Embed Size (px)
DESCRIPTION
Al legacions pla d'usos
Citation preview
1
EXCLM. SR. ALCALDE-PRESIDENT
AJUNTAMENT DE BARCELONA
Plaça Sant Jaume S/N
08002 Barcelona
EXCLM. SR.
Maria Mas Canals, major de edat, veïna de Barcelona, proveïda amb DNI núm.
38.287.339-K, actuant en nom i representació de l’ASSOCIACIÓ DE VEINS
PER A LA REVITALITZACIÓ DEL CASC ANTIC DE BARCELONA, amb CIF
G61400156, número de registre d’entitats 19.618, designant com a domicili a
efectes de notificacions el carrer Rec, 27, baixos de Barcelona, davant V.E.
compareix i com millor en Dret procedeixi,
EXPOSA:
Que, en data 26 d'abril de 2009 es va publicar en el Butlletí Oficial de la
Província de Barcelona l'Anunci de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'acord
d'aprovació inicial de la Modificació del Pla Especial d'Establiments de
Concurrència pública, Hoteleria i Altres Activitats de Ciutat Vella (en
endavant Pla d'usos), establint el pertinent tràmit d'Informació pública pel
termini de 45 dies.
Que estant en desacord amb l’acord d’aprovació inicial i amb el contingut de
l’indicat Pla, atès que per part d'aquesta associació veïnal ja es varen presentar
al·legacions en data 10 de juny de 2013, dins el termini d'informació pública
conferit a l'efecte, procedeix a presentar una ampliació d'aquelles amb les
següents
AL·LEGACIONS
2
PRIMERA.- IMPROCEDÈNCIA DEL PLA D'USOS APROVAT INICIALMENT
ATÈS QUE NO ES TRACTA D'UNA MODIFICACIÓ SINÓ D'UNA REVISIÓ,
INSUFICIENTMENT MOTIVADA, DEL PLA D'USOS DE 2010. EL NOU PLA
ES CONTRADIU AMB ELS OBJECTIUS ORIGINARIS DEL PLA DE 2010 I
AMB UN DELS SEUS OBJECTIUS PROCLAMATS DE CONTENCIÓ DE
L’AUGMENT D’ACTIVITATS AL DISTRICTE: ANÀLISI DE LES PRINCIPALS
NOVETATS DEL PLA
No resulta admissible en Dret amagar sota l'aparença d'una modificació d'un
Pla anterior, el Pla d'usos de 2010, la veritable REVISIÓ del mateix, que es el
que es pretén realment amb l'aprovació d'aquest nou Pla.
Segons la mateixa Memòria del Pla que s'aprova ara inicialment, es reconeix
que els criteris que varen servir al Pla de 2010 de regulació de les activitats per
mitjà de condicions d'emplaçament en funció de les zones específiques on es
localitzen, de la necessitat de donar de baixa altres activitats del mateix tipus ja
existents i del compliment de diversos paràmetres de densitat, han quedat
limitats per les dades d'establiments que es disposaven en aquell moment i per
la manca del Cens d'establiments de pública concurrència del Districte. En
aquest sentit, sembla, doncs que ha hagut un canvi fonamental en les
condicions per les quals es va aprovar el Pla de 2010, això segons el propi Pla
ara aprovat inicialment.
A més, en el marc de referència per a la "modificació d'aquell Pla d'usos 2010"
la Memòria inclou nous criteris substantius que justifiquen un nou marc
regulador que facilitarà en definitiva un augment d'activitats en
determinades zones de Ciutat Vella (pàg. 14): amb una nova zonificació
ampliada, amb la introducció d'unes noves Àrees de Tractament Específic (ATE
-una mena de Pla Especial dins del Pla d'usos per excepcionar les limitacions
pròpies de la zona on estan inserides-), l'adaptació del planejament al nou marc
econòmic es a dir la "captació de les inversions adequades" -sic-), la verificació
dels paràmetres de regulació sobre la realitat actual per mitjà de la tecnologia
3
SIG1, l'adaptació del text normatiu a les modificacions legals, la correcció de
disfuncions de l'anterior Pla i l'interès en la recuperació del parc d'edificis
degradats.
En aquest sentit, resulta sorprenent que el nou Pla d'usos ometi, ni tant sols
actualitza, l'estudi de base sociològica en que, en canvi, el Pla d'usos de 2010
es recolzava per a establir els mecanismes de limitació de creació de nous
establiments de concurrència pública al Districte com es el de "Diagnosi de
l'estat actual del Districte en relació a les activitats de concurrència pública,
hoteleria i altres activitats". On són els estudis actualitzats d'anàlisi i diagnosi
1 El Sistema d'Informació Geogràfica (Geographic Information System, en anglès) és una tecnologia, que s'utilitza sobre tot en l'actualitat per a estudis de mercat, amb la combinació de dades geogràfiques amb un sistema hardware i software per a resoldre problemes de planificació i gestió geogràfica mitjançant la captació de dades variades, el seu anàlisi, la seva manipulació. Resulta destacable la utilització d'aquest sistema per a una planificació que, més enllà de dades geo-estadístiques serveixen per a l'anàlisi de mercats en un determinat territori que ajudi a la vegada a la presa de decisions de polítiques públiques. En aquest sentit, s'utilitza la tecnologia SIG per a cercar la millora dels avantatges competitius, per exemple, en el cas present, en la cerca de posicions idònies en el territori per a establiments comercials: "En los siguientes ítems se muestra algunas de las posibilidades que observan los SIG en cuanto a aumento de las ventajas competitivas: •Dibujo y análisis espacial de mediciones censales sobre penetración en el mercado de productos y servicios empresarios. Análisis de geo-estadística; “cluster” geográficos, etc. •Seguimiento y monitoreo espacial del rival –análisis de la competencia-. •Mejor distribución y optimización de la ubicación de puntos de venta. Manejo espacial de la oferta y la demanda. •Estudios de mercados potenciales, evaluación y selección de nuevos mercados. •Guía para campañas publicitarias. •Optimización de Recursos de distribución. Logística. •Cuantificar esfuerzos de ventas. •Otros problemas empresarios donde se necesite resolución de la pregunta: ¿dónde?. •En organizaciones de orden público, se aplican los mismos conceptos. Por ejemplo: manejos de las relaciones escuelas-alumnos, centros sanitarios-enfermos, etc." (Jose Mª CIAMPAGNA, Curso Administración SIG). Amb aquesta informació es vol destacar que el criteri d'aplicació de la indicada tecnologia per a la nova distribució dels establiments de concurrència pública a Ciutat Vella ve condicionat en realitat pel factor que els redactors justifiquen com a "nou marc econòmic" (que no es tal si es refereixen a la crisi econòmica que es pateix des d'abans del Pla d'usos de 2010), i que es focalitza en la "captació d'inversions adequades" i que, per tant, han de funcionar (des d'un punt de vista de la rendibilitat) dins el territori. En aquest sentit, William E. Huxhold i Allan G. Levinsohn (Managing Geographic Informations Sysytem Projects, Oxford University Press, 1995), assenyalen que la base tècnica per a estimar els beneficis de la tecnologia SIG aplicada a la planificació, és l'estudi de cost-benefici la qual cosa justificaria també la inversió en aquesta tecnologia des de la perspectiva dels governs locals tot i les dificultats d'aplicar aquests anàlisis en el sector públic especialment. Aquesta tecnologia, afirmen aquest autors, "és l'eina per a implantar el paradigma del canvi, no la força que el manega". La qual cosa indica, sens dubte, que el canvi en el paradigma dels criteris emprats per a justificar el Pla d'usos de 2010, ha quedat substituït pel paradigma dels criteris emprats en el Pla d'usos aprovat inicialment a partir de la tecnologia SIG, el que condiciona els propis objectius del Pla.
