebuts abonats relatius a l’IAE.

58

- Certificació administrativa positiva d’estar al corrent de les obligacions de Seguretat Social de la Tresoreria de la Seguretat Social, emesa en data 20 de desembre de 2012.

Prevenció de riscos laborals

- Declaració responsable del proponent en relació amb les mesures de prevenció de riscos laborals, emesa en data 27 de desembre de 2012.

4.- Garanties

En data 27 de desembre de 2012, conjuntament amb la resta de documentació l’empresa va presentar, davant la Tresoreria municipal, la garantia definitiva per l’import de 10.800,00 €, núm. d’operació 320120005545. Havent complert la condició de presentació amb caràcter previ a la signatura del contracte.”

Atès que en l’article 20è del plec de condicions, s’estableix que la presentació de la documentació per l’interessat suposa l’acceptació incondicionada del contingut de la totalitat de les clàusules d’aquest plec, sense excepcions ni reserves.

Atès que respecte del cànon, en l’article 5è del plec de condicions, s’estableix en 24.000 € l’any, més impostos, revisable anualment per aplicació de l’IPC. La meritació s’iniciarà amb la signatura del contracte de concessió objecte d’aquest procediment. Aquest cànon serà abonat pel concessionari en el termini màxim de 20 dies a comptar des del dia següent a la signatura del contracte de concessió, per tant, es procedirà a efectuar el prorrateig mensual que correspongui.

Vist que l’òrgan municipal competent per adoptar aquests acords és el Ple, segons les atribucions atorgades per decret de 27 de juny de 2011, essent suficient el quòrum de la majoria simple en resultar la valoració dels béns inferior al 20% dels recursos ordinaris del pressupost, segons l’article 60 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 113.1a) del TRLMRLC. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d‘Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a proposta de la Tinença d’Alcaldia, proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Resoldre l’expedient de contractació i adjudicar la concessió del domini públic a favor de l’empresa SMATSA, NIF A-28339653, amb caràcter onerós, per un període de QUINZE ANYS, des de la data de signatura del contracte de concessió de gestió del servei públic de neteja (1 d’agost de 2012), d’acord amb el que estableix el Plec de Condicions i d’acord amb allò previst a l’article 137.4.c) en relació amb el 93.1 de la Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques i concordants, concretant el cànon previst en 24.000 € l’any, més impostos, revisable anualment per aplicació de l’IPC, que es meritaran a partir de la data de signatura del contracte de concessió del domini públic, aplicant el prorrateig mensual que correspongui.

La concessió té per objecte la utilització privativa del primer nivell del soterrani –1 de l’edifici de tipologia aparcament situat en la cota –2,04 del projecte, amb el condicionament interior (distribució, acabats interiors i instal·lacions) i el gaudi compartit de la rampa d’accés de vehicles i l’accés de vianants adjacent, així com de les zones de pas comunes fins a la rampa del segon nivell de l’immoble situat al carrer de Blasco de Garay, núm. 21 (aparcament soterrani sota la plaça de Bosch i Gimpera), per part de l’empresa esmentada, per a dur-hi a terme els serveis i activitats que li són pròpies i afins d’acord amb els seus estatuts, en concret per a la creació d’un

59

Centre Logístic de Neteja Viària, amb una superfície construïda aproximada de 850 m² st, sens perjudici de l’obtenció de les llicències escaients.

SEGON.- Requerir a l’empresa adjudicatària perquè en el termini de quinze dies hàbils, comptats des de l’endemà de rebre la notificació, formalitzi davant l’autoritat municipal el contracte i una declaració responsable de no incórrer en cap de les circumstàncies que impedeixen contractar amb l’administració pública, amb l’advertència que la manca de compliment de tot l’indicat en aquest acord serà causa de resolució automàtica de la contractació.

TERCER.- Notificar aquests acords als interessats i altres departaments municipals interessats en la matèria.

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, l’empresa Serveis de Mediambient, en el marc de la concessió administrativa de la gestió del servei públic de neteja i de recollida d’escombreries, va proposar com a millora, la creació d’un centre logístic de neteja viària, aquesta oferta, que era previst emplaçar en el centre de la ciutat, havia de permetre, o ha de permetre, millorar el servei estalviant temps de recorregut en els inicis de la jornada, tant del personal d’escombrat manual, com dels equips motoritzats que efectuen els seu servei a la zona centre de la ciutat. Per portar a terme aquesta millora, l’empresa concessionària havia de disposar d’un local en el centre de la ciutat, per a ubicar aquest centre logístic, i aquesta, vam creure que era una oportunitat immillorable per aconseguir donar utilitat a un espai, de propietat municipal, que és, són, els soterranis situats al carrer Blasco de Garay, número 21. En el Ple municipal de novembre de 2012, es va acordar l’oportunitat que la planta semisoterrània d’aquest parking, la planta –1, fos utilitzada per part de l’empresa concessionària per tal de dur a terme aquest compromís recollit en la seva oferta, i, evidentment, es va tramitar el corresponent expedient de contractació, es va aprovar el Plec de Clàusules oportú, l’exposició pública, per tal que es presentessin al·legacions, si s’esqueia; durant aquest termini, l’empresa va presentar tota la documentació, es van emetre els informes oportuns, per part de la Secció de Residus, i de Neteja Viària, i es van emetre, com deia, informes refermant la conveniència de cedir aquests espai a l’empresa adjudicatària de la concessió. No es van presentar al·legacions, i per tant, un cop finalitzat l’expedient, es proposa cedir l’espai a Serveis de Mediambient, per un període de quinze anys, que són els coincidents amb el termini vigent de la concessió del servei públic de recollida d’escombreries, i, amb un cànon de 24.000€ anuals, i, en aquest cas, la ciutat guanya per dues bandes, per una banda guanya, perquè es dóna compliment a aquest centre logístic de neteja viària, i, per altra banda, s’aconsegueix que aquesta millora tingui una repercussió econòmica positiva cap a la ciutat, en fixar doncs en aquest cas, un cànon de 24.000€ anuals, per la cessió d’un espai municipal. Per tant, sotmetem a consideració del Ple aquest dictamen. Hi intervé el regidor no adscrit, Sr. Vega, que diu, sí; siento ser tan breve en mis intervenciones, pero estos temas han pasado ya por la comisión de Urbanismo, al menos en dos ocasiones, pero ..., ‘lo bueno, si breve, dos veces bueno’; efectivamente, Sr. Alcalde; este tema concreto, como el anterior, ya ha pasado dos veces por la comisión de Urbanismo. Voy a dar mi apoyo a este tema, en el sentido en que es positivo para la ciudad, que rentabilice una zona de aparcamiento, un parking que estaba ahí infrautilizado hasta este momento, y es

60

muy positivo para la ciudad sacar un rendimiento económico de este parking, y prestar este servicio a estos vehículos de limpieza de la zona centro. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, bé, en l’aprovació inicial del Plec de Clàusules administratives particulars d’aquesta adjudicació directa de la concessió, el nostre grup ja vam votar en contra, d’ençà a avui, el govern, ni ha resolt els dubtes que teníem alguns dels grups municipals d’aquest consistori, ni ha explicat alguns dels aspectes que almenys per EUiA, posen en dubte aquesta adjudicació. Primer, perquè no es va incloure, si hi havia necessitat d’una zona per ubicar un centre logístic de neteja viària, en el Plec de Clàusules de la concessió milionària de la gestió del servei públic de neteja viària, que va ser aprovada a l’empresa SMATSA l’any passat?; això hauria d’haver estat inclòs dins del Plec de Clàusules de la concessió. Segona consideració que no compartim d’aquest punt, donat que el pàrking del carrer de Blasco de Garay ha d’acollir, doncs, això, un centre logístic de neteja viària, no coneixem, ni va inclòs en la concessió un pla de mobilitat d’aquest centre, perquè no està en qualsevol zona de la ciutat, i implicaria, té unes implicacions per a tota la mobilitat, no només de la ciutat, sinó del centre de la nostra ciutat, que ja doncs té unes condicions de mobilitat que no són les millors. Ens consta també que l’Ajuntament no ha contactat amb els veïns i les veïnes de la zona afectada per informar sobre la ubicació d’un centre logístic de 850 m2, i que ineludiblement ha d’afectar aquesta zona del centre de la ciutat, i que per tant, tindrà també conseqüències en la vida diària dels veïns i veïnes de la zona. I, finalment, la concessió del domini públic serà per un període de quinze anys, a un preu de 24.000€ l’any; des d’EUiA considerem, que si s’ha de fer així, no es comprometin per un període de temps tan extens, donat que això bloqueja l’ús d’aquest espai de titularitat pública, a un preu, sincerament, molt avantatjós per a l’empresa, i que només pujarà la revisió anual de l’IPC. És a dir, lloguem un pàrking al centre de la ciutat de 850 m2, a 24.000€ a l’any, i ens comprometem a un increment, durant quinze anys, de l’IPC, per tant, és una adjudicació prou avantatjosa per a l’empresa. Per tant, no compartim, ni la figura que vostès han utilitzat, no compartim el lloc, per les implicacions veïnals i també de mobilitat que tindrà on volen ubicar aquest centre logístic, i no compartim tampoc el temps d’aquesta concessió. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Antoni Font, que diu, quasi que sento repetir-me amb els arguments, amb el que ha dit abans el Sr. Mena; nosaltres, en l’aprovació inicial, ens vam abstenir; és tònica habitual que en les aprovacions inicials ens abstenim, per intentar recabar una mica més d’informació. Sr. Ayuso, entenem que si era una millora, aquest centre logístic, s’hagués pogut incloure en el Plec de Clàusules del concurs d’adjudicació de la neteja a l’empresa SMATSA de fa uns mesos; no entenem que en pocs mesos, després del concurs, es presenti ara aquesta millora, com a millora, entre cometes. La ciutat hi guanya?, amb les condicions que vostè mateix ens ha detallat, creiem que no; el veïnat hi guanya?, ens sembla que tampoc; el veïnat i els veïns en saben alguna cosa?; ens dóna la impressió que en saben ben poc.

61

Nosaltres voldríem saber què implicarà, tot plegat; hi guanyaran els usuaris que ja tenen, o que ja usen aquest pàrking, i que puguin compartir amb aquest servei, doncs, la rampa d’accés i les zones comunes?; hi guanya la ciutat, amb un cànon de 24.000€ l’any, per quinze anys, com abans s’ha dit, per 850 m2?, que és l’espai, la superfície, que ocuparà aquest centre logístic; 2.000€ mensuals, 2’30€ per m2; crec que aquí, la ciutat no ha fet un bon negoci, amb aquest centre logístic, i entenem que l’empresa hagués pogut, o almenys nosaltres haguéssim tingut la necessitat de poder demanar unes condicions més favorables per a la ciutat. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, nosaltres creiem que és una bona proposta, aquesta, i creiem que és, i valorem molt positivament, la millora que va proposar l’empresa concessionària, i, torno a dir, és una millora proposada per l’empresa, quan es llença un Plec de Clàusules, els que es presenten a concursar en el mateix, poden proposar les millores que creguin oportunes; per tant, aquesta, no estava inclosa en el Plec de Clàusules; l’empresa, que és una empresa que té una implantació força interessant, no només a nivell de Catalunya, sinó a nivell de l’Estat espanyol, amb força experiència, en aquest cas, i, va plantejar una possibilitat interessant, que era, precisament, l’establiment, la creació d’un centre logístic de neteja viària al centre de la ciutat de Sabadell. Els motius, les raons, que els hi he comentat, doncs, efectivament, són la rapidesa, i la immediatesa, en començar el servei, la no necessitat, o la manca de necessitat de fer desplaçaments, des de la central de Serveis de Mediambient fins al centre de la ciutat, i també, evidentment, l’estalvi energètic, l’estalvi en benzina o en energia elèctrica, que ara els hi comentaré, de desplaçar tot el material i tots els equips, des de la central fins al centre de la ciutat. Potser, no sé, si s’ha explicat, no ho recordo ..., sí, es va explicar en la comissió informativa, el que era el format dels elements que hi anirien a aquest pàrking, es va explicar de manera molt clara, que no estàvem parlant de que en aquest centre logístic hi anessin camions, o hi anessin gran elements sorollosos, estem parlant, i ho tenia per aquí apuntat, que serien, miniescombradores, tretze miniescombradores, sis rentavoreres, entre deu i vint vehicles elèctrics auxiliars, que són aquests que porten la pala i la galleda, per fer l’escombrat manual, tres motocicletes elèctriques pels supervisors, dos furgonetes de menys de 3.500 kg, per al transport de materials, i 70 carretons amb rodetes portagalledes. Elements que no generen un perill, diríem, d’afectació de la mobilitat, com comentava el Sr. Mena, que no ha d’afectar en cap cas la convivència amb la resta de veïns, més propers, ni més llunyans, d’aquest centre logístic de neteja, i que creiem que millora la qualitat del servei prestat per Serveis de Mediambient, sobretot, en el centre de la ciutat. Al respecte de la valoració, de l’ús, del pàrking, és més, és una millora, i és un benefici, com deia abans, per a la ciutat de Sabadell, perquè era un pàrking que estava, i està, fins a dia d’avui, tancat, i per tant, ara, aconseguim treure aquesta rendibilitat econòmica d’aquest 24.000€ anuals, durant aquests quinze anys, que creiem que és oportú vincular-ho al desenvolupament ordinari de la concessió, perquè és un servei directament vinculat al mateix. Per tant, seguim defensant que és una molt bona millora, és una millora interessant per a la ciutat de Sabadell, i per a la prestació d’un servei públic. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, sí, una mica per reiterar, perquè no sé si se m’ha entès el que he volgut dir; crec que tots sabem on està el carrer Blasco de Garai; està allà, al Departament d’Educació, i a Vimusa, de Sabadell, per tant, al centre la ciutat; tots sabem què passa en aquesta zona de Sabadell a l’hora punta, i a la sortida i a

62

l’entrada de les escoles, que ja tenim un problema de mobilitat, no és que el tinguem, és que ja el tenim. El que jo li he preguntat, i vostè no m’ha contestat, és que si per poder donar aquest servei del centre logístic, vostès han dissenyat un pla de mobilitat alternatiu; això què vol dir ?, doncs això vol dir que no es poden concentrar l’entrada i sortida d’aquests vehicles, que ja entenc que aquí no entraran tràilers, perquè no hi caben, però hi ha una entrada i sortida de vehicles que pot condicionar, i tindrà unes implicacions directes, una afectació directa en el trànsit d’aquesta zona de la ciutat, i també el servei, les molèsties que puguin ocasionar als veïns, i després segurament vindran queixes. Pregunto, i no m’han contestat, si vostès han dissenyat un pla de mobilitat alternatiu, si vostès han informat els veïns i veïnes de la zona, que repeteixo, que em consta que no; i per últim, si vostès s’han plantejat fer una concessió, que no dic que no calgui, un servei d’aquest tipus, el que sí que diré és que si hi havia previsió de que una empresa que dóna aquest servei, necessitava un centre logístic, potser que l’haguessin planificat abans del Plec de Clàusules, i llavors incorporar-ho. Però ja que no s’ha fet, i s’ha fet doncs, malament, si ens hem plantejat una concessió per menys de quinze anys, perquè això, d’alguna manera, doncs, fa que aquest espai ja tingui un ús destinat com a mínim per a quinze anys. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Antoni Font, que diu, nosaltres continuem creient que si és una gran millora, perquè no es preveia d’entrada per part de l’empresa; nosaltres creiem que això no és una millora, sinó que és un canvi de condicions que afecta a la igualtat de les ofertes. Crec que això mateix s’hagués pogut fer, quan es va presentar al concurs l’empresa SMATSA; vostè em parlar de 13 miniescombradores, 9 vehicles elèctrics, 3 motocicletes, dues furgonetes, 70 carretons ..., això, a quarts de sis del matí, m’imagino, que és quan deuen sortir per desplegar-se per arreu de la ciutat, i em sembla que pels veïns això, que jo no sé si afecta a la mobilitat en hora punta, a les nou del matí, quan els nanos, o abans de les nou, quan els nanos van cap a col·legi, o quan hi ha més moviment, però sí que ha d’afectar, i bastant, en la contaminació acústica, i fins i tot, els sorolls que puguin patir els veïns. Insisteixo, crec que hi hauríem de parlar, hauríem de parlar amb els veïns, perquè aquest centre logístic, per les dimensions que vostè mateix ens acaba d’anunciar, doncs, home, afectarà, i molt, al veïnat; per tant, és per aquesta raó que nosaltres hi votarem en contra. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, no és necessari un pla de mobilitat per a un pàrking, no ha estat mai necessari, i confio que mai sigui necessari, a no ser que hi hagi un pàrking de centenars i milers de places a la ciutat, cosa poc probable, tal i com està estructurada urbanísticament la ciutat, és poc probable que passi, per tant, és tant absurd, com demanar que el pàrking on vostè aparca el seu vehicle, tingui l’obligació de tenir un pla de mobilitat, perquè hi hagi deu, quinze, vint o trenta vehicles; potser més vehicles?, doncs potser més vehicles poden afectar, a nivell de soroll, o a nivell d’horaris, poden afectar molt més que aquest centre logístic de neteja viària. Per tant, un pla de mobilitat que no era necessari, i per tant, no es va plantejar; és una proposta que entenem, que no creiem oportuna, en aquest moment; i segueixo insistint, el Plec de Clàusules va recollir el que havia de recollir, i l’empresa és absolutament lliure de presentar les millores que cregui oportú, per a la seva experiència, per la seva innovació, per motius mil; aquest

63

centre logístic de neteja viària era una millora, no prevista en el Plec de Clàusules, i l’empresa va creure oportú incorporar-la en la seva oferta. L’Ajuntament, l’equip de govern, va estimar interessant aquesta oferta, i per tant, s’ha d’implementar, i amb aquesta implementació, aconseguim dos efectes, la millora del servei, tal i com els hi he comentat i els hi reiterat, i per altra banda, un benefici econòmic; crec que és, creiem que és, tot plegat, quelcom interessant, a nivell econòmic i a nivell de gestió d’un servei públic, insisteixo, doncs, poder tenir aquest centre logístic de neteja viària implementat al centre de la nostra ciutat. Per tant, insistim, en que creiem que és una molt bona millora, i una molt bona possibilitat per a la ciutat de Sabadell i per al servei públic. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 14 vots a favor del grup municipal del PSC i del regidor no adscrit Sr. Vega; 7 vots e n contra, dels grups municipals de CiU i EUiA; i 6 abstencions, dels grups municipals del PP , EpS i ICV. ( Recés )

64

B) PART DELIBERATIVA I DE CONTROL 6.-GRUPS MUNICIPALS

8.-Proposició del grup municipal de CiU per tal de racionalitzar les estructures de participació de la ciutat de Sabadell.

Des de ja fa temps, l’apropament de les decisions als ciutadans es considera que, amb caràcter general, és la millor forma de gestionar les decisions en l’àmbit públic, fins el punt que aquesta concepció ha esdevingut un principi, el principi de subsidiarietat. Segons aquest principi cal donar preeminència a l’administració més propera enfront a la més llunyana. No obstant això, també és cert que hi ha decisions que han de ser preses tenint present una perspectiva més àmplia. Així, doncs, la situació òptima per gestionar els recursos públics de la forma més eficient i eficaç és aquella capaç de trobar l’equilibri entre ambdues tendències. Per altra banda, en l’àmbit de ciutats grans com Sabadell, on hi viuen més de 200.000 habitants i que gestiona un pressupost superior a 150 milions d’euros, sembla raonable, per raons de magnitud, aplicar també el principi de subsidiarietat dotant de més contingut les unitats de participació de què ja s’ha dotat la nostra ciutat, com són els districtes o el Consell de Ciutat. Aquesta opció és, fins i tot, obligatòria per a les grans ciutats, com Barcelona. Sabadell té vocació de gran ciutat i així ho ha manifestat en múltiples ocasions, i a més a més, creant-se i dotant-se de serveis o d’institucions, com per exemple, el Consell de Ciutat, propi d’aquestes grans ciutats com Barcelona. També s’ha dotat d’institucions no obligatòries recollides a la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local de Catalunya, com per exemple, la institució de la Sindicatura de Greuges. Si realment creiem que la participació ciutadana i el fet d’aconseguir una administració més propera als ciutadans són valors importants en la nostra concepció democràtica participativa, cal donar un pas endavant. Cal reforçar estructures existents com els Consells de Districte i el Consell de Ciutat. Per una altra banda, Sabadell disposa de més d’onze òrgans de participació sectorial sense personalitat jurídica, com són el Consell de Solidaritat i Cooperació, el Consell Assessor de l’Habitatge, el Consell de les Persones amb Disminució, el Consell de la Gent Gran, el Consell de Salut, el Consell d’Igualtat Dona-Home, el Consell Municipal de l’Esport, el Consell Municipal de Comerç i Consum, entre d’altres. Des del nostre Grup Municipal creiem que cal racionalitzar aquests òrgans i per fer-ho efectius s’han d’analitzar els consells existents i fer que siguin més útils i profitosos pel conjunt de la ciutat. Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Que l’Ajuntament de Sabadell treballi per aconseguir una administració més propera, eficient i eficaç, potenciant els Consells de Districte de la ciutat, per tal de convertir-los en òrgans de gestió desconcentrada. Per tal de fer-ho efectiu, aquests, hauran de gestionar un percentatge

65

dels recursos pressupostaris de la Corporació, en la línia del que preveu l’article 128 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local. SEGON.- Potenciar el Consell de Ciutat per tal que sigui un veritable òrgan d’informe, estudi i proposta en matèria de desenvolupament local, planificació estratègica de la ciutat i grans projectes urbans, la funció i procés de designació del qual seran els que determini el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, de forma que el Consell emeti els corresponents estudis i propostes en el moment en que s’estiguin perfilant aquestes decisions. TERCER.- Analitzar el funcionament i els resultats de la gestió dels diferents Consells sectorials de la ciutat que actualment existeixen per tal de valorar el seu funcionament a fi de fer més racionals i efectius aquests òrgans de participació. QUART.- Que les anteriors previsions entrin en funcionament al 2014.

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, bé, tenim quorum?, sí?, perfecte; no m’estendré gaire, al cap i a la fi, la moció que plantegem és una que ha quedat sobre la taula en diversos plens, i que a més a més, l’esperit d’aquesta moció, de fet, d’alguna manera, i fruit de les converses que hem tingut amb el govern municipal anteriorment, ja s’estan fent coses, ja s’ha fet una primera reunió, i que ara està previst fer altres reunions, en la línia de buscar solucions i analitzar aquesta racionalització dels òrgans de participació. Per no estendrem més, i perquè tothom ja l’ha llegit, només comentar que a última hora, i això és així, és literalment a última hora, ens hem posat d’acord amb alguns aspectes del redactat, que hem distribuït a tots els grups municipals, i que, com que s’ha produït a última hora, i encara que hagi estat distribuït, permetin-me que ho llegeixi, perquè tothom tingui clar que és el que votem, i que jo crec que, de fet, és el marc a partir del qual ja s’està treballant en aquesta comissió, que entenc que es va crear a més a més fruit d’aquesta presentació, d’aquesta moció, encara que en el seu moment no va ser votada. Per tant, permetin que ho llegeixi, els quatre punts dels que consta, amb el redactat final, que és el que tots vostès disposen. Primer, quedaria que l’Ajuntament de Sabadell continuï treballant per aconseguir una administració més propera, eficient i eficaç, potenciant els Consells de Districte de la ciutat, per tal de convertir-los en òrgans de gestió desconcentrada; per tal de fer-ho efectiu, s’hauria d’analitzar la possibilitat de que aquests Consells puguin gestionar un percentatge dels recursos pressupostaris de la Corporació, en la línia del que preveu l’article 128 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local; aquí la modificació ha estat la de continuar, perquè és evident, que s’ha de fer la primera reunió, i el fet de no donar-ho com a acord ferm, sinó que hi hagi aquesta opció de gestió de pressupost, i que s’analitzi en aquesta comissió, aquesta possibilitat de gestionar pressupost. El segon, quedaria igual; el tercer quedaria igual; i, el quart, en aquest cas, diu que les anteriors previsions estiguin en funcionament, dins el present mandat, en la moció inicial, posava la data de 2014, d’inici en el 2014, com que s’està treballant, vam convenir amb l’equip de govern doncs que valdria la pena treballar això profundament, sense preses, ja que el que és important és que això reneixi, i que funcioni bé, i que sigui una cosa amb el més ampli consens possible. Per tant, seria aquest text el que posaríem a votació, i a consideració d’aquest Ple.

66

Hi intervé el regidor no adscrit, Sr. Vega, que diu, sí, como antes, y por una cuestión meramente procesal, porque no me he leído ninguna de las mociones, porque no me han llegado todavía, y pues, evidentemente, no me opondré; manifiesto mi abstención, pero por una cuestión procesal, por no poder entrar en el fondo del asunto. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sí, también intentaré ser muy breve; lo intentaré, y lo conseguiré; desde el grupo d’EUiA daremos apoyo a esta moción, por varias cuestiones; nosotros creemos que se tiene que seguir profundizando, después de esta moción, que creo que es el inicio de seguir hablando de los modelos de los Consejos de Participación, y de los órganos de participación en esta ciudad; esto en primer lugar. En segundo lugar, esta es una moción muy parecida a una experiencia que ya tuvimos en este consistorio, que fue una moción que presentó el grupo de ICV-EUiA, cuando hablamos de que en el presupuesto del Ayuntamiento se destinarà una partida de 2 millones de euros, que se pudiera discutir dentro de los distritos, que bajo nuestro punto de vista, fue una buena iniciativa, y que dio un buen resultado; esta es una moción que va, más o menos, en esa línea, por lo tanto, contará con el apoyo de EUiA. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, també molt ràpidament, tant sols per dir que, bé, de fet, el ponent ho ha explicat, en la seva intervenció, que fa unes setmanes tots els grups municipals ja vam assistir, crec que va ser, a la primera reunió, per tractar el tema de las estructures de participació de la ciutat, amb la voluntat d’anar molt més enllà del que estem en aquest moment, inclús nosaltres diríem, del que plantejava la pròpia moció. Volem abordar els criteris del Consells de Participació, també dels Consells de Districte, de las Medalles de la Ciutat, i de tots aquells òrgans en aquests moments són participatius i que estan en marxa, i que segurament doncs, coincidim, que no estan funcionant. En aquella reunió en concret, el meu grup, el que va plantejar, és que el que necessitava Sabadell era un canvi total de model de participació ciutadana, model que no està funcionant, ni a Sabadell, ni a arreu, però que en concret, a Sabadell, ha quedat completament desfasat. Per tant, a aquesta moció, el nostre grup, no podem més que donar-li suport; creiem que és un punt de partida, però que en aquella reunió, en definitiva, ens vàrem comprometre a anar molt més enllà, i per tant, amb el que estic dient, és que ens agradaria pensar que un dels compromisos que en la reunió es va adquirir, que era la de fer un grup de treball, i perdoni que el miri, però és que després no hem fet cap reunió més, per tant, estaria bé de saber si això es farà o no es farà, un grup de treball, això va ser en el que es va quedar, amb uns objectius molt concrets, i que l’equip de govern, prèviament, tenia que posar a disposició de tots els grups municipals tota la informació que en aquella reunió vàrem plantejar, i que fos la manera de començar, en definitiva, aquest canvi de model de participació ciutadana. Per tant, és evident que, clarament, donarem suport a aquesta moció, que va en aquesta línia. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, malgrat les esmenes presentades a última hora pel grup municipal de CiU, ens sorprèn una miqueta la presentació de la moció, en el sentit de que s’ha començat a treballar, com s’ha dit abans ja, en una comissió, els diferents grups municipals, i, nosaltres donàvem per entès que aquesta comissió tindria un rodatge, tindria un recorregut, que suposo que tindrà, i que es trobarà suposo, amb més periodicitat de la que s’està fent fins aquest moment.

67

En el moment que el grup de CiU va deixar la moció sobre la taula, ho vam entendre com a raonable; vam entendre que era una cosa de sentit comú, i hores d’ara considerem que això encara és vàlid, i més quan considerem que la moció presenta alguns punts que defineixen un tipus de participació ciutadana, que prèviament s’ha de discutir. A l’aprovar la moció en sí, aquesta parla de Consells de Districte, en el qual les opinions poden ser ben diverses; no cal que anem a potenciar els Consells de Districte, si veiem, en un moment determinat que aquests Consells no funcionen. Per tant, considerem que s’ha de plantejar tot el debat en la comissió de treball que s’havia format, i que ja està funcionant, i en aquest moment, el contingut de la moció ens podria condicionar a tenir una postura que potser no la compartiríem. Per tant, nosaltres ens abstindrem en aquest punt. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, abans d’entrar a aquest Ple, i des d’aquest grup municipal, nosaltres hem parlat amb el Sr. Carles Rossinyol; nosaltres li havíem demanat en un principi votar punt per punt; nosaltres no hi estàvem d’acord amb el primer punt que s’exposava, però després, parlant amb ell, ens ha fet arribar ja una esmena, i és per aquest motiu, que nosaltres, que ja d’entrada hi estàvem d’acord, amb el segon, tercer i quart punt, a l’haver-se rectificat ja aquest primer punt, doncs, considerem que és una mica el que nosaltres havíem demanat, pel que nosaltres donarem suport a aquesta moció. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, efectivament, el nostre vot també serà afirmatiu, una mica recollint el que han dit les persones que m’han precedit, és a dir, aquesta moció ja ha anat bé reforçar-la, també perquè ve a donar-li més contingut, i aquesta comissió, que es crea també a proposta, com a pacte, que vam parlar entre tots, d’actualitzar tots els processos de tots els ens participatius de la ciutat de Sabadell. Processos que segurament van estar creats en un moment molt diferent a l’actual, i que, sense dubte, tots vam acordar que requeria una revisió profunda, és a dir, vam fer servir, si no recordo malament, l’expressió ‘fer dissabte’, és a dir, no és tan sols una neteja superficial, sinó fer una reflexió profunda, un treball profund, repeteixo, del concepte de participació, dels processos, i dels ens participatius, i per això ja vam fer aquesta primera reunió, pendents de la segona, que si ho recorden, s’està allargant una mica, perquè vam encarregar que els serveis tècnics elaboressin un document que ens servís de base per a treballar. Per tant, penso, que en un plaç de vuit, deu dies, podrem fer la segona reunió, i treballar en aquest sentit; per tant, la moció encaixa perfectament, i doncs, absolutament d’acord també amb les millores que s’hi han produït. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, només doncs, per agrair el suport, a tothom; crec que, de fet, tots coincidim en què hi ha hagut una sèrie d’eines de participació que en la ciutat, s’han donat, en el seu moment, i que fan una bona funció, però que és evident que el temps passa, les realitats varien, i que revisar aquestes eines, que han estat bones eines, doncs sempre és oportú. I, bé, en quan a la primera reunió, doncs, m’ha sorprès el comentari del grup municipal d’ICV, ja que ja es va acordar anar més enllà, jo no hi era, però el representant de CiU, el Sr. Jordi Font, és el que em comenta, i em sembla que pel que ha dit el regidor Sr. Lluís Monge, és així; en aquesta reunió, més que anar més cap allà, o més cap aquí, el que es va acordar, bàsicament, i tothom va fer les seves explicacions, i els seus posicionaments, es va acordar que els serveis tècnics

68

aportarien tota una sèrie de dades objectives, per començar llavors, amb més profunditat, doncs, aquest model d’anar més enllà, o molt més enllà. I, per acabar, només comentar, també, al Sr. Moltó, del grup municipal d’EpS, que nosaltres, efectivament, en un primer moment, vam optar, com ja vam comentar aquí al Ple, de deixar-ho sobre la taula, per veure com anava evolucionant aquesta comissió, però que, al final, comentant-ho a més a més amb el Sr. Lluís Monge, era que el que sí que valdria la pena, potser, era que, ja que en aquesta moció nosaltres sí que creiem que és important el fet de que els Districtes disposin de capacitat de despesa, amb les modificacions notables que això implica, perquè evidentment, s’ha de canviar la configuració dels Consell de Districte, al plantejar-ho d’aquesta forma clara al Ple, amb aquesta moció, el que fèiem, d’alguna manera, és acordar que aquest tema es debatria en aquesta comissió, i que seria un bon lloc precisament, per arribar a les conclusions que siguin necessàries, i amb les majories corresponents. Per tant, d’aquí el canvi d’idea, efectivament, de sotmetre aquesta moció a la consideració del Ple. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, doncs, a veure, primer de tot, la participació significa això, l’expressió, en primer lloc, de cadascú, encertadament o no encertadament, del que es consideri. Realment, nosaltres pensem que el que es va parlar en aquella reunió, va més enllà que aquesta moció; per una banda, va més enllà en el sentit de que va ser un plantejament de dir, el que abans he comentat, de que cal un nou model de participació, i per tant, segurament cal posar-ho tot en entredit, i començar a construir diguéssim, amb propostes noves, o en tot cas, amb un mirada nova. Per tant, això és com nosaltres ho veiem, però clar, justament, en aquesta comissió, el que es pretén és que cadascú plantegi com ho veu, perquè si hi ha alguna cosa, en l’administració, que és complexa, i que a més a més, segurament, té moltes mirades diferents, és la participació ciutadana, per a cada grup, i vegades, fins i tot, dins un mateix grup; no hi ha una regla concreta que ens digui que hi ha una única manera d’entendre la participació ciutadana. En aquest sentit, i miri, Sr. Carles Rossinyol, m’ha fet reflexionar, perquè si vostè, això, ho té en dubte, llavors crec que comparteixo molt el que planteja l’EpS, per un motiu, i és perquè, clar, aquesta moció potser ens està condicionant el debat, que no ha de tenir cap condicionament; cap condicionament. Vostès ja plantegen aquí unes propostes, que ja es veuran realment, en el debat, o no, i per tant, a nosaltres també ens agrada rectificar, si els arguments que es donen, no ens acaben de convèncer, i, en aquest sentit, ens abstindrem, igual que l’EpS. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, només per tornar a agrair; evidentment, participar és reflexionar, canviar d’opinió davant d’arguments, els que siguin, i per les motivacions que siguin, i això sempre és respectable. Per tant, a partir d’aquí, crec que en aquesta comissió es pot fer molt bona feina; aquesta moció no pretén condicionar absolutament res, sinó, precisament, posar una més de les moltes coses que es posen sobre la taula; és un canvi, d’anar molt més enllà del que no n’està demanant en aquesta comissió, i perquè es plantegi, en aquesta comissió, que el fet de donar capacitat econòmica als Districtes, el que fa, és acostar-se a les grans ciutats; d’això hi ha una normativa, que suposo que, evidentment, tothom coneix, i que és que les grans ciutats disposen, les que ho són, i d’acord amb la legislació, disposen d’una sèrie de mecanismes; s’ha vist moltes vegades,

69

per exemple, el Síndic de Greuges, que també va ser una proposta de CiU, o el Consell de Ciutat, que també, amb capacitat de despesa. Nosaltres, per utilitzar i acostar-nos a aquest model, el que plantegem en aquesta moció, precisament, era això, i com que s’ha creat aquesta comissió, és evident que, més enllà d’aprovar-ho o no aprovar-ho, el que ens interessa és que se’n parli, que se’n parli amb tranquilitat, i per això nosaltres ho hem plantejat d’aquesta manera, en aquesta moció. Per tant, reitero l’agraïment a totes les forces polítiques, per donar recolzament a aquesta moció, i també recordar que el fet de que hi hagi un acord, del Ple, que vagi en aquesta línia, el que sí que d’alguna manera obliga, moralment, és que arribem a alguna conclusió, que arribem a alguns resultats, i que d’alguna forma es traslladin en una actualització d’aquests sistemes de participació de que està dotada la nostra ciutat. Sotmesa la proposició a votació ordinària, és apro vada , amb 22 vots a favor, dels grups municipals del PSC, CiU, PP i EUiA i 5 abstencions dels grups municipals d’EpS, ICV i del regidor no adscrit Sr. Vega.

