Altascap Val

Experinciesd'Atenci Educativa a

l'Alumnat amb Altes Capacitats

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina I

GENERALITAT VALENCIANA

Edita

Conselleria de Cultura, Educaci i Sport

Autores

Emma Arocas Sanchis

Pilar Martnez Coves

M Dolores Martnez Francs

ISBN:

Depsit Legal: V-

Disseny

Estudio de Diseo Jorge Garca-Fayos

Il.lustracions

POL

Impressi

Grficas

IIExperincies d'Atenci Educativa a l'Alumnat amb Altes Capacitats

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina II

NDEX GENERAL III

INTRODUCCI VII

1. EXPERINCIES D'ATENCI EDUCATIVA A NIVELL DE CENTRE. 01

1.1. Alguns exemples de mesures curriculars i organitzatives que els centres poden adoptar per a atendre els ms capaos. 04

1.2. Estratgies d'enriquiment curricular. 13 Qu s l'enriquiment. 13 Qu volem aconseguir amb els programes d'enriquiment. 13 Hi ha models de programes que podem consultar?. 13

1.3. Experincies d'enriquiment. 161.3.1. Tallers d'enriquiment de les matemtiques. 161.3.2. Enriquiment en l'rea de Llengua: els mitjans de comunicaci

escrits com a mitjans didctics. 24

2. EXPERINCIES D'ATENCI EDUCATIVA EN L'AULA. 29

2.1. Aprenem tamb all que no est en els llibres de text. 312.2. La caixa Mgica: un rac d'ampliaci en l'aula. 332.3. L'enriquiment per mitj de la creaci de textos. 362.4. Un taller d'ampliaci en l'aula. 392.5. Valoraci de diferents estratgies metodolgiques en funci de les

necessitats de l'alumnat amb altes capacitats. 432.5.1. Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en Educaci Secundria Obligatria. 48

3. ADAPTACIONS CURRICULARS PER A ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS. 53

3.1. Les adaptacions curriculars, com a estratgia d'enriquiment, per a atendre l'alumnat amb altes capacitats. 553.1.1. Qu ensenyarem. 553.1.2. Com podem ensenyar millor. 613.1.3. Qu avaluem i com podem fer-ho. 65

ANNEXOS

Annex I: Materials de treball dels tallers d'enriquiment de les Matemtiques. 69Annex II: a: Un taller d'ampliaci en l'aula: exemplificaci d'una unitat didctica. 83

b: Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en ESO: fitxes per a la planificaci,seguiment i avaluaci. 88

Annex III: Adaptacions curriculars individuals: exemplificaci en E. Infantil, E. Primria i ESO. 95Annex IV: Recursos educatius. 121Annex V: Associacions i centres. 127

LECTURES RECOMANADES 137

ndexIII

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina III

NDEX PER ETAPES EDUCATIVES

EDUCACI INFANTIL

INTRODUCCI VII





2.2. La caixa Mgica: un rac d'ampliaci en l'aula. 33



ANNEXOS



IVExperincies D'Atenci Educativa a L'Alumnat amb Altes Capacitats

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina IV


EDUCACI PRIMRIA

INTRODUCCI VII



1.2. Estratgies d'enriquiment curricular. 13 Qu s l'enriquiment?. 13 Qu volem aconseguir amb els programes d'enriquiment?. 13 Hi ha models de programes que podem consultar?. 13

1.3. Experincies d'enriquiment. 161.3.1. Tallers d'enriquiment de les matemtiques. 161.3.2. Enriquiment en l'rea de Llengua: els mitjans de comunicaci

escrits com a mitjans didctics. 24


2.1. Aprenem tamb all que no est en els llibres de text. 312.2. La caixa Mgica: un rac d'ampliaci en l'aula. 332.3. L'enriquiment per mitj de la creaci de textos. 362.4. Un taller d'ampliaci en l'aula. 392.5. Valoraci de diferents estratgies metodolgiques en funci de les

necessitats de l'alumnat amb altes capacitats. 43


3.1. Les adaptacions curriculars, com a estratgia d'enriquiment, per a atendre l'alumnat amb altes capacitats. 553.1.1. Qu anem a ensenyar?. 553.1.2. Com podem ensenyar millor?. 613.1.3. Qu avaluem i com podem fer-ho?. 65

ANNEXOS

Annex I: Materials de treball dels tallers d'enriquiment de les Matemtiques. 69Annex II: a: Un taller d'ampliaci en l'aula: exemplificaci d'una unitat didctica. 83Annex III: Adaptacions curriculars individuals: exemplificaci en E. Primria. 103Annex IV: Recursos educatius. 121Annex V: Associacions i centres. 127


ndexV

ind_v.qxd 13/04/2005 11:25 Pgina V


EDUCACI SECUNDRIA

INTRODUCCI VII





2.5. Valoraci de diferents estratgies metodolgiques en funci de les necessitats de l'alumnat amb altes capacitats. 432.5.1. Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en Educaci Secundria Obligatria. 48



ANEXOS

Annex II: b: Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en ESO: fitxes per a la planificaci,seguiment i avaluaci. 88



VIExperincies D'Atenci Educativa a L'Alumnat amb Altes Capacitats

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina VI

"Perqu es produsquen canvis significatius en el sistema educatiu s necessari par-tir dels problemes quotidians amb qu es troben els professors... Es tracta de donarals prctics el domini de la seua prpia investigaci qualificant-llos metodolgica-ment i proporcionant-llos els mitjans per a dur a terme accions productives d'unamanera til per a tots els agents en una dinmica de posada en marxa, de conduc-ci i avaluaci de projectes d'equip" (Delorme)

INTRODUCCI

La preocupaci per aconseguir una acci docent adequada i ajustada a les necessitats de totsi cada un dels alumnes, s'ha convertit en els ltims anys en un repte per als professionals del'educaci; estos serien els primers a intentar donar solucions, adequar instruments, accions-educatives, etc; seguits de prop per altres collectius, com ara: investigadors, assessors, admi-nistradors poltics, organitzacions socials, etc.

En la dcada dels 80 anaren obrint-se camins, incorporant la investigaci educativa a la matei-xa prctica escolar. Este enfocament convertix el professor en protagonista de la seua prpiaacci, junt amb els seus alumnes, amb un objectiu com, reflexionar sobre la seua prpia prc-tica aportant estratgies innovadores, que milloren sens dubte la convivncia escolar.

Actualment, participar en este tipus d'accions innovadores, constitux un repte per als centreseducatius i per als professionals implicats.

En estes accions innovadores, aspectes com el treball cooperatiu, la flexibilitat en els plante-jaments terics, la crtica constructiva, les habilitats de comunicaci, la resoluci de problemesi les relacions interpersonals.... constituxen elements fonamentals per a poder satisfer lesnecessitats que provoquen la mateixa investigaci-acci.

LA INNOVACI

Com exposa Escudero(1993) el model teric de l'escola, en permanent procs de revisi i ajusten el seu contrast amb la realitat, aposta per una formaci del professorat centrat en la prc-tica, potenciadora de la reflexi i la crtica pedaggica, realitzada cooperativament entre elsprofessors d'un mateix centre i catalitzadora de la trobada necessria entre teoria i prctica;entre formaci, desenrotllament i millora del currculum escolar.

El nostre treball, s un intent d'innovaci institucional, encara que matisant un aspecte fona-mental, ja que partint d'experincies a vegades puntuals per a un alumne concret, amb unametodologia singular, i una casustica particular, deriva en processos amplis de treball i canvi anivell de centre educatiu.

IntroducciVII

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina VII

Aix mateix, el procs innovador que exposem constitux un continu, no precisament lineal, queva des que els professors i professores dels centres implicats en esta experincia senten i per-ceben unes necessitats formatives concretes, passant per processos de reflexi conjunta, for-maci duta a terme per especialistes i detecci de necessitats molt especfiques, fins a laposada en acci, experimentacions i verificacions, per a aconseguir satisfer eixa necessitat; totaix amb enormes dosis de flexibilitat, enteniment entre els implicats, entusiasme i motivacicap a una tasca tan nova com fascinant.

Prenent com a model de formaci la Investigaci en l'Acci, la nostra prctica partix de fona-mentacions teriques educatives, que van orientant perfilant, i dirigint el dia a dia de la nostraexperincia en els centres escolars.

Considerem fonamental enumerar algunes estratgies procedimentals que hem tingut pres-ents al llarg de tot el treball:

S'ha prets desenrotllar processos de formaci horitzontals i emergents, establintuna contnua interacci entre tots els agents implicats en el procs.

Estos processos d'interacci demanden una reflexi en equip, un intercanvi d'infor-macions que permetran que existisca contnuament una retroalimentaci entre elspostulats terics i la prctica.

Les intervencions en la prctica s'han organitzat tenint com a base el trinomi acci-reflexi-acci (Elliot,1990).

Resulta rellevant l'aproximaci gradual a les concepcions, actituds i valoracions quela resta de companys/es van aportant al llarg de tot el procs.

La comunicaci que s'establix entre els distints professionals implicats, professorsdels centres i assessors externs, reflexionant sobre la prctica, establix uns proces-sos d'interacci que faciliten la construcci d'un coneixement professionalcompartit.

La possibilitat de construir en equip un coneixement professional facilita l'autonomiade pensament i acci dels professors per a permetre convertir-se en prcticsreflexius.

EXPERINCIA INNOVADORA

L'inici de l'experincia podem situar-lo junt amb la posada en marxa del Projecte d'atenci edu-cativa a l'alumnat amb altes capacitats.

La primera fase del projecte consistia en l'aplicaci en un gran nombre de centres de laComunitat Valenciana d'uns protocols dirigits a la detecci de l'alumnat amb altes capacitats.En la presentaci del projecte i concretament dels protocols de detecci als centres, va que-dar ben clar que l'objectiu d'este procs d'identificaci era la millora de la resposta educativaque este alumnat rebia, aix la necessitat de formaci era una conseqncia directa i els cen-tres la van plantejar immediatament.

VIIIExperincies D'Atenci Educativa a L'Alumnat amb Altes Capacitats

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina VIII

Esta demanda de formaci es va canalitzar a travs dels CEFIRE per per mitj de dos viesdiferenciades:

Una oferta generalitzada, en la qual els participants en el projecte tenien prioritat, atravs de cursos oferits per 5 CEFIRE de la Comunitat.