4
de la població de Ciutat Vella, la variació de la població, la densitat, de llars
existents, zones d'envelliment, de substitució de la població, la incidència de les
activitats de concurrència pública sobre l'espai urbà i la població resident, etc?
En aquest sentit, el Pla d'usos aprovat inicialment no aporta cap mena de
diagnosi respecte del que hem apuntat i oblitera qualsevol consideració
de la nova distribució d'usos sobre la població resident i sobre l'ús dels
espais públics.
Tot i considerar la població resident com a "protagonista" (sic) del Pla, el nou
Pla d'usos només considera necessari, per a la "revisió" del Pla del 2010,
l'actualització del cens d'activitats i la implementació d'uns nous criteris en
funció i des de la perspectiva exclusiva de l'impuls de l'activitat econòmica, per
a redissenyar la concentració dels futurs establiments, l'ampliació i/o "millora" i
la recuperació d'edificis catalogats mitjançant el destí hoteler.
Es a dir que el nou Pla, de fet revisa l'anterior i prioritza uns nous objectius
assenyalats en la pròpia Memòria del Pla i que desvirtuen el Pla de 2010 quan
s'afirma que "cal reconèixer la importància estratègica del districte, cercar la
dinamització i renovació del sector econòmic, redistribuir i equilibrar els usos en
el territori i, respectar la vida diària dels ciutadans residents (...) Tot i així, cal
reconèixer la situació canviant de l'economia i la societat que, des del moment
que es va començar a gestar el Pla d'usos (inicis de l'any 2009) i la conjuntura
actual, ha sofert un veritable retrocés com a conseqüència de la crisi
conjuntural que es viu en aquests moments2. És per això que tots els agents
2 Aquesta afirmació es directament falsa i s'aboca en la Memòria del Pla amb els simples efectes d'intentar justificar la revisió del Pla d'usos de 2010 amb l'excusa de la "crisi econòmica" i, per tant, la intervenció de les administracions públiques planificadores per a crear les condicions urbanístiques favorables per a la inversió privada. La crisi econòmica que vivim, va començar a Europa i va ser conegut per tothom cap a l'any 2007-2008 (després del crack de les hipoteques subprime als EE.UU. durant el 2006-2007), es a dir molt abans de l'aprovació del Pla d'usos de 2010. De fet, fins i tot surt datada des de l'any 2008 amb la denominació de "Gran recessió", amb un augment considerable de l'atur, el tancament i deslocalització amb EREs d'unes 20 grans empreses amb uns 15.000 llocs de treball perduts, només en aquell any. En aquest sentit, consultis, la comunicació de Agustí Colom «La crisis económica española: orígenes y consecuencias. Una aproximación crítica» a les XIII Jornadas de Economia Crítica «Los costes de la crisis y alternativas en construcción» (Sevilla, febrer 2012, www.jornadaseconomiacritica.es/wp-content/uploads/comunicaciones_por_areas.pdf) . Així mateix, els articles del llibre «La crisis de la economía española: Lecciones y propuestas», AA.VV. (Univeridad Carlos III, FEDEA, febrer 2009, www.sociedadabierta.es).
5
que intervenen en el desenvolupament de la ciutat, el petit empresari, el
comerç i l'activitat emprenedora han de ser protagonistes del redreçament
econòmic. Sense abandonar per tant l'esperit que fonamenta el Pla d'usos de
Ciutat Vella la present modificació pretén millorar i agilitzar els procediments de
transformació i modernització dels establiments existents i assegurar que les
noves implantacions produeixin efectes positius sobre l'activitat econòmica,
l'espai públic i el patrimoni construït" (pàg. 14 de la Memòria).
En resum, el nou Pla reactiva, en compliment del seu veritable objectiu, la
possibilitat d'ampliació d'establiments de pública concurrència, hoteleria i altres,
la implantació de nous hotels, més ocupacions dels espais públics per a
desenvolupar dites activitats. Aquest objectiu que implica de fet un augment en
la densitat de activitats i d'ofertes de serveis, amb el consegüent augment de
la densitat d'usuaris i consumidors, davant l'absència dels estudis
actualitzats dels efectes d'aquestes previsions sobre la població resident,
suposa un atac a l'esperit del propi Pla d'usos i a la consideració de la
població resident com a veritable "protagonista" i principal afectada per
activitats molestes, per l'encariment del nivell de vida de les zones
turístiques, per la banalització del patrimoni i la transformació
d'equipaments i espais públics en espais per al desenvolupament
d'activitats econòmiques privades.
En aquest sentit, el nou Pla d'usos adultera el concepte de «desenvolupament
urbanístic sostenible», l'interès general que tot planejament urbanístic ha de
complir. Si amb el Pla de 2010 ja era "ambientalment sostenible" la redistribució
i limitació dels usos, amb el nou Pla es va més enllà, potenciant el
"desenvolupament" es a dir el creixement econòmic, per sobre, de la
sostenibilitat ambiental.
En el diagnòstic coincident de la crisi econòmica les solucions no passen per una ordenació urbanística que liberalitzi encara més els espais per a la implantació d'activitats, sobre tot en un districte com el de Ciutat Vella que les concentra en perjudici d'altres sectors de la ciutat, sinó en una reforma del sistema financer i de recirculació del flux creditici. En aquest sentit, el Pla d'usos que ara s'aprova te poc a dir i a fer i que els hotelers i restauradors siguin els que han de "redreçar la economia" sembla una afirmació per part del nou Pla tant incerta com demagògica.
6
En aquest sentit, el nou Pla d'usos es contrafnalístic i suposa una veritable
revisió del Pla de 2010 i, per tant, el procediment d'aprovació no resulta
procedent en Dret.
Es parla en la Memòria, genèricament de reversió de beneficis per a la
"comunitat receptora", beneficis econòmics i "ambientals", "patrimonials" i
"socials". Però en cap moment el Pla especifica quins són concretament
aquests beneficis. No hi ha cap mena d'estudi independent i fonamentat
que acrediti, per exemple, els beneficis dels "interessos ambientals" o
"socials" de la proposta del nou Pla.
L'objectiu real del nou Pla suposa una desviació de poder contrària a la pròpia
Directiva de Serveis de la que es pretén fonamentar, doncs s'ordena
l'emplaçament dels establiments de pública concurrència, hoteleria i altres a les
necessitats econòmiques conjunturals, als efectes de les activitats
econòmiques sobre el territori. Insistim en el fet de que en tot moment es perd
de vista el factor humà, es a dir, l'element fonamental quant al "medi ambient
urbà" respecte a les persones residents del benestar i la qualitat de vida dels
veïns.
