-
ALGAIDA - NUM. 198 - JUNY DE 1997
-
ES SAIG
EDITORIAL
L'ACTIVITAT CULTURAL A ALGAIDA
Sembla fora de qualsevol dubte que l'activitat cultural que
tenim al nostre poble no té res queenvejar a cap altra població de
les nostres característiques ni tampoc a localitats superiors
ennombre d'habitants i en possibilitats econòmiques. Són moltes les
entitats que aporten la sevacontribució perquè així sigui; seria
llarg enumerar-les, i perillós per allò dels oblits. Començantpel
nostre Ajuntament i seguint amb Obra Cultural, Titoieta Ràdio,
grups de teatre, AgrupacióFotogràfica, grups musicals, orfeó,
esplai, etc., etc. Aquesta mateixa revista hi aporta la sevaquota.
Això sense comptar les manifestacions esportives dels diversos
clubs, més o manco actiusi dinàmics.
El fet és que se succeeixen les conferències, presentacions de
llibres, taules rodones, projeccióde diapositives, exposicions,
excursions, pregons, certamen literari, activitats per a joves i
pera persones majors, concerts musicals de diversos tipus,
representacions teatrals,... i un llargetcètera. Inclus a vegades
algú ens ha insinuat si l'oferta no és excessiva.
Perquè, quina és la resposta de la gent? De tots aquests actes
culturals n'hi ha d'èxit assegurati d'un públic segur. I hem vist
que els nostres locals (no gaires: el saló del Pere Capellà
il'església, el de més capacitat amb què comptam) s'omplien de gom
a gom i resultaven petits.Hi ha altres actes que forçosament són
minoritaris i no ens ha d'estranyar si són seguits per treso quatre
dotzenes de persones. També és cert que qualcun no ha tengut
l'assistència que esmereixia.
Posats a criticar qualque cosa, ens podríem centrar en dos
detalls: primerament, la dispersióque sovint es produeix; en aquest
sentit, seria desitjable la col·laboració de diverses entitats
perorganitzar actes conjuntament. Hi sortiríem guanyant. I
segonament, la trista imatge que enocasions causa veure els
assistents a determinades activitats: sembla com si fossin
actesexclusius per a aquell grup i no oberts a tothom; com si només
pel fet d'organitzar-los aquellaentitat, la que sigui, molts ja els
eliminen per molt que els interessi. El cert és que som poquesles
persones que assistim als actes prescindint de qui ha sortit la
idea. I això sí que no és bo niintel·ligent.
LA NOSTRA PORTADA: En altres ocasions ja vos hem mostrat
gàrgoles de la nostra esglésiaparroquial. Aquí en teniu una altra.
Tant de bo servesqui perquè vos fixeu en aquest interessantdetall
arquitectònic de les carasses.
Bolletí de l'Obra Cultural d'AlgaidaRevista mensual. D.L.P.M.
495/80Domicili. Rei, 1. Algaida.Tf: 66 50 42 / 27 25 76Fax 66 56
79
Imprimeix. Tirrena, SA. ManacorTf 55 52 12
ES SAIG només es responsabilitza del'Editorial.
Dirigeix. Delfí Mulet
Administra. Directiva de l'Obra Cultural
Col·laboren: Víctor Andreu, Biel Bibiloni,Jaume Falconer, Miquel
Piolet, Jaume Jaume,Catalina Martorell, Miquel Molleta, AntòniaMa.
Mulet, Joan Mulet, Pere Mulet, VíctorMulet, Xesc Oliver, Biel
Sastre, MiquelSerra, Joan Trobat, Guillem Vanrell,Agrupació
Fotogràfica d'Algaida.
-
ES SAIG
CALAIX DE SASTREL'ANY PLA
"Tots estam disposats a acceptar que lesbarbes dels altres es
poden emblanquir. El quede cap manera no podem acceptar és
quepuguin emblanquir-se les nostres pròpies barbeso cabelleres". La
cita és del mestre Josep Pla, dequi enguany celebram el centenari
del seunaixement.
Supòs que recordar-la, l'efemèride, és unarepetició imperdonable
de part meva; tothomconeix de sobres la dada, donat
l'excésirresponsable d'actes que amb tal motiu hanorganitzat les
nostres institucions culturals.Amparant-me en la meva condició
decontribuent — pagar cada any la contribució ésun dels senyals de
la civilització, deia l'homenotde Palafrugell — protest airadament
pel fet ques'hagin destinats tants de diners públics a
l'anyPla.
D'una banda, el Consell Insular de Mallorcaha substituït la
modesta camiseta que regalavacada any als nostres majors per una
boina comles que usava Pla. Fins i tot han canviatl'eslògan de la
campanya: el passat "Gent Majoren Marxa" pel modern "Gent Major
ambBoina". Veure centenars o milers dels nostrespadrins fent
voleiar les boines durant lesdesmostracions gimnàstiques que
elsorganitzen, ha de ser un espectacle digne de lafinal de la
Champions League.
L'Ajuntament de Palma, amb un esperit mésfi que una mostela, ha
guanyat fama mundialamb la seva fenomenal contribució a lagermanor
entre pobles. ¿Com hem de catalogar,sinó de genial, la seva idea de
fusionar lescultures andalusa i catalana, obligant, durant
lapassada Feria de Abril, que els cantadorsflamencs recitassin
fragments de l'ObraCompleta de J.P., mentre els balladors i
lesballadores es marcaven unes sevillanesd'antologia? Si no hi
assistíreu, feis treballar laimaginació: "Nietszche sosté que la
literatura hade ser cínica, crítica i pessimista...Siguin
sempre
pessimistes, perquè si són optimistes els fotranla cartera a
l'acte, de seguida...Facin com elspagesos, que sempre troben que
les cosespodrien anar millor...Els pagesos d'aquest paíssón més
vius que la tinya!"; tot aixòacompanyat de castanyetes, taconades
contra eltrispol i manzanilla. Sensacional!
I si és el Govern Balear ha centrat els seusesforços a divulgar
l'obra de Pla entre lajoventut. Cosa que demostra, tot sigui dit
depassada, l'excel·lent coordinació amb quètreballen els nostres
dirigents. "Pon un Pla en tuvida, tía" o "Las cosas Planas también
puedenenrollarte", han estat els lemes escollits per laDirecció
General de Joventut, suficientmentagressius i impactants com per
trasbalsar elsgustos del jovent.
El mateix president Matas, que s'ha confessaten públic com un
profund coneixedor de laliteratura de J.P., ha après del mestre que
unaltre senyal de civilització és afaitar-se cada dia.Hi ha indicis
evidents que entre els estudiantscomença a proliferar una certa
afició per ladeixadesa personal, tant en el vestir comcorporal. La
causa n'és el mal exemple quereben de tants de professors barbuts
com han desuportar a les seves classes. I el president, ambraó,
està preocupat. Per això ha decidit impulsarel P.G.B.N., o el que
és el mateix, PLA GaltesBen Netes, consistent a subvencionar amb
unaquantitat no menyspreable el rasurament debarbes i
cabelleres.
El que deia: una vergonya. Així tuden elsdiners dels impostos. I
els que, des de sempre,complim religiosament el deure
d'afaitar-noscada dia, arraconats sense dret a participard'aquesta
repartidora. Sort que, com deia Pla,"la realitat i la vida són
canviants. Ahir té benpoc a veure amb l'avui, i avui amb demà. Així
ésla vida".
En Calaix i Desastre
-
ES SAIG
M'HAN DIT QUE DIUENJa fa massa vegades que hem dit que no
tomaríem a parlar dels problemes circulatoris, i per això avui
tampoc en parlarem, encara que els comentaris pel poble són
molts. El que sí hem de repetir és elcomentari del mes passat,
referent als aparcaments de motos i motorets a Plaça. I és que
sentírem unadiscussió, mig en broma mig en sèrio, sobre aquest
tema. Un que anava a aparcar el seu cotxe a l'úniclloc que pareixia
buit, es va trobar amb un motoret que li ho impedia; l'amo del
motoret, que l'acabavad'aparcar, no li va fer gens de cas i
l'automobilista li va dir que aquell aparcament era per a cotxes.
Quanel del motoret li va demanar qui ho deia, que era per a cotxes,
aquell va haver de callar.
El que ja fa riure són els discos que hi ha a les entrades
d'Algaida que avisen del límit de velocitat, de40 kms "control
radar". Si realment existís aquest radar i se situava a Sa Tanqueta
o al camí dels Horíetsi carrer de Palma, es cansaria de multar
cotxes i motos. I ens han dit que qualque vespre, devers les dueso
les tres de la matinada, tornen afer giscar les rodes dels cotxes
per Sa Plaça i carrers dels voltants.
Ja fa mesos que a Algaida, setmana sí i setmana també, tenim
actes culturals de tot tipus: concerts,xerrades, conferències,
presentacions de llibres, sopar-concurs, etc. I la gent, en
general, respon bastantbé, uns actes més concorreguts que els
altres, però sempre hi ha un públic nombrós i atent.
/ és que els algaidins s'han espavilat bastant, en aquest
sentit, i es mouen molt també per Ciutat. Enshan dit que a veure el
Tricicle, a l'Auditorium de Palma, hi havia una gentada d'Algaida.
Peròdarrerament és normal trobar-se amb paisans a obres de teatre o
concerts que es fan a Palma.
Ja fa mesos que en volíem parlar, però pensàvem que s'aturaria.
No ha estat així, sinó al contrari. Ensreferim a l'absurda
quantitat de papers de propaganda, generalment de grans superfícies
comercials, queinunden les nostres cases i el nostre poble. La
majoria d'aquests papers se'n van als fems de cada una deles cases;
però com que en deixen a tots els portals, habitats o no, queden
per damunt les aceres i omplenels carrers. No sé si l'Ajuntament hi
pot fer res, però si pogués regular una mica aquesta distribució
depropaganda, els carrers no estarien tan bruts.
L'altre dia sentírem dos cooperativistes de Sa Farinera que
comentaven que ha passat Kant Isidre iningú ha parlat del
tradicional dinar, i com que han vist que fan obra, i molta, tenen
por que no elsuprimesquin. l no els anava bé, que no fessin el
dinar, jaqué, deien, és el benefici que en tenen de laseva inversió
dins la Cooperativa; és com si fos el repartiment de "dividendos"
anual.
Es veu que s'acosta la temporada de caça, ja que hem sentit
parlar del tema a un parell de tertúlies decafè. Fins fa uns dies
el tema principal era que hi ha massa socis del vedat que no són
algaidins ni tenenres a veure amb el nostre poble. Parlaven,
aquests, no solament de no acceptar-ne més, de socis externs,sinó
fins i tot de treure'ls fora, de no renovar-los el permís, cosa que
ja sembla més difícil. Però a finalsde mes, després d'una reunió
dels dirigents autonòmics que decidiren obrir la caça per Sant
Joan, elscomentaris dels caçadors s'han fet bastant crítics
d'aquesta mesura: ho troben massa prest, per començara matar
conills. És clar que, diuen, n'hi ha que no s'aturen de tot l'any,
de menjar conills de camp.
UN SORD
-
ES SAIG
7VOTICIARI DE L'ÖBRA CULTURAL AALE ARCom ja és tradició des de
fa un parell d'anys,
el mes de maig és temps d'importants imultitudinàries
concentracions sol·licitant a quicorrespon que es digni retornar al
nostre poble allòque no hauria d'haver perdut mai: l'autogovern i
lallengua pròpia, és a dir, el català. El passat 17 demaig, el
passeig del Born de Palma fou testimoni decom milers de mallorquins
i mallorquines esmanifestaven fent un vot lliure i responsable per
larecuperació de la seva dignitat. Entre els assistents,n'hi havia
un bon grapat d'Algaida. Però de tot això jan'ha informat a
bastament la premsa de Ciutat.