Una oferta de formaci per a un grup molt redut de centres, el claustre dels qualsestiguera disposat a formar-se per a intentar mamprendre experincies d'atencieducativa en este camp.

Ha sigut amb estos centres amb els que s'ha realitzat esta experincia de formaci .

Els centres ja tenien alumnes detectats. D'una manera o una altra ja havien intentat atendre'lsi comptaven amb experincies ms o menys reeixides, per tant era d'ac d'on havem de partir.

Aix, es van plantejar processos d'anlisi i reflexi conjunta, aportant la informaci necessriasobre el tema, i intentant partir d'aquelles estratgies que ja s'estaven utilitzant per a intentartransformar estes reflexions en processos d'innovaci.

LA PUBLICACI

Este llibre pretn donar a conixer les experincies emmarcant-les dins del gran repte quesuposa l'atenci a la diversitat. Aix, est pensat per i per al professorat que dia a dia desen-rotlla la seua labor en les aules i intenten atendre a tots i cada un dels seus alumnes, i per tanttamb els ms capaos.

Una idea fonamental que sempre intentem transmetre al professorat que assistix a cursos, jor-nades, etc... s arribar al convenciment que este alumnat est en els centres i que qualsevolmesura que adoptem tant a nivell de centre, com en la nostra aula, tamb ha de ser analitza-da considerant les seues caracterstiques i necessitats. Quan a succex, el professorat s'a-dona que atendre este alumnat no s tant un treball afegit sin un aspecte ms a tindre encompte en totes les nostres decisions. A partir d'eixe moment el gran repte que es planteja scom respondre a les necessitats de l'alumne o alumna, per de la manera ms integradorapossible.

Per tot a, ens ha paregut didctic presentar les distintes experincies comenant per aque-lles que han pres com a referncia el centre com a instituci amb un projecte i una programa-ci, per a passar a les realitzades per tutors en la seua aula, fins a arribar a aquelles que s'hancentrat en un alumne o alumna concrets. S'han assignat diferents smbols a cada una de lesetapes educatives, E. Infantil, E. Primria i E. Secundria, de forma que es pot associar rpi-dament les diverses experincies amb l'etapa educativa corresponent.

Aix, en el primer captol, s'exposen exemples de mesures curriculars i organitzatives que elscentres poden adoptar per a atendre els ms capaos. Algunes de les experincies que podentrobar-se suposen mesures que els centres participants en l'experincia han intentat incorpo-

IntroducciIX

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina IX

rar al PCE i a la Programaci General Anual, amb l'objectiu que no quedaren redudes a expe-rincies efmeres sense continutat.

En el captol 2 es descriuen de manera prou detallada, experincies realitzades per professorsi professores en la seua aula o en la seua assignatura. Totes estes constituxen intents vlidsd'atendre este alumnat de la manera ms integradora possible. Tamb s'hi reflectix una valo-raci de diferents estratgies metodolgiques en funci de les necessitats de l'alumnat ambaltes capacitats i s'exemplifica una experincia d'aprenentatge cooperatiu.

En el captol 3 s'aborda el procs d'elaboraci d'una adaptaci curricular individualitzada i lesdiverses estratgies a seguir.

Finalment, en els annexos poden trobar-se materials didctics corresponents a les diversesexperincies presentades, exemplificacions d'adaptacions curriculars i llistes de recursos edu-catius i associacions.

XExperincies D'Atenci Educativa a L'Alumnat amb Altes Capacitats

ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina X

CAPTOL 1

Experincies d'Atenci Educativa en l'Ambit de Centre

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 1

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 2

Les decisions generals que es prenguen en el centre, han de ser tamb adequades per alsms capaos...

El Claustre de Professores del collegi pblic El Parque de la Canyada (Valncia) dediquen elseu horari de coordinaci per a treballar junts en un projecte que han decidit anomenarProjecte d'Atenci a la Diversitat.

"Ens preocupa aprofitar b el nostre temps de coordinaci, encara que a no sempre s fcil,i ens preocupa sobretot poder atendre b tots els nostres alumnes... Pensem que ltimamentla nostra poblaci escolar s cada vegada ms diversa i les diferncies es fan cada vegada msintenses i evidents. Ara, per exemple, s'estan matriculant xics i xiques d'altres pasos amb unacultura i unes experincies molt diferents a la resta d'alumnes".

"Amb el nostre Projecte d'Atenci a la Diversitat pretenem atendre tots i ens proposem tantoferir una resposta a la diversitat cultural, com aconseguir que avancen els que ms dificultatstenen, sense oblidar, per descomptat, l'alumnat amb altes capacitats que tamb requerix unaresposta diferenciada".

Les professores d'este centre creuen que el treball en grup cooperatiu s una metodologiadinmica i efica i per aix la utilitzen tant per al seu propi treball com per al treball amb l'a-lumnat. La meta comuna que compartixen i perseguixen s aconseguir un ensenyament dequalitat i per a aix s'han organitzat en comissions i s'han distribut les tasques. Una d'estescomissions t com a objectiu dissenyar mesures que s'han de prendre i proposar actuacionspensant en l'alumnat amb altes capacitats; una altra s'ocupa de l'educaci intercultural, l'orga-nitzaci de tutories... Posteriorment, totes estes propostes es presenten a la resta delprofessorat.

Altres comissions treballen sobre propostes ms concretes: la revista escolar, el taller de tea-tre i el cor de l'escola. Tamb ac s'intenta tindre en compte l'alumnat amb altes capacitats icom estes activitats poden donar resposta a algunes de les seues necessitats educatives jadetectades.

Aix, el claustre d'este centre considera que la millor estratgia per a atendre els ms capaoss abordar qualsevol aspecte del funcionament general del centre, o incls els projectes con-crets, tenint presents les seues caracterstiques, necessitats i el seu ritme d'aprenentatge:

"Si estem treballant sobre el teatre, la revista o les activitats complementries, ens qestionem:com podem implicar l'alumnat amb altes capacitats? I hem vist, per exemple, que fer de contacontes, organitzar tallers de teatre, i utilitzar metodologia investigadora sn estratgies espe-cialment beneficioses perqu estos alumnes avancen al ritme de les seues possibilitats".

Experincies d'Atenci Educativa en l'Ambit de Centre3

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 3

En este centre, segons ens expliquen les mateixes professores, consideren que estan comen-ant i que els falta encara molt de cam per recrrer fins a aconseguir eixa atenci a la diversi-tat que incloga tots els alumnes i, per descomptat, tamb els ms capaos.

1.1. ALGUNS EXEMPLES DE MESURES CURRICULARS I ORGANITZATIVES QUE ELSCENTRES PODEN ADOPTAR PER A ATENDRE ELS MS CAPAOS.

Per a tots els alumnes s important aconseguir una evaluaci equilibrat de les diferents capa-citats, i per als ms capaos, a ms de no frenar el seu desenrotllament cognitiu, s fona-mental evitar els desajustos i les asincronies en els mbits afectiu i social.

Aconseguir este propsit requerir, en la majoria dels casos, prendre decisions, a nivell de cen-tre, en els diferents elements curriculars (continguts, estratgies d'ensenyament, agrupa-ments, espais, temps i avaluaci).

A continuaci anirem exposant alguns exemples d'este tipus de decisions. Estos exemples hansigut recollits del treball realitzat en diferents centres d'Alacant, Castell, Gandia, Godella iUtiel, que han intentat adoptar en els seus projectes curriculars decisions i mesures per aatendre l'alumnat ms capa, plantejant-se una srie d'interrogants sobre la seua prpia prc-tica educativa.

4Experincies d'Atenci Educativa a l'Alumnat amb Altes Capacitats

Estempreparats per adetectarlalumnat ambaltescapacitats?

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 4

"Hi ha una srie d'obstacles que ens impedixen detectar o reconixer este alumnat. No tenimformaci i desconeixem les seues caracterstiques i necessitats".

"A vegades s la manera de funcionar, com plantegem l'ensenyament, s a dir, la metodologiaque utilitzem, all que dificulta que puguem detectar-lo".

"Tendim a uniformitzar criteris i plantejaments educatius i aix suposa un obstacle per a identi-ficar este alumnat".

La falta d'informaci sobre les seues caracterstiques i necessitats.

La mateixa metodologia de l'escola, s a dir, les maneres de funcionar iplantejar l'ensenyament.

La tendncia a la uniformitat en els criteris i plantejaments.

Davant d'esta situaci, no hi ha dubte, que caldr plantejar-se qu podem fer.

El punt de partida hauria de ser CONIXER LES PRINCIPALS CARACTERSTIQUES I NECESSI-TATS D'ESTE ALUMNAT per a desprs pensar JUNTS quins procediments i tcniques podemutilitzar a l'escola perqu no passen inadvertits.

Algunes de les estratgies que podem utilitzar perqu estos alumnes no passen inadvertitssn les segents:

Obtindre una informaci de la histria anterior de l'alumne, tan completacom siga possible.

Adaptar els procediments i les tcniques d'avaluaci que utilitzem en elcentre quan comena el curs.

Tractar de detectar capacitats diferents de les prpiament acadmiques.

En un intent de portar a la prctica estes reflexions l'equip de professores d'Educaci Infantil,del collegi pblic Fabin y Fuero, del Villar (Valncia), van proposar utilitzar l'entrevista d'inici del'escolaritat, amb la famlia i l'observaci durant els primers dies de curs per a detectar tambl'alumnat amb un desenrotllament preco.

"Conv obtindre informaci per mitj de l'entrevista amb la famlia i l'observaci durant els pri-mers dies de curs sobre els aspectes segents:


,

,

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 5

Utilitzaci del llenguatge:

Comprensi d'ordes i missatges verbals d'una certa complexitat.

Tipus de vocabulari que utilitza.

Fludesa verbal.

Idees que s capa d' expressar.

Una advertncia:

l'alumnat en situaci de desavantatge social, pot utilitzar formes d'expres-si diferents dels seus companys, per esta circumstncia no hauria dedespistar-nos i convertir-se en un obstacle per a la detecci.

Tipus de jocs que preferix:

Complexitat de les activitats ldiques que realitza.

Interessos concrets que manifesta.

Desenrotllament de la capacitat d'atenci:

Concentraci davant de les tasques que li resulten interessants.

