INDONÈSIA –oportunitats i reptes per l’empresa catalana

www.acc10.cat

ÍNDEX:

1. ACC10: Àmbit d’Actuació i Serveis de la Xarxa d’Oficines

2. Perspectiva general d’Indonèsia

3. Sectors d’oportunitat

www.acc10.cat

��������� ��� ������� ��������������������� � �����

www.acc10.cat

ACC1Ó

� ACC1Ó és l’agència per la competitivitat de l’empresa catalana, especialitzada en el foment de la innovació i la internacionalització

� Experiència i coneixement de més de 20 anys (CIDEM i COPCA) desenvolupant programes i serveis de suport a l’empresa

� Actor de referència en accions dirigides a augmentar la competitivitat empresarial

ACC1Ó en xifres:

233 experts i professionals35 oficines arreu del món5 delegacions al territori català

www.acc10.catwww.acc10.cat

ACCIÓ INDIVIDUALMillora del model de gestió

Estratègia empresarial

ACCIÓ COL·LECTIVADinamització de clústers,

sectors i territori

WEB CORPORATIU www.acc10.cat

MODELS DE NEGOCI

INNOVACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ

INICIACIÓ DIVERSIFICACIÓTECNOLÒGICAGESTIÓI ESTRATÈGICA

CONSOLIDACIÓ

TECNIO CENTRES PROMOCIÓ NEGOCIS

FINANÇAMENT

L’ANELLA: PLATAFORMA DE CONEIXEMENT I COL·LABORACIÓ www.anella.cat

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

www.acc10.cat

Vols saber quina és la millor estratègia per penetrar a un mercat?

A quins mercats pots anar? Vols seleccionar de manera òptima els mercats amb major potencial de creixement?

Vols accedir als mercats internacionals?Has planificat viatges de prospecciói visites a fires internacionals?

INTERNACIONALITZACIÓ

ACCÉS ALS MERCATS

PRIORITZACIÓMERCATS

PPI, MISSIONS,GRUPS

D’EXPORTACIÓ

ASSESSORAMENTMERCATS

www.acc10.cat

INTERNACIONALITZACIÓ

�Ajudem a introduir o consolidar la seva empresa en els mercats internacionals

�Facilitem la seva presencia en la exterior con acciones específiques en el mercat objectiu

�Oferim un servei de acompanyament personalitzat

T’acompanyem durant tot el procés d’introducció o consolidacióen el mercat objectiu a través de la nostra xarxa de 35 Centres de Promoció de Negocis arreu del món

CENTRES DE PROMOCIÓDE NEGOCIS

www.acc10.cat

INTERNACIONALITZACIÓ

� Aproximació o estudi de mercat� Cerca de canals de comercialització� Cerca de canals d’aprovisionament� Constitució d’empresa� Implantació d’empresa� Missions comercials i tecnològiques� Selecció de personal� Seguiment de contactes� Priorització de mercats

Nous àmbits d'actuació:� Captació d’inversions i de talent� Recerca de socis tecnològics i transferència tecnològica internacional

�Plataformes empresarials:· Infraestructures necessàries para operar

en el mercat· Assessorament per la implantació

de empreses a mercats nous

SERVEIS DELS CENTROS DEPROMOCIÓN DE NEGOCIOS

www.acc10.cat

www.acc10.cat

� OFICINA REGIONAL:

• àmbit geogràfic d’actuació, Sud-Est Asiàtic: Singapur, Malàisia, Vietnam, Tailàndia, Indonèsia, Filipines

• Activa des del 1990

� SERVEIS MÉS COMUNS

• Recerca de canals de comercialització• Recerca de canals d'aprovisionament• Suport en la implantació comercial i productiva: constitució i recerca de RRHH• Plataforma Empresarial

� EQUIP de 3 persones: 1 director, 1 Analista de Mercat, 1 Administratiu

��� � ��!��" � # � �$� !��� �%� �$��!���$� %�"&

OFICINA D’ACC1Ó A MUMBAI

www.acc10.cat

www.acc10.cat

�'���( &$"��!��� �)�''

��� � ��!��" � # � �$� !��� �%� �$�����$� %�"&

����� ��)� ��'� ��

��*�+,���# ���-�������# ,����� �� �.,���/ !����,������0���1�.��

�����������

��� �����������������

������� �������

� ����� �!� ��"� �#�

$�% ��&�'% �()( �* ++���+�%

# 2���� �3�4 ��.,������� �������������������0

% �(���* ++���+� , �������#���"

www.acc10.cat

www.acc10.cat

2. Perspectiva general d’Indonèsia

www.acc10.cat

INDONÈSIA

Dades generals

www.acc10.cat

SUPERFÍCIE : 1,904,569 Km2

CAPITAL : Jakarta (9.1 millons)

