Embed Size (px)
Citation preview
Màster Oficial en Traducció, Interpretació i Mediació Intercultural Projecte de fi de màster
Anàlisi automatitzada d'un corpus sincrònic bilingüe (castellà,
anglès) sobre Cultura de Pau: xarxa conceptual, equivalències
i col·locacions del terme “pau” Autora: Marta Pahisa Solé
Tutora: Anna Aguilar-Amat
Curs: 2009-2010
Àrea de coneixement: (segons la classificació de la UNESCO): 570112 Traducció /
570199 Terminologia / 570599 Lingüística cognitiva
Línia d’investigació: Grup Tradumàtica (Departament de Traducció i d’Interpretació de la
Universitat Autònoma de Barcelona)
Resum Mitjançant el mètode de treball terminològic proposat per la Teoria Comunicativa de
la Terminologia (TCT) es realitza una anàlisi d’un corpus bilingüe ad hoc sobre Cultura de
Pau per tal d’establir el mapa de la xarxa conceptual del terme “pau” i les seves
col·locacions en castellà i anglès. Aquestes darreres s’obtenen mitjançant criteris
quantitatius i qualitatius a través d’un sistema d’extracció de terminologia (ET). Es descriuen
aquelles col·locacions que es corresponen a termes compostos i les que són col·locacions
preferides, tot desestimant les col·locacions circumstancials. La Cultura de Pau és un àmbit
emergent sobre el qual s’han realitzat pocs estudis terminològics; el present treball pretén
ser una primera aproximació a la terminologia d’aquest àmbit d’especialitat i se centra en
l’anàlisi d’un dels seus conceptes clau. L’estudi es realitza des d’un punt de vista
interdisciplinari tenint en compte les aportacions teòriques procedents de la TCT, la
lingüística de corpus i les xarxes conceptuals.
Paraules clau: lingüística de corpus, terminologia, xarxes conceptuals, cultura de pau,
col·locacions
Taula de contingut 1 Introducció .............................................................................................................. 7 2 Definició de l'objecte d'estudi i dels objectius ....................................................... 11 3 Terminologia i xarxes conceptuals ....................................................................... 12
3.1 Teoria comunicativa de la Terminologia ....................................................... 12 3.1.1 Antecedents ............................................................................................. 12 3.1.2 Diversitat .................................................................................................. 13 3.1.3 La comunicació especialitzada ................................................................ 14 3.1.4 El paper del terminòleg ............................................................................ 15 3.1.5 Fonaments de la TCT .............................................................................. 16
3.2 Xarxes conceptuals ....................................................................................... 17 3.2.1 Grafs conceptuals .................................................................................... 18 3.2.2 Diagrames de flux .................................................................................... 19 3.2.3 Mapes conceptuals .................................................................................. 20 3.2.4 Mapes de xarxes conceptuals ................................................................. 24
3.3 CmapTools .................................................................................................... 24 4 Lingüística de corpus ........................................................................................... 26
4.1 Definició i tipologies de corpus ...................................................................... 26 4.2 Sistemes d’extracció de termes .................................................................... 29 4.3 Elements d’anàlisi (concordances, col·locacions i cosituats) ........................ 30
5 Metodologia d’investigació ................................................................................... 32 5.1 El mètode de treball terminològic segons la TCT ......................................... 34 5.2 Interrogació del corpus .................................................................................. 36
6 Anàlisi del corpus d'estudi .................................................................................... 44 6.1 Descripció del corpus .................................................................................... 44 6.2 Selecció de termes ........................................................................................ 44 6.3 Mapes de les xarxes conceptuals ................................................................. 49 6.4 Equivalències ................................................................................................ 55 6.5 Termes afins ................................................................................................. 62 6.6 Anàlisi dels resultats ..................................................................................... 63
7 Conclusions i perspectives ................................................................................... 67 7.1 Conclusions ................................................................................................... 67 7.2 Perspectives de futur .................................................................................... 70
8 Fonts d’informació ................................................................................................ 72
8.1 Terminologia i xarxes conceptuals ................................................................ 72 8.2 Lingüística de corpus .................................................................................... 73 8.3 Fonts bibliogràfiques relacionades amb la història de la Cultura de Pau i la
seva terminologia ................................................................................................................ 74 8.4 Corpus d'estudi ............................................................................................. 75
Índex de taules Taula 1: Evolució del concepte “pau” ....................................................................................... 8 Taula 2: Relacions conceptuals a BACUS (Font: Aguilar-Amat et al, 2010) .......................... 22 Taula 3: Tipologia de corpus .................................................................................................. 28 Taula 4: Delimitació del treball de recerca ............................................................................. 35 Taula 5: Termes resultants de l’anàlisi del corpus en castellà ordenats per freqüència ........ 47 Taula 6: Termes resultants de l’anàlisi del corpus en anglès ordenats per freqüència .......... 49 Taula 7: Llegenda dels mapes conceptuals ........................................................................... 50 Taula 8: Equivalències dels termes en castellà trobades comparant les xarxes conceptuals
........................................................................................................................................ 56 Taula 9: Equivalències dels termes en anglès trobades comparant les xarxes conceptuals . 58 Taula 10: Equivalències dels termes en castellà fora de l’anàlisi .......................................... 60 Taula 11: Equivalències dels termes en castellà fora de l’anàlisi .......................................... 61 Taula 12: Percentatges d’equivalències trobades comparant les xarxes conceptuals i fent
cerques manuals (al corpus, IATE i UNTERM) ............................................................... 62 Taula 13: Termes afins al concepte “pau” .............................................................................. 62 Taula 14: Col·locacions del concepte “pau” en castellà i anglès ........................................... 65 Taula 15: Freqüència de les relacions conceptuals ............................................................... 65
Índex de figures Figura 1: Graf conceptual (Font: Montes, 2001) .................................................................... 18 Figura 2: Diagrama de flux (Font: Aragonés, 2008) ............................................................... 19 Figura 3: Mapa conceptual de l’aigua (Font: Novak, 1998) .................................................... 23 Figura 4: AntConc, funció de concordança: resultats bruts .................................................... 38 Figura 5: AntConc, funció de concordança: resultats ordenats des de la paraula pivot ........ 39 Figura 6: AntConc, cerca de clusters ..................................................................................... 40 Figura 7: AntConc, finestra de concordança del terme “acuerdo de paz” .............................. 41 Figura 8: AntConc, cerca de collocates .................................................................................. 42 Figura 9: AntConc, llistat de paraules .................................................................................... 43 Figura 10: Mapa de la xarxa conceptual en castellà del terme pau i els seus termes
compostos ....................................................................................................................... 51 Figura 11: Mapa de la xarxa conceptual en castellà del terme pau, els seus termes
compostos i les seves col·locacions ............................................................................... 52 Figura 12: Mapa de la xarxa conceptual en anglès del terme pau i els seus termes
compostos ....................................................................................................................... 53 Figura 13: Mapa de la xarxa conceptual en anglès del terme pau, els seus termes
compostos i les seves col·locacions ............................................................................... 54
7
1 Introducció
La Cultura de Pau és un àmbit emergent que cada vegada té més rellevància a la
societat on vivim. Una de les institucions que ha tingut un paper més actiu en la difusió i el
foment de la Cultura de Pau és la UNESCO, que té els seus orígens al final de la Segona
Guerra Mundial, quan les potències van començar a plantejar-se com enfocar el procés de
reconstrucció. Dins de les seves moltes iniciatives per fomentar la pau, la UNESCO ha
promogut la creació de revistes, editorials, col·leccions i programes que permetin aprendre
els valors, actituds i comportaments de la Cultura de Pau, ha creat Càtedres UNESCO sobre
la Pau, els Drets Humans i la Democràcia, i ha fomentat el diàleg entre governs i ONG, entre
moltes altres (Fisas, 1998: 403-406). Paral·lelament a totes aquestes iniciatives també han
anat apareixent centres d’estudi dins els àmbits de la pau, la seguretat i la resolució de
conflictes, tant a nivell nacional, com regional i internacional. Aquests centres són de
diferents tipus però en línies generals es pot dir que bona part d’ells tenen com a objectiu fer
un seguiment dels conflictes actuals i, en alguns casos, buscar-hi noves solucions que deixin
de banda la violència i fomentin una pau sostenible a llarg termini. Per tal de fer-ho,
investiguen vies per a promoure el desenvolupament, els drets humans, la democràcia i el
desarmament, d’una banda, i d’entendre els mecanismes de la violència, d’altra banda.
Com indica Fisas (1998: 23), la pau i els conflictes són processos globals i dinàmics
en els quals intervenen molts factors, per tant el concepte de pau és un concepte divers a
causa de la diversitat mateixa que existeix al món (entre cultures, religions, condicions de
vida, etc.).
Així mateix, el concepte “pau”, segons Muñoz (2000: 18), pot no haver estat sempre
present en la història de la humanitat. En els seus inicis, en realitat, va anar lligat íntimament
a l’aparició del concepte “guerra”. Al llarg dels segles, a partir d’aquesta primera concepció
de la pau com l’absència de guerra, n’han anat sorgint d’altres de més elaborades,
especialment des de l’aparició dels estats sobirans, que va fer augmentar les guerres i va fer
sorgir la necessitat d’articular teòricament la conceptualització de la guerra i la pau. A partir
de la descripció feta per Fisas (1998: 21), Muñoz (2000: 20) i Rueda (2004: 109) de
l’evolució del concepte “pau” dins els estudis de l’àmbit, presento el següent quadre resum:
8
Època Termes clau Concepte
s. XIX pau absència de guerra
1941 pau (Quincy Wright) equilibri dinàmic entre factors polítics,
socials, culturals i tecnològics
finals dels
anys 50
pau negativa / pau positiva
(Johan Galtung)
absència de guerra / absència de violència
estructural
anys 70 i
80
pau feminista absència de violència estructural a nivell
macro i micro
anys 90 pau holística – Gaia pau amb el medi des del punt de vista
individual, familiar i estatal
pau holística interna i
externa
a la pau gaia també s’hi inclouen els
aspectes espirituals, més propis de les
cultures orientals, que equiparen als
homes amb la resta d’éssers vius
Taula 1: Evolució del concepte “pau”
Els fundadors de la UNESCO van fer constar en la seva Constitució el present
objectiu: Contribuir a la conservación de la paz y de la seguridad estrechando, mediante la
educación, la ciencia y la cultura, la colaboración entre las naciones con el fin de asegurar el
respeto universal de la justicia, de la ley, de los derechos humanos y de las libertades
fundamentales para todos, sin distinción de raza, de sexo, de idioma o de religión, que la
Carta de las Naciones Unidas reconoce a todos los pueblos.
Tal com explica Fisas (1998: 349), la Cultura de Pau combrega amb aquesta nova
visió segons la qual la pau no radica tan sols en l’absència de la guerra, sinó que està
relacionada amb la supressió de tot tipus de violència. De la mateixa manera, deixa de
percebre les situacions de conflicte com a negatives i les entén com a una oportunitat de
canvi i millora. Els objectius clau que persegueix la Cultura de Pau promoguda per la
UNESCO són, segons els resumeix Fisas (1998: 399):
− Aprendre a viure junts.
− Substituir la cultura de la guerra.
− Transformar les economies de guerra en economies de pau.
− Cercar nous mètodes i solucions no violentes pels conflictes actuals.
9
− Construir i transformar els valors, actituds, comportaments, institucions i
comportaments de la societat.
− Reforçar la identitat cultural i crear estima envers la diversitat de cultures.
− Introduir la prevenció de conflictes a nivell individual i estatal.
− Fomentar estructures i comportaments democràtics.
− Substituir les imatges d’enemistat per les d’enteniment.
− Garantir el dret a l’educació sense cap tipus de discriminació.
Fabbri, en el seu article “La terminologia en la resolución de conflictos sociales y
políticos”, (2006: 113), afirma que la Resolució de Conflictes és un tema molt fecund per a la
terminologia que amb prou feines ha estat investigat fins al moment. Precisament, el seu
article, juntament amb els altres articles publicats al recull d’articles La Terminología del s.
XXI. Contribución a la Cultura de Paz, la diversidad y la sostenibilidad (Cabré, 2006), és un
primer intent d’aprofundir en la terminologia pròpia de l’àmbit de la Cultura de Pau. El llibre
es divideix en diferents capítols i cada un d’ells explora algun aspecte concret de la
terminologia actual, aspectes relacionats principalment amb la diversitat cultural, les llengües
i cultures minoritzades i minoritàries, el medi ambient, o el paper de les noves tecnologies,
entre d’altres. Tanmateix, d’entre tots els articles, n’hi ha pocs que se centrin en la
terminologia de la Resolució de Conflictes i cap d’ells ho fa en la terminologia específica de
la Cultura de Pau.
Aquesta manca d’estudis referents a aquest tema va ser confirmada per Cécile
Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau, amb qui ens vam posar en contacte
per presentar el projecte i sol·licitar assessorament.
Per aquest motiu, aquest projecte pretén ser una primera aportació a la terminologia
de l’àmbit de la Cultura de Pau que englobi els aspectes bàsics del concepte “pau”. Un cop
obert el camí, es podran fer més estudis que descriguin altres conceptes d’aquesta disciplina
o els tractin amb més profunditat.
S’ha escollit centrar el treball en aquest àmbit d'estudi, la Cultura de Pau, ja que, a
part d'estar de plena actualitat i comptar amb el reconeixement d'institucions com la
UNESCO, es tracta d'un àmbit interdisciplinari en el qual conflueixen diverses àrees
temàtiques i que pot ser abordat des de molts punts de vista, entre ells, el terminològic.
Personalment l’elecció d'aquesta línia de treball suposa la continuació d'una altra ja
iniciada gràcies als postgraus cursats en Relacions Internacionals i en Resolució de
Conflictes. Així mateix aquest treball forma part d'un posterior seguiment acadèmic que es
desenvoluparà durant la tesi i que dibuixarà l'arbre conceptual de la disciplina, els seus
10
termes, les seves col·locacions i les seves equivalències en tres idiomes (castellà, anglès i
català).
El present projecte pretén ser una primera aproximació a la terminologia
característica d’aquest àmbit d’especialitat emergent que, tal com s’ha explicat, encara no ha
estat estudiada de manera general, tot i que sí que s’han fet estudis d’algunes de les seves
facetes (especialment a Cabré, 2006).
Així com l’àmbit de la Cultura de Pau és un àmbit interdisciplinari en el qual
conflueixen la psicologia social, les relacions internacionals, el psicoanàlisi o l’antropologia,
entre d’altres, aquest projecte també conté un cert grau d’interdisciplinarietat, ja que
l’acostament a l’àmbit de la Cultura de Pau es realitza de manera instrumentalitzada a través
d’altres disciplines com són la Terminologia i la Lingüística de Corpus.
El cos del projecte s’ha estructurat en 5 apartats principals. Després d’emmarcar
l’àmbit d’estudi i d’establir i justificar els objectius principals del treball, es realitza una revisió
de la bibliografia relacionada amb els aspectes teòrics més rellevants que s’han tingut en
compte a l’hora de realitzar la recerca: d'una banda, la Teoria Comunicativa de la
Terminologia i les xarxes conceptuals, i, d'altra banda, la Lingüística de Corpus. A
continuació, es presenta el mètode de treball seguit i es detallen els mecanismes
d'interrogació del corpus que s'han emprat per a obtenir els resultats. Tot seguit, es
presenten els resultats de l’anàlisi i es mostren els mapes conceptuals i les taules
d’equivalències resultat de la recerca. Finalment, es realitza una anàlisi crítica dels resultats i
es presenten les conclusions i les línies de futur que s’obren a partir de la feina feta.
En la presentació del treball a la Secretaria de la Facultat de Traducció i
d’Interpretació de la UAB, a part de lliurar les tres còpies sol·licitades en format paper i una
còpia en format electrònic, les còpies en paper s’acompanyen d’un CD on es pot trobar el
document del treball en format electrònic més les imatges dels mapes de xarxes conceptuals
dins la carpeta “mapes”, amb l’objectiu de facilitar la consulta dels mapes de xarxes
conceptuals elaborats, ja que la seva mida en paper imprès és petita i això en pot complicar
la lectura.
11
2 Definició de l'objecte d'estudi i dels objectius
Mitjançant aquest projecte s’ha volgut realitzar un estudi de la xarxa conceptual, les
equivalències i les col·locacions del terme “pau” a través de l’anàlisi d'un corpus bilingüe en
anglès i castellà de l'àmbit de la Cultura de Pau. Tot això amb l'objectiu de fer un pas cap a
l’aprofundiment del coneixement de la terminologia d'aquest àmbit emergent.
Inicialment s’ha treballat amb l’anglès i el castellà, escollides per ser dues de les
llengües més esteses al món (amb el supòsit que han estat productores d’una quantitat més
gran de textos sobre l’objecte d’estudi), i la recerca s’ha centrat en l’ús del concepte de pau
tal i com es coneix a occident, és a dir, s’ha tractat des del punt de vista de les condicions
necessàries que cal que es reuneixin en una societat per tal que es pugui avançar cap a la
pau positiva. Existeix, tanmateix, una altra concepció del concepte, estesa sobretot a Orient,
i que està més relacionada amb la pau interior i en el desenvolupament individual de les
persones per tal d’assolir actituds personals més pacífiques envers elles mateixes i les altres
persones (ajuda, agraïment, acceptació). Si més no, aquesta aproximació queda fora de
l’àmbit d’aquest treball.
Com s’ha esmentat més amunt, l’objectiu general del present treball és el
d’aprofundir en el coneixement de la terminologia i la fraseologia pertanyents a l'àmbit de la
Cultura de Pau.
Aquest objectiu general compta amb els següents objectius específics:
- Construir un corpus ad hoc en cada una de les llengües (castellà i anglès)
- Descriure la xarxa conceptual i la distribució semàntica (subconceptes especificats i
conceptes pròxims), del terme ‘pau' i les seves col·locacions en anglès i castellà.
- Comparar els resultats entre els dos idiomes.
- Establir les equivalències dels termes (simples i complexos) trobats entre l’anglès i
el castellà.