Nosaltres, ara i aquí, vos volem parlar delsactes que, com cada
any, ha organitzat la Delegaciód'Algaida de l'Obra Cultural per
commemorar el Diadel Llibre.
Començàrem dia 23 de maig, al Casal PereCapellà, amb una
conferència, que va impartir elcrític literari, investigador i
escriptor Jaume Pomar,sobre la vida i l'obra de Llorenç Villalonga.
Enguanycommemoram el centenari del naixement de qui ésreconegut com
un dels novel·listes més importants dela literatura catalana
contemporània, amb aportacionstan trascendentals com Beam i Mori de
dama. I lanostra Delegació hi ha volgut aportar alguna cosa, ala
tasca de divulgació de l'obra villalonguiana,mitjançant
l'organització de l'esmentat acte. Hivengué poca gent, i fou una
vertadera llàstima,perquè Jaume Pomar, de forma ben amena, i
almateix temps rigorosa i científica, demostrà que és un
dels millors coneixedors de la biografia deVillalonga, i de com
aquesta ha influït en la sevaliteratura. De totes maneres qui
vulgui recuperar eltemps perdut, té a la seva disposició els
nombrososarticles que Pomar ha publicat sobre el tema i,sobretot,
dos llibres que recomanam: El meu LlorençVillalonga i La raó i el
meu dret, ambdós publicatsper l'editorial Moll.
1 diumenge dia 25 muntàrem la tradicionalparadeta de llibres en
català damunt Plaça. La novetatd'enguany és que ens vérem privats
—com deiaVillalonga, només existeixen els paradisos perduts -de la
benèfica protecció dels pins. Quina assolellada!És clar que, de
moment, el sol no ha fet perdre el capals nostres amics i amigues,
perquè, tot sigui dit,compraren més llibres que mai.
Dia 4 de Juliol, a les 22 h i ai nostre local
Conferència i projecció de diapositives: "Elmón prehistòric i
talaiòtiç a Algaida", a càrrecde Vicenç Sastre i Javier Aramburu,
autors,amb Carlos Garrido, de la Guía Arqueológicade Mallorca. Els
conferenciants han revisat afons el nostre terme i creuen que poden
feraportacions importants.
-
ES SAIG
L'AJUNTAMENT D'ALGAIDA
informaCARRETERES
El passat 12 de maig, a l'Ajuntament deMontuïri, es varen reunir
amb el Conseller deFoment, Joan Verger, el Bâtie de Montuïri,
elBâtie d'Algaida, acompanyat dels regidors del'oposició Gabriel
Salas i Andreu Gelabert, pertractar el tema de la carreretera de
Palma-Manacor al seu pas pels termes municipalsd'Algaida i
Montuïri.La problemàtica que suposa el tercer carril pera vehicles
lents per a l'accès a camins públics,finques o locals comercials,
va centrar granpart de la reunió. A curt termini, les solucionsper
resoldre aquest problema serien la cons-trucció d'algun tipus
d'instal·lació, al creurdel camí de Porreres, que permetés el canvi
desentit. A llarg termini s'estudiarà la possiblitatdel
desdoblament de la carretera entre Algaidai Montuïri, o la creació
de vials de servici.
A la mateixa reunió es va parlar de la cons-trucció d'una
rotonda entre la benzinera i elrestaurant Cal Dimoni, per evitar la
perillositatque significa travessar la carretera en
direccióAlgaida-Sencelles o viceversa; segons elConseller aquesta
és una obra prioritària i quees pensa realitzar durant el proper
any. El tèc-nics de la Conselleria i de l'Ajuntament ja fanfeina
sobre aquest tema i, també, sobre laproposta d'una via de
circumval·lació queunesqui la carretera de Manacor amb la
deLlucmajor.
PLA TERRITORIAL DEL PLA
El 8 de maig passat, la Mancomunitat del Plade Mallorca en el
ple celebrat a l'Ajuntamentd'Algaida va decidir donar el
vist-i-plau al PlaParcial Territorial del Pla i així poder passar
ala Comissió de Seguiment del Govern Balear.
El nostre balle va fer constar que dins el ter-mini d'exposició
pública, l'Ajuntament d'Al-gaida presentarà al·legacions respecte
alsequipaments supramunicipals, vies de dircum-val·lació i
zonificació al sòl rústic que afectenal nostre terme municipal.
Sobre aquest tema hi ha que dir que existeixun acord dels baties
del Pla amb el GovernBalear i que per tant es tendrán en
considera-ció les aportacions de cada Ajuntament sempreque es
coordinin amb els termes municipalsveïns.
La definitiva tramitació de Pla Territorialobrirà les portes a
poder tramitar les normesd'Algaida.
FEMS
La Mancomunitat del Pla de Mallorca, degut ala posada en
funcionament del Pla Director deResidus Sòlids Urbans que preveu
l'eliminaciódels fems per la incineradora i el tancament detots els
abocadors de fems de Mallorca, es veu
-
ES SAIG
obligada a la creació d'una nova tarifa peltransport i
eliminació dels fems. Així el rebutcorresponent a 1997 es
presentarà en dosconceptes, que figuraran de forma independenti amb
les seves corresponents tarifes. Unadestinada ala recollida de fems
amb un importde 5 924 PTA, i l'altra pel transport i elimina-ció,
amb un import de 7 450 PTA. La qualcosa implicarà un taxa de 13 374
PTA perhabitatge. Els comerços i les indústries tindranuna tarifa
diferent.La Mancomunitat en coordinació amb elConsell Insular de
Mallorca seguirà reforçantla xarxa de contenidors de recollida
selectivaper a tal d'afavorir el reciclatge; la seva utilit-zació
ens ajudarà a minvar les tones de fems iafavorirà l'estalviament de
recursos naturals ieconòmics.
CAMPANYA DEL CIM. SENSIBILITZA-CIÓ, EDUCACIÓ. RESIDUS
SÒLIDSURBANS
Durant el mes de maig es varen reunir aAlgaida la Comissió de
Medi Ambient delConsell Insular de Mallorca amb representatsdels
Ajuntaments del Pla de Mallorca, perpresentar la Campanya
d'Educació i Sensibilit-zació en matèria de residus sòlids
urbans.
El GOB, Deixalles i Apotecaris Solidariscol·laboren amb aquesta
campanya. Con-ferències, tallers, itineraris didàctics, este,
són
alguns exemples de les activitats que tenenprevist realitzar-se
amb la col·laboració delsAjuntaments durant aquesta
campanya.L'Ajuntament d'Algaida ja s'ha posat en con-tacte amb el
responsables de la campanya perrealitzar una primera reunió a
Algaida, onassistiran representats de l'Ajuntament i dediverses
entitats del poble, i d'aquesta maneracoordinar les accions que
dins aquesta campan-ya es duran a terme a Algaida.
PLA D'INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
Com ja es va informar des d'aquestes pàginesl'Ajuntament
d'Algaida té previst per als anys1997 i 1998 les següents
inversions en in-fraestructures esportives.
Electrificació dels vestidors del camp de futbolde Pina i
il·luminació de la seva pista polispor-tiva amb una inversió de 4
995 000 PTA.
Construcció d'una nova pista polisportiva(tennis, basquest
volibol, futbet) a la zona delrecinte de ses Escoles. Aquesta pista
es cons-truirà sobre la pista existent, ja que el seupaviment està
en molt males condicions.Aquesta inversió es de 8 380 000 PTA.
El CIM aportarà el 60% de la inversió i l'A-juntament ho
financiará amb un 40%.
MOVIMENT DEMOGRÀFICMaria Fiol Sastre. Va morir a Randa dia 23de
maig a l'edat de 81 anys.
Pere Isern Mulet. Ens deixà dia 30 de maig.Tenia 38 anys.
NAIXEMENTS
Maria Antònia Garcías Fullana, filla deManuel i Joana Maria. Va
néixer dia 30d'abril.Domenico Wolfgang Josef Eickhoff, fill
deThomas i Ute. Nasqué dia 5 de maig.
Pere Ramon Oliver Juan, fill de Bernat iColoma. Va néixer dia 8
de maig.
Llorenç Gil Mateu, fill de Salvador i MariaAntonia. Va néixer
dia 22 de maig.
-
8 ES SAIG
SABEU ES?Les ruïnes que avui vos mostram
corresponen a una possessió del nostreterme que en temps primer
fou important.De les cases només queda dempeus aquestmagnífic
portal forà d'arc de mig punt,enmarcat per contraforts i alguns
trossos deparaments verticals exteriors o paretsmestres.
El diccionari ens defineix la ruïna així: "Elfet de caure i
desfer-se una construcció", otambé: "Procés de degradació
id'ensorrament d'una construcció que potarribar a la destrucció
total", l també potésser. "Estat en què es queda algú o ungrup que
ha perdut tots els béns, tot el quetenia". Així sentim a dir: "El
joc l'haduit a la ruïna", "Els gransmagatzems són la ruïna del
petitcomerç", etc. Igualment s'aplica laparaula ruïna a una persona
moltdecaiguda, que ha perdut tot elrigor, totes les qualitats:
"Aquesthome és una ruïna".
Refranyer:"Qui té gent i no hi va, de ric,
pobre se fa". "Qui té doblers, o quité bo, vola; i qui no en té,
redola"."Qui tot ho vol, tot ho perd".
Topònim:"La Ruïna": Possessioneta
situada a la vall d'en Marc delterme municipal de Pollença,
vorala carretera que mena cap a Lluc.
Cançó:En el món de tot hi ha:persones pobres i riques;n'hi ha
que tiren es pai altres apleguen ses miques.
Pista:Les ruïnes d'aquesta possessió
estan situades als confins del
Quarter II, a xaloc del nostre terme i prop dela línia divisòria
amb el de Montuïri. Davantel portell de les cases hi ha un topònim
tansignificatiu com "les pietés d'en Ferrando".
Solució del mes passat:La capella protagonista del mes
passat,
està situada a la semiclastra de lapossessió de Son Coll Vell,
també alQuarter II del nostre terme municipal.
M. F.
-
ES SAIG
Dia primer de maig de 1997 ha fet exactament un any de la
sortida al carrer del primer númerode Diari de Balears, l'únic
diari redactat de forma íntegra en català amb què comptam els
habitantsd'aquesta terra nostra. Molt s'ha insistit en la
importància, a l'hora de vertebrar un país, de disposard'uns
mitjans de comunicació propis i fets en la llengua pròpia, perquè
aquest ja sigui motiu suficientper felicitar totes les persones que
han possibilitat el primer aniversari. Més si tenim en compte
-talcom reconeix l'editor del diari Pere A. Serra en una entrevista
publicada en el número 672 delsetmanari El Temps-qae Diari de
Balears és encara molt lluny d'esser una publicació
consolidada:només 1500 subscriptors; uns 5000 lectors diaris...Cal
fer una crida perquè no s'avorti prematuramentuna fita que ha
generat tantes esperances.
ES SAIG vol fer-hi la seva modesta contribució, a l'efemèride
d'aquest primer any de Diari deBalears, manllevant-ne l'article que
amb tal motiu hi publicà l'algaidí Pere Fullana (membre delConsell
editorial del diari) i sol·licitant al nostre Ajuntament que faci
les gestions pertinents a fi quel'exposició itinerant Set pintors
per al canvi de segle ,que el diari ha organitzat, visiti el nostre
poble(per Sant Jaume, per exemple...).
