-
BUTLLETÍDELS
DE
JUNTA DE MUSEUS
ABRIL.-1933
-
PRESIDENTS D'HONOR
President del Governde la Generalitat de Catalunya
Alcalde President de l'AjuntamentPRESIDENT EFECTIU
Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artístiques
de
Barcelona
VICE-PRESIDENTS
Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucció Pública del
Govern de
la Generalitat de Catalunya
Joaquim Ventalló i VergésTinent d'Alealde
President de la Comissió de Culturade l'Ajuntament
TRESORER
Pere Comas i CalvetRepresentant del Govern de la Generalitat
de Catalunya
COMPTADOR
Pere Corominas i MontanyaRepresentant del Govern de la
Generalitat
de Catalunya
VOCALS REPRESENTANTS DEL'AJUNTAMENT
Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde
Josep Jové i SarrocaTinent d'Alcalde
Joaquim Xirau i PalauRegidor- Síndic
Joaquim Pellicena i CamachoRegidor
Joan Baptista AtcherVocal t@cnic
Ricard Opisso i SalaVocal tècnic
REPRESENTANTS DEL GOVERNGENERALITAT DE CATALUNYA
Jaume Serra HunterDiputat de la Generalitat
Joan Puig i FerraterDiputat de la Generalitat
Teresa Amatller i CrosVocal tècnic
Joan Rebull i TorrojaVocal tècnic
VOCALS REPRESENTANTSDE LES RESPECTIVES ENTITATS
Eduard Toda i GüeliPresident de l'Acadèmia de Bones Lletres
Joan Antoni de Güell i LòpezPresident de l'Acadèmia Catalana
de Belles Arta de Sant Jordi
Antoni Rubió i LluchDolegat de l'Institut d'Estudis Catalans
Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts 1 Oficis 1
Belles Arta
VOCALS DESIGNATSPER LES ENTITATS ARTÍSTIQUES
Lluís Masriera i Rosés
Pere Casas i Abarca
Alexandre Soler i March
VOCAL HONORARI
Carles Pirozzini i Martí
DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ
Joaquim Folch i TorresDirector General dels Museus d'Art
Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta
Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dels Museus
d'Art
JUNTA DE MUSEUS DE LAVOCA
HORARI DELS MUSEUS BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART
MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempora- DE BARCELONA
ni. Palau de Belles Aris. Passeig de Pujades. Es publica cada
mes.MUSEU DE LES ARTS. DECORATIVES. — Palaude Pedralbes. REDACCIÓ:
Oficines de la Junta de Museus,
Tots dos Museus estan oberts tots els dies, «Poble Espanyol» de
Montjuïc. Tel. 31470.
inclús els diumenkes. S'exceptuen els di- DIRECTOR: Joaquim
Folch i Torres.lluns, destinats a festa del personal.
En el mes d'abril estarà tancat el dia I¢ i
SECRETARIDEREDACCI6:P.BOhigaSiTarragó.obert el dilluns dia 17.
PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Número
El Museu de Belles Aris és obert de deusolt: 2 ptes. Número
endarrera: 3 ptes.a una del matí i de tres a posta de sol. El
de
les Arts Decoratives de nou a dos quarts de ADMINISTRACIÓ: I. G.
Seix i Barral Ger -dues del matí. mans, S. A.- Provença, 219-
Telèfon 71671.
-
Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans
SAIMPRESSORS I EDITORS
disposen d'una ferma col•laboraciod'artistes especialitzats en
tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les
branques del llibre
Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del
Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa
Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671
-
n 111NAINANOV. GARCIA SIMON
EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes
MARCS - GRAVATS - MOTLLURES
Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677
IC13\e9R7'DECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART•MARCS,PINTURAI
ESCULTURA
Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217
1.:i Pinacoteca
liiijtt; , :'7MARCS 1 GRAVATS
Gaspar EsmatjesExposició permanent deismillors paisatgistes
catalans
Passeig de,Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA
/P9 A •11t11:SSALÓ PERMANENT D'ART
Exhibició d'obres d'enCasanovas, Dunyac,Clarà, Borrell -
Nicolau,Sunyer, Nogués, La-barta, Pruna, etc., etc.
Plaça Macià, n.° 10(antiga Plaça Reial)
Telèfon 20133
-
NÚ M. 23 ABRIL 1933 VOLUM III
BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART
DE BARCELONA
PUJ3LICACIO DE LA JUNTA DE IIIUSEUS
EXPOSICIÓ - HOMENATGEA RICARD CANALS
Ricard Canals Llambí nasqué en 1876, aBarcelona, fill de pares
menestrals, catalans.Des de molt petit demostrà les seves
aficionsal dibuix. A l'Exposició Internacional de Bar-celona, de
1894, exposà un Estudi a l'oli, ia la de 1896, Una mossa de Sant
Martí.
El mateix any marxà a París amb Nonell.El 1898 féu una exposició
de dibuixos juntainb aquest artista a la galeria «Le Barc
deBoutteville», de París, que cridà l'atenció imotivà un article
encomiàstic del crític deLe Temps Thiébans-Sisson. El mateix
anyexposà al saló de la «Société Nationale», iel 1902 a les
galeries «Durand-Ruel» , deNova York.
Aquest any pintà per encàrrec del banquerIu Bosch Un palco en
los foros, gran com
-posició que exposà més tard al saló de la«Nationale». El 1903
marxà a Sevilla, onpintà notables estudis de la Fàbrica de Ta-bacs.
Entre Sevilla i Madrid passà dos anys.A Madrid feren en ell molta
impressió lesobres dels mestres espanyols Velázquez, Goyai Greco.
Estigué també a Toledo. Tornà aParís. L'any 1905 anà a Granada.
Després es fixà definitivament a Barcelona,on es dedicà
especialment a la pintura de re-trats.
A l'Exposició Internacional de 1907d'aquesta ciutat exposà La
toilette, RetrLbtoval i altres. A la de 1908 de Madrid, altresobres
importants.
El 1909 començà l'època gran de la sevaproducció que podria
dir-se'n seriosa i fona-mental. Pintà entre altres Maternitat, Bara
Marsella, El mercal del peix i molts retrats.
El 1910 exposà a Brusselles i obtinguésegona medalla.
El 1 91 1 exposà a Gant, on li coit p7 !`per al Museu una
Gitana.
L'any 1919 exposà, entre altres, un retratgran de la seva esposa
i el seu fill, que fouadquirit per la Diputació de Biscaia.