GRANS CIUTATS : Surabaya, Bandung, Medan, Semarang

IDIOMA : Bahasa Indonesia (Indonesi)

ÈTNIES : Javanesos (40.6%), Sundanesos (15%), Maduresos (3.3%) i altres

RELIGIÓ : Islam (86.1%), Cristianisme (8.7%), Hinduisme (1.8%)

SISTEMA POLÍTIC : República

CAP DE GOVERN : Susilo Bambang YUDHOYONO (cap d’Estat també)

POBLACIÓ : 245.6 millons (estimació 2011)

EN EDAT ACTIVA : 116.5 millons (estimació 2010)

ATUR : 7.1% (estimació 2010)

Dades econòmiques generals

www.acc10.cat

MONEDA : Rupiah (INR)

TIPUS DE CANVI : 1 USD – 8,900 Rupiah aprox.

CREIXEMENT PIB : 6.1% (2010)

RENTA PER CAP. : USD 4,200 (2010, mesurat en PPP)

INFLACIÓ: 5.1% (estimació 2010)

EXPORTACIONS : 157,779 millons USD (2010)

IMPORTACIONS : 135,663 millons USD

DESTÍ EXPORTS : Japó 16.3%, Xina 9.9, Singapur 8.7, Corea 8, India 6.3

ORIGEN IMPORTS : Xina 15.1%, Singapur 14.9, Japó 12,5, USA 6.9, Malaisia 6.4

SECTORS EXPORT: petroli i gas, aparells elèctrics, fusta, tèxtils, cautxú

SECTORS IMPORT : maquinaria i equipaments, químics, fuels, alimentació

Estructura PIB

www.acc10.cat

Agricultura, boscos, pesca 15.3

Mineria 10.5

Indústria 26.4

Suministre electricitat, gas i agua 0.8

Construcció 9.9

Comerç, hotels, restauració 13.4

Transport i comunicacions 6.3

Finances, serveis propietat inmobiliària 7.2

Serveis 10.2

Font: BPS, Badan Pusat Satistik

En % sobre el total, any 2009

Estructura PIB industrial

www.acc10.cat

Font: BPS

Indústria no petrolera, en % sobre el total, any 2009

Alimentació i tabac 7.5

Textil, pell i sabates 2.1

Fusta i altres 1.4

Paper i productes impresió 1.1

Fertilitzants, químics i cautxú 2.9

Ciment i productes no metàlics 0.8

Ferro i acer (ind. bàsica) 0.5

Equipament i maq. transport 6.2

Altres 0.2

Indústria petrolera, en % sobre el total, any 2009

Refineria de petroli 2.4

Gas Natural Liquat (LNG) 1.5

Estructura PIB: comentaris

www.acc10.cat

Comparat amb la majoria de països desenvolupats Indonèsia té:

-Un percentatge industrial (26.4% del PIB) superior

-Un percentatge miner (10.5% del PIB) superior

-Un percentatge agrícola (15.3% del PIB) superior i, en consequència,

-Un menor percentatge de l’economia en sector serveis

-Del 2004 al 2009 el % del PIB indonesi a serveis no ha augmentat: va passar del 41.1% al 37.1%

-En el mateix periode, la construcció va passar del 6.6 al 9.9%, l’agricultura del 14.3 al 15.3% i la mineria del 8.9 al 10.5% (l’indústria va caure del 28.1 al 26.4% del PIB)

-S’observa per tant una intensificació de l’aprofitament dels recursos naturals d’Indonèsia, una de les principals fonts de riquesa del país

Recursos naturals

www.acc10.cat

Producció de petroli i gas natural, 1999-2009

AnyCru Condensats Gas Natural

(barril) (barril) (barril)