Enriquits per un diariEls mallorquins continuam essent porucs
i
recelosos. Exigim i donam poc, entre d'altrescoses perquè la
història mateixa no ens ha fetgenèticament generosos. Miram el
present il'avenir amb el pessimisme islàmic, tot i quesovint només
és un recurs dialèctic peraconseguir objectius concrets. Diari de
Balearssorgí en una conjuntura històrica en la qual, ales Balears,
hi havia una demanda de mitjansde comunicació en català. Una
súplica reiteradai persistent de les elits culturals, dels
partitsnacionalistes, d'algun lobby i dels sectorsvinculats a la
universitat i a l'ensenyamentsecundari i primari. Molt a prop, ens
trobàvemmolts d'altres que, més atomitzats i perduts,desitjàvem un
diari en català, pensat des de lesBalears i per a les Balears. En
definitivasospiràvem per un diari escrit, pensat idissenyat com
alternativa als diaris existents.És veritat, també, que la notícia
de l'aparició deDiari de Balears generà recels i desconfiancesen
alguns dels sectors que prèviamentaspiraven i exigien un diari en
català. Abans desortir teníem els dies comptats i eren massa elsque
pronosticaven una vida curta, molt curta,acusant la iniciativa de
privada i de negociperiodístic, sense adonar-se que, per
ventura,aquestes característiques havien de ser el seuaval de més
pes, com molt bé després s'hademostrat. Un any després, Diari de
Balears ha
sortit cada dia, ha superat les dificultatsinicials, s'ha fet
amb un lloc en la societatillenca, però sobretot ha esdevingut la
primeraexperiència de professionalització d'un mitjà decomunicació
escrit en català a les Illes.
He compartit el dia a dia amb els redactorsi col·laboradors, he
superat amb ells elsentrebancs de la vida quotidiana en un diari
quecomença, però també en una experiència queobre solcs nous i
perspectives noves en lanostra societat. He gaudit molt més que no
hepatit. M'he enriquit molt més del que m'heesquinçat, i don per bo
tot el cansament sofert.Encara són moltes les mancances del
nostrediari, en som ben conscient, entre altres raonsperquè no hem
perdut la nostra capacitatd'autocrítica. Això no obstant, voldria
miraraquest any de la mateixa manera que es mirauna criatura.
Després d'un any li podemdemanar que camini i que faci el que pot
feruna criatura d'un any, però amb l'esperança decréixer. Tampoc no
podem deixar de banda quecreixerem i madurarem en la mesura que
lanostra societat cresqui i maduri, entre altresraons perquè això
és una tasca de la societat enel seu conjunt i no només d'un diari.
Podem ivolem servir aquest projecte, amb tots aquellsque caminam en
la mateixa direcció.
Pere Fullana
-
10 ES SAIG
AGRUPACIÓ FOTOGRAFICA D'ALGAIDA
Fotografia de Jaume Llinàs Mateu
-
ES SAIG 11po-ètit'ct
LLiBRES
LUBRES
LLIBRES
LLIBRES
:x::x:
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES
LLiBRES
LLIBRES
F a l c o n e r
a r b r e a r b r e a r b r e a r b r e
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES
LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES
CONTÉ LLIBRES CONTÉ LLIBRES CONTÉ LLIBRES CONTÉ LLIBRES
-
12 ES SAIG
A Q U E L L E S E N T R A N Y A B L E SREPRESENTACIONS
TEATRALS...
Hem pensat que vos agradaria recordar aquelles representacions
que es feien al TeatreParroquial. Com sabeu, el teatre ja no hi és;
i pel que fa als actors, podeu comprovar que hancanviat bastant,
han "madurat". Vos convidam a reconèixer-los.
-
ES SAIG 13
-
14 ES SAIG
L'EPIDEMIA DEL GRIP DE L'ANY1918 A ALGAIDA.
Joan Monserrat Sastre,de Can ParetsLlucmajor, 1997.
(Conferència llegida dia 18 d'abril dins el cicle Divendres
Algaidins )
Alguns escriptors deprincipis de segle ens han
deixatdescripcions prou detallades dels poblessituats en el Pla
mallorquí. Totes, si lesdespullam de la forma estilística del
seuautor, són ben parescudes en el fons. Sicercam allò que tenen en
comú aquestesressenyes literàries, analitzant els puntscoincidents
haurem arribat a lescaracterístiques aplicables a tots
aquestspobles; i, aquestes, sintetitzades, les podremreduir a
quatre: pobles amb una gamma decolors que va des del groc intens
delsrostolls al bru obscur de la terra solcada defresc. Són pobles
quiets "lo primer que s'hipot veure -escriu S. Rossinyol- és que no
s'hiveu ningú", pobles polsosos durant l'estiu,enfangats a la
tardor i amb remolins de polsque aixeca el vent de Març.
Poblessilenciosos; d'un silenci actiu, que ho amaratot; segons
Llorenç Riber "el silenci era laveu de Mallorca".
Vet aquí, doncs, comera Algaida a l'any 1918: un poble
colorcastany, polsós durant l'estiu, enfangat a latardor, quiet i
silenciós, situat al sud del Pla,arrecerat sota el Puig de
Randa.
Els 3952 algaidinsque, a l'any 18, hi viuen, gairebé tots
ellshabiten cases d'un sol pis, portal rodó,finestres petites i
comptades amb lesfaçanes de pedra color de pa torrat. Sobre
laporta, en bastants d'elles, una parra dónaombra a la carrera
durant l'estiu. Rodejant elpoble, com si el guardassin, s'alçaven
elsmolins fariners en nombre de 29 i més allàs'estenia un mosaic de
petites finques
interromput aquí i allà per algunes granspossessions: Albenya,
Binicomprat, SonMesquida... tant unes com les altresproduïen figues
i cereals i en elles hi feienfeina, de sol a sol, set de cada deu
algaidins.
Dues vies de comunicacióunien el nostre poble amb Ciutat:
lacarretera de Manacor, fressada d'hostals, iel tren que aprofitant
la línia que unia Ciutatamb Inca, l'any 1897 se'n derivà un
brancalque arribava a Felanitx, i passava per SantaMaria, Santa
Eugènia, Algaida, Montuïri iPorreres.
Governava el municipialgaidí un ajuntament format per un
batlle,un procurador síndic, un regidor interventori nou concejals.
L'ajuntament d'Algaida,com la majoria de la resta de Mallorca, es
•regia per l'anomenat sistema de torns departits, on dos partits:
el lliberal i elconservador s'alternaven en el poder. Elsistema
constituïa un befa i una fal·làcia jaque tant un partit com l'altre
representavenels interessos dels ciutadans benestants (aAlgaida
representaven un dos per cent de lapoblació), i governaven el bé
comú enbenefici dels pocs.
Dia primer de Gener de l'any1918 s'havia encarregat de la
batllia, de bellnou, el senyor Francesc Pujol i Amengual"Carut",
propietari de Son Pujol i que viviaa ca'n León en el carrer de la
Roca.He dit debell nou, perquè ja havia ocupat el mateixcàrrec en
dues ocasions anteriors (1905,1909), i fio tornaria ésser, ja viudo
l'any1922; un any després el cop d'estat de Primode Rivera esfondrà
la seva carrera política.
-
ES SAIG 15
El très de Maig de 1918 elpoble engalanat havia rebut, amb repic
decampanes el bisbe Rigobert Domènech, quevisitava pastoralment la
seva diòcesi i haviadeixat estampada la seva rúbrica sota el"nihil
obstat" en els llibres sacramentals dela parròquia regida
gelosament pel rectorJaume Martorell, natural de Santa Maria ique,
malgrat haver enrajolat l'església, noera gaire estimat en el
poble, ja que eltractaven de captaire, i per això li penjarenel mal
nom de "Pelluca". Ajudaven el rectordos vicaris, els reverends
Miquel Munar (elcapellà Joia) i Bartomeu Cardell.
Les nines anaven a costuraamb la senyora Maria Esperança
RamisBordoy, que havia estudiat la carrera a laUniversitat de
Barcelona. Natural de Ciutatera ja quasibé del poble per dues
raons: hiexercia la docència des de feia trenta anys ia més s'havia
casada amb el senyor FrancescPujol "Carut", batlle de la localitat.
Els ninsaprenien lletra amb el senyor Joan LladóBarceló qui havia
pres possessió de l'escolapel Juliol de 1918.
Europa, des de 1914, viviaun infern. Els genets de l'Apocalipsi:
la fam,la guerra, l'epidèmia i la mort hi sembravenles seves
llavors. La Primera GuerraMundial que des de l'any 1914 fins el 9
deNovembre de 1918 assolava el continenthavia fet vint milions de
morts. Dosd'aquests genets, enfollits, i per ventura,desorientats,
arribaren per l'Octubre aMallorca: eren l'epidèmia i la mort.
Algaida, quan els rebé, erauna Algaida transitiva, que de
manerainsegura i inestable, feia carni cap a l'etapademogràfica
actual. Es trobava a l'etapademogràfica de transició; deixant el
cicledemogràfic antic.
El cicle demogràfic antic escaracteritzava pel control natural
delcreixement de la població, mitjançant unmecanisme en el qual
l'epidèmia o la guerran'eren peces fonamentals.
La població, en aquest ciclecreix lentament ja qüé, tfërirraciâ,
á una altanatalitat (35-45%o) s'ni oposà uria elevada
mortalitat (30-40%o). Com que la poblacióencara creixia, es
posava, aleshores, enmoviment l'autocontrol natural: a méspoblació
manco recursos. Llavors noquedaven més que dos camins: o guerra
peraconseguir-los o passar fam; tant en un cascom en l'altre és
desembocava a l'epidèmiaque frenava el creixement... i així un pic
iun altre.
En el cicle demogràfic actuala una mortalitat molt baixa s'hi
oposa unanatalitat completament mediatitzada pelshumans; no cal ja
cap mecanisme naturalde control de la població. D'això, ja
ensocupam nosaltres; contracepció,inseminació... tot això es
tradueix en unanatalitat molt baixa i a creixementspoblacionals
minims i a vegades, regressius.
La transició és un híbrid delsdos cicles. Aquí es trobaven els
algaidins al'any del grip. Amb una mortalitat bastantcontrolada (16
%o), i una natalitat elevada(26 %o) que provoca un fort creixement
de lapoblació. Aquest creixement es trobaconj untat amb una
situació de saturació dela capacitat de treball de les
activitatsagràries i amb una crisi agrària provocadaper la
fil·loxera (dècada 1890). Podríempensar que amb aquesta situació es
posariaen marxa l'autocontrol natural, però no ésaixí. L'excedent
de població és absorbit perl'emigració creant-se un flux migratori
anuald'un 3%o. Els algaidins es dirigien cap al'Amèrica llatina o
bé cap a zones depedreres. Eren bons picadors de pedra,
elsalgaidins, i d'això en dóna testimoni laimatge de la Mare de Déu
de la Lactància, laseva patrona, que presideix el retaule del'altar
major. Trobam algaidins a S'Arenai,on hi havia pedreres, i en el
padró de 1920podem llegir el nom de dos d'ells: MonserratAmengual
Oliver i Magí Oliver Ballester.
El grip era i és una malaltiaconeguda. Febre, calfreds, dolor
muscular,abatiment general.... de ràpida propagació"diuen que hi ha
grip i , ja jeus". Produïdaper un virus-ara ho sabem; l'any 1918,
no-jä que aquest es va descobrir l'any 1933.
fel virus del grip té com a
-
16 ES SAIG
característica principal la seva facilitat permutar. Si la
mutació és superficial esprodueix una epidèmia local; en canvi si
lamutació és profunda i afecta la sevaestructura és produeix una
pandèmia aescala mundial. El grip de 1918 va ser lapandèmia gripal
més virulenta coneguda perla història de la humanitat.