Desenrotllament de la capacitat d'atenci.

Psicomotricitat:

Agilitat.

Harmonia en els moviments.

Socialitzaci:

Maduresa en las relacions socials.

"A ms, considerem fonamental detectar la CREATIVITAT en els xiquets, que pot mani-festar-se a l'observar alguns dels aspectes mencionats com: utilitzaci del llenguatge, jocs,dibuixos, etc."


,

Ens servixenels contingutsque hem detreballar, talcom els tenimprogramats eneste, moment?

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 6


"A vegades, amb algun alumne el nivell de competncia curricular del qual s superior al delcurs en qu est, t'adones que ser necessari modificar els continguts. Seria molt til que, enl'mbit de centre o, si a no s possible, de cicle, es prenguen decisions que faciliten eltreball".

Algunes d'estes decisions poden anar encaminades a:

Identificar en la seqncia de continguts conceptuals de cada rea aquells aspectes enqu es podria aprofundir i ampliar, aix com la relaci i la possible connexi amb els con-tinguts d'altres rees.

En l'rea de Coneixement del Medi, quan es treballen els continguts rela-cionats amb les plantes, diferents parts d'estes, una possibilitat d'aprofun-diment i ampliaci s analitzar les relacions que hi ha entre les diferentsarrels i fulles i els diferents tipus de clima.

Establir en cada rea itineraris complementaris o alternatius per a l'alumnat amb ritmed'aprenentatge ms rpid.

Si els continguts que estem treballant sn els relacionats amb la ciutat, elpoble, un itinerari complementari podria ser ampliar i aprofundir sobre undels aspectes concrets, com el transport, les caracterstiques de les viven-des (anlisi de semblances i diferncies).

Analitzar en la seqncia de continguts procedimentals aquells que requerixen un majorgrau de dificultat valorant la possibilitat d'ampliar les accions o estratgies que formenpart de cada procediment que cal aprendre.

Si estem treballant estratgies per a la resoluci de conflictes, abans deproporcionar al grup la seqncia concreta de passos que ha de seguir,podem plantejar-nos que alguns alumnes l'establisquen per ells mateixos.

,

,

,

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 7


Introduir continguts procedimentals que fomenten el pensament divergent.

Ensenyar als alumnes estratgies que es puguen aplicar davant de situa-cions concretes i en diferents rees, en les quals calga analitzar la informa-ci des de distintes perspectives i buscar solucions alternatives.

Prioritzar aquells continguts actitudinals l'objectiu del quals s aprendre a acceptar, valo-rar i respectar les diferncies.

Ensenyar de manera intencional actituds de respecte, acceptaci i valora-ci de les realitzacions i aportacions dels companys a la classe.

"Realment no existix el mtode perfecte i l'important s que l'activitat de la classe permeta ajus-tar-se a ritmes de treball diferents. Potser l'estratgia d'actuaci bsica s saber combinar dife-rents estratgies" (Pau).

"En provar altres formes de treball a la classe t'adones que explicar i seguir el llibre de text exclu-sivament no s adequat per als alumnes ms capaos. I crec tamb que en realitat no s til estaforma de treballar si es pretn atendre la diversitat de qualsevol tipus" (Paco).

"Quan apliques diferents metodologies amb els xics, observes que els plantejaments educatiusmolt rgids i les activitats massa estructurades no sn les ms idnies per als alumnes amb altescapacitats, al contrari, propostes obertes o semiestructurades i activitats que permeten diferentsformes de realitzaci sn ms tils per a l'alumnat que pot avanar a un ritme ms rpid. Estetipus de propostes no frena o limita l'aprenentatge dels ms capaos i permet als professors dedi-car ms temps o ms ajuda a qui ms ho necessita" (Amalia).

,

,

La metodologiaque utilitzem demanera preferent, permet detectar iatendre l'alumnatamb altescapacitats?

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 8


La major part de professors i professores consideren que:

Es ms beneficiosa una metodologia basada en l'aprenentatge per descobrimentdavant d'una metodologia expositiva. Almenys s fonamental que hi haja un equilibrientre l'exploraci personal i la instrucci sistemtica i guiada.

Si, per a treballar un contingut conceptual considerem necessari utilitzar lametodologia expositiva, s convenient, a ms, proposar activitats en quels alumnes exercisquen un paper ms actiu en l'adquisici i la busca de lainformaci que han d'aprendre.

Les estratgies d'ensenyament han d'intensificar l'autoregulaci de l'alumnat.L'autoregulaci hauria d'incrementar-se progressivament davant de la regulaci externa.

Plantejar activitats en qu els alumnes hagen de triar ells mateixos el plaque han seguir i els recursos que cal utilitzar, aix com ensenyar-los a valo-rar els resultats aconseguits.

s molt beneficiosa la utilizaci d'estratgies instructives que requerisquen la interaccientre l'alumnat i que promoguen la cooperaci per a aprendre proporcionant-se ajuda:aprenentatge cooperatiu, ensenyament tutorat, etc.

Proposar una activitat que supose aconseguir entre tot un grup una metacomuna; per a ells ser necessari distribuir tasques i responsabilitats, igenerar una dinmica de treball en qu s'haja d'interactuar i proporcionar-se ajudes per a aconseguir la meta proposada.

Les estratgies d'instrucci han de tindre en compte que els mtodes heurstics i elsaspectes metacognitius juguen un paper important en l'aprenentatge competent.

En la proposta d'activitats, afavorir en l'alumnat la reflexi sobre el tipusd'estratgies que utilitzen per a realitzar-la.

,

,

,

,

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 9

"Estem molt acostumats a organitzar agrupaments per a l'alumnat amb dificultats, o pensarquins materials necessitaran, per no s habitual fer-se estos plantejaments pensant tamb enels ms capaos".

Alguns suggeriments, que poden ser tils, sn:

Respecte a les agrupacions d'alumnes pot ser til: organitzar grups flexibles en unmateix nivell educatiu o internivells i, en moments concrets, establir agrupacionssegons les caracterstiques de l'alumnat per a ampliar una matria o aprofundir sobreun tema d'inters.

Organitzar grups d'alumnes per a aprofundir sobre temes d'inters o realit-zar xicotetes investigacions.

Respecte als materials didctics conv introduir recursos concrets amb els quals sigapossible ampliar els continguts de les distintes rees: documents diversos, material deconsulta, material informtic, etc.

Organitzar un rac a l'aula, en qu hi haja materials que servisquen per aampliar o aprofundir sobre diversos temes...

En relaci a l'organitzaci dels espais del centre, s fonamental la flexibilitat de la seuautilitzaci i que els alumnes puguen utilitzar espais comuns: biblioteca, laboratoris, etc.,segons els seus interessos concrets. Tamb s important organitzar diversos espais enqu els alumnes puguen realitzar treball autnom: grups d'investigaci, tallers, etc.


,

,

Els agrupaments de l'alumnat, lautilitzaci delsespais, elsmaterials quepreveiem per atreballar, snadequats tamb per al'alumnat ambaltes capacitats?

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 10


Establir un horari d'utilitzaci del laboratori, amb la guia d'un professor inte-ressat en el tema, per a dur endavant projectes concrets d'investigaci.

"Generalment busquem esbrinar el que l'alumnat sap o no sap, per poques vegades intentemvalorar fins a on sap o quant".

"Tendim a avaluar, exclusivament, el domini dels continguts del nostre programa i, possible-ment, se'ns escapa el domini de coneixements o habilitats diferents".

"Utilitzem, preferentment, per a avaluar, activitats que considerem molt tancades i que no per-meten mostrar a l'alumnat fins a on sap".

S'ha d'intentar que:

L'avaluaci inicial, tal com hem vist anteriorment, incloga informaci que servisca per aidentificar els alumnes amb altes capacitats i per a conixer les seues necessitats con-cretes: coneixements adquirits, interessos, etc.

Els procediments d'avaluaci ens aportaran informaci sobre els progressos de l'alum-nat amb ritmes d'aprenentatge ms rpids.

Les tcniques d'autoavaluaci dels alumnes s'utilitzen com a procediment per a identi-ficar necessitats i valorar progressos.

,

L'avaluaci queutilitzem enspermet identificarl'alumnat ambaltes capacitats ivalorar els seus progressos?

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 11

Desprs de realitzar estes reflexions, les professores de primer cicle, del collegi pblic Fabiny Fuero del Villar (Valncia), acorden adaptar alguns dels criteris i tamb els procediments queutilitzen per a avaluar. A continuaci, en un intent d'aplicaci en la seua prpia prctica, vanplantejar la segent adaptaci d'una prova inicial caracterstica per a l'alumnat que accedix al1r cicle d' Educaci Primria:


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 12

1.2. ESTRATGIES D'ENRIQUIMENT CURRICULAR.

Alguns centres s'han proposat aplicar i experimentar una estratgia d'atenci a l'alumnat ambaltes capacitats, denominada enriquiment curricular.

Tots estos havien sentit parlar de programes d'enriquiment, per no tenien clar en qu consis-tien estos programes. Aix, com a pas previ, necessitaven una informaci bsica sobre estaestratgia d'atenci educativa.

Qu s l'enriquiment?

s una estratgia on s'apliquen diferents mesures d'adaptaci del currculum general o es dis-senyen programes especfics que poden posar-se en marxa a l'escola per a organitzar una res-posta educativa adequada per a l'alumnat amb altes capacitats.

Hi ha diferents maneres d'enriquir el currculum general, les dos modalitats que s'utilitzen ambmajor freqncia sn, tal com indica Clark (1992):

a) Incorporar materials o rees d'aprenentatge que normalment no es troben en elcurrculum ordinari i

b) Aplicar diferents formes d'ampliaci dels continguts de les distintes reesescolars.

Qu volem aconseguir amb els programes d'enriquiment?

Porto, (1990) assenyala alguns dels objectius d'estos programes:

Proporcionar activitats d'aprenentatge a nivell i ritme apropiats.

Ampliar informaci sobre diversos temes.

Estimular per a aconseguir metes i aspiracions d'alt nivell.

Proporcionar experincies de pensament creatiu i soluci de problemes.

Desenrotllar la independncia i l'autodirecci en l'aprenentatge.

Hi ha models de programes que puguem consultar?