1999 440,461.6 54,181.4 3,068,349.1

2000 434,368.8 50,024.5 2,845,532.9

2001 432,588.0 47,528.1 3,762,828.5

2002 351,949.6 45,358.9 2,279,373.9

2003 339,100.0 44,600.0 2,142,605.0

2004 354,351.9 50,641.0 3,026,069.3

2005 341,202.6 46,450.9 2,985,341.0

2006 313,037.2 44,440.2 2,948,021.6

2007 305,137.4 43,210.6 2,805,540.3

2008 314,221.7 44,497.0 2,790,988.0

2009 301,663.4 44,649.60 2,887 892.2

Recursos naturals

www.acc10.cat

Producció de mineralls, 1999-2009

Any

Carbó Bauxita Nickel Or Plata Granit Sorra Ferro Concentrat Estany

Concentrat Coure

( ton) ( ton) ( ton) (kg) (kg) ( ton) ( ton) (ton) (ton)

1999 62,108,239 1,116,323 2,798,449 127,768 361,377 8,720,155 502,198 49,708 2,645,180

2000 67,105,675 1,150,776 2,434,585 109,612 310,430 5,941,370 420,418 56,360 3,270,335

2001 71,072,961 1,237,006 2,473,825 148,528 333,561 3,976,274 440,648 69,494 2,418,110

2002 105,539,301 1,283,485 2,120,582 140,246 281,903 3,975,434 190,946 88,142 2,851,190

2003 113,525,813 1,262,705 2,499,728 138,475 272,050 3,938,915 245,911 74,316 3,238,306

2004 128,479,707 1,331,519 2,105,957 86,855 255,053 4,035,040 79,635 73,080 2,812,664

2005 149,665,233 1,441,899 3,790,896 142,894 326,993 4,302,849 87,940 78,404 3,553,808

2006 162,294,657 2,117,630 3,869,883 138,992 270,624 4,514,654 84,954 79,100 817,796

2007 188,663,068 1,251,147 7,112,870 117,854 268,967 1,793,440 84,371 64,127 796,899

2008 178,930,188 1,152,322 6,571,764 64,390 226,051 2,050,000 na 79,210 655,046

2009 228,806,887 935,211 4,863,352 140,488 359,451 na na 56,602 973,347

Recursos naturals

www.acc10.cat

Plantacions d' Indonèsia, tones, 2000 - 2010*

Any Cautxú Oli de Palma cru Oli de Palmiste Cacao Cafè Te Sucre de

canya Tabac

2000 375,819 5,094,855 1,018,971 57,725 28,265 123,120 1,780,130 6,312

2001 397,720 5,598,440 1,117,759 57,860 27,045 126,708 1,824,575 5,465

2002 403,712 6,195,605 1,209,723 48,245 26,740 120,421 1,901,326 5,340

2003 396,104 6,923,510 1,529,249 56,632 29,437 127,523 1,991,606 5,228

2004 403,800 8,479,262 1,861,965 54,921 29,159 125,514 2,051,642 2,679

2005 432,221 10,119,061 2,139,652 55,127 24,809 128,154 2,241,742 4,003

2006 554,634 10,961,756 2,363,147 67,200 28,900 115,436 2,307,000 4,200

2007 578,486 11,437,986 2,593,198 68,600 24,100 116,501 2,623,800 3,100

2008 586,081 12,477,752 2,829,201 62,913 28,074 114,689 2,668,428 2,614

2009 522,312 13,872,602 3,145,549 67,602 28,672 107,350 2,333,885 4,1002010* 585,427 14,290,054 3,240,061 70,919 28,677 108,963 2,278,127 4,049

*). Dades preliminàries.

- Addicionalment, Indonèsia també produí l’any 2009 7.4 millons de m3 de taulons de fusta. La principal variant és la “Meranti”(54.8% del total)

Indonèsia: el mercat

www.acc10.cat

- Indonèsia és el 4art país més poblat del món, amb tendència creixent

- Amb un PIB nominal de 706,752 millons de USD, Indonèsia és la 18ena economia mundial

- Mesurat en PPP, l’economia d’Indonèsia seria de 1.03 billons de USD, la 15ena a nivell mundial (Espanya era la 13ena)

- Al Sudest Asiàtic, Indonèsia és clarament la principal potència econòmica, amb un PIB proper al doble del de Tailàndia i més del doble del de Malaisia

- Si bé el PIB per càpita és encara baix (4,347 USD annuals en PPP), l’índex de pobresa s’ha reduït progressivament i va ser al 2010 del 13.3%

- En base a dades del World Bank, el 20% de població més afluent tindria a l’entorn del 44.9% de la renda: 49 millons de persones de renda mitja i alta

- Les exportacions contribuiren al PIB en gairebé un 22%: el creixement d’Indonèsia es fonamenta en la fortalesa de l’economia domèstica