70

9.-Proposició del grup municipal de CiU per la Tran sparència Municipal.

Els esdeveniments succeïts els últims mesos a Sabadell, la seva magnitud i transcendència històrica i política, ens porten necessàriament a tancar una etapa en les formes de fer política a la ciutat. El Grup Municipal de Convergència i Unió considerem que cal un compromís ferm i clar per tal d’encetar un nou estil de governar Sabadell. El Grup Municipal de Convergència i Unió va dirigir a l’equip de govern un decàleg amb el títol “Per a un nou estil de governar Sabadell” en el que es recullen deu punts bàsics per tal que la nostra ciutat recuperi el respecte, la dignitat i la bona imatge. En aquesta moció que portem avui al Ple Municipal tractarem la mesura relacionada amb la transparència. Donat que hi ha d’haver un canvi d’etapa en les formes i estil de governar, aquesta nova etapa ha de començar amb uns comptes clars i públics. Per això des del nostre Grup Municipal proposem quatre mesures concretes. La primera mesura es basa en la realització d’una auditoria externa de la situació econòmica i financera de l’Ajuntament de Sabadell, donat que els sabadellencs i sabadellenques tenen dret a conèixer la situació real de les finances municipals. Creiem que és un acte de responsabilitat el fet de saber l’estat dels comptes del Consistori. Considerem, doncs, que aquesta auditoria externa s’hauria d’estendre també als organismes i empreses públiques dependents de l’Ajuntament de Sabadell. És una eina que ens servirà de base per saber la situació en la que estem, per conèixer a fons la situació i per poder treballar pel futur de la ciutat a partir de dades objectives. La segona mesura que proposem en aquesta moció és que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals de les factures impagades per l’Ajuntament de Sabadell, donat que segons les dades de l’últim informe trimestral de morositat elaborat per l’Interventor de l’Ajuntament de Sabadell dóna constància que tenim prop de 20 milions d’euros de deute amb proveïdors. La tercera mesura que proposem és que s’informi mensualment en el marc de la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals de les quantitats compromeses formalment amb entitats de la ciutat i pendents de pagament. I l’última mesura proposada és que s’informi mensualment en el marc de la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals de l’evolució i situació del deute de l’Ajuntament de Sabadell. Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Realització d’una auditoria externa economico-financera i de legalitat de l’Ajuntament de Sabadell i de tots els seus ens, corresponent a l’exercici 2012, relativa a personal, transferències i contractació, i avaluant també els riscos econòmics, financers i legals a curt, mitjà i llarg termini.

71

SEGON.- Que l’empresa auditora s’elegeixi per concurs públic i que en el Plec de clàusules es prevegi que els auditors donin comptes de l’informe d’auditoria en el marc de la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals. TERCER.- Explorar la possibilitat que aquesta auditoria la realitzi algun ens del sector públic, com la Sindicatura de Comptes, de forma que no impliqui cap cost per l’Ajuntament de Sabadell. QUART.- Que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals, de forma clara i detallada, de les factures impagades als proveïdors de l’Ajuntament de Sabadell. CINQUÈ.- Que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals, de forma clara i detallada, de les quantitats compromeses formalment amb entitats i pendents de pagament. SISÈ.- Que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis, de forma clara i detallada, l’evolució i situació del deute de l’Ajuntament de Sabadell. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, aquesta és una moció on el que nosaltres entenem és que és evident que aquí a Sabadell han passat moltes coses, és evident que hi ha un nou cicle, hi ha una voluntat, almenys ens pensem que és així, de passar pàgina, d’un nou govern, d’unes noves maneres de fer; però, al marge d’això, que això ja crec que és prou important, ja justifica una sèrie de coses, també és veritat que hi ha un canvi de responsabilitats en l’Alcaldia evident; llavors, a partir d’aquí, creiem que és evident, creiem que és sà, que és bo, que és normal, que es faci una mica de línia, i escoltin, a partir d’aquesta línia en endavant és responsable el nou Alcalde, i el seu equip de col·laboradors més immediat, i després el conjunt del govern, i abans d’aquí, doncs hi ha altres tipus de responsabilitats. I això, aquesta manera de fer, aquesta línia, que és sana, i és bo fer-la, això, tècnicament, per dir-ho d’alguna manera, es fa a partir d’una auditoria; entenem que una auditoria és un bon mecanisme per fer això, i després m’hi referiré. A més a més, també creiem que han aparegut una sèrie de dades, d’informacions preocupants, des del punt de vista econòmico-financer de l’Ajuntament de Sabadell, que també aconsellen incrementar el nivell de coneixement, de dades, que es faciliten habitualment en les comissions informatives corresponents, als diferents grups municipals; tot plegat és el que ens ha fet plantejar aquesta moció, on, d’alguna manera, el que estem demanant, per una banda, com ja he dit, és realitzar una auditoria externa, i que aquesta auditoria externa la porti a terme, mirar si és possible, que la faci, la Sindicatura de Comptes, tot i que legalment no té l’obligació de fer-ho, però almenys plantejar-ho, i si realment té mitjans en aquell moment i disposició per fer-ho, doncs, que ho faci, i si no, fer-la de totes maneres. En qualsevol cas, que els resultats d’aquesta auditoria es plantegin al conjunt de grups que configuren aquest Ple, i a més a més, hi afegim un parell de punts, que és que s’informi a la comissió informativa d’Economia i Serveis Centrals, de forma clara i detallada, de les factures impagades als proveïdors de l’Ajuntament de Sabadell, així com també dels compromisos de pagament que s’hagin fet, i que no estiguin encara fets efectius, també en la mateixa comissió. I, per acabar, també, que s’informi mensualment en la comissió informativa d’Economia, en la mateixa comissió informativa, de la situació del deute de l’Ajuntament de Sabadell. Tot això, crec que és molt important que no s’interpreti, perquè no és així, que es posa en algun dubte als serveis d’Intervenció, perquè algun comentari va haver-hi en algun altre moment, quan vam plantejar en un primer moment això, als serveis d’Intervenció de l’Ajuntament.

72

Estem parlant de control extern, el control intern és un control que nosaltres creiem que ja funciona correctament a l’Ajuntament, no tenim cap indici per pensar que no sigui així; però, és que, qüestionar, no fer, un control extern, perquè existeix un control intern, seria qüestionar tot el sistema d’organització del sector públic en aquest moment; la Sindicatura de Comptes és control extern, i no es qüestiona, quan es fiscalitza l’Ajuntament de Sabadell, la Generalitat, la Diputació, o el Consell Comarcal, o el que sigui, la funció del control intern, de la Intervenció, ningú ho qüestiona. Quan el Tribunal de Comptes fa això, tres quarts del mateix, quan la Unió Europea, amb el seu òrgan de control extern fa això, cap problema; quan qualsevol ajuntament decideix que vol fer aquest tipus de verificacions, mai s’està qüestionant el control intern; són controls complementaris, i així s’ha entès sempre a tot arreu; per tant, que això no sigui una excusa, amagar-se sota, darrera l’Interventor, per no fer una actuació de transparència important, com és la que estem plantejant en aquests moments. I, bàsicament, és això, per nosaltres, i per donar alguna dada, que també justifica aquest plantejament, és, per una banda, el canvi de govern, el canvi de cicle, esperem, i per altra, fets que han sorgit, per exemple, i vull recordar, com fet important, la fiscalització que va fer la Intervenció General de l’Administració de l’Estat sobre alguns FEILS, sobre un FEIL concret, l’únic que van mirar, i que va generar discussió, i ja veurem com acabarà, però inicialment, una discussió important, sobre 900.000€, aproximadament, sobre si s’han de retornar o no s’han de retornar, aquests 900.000€, perquè no estaven correctament justificats; sí, senyor Burgués, és així, vostè ho sap de sobres. Un altra dada, que també caldrà veure com evoluciona, i com acaba, és també l’informe en relació a les subvencions procedents de la Unió Europea en relació amb Can Roqueta; que també s’haurà de veure com acabarà, ja ho sabem, però aquestes fiscalitzacions i aquestes auditories ens serveixen per posar sobre la taula totes aquestes incògnites, totes aquestes incerteses, i a la vegada, perquè tots plegats puguem prendre les mesures necessàries perquè això no afecti greument el funcionament del dia a dia de la nostra corporació, o altres dades, que també és molt important, com és el nivell de morositat de l’Ajuntament de Sabadell, després d’haver subscrit un crèdit ICO, i pagant els corresponents interessos, cosa que ha generat un pla molt dur, i per tant, tota una sèrie de mesures, doncs ara resulta que hi ha pendent també, s’han generat, uns 20 milions i pico, que ja sé el que em dirà, que és que la Generalitat, que no paga, i és cert, sí, no li estic qüestionant, això, qui és el culpable o no, jo, l’únic que li estic dient, és que nosaltres tenim l’obligació de gestionar aquest Ajuntament, amb tot aquest entorn complicat, per tant, això és el que ho justifica, no anar a buscar el culpable, no, que si vol, també en parlarem, però, el que ho justifica es per prendre una sèrie de mesures cautelars, una sèrie de mesures de coneixement, una sèrie de mesures de tenir informació, perquè, en última instància, puguem prendre les decisions més encertades, i això passa per aquests propostes que fem nosaltres en aquesta moció. I per tant, aquest és el sentit, i espero que tingui el suport del conjunt d’aquest Ple. Hi intervé el regidor no adscrit, Sr. Vega, que diu, sí, para no reiterarme constantemente en cada una de las mociones, la argumentación anterior, de la anterior moción, vale para ésta, y vale para las posteriores. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, verán, el tema de que desde la administración, el tema de las cuentas, sea una cuestión clara, transparente, y justificada, y que nadie tenga la más mínima duda de cómo hemos, o como se han gestionado los impuestos de los ciudadanos, nosotros lo compartimos.

73

Tenemos alguna duda en cuanto a la moción que plantea CiU, y la única duda que tenemos es entorno a quien haría esta auditoria, es decir, si esta auditoria, de la que se está hablando, que además no contempla solamente lo que es todo el presupuesto municipal, hablamos también de las empresas municipales y demás, si supondría un gasto para el Ayuntamiento de Sabadell, si no se garantiza que es una auditoria claramente desde la Sindicatura de Comptes; sí que lo dice en alguno de los puntos, pero a mí me gustaría que quedara de una manera clara que desde la Sindicatura de Comptes se pudiera hacer de una manera gratuita. Nosotros tenemos dudas en cuanto a si es necesario invertir ese dinero en estos momentos en una auditoria. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, bé, podríem dir que l’anàlisi que fan de la situació, de la poca claredat dels comptes de la nostra ciutat, el compartim; compartim, vaja, l’esperit de la moció, no obstant, també, tenim alguns dubtes. Dir, però, que avui per avui, després de la intervenció de l’Estat la tardor passada, i el consegüent préstec que ens varen concedir per pagar als nostres proveïdors, els números de la casa haurien d’estar més o menys clars, i més auditats que mai, perquè, no oblidem, que som una ciutat intervinguda i controlada, i que gaudim d’un Interventor plenament qualificat i atent per desenvolupar la seva tasca, i que, a més, depèn de l’Estat, i per tant, és extern. No obstant, voldríem tenir clar, que allò que vostès posen com a possibilitat, en quan al cost d’aquesta auditoria externa, fos un fet, o be, almenys, una primeríssima prioritat. Pensem que, de cap manera, hauríem de destinar-hi recursos del pressupost, tot i reconeixent que amb la claredat dels comptes, i amb el sanejament que aquesta claredat ens obligaria a efectuar, probablement amortitzaríem aquest cost. En tot cas, com he dit, considerem imprescindible que l’exemple de la Sindicatura de Comptes sigui, no un mer exemple, sinó una prioritat. En quan a la resta d’acords, res a dir, ans al contrari, ens semblen del tot raonables, tot i veure-hi una mica de conflicte, en quan al segon acord, que parla de l’elecció de l’ens extern per concurs públic, un concurs també amb base puntual econòmica, suposo; i, en quan al tercer, que exploraria el que és la nostra prioritat, i suposo la seva, de que fos un ens públic qui executés la feina i n’assumís el cost. En tot cas, estic segur que, vostè mateix ens explicarà, breument, i ens resoldrà aquests dubtes que tenim. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, hem de dir que aquesta moció porta un títol que és un dels nostres objectius, la transparència municipal, i que no dubtem que la voluntat és bona, però no compartim en absolut la proposta que fan. I no ho compartim perquè el principal acord d’aquesta moció és realitzar una auditoria econòmico-financera, és a dir, una auditoria per conèixer si els números estan ben fets, si sumen o no sumen, i, per això, ja tenim molts instruments a l’Ajuntament, com la Comissió de Comptes, que aviat estudiarà la liquidació del pressupost 2012 en el procés reglat de fiscalització; o la Comissió de Contractació Ordinària i la Comissió de Revisió de Contractes; els informes de morositat dels Serveis Econòmics; i, especialment, la figura de la Intervenció General, que ha de fiscalitzar l’execució del pressupost, i també emet

74

informes sobre morositat o sobre el compliment del Pla d’Ajust, i hem de dir que, per la nostra part, darrerament no tenim cap queixa sobre la seva acció. Per tant, nosaltres no som partidaris de destinar diners públics, ja siguin de l’Ajuntament o de la Sindicatura de Comptes, per comprovar si tot està ben sumat, perquè d’això n’estem convençuts; això, comprovar si tot suma bé, és el que faria una empresa auditora, o el que faria la Sindicatura; és el que ja es fa, per normativa, amb les empreses municipals, i sempre tot suma. El tipus d’auditoria que nosaltres voldríem fer, seria una altra; seria una auditoria de caire ciutadà, d’exigir comptes sobre per què s’han destinat els diners a unes coses, i no a d’altres; per exemple, a despeses prescindibles i no a serveis bàsics per a la ciutadania; investigar irregularitats administratives, tractes de favor, contractacions a amics i familiars ..., això seria una altra cosa; això seria avaluar la gestió política del pressupost. Per descomptat, la resta d’acords que es proposen en la moció els podem arribar a compartir, però no podem donar suport al conjunt de la moció; així doncs, votarem en contra. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, des del grup municipal del PP celebrem que CiU de Sabadell aposti per la transparència en l’activitat pública; volem que el seu desig per a la nostra ciutat s’estengui més enllà del nostre territori com a ciutat, i arribi a totes les administracions d’arreu del país; també a les que CiU ha governat durant més de 23 anys, i on també s’estan coneixent casos en que es va sobrepassar, presumptament, la legalitat, on es van aconseguir grans influències, i en les que tenen a representants i a alts càrrecs del seu partit també imputats. Dit això, repetim, que celebrem l’aposta de CIU per la transparència, i els recordem que malgrat els anys de democràcia que portem, i els mandats en que CIU ha tingut un paper important en el Congrés dels Diputats, mai havia apostat per aquest principi, entre els seus acords, ni en pactes de govern. Ha hagut de ser un govern de majoria absoluta, del PP, que s’ha trobat amb una situació de desajustos, dèficits, deutes i despesa abusiva a totes les administracions, el que decidís acabar amb aquestes situacions. Per aquesta transparència està treballant el PP, i per això, va ser, un dels primers avantprojectes presentats; aquesta Llei tindrà un triple objectiu; un, incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública; garantir l’accés a la informació; i, estableix les obligacions del bon govern, que han de complir els responsables públics, així com les conseqüències jurídiques derivades dels seu incompliment. Mentrestant, entenem que els dirigents de Sabadell no hem d’estar de braços creuats, però des del grup municipal del PP tampoc entenem que aquesta passivitat hagi estat la protagonista en els darrers anys; tots som conscients de que els darrers mesos han estat convulsos per a la política de la nostra ciutat i per tant, també per a la credibilitat dels polítics davant de la ciutadania. Des del PP som els primers en defensar la claredat en l’activitat política i estem demostrant ser els primers en col·laborar amb la justícia quan una persona intenta atacar l’honorabilitat de tot el nostre partit i de tota la classe política. Però també hem de tenir present que, deixant de banda el cas Mercuri, que haurà de ser la justícia qui determini les responsabilitats o no dels fets, a Sabadell comptem amb grans

75

professionals que sempre han treballat des de l’ètica i la professionalitat; gerents, tècnics ..., i especialment l’Interventor; tots mereixen el nostre reconeixement, els felicitem, i els encoratgem a seguir treballant de la mateixa manera que ho han fet fins ara. A més, els recordem que el govern municipal fa públic, anualment, el Compte General de l’Ajuntament, dels seus àmbits i de les empreses públiques; tots els grups municipals tenim dret a tota la informació relacionada amb les mateixes; balanços, contractes, subvencions, convenis, factures ..., tota aquesta informació és pública, i s’hi podem fer al·legacions, inclús emprar-la per donar-la a conèixer a l’opinió pública. Potser, el que cal, és que tots els grups de l’oposició li prestem major atenció, i comprovem amb major diligència el Compte General, abans de demanar auditories externes; des del grup municipal del PP ens posem aquesta fita per a propers exercicis. Recordem, que ja existeixen ens supramunicipals que vetllen per la rigorositat en la transparència dels ens locals. I Sabadell, al participar dels ajustos que el govern de l’Estat oferia als municipis, va haver de redactar el seu Pla d’Ajust, el qual exigia el compliment de l’estabilitat pressupostària. Demanem doncs, al govern municipal, el compliment del Pla, i la màxima transparència amb l’oposició, tal com la nostra posició, de representants dels ciutadans de Sabadell, es mereix. Per tot el que s’ha exposat, des del grup municipal del PP entenem que la moció presentada per CIU sobre intervencions i auditories externes, no és la solució als problemes financers de la nostra ciutat, i seria una duplicitat respecte dels altres mitjans de control que ja existeixen, i per tant, ens abstindrem en la votació de la mateixa. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, mirin, el govern de la ciutat està d’acord amb l’esperit de dita moció, però no en la seva justificació, ni amb els seus aspectes concrets, per tant, votarem en contra. Estem d’acord amb l’esperit, perquè per a nosaltres la transparència en l’actuació municipal sempre ha estat una forma d’entendre el que ha de ser la gestió de l’administració; és un principi d’actuació de la nostra gestió municipal, i per això, no estem d’acord amb els motius que fonamenten dita moció, perquè per a nosaltres, els esdeveniments succeïts en els últims mesos, tal i com diu la moció, no justifiquen un canvi en la forma d’actuar del govern municipal, i no el justifiquen, perquè sempre hem actuat de manera transparent, sempre hem gestionat de manera transparent, i ho seguirem fent, complint amb les mesures i requeriments que indica la normativa vigent en aquest aspecte. I entrant ja en les propostes concretes de la moció, en primer lloc, es demana la realització d’una auditoria externa de la situació econòmico-financera i de legalitat de l’Ajuntament, corresponent a l’exercici del 2012, i que l’empresa auditora s’eligeixi per concurs, o es faci per mitjà de la Sindicatura de Comptes. Bé, al marge de la contradicció entre el concurs i la possibilitat de que la realitzi un ens públic, com és la Sindicatura de Comptes, ja hem reiterat, en diferents ocasions, que la normativa reguladora dels ens locals, i, en concret, de les hisendes locals, estableix mecanismes per tal de garantir la fiscalització dels comptes, i del control de la gestió econòmica de l’Ajuntament. En aquest sentit, vostè sap molt bé que el capítol 4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, estableix un doble control; un control intern, i un control extern; des del punt de vista del control intern, la llei esmentada estableix, com vostè ha dit anteriorment, la figura de l’Interventor municipal per a

76

aquesta funció, i quan parla de control financer, el propi article 220 del Text Refós, ja determina que es realitzarà per procediment d’auditoria, d’acord amb les normes d’auditoria del sector públic; per tant, estan demanant una cosa que la Intervenció ja està fent. Des del punt de vista del control extern, la normativa vigent determina que la fiscalització externa li correspon a Catalunya, a la Sindicatura de Comptes, i la llei que regula la Sindicatura de Comptes, les seves funcions, són les de fiscalitzar la gestió econòmico-financera de les entitats públiques, verificar el respecte a la legalitat, i avaluar l’eficiència i l’eficàcia de les seves operacions, sense oblidar-nos, com ja s’ha dit aquí, d’elements importants que té el propi Ajuntament a nivell intern, com són la Comissió Especial de Comptes, la Comissió de Contractació, i les Comissions Informatives. Per tant, considerem que l’exigència de transparència en la situació econòmica i financera i de legalitat, queda totalment assegurada, sense necessitat de l’auditoria sol·licitada, i, en definitiva, vostè sap molt bé, que queda garantida per l’Interventor, i per la Sindicatura de Comptes. Respecte de la segona mesura, relativa a què s’informi mensualment, en la comissió informativa d’Economia i Serveis Centrals, de les factures impagades per l’Ajuntament, hem de dir que ja s’informa trimestralment, en la comissió informativa, via informe trimestral de l’Interventor i de la Tresoreria, de les factures que es troben en la situació abans indicada, amb aquesta informació trimestral, considerem que estem actuant amb tota transparència. Però, mirin, vostès mai em deixen de sorprendre, ho ha dit vostè anteriorment, estan preocupadíssims, pels informes mensuals d’impagaments; facin el que tenen de fer, reclamin a la Generalitat, treballin amb el seu govern, perquè ens pagui el que ens deu, segur que els hi podríem presentar uns comptes molt més immaculats del que els hi estem presentant fins ara, si se’ns pagués tot el que se’ns deu. Pel que fa a les mesures de les que s’informa mensualment en la comissió informativa, respecte de les quantitats compromeses formalment amb les entitats de la ciutat, torno a repetir el que ja he dit en d’altres plens, no tota quantitat compromesa amb una entitat i pendent de pagament, implica que s’hagi incomplert terminis de pagament, i per tant, que haguem de considerar que tenim morositat en aquest àmbit. En aquest sentit, i torno a insistir, crec que l’esforç del grup municipal de CiU hauria d’anar dirigit a treballar per tal que el govern que vostès presideixen, el govern de la Generalitat, realment cooperi, i no deixi en situació de desemparament a moltes entitats del tercer sector, que estan fent un veritable servei públic; facin el favor de pagar. Hi intervé l’Alcalde, que diu, tan sols una qüestió, a la que vostè ha fet referència, a mode també de que em pugui respondre, si ho estima oportú; dir-li que el canvi en l’Alcaldia no motiva cap tipus de responsabilitat diferent respecte dels números; em sento corresponsable dels números d’aquest Ajuntament, perquè he format part del govern des de l’any 1999, per tant, crec que el govern, i sempre ho he defensat, és un òrgan col·legiat, i responsable de totes les seves accions, independentment de les persones que estan al capdavant de cada àrea. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, no dubto de la corresponsabilització, que evidentment des del punt de vista polític és així, però legalment, vostè sap, tots sabem, que al final les coses les signa un o altre, i les responsabilitats concretes són de qui signa cada vegada l’acte administratiu corresponent. Sr. Burgués, volia fer-ho per ordre, però és que, la veritat, és que és temptador començar pel final, i en aquest cas, doncs, començaria pel final; mirin, molt bé el discurs, s’ha amagat darrera

77

l’Interventor i de la bona feina que estan fent els serveis d’intervenció d’aquí, per no convertir aquest esperit que diu que té, i que comparteix, en relació a la transparència, en alguna cosa, però, és clar, el que nosaltres li demanem, precisament, és convertir aquest esperit en alguna cosa més material, perquè, és clar, l’esperit està molt bé, però al final també val la pena de baixar a la terra, i que aquestes idees que tots compartim, sempre s’han de traduir en fets concrets, i en aquesta moció, el que estem plantejant precisament és aterrar, i que aquest discurs que fem tots de transparència, doncs que acabi concretant-se en coses palpables; i una cosa palpable és això que estem dient ara. Després vostè també s’ha enfilat amb tot el tema de que, bé, de que treballem, com a CiU, per a la transparència, i perquè es pagui el que es deu, i més ...; escolti, jo no hi estic, al govern de la Generalitat, estic al govern de la Diputació, això sí; estic al govern de la Diputació, i sí que li puc dir, en relació amb la Diputació, i em sembla que vostè, a més, ho sap de sobra, de totes les actuacions a favor dels municipis que s’estan fent, tant des de xarxes, com plans financers, dels que se n’ha beneficiat l’Ajuntament de Sabadell, com tots els altres ajuntaments. Estem treballant, precisament, perquè tots aquests problemes que genera la crisi, impactin el menys possible en els ciutadans, això, a través de l’Ajuntament, i per a la ciutat; vostè ho sap de sobra, i això ho està fent CiU; ho està fent CiU, a la Diputació; perquè?, doncs, senzillament, perquè no estem patint l’ofec econòmic al que està sotmetent l’Estat a la Generalitat; si a la Diputació ens passés el mateix que el que està fent l’Estat amb la Generalitat, no podríem donar tots aquests serveis a tots els ajuntaments de la província de Barcelona, i al de Sabadell també, i molt notablement, com vostè sap de sobra; no podríem fer-ho. Per tant, escoltin, deixin ja aquest discurs, i no barregem les coses; en aquests moments no estem parlant d’això, no s’amaguin sempre en aquest mateix discurs; el que estem parlant aquí, és que, en aquests moments, han aparegut una sèrie de, diguem-ne, ‘bufos’, per dir-ho d’alguna manera, importants, des del punt de vista econòmic, que poden trasbalsar les finances públiques de l’Ajuntament de Sabadell, i el que estem demanant, precisament, és que això s’analitzi. I en relació a alguns altres comentaris, una auditoria econòmico-financera no és sumar i restar; una auditoria econòmico-financera, i no entrarem en tecnicismes, perquè crec que no és el cas, però, perquè s’entengui, per exemple, una de les coses habituals que es fa són ‘circularitzacions’, és a dir, preguntar a totes aquelles administracions, a totes aquelles entitats, a totes aquelles empreses que tenen relació amb l’Ajuntament, què deuen, què no deuen, quins compromisos hi ha, quins no hi ha, es ‘coteja’, i normalment surten informacions que van molt més enllà de sumar i restar; precisament, el resultat d’això, sí que es suma i es resta, però el problema és que aquestes informacions només apareixen en aquest tipus d’auditories, i que normalment, fins i tot, hi ha hagut molts casos, en què a la Intervenció, malgrat treballi escrupulosament, li és materialment impossible que ho detecti, perquè la Intervenció no es dedica a fer aquestes ‘circularitzacions’, per exemple. I així, hi haurien varis procediments, que pel que serveixen és, precisament, per posar de manifest la foto exacta de la situació econòmico-financera d’un ajuntament, per saber amb què comptem i no comptem. I, ja ho he dit abans, no confonguem les coses, fins i tot, el Sr. Marlés crec que s’ha fet un ‘lio’ important, qualificant la Intervenció de control extern; la Intervenció sí que depèn, en el seu nomenament i en alguns temes, de la missió de l’Estat, però el control extern, en sí, i així està en tots els manuals, no és perquè ho digui jo, senzillament, vull dir, és una d’aquelles coses evidents, control extern, precisament, és la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes, o una empresa auditora externa. En quan al que s’ha comentat abans, si això seria, si es podria fer, o havia de fer-se primer, prioritàriament, amb la Sindicatura de Comptes; evidentment que sí, nosaltres per això ho hem

78

posat; potser el redactat seria millorable, i això ja ho acceptaríem, i l’idea bàsica és que primer demanar-ho a la Sindicatura de Comptes, però, tampoc ens enganyem, crec que tots vostès saben de sobres que la Sindicatura de Comptes no realitza fiscalitzacions a instància de part; si es demana, és possible que ho fessin, si està en el seu programa de treball, i si encaixa amb les seves prioritats en aquell moment, però no té cap obligació legal de fer-ho, i per tant, pot, o no pot, fer-ho; i per això, nosaltres, en aquesta moció, el que plantegem no és cap incongruència, sinó que prioritàriament mirem que això ho faci la Sindicatura de Comptes, que això no ens costaria cap diner a l’Ajuntament de Sabadell, però si no és possible, creiem que aquesta informació, en aquests moments, i en la nostra ciutat, és especialment important, per poder gestionar amb ple coneixement de causa, quina és la situació econòmico-financera de la nostra ciutat. I això, és una veritat tant elemental, que quan hi ha hagut algun problema, com per exemple, va passar, malauradament, en el Consell de la Selva, el primer que va demanar una auditoria, va ser el PSC, i aquí tinc, una nota de premsa que ho explica, i així podem trobar altres elements, que no és cap cosa estranya, el que estem plantejant nosaltres; tan poc estrany, que el mateix PSC va plantejar-ho en relació al Consell de la Selva. Per tant, podem decidir fer-ho o no fer-ho, això, evidentment, és la potestat d’aquest Ple, però no ens amaguem en la professionalitat de la Intervenció, que és innegable, no ens n’amaguem, en això, si parlem de transparència, assumim-ho, i la llei de transparència implica una sèrie de coses, i fins i tot, algunes que tenen cost econòmic. Sí, és veritat, algunes coses poden arribar a tenir un cost econòmic, però això, igual que la democràcia pot arribar a tenir un cost econòmic, i l’assumim tots, molts, d’una forma molt satisfeta; és evident, perquè sabem que és millor la democràcia que altres coses, malgrat pugui ser més car, i doncs, la transparència, en alguns aspectes, també té el seu cost, i igual que té un cost una sèrie d’estructures creades, com la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes, etcètera, etcètera, que en una dictadura no existeixen, i també, en decisions preses des del Ple, com aquesta, a l’hora de dir, doncs, que nosaltres ens sotmetem a aquest anàlisi, per tenir aquesta radiografia. Per tant, sí que els hi demano, doncs, que donin suport a aquesta proposta, perquè crec que per a la imatge de la nostra ciutat, per recobrar la imatge d’honorabilitat de la nostra ciutat, això seria un pas important. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, sí, Sr. Rossinyol, jo m’hauré fet un ‘lio’, però vostè no m’ha contestat res, en el que m’ha dit; sap què vull dir?; perquè jo li he preguntat que si això ens ha de costar diners, o no ens ha de costar diners; i el que vull, és que m’ho aclareixi. Miri, la realitat és aquesta, és a dir, nosaltres entenem que amb els controls que ja tenim, i que la democràcia ens dóna, en tenim més que suficient, el que hem de fer, és aplicar-los, i crec que els podem aplicar; tenim aquí la figura de l’Interventor, que està per això, i que per tant, fer més controls, és un gasto que crec que no ens podem permetre, i que en realitat, ja tenim suficient com perquè puguem auditar perfectament els comptes, i que a més, ja es fa. La democràcia estableix uns procediments, crec que els hem explicat, els hem anomenat, en alguns moments; per tant, si per això vostè ens dóna la seguretat de que la Sindicatura de Comptes ens ho pot fer gratuïtament, doncs hi estarem d’acord; si no, doncs no hi estarem d’acord; aquesta és l’explicació. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, per descomptat, nosaltres no compartim en absolut l’afirmació del Sr. Burgués, de que el seu govern hagi actuat

79

sempre amb transparència; en diferents ocasions l’hem denunciat, aquesta manca de transparència, com ja saben prou, però, aquesta pràctica, pensem, que no la podrem canviar amb una auditoria externa. Vostès, Sr. Rossinyol, amb aquesta moció, entenem que el que volen donar a entendre a l’opinió pública, és que podem anar més enllà, del que ja anem amb els mecanismes actuals, i, nosaltres, realment, pensem que no podem anar més enllà, que ja existeixen mecanismes per a aquest tipus de fiscalització. I, amb el risc que em torni a dir que simplifiquem, reduint-ho a sumar, que ja ho sé, que no és només sumar, però penso que és la idea clara del què vol dir una auditoria externa; nosaltres, el que defensem, és que s’utilitzin els mecanismes existents, que no són pocs, i que es faci l’avaluació de la gestió política del pressupost. Penso que és el que ens correspon realment a aquesta sala, i no tornar a sumar els números per sumar els números. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, sí, molt telegràficament, en primer lloc, m’agradat sentir que el partit d’aquí de CiU no és solidari amb el govern de Catalunya, està bé; vostès no en formen part, d’aquest govern; i, el mateix que vostès diuen, de què l’Estat ofega Catalunya, nosaltres, és veritat que estem dient, que la Generalitat ofega els ajuntaments; per tant, alguna solució o altre hi haurem de buscar. Estic d’acord amb el Sr. Marlés; si volem una foto actual, com vostès demanen, fem servir els mecanismes que tenim; assisteixin a les reunions, preguntin, demanin informes; totalment oberts, sí; assisteixin, i fem-les servir. Mirin, auditories com les que vostès demanen, se n’han fet a Bankia, al Palau de la Música, abans que passés tot el que va passar al Palau de la Música, i abans de que passés tot el que va passar a Bankia, i, realment crec, que no van servir per a res; i no van servir ni per aconseguir ni el respecte, ni la imatge, ni la dignitat, no es recupera, amb auditories, perquè vostès no volen recuperar el respecte i la imatge, i la dignitat de la ciutat; vostès el que volen és tot el contrari; vostès, el que estan dient, és que tot es fa malament, vostès volen fer creure a la ciutadania que tot es fa malament, i vostès saben que això no és així. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, doncs, a veure, jo, al Sr. Marlés, li diria, que no sé si vostè m’escolta o no m’escolta, perquè em sembla que he sigut molt clar, quan he dit que sí, que costava diners; clar que costava diners; en quan a la Sindicatura de Comptes, no puc garantir-ho, i ja li he dit, i crec que ho he explicat molt clarament, la Sindicatura de Comptes no té l’obligació legal de fer fiscalitzacions a instància de part, i això, repeteixo, ho he dit abans; què vol dir això?; si no s’ha entès, doncs és que si els hi demanem que facin una auditoria, ens poden dir que sí, o que no, i ja està; i si és que no, nosaltres, el que dèiem, és que creiem que sí, que ens costarà diners, si s’aprova aquesta moció, i que per tant, així ho haurem de fer, perquè creiem que són uns diners ben utilitzats. En quant a que hi ha uns controls que ja són suficients, i això ara també serviria per contestar al Sr. Burgués, que ha fet tota una exemplificació; escoltin, la prova que aquests controls moltes vegades no són suficients, i mai està de més algun control més, és que aquí hem patit el cas Mercuri, i la Intervenció, i tots hi estem d’acord, tothom ha dit aquí que ha funcionat correctament; alguna cosa hi havia, no? Sí, vostè m’ha parlat del Palau de la Música i de no sé què més; doncs, escolti, és aquí, a Sabadell, el que està aquí, i hem quedat d’acord, tothom ho està dient, i jo ho comparteixo, que la

80

Intervenció funciona; i, en canvi, ens hem trobat amb una cosa que és el cas Mercuri, que està en aquests moments als Tribunals, i ja s’analitzarà el que passa; doncs, això vol dir, que hi ha alguna cosa que la Intervenció, per molt bé que funcioni, no pot averiguar, o no pot conèixer, i en aquest cas, per això estem plantejant aquest tipus d’actuacions; ni més ni menys. I, Sra. Domínguez, vostè diu, que amb aquesta moció, el que intentem, és fer veure que es pot anar més enllà en transparència; potser no m’he explicat bé, i la veritat és que no creiem que sigui això; amb una auditoria no vas més enllà, en la transparència, amb una auditoria el que es fa és obtenir una fotografia fidedigna, no d’allò que ha de fer la Intervenció, sinó del que és en tot el seu entorn en un moment determinat, que permeti prendre decisions encertades, perquè si no tenim una idea molt clara de coses com, per exemple, que això no ho pot detectar de cap manera la Intervenció, i la prova és que no va detectar-ho, i és que, a més, és lògic que no ho hagi detectat, això que comentava abans, i, per exemple, que no sabem en aquest moment quantes fiscalitzacions està fent l’IGAE aquí, per exemple, del cas Mercuri; pot ser que n’hi hagin més que tinguin previstes, o no; bé, doncs això, una auditoria, una intervenció d’aquesta mena, potser ens ho podria posar en coneixement. I no sabem quants pleits afecten a expropiacions de l’Ajuntament, i, a més a més, que es faci un anàlisi tenint en compte les sentències anteriors, i quina és la provisió que s’hauria de fer, perquè vostès saben que hi ha hagut alguna sentència recentment en què, des de Vimusa, i que la discussió era si l’havia d’assumir Vimusa, o ho havia d’assumir l’Ajuntament, o no, doncs estàvem parlant d’uns imports importants, de milions; doncs, escoltin, és aquesta informació, el que ha de resoldre aquesta auditoria. Per tant, els hi demano una altra vegada, més que parlar tant de la transparència, que prenguem decisions en aquesta línia, i reitero, no té perquè, però a vegades això costa diners, és veritat, però, com he dit abans, hi ha diners que estan molt ben gastats, perquè són una garantia de que es gestiona bé, de que no hi haurà problemes, i de que les decisions que es prenen seran les correctes. Hi intervé l’Alcalde, que diu, doncs li asseguro que és molt fàcil saber les previsions per expropiacions que té l’Ajuntament de Sabadell; una altra cosa són les resolucions finals dels Tribunals de Justícia; però, les previsions, òbviament, estan, des de l’Àrea de Patrimoni, contemplades. Sotmesa la proposició a votació ordinària, no és ap rovada, amb 5 vots a favor, del grup municipal de CiU; 17 vots en contra, dels grups mun icipals del PSC, EpS i ICV i 5 abstencions dels grups municipals del PP, EUiA i de l regidor no adscrit Sr. Vega.