A Algaida el grip presentàtres formes clíniques malignes i una
formabenigna. De cada deu defuncions, set forenproduïdes per
complicacionsbroncopulmonars, dues per quadressepticèmies i un per
formes meningítiques.
El grip amb complicacionsbroncopulmonars, el més freqüent
aAlgaida, començava amb febre alta (39°) iamb el quadre típic dels
griposos,acompanyat d'un estat d'inquietud idesassossec. De forma
gairebé matemàtica,el quart dia la temperatura augmentava finsals
40° i apareixien els problemesbroncopulmonars: tossina molesta
ipersistent amb espectoracionssanguinolentes. Aleshores el
quadreevolucionava amb una respiració aritmica iprecipitada, orina
escassa, la febre s'elevavaals 42°, venia la pèrdua de coneixement
idesprés el fatal desenllaç per asfíxia ocol·lapse.
En la forma septisèmica ohipertòxica la malaltia cursava molt
mésràpidament, el malalt només vivia un o dosdies. Començava ja amb
febres molt altes40- 41° acompanyades de deliri,
taquicàrdia,respiració freqüent i anhelosa i una set moltintensa;
aviat apareixien les diarrees fètidesi taques subcutànies que
indicaven una greuintoxicació dels ronyons, el fetge i el
cor;apareixia la cianosi i l'insuficiència cardíacaque acabava amb
la vida del malalt.
La forma meningítica eramolt menys freqüent i consistia en
lainflamació de les meninges provocantmeningitis i avegades formes
vesàniques.
El grip esdevingué en tresonades:
La primera, amb els primersdies de primavera, arribà pel març,
fou un
grip benigne de curta duració que l'a-nomenaren "La febre dels
tres dies".
Amb la tardor i els primersfreds començà la segona onada
virulenta imortífera. El virus, durant l'estiu, haviasofert una
profunda mutació estructural.Molts creien que s'havia enfortit
durant elsdarrers mesos de la primera Guerra Mundialaprofitant les
favorables condicions creadespel cataclisme bèl·lic: gran
concentracionshumanes, moviments d'exiliats i presoners,cadàvers
insepults per tots els campseuropeus, poca higiene,
precàriaalimentació... recorden les persones majorsque es comentava
que l'epidèmia fouproduïda per l'atmosfera contaminada per
laguerra.
Amb el fred del'hivern tomà aparèixer el grip però moltmés suau,
podríem dir que assaciat. Era latercera onada.
La segona empenta gripalcomença el més de Setembre a S'Arracó
onun home havia arribat de França essentportador del virus mortal.
Des del petitpoble comença a estendre's per tota l'illa.Lentament,
no tenia gens de pressa perquères el podia aturar.Ni els cordons
sanitaris,ni les juntes de sanitat, ni les mesuresexcepcionals
preses en cas d'epidèmia, nitan sols la ciència mèdica.
El grip aprofità per irradiar-se les mateixes vies de
comunicació que elshomes havien construït: carreteres i
viesfèrries. Poble ben comunicat era sinònim depoble fortament
atacat. Algaida, com hemvist, estava molt ben comunicat i, per
aixòmateix pagà el seu tribut.
Un sol metge, el senyorPedró Moragues Balaguer, va
haverd'enfrontar-se amb aquest embat gripal. Elmetge Moragues havia
arribat al poble l'any1911 i s'havia establit en el carrer de la
Rocaa ca'n Verger; tenia cura d'Algaida, Pina iRanda per un sou
anual de 1500 pessetes.Certificà la primera mort perbronconeumonia
gripal el dia 21 d'Octubrede 1918: la víctima era un jove casat de
27anys, Felip Coll Andreu, que vivia en Es
-
ES SAIG 17
Colomer i deixava viuda i una nina petita.Una nina de 8
anys,
foravilera, na Sebastiana Pujol Fullana foula que tancà la
trista llista de morts el dia 15de Novembre. Entre un i l'altra
escontabilizaren 29 defuncions més. Així,doncs, en tres setmanes
que durà l'epidèmiaproduí en el nostre municipi 31 defuncions.
Atacava el grip a les fosques?Mostrava predileccions? Hi havia,
comdiríem ara, una població de risc? El virusgripal era,
socialment, molt democràtic, jaque entrà i sembrà el dol en els
casals, a lesvivendes de mitja mà i a les pobreshabitacions dels
jornalers. Recorregué total'escala social. No obstant, en
altresaspectes, mostrà estranyes predileccions.
Respectava els dèbils: nins,vells, i malalts crònics, en canvi
eraimplacable amb els joves forts i sans. Dels31 morts, només dos
tenien més de 50 anys.Entre els 20 i els 39 anys s'hi produïren
el74% de les defuncions. L'edat mitjana delsdifunts fou de 30
anys.
Atacava també més a lesdones que als homes, sobretot a
lesembarassades i a les parieres que estrobaven en quarantena: el
28 d'Octubremoria en el carrer del Sol Maria BarcelóSastre de 25
anys que havia donat a llum aun nin, en Jaume, en el mes de
Setembre.Na Sebastiana Capellà Arnau de ca's CoixPereta moria als
35 anys, el dia 31 d'Octubredeixant un nadó de tres dies: Jaume
GomilaCapellà. El dia 2 de Novembre moria unaaltra partera en
quarantena, na MariaCapellà Oliver de 30 anys que deixava
unanineta, na Bonaventura. Aquests casosrepresentaven el 30% de les
dones casadesmortes pel grip.
Especialment luctuosa va serla darrera setmana d'Octubre durant
la qual19 famílies perderen algun o alguns delsseus membres. El dia
de màxima mortalitatfou el 30 d'Octubre dia en què el pobleplorava
cinc morts.
Hem de pensar que totes lesdefuncions afectaven els algaidins,
peròalgunes foren més impactants, bé per les
circumstàncies que les envoltaven o bé perla posició social dels
finals. Així doncs dia24 d'Octubre hi havia dol a ca'n Marc,
moriaals 31 anys Joana Maria Mulet Muletdeixant vidu i tres fills,
un dels quals, Joan,seria batlle d'Algaida des de 1953 a 1958.
L'endemà, 25 d'Octubre, lamort visitava Can Borràs, moria una
nina decinc anys Margalida Trobat Mas, cinc diesdesprés la seva
mare Maria Mas Oliver laseguia a la tomba.
Dia 26 d'Octubre espiravaJaume Oliver Estrades, de 35
anys,botiguer; tres dies després, el 29, el seguiala seva dona
Maria Oliver Pujol "Coenta" de32 anys. Vivien en el Colomer i
deixavencinc orfes.
En els mateixos dies a CasCurro morien mare i filla amb dos dies
dediferència: Coloma Bonnín de 13 anys iMargalida Fuster de 34.
El dia 30 d'Octubre es vaproduir segurament la mort més sonada
jaque moria de meningitis gripal als 52 anysla senyora Maria
Esperança Ramis Bordoy"Sa Mestra", deixant vidu el batlle del
pobleFrancesc Pujol "Carut"; era "Sa Mestra"persona de sòlida
formació cultural i deregonescuda Professionalität tal com
esdesprèn de les contínues mencions a la sevatasca que apareixen
reflectides sobre lesactes de la Junta d'Instrucció Pública.
Desgraciat fou sobretotMiquel Tomàs que vivia en el carrer Nou
n°25 que en cinc dies perdé dos fills i la sevadona: Miquel Tomàs
Sastre tenia 26 anys, elseu germà Bartomeu, 28 i llur
mareSebastiana Sastre Servera 54.
Seria molt dificultós establirel nombre de malalts de grip que
hi havia enel poble si no fos perquè el doctor RotgerPizà, quan
ingressà a la Reial Acadèmia deMedicina, l'any 1919, en el seu
discursd'ingrés assegura que dels malalts afectatsdel grip, en
morien un tres per cent. Ambaquesta dada i amb una simple regla de
trespodem obtenir la quantitat de griposos aAlgaida durant
l'epidèmia. Foren 1100 elsmalalts, representant un 30% de la
població.
-
18 ES SAIG
Durant la darrera setmana d'Octubre jeien acausa del grip 467
persones.
Què podia fer el metgeMoragues i el seu cavall davant
aquestdesastre? Doncs dues coses. Per una partfer-se trossos i així
ho van fer. Un testimonid'aquest fet va ésser ben gràfic quan em
vadir: "és cavall no ho aguantà, és va morirrebentat... i a ell li
va venir ben just perquèhi va perdre la salut. I per altra part
receptàallò que la ciència mèdica del seu tempsaconsellava pels
casos de grip: purguessalines per netejar els budells, dieta a
basede llet (aquesta va començar a escassejar debon de veres í, a
més de racionar-la, envaren haver d'emprar de
condensada),bullidures d'eucaliptus, til·lo o malva reialper
expectorar i si apareixia mal de cap elmetge els enviava a
l'apotecaria del senyorGabriel Martorell Roca a comprar "polvosde
Dower" pel mal de cap i quinina oaspirines per suar.
Quan aquests remeis esmostraren del tot insuficients, el metge
optàper mesures molt més radicals i doloroses:els serums,
l'autoserumteràpia (cantárida),l'hematoteràpia, l'esputoteràpia i
despréss'arribà a la injecció de sublimats, tintura deiode i oli de
trementina.
Molt freqüent fou la sagniaemprant ventoses escarificadores, ja
queaquesta pràctica tranquil·litzava el malalt.
L'Ajuntament començà aprendre mesures el 13 d'Octubre de
l'any1918, molts de dies abans que l'epidèmia fesestralls en el
poble. Així, a un acte delplenari a la data assenyalada es pot
llegir:"en vista de la mortalidad que existe en estepueblo y, a
propuesta del sefior alcalde, seacordó por unanimidad que se
busquen unoscuantos hombres para hacer sepulturas en elcementerio
(...) y además se compre lonecesario para la desinfección de las
casasque lo soliciten y las calles de estapoblación".
Responsabilitzaren de cercarels homes al guardia rural Llorenç
FalconerTorrens.
Dia 3 de Novembrel'Ajuntament es troba desbordat, esgotat i
desmoralitzat: "Críticas y difícilescircunstancias atraviesa
esta poblacióndebido a la enfermedad reinante y habiendoagotado los
recursos con que contaba elAyuntamiento para combatir tan grave
mal,el señor alcalde propone a la Corporaciónrecurrir a la
Excelentísima Diputación ensúplica de que de los fondos
provinciales sedigne abonar a este Ayuntamiento unasubvención de
los fondos de la misma.
Se acuerda por unanimidad,pedir a la Excelentísima Diputación
unasubvención de 375 pesetas para poderatender en parte y remediar
las críticassituaciones de las familias pobres y comprarlo
necesario para la desinfección de lascasas de dichas familias y
calles de lapoblación".
El Reglament Sanitari de1916 establia les normes que els
municipishavien d'aplicar en els casos d'epidèmia.Així ho va fer
l'Ajuntament d'Algaida.Aquestes normes anaven destinades a :
1.- Neteja i desinfecció:-Prohibir tenir animals a dins el
poble.-Ordenar la desinfecció diària i la sevaventilació de cafès i
altres llocs públics.-Desinfectar els carrers regant-los amb
unasolució desinfectant.-Queda prohibit agranar en sec.-Prohibició
d'escopir al terra. Es col·locaranescopidores amb solució
desinfectant.