Alguns exemples que hem trobat interessants es deriven del model d'enriquiment tridic deRenzulli, (1977).

a) Un equip format per professors, pares i alumnes s'encarrega d'organitzar activi-tats d'enriquiment general dirigits a tot l'alumnat del centre escolar.

L'objectiu d'esta modalitat d'enriquiment s proposar experincies i activitatssobre una gran varietat de disciplines i camps d'estudi no inclosos en el currcu-lum general.


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 13

La planificaci de l'enriquiment inclou com a fase inicial l'anlisi de tots els recur-sos de la comunitat que podrien ser utilitzats per a organitzar estes activitats:professionals que poden acudir a l'escola, organismes, etc.

Exemples d'activitats Exemples de temes que cal tractar relacionats amb

Conferncies MeteorologiaTallers ArquitecturaDemostracions PoesiaActuacions artstiques Msica electrnicaTaula redona PublicitatDebat Funcionament de la borsa

b) Programes per a alumnes amb altes capacitats dirigits a desenrotllar habilitatscognitives i afectives. S'apliquen en grups reduts fora de l'aula ordinria.

Exemple de programa d'entrenament cognitiu i afectiu:

Habilitats de pensament creatiuResoluci creativa de problemes i presa de decisionsPensament crtic i lgicHabilitats afectives: motivaci, interessos...

c) Programes per a alumnes amb interessos comuns d'aprofundir sobre campscientfics i culturals derivats del mateix currculum.

Els grups organitzats per rees d'inters funcionen amb un pla de treball elabo-rat pels mateixos alumnes amb la supervisi d'algun professor.

Alguns exemples:

rea d'inters Grup de treball

Llengua i Literatura Taller del poetaGrup de periodisme investigador

Cincies Equip de robtica experimentalArtstica Companyia de teatre

Taller d'escultorsGremi de fotgrafs

Matemtiques Lliga de competicions MatemtiquessEducaci fsica Equips esportius

d) Programes d'enriquiment dirigits a alumnes, individualment o en grups moltreduts, consistents en activitats d'investigaci de nivell avanat o en produc-cions artstiques. Es pretn que l'alumne actue com un autntic investigador enl'rea o rees que li interessen.


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 14

Sol utilitzar-se el model d'atenci individual guiada per un mentor (expert en l'-rea d'inters de l'alumne que actua com a tutor).

La tasca del mentor s guiar l'activitat investigadora, per s l'alumne qui tria eltema sobre el qual investigar, la metodologia que cal seguir, el pla d'acci, etc.

e) Enriquiment mitjanant programes individuals.

Una altra modalitat d'enriquiment que sol donar-se de manera simultnia a alguna de las ante-riors consistix a elaborar programes individuals ajustats a les caracterstiques i necessitats decada alumne i que s'apliquen a l'aula ordinria. Aix suposa que l'alumne d'altes capacitatsseguix la seua prpia programaci a la classe, sense haver-hi cap relaci entre el seu treball iel dels seus companys de classe.

Una altra forma semblant d'enriquiment consistix a compactar el currculum, s a dir, eliminardel currculum general aquells continguts que l'alumne ja domina i substituir-los per activitatsd'enriquiment.

Com pot apreciar-se, l'enriquiment mitjanant programes individuals s propi dels modelscurriculars tancats i amb escassa possibilitat d'adaptaci del currculum.

Una vegada recollida esta informaci bsica el repte s intentar portar a la prctica, adaptant-la a les seues necessitats i al seu context escolar, esta estratgia d'atenci educativa.


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 15

1.3. EXPERINCIES D'ENRIQUIMENT

A continuaci coneixerem algunes experincies d'enriquiment realitzades en dos centres de laprovncia de Valncia.

1.3.1. Tallers d'enriquiment de les matemtiques

Al collegi pblic Fabin y Fuero del Villar (Valncia) consideren que s millor buscar estratgiesd'enriquiment que, al mateix temps que sn molt beneficioses per a l'alumnat amb altes capa-citats, sn adequades per a tots els alumnes.

Amb esta finalitat, han programat una srie d'activitats d'enriquiment, en l'rea de matemti-ques, englobades sota l'epgraf de "Taller de Matemtiques".

L'objectiu fonamental del taller s introduir o reforar, encara de manera intutiva, conceptesgeomtrics, classificatoris i numrics, aix com estratgies de joc per parelles.

"La diversitat d'activitats que es plantegen, sempre mitjanant jocs, permet que tot l'alumnatsiga capa de participar. Cada un s'acosta als diversos jocs des de la seua situaci intellectualprpia, i s'obri un ventall de possibilitats en cada un d'ells que els permet avanar segons el seupropi ritme".

* Els equips de treball que han elaborat estos tallers sn:

Equip de treball de 1r cicle: Carlos Igualada Muoz, Carmen Lpez Rodrigo, Francisco Martnez Cant, Vicente Martnez Cant, Dora

Romero Fabregat, Amalia Sez Alonso, Encarna Tortajada Ibez.

Equip de treball del 3r cicle: Cristina de Chillana Gadea, Maribel Lpez Garca, Desam Mez Benlloch, Begoa Mnguez

Castellano, M Paz Muoz Diago, Miguel ngel Prez Plasencia.


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 16

DESCRIPCI

El material es presenta en carpetas individuals que inclouen diferents jocs iexercicis relacionats amb el funcionament de la calculadora.

Els exercicis es poden realitzar de manera individual o per parelles.

Les activitats sn divertides i servixen perqu els alumnes coneguen algunsaspectes curiosos del clcul i la resoluci de problemes.

Cada alumne ompli un full de registre del treball realitzat cada dia.

MATERIALS

Calculadora.

Carpeta amb jocs i exercicis que consta de les segents seccions:

- Funcionament de la calculadora.

- Nombres curiosos.

- Clcul i jocs.


Taller de la calculadora

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 17

DESCRIPCI

El taller pretn introduir l'alumnat en activitats que milloren la seua percepci idomini de l'organitzaci de l'espai i tamb la seua creativitat.

Les activitats que es proposen van augmentant progressivament de dificultat.

El taller de cubs suposa una srie d'activitats que es realitzen de manera indi-vidual, encara que tamb s possible i incls recomanable que en ocasions elsalumnes que es troben en un cert nivell de dificultat, ajuden o tutoren altresque es troben en un nivell menor de dificultat.

Nivell 1: Construccions lliures.

Nivell 2: Construccions amb models.

Nivell 3: Realitzar una construcci amb cubs i desprs dibuixar a m en la trama.

Nivell 4: Realitzar la construcci seguint els models mitjanant fitxes Word.

Nivell 5: Dibuixar les construccions realitzades usant el programa de dibuix Cabri.

MATERIALS

Lmines per a construccions lliures o cpies.

Lmines amb models.

Cubs.

Programa de construcci amb l'ordinador.


Taller de cubs

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 18

DESCRIPCI

El tangram xins s un trencaclosques format per set peces.

Les activitats que es proposen van augmentant de dificultat de maneragradual:

Nivell 1: Composici de figures de grandria real amb solucions.

Nivell 2: Composici de figures grandria real sols amb contorn.

Nivell 3: Composici a partir de models reduts.

Nivell 4: Resoluci de problemes.

Nivell 5: Creaci de figures.

MATERIALS

Tangram.

Lmines amb models a grandria real i reduda.


Taller de Tangram

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 19

DESCRIPCI

El taller pretn proposar activitats per a agilitzar el clcul mental i al seu tornpotenciar la capacitat d'observaci i atenci.

Les activitats es presenten en fitxes, amb una progressi quant a la dificultatdels exercicis s'han de realitzar.

En cada una de les fitxes es proposen diferents exercicis de clcul mental, i apartir dels resultats obtinguts l'alumnat realitza un dibuix.

Es presenta una plantilla amb un quadre de doble entrada per a realitzar elsdibuixos.

MATERIALS

Fitxes amb els exercicis de clcul mental i plantilles per a la representaci gr-fica corresponent.

Fitxes per a l'autocorrecci, que aporten les solucions als diversos exercicis.


Taller de clcul mental

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 20

DESCRIPCI

El taller s'ha dissenyat a partir de la selecci de diferents jocs, pertanyents adiversos programes informtics.

Els jocs informtics s'han catalogat d'acord amb el seu grau de dificultat, demanera que l'alumnat puga anar progressant a travs dels diferents nivells.

Es pretn que tot l'alumnat puqa participar en els jocs, per cada un pugaseguir el seu ritme de treball avanat segons les seues possibilitats.

MATERIALS

Jocs informtics: SOKOBAN, LEMMINGS, CLOOCK TM I CLIC 3.


Taller de jocs informtics

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 21

DESCRIPCI

El taller pretn introduir o reforar, encara d'una manera intutiva, conceptes oestratgies, en especial conceptes geomtrics, classificatoris, numrics i estra-tgies de jocs per parelles.

Este taller s'ha dissenyat amb el propsit d'atendre les necessitats diverses del'alumnat.

S'inclou una gran varietat d'activitats, que oferixen un ampli ventall de possibi-litats i permeten que cada un puga participar d'acord amb el seu nivell.

MATERIALS

S'inclouen els jocs segents:

Puzles, tres en ratlla, quatre en ratlla, creator, dmino, altres jocs variats selec-cionats de materials de diverses editorials i adaptats a les seues prpiesnecessitats.


Taller de jocs

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 22

1.3.2. Enriquiment en l'rea de llengua: els mitjans de comunicaci escrits com a mitjansdidctics.

EL collegi Cervantes de Riba-roja es troba en l'actualitat iniciant un projecte d'enriquimentcurricular basat en la utilitzaci dels mitjans de comunicaci com a recurs didctic.

Els objectius que es planteja aconseguir el professorat d'este centre mitjanant esta experin-cia d'enriquiment curricular sn els segents:

Ampliar continguts, s a dir, preveure que l'alumnat puga adquirir contin-guts diferents dels que figuren en el Projecte Curricular del Centre.

Potenciar la curiositat i el desig de saber en l'alumnat.

Preparar l'alumnat per a les demandes que exigix una societat que es trobaen contnua transformaci.

Fomentar el de raonament de tipus divergent.

Preparar-los perqu siguen capaos d'adoptar una postura crtica davantde la informaci que rebem constantment des de diferents mitjans.

Es pretn, al mateix temps, que els alumnes puguen conixer el paper que exercixen en la nos-tra societat els mitjans de comunicaci i preparar-los per a adoptar davant de la informaci unapostura personal, responsable i crtica.