En aquest sentit, analitzarem a continuació algunes de les directrius
contemplades en el Pla i que es desvien de l'objectiu del Pla d'usos originari de
2010 i dels objectius de limitar el creixement de la densitat de consumidors i
usuaris de trànsit en Ciutat Vella:
1.- ZONES ESPECÍFIQUES I ATEs
El primer que crida l'atenció és l'absència de regulació i aclariment, des del
punt de vista funcional, de les anomenades Zones Específiques. En tot el nou
Pla no es regula la diferència entre Zones de Saturació, Zones Intermitges i
Zones de Recepció. Tant és així que, per exemple, a l'article 20.b.7 i 20.c.5, en
relació a les condicions que hauran de complir la nova implantació i/o
modificació d'hotels i pensions amb augment de places, no distingeix entre les
noves places en una zona ja saturada o en una zona intermitja.
7
Tampoc queda clar el règim de les Zones 2B (Zona Intermitja) i 2C (Zona
Saturada), quan la Memòria determina que "La variació més important afecta a
les zones 2B i 2C que passen a estar en la franja saturada (color vermell) la
qual cosa reforça la idea de que aquestes podrien acabar tenint la mateixa
consideració que les 4, 7 i 8 [Zones de Saturació]. Es a dir, podrien passar a
formar part de les zones susceptibles de "buidar" (pàg. 19 de la Memòria).
Malgrat aquesta consideració, la inclusió de la Zona 2 en el seu conjunt
(s'entén que inclou les zones 2A, 2B i 2C) per part de la Memòria del Pla les
considera en canvi com "Zones properes a la mitjana en les que el Pla d'usos
ha de tendir a potenciar la millora dels establiments i les substitucions dins la
pròpia zona o bé la seva migració: ZE-2, ZE-3, ZE-6 i ZE-9" (pàg. 23).
Cal precisar que quan el Pla parla de "millora dels establiments" preveu en les
seves condicions de baixa prèvia d'una llicència la possibilitat d'augmentar la
superfície útil destinada al públic (per exemple, per a les activitats musicals
o bars i bars musicals i establiments de degustació de l'art. 18). No caldria
insistir que augmentar la superfície útil destinada al públic, suposa un augment
de l'aforament i del trànsit per zones com la ZE-2 inclosa la zona de saturació.
A aquesta confusió cal afegir-hi, la "lletra petita" de les ATE en la ZE-2,
concretament l'ATE 2.1 de Santa Caterina i Sant Pere fins Passeig Lluís
Companys, que suposa l'excepció a les limitacions pròpies de la ZE-2 a
l'establiment de nous negocis de concurrència pública.
La Memòria del Pla determina al respecte que, "La configuració d'aquesta ATE
s'emmarca en l'estratègia d'incentivació de l'activitat en l'àrea de
transformació urbanística del Pou de la Figuera [conegut pels veïns com
"Forat de la Vergonya"] al mateix temps que es potencia el recorregut vers el
centre històric del Gòtic des de l'avinguda lluís Companys" (pàg.32)
Es a dir, el nou Pla pretén amb la delimitació del ATE 2.1 "incentivar l'activitat"
econòmica d'aquell entorn urbà residencial a base de la possibilitat de
implantar nous establiments (essencialment de bar i restauració), sense que
se'ls apliqui la condició de baixa prèvia de llicència d'una zona de saturació,
augmentant aquest tipus d'activitat, amb terrasses i activitat nocturna inclosa,
8
en Ciutat Vella i afectant unes zones tradicionalment tranquil·les, d'ocupació
lliure dels espais lliures urbans del Pou de la Figuera per part dels veïns3.
A banda d'aquesta mesura de "política económico-urbanística" injustificada de
la ATE 2.1 i d'efectes nocius pels residents, també es pretén crear un
recorregut de bars i restaurants des dels aparcaments dels busos turístics al
passeig Lluís Companys, augmentant el destí del barri de Sant Pere-Santa
Caterina com un barri de trànsit. El súmmum del projecte de "tematització"
turística de Ciutat Vella, d'aquest model de ciutat ho tenim en la consideració
del centre històric del Gòtic com a principal pol d'atracció turística generant en
els barris del voltant les zones de trànsit cap als centres culturals i d'oci
principals. Això es pot apreciar amb la formació de la zona de recepció 11 que
envolta el perímetre de Ciutat Vella i que es d’esperar que s’ompli d’hotels i que
el flux turístic conseqüent sigui centrípet.
Respecte la creació de ATEs a Ciutat Vella, el nou Pla preveu fins a 9 noves
àrees de tractament específic, en comparació amb l'únic que preveia el
Pla de 2010.
Cal recordar el que dèiem respecte aquestes àrees que funcionalment són com
una mena de “subpla” especial dins del Pla d'usos per excepcionar les
limitacions pròpies de la zona on estan inserides, sobre la base d’eludir el
requeriment de la baixa prèvia d'una llicència per a determinades activitats (la
eliminació del paràmetre del rescat d’establiments) i eliminant la condició de
densitat (nombre d’establiments dins d’un radi de 50-100m depenent de
l’activitat).
Constitueixen, doncs, la "lletra petita" que permet la implantació de nous
establiments fins i tot confrontats en zones de saturació, es a dir, en zones on
la tendència del Pla és buidar d'activitats. En la pràctica això suposa un
augment de establiments de pública concurrència o de la seva densitat de
clientela en zones intermitges i saturades vulnerant-se de manera flagrant 3 Els espais lliures del Pou de la Figuera, es potser dels pocs espais de Ciutat Vella que encara estan sent ocupats pels veïns i no pels turistes, tot i que sempre ha estat en el punt de mira del negoci urbanístic i del de restauració en un espai també tradicionalment “molest” per l’Ajuntament de Barcelona per ser el centre d’oposició veïnal a les polítiques urbanístico-empresarials impulsats pel Consistori.
9
els objectius del Pla de 2010 i del propi Pla que s'aprova inicialment4.
L’efecte perjudicial de saturació sobre zones saturades és el mateix que si
fossin dins de la mateixa zona.
Al delimitar-se algunes àrees de tractament específic al ben mig del barri es
generen unes veritables reserves de dispensació respecte el règim general
restrictiu zonal, eliminant-se la condició de la densitat de les activitats musicals,
de bar i restauració en general. La conseqüència òbviament és que el nou Pla
d'usos genera l'efecte contrari a la seva aparent pretensió com és la d'evitar la
concentració excessiva dels establiments de pública concurrència.
En aquesta mateixa línia política de "captació de les inversions adequades" en
Ciutat Vella, el nou Pla proposa l'augment substancial de la Zona de
Recepció 11 des de pràcticament el Raval Sud, l'avinguda Drassanes fins la
Plaça Antonio López. Es a dir, el perímetre de la zona de recepció d'activitats i
nous establiments de concurrència pública per la via d'obtenció directa de la
llicència (sense baixa prèvia d'un altre), abraça literalment tota Ciutat Vella.
Aquest gürtel de la ZE-11 d'activitats de serveis sense valor afegit i focus
d'atracció turística pretén vincular el Districte de Ciutat Vella al pol d'oci i
comercial del port de la ciutat, ara en procés de transformació també mitjançant
planejament derivat.
Així es "tanca el cercle" de transformació de Ciutat Vella i el Port, no per a obrir
la ciutat al mar mitjançant espais lliures, sinó creant centres d'atracció
comercial, d'oci i restauració per als fluxos massius de consumidors. No es
proposen alternatives a aquest model perquè aquesta solució de
“captació d’inversió” no compta amb la participació decisòria dels
barcelonins i dels veïns residents especialment.