-Encendre festers a cada cap de cantóamb pi, herbes aromàtiques
i sofre, amb lafinalitat de fer molt de fum i així
netejarl'atmosfera. A les cases particulars tambécremaven petits
festers dins brasers,emprant com a combustibles mata, pi ialtres
herbes aromàtiques.
2.- Evitar concentracions humanes:Es tancaren les escoles.Es va
suspendre tota representació teatral,cinematogràfica i qualsevol
reunió pública.
3.- Actuació en cas d'existència d'un malaltde grip:El malalt ha
de guardar quarantena, només
-
ES SAIG 19
podrà sortir del domicili previ permís escritdel metge.Els veïns
no poden visitar les cases on hi haun malalt.Les cases infectades
havien d'ésser sotmesesa desinfecció emprant sulfat de coure o
calçviva. L'Ajuntament els oferirà gratuïtamentals pobres.Per tal
d'evitar una epidèmia domèstica, elmalalt havia d'ocupar una
habitació benaïllada i tenir un sol cuidador.Quedava prohibida la
permanència delscadàvers a les cases particulars, així com
elsrosaris i els acompanyaments.
També el bisbat dictà normesper a la neteja de les parròquies,
ja que eraun lloc d'obligatòria reunió:Ventilar les esglésies i
retirar les estores.Netejar les piles d'aigua beneïda i
renovarl'aigua amb freqüència.Desinfectar bancs, cadires i
confessionaris.Agranar l'església amb serradís mesclat ambsulfat de
coure.Col·locar els escopidors necessaris amblíquid antiseptic.
Acabada l'epidèmia arribàl'hora dels agraïments i així en acte
del dia24 de Novembre l'Ajuntament acordà "Abriruna subscripción
para el medico titular deesta villa y el Ayuntamiento aportar a
ella200 pesetas por los buenos servicios que haprestado durante la
epidemia".
A punt d'acabar l'any 1918, eldia 22 de Desembre l'Ajuntament
igualmentacordà: "Pagar 480 pesetas al sepultureroAndrés Vaniteli
por el trabajo realizado"."Pagar el premio de 40 pesetas que se
habíaconcedido por la Junta de InstrucciónPública el 2 de Julio de
1918, a D". MariaEsperanza Ramis Bordoy enreconocimiento a su
meritorio trabajo; a susherederos". " Al guardia rural
LorenzoFalconer Torrens se le asigna la cantidad de100 pesetas para
pagar los jornales dehombres que se necesitaron durante
laepidemia."
Fou l'epidemia gripal de l'any
1918 una mort catastròfica a l'estil del cicledemogràfic antic?.
Per contestar a aquestaqüestió cal aplicar els paradigmes de
lesmortalitats considerades catastròfiques al'epidèmia del grip.
Aquests paradigmes esredueixen a tres:
1.- Si l'epidèmia provocà unfort impacte psicològic al
poble.
2.- Si l'esmentada epidèmiava anar precedida i seguida de
distints tipusde crisis.
3.- Si provocà unadesnormalització de les distintes
variablesdemogràfiques a la nostra localitat.
Ho analitzarem per parts:
Realment el grip impaciafortament la gent que el va viure. Deixà
totun rierol de tradició oral que ens ha arribatfins a nosaltres. A
més donà nom a l'any1918, que desde les hores s'anomena l'anydel
grip, però encara quedaren restesd'aquest fet dins la memòria
col·lectiva queens arriben, mitjançant la cultura popular,en dites
i cançons:
Unes fan referència alsremeis receptats:
"Com es dengue començàtothom corria an es metgei ell posava a sa
receptaflor de vaume per suar".
D'altres es refereixen a lamorbilitat del grip i a les
prohibicionsmunicipals:
"Es dengue es un mal dolentque tothom n'ha de passarell ha
arribat a llevarper vila es devertiment".
Algunes són petitòries:
"N'hi ha que diuen "el dengue"i jo dk "el davantal".Senyor,
curau aquest malque per Mallorca no prenga".
-
20. ES SAIG
Les persones majors,testimonis directes d'aquell temps,
encararecorden espantats dues coses: els festersil·luminant, entre
el fum, els carrers deserts,com si fossin els vestíbuls de l'infern
iaquella rapidesa espantosa amb quès'enduien els morts. Realment
aquest fetxocava en una societat que havia enrevoltata la mort de
tota una litúrgia necrofílica:dols inacabables,
conduccionsmultitudinàries i funerals sumptuosos.
Basta obrir un llibre d' His-tòria per adonar-nos que el grip
arribàprecedit de crisis de tota casta. Si ens calposar un exemple
d'any crític elegiríem l'any1917.
La crisi econòmica era greu.El Obrero Balear del 7 de Desembre
de1915 publica una taula on demostra que unafamília mitjana de
quatre membres eradeficitària; les despeses diàriesindispensables
pujaven a 3,45 pessetes i lesseves entrades es calculaven en
2,05pessetes, per tant s'anava acumulant undèficit diari de 1,40
pessetes. La famíliapagesa organitzada com un cèl·lulaautàrquica de
producció i consum absorbiaaquest dèficit reconvertint-lo en
precarietà!Els nins i nines ben prest s'incorporaven almercat
laboral (7-8 anys). Les personesmajors treballaven fins que la
salut hopermetia (no hi havia jubilació). No obstantel motor de
l'economia familiar estavaintegrat pel matrimoni adult que
treballavencomplementàriament en esferes bendelimitades d'acord amb
el sexe. L'home, lafeina pesada del camp amb jornadesesgotadores
d'onze i dotze hores, mentre ladona feia les feines casolanes,
ajudesesporàdiques en el camp i la indústria detransformació
alimentària.
El grip atacà als puntsneuràlgics de l'economia domèstica, allà
onmorí l'home o la dona, o ambdós,l'economia quedà totalment
desvertebrada:nins que calia surar i vells que
necessitavenaliments. El resultat era l'abandonament i
lapobresa.
El grip es presentà preceditde crisis... i deixà cua.
Bastaren 21 dies per capgirarel comportament demogràfic
d'Algaida?.
La nupcialitat a Algaida coma la majoria de pobles agrícoles es
trobavacondicionada per dues realitats:
1.- L'any litúrgic que explicala baixa taxa de nupcialitat
durant els mesosde Març i Abril (Quaresma) i el mes deDesembre
(Nadal).
2.- El cicle agrari queexplicaria les altes taxes de
nupcialitatdurant el mes de Novembre, que seguia a lesfeines de
recol·lecció i els mesos de Generi Febrer coincidint amb l'etapa de
poca feinaen el camp. La taxa de nupcialitat normalera de 6,07 per
mil.
A l'any 1918 es donà unabaixada d'aquesta taxa situant-se en
5,08per mil i un desplaçament de matrimoniscap el mes de Febrer de
1919 que va veurela seva norma triplicada, producte delsmatrimonis
ajornats i dels matrimonisreconstruïts.
Si el cicle matrimonial es veualterat, és natural que en
conseqüència s'hivegi la natalitat i la fecunditat. Si la taxa
denatalitat normal era d'un 25 per mil, l'any1919 baixa a 22,8 per
mil i fins a l'any 1920no es normalitza assolint un 26,7 per mil.
Lafecunditat també es veu alterada passantd'una norma de 4 a 5
fills per família a l'any1920.
La mortalitat és la variantmés afectada; la norma estava situada
en15,6 per mil; doncs bé, l'any 1918 lamortalitat sofreix un
augment del 208 percent situant-se a 32,38 per mil, taxa típicade
l'època demogràfica anterior. Lesdefuncions en el col·lectiu de
personescompreses entre els 20 i els 40 anys esmultiplica per set
mentre que l'edat mitjanade mort passa de 56 anys a 44.
També es veu molt alterat elcreixement vegetatiu de la població.
El gripprovoca una regressió d'un 8,18 per mil queunit a l'augment
potencial d'un set per milrepresenta una pèrdua de població de
-
ES SAIG 21
gairebé un 16 per mil, endarrerint elcreixement del poble en dos
anys i mig.
Havent demostrat que el gripde l'any 1918 compleix totes i cada
una delsparadigmes assenyalats podem afirmar quees la darrera
mortalitat catastròfica d'origenepidèmic de la història d'Algaida.
I que aixísigui per molts d'anys.
APÈNDIX
NOM
Gabriel Ametller Crespí"Trist"
Catalina Tarongí Fuster
Jerónimo Ramón Llaneras
Andrés Jaume Oliver"Pistola"
Juan Salas Juan
Jaime Munar Rafal
Margarita Vanrrell Torrens
Bartolomé Tous Santmartí
José Pujol Amengual
Maria Puigserver Trobat
Margarita Munar Llompart"Can Joia"
Bartolomé Pujol Amengual
Jorge Carbonell Sanz
Gabriel Puigserver Torrens
Maria Verger Crespí
EDAT
39 anys
30 anys
48 anys
2 anys
23 anys
22 anys
15 anys
34 anys
37 anys
31 anys
37 anys
25 anys
32 anys
43 anys
DATA
22/10/18
23/10/18
25/10/18
27/10/18
29/10/18
30/10/18
30/10/18
30/10/18
31/10/18
1/11/18
1/11/18
11/11/18
13/11/18
15/11/18
DOMICILI
Ribera n°7.
Iglesia n°l 5.
Rei n°9.
Tanqueta n°59.
Nuevan°13.
La Roca n°2.
Cuartel IV.
Cuartel I.
Colomer n°64.
Nueva n°l .
Sitjarn0!!.
Colomer n° 39.
Pina.
Palma n° 4.
Randa.
-
22 ES SAIG
El Hoc, un punt imprecís de la sala fosca. L'acció, un raig de
llum il·lumina la pantalla i la vidacomença a córrer a 24
fotogrames per segon. ACCIÓ!!!
El cinema és espectacle. L'espectacle atreu públic. I públic és
doblers a taquilla. El cinemacatastròfic no és la catàstrofe del
cinema.
TORNADO, UN PUEBLO LLAMADO DANTE'S PEAK o TURBULENCIAS han
marcat elretom a la gran pantalla d'un genere que va caracteritzar
la década deis 70 a Hollywood.AEROPUERTO en va ser la primera,
després vendrien LA AVENTURA DEL POSEIDON, ELCOLOSO EN LLAMAS,
TERREMOTO i nombroses produccions més que, amb major o
menorfortuna, aportaren el seu granet de sorra al gènere.
Previsible, esquemàtic, arquetípic, ple de tòpics i espais
comuns a tot el gènere, el"catastrofísme" és l'espectacle en
essència. El director nord-america Cecil B. de Mille deia que
lespel·lícules havien de començar com un terratrèmol, incrementant
la intensitat dramàtica al llarg delfilm. Un principi que es pot
aplicar a qualsevol film i gènere, però que el catastrofísme s'ha
de fer i faseu.
El problema ve a partir de la seva resurrecció. Les noves
tecnologies i, especialment, elsavenços infogràfícs han obligat a
fonamentar les pel·lícules de catàstrofes en els efectes
especials,provocant una greu anèmia de guió. Fins al punt que les
produccions sorgeixen a partir de ladisponibilitat tècnica i no per
la d'una història mínimament coherent. A més, de cada vegada són
méscomuns els guions "refregits", suposadament construïts a partir
del millor d'altres, i que al finalresulten ser un maleït
pastiche.