Aix doncs, el professorat d'este centre considera fonamental en la formaci dels seus alum-nes que l'escola els ensenye a reconixer i a distingir entre els aspectes segents:

Els fins de les publicacions: econmics, relacionats amb formes d'exercir elpoder, etc.

Finalitats que perseguixen els qui les publiquen com poden ser: obtindrebeneficis econmics, exercir pressi davant d'un tema, fomentar tendn-cies poltiques, filosfiques, religioses, formes de vida...

Les mateixes motivacions dels lectors: informar-se, entretindre's, etc.


,

,

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 23

El professorat del centre considera que esta forma d'enriquiment respon a tres principis peda-ggics fonamentals per a tot l'alumnat:

Principi de motivaci: Les activitats proposades pretenen fomentarprocessos afectius, s a dir, motivaci i inters per accedir a diferentsinformacions.

Principi d'originalitat: es pretn treballar el raonament de tipus divergent iper a aix es valoren totes les aportacions riques, prpies i peculiars.

Principi de llibertat: En ltima instncia les activitats d'enriquiment tractende fomentar en l'alumnat actituds crtiques i responsables davant delspoderosos mecanismes de control que exercixen els mitjans de comunicaci.

Segons la seua opini, els objectius d'este programa d'enriquiment sn especialment benefi-ciosos per a l'alumnat amb altes capacitats, encara que pot dir-se que per a la resta de l'alum-nat suposa accedir a experincies d'aprenentatge bsiques en la seua formaci i que sn, almateix temps, estimuladores, interessants i divertides.

ALGUNS PLANTEJAMENTS PREVIS AL DESENROTLLAMENT DE L'EXPERINCIA:

L'estratgia d'enriquiment requerix posar en marxa actuacions que reper-cutixen en la dinmica i el funcionament general del centre. En realitat, laseua aplicaci pot considerar-se semblant a la de qualsevol altra mesurad'innovaci educativa.

Ser necessari una certa flexibilitat o reajustament d'horaris.

Alguns espais del centre s'organitzaran de manera que es puguen agruparperidics en estanteries i per ttols.

L'experincia requerix la collaboraci i participaci activa de cada un delsalumnes.

PROCS

Una comissi composta per professors, famlies interessades en l'experincia i alumnes potencarregar-se de l'organitzaci i del seguiment de les activitats d'enriquiment.


,

,

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 24

Algunes de les actuacions necessries;

Planificar el programa d'enriquiment: continguts, metodologia general,activitats concretes, temps, mitjans i recursos.

Presentaci del programa al claustre de professors i al consell escolar pera rebre la seua aprovaci, suggeriments i propostes de millora.

Informaci a les famlies. Propostes de collaboraci.

Presentaci del projecte als alumnes per a aconseguir motivar-los i acon-seguir una actitud receptiva.

Organitzaci de mitjans per a la realitzaci de l'experincia: responsabilitatscompartides, distribuci de peridics i emmagatzematge en estanteries,exposicions, decoraci...

Realitzar un avan o assaig de l'experincia que servisca per a motivar i ani-mar a participar.


,

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 25

REALITZACI DE L'EXPERINCIA:

BLOC 1

OBJECTIUS/CONTINGUTS

Sensibilitzar mitjanant un primer contacte amb la premsa: observar, buscar, contemplar, diferenciar les formes de comunica-ci existents.

ACTIVITATS

Treball en grups xicotets.Cada equip haur d'analitzar un peridic diferent.Diferenciar seccions en la premsa.Anotar ttols.Classificar.Descriure cada secci.Posada en com, presentaci del treball realitzat per cada grup.Anlisi dels aspectes comuns i de les diferncies entre els distints peridics.

BLOC 2


Generar l'hbit de lectura de la premsa.

ACTIVITATS

A classe, cada dia es dedicar un temps a la lectura dels titulars ms interessants i a comentar i llegir les notcies de majorrellevncia.Els alumnes que ho desitgen, podran aprofundir en la lectura de les notcies, incls ampliar el seu contingut amb altres peri-dics o mitjans de comunicaci.

BLOC 3


Implicar l'alumnat en tasques de busca d'informacions concretes.

ACTIVITATS

Distribuci de responsabilitats en el grup:Cada alumne o grup, quan li correspon, compra la premsa, la llig i explica als altres els temes o esdeveniments que conside-ra de ms actualitat.Tots els grups busquen en peridics diferents una notcia nacional o internacional que proposa el professor.


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 26

BLOC 4


Iniciar en l'anlisi personal i crtica de les notcies.

ACTIVITATS

Llegir els articles.Subratllar el ms important.Retallar el que ms interessa.Conservar all que s'ha retallat en una fitxa.Realitzar un resum.Preveure el que no est clar.Efectuar una anlisi de la notcia i un comentari personal.Posada en com de les diferents aportacions.Conclusions de grup.


c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 27

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 28

CAPTOL 2

Experincies d'Atenci Educativa en l'Aula

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 29

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 30

Les decisions que prenguem a l'hora d'elaborar la programaci de l'aula han de tindre encompte els ms capaos...

El professorat del C.P. El Parque, de la Canyada (Valncia) est aplicant una frmula per a enri-quir les propostes curriculars; consistix a programar diferents projectes de treball que perme-ten a l'alumnat conixer temes i situacions que no figuren en el currculum del centre i per tanten les programacions d'aula.

"Programem diferents projectes que sn, en realitat, el pretext per a poder accedir a determi-nats materials, recursos i informacions que no es troben en l'escola ni estan en els llibres quetreballem. Els nostres projectes sn experincies en qu es fa necessari eixir de l'aula i acostar-nos al lloc o a les persones que ens puguen aportar la informaci necessria sobre els temesque els xiquets/etes volen conixer".

2.1. APRENEM TAMB EL QUE NO EST EN ELS LLIBRES DE TEXT.

Els objectius que es plantegen per mitj d'esta experincia, que podrem denominar d'enriqui-ment de la programaci de l'aula, sn els segents:

Posar a l'abast dels alumnes situacions i entorns d'aprenentatge a qu noes podria accedir des de l'aula treballant exclusivament la proposta curri-cular del centre.

Reforar i ampliar els continguts que s'estan treballant en l'aula.

Desenrotllar hbits socials en situacions i llocs distints de l'mbit escolar.

Possibilitar l'accs a una oferta cultural mplia per mitj d'activitats moltdiverses: visites a museus, assistncia a concerts, teatres, cines,...etc.

Aprendre a gaudir de distints mitjans naturals i socials: aules de naturale-sa, granja, escola, parc de trnsit, ludoteques...

Els criteris que s'utilitzen per a seleccionar els projectes de treball sn els segents:

Tractem de seleccionar temes i activitats adequats a l'edat, interessos imotivaci dels alumnes.

Pretenem al mateix temps que este tipus d'experincies permeten un acos-tament a temes i situacions que no es treballen habitualment en l'escola i ales quals molts i moltes alumnes per les seues circumstncies familiars nohi podrien accedir mai.

Experincies d'Atenci Educativa en l'Aula31

,

,

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 31

En l'elecci dels temes s'eviten repeticions rutinries dels continguts treba-llats en les rees.

Es desestimen tamb totes aquelles activitats que sn contrries als valorspromoguts i fomentats en el centre.

Per al desenrotllament de l'experincia es presenten els projectes als i a les alumnes, plante-jant-los com a experincies d'investigaci que els permetran acostar-se a temes nous iinteressants.

L'alumnat i a vegades tamb les famlies collaboren en la fase de planificaci. Qestions comles segents ajuden en esta fase del procs:

Qu sabem d'este tema?

Qu ens agradaria conixer?

En quins aspectes ens agradaria indagar, aprofundir..?

Com ho fem?... preparem totes les activitats: eixides, visites, recopilemmaterials i contactem amb persones que ens puguen aportar la informacique desitgem obtindre.

Ara a treballar i aprender!

El professorat pensa que esta forma de treball s una bona estratgia per a enriquir la progra-maci de l'aula, especialment beneficiosa per a l'alumnat amb altes capacitats, ja que:

Permet donar resposta als seus interessos.

S'adapta a ritmes de treball diversos i per tant al de l'alumnat ms rpid.

Potencia l'aprenentatge significatiu, adequant-se molt b a la forma d'a-prendre de l'alumnat amb altes capacitats, possibilitant el treball autnomper sense prescindir de la cooperaci grupal.


,

,

,

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 32

Alguns exemples dels projectes treballats sn:

Igualtat dels sers humans i desigualtats del nostre mn.

Flora autctona, caracterstiques, classificaci. Elaboraci d'una guia per al'escola.

Internet.

La publicitat o Com ens venen la moto.

Pablo Picasso.

2.2. LA CAIXA MGICA: UN RAC D'AMPLIACI EN L'AULA.

L'organitzaci en l'aula d'un rac en qu es puguen realitzar diferents activitats d'ampliaci ienriquiment constitux un excellent recurs i una estratgia molt til per a atendre l'alumnatamb altes capacitats.

Aix ho entn la mestra Ana Ma Lluch Sez, del C.P. Cervantes de Riba-roja (Valncia). Ella havolgut compartir amb tots nosaltres la seua experincia.

"El grup, de 1r d'E. Primria, s molt heterogeni, i a ms tinc una alumna que pot seguir un ritmemolt ms rpid que els seus companys i companyes. La caixa mgica est plena de sorpresesinteressants, noves i que van canviant dia a dia". La caixa mgica s una caixa plena de sor-preses amb qu es pretn:

Motivar en l'adquisici de coneixements.

Incentivar la consecuci dels continguts mnims.

Ampliar els coneixements adquirits.

Fomentar la creativitat.

Potenciar la solidaritat i la camaraderia.

Possibilitar una gran varietat d'activitats en l'aula.

Aconseguir una proposta diferent que s'adeqe tamb a les caractersti-ques dels i de les alumnes amb altes capacitats.

* Esta activitat ha sigut creada, dissenyada i compartida per una gran professional de l'ensenyana i una excellent amiga: Charo

Estaun Escar que actualment est treballant en el C.P. Mare de Du del Carme de l' Eliana, on vaig tindre la gran fortuna de

conixer-la fa ja uns quants anys.