A l'Exposició de 1920, a Barcelona,tingué una sala especial en
la que reuní unconjunt de la seva obra precedent, figurant-hitambé
uns notables paisatges de Piera i unsgrans plafons per a un
menjador d'una casasenyorial de Barcelona.
L'any 1922 prengué part a la darrera Ex-posició oficial de
Barcelona; hi envià, entrealtres, un retrat tamany natural de la
cèlebreartista Mado Minty. El mateix any, a l'Ex-posició de Madrid
obtingué segona medalla,i li fou adquirit per al «Museo de Arte
Mo-derno» un dels quadres que hi envià, el retratde la senyoreta
Padró.
Fou un dels fundadors i primer presidentde «Les Arts i els
Artistes», càrrec que tinguéfins l'any 1926.
Havia estat per espai de molts anys vocalde la Junta de
Museus.
Fou assessor artístic de l'Exposició Inter-nacional de
1929-30.
Entre les seves darreres obres cal esmen-tar el sostre que pintà
per al Saló de Con-ferències de l'Ajuntament de Barcelona.
L'any 1931 va morir. La seva mort pro-duí un general sentiment
en el món artístic isobretot entre els molts amics i companys
ar-tistes de la seva generació.
Aquests volgueren retre homenatge a laseva memòria amb una
exposició que, posantde manifest el caràcter de conjunt de la
sevaobra, deixés endevinar també el seu alt valor.
En representació d'aquests amics i admira-dors varen encarregar
-se de portar a terme elprojecte els artistes Xavier Nogués,
OlaguerJunyent, Joan Llongueras, Josep Dunyach,Enric Casanovas,
Francesc Labarta i Miquel
97
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Utrillo, junt amb Lluís Plandiura i JoaquimBorralleras.
Després de l'adquisició de la colleccióPlandiura per part de la
Junta de Museus,es pot dir que quedaren en poder d'aquestatotes les
obres de Ricard Canals existents a
bé que amb caràcter excepcionalíssim i teninten compte que totes
les que procedien de lacollecció Plandiura no havien encara
estatcol•locades al Museu, i prèvia l'estipulació detotes les
garanties inherents al cas.
Acordada aquesta cessió, la Junta va enviar
R. Canals. — Autoretrat
Espanya que podien donar idea més exactadel conjunt que es
tractava d'exhibir.
Per aquest motiu els organitzadors sollici-taren a la Junta que
deixés figurar a l'expo-sició unes determinades pintures de Canals
dela seva propietat, i aquesta, tenint en comptela importància de
la personalitat artística quees tractava d'homenatjat i que en
realitat de noaccedir al prec que se li formulava es feiaimpossible
la realització del propòsit, va de-cidir aportar aquelles obres a
l'exposició, per
a l'exposició les següents obres de RicardCanals: Maja, La
toilette, Convalescent, Oc-tavi, Nen malalt, Retrat, Bar, Senyora
Ca-nals, Peixos, La taverna, El bany, Fuentes,Peixaters, Nu, Madó,
Caçador, Paisatge,Piera, Torrent de Badorc, Retrat de nena,Noi
estudiant, Autoretrat, Estudi i a mésl'escultura retrat de
l'artista, en marbre, fetaper Josep Dunyach.
A aquestes obres, diversos particulars hivaren ajuntar les
següents, que en total varen
98
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
formar l'exposició: Infants, Salamantinas, LaPradera,
Cigarreras, Café Concert, Retratde noia, Maternitat, Retrat de
Santiago Güell,Gaby, Joventut, Francisco, Carme i Anton,Dama del
vano, Perdiu, Caçador, SenyoretaBarbey, Senyoreta Guarro, Doctor
Andreu,Senyoreta Junyent, Senyoreta F. Plandiura,Senyoreta C.
Plandiura, Anton Plandiura,Retrat de Lluís Plandiura, obra pòstuma
in-acabada.
Canals ha estat un enamorat de l'harmo-nia, i en ell ha reeixit,
fonent-se l'home i l'obraque són la mateixa cosa. El valor
Canalscompta entre els bons pintors de la seva època,i el seu
prestigi representa per a nosaltres, ide cara al món, una glòria
per a l'art de lanostra terra. Per això els seus companys hanestat
també els seus admiradors.»
L'exposició va installar-se a la Sala Parés,dividida a l'efecte
en tres compartiments. Un
Vestíbul de l'exposició Canals amb el bust de l'artista, modelat
per J. Dunyach
En total, la secció de pintures de l'exposicióes formava, doncs,
de 44 obres.
A una altra sala es varen reunir 100 di-buixos inèdits de
Canals. Foren prèviamentadquirits pel senyor Lluís Plandiura i
aquestn'ha fet generosa ofrena al Museu.
El catàleg portava les següents paraulesproemials: «El prestigi
d'un artista no esdevémai de les qualitats accidentals, que poden
en-telar la puresa de la seva obra. Esdevé sola-ment de la ciència
subjecta al temperament, id'aquí ve la intensitat d'El Greco, la
gràciade Goya, la força de Mantegna, la grandesade Miquel Àngel, la
serenitat de Velázquez,l'equilibri de Rafael i l'harmonia de
Leo-nardo.
vestíbul d'entrada estatjava una col•lecció defotografies de les
grans obres de Canals quees troben a l'estranger; al mig hi Havia,
sobrepedestal, l'escultura retrat modelada 'per Du-nyach. Un altre
compartiment en forma deU contenia les esmentades obres
pictòriques.La saleta anexa de què ja s'ha parlat, estavadestinada
als dibuixos.
La inauguració oficial va tenir lloc el dis-sabte dia 25 de
febrer a les cinc de la tarda.Hi foren invitades totes les entitats
i corpora-cions artístiques i literàries de la ciutat,
queestigueren representades per distingides perso-nalitats. El
conseller delegat de la Generalitatsenyor Carles Pi i Sunyer,
representava l'ho
-norable senyor President d'aquella corporació.
99
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Un aspecte de l' exposició
Altre aspecte de l'exposició
l00
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Hi assistí, a més, l'alcalde de la ciutat, doctorJaume Aguadé,
el tinent d'alcalde presidentde la Comissió municipal de Cultura,
senyorJoaquim Ventalló, i la senyora vídua de Ca-nals, que fou
obsequiada pel senyor alcaldeamb un pom de flors. La Junta de
Museuslii estava especialment representada per laquasi totalitat
del seus membres.