Irwin Allen va ser un productor de cinema i de televisió que a
finals dels 60 i principis dels 70establí les bases del gènere
catastròfic. Entrenat a la petita pantalla com a productor de
sèries comPERDIDOS EN EL ESPACIO, EL TÚNEL DEL TIEMPO, VIAJE AL
FONDO DEL MAR yTIERRA DE GIGANTES, Allen fou productor i director
de la segona unitat (encarregada de lesescenes d'acció) a films com
LA AVENTURA DEL POSEIDON, EL COLOSO EN LLAMAS oENJAMBRE. Totes
elles amb la marca inconfundible del seu creador,
l'espectacularitat, i ambplantejaments dramàtics comuns a totes
elles. Ja siguin naturals o fruit de l'ambició humana,
lescatàstrofes treuen el pitjor i el millor de cadascun de
nosaltres, i només la solidària unitat de la gent fapossible una
resolució del conflicte.
Però l'aventura tot just acaba de començar. Aquest estiu tendrem
més volcans en erupció, elretorn dels dinosaures, inundacions i
altres sorprenents catàstrofes que ompliran la pantalla d'una llumi
d'un so espectaculars.
Joan Carles Palos
-
ES SAIG 23
ESPORTSFUTBOLPrimera Regional
Durant aquest passat mesde maig s'ha tancat latemporada 96-97
pel quefa al futbol de PrimeraRegional.
Com dèiem el mespassat, tot estava decidit jade més enrera i,
per tant,els darrers quatre partitshan estat de tràmit.
S'ha acabat en cinquenaposició a la classificaciófinal, un lloc
molt meritorique fa justícia al que haestat el joc de l'equip.
Els darrers resultats hanestat:Algaida-Colònia 3-0Porto
Cristo-Algaida 4-2Algaida-Lloseta 2-1P etra-Algaida 3-2
Ha acabat la temporada96-97 i la propera ja ésaqui. La directiva
està fentfeina per donar continuïtatal club i formar els equipsdel
nou curs. Esperam quela bona feina doni els seusfruits.
Aquest mes de juny esfarà l'Assemblea anual delC. E. Algaida,
laconvocatòria de la qual escomunicarà oportunamentals llocs de
costum.
Torneig Sant Jaume 97de tuthol?.
El III Torneig de futbol7ja està en marxa. Lacompetició
començaràaquesta primera setmanade juny i cada dia durant
un mes i mig hi hauràactivitat futbolera al campd'es Porrassar.
Aixòdemostra el nombrós grupd'equips que disputen eltorneig,
majoritàriamentalgaidins.
Un total de quinzeequips dividits en dosgrups s'enfrontaran
enaquest torneig. Esperamque, com sempre,l'esportivitat i les
bonesmaneres estiguin perdamunt de tot.
InfantilsA la copa President
l'equip d'infantils tan solsha aguantat la primeraeliminatòria
ja que vacaure davant el Manacor.Algaida-Manacor 0-0Manacor-Algaida
2-0
CadetsL'únic equip que
continua a hores d'arajugant el torneig deprimavera és el de
cadets.
Quan falten dos partitsper acabar figuren al quartlloc d'un
total de sisequips.Vilafranca-Algaida 5-1Montuir i-Algaida
4-1Algaida-Porreres 6-0Santanyí-Algaida 2-3
Ha mort en Pere IsernEl passat dia 30 de maig
ens deixà en Pere IsernMulet als 38 anys. En Pereva ser jugador
i directiudel C. E. Algaida, al qualva dedicar uns anys de laseva
vida.
Un sentit record p'enPere.
JOAN TROBAT
Equip de cadets 96-97Xisco Font (mister), Felip, Sirjar, Matías,
Joan Toni, Amengual, Muro, Mateu,Rafel, Guiem Rapinya
(delegat)Tovar, Joan, Llompart, Oliver, Trobat, Teo, Rubén i
Sánchez.
-
24 ES SAIG
TlTOIETfl/UuiO
1O8FMTitoietaRbdioE M I S S O R A M U N I C I P A L D ' A L G A
I D A
ApadrinaHITu pots ajudar amb nom i llinatges
Quo es l'
Un eficaç sistema d'ajuda personal però quebeneficia tota una
comunitat. Per només 2000pessetes al mes, una quantitat petita al
nostrepaís però que pot retre enormement al tercermón, aconseguiràs
que un nin o nina, de lescastes més pobres de l'índia, pugui rebre
unaeducació bàsica que li permeti millorar el seufutur. Perquè, a
més de llegir i escriure, a lesescoles aprenen noves normes,
vàlides i reals,encaminades a aconseguir un destí millor pera tots
ells, com la conservació de la pròpiaterra, les mesures higièniques
i laconveniència de tenir pocs fills.Ser padrí .d'un nin o d'una
nina et permetràconèixer-lo a través de les seves fotos i
dadespersonals. Dues vegades a l'any rebràs unacarta del seu
professor, que t'informarà delsseus progressos. I si ho desitges,
pots manteniramb el teu fillol tanta correspondència comvulguis,
perquè ell també t'escriurà. I, fins i tot,podràs anar a l'índia
per coneixer-lopersonalment i comprovar l'eficàcia de la tevaajuda;
allà seràs ben rebut per Vicenç Ferreri els seus
col·laboradors.Aquests doblers, que íntegrament i
directamentarriben a la Fundació Vicenç Ferrer, estradueixen en
l'ensenyament del nin o nina,una menjada diària (per millorar la
sevaescassa nutrició), dos vestits a l'any i l'atenciómèdica que
inclou les vacunes i les medicinesnecessàries.Amb les teves 2.000
pessetes, no nomésajudes un nin o nina sinó que col·labores entot
un programa de desenvolupament quemillora les condicions de vida de
la sevacomunitat.
Apadrinar un nines ajudar a fer un miracleI podràs
• Conèixer-lo a través de les sevesfotografies o visitant-lo
personalment.
• Tenir contacte directe amb ell mitjançantun intercanvi de
correspondència.
• Seguir la seva evolució personal amb elsinformes del seu
professor.
• Saber que els teus doblers arribeníntegrament per a l'educació
del teufillol.
Xerrada informati vaa càrrec de la
Fundació Vicenç Ferrer
Divendres 13 de juny a les 22hal casal Pere Capella
d'Algaida
entrada lliure
FundacióVicenç FerrerC/Menorca, 4Tel 73174307011 PALMA
Fòrum deTitoieta RadioC/Cavallers, 22Tel. 12538107210
ALGAIDA
CASAL PERE CAPELLA C /CA VA L L E R S , 22 O721O ALGAIDA TE L 12
53 81 FAX l 2 SO 44
-
ES SAIG .21
BibliotecaMunicipald'Algaida
Selecció de les novetats rebudes a la Biblioteca durantel passat
mes de maig.
BIOGRAFIABADOSA, Cristina. Josep Pla. Biografia del
solitari.MAY, Elmar. Ernesto Che Guevara.PRESLER, G. Martin Luter
King.
INFANTILSBURNE, D. Máquinas de todos los días.CLAYBOURNE, A. El
diccionario informático.DUNGWORTH, R. Windows 3.11 y 95.
LITERATURA I LLENGUAHRABAL, B. Trens rigorosament
vigilats.POMBO, A. Donde las mujeres.SHIELDS, C. La memòria de les
pedres.FORD, Richard. El Dia de la Independencia.LOGDE, David.
Noticias del paraíso.OLIVER, Miguel dels Sants. Cosecha
periodística.RACIONERO, Luis. La cárcel del amor.PIERA, J.
Seduccions de Marràqueix.MARI, A. El vas de plata.ALCOVER, M.
Llorenç Villalonga i les Belles Arts.ROSSELLÓ, P. Elsmov. lit. a
les Balears (1840-1990).MARIAS, J. Cuando fui mortal.VENY, Joan.
Onomàstica i dialectologia.VOLTAS, Edgard. La guerra de la
llengua.ABRIL ESPAÑOL, Joan. Diccionari de frases fetes.
LITERATURA JUVENILCASALS, Pedro. Enigma en Internet.MERCÉ ROCA,
M. Plantar cara.JO PESTUM. El secret den Heinrich.
ETNOLOGIAMASSOT I MUNTANER, J. (edició a cura de). Mate-rials.
Volum VI. Memòries de missions de recerca.TRIAS, S. Antropologia de
la cuina mallorquina.
HISTÒRJAVERONES. La guerra de Mallorca en ocho libros.SANTANA,
M. La Guerra Civil a Consell...
DIVERSOS TEMESFODESMA. Itineraris a peu perla Serra de
Tramunta-na: Puig de Galatzó.MAZENOD, L. Diccionario de mujeres
célebres.COMPTE I PORTA, R. L'Astronomia a Mallorca.FRIEROS, A. [La
Massia] Fábrica de campeones.CHILVERS, I. et alii. Diccionari d'art
Oxford.GARCIA MARCO, F. World, Wide, Web.MORGAN, S. Ecología y
medio ambiente.DOMENGE I MESQUIDA, J. L'obra de la seu. El pro-cés
de construcció de la catedral de Mallorca en
eltres-cents.CONSTANTINO, C. Bolets de les Balears.GIMÉNEZ RAURELL,
M.C. El vidre bufat a Mallorca.
Puntr ^-p-pj d'InformacióItePtl Juvenil
Jo voldria saber...
Quina documentació necessit abans de partir de viat-ge? He
d'anar a fer-me una revistó mèdica? I una as-segurança? Què hem
convé mes: dur els doblers enmetàl·lic, portar targetes de crèdit o
fer servir xecs deviatge? I l'equipatge... em convé dur-me'n una
maleta0 en tendré prou amb una motxilla o amb una bossa demà? I
allà on aniré, hi puc trobar oficines d'informacióturística? I saps
on puc trobar unes guies de viatge,unes guies gastronòmiques i unes
guies culturals, peròque siguin de butxaca, que facin poc embalum?
Ah, iun mapa? I quin mitjà de transport és el més recoma-nat pel
lloc? Avió, tren, autorcar, vaixell, cotxe?...
Saps?, he decidit que aquest estiu vull aprofitar-lo perconèixer
amb profunditat les nostres illes... Necessitsaber els horaris de
vaixells entre Eivissa i Formente-ra... i els horaris de bus. Saps
a qui em puc dirigir per-què m'informi sobre excursions a cavall? I
en bicicleta?1 per fer ala delta? Em podries dirs quins albergs,
ho-tels i hostals, càmpings, cases de colònies existeixen ales
Balears?...
Totes aquestes preguntes poden ésser respostes alPunt
d'Informació Juvenil d'Algaida mitjançant laGuia de vacances 97 que
ha editat la Conselleria dePresidència del Govern Balear. Però al
Punt també uspodem donar informació sobre altres temes:
estudis,habitatge per a joves, camps de treball, cursos forma-tius,
feina, convocatòries de concursos i premis, tempslliure,
administració pública, etc.
Recentment, ha entrat en funcionament un Punt d'In-formació
Juvenil al municipi d'Algaida. El Punt s'hainstai.lat a les
dependències de la Biblioteca i, per ara,tendra el mateix horari
d'atenció al públic: De dimartsa divendres, de 16'30 a 20'00 hores
i dissabtes de10'OOa 13'00 hores.
Està orientat per fer una atenció personalitzada a totsels joves
que demandin informació sobre tota unasèrie de temes relacionats
amb la joventut i té comobjectiu posar al seu abast un servei
pràctic i dinàmicque els ajudi d'una manera efectiva a solventar
lesseves peticions.
El Punt d'Informació Juvenil d'Algaida està integratdins la
Xarxa de Punts d'Informació Juvenil de la Man-comunitat Pla de
Mallorca. El fet de funcionar en xar-xa ens permetrà mancomunar
serveis i comptar ambinformacions directes dels municipis que
conformen laMancomunitat del Pla.