,

,

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 33

Per, qu s aix de la caixa mgica?.

s una caixa de fusta, en l'interior de la qual hi hasobres amb diversos motius, cada un dels qualscont un tipus de fitxa d'ampliaci o refor delscontinguts treballats en l'aula. En alguns delssobres els xiquets hi ha tamb sorpreses (globus,llepolies,).

Com s'utilitza la caixa mgica?.

Quan un xiquet acaba l'activitat proposa-da al grup, pot utilitzar este recurs deforma individual, en parelles o en grup.

Hi ha la possibilitat que un o diversos xiquets es responsabilitzen d'esta activitat: vetlant perla seua bona conservaci, ajudant en la seua realitzaci, confeccionant noves fitxes i mate-rials o tipus de regal, etc.

A ms d'utilitzar jocs i materials didctics variats per a preparar les activitats, tamb hi hapgines web interessants que poden servir com a propostes per a incloure en la caixamgica.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 34

Este s un exemple en qu s'inclou en la caixa una web que presenta diferents poesiesinfantils:

Amb la tcnica de preguntes i respostes (qu o qui s?, on est?, com s?, qu fa?, qu pen-ses d'ell?, qu t'agradaria dir-li?), Franc va fer un bonic poema sobre el seu gat i Tatiana va deci-dir dedicar el seu poema a la nostra estimada Terra:

Partint de la idea de la comparaci, els xiquets poden crear quatre versos amb rima 1-3 i 2-4:


El meu gat

En el meu hort,

juganer,

xicotet i pelut.

Sempre vol jugar.

Crec que s feli.

Estar sempre al teu costat!

Franc

La terra.

En l'univers,

gran, viatgera,

rotatria.

Ens dna vida

s molt juganera.

Continua sent aix!

Tatiana

El sol s com el foc.

El taur s com un dof.

Els teus ulls sn com el cel.

El mar s com un llac sense fi.

La muntanya s com un gegant

La cartera s com un estoig.

La m s com un guant.

L's s com un peluix.

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 35

2.3. L'ENRIQUIMENT PER MITJ DE LA CREACI DE TEXTOS.

Obdlia Miralles fa el seu treball com a mestra en el C.P. Cervantes de Riba-roja (Valncia). Ellaha volgut compartir amb nosaltres tota una srie de reflexions que com a professional s'haplantejat desprs d'haver participat amb els seus companys en una activitat formativa per a l'a-tenci als ms capaos.

En qualsevol curs de millora en la capacitaci professional per a educadors, s freqent pre-guntar-se moltes coses:

Com puc posar en prctica estes tcniques o estes propostes?

Quina problemtica tinc en l'actualitat que s'assemble als problemes plantejats?

Ho estar fent b? Estar traient el mxim rendiment possible de l'aprenentatge delmeu alumnat?

Per qu ara no utilitze esta o aquella proposta que en altres moments m'ha servit?

Desprs de totes estes preguntes, podem sentir-nos invadits per una espcie de complex deculpa o insuficincia. Desprs de refer-me, he arribat a una anlisi que m'ha paregut importantescriure:

Tots els aprenentatges teoricopedaggics m'han servit per a fer un arxiu de possibilitats que alllarg de la meua trajectria professional he anat emprant oportunament; tot depn del context,del moment i de les ganes d'aprendre i d'adaptar-se que es tinguen.

s important estar receptiva i aprendre cada dia. Dels meus companys he aprs a ser exigent ino conformar-me amb un treball mediocre. Tamb d'ells he aprs a demanar sempre un pocms forant el pensament deductiu. En altres ocasions he aprs que el treball rutinari crea unordit d'orde sobre el qual es pot i s'ha de teixir un treball propi d'investigaci i d'estudi. Tot aixrespecte a la necessitat de concretar, xafar terra i anar fixant metes educatives.

Per el treball rutinari no sempre s l'nic ni el millor; sense perdre de vista els objectius queem propose, puc plantejar a l'alumnat diverses propostes que l'ajudaran a trobar les possibilitatsexpressives del llenguatge, els diferents mons que hi ha en el nostre mn, la riquesa creativadel dibuix i la pintura des de l'observaci, la bellesa dels objectes plstics senzills, a utilitzar elsmitjans de comunicaci per als nostres objectius i no deixar-nos utilitzar per ells, a collaboraramb els companys i companyes autoenriquint-nos al mateix temps, a realitzar divertits jocsmatemtics que ens fan pensar sense adonar-nos-en, a respectar els altres en la seua paraula ipensament, a crear textos literaris des de propostes originals de manera individual o collectiva.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 36

En esta lnia de treball m'agradaria presentar una experincia basada en la creaci de textos lite-raris que m'ha servit i desitge utilitzar novament en el futur. L'obra de teatre El xiquet en el pasdel pltan est creada ntegrament pel seu autor, un xiquet amb altes capacitats, de 1rd'E.Primria, per al qual vaig haver de programar experincies d'aprenentatge complement-ries i enriquides. La meua aportaci va ser la potenciaci de la interpretaci de textos treballatsen la classe creant un clima favorable a la creaci teatral individual.

L'autor va haver d'esbrinar com s'escriuen les obres de teatre; la seqncia dels actes, aparicipersonatges, etc. A ms, incls va preparar la presentaci de l'obra i les invitacions per a totsels companys i companyes de classe".

T'agram Duli, la teua aportaci i les teues interessants reflexions, i reprodum integre el textliterari El xiquet en el pas del pltan.

EL C.O.T. presenta:

EL XIQUET EN EL PAS DEL PLTAN

Obra de teatre en quatre actes

Dirigida per: E.

Narrador: D. Alcalde-pltan: R.

Pare: M.A. Xiquet: E

Amic: J.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 37

1r ACTE

XIQUET: HOLA AMIC LI SAURAN.

AMIC: HOLA AMIC PERE GARCA.

NARRADOR: PERE I LI EREN MILLORS AMICS I ES VAN TROBAR EN LA FESTA DEL PLTAN.

2n ACTE

XIQUET: XIQUET, NO CREUS QUE VAM HAVER DE CELEBRAR DES DEL PRIMER ANY EN EL BOSC LA FESTADEL PLTAN?

NARRADOR: PERE I LI SE N'ANAVEN DE PASSEIG TOTS ELS DIES QUE HI HAVIA UNA FESTA DEL PLTAN.

AMIC: MIRA PERE QUINA COSA MS RARA.

NARRADOR: HI HAVIA UNA COVA, ON HI HAVIA UN CARTELL EN QU ESTAVA DIBUIXAT UN PLTAN I VANENTRAR A LA COVA.

3r ACTE

NARRADOR: ESTAVA TAN FOSC QUE NO VEIEN PER ON XAFAVEN I VAN CAURE PER UN GRAN FORAT. QUANVAN ARRIBAR AL FONS, VAN VORE PERSONES CONVERTIDES EN PLTANS, PER NECESSITA-VEN UN PLTAN DAURAT PER A SER MS FELIOS, PERQU EIXE PLTAN ERA VITAL PER ALSHMENS PLTAN.

ALCALDE-PLTANO: VOSALTRES SOU PERE I LI, VERITAT?

AMIC: S SC LI SAURAN.

XIQUET: S JO SC PERE.

ALCALDE PLTAN: PER FAVOR, HEU DE RECUPERAR EL PLTAN DAURAT, SENSE ELL NO SOM FELIOS.

4t ACTE

NARRADOR: PERE I LI VAN PASSAR PER ARENES MOVEDISSES GRCIES A UNES BRANQUES QUE PENJAVEND'UN ARBRE PRXIM, VAN VORE UNA COVA DE LA QUAL EIXIEN BOQUES CAMINANTS, VANENTRAR EN LA COVA.

XIQUET: ATENCI, VNEN BOQUES CAMINANTS!

NARRADOR: QUAN VAN PASSAR LES BOQUES PERE I LI VAN EIXIR DEL SEU AMAGATALL.

AMIC: MIRA, PERE, IX UNA RESPLENDOR D'EIXA HABITACI!

NARRADOR: ERA EL PLTAN D'OR! VAN EIXIR RPIDAMENT DE LA COVA, VAN ENTREGAR EL PLTAN D'OR AL'ALCALDE PLTAN I SE'N VAN ANAR A CASA. EN LA CASA DE PERE ELS ESPERAVA EL PARE DEPERE MENJANT-SE UN PLTAN, I LI VA DIR:

PARE: ARRIBES TARD AL SOPAR.

FIN.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 38

2.4. UN TALLER D'AMPLIACI EN L'AULA.

Laura s tutora d'un grup de 3r d'E. Primria en un centre concertat:

"El grup s molt heterogeni. Com a dades ms rellevants, cal dir que, dels 2O alumnes que elcomponen, 2 presenten necessitats educatives especials derivades de la seua histria personali tenen adaptaci curricular en les rees de Llengua i Matemtiques, un altre presenta un dfi-cit d'atenci i a ms hi ha una alumna que aprn molt rpidament i que contnuament demanams i ms".

Esta situaci va portar Laura a haver de reflexionar sobre quines estratgies podia utilitzar pera atendre a tots i cada un dels alumnes del grup. Tenia prou experincia en l'atenci a alumnesamb necessitats educatives especials derivades d'alguna discapacitat, per fins ara no haviatingut cap alumna que aprenguera tan rpidament en totes les rees i contnuament deman-dara ms, com Talia.

Junt amb les estratgies que havia utilitzat habitualment, per a donar resposta als alumnesamb necessitats educatives especials havia de pensar alguna altra que a ms li permeteradonar resposta a les necessitats de Talia. En l'avaluaci que li havien fet a la xiqueta es deta-llaven una srie de necessitats, entre les quals destaquem les segents:

Necessitat d'ampliar els continguts a treballar, fonamentalment en les rees deConeixement del Medi, Llenguatge i Matemtiques.

Necessitat de realitzar activitats amb un nivell de complexitat superior a les habitual-ment previstes i de manera prou autnoma i independent.

Necessitat de millorar la seua relaci amb els altres companys i companyes.

Aix va ser com va sorgir la idea del taller d'ampliaci dins de l'aula:

"Des del primer moment vaig pensar que encara que el taller anara a fer-se en el meu grup,este havia de ser un projecte de cicle. A facilitaria la realitzaci de l'experincia, perqu al serun treball d'equip podrem anar elaborant entre tots un fitxer de recursos d'ampliaci, per reesi unitats didctiques".