Amb l'eliminació de la condició del rescat de llicències i el criteri de la densitat
per a la Zona de Recepció 11, tampoc hi ha cap límit per a la implantació de
4 El nou Pla es manifest en aquest sentit al preveure en el punt 5.1.2 de la Memòria (pàg. 29) el canvi en els paràmetres de densitat. Sota l'argument de "renovació dels establiments i la seva millor adequació als requeriments sectorials actuals", el pla opta per la supressió del límit del nombre d'establiments per cercle de distància amb algunes excepcions.
10
nous hotels amb la tendència de que els fluxos massius del turisme vagin de la
perifèria del Districte cap al centre històric del barri Gòtic, tal com es pretén
explícitament en el propi Pla.
El Districte coneix des de fa dècades les demandes veïnals respecte la
necessitat d'equipaments i espais lliures pel barri (sense que aquests estiguin
ocupats per bars, terrasses, restaurants o tendes de sourvenirs).
L'argument de la creació suposada de llocs de treball i de l'interès del model
turístic per a l'economia de la ciutat no pot resultar contrafinalístic als objectius
de limitació de la implantació i augment dels establiments de pública
concurrència en benefici de la qualitat de vida i benestar dels veïns residents.
El mateix Pla manifesta en la seva Memòria amb ocasió del canvi del
paràmetre de densitat que "assegura la consecució de l'altre objectiu bàsic del
Pla d'usos que és el de no augmentar la oferta d'establiments" (sic, pàg. 29).
Aquesta contradicció respon a una idea de fer un urbanisme per part del
Consistori desproveït del factor social, de la consulta sobre les necessitats dels
barris, sent un urbanisme entès merament com actiu econòmic sostret a la
decisió i participació ciutadanes i que s’utilitza com un instrument per fer
política social i econòmica en lloc d’urbanisme pels residents.
2.- INCENTIU DE BAIXES PER A NOVES ACTIVITATS I AMPLIACIONS
D'ESTABLIMENTS
Nou Pla pretén amb incentius de les baixes per a noves activitats segons les
condicions d'emplaçament, la creació de nous establiments amb un augment
de la superfície del nou establiment (pàg.30).
Aquest "incentiu" a fi de "captar inversions adequades", arriba a la possibilitat
d'augment de la superfície del nou establiment de fins el 20% en l'interior
de zones saturades i de fins el 50% en zones intermitges i receptores si,
en aquest cas, són llicències que provenen de zones saturades.
11
Resulta lògic pensar, com venim insistint, que amb l'augment de superfícies
s'augmenta l'aforament i per tant la intensitat de l'activitat i les eventuals
molèsties als veïns residents. Per això resulta sorprenent que no hagi cap
estudi en el nou Pla al respecte.
Tanmateix, amb caràcter general, el nou Pla d'usos preveu per als
establiments hotelers existents la possibilitat de la seva ampliació en
qualsevol zona en que s'ubiquin (encara que sigui una zona saturada), en
edificis exclusius i contigus amb la corresponent amortització de places amb
un màxim de 100-200 places de nova creació, depenent de la zona.
El fet de permetre l'ocupació de l'edifici contigu, es a dir, l'agrupació de
parcel·les, independentment dels possibles efectes perjudicials des del punt de
vista patrimonial i històric-arquitectònic, resulta contrari a la filosofia del Pla
d'usos de 2005 que establia una prohibició expressa per a l'agrupació
parcel·laria5. El incentiu d'incrementar l'espai hoteler, per molt que sigui amb la
concentració de llicències de zones saturades, possibilitant l'agrupació
parcel·lària suposa en la pràctica una concentració d'usuaris de trànsit amb
augment de densitat per a la zona.
Manca en aquest Pla un estudi prospectiu d'impacte en el patrimoni històric-
arquitectònic, en el territori, en els usos en l'espai públic i en el teixit social dels
residents la creació d'espais hotelers d'aquestes mesures (de 100 i 200 places
com a màxim, que ve a suposar establiments d'aproximadament 1.500 a 3.000
m2 de sostre).
A més, el fet de que les activitats complementàries de restauració i
activitats musicals en hotels, amb accessos independents, no hagin de
complir les condicions de densitat ni de rescat (art. 7.1 i 7.4), permet de facto
l'establiment de noves activitats de concurrència pública que per altre via
5 En aquest sentit, cal recordar que a partir de l'affaire del projecte de l'Hotel al costat del Palau de la Musica Catalana, impulsat pel imputat Sr. Millet, que vulnerava no sòls la transformació d'un equipament protegit i les distàncies, sinó que preveia, contra la previsió del Pla d'usos de 2005, l'agrupació de les parcel·les dels tres edificis del carrer Sant Pere Més Alt. El Pla d'usos de 2010, en previsió d'aquest cas -i de casos semblants que poguessin aparèixer en el futur-, va suprimir aquesta garantía de prohibició d’agrupació parcel·lària del Pla de 2005 i que es va constituir per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic de Ciutat Vella i per a evitar un Districte amb una densitat major d'usos, que el propi Pla de 2010 no va saber regular.
12
tindrien certament moltes més dificultats d'implantació, per exemple, en zones
saturades.
En aquesta línia, la Disposició Addicional segona del nou Pla d'usos preveu
com a novetat l'activitat hotelera en edificis catalogats, sense que quedi aclarit
si aquesta possibilitat de transformació d'ús és un numerus clausus o no. Cal
tenir en compte a més que el Pla d'usos de 2005, que en certs aspectes
reflectia més sensibilitat vers la protecció dels drets dels residents, preveia la
incompatibilitat de la transformació d'usos d'habitatge preexistent, amb
determinades condicions, a ús hoteler a fi d'evitar precisament el que el Pla
d'usos de 2010 i el ara aprovat inicialment volen impulsar6: l'ampliació d'usos
hotelers i la creació de nous establiments hotelers en edificis catalogats.
Així mateix, respecte els Habitatges d’ús turístic (HUT) es determina com a
novetat el termini de sis anys per a la agrupació en un sol edifici de les
llicències disperses dels HUT. Passat el termini aquelles llicències d’HUTs
dispersos s’extingiran. La idea es, a mode del sistema d’ampliacions de
superfícies, en la política de “millora i renovació” d’altres establiments de
pública concurrència, concentrar els HUT en edificis complets, amb l’argument
de reduir la conflictivitat que generaven els HUTs dispersos en edificis
d’habitatges de veïns.
La conflictivitat es genera pel tipus de turisme pel qual s’ha apostat sempre en
Ciutat Vella, per molt que es vulgui amagar amb la potenciació del turisme de
creuer o la transformació del Port de la Ciutat en una “Marina” de luxe o d’alt
“standing”. Amb polítiques classistes d’ordenació del territori per a “VIPs”
deixant el negoci turístic de consum de masses per a la resta de Ciutat Vella,
en cap cas es facilita la convivència entre veïns i nouvinguts per molt que
aquests es tanquin en un edifici exclusiu.