En el mateix vestíbul, el senyor XavierNogués, en nom dels
organitzadors, va llegirel següent discurs:
Havia estat el president de molts de, nos-altres amb un
entusiasme que animava la nos-tra tasca i això fóra prou perquè el
recordés-sim amb emoció, però s'hi ajunta encara pera fer-la més
viva, la presència de les sevesobres, que faran que el seu nom
sigui un delsprimers en la pintura catalana.
Gràcies, senyors, per haver contribuït ambla vostra presència a
donar més relleu a l'ho
-menatge.»Seguidament el senyor alcalde digué que
La sala de dibuixos de 1' exposició
«Senyores i senyors:Heu-vos ací reunides algunes de les més
belles obres del nostre malaguanyat RicardCanals, mort en el
moment en què el seu artarribava al grau de maduresa que fixa
l'estilde l'artista.
En aquest moment aquestes obres, més quea la nostra
intelligència, s'adrecen al nostrecor, i ens evoquen la imatge de
l'home que vacrear-les.
L'art, per a ell, era un ideal més que unaforma d'activitat, i
serví aquest ideal, no col-locant-se al seu davant per a
exhibir-se, sinsentremig dels altres per a augmentar el seaesforç,
sense abaixar-se mai a les petites lluitesque mou l'egoisme i la
vanitat.
en nom de la ciutat s'associava fervorosamenta l'homenatge, per
tractar-^e de l'obra d'unartista que amb la seva alta volada havia
ho-norat l'art català i, per tant, el nom de Bar-celona i de
Catalunya. Afegí que aquestaafirmació sostinguda unànimement per la
crí-tica quan Canals era entre nosaltres, podiarepetir-se ara d'una
manera definitiva perquèl'exhibició del conjunt d'aquesta obra, a
quèrespon la present exposició, ho confirmava ple
-nament. Acabà dient que, a més, volia ferconstar l'adhesió de
la corporació que presi-deix a aquest acte, perquè ella havia rebut
de
Canals la important collaboració que suposa-va la profitosa i
fecunda actuació de l'artistaa la Junta de Museus precisament en
els temps
101
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
en què aquesta va adquirir les pintures romà-niques i La
Vicaria, de Fortuny.
Seguidament va parlar el conseller delegatde la Generalitat
senyor Caries Pi i Sunyer.Va fer constar, també, abans de tot,
l'adhe-sió fervorosa de la Generalitat a l'acte ques'estava
celebrant. Remarcà, a més, el desigde la corporació que
representava en patroci-nar i estimular les manifestacions
culturals deCatalunya que tenen — digué — primordialimportància per
referir-ce al seu patrimoni es-piritual. Recordà cl que en aquest
ordre re-presenta l'obra de l'artista a qui es retial'homenatge.
Donà les gràcies a tots els quehavien aportat obres de Canals a
l'exposició,assenyalant especialment la important aporta-ció que hi
havia fet la Junta de Museus. Féusaber que els cent dibuixos
inèdits de Canalsque hi havia exhibits havien estat adquirits
pelsenyor Lluís Plandiura, i que aquest n'haviafet ofrena als
Museus de la ciutat, gest denoble ciutadania — afegí — pel qual
mereixel nostre agraïment. I acabà felicitant els or-ganitzadors
per la iniciativa de I'hemenatge iper la manera com l'havien sabut
portar aterme.
A continuació, tots els invitats passaren avisitar l'exposició.
Seguidament aquesta fouoberta lliurement al públic. Un gran
nombrede visitants ha seguit al d'aquests primers
dies,contínuament. L'exposició va seguir oberta finsel dia 10 de
març.
RICARD CANALS
A les Galeries Maragall, a les sales delvell casal del carrer de
Petritxol que fou SalóParés i que veié les primeres teles
pintadesper Ricard Canals, hem vist acoblada ara,gairebé tota
l'obra, o almenys la selecció mésrepresentativa d'aquell
malaguanyat pintor,amb motiu de l'exposició-homenatge organit-zat
pels seus més íntims amics, que eren tam-bé els seus admiradors més
devots.
Cal declarar amb tota sinceritat que erapertinent i necessària
aquesta compilació depintures i dibuixos, aquest conjunt que
araadmirem, per a compendre i mesurar tot elvalor i tota la
significació d'aquell plorat ar-tista que representa una
interessant i fortapersonalitat entre els pintors vuitcentistes
cata-lans. Potser fins ara no ens n'havem adonat
prou, com no ens havem adonat d'altres va-lors tant o més
positius.
L'obra d'un pintor no pot definir-se ni va-lorar-se més que
coneixent i estudiant totesles seves modalitats, les obres més
diferentsde la seva vida, les modalitats diverses, lesque marquen
les evolucions del seu sentiment....I això ho hem pogut veure ara,
com hopodrà veure tothom, més endavant, en el nostreMuseu de
Pintura Moderna.
En Ricard Canals, de qui ja posseïm enel nostre Museu algunes
obres importants,serà d'ara endavant potser el pintor catalàmodern
millor representat i que millor podràestudiar-se amb l'aportació de
les pintures quetenia el seu amic Lluís Plandiura, i sobretotamb el
donatiu que aquest acaba de fer alMuseu de cent dibuixos, els més
reeixits del'artista.
En les sales del Museu, on trobaremd'aquí a poc les obres de
Canals, veurem ievocarem, com hem vist i evocat ara, tota lavida de
l'artista, els seus primers passos pelcamí de l'art, els seus
primers entusiasmes iels seus primers assaigs, els primers
mestresque el van influenciar, les tendències de quèes va mostrar
més devot, les evolucions queanà sofrint després de trepitjar terra
estran-gera, les seves lluites, les seves preocupacions,i per
damunt de tot, la noblesa del seu tem
-perament, que no s'acontentava del que feia,i cercava
constantment una major perfecció quedissortadament no creia mai
assolir com de-sitjava.
Era Canals un gran temperament de pintor.Havia nascut per a
pintor i a la pintura de-dicà tota la seva fe, tots els seus
esforços, demolt jovenet.
De Llotja, on anà L'any 92, quan teniaquinze o setze anys, en
fugí de seguida, noavenint-se a aquell ambient oficial; es
declaràindependent, junt amb Nonell, el seu amicíntim, i començà a
dibuixat i a pintar sensemestre ni disciplina... D'aquella época
sónalguns dibuixos força interessants, i de l'any96 un dels quadres
que marquen ja el seutemperament: el quadre Infants, on es recor-dà
segurament de Barrau i de Mas i Fonde-vila, uns impressionistes
molt moderats i jaun xic més avançats que els mestres catalansque
tenien aleshores més anomenada.