Casal Pere CapellàC/ des Cavallers, 22Tel. i Fax: 66 56 79
PUNTPÌNFOPMACIÓJUVENIL D'ALBAIDA
Mancomunitat Pla de Mallorca
-
26. ES SAIG
l'E silesia'Déu no ens estima pel que som sinó perquè som fills
seus"
Caritas vol dir estimació• TEODOR ÚBEDA •
Bisbe de Mallorca
Jesús proclama un manament "nou". És nou,perquè només després de
saber i experimentar comEll estima és possible complir-lo: Us don
unmanament nou: que vos estimeu els uns als altrestal com jo vos he
estimat (Jo 13, 34).
Aquesta és la clau per entendre per què en el diadel Corpus
celebram la jornada de Càriras. Caritassignifica literalment
estimació. Una estimació que volser com la de Jesús: tal com jo vos
he estimat. Jesúsdemostra la seva estimació, sobretot, en la seva
morti resurrecció, en donar-se als seus amics com a paque els
alimenta i en quedar-se enmig d'ells al'Eucaristia. Just el que
celebram en la festa delCorpus.
L'estimació de Jesús (a part de ser infinita, sensecap límit,
perquè Ell és Déu) té tres característiques.Per mostrar-nos-les
s'ha fet un home com nosaltres:• Jesús viu la seva estimació en una
donació
personal, tendra, propera, immensamentcomprensiva del que
cadascú som i... total (finsa la mort). I sense esperar cap paga,
del totgratuïtament. Només mogut per la sevaestimació.
• Jesús estima més els qui més necessitat tenen deser estimats.
Els més pobres, els mésabandonats, els més solitaris. S'identifica
ambells. Són els seus privilegiats.
• Jesús estima d'una manera pràctica, real, ambfets: curant
malalts, perdonant pecadors,consolant els esfondrats i alliberant
de totacasta de mal.Aprendre a estimar com Jesús és la gran lliçó
del
Corpus per a cadascú de nosaltres. Però, també pera l'Església
cos de Jesucrist, per a la comunitatorganitzada a l'estil del
nostre cos biològic, com ensexplica Sant Pau, per a l'Església
institució.
Caritas vol ser l'instrument per mantenir,estimular, promoure,
organitzar i coordinar al si dela nostra Comunitat Diocesana
l'estimació efectiva ireal als més pobres i abandonats, amb l'estil
propi deJesús i, per això, donant testimoni d'Ell.
Vos convidam a conèixer Caritas, a estimar-la, acolaborar-hi
econòmicament amb generositat perquèpugui complir els seus
objectius, però, sobretot, aparticipar en la seva acció estimadora
i servidora al'estil de Jesús, posant-hi temps, dedicació
personal,coneixements professionals... la vostra vida, en
unaparaula. Perquè a la nostra Església de Mallorca,Caritas sigui
cada vegada més el que ha de ser i hosigui amb més força.
Un milió de gràcies• El passat diumenge 1er. de juny, va tancar
lesportes la tómbola 97 a benefici de les obres del'església.
Gairebé s'ha aconseguit recaptar un milióde pessetes. S'han superat
les 950.000 pessetes. Ungran èxit. Els organitzadors donen les
gràcies atothom per la seva col·laboració.
Eucaristia defl de curs• El divendres, 6 de juny a les 21,3OH, a
l'ermita deSant Honorat, es celebrarà una eucaristia per a totsels
grups de les parròquies i de l'arxiprestat.
Centenari de Magdalena Gelabert• El diumenge, 8 de juny a les
20,OOH, a l'esglésiad'Algaida, es farà un missa de festa per
celebrar els100 anys de Magdalena Gelabert i Mascaró (Madonade
s'hort den Falconer). Hi estau tots convidats.
Primeres Comunions en grups• Diumenge, 22 de juny a les 18
hores.• Dissabte, 28 de juny a les 18 hores.• Diumenge, 29 de juny
a les 18 hores.
-
ES SAIG 77
Deep BlueSegurament aquestes darreres setmanes
haureu sentit parlar de la partida d'escacs que esva fer a
NewYork entre el campió del mónKasparov i un ordinador de la casa
IBM, anomenatDeep Bhie.
Als inicis d'aquest enfrontament ja es vacomençar a variar
l'idea que tenien els seusorganitzadors, va passar d'esser una
partidad'escacs home contra màquina, a passar a esser
unenfrontament entre la humanitat contra lesmàquines. Els titulars
dels diaris era proueloqüents, tots venien a dir el mateix, que
sil'home, o sigui Kasparov, perdia, seria una fita al'història, de
quan les màquines van passar davanta l'home en qüestió
d'inteligència.
Això és una barbaritat, ja que les màquinesno tenen res de
intel·ligents. Quan tothom diu queel Deep Blue va guanyar a un
home, no és vera,el que va passar va ésser que un equip de
cinchomes, va guanyar a un altre home.
L'equip de cinc persones, va treballar durantdotze anys abans de
poder perfeccionar unamàquina capaç de guanyar a l'escacs a un
home.Quan començaren a dissenyar el software ihardware de la
maquinam, encara erenuniversitaris, i després l'empresa IBM els
contractàperquè ho fessin per ella.
El Deep Blue, és del tipus RS/6000 de lacasa IBM, és un
supercomputador que té lacapacitat de fer una quantitat ingent
d'operacionsper segon. Actualment a la península només n'hiha tres
d'aquests supercomputadors, el més grani millor es troba al CESCA
(CEntre deSupercomputació de C Atalunya), situat al campusNord de
la Universitat Politècnica, els altres dossón d'empreses privades,
La Caixa i El CorteInglés.
El Deep Blue estava dissenyat especialmentper jugar a escacs,
tenia un software i un hardwareespecífic per aquesta feina. El
funcionament que
tenia el seu software era relativament senzill, elque feia era
calcular tots els possibles movimentsque podia fer, i de tots, en
triava el millor. Això vaésser un de les coses que el va fer
guanyar, ja queKasparov utilitza molt la tècnica de posar nerviósal
contrari, i normalment té un 90 per cent depossiblitats de que
l'oponent no trii la milloralternativa, i això a l'ordinador no
l'afecta, ja quesegur que tria la millor, encara que només tenguiun
1 per cent.
Per part de hardware, es por dir que la sevavelocitat de càlcul
era de aproximadament200.000.000.000 d'operacions per segon (que
novol dir moviments de peces per segon), però elseu gran potencial
estava en la memòria, teniaenmagatzemades més d'un milió de
partides com-pletes i triades entre les millors dels darrers
centanys, i per si encara no bastava quan als dosjugadors els
quedaven menys de cinc peces a cadaun, tenia un parell de bilions
de finals de partides,que utilitzava com a model per acabar la
partidai guanyar.
Molt d'especialistes van dir quina seria laforma de guanyar
sempre, consistei en calculartots els moviments possibles de
l'escacs, i quan elcontrari fes el moviment, la màquina ja
sebriaquin moviment havia de fer, però es van trobaramb un petit
problema, el temps. Si partim de quehi ha 10123 jugades possibles a
l'escacs, i si agafamuna petita porció de temps, per exemple
unmilisegon, veurem que d'ençà que es va crear elmón només ha
passat IO23 milisegons, per aixòencara que posassim en marxa
l'ordinador quanes va crear el món, encara no hauria arribat a
lameitat de les jugades que es poden fer.
Però amb aquestes xifre impresionáis, l'únicque demostra és que
és una màquina. Quan vaacabar l'enfrontament no va poder celebrar
lavictòria ja que no té cap jerarquia d'emocions queli digui que ha
fet bé i que malament.
Guillem [email protected]
[email protected]
-
28 ES SAIG
PINADE NIT, TENC DRET A DORMIR
Ara queja som a l'estiu i normalment tothom dorm amb les
finestres obertes, és quan se sentmés el renou exterior: cotxes,
al·lots que juguen per sa plaça fins a la mala hora de sa nit,
genta la fresca que no mira prim a l'hora d'alçar el volum de la
veu quan xerra; davant els bars,jugadors de cartes fent es truc, i
quan "retruquen" els senten de damunt Ses Moles; i tot això,pels
que viuen a prop de sa plaça, resulta un vertader suplici, sobretot
els divendres i dissabtes.
Aquesta casta de renous tendrien un ben fàcil remei, amb un poc
de bona voluntat per part detots; per exemple, quan toquen les
dotze, ter baixar un poc la veu als nins, i ajeure; sembla queaixí
es podria reduir aquest problema, per un bé comú.
Però llavors hi ha una altra casta de renous, que són els cans.
Molts d'aquests animals pareixque no tenen amo, perquè jo pens que
ells haurien de ser els primers molestais, si és que no sóntots
ells sords o més durs que una pedra, ja que n'hi ha un parell que
no s'aturen en tota sa nit,contestant-se els uns als altres, com si
fos una sarsuela o una opereta animal; això sí: poc afinadai de mal
gust.
Des d'aquesta pàgina denunciam aquests fets í donam un crit
d'atenció a totes aquellespersones que directament o indirectament
són els causants del malestar de la majoria delspineros, que volem
passar una bona nit per poder tenir l'endemà també un bon dia
desprésd'haver dormit i descansat.
No hem referesc a ningú en concret, ni anomenaré cap amo de cap
ca. Ho podria fer, peròm'estim més no fer-ho perquè "a bon
entenedor, poques paraules basten". Ja sé també que mésd'un no se
donarà per al·ludit, però jo ja he fet bonament el que he
considerat més adequat. Araja va a la seva consciència.
També vull dir a l'autoritat competent que posi tots els remeis
que estiguin a les seves mans,a veure si entre tots podem fer més
agradable el viure; en aquest cas, el dormir.
Gràcies anticipades, í a veure si aquest granet cau en bona
terra i dóna el seu fruit, perquè totstenim dret a passar una bona
nit.
/Vo Pípu UN PINEROPLUVIÒMETRE
Pel que fa a pluges, seguim amb lamateixa tònica des del mes de
febrer: moltpoca aigua. Elo mes de maig no sol éssermolt plover- i
enguany s'ha quedat en li 'llitres.
-
ES SAIG 29
PASSATEMPS\ 'l 3 q T ¿ * * í 10
Il
i
If>•
éT-
íAo
Hoiitzontals; i. Una de les branquesde la filosofia. 2.
Principi, comença-ment. Decadència, declivi. 3. Figueresde moro.
Punt cardinal. Doble escaire.4. Perfumada, aromàtica. Lletra
grega.5. Tripulació, dotació. Lletra queindica el màxim plaer
sexual. Instru-ment d'afaitar (al revés). 6. A l'inre-vés, lloança.
Aeroplà, aeronau (al re-vés). 7. A l'inrevés, desmentit, refu-sat.
La primera a donar la nota al re-vés. 8. Obre enciclopèdies.
Enganyi, es-tafi (al revés). 9. Fer, causar (al re-vés). Corda
gruixuda d'espart. 10. Llar-ga i prima. Cullerots de
fusta.Verticals; 1. Propi del grup que noconstitueix la majoria. 2.
Dona que éstècnica en el tractament del vi. La pri-mera. 3. Estudi
basat en la classifica-ció en tipus (pi.). 4. Aràcnid
paràsit.Liebrosia. 5. Relatius al desenvolupa-ment dels organismes.
6. No hi ha quiqui l'engreixi. Bessonada nazi. Arti-cle mascle.
Punt cardinal. 7. Sensacióque se sent. Conferenciant,
predicadora,(al revés). 8. Consonant pornogràfica.Nàusea. Glaç. 9.
Gos. Tallar els brotstendres d'un arbre (al revés). 10.
Es-veradets, espantadets.