Per tal d’assolir l’objectiu general i els tres objectius específics anteriors, el treball es
basa en els coneixements actuals relacionats amb la terminologia, la representació de
xarxes conceptuals, l’anàlisi de corpus i la Cultura de Pau. En els apartats que segueixen es
realitza un repàs del marc teòric que ha servit de base referent a cada un dels àmbits
anteriors, incidint especialment en aquells aspectes que han estat d’utilitat i que s’han tingut
més en compte.
12
3 Terminologia i xarxes conceptuals
3.1 Teoria comunicativa de la Terminologia
3.1.1 Antecedents
En la darrera dècada s’ha produït un avenç dins de la teoria terminològica i aquest ha
estat constituït eminentment per l’aparició de la Teoria Comunicativa de la Terminologia
(TCT), proposada per Cabré (1999). La TCT neix amb l’esperit de donar explicacions a una
sèrie de fenòmens que la teoria terminològica acceptada fins el moment, la Teoria General
de la Terminologia (TGT) de Wüster, no aconseguia explicar. La TGT es va establir al voltant
del anys 30 del segle XX i va sorgir amb la voluntat de distingir la terminologia de la
lexicografia, tot encaminant-se cap a la normalització de les unitats de comunicació. Fins
l’aparició de la TCT es tractava de l’única proposta que incloïa un corpus de principis
sistemàtic per a la terminologia i que s’havia pogut aplicar amb èxit per a la realització de
treballs d’investigació de camps científics determinats. Tal com exposa Cabré (1999: 111), la
TGT es basava en les següents consideracions:
− la Terminologia és una matèria autònoma, un camp d’intersecció entre la
lingüística, la lògica, l’ontologia i la informàtica;
− els termes científics són el seu objecte d’estudi;
− els termes són unitats semiòtiques composades per concepte i denominació;
− el concepte precedeix la denominació;
− les relacions de diferent tipus que mantenen els termes d’un mateix àmbit
d’especialitat en constitueixen l’estructura conceptual de l’àmbit;
− el valor d’un terme s’estableix pel lloc que ocupa en aquesta estructura
conceptual;
− els termes s’estudien amb l’objectiu d’assolir la normalització conceptual i
denominativa;
− la finalitat de la normalització és la de garantir la precisió i la univocitat de la
comunicació professional.
Cabré, per tal de realitzar la proposta de canvi respecte el model clàssic de Wüster,
es val de models teòrics de disciplines integrants de la terminologia, entre elles, les teories
cognitives, les lingüístiques i les sòciocomunicatives. D’aquesta manera, des de les ciències
del coneixement, s’utilitza la definició de coneixement especialitzat vist com una integració
cognitiva diversificada funcionalment en l’actuació dels parlants. Des de la lingüística
s’observen els termes com unitats lèxiques pròpies del llenguatge general que entren a
13
formar part de la competència dels parlants a mida que aquests van adquirint coneixements
especialitzats. I, finalment, des de la sociologia i la comunicació es posa de relleu la
necessitat d’abordar el termes des d’una perspectiva real que tingui en compte els diferents
nivells de variació que existeixen dins la comunicació especialitzada1.
3.1.2 Diversitat
El terme “terminologia”, paradoxalment, es tracta d’un terme polisèmic que pot referir-
se tant a la disciplina (en majúscula), com a la pràctica terminològica, com al producte
d’aquesta pràctica. Aquesta diversitat es manté al llarg de molts altres aspectes de la
disciplina, com en el cas dels termes, considerats unitats polièdriques amb un component
lingüístic, un component cognitiu i altre de comunicatiu, i que poden observar-se des de
cadascun dels diferents enfocaments de forma simultània o per separat donant prioritat a un
dels aspectes. Així mateix, la terminologia es considera com una interdisciplina, composada
per altres disciplines, de les quals va prenent aquells aspectes que li resulten més rellevants.
Mentre que la TGT considerava que les disciplines que integraven la terminologia eren la
lingüística, les ciències cognitives, les comunicatives, la documentació i la informàtica; la
TCT considera que solament la integren les tres primeres i que amb les dues últimes es
troba en situació d'intercanvi bidireccional. Si ens fixem en les funcions dels termes, també
hi podem observar varietat, ja que aquests desenvolupen tant la funció de representació
com la de transferència. Encara podem observar més facetes d’aquesta diversitat tant
present a l’àmbit si analitzem els emissors i els receptors dels termes o les situacions en les
quals es produeix la transmissió de coneixement especialitzat. D'una banda, els emissors
sempre han de ser especialistes en la matèria, no obstant això, els receptors poden tractar-
se tant d'altres especialistes de la mateixa matèria, com d'aprenentes de la matèria o bé el
públic general.
Així mateix, les situacions de comunicació poden canviar i requerir diferents nivells
de formalitat. En funció d'aquests dos elements, es diu que canvia el nivell d’especialització
d'un discurs, que pot mesurar-se per la densitat terminològica del text: a major
especialització, major densitat de termes. Un altre aspecte en el qual existeix variació és en
la orientació del treball terminològic, que pot ser tant descriptiva com prescriptiva. Cal indicar
1 Cal esmentar que aquest darrer punt s’ha tingut especialment en compte a l’hora de fer el buidatge de
termes i la representació dels resultats obtinguts de l’anàlisi del corpus sobre Cultura de Pau objecte del present
treball.
14
que en els treballs sorgits arran de la TGT, l’orientació era principalment prescriptiva a causa
de la vocació normalitzadora amb la qual s'enfocaven els treballs clàssics2.
La llista d'elements en els quals es troba present aquesta diversitat és més llarga, per
exemple dins la mateixa denominació de “normalització”, que inclou dues tendències
oposades: d'una banda, la vocació normalitzadora que persegueix crear estàndards
internacionals que facilitin la comunicació entre experts i, d'altra banda, la tasca
normalitzadora iniciada pels governs de països o regions en els quals hi ha presència de
llengües minoritàries o minoritzades, o fins i tot de llengües poderoses que veuen com
l’anglès els guanya terreny. I és que, com subratlla Cabré en repetides ocasions, la vitalitat
d'una llengua pot mesurar-se mitjançant l'estat de la seva terminologia. Conscients d'aquest
indicador, molts governs duen a terme una labor important de treball terminològic per dotar
la seva llengua dels recursos necessaris per tal que estigui preparada per a emprar-se com
a llengua de comunicació especialitzada3.
3.1.3 La comunicació especialitzada
Segons la TCT, l'hàbitat natural dels termes és la llengua natural i, més
concretament, la comunicació especialitzada, la funció principal de la qual és la transferència
referencial amb propòsits diversos. Cabré considera que els diccionaris tenen un caràcter
artificial. En realitat, els productors dels termes especialitzats no són els terminòlegs ni de
bon tros els traductors, sinó que són els especialistes de cada àmbit. Tot i que la
comunicació especialitzada i la comunicació general comparteixen determinats aspectes, la
comunicació especialitzada es diferencia de la general en la selecció d'unitats, les maneres
de significar, la freqüència de funcions lingüístiques i l’organització del discurs. Des del punt
de vista semàntic, els textos especialitzats són concisos i despersonalitzats. Els elements
lèxics que empren adquireixen una importància especial i hi ha una àmplia presència de
nominalitzacions i formes nominals. Així mateix, el discurs especialitzat es caracteritza per
una elevada elaboració i de vegades integra sistemes semiòtics simbòlics. El criteri que
adopta Cabré per a determinar si un text és especialitzat no es basa en la temàtica tractada
sinó en com es vehicula la mateixa, és a dir, compleixen la condició d'especialitzats aquells
textos “en els quals la conceptualització que transmeten s'ha realitzat des de la perspectiva
de l'especialitat i de l'especialista, i no des de l'òptica del parlant comú” (1999: 89)4. El grau
2 En el treball que ens ocupa, l’enfocament serà descriptiu. 3 Un cop realitzat l’arbre conceptual del terme “pau”. L’exercici realitzat amb les llengües de treball
actuals (anglès i castellà) es pot ampliar a altres llengües, especialment llengües minoritàries o minoritzades, per tal de contribuir a la descripció i l’establiment d’una terminologia útil dins aquest àmbit i que, per tant, pugui contribuir a reforçar la vitalitat d’aquestes llengües.
4 Aquest criteri, juntament amb els establerts per Sánchez-Gijón (2004), s’ha tingut en compte a l’hora de seleccionar els textos que composen el corpus d’anàlisi d’aquest treball, tal com s’explica a l’apartat 5.
15
d’especialització condicionarà tant la densitat terminològica del text com la quantitat de
variació expressiva per referir-se a un mateix concepte. Per tant, a major especialització,
major densitat terminològica i menor variació expressiva. Finalment, una altra de les
característiques del llenguatge especialitzat, des del punt de vista pragmàtic, és l'alt grau de
comprensió interlingüística, una mica més elevat que amb el llenguatge general. L'elevada
comprensió s'explica pel fet que els especialistes compten amb el coneixement dels
conceptes principals tractats i coneixen el seu context d’utilització.
3.1.4 El paper del terminòleg
Quant a les competències que ha de posseir un bon terminòleg per poder
desenvolupar la tasca d’investigació terminològica, prenent les propostes dels enfocaments
cognitius, Cabré estableix que aquestes han de centrar-se en tres àmbits principals: el
lingüístic (bons coneixements de totes les llengües de treball), el sociofuncional (les
característiques que ha de tenir un treball terminològic per adequar-se als destinataris i ser
eficient tenint en compte els objectius que persegueix) i el cognitiu (és necessari posseir una
competència cognitiva específica sobre la matèria especialitzada que estudiï5). La possessió
d'aquest coneixement, en realitat, és clau per a la fase de buidatge dins la metodologia del
treball d’investigació terminològica proposada per Cabré. De fet, en aquest punt radica una
de les diferències clau respecte a la proposta de la TGT de Wüster, en la qual s'indicava que
el treball de buidatge terminològic l’havia de realitzar un expert en el tema. Una altra de les
diferències més rellevants consisteix en el canvi de perspectiva en l’orientació del treball, de
manera que si la TGT advocava per un enfocament prescriptiu, la TCT ho fa per un
descriptiu. Una de les aportacions principals de Cabré en aquest àmbit és que la
metodologia de treball proposada parteix d'una base comunicativa i, per tant, “ha de partir
del principi que la realitat de les dades comporta variació en tota la seva dimensionalitat i per
això ha de recollir-la i representar-la associada als termes” (1999: 140). Com es veurà més
endavant, una de les crítiques principals que aquest nou enfocament comunicatiu fa a la
teoria clàssica és el fet de voler idealitzar la realitat. Segons Cabré, les fases del treball
5 En el cas del present treball, les dues primeres competències es van adquirir durant els estudis de
llicenciatura i s’han complementat durant els estudis de màster. Pel que fa a la tercera, les nocions bàsiques sobre l’àmbit d’especialitat es van adquirir a partir del postgrau cursat en Conflictologia i Resolució de Conflictes. Així mateix, aquests coneixements s’han complementat a través de la figura de l’assessora experta Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Cabré fa incidència en aquest punt més endavant i diu que tot i que la comunicació especialitzada l'emeten els especialistes d'un àmbit, existeixen una sèrie de mediadors de la comunicació que, en moltes ocasions, exerceixen de pont entre emissor i destinataris. Aquests mediadors poden pertànyer als mitjans de comunicació, per intervenir en la transmissió dels continguts, o bé poden pertànyer al sector de la traducció, en aquest cas s'encarreguen d'intervenir entre llengües i cultures. Per a poder dur a terme correctament les seves funcions, aquests mediadors han de posseir, a part de les competències pròpies de les seves professions, una competència cognitiva en l'àrea de coneixements que desitgin transmetre, i, especialment, estar familiaritzats amb la seva terminologia pròpia.
16
terminogràfic són quatre: la delimitació del tema i la definició del treball, la preparació i la
planificació, la realització i la presentació dels resultats (aquestes fases s’expliquen amb
més detall a l’apartat 5.1). Tot això, ha de fer-se tenint en compte la metodologia general de
treball, que parteix els següents supòsits mínims (a part dels ja esmentats): fer terminologia
no és fer lexicologia, traducció ni neologia; els termes presenten una sistematicitat doble, és
a dir, en relació amb la llengua han de respectar els mecanismes de creació d'unitats
lèxiques i, en relació amb l'especialitat, han de respectar els principis d’estructuració i
economia; no hi ha termes sense àmbit que els aculli ni àmbit especialitzat sense
terminologia; tots els termes han de tenir una font real; dins de cada àmbit els termes es
connecten mitjançant relacions de diferents tipus, que són les que permeten establir
l'estructura conceptual del mateix; existeixen unitats nominals i, més enllà d'elles, si es té en
compte l'especificitat significativa i la pragmàtica, unitats fraseològiques i expressions
especialitzades; tot terme té una definició; un terme pot tenir variants denominatives; i tot
treball terminològic ha de conduir sempre a una aplicació6.
3.1.5 Fonaments de la TCT
Les principals crítiques que l'autora fa a la teoria clàssica de Wüster i l'escola de
Viena se centren en dos eixos principals. D'una banda, la idealització de la realitat, el
coneixement i la comunicació; i, d'altra banda, la limitació de la matèria a la normalització. El
reduccionisme de la TGT se centra en diversos aspectes, com els termes, els àmbits
d'especialitat, els objectius i les finalitats de la terminologia com a disciplina i el concepte i
les característiques de la comunicació professional. Per a Wüster, els àmbits d'especialitat
privilegiats són els tècnics i, de fet, la TGT es va elaborar específicament per a aquest tipus
d’àmbit i amb la finalitat de normalitzar la comunicació entre especialistes. La teoria
comunicativa va més enllà i pretén realitzar una proposta que pugui explicar tota la realitat i
no tan sols una parcel·la de la mateixa, ja que els supòsits aplicables als àmbits tècnics no
funcionen en la resta d'àmbits7. Els aspectes en els quals es fonamenta la TCT són els
següents:
− La terminologia no és una matèria autònoma, sinó que compta amb un caràcter
intrínsecament interdisciplinar. La TCT l'explica des d'una teoria del llenguatge, que
6 Per a realitzar aquest treball s’han seguit les 4 fases del treball terminològic indicades, com s’explicarà
a l’apartat de la metodologia. Així mateix, els supòsits mínims més destacats en aquest treball han estat: tots els termes han de tenir una font real; dins de cada àmbit els termes es connecten mitjançant relacions de diferents tipus, que són les que permeten establir l'estructura conceptual del mateix; existeixen unitats nominals i, més enllà d'elles, si es té en compte l'especificitat significativa i la pragmàtica, unitats fraseològiques i expressions especialitzades; un terme pot tenir variants denominatives.
7 Per aquest motiu la TCT és més adequada per representar un àmbit no tècnic com la Cultura de Pau.
17
forma part d'una teoria de la comunicació i del coneixement i compta amb trets
lingüístics, socials i cognitius.
− El coneixement especialitzat té trets diferenciadors i no està interioritzat de forma
independent en la ment del parlant.
− Les unitats terminològiques són unitats polièdriques.
− Els termes no pertanyen de manera natural a un àmbit, sinó que s'usen en ell.
Existeix transferència terminològica entre àmbits especialitzats i entre el llenguatge
general i l'especialitzat.
− Les unitats lèxiques són polisèmiques i poden aparèixer en diferents àmbits. A partir
d'aquest supòsit poden explicar-se tant la banalització com la pluriterminologització.
− La sinonímia és un fenomen real dins de la comunicació especialitzada.
− Les unitats terminològiques tenen una projecció sintàctica que va més enllà dels
seus límits denotatius, de manera que varien en funció del discurs.
− Existeix variació discursiva en funció de la temàtica, la perspectiva des de la qual es
tracta el tema, l'emissor, els destinataris, el nivell d’especialització, el grau de
formalitat, el tipus de situació o el propòsit, entre d’altres.
Des del punt de vista de la TCT, es defineixen les unitats terminològiques com: “unitats multidimensionals o multidisciplinars a dos nivells: en un primer
nivell són unitats lingüístiques, cognitives i comunicatives amb
independència de la perspectiva des de la qual s'abordin; en un segon
nivell, participen de l'objecte d’anàlisi de diferents disciplines que les poden
explicar o que expliquen alguna de les seves facetes donat el seu caràcter
polièdric”. (Cabré, 1999: 97)8
Finalment, es fa incidència en la diferència entre lèxic especialitzat, que forma part
d’aquells àmbits de gran difusió sobre els quals el públic general sol tenir coneixements, i la
terminologia específica, pertanyent a diverses disciplines que integren investigació teòrica i
aplicada, produeixen aplicacions que poden comercialitzar-se i s’ensenyen a tots els nivells.
3.2 Xarxes conceptuals
Al seu article “Qué se debe y qué se puede representar”, Lucía Fabbri d’URUTERM
(2006: 113) indica que, a part de les unitats terminològiques, també es poden representar
sistemes conceptuals i situacions comunicatives. Els sistemes conceptuals, segons ella, són
els que permeten aprofundir els nostres coneixements. De fet, ja hem vist més amunt com
Cabré subratlla que un dels fonaments del treball terminològic dins el marc de la TCT indica
8 Aquesta definició es té en compte a l’hora de seleccionar els termes durant el buidatge.
18
que dins de cada àmbit els termes es connecten mitjançant relacions de diferents tipus, que
són les que permeten establir l'estructura conceptual del mateix. Fabbri va més enllà i afirma
que establir relacions entre els fenòmens és un acte cognitiu de doble nivell, ja que permet
observar manifestacions diferents o noves i relacionar-les amb manifestacions ja conegudes
mitjançant l’observació i l’organització9.
Els sistemes conceptuals s’han representat fins ara en diversos camps del
coneixement: la lingüística computacional, les matemàtiques i les ciències de l'educació. En
cada un d’aquests àmbits se’ls ha donat un nom diferent: grafs conceptuals, diagrames de
flux o mapes conceptuals, respectivament. Tot i que els mapes de xarxes conceptuals que
es realitzen en aquest treball no coincideixen exactament amb cap de les tres aproximacions
anteriors, totes elles funcionen com a precedents de la representació que és proposa aquí.
