20

Andreu i la perdiu

Embed Size (px)

DESCRIPTION

cuento de Andreu y la perdiz

Citation preview

Page 1: Andreu i la perdiu
Page 2: Andreu i la perdiu
Page 3: Andreu i la perdiu

Andreu i la perdiu

Andreu y la perdiz

Clara Gascó - Julián Arranz

Page 4: Andreu i la perdiu

Això era una vegada un xiquet que es deia Andreu, tenia 5 anys.

Un dia jugant en el seu jardí va vore una perdiu.

Deixat portar per l’admiració la va seguir .

Page 5: Andreu i la perdiu

Había una vez un niño que se llamaba Andreu, tenía 5 años.

Un día jugando en su jardín vio una perdiz.

Dejado llevar por la admiración la siguió.

Page 6: Andreu i la perdiu

Al cap d’una estona es va donar conter que s’hi havia allunyat massa, que estava cada vegada més endins del bosc.

Andreu es posà a plorar i la perdiu , que es deia Onofre, li va dir:“Què et passa?”. I ell li contestà: “Que estic molt lluny de casa”.

“No passa res, jo et tornaré”, li va dir.

Page 7: Andreu i la perdiu

Al cabo de un rato se dio cuenta de que se había alejado demasiado y que estaba cada vez más dentro del bosque.

Andreu se puso a llorar y la perdiz, que se llamaba Onofre, le dijo: “¿Qué te pasa?”. Y él le contestó: “Que estoy muy lejos de casa”.

“No pasa nada, yo te llevaré de vuelta”, le dijo.

Page 8: Andreu i la perdiu

De sobte sentiren el soroll de la rabosa i li digué: “Vine, corre, que ve la rabosa. Amaga’t ací”. “Val ,enseguida vaig”, li va contestar.

La perdiu li digué a les seues filletes: “Correu, amagueu-se on sem-pre que ve la rabosa”.

Quan es va anar tots van eixir, i es van dir: “Uf !, per poc ens atrapa”.

Page 9: Andreu i la perdiu

De repente oyeron el grito de la zorra y Onofre le dijo: “Ven, corre, que viene la zorra, escóndete aquí”. “Vale, enseguida voy”, le contestó.

La perdiz le dijo a sus hijitas: “Corred, escondeos donde siempre que viene el zorro”.

Cuando se fue todos salieron diciendo:”¡Uf !, por poco nos atrapa”.

Page 10: Andreu i la perdiu

Onofre li va dir a Andreu: “D’ací un parell de setmanes et portaré cap a casa, es que ara m’he d’enfortir per poder volar tant”.

Onofre no podia parar, feia un altre niu més gran per Andreu.

Quan acabà li digué: “Mentre m’enfortisca dormiràs ací amb aques-ta manta. D’acord?”. “Clar que si”, li va contestar.

Page 11: Andreu i la perdiu

Onofre le dijo a Andreu: “Dentro de un par de semanas te llevaré a casa, es que ahora me tengo que fortalecer para poder volar tanto”.

Onofre no podía parar, hacía otro nido más grande para Andreu.

Cuando acabó le dijo: “Mientras me fortalezca dormirás aquí con esta manta. ¿De acuerdo?”. ”Claro que sí”, le contestó.

Page 12: Andreu i la perdiu

Al dia següent, mentre Onofre feia el desdejuni, Andreu i les demés jugaven al parxís i a “ la perdiu”, que és igual que l’oca l’únic’ que ells li diuen perdiu.

Page 13: Andreu i la perdiu

Al día siguiente, mientras Onofre hacía el desayuno, Andreu y las de-más jugaban al parchís y a “la perdiz”, que es igual que la oca excepto que ellos lo llaman “la perdiz”.

Page 14: Andreu i la perdiu

Passat el temps la perdiu portà a Andreu a casa, i els seus pares van cele-brar una festa de l’alegria que tenien de tornar-lo a veure.

El pare d’ Andreu, que era caçador, li digué a Onofre: “Onofre, bona perdiu a canvi del que ens has fet, voldries acompanyar-me al bosc a caçar raboses?”.

“Clar que si, estic fart d’elles”, li va contestar.

Page 15: Andreu i la perdiu

Pasado el tiempo la perdiz llevó a Andreu a su casa, y sus padres celebraron una fiesta de la alegría que tenían de volverle a ver.

El padre de Andreu, que era cazador, le dijo a Onofre: “Onofre, buena perdiz, a cambio de lo que nos has hecho, ¿te gustaría acompañarme al bosque a cazar zorros?”.

“Claro que si, estoy harta de ellas”, le contestó.

Page 16: Andreu i la perdiu

Més tard Onofre li diu a Andreu: “Andreu, quan les meues filles sàpi-guen volar, vols que vinguem a jugar?” .

“¡Si, si!”, crida tot emocionat.

Al final, la perdiu es fa el niu a un arbre del jardí d’Andreu.

Page 17: Andreu i la perdiu

Más tarde Onofre le dijo a Andreu: “Andreu, cuando mis hijas sepan volar, ¿quieres que vengamos a jugar?”.

“¡Si, si!”, gritó todo emocionado.

Al final, la perdiz se hizo el nido en un árbol del jardín de Andreu.

Page 18: Andreu i la perdiu

Andreu i la perdiu

© del texto, Clara Gascó© de los dibujos, Julián ArranzRevisión texto, Ana Muñoz Coffee

© 2011, Kasailustrada Ediciones

Reservados todos los derechos. No se puede reproducir ninguna parte de este libro, ni almacenar en cualquiere sistema de reproducción, ni transmitir de ninguna forma bajo ningún concepto, mecánicamente, en fotocopias, en grabación o de ninguna otra manera, sin el permiso del propietario de los derechos de autor.

Page 19: Andreu i la perdiu
Page 20: Andreu i la perdiu