Indonèsia: inversió

www.acc10.cat

- Espanya té firmats amb Indonèsia tant un acord per a la promoció i protecciórecíproca d’inversions (APPRI) com un acord de doble imposició

- Impost sobre societats: 25%

- L’any 2007 es va aprovar una nova llei d’inversions:

- Equipara les inversions nacionals a les extrangeres

- Lliure repatriació de beneficis i inversions

- Possibles incentius: reducció d’impostos (sobre societats, sobre el terreny), exemciód’IVA i aranzels sobre bens de capital (no produits a Indonèsia), amortització accelerada

- Sectors d’interès per a inversió extrangera:- Infraestructures: obra pública d’aigua i ponts, de transport, energies renovables i mediambient, particularment en acords de tipus PPP (Public Private Partnership) i sovint depenent també d’ajuda oficial

- Extracció i processament de recursos naturals (subjecte però a les condicions d’inversió addients)

- Indústria alimentaria

- Industries del motor: automòvil, motocicleta

- Industries manufactureres: química i farmacèutica, maquinaria, textil..

Indonèsia: distribució

www.acc10.cat

- Les empreses extrangeres estan autoritzades a operar al mercat majorista per a vendre els productes que produeixen localment, han de demanar una llicència per a vendre productes d’importació

- Les empreses extrangeres estan autoritzades a operar al mercat minorista, si bé hi ha fortes restriccions, generalment en el sentit de protegir el petit comerç minorista. Per exemple, un supermercat ha de tenir més de 1,200 m2 de superfície, un hipermercat més de 2,000 m2 etc

- Sectors prohibits a inversors: desenvolupament de drogues de consum, químics nocius, armes, begudes alcohòliques, casinos o sistemes de tràfic aeri

- Sectors prohibits a inversors extrangers: concessions de fusta, transport públic, media (impresa, TV, radio cinema, inclosa distribució i exhibició) i comerç minorista de petita escala

- Altres indústries amb restriccions: construcció i operació de ports i aeroports, producció, transmissió i distribució elèctrica, transport marítim, aigua mineral, serveis ferroviaris, determinats serveis mèdics, concessions agropecuàries

Indonèsia: legislaciólaboral

www.acc10.cat

- Sindicats i empreses són lliures de negociar convenis col.lectius relatius a sous i condicions laborals, amb validesa màxima de 3 anys

- A excepció de casos de conducta greu, l’acomiadament ha de ser notificat i aprovat prèviament per una agència governamental (ISIRD).

- L’indemnització per acomiadament té dos components:

- acomiadament: 1 mes per any, fins a un màxim de 9

- recompensa al servei: 1 mes per cada 3 anys, partint de 2 mesos pels primers 3 anys

- És habitual el contracte de prova de 3 mesos, si no es supera (havent donat 3 avisos) es pot acomiadar al treballador sense cost

- Un treballador no pot rebre indemnització si marxa per voluntat pròpia, excepte sota certes condicions (abús físic o verbal, solicitut de realització d’actes il.legals...)

- A la pràctica, però, segons el Banc Mundial al 2008 només un 7% dels treballadors acomiadats varen rebre la indemnització plena, un 27% parcial i un 66% no van rebre cap indemnització

Indonèsia: sous i salaris

www.acc10.cat

- Els sous mínims a Indonèsia varien segons la provincia o el districte i segons estimacions del cost de la vida a aquestes zones

- La mitjana nacional de sou mínim al 2010 va ser de 892,160 Rupies, a l’entorn dels 100 USD

- Les zones més cares com Jakarta tenen un sou mínim superior, a l’entorn dels 130 USD

- A la pràctica, més del 50% dels treballadors al quintil de sous més baixos cobren per sota del sou mínim

- Gran distància en les condicions entre treballadors en condicions formals i informals:

- Assegurança mèdica: gairebé tots els formals, 20% pels treballadors sense contracte

- Pensió: gairebé el 50% per treballadors en contracte, 10% altres treballadors

-El gruix dels treballadors “ informals” es troven al sector agrícola, a indústria i serveis la normativa en matèria de sous i acomiadaments és més respectada, si bé no de forma generalitzada en cap cas