Canals se'ns mostra ja en aquella primeraobra de joventut com un
colorista brillant.
102
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
R. Canals. — Retrat
103
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
I essent així, en arribar aquell mateix anya París s'ha
d'enamorar per força dels im-pressionistes, i per damunt de tots,
de Re-noir...
S'ha dit, i s'ha dit amb raó, ho hem dereconèixer, que la
pintura de Canals no éspintura catalana, sinó francesa, o millor
dit,
representatiu de l'escola catalana, posant-himolt bona voluntat.
Tampoc pod:m conside-rar pintura catalana la de Martí i
Alsina,afrancesat també de vegades, i menys encaraels altres
pintors com Espalter, Clavé, etc., etc.I no parlem de Fortuny, que
si bé va ésserun artista genial, Déu nos en guard que hagués
R. Canals. — « El bany»
filla o influïda dels mestres impressionistesfrancesos. l s
veritat; però éés que tenim pin-tura catalana en el segle dinou?
¿On existeixla tradició catalana? En la pintura antigacatalana, en
els pintors de retaules, potser lahi trobaríem, amb més o menys
influènciestambé flamenques o italianes; però en la pin-tura
moderna catalana, no hi ha tal tradicióni tal escola catalana. Hi
pot haver un pintorcom Vayreda, per exemple, que el considerem
fet escola. Per sort, no es varen poder imposari ràpidament van
passar els que l'imitaren,com Tapiró, Moragas, Enric Serra, Fabrés
ialtres pintors que avui dia gairebé no compten.
La pintura de Ricard Canals és, doncs,afrancesada, però tot i
ésser-ho, i lio conside-rem una qualitat, creiem que és catalana.
Lanostra pintura vuitcentista és essencialment fran-cesa, és filla
dels francesos que seguiren Maneti dels impressionistes... França
marca una fita
104
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
nova en la història de la pintura, crea, si aixípot dir-se, un
concepte nou de la pintura, noudins d'una noble tradició, i els
catalans somdels primers a fer-nos devots de la nova
religióartística... Tots els pintors catalans de mit-jans del segle
dinou fins a la seva fi, estan in-fluïts d'aquest realisme i
d'aquest impressio-
nyola del segle xvii i en què es recorda deGoya.
Arribà a París Ricard Canals junt ambNonell, l'any 96 (no l'any
94 com s'ha repe-tit equivocadament) i cal confessar que l'am-bient
parisenc d'aquell fi de segle de violenteslluites per l'art, ni el
va sobtar ni li va pro-
R. Canals. — « Peixaters »
nisme francès. Ho està primer Martí i Alsinai el mateix Vayreda,
i després Casas i Rusi-ñol i finalment ho està molt fortament
Canals,com ho estigué, encara que lleugerament, elnostre Nonell. De
Canals podem dir que ésl'últim vuitcentista català, no per la
rigorosacronologia dels seus quadres, sinó pel seu tem-perament que
el domina sempre i li dóna unapersonalitat ben definida fins en
aquelles obresen què es recorda de la forta tradició espa-
duir inquietuds ni temences. Els qui fórem elsseus companys en
aquells dies i en aquell medi,el veiérem sempre optimista, sempre
animatde les més falagueres illusions, sense desmaisen la lluita
aferrissada que escometia, assa-bentat que havia che costar-1i
molts sacrificis ique havia de fer-li passar moltes angúnies
ma-terials. La joventut i la fe, que eren la sevaforça, havien de
triomfar per obra del seutreball i de la seva intelligència.
105
-
T3 UTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
R. Canals. — « Nen malalt»
R. Canals. — « La taverna »
106
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Els primers passos d'aquell hivern quearribà a París, no li van
produir gran fatiga.Canals, com tots els que van a terres de
Fran-ça o a París per estudiar i treballar, nosaben ni volen saber
res d'aquell altre Parísde les frivolitats i de les diversions. El
Parísdels artistes de bona fe és un París on estreballa més que
arreu del món, un París de
oferint -los els seus dibuixos i tingué la sortque un dels més
importants i de més anome-nada, Durand Ruel, li oferís la seva
pro-tecció i un excellent contracte. DurandRuel, que era el que
havia imposat al granpúblic les obres dels mestres més
revolucio-naris i dels impressionistes, era el marxantque tenia a
les seves Galeries obres de Puvis
R. Canals. - - Retrat de nena
gent noble i bona que viu per assolir unaperfecció en un ideal
que forma part de laseva naturalesa i pel que solament vol
viure.
És per això que Ricard Canals començàa treballar es pot dir des
que va trepitjar elsboulevards de Montmartre, on anà a viure.Als
pocs mesos, una gran preocupació el do-minava. La temença d'haver
de tornar a Bar-celona, la por de no poder-se quedar enaquella
terra en la que havia d'arribar a ferconèixer i estimar les seves
obres. Tal preocu-pació el féu recórrer a dos o tres marxants,
de Chavannes, de Sisley, de Pissarro, de Car-rière i de tants
altres, i que tenia acaparada
podríem dir, la producció de Claude Moneti de Renoir. Per a un
pintor jove com Canals,era un veritable triomf ésser poulain de
Du-rand Ruel, que li assenyalà una pensió, li ad-quirí molts
dibuixos i després de fer-li exposaralgunes de les seves pintures
li encarregà queviatgés per Espanya.
El primer viatge va ésser d'un gran profitper a l'artista. Era a
París un apassionat delsimpressionistes i s'advertia en la major
part
107
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
de les seves obres una influència massa mar-cada de la manera de
veure el color, de ex-pressar la llum, de Renoir... Una
influènciasemblant era demostració, naturalment, de ta-lent, però
no deixava sobresortir el veritablesentiment del color que tenia
Canals, que ne-cessitava altres visions i estudis més acurats
les evolucions que advertim en les seves obresuns anys més tard,
en què semblen accentuar
-se les qualitats de colorista de Canals. Les telesd'aquell any
són d'una gran brillantor de co-lor, els contrastos es fan més
estridents i tot iconservant aquella harmonia que sempre tro-bem en
el malaguanyat pintor, hi ha una ten-
R. Canals. — « Caçador »
de la tècnica dels grans mestres per a expres-sar-se amb tota
sinceritat.