"El taller d'ampliaci constitux un espai dins de l'aula, on aquells alumnes que superen elsconeixements mnims previstos per a la unitat didctica que estem treballant, poden acudir. Enel taller els alumnes poden triar entre tres tipus d'activitats d'ampliaci:

Sobres o fitxes per a saber-ne ms: Contactivitats orientades fonamentalment a augmentar elnivell de coneixements sobre el tema que s'esttreballant.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 39

Carpetes creatives: Es plantegen activitats msdivergents i s'intenten abordar diversos aspectes de lacreativitat: grfic, verbal,...

Carpetes de treballs d'investigaci: Es proposentreballs d'investigaci, b de lliure elecci o b sobretemes relacionats amb la unitat treballada.

Els tres tipus d'activitats plantegen propostes per a treball individual o per a treball en parelleso xicotet grup. Segons cada cas deixarem a elecci de l'alumnat esta possibilitat o b triaremnosaltres segons les necessitats detectades.

En l'annex II podem vore les diverses activitats d'ampliaci, plantejades per a una unitat didc-tica de Coneixement del Medi.

Els objectius fonamentals que ens plantegem amb el taller sn:

Ampliar els coneixements, tant pel que fa a conceptes com a procediments iactituds.

Augmentar el nivell de motivaci.

Potenciar el treball de busca i investigaci.

Potenciar la creativitat.

Fomentar la collaboraci i el treball en grup, no sols dins de l'aula, sin tambfora.

Respondre a les necessitats del mxim d'alumnes, tenint en compte i conside-rant tamb l'alumna que aprn ms rpid.

"Encara que el taller sorgira pensant en la manera de donar resposta a les necessitats de Talia,tots vam estar d'acord que l'ideal era que el nombre ms gran possible d'alumnes del gruppoguera accedir-hi en algun moment; a junt amb la idea que les activitats proposades no solshavien de ser de carcter individual, intentava respondre a la necessitat que la xiqueta millora-ra la seua relaci amb els altres".

El taller d'ampliaci implica una organitzaci fsica de l'aula, que permeta que en un mateixmoment grups diferents d'alumnes realitzen diverses activitats.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 40

Laura desprs de provar diverses distribucions es va decidir per la segent:

Taller d'ampliaci: Organitzaci dels espais de l'aula

1. Biblioteca d'Aula amb dos taules per a seure a llegir o consultar.2. Taller d'ampliaci amb 4 taules per a realitzar els treballs.3. Ordinador amb jocs informtics que poden ser utilitzat tant per l'alumnat que necessita refor en determina

des rees com per a aquells que necessiten ampliar o enriquir.4. Taula de la professora. Junt amb ella hi ha una taula per a treball individual que sol ser utilitzada, en moments

puntuals, per a centrar l'atenci i realitzar treball individual amb l'alumne que presenta dficit d'atenci.5. Pissarra.6. Porta d'accs a l'aula.

El funcionament quotidi del taller d'ampliaci sol ser el segent:

"Al comenament de la unitat didctica, tots els alumnes sense excepci participen en l'activi-tat de gran grup a travs de la qual es detecten els coneixements previs sobre el tema. Estaactivitat la considere molt important perqu a travs seu ja detecte els diversos nivells de conei-xement sobre el tema, que facilitaran l'adequaci dels continguts a aprendre i de les activitatsa realitzar. A partir d'esta activitat els alumnes poden portar de casa llibres o altres materials,referents al tema que consideren interessants. Estos materials s'incorporen a la biblioteca d'au-la mentres es treballa la unitat, per a facilitar la busca d'informaci i l'elaboraci de treballs".


1

4

5

2

36

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 41

"Posteriorment, de tota la gamma d'activitats possibles a realitzar per a cada un dels blocs decontinguts, seleccione aquelles ms complexes perqu les realitze Talia, eliminat activitats querealment no suposen una oportunitat d'aprenentatge per a ella. Si la realitzaci d'estes activitatss satisfactria automticament pot passar al taller d'ampliaci. Es dna autonomia a l'alumnaper a seleccionar activitats, per procurant que no siguen totes activitats individuals ni exclusi-vament de la carpeta de "fitxes i sobres per a saber-ne ms". Ella fa una proposta de les activi-tats a realitzar al llarg dels dies en qu estem treballant la mateixa unitat i a partir d'ac funcionade manera prou autnoma i independent. Habitualment comena per les activitats de tipus indi-vidual i aix donem temps a fer que altres alumnes, segons van complint els objectius mnims,es vagen incorporant al taller i es puga realitzar algun treball grupal. A vegades el treball degrup contnua fora de l'aula i abans de finalitzar la unitat es deixa un espai de temps per a l'ex-posici a la resta d'alumnes de l'aula".

A ttol d'exemple, en la unitat didctica: "L'alimentaci i els esports" es va seguir el procssegent:

1. Detecci de coneixements previs. A travs de diverses activitats grupalspareixia evident que a excepci dels continguts conceptuals referents a Ladieta equilibrada. Grups bsics d'aliments que componen una dieta equili-brada la resta de continguts podien considerar-se apresos. Els contingutsactitudinals continuaven sent vlids i en els procedimentals se seleccionenaquells que implicaven la utilitzaci d'estratgies ms complexes.

2. De les activitats bsiques se'n van seleccionar dos, relacionades amb estoscontinguts i amb un nivell de dificultat adequat (activitats nm. 11 i 12 de lallista).

3. L'alumna en el taller d'ampliaci va triar les activitats segents:

Estudiar cada un dels rgans que intervenen en el procs alimentari,definint-los i explicant en qu consistix la seua funci detalladament.

Elaborar una dieta en qu es combinen equilibradament els diversosaliments, adequada a l'poca de l'any en qu estem.

Realitzar una llista d'esports i pensar quines parts del cos es desen-rotllen al practicar-lo.

Treball d'Investigaci lliure: Els Jocs Olmpics.

4. Acordem que l'elaboraci d'una dieta seria una activitat, almenys de pare-lla, els quals elaborarien una dieta per a una setmana. El treball d'investiga-ci seria de grup i presentarien primer qu volien saber sobre els JocsOlmpics i com s'anaven a repartir el treball. Desprs farien una xicotetaexposici al grup.

5. L'avaluaci va valorar tots estos treballs i en el control puntual es van incor-porar qestions per a poder avaluar el nivell de consecuci dels continguts.


,

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 42

2.5. VALORACI DE DIFERENTS ESTRATGIES METODOLGIQUES EN FUNCI DE LESNECESSITATS DE L'ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS.

Alguns centres i professors han considerat necessari plantejar-se quin tipus d'estratgies d'en-senyana sn les ms adequades per als alumnes ms capaos. Per a aix, han valorat dife-rents mtodes de treball en l'aula, en funci de les caracterstiques d'este alumnat.

El procediment utilitzat ha sigut aplicar en la classe cada un d'estos mtodes i analitzar els seusavantatges i inconvenients considerant quin tipus de modificacions poden requerir per a res-pondre millor a les necessitats d'este alumnat.

Vos presentem a continuaci una anlisi, de les diferents estratgies, realitzada per professorsi professors que han participat en cursos de formaci a Alacant, Castell i Valncia.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 43

METODOLOGA EXPOSITIVA:

El professor/a presenta els continguts a aprendre per mitjuna exposici oral.

Avantatges:

Encara que s una forma rpida de rebre la informaci,quasi de forma unnime els professors/es consideren queno s una estratgia adequada per als ms capaos.

Inconvenients:

Els alumnes ms capaos no poden avanar al seu ritme,ja que l'exposici requerix aclariments i repeticions.

La reacci ms observada en estos alumnes s l'avorri-ment que els porta a desconnectar de forma quasi invo-luntria de l'explicaci.

Els professors consideren tamb que l'abs en classe dela metodologia expositiva genera desmotivaci cap a l'a-prenentatge escolar en este alumnat.

Propostes de millora:

Els professors consideren difcil adaptar una mateixa expli-caci a un grup divers d'alumnes amb coneixements i inte-ressos diferents. No obstant aix, quan esta metodologias'utilitze, pot ser beneficis:

Plantejar qestions prvies a l'explicaci i suscitar inte-rrogants que servisquen per a mantindre la motivaci.

Introduir preguntes durant l'exposici per a aconseguiruna major participaci de l'alumnat.

Demanar al grup que durant o desprs de l'exposiciaporten la seua opini i els seus punts de vista respecteals temes abordats.

Proposar debats i apreciar opinions diverses i punts devista divergents en relaci als continguts que s'han pre-sentat per mitj de l'exposici.

Triar temes que corresponguen a l'mbit d'interessos del'alumne/a, demanar-li que el prepare i intercanviar elsrols professor/a/alumne/a.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 44

APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT:

El professor/a proposa activitats en les quals els alumnesdecidixen el pla a seguir per a realitzar-les i la informacique desitja obtindre.

Avantatges:

La major part dels professors/es coincidixen a trobar impor-tants avantatges a esta metodologia:

Suposa un cert desafiament per als alumnes i aix aug-menta la seua motivaci.

Afavorix l'aprenentatge autnom.

Permet avanar en funci de les possibilitats de cadaalumne, i per tant, s'adapta a ritmes d'aprenentatgediferents.

Afavorix la independncia i la responsabilitat.

Desenrotlla la creativitat.

Inconvenients:

Alguns professors consideren que els falta experincia iformaci per a dominar esta tcnica, i no s'hi senten segurs.

Requerix que els professors planifiquen activitats que per-meten als alumnes descobrir, i per aix, s una estratgiano compatible amb la utilitzaci quasi exclusiva dels lli-bres de text.

Requerix la utilitzaci de recursos didctics i materialsmolt variats.

Alguns alumnes amb talent lgic i pensament molt con-vergent, poden generar ansietat i negativisme.


En el cas dels o de les alumnes amb talent lgic necessi-taran suports; un procediment podria ser proporcionar-losun gui del treball a realitzar.

Les propostes d'activitats en qu l'alumne/a t autonomiaper a decidir el pla a seguir no requerixen cap tipus d'a-daptaci per als alumnes ms capaos.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 45

APRENENTATGE EN GRUP COOPERATIU:

El professor/a proposa al grup un projecte de treball con-junt que requerix:

Una distribuci de les tasques entre els membres delgrup.