81

10.-Proposició del grup municipal de CiU per tal qu e les entitats de l'àmbit de les arts escèniques de la nostra ciutat siguin les encarrega des d'organitzar la Cavalcada de Reis.

Les festes de Nadal, amb independència del sentiment religiós de cadascú, esdevenen per sobre de tot, temps d’il·lusió, d’alegria i de desig compartit de felicitat. Són unes festes que cadascú viu segons les seves particularitats com a individu i d’acord amb la comunitat més immediata amb que es relaciona. Es pot dir que les dates tradicionals més viscudes al nostre país amb general entusiasme per petits i grans són les Festes de Nadal. Dins de la programació de les festes de Nadal, l’Ajuntament de Sabadell organitza la Cavalcada tradicional de Reis cada 5 de gener. En aquest sentit, considerem que aquest esdeveniment l’haurien d’organitzar les entitats de l’àmbit de les arts escèniques de la ciutat de Sabadell. Trobem convenient que les entitats de la nostra ciutat i la societat civil s’impliqui per tal d’organitzar un esdeveniment tant important com és la cavalcada de Reis. La cavalcada anualment fa sortir al carrer molts dels nostres veïns i veïnes i tothom ja preveu el què es veurà. El paper de les entitats seria fomentar la creativitat i l’espectacle, primant el seu destí cap al públic més jove. Considerem que el paper de l’Ajuntament de Sabadell hauria d’anar solament encaminat en dues vies. La primera, seria el suport logístic a les entitats organitzadores de la cavalcada de Reis, i el segon seria el finançament adequat perquè tot això es pugui dur a terme. Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció del següents ACORDS PRIMER.- Encomanar a entitats de l’àmbit de les arts escèniques de Sabadell la direcció, organització i coordinació de la cavalcada de Reis a partir de 2014. SEGON.- Que en aquestes cavalcades es permeti la participació del màxim nombre d’entitats de la nostra ciutat, sempre a partir dels criteris tècnics que estableixi la direcció. TERCER.- Que l’Ajuntament de Sabadell sigui el responsable de facilitar el suport logístic i el finançament en la cavalcada de Reis. QUART.- L’Ajuntament de Sabadell, que haurà d’estar informat del desenvolupament de la cavalcada de Reis, haurà de donar la seva conformitat al projecte final. CINQUÈ.- En relació a la partida pressupostària que va finançar la cavalcada de Reis de 2013, que els imports derivats de la nova forma proposada de fer la cavalcada i que no s’utilitzin, es destinaran al Rebost Solidari. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, senyor Rossinyol , que diu, intentaré ser breu, bastant més breu que l’anterior, aquesta moció el que plantegem des del ple respecte i consideració que hi ha varis models possibles a l’hora de dur a terme una actuació com pot ser la cavalcada de reis, totes amb el seus actius i passius amb pros i contres, el que nosaltres plantegem aquí és un model, un model que ni tan sols és invenció nostra és un model que a Sabadell a l’època de l’alcalde Farrés ja havia funcionat. I és un model que qui té el protagonisme

82

d’aquesta cavalcada, l’únic important per a la nostra ciutat, és la cavalcada de reis, és bàsicament la societat civil les entitats, tant des del punt de vista de direcció escènica, com el detall de com ha de ser cada una de les fases en el trams, i la implicació de les entitats en participar activament en aquests trams. Això antigament es feia d’aquesta manera, fins i tot, hi havia una comissió ciutadana que decidia juntament amb la direcció escènica que no era de l’Ajuntament, però sí era contractada per l’Ajuntament, i llavors anaven perfilant com havia de ser, es feia, sempre evidentment amb la supervisió i amb el suport de l’ajuntament, com no pot ser d’una altra manera i al final fins i tot es feien valoracions a posteriori de com havia anat ho havia deixat d’anar. En un moment determinat, amb el canvi de govern, es va abandonar progressivament aquest model per un altre absolutament legítim i també correcte amb pros i contres, en el qual l’ajuntament agafa molt més protagonisme, l’ajuntament fa la direcció escènica directament, es contracta externament la coordinació i es contracta externament també molts dels trossos de les fases que ha de anar la cavalcada. És un altra model absolutament raonable i també té els seus pros i contres. L’últim any es va canviar una mica aquest últim model, i el que es va fer, en comptes de contractar tot el que anava apareixent a la cavalcada, es va demanar la col·laboració més activa de les entitats, perquè se’ls demanava que en alguns trams, alguns passos, com es digui no conec el llenguatge tècnic amb aquest àmbit, participessin si havia d’haver diables venien 20 diables, etc., se’ls deia necessitem tanta gent per a fer això. Nosaltres plategem tornar al primer model. I per què, plantegem això? Creiem que el que ha hagut després ha fet la seva funció però que en un moment primer a part de la crisi creiem que és un model que estimula molt més la participació de les entitats. És un model que creiem que des del punt de vista econòmic, fins i tot és millor i menys gravós per a l’Ajuntament. És un model el que plategem nosaltres, que és retornar aquest inicial, que pot ser inclús beneficiós per les entitats, perquè els mateixos diners que ja es van reduint notablement amb aquesta forta contenció, que hi ha hagut de fer, el govern municipal, aquests diners en comptes de contractar coses externament si aquests es poden destinar amb la part que sigui possible a les entitats que facin aquesta feina, pot pal·liar també la disminució de les corresponents subvencions, que no hi ha hagut més remei, des de l’ajuntament que aplicar en aquestes entitats. Per tant, creiem que és un bon model i és en bon moment per intentar fer una cosa diferent i això és el que plantegem. Sense la idea prioritària de l’afirmació prèvia de dir no, és que això és molt bo, el que es feia abans era dolent és evident que no, això no, seria una bajanada que nosaltres no direm a cap moment. Era un model que va funcionar i ara hi ha circumstàncies noves i creiem que aquetes circumstàncies noves avalen o poden avalar o pot ser interessant retrobar aquest model antic que s’havia fet aquí a Sabadell al principi i que creiem que havia funcionat, i per tant és per això que demanem el vot de tots vostès per aquesta proposta. Moltes gràcies. Hi intervé la regidora, del grup municipal d’EUiA senyora Maria Sol Martínez , que diu, desde el grupo municipal EUiA en esta moción hemos trasladado ya al portavoz de CiU que teníamos dudas de cómo hacerlo, no tanto en sí de la voluntad de que las entidades de la ciudad participen y hagan cada vez más suya la cabalgata de Reyes.

83

Querría recordar que la cabalgata de Reyes de la ciudad no es solamente la cabalgata del centro, tenemos la cabalgata de Reyes en otros barrios de la ciudad donde las entidades de forma espontánea organizan en nuestros barrios cada una de sus cabalgatas. Por lo tanto no estamos, en este caso, no estamos hablando de una cabalgata en concreto. Para nosotros es un tema que nos genera todas esas dudas que estábamos diciendo y es el tema de hasta donde la cultura, entendiendo que la cabalgata de Reyes es una evento cultural comparta yo, o no comparta, desde nuestro grupo quizás no, pediríamos que se organizaran, pediríamos otras cosas. Pero entendiendo que es un elemento cultural de nuestra sociedad hasta donde la cultura tiene que quedar sólo en manos de las entidades y hasta donde está la responsabilidad en torno a que es algo que debe ser de ciudad, por lo tanto cómo debe ser una cabalgata de ciudad, la ciudad es, el máximo órgano de representación es este ayuntamiento, por lo tanto nosotros hay algún punto de esta moción que no acabamos de ver, que no entenderíamos tampoco cómo se gestionaría o sea que entidades participan quien no participa, quien se encarga de que todas esas entidades participen, quien dirige o no dirige todo eso por lo tanto para nosotros es una moción que sí que entendemos el espíritu de que debemos de ir a una cabalgata cada día más participada donde las entidades la hagan suya i cada vez más ese es el espíritu que viene de atrás, pero el tema de que quede todo el peso de dirección en las entidades de la ciudad nos parece que aún no esta del todo atado Por tanto hasta este momento el posicionamiento de nuestro grupo será de abstención. Hi intervé la regidora, del grup municipal d’ICV senyora García, que diu, bé la veritat és que començo pel final, no ho tenia així preivist, però quan diu la portaveu d’EUiA que no está del todo atado comparto tatalmente, jo diria que esta más bien la moción molt poc hirbanada que es diu en castellà. Senyors de CiU ens costa molt a ICV a vegades entendre que ens volen plantejar amb les mocions i en concret en aquesta li diria què hi ha vàries coses. Miri... quan vostè ha dit en diverses ocasions en la seva intervenció que el que pretén és anar a un model anterior, per tant l’època del govern de Toni Farrés, jo he buscat a veure si ho havien arribat a posar a la part expositiva, i no ho han posat, suposo que no ho han posat, suposo que no ho han posat potser per prudència que estaria bé, perquè la veritat és que ens fan treballar i aquests dies hem estat treballant una mica preguntant a gent d’aquells moments, inclús documentació, etc. cóm es feia. No s’ajusta gaire al que vostè està dient, de com es feia en aquell moment. Han fet bé de no posar-ho, ni a la part expositiva perquè crec que està poc... que no és massa rigorós el que ha plantejat, i això ho deixo així. La segona qüestió és que a veure quan diu que és un model, que vostès plantegen un model és veritat, estan plantejant un model i amb això realment estem completament d’acord. Un model que nosaltres, tal com vostès ho plantegen, no podem compartir, no podem compartir segurament perquè manca treballar més la moció i per tant amb el que hi ha a la moció doncs ens ve una mica la sensació dels que sempre té una mica la tendència CiU, que és el de traslladar-lo tot fora, fora de l’ajuntament, fora de les administracions...etc, i els encàrrecs mentre més fora de l’administració doncs millor. És clar, el primer el punt és encomanar a entitats de l’àmbit de les arts escèniques de Sabadell la direcció, organització i coordinació de la cavalcada de reis a partir del 2014. Quines són aquestes entitats de les arts escèniques de Sabadell? No sabem si aquestes entitats hi estan interessades o no, no ho sabem, vostès ho expliquen diguéssim tampoc en aquesta

84

moció, per tant per començar trobem evidentment, que ja és prendre unes decisions ni sabem que estem parlant, ni amb qui estan parlant ni si estant d’acord aquestes entitats, però després bé la segona parta que és la del model. Miri nosaltres partim de la base de que la titularitat de l’organització de la cavalcada ha de ser de l’ajuntament, perquè és una manera de garantir que la cavalcada no sigui patrimonialitzada per cap entitat en concret, i sí o sigui per aquella institució que representa realment el conjunt de la ciutadania amb la línea també del que plantejava la portaveu de EUiA que em sembla que anava una mica per aquí. Una altra qüestió és, cóm fem que les entitats participin el màxim possible tant del que és el concepte o el disseny de la cavalcada com evidentment del seu desenvolupament, de tot el que representa un esdeveniment tant important, jo diria quasi el més important a nivell popular, que es fa anualment. Això és un altre aspecte, és més, podríem arribar a la conclusió en aquesta comissió també, perquè clar abans parlaven d’una comissió i ara parlarem i arribarem a acords de com i de quina forma canviar el model de participació. Hem d’anar enfilant una mica les coses, perquè sinó al final és per perdre’s. Acaben de dir qué necessari aprofundir en el tema de model de participació ciutadana, a més de que hi ha una comissió que treballarem això. Però ara estem aquí plantejant que un tema que és participatiu totalment com és el de la cavalcada, perquè estem dient que ho traslladem a unes entitats concretes, nosaltres ens perdem, ens perdem una mica amb aquestes propostes, no compartim ni el fons ni la forma, perquè pensem que cosa tant importants com aquestes i com a totes, com a mínim, es tindrien que explicar. Jo sé que vostè senyor Rossinyol ara em renyarà, s’enfadarà i dirà que el que estic dient no tal, però miri és que els papers son els papers i la proposta és la que és i és el que tinc damunt de la taula. Per tant, nosaltres a priori i a no ser que a la segona intervenció seva o la tercera ens convenci molt amb els seus arguments, en principi ens costa molt poder donar suport en aquesta proposta. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez , que diu, bé com sabem des de fa molts anys, des de l’Entesa per Sabadell hem reclamat i hem insistit a totes les valoracions que hi ha hagut de cavalcada a les comissions Informatives, que la cavalcada de reis canviés radicalment el model d’organització. Que deixés de funcionar a cop de talonari i s’organitzés des de la ciutat.

Cal recordar que, excepte l’última, les darreres edicions es feien a partir d’un concurs que sempre guanyava una mateixa empresa, per cert, de fora de la ciutat.

Aquest any el plantejament ha començat a canviar i considerem que això és positiu, però estem d’acord amb el grup municipal de CiU que encara seria més positiu donar marge de decisió i d’actuació a les entitats, perquè puguin dissenyar i organitzar d’acord amb criteris artístics de ciutat. Això permetria que les entitats i els col·lectius de la ciutat busquessin un model propi de Sabadell i s’impliquessin per portar-lo a la pràctica. Això sí, caldria veure si les entitats estan disposades a assumir aquesta proposta aquesta responsabilitat i també com s’articularia la participació de l’Ajuntament.

Per aquest motiu, amb algunes de les reserves que ja s’han expressat, donarem suport a la moció i confiem que aviat es pugui constituir una comissió impulsora de la cavalcada, com es fa en altres pobles i ciutats, per determinar de quina manera es pot anar avançar en aquest canvi de model. Hi intervé la regidora del grup municipal del PP, senyora Santos , que diu desde el Grupo Municipal del Partido Popular no diferimos mucho de la opinión del resto de grupos y creemos que la Cabalgata de Reyes es uno de los acontecimientos más esperados del año en nuestra ciudad, sobre todo para los más pequeños.

85

Es una de las tradiciones que sigue firmemente arraigada en nuestra sociedad, a pesar de que debido a sus connotaciones profundamente cristianas recibe desde los sectores más extremistas del laicismo ataques que pretenden su desaparición. Independientemente del significado de este acontecimiento, su organización, debido a la longitud de su recorrido y el volumen de asistencia, requiere un esfuerzo logístico y sobre todo de seguridad muy importante. La gran afluencia de menores y el paso de vehículos puede ser motivo de lamentables accidentes como el que ha ocurrido el pasado año en Málaga, dónde un niño murió al ser arrollado por una de las carrozas. Es por ello que creemos que pretender descargar esta responsabilidad en las entidades culturales de la ciudad nos parece excesivo, sobre todo teniendo en cuenta que, por lo que nosotros, las noticias que tenemos, dichas entidades no han solicitado al Gobierno Local tal cosa. Otro asunto distinto es que estas entidades culturales participen en la realización de los elementos y las performances que componen la Cabalgata. Para ello sólo tendrían que hacer llegar sus propuestas a los responsables de la organización. Donde supongo que en este sentido pensamos que el Gobierno Local estará abierto a las propuestas de las distintas compañías o entidades que realicen, que puedan participar en la realización de la Cabalgata, y teniendo en cuenta quizás como prioritariamente estas entidades que pertenezcan a la ciudad. Pero la responsabilidad de la organización de la misma pensamos que debe recaer en el Consistorio por la complejidad de la misma. Por todo ello, no podemos dar soporte a esta moción. Hi intervé l’alcalde que diu, no es preocupi vostè que els laics no demanen la desaparició, potser la senyora Martínez i algú més, però la resta no. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, senyor Carné, que diu, bé moltes gràcies, alcalde. Bé, senyor Rossinyol bàsicament m’havia preparat per dir diverses coses, però per ser una mica breu, vostè ha parlat de model, la veritat jo no sé si es què va molt mal assessorat, o com algú ha apuntat una miqueta potser la moció no estava prou treballada. Però jo li diré que el model que vostè situa com inicial a mi m’agradaria que se’ns l’expliqués. Si estem parlant des del 42 quan després de portar-ho dos anys la falange ho va agafar ja l’ajuntament i a partir de llavors ja sempre ho ha portat l’Ajuntament de Sabadell. Si, o ens està parlant com vostè apuntava una miqueta de l’alcalde Farrés que és el mateix model que s’està duent ara, amb petites variacions, però segueix sent liderat per l’Ajuntament, igual que feien a l’època de l’alcalde Farrés. Per tant, jo a priori li diria que si vostè és tan amable de concretar, en quin moment situa l’inici del model que diu. Model inicial, volem tornar al model inicial, perquè a partir de llavors podem parlar-ne perquè si no la veritat estic molt d’acord amb la senyora Martínez, la cavalcada és una cavalcada de ciutat i per tant la responsabilitat no poc recaure només en les entitats, amb el que li he dit estic absolutament d’acord amb la senyora García, a nosaltres també ens consta entendre el plantejament d’alguna de les mocions que vostè porta al Ple, i també amb la senyora Santos pel que fa a responsabilitat que és una cosa molt extrema portar-lo i nomes cedir-lo a les entitats.

86

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, senyor Rossinyol , que diu, en tot el que he explicat potser no m’he explicat bé i per això no m’entenen però en cap cas he dit que cap dels models no fos liderat per l’Ajuntament. Evidentment que ha de ser liderat per l’Ajuntament. En última instancia, el responsable de qualsevol cosa que passa d’aquesta envergadura a la nostra ciutat en els carrers de la nostra ciutat és responsabilitat del l’Ajuntament, com no podria ser d’una altra manera, l’altra cosa és quin paper fa l’Ajuntament, que permet fer o deixar fer o quin espai li deixa al conjunt d’entitats, hi han viris models, i tots els models són correctes, són possibles i cadascun opta pel creu que l’interessa. Senyor Carner jo crec que abans, quan he parlat del model anterior, en un moment o altre, no vull dir cada vegada, m’he referit al model de l’alcalde Farrés, jo crec que aquesta retrospectiva que ha fet vostè d’on ve i quina mala jugada li ha fet el subconscient però jo crec que he estat bastant clar, crec que ho he esmentat diverses vegades el fet que fos a l’època Farrés que evidentment ho liderava l’Ajuntament, però en aquell moment es deixava més marge a les entitats, perquè poguessin actuar que hi ha hagut petites modificacions perquè? no ho sé. Sé i em consta que vostè ha estat a la Faràndula i s’ha fet responsable de la coordinació de la cavalcada en un temps, però convindrà amb mi, crec, que la informació que tinc i la tinc de gent que està ben informada també, en un primer moment la direcció artística es contractava la portava algú de Sabadell, però que no era de ple l’Ajuntament i al canvi de model que l’Ajuntament ha passat a exercir la direcció artística i contractar fora la coordinació jo crec que això és un canvi de model important . També és important el canvi de model quan la implicació que tenien les diferents entitats, fins al punt, i això suposo que vostè ho podrà recordar, no sé si en aquell moment tenia responsabilitat o no, que es feien, fins i tot, avaluacions a posteriori i quantes s’han fet ara en l’últim any o dos últims anys de les entitats que han participats, valoracions a posteriori de com ha anat la cavalcada, i quines modificacions es podrien produir o no es podrien introduir. Bé jo crec que són diferències de model, a més a més, com ja s’ha apuntat també el model actual no passa de ser un model en que des de fa molts anys, com ja s’ha dit es realitza, l’empresa que s’encarrega d’això és la mateixa, vull dir que, això és una sèrie de dades que val la pena tenir-les en compte i posar-les sobre la taula. Cóm s’acabarà estructurant això? com que nosaltres no hem qüestionat en cap moment el lideratge de l’ajuntament, el que plantegem és aquest canvi de model i que evidentment qui ha d’acabar de decidir aquesta i totes les concrecions ha de ser a qui li correspon, que és a l’ajuntament de Sabadell, donant marge a tot el conjunt d’entitats de la nostra ciutat, que jo penso que aquesta es la filosofia. Per no estendrem més nomes comentar-li a la senyora García de que és veritat hi ha moltes coses, que ella no m'entén i jo no l'entenc a ella suposo que és un tema mutu, no ens entenem veiem les coses d’una forma diferent, no compartim moltes coses de fons, però segur que hi han moltes i el que no compartim moltes vegades son les formes. Hi intervé la regidora, del grup municipal d’EUiA senyora Maria Sol Martínez , que diu, muy breve y, permítanme un tono de humor, mire en la siguiente moción ya les diré qué Reyes son los que yo no quiero que se paseen. Hi intervé la regidora, del grup municipal d’ICV senyora García, que diu, en la primera intervenció i també per guardar les formes que tant diu el senyor Rossinyol, justament he dit si em convenç a la segona intervenció o a la tercera i m’ho explica millor doncs segurament podrem canviar el vot, no ho ha fet i per tant jo entenc que em tinc que cenyir a la moció i al que aquí es proposa a la moció, no amb les intervencions el que a qui es diu o es deixa de dir.

87

I en el primer punt diu, encomanar a entitats de l’àmbit de les arts escèniques de Sabadell la direcció,organització i coordinació de la cavalcada de Reis a partir de 2014. I al segon punt diu, que en aquestes cavalcades es permeti la participació del màxim nombre d’entitats de la nostra ciutat, sempre a partir dels criteris tècnics que estableixi la direcció. Els altres punts ja els deixo perquè crec que amb aquests dos punts el model i en el que no ens podem entendre senyor Carles Rossinyol està molt clar. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, senyor Carné, que diu, bé només per acabar contestar al senyor Rossinyol, diverses coses agafant-nos el model de l’alcalde Farrés. En aquells moments jo tenia la responsabilitat d’estar a la Comissió d’aquestes entitats, i per tant, doncs, més o menys en puc dir alguna cosa. És la mateixa Comissió, exactament la mateixa, que a hores d’ara s’està aportant a terme, en tota l’època de l’alcalde Bustos i ara amb l’època del Sr. Joan Carles Sánchez, la mateixa, de la mateixa manera, a més jo puc dir que aquí hi ha hagut un procés en el qual les entitats cada cop hi participen més, no només en les reunions de valoració que dèiem que ara en són moltes, les que fan i poden fer les seves aportacions, sinó també en la quantitat d’entitats que cada cop si han anat sumant, perquè si comencem amb un inici realment hi havia la participació de molt poques entitats i ara ja estem amb 19 entitats. Per veure una diferència amb l’últim any s’hi ha sumat ja 8 més o sigui que, anem ampliant. Per tant dir-li, que el model segueix sent el mateix, per això li feia la pregunta de quin model vostè es referia. I en tot cas, seguirem amb el model que hem fet fins ara, és responsabilitat del Ajuntament, protagonisme de les entitats. Responsabilitat del Ajuntament, protagonisme de les entitats, seguirem treballant en la Comissió d’entitats que estaran al costat del Ajuntament per valorar, per aportar les idees, per treballar i perquè hi hagi ponts de diàleg, com fem amb tantes altres comissions, i en tot cas, les valoracions les seguirem fent amb ells com hem fet fins ara. I si hem permet que li digui, sé que no li agradarà, li diré que si hagués assistit a les Comissions Informatives, sabria perfectament que amb la valoració que vàrem fer tot això que li he dit, doncs ja hi era. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, senyor Rossinyol , que diu, lamento molt no poder assistir a les Comissions Informatives perquè a alguna sí que hi assisteixo i a altres no, però som un grup i sempre hi ha algú o altre a les Comissions Informatives. Ja sé que ara deuen haver decidit que volen dir això degut a CiU. Val si porten dades un dia en parlarem de les Comissions Informatives a què assistim i a les que no assistim i el que fan els altres grups perquè sembla que ara han decidit això com argument per no donar explicacions moltes vegades. Vostè diu responsabilitat de l’Ajuntament i protagonisme de les entitats. Responsabilitat del Ajuntament per suposat, ara i sempre, és el que toca. El protagonisme de les entitats, això ho dirà vostè, perquè jo la veritat és que amb les entitats que he parlat i aquesta moció ha estat contrastada i, a més, recollint aportacions de diferents entitats no tenen aquesta sensació. Evidentment pel que se sap, no és d’aquesta mateixa opinió, però només fer-li notar que el que vostè opina no és opinió de moltes de les entitats de la nostre ciutat, que sí que creien que era una bona opció, que és un bon model i que aquest canvi en aquest moments podria ser positiu. Com a equip de govern tenen tot el dret a no canviar de model, crec que en aquests moments seria necessari aquest canvi de model, crec que milloraria la qualitat de la cavalcada, crec que des del punt de vista econòmic seria positiu per la ciutat, i a més a més, crec que també seria un bon mecanisme per implicar més a les entitats que podria ser una font d’ingressos extra, per aquestes entitats, que han hagut de patir un ajustos-retallades, per part de les aportacions del Ajuntament.

88

Per tant una vegada més, demanaria que reconsideressin la seva opinió i que donessin suport aquesta proposta. Sotmesa la proposició a votació no s’aprova, amb 7 vots a favor dels grups municipals de CiU i EpS; 17 vots en contra dels gru ps municipals del PSC, PP i ICV i 3 abstencions, del grup municipal d’EUiA i del re gidor no adscrit senyor Vega.

89

11.-Proposició del grup municipal d'EUiA a favor de garantir el dret que tots els nens i nenes de Sabadel facin 3 àpats diaris.

Atès que la protecció especial dels nens i nenes està enunciada a la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets del Nen i a la Declaració dels Drets del Nen adoptada per l’Assemblea General de l’ONU del 20 de novembre de 1959 i reconeguda en la Declaració Universal de Drets Humans, en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (en particular als articles 23 i 24), al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (en particular a l’article 10) i en els Estatuts e instruments pertinents dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s’interessen en el benestar del nen. Atès que l’article 38 de la Constitució espanyola garanteix que els poders públics assegurin la protecció integral dels fills. Atès que l’article 17 de l’Estatut de Catalunya garanteix que els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària. Atès que les darreres dades de la EPA que s’han conegut recentment assenyalen que l’atur ha pujat al conjunt de l’Estat en 237.400 persones el primer trimestre d’aquest any. Que ara mateix la xifra d’aturats i aturades és de 6,20 milions, dels quals 902.300 són catalans i d’aquests, segons les xifres conegudes el mes d’abril a Sabadell, 21.496 són de la nostra ciutat. Atès que segons dades d’UNICEF a partir de l’informe actualitzat d’Eurostat assenyala que un de cada quatre nens i nenes de l’Estat viu per sota de l’umbral de la pobresa. Atès que hi ha un 14’4% de nens que viuen en llars amb un índex de pobresa alta i que la xifra segueix creixent any rere any. Atès que la greu situació que viuen les famílies que tenen a tots els seus membres a l’atur ha dut a l’exigència de què les administracions hagin de donar resposta immediata a les noves necessitats. Atès que els col·lectius que treballen amb la infància a Catalunya han aixecat la veu d’alerta pels problemes d’alimentació que pateixen molts nens i nenes que no veuen satisfetes les seves necessitats diàries. Atès que els representants d’entitats que a Sabadell treballen en la educació han expressat la seva preocupació per l’estat en que molts nens i nenes de la ciutat viuen i constaten que molts no fan més d’un àpat diari. Atès que el Banc d’Aliments no pot garantir a les famílies que arribi els suficients productes que garanteixin una alimentació equilibrada. PROPOSEM 1.- Que es treballi des de tots els serveis i recursos municipals per tal de garantir que els nens i nenes de Sabadell que ho necessitin rebin 3 àpats al dia que seran els d’esmorzar, dinar i berenar. 2.- Que sigui la xarxa de centres escolars la que es doti de la infraestructura necessària per garantir aquest servei.

90

3.- L’esmorzar i el berenar tindran un preu estipulat. En funció de les rendes i d’acord amb l’informe preceptiu de Serveis Socials podrà haver beques a l’igual que als menjadors fins el 100%. 4.- Que es treballi en la recerca de les formules més integradores per tal d’evitar cap tipus de segregació per raons econòmiques dins les aules. 5.- Que aquest programa es doti d’una partida pressupostaria suficient. Hi intervé la regidora, del grup municipal d’EUiA senyora Maria Sol Martínez , que diu, esta moción como su título indica lo que pretende es ver como desde el Ayuntamiento de Sabadell hacemos frente a una realidad que de una forma se esta instalando en muchas de las escuelas de nuestra ciudad. Una realidad que dicen las encuestas, pero que no sólo hablamos de encuestas, que hablamos de hechos y es que no está garantizado que todos los niños de nuestra ciudad hagan las tres comidas diarias por tanto en pro de intentar llegar a un acuerdo y que esta moción sea aprobada por mayoría la voluntad de nuestro grupo es que esta moción se apruebe. Nosotros la dejaremos sobre la mesa puesto que hemos tenido la voluntad de algunos grupos de seguir trabajándola i ver cómo podemos consensuarla, por tanto se deja para el próximo mes. La proposició es deixa sobre la taula

91

12.-Proposició del grup municipal d'EUiA a favor de retirar el retrat de Joan Carles I del Saló de Plens.

Les sessions plenàries de l’Ajuntament de Sabadell estan presidides pels retrats del President de la Generalitat de Catalunya, en aquests moments el M.Hble. Sr. Artur Mas, i escollit democràticament pels catalans i les catalanes a les urnes, i el cap de l’estat espanyol, en aquests moments Joan Carles I, Rei d’Espanya. L’article 85.2 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals assenyala que el retrat del Rei Joan Carles I ha d’estar col·locat al Saló de Sessions dels ajuntaments de l’estat. Aquesta norma està inclosa entre els requisits de celebració dels Plens Municipals. L’article del Reial Decret 2568/1986 afirma que la figura del cap de l’estat ha de presidir, en un lloc preferent, les sessions de les entitats municipals. Actualment, i donada la impossibilitat que el poble de l’estat pugui decidir entre una monarquia o una república, el càrrec de Cap de l’Estat espanyol, per qüestions dinàstiques i de privilegis, l’ostenta Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias des del 22 de novembre de 1975 i elegit, per via de privilegis, per l’anterior cap de l’estat, el dictador feixista Francisco Franco Bahamonde. L’actual cap de l’estat és descendent i hereu directe de Felip V, monarca absolutista que va menystenir el poble de Catalunya i abolir els drets nacionals, les institucions i les llibertats civils catalanes. La dinastia Borbònica, que es va establir al conjunt de l’estat en forma de monarquia absolutista després de la Guerra de Successió espanyola (1700-1714), ha mantingut històricament un paper d’opressió al conjunt de treballadors/es i pobles de l’estat. El 2014 es commemoraran els 300 anys de la defensa de Barcelona (11 de setembre de 1714). En aquesta data va tenir lloc la darrera defensa de la ciutat comtal després de 14 mesos de setge durant la Guerra de Successió en què els Borbó i els Àustries van lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya. Amb la victòria del Borbó Felip V, es va instaurar un sistema polític uniforme a tots els seus dominis, incloent Catalunya. Durant la Guerra de Successió, Sabadell va patir de forma directa les repercussions de l’anomenada ‘Batalla de Talamanca’ (13 i 14 d’agost de 1714). Aquesta batalla va ser guanyada per les tropes dels Àustries i va obligar l’exèrcit borbònic a retirar-se fins a la nostra ciutat. Les narracions de l’època xifren les víctimes mortals en més d’un centenar de persones i més de 700 ferides. Atès que el ROM municipal no indica que el retrat de Joan Carles I ha de presidir la Sala de plens municipals. Atès que l’incompliment del Reial Decret 2568/1986 no suposa cap delicte ni cap sanció econòmica pels ajuntaments. Atès que Sabadell ha estat, històricament, una ciutat amb profunds valors republicans que ens va portar a declarar, durant la ‘Setmana tràgica’ de 1909, la república a la nostra ciutat. Atès que, actualment, la majoria de la població de Sabadell no se sent representada ni per la figura de Joan Carles I ni per una configuració monàrquica de l’estat.