Indonèsia: sous i salaris

www.acc10.cat

- Sous, no inclouen bonus o similars, 2011

Font: Guia d’ocupació i sous 2011/2012 Indonèsia, Kelly Services

Mínim a màximPosició Experiència en millons Rp en USDDirector d'Enginyeria + 10 anys 55 a 80 6,180 a 8,990Manager d' Enginyeria + 10 30 a 45 3,370 a 5,050Project Manager 5 a 8 25 a 35 2,800 a 3,930Project Engineer 3 a 5 10 a 15 1,120 a 1,680Production Engineer degree 3 a 5 3.5 a 6 390 a 675QA Engineer 3 a 5 4 a 9 450 a 1,010Enginyer diseny elèctric 3 a 5 3 a 7 337 a 786

Administratiu/Manager oficina 4 a 6 10 a 15 1,120 a 3,930Assistent administratiu 1 a 3 1.8 a 2.75 200 a 310Secretària 2 a 4 4 a 7.5 450 a 840Recepcionista 1 a 3 2 a 3 224 a 337

Director de vendes + 10 anys 65 a 110 7,300 a 12,360Manager de vendes 5 a 7 17.5 a 25 1,966 a 2,810Executiu vendes 1 a 3 3.5 a 5 393 a 560Director de màrketing + 10 anys 65 a 120 7,300 a 13,480Marketing manager + 5 anys 30 a 50 3,370 a 5,620Director General + 12 anys 50 a 90 5,620 a 10,110

Relacions comercials amb Espanya

www.acc10.cat

- Espanya és l’exportador número 32 a Indonèsia per ordre d’importància, les importacions provinents d’Espanya representen només el 0.26% del total

- La balança comercial amb Espanya és elevadament deficitària, cobrint només el 11.5% d’importacions amb exportacions a Indonèsia

- Les exportacions espanyoles van caure de 212.9 a 165 millons de USD al 2009

- Les importacions d’Indonèsia també van caure, de 1,744.3 a 1,341.6 millons de USD

- L’any 2009 el dèficit comercial amb Indonèsia es va reduir en valor absolut, la reducciódel dèficit és però atribuible a la crisi internacional

- El pes de les exportacions indonèsies de mineralls i fuels gairebé “garanteix” el dèficit, no obstant, no sembla normal que l’exportació d’olis sigui igual al 95.5 del total espanyol, o la de sabates e. 48.8%

- L’exportació d’altres països europeus a Indonèsia posa de relleu la pobre presència espanyola: Alemania hi exportà 2,373 millons de USD (14.4 vegades), França 1,632 millons (9.9)

Relacions comercials amb Espanya

www.acc10.cat

Exportació espanyola a Indonèsia, any 2009 Importació espanyola d'Indonèsia, any 2009

Partidaen millons USD

% s/total Partida

en millons USD

% s/total

Navegació aerospacial 46 28 Mineralls, cendres 363.8 27Màquines i aparells elèctrics 15.1 9.2 Combustibles mineralls 202.8 15Reactors nuclears i aparells mec. 10.3 6.3 Greixos i olis vegetals i anim. 157.5 12Productes químics orgànics 9.4 5.7 Sabates 80.6 6Prendes i complements 8 4.9 Màquines i aparells elèctrics 67.3 5Extractes curtidors o tintats 7.9 4.8 Productes químics 61.8 4.6Manufactures de fundició 5.9 3.6 Prendes i complements 56.2 4.2

Alumini i manufactures 5.8 3.5Prendes i complements de punt 46.7 3.5

Materials plàstics 5.3 3.2 Cautxú i manufactures 42.2 3.2Paper i cartró 5.2 3.2 Mobiliari 35.2 2.6Altres 51 28 Altres 227.3 17Total 165 100 Total 1,341 100

www.acc10.cat

3. Sectors d’oportunitat

www.acc10.cat

3.1 Sector Alimentació

www.acc10.cat

- Principals factors de potencial:

- Creixement econòmic continu i estable

- Elevada població (més de 240 millons de persones) amb creixement sostingut

- Creixent urbanització del país, amb els consequents canvis sobre la dieta tradicional que això comporta: incorporació de pans, biscuits, productes làctics, fruita i menjars preparats

- Base de població d’edat jove, més procliu a experimentar nous productes de consum

- Creixent preocupació i atenció a la salut i a la seguretat alimentària

- Els anteriors elements comporten un fort potencial actual i de creixement tant per a indústries relacionades amb la producció d’aliments a nivell domèstic com per a la importació de productes alimentaris

Indonèsia: sector alimentació

www.acc10.cat

Alimentació: producciófruites i verdures

Producció de fruita a Indonèsia, en tones, 2010Mango Taronja Papaya Banana Pinya Durian Mangosteen1,287,287 2,028,904 675,801 5,755,073 1,406,445 492,139 84,538