3.2.1 Grafs conceptuals
Des del punt de vista de la lingüística computacional, un dels esquemes de
representació de xarxes semàntiques que ha tingut més repercussió és el de grafs
conceptuals. Aquestes xarxes semàntiques s’utilitzen en intel·ligència artificial per tal de
representar el coneixement (Moreno: 2000).
Els grafs conceptuals van ser proposats per Sowa (1984) i inclouen nodes de dos
tipus: els nodes de concepte, representats mitjançant un rectangle, i els nodes de relació,
representats mitjançant un oval. A més a més, inclouen unes fletxes direccionades que
enllacen els nodes.
El següent exemple de graf conceptual senzill mostra la representació de la frase
"Gore critica a Bush” (Montes et al: 2001):
Figura 1: Graf conceptual (Font: Montes, 2001)
L’objectiu dels grafs conceptuals és la representació del llenguatge natural per tal
d’emprar-la en aplicacions informàtiques com ara la traducció automàtica o la mineria de
textos. Montes et al (2001) els defineixen com “una representación simple pero con mayor
información del contenido de los textos”.
La diferència principal entre aquest tipus de representació i la que es proposa en
aquest treball és que en la representació de xarxes conceptuals terminològiques que
9 Per aquest motiu aquest treball no es limita a fer un buidatge terminològic sinó que, per aprofundir en
el coneixement de l’àmbit, s’ha decidit establir les xarxes conceptuals entre els termes trobats.
Candidato: Gore criticar Candidato: Bush agent patient
19
proposem no es representa el llenguatge natural, sinó les relacions entre els conceptes. Així
mateix, tot i que es mantenen els nodes dels conceptes, en el mapa que proposem (veure
l’apartat 6.3) no apareixen els nodes de les relacions conceptuals, sinó que aquestes
s'escriuen sobre les fletxes que uneixen els nodes.
3.2.2 Diagrames de flux
El diagrama de flux és un sistema de representació molt emprat per a la descripció
d'algoritmes informàtics i la lògica subjacent darrera els sistemes de presa de decisions
(Bohl, 2007: 39). És a dir, es tracta de representacions gràfiques concises que indiquen la
seqüència d’accions necessàries per a resoldre un problema o bé que descriuen processos.
Cal destacar que no tan sols s’apliquen en l’àmbit de la programació, sinó que es tracta d’un
sistema de representació conceptual utilitzat en molts àmbits del coneixement, tant en els de
caire més científic com en els més humanístics. A continuació s’inclou un diagrama de flux
que descriu el procés de selecció de grups paral·lels i comparables de subjectes inclosos en
un assaig clínic (Aragonés et al, 2008):
Figura 2: Diagrama de flux (Font: Aragonés, 2008)
La principal diferència amb els mapes que es proposen en aquest treball radica en
què aquests darrers no descriuen cap procés estrictament, sinó que representen les
20
relacions entre els termes. Tanmateix, algunes de les relacions representades
(concretament les previous i subseqüent) es podrien considerar com a part d’un procés.
3.2.3 Mapes conceptuals
La utilitat dels mapes conceptuals en l’aprofundiment de l’aprenentatge fa temps que
es té en compte des de l’àmbit de les Ciències de l’Educació i l’elaboració de mapes
conceptuals és una estratègia que s’ha demostrat efectiva a l’hora d’adquirir i afiançar
coneixements sobre un tema determinat (Fonseca, 2006).
Segons Fonseca (2006: 6), els mapes conceptuals són instruments jeràrquics que
serveixen per representar el coneixement d’una manera senzilla i pràctica mitjançant
proposicions. Novak (1998) defineix les proposicions com a unitats formades per dos o més
termes conceptuals units per paraules amb l’objectiu de crear una unitat semàntica. La
jerarquia dels mapes conceptuals ha d’anar des dels elements més generals i inclusius fins
al més particulars.
Aquesta vessant teòrica manté certa relació amb el procés d’aprenentatge mitjançant
scenes i frames esmentat per Fillmore (1977: 63): I would like to say that scenes and frames, in the minds of people who have
learned the associations between them, activate each other; and that,
furthermore, frames are associated in memory with other frames by virtue of
shared linguistic material, and that scenes are associated with other scenes by
virtue of sameness or similarity of the entities or relations or substances in them
or their contexts of occurrence.
Segons Fillmore (1977: 63), un scene es correspon a “any coherent segment, large
or small, of human beliefs, actions, experiences, or imaginings”; i un frame a “any system of
linguistic choices [...] that can get associated with prototypical instances of scenes”. Per tant,
els mapes de Novak es podria dir que anomenen i enllacen scenes mitjançant frames amb
l’objectiu d’afavorir aquestes activacions que menciona Fillmore i que faciliten el procés
d’aprenentatge.
Tanmateix, cal tenir en compte que no és el mateix la representació esquematitzada
d’un discurs amb finalitats docents, que és l’objectiu principal dels mapes conceptuals
proposats per Novak (1998); que la representació de les relacions conceptuals d’un terme
amb els altres termes que formen part de la seva disciplina. En el primer cas, l’objectiu de la
realització del mapa conceptual és l’aprenentatge d’un tema (en la majoria de casos dins el
marc d’assignatures dels cicles d’ensenyament primari i secundari) mitjançant la seva
21
esquematització a partir de paraules clau (que poden ser o no ser termes) i la relació entre
les mateixes mitjançant accions que pretenen emular el discurs per tal que l’assimilació de
coneixements per part dels alumnes sigui més eficaç.
Tanmateix, la visió que interessa des del punt de vista d’aquest treball seria la
segona: el mapa conceptual representa els termes pertanyents a un àmbit i les relacions que
s’estableixen entre els mateixos. Segons Sánchez-Gijón (2004: 132-133) hi ha els següents
tipus de relacions conceptuals:
- Relacions lògiques, que permeten “jerarquitzar els termes en funció de la
seva intenció”. Aquestes, a la vegada, segons Aguilar-Amat (1996) es poden
dividir entre verticals, és a dir, de tipus gènere/espècie o hiperònim/hipònim; i
horitzontals, com les que apareixen entre cohipònims.
- Relacions ontològiques, basades “en relacions de contigüitat en l’espai i el
temps entre conceptes” i divisibles en relacions de tipus part/tot,
antecessor/successor, material/objecte o causa/efecte.
- Relacions no jeràrquiques (que Aguilar-Amat anomena relacions
infralògiques), que inclourien relacions cronològiques (previ/subsegüent),
genètiques (productor/producte) i de transmissió (emissor/receptor).
- Relacions argumentals, de tipus lingüístic i que persegueixen destacar les
coaparicions típiques d’un àmbit.
- Relacions pragmàtiques, que serien les establertes “entre l’acció i l’agent que
l’executa o el pacient que la rep”.
Dins BACUS (BAse de Coneixement UniverSitari -Aguilar-Amat et al. 2010), la base
de dades creada a partir dels treballs dels alumnes quart de llicenciatura de la Facultat de
Traducció i d’Interpretació de la UAB, s’estableixen les següents relacions i els següents
marcadors per les mateixes, que seran els que es faran servir a l’hora de marcar els vincles
entre els termes clau trobats al corpus a l’hora d’elaborar el mapa conceptual d’aquest
treball:
22
LOGICAL CONCEPTUAL RELATIONS
Antonym Hyperonym Hyponym Nearby
ONTOLOGICAL CONCEPTUAL RELATIONS
Part Whole Cause Effect INFRALOGICAL CONCEPTUAL RELATIONS Location Material Shape Colour Coord. With Enlargement Abbreviation Symbol Previous Subsequent Producer Product Transmitter Receiver Used for Argument of Object Agent Agent of Benefactive Relevance Salience Instrument Symptom Component OTHER FIELDS Etymology Aphorism Example Note Taula 2: Relacions conceptuals a BACUS (Font: Aguilar-Amat et al, 2010)
Un exemple del tipus de mapa conceptual que proposa Novak (1998: 34) podria ser
l’exemple següent referent a l’aigua. Com es pot observar, part de les paraules
seleccionades com a claus dins el mapa no són termes referits a entitats (per exemple,
“movimiento”) o bé no es mostren en la forma singular del terme, tal com dicta la tradició
terminològica (“animales”, “plantas”, “moléculas”) en la cerca de l’absolut conceptual. Així
mateix, les relacions establertes (es necesaria para, formada por, cambia...) emulen el
discurs textual en lloc de referir-se al tipus de relació conceptual:
23
Figura 3: Mapa conceptual de l’aigua (Font: Novak, 1998)
Si es compara amb el mapa conceptual que s’ha creat a partir de les dades
obtingudes a través de l’anàlisi del corpus d’aquest treball (apartat 06.3), es pot veure que
totes les paraules clau del mapa són termes de l’àmbit d’especialitat i que el text que les
enllaça les unes amb les altres expressa relacions de tipus conceptual seguint uns patrons
determinats i, en cap cas emula el discurs. L’emulació del discurs produeix un mapa molt
determinat per la llengua que el sustenta, cosa que la terminologia i la nova conceptologia
haurien d’intentar evitar.
24
3.2.4 Mapes de xarxes conceptuals
Deixant doncs de banda els diferents sistemes de representació conceptuals descrits
anteriorment i entrat en el sistema emprat en aquesta recerca, proposem un nou sistema de
representació conceptual basat en aquests tres darrers (els grafs conceptuals, els
diagrames de flux i els mapes conceptuals), al qual anomenen “mapa de xarxes
conceptuals”, per tal de no confondre'l amb cap dels sistemes descrits anteriorment. Per
aplicar la representació conceptual a la Terminologia ens fonamentem en Pearson (1998:
192-193), que afirma que a través de les ocurrències obtingudes durant la interrogació d’un
corpus mitjançant una paraula pivot, se’n pot establir la seva jerarquia conceptual, i en
Sánchez-Gijón (2004: 132), que estableix els diferents tipus de relacions existents entre els
termes. A través dels resultats obtinguts durant la interrogació del corpus (pel que fa als
termes i a les relacions entre els mateixos), s’ha elaborat un mapa de xarxes conceptuals
(veure l’apartat 6.3) partint d’aquests principis. Els nodes que inclou (representats en forma
de rectangle, de la mateixa manera que en els grafs conceptuals) es corresponen als termes
detectats mitjançant la interrogació del corpus i les fletxes direccionades que enllacen els
nodes indiquen les relacions conceptuals que els uneixen.
3.3 CmapTools
A l’hora de dibuixar el mapa conceptual s’ha emprat l’eina CmapTools,
desenvolupada per l’institut de recerca Institute for Human & Machine Cognition (IHMC) de
Florida, centrat en l’estudi dels sistemes de cognició i en el desenvolupament de sistemes
tecnològics que permetin aprofitar i aprofundir els coneixements humans. CmapTools es
tracta d’una eina gratuïta i multiplataforma10 que permet la construcció de mapes
conceptuals en tots els àmbits de coneixement i per a qualsevol nivell d’especialització. Tal
com indica l’IHMC, l’eina es pot emprar tant en escoles de primària, com en centres
d'investigació estatal o fins i tot dins el món empresarial. De fet, una de les agències amb qui
ha firmat convenis de col·laboració és la NASA. D’entre les característiques principals de
l’eina, cal destacar la possibilitat de realitzar treball de tipus col·laboratiu a distància, de
manera que diferents persones poden tenir accés i drets d’edició sobre un mateix mapa
conceptual. Tanmateix, aquesta característica no s’ha emprat en aquest treball11.
10 Es troba disponible per als sistemes operatius Windows, Linux i Mac OS. 11 Tal i com es comenta a les perspectives de futur, aquesta característica podria resultar útil en futurs
treballs col·laboratius que ampliïn el número de llengües sobre les que s’ha realitzat aquest estudi.
25
CmapTools permet elaborar mapes conceptuals en diferents idiomes i donar-los un
format que permeti fàcilment l'assimilació dels seus continguts. A part d'establir les paraules
clau, aquestes es poden unir mitjançant paraules pont (que en el cas d’aquest treball
indiquen la relació conceptual entre els dos termes enllaçats) i es pot modificar lliurement el
sentit de les fletxes que vinculen els diferents mots. Així mateix, es poden personalitzar els
colors de tots els elements del mapa conceptual per fer la seva assimilació més intuïtiva.
Una altra de les característiques més interessants de l’eina de cara a la recerca
terminològica és la possibilitat de visualitzar el llistat de totes les relacions conceptuals
emprades com a paraules d’unió i d’extreure’n la freqüència d’ús. D’aquesta manera, es pot
determinar si la terminologia d’un àmbit d’especialitat en concret es caracteritza, per
exemple, per la presència de relacions de tipus lògic, ontològic, argumental...
26
4 Lingüística de corpus
Des del seu origen, la lingüística de corpus ha estat emprada en camps diversos,
com ara el processament del llenguatge natural, la lingüística aplicada o l’anàlisi crítica del
discurs, entre d’altres (Saldanha, 2009). Si ens centrem més en la seva vessant aplicada a
la terminologia, la lingüística de corpus, mitjançant un apropament empíric, persegueix
l’objectiu de representar, a partir de dades autèntiques, l’ús que una comunitat determinada
fa de la llengua (Sánchez-Gijón, 2004: 71). Un dels avantatges principals en la creació de
recursos lexicogràfics és que permeten oferir exemples reals d’ús de les entrades; també
permeten prendre decisions basades en dades reals en quant al canvi de sentit de les
unitats, proporcionen informació addicional, com ara estructures gramaticals o col·locacions i
proporcionen informació sobre freqüències d’ús (Sánchez-Gijón, 2004: 73). Ara bé, per tal
que la informació obtinguda sigui fiable cal que s’hagin seguit una sèrie de criteris a l’hora de
compilar el corpus. Tota aquesta informació resulta de gran utilitat al traductor a l’hora de
redactar el text final ja que en moltes ocasions, si no es domina un llenguatge d’especialitat,
no n’hi ha prou amb conèixer un terme per tal de poder-lo inserir correctament en una frase
(Sánchez-Gijón, 2004: 136).
4.1 Definició i tipologies de corpus
Hi ha controvèrsia quant a la definició de “corpus”. En realitat, les diferents
definicions que se n’han fet des de la lingüística de corpus varien en funció de quin dels
seus aspectes es prengui en consideració. (Saldanha, 2009). A partir de les definicions dels
autors més destacats (Abaitua, Biber, Conrad i Repen, Corpas, Leech, Marcos Marín,
McEnrey i Wilson, Sánchez i Cantos, Sinclair, Stubbs, Teubert, Tognini-Bonelli), Sánchez-
Gijón (2004: 74) cita les característiques següents com les més representatives:
- es tracta d’un conjunt dades reals (orals o escrites) de la llengua que es vol
investigar;
- es troba en un format que en permet el processament electrònic;
- els textos són representatius de la varietat de llengua que es vol investigar;
- el seu conjunt ha d’estar ordenat en funció de l’objectiu de la recerca.
Tot i compartir aquestes característiques comunes, es poden establir classificacions
de tipus de corpus, els més destactables són segons Jiménez-Crespo (2009): els corpus monolingües, els corpus paral·lels i els corpus comparables. Els primers es
caracteritzen per estar formats per una sola llengua, ja estiguin constituïts per textos
originals o textos traduïts. Els segons són una recopilació de textos originals i les seves
27
traduccions. Finalment, els últims, consisteixen en una recopilació de textos sobre una
temàtica en una llengua original i de traduccions de textos sobre la mateixa temàtica cap a la
mateixa llengua.
Tanmateix, aquesta classificació és un pèl reduïda ja que existeixen més criteris que
ens permeten definir el tipus de corpus a part de les llengües que el constitueixen i la seva
temàtica. La taula següent està basada en la proposta de tipus de corpus realitzada per
Sánchez-Gijón (2004: 74-76):
Tipus Característiques
Font
corpus oral procedent de textos oral
corpus escrit12 procedent de textos escrits
Marcatge
corpus etiquetat se n’han marcat els elements morfosintàctics o
lexicosemàntics
corpus no etiquetat no se n’han marcat els elements morfosintàctics o
lexicosemàntics
Marc temporal
corpus sincrònic mostra l’estat actual de la llengua
corpus diacrònic mostra l’evolució de la llengua al llarg del temps
corpus periòdic o
cronològic
mostra l’estat de la llengua en un moment històric
concret
Tipus de llengua
corpus especialitzat mostra un tipus de llengua particular
corpus general estudia la llengua sense limitació temàtica
Fragmentació
corpus textual inclou textos complets
corpus de referència inclou fragments de textos que actuen com a mostra
representativa del tret que es vol estudiar
Volum
corpus equilibrat té en compte la representativitat i l’equilibri entre les
variants de la llengua objecte d’estudi
12 A part de la classificació que proposa Sánchez-Gijón, els textos escrits es podrien dividir entre
documents en paper i escanejats o documents obtinguts directament en format electrònic.
28
corpus gran o extens no té en compte la representativitat i l’equilibri entre
les variants de la llengua objecte d’estudi
corpus monitor manté un volum de dades constant
Informació extralingüística
corpus documentat proporciona informació extralingüística referent als
textos en un arxiu apart
corpus no documentat no proporciona informació extralingüística referent
als textos en un arxiu apart
Llengües
corpus monolingüe inclou textos en una sola llengua
corpus bilingüe inclou textos en dues llengües
corpus multilingüe inclou textos en tres o més llengües
Relació entre els textos13
corpus comparable14 inclou originals en dues o més llengües que
comparteixen una situació sociopragmàtica
equivalent
corpus paral·lel conté textos originals i les seves traduccions
corpus alineat corpus paral·lel on cada segment de l’original
s’acompanya del segment traduït
corpus de traducció lliure corpus paral·lel que no es pot alinear
Finalitat
corpus ad hoc creat amb una finalitat específica
Taula 3: Tipologia de corpus
Així doncs, el corpus objecte d’investigació en aquest estudi té les característiques
següents: es tracta d’un corpus escrit, no etiquetat, sincrònic, especialitzat, textual, no
equilibrat, documentat, bilingüe, comparable i ad hoc.