92

Atès que el comportament dels antecessors familiars de l’actual Rei d’Espanya, els Borbons, han maltractat i menystingut el poble de Catalunya i van ser responsables de la ‘Batalla de Talamanca’ que va acabar de forma cruenta amb la retirada de l’exèrcit borbònic a Sabadell després de la mort de més d’un centenar de catalans i catalanes. Atès que Joan Carles de Borbó va ser designat com a successor pel dictador Francisco Franco, formant-lo sota els principis del Movimiento als que va jurar fidelitat. Atès que Joan Carles Borbó, durant el seu regnat, ell i la seva família han acumulat una fortuna de dubtosa procedència i que darrerament s’ha vist implicat en actuacions vergonyants que el fan indigne de presidir el Saló de Plens de l’Ajuntament de Sabadell. Proposem:

1. Instar al govern de l’estat a modificar l’article 85.2 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals per retirar l’obligació que imposa que el retrat del Rei Joan Carles I ha d’estar col·locat al Saló de Sessions dels ajuntaments de l’estat

2. Retirar de forma immediata l’actual retrat de Joan Carles I del Saló de Plens de l’Ajuntament de Sabadell com a mostra de rebuig a les actituds passades i actuals dels Borbons al conjunt de l’estat, i especialment a Catalunya.

3. Fins que estigui resolta la instancia que realitzem al govern en el punt primer i en estricte compliment de la actual legalitat vigent, proposem la substitució de la fotografia present per una de la mida d’una fotografia de carnet situat a sobre de la porta d’accés a aquest saló de plens.

4. Declarar Sabadell ciutat compromesa amb els valors republicans i establir un calendari d’actes pel 2014 que commemorin els represaliats i represaliades, a Sabadell i comarca, per l’exèrcit borbònic.

Hi intervé el regidor, del grup municipal d’EUiA, senyor Mena, que diu, avui, des d’EUiA, presentem una moció de passat, de present i de futur. És una proposta que vol ser un compromís amb la nostra història, una reprovació a l’actitud de l’actual cap de l’estat i un cant a la república que, estem convençuts i convençudes, ha de venir més aviat que tard. Aniré per parts. Per què és una moció de passat? Perquè Sabadell, històricament, ha sigut una ciutat afectada per la imposició dels Borbons, però que ha sabut actuar amb la dignitat que requeria. L’actual dinastia borbònica es va establir en forma de monarquia absolutista després de la Guerra de Successió espanyola (per cert el proper 2014 commemorem el tricentenari de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques). Durant aquesta històrica guerra, que va acabar amb els drets nacionals, llibertats civils i les institucions pròpies de Catalunya per a sotmetre’s a la imposició borbònica, Sabadell va patir de forma molt directa les repercussions de l’anomenada Batalla de Talamanca, que es va produir els dies 13 i 14 d’agost de 1714, i que va acabar amb la mort d’un centenar de persones i 700 ferits. Però els Borbons no només han maltractat el poble en aquest Guerra de Successió. L’actual Rei, no ho hem d’oblidar, va ser designat Rei d’Espanya i Cap de l’estat el 22 de novembre de 1975, per la via dels privilegis, per l’anterior cap de l’estat, el dictador feixista Francisco Franco. A més, l’actual Rei va ser format sota els principis del Movimiento, als quals va jurar fidelitat. Per què diem que és una moció de present? Perquè durant el seu regnat, Joan Carles I i la seva família han acumulat una fortuna de dubtosa procedència. A més, en l’últim període, la família Reial s’ha vist involucrada en un cas de corrupció, el Cas Noos, amb lligams amb la trama Gürtel

93

de finançament irregular del PP de València. La filla i el gendre del Rei i, amb la aquiescència i la callada per resposta, de tota la família reial s’han vist implicats en actuacions vergonyants. El Rei mateix, amb episodis com la cacera d’elefants, l’amiga íntima Corinna, les seves amistats perilloses o els comptes suïssos que alguns mitjans de comunicació adjudiquen a la família reial, no el fan una víctima del seu gendre i la seva filla, sinó que el fan un còmplice necessari. I avui més de present que mai. Avui mateix l’Audiència de Palma de Mallorca, a instàncies de l’advocacia de l’estat, ha deixat sense efecte la citació com a imputada pel cas Nóos de la Infanta Cristina. Per tant, malauradament, veiem com hi ha una justícia per a uns i una de diferent per a uns altres. La impunitat amb què la família reial campa per l’estat és més preocupant que mai. Això sí, aquesta vegada, el cap de l’estat i pare de la desimputada a dictat del govern no ha fet cap declaració. Diuen que qui “calla, atorga”. I el Rei, que resta callat, està sent còmplice de les actituds del seu gendre i la seva filla. I per què diem que és una moció de futur? Precisament per això. Perquè hem d’obrir un procés constituent a l’estat i a Catalunya que reforci la nostra democràcia i la converteixi en una democràcia real i no estètica com ho és ara. En una democràcia real el cap de l’estat s’ha de triar democràticament. I d’això se’n diu república. El nostre compromís, doncs, és amb els valors republicans. No en va, Sabadell, ha estat una ciutat històricament ben lligada a aquests valors i va ser de les poques ciutats catalanes que, durant la setmana tràgica de 1909, va declarar la república, per cert des del balcó de l’Ajuntament a la nostra ciutat. I això ha quedat per la història. El poble de Catalunya i del conjunt de l’estat han hagut de veure, fins en tres ocasions, com els Borbons sortien per la porta i tornaven a entrar per la finestra. Des d’EUiA estem convençuts que, més aviat que tard, els tornarem a fer fora i aquest cop ja no tornaran a entrar. En aquesta moció tenim dos objectius clarament diferenciats. Un de simbòlic i una altre lligat a la memòria històrica. El simbòlic. Pretenem evitar la indignitat que el retrat d’una figura com la de Joan Carles I presideixi aquesta Sala de Plens al costat d’un president de la Generalitat escollit a les urnes i que vostès saben que políticament no ens agrada, i no ens agrada gens, però que l’ha escollit el poble i tenim la possibilitat de canviar-ho quan el poble així ho consideri. En canvi, l’altre que té al costat, aquest no el podem canviar de forma democràtica, ni per la voluntat del poble. Per poder retirar el retrat de Joan Carles I del Saló de Plens som conscients que s’ha d’instar a administracions superiors. És l’article 85.2 del Reglament d’Ordenació, funcionament i règim jurídic de les entitats locals qui determina aquesta imposició, juntament amb el Reial Decret 2568/1986. Per tant, el que demanem a la moció és instar al govern de l’estat a modificar aquest article i retirar l’obligació de col·locar la figura del Rei en el Saló de Plens. Hem rebut una esmena, la veritat és que molt intel·ligent per part de l’Entesa per Sabadell que mostraven la preocupació per no quedar-se amb l’anècdota de la fotografia. Amb la intenció de sumar més grups a l’aprovació de la moció, el redactat definitiu d’aquest punt és el de “retirar el retrat del rei de la seva ubicació actual (ja veig que ara el miren i segurament que fins ara no ens aviem adonat que el teníem aquí) i buscar un emplaçament de menor preeminència en la Sala de Plens”. I, com deia, tenim en aquesta moció un objectiu lligat a la memòria històrica. Sabadell, com la resta de Catalunya, ha d’establir un calendari d’actes pel 2014 que commemorin els represaliats i

94

represaliades a Sabadell i comarca per l’exèrcit borbònic, perquè en va haver-hi, i declari Sabadell com a ciutat compromesa amb els valors republicans com així ho ha estat històricament. Finalment, vull acabar dient que som conscients que aquesta és una proposta amb un marcat accent ideològic. Sobre la concepció de l’estat i sobre la concepció de la democràcia. Més que una moció republicana, o no només republicana, perquè si no l’haguéssim presentat el passat mes d’abril, és una moció antiborbònica. Ja ho he explicat abans, per les connotacions que els Borbons han tingut en el passat respecte del poble, especialment de Catalunya, i per les actituds que mantenen en l’actualitat. Entenem que des de Sabadell, segurament, no canviarem una part important del món. Però avui està als llibres de la història, amb dignitat i no amb frivolitat, el dia que Sabadell va declarar la república des del Balcó de l’Ajuntament. EUiA considerem que a aquesta monarquia l’hem de fer caure pacíficament de la forma que sigui i no està malament començar per retirar el retrat del seu capo. Gràcies! Salut i república Hi intervé la regidora, del grup municipal d’ICV senyora García, que diu, bé serem molt breus en la nostra intervenció, el portaveu d’EUiA ja ha fet una exposició clara i exhaustiva de la moció i per tant poca cosa més es pot afegir i sense caure en la repetició i no és el que voldríem. Ara bé tant sols mencionar que el nostre grup va fer arribar, crec que ha estat un oblit per part del senyor Mena però no importa, m’alegra pensar que hem coincidit amb l’EpS, vam fer arribar a EUiA algunes consideracions per correu electrònic i esmenes a la seva proposta inicial. Les consideracions eren en la línea d’introduir precisament alguns punts més tant a la part expositiva com a la part propositiva de punts que recollissin el suport, els valors de la República en el seu vuitanta-dosè aniversari, també el suport a totes les persones que van lluitar per ella, així com a la part propositiva per nosaltres és important instar al govern de la Generalitat a continuar treballant per la recopilació de la memòria democràtica del nostre País. Les altres consideracions o esmenes que, en aquest cas vam fer arribar a EUiA, anaven en la línea de suprimir al punt tres coses que han fet i a més a més ens alegrem també que hagi modificat substancialment el punt dos. Manifestar per tant que ICV es troba molt còmoda i molt complaguda en aquests canvis, que han introduït, que entenem perfectament que és la seva moció, que hagin considerat doncs de no introduir els punts que nosaltres, plantejaven doncs sobre el suport dels valors de la república i entenem perfectament és absolutament legítim i per tant amb els punts que han modificat nosaltres ens donem evidentment, com he dit abans, per complaguts i com no pot ser d’una altra manera votarem i a més d’una manera fervent aquesta moció i si vostès m’ho permeten ho teníem també així previst acomiadar-me dient, visca els valors de la república.

Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez , que diu, votarem a favor d’aquesta moció, en primer lloc per donar suport al darrer acord, el que proposa declarar Sabadell ciutat compromesa amb els valors republicans i programar una sèrie d’actes que recordin els represaliats per l’exèrcit borbònic l’any 1714.

Ho farem perquè compartim el compromís amb els valors republicans i perquè rebutgem, en qualsevol situació, els privilegis i els drets successoris enfront de la democràcia com a forma per triar els dirigents dels pobles.

95

L’Entesa per Sabadell es nodreix dels valors republicans, com ara la llibertat de pensament, la democràcia, la laïcitat, la culturització de la societat, l’austeritat, el diàleg entre els pobles, la justícia social o la solidaritat.

I en aquest sentit, ens sumem també a la petició de modificació del reglament que imposa la presència del retrat del rei a la sala de plens, un acord que reflecteix el primer punt

Per últim, volem agrair al grup municipal d’EUiA que hagi acceptat l’esmena que els hi vam proposar sobre el contingut del tercer punt de la moció, que ens permet votar el conjunt de la moció amb absolut convenciment. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Gesa, que diu, tal i com bé afirma l’exposició de motius de la present moció, el Real Decret 2568/1986 aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals i on en el seu article 85, apartat segon, estipula que estarà col·locat un retrat de S.M. El Rei en un lloc preferent de la sala de Plens. No només ho dicta aquest Real Decret sinó dues sentències en les que es precisa que l’autonomia local, que està consagrada constitucional i legalment, no es garanteix per a incidir en altres interessos generals o particulars diferents dels propis de l’ens local i per aquest motiu és limitada i mai expressió de sobirania.

Els atesos d’aquesta moció des de el nostre punt de vista no recullen la realitat jurídica aplicada al cas:

En primer lloc, l’ autonomia local no pot ignorar la primacia de les lleis estatals sobre els reglaments aprovats per els Ens Locals i per aquest motiu, com que el ROM omet tota menció referida a la col·locació del retrat del Rei, aquest silenci s’aboca amb l’aplicació supletòria del Real Decret d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

En segon lloc, els Reals Decrets, igual que les lleis, reglaments o ordres ministerials, són d’aplicació obligatòria i el seu incompliment sí suposa un delicte.

De totes maneres, ens sorprèn la tendència que últimament certes formacions polítiques han adquirit, al apostar per la desobediència dels imperatius legals, això sí, en últim instant canviant i sol·licitant la modificació del Real Decret i el canvi d’ubicació del retrat

Sabadell representa una ciutat dins un país que després de molts esforços ha aconseguit obtenir un sistema democràtic estable.

La democràcia des de el nostre punt de vista no entén de valors ancorats en el passat i així doncs, considerem que declarar a Sabadell ciutat compromesa amb els valors republicans resulta, si més no, una mica agosarat, més quan aquesta afirmació es basa en un context històric del segle passat.

De la mateixa manera, per la configuració política d’aquest Ple, el nostre Grup Municipal podria opinar i defensar que la nostra ciutat és una ciutat amb valors no independentistes i no per aquest motiu, instem al Ple a retirar de l’actual ubicació el retrat del molt Honorable president de la Generalitat Sr Artur. Mas.

96

No ens volem estendre molt doncs ens ocupen avui temes més rellevants que la fotografia del nostre monarca, figura que es recull en una Constitució, recordem votada pels ciutadans i ciutadanes i que resulta la pedra angular del nostre Estat Democràtic i de Dret, reiterem, democràtic i de dret.

Per tot l’exposa’t nosaltres evidentment no donarem suport en aquesta moció.

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, senyor Rossinyol , que diu,, nosaltres des de la coincidència de moltes de les coses que s’han dit, pel que fa a la reprovació de determinades actituds i fets que han protagonitzat el monarca i la Casa Reial. Des de la coincidència també en quan el republicanisme, estem convençuts de que aquestes altures ningú pot tenir cap dret a ostentar cap càrrec només basat de qui és fill, per tant en tot això coincidim absolutament amb els proposants d’aquesta moció. Però també és veritat que ara a Catalunya, s’estan plantejant temes fonamentals relacionats amb el dret a decidir i la consulta sobre l’autodeterminació, que depèn de com es plantegi tot plegat i de com acabi tot plegat, potser serà innecessari aquests tipus de plantejaments que fa aquesta moció, perquè s’hauran superat a l’alça per la realitat o els esdeveniments. I per altra banda també ens planteja un problema, o una cosa que ens crea certa inquietud, com ha comentat abans el regidor del Partit Popular l’art. 85 de la norma que regula això, que seria el Reglament d’Organització i Funcionament del Règim Jurídic de les Entitats Local diu literalment que en un lloc preeminent del saló de sessions estarà col·locada l’esfinge del Rei. Nosaltres la veritat és que aquestes altures voldríem evitar qualsevol risc que el nou Alcalde també fos imputat ara per un tema d’aquests. Realment seria un cosa una mica problemàtica, no? Per tant estem en aquestes disjuntives. Hi intervé l’alcalde que diu, no es preocupi que l’alcalde no farà segons quines accions que van contra el marc legal, que danyés la simbologia de les Institucions Públiques d’aquest país. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, senyor Burgués , que diu, gràcies Sr. Alcalde miri en primer lloc volia dir, que el nostre grup municipal, el grup municipal que represento podria estar d’acord amb el fons de la moció. Però no la podem acceptar en la seva globalitat i formes. Nosaltres el grup municipal socialista creiem en l’estat social democràtic de Dret que promulgà la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquestes dues lleis com a normes supremes del nostre ordenament jurídic estableix uns principis, uns drets i uns deures, unes institucions i un model d’organització territorial amb les corresponents delimitacions competencials. És veritat, que en la proposta de moció que s’ens ha enviat fa unes hores i que avui s’ha presentat aquí canvia substancialment la primera sobretot la part resolutiva, la primera proposta que s’ens va fer arribar fa uns dies. És veritat, ho canvia substancialment. Però implícitament mantenen algunes formes que nosaltres no compartim. Per acabar només dir que la nostre Corporació representa a tots els ciutadans i ciutadanes de Sabadell, amb diferents ideologies i sensibilitats. Hem de ser curosos i respectuosos amb dita diversitat i, per aquest motiu tampoc podem estar d’acord amb la moció, ja que si som coherents i defensem un ordre democràtic, un

97

ordre basat en la legalitat, no podem defensar les nostres idees amb mecanismes que vagin en contra dels procediments legalment establerts, per tal de modificar les institucions i les normes vigents. Hi intervé el regidor, del grup municipal d’EUiA, senyor Mena, que diu, primer de tot demanar disculpes a la Sra. García perquè té tota la raó. És a dir, les esmenes que ens va fer arribar el grup d’Iniciativa anaven en la mateixa línia de les esmenes que ens havia fet arribar o almenys les consideracions, perquè no eren formalment esmenes, sinó que eren consideracions, que anaven en la mateixa línia que ens havia plantejat l’Entesa per Sabadell. Per tant, doncs, evident mostrar la nostra satisfacció perquè els tres grups de l’esquerra de debò, d’aquest ple, avui demostrem que avui sí que creiem que la forma d’Estat ha de ser una forma democràtica i no una monarquia, que no deixa de ser un veto a la democràcia. Al senyor Gesa li diria varies coses, vostès que defensen magníficament la Constitució pels temes que els interessa, jo crec que el reial decret ni parla de llocs ni parla de mires i ens acusen d’entrar amb una dinàmica de desobeir el marc legal. Miri el primer que desobeeix el marc legal d’aquest país aquest, ha estat el seu govern, és el govern de Mariano Rajoy. Els espanyols i les espanyoles tots tenen dret a un treball digne i ara tenim més de 6 milions d’aturats, els espanyols i les espanyoles tenen i tenim dret a un habitatge digne i tenim el drama dels desnonaments als nostres carrers i aquests son drets urgants que van molt per sobre de que si la foto del rei està a la dreta o a la esquerra. Aquests són drets orgànics. I amb aquests drets el seu govern desobeeix la constitució, no ens garanteix ni un treball digne, ni ens garanteix un habitatge digne. I parla vostè que la república és el passat, escolti’m, jo crec que el que nosaltres defensem els valors republicans és de debò, el futur no només de l’estat espanyol, sinó que de tots els estats que es vulguin dir democràtics . Fixis si la monarquia és una cosa antiga, que el rei el nom antic, ja el té antic el cap de l’estat es diu Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, amb un nom així, l’antiguitat del que suposa ja va demostrada . Al grup de Convergència i Unió jo crec que hi ha moments en que ens hem de mollar i s’hi valen excuses i vostès haurien de ser coherents amb el que proposem a tot arreu al conjunt de Catalunya i compartit per altres forces, vostès proposen desobeir el marc legal, per poder decidir amb el temes que aquest poble per dignitat te dret a decidir, no podem ara excusar-se en que el marc legal, diu el que diu quan és un article d’un reglament de funcionament. Per tant, li torno a dir, no si valen excuses el que demanem, son tres mesures que s’aplicarien ara, no hem d’esperar quin serà el futur de Catalunya, demanem canviar instar que es modifiqui aquest article, demanem un calendari d’actes per poder commemorar els represaliats i represaliades i, demanem canviar d’ubicació en un lloc de menys preeminència el retrat del rei. I al grup dels socialistes lamentar que no es sumin una vegada més a l’esquerra quan proposem aspectes que tenen a veure, amb el que la gent del carrer està demanant. Avui la figura del cap de l’Estat no ve avalada ni per la seva aptitud ni per la manera de com defensa les coses no ho dic jo, ho va dir el seu primer secretari el senyor Pere Navarro va demanar l’abdicació del rei, jo lamento que vostès s’alinien amb les tesis de la senyora Chacon i opinin una cosa diferent i es vulguin quedar amb l’anècdota per poder votar en contra d’aquesta moció.

98

Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Gesa, que diu, mire señor Mena yo aquí no he venido a discutir si estoy a favor o no favor de la monarquía, yo le recuerdo que el sistema español es una monarquía parlamentaria. Insisto, las leyes están para cumplirlas, solamente le voy a apuntar un tema usted ha hablado del paro si, evidentemente es una lacra para todo el estado, vamos la verdad es que nosotros como partido responsable en el gobierno lógicamente estamos intentando tomar las medidas necesarias para que se revierta la situación, pero yo le recordaría señor Mena que ustedes están gobernando en Andalucía con el Partido Socialista que curiosamente es la Comunidad Autónoma con más paro de todo el estado español.

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, senyor Rossinyol , que diu, jo senyor Mena la coincidència amb molts dels plantejaments que vostè ha manifestat, només fer-li una reflexió, i és que hi ha batalles que s’ha de mesurar exactament quines són les batalles que valen la pena i no esmerçar esforços inútils en batalles que no ens porten a gran cosa. En aquests moments no hi han mitges tintes en el que està plantejant Convergència i Unió, crec que és prou evident el que està plantejant, i per tant crec que aquesta és la batalla que hi ha en aquests moments, aquesta és la que és realment important i aquesta és on hem d’esmerçar tots els esforços, tot l’altre pot generar problemes, pot generar tensió, que és innecessari i pot acabar tapant el principal objectiu que és el que des de Convergència i Unió, en aquest moment, estem defensant. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, senyor Burgués , que diu, sí senyor Mena quan he agafat el micro i he demanat la paraula que no tenia la intenció de parlar era per polemitzar amb vostè, no ho faré, però si que li demano que com a mínim reconegui de que jo he trucat a la portaveu del seu partit, l’he trucat a vostè i li he demanat que deixes la moció damunt la taula per poder-la discutir i poder-la acordar conjuntament només que em reconegui això Hi intervé el regidor, del grup municipal d’EUiA, senyor Mena, que diu, sí per finalitzar el debat, mire señor Gesa yo creo que usted se confunde con una cosa, seguramente tiene usted razón al decir que Andalucía es una de las regiones más golpeadas por el paro, pero esconde que es la región con más protección social de todo el Estado Español. La Comunidad Autonómica con más protección social de todo el Estado es Andalucía, y le diré que, por ejemplo, recientemente y gracias al sello de izquierdas que ha impuesto el grupo de Izquierda Unida pues, los niños en Andalucía tienen garantizados las tres comidas al día en la escuela pública, cosa que no pasa en otras comunidades. Le diré también que la Consejería de Vivienda de Andalucía ya está aplicando la ley del alquiler forzoso para dar vivienda a aquellos ciudadanos en protección forzosa, sí pero en forma de alquiler, para destinarlos a aquellos ciudadanos /as que hoy están siendo desahuciados por los bancos, con la complicidad de su gobierno, del gobierno del Partido Popular puesto que no quieren modificar la ley de la dación en pago y decirle otro dato, ¿sabe usted cuales son las tres comunidades con mayor nivel de pobreza? es decir con menos atención social. Son por este orden Madrid, el País Valenciano y Galicia, yo creo que le suenan un poco estas tres comunidades quienes, quien lidera el gobierno.

99

Al grup de Convergència i Unió jo li diria que el que és important i el que no és important per sort no el decideix el president de la Generalitat, perquè sinó es que tindríem les mateixes aptituds que des de Esquerra Unida li estem reclamant al cap de l’Estat és a dir qui decideix el que és important i el que no és important en aquest país és el poble de Catalunya. I al senyor Burgués si vostè vol que li reconegui no només que ha trucat a la portaveu del meu grup és que hem estat parlant vostè i jo per telèfon m’ha demanat que deixi la moció sobre la taula i jo li he dit que no la deixaríem sobre la taula per una qüestió que és de raonament lògic, si vostès s’haguessin d’estudiar alguna mesura jo entendria que la poguéssim deixar sobre la taula, és a dir la moció anterior, vostès han d’ estudiar de quina manera garantim els mecanismes que tenen des de l’ Ajuntament perquè es pugui aplicar. No crec que necessitin un mes per poder estudiar si retirem el retrat del Rei i el posem en un altre lloc d’aquesta sala. Quin és el calendari a poder aplicar aquests actes commemoratius i com s’insta la govern de l’Estat a modificar un reglament. Això no cal un mes, això és qüestió de voluntat i d’ideologia si vostè em permet, és a dir, si hi ha voluntat de debò d’anar construint una República en el format d’aquest Estat o no hi ha voluntat. Jo crec que avui en el Ple cadascú s’ha retratat mai millor dit. Sotmesa la proposició a votació no s’aprova, amb 6 vots a favor dels grups municipals d’EpS ICV i EUiA; 16 vots en contra dels grups municipals del PSC, PP i el regidor no adscrit senyor Vega: i 5 abstencions del grup municipal de CiU.

100

13.-Proposició del grup municipal d'EUiA en suport a les comunitats de veïns davant els impagaments de la banca.

La banca i els promotors immobiliaris acumulen el 53% de les quotes pendents de pagament en les comunitats de veïns, segons les dades del Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques. La morositat a les comunitats s’ha disparat durant els últims tres anys: ha crescut un 60% des del 2010 i ja arriba als 1.606 milions d’euros, equivalent al 16% del pressupost anual de les comunitats. Atès que el dret de propietat implica per al propietari la capacitat d'exercir determinats drets i l'obligació de complir amb diferents obligacions, i que la principal obligació dels propietaris en un edifici sotmès al Règim de Propietat Horitzontal, és fer front a les despeses que li corresponguin repartits entre tots els propietaris conformement al previst a l’article 9 de la Llei de Propietat Horitzontal. Atès que el compliment d'aquesta obligació dota a la Comunitat de Propietaris dels fons i instruments necessaris perquè els diferents elements i serveis comuns funcionin adequadament i d'aquesta manera les comunitats de veïns puguin exercir els seus drets, el principal dels quals és poder gaudir de tals serveis i elements comuns. Atès que, darrerament són moltes les entitats financeres que no estan complint amb aquesta obligació respecte de les finques de les quals són titulars, sigui el que sigui el Títol mitjançant el qual hagin accedit a la condició de propietaris. Aquesta falta de pagament de les quotes (tant ordinàries com extraordinàries) s'està perllongant en molts casos durant mesos i fins i tot anys. Atès que a més de l'efecte negatiu que s'està produint sobre les malmeses finances d'un gran nombre d'edificis, s'està generant un enorme malestar entre el conjunt dels propietaris. Atès que les comunitats, en nombroses ocasions, han vist desnonar d'aquests habitatges, precisament per falta de pagament, als seus veïns de tota la vida; a instàncies d’unes entitats que, a més de rebre grans quantitats de diners públics per resoldre els seus problemes, s’han convertit en un problema per a les comunitats, al no complir amb les seves obligacions. El Grup Municipal d’Esquerra Unida i Alternativa proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER. Instar als bancs el pagament de les despeses de comunitat dels habitatges que s’han quedat després d’una execució hipotecària. Per tal d’operar amb l’Ajuntament, les entitats bancàries hauran de presentar, anualment, una declaració responsable d’estar al dia, també dels pagaments a les comunitats de veïns. SEGON. Oferir la mediació i assessorament a les comunitats de veïns afectades. TERCER. Donar trasllat d’aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a Federació d’Associacions de veïns, i a la direcció de les entitats bancàries que disposin d’oficines en aquest terme municipal. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, no es la primera vez que el grup municipal d’Esquerra Unida i Alternativa trae este problema concreto al Pleno de Sabadell, vale la pena recordar que hace un año ya planteamos la creación de mecanismo en defensa de las comunidades de vecinos, que veían como algunas entidades bancarias se habían adjudicado

101

pisos en sus fincas sin responsabilizarse de los gastos de comunidad. Una vez más nos situamos ante una circunstancia perversa como nadie ignora, muchas entidades se benefician del redactado de determinadas leyes que están hechas a su medida; en concreto la Ley Hipotecaria les pone muy fácil hacerse con la propiedad de inmuebles a bajo precio. Otro asunto es lo que conlleva ser propietario que no termina con adjudicarse el piso, un inmueble es un bien que necesita mantenimiento, pero la complicación del cobro para las comunidades del recibo de gastos cuando el propietario no es un particular, sinó una entidad bancaria resulta muy compleja. Los casos que se están dando son de perfil muy diverso: hay bancos que no pagan ni un solo recibo hasta que tras la nueva venta del piso resuelven la deuda, otras entidades venden el piso con la deuda y el comprador después pretende desentenderse de estas cantidades argumentando que nadie le avisó, lo que obliga a un proceso problemático, caro y muy delicado; el propio consejo general de Colegio de Administradores de Fincas ha expresado recientemente su queja de esta circunstancia. Recoger esta realidad en la que se encuentran muchas comunidades, en las que esos problemas económicos acaban recayendo sobre los vecinos que sí están al día de las cuotas y que tienen que pagar más con el fin de sufragar los impagos para impedir que las instalaciones se deterioren. Desde Esquerra Unida i Alternativa entendemos que las entidades bancarias que se aferran a la lectura de la Ley Hipotecaria para defender sus intereses no pueden luego menospreciar el resto de sus obligaciones legales y una de las más importantes es la de estar al día de sus obligaciones como nuevos vecinos y propietarios de ese inmueble que se han adjudicado. En beneficio de ser exigentes con la Ley, con todas las leyes, desde Esquerra Unida i Alternativa proponemos que el Ayuntamiento exija a las entidades bancarias que tengan que presentar anualmente una declaración responsable de estar al día también del pago de las comunidades donde tengan pisos en propiedad, del mismo modo que el Ayuntamiento no les perdonaría el cobro del impuesto del IBI, que les tocara pagar y tiene mecanismos para exigirlo, es necesario que se pongan al lado de los vecinos que no tienen más recursos que establecer complejas batallas legales contra entidades que disponen de potentes gabinetes jurídicos a quienes resulta muy complicado hacer frente. Por todo ello, porque además sabemos, que es una problemática que todos esos grupos que representamos este consistorio conocemos, les pedimos el apoyo de esta moción. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, molt breument, més que res perquè compartim el fons i evidentment a la proposta que es fa de la moció, perquè aquesta sí que és una problemàtica real, la majoria de les que estem aquí al Ple, que coneixem tots i totes, que afecta d’una manera negativa, com s’ha dit, en las comunitats, justament en aquelles comunitats i en aquells barris a on necessiten més suport donat que moltes vegades són els barris on molts veïns estan perden el seu habitatge o passa l’habitatge a una entitat bancària i aquesta després com que no assumeix la despesa que per llei li pertoca. Per tant el tema que dels barris perifèrics que vagis, és un dels principals problemes que els veïns i propietats de veïns et posen damunt de la taula, i que té difícil solució, però que en tot cas la proposta que porta avui EUiA avui aquí al Ple, pot ser una manera d’intentar influir, intentar en definitiva pressionar a les entitats bancàries per tal que compleixin i a més a més des de la Llei, perquè estan obligades a fer-ho per llei, nosaltres inclús pensàvem que la moció que proposa EUiA planteja en aquelles entitats bancàries que operen amb l’Ajuntament, que inclús no tenim , no ho hem estudiat , és simplement un comentari que parlant arribàvem a la conclusió de veure si més enllà inclús aquelles que no operen amb l’Ajuntament, pel perjudici que suposa per les comunitats i de vegades pels espais públics d’aquelles comunitats es pogués també fer alguna acció amb aquelles que no operen amb l’Ajuntament; perquè hi ha un perjudici a la pròpia escala de la comunitat però moltes vegades això afecta a espais que van més enllà i, per tant, tenen una repercussió amb la neteja per part de l’Ajuntament, en l’enllumenat o en qualsevol altre qüestió;

102

és a dir, creiem que s’ha d’intentar en la línia que planteja la moció, pressionar i exigir a les entitats bancàries que compleixen amb la seva obligació. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, qualsevol iniciativa destinada a millorar la situació de les comunitats de veïns, és positiva, i aquesta n’és una ja que les entitats bancàries amb habitatges de propietat han d’assumir les seves obligacions com qualsevol altre veí o veïna d’escala. El fet de disposar d’un ampli parc d’habitatges no pot ser excusa per deixar de complir amb les aportacions necessàries, perquè les comunitats de veïns puguin fer front a les despeses generades pel funcionament d’equipaments comunitaris, com per exemple el manteniment o l’assegurança, però tot quan l’entitat bancària és la titular d’un immoble després d’una execució hipotecària; també ens sembla encertada la proposta d’oferir mediació i assessorament a les comunitats de veïns afectades per aquests impagaments, sobretot, en aquests casos amb una situació sòcio econòmica més desfavorida. El nostre vot, com no podia ser d’una altra manera, serà favorable a la moció. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, según informe del Consejo General de colegio de administradores de fincas de España, las entidades bancarias deben aproximadamente unos 256 millones d’euros a las comunidades de vecinos por el impago de las cuotas de los pisos que se quedan tras procesos de desahucios o por ejecución de deudas de empresas promotoras e inmobiliarias. La crítica situación de algunas de estas entidades, junto con las enormes dificultades que tienen para hacer frente a la gestión de estos activos provocan que no estén cumpliendo puntualmente con sus obligaciones económicas con las comunidades de propietarios. El incumplimiento de pagos por los bancos esta suponiendo ingentes problemas económicos para los vecinos de los inmuebles que tienen que ver aumentadas sus cuotas comunitarias para afrontar el impago del resto de viviendas y locales. La Ley 49/1960 del 21 de julio sobre propiedad horizontal en su articulo 9, establece que es obligación de cada propietario contribuir con arreglo a la cuota de participación fijada en el título o a lo especialmente establecido a los gastos generales para el adecuado sostenimiento del inmueble, sus servicios, cargas y responsabilidades que no sean susceptibles de individualización. Además el mismo apartado e) en su segundo párrafo señala que los créditos a favor de la comunidad de propietarios derivados de la obligación de contribuir al sostenimiento de los gastos generales correspondientes a las cuotas imputables a la parte vencida de la (novedad) en curso y al año natural inmediatamente anterior tienen la condición de preferentes a efectos del articulo 1923 del Código Civil, dicha ley establece que tales obligaciones deberán cumplirse por el propietario de la vivienda o local en el tiempo y forma determinados por la Junta; en caso contrario el presidente o el administrador, si así lo acordase la junta de propietarios, podrà exigir judicialmente a través del proceso moratorio. La ciudadanía ha contribuido y está contribuyendo en gran parte al sostenimiento de nuestra maltrecha economía y del mismo modo al sostenimiento de nuestro sistema financiero. Vemos continuamente como se llama al ciudadano a cumplir con sus obligaciones y deberes y siendo conscientes de los esfuerzos que las familias españolas están llevando a cabo en estos últimos tiempos, nuestro grup municipal creemos la misma diligencia y compromiso debe requerirse a las entidades bancarias. De todos modos no concluiremos este posicionamiento sin antes precisar dos cuestiones: en primer lugar animamos a los grupos municipales de este consistorio que tengan representación en el Congreso de los Diputados a plantear esta cuestión en el Congreso ya que sólo ha sido contemplado por un partido que es UpiD presentando una pregunta por escrito sobre el tema, y al Partido Popular que también se ha interesado por el tema solicitando la comparencia del presidente de la Asociación de la Banca Española, recordemos, nombrado anteriormente por el gobierno socialista; en segundo lugar, y en relación a lo anterior instamos a que se trasladen a los grupos parlamentarios el interés que hoy demuestra este Pleno sobre el tema ya que tras reiteradas peticiones del gobierno a la comparecencia del presidente del AEB ninguno ha solicitado que el mismo exponga esta problemática y las posibles soluciones para solventar esta situación. Por todo lo anterior votaremos a favor de esta moción.