Avocat Star Fruit Duku/ Langsat Guava Watery Rose

Apple Jackfruit Salak

224,278 69,089 228,816 204,551 85,973 578,327 749,876

Rambutan Sapodilla Soursop Fruit Passió Bread Fruit Melinjo522,852 122,813 60,754 132,011 89,231 214,355

Producció de verdura a Indonèsia, en tones, 2010Cebes Patates Cols Chili **) Mostassa verda Pastanaga

1,048,934 1,060,805 1,384,044 1,328,864 583,770 403,827All Ceba tendra Coliflor Raves xinesos Fesols Mongeta llarga

12,295 541,374 101,205 32,381 116,397 488,449Síndria Tomàquet Esberginia Mongeta verda Cogombre Carbassa

348,631 891,616 482,305 336,494 547,141 � �-#"

-Indonèsia també produí l’any 2009 64.4 millons de tones d’arròs. Tot i així, no és autosuficient i importa arròs de països com Tailàndia i Vietnam

www.acc10.cat

Alimentació: produccióanimal

Població animal (000 caps) 2000-2010

2000 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Vacú 11,008 10,569 10,875 11,515 12,257 12,760 13,633

Vacú de llet 354 361 369 374 458 475 495

Búfal 2,405 2,128 2,167 2,086 1,931 1,933 2,005

Caball 412 387 398 401 393 399 409

Cabra 12,566 13,409 13,790 14,470 15,147 15,815 16,821

Ovella 7,427 8,327 8,980 9,514 9,605 10,199 10,932

Porc 5,357 6,801 6,218 6,711 6,338 6,975 7,212

Gallina nadiva 259,257 278,954 291,085 272,251 243,423 249,964 268,957

Ponedores 69,366 84,790 100,202 111,489 107,955 99,768 103,841

Pollastres 530,874 811,189 797,527 891,659 902,052 991,281 1,249,952

Ànec 29,035 32,405 32,481 35,867 38,840 42,318 45,292

www.acc10.cat

- Consum per càpita de pollastre segueix essent dels més baixos d’Asia, inclús a l’Asean

- A Malaisia, el consum pc de pollastre equival a gairebé 3 pollastres per mes, a Indonèsia el consum de 7.6 Kg annual equival a 1 pollastre cada 4 mesos

- Una situació similar es dona en el consum d’ous

- gran potencial de creixement en el consum de carn de pollastre i processats

- Els plans per assolir el 90% d’autosuficiència en carn de vacú al 2010 no han reeixit

- Per contra, les importacions de vacú i dels seus productes han augmentat: d’ un 20% de les necessitats l’ any 2000 al 35% l’ any 2008 (més de 70,000 tones de carn)

- gran potencial en vacú i processats, el consum pc annual actual és només 1.7 Kg

- la producció de 1.4 millons de litres diaris llet cobreix el 25% de les necessitats, tot i que el consum per càpita annual (11 litres) és baix inclús pels standards de l’Asean

Alimentacio: produccióanimal

www.acc10.cat

- En general, la importació de maquinària a Indonèsia té gravamens baixos perquè les autoritats són conscients que la producció nacional, o és inexistent o no és suficientment adequada

- Per a les partides de la taula anterior, l’aranzel a la importació és en tots els casos del 5%

Alimentació: processament

8422300000Maquinària per omplir, tancar, sellar o etiquetar ampolles i llaunes

49,313,156

8422400000Altre maquinària d'envasar (inclós retractilat per calor) 158,958,926

8438101000Maquinària per panaderia, macarrons/spaghetti i similars 24,285,829

8438201000Maquinària per a la producció de xocolata, dolços 14,874,126

8438501000Maquinària per a la preparació de carn/pollastre 3,531,518

- Importacions de maquinària per alimentació, 2009, en USD

www.acc10.cat

Alimentació: productes acabats

- El volum de l’indústria d’alimentació i begudes ha registrat creixements annuals mitjos a l’entorn del 20% als darrers anys

- Al 2009 l’indústria tenia un volum de 54,500 millons de USD

- Les importacions d’aliments i begudes han registrat creixements mitjos similars alsdel conjunt de l’indústria (19%)

- Les importacions totals van ser de 1,300 millons de USD al 2005, passant a 2,200 millons al 2009