LA I M E D A C AL D E G I R K O AP E E A F K A L ES R U I N A U
L MT T O A X M S E TN S U F N E R G BE E A E E A B I CC M I O U S S
L EO N A L O C S E ED S A E P L A O EP E D A G O G R R
Sopa de lletres
Es tracta de localitzar deu noms re-ferents a l'ensenyament. Amb
les lletresque vos sobrin llegireu un pensamentde Joan Fuster.
TÍMN A D A L) R E
O
Solució a la passada sopa de lletres.
Recordareu que havíeu de trobar deunoms de persona que comencen
amb la lle-tra "N". Les lletres sobacnts diuen:"Tres plers són:
menjar carn, jaure abcarn e cavalcar carn". (Fra Anselm).
Les solucions als mots encreuats lestrobareu a la pàgina Jl.
-
2fi_ ES SAIG
(UNA XERRADA...acabament)
-Les passes que jo vaig seguir per fer aquesttreball varen ser
les següents.
Primer, vaig procurar-me tota la bibliografíapossible, llegir-la
i anotar tots els aspectes quem'interessaven. He de dir que sobre
l'epidèmiadel grip de 1918 vaig trobar molt poca cosaescrita, tan
sols un opuscle d'un metge deLlucmajor i un llibret d'un autor
menorquí queparlava de l'epidèmia a nivell de totes lesBalears.
Naturalment vaig consultarenciclopèdies per documentar-me sobre el
gripen general.
Després vaig consultar els arxius eclesiàsticsper saber la
demografía i sobretot la vidareligiosa del poble (rector, vicaris,
visitespastorals...).
També vaig consultar el registre civil del'Ajuntament, així com
els llibres de natalicis, dedefuncions, de matrimonis, el cens
d'habitants de1920 per proximitat, les actes de la
Juntad'Instrucció Pública, els informes mèdics debenefíciència,
però no vaig trobar les actes de laJunta de Sanitat de l'any 1918.
A més vaigconsultar el "Boletín Oficial de la Provincià" perles
mesures contra els casos d'epidèmia.
Al final, vaig recórrer a les fonts orals,concretament a l'amo
Francesc Puigserver "Mas",que té una memòria extraordinària, el
qual em vaaclarir tota una sèrie de dubtes sobre l'aplicaciódel
reglament sanitari, i em va informard'anècdotes i fets relacionats
indirectament ambl'epidèmia.
-T'agrada més el treball de camp o eld'arxiu?
-M'agraden tots dos. Cal consultar ladocumentació escrita i,
sempre que siguipossible, anar a les fonts orals. Són treballsque
es complementen. Les fonts orals sónfiables fins a un cert punt;
hem de tenirpresent que són subjectives i que el pas deltemps por
deformar els fets.
La premsa escrita és una documentacióbona; jo, per al meu
treball, no la vaig poderconsultar.
També hem de tenir en compte que, avegades, ja no trobam fonts
orals per mor dela llunyania dels fets.
-Mitjançant el teu treball, deduïmque ets una persona
organitzada,estructurada, meticulosa. Són, aquestsaspectes, dignes
de ser destacats en uninvestigador?
-Sí que ho són. Crec que un investigadorha de ser escrupulós,
així com també rigorósi constant en el seguiment de la tècnica
detreball.
-Una vegada recollides totes les dades,què cal fer?
-Quan tens totes les dades es planteja lapregunta: quina
estructura he de seguir perdonar-les forma?. La meva preocupació
eraque el treball no resultas un simple tractatestadístic,
matemàtic. Això hagués estat unafalta de respecte per a totes
aquelles persones
-
ES SAIG 31
que ho visqueren. Volia que tengués una finalitatdidàctica, que
no fos àrid, ni fred i que resultasequilibrat. És per això que vaig
intercalarinformacions estadístiques amb anècdotes.
M'hagués agradat que la composició seguísl'estructura interna
d'un Rèquiem, però no em vaser possible. Hagués estat el meu
petithomenatge a totes les persones que hi moriren.
-En llegir la conferència, Joan, ensadonam que no tan sols
exposes unes dadessanitàries, sinó que també proporciones
moltainformació social, econòmica i política deprincipis del segle
XX a Algaida. Es potinvestigar uns fets aïllats del context on
s'handesenvolupat?
-No. Tots els fets humans passen en unmoment, a un espai, dins
un context social,cultural i econòmic determinat. No
podemtransportar uns fets a un laboratori. STiand'estudiar el més
àmpliament possible, ja que lavida humana és molt complexa, per
tant és benevident que no els podem aïllar.
-Una de les coses que més ens ha sorprèsdel treball és que el
virus atacas les personesteòricament més fortes, i no els sectors
depoblació més dèbils (nins i persones majors)...
-Això té una explicació senzilla. Lespersones malaltes cròniques
o velles tenien el cosacostumat a fabricar anticossos, a
crearmecanismes de defensa natural, tenien un sistemaimmunologie
molt desenvolupat. Els nins quehavien sobreviscut la forta
mortalitat infantil acausa de problemes respiratoris,
crearenmecanismes de defensa precisament en el sistemarespiratori.
Pel contrari, els joves i les personesfortes que mai no havien
estat malaltes, no tenienanticossos i per tant foren els més
afectats.
-Què va motivar la teva investigació sobreaquest tema?
-Ma mare va néixer l'any 1918; tant el padrícom la padrina
tengueren el grip i aquesta perdéla llet a conseqüència de la
malaltia, per tant mamare va ser separada de la seva per por
delcontagi i hagueren de cercar una dida perdonar-li de mamar. Va
costar trobar-la i encarava haver de ser compartida, fins que la
padrina esrecuperà.
Aquest fet, de qualque manera, ha quedatpresent dins la memòria
de la família.
-En el camp de la investigació, quinsprojectes temps?
-Tene tres projectes, però no sé quan elsfaré. No tene massa
temps, i aquest l'he decompartir amb la feina i altres activitats
quetambé m'agraden, com la pintura.
He pensat fer uns itineraris didàctics per alsnins i nines de
segon cicle de Primària, a partirdels recursos arquitectònics
d'Algaida: talaiots,coves, creus, escopidors...
També m'agradaria fer un estudi querelacionas els poders
econòmic, polític ieclesiàstic al segle XIX.
I el tercer seria indagar sobre l'ordefranciscana a Algaida,
abans de ladesamortització de Mendizàbal.
Joan, et desitjam molta de sort i t'animam atirar endavant
aquests projectes que creim moltinteressants, i d'altres que
t'agradi fer.
També et donam les gràcies per emprar unanarrativa tan clara,
ben ambientada i molt benestructurada que en fa una lectura
moltassequible i amena.
Moltes gràcies.
Jerònia CandíasCatalina Martorell
So¿uc-¿on¿ aio mot-í* ejicjie.uai¿,
íío/i¿tzontal¿; 1, meJ.a£L¿*ica. 2.-ÍTU.CÀ., oca-ó, 3. nopa£¿.
S, 7. 4. o/.o/io¿a/io. 5, fiol.. Ç. /I.CCI/L. 6. -tgo¿£.. oi.ua.
7.¿age-n&d. od. 8. a, ¿pj-lagne. 9. /laesic./ie./>t. 70. 1.
¿a/>¿ote.¿.
Ve.rdt.i.cai¿: 1, nu.no/LLtasu.. 2. e.nolo-ga, a. 3.
¿j.po£og¿í¿, 4. dcaa. /ey^a.5. jLilogerUc*. 6. I. SS. eJ.. S. 7.
¿o.an-odoA-o. 8. ¿c¿. o¿. ge.i. 9. ca. tav-on/>e.< 70.
a¿i.oiadeJU>,
-
32 ES SAIG
UNA \i;im \in; r v AMB...en JOAN MONSERRAT
L'entrevistat de la Xerradeta d'aquest mes,en Joan Monserrat, és
conegut per moltsalgaidins i algaidines, sobretot, per la seva
tascadocent que des de fa un grapat d'anysdesenvolupa a Ses
Escoles.
-Joan, des de quin any fas de mestre alC.P. Pare Bartomeu
Pou?
-Vaig venir l'any 1981, per tant fa 16 anys.Abans feia de mestre
a Santa Eugènia i vaigconcursar a Algaida perquè ja coneixia el
poble iSes Escoles, i també perquè volia acostar-me aLlucmajor, on
visc. Coneixia Ses Escoles perquèl'any 1970, quan tenia 20 anys, i
just desprésd'haver aprovades les oposicions, Algaida va serel meu
primer destí provisional, però només hivaig fer escola quinze dies:
me'n vaig anar a ferel servei militar. Record que tenia els nins i
ninesde primer nivell.
Si tot va bé, pens jubilar-me aquí, a Algaida,ja que no tene cap
interès a fer feina aLlucmajor.
•Així, molts algaidins i algaidines t'hantengut de mestre.
-Sí. Quan vaig venir, vaig fer cinquè curs, im'hi vaig mantenir
durant tres anys; després vaigpassar a Segona Etapa per impartir
l'àrea deCiències Socials, i ara estic al segon cicled'Educació
Primària. Amb setze anys de feina,han passat molts d'alumnes, molts
d'ells ja faestona que acabaren els seus estudis...
-Tu ets de Llucmajor i allà viusactualment, però la teva relació
amb Algaidano començà l'any 1981, quan hi vengueres afer
feina...
-De petit, jo ja venia a Algaida, a cal tióBenet de Son
Puigserver, que eren uns cosins dema mare. Record que a vegades hi
anava amb elpadrí.
Quan tenia 16 anys, vaig venir a viure aAlgaida, va ser quan
destinaren mon pare a fer-hi
de mestre. Era l'any 1967 i hi estarem fins el1979, a un pis del
carrer de la Ribera; record queen aquell temps va ser molt difícil
llogar unacasa.
Algaida va ser el primer poble d'estadallarga, aquí vaig
començar a posar arrels. Lameva infància va ser molt itinerant per
mor de lafeina de mestre de mon pare. Fins a 7 anys,visquérem a
Llucmajor, llavors a Maó, després alBages (Catalunya), llavors a
uns escoleta rural deFelanitx i finalment a Algaida.
-A més dels estudis de magisteri, quinsaltres estudis has
fet?
-En acabar magisteri, em vaig matricularlliure a la Universitat
de Barcelona per cursarFilosofía i Lletres, però només en vaig fer
elprimer curs, ja que aquell any convocarenoposicions de mestre;
les vaig aprovar i totd'unaem donaren la plaça provisional a
Algaida, comja he dit. He cursat fins el grau mitjà de català
al'Estudi General Lul·lià. També he estudiatHistòria, fins a quart
curs, per la Universitat aDistància; com veis, no he
acabat...Darreramentm'ha interessat fer el Reciclatge de Català, i
aixòsí que ho he acabat!
Dels estudis, m'interessa sobretot laformació que et
proporcionen; els títols em diuenpoca cosa. No tene cap motivació
especial peracabar Història, perquè no m'interessa gens nimica
passar a Educació Secundària.
-El passat dia 18 d'abril, Joan, ensobsequiares amb una
conferència, dins delcicle "Divendres Algaidins", sobre
l'epidèmiadel grip de l'any 1918 a Algaida, conferènciaque
gustosament reproduïm de fornia íntegraen aquest mateix número de
la nostra revista.Aquell dia et descobrirem les
facetesd'historiador, d'escriptor, d'investigador.Com és aquesta
feina?
(Segueix a les pàgines anteriors)
![B/117357 elcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el ... · crònica i dietari del capellà d'alfons el magnànim 69 taula 11 [part i] canÒniques d'espanya, dels](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/5f8eea28a5e1d73ca0084438/b117357-elcior-miralles-crnica-i-dietari-del-capell-dalfons-el-crnica.jpg)