103

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, serè bastant més breu després d’aquetes treballades, argumentacions, des del punt de vista legal i de tota mena de perspectives, jo em quedaré amb algun més de sentit comú .. que hi ha unes greus situacions relacionades amb els desnonaments protagonitzades amb aplicació de la llei per les entitats en la immensa majoria dels casos, evidentment no té cap mena de sentit, no s’entén de cap manera i no és acceptable sota cap concepte que aquestes entitats bancàries no compleixen amb les seves obligacions un cop han adquirit la propietat d’aquest immoble, com hem dit anteriorment, en aplicació de la llei s’havia expropiat als anteriors habitants de l’immoble, Per tant, en nostre vot serà favorable. Hi intervé la regidora del grup municipal del PSC, Sra. Farrés, que diu, també molt breument, per l’hora que és, dir-los que donarem suport a aquesta moció, vostès ja saben que una de les línies de treball de l’actual govern i del govern ha estat sempre el tema de les polítiques d’habitatge, de fet al llarg d’aquest mes de maig els hi entregarem ja un document, on posem algunes d’aquestes línies i dins d’aquest posicionament, evidentment una d’elles és garantir la cohesió en les comunitats de veïns, mitjançant acompanyament en la seva organització i també realitzen tasques d’intermediació de cara als impagats de les comunitats, que com ja s’ha comentat aquí suposen un risc a la viabilitat de les mateixes. En tenen exemples ja ho hem estat fent a Can Puiggener, can Llobateres, Campoamor, a diferents zones del sud. Tot això ens ha portat a introduir ja amb anterioritat una figura que es diu els tècnics en acompanyament integral a les comunitats, per tal de donar suport a les mateixes. Només per donar-los algunes dades que il·lustren això en aquest moment, amb dades del mes d’abril del 2013 hem intervingut 37 comunitats, hem finalitzat l’acompanyament a 49 i s’ha assolit una mitjana del 79% dels objectius plantejats en aquestes comunitats acompanyades i entre aquests acompanyaments figuren també alguns dels que vostès plantegen en la moció. Així doncs, com poden veure és una línia que ja estem treballant que hi estem d’acord i que va en la línia del que també creiem des del govern donarem suport a aquesta moció. Moltes gràcies. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sobre todo por las horas que son y que nos queden todavía trabajo por delante, agradecer a todos los grupos el apoyo, sé que como organización política hoy traíamos una inquietud por parte absolutamente de cualquier persona que se dedique a la representación de la ciudadanía meros transmisores de una problemática que es un problemática de todos. Sotmesa la proposició a votació, és aprovada per unanimitat, aprovació obtinguda en votació ordinària.

104

14.-Proposició del grup municipal d'EpS a favor de reclamar a la Generalitat el retorn de l'espai de la Serra de Pedralba cedit temporalment als Mossos d'Esquadra.

El 25 de juliol de 2005 l’Ajuntament va signar un conveni amb la Generalitat segons el qual cedia l’espai lliure, de propietat municipal, situat a la carretera de la Serra de Pedralba a tocar de la N-150, per un termini de dos anys prorrogables a tres, mentre es feien les obres del Complex Central de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. D’acord amb el conveni, finalitzat aquest termini, el terreny havia de ser retornat a la ciutat en el seu estat original.

L’autorització d’ocupació es va fer amb caràcter privatiu, gratuït i a precari, per utilitzar-lo temporalment com a aparcament. Aquesta cessió d’ocupació va finalitzar definitivament el 25 de juliol de 2008, fa gairebé cinc anys, però, tanmateix, continua en funcionament.

El 16 de novembre de 2008 el responsable de Planificació i Infraestructures del Departament d’Interior va adreçar un ofici al Director de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, on manifestava que el mes de desembre haurien finalitzat les obres de la rotonda de la carretera N-150, davant el Complex Central de la Policia dels Mossos d’Esquadra, de manera que seria possible traslladar els vehicles al recinte central i deixar lliure l’espai d’aparcament cedit per l’Ajuntament. Quatre anys després aquest compromís no s’ha concretat en cap moment.

Posteriorment, en data 30 d’abril de 2010 i 22 de desembre de 2011 l’Ajuntament va reclamar el compliment del conveni subscrit i en conseqüència el retorn d’aquest espai. Tot i això, l’incompliment del conveni s’ha anat dilatant i el terreny continua utilitzant-se per a un ús que no es correspon amb el que estableix el Pla General.

Aquest Ajuntament considera que la Generalitat de Catalunya no pot obviar el compliment del que estableix la normativa i ha de facilitar l’aparcament dels seus vehicles i els del seu personal dins de les seves pròpies instal·lacions, ni pot incomplir els acords del conveni subscrit amb l’Ajuntament de Sabadell.

És per això que PROPOSA:

Sol·licitar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que compleixi els acords del conveni subscrit amb l’Ajuntament de Sabadell el 25 de juliol de 2005 i restitueixi les condicions prèvies del terreny cedit i procedeixi a retornar-lo a l’Ajuntament de manera immediata.

Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, el 25 de juliol de 2005 l’Ajuntament va signar un conveni amb la Generalitat, segons el qual cedia l’espai lliure de propietat municipal, situat a la carretera la Serra de Pedralba, just a tocar de la N-150 mentre feien les obres del complex central dels Mossos d’Esquadra, fins aquí cap objecció; nosaltres considerem que era una cessió raonable. El conveni es va signar per dos anys prorrogables a tres, de manera que aquesta cessió va acabar el 25 de juliol de 2008, ara fa gairebé 5 anys, passat aquest termini des de l’Entesa per Sabadell hem vingut interessant-nos per la situació d’aquesta cessió i en diverses ocasions hem plantejat al govern municipal que reclamés a la Generalitat el retorn d’aquest espai, d’aquest terreny. Ens consta que l’Ajuntament, el govern, ha fet algunes gestions en aquest sentit, però el cert és que els Mossos d’Esquadra continuen fent servir aquest espai com aparcament, incomplint així les disposicions del conveni que es va signar

105

en el seu moment que cap part no ha denunciat, que establia que el terreny havia de ser retornat a la ciutat, en el seu estat original un cop passats els tres anys establerts. Considerem que la Generalitat no pot incomplir les normes que, per altra banda, obliga als privats a complir, com ara que els vehicles propis i dels seus empleats s’ubiquin a les seves pròpies instal·lacions. Aquesta moció té, doncs, un objectiu molt senzill i inequívoc, aquesta moció és un pronunciament del Ple Municipal per reclamar a la Generalitat que compleixi el que establia el conveni que va autoritzar l’ocupació temporal amb caràcter privatiu, gratuït i a precari, i que no faci repercutir a la ciutat la seva manca de previsió o deixadesa de les seves obligacions. És per això, que proposem un únic acord: Sol·licitar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que compleixi els acords del conveni subscrit amb l’Ajuntament de Sabadell el 25 de juliol de 2005 i restitueixi les condicions prèvies del terreny cedit i procedeixi a retornar-lo a l’Ajuntament de manera immediata. Confiem que tots els grups puguin donar-hi suport. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, des del grup d’Esquerra Unida donarem suport a la moció que avui proposa l’EpS perquè tal i com deia la seva ponent és una moció lògica, és una moció clara per tant demanar el que demana amb tota la claredat i perquè entenem que els acords que es firmen entre dues administracions, per obvietat, s’han de complir . I acabar dient que posant valor, els compliments d’aquest acords, nosaltres entenem que hauria de ser la primera responsabilitat la del govern, és a dir ha de ser el govern qui vetlli per l’acord i pel compliment dels compromisos de la resta d’administracions i evitar que hagi de ser a través de les mocions que arribin per part dels grups de l’oposició, però evidentment tal i com deia la seva portaveu des d’EUiA donarem suport a la moció. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, molt senzillament i inequívocament des d’Iniciativa donarem també suport a aquesta moció, perquè ens sembla totalment lògic, a més portem una colla d’anys de retràs amb execució d’aquesta resolució que ja hauria d’haver estat feta i, per tant, no podem de cap manera dir que no. Estem totalment d’acord amb la moció, esperem que es prengui la resolució i que, en aquest cas la Generalitat, retorni les terres aquestes a Sabadell. Hi intervé la regidora del grup municipal del PP, Sra. Santos, que diu, tal como expone Entesa en su moción, la vigencia del convenio firmado entre el Ayuntamiento y la Generalitat finalizó hace ya cinco años. En este tiempo el espacio que el ayuntamiento cedió a la Consejería de Interior de la Generalitat para poder habilitarlo como aparcamiento para el personal del edificio central de los Mossos de Esquadra, se ha seguido utilizando como tal y en las condiciones que el convenio estipulaba, es decir, con carácter privativo, gratuito y en precario. El motivo es que, una vez finalizado el complejo que acoge esta central, no se han podido cubrir las necesidades de plazas de parking para la flota de vehículos del cuerpo policial y los vehículos del personal, haciendo imprescindible para garantizar la movilidad del personal poder seguir disponiendo de este espacio. La devolución de estos terrenos al Ayuntamiento de Sabadell actualmente y dada la precariedad de las arcas públicas no reportaría un beneficio inmediato para la ciudad. Pero la evidente necesidad que la Consejería de Interior tiene de este espacio para poder asegurar la movilidad de su personal de la Central de los Mossos de Esquadra, puede reportar al erario municipal algún beneficio. Por ello, desde el Partido Popular proponemos que el Gobierno Local revise la posibilidad de firmar un nuevo convenio pero con cláusulas más beneficiosas para la ciudad. Como, por ejemplo, proponiendo el pago de una renta de alquiler de los terrenos. De cualquier forma han de ser los responsables locales quienes entablen las conversaciones oportunas con la Generalitat y acuerden aquello que beneficie más a los ciudadanos.

106

Por ello nos abstendremos en esta moción. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Antoni Font, que diu, malgrat no faltar-li raó, tot l’argumentari, tots els arguments exposats, l’exposició de motius de la moció presentada pel grup d’EpS, Convergència i Unió votaria en contra d’aquesta moció, i votaria en contra per una raó: ens consta i, així se’ns ha traslladat, que hi ha la voluntat per part del departament d’Interior de procurar de renovar el conveni subscrit amb l’Ajuntament de Sabadell. Malgrat els anys han passat el problema persisteix, potser no és per causa de la construcció de la comissaria sinó per la problemàtica que tenen, almenys així se’ns ha dit, la mateixa comissaria en el pàrquing de la comissaria. És per això, i a més a més davant la manca d’alternativa de transport públic, que pugui donar en els treballadors de la comissaria una alternativa al mitjà o vehicle privat, continua havent-hi aquesta necessitat de poder ocupar aquest espai, que com bé es diu és de titularitat municipal i va estar cedit per un termini molt breu de temps. Llavors, nosaltres el que sí que demanaríem és que ambdues administracions la Generalitat i l’Ajuntament de Sabadell puguin signar conveni, que pugui beneficiar a la ciutat i també aquest complex policial. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, és cert que el conveni ha esgotat la seva vigència sobradament, això no significa però que des de l’Ajuntament de Sabadell haguem restat inactius, davant d’aquesta situació, sinó que durant anys des de la data màxima de vigència del conveni, des del departament d’Urbanisme s’han realitzat i mantingut diverses reunions i s’han creuat nombroses comunicacions al respecte amb la Conselleria competent i recentment i després tindré l’ocasió de referir-me a la darrera, bastant recent al respecte. La resposta que ha donat el departament d’Interior per no complir aquest conveni, han estat diverses i ha anat variant al llarg del temps. Des d’inicialment ens van traslladar que s’estava treballant en un pla de mobilitat del centre, un document que a dia d’avui encara no s’ha finalitzat, encara no està operatiu; passant també per la possibilitat també que conveniesin amb l’empresa Transports Urbans de Sabadell ( la concessionària dels transports públics a la ciutat) un sistema de llançadores entre les estacions ferroviàries i la central dels Mossos (una proposta que no va avançar) fins la possibilitat de concertar entre els diferents treballadors del centre de treball un sistema de transport compartit, que per qüestions evidents de finalització de torns i qüestions d’horaris i quadrar planilles era pràcticament impossible de complir. Davant d’aquesta situació i davant del pas del temps, la darrera, hi ha diverses reunions que no referiré, però que si interessa els hi puc comentar amb més detall, la darrera reunió que es va mantenir va ser el 12 de novembre del 2012, en aquest cas amb la director de Planificació i Infraestructures, que se li va proposar, se li va entregar el text d’un conveni en el qual per part de l’Ajuntament es valorava el cost del lloguer d’aquests terrenys i es proposaven uns pagaments en espècie i la gratuïta formació gratuïta pels nostres agents de la policia municipal a la central dels Mossos a Mollet del Vallès, podria també referir-se a la cessió de vehicles o de material, en bones condicions, però en desús per part dels Mossos d’Esquadra en favor de la policia municipal o la utilització d’emissores o tota una sèrie de recursos econòmics que podrien ser no físics, sinó en espècies; fins a dia d’avui no hem rebut resposta per part de la Conselleria i quina és la proposta que plantegem en aquest cas el grup municipal d’EpS ? doncs partint de la base de la necessària cooperació institucional entre administracions i sent coneixedors i aquesta és la situació de què el departament d’interior no té ni capacitat ni eines per donar resposta a la situació de la mobilitat de la central de Mossos d’Esquadra creiem que no és una qüestió de voluntat sinó de recursos, creiem que la manera d’arribar a una solució en aquesta situació és la concertació. Els proposem que arribem , reprendre la negociació amb la Generalitat de Catalunya, amb la Conselleria d’Interior per arribar a una situació el més òptima per totes les parts en la línia d’aquest conveni que havíem plantejat a la Conselleria en el mes de novembre de l’any passat, per tant, proposaria no sé si la resta de grups estarien d’acord, doncs canviar el text en la línia aquesta de reemprendre amb la Generalitat les negociacions entre l’Ajuntament de Sabadell i el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’arribar a un acord entre les dues administracions en referència amb la utilització de l’espai actualment ocupat pels Mossos d’Esquadra. En aquesta línia, podem detallar més, però crec que en aquest traç podríem estar

107

d’acord els grups d’aquest Ple. És una proposta que formulo i evidentment el grup proposant s’ha de manifestar. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, abans de res agrair lògicament d’EUiA i d’ICV la seva disposició completament favorable amb aquesta moció que han expressat un acord clar, nosaltres també ho veiem així, és un acord clar i lògic que hem portat a Ple, perquè durant molt de temps hem estat reclamant que es fes efectiu i coneixíem les gestions que s’estaven fent i hem vist que portar-ho a Ple era l’única manera de desencallar aquest tema. Pel que fa a representant del PP la sra. Santos, em sorpren una mica el seu plantejament de que ara no seria el moment, perquè això no portaria cap avantatge quan estem parlant d’un acord legal del compliment d’un acord legal, que en el punt anterior vostès han manifestat que s’ha de complir la legalitat per sobre de tot. Bé ara tenen la oportunitat també de fer-ho. Sr. Font lamento molt que no posi per davant els interessos de la ciutat, sinó que pensi més en els interessos més de la Generalitat en aquest cas; si hi ha una voluntat de renovar aquest conveni per part de la Generalitat, aquesta voluntat va 5 anys tard, aquesta voluntat l’haurien hagut de treballar fa 5 anys i no ara, i l’Ajuntament no és en cap cas el responsable de resoldre els problemes de la Generalitat. Ens consta que la Generalitat durant tot aquest temps ha anat manifestat diverses excuses per continuar utilitzant l’espai cedit, primer van dir que tenien goteres al seu aparcament, que també s’havia de construir la rotonda a la Nacional 150, s’havia de construir un accés a les seves dependències, bé tot un reguitzell de motius per no marxar, però sempre dient que marxarien, ara que tots aquests temes estan resolts tampoc no marxen. Pensem que aquesta no és la manera, les coses s’han de fer d’una altra manera i amb transparència i considerem que una administració com la Generalitat no pot actuar amb desconsideració envers els acords institucionals i envers la ciutat de Sabadell. El sr. Ayuso ens diu que ara s’està negociant des del mes de novembre, a part de què això van en contra de tot el que vostès han negociat anteriorment, nosaltres som conscients, ja ho he dit abans, que han estat actius en aquest tema, ho he dit en l’exposició i també ho diu la moció, però ara aquesta activitat que mostren pensem que va en sentit contrari al que hauria de ser, nosaltres el que volem és que s’alliberi aquest espai, el que volem és que aquest espai torni a la ciutat, perquè és un espai que el Pla General no li atorga l’ús d’aparcament dels Mossos d’Esquadra, per tant, l’Ajuntament i el govern que té la responsabilitat en aquest moment ha de vetllar perquè aquest espai torni a la ciutat, en aquest sentit un nou conveni és eternitzar aquest problema. Nosaltres no estem d’acord en eternitzar aquest problema, nosaltres el que pensem que s’ha de fer és exigir a la Generalitat el retorn immediat, la restitució original i a més recordar que fa 5 anys que estem esperant. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Antoni Font, que diu, em costa contravenir-la, però entenc que l’acord és veritat que és clar i lògic com lògic és que també persisteix el problema i se li ha de donar una sortida. No estem defensant els interessos de la Generalitat o puguem passar per davant de l’interès de la Generalitat per davant de l’interès de la ciutat, és que el problema és que aquest equipament on hi treballen centenars de treballadors públics està en el terme municipal de la nostra ciutat, per tant, des del sentit nostre també aquest problema i ens l’hem de sentir nostre. És veritat que aquest espai és de titularitat municipal i és veritat que ha vençut el termini del conveni i que han passat molts anys, però també és veritat que el problema existeix i mentre existeixi doncs li hem de donar una solució i em sembla que aquí hauríem de poder posar-nos d’acord l’Ajuntament amb l’administració, en aquest cas l’administració de la Generalitat amb el departament d’Interior per donar una sortida al problema. Bé podríem fer perfectament que aquest espai ja no s’hi pugui aparcar cap vehicle dels centenars de vehicles que diàriament s’hi ubiquen, el problema el tindrem en un altre lloc, potser el tindrem en alguna carretera, o potser el tindrem amb algun altre espai, per tant, generaríem un altre problema. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, nosaltres valorem el que seria les conseqüències d’alliberar aquest espai, per una banda tindríem un aparcament massiu de vehicles de centenars i centenars de vehicles a la zona de Castell Arnau i l’entorn del Mercat, la Mancomunitat i del Consell Comarcal, i per altra banda no tindríem cap tipus de retorn de cap tipus, ni econòmic ni de serveis per part d’aquest retorn cap a la ciutat d’aquest espai. Recuperar

108

o reprendre les negociacions amb la Generalitat ens permetria dues coses: per una banda acomplíem el que deia abans la cooperació interadministrativa, ens permetria un retorn econòmic en espècies cap a la ciutat de Sabadell, els he comentat que serien espècies perquè insisteixo la capacitat econòmica del departament d’Interior és pràcticament nul·la, això ens ho han traslladat, per tant la única manera de fer un retorn d’aquesta valoració d’aquests terrenys hauria de ser en aquest sentit; per tant, dos aspectes positius evitaríem un col·lapse de mobilitat al barri de Castell Arnau i els seus entorns i per altra banda tindríem uns serveis que d’altra manera hauríem de pagar en aquest cas al departament d’Interior per cursos de formació, etc.... per tant, creiem que el més assenyat fora aquesta proposta de reprendre aquestes negociacions amb la Generalitat , reprendre aquest procés de record de concertació per poder arribar a un acord, la confrontació no ens portarà en lloc, per tant creiem que aquest és el camí. Si no és aquest el camí nosaltres malauradament nosaltres hauríem de votar en contra d’aquesta moció. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, nosaltres sr. Ayuso no proposem la confrontació només reclamem el que és nostre, reclamem un espai que és de propietat municipal i que els convenis com ha quedat prou clar, el conveni fa 5 anys que va acabar, per tant, nosaltres donem tot el nostre suport al govern municipal en el moment en que vulgui reclamar aquest espai, perquè és un espai de la ciutat i no volem que aquest espai es converteixi en un aparcament per sempre, si ara es fa qualsevol tipus de conveni això quedarà convertit en un aparcament per sempre. Bé les conseqüències d’alliberar l’espai serien ocupar els espais de Castell Arnau si l’Ajuntament ho permet. Hi ha unes normes en els llocs que es pot aparcar i en els llocs que no es pot aparcar, jo penso que està fugin d’estudi, del que es tracta és de retornar aquest espai a la ciutat. Sr. Font el problema persisteix, sí, però és que el problema és que la Generalitat quan va situar aquest equipament en aquest emplaçament doncs no va preveure les conseqüències que tindria la Generalitat tenia l’obligació de planificar com resoldria els seus problemes de mobilitat i els seus problemes d’aparcament; per tant, on és el Pla de Mobilitat de la Generalitat, dels Mossos d’Esquadra, del departament d’Interior que havien de preveure per aquest espai ? no hi és; doncs els hi toca a ells treballar per oferir alternatives, els hi toca a ells treballar per adequar les necessitats actuals a les necessitats d’aquest equipament, nosaltres en cap cas no som els responsables de solucionar els problemes de la Generalitat i aquesta cooperació amb la Generalitat, per aquest cas la veiem potser molt bé, en canvi quan la Generalitat no dóna suport a l’Ajuntament amb molts altres temes, alguns dels quals hem parlat avui en aquesta cessió, llavors ho entenem perquè no tenen diners. Bé, jo crec que no es pot desviar el tema; el tema és que la Generalitat té unes obligacions i les ha de complir, i l’Ajuntament té una responsabilitat que és recuperar l’espai que és de la ciutat, per tant els hi demano que reconsiderin el seu vot i que es pugui aprovar aquesta moció. Sotmesa la proposició a votació, no s’aprova , amb 6 vots a favor, d’EpS, ICV i EUiA, 18 vots en contra del PSC i CiU, i 3 abstencions del P P i del regidor no adscrit Sr. Vega.

109

15.-Proposició del grup municipal del PP, per insta r al govern local a prendre mesures immediates que solucionin els problemes del barri d e Can Puiggener.

El 17 de octubre del pasado año se celebró una reunión en la sede de la Asociación de Vecinos de Can Puiggener a la que asistieron representantes del Gobierno Local y de todos los grupos de la oposición. El objeto de la misma era establecer una ruta de trabajo para buscar soluciones a los graves problemas de civismo y convivencia que soporta el barrio de Can Puiggener. Se decidió crear una mesa de trabajo con los vecinos y todas las fuerzas políticas para realizar un diagnóstico de la situación y establecer una hoja de ruta para paliarla. La situación de parálisis que ha vivido el gobierno de la ciudad a consecuencia del estallido del caso Mercurio paralizó a su vez esta mesa de trabajo cuya última convocatoria fue durante la campaña electoral de las autonómicas. La situación del barrio de Can Puiggener es grave, no puede esperar a que se convoquen mesas de trabajo, comisiones, realización de informes o cualquier otro tipo de medio que demore aún más la toma de decisiones. El principal problema viene derivado de la ocupación de pisos. Unas pocas familias, que han ocupado pisos ilegalmente, mantienen conductas incívicas que están deteriorando la convivencia vecinal hasta un punto insostenible. Estas personas están claramente localizadas e identificadas, pero las denuncias de los vecinos no han tenido una respuesta satisfactoria por parte del Gobierno Local. Esta falta de consecuencias sancionadoras de estas conductas han producido un efecto llamada y la ocupación de pisos se ha convertido en una práctica organizada. Cuando se enteran de que se va a producir algún desahucio ya están preparados para que en el momento en que el piso quede vacío forzar la cerradura y ocuparlo. Se ha dado el caso de que una misma persona tiene ocupados tres pisos que luego alquila, convirtiendo esta práctica en un negocio.

El principal problema para los vecinos no es la ocupación en si, si no el comportamiento de estos nuevos inquilinos que deterioran gravemente las zonas comunes, manipulan los contadores para utilizar la luz general y el agua de la comunidad, acumulan basura y se enfrentan con agresividad a los vecinos . Estos no son los únicos problemas de Can Puiggener, el alto nivel de paro, el deterioro de edificios propiedad del Ayuntamiento, como los antiguos pisos de los maestros en la C/ Florida, la colocación de antenas parabólicas y tendederos en las fachadas en contra de las ordenanzas municipales, la acumulación de chatarra en la Ronda Maria Gispert, el mal uso de las instalaciones de los merenderos de Can Junqueras, la falta de zonas de aparcamiento, el destrozo de mobiliario urbano por parte de vándalos o las peleas de algunos grupos de personas son un ejemplo de las muchas preocupaciones de los vecinos. Can Puiggener no pude convertirse en el contenedor de Sabadell, un lugar donde amontonar los problemas que afean a la ciudad ya que por su posición aislada es fácil de ocultarlo. Es por ello que demandamos al Gobierno Local que tome medidas urgentes y eficaces para que Can Puiggener recupere su espíritu de concordia vecinal que siempre le ha caracterizado

Es por eso que formulamos al Pleno Municipales los siguientes acuerdos,

110

ACUERDOS

PRIMERO.- Que el Gobierno Local inste a la Policía Local a instaurar la Policía de Proximidad en Can Puiggenner. Que se destine a este barrio patrullas fijas que trabajen en colaboración directa con los Servicios Sociales del Ayuntamiento y los vecinos del barrio para atajar los problemas de incivismo y convivencia. SEGUNDO.-. Que el Gobierno Local compruebe si personas que provocan reiteradamente graves problemas de convivencia y acumulan denuncias reciben algún tipo de ayuda por parte de los Servicios Sociales del Ayuntamiento, y si es así retirarles estas ayudas como medida sancionadora. TERCERO.- Que el Gobierno Local se ponga en contacto con las entidades financieras propietarias de viviendas susceptibles de ser ocupadas para pedirles que tomen medidas, bien tapiando las viviendas para evitar que sean ocupadas por las mafias que se dedican al alquiler ilegal de estos pisos o bien ofreciendo estos inmuebles a la bolsa de alquiler social para evitar que sean alquilados ilegalmente por las mafias. CUARTO.- Que se hagan cumplir las ordenanzas municipales relativas a la prohibición de instalación en las fachadas de dispositivos particulares de recepción de comunicaciones, abriendo expediente sancionador y obligando a la retirada de los mismos. QUINTO.- Que el Gobierno Local tome medidas para rehabilitar o demoler, si fuera el caso, los edificios propiedad del Ayuntamiento que se encuentran en estado de abandono. SEXTO.- Que se alerte a las compañías energéticas correspondientes para que con el apoyo de la Policía Municipal se hagan inspecciones en el barrio para detectar la defraudación de fluido eléctrico y la manipulación de contadores, práctica habitual de los habitantes de las viviendas ocupadas. SEPTIMO.- Que el Gobierno Local realice una revisión del padrón para detectar los llamados pisos patera. Hi intervé la regidora del grup municipal del PP, Sra. Santos, que diu, Can Puiggener ha sido desde sus orígenes un barrio de gente trabajadora que en la última década ha recibido una importante carga de inmigración hasta llegar al actual 33% de vecinos provenientes de otros países. La gran proliferación de personas inmigradas viene determinada por el menor precio de la vivienda en esta zona y el gran número de vivienda protegida ya sea de alquiler o compra. Nos costa que los vecinos de Can Puiggener han hecho y hacen diariamente un trabajo ejemplar para integrarlos en la vida del barrio, ya que el proceso de integración de estas personas en la sociedad plural que queremos construir en nuestra ciudad, es mucho más complicado si las apartamos y las agrupamos en un mismo lugar, donde sólo se relacionan con gente de su mismo entorno cultural, de una misma procedencia. Aunque dicho esfuerzo no evita los problemas vecinales propios de un espacio compartido por personas con distintas culturas y formas de entender las relaciones sociales. Estas circunstancias hacen de Can Puiggener una zona especialmente sensible que requiere mayor dedicación por parte del Gobierno Local. Los últimos dos años he representado a mi partido en el Consell de Districte Durante este tiempo hemos mantenido reuniones con la Asociación de Vecinos del barrio y recogido las quejas que se han expuesto en las reuniones de los Consells. A través de diferentes notas de prensa hemos expuesto muchas de las demandas de los vecinos y hemos pedido al Gobierno Local que tome

111

medidas para solucionar el evidente deterioro de la convivencia del barrio. Los problemas no sólo no se han solucionado, sino que se han ido agravando con el paso del tiempo. El 17 de octubre del pasado año se celebró una reunión en la sede de la Asociación de Vecinos de Can Puiggener a la que asistieron representantes del Gobierno Local y de todos los grupos de la oposición. El objeto de la misma era establecer una ruta de trabajo para buscar soluciones a los graves problemas de civismo y convivencia que soporta el barrio de Can Puiggener. Se decidió crear una mesa de trabajo con los vecinos y todas las fuerzas políticas para realizar un diagnóstico de la situación y establecer una hoja de ruta para paliarla. La situación de parálisis que ha vivido el gobierno de la ciudad a consecuencia del estallido del caso Mercurio paralizó a su vez esta mesa de trabajo cuya última convocatoria fue el pasado mes de noviembre. La situación del barrio de Can Puiggener es grave, no puede esperar a que se convoquen mesas de trabajo, comisiones, realización de informes o cualquier otro tipo de medio que demore aún más la toma de decisiones. El principal problema viene derivado de la ocupación de pisos. Unas pocas familias, que han ocupado pisos ilegalmente, mantienen conductas incívicas que están deteriorando la convivencia vecinal hasta un punto insostenible. Estas personas están claramente localizadas e identificadas, pero las denuncias de los vecinos no han tenido una respuesta satisfactoria por parte del Gobierno Local. Esta falta de consecuencias sancionadoras de estas conductas han producido un efecto llamada y la ocupación de pisos se ha convertido en una práctica organizada. Cuando se enteran de que se va a producir algún desahucio ya están preparados para que en el momento en que el piso quede vacío, forzar la cerradura y ocuparlo. Se ha dado el caso de que una misma persona tiene ocupados tres pisos que luego alquila, convirtiendo esta práctica en un negocio. Para los vecinos lo grave no es la ocupación en sí, si no el comportamiento de estos nuevos inquilinos que deterioran gravemente las zonas comunes, manipulan los contadores para utilizar la luz general y el agua de la comunidad, acumulan basura y se enfrentan con agresividad al resto de habitantes. Estos no son los únicos problemas de Can Puiggener, el alto nivel de paro, el deterioro de edificios propiedad del Ayuntamiento, como los antiguos pisos de los maestros en la C/ Florida, la colocación de antenas parabólicas en las fachadas en contra de las ordenanzas municipales, la acumulación de chatarra en la Ronda Maria Gispert, el mal uso de las instalaciones de los merenderos de Can Junqueras, la falta de zonas de aparcamiento, el destrozo de mobiliario urbano por parte de vándalos o las peleas de algunos grupos de personas son un ejemplo de las muchas preocupaciones de los vecinos. Can Puiggener no puede convertirse en el contenedor de Sabadell, un lugar donde amontonar los problemas que afean a la ciudad ya que por su posición aislada es fácil de ocultarlo. Es por ello que demandamos al Gobierno Local que tome medidas urgentes y eficaces para que Can Puiggener recupere su espíritu de concordia vecinal que siempre le ha caracterizado. Por eso instamos al gobierno local : - Que inste a su vez a la Policía Local a instaurar la Policía de Proximidad en Can Puiggenner. Que se destine a este barrio patrullas fijas que trabajen coordinadamente con los Servicios Sociales del Ayuntamiento y los vecinos del barrio para atajar los problemas de incivismo y convivencia. - Que el Gobierno Local compruebe si personas que provocan reiteradamente graves problemas de convivencia y acumulan denuncias reciben algún tipo de ayuda por parte de los Servicios Sociales del Ayuntamiento, y si es así retirarles estas ayudas como medida sancionadora. - Que el Gobierno Local se ponga en contacto con las entidades financieras propietarias de viviendas susceptibles de ser ocupadas para pedirles que tomen medidas, bien tapiando las viviendas para evitar que sean ocupadas por las bandas organizadas que se dedican al alquiler ilegal de estos pisos o bien ofreciendo estos inmuebles a la bolsa de alquiler social. - Que se hagan cumplir las ordenanzas municipales relativas a la prohibición de instalación en las fachadas de dispositivos particulares de recepción de comunicaciones, abriendo expediente sancionador y obligando a la retirada de los mismos.