- La participació europea és però relativament baixa: 170 millons de USD al 2009

- El creixement de les importacions europees ha estat també baix: 2.8% de mitja front al 18% de productes asiàtics o al 27% del grup EE.UU., Canadà i Austràlia

www.acc10.cat

Alimentació: productes acabats

- Les preferències de la creixent classe mitjana urbana apunten a un important potencial en productes com:

- aliments fortificats amb vitamines i minerals

- aliments orgànics

- productes làctics

- fideus instantanis

- alimentació per nou nats

- pans i similars

- ingredients per a alimentació

- Pel que fa a les begudes alcohòliques, Indonèsia aplica un sistema de quotes de funcionament extremadament ineficient que fomenta la importació il.legal

- La quota oficial no reflexa gens el volum real: al 2009 la quota era de 20,000 capses però segons el IWSR les importacions reals van ser de 407,000 capses

www.acc10.cat

3.2 Energia Neta

Perfil energètic d’Indonèsia

www.acc10.cat

Suministre d’energia primària total (2008): 198,679 Ktep

Petroli i productes: 30.8%Biomassa: 26.7%Carbó : 18.7%Gas natural: 16.2%Altres : 7.6% (hidroelèctrica, geotermal)

Generació elèctrica per tipus de fuel (2010):

Petroli : 44.4%Gas natural: 24%Carbó : 25.7%Geotèrmica, altres: 5.2% (hidroelèctrica i energies renovables)

Generació elèctrica a la xara (2007): 142,439 GWh, 21.9% suministrat per IPPs

www.acc10.cat

Perfil energètic d’Indonèsia

- Exportador net de petroli, gas i carbó fins l’any 2002

- Creixement de la demanda i caiguda sostinguda de la producció de petroli: Indonèsia actualment importa cru i productes refinats del petroli

- Es manté però com a exportador net energètic: exporta cru, condensats, gas natural, LNG, productes del petroli i carbó (2on exportador a nivell mundial)

- Es preveu el creixement del carbó com a font generadora i l’el.liminació de la major part del petroli: el % de generació a partir de petroli caurà en 10 anys del 31% al 4% l’any 2015, el carbó passarà al 64%

- El sistema interconnectat d’Indonesia integra les illes de Java, Bali i Madura

- Altres illes mantenen sistemes energètics aïllats o parcialment interconectats

- La transmissió és via una xarxa de 500 kV, amb voltatges de distribució de 150 i 20 kV.

www.acc10.cat

Perfil energètic d’Indonèsia

- Les illes de Sumatra i Java estan connectades per un cable submarí de 39 Km

- Els sistemes estan a l’entorn de centres de càrrega principals, l’electricitat però es suministra via sistemes d’electrificació rural de 20 kV

- L’empresa estatal d’electricitat, Perusahaan Listrik Negara (PLN) preveu que per l’any 2020 la xarxa elèctrica arrivi a un 93% de les families

- L’any 2009 el ratio d’electrificació, segons el Ministeri d’Energia i Recursos Naturals, era del 65%

Problemàtica situacióenergètica actual

- L’any 2010 la capacitat de generació elèctrica instal.lada era de 30,000 MW

- La veïna Austràlia, amb una desena part de la població d’Indonèsia, tenia una capacitat instal.lada de 51,000

- 1- Clara insuficiència de la capacitat de generació elèctrica

- Elevat ús de petroli en la generació elèctrica

- 2- Inestabilitat creada per la volatilitat dels preus del cru

- PLN té un cost aproximat de 12 USD per kWh però reb uns subsidis d’uns 6 USD per kWh per tal de protegir al consumidor dels alts preus energètics

- 3- Producció elèctrica d’elevat cost per a l’Estat indonesi: de l’ordre de 5,000 millons de USD annuals en subsidis energètics

www.acc10.cat

Problemàtica situacióenergètica actual

- Projeccions de consum energètic per país i any, en TWh

www.acc10.cat

2010 2020E 2030ESingapur 38 51.2 67.5Malaisia 102.2 158.2 243.1Indonesia 150.7 314 667.6Tailàndia 153.9 260.5 418.7Vietnam 81.6 205.9 451.2

- Font: BP Statistical Review of World Energy Statistics, 2011

Solucions a curt i mig termini

- Per tal de guanyar capacitat de forma ràpida i equilibrar les fonts energètiques el govern indonesi va disenyar 2 programes “fast track”

- El primer suposa la construcció de plantes cremadores de carbó de 10 GW

- El programa afegirà uns 60 millons d’emissions de tones de carbó annuals, tot i així, es considera una necessitat imperativa per a reduïr el cost del subisidi i sostenir el creixement econòmic.