Es tracta d’un corpus escrit ja que tots els textos provenen de fonts escrites, el
corpus no s’ha etiquetat abans de realitzar-ne l’anàlisi, tots els documents que inclou han
estat redactats entre els anys 2002 i 2009 (per tant és també sincrònic i actual), es limita a
textos relacionats amb l’àmbit de la Cultura de Pau, no té en compte les diferents variants
dins d’una llengua i el corpus en anglès té més pes des del punt de vista del número de 13 Només aplicable als corpus bilingües i multilingües 14 La definició de Sánchez-Gijón de “corpus comparable” no coincideix amb la de Jiménez-Crespo vista
anteriorment.
29
tokens que el castellà (191.057 vs. 174.555), el corpus va acompanyat d’un document de
registre on s’indiquen les referències bibliogràfiques dels textos que l’integren (l’apartat 8
d’aquest treball), inclou textos escrits originalment en castellà i en anglès, tots ells
comparteixen característiques sociopragmàtiques similars i, finalment, ha estat compilat
expressament per realitzar l’estudi del terme “pau”, les seves col·locacions i el seu mapa de
xarxes conceptuals.
4.2 Sistemes d’extracció de termes
Els sistemes d’extracció de termes (ET) permeten obtenir una sèrie de candidats a
terme (CAT) de manera automàtica mitjançant criteris que solen ser una combinació de
factors estadístics i lingüístics. Posteriorment, cal fer una validació manual dels CAT
obtinguts (Vivaldi, 2006: 441). En el cas del present treball, el criteri lingüístic consistirà en la
presència de la denominació “pau” a l’hora de fer l’extracció per obtenir els CAT. Un cop
obtinguts els CAT, un dels criteris que es tindran en compte per a la seva validació com a
termes de l’àmbit d’especialitat serà un criteri estadístic basat en la freqüència d’aparició del
terme. Així mateix, també emprarà aquest criteri de freqüència per a l’establiment de les
col·locacions típiques que acompanyen a una unitat terminològica (UT) concreta. Tanmateix,
com indica Sánchez-Gijón (2004: 140), la freqüència d’aparició no és l’únic criteri que
defineix una col·locació, per tant, caldrà de nou que hi hagi l’intervenció per part de
l’especialista per tal de determinar si aquesta és circumstancial, si es tracta d’un terme
sintagmàtic o d’una expressió formulaica.
Els estudis estadístics de freqüència es fan a partir de les unitats denominades
“tokens”, que també serveixen per mesurar la mida d’un corpus. Un token es correspon a
una aparició d’una paraula determinada dins d’un corpus. Els càlculs de freqüències
comparen la quantitat total d’aparicions amb la quantitat relativa en funció del volum total del
corpus (Sánchez-Gijón, 2004: 137).
Estopà (1999) indica que un dels principals problemes dels sistemes d’ET (SEACAT,
segons la terminologia que utilitza: sistemes d’extracció automàtica de candidats a terme) és
que generen silenci extrínsec, és a dir, que no poden detectar unitats monolèxiques. De tota
manera, aquesta limitació no és del tot rellevant de cara a aquest estudi ja que l’única unitat
monolèxica que es contempla és “pau” i ja es coneix. La resta d’unitats treballades seran,
essencialment, polilèxiques.
30
4.3 Elements d’anàlisi (concordances, col·locacions i cosituats)
Dels diferents elements que es poden tenir en compte a l’hora de realitzar una anàlisi
mitjançant la lingüística de corpus, el més rellevant de cara al present treball és l’estudi de
les concordances i les col·locacions, ja que és el que ens permetrà establir quines són
aquelles paraules que apareixen amb més freqüència al voltant del terme “pau”. L’estudi de
les concordances és el que ens permet estudiar les paraules dins del seu context d’aparició.
En el cas d’aquest projecte, totes les concordances analitzades giren entorn la paraula “pau”
(paz en castellà i peace en anglès serà la unitat bàsica d’interrogació del corpus). La llista de
concordances permet comprovar quines unitats lèxiques acompanyen la unitat que hem
cercat. Aquesta unitat central de cerca, que pot ser tan simple com composta, s’ha
anomenat paraula pivot o node (Sánchez-Gijón, 2004: 137).
Segons Pearson (1998: 191), l’estudi del terme com a node ens permet extreure tres
tipus d’informació relativa al mateix. En primer lloc, podem obtenir informació sobre el
significat del terme. En segon lloc, informació sobre el seu ús. I, per últim, informació sobre
els termes que hi estan relacionats. Aquestes dues darreres possibilitats són les que ens
permeten realitzar afirmacions de tipus metalingüístic sobre els termes i les que seran més
representatives en el present treball.
Sinclair (1991: 115-116) anomena “node” la paraula d’estudi i “cosituat” la paraula
que s’ha trobat mitjançant l’anàlisi que l’acompanya. Des d’aquest punt de vista, distingeix
entre dos tipus de col·locacions en relació al node o paraula pivot. D’una banda hi hauria les
col·locacions creixents (upward collocation) i d’altra banda les col·locacions decreixents
(downward collocation). Pel que fa a les primeres, serien aquelles en les quals la paraula
pivot és menys freqüent dins el corpus que la seva cosituada; mentre que en el segon cas,
serien aquelles en què la paraula pivot és més freqüent que el seu cosituat. Segons ell,
aquest segon tipus és especialment interessant ja que permet realitzar una anàlisi semàntica
de la UT15.
Segons Aguilar-Amat (1993: 54), els cosituats fan referència a “cualquier tipo de
relación de adyacencia que sea detectada en el nivel sintáctico, semántico o léxico”, i les
col·locacions serien un cas concret de cosituats, és a dir, associacions recurrents el significat
de les quals és constituït per la suma de les seves parts (composicional o idiomàticament) i que
són característiques perquè els parlants (o en el cas dels àmbits d’especialitat, els experts) les
15 Les col·locacions detectades en aquest treball són, essencialment, de tipus decreixent, per la qual
cosa són adequades per a realitzar l’anàlisi semàntica de què parla Sinclair.
31
escullen sempre d’entre les altres possibilitats que ofereix la llengua i ho fan dins el marc de les
mateixes estructures sintàctiques. Cal destacar que per Aguilar-Amat el terme “cosituat” fa
referència al conjunt del node i de la paraula que l’acompanya, no tan sols a la segona, com en
el cas de Sinclair. Més endavant, Aguilar-Amat (1993: 67) distingeix entre combinacions lliures
(corresponents a les circumstancials), combinacions preferents (corresponents a les
col·locacions) i combinacions fixes (que serien els termes compostos). (Per a més informació
sobre la casuística de les col·locacions i les combinacions del lèxic veieu la tesi d’Aguilar-Amat
(1993) i de Montero Martínez (2002)).
A efectes d’aquest treball, ens quedem amb la definició d’Aguilar-Amat de cosituat (en
castellà ‘coocurrencia’) i col·locació. Pel que fa a les combinacions fixes el significat de les
quals ja transcendeix la mera suma del significat de les seves parts, les anomenarem termes
compostos.
A partir dels llistats de concordances se’n poden extreure col·locacions mitjançant
l’observació dels elements que es repeteixen amb més freqüència al voltant d’aquesta
paraula pivot o node. Tal com indica Sánchez-Gijón (2004: 138-139) hi ha diverses maneres
d’extreure les col·locacions d’un text:
- mitjançant l’ordenació alfabètica de les concordances en funció de les
paraules situades a la dreta o l’esquerra de la paraula pivot;
- mitjançant l’extracció dels cosituats (collates, en anglès).
Un cop obtingut el llistat de tots els cosituats, tots ells possibles CAT, cal distingir
entre termes compostos, col·locacions preferents i col·locacions circumstancials. Els que
queden finalment reflectits al treball són els termes compostos i les col·locacions preferents
(en endavant col·locacions), mentre que les col·locacions circumstancials es desestimen ja
que no es consideren pròpies de l’àmbit.
Segons Pearson (1998: 192), per tal de determinar si els resultats obtinguts són
realment “termes oficials”, és a dir, col·locacions fixades o termes compostos, cal l’ajuda
d’un expert en l’àmbit. Tanmateix, gràcies a l’anàlisi de freqüències que proporcionen els
programes de gestió de corpus el terminòleg pot fer una primera aproximació força
fonamentada sobre la condició de terme compost, col·locació o col·locació circumstancial.
32
5 Metodologia d’investigació
Per a realitzar el treball d’investigació es parteix dels següents supòsits pertanyents
al saber científic:
1) La definició i la representació terminogràfica d'un concepte pot construir-se
fidedignament a partir del conjunt de les seves ocurrències denominatives simples i
complexes en tots els subconjunts de la llengua, especialitzats i no especialitzats (Hoffman).
2) Quan repetim el procés canviant la llengua de referència, podem dibuixar els
mapes conceptuals produïts pels diferents sistemes denominatius i veure la seva
intersecció, trobant així universals conceptuals (Chomsky) al mateix temps que
especificacions conceptuals idiomàtiques (Sapir i Whorf).
Així mateix, el treball de recerca es basa en teories terminològiques i de
representació conceptual de Cabré, Fillmore, Sinclair, Aguilar-Amat i Novak & Gowin, entre
d’altres, exposades a l’apartat 3 d’aquest treball.
El mètode que se sol emprar en l'estudi de la terminologia d'un àmbit d'especialitat és
l’anàlisi automatitzada de corpus, ja que permet analitzar un major volum d’informació i
accedir a la terminologia present en molts textos de forma ràpida a l’hora que aplicar criteris
estadístics per a la selecció de termes.
La unitat d’anàlisi ha estat el terme “pau”, els termes compostos en els quals apareix
i les seves col·locacions. La tècnica de recollida de dades s’ha centrat en l’anàlisi d'un
corpus en castellà i un altre en anglès elaborats ad hoc (veure més avall). Per a l’elaboració
dels corpus s'ha adoptat un criteri tipològic (veure més avall) a l'hora se seleccionar els
textos i per a l’extracció de la terminologia s’ha aplicat un criteri estadístic (veure més avall).
Els objectius exposats a l’apartat 2 s’han assolit mitjançant un estudi empíric de tipus
observacional en el qual l'objecte d'estudi (la paraula pivot) ha estat el terme “pau”. A partir
d'aquest terme, se n’ha descrit el mapa de xarxes conceptuals i les col·locacions tant en
castellà com en anglès. La metodologia emprada ha estat, en primer lloc, de tipus
quantitatiu, per a realitzar la selecció dels termes i col·locacions més freqüents mitjançant
l’anàlisi de corpus mitjançant un sistema d’ET; i, en segon lloc, ja estat de tipus qualitatiu ja
que s'ha analitzat el contingut del discurs per tal de determinar si els resultats obtinguts amb
el mètode quantitatiu eren pertinents. Es tracta, doncs, d'un disseny metodològic de tipus
mixt, atès que s'apliquen alhora mètodes qualitatius i quantitatius per a l'estudi de l'objecte.
Cal destacar, però, tal com reflexiona Pearson (1998: 191) que en tot mètode
quantitatiu sempre hi ha soroll (troballes que no són pertinents però tenen una alta
freqüència) i buits (elements propis de l’àmbit que no es veuen reflectits als resultats per
falta de freqüència elevada). Aquestes són, doncs, algunes de les limitacions del present
33
estudi. La primera d’elles, el soroll, s’ha intentar pal·liar mitjançant l’anàlisi de tipus qualitatiu
citada al paràgraf anterior. Pel que fa a la segona, s’ha treballat amb a un glossari facilitat
per l’Escola de Cultura de Pau (Escola de Cultura de Pau, 2009), realitzat conjuntament amb
el Servei de Llengües de la UAB, on s’inclouen els termes més traduïts i rellevants dels
informes anuals que confeccionen. Fent una comparació entre els termes obtinguts a
l’anàlisi de corpus i els termes que apareixen al glossari, s’ha vist que només un dels termes
que inclouen la paraula pivot “pau” al glossari no s’ha vist reflectit a l’anàlisi quantitatiu16, ja
que no apareix al corpus com a tal.
Per a l’anàlisi de les dades s'ha emprat l’estadística descriptiva per a establir les
freqüències d’aparició del terme i de les seves col·locacions segons criteris de gestió de
corpus i de detecció automàtica de coocurrències i concordances segons l’anàlisi de
freqüències proporcionat per l'eina AntConc.
Les dades obtingudes s’han recollit mitjançant un full d’Excel, el format més adequat
per a l’exportació de les dades a altres programes, com ara gestors de terminologia17.
Quant a l'univers, s’ha treballat amb textos de l'àmbit de la Cultura de Pau produïts
per especialistes i de publicació recent. Atès que s’ha treballat amb un corpus reduït de vora
180.000 tokens per idioma, els criteris que s’han emprat per seleccionar els textos han estat
els següents:
1) que estiguessin avalats per una institució de prestigi reconegut en l'àmbit
de la Cultura de Pau o els Estudis sobre Seguretat;
2) que estiguessin escrits per especialistes d'aquest àmbit;
3) que estiguessin escrits originalment en l'idioma del corpus del qual
formaran part (anglès o castellà).
A part d'aquests criteris, s’han tingut en compte els establerts per Cabré (1999: 89) i
Sànchez-Gijón (2004: 34): autoria, actualitat, precisió, tractament del contingut, originalitat,
propòsit, enllaços a altres recursos, ergonomia, entorn informàtic, citació i receptor.
El mapa de xarxes conceptuals (en el qual s’estableixen les relacions existents entre
els termes trobats) s'ha elaborat a partir dels antecedents dels grafs conceptuals, els
diagrames de flux i els mapes conceptuals detallats a l’apartat 3.2 d’aquest treball. Es tracta
d'un mapa de tipus dinàmic que ofereix una visió real de la terminologia de l'àmbit, és a dir,
té en compte la variació present i no persegueix donar equivalències estàtiques. Per a cada
concepte s’han recollit les diferents unitats terminològiques que té assignades (en aquells
16 Es tracta del terme “paz colectiva”. Que, tot i que no apareix al corpus en castellà, sí que apareix al corpus en anglès com part del terme (“collective peace enforcement”), però només amb una ocurrència.
17 Amb la intenció, com s’indica a les línies de futur, de contribuir a l’eina d’ajuda a la traducció desenvolupada en el marc del projecte COMETA del Grup Tradumàtica de la UAB.
34
casos en què se n’ha trobat més d'una) i aquesta variació s'ha inclòs al mapa de xarxes
conceptuals i d'equivalències. Per a realitzar aquest mapa s'ha emprat l'eina CMap Tools
(se’n pot veure una descripció a l’apartat 3.3). Les relacions conceptuals emprades per
vincular els termes a l’arbre conceptual s’han establert tenint en compte les proposades a la
base de dades de coneixement universitari BACUS (Aguilar-Amat et al. 2010). Es tracta d'un
instrument validat atès que s'ha emprat amb èxit des de fa 15 anys en l’elaboració de
treballs terminològics dins d'àmbits d'especialitat i, concretament, a l'hora de descriure
col·locacions. Es pot trobar un llistat de totes les relacions conceptuals proposades a
l’apartat 3.2.3.
5.1 El mètode de treball terminològic segons la TCT
El treball terminològic que s’ha realitzat en el present estudi es basa en el mètode
proposat per Cabré (1999). Al llarg del marc teòric del treball, ja s’ha realitzat una
presentació del mètode de treball terminològic dins la Teoria Comunicativa de la
Terminologia (veure pàgines 15 i 16). En aquest apartat s’adapta el mètode proposat per la
TCT a les característiques concretes de l'estudi que ens ocupa.
En primer lloc, Cabré (1999: 143) proposa les quatre fases següents dins el treball
metodològic:
1) Delimitació del tema i definició del treball: Cal que el terminòleg adquireixi una
competència cognitiva bàsica sobre l’àmbit en el qual treballarà. Aquesta
competència li ha de permetre escollir des de quina dimensió vol tractar el tema.
Així mateix, per tal de definir el treball caldrà prendre decisions pel que fa a la
perspectiva, el tipus de treball, els destinataris, els objectius i les finalitats.
2) Preparació i planificació: Cal realitzar la selecció del corpus de treball manera que
s’adeqüi a les característiques establertes pel treball a la fase anterior. El treball
es pot ubicar dins d’una o de més matèries a partir de classificacions
reconegudes. Un cop establerta l’estructura conceptual es pot elaborar la
planificació del treball.
3) Realització: Cal recopilar la terminologia a partir del corpus de treball. El tipus
d’unitats que se seleccionin i la informació que es reculli sobre les mateixes
dependrà de les característiques escollides durant la primera fase. La variació
que es reculli canviarà en funció de l'heterogeneïtat del corpus escollit. Tant els
elements que il·lustrin els termes com les seves definicions dependran, de nou,
de les característiques del treball.
4) Presentació dels resultats: Cal realitzar una presentació que adient segons els
objectius del treball.
35
Un dels aspectes clau que destaca Cabré (1999: 140) és la necessitat que els
treballs terminològics recullin la variació: En síntesis, la metodología de trabajo de una teoría de base comunicativa
debe partir del principio que la realidad de los datos comporta variación en
toda su dimensionalidad, y por ello debe recogerla y representarla asociada a
los términos.