El viatge que féu á Madrid i a Andalusiali serví per a treure's
un xic del damunt aque-lles influències que, malgrat tot,
perdurarenmoltíssim en la seva producció i posaren comuna veladura
en moltes de les seves obres.
La visió dels grans mestres del segle xutiespanyol a Madrid i a
Andalusia, i la sor-presa que li produí el coneixement de Goya,van
fer un gran bé al pintor; marcaren una de
dència més decorativa en les composicions.En canvi, un temps
després ens sorprèn Ca-nals amb la qualitat d'algun dels seus
retratsmés reeixits i més admirables. És aleshores quees posa- de
relleu la vocació de l'artista peraquest gènere de pintura.
Precisament quansembla que Canals ha d'ésser un pintor moltben
dotat per a dedicar-se a les composicions,als temes de la més gran
varietat i de la mésgran riquesa de color, ens sorprèn amb
algundels retrats més definitius que va fer. Exemple
108
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
R. Canals. — Paisatge
R. Canals. — « Peixos »
109
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
R. Canals. — «Noi estudiant»
d'això és el gran quadre La toilette, fetgairebé al mateix temps
que un dels retrats denen més admirats i un retrat de senyora
ambmantellina que és un veritable encert, com ésexemple també del
mateix el quadre Mater-nitat, de la mateixa època, i el retrat de
lacunyada de l'artista, que posseeix fa ja moltsanys el Museu i que
fins avui hem consideratcom l'obra mestra de l'artista.
En l'art del retrat, la personalitat de Ca-nals es defineix ben
bé, i en tal gènere no hitrobem tan manifestes les influències que
licensuràvem, sinó que en aquest arribà a unveritable mestratge.
Cal assenyalar en la granmajoria deis retrats, com a qualitat
primera,l'honradesa, la sinceritat del pintor. No hi haen ells cap
concessió a la galeria, a les pre-
ferències del públic o a les exigències delmodel. No hi trobareu
tampoc que faci apel.la-ció al pintoresc, a elements estranys
llampantsi sorprenents... ) .s Ricard Canals un devot delnatural, i
la bellesa la cerca en l'expressiód'aquell natural, en el dibuix i
en el color quela pròpia realitat li inspira... És més,
aquestsentiment realista del pintor, que sobresurt enels retrats,
podem apreciar-lo així mateix finsen aquelles composicions seves de
caràcter mésdecoratiu. Llur riquesa, llur esplendidesa decolor no
és mai volguda, sinó el resultat d'unavisió personal i justa i
personalment i justamentexpressada en la tela.
Serà sempre un orgull per al nostre Museula possessió d'una tan
nombrosa com escollidacollecció de retrats i de quadres de
composició
110
-
BUTLLET! DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
de Canals que hauran de servir perquè tempsa venir es pugui
estudiar tot el procés de lapintura catalana.
Una gran part de les consideracions queacabem de fer
referint-nos als quadres i alsretr ats a l'oli de Canals, hauríem
de repetir-les en parlar dels dibuixos del plorat artistai més
especialment dels cent dibuixos acura-dament ajuntats i escollits i
que en un bellgest ha regalat al nostre Museu Lluís Plandiura.
Aquests cent dibuixos reunits en una salasón el millor monument
que podem aixecar ala memòria de Ricard Canals.
En els dibuixos és on millor es pot estudiarla personalitat d'un
pintor. En els dibuixospodríem dir que hi trobem l'ànima de
l'artista,el més íntim d'ell, el Inés espontani, el queno pot
amagar-se, el seu millor fons, el seusentiment, el seu temperament,
el seu caràcter.En els de Canals hi veiem el pintor, hi veiemel
colorista.
En els seus primers dibuixos Canals té jauna personalitat. No
s'assemblen de res, aquellsseus primers dibuixos, a la manera
acadèmicade dibuixar de la gran majoria dels pintors idibuixants
d'aquell temps... Els dibuixos deCanals cerquen per damunt de tot
el caràcter,l'expressió podríem dir, de la cosa que veui que
intenta reproduir... i en aquesta manerade cercar el més expressiu,
arriba sovint finsa estilitzacions sorprenents, però no cau maien
la caricatura. Certament que en algunsdels dibuixos sofreix una
manifesta influènciade Nonell, però molt aviat i en moltes
ocasionsse'n pot despendre i és ben manifesta la
sevaoriginalitat... Per exemple, tots els dibuixosdels anys de
l'estada de Canals a París, ique li valgueren els seus primers
èxits en lesexposicions parisenques, com també els dibui-xos
d'Andalusia, són fortíssims, cenyits, plensde vida i d'expressió.
Són veritables notes decolor que palesen l'originalitat d'un
artista.
Ens podem sentir orgullosos de l'obra deRicard Canals. En la
història de la pinturamoderna catalana el seu nom ocuparà un
bonlloc honrosament conquerit. Va ésser un ar-tista sincer i noble
que va aportar el seu tributa la formació del nostre art d'avui,
vessant-hitota la seva fe, tot el seu talent i tot el treballd'una
vida fecunda.
JOSEP M. JORDÀ
FÉLIX MESTRES
A la nostra Barcelona, on havia nat el 30de gener de 1872, Fèlix
Mestres i Borrell,pintor, va lliurar l'ànima a Déu el 15
delproppassat mes de febrer.
Des d'infant es distingí per les seves dotsartístiques: estudià
en l'Escola de Belles Arts,obtenint-hi entre altres premis, una
bossa deviatge, per oposició, l'any 1887, gràcies a laqual va poder
interpretar, al Prado de Ma-
Retrat de Fèlix Mestres, per Ramon Casas
(Museu d'Ar! Contemporani de Barcelona)
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
drid i al Louvre de París, Murillo, Veláz-quez, Rubens i els
venecians. En retornar deMadrid, exposava, a la Sala Parés, la
com-posició realista Una consulta, elogiada mésencara tenint en
compte que l'autor no haviacomplert els disset anys.