- El segón programa es centra en “green energy”. El cap d’Energia Nova i Renovables a PLN, Sr. Mochamad Sofyan ha declarat que esperen que fins al 2019 es generi 6,000 MW més de projectes geotermals i 6,100 MW addicionals de petites i grans plantes hidroelèctriques (actualment les capacitats són de 1,000 MW i 4,000 MW respectivament).

- La capacitat actual hidro i geotèrmica aporta un 12% del mix energètic, pel 2019 aquest percentatge s’espera que sigui del 18%.

- Els programes han generat elevat interès a inversors pel fet que l’Estat garanteix la compra de l’electricitat generada per part de PLN, el principal productor i únic distribuidor al país.

www.acc10.cat

Potencial energies renovables

BIOMASSA / BIOFUELS

- Capacitat instal.lada de només 445 MW.

- Potencial de biomassa de boscos, agricultura i plantacions equivalent a 50,000 MW

-L’oli de palma és la principal font de Biodiesel a Indonèsia. Capacitat de producció de barreges de biodiesel de 2,865 millons de litres (2009)

SOLAR

- Capacitat instal.lada de 0.5 MW

- Insolació diària entre 4.5 i 5.1 kWh/m2 (desviació mensual 9%)

- Actualment només emprat per a electrificació, bombejat d’aigua i telecomunicacions rurals. El potencial tant per PV com per solar termal existeix en abundància

www.acc10.cat

Potencial energies renovables

ENERGIA EÒLICA

Mitjanes de velocitat del vent de 3-6 m/s: potencial a la major part de zones, amb potencial per a generació elèctrica a les zones de vents més alts

Els plans governamentals inclouen el desenvolupament de sistemes energètics de vent de petita i mitjana escala, entre 10 kW i 100 MW.

L’objectiu de capacitat instal.lada pel 2025 és de 970 MW, actualment de 500 kW emprats sobretot per a bombejat d’aigua i la càrrega de bateries.

ENERGIA GEOTERMAL

- El potencial de geotermal estimat l’any 2010 era de 28,100 MW

- Capacitat real instal.lada aproximadement de 1,189 MW

- Els plans governamentals pel desenvolupament del sector inclouen l’expansió de la capacitat instal.lada als 5,000 MW pel 2014 i 9,500 MW pel 2025

www.acc10.cat

Energies renovables: incentius

- Regulació Presidencial no. 4, 2010: representa una oportunitat per a PLN, de construir plantes de renovables en cooperació amb el sector privat amb garanties governamentals per la viabilitat del negoci i la importació d’equipaments lliure d’aranzels

- Regulació Ministerial no. 31, 2009: regula la compra de PLN d’electricitat produida a plantes de renovables, fins a un òptim de 10 MW. No aporta “ feed-in tariffs” per tipus de renovable, sinó preus d’electricitat segons la zona del país

- Els factors incentiu són més elevats segons el desenvolupament de la zona

- Regulació Ministerial no. 2, 2010: vàlida fins Desembre 2014. Estableix l’objectiu de produir 5,181 MW via renovables. PLN construirà a l’entorn de 11 plantes geotermals amb capacitat instal.lada de 880 MW i 2 plantes hidroelèctriques amb capacitat 1,174 MW

- 3,097 MW restants es repartiran entre 33 plantes geotermals i 30 MW en una hidroelèctrica. Els projectes són oferts al sector privat, en col.laboració amb PLN.

- Regulació del Ministeri de Finances no. 21/PMK.011/2010: aprova incentius fiscals (reducció impostos, depreciació accelerada, compensació pèrdues) i aranzelaris/tarifaris (importació lliure, lliure d’IVA) per a l’ atracció d’inversors.

www.acc10.cat

www.acc10.cat

ACC1Ó A BARCELONA

Passeig de Gràcia, 12908008 Barcelona

Servei d’orientació a l’empresa902 62 77 88info@acc10.cat

ACC1Ó A CATALUNYA

Comarques CentralsTel. 938 777 379bages@acc10.cat

GironaTel. 972 940 120girona@acc10.cat

LleidaTel. 973 728 000lleida@acc10.cat

TarragonaTel. 977 251 717tarragona@acc10.cat

Terres de l’EbreTel. 977 449 333terresebre@acc10.cat

www.acc10.cat

Tots els continguts de la Trobada de Centres de Promoció de Negocis a:

www.acc10.cat

www.anella.cat