Com s’ha indicat a la introducció, l’adquisició congnitiva sobre la matèria que acredita
aquest treball va ser adquirida en el si del postgrau en Resolució de Conflictes. Així mateix,
es va ampliar gràcies a les lectures enviades per Cécile Barbeito de l'Escola de Cultura de
Pau de la UAB. Pel que fa a la delimitació del treball, les decisions preses es resumeixen al
següent quadre:
Tema la Cultura de Pau
Perspectiva l’ús aplicat de la terminologia per part dels especialistes
Tipus de treball plurilingüe i descriptiu
Destinataris estudiants de l’àmbit de Cultura de Pau, traductors, professors
Objectius recopilar termes reals i reunir informació conceptual sobre els mateixos
Finalitats facilitar la comprensió conceptual de l’àmbit i la traducció de textos
especialitzats sobre el mateix
Taula 4: Delimitació del treball de recerca
La selecció del corpus s’ha realitzat segons els criteris de qualitat esmentats
anteriorment (pàgina 33), es pot consultar el llistat complet dels textos emprats a l'apartat
8.4. Pel que fa a la classificació dels textos, la delimitació temàtica de l'àmbit de la Cultura
de Pau, com assenyala Cabré, no es restringeix a una única disciplina, sinó que es
distribueix entre diverses d'elles, es podria inscriure, doncs, dins les branques següents de
la classificació de la UNESCO: 6114.05 (Resolució de conflictes, des del punt de vista de la
Psicologia social) i 6304.02 (Solució de conflictes, des del punt de vista dels problemes
internacionals, classificats, al seu torn, dins de la Sociologia), segons si s’enfoca des d’un
punt de vista més “positiu” (la pau com a absència de violència estructural i com un
component de la intel·ligència emocional) o més “negatiu” (la pau com a absència de
guerra).
La planificació del treball es va redactar tenint en compte la restricció temporal
establerta des de la coordinació del Màster Oficial en Traducció, Interpretació i Estudis
36
Interculturals, en el qual s’inscriu el treball de recerca. Aproximadament, es va preveure un
mes per a l’elaboració del marc teòric; unes dues setmanes per a la confecció del corpus de
treball; d'una a dues setmanes per a la interrogació del corpus per tal d'extreure'n la
terminologia i les relacions conceptuals; de dues a tres setmanes per a l’anàlisi i
representació dels resultats; i, finalment, dues setmanes més per a l'elaboració de les
conclusions i les línies de futur, i la revisió de tot el treball. En total, uns tres mesos de treball
(de finals de març a finals de juny). La dedicació final real ha resultat bastant ajustada a
aquesta primera previsió inicial.
La fase de realització del treball ha consistit principalment en l’anàlisi del corpus de
treball recopilat per tal d’extreure’n tant termes com col·locacions i en l'anàlisi dels resultats.
Ja que es pretenia realitzar un treball de tipus descriptiu, s'ha intentat recopilar al màxim
possible la variació present a l'àmbit per tal de poder representar-la. A l'hora d'establir les
relacions conceptuals entre els termes escollits, s’ha emprat la competència cognitiva en
l’àmbit i la consulta de contextos dins el mateix corpus de treball.
Finalment, la fase de presentació dels resultats s’ha dedicat a l’elaboració dels
mapes conceptuals i de les taules d’equivalències entre les diferents llengües.
A continuació s’indica detalladament com s’ha realitzat la interrogació del corpus i a
la selecció de termes (fase 3 del treball). Es poden trobar més detalls sobre la tercera i la
quarta fase a l'apartat 6.
5.2 Interrogació del corpus
AntConc ha estat l’eina escollida per a realitzar la gestió del corpus recopilat.
AntConc és un gestor de corpus desenvolupat per Laurence Anthony amb l'objectiu
d'utilitzar-lo a les aules durant l'ensenyament de l’anglès per a fins específics18. Es tracta
d'una aplicació gratuïta multiplataforma, de manera que funciona tant en ordinadors amb
sistema operatiu Windows com amb Linux o MacOS, amb una interfície fàcil d'usar i que
ofereix prestacions molt similars a altres eines d’anàlisi de corpus més tradicionals, com
WordSmith Tools, que sí que requereix llicència d’usuari de pagament. La versió emprada
en aquest treball ha estat la 3.2.
Donat que l'eina AntConc requereix que els arxius que s'analitzen estiguin en format
txt, html o xml, tots els textos emprats per al corpus s'han hagut de convertir a format txt des
del seu format pdf original. Aquesta operació es pot realitzar obrint el document PDF i
18 Anthony és professor al Centre for English Language Education in Science and Engineering de la
Universitat de Waseda (Japó).
37
desant-lo en format txt directament19. L’únic que cal tenir en compte és que hi pot haver
capçaleres i peus que es repeteixen al llarg del document i que al txt apareixen tants cops
com número de pàgines tingui el document. Si no es vol que això influenciï els recomptes,
cal cercar aquest text amb l'eina de cerca i substitució del bloc de notes i esborrar-lo.
Un altre element que ha calgut tenir en compte ha estat que durant el procés
d'exportació de pdf a txt la cadena de caràcters "fli" s'ha transformat en ". i" degut a un error
de conversió del programa. Tot i que aquest error no s’havia detectat inicialment, s’ha
observat durant l’anàlisi de les concordances. Per tal d'evitar que aquest error alterés els
resultats de la interrogació del corpus, s’ha realitzat una cerca i substitució de la cadena “. i"
per "fli". Al llarg de tot el treball s'han observat atentament els contextos en què apareixien
els termes, d’una banda per extreure’n informació conceptual, i d’altra banda per comprovar
que no s’haguessis produït més errors similars a l’anterior durant el procés de conversió.
Amb aquest mateix mètode s’ha detectat un altre element que podia interferir en els resultats
de l’anàlisi, i és l’aparició de guions de separació de paraules que al document pdf
apareixien a final de línia. Així doncs, per exemple, també ha calgut substituir “cons-trucción”
per “construcción". En aquest cas, el canvi no era tan necessari per detectar el terme
(AntConc ja el trobava a partir de les instàncies escrites correctament), sinó a l’hora de
determinar-ne la freqüència, ja que per tal de fer-ho cal que totes les ocurrències el terme
estiguin escrites de la mateixa manera,
A continuació s’indiquen quines funcions de l’eina han estat més útils a l'hora
d'analitzar els corpus recopilats. Així mateix, es mostren exemples dels resultats obtinguts
amb el corpus del present treball mitjançant cada una de les funcions i dels processos que
s’han seguit per validar-los. Tanmateix, aquests resultats es tracten només d’una petita
mostra i una primera aproximació als resultats del treball. A l’apartat 6 i als annexos es
poden trobar els resultats detallats.
19 Opció més recomanable que exportar el text a Word i de Word a txt, ja que en passar per aquest
format intermedi bona part de les frases queden tallades per salts de línia i això desconfigura els contextos que s’obtenen amb l’AntConc i crea soroll a l’hora de proporcionar les concordances.
38
Concordança
És la primera de les funcions disponibles al programa i, donat un terme de cerca (en
el nostre cas “paz” o “peace”) ofereix un llistat de totes les instàncies en què l’esmentat
terme apareix al corpus. A sota s’inclou la captura de pantalla del resultat d’interrogar el
corpus amb la paraula pivot “paz”. El quadre A mostra el grup de textos que forma el corpus
sobre el qual s'ha realitzat l'anàlisi; el quadre B mostra la llista de resultats dins del seu
context d'aparició, aquest tipus de disposició es coneix amb la sigla KWIC (Key Words In
Context); el quadre C mostra en quin dels textos apareix cada una de les coincidències i el
quadre D mostra el nombre total de coincidències.
Figura 4: AntConc, funció de concordança: resultats bruts
A partir d’aquest llistat es pot obtenir una primera aproximació als termes compostos i
les col·locacions presents al corpus. Per tal de fer-ho, cal ordenar alfabèticament les
paraules que apareixen primer a la dreta i després a l'esquerra de la paraula pivot per tal de
poder observar visualment quines són aquelles que es repeteixen. Després es veurà com es
poden obtenir les repeticions juntament amb la seva freqüència d’aparició, una dada molt
més fiable que aquesta primera aproximació visual. Aquest seria el resultat d’ordenar el
terme pivot a partir de la paraula que té situada a l’esquerra:
A
D
B C
39
Figura 5: AntConc, funció de concordança: resultats ordenats des de la paraula pivot
Es pot observar, per exemple, que un dels possibles candidats obtinguts des
d’aquesta primera aproximació seria “acuerdo de paz”. De tota manera, hi ha funcions del
programa, com ara els clusters i els collocates (que s’expliquen a continuació), que
permeten accedir als candidats a terme i a col·locació d’una manera més fiable.
Clusters La funció clusters o agrupacions permet a l’usuari interrogar al corpus a partir d’una
paraula clau i trobar unitats terminològiques formades per més d’una unitat, és a dir,
complexes. Aquesta funció, com explica el mateix Anthony (2004: 11), és especialment
rellevant dins els àmbits d’especialitat, ja que bona part dels seus termes són compostos. A
l’hora de realitzar la cerca, no només s’indica al programa quina paraula pivot es vol
consultar sinó que també se li especifica la mida mínima i màxima de l’agrupació, és a dir, si
volem que cerqui termes compostos formats per dues, tres o n... unitats. Així mateix, se li
pot indicar la freqüència mínima d’aparició dels resultats. Un mètode pràctic per filtrar i
organitzar la informació obtinguda és anar fent cerques per número d'unitats. És a dir, fer
una cerca on el número mínim i màxim de components del terme sigui 2; a continuació, fer
una altra cerca on el número mínim i màxim de components del terme sigui 3; etc.
40
La captura següent mostra el resultat de sol·licitar cerques de termes compostos
formats per mínim i màxim 3 components la freqüència dels quals sigui superior a 2:
Figura 6: AntConc, cerca de clusters
Gràcies a aquesta cerca podem veure que dues de les agrupacions més freqüents
són “proceso de paz” (204 aparicions), “acuerdo de paz” (125 aparicions), i ja amb una
menor freqüència “conversaciones de paz” (48 aparicions) i “negociaciones de paz” (42
aparicions). Els resultats “de la paz” i “de paz en”, amb 119 i 84 aparicions respectivament,
es correspondrien amb el que s’havia descrit com “soroll", és a dir, resultats irrellevant des
del punt de vista lingüístic però que una anàlisi quantitativa no sap destriar. Amb aquestes
dades, es podria confirmar la hipòtesi extreta de la primera aproximació que s’havia fet
mitjançant els resultats de la cerca de concordances.
Si es fa clic sobre qualsevol dels candidats, s’accedeix a la pestanya de concordança
dels mateixos. Aquest és el resultat de fer clic sobre “acuerdo de paz”:
41
Figura 7: AntConc, finestra de concordança del terme “acuerdo de paz”
Per afinar més la cerca, es pot demanar al programa que col·loqui la paraula clau a
la dreta o a l’esquerra de la cerca. És a través d’aquest procés d’interrogació que es poden
obtenir els CAT més fiables.
Collocates A partir d’aquesta funció es pot obtenir una llista ordenada de les paraules que
apareixen amb més freqüència a prop de la paraula i de la seva posició relativa respecte la
paraula (una posició a la dreta, dues a l’esquerra, etc.). En el moment de realitzar la cerca,
es pot especificar la paraula pivot, quantes posicions a la dreta i a l’esquerra es volen
analitzar, i la seva freqüència mínima d’aparició.
A la captura següent es pot veure el resultat de cercar la paraula pivot “paz” i les
paraules que apareixen fins a dues posicions a la dreta i a l’esquerra amb una freqüència
mínima de dues vegades:
42
Figura 8: AntConc, cerca de collocates
Analitzant els resultats es pot veure que són consistents amb el que s’havia observat
amb la cerca d’agrupacions. Ja que aquí es mostra que entre les paraules que apareixen
amb més freqüència al costat de la paraula pivot són “proceso”, “acuerdo”, “negociaciones” i
“conversaciones”. Així mateix, podem veure a través de la columna "Freq(L)” que totes
aquestes paraules apareixen principalment a l’esquerra de la paraula pivot. A través de la
comparació d'aquesta dada amb la freqüència d'aparició de la paraula pivot "paz" (903
aparicions) es pot establir que el tipus de col·locacions seran, segons la classificació de
Sinclair (1991: 115-116, veure apartat 4.3), decreixents.
Word List L’última de les funcions permet realitzar un llistat de totes les paraules que apareixen
al corpus i ordenar-les per freqüència. De tota manera, es tracta d'una funció que obté com
a resultat força soroll ja que tracta de la mateixa manera paraules plenes de significat com
paraules típicament conegudes com "buides", com ara preposicions i articles.
Aquesta és la llista obtinguda:
43
Figura 9: AntConc, llistat de paraules
Com es pot observar, cap de les paraules més freqüents és un terme. Ara bé, una de
les utilitats d’aquesta eina és que permet cercar una paraula i obtenir-ne la freqüència. Així,
doncs, el terme clau del treball, “paz”, apareix 903 en tot el corpus de castellà. El corpus
està format per un total de 174.555 tokens o paraules, tal com es pot observar al quadre
vermell de la part superior de la captura anterior.
Wildcard Pearson (1998: 192) recomana l’ús d’asteriscs al final del terme en les equacions de
cerca per tal d’assegurar que els plurals de la paraula pivot també s’inclouen a la cerca. Tot i
que és poc probable que el terme “pau” aparegui en plural en cap dels dos idiomes, és cert
que l’ús de l’asterisc, sobretot en el cas de l’anglès, permet obtenir com a resultats paraules
compostes on un dels components és “peace”. En castellà, caldria modificar l’arrel de cerca
per tal de poder utilitzar l’asterisc i obtenir paraules derivades, com ara “pacif*” per obtenir:
pacificación, pacificar, pacifista, etc. Aquestes recomanacions s’han tingut en compte a
l’hora de fer les cerques amb AntConc i, tal com es mostra a l'apartat 6.2, han estat
prolífiques.
44
6 Anàlisi del corpus d'estudi
6.1 Descripció del corpus
L’anàlisi del castellà s’ha fet a partir d’un corpus de 174.555 tokens extrets de quatre
textos, dels quals el més destacat és l’informe anual de l’Escola de Cultura de Pau de l’any
2008 (Fisas, 2008), ell sol aporta prop de 150.000 tokens; la resta es poden consultar a la
bibliografia (apartat 8.4) i són articles publicats dins l’àmbit universitari i institucional. Quant a
l’anàlisi en anglès, s’ha realitat mitjançant un corpus de 191.057 tokens provinents de disset
fonts diferents. S’han inclòs dos informes anuals de característiques similars al de Fisas
però de menor extensió (l’informe anual de l’any 2008 del Carter Center (2009) i l’informe
anual de l’any 2008 de la Carnegie Corporation of New York (2009)), així com diversos
articles publicats en revistes especialitzades en Investigació per a la Pau i en l’àmbit
universitari i institucional. Les referències completes dels articles es poden consultar a la
bibliografia. En el cas de l’anglès s’ha recorregut a un número més elevat de textos ja que
no se n’ha trobat cap de la mateixa extensió que el de Fisas.
Es poden revisar les característiques del corpus a l’apartat 4.1. Els criteris detallats
emprats per seleccionar els textos es poden consultar a l’apartat 5, pàgina 33. Així com els
corpus del castellà respon essencialment a la varietat geogràfica de l’espanyol d’Espanya,
l’anglès no respon a una varietat geogràfica sinó que es correspon a l’anglès internacional,
que es podria considerar que és la varietat que fan servir els especialistes en la seva
comunicació quan escriuen en revistes especialitzades.
6.2 Selecció de termes
A continuació s’inclou la llista dels termes trobats a partir dels candidats a terme
(CAT) detectats per AntConc. A part dels termes, a la llista que apareix a continuació es pot
trobar la freqüència d’aparició de cada terme dins del corpus així com un llistat de subtermes
i col·locacions que solen aparèixer amb els termes (aquests han estat extrets a partir de
l’anàlisi dels contextos d’aparició dels termes detectats per AntConc, mitjançant la funció
concordance i l’ordenació dels resultats per la dreta i l’esquerra, tal com s’explica a l’apartat
5.2).
En els casos en què a la columna de la freqüència apareixen dues xifres, és per què
el terme s’ha trobat al corpus tant en singular com en plural. La primera xifra es correspon a
les aparicions en singular i la segona, en plural. Un altre aspecte que cal tenir en compte a
l’hora de llegir les freqüències, és que aquestes inclouen les d’un terme i tots els termes
compostos en què aquest aparegui, així, les 193 aparicions de “acuerdo de paz” inclouen
també les aparicions a "acuerdo de paz definitivo" o "acuerdo de paz imperfecto". Si es
45
volgués determinar quina és l’aparició de “acuerdo de paz” sense tenir en compte les dels
altres termes derivats, es podria fer una resta de les freqüències d'aparició del terme
principal i de les dels secundaris. Es recullen per separat les freqüències d’aquells termes
per als quals s’ha detectat varietat ortogràfica (per exemple: “peacebuilding”, “peace-buildig”,
“peace building”). De tota manera, donat que no representen conceptes diferents, al mapa
de xarxes conceptuals el terme només apareix una vegada, en la forma més freqüent.