El conflicte es dóna (sobre tot) en el carrer. En aquest sentit, sorprèn la manca
d’estudis dels Plans d’usos que ha hagut a Ciutat Vella (i de fet en tota la ciutat) 6 Ja en el 2005 s'era conscient dels perjudicis de la massificació turística del centre històric de la ciutat amb efectes tant perjudicials i socialment injustos com l’anomenada gentrificació social o la substitució de la població tradicional resident per població amb més poder adquisitiu i població de trànsit, amb els efectes, així mateix, sobre els vincles dels teixits socials veïnals del barri.
13
sobre el terrible impacte i les molèsties generades pel turisme als espais
públics, en la majoria de casos vinculats a les activitats d’oci nocturn dels
establiments de pública concurrència.
L’Administració fa cas omís al no analitzar la problemàtica i articular mesures
adients a una recent doctrina jurisprudencial en matèria de sorolls que vincula
els locals d’oci amb horari nocturn i les molèsties generades en l’àrea propera
als establiments pels consumidors, fins al punt de poder decretar el tancament
dels indicats establiments per la immissió sonora des del carrer en els
habitatges dels veïns. Es més, amb plans d’usos com el que estem analitzant,
l’Administració genera les condicions idònies per a que la conflictivitat als
espais públics persisteixi.
En aquesta mateixa línia, tot i la declaració de principis (“aposta clara per a
l’activitat diürna”, pàg. 35) a la Memòria del Pla respecte les activitats musicals
al districte, més densament poblat de Barcelona i que més pateix els sorolls
nocturns, el cert es que no es proposen en el Pla mesures contundents per
a l’eliminació de discoteques en el centre històric de Barcelona.
Cal advertir que les discoteques (epígraf 2.2.2) son usos admesos en totes
les zones excepte en el recinte històric de la Barceloneta (ZE-9) i que tot i
advertir que l’Ajuntament fa una “aposta clara per a l’activitat diürna” permet,
en casos de renovació i/o millora de les discoteques existents (per exemple) la
possibilitat d’augmentar fins a un 10% de la superfície útil de l’activitat
destinada al públic amb un màxim de 25m2 útils (art. 17.3), es a dir
l'increment de l’aforament de persones.
En el cas de la nova implantació i/o modificació de l’establiment es permet
una ampliació de la superfície útil, en el cas que es produeixi una baixa de
llicència existent, de fins a 150m2.
Es a dir, que tot apunta a que l’aposta per a l’activitat diürna de l’Ajuntament
sembla una aposta perduda i a més, en evident perjudici dels veïns que han de
suportar les activitats molestes al carrer fins a altes hores de la matinada.
14
Manca, en aquest sentit, dins el Pla una regulació vers els usos incompatibles
que, en la pràctica es demostren que existeixen entre el d’habitatge i el de
discoteca o bar musical. No resulta suficient, pel que ha estat dit, la prohibició
de l’establiment dedicat a l’activitat 2.2. per la contigüitat estructural en parets i
paviments amb els habitatges, cal regular el buidament d’aquests establiments
de les zones densament poblades, entenent aquesta activitat com els usos no
admesos en la zona històrica de la Barceloneta, de conformitat amb la voluntat
del planificador. En aquest sentit, caldria tractar les discoteques existents en
zones saturades i en les més poblades com usos disconformes amb el
planejament.
Finalment, per a concloure aquest apartat cal dir que, després d’analitzar els
criteris emprats per a la zonificació i l’aprovació de les ATEs com a excepcions
que desvirtuen l’objectiu general de les zonificacions específiques, tampoc
regulades de manera completa i funcionalment distintes, aquesta
“microcirurgia” zonal cerca en realitat indicar, amb ajuda del SIG, els espais
idonis susceptibles d’ocupació, a la vista, tal com s’ha manifestat, de “captar
inversions adequades”.
Això suposa, per part del planificador no veure la problemàtica que es dona a
nivell de convivència, en el Districte en el seu conjunt, entre residents i
consumidors dels serveis dels establiments de pública concurrència. La
sobresaturació d’activitats de pública concurrència desaconsella ocupar noves
zones o ampliar establiments existents per molt que sigui mitjançant
l’amortització d’una llicència. Cal cercar fórmules juntament amb els veïns per a
la recuperació de comerços de proximitat, petits tallers, serveis i activitats
properes a les necessitats dels residents i no focalitzar l’activitat econòmica de
la ciutat i de Ciutat Vella en els serveis turístics i de restauració i oci nocturn.
15
SEGONA.- NUL·LITAT DEL PLA D'USOS APROVAT INICIALMENT PER
MANCA DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS CIUTADANS PRECEPTIUS,
SENT UN PLA CONTRARI ALS INTERESSOS VEÏNALS I AMB EFECTES
SOCIO-ECONÒMICS I PATRIMONIALS QUE TRANSCENDEIXEN L'AMBIT
DEL DISTRICTE I DELS SEUS RESIDENTS
Del procediment d'aprovació inicial del Pla d'Usos sobta la manca absoluta
dels processos de participació ciutadana en la seva elaboració tal com
s'espera que es materialitzi aquest dret de participació -segons la voluntat del
legislador-, en l'elaboració del planejament.
Resulta ociós recordar-ho, però cal insistir-hi sempre: el planejament, es a dir la
decisió política sobre la distribució dels usos en el territori, suposa en el cas de
zones urbanísticament consolidades la transformació traumàtica dels teixits
urbans i relacionals preexistents. Un efecte directe en les condicions i
qualitat de vida dels habitants. En conseqüència, el planejament és un dels
àmbits que afecten més a la vida i al destí de les persones que hi viuen i
requereix per tant un major control no sols de la legalitat en les actuacions
urbanístiques transformadores, sinó també un control democràtic en la presa
de decisions. El propi marc declaratiu dels principis democràtics rectors aspira -
recollint la voluntat ciutadana-, a una participació més directa, més propera a la
base social afectada i més atomitzada possible, com un augment en la
democratització de les preses de decisions de les societats modernes.
Efectivament, tot i que en la nostra realitat actual existeix un marc legal
regulador dels processos participatius que constitueixen una veritable "lletra
petita" que excepciona l'abast democratitzador d'una participació activa i
decisòria dels ciutadans, les exposicions de motius i les declaracions
normatives generals constitueixen, en definitiva, la finalitat de la norma que la
regulació particularitzada HA DE RESPETAR EN TOT CAS. I aquesta
finalitat es susceptible d'esser fiscalitzada pels tribunals.
Aquí, el dret de participació ciutadana ve recollit amb caràcter general a l'article
8 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, a la «Carta Europea de la
Salvaguarda de los Derechos Humanos a la Ciudad», esmentada en la mateixa
16
exposició de motius de la Llei 22/1998, de 30 de novembre, de la Carta de
Barcelona i en aquesta mateixa llei de la ciutat de Barcelona, que recull el dret
de participació com «un dret fonamental de la ciutadania i principi
inspirador de l'administració municipal» la qual «garanteix i promou la
participació ciutadana» i, en aquest sentit, es proclama que l'Ajuntament de
Barcelona «opta de manera decidida per la democràcia participativa com a
complement i profundització de la democràcia representativa». A fi de que
aquests compromisos no restin en simple flatus vocis d'una veritable imposició
autoritària d'un model de ciutat en el Districte, cal que examinem en el cas
present de l'aprovació del Pla d'usos si s'ha respectat aquest "dret fonamental".