112

- Que el Gobierno Local tome medidas para rehabilitar o demoler, si fuera el caso, los edificios propiedad del Ayuntamiento que se encuentran en estado de abandono. - Que se alerte a las Compañías energéticas correspondientes y a través de la Policía Local se denuncie la defraudación de fluido eléctrico y la manipulación de contadores, práctica habitual de los habitantes de las viviendas ocupadas. - Que el Gobierno Local realice una revisión del padrón para detectar los llamados pisos patera. Los vecinos necesitan ya respuestas y actuaciones concretas, creemos que sólo es cuestión de voluntad política para llevarlas a cabo y por último agradecer la presencia de los miembros de la Asociación de Vecinos de Can Puiggener. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, nuestro grupo Esquerra Unida i Alternativa comparte plenamente la preocupación del Partido Popular en lo que respecta al barrio de Can Puiggener, preocupación que ha motivado que se presente esta moción, pero no estamos tan deacuerdo ni en el diagnóstico ni en el remedio que nos propone . Como ustedes mismos recuerdan srs del Partido Popular, en el texto de esta moción en Can Puiggener se creó ya una mesa de trabajo en la que estamos representados los vecinos y todas las fuerzas políticas, esa mesa tenia que ser la encargada de intentar encontrar soluciones que partieran desde el propio barrio, nosotros seguimos creyendo que este es el camino, no hay medidas estandarizadas para este tipo de problemas, ni funcionará ningún tipo de imposición que no nazca del debate y del trabajo en el propio barrio, otro asunto es que en esa mesa no se hayan vuelto a convocar desde el pasado mes de noviembre, como Usted muy bien ha dicho, desde el estallido el caso Mercurio esta ciudad no funciona con normalidad, es algo que Vd. sabe perfectamente, no se ha vuelto a convocar ni esa mesa ni otras muchas mesas, porque el gobierno como usted también ha dicho, aunque parece normalidad, sigue estando en estado de choc. Todo ello no tiene que encubrir que el problema existe y que requiere de una respuesta, tenemos demasiados ejemplos de lo que ocurre cuando no se aportan soluciones satisfactorias en ese tipo de conflictos, estamos seguros de que nadie desea algo así, y nadie digo absolutamente nadie, ni los vecinos, ni los que viven, ni los representantes municipales, ni siquiera en conjunto de la ciudad. Sobre eso nosotros no tenemos ninguna duda, pero tampoco creemos que la solución pase por desembarcar en el barrio con carros y carretas aplicando las medidas que proponen en la relación de acuerdos, sino volviendo al trabajo desde el punto en que se quedó. Nuestro grupo lo que le plantea al Partido Popular es que nos pongamos a trabajar donde corresponde, instemos al gobierno a ponerse al frente de una mesa que si puede darnos respuestas positivas de lo contrario Sra. Santos sabe que estaríamos apoyando una moción que seguramente quedará sólo en el papel porque no se cumpliría. Lo que desde Esquerra Unida i Alternativa lo que le proponemos es dar un paso al frente y si nos lleva a respuestas reales que supongan soluciones satisfactorias para todos los vecinos, buscar soluciones que no generen esperanzas hoy y frustración a corto plazo, sino respuestas reales que nazcan del consenso de todos comenzando por el propio barrio, si comparten este camino les decimos cuenten con las manos extendidas y el compromiso firme y público de Esquerra Unida i Alternativa para ponernos a trabajar mañana mismo en ese mismo camino independientemente y en muchas ocasiones se lo hemos demostrado, independientemente de la distancia ideológica que puedan tener nuestros grupos políticos, coincidimos en la necesidad de buscar respuestas en esta ciudad. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, realment, en primer lloc una salutació als veïns de Can Puiggener fraternal, perquè amb tots ells ens coneixem suficient i molt, jo crec que hem parlat amb moltes ocasions la majoria de problemes que s’han comentat per part, en aquest cas del portaveu del Partit Popular. La primera qüestió que nosaltres volen posar de relleu és que no tindriem que haver arribat fins aquí, suposo si s’hagués treballat des de fa molt de temps, d’una manera més clara, amb un objectiu molt definit de què, com i en quin temps s’havien de fer tots els canvis que necessita el barri de Can Puiggener que, em permeteu dir, que van bastant més enllà de les propostes que es fan en aquesta moció; però hem arribat aquí, hem arribat perquè no s’ha treballat el moment adequat, amb el ritme adequat i perquè a més a més amb aquests mesos des del novembre cap aquí la ciutat ha estat aturada i també han estat aturats el donar resposta als problemes com ara el que estem parlant que justament el novembre

113

els vam instar tots els grups municipals a tirar endavant el que va ser un encàrrec que se li va fer al govern: que era posar al damunt de la taula una proposta de pla transversal per Can Puiggener. La transversal que té que abordar moltes més coses de les que es plantegen en aquesta moció, el que no vol dir que aquestes no puguin ser importants, ho són, però que són mesures que nosaltres considerem que és pan para hoy, hambre para mañana, en el sentit d’alguna de forma d’intervenció social o d’intervenció in situ en barris amb un nivell de situació de deteriorament important. Perquè nosaltres no voliem arribar a aquest Ple a un Ple a parlar de Can Puiggener; doncs només faré el següent comentari: la moció no ho recull el que ara diré, no ho recull perquè estic segura que els veïns de Can Puiggener, la part expositiva segurament també la part propositiva, però la part expositiva se l’han mirat i no haurien deixat que es posessin segons quines coses en aquesta moció; jo tinc confiança amb els veïns de Can Puiggener i per això sé que aquí no s’ha posat, però la portaveu del Partido Popular amb la seva intervenció sí que ha fet una intervenció inicial en el que ha lligat tres aspectes : la immigració, problemes veïnals degut a les diferents procedències de la gent; problemes de convivència, problemes, problemes, i lligat amb la immigració, això aquí no està i jo ho agraeixo, però el Partit Popular amb la seva intervenció si que ho ha lligat. Nosaltres això és el que voliem evitar perquè qui coneixem Can Puiggener sabem també que molts dels problemes possiblement no estan enfocats aquí, amb aquesta qüestió que s’ha dit, sinó amb altres. per tant, això era el problema que podia tenir portar aquesta moció al Ple. Dit això, nosaltres podríem estar d’acord amb alguns dels punts que es plantegen en aquesta moció, però no en tots o no almenys com es diuen, no almenys com estan traslladats i posaré un sòl exemple, perquè se’ns entengui, perquè no és una qüestió com molt bé sap Can Puiggener, no és una qüestió de què no compartim el negit i la preocupació pel barri, però el segon punt per exemple diu : Que el gobierno local compruebe si personas que provocan reiteradamente graves problemas de convivencia y acumulan denuncias y reciben algún tipo de ayuda por parte de los servicios sociales del Ayuntamiento y si es así retirarles esas ayudas como medida sancionadora; dit així aquí estem ficant al mateix sac a persones adultes a nens o al que sigui, estem ficant al mateix sac, nosaltres això no ho podem compartir. Qué vull dir : perquè era important retirar, nosaltres li demanàvem al Partit Popular retirem o deixem damunt la taula aquesta moció, instem al govern que en aquest mes si tenim que fer 8 reunions, fem 8 reunions però que en tot cas aquest Pla Transversal sigui un fet real i que per tant de manera al màxim unitària possible i amb el màxim de consens possible posem als veïns de Can Puiggener i a les seves entitats i associacions damunt de la taula aquesta proposta. Nosaltres en tot cas apostem per això, apostem per un Pla Transversal fet amb la major urgència possible i que pugui ser unitari i consensuat . Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, des de fa anys, les entitats de Can Puiggener reclamen més atenció per al barri i alerten dels creixents problemes, en gran part derivats de la fragilitat de la situació socioeconòmica, no ara amb la crisi, des de fa anys, una fragilitat que posa en perill la convivència i la cohesió social. El passat mes d’octubre, tots els grups municipals vam compartir aquestes preocupacions amb els veïns i veïnes. Dies després l’alcalde Manuel Bustos va decidir crear un programa especial per atendre aquestes necessitats i va nomenar el regidor Josep Ayuso com a responsable per portar-lo endavant. Però, què ha passat des de llavors, Sr. Ayuso? Quines gestions ha fet, com han avançat els estudis de diagnosi? I, sobretot, quines accions reals estan plantejant sobre el territori? Només podem dir que no tenim notícia de què s’hi estigui fent res de res. Des del 23 de novembre no ens han tornat a convocar (dues reunions el 2 de novembre i el 23 de novembre), i ni tan sols han respost la petició d’informació que, des de l’Entesa, vam adreçar a l’alcalde, per escrit, el 15 d’abril (fa tres setmanes), en què preguntàvem: Primer quin regidor és el responsable d’aquest programa en el nou cartipàs, per si de cas havien canviat les seves responsabilitats, i Segon quines actuacions s’han desenvolupat des del mes de novembre

114

El fet que des de fa tres setmanes no hem tingut resposta a aquestes preguntes, tot i que en teoria s’han de contestar en 4 dies, recordo, tot i que hi ha hagut una manca d’iniciativa, pensem que, o bé no han fet res, o bé des del govern no saben què fer, o potser les dues coses. Ara el PP (precisament el partit que està promovent canvis legislatius i econòmics en contra dels drets socials i que està accelerant la fractura social) planteja una moció d’un oportunisme i un populisme preocupant. Una moció que no respecta l’acord que vam prendre els grups municipals de no convertir en titulars aquest tema, sinó en treball que porti solucions. Una moció que, a més avui han presentant parlant en primer lloc d’immigració, un fet que lamentem, perquè vostès, el Partit Popular, criminalitzen la població només pel seu lloc de procedència. Lamentem aquest enfocament que avui ha portat el Partit Popular a aquest ple, no estàvem ara acostumats a aquest enfocament fins ara. I la solució no és una moció, i encara menys una moció tan reaccionària i repressiva, que en molts temes només planteja persecució, en lloc de proposar solucions. La solució és treballar, a partir de totes les dades i diagnòstics que ja existeixen sobre les diferents problemàtiques, a partir del coneixement dels educadors i altres professionals que han treballat al barri. La solució és destinar-hi recursos, en la línia del que ja vam proposar fa dos mesos, en aquest Ple, d’aplicar un pla d’intervenció social que pugui pal·liar els efectes de la desaparició del treball que es venia fent a través del pla de barris. La solució només pot ser inversió social. Sr. Alcalde, quines inversions tenen previst fer en aquest i en altres barris que es trobin en situacions de risc de la cohesió social? Això és el que volem saber. I això és el que continuarem reclamant amb un treball de menys titulars i més efectivitat. Per això també vam demanar al PP que retirés aquesta moció i en poguéssim parlar per veure com es portava endavant aquestes mesures que al mes de novembre ens havien anunciat. Nosaltres no donarem suport a una moció que, en lloc d’aportar solucions, pensem que encara crearia més problemes. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Beltran, que diu, no em repetiré amb denunciar i amb anomenar tots els greus problemes que pateix el barri i que ja han estat exposats per la ponent i pels altres regidors. No obstant vull fer una mica de recordatori que en el mes d’octubre va haver una reunió de tots els partits polítics representants en l’Ajuntament i representants de les associacions de veïns, quan es varen exposar les seves queixes i les seves preocupacions sobre el greu problema de convivència que pateix el barri. El compromís final va ser que el govern el aquell moment representat pel sr. Ayuso elaboraria un Pla de Treball i un document que analitzéssim tots els problemes dels barris amb l’objectiu que tots junts treballéssim conjuntament i tinguéssim un mateix full de ruta. El resultat final ha estat el que ja sabem el govern no ha fet els deures i els problemes dels barris s’han agreujat. I per acabar dir que entenc perfectament l’estat d’ànim dels veïns i de la seva preocupació davant la passivitat de part del govern per afrontar els problemes del barri. I és per aquests motius i sobretot per l’essència de la moció que el nostre vot serà favorable. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, lamento que aquesta moció hagi arribat al Ple Municipal i assumeixo la meva responsabilitat, la part de responsabilitat si això ha arribat fins aquí, jo em sumaria a la petició de diferents grups municipals de poder deixar sobre la taula la moció per poder parlar, per poder tenir almenys un període d’un mes, fins el proper Ple, per poder explicar i per poder traslladar-los-hi i tot la informació necessària per poder debatre sobre la moció. Hi ha aspectes sobre els que no estem d’acord, la ponent ho sap i que no podem estar d’acord perquè hi ha unes qüestions fins i tot legals que ha comentat la regidora sra. Garcia. Lamento que aquesta moció hagi arribat al Ple perquè des de fa mesos venim treballant amb aquest Pla d’intervenció Integral al barri de Can Puiggener des de diferents departaments , un pla absolutament transversal de la ciutat, i hem aconseguit coordinar l’acció de govern al barri i al territori; i també ho lamento perquè situar a Can Puiggener en el centre d’atenció i el centre de

115

debat per aquestes circumstàncies no ajuda en cap cas a trobar solucions, i s’equivoquen molt aquells que pensem que situar el problema en primera pàgina pot ajudar a trobar la solució. Els problemes tan complexos com el que abordem a Can Puiggener no hi solucions fàcils, són complexes, difícils de gestionar i difícils de portar a la pràctica, la solució vindrà com també algú pel treball diari, continuant, anònim o coordinat amb les diferents administracions, aquí no només estem implicats l’administració municipal, atur o la situació econòmica financera que ens trobem no són solucions, no són problemes als quals nosaltres com Ajuntament puguem donar una solució única i universal, Per tant, aquí hi hem de trobar solucions entre tots. Des de mitjans d’octubre del 2012, data en que l’Alcalde Bustos em va encarregar aquesta direcció política d’aquest Pla integral d’intervenió a Can Puiggener han estat mesos de molta feina, no hem estat aturats, hem redactat un Pla de treball, encara no sé si els hi ha fet arribar però hem redactat el pla de treball, hem coordinat més de 40 persones que estan treballant diàriament, des de diferents departaments, des de diferents serveis al barri. Hem treballat també perquè el centre cívic sigui un centre d’activitat, que desenvolupi un bon grapat d’activitats adreçades als veïns i a les veïnes del barri, hem dinamitzat, hem incorporat més personal a la biblioteca de Can Puiggener que pot ser considerada una pica en flandes cultural, hem ampliat els serveis d’integració a través de l’esport, hem aconseguit que el club de futbol també s’impliqui una miqueta més del que ja ho estava en la cohesió social i hem permès que diferents nois i noies del barri puguin fer una pràctica esportiva en un entorn absolutament de convivència i ordenat. I han estat mesos també els que hem lluitat intensament amb aquells que no saben ni volen conviure amb els seu veïns, hem realitzat desenes d’inspeccions en vivendes coordinades des del departament de disciplina urbanística, amb policia municipal i amb salut i aquestes inspeccions han donat lloc a tres expulsions d’habitants incívics de tres finques ocupades il·legalment. Són poques, sí, però continuen aquestes inspeccions i aquests processos amb 7 expedients més oberts i amb la voluntat de continuar realitzant aquestes inspeccions i amb la voluntat de perseverar en un treball diari i discret, insisteixo, necessari. Han estat mesos també de presència policial, una patrulla diària, en torn de matí dos agents uniformats i dos agents uniformats a la tarda, i també ha estat presència policial en diferents moments per part d’agents que no estan uniformats i que també ajuden a solucionar problemes i també ajuden a evitar problemes al barri. I han estat mesos també de treball per organitzar serveis específics pel barri, com el servei de suport a les comunitats, una eina que pretén que les comunitats de veïns, més castigades pels impagaments siguin per part dels propietaris o sigui per part de les entitats financeres no estiguin sols i tinguin un recurs públic per adreçar-se al mateix i per mantenir el pols vital d’una estructura que permeti afrontar les despeses mínimes de llum , d’aigua comunitari dels serveis. Hi ha estat mesos també necessaris per gestionar, coordinar el centre de tarda i l’espai jove, dos recursos bàsics per poder complementar l’oferta a nois i noies del barri i també ha estat temps de debat, la taula de coordinació amb infància, adolescència i joventut interna, amb Sabadell convius, Can Puiggener conviu en aquest cas una taula de convivència i també amb aquesta coordinació de més de 40 persones que treballen al barri. Sens perjudici de què hi ha punts en els quals no estem d’acord, i que hi ha punts que és difícil per qüestions fins i tot legals, nosaltres mantenim la voluntat de continuar treballant amb aquest marc, amb el marc que els hi comentava del pla integral de Can Puiggener, en tot cas continuaré en la segona intervenció. Hi intervé la regidora del grup municipal del PP, Sra. Santos, que diu, voy a ser breve porque yo creo que ya a estas horas, y aparte llevan mucho tiempo los vecinos de Can Puiggener y además no creo que esperen demasiado tiempo y además yo creo que es sencillo, oportunismo ?, yo creo que oportunismo es llevar al Pleno debates supra municipales para hacer su discursos político algunos partidos, yo creo que llevar al Pleno Municipal debates reales de problemas reales de los vecinos es para lo que está el Pleno Municipal o al menos ese es mi concepto de política local. El ocultar los problemas no lo soluciona, el no hablarlos no lo soluciona, el hablarlo en petit comité no impide que sigan pasando, entonces, yo creo que los vecinos tienen un problema y es que se les ha terminado la paciencia, porque llevan años esperando a què se les solucionen problemas que no se les solucionan. Llevan 6 meses esperando a que se les cumplan unas promesas que se hicieron en una reunión hace 6 meses y esto es un toque de atención, esto es llevar la realidad al Pleno, simplemente; que criminalizamos a la inmigración yo creo que

116

en mi exposición lo único que estoy hablando es una realidad de un barrio en el que hay una peculiaridad y es que tiene un 83% de inmigración con lo que esto conlleva, yo no estoy criminalizando, al revés he agradecido el esfuerzo que han hecho los vecinos para hacer de Can Puiggener un barrio en el que prácticamente la totalidad de sus vecinos están integrados, prácticamente la totalidad, hay excepciones y esto es de lo que he hablado de excepciones, que son lo que están convirtiendo a Can Puiggener en un infierno, en una bomba de relojería, que cuando estalle nos llevaremos todos las manos a la cabeza, y simplemente decir que no vamos a retirar la moción y esta no es una moción del Partido Popular, es una moción de los vecinos del barrio de Can Puiggener, y nunca podría hacerles tal cosa. Muchas Gracias. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, des del grupo d’Esquerra Unida i Alternativa le habíamos dicho en todas las ocasiones que sabemos del problema de los vecinos del barrio de Can Puiggener, no lo sabemos de ayer, ni de hoy, ni de antes de ayer, sabemos que los problemas de los vecinos del barrio de Can Puiggener no distan demasiado a diferencia de los vecinos de Torre Romeu o del barrio de Les Termes o de Campoamor, sabemos que los problemas que tenemos en esta sociedad desde hace bastante tiempo son los que hay, sabemos que hay pobreza, sabemos que hay miseria, sabemos que hay gente que no tiene para pagar la luz, y conocemos todas estas situaciones, esas se envuelven y están mezcladas con otras situaciones de incivismo, en su moción ustedes las mezclan todas, todas, en su moción no se pueden votar a favor porque no hacen diferencias entre lo que son necesidades y lo que son delincuencia, eso requiere de un debate diferente y ese es el que nosotros le emplazábamos. Nosotros estábamos dispuestos a abstenernos en esta moción, porque comprendemos que es poner un problema encima de la mesa al que hay que darle solución, pero escuchando la intervención y, sobretodo, el fondo en el que usted planteaba esta moción nosotros le votaremos en contra, dicho que votaremos en contra le decimos al sr. Ayuso por favor convoque esa mesa lo antes posible porque estaremos ahí para hacer todas las aportaciones que sean necesarias desde nuestro grupo para que se solucione los problemas del barrio de Can Puiggener. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, que Iniciativa per Catalunya amb moció aprovada o no aprovada els podem assegurar que en aquest cas a Can Puiggener és que demà mateix estarem fent el treball que crec que hem de fer, que és l’exigència al govern a què convoqui de manera urgent a tots els grups per començar a treballar o per ens doni aquest document, aquesta proposta, perquè puguem començar a treballar ja i que realment puguem anar a fer un retorn amb els veïns de Can Puiggener i a les associacions dels veïns de Can Puiggener, un retorn seriós i rigorós de quina és la proposta. Per tant, això ho farem com ho hem fet sense portar res al Ple i ho hem fet calladament i ho hem fet com sabem fer o com creiem que ha estat millor fer-ho, parlant quan hem considerat o quan se’ns ha cridat des de l’associació de veïns de Can Puiggener. Aquesta moció és una moció que nosaltres entenem que els veïns de Can Puiggener la facin, nosaltres ho entenem que la facin els veïns de Can Puiggener, el que no entenem és que el Partit Popular la porti al Ple, perquè els veïns de Can Puiggener tenen, estan vivint en primera persona i en tot cas amb una pressió determina la situació de Can Puiggener, però el Partit Popular i, sobretot, en la responsabilitat que té, que no pot dir com se li ha dit des d’algun grup que no tingui res a veure amb la situació actual que s’està vivint en els barris, i que s’està vivint en les famílies però, sobretot, és perquè el Partit Popular tenia també un compromís amb els grups municipals, el compromís de treballar conjuntament aquesta proposta; per tant, sí que entenem els veïns de Can Puiggener , no entenem ni podem compartir que el Partit Popular porti aquesta moció, i per aquest motiu nosaltres no podem votar favorablement. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, sra. Santos quan parlem d’oportunisme del que estem parlant és de què tots els grups d’aquesta sala havíem acordat no presentar mocions en aquest sentit, d’això és del que estem parlant quan parlem

117

d’oportunisme. Havíem decidit apostar per un altre tipus de treball, que el govern municipal s’ha dormit, és evident, s’ha dormit i el sr. Ayuso ha tingut el detall de reconèixer-ho, cosa que no passa gaires vegades, per tant, li agreixo que hagi reconegut que té una responsabilitat en què això hagi arribat aquest Ple, perquè sí ens haguessin convocat en el seu moment doncs segurament no hauríem arribat al Ple. Per tant, Sra. Santos no es tracta d’ocultar res, es tracta de què les accions que prenguem siguin efectives, es tracta de posar per davant el treball i les inversions socials, aprovant una moció si no hi ha un compromís real no portarà res, del que es tracta és de que tothom es comprometi en fer-ho possible, es tracta de què nosaltres com a grups municipals també tenim altres mecanismes, altres eines que no sempre passen pel Ple i de vegades és molt més aconsellable un treball més discret, aquí no s’ha fet aquest treball, estic d’acord, però penso que estem encara en oportunitat de fer-lo i de rectificar. El Sr. Ayuso ha plantejat algunes mesures que segurament poden ser un principi, unes mesures que nosaltres evidentment no poden avalar, perquè el govern no s’ha dignat ni a explicar-les als grups, ni tal sols quan hi havia una petició per escrit de que ho fes. Unes mesures que és evident que no són ni molt menys suficients per als veïns, això és evident, no són ni molt menys suficients probablement per la majoria dels grups i, nosaltres el que ens podem comprometre per la nostra part és que seguirem treballant a favor de la cohesió social, seguirem treballant no només d’aquest barri, sinó a favor de tots els barris que tinguin problemàtiques de cohesió social i que li demanem al sr. Ayuso i li demanem a l’alcalde de Sabadell que ara mateix es comprometin a convocar la setmana que ve, o demà o demà passat quan vulguin en funció de la seva agenda, però que es comprometin en aquest Ple a convocar de manera immediata una reunió. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, he assumit la meva responsabilitat i en conseqüència els hi demano excuses als grups municipals per no haver convocat, com també a l’associació de veïns per no haver convocat les reunions oportunes a la que em vaig comprometre personalment, perquè això és una responsabilitat unipersonal per part de qui els parla. A partir d’aquí crec que comparteixo amb molts casos algunes de les afirmacions que han fet els grups municipals i ens comprometem, ja els dic públicament, que consti en acta que evidentment els propers dies convocarem aquesta reunió de la comissió del Pla Integral de Can Puiggener i tindran la informació que els hi explicat verbalment, tota la documentació a les seves mans per poder confrontar-la i per poder compartir, per poder continuar treballant amb aquests aspectes que els he comentat. Ara també vull compartir amb vosaltres, amb vostès perdó, un altre element : quan l’associació de Veïns parla hem d’escoltar i hem de fer-li cas, és un exercici de flagel·lació pràcticament el que estic fent aquí en aquesta sala de Plens, estic assumint responsabilitats estic demanant disculpes i estic dient que l’associació de veïns l’hem d’escoltar, potser no ha estat el procés adequat aquest, ja li vaig comentar al president al sr. Montero que potser no era el procediment adequat però ha estat efectiu, efectiu perquè hem aconseguit debatre-ho aquí tot i que no estigui d’acord. Ara estic d’acord en el contingut, tot el que està dient aquesta moció ho estem fent; d’una altra manera, potser no amb els objectius aconseguits, però ho estem fent, per tant, en aquest sentit escoltant a l’associació de veïns les seves reivindicacions votarem a favor d’aquesta proposició. Per tant en els propers dies convocarem la comissió per poder debatre i poder continuar parlant sobre aquest tema. Hi intervé la regidora del grup municipal del PP, Sra. Santos, que diu, simplemente agradecer al grupo de Convergència i Unió y al grupo Socialista por el soporte a esta moción, gracias. Sotmesa la proposició a votació, es aprovada amb 21 vots a favor dels grups municipals del PSC, CiU, PP i el regidor no adscrit sr. Vega, i 6 vots en contra dels grups municipals d’EpS, ICV i EUiA, aprovació obtinguda en votació o rdinària.

118

Hi intervé l’Alcalde que diu que hi ha dues mocions són gairebé dos quarts de dotze, tan sols avisar, dic per si arribés el cas, tenim un avís de la companyia elèctrica que tallarà la llum en aquest sector a la una de la matinada, per tant, queda temps encara, però preveient que treballs previs poguessin afectar al subministrament elèctric de l’Ajuntament els avisem prèviament, tot i hagi hi ha temps suficient abans que arribi aquesta hora per tractar les dues mocions. Hi ha una proposta, per part de la propietària de les dues mocions la Sra. Garcia de canviar l’ordre si vostès no tenen inconvenient, per part de la presidència no n’hi ha cap. Doncs tractaríem primer la 17. 16.- Proposició del grup municipal d'ICV per defens ar la funció social de la propietat d'habitatges: un fons social català d'habitatges i el lloguer forçós dels habitatges buits.

Atès que el 10 de desembre 1948 l'Assemblea General de l'ONU va aprovar una Declaració Universal en què es va establir el dret individual de cada persona "a un nivell de vida que asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit, l'habitatge...”. Posteriorment el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 va avançar en aquesta tutela efectiva d'aquest dret vinculant als estats part, no només al reconeixement del "dret de tothom a un nivell de vida adequat per a si i la seva família, fins i tot alimentació, vestit i habitatge adequats" sinó també a garantir les "mesures adequades que assegurin l'efectivitat d'aquest dret ".

Atès que el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix en el seu article 26 que Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis; en el mateix sentit la Constitució espanyola en els seus articles 47 i 33 recull aquest dret i la garantia d'un habitatge digne i adequat així com la funció social que delimita el contingut del dret de propietat. Atès que cal tenir en compte que l'assumpció d'aquests drets comporta no només el reconeixement d'un dret individual sinó també l'obligació de totes les administracions, tant la central de l’Estat com la de la Generalitat, d'actuar, amb tots els mitjans al seu abast, per fer efectius aquests drets. Atès que l’Estat Espanyol té un sistema hipotecari injust i abusiu en el seu conjunt tal i com ha determinat el Tribunal de Justícia de la UE que està provocant que milers de famílies perdin la seva llar i a més continuïn acumulant deutes amb les entitats creditícies. Atès que a Catalunya, durant l’any 2012 els jutjats de primera instància van resoldre 25.244 processos d’execució hipotecàries, a més cal afegir-hi els més de 61.000 inscrits als registres oficials per accedir a habitatges de protecció oficial. Front això ens trobem en que hi ha més de 400.000 habitatges desocupats dels quals uns 85.500 són habitatges acabats, procedents de promocions d’habitatge que no han estat venudes o s’han adjudicat els bancs en procediments hipotecaris.

Atès que el Fondo Social de Vivienda creat pel Ministerio de Fomento, sols disposa de 5.891 habitatges, procedents dels bancs i caixes intervinguts, el que representa menys d’un 3 % del parc total d’habitatges buits que els Bancs i Caixes retenen en el seu poder, a tot l’Estat espanyol,

119

i d’aquells sols poc més de 500 han estat posats efectivament en disposició de ser ocupats per famílies sense sostre.

Atès que les entitats socials del Tercer Sector en l’àmbit de l’habitatge venen reclamant de forma insistent en que Catalunya disposi d’un parc d’habitatges socials assequibles per aquelles persones excloses o en risc d’exclusió d’aquest dret bàsic, davant l’actual situació econòmica i social, i el gran nombre de desnonaments no sols hipotecaris sinó també arrendataris.

Atès que el Partit Popular, al Congrés de Diputats, ha desvirtuat totalment la “Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament retroactiva i el lloguer social” impulsada per un milió i mig de ciutadans i ciutadanes, el que deixarà sense solució el problema de més del 80 % de les famílies en risc de perdre el seu habitatge habitual com a conseqüència dels procediments d’execució hipotecària. És per tot això que el grup municipal d’ICV proposa l’adopció dels següents, ACORDS Primer.- Instar al Govern de la Generalitat a crear, el més aviat possible, el Fons Social d’Habitatges de Catalunya, a partir de parc privat desocupat, en àrees amb demanda residencial forta i acreditada principalment els que han quedat en mans de bancs i caixes intervingudes i reclamar al Ministerio de Fomento que cedeixi l’administració d’aquesta habitatges a la Generalitat de Catalunya . Aquest Fons s’haurà de gestionar concertadament entre la pròpia Generalitat, les administracions locals i entitats socials.

Segon.- Impulsar les modificacions legislatives necessàries per tal que, amb caràcter d’urgència, es recuperin les determinacions dels apartats 6 i 7 de l’article 42 de la llei catalana 18/2007 de 28 de novembre, corresponents a les mesures de foment, requeriment previ a les entitats propietàries i –en el seu cas- de lloguer forçós per garantir l’ocupació efectiva dels habitatges buits de forma injustificada, per tal que compleixin amb la seva funció social.

Tercer.- Instar al govern municipal a realitzar les conseqüents modificacions pressupostàries per tal de establir una línea d’ajuts al pagament de lloguers per aquelles famílies que no hi poden fer front.

( Cal aclarir que aquesta proposició, a instància de la ponent, regidora del grup municipal d’ICV, Sra. Garcia, i que s’havia de debatir al final del punt 17, després del punt 17, queda finalment sobre la taula ) La proposició es deixa sobre la taula.

120

17.-Proposició del grup municipal d'ICV de suport a la iniciativa legislativa popular per la renda garantida de ciutadania.

Atès que L’Estatut d’ Autonomia de Catalunya, en el seu article 24.3., estableix que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”. D’acord amb l’article 37. 3. de l’Estatut d’Autonomia, aquest dret de l’àmbit dels serveis socials cal que sigui regulat per mitjà d’una llei del Parlament de Catalunya. Atès que la Unió Europea va proclamar l’any 2010 com l’any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. El 2010 es diagnostica que al conjunt de la UE hi ha 115 milions de persones en risc de pobresa, inclosos 20 milions d'infants i el 8% de la població treballadora. En el marc de l’Estratègia Europea 2020, la Comissió Europea es planteja l'objectiu de reduir en 20.000.000 el nombre de persones en situació de pobresa i exclusió social per a l'any 2020. Amb aquest objectiu, llança la Plataforma de Lluita Contra la Pobresa i l'Exclusió Social, que insta els estats membres a treballar per tal de millorar l'accés al treball, a la seguritat social, als serveis bàsics (assistència sanitària, habitatge, etc.) i a l'educació; utilitzar millor els fons de la UE per donar suport a la inclusió social i combatre la discriminació, i avançar cap a la innovació social per trobar solucions intel�ligents en l'Europa que sorgeixi de la crisi, especialment de cara a un suport social més eficaç. Més recentment el Comitè Econòmic i Social Europeu ha emès un Dictamen per reclamar un pla de rescat social per tal de poder fer efectiva l‘Estratègia Europa 2020. Atès que l’any 1990, per mitjà del Decret 144/1990, modificat pel Decret 213/1991, es va establir el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció amb la finalitat de fer possible la inserció social i laboral de les persones afectades. El Programa va ser actualitzat l’any 1995 amb el Decret 228/1995, de 25 de juliol. L’any 1997 s’aprova la encara vigent Llei 10/1997, de 3 de juliol, de regulació de la renda mínima d’inserció, que ha estat objecte de diverses modificacions. Atès que amb les lleis que han modificat la inicial Llei 10/1997, de 3 de juliol, de regulació de la renda mínima d’inserció: la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i la més recent continguda a la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives; la renda mínima d’inserció inicial ha perdut el seu objecte i la seva finalitat, i ha deixat de ser un dret subjectiu de les persones en situació de pobresa; objecte i finalitat que ha de ser recuperat en aplicació de l’article 24. 3. de l’Estatut d’Autonomia. Atès que representants de sindicats, partits polítics i entitats sense ànim de lucre impulsen una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que té per objecte regular la Renda Garantida de Ciutadania per donar compliment al mandat de l’ article 24.3. de l’Estatut d’Autonomia i assegurar els mínims d’una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa. Atès que la proposta de Renda Garantida de Ciutadania té per objecte garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa i consisteix en:

121

1- Un dret universal de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’ inserció social i laboral. 2- Un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona i, en el seu cas, del nucli familiar o de convivència. 3- El dret a percebre una prestació econòmica de, com a màxim, 664 euros mensuals per dotze pagues. 4- La prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania té caràcter suplementari; és el dret a percebre la quantitat necessària a fi que, sumada als ingressos econòmics que es tinguin per qualsevol concepte, es disposi d’uns ingressos econòmics iguals a 664 euros mensuals per dotze pagues. 5- Els requisits per accedir al dret a cobrar la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania són:

a)- Tenir 18 o més anys, o ser menor emancipat. b)- Estar vivint legalment a Catalunya. c)- Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos. d)- No disposar d’ ingressos econòmics superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (per l’ any 2012, 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol�licitud.

6- El projecte de Llei per la Renda Garantida de Ciutadania regula també les obligacions de les persones perceptores de la prestació econòmica; l’incompliment de les obligacions pot comportar la suspensió o la pèrdua del dret a percebre la Renda Garantida de Ciutadania. 7- El finançament de la Renda Garantida de Ciutadania és a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i serà gestionada per l’ Administració de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, i amb la participació de les entitats del tercer sector, degudament acreditades. 8- La no-resposta de l’administració pública competent a la sol�licitud feta pel ciutadà o ciutadana comportarà el reconeixement del dret a percebre la prestació econòmica.