Castellà:
terme freqüència relacionats (col·locacions o termes compostos) freqüència
paz 1076
conseguir, alcanzar, construir,
buscar, preservar, quebrantar,
avanzar hacia, impulsar, lograr,
promover
proceso de paz 211 + 35
reiniciar, avanzar, obstaculizar,
consolidar, celebrar, abandonar
acuerdo de paz 160 + 33
alcanzar, firmar, implementar, apoyar,
lograr
acuerdo de paz definitivo 4
acuerdo de paz imperfecto 7
acuerdo de paz global 2
acuerdo de paz sostenible 2
negociaciones de paz 48
desembocar,
entablar, abandonar, participar en,
conversaciones de paz 42
llevar a cabo, celebrar, estar
bloqueadas, entablar, reanudar,
participar en
conversaciones formales de paz 2
mantenimiento de la paz 38
fuerza de mantenimiento de la paz 4 + 5
operación de mantenimiento de la
paz 2 + 3
46
misión de mantenimiento de la paz 20 + 1
misión híbrida de mantenimiento de
la paz 1
fuerzas internacionales de
mantenimiento de la paz 1
tropas internacionales de
mantenimiento de la paz 1
construcción de la paz 26
pacificación 21
proceso de pacificación 2 + 1
esfuerzos de pacificación 2
plan de paz 19
presentar
conferencia de paz 10
celebrarse
Cultura de Paz 10
paz positiva 10
paradigma de paz positiva 1
fuerza de paz 8 + 1
desplegar
consolidación de la paz 9
Investigación para la paz 6
establecimiento de la
paz 4
propuesta de paz 4 + 2
temperatura de la paz 4
iniciativa de paz 3 + 7
zona de paz 3 + 1
misión de paz 3 + 3
misión de paz conjunta 1
paz global 3
paz sostenible 3
esfuerzos de paz 2
apoyar
paz definitiva 2
paz imperfecta 2
47
paz internacional 2
imposición de la paz 2
paz regional 1
pacifistas 1
grupos pacifistas 1
Taula 5: Termes resultants de l’anàlisi del corpus en castellà ordenats per freqüència
Anglès:
terme freqüènciarelacionats (col·locacions o termes compostos) freqüència
peace 1905
bring, build, create, address, advance,
implement, promote
peacebuilding 315
civilian peacebuilding 7
bureaucratic peacebuilding 4
international peacebuilding 1
positive peacebuilding 6
post-conflict peacebuilding 7
peacebuilding activities 6
sustainable peacebuilding 2
state-sponsored peacebuilding 2
government-sponsored peacebuilding 2
peacekeeping 212
cosmopolitan peacekeeping 8
third generation peacekeeping 4
international peacekeeping 22
peacekeeping activities 1 + 2
peacekeeping capacity 3 + 2
peacekeeping forces 3 + 3
peacekeeping missions 3
peacekeeping operations 1 + 9
peace operations 1 + 76
UN peace operations 28
Culture of Peace 56
culture of peace and non-violence 19
promote
48
positive peace 55
pattern of positive peace 1
positive peace pattern 8
level of positive peace 2
regional peace 47
regional peace and security 42
peace-oriented media 38
peace-oriented media projects 8
peace and conflict impact
assessment (PCIA) 35
international peace 33
international peace and security 12
peace research 30
peace education 30
evaluate, contribute to
peace education project 2
negative peace 21
peace process 13 + 9
consolidate
democratic peace 18
peace studies 18
peacemaking 17
peace researchers 1 + 15
peace-building 15
peace building 14
peace and conflict
environment 12
zones of peace 10
peace support operations 9
instruments of peace and
security 8
agents of peace 8
social peace 7
construction of peace 7
virtual peace 7
world peace 7
49
peace agents 6
peace agreement 5 + 4
lasting peace 5
peace enforcement 5
peace talks 5
Education for peace 4
sustainable peace 4
peace practitioners 3
peace-keeping 2
Taula 6: Termes resultants de l’anàlisi del corpus en anglès ordenats per freqüència
6.3 Mapes de les xarxes conceptuals
A continuació es mostren els mapes de les xarxes conceptuals elaborats en castellà i
en anglès. Per a cada idioma es presenten dos mapes de les xarxes conceptuals: en primer
lloc, el mapa de les xarxes conceptuals de la paraula pivot i dels termes compostos en què
apareix; i, en segon lloc, el mapa de les xarxes conceptuals de la paraula pivot, els termes
compostos en què apareix, i les col·locacions més freqüents que els acompanyen a partir de
les dades obtingudes mitjançant l’anàlisi amb AntConc.
En tots quatre mapes es parteix de la paraula pivot "pau" i d'ella s'arriba a altres
conjunts de termes relacionats conceptualment. Els nodes (termes) s’indiquen dins d’un
rectangle, el tipus de relació que vincula els termes s'indica a la fletxa que els uneix. Com
s’ha indicat anteriorment, el tipus de relacions que s’han fet servir per vincular els termes
segueix el model proposat per BACUS (Aguilar-Amat et al. 2010) tal com s’explica a l’apartat
3.2 d’aquest treball. Els termes s'han agrupat per colors segons el bloc conceptual a què
pertanyen. Aquesta divisió en blocs conceptuals s’ha realitzat a efectes de facilitar la
distribució dels termes i la seva comprensió visual. De tota manera, cal destacar que es
tracta d’una proposta i que, si s’analitzessin els termes des d’una altra perspectiva, se’n
podrien realitzar d’altres.
50
La llegenda de colors és la següent: paraula pivot
estudi de la pau
tipus de pau
negociacions relacionades amb la pau
procés de construcció de la pau
col·locacions de tipus fraseològic
espais geogràfics
Taula 7: Llegenda dels mapes conceptuals
Figura 10: Mapa de la xarxa conceptual en castellà del terme pau i els seus termes compostos
52
Figura 11: Mapa de la xarxa conceptual en castellà del terme pau, els seus termes compostos i les seves col·locacions
53
Figura 12: Mapa de la xarxa conceptual en anglès del terme pau i els seus termes compostos
54
Figura 13: Mapa de la xarxa conceptual en anglès del terme pau, els seus termes compostos i les seves col·locacions
6.4 Equivalències
Aquest primer quadre mostra les equivalències dels termes detectats a partir del
corpus en castellà. Els termes i equivalents que apareixen destacats són aquells els
equivalents dels quals es troben dins els termes detectats al corpus en anglès (els que s’han
descrit al mapa de xarxes conceptuals d’aquest idioma). La resta d'equivalents s'indiquen en
taules següents i s’han trobat mitjançant cerques manuals als textos del corpus i a glossaris
d’especialitat com IATE i UNTERM. Com s’ha comentat a la metodologia de treball, s’ha
observat la terminologia in vivo, i no es pretén proporcionar equivalències estàtiques per a
cada un dels termes. Al mapa de xarxes conceptuals de cada un dels idiomes ja s’ha descrit
la variació natural que apareix als corpus pel que fa a les denominacions dels conceptes. De
la mateixa manera, el següent llistat d’equivalències també mostra més d’un equivalent en
aquells casos en què s’ha detectat l’existència de denominacions diferents per un mateix
concepte. De tota manera, aquest dinamisme es veu ampliat si l’usuari consulta cada un
dels equivalents al mapa de xarxes conceptuals de la llengua d'equivalència.
Dels 46 termes detectats mitjançant l’anàlisi amb AntConc per al castellà, s’han pogut
establir 26 equivalències (un 56,5%) amb termes en anglès detectats mitjançant l’anàlisi
amb AntConc.
terme - ES equivalent EN
1. acuerdo de paz peace agreement
2. acuerdo de paz definitivo
3. acuerdo de paz global
4. acuerdo de paz imperfecto
5. acuerdo de paz sostenible
6. conferencia de paz
7. consolidación de la paz peacebuilding
8. construcción de la paz peacebuilding, construction of peace
9. conversaciones de paz peace talks
10. conversaciones formales de paz
11. Cultura de Paz Culture of Peace
12. esfuerzos de pacificación
13. esfuerzos de paz
14. establecimiento de la paz peacemaking
15. fuerza de mantenimiento de la paz peacekeeping force
16. fuerza de paz
56
17. fuerzas internacionales de
mantenimiento de la paz
18. imposición de la paz peacemaking, peace enforcement
19. iniciativa de paz
20. Investigación para la paz peace studies, peace research
21. mantenimiento de la paz peacekeeping
22. misión de mantenimiento de la paz peacekeeping mission
23. misión de paz peace operations
24. misión de paz conjunta
25. misión híbrida de mantenimiento de la
paz
26. negociaciones de paz
27. operación de mantenimiento de la paz peacekeeping operation
28. pacificación peacemaking
29. pacifistas peace practitioners
30. grupos pacifistas peace practitioners
31. paradigma de paz positiva positive peace pattern
32. paz peace
33. paz definitiva lasting peace
34. paz global international peace, world peace
35. paz imperfecta
36. paz internacional international peace, world peace
37. paz positiva positive peace
38. paz regional regional peace
39. paz sostenible sustainable peace
40. plan de paz
41. proceso de pacificación
42. proceso de paz peace process
43. propuesta de paz
44. temperatura de la paz
45. tropas internacionales de
mantenimiento de la paz
46. zona de paz zone of peace
Taula 8: Equivalències dels termes en castellà trobades comparant les xarxes conceptuals
57
Aquest segon quadre mostra les equivalències dels termes detectats a partir del
corpus en anglès. Els termes i equivalents que apareixen destacats són aquells els
equivalents dels quals es troben dins els termes detectats al corpus en castellà. La resta
d'equivalents s'indiquen en taules següents i s’han trobat mitjançant cerques manuals als
textos del corpus i a glossaris d’especialitat com IATE i UNTERM.
Dels 56 termes detectats mitjançant l’anàlisi amb AntConc per a l’anglès, s’han pogut
establir 24 equivalències (un 42,8%) amb termes en castellà detectats mitjançant l’anàlisi
amb AntConc. Pels termes pels quals s’havia detectat variació ortogràfica (peacebuilding,
peacekeeping, etc.), només s'ha inclòs la forma més freqüent.
terme - EN equivalent ES
1. agents of peace
2. bureaucratic peacebuilding
3. civilian peacebuilding
4. construction of peace construcción de la paz
5. cosmopolitan peacebuilding
6. Culture of Peace Cultura de Paz
7. culture of peace and non-violence
8. democratic peace
9. government-sponsored
peacebuilding
10. instruments of peace and security
11. international peace paz internacional, paz global
12. international peacebuilding
13. lasting peace paz sostenible, paz definitiva
14. level of positive peace
15. negative peace
16. pattern of positive peace
17. peace paz
18. peace agreement acuerdo de paz
19. peace and conflict environment
20. peace and conflict impact
assessment (PCIA)
21. peace education
22. peace education project
23. peace enforcement
24. peace operations misión de paz
58
25. peace practitioners pacifistas
26. peace process proceso de paz
27. peace research Investigación para la paz
28. peace researchers
29. peace studies Investigación para la paz
30. peace support operations
31. peace talks conversaciones de paz
32.
peacebuilding
construcción de la paz, consolidación de la
paz
33. peacekeeping mantenimiento de la paz
34. peacekeeping activities
35. peacekeeping capacity
36. peacekeeping forces fuerza de mantenimiento de la paz
37. peacekeeping missions misiones de mantenimiento de la paz
38. peacekeeping operations operaciones de mantenimiento de la paz
39.
peacemaking
establecimiento de la paz, pacificación,
imposición de la paz
40. peace-oriented media
41. peace-oriented media projects
42. positive peace paz positiva
43. positive peace pattern paradigma de paz positiva
44. positive peacebuilding
45. post-conflict peacebuilding
46. regional peace paz regional
47. regional peace and security
48. social peace
49. state-sponsored peacebuilding
50. sustainable peace paz sostenible
51. sustainable peacebuilding
52. third generation peacekeeping
53. UN peace operations
54. virtual peace
55. world peace paz internacional
56. zones of peace zonas de paz
Taula 9: Equivalències dels termes en anglès trobades comparant les xarxes conceptuals
59
A continuació s'indiquen les equivalències per als termes en blanc a les taules
anteriors. Aquestes equivalències s'han trobat fent cerques manuals al corpus o consultant
bases de dades especialitzades com IATE i UNTERM. Al costat de cada equivalència, se
n'indica la font. Un aspecte que cal destacar és que aquestes equivalències no són tan
dinàmiques com les anteriors, sobretot les extretes de bases de dades terminològiques, ja
que perden el dinamisme que els confereix la seva aparició al mapa de xarxes conceptuals i
no es tracta de termes extrets in vivo. Els termes per als quals no s'ha trobat cap equivalent
en cap de les tres fonts, s'han marcat de color groc pàl·lid. Caldria cercar-los creant un
corpus de textos més extens, consultant a d’altres bases de dades terminològiques
d’especialitat o bé, en cas que tampoc se’n detecti cap equivalent, fer propostes
neològiques, però això queda fora dels objectius d’aquest treball.
terme - ES equivalent EN font
1. acuerdo de paz definitivo
2. acuerdo de paz global comprehensive peace agreement UNTERM, IATE
3. acuerdo de paz imperfecto
4. acuerdo de paz sostenible
5. conferencia de paz peace conference UNTERM, IATE
6. conversaciones formales de paz
7. esfuerzos de pacificación peacemaking efforts UNTERM
8.
esfuerzos de paz peace efforts
corpus,
UNTERM
9.
fuerza de paz peace force
corpus,
UNTERM
10. fuerzas internacionales de
mantenimiento de la paz
11. iniciativa de paz peace initiative UNTERM
12.
misión de mantenimiento de la paz peacekeeping operation
corpus,
UNTERM
13. misión de paz conjunta joint peacekeeping force UNTERM
14. misión híbrida de mantenimiento
de la paz
15. negociaciones de paz negotiations of peace UNTERM
16. operación de mantenimiento de la
paz peacekeeping operation
UNTERM
17. paz imperfecta
18. plan de paz peace plan UNTERM, IATE
60
19. proceso de pacificación
20. propuesta de paz peace proposal UNTERM
21. temperatura de la paz
22. tropas internacionales de
mantenimiento de la paz
Taula 10: Equivalències dels termes en castellà fora de l’anàlisi
Dels 22 termes, s’ha aconseguit propostes per a 12 (un 54,5%), en queden 10 (un
45,5%) sense equivalència dins les tres fonts consultades. Les aparicions al corpus no
s’havien detectat anteriorment ja que els termes hi apareixen amb una freqüència inferior a
2.
terme - EN equivalent ES font
1. agents of peace
2. bureaucratic peacebuilding
3. civilian peacebuilding
4. cosmopolitan peacekeeping
5. culture of peace and non-violence cultura de paz y noviolencia corpus
6. democratic peace
7.
Education for peace educación para la paz
corpus, UNTERM,
IATE
8. government-sponsored peacebuilding
9. instruments of peace and security
10 international peacebuilding
11 level of positive peace
12 negative peace paz negativa corpus
13 pattern of positive peace
14 peace and conflict environment
15 peace and conflict impact assessment
(PCIA)
16
peace education educación para la paz
corpus, UNTERM,
IATE
17 peace education project
18 peace enforcement imposición de la paz UNTERM
19 peace researchers investigadores de la paz corpus
20 peace support operations operaciones de apoyo a la paz UNTERM
21 peacebuilding activities (generic) actividades de prevención de corpus
61
conflictos y de construcción de la
paz (specific)
22
peacekeeping capacity
capacidad de mantenimiento de
la paz
UNTERM
23 peace-oriented media
24 peace-oriented media projects
25 positive peacebuilding
26
post-conflict peacebuilding
consolidación de la paz
después de los conflictos
UNTERM
27 regional peace and security
28 social peace paz social UNTERM
29 state-sponsored peacebuilding
30 sustainable peacebuilding
31 third generation peacekeeping
32 UN peace operations
33 virtual peace
34 zones of peace zonas de paz corpus, UNTERM
Taula 11: Equivalències dels termes en castellà fora de l’anàlisi
Dels 34 termes, s’ha aconseguit propostes per a 12 (un 35,3%), en queden 22 (un
64,7%) sense equivalència dins les fonts consultades. Cal destacar que una de les
equivalències trobades (la de peacebuilding activities) es correspon a un terme més
específic que el terme anglès, ja que actividades de prevención de conflictos y de
construcción de la paz inclou un element, la prevenció de conflictes, que no inclou
peacebuilding activities.
Si fem el recompte global, veiem que dels 46 termes en castellà, finalment s’han
trobat equivalències per a 35 d’ells (un 76%), i que dels 56 termes en anglès, s’ha trobat
equivalència per a 34 d’ells (un 60,7%). La següent taula resumeix els percentatges
d'equivalències trobades en cada una de les fases anteriors:
62
ES (44 termes) EN (56 termes)
percentatge de termes trobats
comparant mapes conceptuals
(sobre el total de termes)
56,5% 42,8%
percentatge de termes trobats
fent cerques manuals al corpus
i a les bdd IATE i UNTERM
(sobre els termes restants)
54,5% 35,3%
Percentatge total (sobre el total de termes)
76% 60,7%
Taula 12: Percentatges d’equivalències trobades comparant les xarxes conceptuals i fent cerques manuals (al corpus, IATE i UNTERM)
6.5 Termes afins
Durant l’anàlisi del corpus i l’estudi dels contextos de les correspondències, s’ha
observat l’aparició freqüent de determinats termes al voltant del terme “pau”. A continuació
se’n fa un llistat. Es tracta de termes que tenen una freqüència d’aparició igual o superior a
tres vegades dins un marge de tres paraules a la dreta i a l’esquerre de la paraula pivot. De
cara a futures investigacions, aquests termes es podrien considerar termes representatius
de l’àmbit de la Cultura de Pau i es podrien incloure en el mapa de xarxes conceptuals de la
disciplina.
termes afins en castellà termes afins en anglès
reconciliación non-violence
conflictos conflict
seguridad security
estabilidad health
derechos humanos justice
diplomacia preventiva reconciliation
noviolencia freedom
development
Taula 13: Termes afins al concepte “pau”
63
6.6 Anàlisi dels resultats
Després d’haver mostrat els resultats de l’anàlisi del corpus en cada un dels idiomes,
d’haver dibuixat el mapa de xarxes conceptuals dels conceptes resultants i d’haver cercat
equivalències en els dos idiomes, en aquest apartat es realitza una anàlisi crítica d’aquells
aspectes més destacats dels resultats obtinguts des del punt de vista terminològic.
Dels resultats de la cerca amb wildcard proposada per Pearson (1998: 192), podem
observar que en el cas de l’anglès aquest tipus de cerca és més prolífica que en el cas del
castellà. En anglès, mitjançant aquesta cerca, s’han obtingut els termes “peacebuilding”,
“peacemaking” i “peacekeeping”, més les seves varietats ortogràfiques i els termes
compostos dels quals formen part (uns 18 termes dels 56, és a dir, un 32% del total de
termes). En canvi, en castellà, fent una cerca de l’arrel “pacifi*”, només s’han detectat els
termes “pacificación”, “pacifistas” i “grupos pacifistas”, més dos termes compostos on hi
apareix “pacificación” (uns 5 termes, és a dir, un 10,8% del total de termes).
Des del punt de vista dels termes compostos, és interessant subratllar que en anglès
es pot observar una presència més elevada de termes compostos formats per dues unitats
(31 dels 56 termes ho són, un 55,3%), mentre que en castellà aquesta freqüència és menor
(8 termes de 46, un 17%) i hi ha una major presència de termes compostos de tres o més
unitats (35 de 46, un 76%).