Fèlix Mestres va entrar, doncs, amb bonpeu al moviment artístic
de Catalunya, i cor-rentment va concórrer a les exposicions
oficialsbarcelonines amb teles sobretot de «pinturade gènere». Cómo
empieza es titulava la quepresentà l'any 1891; ¿A mí o a esta? la
quepresentà l'any 1894; De entregar la que l'hiadquirí el Museu
concedint-li una medalla desegona classe en l'Exposició de 1898, on
Mes-tres hi va portar també un Interior d'esglésiai una composició
que retolà De la escuela;Flores es diu l'obra d'ell en l'Exposició
deBelles Arts de 1898, quarta dins l'ordre; unretrat de les
senyoretes Abascal, ben agru-pades en esbargida terrassa, ocupava
lloc depreferència en la sala del Círcol Artístic deSant Lluc a
l'Exposició de 1907; sols ambdibuixos, alguns d'ells acolorits (La
dida,Molins de Llobatera, El captaire dels Dolorsi Sant Miquel del
Fai), concorregué a la deretrats i dibuixos que es celebrava l'any
1910;i amb dues composicions: Diumenge de rams,de joiós moviment, i
El primer fill, va prendrepart a la de 1911. El Museu va
adquirir-lila tela Intimitat, tramesa a l'exposició celebradaper
l'Ajuntament de Barcelona l'any 1918.Degut als càrrecs que Fèlix
Mestres ostentà ials quals després al.ludirem, posteriorment
foumembre d'alguns dels comitès promotors d'ex-posicions i en la
que es celebrà la primaveraúltima va ésser president d'un dels dos
bran-cals que la constituïren — el de caràcter, di-ríem, més
conservador: el «Sals de Barce-lona» — i expositor d'un retrat de
la sevafilla, pastosa pintura de volums sintetitzatssobretot en la
faç i en la destrament resoltamà, corpòria i tot com es troba
negant-se enles tenebrors de la venta; cl'un Interior d'am-bient
ben efusiu; i d'un Jardí — tela adquiri-da pel Museu —
d'aporcellanada i ben natu.ral matització, i amb qualitatius
reflexos bencopsats en la gramola que hi figura.
Després d'Una consulta, ja esmentada, és,com aquesta tela, una
noble aportació al de-tallisme ben humà i corrent de l'època, el
re-trat a contrallum i a l'aire lliure de la don-zella que al cap
de poc l'artista prenia per
muller: obra estival, de 1894, que la insis-tència en
realitzar-la no va malmetre l'emo-ci ó .
En exposicions collectives de caràcter ofi-cial, ultra les de la
nostra ciutat, ja esmen-tades (obtinguent-lii en la de 1911
primeramedalla) , va concórrer Fèlix Mestres a man-tes de les
madrilenyes nacionals, havent-se-li enelles concedit tercera
medalla els anys 1897 i1899, segona medalla l'any 1912 i
haventexposat el r.';tmic retrat de les filles del mar-quès de
Santa Isabel en la de 1915. Ambmedalla de primera categoria va
ésser pre-miat, l'any 1910, a l'Exposició de València.A
Brussel.les, encara, en col.lectiva internacio-nal exhibició a
Fèlix Mestres fou concedidarecompensa.
Vers les darreries del XIX i entrada d'aquestsegle, la pintura
de Fèlix Mestres pren pertema escenes de caient barceloní. Porten
ladata 1899 una que figura un grup de maina-deres i mainada al Parc
i una altra que repre-senta una processó, amb nenes en blanc, a
laBonanova. En aquest barri, aleshores suburbà,situà Fèlix Mestres
una composició on, es-gaiadament, a primer terme, un i una
festei-gen, obra d'aquell mateix període, al qual hicorrespon també
una de copsada enfront delPalau de Belles Arts, tela notable
especial-ment per l'estudi de cavall de cotxe de lloguersituat a
primer terme del conjunt.
En la seva estada a Mallorca, en qualitatde professor de Belles
Arts, estudià el pai-satge i els trets característics dels
habitantsde la illa. En sengles extraordinaris de capd'any de La
Vanguardia, hi foren reproduïtsuna Madó i un Mestre Toni, proves
del puramor amb què el seu llapis copsava noblementel tret ètnic
pintoresc. Prosseguí més endavantl'estudi dels pagesos costums a
Catalunya,en composicions on el negre del dibuix ésrealçat per la
policromia del pastel.
No fou pas el paisatge el grup temàtic queMestres preferia; però
a més d'haver-ne pintatde ben notables, sobretot als darrers anys,
di-buixà una sèrie de castells centrant paisatges,en part
reproduïts il.lustrant una apologia, Lapintura ¿e Fèlix Mestres,
per Manuel Mari-nel•lo, en el número 2 del volum II, correspo-nent
a 1912, de la revista Museum.
El grup temàtic que a Mestres més li plaïai en el qual molt
especialment es concentrà,ya ésser la pintura de retrats (en
general, a
112
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
l'oli ; però també, i amb èxit, al pastel) (1) ,alguns dels
quals seguidament s'expressen:
Bust de l'esposa de l'autor; amb mante-llina.
La filla, Genoveva. Figura sencera, assegu-da, de tres quarts;
amb vestit de carrer.
La mateixa. Figura també sencera, dreta,de front; amb abric.
Dibuix realçat ambpastel.
La mateixa. De mig cos, asseguda, de front;amb vestit verd.
La mateixa. De mig cos, dreta, de tresquarts; amb vestit negre,
de nit.
La mare de l'autor. Pastel.El pare de l'autor. Pastel.Els
germans de l'autor. Tres retrats.Autoretrat.Victòria-Eugènia de
Battenberg. (Encàrrec
de corporació oficial.)María Rosa. (Retrat de la senyoreta
M.
R. Permanyer.)Senyora Dolors Monserdà. Medalló al
pastel.Senyora marquesa de Santa Isabel.Senyoretes filles dels
marquesos de Santa
Isabel.Senyora comtesa de Munter.Senyoreta filla dels marquesos
d'Alella
(1925) .Senyora baronesa de Quadras.Senyora baronesa de
Muller.Senyora Figueras.
t. Dos cents trenta vuit retrats sindiquen com a pintats
deFiilix Mestres en un seu llibre de notes.
Senyora Peralta.Senyora Fabra.Senyora de Casanova.Senyora Maria
Folch de Galofre. Pastel
(1921).Senyora Mata de Bertrand i Serra.Senyoreta Carme Torent
(1 928) .Senyoreta Bosch i Carbonell (1 900) .Alfons XIII. Dues
vegades. (Encàrrecs de
corporacions oficials.)Senyor marquès de Camps.Senyor marquès de
Comillas.Senyor comte de Munter.Senyor comte de Godó (1926) .Senyor
fill deis marquesos de Camps
(1925).Senyor baró de Muller.Senyor Lluís de Nadal.Senyor Alfons
de Casanova (191 7) .Senyor Figueras.Senyor baró de Quadras.Senyor
Vidal i Quadras.Senyor Felip Bertran d'Amat (1912)Senyor Bofill i
Poch (1930) .Senyor Enric Sagnier, arquitecte.Senyor Ricard
Permanyer i Ayats. (Aquest .
retrat i els quatre que tot seguit s'indiquen,formen part de la
galeria de presidents deiCollegi de Notaris de Barcelona.)