Atès que aquesta proposta legislativa busca donar una resposta coherent a les necessitats materials d'una part de la població catalana que, tingui o no problemes socials afegits, es veu fortament afectada per la crisi i reclama la solidaritat de la nostra societat. És una proposta que busca minimitzar els efectes de la crisi en la població més desafavorida econòmicament per evitar la marginació social i mantenir la cohesió social que caracteritza a les societats europees basada en l'estat del benestar. També és una proposta que s'adapta a la situació econòmica actual i obliga els poders públics a replantejar alguns aspectes de la política social, molt especialment la renda mínima

122

d'inserció. La renda garantida ciutadana ha de ser complementària a altres polítiques socials, de salut, ocupació, habitatge i serveis socials, especialment, per tal de donar un suport social més eficaç en el context actual, d'acord amb l'Estratègia europea 2020. Atès que, finalitzats els treballs preparatoris, la Iniciativa legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana es presenta aquests dies a la Mesa del Parlament, i és fonamental comptar amb el suport més ampli per tal que pugui arribar si més no a ser admesa a tràmit per la Taula del Parlament, i debatuda amb la seriositat que es mereix. El Grup Municipal d’ICV proposa l’adopció dels següents, ACORDS Primer.- Sol�licitar al Parlament de Catalunya la seva admissió a tràmit, i en el seu moment, el debat seriós de la proposta. Segon.- Donar a conèixer aquesta iniciativa mitjançant els mitjans de comunicació locals. Tercer.- Donar suport el procés de recollida de signatures de l'esmentada Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Quart.- Donar trasllat d’aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Comissió Promotora de la ILP, i a les entitats de Sabadell. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, si, bona nit de nou, he demanat canviar l’ordre i agraeixo, què, que bueno, s’hagi pogut fer. En primer lloc, per l’ hora que és, després perquè tenim el... també una persona doncs, representant precisament fedataria, doncs, de la renda bàsica, i em sap molt greu per l’ hora tan intempestiva que és. Bé en tot cas per tant, començo una mica l’argumentari del perquè presentem aquesta moció. Els antecedents cal situar-los en la renda mínima d’inserció social. Renda mínima que es va establir a l’any 1990 a Catalunya amb la finalitat de fer possible l’ inserció social-laboral de les persones amb més risc d’exclusió social. Aquell programa ha estat actualitzat en varies ocasions a l’any 95, el 97 i l’actualització més coneguda va ser la reforma que es va fer l’ any 2012, el 20 de març concretament. Una reforma de mesures fiscals, financeres i administratives. Amb aquesta reforma la renda mínima d’inserció va perdre el seu objecte i la seva finalitat, i va deixar de ser un dret subjectiu de les persones en situació de pobresa. No obstant, en aquest moment podem dir també que estem en fals, que l’Estatut d’ Autonomia, el seu art. 24.3 determina aquest dret de renda de subsistència. És en aquest marc, amb un atur i una precarietat amb milers de famílies com mai havíem conegut, que sindicats, entitats, i alguns partits polítics vam decidir impulsar una iniciativa legislativa popular que té per objecte regular la renda garantida de ciutadania per assegurar en definitiva els mínims d’ una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa. Els criteris són reflexats en la moció. No els tractaré donat que és una moció molt complerta en la què, està a una llarga explicació argumentari i també tots els requisits que s’haurien de complir,

123

per poder tenir accés a aquesta renda garantida i per l’ hora que és, evidentment i perquè considero que segurament tots vostès ja coneixen aquests criteris, i sinó, doncs des del grup d’iniciativa i segurament des de la plataforma doncs també li podríem fer arribar. Explicaré doncs, només els acords que proposem votar, i en primer lloc dir que hem recollit algunes consideracions que el grup EUiA ens va fer arribar i que traslladem en tot cas avui, hem traslladat precisament per això una última versió encara que és molt similar, però inclou algunes de les propostes també ens va fer arribar el grup EUiA i que en tot cas, ells també comentaran, m’imagino, en la seva intervenció. Quins són els acords que proposem a la moció? En primer lloc són 4 acords, no són molts i penso que és convenient de traslladar-los. Primer sol·licitar al Parlament de Catalunya, la seva admissió a tràmit, i en el seu moment el debat seriós de la proposta. Sol·licitar també que la proposta no quedi desvirtuada i que el text que se sotmeti a votació final estigui avalat per la Comissió Promotora de la ILP. En segon lloc, donar conèixer aquesta iniciativa mitjançant els mitjans de comunicació local especialment els públics, ens estem referint a Ràdio Sabadell i el Portal de l’Ajuntament Sabadell. cat. En tercer lloc donar suport al procés de recollida de signatures de l esmentada iniciativa legislativa popular també amb aquells elements tècnics i materials que acordin la Comissió Promotora i l’Ajuntament. I Finalment el quart punt, donar trasllat d’ aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a la Comissió Promotora de la ILP i a les entitats de Sabadell. En tot cas només dir que, per finalitzar una mica dir, que la proposta de ILP va entrar el 25 de gener de 2003 al Parlament que després de tot un procés gens fàcil, i gens facilitador tampoc ha estat admès a tràmit a la mesa, publicada el 18 de març en el Butlletí 43, però que no obstant això no es encara cap garantia de que la ILP arribi a bon port, ni tan sols és garantia del seu debat. El mínim de signatures que es necessiten són 50.000 i un cop es tinguin aquestes signatures que esperem i desitgem que realment siguin molt més d’aquestes 50 000 mínimes. Doncs un cop estiguin, la mesa el parlament pot decidir en aquest moment que prosperi o no el seu debat i per aquest motiu és imprescindible que donem tots aquells grups, jo espero que siguin tots els grups, que sigui un acord per majoria, que donem suport amb aquesta moció i amb les mocions com aquesta s’estan presentant amb la majoria, d’Ajuntaments, per tal de traslladar aquest acords al Parlament i fer arribar la voluntat dels Ajuntaments, la voluntat doncs de les Institucions, per tal de que aquesta ILP prosperi. Per tant, en aquesta primera intervenció no m’allargaré més i espero, com dic, tenir el suport de la majoria de grups. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, sí gràcies, bé, des del grup d’EUiA evidentment donarem suport a la moció que presenta avui el grup d’Iniciativa perquè compartim el contingut, per suposat, i com s’ha dit és una moció treballada per la Coalició en el marc de la Diputació de Barcelona i des de el nostre grup vam fer les consideracions que abans comentava la portaveu d’Iniciativa, en el sentit doncs que el tràmit de la actual ILP estava en un moment diferent a quan es va fer el redactat de la proposta de moció. Què és el que compartim d’aquesta proposta de ILP ?

124

Primer de tot, que des de els moviments socials es fixa el que nosaltres anomenem el sou de la dignitat, és a dir, l’import imprescindible i necessari per a que qualsevol persona pugui desenvolupar la seva vida amb uns mínims de qualitat. El que es demana és simplement el compliment del art.24.3 de l’Estatut de Catalunya, fins i tot, pel retallat pel TC que diu que les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania, és a dir, demanen que es desplegui l’actual Estatut. De vegades ens i posem gaire... molt convençuts d’anar buscar noves estructures d’estat però les que ja tenim com és l’Estatut encara no les tenim desplegades al 100 %, les implicacions pressupostàries que això suposa doncs, diu la Comissió impulsora de la ILP que aquesta iniciativa s’ha de garantir i nosaltres compartim independentment de la disponibilitat pressupostària del govern. Si s’aprova aquesta ILP el govern estarà obligat a garantir una renda de ciutadania a qualsevol persona que cobri menys d’aquest import i per tant haurà de prioritzar la part social per sobre del pagament a les entitats financeres; Avertis, els grups de comunicació privats etc i evidentment això a EUiA ens agrada. Què ens preocupa i en què hem fixat l’ atenció en la línea de les consideracions, que abans deia la senyora Garcia? Ens preocupa l’actitud, i ens preocupa profundament l’actitud del govern de la Generalitat cap aquest tema. Primer va haver-hi un informe del govern que denegava el dret a la Comissió Promotora a recollir les signatures, perquè aquesta tindria implicacions pressupostàries. La Comissió Promotora va salvar aquest escull afirmant en un epígraf de la proposició de llei que no afectaria al pressupost vigent, sinó al següent que s’aprovés. El serveis jurídics del Parlament van ser qui van dir al govern que no podien oposar-s’hi. Finalment, no li va quedar cap més remei al govern de la Generalitat que admetre la recollida de signatures. Davant d’aquesta actitud ens preocupa que un cop recollides les firmes, no s’accepti el seu debat a tràmit al Parlament, i en tot cas, si s’accepta el tràmit al Parlament, ens preocupa que des de el govern i des de els grups que donen suport al govern, aigualeixin i descafeïnin aquesta iniciativa tal i com ha fet, per exemple, el govern del PP amb la ILP sobre la dació en pagament, que va arribar en unes condicions al Congrés i s’aprovarà, si s’aprova, amb unes condicions que no té rés a veure en el que la Comissió Promotora tenia plantejat. Així doncs, la situació social de Catalunya és insostenible. Per aquest motiu, el grup parlamentari d’Iniciativa, Esquerra Unida, entenem que no només hem de garantir un renda mínima, demà mateix en el ple del parlament proposarem, farem una proposició de llei que és la llei del mínim vital, perquè a banda de la renda que necessita qualsevol persona per poguer sobreviure, avui en dia també necessitem garantir que tothom tingui accés als mínims d’aigua, de llum, d’electricitat i de gas i per tant busquem eradicar la pobresa energètica. Hem de garantir també uns aliments mínims necessaris en la línea de la moció que avui presentàvem des de Esquerra Unida, i que hem deixat sobre la taula, i per tant, garantir també l’habitatge per a tothom. Aquests quatre mínims: habitatge, energia, alimentació i recursos econòmics, són els que necessita qualsevol persona per viure en dignitat. Per això els volem establir per llei. Demà els grups parlamentaris podran decidir, podran mostrar el seu suport o no en aquesta iniciativa. Hi ha altres administracions autonòmiques i abans ho parlava en el debat amb el portaveu del PP com el govern d’Andalusia, amb una iniciativa d’aquest mateix, tipus impulsada per Izquierda Unida, que ja garanteix l’expropiació d’ús per donar resposta a les famílies en situació de desnonament i els tres àpats al dia a través de la conselleria d’Educació que junt amb una renda garantida de ciutadania donaria resposta a les necessitats reals del conjunt de la ciutadania. Per tant acabo, evidentment donarem suport a la moció d’iniciativa, però ens cal establir complicitats

125

amplies allà on toca que és el Parlament per modificar la llei de la ILP i evitar que els grups politics es desmarquin de les comissions promotores de la iniciativa, que sigui quan aquesta s’han dut a terme un treball tan lloable de la ILP de la renda garantida de ciutadania. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, gràcies, bé, breument dic que ens sumem a la moció amb el convenciment de que la renda garantida ciutadana seria un instrument decisiu per millorar les condicions de vida d’una part molt important de la població. Volíem destacar només, que es calcula que més de 2 milions de persones viuen a Catalunya per sota del llindar de la pobresa, gairebé el 30 % del país. Una dada realment preocupant, és una situació que s’està accentuant, que anirà a més, i nosaltres pensem que cal buscar noves maneres de redistribuir la riquesa, i d’oferir una solució digne per a tothom. En aquest sentit, la renda garantida, o podria ser també la renda bàsica, que seria també un debat semblant, potencia l’autonomia personal, familiar, econòmica i social a l’hora que es basa en la participació, en el compromís de la ciutadania des de la corresponsabilitat. Per tant, donem suport aquesta ILP, i lògicament a la moció. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, gràcies Sr. Sànchez. Estem davant d’una reivindicació d’ Iniciativa per Catalunya Verds, doncs, ells mateixos a més de recolzar aquesta ILP van reclamar-la. Era un dels seus punts estrella del programa electoral del novembre 2012 i potser en aquell moment no recordaven que ells havien estat fins 2 anys abans membres del govern de la Generalitat. Potser no recorden que la pobresa no és una xacra nova a les nostres ciutats i que ells es van mantenir impassibles durant els anys d’inici de la crisis. Còmplices de mesures basades en gastar més del que es tenia, endeutar la ciutadania i no tenir un ordre de prioritats en les polítiques de govern. Per tant, tenint en compte que el context socioeconòmic actual obliga a prendre decisions impopulars no hem d’oblidar els col·lectius més desfavorits que ja no tenen un sol perfil, sinó que són diverses les cares, edats, sexe, i nacionalitat que té la pobresa de la societat. Davant aquesta qüestió caldran mesures ràpides però no per això imprudents. I això és el que considerem que és la renda garantida de la ciutadania. Aquesta renda des del nostre punt de vista, no està subjecta a una suficiència pressupostària. Es configura com un dret de ciutadania, subjectiu i exigible per llei de tot individu ha disposat d’uns ingressos bàsics, però suficients, que garanteixin la cobertura de les necessitats econòmiques imprescindibles per dur una vida digna les persones que es troben en situació de pobresa. En definitiva es tracta d’una prestació econòmica de caràcter periòdic en la qual tindran accés totes aquelles persones que acreditin uns ingressos econòmics inferiors a l’indicador de la renda de suficiència, al voltant aproximadament d’uns 600 euros mensuals. Té caràcter complementari i/o subsidiari a d’altres fons d’ingressos fins a la quantia equivalent al IRSC i no està condicionada a la participació en itineraris per inserció social i/o laboral sense prejudici de la voluntat de la persona titular. Per tant des del grup municipal Popular no hi podem donar suport a aquesta Moció ni aquesta ILP perquè entenem que no hi ha marge pressupostari per poder fer front aquest ajut. La manca de recursos econòmics fa inviable aquesta proposta que l’únic que crearà des del nostre punt de vista són falses expectatives als possibles beneficiaris. Una renda d’aquestes característiques creiem que desincentivaria la participació activa en el mercat de treball. No es poden concedir prestacions econòmiques sense que no hagi un termini màxim de percepció, això suposaria creiem nosaltres la manca de motivació per part dels beneficiaris a l’hora de cercar feina, incitant en molts casos al frau.

126

El fet de que no estigui condicionada a la participació en itineraris per a la inserció social i/o laboral desvirtua l’objectiu d’aquest ajut. Finalment, fem una crida als responsables i que en aquest cas és la Generalitat de Catalunya, la que anunciï les mesures per les quals donarà compliment de la proposta feta per la Consellera de Benestar i Família “d’alinear, reformar i reconduir" totes les prestacions socials per tal d’impulsar una renda bàsica única que garanteixi un mínim d’ingressos a les famílies. A nosaltres, sempre ens trobarà en aquelles polítiques que suposin mantenir l’estat del benestar, treballant pels més vulnerables, però sempre en el context econòmic i social actual, coneixedors de la realitat i optimistes, però que busquin un veritable desenvolupament laboral i personal tot tenint en compte que no podem canviar el sistema ni les regles del joc. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Jordi Font, que diu, Sra. Garcia les mocions diuen el que diuen i els acords també, podríem entendre que l’objectiu d’aquesta moció és que el Ple de l’Ajuntament de Sabadell doni suport al contingut de l’ILP que vol regular la renda mínima garantida, per donar suport a la iniciativa legislativa popular en sí mateixa com a fórmula de participació ciutadana amb la presa de decisions. Però si ens cenyim als acords que estan compresos en aquesta iniciativa veurem que en el primer punt a l’acord que es planteja és que sol·licitem al Parlament de Catalunya la seva admissió, però miri, sort que vostè ja ha aclarit que aquesta iniciativa la mesa del Parlament ja la va admetre a tràmit el passat 12 de març per tant fa més de dos mesos que aquesta iniciativa ja ha estat admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya, continua el primer acord dient que es sol·licita al Parlament, en el seu moment, el debat seriós de la proposta. El Parlament de Catalunya, Sra. Garcia, la primera institució d’aquest país, fa debats seriosos i més quan es tracta d’iniciatives legislatives, i com més una iniciativa legislativa popular, proposicions de llei o projectes de llei. Miri, entre institucions com som el Ple de l’Ajuntament de Sabadell i Ple del Parlament queda poc seriós que els recomanem fer debats seriosos, s’imaginen un acord del Parlament que ens diguessin a l’Ajuntament de Sabadell que debatéssim una cosa seriosament en aquest Ple, oi que no ens ho podem imaginar ? Bé em sembla que no pertoca entre institucions com som el Ple de l’Ajuntament i el Ple del Parlament demanar que es facin debats seriosos. Continua el primer punt dient : sol·licitar en el Parlament que la proposta no quedi desvirtuada i que el text que es sotmeti a votació final estigui avalat per la Comissió Promotora, és a dir, estem demanant que el treball parlamentari, la negociació entre les diferents forces polítiques de les esmenes de l’articulat, els treballs de ponència acabin amb un text avalat per la promotora de l’ILP. Estem, doncs, introduint un nou element que no es pot sol·licitar al Parlament, el Parlament no pot canviar les seves regles de joc de tramitació parlamentària, perquè algun grup tercer ho sol·liciti. Estem davant d’una qüestió molt important, precisament demà al Parlament es farà, i m’ho ha comentat el sr. Mena, un debat a la totalitat d’una proposició de llei de renda garantida de ciutadania, presentada pel grup d’Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa; el PSC també ha present una proposició de llei el passat 19 de febrer, la proposició de llei sobre la renda mínima d’inserció que pretén regular també alguns aspectes relacionats com el desenvolupament de l’article 24.3 de l’Estatut, com diu el propi text de la proposició; i el govern de la Generalitat també té previst la forma de la renda mínima i d’inserció, la reforma, perdó; precisament el Ple del Parlament va aprovar el passat 25 d’abril una moció sobre les polítiques d’inclusió social i la eradicació de la pobresa, una moció amb el suport de Convergència i la majoria dels grups parlamentaris, una moció que insta al govern a fer un pla de xoc contra la pobresa i en concret en els seus punt C, desplegar l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i superar el decret que es diu 84/2011. Estem, doncs, en aquest camí; cert és que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix en l’art. 24.3 que les persones o les famílies, que es troben en situació de pobresa tenen dret accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una

127

vida digna d’acord amb les condicions que legalment estableixen, també és cert que actualment existeixen un seguit d’ajudes i prestacions de manera que les persones en situació de pobresa o en risc de pobresa puguin cobrir necessitats vitals i malauradament són insuficients en aquests moments. Estem parlant de prestacions contributives i després d’atur, de pensions no contributives, de renda mínima d’inserció i d’altres instruments que hi ha; per tant, l’objectiu final que és el que ens mou no necessàriament s’hi arriba fent una llei específica sobre renda garantida a la ciutadania, de fet quan vostès van estar al govern durant 7 anys no la van fer pas. Estem d’acord en què hi ha necessitats, que s’han de cobrir, que hi ha moltes fórmules: una pot ser una llei de renda mínima garantida però no necessàriament, en el Parlament hi ha diferents punts de vista i això es debatrà demà i més endavant quan l’ILP hagi recollit les 50.000 signatures i es porti en el seu debat a la totalitat. No es tracta de fer normes, no es tracta de fer cants de bondat, no es tracta de fer lleis com la de la dependència, sense dotar desprès de recursos per fer-la efectiva; no hi ha res pitxor que donar expectatives a la gent desvalguda que no es puguin complir, s’ha d’ajudar a la gent que pateix, però no amb falses expectatives. Sra. Garcia estem d’acord en què s’han d’enfortir els instruments per fer front a les situacions de la gent que pateix, i si això s’està fent i es continuarà fent, tenim en compte que no estem en una situació pressupostària idònia, entre d’altres, motius per la situació que vostès ens han deixat i pels incompliments del Partit Popular. Però no podem donar suport a una moció que ens diu literalment que s’admeti a tràmit una ILP, que fa dos mesos ja s’ha admès a tràmit, que diem que el Parlament de Catalunya no es pren les coses amb seriositat i que el que vol és condicionar la legítima actuació parlamentària dient que el que han d’aprovar més enllà de les prerrogatives que dóna la llei a una iniciativa legislativa popular. Hi intervé la regidora del grup municipal del PSC, Sra. Farrés, que diu, intentaré ser molt breu per les hores que són dir-los-hi que ja saben vostès que sempre trobaran aquest grup municipal quan es tracti de lluitar contra l’atur i contra la pobresa. Nosaltres també tenim tres línies vermelles clares, ningú sense aliments, cap família sense llar, i ningú sense cap ingrés; per tant, aquesta moció va en aquesta línia de defensar aquest últim punt i per tant, votarem a favor. Només, molt breument, dues consideracions, que s’han dit, i que sí que voldria deixar clara la postura del nostre grup; jo entenc que aquesta moció no va en la línia del Parlament, jo crec que en aquest sentit ja en el Parlament de Catalunya ja es tindran els debats oportuns, entenc que aquesta moció va en la línia de fer un posicionament clar de l’Ajuntament de Sabadell d’aquest consistori, entenem que s’ha de defensar aquesta renda garantida de ciutadania, això és el que defensem des d’aquí, després el Parlament ja vehicularà com no pot ser d’una altra manera quina sigui la seva postura, però si que defensem que hi ha d’haver un sou mínim per aquestes persones que els hi garantissin aquesta vida digna i que minvi el risc de ruptura social, només dir-los-hi que és veritat que en el seu moment vostè deia que no és va fer, que no hi era, però jo només els hi vull posar un exemple perquè l’estem patint a l’Ajuntament de Sabadell, només el fet d’haver tocat el PIRMI, el fet d’haver reduït considerablement el PIRMI ens ha suposat un augment directe de les prestacions d’emergència social , un augment de Rebost Solidari, un augment de les ajudes per pagar consums, un augment de les ajudes que s’han de donar per menors a càrrec; això ha estat una de les conseqüències que si s’hagués mantingut el PIRMI, només haver-se mantingut ja no li dic haver renovat, només haver mantingut el que hi havia doncs evidentment no estaríem fent front a aquesta situació. Per tant, per tot això creiem que s’ha de defensar aquesta renda mínima, renda garantida, digues-li el nom que el Parlament, en aquest cas ja decidirà quin és per tal de que torni a ser un dret subjectiu, no condicionat a disponibilitats pressupostàries que és el que ara està passant en aquest país i per tant es deixa un part molt important de la població fora d’aquesta prestació i, evidentment, també des del nostre grup, com diu la moció, facilitarem la difusió del procés i la recollida de signatures, que és el que també està fent el meu partit polític. Moltes gràcies

128

Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, m’hi estendré ara una mica, i per tranquil·litzar-los a tots, dir-los, ja els hi avancem, que la segona moció la deixarem sobre la taula, però aquesta moció degut també a les intervencions que hi ha hagut per part del Partit Popular i per part de Convergència i Unió farem un debat com es mereixen els milers i milers de famílies que estan en aquest moment en el nostre país visquent en unes condicions sota mínims i a les que va adreçada en definitiva aquesta iniciativa. Hi ha respostes, jo diria, per la majoria de qüestions que vostès han plantejat i per tant creia que no hauria d’estendre’m amb elles, però penso fer-ho. En primer lloc ja ho hem dit abans, ho he dit jo, i em sembla que també ho ha dit el portaveu el sr. Joan Mena de EUiA, hi ha una qüestió molt clara el dret que recull l’Estatut d’Autonomia, la proposició el que pretén és regular precisament aquest dret Sr. Font perquè no es quedi en paper mullat, però a més a més s’ha dit el decret del 2011 de 30 d’agost de desplegament de la renda mínima d’inserció aprovat pel govern de la Generalitat de forma unilateral va treure la condició de dret subjectiu a la percepció de la renda amb unes condicions i unes obligacions, esdevenir en una prestació subjecte simplement a l’existència de crèdit suficient per part de l’Administració, per aquest motiu el nombre de persones perceptores de la renda s’ha anat reduint fins a 30.000 persones que la cobren actualment, 30.000 persones perceptores respecte a les 850.000 que es troben actualment a l’atur a Catalunya, d’aquestes 650.000 estan enregistrades com aturades i només el 55% cobren algun tipus de prestació derivades de l’atur, per tant es troben en la situació de que més de 300.000 persones no reben cap tipus d’ingrés. La pròpia Generalitat, en el fons, calcula que aquestes 300.000 persones sense cap tipus d’ingrés poden arribar a 550.000 a final del 2013. Bé a l’octubre de 2011 el Parlament decideix crear un grup de treball per estudiar la regulació d’aquest Decret, per tant, el propi Parlament reconeix la necessitat de desenvolupar aquest Decret. Aquests ciutadans que viuen en situació de pobresa han de ser considerats des del nostre punt de vista i ens alegrem que des del punt de vista d’altres partits, com a ciutadans, i tenir-los presents a l’hora d’elaborar els pressupostos i s’han de prioritzar aquestes necessitats. La renda garantida de la ciutadania pretén és veritat superar la RMI reordenar el que hi ha donat que amb una prestació única, fomentant o intentant que amb una sola prestació es garanteixi la sortida de la pobresa, eliminant altres prestacions. És veritat, eliminant complements que no asseguren superar el llindar de la pobresa, aquesta renda està pensada perquè aquells que no arriben als 664 € puguin rebre un complement fins arribar a aquesta quantia; per exemple dones que cobren pensió de viudetat, persones que cobren prestació d’atur etc. Existeix un barem segons el volum de persones perceptores que conviuen en el mateix nucli familiar i s’estableix o es pot establir un mecanisme descendent, en funció de l’augment dels membres; les persones que han treballat aquesta proposta són persones, també igual que el Parlament, Sr. Font, serioses i per tant , no estan fent cants al sol, sinó que és una proposta molt en profunditat. Per acabar amb aquest punt, hi ha altres arguments que li vull donar, una societat que garanteix aquest mínim de rendes és una societat a on la pobresa no té un cost econòmic on hi haurien més diners en circulació, una societat equilibrada on les distàncies entre els nivells de rendes serien més curtes, una societat en definitiva més cohesionada. Però, miri li dic srs. del PP i de CiU els tres objectius bàsics d’aquesta ILP: primer que la gent que viu sota el llindar de la pobresa es sigui tingut en compte a l’hora d’elaborar el pressupost, això és fonamental; segon que es retallin aquelles partides que siguin supèrflues del pressupost, si volen parlem també d’això, a la Generalitat m’estic referint, vostès sempre parlen de les partides supèrflues a l’Ajuntament de Sabadell, la qual cosa sap que coincidim en algunes d’elles, però vostès no parlen mai de les partides supèrflues de la Generalitat de Catalunya i, en tercer lloc juntar el pressupost que la Generalitat destina actualment a la pobresa. Li explico sap quans milions es destinen en diferents departaments en la pobresa? són pocs però aquesta llei el que diu és que s’ajuntin, perquè siguin més efectius, per una banda 470 milions en prestacions i ajuts per lluitar contra la pobresa i altres departaments com Educació, Sanitat 300 milions d’euros més. La pròpia Consellera declara que saben quants diners es gasten en la lluita contra la pobresa, però no saben ben be en que, en aquests moments hi ha una dispersió, fins i tot, en aquest sentit. Però n’hi ha altres arguments que sabem que es dóna, que és l’efecte crida, la gent voldrà venir a Catalunya per rebre aquesta prestació, això nosaltres considerem que no és cert, perquè el propi pes del projecte de Llei estableix els límits i

129

les condicions: ser majors de 18 anys, residir legalment a Catalunya, viure un mínim de 12 mesos censats a Catalunya, acreditar que en els 4 mesos anteriors a la sol·licituds de la prestació, els ingressos han estat inferiors a 664 €, sabem el que estem dient ? I per últim en aquest punt, diuen també que això pot desincentivar a buscar feina, doncs, miri en un moment com l’actual en què hi ha 850.000 persones a Catalunya en atur perquè no hi ha feina pressuposar una manca de voluntat de la gent en el seu procés de recerca de feina si més no resulta una ironia, com finançar la renda garantida, i aquí acabo, perquè també hi ha respostes de com finançar la renda garantida de ciutadania; en primer lloc, nosaltres ho hem explicat moltes vegades i ho continuarem explicant i el dimecres ho tornarem a explicar; començant pels imposts de successions, li sona això ?, després eliminar el finançament a escoles concertades de l’Opus Dei també segurament que tenen notícies sobre això, reduir les partides destinades als alts càrrecs, en aquest cas, vostès parlen sempre també dels alts càrrecs d’altres administracions, a la Generalitat també n’hi ha, reducció economia submergida 10 punts : sap quan és això 7.214 milions amb un nou tipus d’impost de societats, sap quan es pot guanyar amb això 2.607 milions, amb un impost de transaccions financeres saben quan es pot recollir amb això ? 935 milions, amb un impost sobre la riquesa calculat amb 636 milions, amb restriccions al sistemes de mòduls de la SICAP augments del tipus a l’estalvi i guanys patrimonials al general 279 milions i prohibició de les operacions en curt contra el deute públic que està valorat en 262 milions, és a dir, miri m’ha commogut tant Sr. Font, que jo li dic que li sembla si traiem el del debat seriós de la proposta, la votarien la moció ?, perquè estaríem disposats a treure allò del debat seriós de la proposta, doni altres arguments si us plau, doni vostè i el PP altres arguments, i no facin com ha passat abans instar a què es resolguin tots els problemes d’un barri de Can Puiggener portant aquesta moció, però després quan es tracta d’aprovar mesures que poden precisament evitar la conflictivitat en aquests barris llavors vostès el que diuen és que “esto no va, no va” en els pressupostos “esto no es possible” vostès no són seriosos i aquestes propostes no se saben com es poden finançar; clar que se saben com es poden finançar donin altres arguments. L’argument de que és igual si hi ha famílies que viuen amb 648 € o sense res, si això és igual, llavors no ens queixem del que passa a Can Puiggener o d’altres barris. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, jo crec sr. Font que quan la Sra. Garcia diu que s’ha de fer un debat seriós és que el Parlament ha de fer debats seriosos, no vol dir que no els faci, vol dir que per desgràcia en aquelles proposicions de llei que arriben a través d’una ILP d’una Iniciativa Legislativa Popular, sovint els grups parlamentaris, al Parlament i el Congrés també descafeïnen en aquesta iniciativa la aigualeixen la modifiquen tot el que volen perquè la promotora dels ILP ja han perdut la propietat d’aquesta iniciativa i, després volen sortir de cara a la galeria dient que han aprovat una proposició de llei que en realitat no és la proposició de llei per la qual s’havien recollit milers de signatures, que és el que ha passat i jo crec abans he dit, i ho torno a repetir, tenim un clar exemple en el que ha passat en lLP de la dació en pagament. La plataforma d’afectats per les hipoteques ha fet una campanya excepcional recollint signatures a llarg de tot el territori , al llarg de tot l’estat espanyol, s’ha presentat al Congrés i ara una línia del Partit Popular, una altra de Convergència i Unió s’ha acabat modificant aquesta iniciativa i ja veurem que segurament acabarà, el govern del Sr. Rajoy donant suport a una iniciativa que no tindrà res a veure amb la iniciativa que va sortir a la recollida de signatures i que per tant no ha estat seriós el tractament d’aquesta iniciativa. Dir també i acabo que els drets han d’estar exigits per llei perquè sinó els governs de torn i aquí el Partit Popular és especialista, s’acaben carregant tots aquests drets. Ha dit la Sra. Garcia que evidentment que hi ha marge pressupostari, podem retallar la corrupció, podem retallar la Casa Reial, podem retallar l’exèrcit, podem fer una lluita contra el frau fiscal, podem aplicar una fiscalitat progressiva i totes les mesures que abans deia la Sra. Garcia, la diferència i acabo, el que proposa la ILP, no és una ajut Sr. Gesa és una renda, perquè del que parla no és de caritat, és de dignitat que són coses diferents. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, no vull entrar en els arguments que em sembla que la Sra. Garcia n’ha donat molts i de suficients, perquè si algú no

130

vol votar a favor no crec que sigui per manca d’arguments, però sí que volia acabar la nostra intervenció en aquest Ple espero, dient que la pobresa a més d’afectar a persones concretes està l’origen de molts dels problemes que tenim com a ciutat i molts dels conflictes que tenim com a ciutat i com a país, per tant, la pobresa no és un problema individual, és un problema social i, una proposta de dignitat com aquesta ILP és un deure democràtic i una garantia de justícia social, perquè penso que al final el que hem de començar a exigir i el que hem de començar a defensar és la justícia social, per tant jo penso que no és el moment de ridiculitzar la proposta sinó d’estudiar rigorosament i crec que en aquest sentit és deia seriosament, seriosament, rigorosament des del treball rigorós com es pot començar a implantar. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Jordi Font, que diu, miri Sra. Garcia li recordo el que vostè ens ha dit quan estàvem parlant de la moció anterior que ha defensat el Sr. Carles Rossinyol, la moció de la Cavalcada ens ha dit que la resolució estava poc “hilvanada” i que els papers són els papers i la proposta diu el que diu. Possiblement si parléssim de pobresa Sra. Garcia i encara que li sembli sorprenent, segurament ens posaríem d’acord i estaríem d’acord amb moltes coses, les coses d’anàlisi de la situació actual i segurament d’algunes propostes per sortir-nos i més del que es pensa vostè segurament coincidiríem, però aquí no estarem discutint això en aquests moments, com ens ha dit vostè aquí estem discutint uns fets uns acords que em d’enviar al Parlament de Catalunya i nosaltres no estem d’acord en enviar al parlament de Catalunya de què s’admeti a tràmit una moció que s’acaba d’admetre a tràmit fa dos mesos i que els hi diem al final que han de fer amb aquesta moció per quan es tramiti en posterioritat. Hi intervé la regidora del grup municipal del PSC, Sra. Farrés, que diu, molt breument per expressar de nou el nostre suport a garantir una renda, en aquest cas garantia de ciutadania, jo torno a dir una cosa que vostès m’han sentit dir moltes vegades quan parlo d’habitatge, quan parlo de rebost solidari, quan parlo de prestacions per infants hi tot això són mesures que no ataquen l’arrel del problema, són mesures pal·liatives i estem lluitant contra una problemàtica molt més greu que és en aquest cas la pobresa, com també referia algun altre portaveu. Nosaltres estem donant aspirina, no necessitem aspirina, diem des de l’Ajuntament necessitem mesures reals, i entenem que la renda garantida és una d’aquestes mesures reals per tenir instruments per poder lluitar contra aquesta pobresa, fer-hi front i realment canviar la situació. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, en primer lloc agrair aquesta última intervenció, ara ja els grups del PSC, EUiA i d’EpS que donen el suport en aquesta moció i per tant aquesta moció prospera, aquesta moció arribarà al Parlament de Catalunya, arribarà per tant la voluntat de l’Ajuntament de Sabadell que és el que compta i de la ciutat doncs d’impulsar i donar suport amb aquesta ILP i després ja a banda d’això cada grup polític, al marge de la institució farà el treball que consideri per tirar endavant aquesta ILP. Lamentar, en tot cas, el no suport del grup del Partit Popular i de Convergència i Unió perquè crec que hi ha una mena de negació de la realitat, la realitat és tossuda, la realitat és complexa molt difícil i ens aboca a situacions, evidentment com la que abans discutíem del barri de Can Puiggener, però que podria ser de qualsevol altre barri; plens de famílies i de persones que en definitiva tenen un denominador comú, a part de què poden haver-hi altres problemes, però hi ha un denominador comú que és una situació de pobresa, una situació, evidentment, de manca de suficiència i per tant de manca de dignitat, perquè això també és el que cal dir i aquesta proposta, és una proposta que vol dignificar amb una participació econòmica que per molts evidentment continuarà sent mancada de qualsevol possibilitat de subsistència, però que en tot cas per moltes famílies podria ser ni més ni menys que una manera de garantir un plat a la taula. Per acabar, en tot cas dir al sr. Font, miri, jo li recomano que vostè s’informi bé, aquesta ILP vostè abans ha barrejat dues coses, la del dimecres la de demà al Parlament, perdoni que li digui, però no és la renda bàsica, la de demà al Parlament és la llei del mínim vital, d’acord ?, dins d’aquesta llei, dins d’aquesta proposta que Iniciativa i EUiA la coalició proposa, dins d’això hi ha moltes propostes i una d’elles també està la renda bàsica, però per tant el dimecres si vostè va i està allà, doncs podrà seguir-lo i veure que el que es passa a discutir no és aquesta ILP ni aquesta proposta de la renda bàsica, no ho és en absolut. Segona qüestió és una , perdoni i ho lamento però clar acabo jo el debat, li asseguro

131

jo que això és així; per últim el Parlament o la Mesa no està garantit que hagi acceptat el debat, i nosaltres aquí el que estem dient és sol·licitar al Parlament la seva admissió a tràmit i un debat, el debat Sr. Font d’acord ? també li recomano que s’informi bé d’això perquè són dues coses diferents, per últim en definitiva un agraïment més felicitar a les persones que estan tirant endavant aquesta iniciativa i res més bona nit. Sotmesa la proposició a votació ordinària, és aprov ada , amb 19 vots a favor, dels grups municipals del PSC, EpS, ICV i EUiA, 1 abstenció de l regidor no adscrit Sr. Vega i 7 vots en contra dels grups municipals CiU i PP.