Els representants veïnals compareixents entenem que el Pla d'Usos que ha
estat aprovat inicialment no constitueix una modificació del Pla existent,
sinó que, introduint nous criteris suposadament tècnics per a comptabilitzar les
densitats i necessitats d'usos i, en conseqüència, elaborar una normativa ad
hoc que de fet suposa un augment considerable dels usos que es pretenien
limitar en Ciutat vella, el que es fa es derogar l'anterior Pla d'Usos de 2010,
clarament més restrictiu, i aprovar un de nou. Tal com hem examinat en
l'al·legació anterior, el Pla d'usos aprovat inicialment es contrafinalístic als
objectius originaris del Pla de 2010, als propis principis que recull i suposa
també una veritable revisió del Pla de 2010.
En aquest procés d'aprovació no ha hagut cap procés formal de participació
ciutadana, ni cap memòria o informe relatiu a la participació, vulnerant-se
flagrantment el punt 6 de la Memòria del Pla relatiu al «Contracte per Ciutat
Vella» quan es proclama en el subapartat 2 "Els veïns, els protagonistes.
Però aquesta ciutat creixent s'emmarca en un entramat urbà complex i
heterogeni: el centre de la ciutat. Un lloc on com a govern també s'hi fa una
aposta clara per tal que els veïns en siguin, principalment, els protagonistes"
(pàg.38).
Doncs bé, no només no ha hagut cap procés participatiu per als propis veïns
directament afectats, que resulten ser els "protagonistes", sinó que en aquest
17
punt de la Memòria, en un exercici del pur estil propi d'un despotisme il·lustrat
es determina des del govern el que es bo i necessari pels veïns, sota el
paradigma del creixement econòmic pel creixement, com a objectiu prioritari
fins hi tot a costa dels drets dels veïns als quals no se'ls ha escoltat.
Els mecanismes "compensatoris" o de reequilibri en compliment del objectiu
bàsic del pla" (el desenvolupament econòmic, es a dir, l'obertura a les
inversions privades del país o foranes) pel "desgast veïnal no desitjat" -que el
propi Pla d'usos reconeix !!!!!-, es pretenen amb una fórmula tan inútil com
cínica com és l'atorgament d'un "segell de responsabilitat social" als inversors
hotelers i restauradors.
Ni més ni menys. La normativa del pla ni preveu cap regulació del seu
atorgament ni cap mesura en cas d'incompliment amb els compromisos.
Es a dir, es tracta d'un compromís purament declaratiu, buit de contingut, entre
el inversor i el Govern de la ciutat per a certificar el bon comportament de
l'activitat econòmica que es desenvolupa vers als habitants del districte, els
"protagonistes", els quals queden totalment al marge quant a les decisions
respecte la implantació de les activitats i la gestió de l'espai públic.
No només no hi participen en l'ordenació dels usos que directament els afecten
com a residents i com a comerciants, artesans, autònoms amb el seus negocis,
sinó que el "desgast veïnal" per l'augment de les activitats terciàries destinades
principalment a una població fluctuant i fagocitadora de serveis com es el
turisme es veu compensat per unes previsions simbòliques. No hi ha cap mena
de contraprestació, no hi ha cap mena de reversió de les plusvàlues generades
per la sobresaturació d'activitats de concurrència pública cap a la comunitat
directament afectada, en forma d'equipaments, espais públics i lliures de
negocis reclamats, sinó un compromís voluntari de "bones pràctiques".
El pretès "reequilibri" o "mecanisme compensatori" pel que han de suportar els
veïns per l'ocupació de l'espai públic per terrasses de bars, el destí del
patrimoni històric-arquitectònic per a usos hotelers i l'ampliació dels espais per
a les activitats sotmeses al control ambiental per ser manifestament sorolloses i
molestes, entre d'altres handicaps, es materialitza en aquesta "medalla"
18
simbòlica que acredita, per exemple, que el negoci autoritzat "participa en la
decoració nadalenca" -sic- (pàg. 38 de la Memòria del pla).
Els representants del moviment veïnal aquí sotasignats EXIGEIXEN en aquest
punt RESPECTE ALS VEÏNS per part del Govern de la ciutat i que no s'insulti a
la seva intel·ligència i per tant, exigeixen una supressió d'aquesta burla del punt
6 "Contracte per Ciutat Vella" de la Memòria del pla.
En tot cas, independentment del que acabem d'exposar, entenem que el
procés de participació és una exigència de les pròpies Normes Reguladores del
Procés de Participació de l'Ajuntament de Barcelona de 22 de novembre de
2002.
Efectivament, cal considerar aquest nou Pla d'usos, tal com el procés
d'aprovació del Pla Especial de la reforma del Port Vell promogut per un grup
inversor estranger, el desenvolupament d'un pla temàtic o sectorial que afecta
al conjunt de la ciutadania, atès que també s'ha de llegir a la llum del Pla de
millora i revitalització del Paral·lel, a la del Projecte Nou Barri El Morrot, a la del
Projecte Marina Bocana Nord, a la dels Hotels ribera Mar, a la de la Reforma
del Moll de Pescadors, a la de la Modificació dels Plans de la Barceloneta, a la
del destí de l'Edifici de la Facultat de Náutica,.... i altres intervencions en Ciutat
Vella i el Front marítim. Afecta a Barcelona en el seu conjunt.
De fet la pròpia Memòria del pla reconeix l'abast general del Pla tractant el
Districte com un pol productiu per a la "captació d'inversions adequades" -
pàg. 14 i 38- (a través de crear el centre neuràlgic de serveis pel turisme), per
al "desenvolupament de la ciutat" on els inversors i emprenedors "han de ser
protagonistes del redreçament econòmic".
El fet que s'arribi a afirmar en la Memòria del Pla d'usos que "s'utilitza un
instrument urbanístic per a poder incidir en la vida social i econòmica de
la ciutat" (pàg. 38), ja indica l'abast de les conseqüències del pla respecte
TOTA la ciutat a banda del reconeixement de la "incidència social" que, per
tant, amb més motiu exigeix l'aplicació d'un procés de participació ciutadana en
la seva elaboració.
19
En aquest sentit, l'article 22 de les indicades Normes Reguladores del Procés
de Participació de l'Ajuntament de Barcelona prescriu el següent:
TÍTOL QUART. ELS PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ Article 22. Els processos de participació 1. Sens perjudici del que s’estableix en l’article 26.3 de les presents Normes, per a l’aprovació dels projectes urbanístics de gran envergadura o d’especial transcendència, en els plans temàtics o sectorials que afecten el conjunt de la ciutadania i les disposicions municipals d’especial rellevància ciutadana i sobretot en els plans d’actuació municipal, s’han d’impulsar de manera preceptiva processos de participació que seran recollits en les «memòries participatives». Per als grans temes de caire específicament sectorial s’han d’utilitzar els «informes participatius». Aquestes memòries i aquests informes participatius s’han d’incloure dins dels expedients administratius corresponents. 2. En cap cas, els processos de participació i els altres mecanismes, òrgans o mesures de participació ciutadana no poden produir menyscapte de les facultats decisòries dels òrgans representatius de la corporació municipal. La materialització efectiva dels processos de participació ciutadana no pot provocar l’efecte d’impedir que els procediments administratius es resolguin expressament dins del seu termini de durada legalment establert.