Una planificaci del treball a realitzar.

Aportaci d'ajudes i suports entre l'alumnat per a acon-seguir l'objectiu proposat.

Un sistema d'avaluaci individual i grupal en qu, a msdel professor/a, tamb hi participen els alumnes.

Avantatges:

s una estratgia molt til per a treballar amb grupsdiversos.

s adequada per a ensenyar als alumnes a acceptar, res-pectar i valorar els altres.

Genera actituds positives cap a ells mateixos i cap alsaltres.

Inconvenients:

Alguns professors observen que els alumnes ms capaosavancen ms amb activitats de treball individual.


Combinar-ho amb un altre tipus d'activitats.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 46

ENSENYANA TUTORITZADA:

L'activitat que es proposa requerix que determinats alum-nes actuen com tutors o guies d'un altre company/a pro-porcionant-li ajuda.

Avantatges:

Pot suposar un estmul per a l'alumne o alumna amb altescapacitats, ajudant-lo a desenrotllar determinades habili-tats socials i fomentant la utilitzaci d'un llenguatge ade-quat segons cada situaci.

Inconvenients:

Cal cuidar molt el tipus de relacions que s'establixenentre tutor i tutoritzat, perqu a vegades apareixen acti-tuds de suprbia i insolncia.

Evitar que esta estratgia es convertisca en una forma dedelegar responsabilitats per part del professor/a.

Si no es planifica adequadament, quan i per a quin tipusd'activitats, podria afavorir un baix rendiment.


Intercanviar els rols, de manera que no siga sempre l'alum-ne o alumna amb altes capacitats el que tutoritze.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 47

2.5.1. Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en Educaci Secundria Obligatria.

Les estratgies d'ensenyana basades en la interacci entre iguals no sn freqents enl'Educaci Secundria. No obstant, alguns docents preocupats pel progrs de tots els seusalumnes comencen a utilitzar-les. Presentem a continuaci una experincia didctica dissen-yada amb el propsit d'atendre la diversitat, i de forma especfica l'alumnat amb altes capaci-tats. La seua autora, la professora Rosa Biosca Caball treballa en el centre Florida Secundriade Catarroja (Valncia). L'experincia es du a terme en l'rea de Cincies de la Naturalesa ambels alumnes de 2n d'ESO, i la unitat didctica treballada ha sigut Els altres sers vius.

El grup est compost per 27 alumnes amb necessitats molt diferents. Tamb formen part delgrup una alumna i un alumne que considerem amb elevada capacitat per a aprendre.

a) Organitzaci del treball i programaci de la unitat didctica.

El desenrotllament de la unitat didctica est basat en una tcnicaconcreta detreball cooperatiu anomenada trencaclosques o puzle, i s'ha desenrotllat permitj del procs segent:

PROCS Seqenciaci de les sessions

1Presentaci del tema. Qestionari inicial. Establiment dels objectius didctics i dels objectius individuals que es pretenen aconseguir.

2Establiment dels grups. Repartiment dels continguts. Es comena a treballar en la busca d'informaci.

3Continua el treball dins dels grups.

4Reunions de comissions d'experts, per a aclarir dubtes i unificar continguts. Realitzaci d'activitats especfiques.

5Reunits una altra vegada en els equips, cada membre comunica a la resta dels integrants els continguts que ha treballat.

6Continuen les comunicacions en els equips.Cada equip ha de comenar a elaborar la sntesi del tema (mapa conceptual).

7Acabar mapa conceptual. Entregar-lo.Correcci de les activitats especfiques en grup (amb solucionari).

8Activitats de sntesi (en equips, per sense disposar de cap tipus de material, ni llibre ni llibreta).Correcci de les activitats entre grups utilitzant transparncia.

9Acabar la correcci de les activitats, si s procedent.Valoraci del grau de consecuci dels objectius individuals establits en la primera sessi.Valoraci del grau de consecuci dels objectius en el conjunt de l'equip.Avaluaci del treball del grup-classe.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 48

b) Descripci de les sessions i contingut d'estes:

1a sessi:

La primera sessi es treballar individualment i ha de servir per a marcar l'inici de qu sabem,on volem arribar i qu ens falta per conixer.

Desprs de presentar el tema, l'alumnat respondr un qestionari inicial,(1) per a valorar el puntde partida de cada alumne respecte al tema que treballarem. A continuaci es presentaran elscontinguts del tema, en forma d'objectius didctics.(2) S'exposaran en forma de transparncia ianiran comentant-se, sobretot aquells objectius considerats com ms essencials.

Desprs, es corregiran els qestionaris entre els companys de classe, tamb utilitzant unatransparncia i responent pregunta a pregunta. A continuaci, es tornar a cada alumne elqestionari inicial corregit, i amb aix i els objectius didctics que s'han d'aconseguir cadaalumne establir quins sn els seus propis objectius individuals per al tema, tenint present quehi ha objectius que han de ser aconseguits per tots, i uns altres que sn de lliure elecci. Caldrfer una revisi del que cada un s'ha proposat per a assegurar-nos que els i les alumnes ambms capacitat opten pels continguts ms difcils. Caldr omplir una fitxa individual.(3)

2a sessi:

Durant la segona sessi, s'establiran ja els grups de treball.

S'ha de tindre en compte que els grups cal que siguen molt heterogenis, tant pel que fa a capa-citats com a motivaci, perqu les necessitats dels uns siguen cobertes per altres personesdel grup i al revs.

Este missatge s important que l'alumnat el tinga clar, ja que generalment en els grups demos-tren que no saben collaborar ni compartir el coneixement. Per tant, s necessari llanar-los elmissatge contnuament: "han d'aprendre collaborant amb el company/a sempre que calga i lesnecessitats del company/a tamb sn necessitats prpies, perqu d'estes dependr tamb elnostre coneixement".

"Ser jo, com a professora, qui realitze la proposta d'agrupaci per a cada grup-classe, i des-prs, atenent el principi d'heterogenetat en els grups, es podran fer propostes per part de l'a-lumnat i canvis puntuals si es consideren oportuns, sempre amb la idea de mantindre els matei-xos alumnes com a protagonistes del procs d'aprenentatge. L'ideal s que els grups siguen dequatre persones com a mxim".

(1), (2), (3), mireu l'annex 2.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 49

La unitat a treballar es dividix en 5 blocs de continguts, que sn:

1. El regne fongs.

2. El regne protoctistos.

3. El regne moneres.

4. Els virus.

5. La immunitat.

Cada un dels membres de cada grup s'ha de fer responsable d'un d'estos blocs, i ha de comen-ar a treballar individualment, per dins del grup, sense perdre de vista que qualsevol dubtepuntual que tinga qualsevol membre del grup, ha de ser resolta amb l'ajuda de la resta demembres de l'equip.

3a sessi:

Durant les sessions segents, els i les alumnes es collocaran en els grups establits i conti-nuaran amb la busca d'informaci.

Podran utilitzar el llibre de text i materials d'altres editorials disponibles en la biblioteca d'aula.

Es pot dir que l'alumnat, en general, s poc autnom a l'hora de treballar els continguts i peraix caldr fer un bon seguiment del treball en els grups. Amb esta finalitat cada grup tindruna Fitxa de Seguiment del Treball.(4) En esta fitxa ha de quedar registrat el treball que ha fetcada membre del grup en cada sessi. Cada dia s'encarregar d'anar omplint-la un membre del'equip. Al final, hi ha un espai destinat perqu cada alumne/a autoavalue el seu treball dins delgrup, i tamb perqu pot avaluar el treball dels seus companys i companyes.

Junt amb la fitxa de seguiment s'entrega tamb a cada grup un registre, on queden reflectits elsobjectius que ha de treballar cada alumne, en funci del bloc de continguts que cada un t assig-nat. Tamb s'especifica quins objectius sn prioritaris, quins seran treballats per l'alumne/a i quinssn revisats per la professora. Este registre ha de servir de referncia o de guia durant els diesen qu el treball s individual (Guia de Treball Individual).(5)

4a sessi:

En esta sessi l'alumnat no es collocar amb l'equip sin que cada un es reunir amb altresque estiguen treballant el mateix bloc de continguts del tema, creant aix Comissions d'experts.

En esta sessi l'alumnat ha de resoldre tots els dubtes de l'rea de qu s responsable, juntamb els companys i companyes que estan treballant sobre esta.Se'ls facilitaran activitats especfiques perqu les solucionen entre tots.

(4), (5), mireu l'annex 2.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 50

5a sessi:

Es torna a collocar amb el seu equip d'origen i cada membre ha de comunicar a la resta tot elque ha aprs del tema de qu s responsable. Durant esta sessi de comunicacions, s'hand'assegurar b que tots els membres de l'equip entenen cada un dels temes.

6a sessi:

Continuen les comunicacions entre els membres dels equips. Quan estan segurs que tots hohan comprs, han de comenar a elaborar el treball de sntesi que ser un mapa conceptual.

7a sessi:

Cal acabar el mapa conceptual i entregar-lo a la professora. Desprs corregiran les activitatsespecfiques que van realitzar en la quarta sessi utilitzant un solucionari i fent que tots elsmembres de l'equip coneguen totes les activitats.

8a sessi:

En equips, se'ls entregaran activitats de sntesi del tema que hauran de realitzar sense captipus de material.

En la mateixa sessi comenaran a corregir-les (fent s de transparncies) i s'aniran resolent,si cal, o reforant els conceptes ms importants del tema, a manera de sntesi o tancament.

9a sessi:

Amb la fitxa que inicialment van omplir amb els objectius didctics i el grau de consecuci, res-pondran en quin grau han aconseguit els objectius desprs de les sessions de treballcooperatiu.

Tamb es valorar el grau de consecuci dels continguts dins de l'equip, fent un buidatge deles valoracions finals de cada membre de l'equip en una altra fitxa.(6)

Finalment es far una valoraci del treball de tot el grup classe, per a vore si s millor treballaro no d'esta manera, qu convindria canviar,... Esta valoraci es far com acostumem a fer lesrevisions d'assignatura a l'acabar cada trimestre, dinmica a qu ja estan acostumats. Si la valo-raci que es fa s positiva (que aix ho espere), treballarem altres unitats amb esta estratgiametodolgica.

(6), mireu l'annex 2.


c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 51

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 P

Documents

Altascap Val