132

COMUNICACIONS DIVERSES

AREA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES EDUCACIÓ 1.- Aprovar els preus públics relatius als serveis d'ensenyament a l'Escola Municipal de

Música, a partir del curs 2013-2014. (JGL: 26/04/20 13) S'aproven els preus públics relatius als serveis d'ensenyament a l'Escola Municipal de Música, amb efecte a partir del curs 2013-2014, les quals es determinen per cada alumne/a en concret en funció de la capacitat econòmica acreditada per la família i del nombre de membres de la unitat familiar. També s'aproven les condicions i forma d'aplicació de la tarifació social i la manera d'acreditar els llindars de renda en que es troba cada família, així com la forma de pagament dels preus públics aprovats i les bonificacions a les famílies nombroses i monoparentals en la tarifa pel servei d'ensenyament a l'Escola Municipal de Música. 2.- Aprovar els preus públics dels cursos i/o talle rs de Música Oberta, a partir del curs

2013-2014 (JGL: 26/04/2013) S'aprova la realització i l'oferta inicial del programa Música Oberta, així com els preus públics dels cursos i/o tallers que, sota el títol genèric Música Oberta, ofereix l'Escola Municipal de Música i el Conservatori Professional de Sabadell, amb efectes a partir del curs 2013-2014. També s'aprova la forma de pagament dels preus públics i de les bonificacions en la tarifa dels cursos i/o tallers. SALUT 3.- Aprovar la clàusula addicional cinquena, del Co nveni subscrit entre el Servei Català de

la Salut i l'Ajuntament de Sabadell per al funciona ment de la Unitat de Salut Laboral, de l'1 al 31 de gener de 2013. (JGL: 26/04/2013)

Aprovar la clàusula addicional cinquena, del Conveni subscrit entre el Servei Català de la Salut i l'Ajuntament de Sabadell per al funcionament de la Unitat de Salut Laboral, de l'1 al 31 de gener de 2013, per un import de 8.639,67€.

4.- Renovar per a l'any 2013 el Conveni del Program a d'Aigües de Consum, subscrit entre

la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sabadel l. (JGL: 26/04/2013) Renovar per a l'any 2013 el Conveni subscrit entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sabadell, perquè mitjançant el Laboratori Municipal es realitzin la recollida, transport i anàlisi de mostres d'aigües de municipis integrats dins del programa d'aigües de consum. Per un import de 60.000€.

133

5.- Incoar un expedient sancionador (TA09/2013) al propietari d'un gos perillós. (JGL:

26/04/2013) Incoar un expedient sancionador (TA9/2013), al propietari d'un gos de raça perillosa (Pit Bull) per portar-lo per no tenir la llicència municipal.

6.- Prorrogar el contracte de serveis de control de plagues de la ciutat a l'empresa

RADAN, DESINFECCIONES TÉCNICAS, SL (JGL: 26/04/2013 ) Prorrogar el contracte de serveis de control de plagues de la ciutat (desratització, desinfecció, desinsectació) a l'empresa RADAN, DESINFECCIONES TÉCNICAS, SL amb efectes del 11 de maig de 2013 fins al 10 de maig de 2015. Per un import total de 45.018,52€.

ÀREA D’ECONOMIA I SERVEIS CENTRALS. RECURSOS HUMANS Resoldre les sol·licituds de compatibilitat d'una empleada municipal, per a exercir una segona activitat privada i pública (Exp. 2012COMP010). JGL 03.05.13 Resoldre la sol·licitud de compatibilitat d'un/a empleat/da per a exercir una segona activitat pública (Exp. 2012COMP007). Resoldre les sol·licituds de compatibilitat d'uns/es empleats/des municipals, per a exercir una segona activitat privada (Exp. 2013COMP002 - 2013COMP003 - 2013COMP004). INTERVENCIÓ:

1.- Donar compte de l’informe de la Intervenció Gen eral de data 2 d'abril de 2013, sobre morositat corresponent al 1t trimestre de l’e xercici 2013 .

El dia 7 de juliol de 2010 va entrar en vigor la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i va establir, entre altres, les següents obligacions de la Intervenció General:

• Disposar d’un registre de totes les factures; des de l’exercici 2001 es disposa d’un registre de factures en el programa de comptabilitat.

• Que la Intervenció municipal requerirà als òrgans gestors per a que justifiquin per escrit la falta de tramitació de les factures una vegada transcorregut un mes des de l’anotació en el registre comptable.

134

• Que la Intervenció emetrà un informe trimestral sobre el compliment dels terminis previstos en aquesta Llei pel pagament de les obligacions, on s’indicarà el número i quantia global de les obligacions pendents en les que s’estigui incomplint el termini.

• Que la Intervenció incorporarà a l’informe trimestral a remetre al Ple, una relació de les factures o documents justificatius respecte als quals hagin transcorregut més de tres mesos des de l’anotació a l’esmentat registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació o s’hagi justificat per l’òrgan gestor l’absència de tramitació. El Ple, en el termini de 15 dies comptats des del dia de la reunió en la que tingui coneixement de l’esmentada informació, publicarà un informe agregat de la relació de factures i documents que se li hagin presentat agrupant-los segons l’estat de tramitació.

A partir de setembre 2010, mensualment s’ha requerit als diversos centres gestors per a que indiquin quin era el motiu pel qual una factura que havia entrat feia més d’un mes al registre de factures de comptabilitat no s’havia iniciat el tràmit de reconeixement de l’obligació (emissió proposta de despeses) i s’ha confeccionat un informe amb les respostes recollides. Les bases d’execució del pressupost vigent a data d’avui per l’exercici 2013 a l’article 22.10 estableixen que “Les factures s’han d’entrar a qualsevol dels registres municipals en els 10 dies següents a l’emissió. Els registres les remetran a Intervenció, que les introduirà al programa de comptabilitat, i posteriorment les enviarà al centre gestor corresponent.” A 31 de març de 2013 només hi ha una factura que faci més de tres mesos que s’ha anotat al registre de factures i no s’hagi tramitat el corresponent expedient de reconeixement d’obligació, tal i com es pot comprovar en el quadre següent:

Pendent de reconeixement obligació

Factures o documents justificatius que al final del trimestre, hagin transcorregut més de tres mesos des

de la seva anotació en el registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de

reconeixement de l’obligació

Període mitjà operacions pendents

reconeixement (PMOPR)

Número Import total

Despeses corrents en béns i serveis 0,00 0 0,00

Inversions reals 0,00 0 0,00

Sense desagregar 111,00 1 206,91

TOTAL 111,00 1 206,91 Aquesta factura corresponen a despeses de control de qualitat que van a càrrec de l’adjudicatari de l’obra i que caldrà descomptar a l’adjudicatari en el moment de tramitació de la corresponent certificació d’obra. Tanmateix, durant el primer trimestre de 2013 s’han rebut 1.508 factures i 43 abonaments, dels quals 37 abonaments corresponien a anul.lacions totals d’una factura. Respecte a la tramitació de les factures dels tres organismes autònoms, s’informa el següent: AGÈNCIA TRIBUTARIA DE SABADELL A la finalització del primer trimestre de 2013 no hi ha cap factura que faci més de tres mesos que s’ha anotat al registre de factures i no s’hagi tramitat el corresponent expedient de reconeixement d’obligació.

135

Pendent de reconeixement obligació

Factures o documents justificatius que al final del trimestre, hagin transcorregut més de tres mesos des

de la seva anotació en el registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de

reconeixement de l’obligació

Període mitjà operacions pendents

reconeixement (PMOPR)

Número Import total

Despeses corrents en béns i serveis 0,00 0 0,00

Inversions reals 0,00 0 0,00

Sense desagregar 0,00 0 0,00

TOTAL 0,00 0 0,00 Durant el primer trimestre de 2013 s’han rebut 175 factures i 2 abonaments, 1 dels quals corresponia a l’anul.lació total d’una factura. INFORMÀTICA AJUNTAMENT DE SABADELL A 31 de març de 2013 no hi ha cap factura que faci més de tres mesos que s’ha anotat al registre de factures i no s’hagi tramitat el corresponent expedient de reconeixement d’obligació.

Pendent de reconeixement obligació

Factures o documents justificatius que al final del trimestre, hagin transcorregut més de tres mesos des

de la seva anotació en el registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de

reconeixement de l’obligació

Període mitjà operacions pendents

reconeixement (PMOPR)

Número Import total

Despeses corrents en béns i serveis 0,00 0 0,00

Inversions reals 0,00 0 0,00

Sense desagregar 0,00 0 0,00

TOTAL 0,00 0 0,00 Durant el primer trimestre de 2013 s’ha rebut 1 factura. OAL DE MUSEUS I ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL A la finalització del primer trimestre de 2013 no hi ha cap factura que faci més de tres mesos que s’ha anotat al registre de factures i no s’hagi tramitat el corresponent expedient de reconeixement d’obligació.

Pendent de reconeixement obligació Factures o documents justificatius que al final del

trimestre, hagin transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de

reconeixement de l’obligació

Període mitjà operacions pendents

reconeixement (PMOPR)

Número Import total

Despeses corrents en béns i serveis 0,00 0 0,00

Inversions reals 0,00 0 0,00

Sense desagregar 0,00 0 0,00

TOTAL 0,00 0 0,00 Durant el primer trimestre de 2013 s’han rebut 75 factures.

136

2.- Donar compte de l'informe de la Intervenció General de data 18 d'abril de 2013, de seguiment del Pla d’Ajust

ÍNDEX 1. FONAMENT 2. MARC NORMATIU 3. ANTECEDENTS 4. METODOLOGIA 5. MESURES EN MATÈRIA D’INGRESSOS 6. MESURES EN MATÈRIA DE DESPESES 7. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT D’INGRESSOS

7.1. INGRESSOS 7.2. AJUSTOS EN INGRESSOS PROPOSATS EN EL PLA

8. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DE DESPESES

8.1. DESPESES 8.2. AJUSTOS EN DESPESES PROPOSATS EN EL PLA

9. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DE MAGNITUDS I ENDEUTAMENT

9.1. ENDEUTAMENT 9.2. MAGNITUDS FINANCERES I PRESSUPOSTÀRIES

10. INFORME DE SEGUIMENT DEL ROMANENT 11. AVALS PÚBLICS REBUTS

137

12. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DEL DEUTE COMERCIAL 13. OPERACIONS AMB DERIVATS I ALTRE PASSIU CONTINGENT 14. OBSERVACIONS 15. SUBMINISTRAMENT D’INFORMACIÓ

138

1. FONAMENT El present informe s’emet en compliment de l’article 10 del RD Llei 7/2012, de 9 de març, pel que es crea el Fons pel finançament dels pagaments a proveïdors en relació a l’article 7 del RD Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament pel pagament als proveïdors de les entitats locals. 2. MARC NORMATIU

• RD Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel que es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals.

• RD Llei 7/2012, de 9 de març, pel que es crea el Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors.

• Ordre HAP/537/2012, de 9 de març, per la que s’aproven el model de certificat individual, el model per a la seva sol·licitud i el model de pla d’ajust, previstos en el RD llei 4/2012, de 24 de febrer, pel que es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament pel pagament als proveïdors de les entitats locals.

• Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, modificada per la Llei Orgànica 4/2012, de 28 de setembre.

• Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, per que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

3. ANTECEDENTS En compliment del RD Llei 4/2012, la Intervenció General va emetre una Relació Certificada d’Obligacions Pendents de Pagament per import total de 24.776.698,40 € la qual va ser tramesa al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques el dia 14 de març de 2012. Per tal que l’import esmentat pogués ser finançat amb una operació de crèdit, la normativa de referència exigia l’aprovació d’un Pla d’Ajust amb la finalitat de garantir la generació d’ingressos corrents suficients per atendre les despeses corrents i l’amortització de les operacions d’endeutament, considerant també, la nova operació de crèdit a formalitzar en el marc del Pla d’Ajust.

139

El Ple municipal, en la sessió que va tenir lloc el 30 de març de 2012 , va procedir a aprovar el Pla d’Ajust 2012 -2022 el qual va ser autoritzat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Finalment, la Relació Certificada d’Obligacions Pendents de Pagament va ascendir a 22.725.582,58 € formalitzant-se una operació de crèdit per aquest import amb el “Fondo de Financicación de Pago a Proveedores”. El Ple municipal va aprovar l’operació de crèdit en la sessió que va tenir lloc l’ 11 de maig de 2012, la qual es va instrumentar en contractes amb onze entitats financeres segons l’assignació efectuada per l’Instituto de Credito Ofical i el Decret del Regidor d’Economia i Recursos Humans núm. 4706/2012 de 18 de maig de 2012 . El contingut del Pla, de conformitat amb el model establert a l’Ordre HAP/537/2012, esta format per la documentació següent:

A) SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS B) AJUSTOS PROPOSATS EN EL PLA C) DECLARACIONS

A demés, conté un document PDF en el que es detallen les mesures en matèria d’Ingressos i Despeses previstes en el Pla d’Ajust. S’han emès els informes de seguiment del Pla corresponents al tercer i quart trimestre de 2012, el 15 d’octubre de 2012 i el 31 de gener de 2013 respectivament. D’aquests informes se n’ha donat compte als Plens Municipals de dates 6 de novembre de 2012 i 9 d’abril 2013, tal i com s’estableix a l’article 10 del RD Llei 7/212. 4. METODOLOGIA Les dades reals contingudes en el present informe han estat extretes per la Intervenció General del Sistema d’Informació Comptable municipal. La valoració de l’execució de les mesures contingudes en el Pla així com les projeccions anuals estimades han estat formulades per la unitat de Serveis Econòmics. Tanmateix, el Període Mig de Pagament ha estat elaborat per la Tresoreria municipal. Els quadres on es conté informació sobre Ingressos, Ajustos en Ingressos proposats en el Pla, Despeses, Ajustos en Despeses proposats en el Pla, Endeutament i Magnituds Financeres i Pressupostàries són els establerts a l’Oficina Virtual per a la Coordinació Financera amb les Entitats Locals del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Les dades contingudes en els expressats quadres es presenten en milers d’euros i es refereixen al Pressupost Consolidat d’Ajuntament i Organismes Autònoms. 5. MESURES EN MATÈRIA D’INGRESSOS El Pla d’Ajust va incideix bàsicament en mesures a aplicar durant l’exercici 2012, no obstant en alguns casos incloïa accions en exercicis futurs. A continuació es reprodueixen les referides a l’exercici 2013.

140

Aquestes mesures tenen per definició caràcter genèric raó per la qual han de ser concretades i desenvolupades en accions concretes. L’impacte d’aquestes mesures previstes en el Pla pel 2013 es va estimar en un import total de 12.608.120 €: 5.1. MESURA 1: INCREMENTS TRIBUTARIS, SUPRESSIÓ D’E XEMPCIONS I BONIFICACIONS VOLUNTÀRIES. ESTALVI: 12. 053.120 €. Per l’exercici 2012 es preveia modificar l’estructura de l’ordenança fiscal reguladora de l’ICIO per incrementar la seva recaptació al 2013. Finalment , els tipus impositius de l’IBI s’adeqüen al que marca el RD 20/2011. En qualsevol cas, s’intentarà mantenir en la majoria d’impostos una pressió fiscal propera a l’IPC a partir de 2013 5.2. MESURA 4: CORRECTE FINANÇAMENT DE TAXES I PREU S PÚBLICS. ESTALVI: 461.000 €. No s’han concretat aquestes mesures per l’exercici 2013, s’ha fet una estimació global de l’efecte de la mesura.

5.3. MESURA 5: ALTRES MESURES EN MATÈRIA D’INGRESSO S. ESTALVI: 94.000 €. No s’han concretat aquestes mesures per l’exercici 2013, s’ha fet una estimació global de l’efecte de la mesura.

6. MESURES EN MATÈRIA DE DESPESES El Pla d’Ajust va incideix bàsicament en mesures a aplicar durant l’exercici 2012, ara bé, Serveis Econòmics estima que algunes accions dutes a terme durant l’exercici anterior es consoliden aquest 2013 i s’afegeixiran noves mesures d’estalvi. Aquestes mesures tenen per definició caràcter genèric raó per la qual han de ser concretades i desenvolupades en accions concretes. L’impacte d’aquestes mesures previstes en el Pla pel 2013 es va estimar en un import total de 8.463.000 €: 6.1. ESTALVI EN CAPÍTOL 1 (MESURES 1, 2, 3, 4, 5, 6 ). ESTALVI: 2.517.000 €. No s’han concretat aquestes mesures per l’exercici 2013, s’ha fet una estimació global de l’efecte de la mesura.

141

6.2. ESTALVI EN CAPÍTOL 2 (MESURES 7, 9, 10, 12, 13 , 14 I 15). ESTALVI: 1.481.000 €. No s’han concretat aquestes mesures per l’exercici 2013, s’ha fet una estimació global de l’efecte de la mesura. 6.3. MESURA 11: NO EXECUCIÓ D’INVERSIÓ PREVISTA INI CIALMENT

No s’executarà la inversió previst amb endeutament per l’any 2012 i es limitarà la concertació de crèdit a 5 milions d’euros per l’any 2013 i a 10 milions d’euros a partir de l’any 2014. No obstant, s’executaran les inversions finançades per subvencions de capital finalistes que puguin donar-se en el futur. 6.4. MESURA 16: ALTRES MESURES EN MATÈRIA DE DESPES ES. ESTALVI: 4.465.000 €. No s’han concretat aquestes mesures per l’exercici 2013, s’ha fet una estimació global de l’efecte de la mesura. 7. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT D’INGRESSOS 7.1. INGRESSOS

IngresosDato de

liquidación ejercicio 2012

Datos del plan de ajuste

Dato del presupuesto 2013 (prev.iniciales + modificaciones)

Desviación del plan /

presupuesto1 trimestre 2 trimestre 3 trimestre 4 trimestre

Proyección anual 2013

estimada (**)

Desviación de la estimación

anual s/plan de ajuste

Ingresos corrientes:156.478,70 161.811,44 159.524,59 -1,41% 44.452,39 0,00 0,00 0,00 167.132,09 3,28%

Ingresos de capital:8.983,22 0,11 0,66 500,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Ingresos no financieros:165.461,92 161.811,55 159.525,25 -1,41% 44.452,39 0,00 0,00 0,00 167.132,09 3,28%

Ingresos financieros:24.032,04 5.000,07 195,98 -96,08% 197,02 0,00 0,00 0,00 197,02 -96,05%

Ingresos totales: 189.493,96 166.811,62 159.721,23 -4,25% 44.649,41 0,00 0,00 0,00 167.329,11 0,31%

Ejecución trimestral realizada de derechos reconoci dos netos (datos acumulados) (*)

142

7.2. AJUSTOS EN INGRESSOS PROPOSATS EN EL PLA

Descripción medida de ingresosDato del plan de

ajuste

Ajustes acumulados en

ejercicios anteriores

1 trimestre 2 trimestre 3 trimestre 4 trimestreProyección anual 2013 estimada

Ajustes acumulados

hasta el presente ejercicio

Desviación de la

estimación anual/plan de ajuste

Medida 1: subidas tributárias, supresión de exenciones y bonificaciones voluntarias

12.053,12 5.556,58 0,00 0,00 0,00 0,00 10.610,18 16.166,76 -11,97%

Medida 2: refuerzo de la eficacia de la recaudación ejecutiva y voluntaria (firma de convenios de colaboración con Estado y / o CCAA)

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Medida 3: Potenciar la inspección tributária

para descubrir hechos imponibles no gravados0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Medida 4: Correcta financiación de tasas y precios públicos

461,00 307,12 13,22 0,00 0,00 0,00 708,02 1.015,14 53,58%

Medida 5: Otras medidas por el lado de los ingresos

94,00 3.470,43 105,71 0,00 0,00 0,00 385,75 3.856,18 310,37%

AHORRO TOTAL GENERADO POR LAS MEDIDAS relativas a ingresos CORRIENTES

0,00 9.334,13 118,93 0,00 0,00 0,00 11.703,95 21.038,08 0,00%

Ahorro total generado por las medidas relativas a ingresos

12.608,12 9.334,13 118,93 0,00 0,00 0,00 11.703,95 21.038,08 -7,17%

Ejecución trimestral realizada (acumulada)

143

8. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DE DESPESES 8.1. DESPESES

GastosDato de

liquidación ejercicio 2012

Dato del plan de ajuste

Datos del presupuesto 2013 (Créditos iniciales + modificaciones)

Desviación del plan

/presupuesto1 trimestre 2 trimestre 3 trimestre 4 trimestre

Proyección anual 2013 estimada

Desviación de la

estimación anual / plan

de ajuste

Gastos corrientes: 138.756,89 145.875,75 143.531,77 -1,60% 25.644,21 0,00 0,00 0,00 138.929,37 -4,76%

Gastos de capital: 19.808,11 5.000,00 1.520,35 -69,59% 0,00 0,00 0,00 0,00 2.700,30 -45,99%

Gastos no financieros: 158.565,00 150.875,75 145.052,12 -3,85% 25.644,21 0,00 0,00 0,00 141.629,67 -6,12%

Gastos operaciones financieras: 15.747,00 13.906,44 14.155,94 1,79% 3.500,59 0,00 14.155,94 1,79%

Gastos Totales: 174.312,00 164.782,19 159.208,06 -3,38% 29.144,80 0,00 0,00 0,00 155.785,61 -5,45%

Saldo obligaciones pendientes de aplicar al ppto al final de cada trimestre: 0 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%Período medio de pago a proveedores (en días): 30 145,03 0,00 0,00 0,00 100,00 233,33%Gasto financiado con remanente de tesorería (afectado y/o gastos generales): 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Ejecución trimestral realizada obligaciones reconoc idas netas (acumulada)

144

8.2. AJUSTOS EN DESPESES PROPOSATS EN EL PLA º

Descripción medida de gastosDato del plan

de ajuste

Ajustes acumulados en

ejercicios anteriores

1 trimestre 2 trimestre 3 trimestre 4 trimestreProyección anual 2013 estimada

Ajustes acumulados

hasta el presente ejercicio

Desviación de la estimación

anual / plan de ajuste

Ahorro en cap. 1 del presupuesto consolidado (medidas 1,2,3,4,5 i 6)

2.517,00 2.244,32 3.473,63 0,00 0,00 0,00 3.473,63 5.717,95 38,00%

Ahorro en cap. 2 del presupuesto consolidado (medidas 7,9,10,12,13,14 i 15)

1.481,00 557,85 1.481,00 0,00 0,00 0,00 1.481,00 2.038,85 0,00%

Ahorro en cap. 4 del presupuesto consolidado (medidas 8)

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Ahorro en capítulo 6 del Presupuesto consolidado (medida 11)

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Ahorro en otras medidas de gasto (medida 16)

4.465,00 2.884,78 7.799,07 0,00 0,00 0,00 7.799,07 10.683,85 74,67%

De ellas (medida 16) otras medidas de gasto correinte

7.799,07 0,00 0,00 0,00 7.799,07

De ellas (medida 16) otras medidas de gasto no corriente

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Ahorro total generado por las medidas relativas a gastos CORRIENTES

12.753,70 0,00 0,00 0,00 12.753,70

Ahorro total generado por las medidas relativas a Gastos

8.463,00 5.686,95 12.753,70 0,00 0,00 0,00 12.753,70 18.440,65 50,69%

Ejecución trimestral realizada (acumulada)

145

9. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DE MAGNITUDS I E NDEUTAMENT 9.1. ENDEUTAMENT

9.2. MAGNITUDS FINANCERES I PRESSUPOSTÀRIES

(Cantidades en miles de euros)Datos del plan

de ajusteDeuda viva a

1/1/20131 trimestre

(a 31/03/2013)2 trimestre (a

30/06/2013)3 trimestre

(a 30/09/2013)4 trimestre (a

31/12/2013)

Proyección anual estimada a 31/12/2013

Desviación de la estimación

anual/plan de ajuste

Deuda viva : 127.246,17 123.771,64 3.410,65 0,00 0,00 0,00 14.032,51 -88,97%

A corto plazo (operaciones de tesoreria): 0,00 62,31 0,00 0,00 0,00 0,00 62,31 0,00%

A largo plazo 127.246,17 123.709,33 3.410,65 0,00 0,00 0,00 13.970,20 -89,02%

Operación endeudamiento RDI 4/2012 24.776,70 22.725,58 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -100,00%

Resto operaciones endeudamiento a largo plazo

102.469,47 100.983,75 3.410,65 0,00 0,00 0,00 13.970,20 -86,36%

Ejecución trimestral realizada (acumulada) (*)

Datos del plan de ajuste

Dato del presupuesto año

2013

% Desviación del plan/presupuesto

1 trimestre 2 trimestre 3 trimestre 4 trimestre

Proyección anual

estimada a 31/12/2013

% Desviación de la estimación anual/plan de

ajuste

Anualidades operaciones endeudamiento a largo plazo:

18.511,14 18.039,07 -2,55% 4.192,76 0,00 0,00 0,00 17.126,10 -7,48%

Cuota total de amortización del principal : 13.906,3 7 13.960,00 0,39% 3.410,65 0,00 0,00 0,00 13.970,20 0,45%

Operación endeudamiento RDI 4/2012 0,00 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Resto operaciones endeudamiento a largo plazo 13.906,37 13.960,00 0,39% 3.410,65 0,00 0,00 0,00 13.970,20 0,45%

Cuota total de intereses: 4.604,77 4.079,07 -11,42% 782 ,11 0,00 0,00 0,00 3.155,90 -31,46%

Operación endeudamiento RDI 4/2012 1.257,05 1.258,02 0,08% 312,44 0,00 0,00 0,00 1.258,02 0,07%

Resto operaciones endeudamiento a largo plazo 3.347,72 2.821,05 -15,73% 469,67 0,00 0,00 0,00 1.897,88 -43,30%

Ejecución trimestral realizada (acumulada)

146

Datos del plan de ajuste

1 trimestre 2 trimestre 3 trimestre 4 trimestreProyección

anual estimada a 31/12/2013

Desviación de la estimación

anual/plan de ajuste

Ahorro bruto 15.935,69 18.808,18 0,00 0,00 0,00 28.202,72 76,97%

Ahorro neto 2.029,32 15.397,53 0,00 0,00 0,00 14.170,21 601,34%

Ahorro neto después de aplicar remanente de tesorería

0,00 0,00 0,00 14.032,51

Saldo de operaciones no financieras 10.935,80 18.808,18 0,00 0,00 0,00 25.502,42 133,20%

Ajustes SEC (en terminos de contabilidad nacional)

-2.944,41 -920,57 0,00 0,00 0,00 -4.163,58 41,40%

Capacidad o necesidad de financiación

7.991,38 17.887,61 0,00 0,00 0,00 21.338,84 167,02%

Ejecución trimestral realizada (acumulada)

147

10. INFORME DE SEGUIMENT DEL ROMANENT

(Cantidades en miles de euros)Dato del plan de

ajusteLiquidación

2012Desviación

(%)

FONDOS LÍQUIDOS 6.478,52 -

DERECHOS PENDIENTS DE COBRO 64.404,85 -

del Presupuesto corriente 30.237,76 -

de Presupuestos cerrados 37.401,15 33.794,86 -9,64%

de operaciones no presupuestarias 577,35 -

cobros realizados pendientes de aplicación definitiva -205,12 -

OBLIGACIONES PENDIENTES DE PAGO 42.728,25 -

del Presupuesto corriente 36.415,57 -

de Presupuestos cerrados 0,00 320,75 0,00%

de operaciones no presupuestarias 6.377,00 -

pagos realizados pendientes de aplicación definitiva -385,07 -

REMANENTE DE TESORERÍA TOTAL (1+2-3) 28.155,12 -

Saldos de dudoso cobro 11.220,35 15.994,79 42,55%

Exceso de financiación afectada 14.267,12 -

REMANENTE DE TESORERÍA PARA GASTOS GENERALES -2.106,79 0,00%

Saldo obligaciones pendientes de aplicar al ppto al 31/12 0,00%

148

11. AVALS PÚBLICS REBUTS

12. INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DEL DEUTE COMER CIAL

13. OPERACIONS AMB DERIVATS I ALTRE PASSIU CONTINGE NT

Ente avalista a 31 de marzo a 30 de junio a 30 de septiembre a 31 de d iciembre

Administración General del Estado 0,00 0,00 0,00 0,00

CCAA 0,00 0,00 0,00 0,00

EELL 0,00 0,00 0,00 0,00

Total 0,00 0,00 0,00 0,00

Saldo a:

(En miles de euros)

Obligaciones reconocidas pendientes de pago clasificadas por antigüedad

1er. trimestre 2do. Trimestre 3er. Trimestre 4to. Tri mestre Año 2012 Año 2011Ejercicios Anteriores

Total

Capítulo 2 13.632,95 0,00 0,00 0,00 9.948,40 0,00 0,00 23.581,35

Capítulo 6 152,70 0,00 0,00 0,00 1.964,24 0,00 0,00 2.116,94

Otra deuda comercial 283,63 0,00 0,00 0,00 180,52 0,00 0,00 464,15

Total 14.069,28 0,00 0,00 0,00 12.093,16 0,00 0,00 26.162,44

Año: 2013

Antigüedad (fecha recepción de facturas)

149

14. OBSERVACIONS Cal destacar que no es va realitzar l’aprovació definitiva del pressupost 2013, en conseqüència en aquests moments està vigent el pressupost prorrogat segons decret d’alcaldia 11994/2012 de 31 de desembre de 2012 i que en aquests moments s’està elaborant un nou pressupost per a l’exercici 2013 que es portarà properament a aprovació del Ple de la Corporació. 15. SUBMINISTRAMENT D’INFORMACIÓ

(En miles de euros)

Operaciones con derivados Descripción a 31 de marzo a 30 de junioa 30 de

septiembrea 31 de

diciembre

Operación 1 0,00 0,00 0,00 0,00

Operación 2 0,00 0,00 0,00 0,00

Operación 3 0,00 0,00 0,00 0,00

Operación 4 0,00 0,00 0,00 0,00

Resto de operaciones 0,00 0,00 0,00 0,00

Total 0,00 0,00 0,00 0,00

(En miles de euros)

Otra pasivo contingente Descripción a 31 de marzo a 30 de junioa 30 de

septiembrea 31 de

diciembre

Pasivo 1 0,00 0,00 0,00 0,00

Pasivo 2 0,00 0,00 0,00 0,00

Pasivo 3 0,00 0,00 0,00 0,00

Pasivo 4 0,00 0,00 0,00 0,00

Resto de pasivos contingentes 0,00 0,00 0,00 0,00

Total 0,00 0,00 0,00 0,00

Saldo a:

Saldo a:

150

De conformitat amb l’article 10 del RD Llei 7/2012, de 9 de març pel que es crea el Fons pel finançament dels pagaments a proveïdors, les entitats locals incloses en l’àmbit subjectiu definit en l’article 111 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals que concertin les operacions d’endeutament previstes en el citat RD Llei, hauran de presentar amb periodicitat trimestral al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques un informe de la intervenció municipal sobre l’execució dels plans d’ajust establerts a l’article 7 del RD Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament pel pagament als proveïdors de les entitats locals. El subministrament d’informació anterior s’ha de realitzar mitjançant una aplicació informàtica habilitada a l’Oficina Virtual de Coordinació amb les Entitats Locals complimentant un conjunt de formularis i adjuntant l’informe de seguiment en format PDF que haurà de contenir la informació determinada a l’Ordre HAP/2105/2012. Tanmateix, l’esmentat article 10 del RD Llei 7/212 estableix que de l’Informe de la Intervenció municipal se’n donarà compte al Ple de la Corporació Local. J

151

ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I ESPAI PÚBLIC SOSTENIBILITAT I GESTIÓ D’ECOSISTEMES - Imposar a la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) una sanció derivada de la comissió d’una infracció greu en el marc del Reglament del servei d’explotació, conservació i manteniment dels sistemes de sanejament en alta d’aigües residuals urbanes a Sabadell. S’aixeca la sessió a les 24:10 hores.