Independentment del frau que suposa la "lletra petita" d'aquest article que
pretén reduir substancialment el "dret fonamental de la ciutadania a la
participació" i d'establir una excepció a que l'Administració local ha de "garantir
y promoure" aquest dret i que l'Ajuntament "opta per la democràcia
participativa", el fet d'evitar en el cas present el procés participatiu en
l'elaboració del present Pla d'usos, suposa una violació de la finalitat de la
llei i dels principis rectors de la ciutat de Barcelona quant el procés de
democràcia participativa i el compromís adquirit per part de l'Ajuntament
respecte la ciutadania.
Insistim que el Pla d'usos ara aprovat te la naturalesa d'un pla sectorial però
que a la vegada és d'abast municipal superior al Districte, quant afecta al
principal sector productiu de serveis de tota la ciutat, afecta al patrimoni de la
ciutat i afecta drets de tercers que no son estrictament residents al Districte. La
especial transcendència del pla per a la ciutadania no ho determina
discrecionalment l'Ajuntament sinó que ve recollit en els objectius propis del Pla
quan afirma idees com que "cal reconèixer la importància estratègica del
districte, cercar la dinamització i renovació del sector econòmic, redistribuir
20
i equilibrar els usos en el territori i, respectar la vida diària dels ciutadans
residents" (pàg. 14 de la Memòria).
Per tot això, per no preveure's un procés participatiu en el cas present
d'aprovació del Pla d'usos, aquest queda invalidat, amb independència de la
manca de legitimitat per no haver obert el procés de participació ciutadana
particularment als residents del Districte, els considerats "protagonistes" pel
propi Pla.
TERCERA.- NUL·LITAT DEL PLA D'USOS PER CONTRAVENIR LA IDEA
DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE EN EL CAS
PARTICULAR DE CIUTAT VELLA
Així mateix, amb la pretensió de que la línia normativa rectora del Pla sigui la
Directiva europea de serveis, el principi rector de la qual és la "llibertat
econòmica" (quant a la implantació d'activitats en el territori), es recull
tanmateix UN LIMIT FONAMENTAL a aquella llibertat basat en les "raons
imperioses d'interès general", tal com reprodueix la pròpia Memòria del Pla. El
contingut de les "raons imperioses d'interès general" no ho pot determinar
merament la discrecionalitat política dels òrgans decisoris del govern, sinó la
mateixa llei.
En l'àmbit urbanístic el objectiu del "desenvolupament sostenible" marca,
segons recull també la Memòria del Pla, un dels límits decisius a la llibertat
econòmica en matèria d'implantació de serveis i negocis en el territori. Aquest
és l'objectiu de l'interès general que ha de presidir l'actuació pública
administrativa per a limitar l'activitat econòmica dins el territori.
Ara bé el concepte jurídic indeterminat de "desenvolupament urbanístic
sostenible" es objecte d'apropiació autoritària en quant el seu sentit, contingut i
abast per part del poder político-públic. L'autoritat político-pública determina a
conveniència que el contingut del "desenvolupament sostenible" ha de
reproduir un suposat "equilibri entre el creixement, el desenvolupament
econòmic i la preservació del medi ambient" com a límit del mateix.
21
Es a dir, que la "protecció ambiental", també objecte d'apropiació autoritària en
quant el seu sentit, contingut i abast per part del poder político-públic, es
presenta com a un element incompatible amb una concepció de creixement
econòmic il·limitat, que necessita la dinàmica inversora i de creixement del
consum i a la que el poder públic resulta depenent.
En qualsevol cas, el punt d'arribada és la ponderació entre drets i principis: el
dret a un medi ambient digne (dret a viure en un espai sense sorolls, sense
massificacions turístiques, sense brutícia, etc) per a la població resident, al
gaudi dels espais lliures no privatitzats (no limitats per raons de poder adquisitiu
o drets d'admissió), dret a la preservació del patrimoni històric-arquitectònic,
...en definitiva, el dret a decidir sobre el model de ciutat on hi viuen, vers el dret
d'implantació dels negocis privats en el mateix territori, que en el cas
d'establiments de pública concurrència en general comporten els efectes
oposats a aquells drets dels ciutadans.
Cal arribar, doncs, a la ponderació entre el principi de creixement econòmic del
nostre sistema de lliure mercat capitalista i el principi de la sostenibilitat
ambiental, es a dir del propi límit del creixement. En qualsevol cas,
"desenvolupament sostenible" no vol dir hipotecar al creixement econòmic el
dret a un medi ambient digne.
En el cas present, resulta evident que el principi rector de la preservació d'un
"medi ambient digne" en un àmbit com el de Ciutat Vella, consolidat
urbanísticament i amb la densitat de població resident més alta de la ciutat, fa
referència al principi rector superior y constitucionalment protegit del
"benestar" i de la "qualitat de vida" dels residents i els factors externs
que la poden perjudicar i que cal limitar7.
7 Principi que ve recollit en el mateix article 9.1 del Decret Legislatiu 1/2010 del Text refós de la Llei d'urbanisme: Article 9 Directrius per al planejament urbanístic 1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l'execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.
22
Atesa la peculiaritat urbanística, residencial i poblacional del Districte de Ciutat
Vella el Pla d'usos de 2010, que ara -només tres anys després- es pretén
substituir, va néixer amb el clar objectiu de posar un fre a la sobresaturació
del Districte de les activitats de pública concurrència limitant el seu creixement i
regulant les activitats de manera estricte.
El Pla d'usos que ara es presenta, a rel d'un canvi discrecional de criteri
merament tècnic (no sociològic sobre la incidència en la població resident, per
exemple) en la consideració de la densitat de les activitats, malgrat el que es
proclami en la seva Memòria, el cert és que disposa de mecanismes normatius
per a l'ampliació efectiva de les superfícies de les activitats (i per tant de
l'aforament de consumidors) i de la implantació de noves activitats,
contràriament a l'objectiu de l'anterior Pla d'usos 2010.
Tanmateix Pla aprovat ara inicialment reconeix que dites activitats poden ser
perjudicials per a la vida dels residents. La Memòria reconeix textualment que
(pàg. 38): "Cal ser conscients que algunes de les actuacions per a portar a
terme la reactivació o potenciació de la vida econòmica del barri poden
comportar un desgast veïnal no desitjat".
Així doncs, aquest reconeixement posa en evidència que el model de
desenvolupament econòmic d'activitats terciàries amb l'obertura de nous
establiments i ampliació dels existents a Ciutat Vella pot contravenir les
finalitats de la pròpia Llei i de la mateixa Directiva europea de serveis i posar en
qüestió el "desenvolupament sostenible" en l'espai més dens quant a població i
activitats de la ciutat, en l'espai que ja ha donat l'alarma indicativa de que està
sobresaturat de establiments de concurrència pública, de trànsit turístic,
d'activitats nocturnes, de privatització dels espais públics que te com una de les
principals conseqüències la gentrificació de la població resident que ve
substituïda per població forana (de trànsit) sense cap vincle amb les estructures
tradicionals de barri o que ha de marxar a la perifèria per l'encariment del nivell
de vida del barri com a conseqüència de les activitats comercials orientades al
turisme amb més poder adquisitiu.