Senyor Adrià Margarit i Coll.Senyor Josep Fontanals i
Arater.Senyor Guillem A. Teli i Lafont (1920) .Senyor Manuel Borràs
i de Palau.Cal afegir que algunes de les composicions
Fèlix Mestres. — «Una consulta» (1888)
(Pertany a (a família de l'aulor)
113
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
de Fèlix Mestres poden ésser consideradescom aplecs de retrats,
sovint de família.L'esposa i els quatre fills actuen de
protago-nistes del quadre de costums Diumenge derams; la petita
Genoveva és la figura axiald'una de les obres més sentides i més
repre-sentatives que creà: El bes; i l'hereu de l'ar-tista és el
marineret amoixador.
Una nodrida exhibició de les obres de Mes-tres va tenir lloc a
la Sala Parés l'any 1912:agrupava retrats, composicions, interiors
i pai-satges. Tres anys més tard, amb els germansLlimona, va
exposar a Madrid.
Fèlix Mestres passa d'una manera del totnatural de les escenes
de costums i del retrata l'exornació dels murs. És ell mateix
(1)qui justifica el procés, quan afirma: «Jo nopenso que es
necessiti cap educació especialper a dedicar-se a la decoració;
Inés aviatdiria que aquesta la tenien molts pintors delsegle passat
que s'havien format solament ambmires a una sensibilitat de pintors
i que, pelmateix, a voltes s'han trobat amb un bagatgeinferior
enfront d'altres que, desconeixentl'ofici, tenien més la visió del
conjunt decora-tiu. L'ofici, l'artista el deu dominar per amoure's
en completa llibertat i no per a quèli serveixi de dogal en el
moment de la con-cepció de l'obra. Un excés de tècnica, ambuna
manca de concepte, fan en l'obra de l'ar-tista com el vernís en els
mobles que no sónben construïts, que sols serveix per a fer
re-marcar llurs defectes. Si, començant en l'apre-nentatge del
dibuix, busca el coneixement pro-fund de la forma en lloc de
l'anecdotisme delmodel, si del seu estudi en fa un procés
intel-lectual, en lloc d'una gimnà-.tica de mà, estaràatent al fons
de les coses, buscarà sempre enles seves recerques tot ço que la
naturalesali ofereix de purament adaptable al seu art iacabarà
essent un enamorat de la forma enles seves manifestacions
abstractes, que són lesmés pures, perquè forma no és solament
pro-porcions, sinó ponderació d'espais, estructura,ritme,
composició, coses que igual serveixen pera reproduir amb caràcter
la figura humana ocrear un motiu de decoració geomètrica, comper a
concebre l'arabesc damunt la tela o elconjunt decoratiu d'un saló.
Posant-nos enaquest ordre d'idees, els temes, les històries
aexecutar, es despleguen amb la mateixa faci-
r. Conversa transcrita per la ,Gaseta de les Arts, del dia i 5de
juliol de 192.1.
litat que el demés, i s'articulen lògicament ambel conjunt de
l'obra. Tot depèn de l'educacióde l'artista: de què abans es vegi
el lema for-mal que no pas el tema literari. Sempre hacaracteritzat
els períodes de decadència el fetque els temes de l'obra pictórica
hagin estatel que podríem dir-ne l'argument. No és elmateix donar
forma a una idea, que donaridea a una forma, com deu fer un
artista.»
Són les seves composicions murals decora-tives: la . de l'absis
de l'ermita del Remei, deCaldes de Montbui (1927-1929), amb totde
gent del. poble i els familiars de l'artistarecollidament atansant
-se vers la Verge troba-da en una coya; El Baplisme de Jesús
(1932)a l'església parroquial de Sant Feliu de Co-dines; i, a
Barcelona, la del hall de la torreque el senyor Josep Bertran i
Musitu posseeixal Putxet, les que exornen les sales d'actesdel
Col.legi de Notaris i de l'Acadèmia deCiències i Arts, i dues
simbolitzacions, de sò-bria gama, a les voltes de la sala dita de
SantJordi, del Palau de la Generalitat de Cata-lunya. En aquestes
pintures tingué de col.la-boradors intelligents artistes: Enric
Monserdà,Josep Pey, Josep Gausachs, Francesc Vidal-Gomà i el fill
de l'autor, Lluís, el secundaren.
Mestres és també autor dels cartrons pera la tapisseria, de
temes històrics, que enri-queix l'escala noble de la nostra Casa de
laCiutat, l'execució de la qual fou obra de lamanufactura que
dirigeix Tomàs Aymat aSant Cugat del Vallès.
En els set plafons a l'oli, en tela aplicada,de la sala de
sesions de la Junta directiva delCol.legi Notarial — preparats i
dirigits perMestres i realitzats en bona part per ell, desde 1916 a
1921 — l'artista hi va representarels temes que a continuació
s'expressen:
1. Els tres aspectes de la fe: el primer,la forma més primitiva
de testar, a Roma,davant els comicis en el Fòrum, donant fe
del'acte el mateix poble; el segon, la forma jamés avengada
d'atorgar testament davant elfuncionari anomenat Tabellió; el
tercer — queocupa el centre de llarga rectangular escena —,la fe
cristiana representada per Jesucrist pre-dicant al poble, entre el
qual hi lea sant JoanEvangelista.
2. Investiment i jurament d'un Tabullarisegons la Constitució de
l'emperador Lleó.
3. Rolando Rodulfo amb els seus deixe-bles, sortint de la
Universitat de Bolonya.
114
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Fèlix Mestres. — «Retrat de la promesa » (1894)
(Pertany a la familia de l'autor)
4. La Constitució de Jaume II d'Aragó.5. Reunió de l'antic
Col•legi de Notaris
de Barcelona en la sala del Trentenari, de laCasa de la Ciutat,
per a l'elecció dels seusdos priors.
6. Atorgament d'uns capítols matrimo-nials en una masia de la
montanya catalana.