S’ha pogut observar, en el cas de l’anglès, la presencia de varietats ortogràfiques
d’un mateix terme. Tot i que dins d’aquesta varietat, sempre hi havia una opció més freqüent
que les altres. Els termes en què s’ha observat aquesta variació són: “peacebuilding”
(“peace building”, “peace-building”), “peacekeeping” (“peace keeping”, “peace-keeping”),
“agents of peace” (“peace agents”), “peace education” (“education for peace”). En el cas de
“peacekeeping” i “peacebuilding”, l’opció més freqüent coincideix amb la versió escollida a la
base de dades de Nacions Unides (UNTERM).
A part d’aquesta variació de tipus ortogràfic, cal destacar que s’ha detectat també la
presència de variació denominativa pel que fa a diferents conceptes. Aquesta variació ha
quedat representada al mapa de xarxes conceptuals mitjançant la paraula pont "nearby".
Precisament, la presència d'aquesta varietat de denominacions per a un mateix concepte és
el que enriqueix els resultats d’aquest treball i el que li permet oferir equivalències
dinàmiques entre conceptes així com una representació de la terminologia real de l’àmbit.
Alguns exemples d’aquesta variació denominativa són:
En castellà: misión de mantenimiento de paz/operación de mantenimiento de paz;
mantenimiento de la paz/pacificación/establecimiento de la paz; tropas internacionales de
64
mantenimiento de la paz/fuerzas internacionales de mantenimiento de la paz; iniciativa de
paz/propuesta de paz; conversaciones de paz/negociaciones de paz/conferencia de paz.
En anglès: peace studies/peace research; lasting peace/sustainable peace;
international peace/world peace; peacebuilding/construction of peace;
De tota manera, és important destacar que en la majoria dels casos no són termes
intercanviables en qualsevol context, ja que no es tracta de sinònims absoluts. Per aquest
motiu s'han marcat amb la relació conceptual "nearby".
És interessant observar que hi ha termes que semblen incloure contradiccions, com
ara el terme anglès “peace enforcement” o el seu equivalent en castellà "imposición de la
paz". Si es cerca el terme a UNTERM apareix la següent definició validada en francès: Les opérations d’imposition de la paix sont coercitives par nature, conduites sous chapitre
VII de la charte des Nations unies et décidées quand le consentement de l’une des parties
au conflit est incertain ou fragile (obtenu sur le plan politique mais non respecté sur le
terrain). Elles sont conçues pour restaurer la paix ou imposer les termes définis dans le
mandat, tout en conservant à l’opération son caractère impartial. (Doctrine interarmées
d’emploi des forces en opérations du 30 juin 1999.)
Es tracta, doncs, d’un tipus d’operació que persegueix establir la pau de manera
coercitiva, és a dir, aplicant mètodes contraris a la pau, d’aquí la contradicció. Un altre terme
que també presenta controvèrsia és “peacemaking” (“establecimiento de la paz”, en
castellà). Tot i que en aquest cas la contradicció no és tan evident com en l’anterior, en
consultar la definició a UNTERM es pot comprovar que, tot i que en la primera accepció
s’equipara al terme “mantenimiento de la paz”, que en principi no inclou l’ús de força, s’hi
inclouen dues accepcions més en què es vincula al terme "imposición de la paz", on sí que
es permet, com s'ha vist anteriorment, l'ús de la força. Per aquest motiu, a l’hora de
representar aquestes tres denominacions a l’arbre conceptual, s’han vinculat mitjançant la
paraula pont “nearby”, que cal interpretar com a sinònim relatiu.
Des del punt de vista de les col·locacions, cal destacar que, tot i que en castellà
s’han obtingut més resultats, en anglès el nombre de col·locacions obtingudes en relació al
nombre de termes trobats ha estat baix. Aquests resultats limitats poden ser deguts a
l’extensió del corpus, que, tot i que és suficient per poder detectar els termes més
representatius de la disciplina, pot no ser-ho per detectar les col·locacions circumstancials,
de freqüència més baixa. Bona part de les col·locacions que s’han detectat són de tipus verb
+ substantiu (o sintagma substantiu). Només s’han registrat aquelles col·locacions que
apareixien amb una freqüència de dues o més aparicions ja que les aparicions inferiors
corren el risc d'ésser col·locacions circumstancials en lloc de preferides. De tota manera, per
tal de poder realitzar una anàlisi aprofundida de les col·locacions preferides de l'àmbit de la
65
Cultura de Pau caldria treballar amb un corpus més extens que l'actual, ja que apareixen
moltes possibles col·locacions preferides però no es poden avaluar per falta de recurrència
al corpus, tot i que la intuïció i el coneixement de l’àmbit d’especialitat diu que sí que ho són
(per exemple: "to deploy a peace force”, “mantener conversaciones de paz”, etc.).
Si ens fixem en les col·locacions del terme “pau”, obtenim els següents resultats: paz conseguir, alcanzar, construir, buscar, preservar, quebrantar, avanzar hacia, impulsar, lograr, promover
peace bring, build, create, address, advance, implement, promote
Taula 14: Col·locacions del concepte “pau” en castellà i anglès
És interessant observar que algunes de les metàfores de tipus arquitectònic que
funcionen en castellà també ho fan en anglès. Així doncs, trobem tant “construir la paz” com
“build peace”. Tal com estableixen Lakoff & Johnson (1980: 198) el sistema conceptual
humà té tendència a associar propietats físiques a termes abstractes. Segons els exemples
que posen, aquests termes s’associen a persones, plantes, productes, recursos, etc. Així
doncs, en aquest cas trobaríem el concepte "pau" relacionat amb un producte, concretament
un edifici. Fent un repàs dels altres termes detectats a través de l’anàlisi de corpus, es
poden trobar més metàfores que entrarien dins aquesta categoria, com ara “paz sostenible”,
que equipararia la pau amb un recurs natural, o “temperatura de la paz”, que associa la pau
amb un objecte mesurable.
Pel que fa als mapes conceptuals, si ens fixem en les paraules pont més utilitzades
per relacionar els conceptes, trobem el següent:
Anglès ús Castellà ús
hyponym 21 hyponym 15
nearby 9 nearby 14
instrument 8 object of 12
agent 7 instrument 5
object of 7 product 5
product 5 agent 3
coord. with 4 coord. with 3
subsequent 3 subsequent 3
antonym 2 previous 2
location 2 antonym 1
hyponym 21 location 1
object 1
TOTAL: 68 65
Taula 15: Freqüència de les relacions conceptuals
66
El tipus de relació més freqüent en els dos idiomes és la d’hiponímia, seguida de la
de sinonímia parcial (la qual cosa contribueix a afirmar la variació present en els àmbits
d’especialitat i que s’ha volgut reflectir en aquest treball). Pel que fa a la resta de relacions,
tot i que hi ha alguna diferència entre els idiomes, cap d’elles és prou representativa. Es
podria comentar però, com ja s’ha indicat anteriorment, que la presència de més camps
“object of" en castellà està directament relacionada amb el fet d'haver trobat més
col·locacions en aquest idioma.
Tot i que en cert moment del treball es va plantejar la possibilitat de fer cerques de
conceptes sinònims al de pau, aquesta opció s'ha desestimat ja que, fent una cerca de
sinònims del terme, s'obté, entre d’altres:
- En castellà20: (1) concordia, armonía, neutralidad, tregua, desarme, calma,
reconciliación, equilibrio, estabilidad, acuerdo, pacto, consenso, supresión
de armas, amistad, tolerancia ; (2) calma, sosiego, quietud, pausa,
placidez.
- En anglès21: (1) accord, amity, concord, harmony; calm, quiet, serenity,
tranquillity, order, stability; pacification; (2) calm; (3) harmony, amity,
congeniality, fellowship, fraternization, friendship; collaboration, reciprocity,
symbiosis; consensus, unanimity, unity; affinity, connection, empathy,
kinship, oneness, rapport, solidarity, sympathy, understanding;
peacefulness, serenity, tranquillity.
Analitzant aquests resultats, es pot veure que els més rellevants són termes en sí
(amb definició pròpia) dins l’àmbit de la Cultura de Pau (com ara “acord”, “treva”, “consens”,
“reconciliació”, etc.) i n’hi ha que ja han aparegut a l’anàlisi realitzada partint del terme “pau” i
que s'han recollit a l'apartat 6.5, on s'indicaven paraules relacionades amb pau (com ara
“estabilitat” o “reconciliació”). De manera que s’ha preferit no realitzar aquesta cerca de
sinònims ja que d'una banda produiria resultats diferenciats del concepte d'estudi dins
l'àmbit d'especialitat, i d’altra banda es considera que a partir de l’anàlisi feta ja s’han recollit
de forma indirecta aquells que eren més pertinents, com ara "acord", "estabilitat" o
"reconciliació". En qualsevol cas, un treball que volgués reflectir tota la terminologia i els
conceptes presents dins de la Cultura de Pau en lloc de centrar-se solament en el concepte
“pau”, no podria deixar de banda aquest tipus de cerca.
20 Corripio, F. (1997). Diccionario de ideas afines. (6ª ed.) Barcelona: Herder. 21 Merriam-Webster. Merriam-Webster’s Online Thesaurus. [en línia] http://www.merriam-
webster.com/thesaurus [Consulta: 16/06/2010].
67
7 Conclusions i perspectives
7.1 Conclusions
L’objectiu general del treball, com s’ha indicat a l’apartat 2, era el d’aprofundir en el
coneixement de la terminologia i la fraseologia pertanyents a l’àmbit de la Cultura de Pau.
Aquest objectiu general, es subdividia en els següents objectius específics:
- Construir un corpus ad hoc en cada una de les llengües de treball.
- Descriure el mapa de xarxes conceptuals del terme “pau” i les seves
col·locacions en anglès i en castellà.
- Comparar els resultats en els dos idiomes.
- Establir les equivalències dels termes (simples i complexos) trobats.
Al llarg dels aparats 3 i 4 s’ha anat establint el marc teòric i conceptual sobre el qual
es fonamenta l’enfocament adoptat per realitzar la recerca, a l’apartat 5, s’ha descrit la
metodologia emprada per a realitzar-lo i al llarg de l’apartat 6 s’han presentat els resultats
obtinguts i se n’ha ofert una anàlisi crítica. En aquest darrer apartat, abans de donar pas a
les fonts bibliogràfiques i als annexos, es presenten les conclusions extretes un cop finalitzat
el treball i s’indiquen quines són les seves línies de futur.
És important destacar que, tot i que els objectius es presenten en una seqüència
determinada: corpus, mapes de xarxes conceptuals, comparació i equivalències; el procés
d’elaboració del treball no ha estat lineal, ja que els resultats obtinguts en algunes de les
fases obligaven a reelaborar fases anteriors. Així doncs, després de la primera anàlisi amb
AntConc va ser necessari redefinir el corpus del qual s’havia partit, ja que el recopilat
inicialment (75.000 tokens) no va resultar prou productiu, ja que entre els resultats que oferia
no es trobava una part destacable de la terminologia pròpia de l’àmbit que sí que apareixia
al glossari proporcionat per l’Escola de Cultura de Pau o al llibre sobre Cultura de Pau escrit
per Vicenç Fisas (1998). Un cop recopilat el nou corpus i realitzats de nou l'anàlisi i la
selecció de termes, es va elaborar una primera proposta de mapa de xarxes conceptuals per
als dos idiomes, i a partir d'aquests mapes es van començar a establir les equivalències
entre els termes obtinguts en cada un dels idiomes. Tanmateix, en aquesta fase de
determinació de les equivalències i de cerca al corpus de termes que per una baixa
freqüència potser no s’havien detectat en un idioma, es van trobar nous termes (de vegades
amb una freqüència d’una o dues aparicions, o fins i tot de quatre i que per algun motiu
havia passat desapercebut en la primera anàlisi de termes22), de manera que es va fer
22 En la majoria de casos es tractava de termes que no s’havien detectat per problemes amb la
conversió dels arxius .pdf a .txt, tal com s’ha explicat a l’apartat 5.2.
68
necessari reelaborar els mapes conceptuals en cada un dels idiomes per tal d’incloure’ls. El
fet que el procés d’elaboració del treball no hagi estat estrictament lineal ha suposat, doncs,
una millora en la qualitat dels resultats obtinguts.
Durant l’anàlisi del corpus i la cerca de termes mitjançant les funcions de
concordança i obtenció de clusters, ha estat necessari tenir en compte diferents elements.
Un dels més rellevants ha estat saber destriar les col·locacions que formaven terme (“social
peace”), d’aquelles que formaven col·locacions preferides “build peace” i de les col·locacions
circumstancials (“potential peace”). Així mateix, era important saber distingir si un sintagma
que es repetia era un terme en sí o bé formava part d’un terme més ampli (per exemple,
“collective peace”, tot i que podia ser un terme, sobretot tenint en compte que apareixia al
glossari de l’Escola de Cultura de Pau, en realitat formava part d’un sintagma més gran
“collective peace enforcement”). La manera de distingir i aclarir aquests casos ha estat,
d’una banda, mitjançant l’ordenació dels termes segons les paraules que tenen a dreta i a
l’esquerra, per detectar amb més facilitat si el terme podria ser “ampliable” i, d’altra banda, a
través de la cerca de clusters d’un número d’unitats superior.
Un altre factor que s’ha tingut present ha estat la necessitat de realitzar la cerca dels
termes tant en singular com en plural, per obtenir el número real d’aparicions de cada terme,
ja que amb AntConc, al contrari que amb altres programes d’interrogació de corpus, quan es
realitza una cerca del terme en singular no s’hi inclouen els resultats en plural. En un primer
moment es va pensar en l’ús de l’asterisc (funció wildcard) al final del terme per obtenir
també els plurals, tanmateix, aquest mecanisme funciona només per als plurals en què no hi
ha cap canvi exceptuant la “s” final, però deixa de banda els plurals irregulars tant del
castellà com de l’anglès (per exemple, cercant "acuerdo* de paz" sí que s'obté tant "acuerdo
de paz" com "acuerdos de paz", però per a "peacebuilding capacity", enlloc d’afegir l’asterisc
al final, caldria fer un truncament de l'ultima lletra i cercar "peacebuilding capacit*", per
obtenir tant "peacebuilding capacity” com “peacebuilding capacities”). A mesura que es van
fer truncaments més grans, augmenta la possibilitat d'obtenir resultats que vagin més enllà
del terme de cerca del qual es vol obtenir la freqüència, i, per tant, que calgui filtrar els
resultats obtinguts per si n'hi ha algun que no es correspon al singular o al plural del terme
cercat. Aquesta fase és una fase posterior a la cerca i la selecció de termes, en realitat es
realitza un cop ja s'han determinat els termes i simplement es vol obtenir la freqüència de
cada un d'ells. Per aquest motiu, interessa que els resultats siguin el més precisos possibles
i evitar l’aparició de resultats no desitjats. Així doncs, la solució que s'ha adoptat per obtenir
les freqüències reals d'aparició de cada terme, ha estat la cerca en primer lloc del terme en
singular i, en segon lloc, del terme en plural.
69
L’ús de programes d’anàlisi automatitzat de corpus permet gestionar un volum molt
gran d’informació i obtenir resultats que, amb un buidatge manual, serien molt laboriosos i
costosos d’obtenir. Tanmateix, en aquest punt m’agradaria incidir en alguns dels
inconvenients d’aquest tipus d’eines a partir de l'experiència de realització d'aquest treball.
En primer lloc, com ja s’ha comentat més amunt, cal saber realitzar una tria correcta dels
resultats obtinguts, ja que entre les coincidències obtingudes sol haver-hi força soroll.
Aquest soroll té dos riscos principals: d'una banda, incloure termes que en realitat són
col·locacions circumstancials, i, d'altra banda, deixar d’incloure col·locacions que sí que
formen termes pel fet de no haver-les pogut detectar entre el soroll. Tot i que existeixen
maneres de reduir aquests riscos, tal com s’ha explicat a l’apartat 5.2, sempre queda la
possibilitat de passar per alt una informació important. En segon lloc, els programes de
gestió de corpus no treballen amb tots els tipus de format de text, de manera que sol ser
necessària una conversió del text original en un format compatible amb el programa de
gestió seleccionat. Al llarg d'aquest treball s'han detectat diversos problemes originats per
aquestes conversions:
- Repetició de les capçaleres i peus dels pdf, de manera que augmenta el
número de tokens total del corpus i també la freqüència de les paraules
que hi apareixen.
- Substitució aleatòria de caràcters que cal detectar a través de la lectura
de les concordances i modificar a través de l’eina i substitució del
programa gestor.
- Manteniment dels guions que separaven paraules a final de línia dels
originals, de manera que una mateixa paraula pot aparèixer escrita de
formes diferents al llarg del text.
A l'apartat 5.2 s'han descrit els mecanismes que permeten solucionar aquest tipus de
problemes, tanmateix, pot haver-hi la possibilitat que alguna de les substitucions o
repeticions passi desapercebuda i alteri el resultat de la recerca.
Des del punt de vista de la terminologia de l’àmbit de la Cultura de Pau, el conjunt de
termes obtinguts a partir de l’anàlisi del corpus, tot i que no és exhaustiu, sí que és
representatiu, ja que provenen d’un corpus ampli i fiable, creat segons els criteris esmentats
als apartats 4 i 5. La diferència de resultats entre els dos idiomes pot ser deguda a petites
divergències en l'enfocament dels textos seleccionats pel corpus. A través dels termes
representats als arbres de camp de cada un dels idiomes s’han pogut trobar equivalències,
en el cas del castellà, d’un 56,5% dels termes i en el cas de l’anglès (pel que s’ha obtingut
un número superior de termes) d’un 42,8% dels mateixos. El fet que els dos mapes no siguin
70
totalment coincidents (sí que coincideixen els àmbits en els quals s’han trobat termes,
representats en colors als mapes, però varia el nombre de termes trobat en cada un d'ells)
pot representar una riquesa ja que es pot navegar a través dels mapes i dels seus
equivalents per aprofundir en cada un dels conceptes i les relacions que els uneixen. Es
tracta de mapes complementaris que ajuden a conèixer amb més detall l'àmbit de la Cultura
de Pau.