23
En conseqüència, la proposta de "creixement econòmic" del Pla d'usos que es
presenta EN CAP CAS es conjumina de manera equilibrada amb drets
mediambientals del Districte, drets dels residents a una vida digne i de
qualitat al barri, sinó que en cas de conflicte entre el principi rector
mediambiental i el de la llibertat econòmica es prima el segon en perjudici
del primer, desvirtuant al mateix temps el principi del "desenvolupament
urbanístic sostenible" en Ciutat Vella.
En un Districte (el més densament poblat pels residents a Barcelona) que
concentra l'activitat turística i comercial de la ciutat (amb més de 22.000 turistes
diaris com a mitjana), amb més places hoteleres i d'altres modalitats
residencials temporals, es tracta del territori de la ciutat més pressionat per
aquestes "activitats econòmiques" que el nou Pla pretén potenciar.
En aquest sentit, el nou Pla tampoc no pot prosperar en tant que manca el
preceptiu informe d'impacte ambiental i social sobre la població resident,
tant per causa de les activitats econòmiques existents en l'actualitat com, amb
una previsió, per les activitats econòmiques futures facilitades pel nou context
normatiu de distribució dels usos.
QUARTA.- IMPROCEDÈNCIA DEL PLA D'USOS PER INCOMPATIBILITAT
AMB LA PROTECCIÓ PATRIMONIAL DELS COMERÇOS I ESTABLIMENTS
SINGULARS
El passat dia 9 de juny de 2013 va sortir publicat a la Vanguardia (diari gens
sospitós de incidir en la crítica al govern municipal actual), un extens article en
el marc dels reportatges «El modelo cultural de ciudad/1», sobre la desaparició
en la ciutat –i especialment en Ciutat Vella- d’establiments comercials
singulars, reconeguts no ja pel seu valor patrimonial històrico-arquitectònic,
sinó pels seus usos que aportaven un “valor afegit” per a la ciutat (en lloc de
llibreries, comerços artesanals, tallers, ferreteries, comerços de proximitat, etc.
s’instal·len tendes de moda, de souvenirs, bars o locals de menjar ràpid que, a
24
més, no acostumen a funcionar gaire temps, quedant en situació
d'abandonament8).
“La sombra del cierre. Cuando las calles que son cultura pueden dejar de serlo”
signat per Xavi Ayén, retrata un panorama absolutament desolador de la
desaparició de locals històrics i d’interès cultural substituïts per altres que no
comparteixen els mateixos fins ni, en molts cops, la seva estètica.
La informació apunta el següent: “Algunas voces critican que la sustitución de
los comercios tradicionales por franquicias multinacionales desvirtúa la
personalidad de Barcelona y, poco a poco, la va haciendo menos atractiva,
menos bella, para los visitantes extranjeros y sus propios habitantes. ¿Pierde
Barcelona su alma? En los últimos doce meses se han esfumado del mapa al
menos diez establecimientos de este tipo pero el total de bajas supera las
sesenta si ampliamos la horquilla a los últimos cinco años. (...) En su lugar se
alzan ahora tiendas de souvenirs, supermercados, franquicias de ropa o
restauración u otro tipo de comercios. Ninguna catalogación sirve de protección
a estas tiendas. El ayuntamiento posee una lista de los locales comerciales que
valdría la pena preservar pero no la ha hecho pública ni ha tomado
medidas(...)”.
Una de les causes principals d’aquest fenomen de subrogació de comerços i
establiments tradicionals amb valor afegit pel barri, els seus habitants i l'història
de la ciutat, per part de comerços i establiments banals i dirigits al consum
massiu, s’atribueix a la fi de les rendes antigues en aplicació de la LAU i/o la
manca de relleu generacional en la continuació del negoci.
Però tot i aquest problema -del que l’ajuntament es desentén per considerar-ho
un problema propi de la relació privada entre propietari i llogater-, el cert és que
hi ha una inevitable dimensió d’interès general que obliga a l’administració
a intervenir i que va més enllà de la simple protecció patrimonial; és també
8 Es reprodueix a petita escala un fenomen similar, quant a les conseqüències sobre el territori, al de la deslocalització industrial en el que després del planejament que facilita la implantació en un sòl no urbanitzable reclassificat de zones industrials per a inversors industrials estrangers, decideixen abandonar els espais industrials per a produir en un altre lloc. El país està ple -per aquesta lògica perversa-, d'espais industrials abandonats amb l'impacte ambiental i paisatgístic que això comporta.
25
l’interès general respecte la implantació d’usos que aportin aquest “valor afegit”
que es reclama i que no ha de centrar-se en consideracions d’ordre classista
com la cerca d’inversions per a clients d’alt poder adquisitiu.
Amb el Pla d’usos aprovat inicialment no es planteja cap mena de mesura
per a satisfer aquest interès general de protecció dels comerços
singulars, ans el contrari, amb la política de baixes de llicències, amb els
incentius a les mateixes amb l’augment de superfície útil o l’impuls en la
creació, reforma o millora dels establiments, l’ajuntament crea les
condicions idònies per a la desaparició progressiva i definitiva dels
indicats establiments i comerços singulars i la seva substitució per les
franquícies de moda o de menjar ràpid, o per tendes de souvenirs.
Independentment de les mesures imaginatives que l’administració local ha de
cercar per a salvar aquest patrimoni de la ciutat, el que no pot amb el Pla
d’usos es afavorir encara més la possibilitat de la substitució dels indicats
establiments singulars.
CINQUENA.- IMPROCEDÈNCIA DEL PLA PER MANCA D’ESTUDI
ECONÒMIC PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA GESTIÓ DEL PLA
El Pla d’usos aprovat ara inicialment, tal com s’ha argumentat suposa una
veritable revisió del Pla anterior de 2010. Però encara que no es consideri una
revisió sinó una modificació del pla, al introduir nous criteris substancials en la
determinació de la possibilitat d’implantar un establiment de pública
concurrència a Ciutat Vella, es crea necessariament un nou sistema de gestió
de les llicències, apart de l’activitat de les Comissions de Seguiment del Pla o
l’elaboració eventual d’un nou manual Operatiu del Pla d’usos.
Si bé el Pla d’usos de 2010 preveia un estudi econòmic de les despeses
referides a la gestió posterior del Pla, el Pla d’usos aprovat ara inicialment no
preveu cap mena d’estudi de la gestió del pla ni sobre la sostenibilitat
econòmica de la posada en marxa del conjunt de les actuacions necessàries
26
per a la gestió del pla, per la qual cosa cal considerar l’aprovació del mateix
com a improcedent en Dret.
Per tot això a V.E.
SOL·LICITO: Que havent presentat aquest escrit, l’admeti i tingui per
formulades les AL·LEGACIONS a l'aprovació inicial de la Modificació del Pla
Especial d'Establiments de Concurrència pública, Hoteleria i Altres Activitats de
Ciutat Vella i contra la mateixa modificació, i, en els seus mèrits, acordi revocar-
la i deixar-la sense efectes, encetar un procés de participació ciutadana i,
conseqüentment, elaborar un nou Pla d'usos per a Ciutat Vella, com a resultat
d'aquest procés participatiu, de conformitat amb el contingut exposat en el cos
del present escrit.
Barcelona, 18 de juny de 2013
EXCEL.LENTISSIM SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA. Plaça Sant Jaume S/N - 08002 Barcelona