Finalment, destaquem que tot i que existeixen sistemes per a representar
conceptualment el coneixement (mapes conceptuals, grafs conceptuals i diagrames de flux),
cap d’ells s’adapta perfectament a les necessitats terminològiques i és per aquest motiu que
en aquest treball de recerca es realitza una proposta de representació de mapes de xarxes
conceptuals que s'acosta més a les necessitats descriptives de la disciplina.
7.2 Perspectives de futur
Aquest treball ha estat un primer pas descriptiu de la terminologia de l’àmbit de la
Cultura de Pau en dues de les llengües més esteses del món i és podria ampliar des de
diferents punts de vista.
D’un costat, es podria ampliar el número de textos que formen part del corpus per tal
d’afermar la terminologia trobada, detectar més termes pertanyents a l’àmbit i, sobretot,
ampliar el número de col·locacions preferents ja que amb el corpus amb què s’ha treballat
no s’ha obtingut prou freqüència de termes per a poder discriminar-les. Així mateix, d’un
altre costat, es podria ampliar el nombre de llengües i realitzar una recerca semblant que
incorpori nous idiomes, noves equivalències i dibuixi nous mapes conceptuals. Aquestes
llengües podrien ser tan occidentals com orientals, tenint en compte que si s’incorporen
aquestes últimes podrien aparèixer termes amb una càrrega conceptual que no ha aparegut
fins ara, aquella relacionada amb la pau interior i la pau entesa des d’un punt de vista més
espiritual. Aquesta tasca contribuiria als processos de normalització de llengües minoritàries
i minoritzades tal com s’ha indicat anteriorment (veure pàgina 14).
Una de les altres possibilitats, per aquells termes per als quals no es trobi cap
equivalència a nivell conceptual un cop ampliat el número de textos que formen part del
corpus, seria la realització de propostes neològiques, que es podrien realitzar tenint en
compte els termes ja existents i les relacions trobades entre els mateixos i representades als
mapes conceptuals. A més a més, seria interessant superposar els mapes conceptuals dels
diferents idioma per veure quines coincidències i divergències apareixen. Tota aquesta feina
es podria realitzar en equips multidisciplinars que incloguessin especialistes de diferents
llengües, en terminologia, en neologia i en Cultura de Pau. Aquesta feina en col·laboració es
71
veuria facilitada per la funcionalitat de CmapTools que permet treballar a distància i crear
mapes que diferents usuaris puguin modificar.
Una de les perspectives d’aplicació dels resultats d’aquest treball de recerca i de la
futura tesi que l’ampliarà (afegint un nou idioma, el català, i ampliant la cerca a tots els
termes de l’àmbit) serà en l’eina terminològica de suport a la traducció que es desenvoluparà
dins el marc del projecte COMETA dut a terme pel grup Tradumàtica del Departament de
Traducció i d’Interpretació de la UAB. Aquesta eina té l’objectiu de millorar la qualitat de les
traduccions a través d’oferir al traductor no tan sols equivalències terminològiques, sinó
també col·locacions i fraseologia per les mateixes, de manera que el text final s’acosti més
al redactat típic de cada àmbit d’especialitat. Concretament, l’aportació d'aquest treball i de
la futura tesi seria la facilitació del llistat de termes, equivalències i col·locacions obtingudes
per tal d’inserir-les a l’eina de control de qualitat.
Així mateix, sense anar tan lluny, els resultats obtinguts en aquest treball es
compartiran amb l'Escola de Cultura de Pau per tal que puguin tenir en compte les
equivalències en les traduccions que encarreguin al Serveis de Llengües, puguin ampliar el
glossari de termes clau, i utilitzar el mapa de xarxes conceptuals en les seves tasques de
docència.
Finalment, un dels temes que queda obert de cara a futures investigacions i que es
desenvoluparà en la tesi doctoral és l’estudi del procés de naixença d’una interdisciplina
mitjançant l’observació de la terminologia de la Cultura de Pau, una interdisciplina de recent
creació i que es nodreix d’àmbits tan diversos com la psicologia, les ciències polítiques o
l’antropologia, entre d’altres, de manera que es realitzi una petita aportació en la història i la
filosofia de la ciència i en la sistematització del saber.
72
8 Fonts d’informació
8.1 Terminologia i xarxes conceptuals
Aguilar-Amat, A; Mesa-Lao, B; Pahisa-Solé, M; Sánchez-Gijón, P. (2010). BACUS: 14 Years on Terminology Applied to Translation, TKE (Terminology and Knowledge Engineering) Conference 2010. Fiontar, Dublin City University (DCU), Ireland, 12-13 August 2010.
Aragonés Cruz, B; Alemañy Martorell, J. (2008). “Estudio comparativo del uso de mitomicina C en el pterigium recidivante”. [en línea] A: Rev Cubana Oftalmol , desembre 2008, 21(2). <http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0864-21762008000200004&lng=es> [Consulta: 23/06/10].
Cabré M.T., (1999) La terminología: representació y comunicació. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Fillmore, C.J. (1977). “Scene-and.frames semantics”. A: Zampolli, A. (ed). (1977). Linguistic Structures Processing. Fundamental Studies in Computer Science. Vol. 5. Amsterdam: North Holland Publishing Company. p. 55-80.
FIRTH, J.R. (1957). Papers in linguistics 1934-1957, Oxford University Press: N.Y., 1969.
Fonseca, O. (2006) “Los mapas conceptuales construidos con cmaptools. Una herramienta atractiva para construir y evaluar Conocimiento”. Fundación Ideales. VII Congreso Colombiano de Informática educativa. [en línia] <http://ribiecol.org/ocho/ponencias/trabajos/41/CA10UDHZ.pdf> [Consulta: 15/03/10].
Harris, Z.S., (1957), Co-occurrence and transformation in linguistic structure. A: Language, vol.33, n. 2, pp. 283-340
Institute for Human & Machine Cognition. [en línia] <http://www.ihmc.us/> [Consulta: 15/06/10].
Lakoff, G.; Johnson, M. (1980). The metaphorical structure of the human conceptual system. Cognitive Science, 4, 195-208.
Montero Martínez, Silvia. (2002). [Tesi doctoral] Estructuración conceptual y formalización terminográfica de frasemas en el subdominio de la Oncología. Universidad de Valladolid. Valladolid.
Montes -y-Gómez, M; Gelbukh, A;, López-López, A; Baeza-Yates, R. (2001). “Un Método de Agrupamiento de Grafos Conceptuales para Minería de Texto”. A: J. Procesamiento de Lenguaje Natural, Vol. 27, setembre 2001.
Moreno, A. (2000). “Diseño e implementación de un lexicón computacional para lexicografía y traducción automática”. A: Estudios de lingüística del español. Vol 9. [en línia] <http://elies.rediris.es/elies9/index.htm> [Consulta: 23/06/10].
Novak, J. Y Gowin, B. (1988) Aprendiendo a aprender. Barcelona: Ediciones Martínez Roca.
Bohl, M; Rynn, M. (2007). Tools for Structured and Object-Oriented Design. (7 ed.). [New Jersey]: Prentice Hall.
Sowa, J. F .(1984) Conceptual Structures: Information Processing in Mind and Machine. Reading, Mass: Addison-Wesley.
73
8.2 Lingüística de corpus
Aguilar-Amat, A. (1993). [Tesi doctoral] Las colocaciones de nombre y adjetivo: Un paso hacia una teoría léxico-semántica de la Traducción. Servei de publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona.
Aguilar-Amat, A; Parra, J; Piqué, R. (1996). Logical Organization of Information at BACO: A Knowledge Multilingual Database for Translation Purposes. A: Proceedings of the TKE'96 4th International Congress on Terminology and Knowledge Engineering, Viena, 26-30 d'agost de 1996, pp. 238-244.
Anthony, L. (2004). AntConc: A Learner and Classroom Friendly, Multi-Platform Corpus Analysis Toolkit. IWLeL 2004: An Interactive Workshop on Language e-Learning pp. 7 – 13. [en línia] <http://www.antlab.sci.waseda.ac.jp/research/iwlel_2004_anthony_antconc.pdf> [Consulta: 17/05/10].
Estopà, R. (2001). “Elementos lingüísticos de las unidades terminológicas para su extracción automática”. A: T. Cabré; J. Feliu (eds). La terminología científico-técnica: reconocimiento, análisis y extracción de información formal y semántica (DGES PB96-0293). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. pp. 67-80.
Estopà, R. (1999). "Eficiencia en la extracción automática de terminología" Perspectives: Studies in Traductology, 7, 2, pp. 277-286, Copenhagen. [en línia] <http://www.upf.edu/pdi/dtf/rosa.estopa/docums/PERSPECT.pdf> [Consulta: 15/03/10].
Jiménez-Crespo, M. A. (2009). El uso de corpus textuales en localización. A: Revista Tradumàtica, 7. [en línia] <http://www.fti.uab.cat/tradumatica/revista/num7/articles/05/05art.htm> [Consulta: 15/03/10].
Pearson, J. (1998). Terms in Context. Studies in Corpus Linguistics. Vol. 1. Amsterdam: John Benjamins.
Saldanha, G. (2009). “Principles of corpus linguistics and their application to translation studies research”. A: Revista Tradumàtica, 7. [en línia] <http://www.fti.uab.cat/tradumatica/revista/num7/articles/01/01.pdf> [Consulta: 15/03/10].
Sánchez-Gijón, P. (2004). L’ús de corpus en la Traducció Especialitzada. Barcelona: IULA, UPF, Sèrie materials, 4.
Sinclair, J. (1991). Corpus, Concordance, Collocation. Describing English Language. Oxford: Oxford University Press.
Vivaldi, J.; Rodríguez, H. (2006). “Ontologías y extracción de términos”.A: Cabré, M.T.; Estopà, R.; Tebé, C. (eds). (2006). La terminología en el siglo XXI: contribució a la cultura de la paz, la diversidad y la sostenibilidad: Actas del IX Simposio Iberoamericano de Terminología RITERM04. Barcelona: IULA, Documenta Universitaria. p. 441 – 456.
74
8.3 Fonts bibliogràfiques relacionades amb la història de la Cultura de Pau i la seva terminologia
Cabré, M.T.; Estopà, R.; Tebé, C. (eds). (2006). La terminología en el siglo XXI: contribució a la cultura de la paz, la diversidad y la sostenibilidad: Actas del IX Simposio Iberoamericano de Terminología RITERM04. Barcelona: IULA, Documenta Universitaria
Escola de Cultura de Pau; Servei de Llengües de la UAB. (2009). Glossari de Cultura de Pau. [Bellaterra]: Universitat Autònoma de Barcelona.
Fabbri, L. (2006). “La terminología en la resolución de conflictos sociales i políticos”.A: Cabré, M.T.; Estopà, R.; Tebé, C. (eds). (2006). La terminología en el siglo XXI: contribució a la cultura de la paz, la diversidad y la sostenibilidad: Actas del IX Simposio Iberoamericano de Terminología RITERM04. Barcelona: IULA, Documenta Universitaria. p. 113 – 122.
Fisas, V. (1998). Cultura de paz y gestión de conflictos. Barcelona: Icaria.
Galtung, J. (1964). “Summit Meetings and International Relations”. A: Journal of Peace Research. Vol. 1, núm. 1, p.36 – 54.
Galtung, J. (1985). “Twenty-Five Years of Peace Research: Ten Challenges and Some Responses ”. A: Journal of Peace Research. Vol. 22, núm. 2, juny, p.141 – 158.
Muñoz, F. A.; López Martínez, M. (eds.) (2000). Historia de la paz: tiempos, espacios y actores. Granada: Universidad de Granada. [en línia] <http://www.ugr.es/~eirene/publicaciones/eirene_item12.html> [Consulta: 22/04/2010]
Nacions Unides. UNTERM. [en línia] <http://unterm.un.org/>
Rueda, B.; Muñoz, A. (eds.) (2004). Manual de paz y conflictos. Colección Eirene. Granada: Universidad de Granada. [en línia] <http://www.ugr.es/~eirene/publicaciones/eirene_manual.html> [Consulta: 22/04/2010]
UNESCO. Constitución. [en línea] <http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=15244&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html> [Consulta: 22/04/2010]
Unió Europea. IATE. [en línia] <http://iate.europa.eu/iatediff/SearchByQueryLoad.do?method=load>
75
8.4 Corpus d'estudi
Per al castellà
Fisas, V. Anuario 2008 de Procesos de Paz. (2008). Barcelona, Icaria. [en línia] <http://escolapau.uab.cat/img/programas/procesos/08anuarie.pdf> [Consulta: 06/04/2010]
Martínez, V. (2004). “Teorías de la guerra en el contexto político de comienzos del siglo XXI”, en I. Murillo (ed.) Filosofía práctica y persona humana, Salamanca, Servicio de Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca. Ediciones Diálogo Filosófico, 479492. [en línia] <http://www.ugr.es/~fmunoz/documentos/Teorías%20de%20la%20guerra%20Siglo%20XXI%20no%20endnote.pdf> [Consulta: 18/05/2010]
Mesa, M. (2008): “La prevención de conflictos y la construcción de la paz en el seno de las Naciones Unidas: de las palabras a las acción”, en M. Mesa (ed.). Escenarios de crisis: fracturas y pugnas en el sistema internacional, Madrid, CEIPAZ-Fundación Cultura de Paz; Icaria, 15-68. [en línia] <http://www.ceipaz.org/images/contenido/02.%20manuela%20mesa.pdf> [Consulta: 18/05/2010]
Ruiz Jiménez, J. A. (2004 a) "Nuevas diplomacias por la paz y los derechos humanos: La diplomacia civil noviolenta" en Convergencia, Nº 34, enero-abril, UAEM, México. [en línia] <http://convergencia.uaemex.mx/rev34/34pdf/3-JOSE_A_RUIZ.pdf> [Consulta: 18/05/2010]
Per a l’anglès
Barnett J. (2008), “Peace and Development: Towards a New Synthesis”. A: Journal of Peace Research, 45(1): 75-89. [en línia] <http://jpr.sagepub.com/cgi/content/refs/45/1/75> [Consulta: 18/05/2010]
Bratic, V. (2006). “Examining peace-oriented media in areas of violent conflict”. Ponència presentada al congrés de l'IPRA, Calgary, 1 juliol.
Bush, K. (coord.) (2009). Aid for Peace. A Handbook for Applying Peace and Conflict Impact Assessment (PCIA) to PEACE III Projects. International Conflicts Research Institute. [en línia] <http://www.incore.ulst.ac.uk/pdfs/Handbook-Aid_for_Peace-2009_Dec.pdf> [Consulta: 06/04/2010]
Carnegie Corporation of New York. (2009). Annual Report 2008. Annual Reports. [en línia] <http://www. carnegie.org/fileadmin/Media/About/annual_report/CCNY-AR08-18.pdf> [Consulta: 06/04/2010]
Carter Center, The. (2009). Annual Report 2008-2009. Annual Reports. [en línia] <http://www.cartercenter.org/.../pdfs/.../annual_reports/annual-report-09_rev.pdf> [Consulta: 06/04/2010]
Goetschel, L; Hagmann, T. (2009). '”Civilian peacebuilding: peace by bureaucratic means?” A: Conflict, Security & Development, 9: 1, 55 — 73. [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/14678800802704911> [Consulta: 18/05/2010]
Hicks, D. (2004). “Teaching for tomorrow: how can futures studies contribute to peace education?”. A: Journal of Peace Education, 1: 2, 165 — 178 [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/1740020042000253721> [Consulta: 18/05/2010]
Höglund, K; Sundberg, R. (2008) “Reconciliation through Sports? The case of South Africa”. A: Third World Quarterly, 29: 4, 805 — 818 [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/1740020042000253721> [Consulta: 18/05/2010]
ONU (2000). Report of the Secretary-General: International Decade for a Culture of Peace and Non-Violence for the Children of the World, 2001-2010. A/55/377. [en línia] <http:// www3.unesco.org/iycp/kits/A55_377ang.PDF> [Consulta: 06/04/2010]
76
Peou, S. (2002). “The UN, Peacekeeping, and Collective Human Security: From An Agenda for Peace to the Brahimi Report”. A: International Peacekeeping, 9: 2, 51 — 68. [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/714002728> [Consulta: 18/05/2010]
Richmond, O.(2004) “UN peace operations and the dilemmas of the peacebuilding consensus”. A: International Peacekeeping, 11: 1, 83 — 101. [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/1353331042000228403> [Consulta: 18/05/2010]
Roe, P. (2008).“The ‘Value’ of Positive Security”. A: Review of International Studies, 34:.4. [en línia] <http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=2185924> [Consulta: 18/05/2010]
Ryan, S. (2003). “The Origins and Development of Peace and Conflict Studies”. A: The Global Review of Ethnopolitics, 2: 2, gener, 75 – 82. [en línia] <http://www.ethnopolitics.org/ethnopolitics/archive/volume_II/issue_2/ryan.pdf> [Consulta: 18/05/2010]
Sacipa, S; et. Al. (2006) “Understanding Peace Through the Lens of Colombian Youth and Adults”. A: Peace and Conflict: Journal of Peace Psychology, 12: 2, 157 — 174. [en línia] <http://dx.doi.org/10.1207/s15327949pac1202_4> [Consulta: 18/05/2010]
Shaykhutdinov, R. (2010). A: Journal of Peace Research, 47 (2): 179 – 191. [en línia] <http://jpr.sagepub.com/cgi/content/refs/47/2/179> [Consulta: 18/05/2010]
Tavares, R. (2008). “Understanding regional peace and security: a framework for analysis”. A: 2, 14: 2, 107 — 127. [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/13569770802176853> [Consulta: 18/05/2010]
Woodhouse, T; Ramsbotham, O. (2005) “Cosmopolitan peacekeeping and the globalization of security”. A: International Peacekeeping, 12: 2, 139 — 156. [en línia] <http://dx.doi.org/10.1080/01439680500066400> [Consulta: 18/05/2010]