7. Sanció de la llei del Notariat de 1862.Els propòsits i el
concepte guiador de la
decoració de la sala d'actes de l'Acadèmiade Ciències i Arts,
l'autor mateix els exposàen la conversa abans alludida. En ella
FèlixMestres de primer antuvi expressa que procuramai no repetir la
solució en idèntics proble-mes: «Acabava de fer, en el Col.legi de
Nota-
ris, unes pintures murals a l'oli, amb cert caientrealista, i em
va plaure donar-li a aquest tre-bal l un aire més al-legòric, quan
tot d'unavaig pensar que podia tenir certa originalitat,car els
temes que hem donaria l'Acadèmiarelacionant -los amb els darrers
avenços cien-tífics, no podien haver estat tractats pels
pintorsdeis segles xviii i xix; a més, volia realit-zar-lo al
tremp, amb uns plafons monocromsque no fossin les grisalles
característiques nos-tres, sinó plafons ivorencs i clapejats de
ver-dosos que contrastessin amb el mobiliari detons molt foscos
sienosos i acarminats. El pri-mer que s'imposava va ésser
1'unificar els dospisos del saló, i ho vaig resoldre per unes
pi-
115
-
BUTLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
lastres que baixant de 1'entaulament fins alsòcol, campegen per
les quatre parets, donantal seguit de verticals un aire clàssic
forçaadient a aquell lloc; vaig convertir la galeriadel primer pis
en tres finestrals de la formai tamany dels plafons dels
sobreportes i jasols cm quedava la solució dels quatre pla-fons
centrals; els de les parets dels costats (quesón els més grans) els
vaig coronar d'uns grupsescultòrics que trenquen per dalt la ratlla
delfris i per baix els vaig tallar abans d'arribarel sòcol, donant
lloc a què la línia dels mar-bres s'aixequés fent una ondulació en
sentithoritzontal que fregant amb les verticals de lespilastres,
treu l'encarcarament a la composició.Aquest ritme de línies
ondulants, que tambées deixa sentir en el desplegament dels temesde
figures, s'accentua més encara en la notafosca del sòcol, que quan
arriba a la presi-
Fèlix Mestres. — « Interior d' església» (1898)
(Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
dència s'enfila fins al sostre amb una pinturaa l'oli que era un
deure reservar per al com-pany d'Acadèmia senyor Masriera.
Vaigconcebre i ell ho ha executat divinament, queaquella pintura
seva, que té molt del precio-sisme de l'esmalt, lligués en absolut
amb elsmobles de la sala, els cortinatges que jo po-saria als
balcons i els marbres a tot color queprojectava en les parets
baixes, deixant laresta de la meva obra que cantés en sordina,o,
millor dit, que coregés el que acabo dedescriure. Apart d'aquesta
disposició, moti-vada per fer l'obra col.laborant i al mateixtemps
amb llibertat, a mi sempre cm plauque no prengui I'exorn una
importància ex-cessiva, una força exagerada de modelat i
demoviment; que no tracti de disputar-se laplasticitat amb les
coses reals, i amb les per-sones que es mouen en la sala.» I sobre
aquestúltim concepte el pintor exornatiu es complauen remarcar:
«Aquesta idea no la tinc solspel convenciment de què decorar vol
dir em-bellir les superfícies i els objectes sense ferperdre el
concepte dels mateixos, sinó perquèper temperament sóc enemic
d'estridències quecm fatiguen i que inclús no trobo escaientes
enproduccions d'aire seriós com deu ésser unapintura mural.»
La ponderació i el respecte que en l'ordrecolorístic varen ésser
les idees motrius de Fè-lix Mestres en decorar la sala de
l'Acadèmiade Ciències, pogueren fer dir a Folch iTorres (1) que la
bona tradició barceloninade Pere Pau Montanya i del «Vigatà»,
deco-radors de les cases del temps vell, sembla tal-ment no
interrompuda tenint com té l'autor unagran subjecció a la unitat,
valent-se de 1'agri-sament del camafeu pictòric que dóna, ambuna
elegant fredor, el to general de la sala.En les composicions
d'aquesta s'hi repre-senten:
Les Arts. Grup amb figura femenina entre-mig d'infantons,
emergint de nuvolada. Al fonsi en la part alta, la catedral de
Burgos; alfons i en la part baixa, un aqüeducte romà.
La Locornoció. A ple cel, el vol d'un àgui-la cavalcada per
féerique donzella; a sota, isemblant avançar al mateix ritme, una
loco-motora.
L'Eleclrícilal. Amb dinamos a primer pla;amb altes xemeneies i
antenes metàl.liques versla llunyania.
t, Lloc esmentat de la « Gaseta de les Arts =.
116
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Fèlix Mestres. —«E! bes» (1912)(Pertany a la família de 1
autor
117
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Fèlix Mestres. —«Les filles del marquès de Santa Isabel »
(1913)
118
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
La Química. Un investigador en el seu la-boratori; en la part
alta — com en cada al-legoria —, una matrona simbòlica,
tutelar.
L'Astronornia. De ponderat central agru-pament de figures,
harmònic al de la compo-sició Les Arts.
Rectangulars llargs plafons amb paisatgesde floral ufana ornen
els espais de reconada delsdos murs laterals.
decoració de la capella del Santíssim Sagrá-ment de l'església
parroquial barcelonina deSant Jaume, de la qual tenia fets els
estudispreliminars i havia ja resolt un dels plafons.
Preparava Mestres molt detingudament lesagrupacions de figures
dels seus temes muralsi de les seves composicions «de gènere».
Nom-brosos són el apunts de posa per a cada retratque anava a
començar. En els dibuixos pres-
Fèlix Mestres. — «Intimitat» (1918)(Museu d'Art Contemporani de
Barcelona)
L'ordenació prèvia de la sala de 1'Acadè-mia de Ciències
l'ajustà l'autor de l'edifici,l'arquitecte Font i Carreres; el pla
temàtic vafixar-lo el senyor Manuel Rodríguez Codolà;el plafó
presidencial a tot color és obra -com s'expressa en la conversa que
hem trans-crit de Fèlix Mestres — del pintor i acadè-mic senyor
Lluís Masriera.
Dintre l'art de caràcter religiós, a més delBaptisme, ja
esmentat, de Sant Feliu de Co-dines, Mestres va pintar efígies de
Jesús mos
-trant el seu Diví Cor als homes, i, en agrupaciócircular, a
mantes rèpliques, La Sagráda Fa-mília. La mort li ha impedit que
realitzés la
tament atenia a separar les masses lluminosesde les masses
obscures. Admirador de la per-fecció del cos humà, no va limitar-se
a estu-diar-lo amb el carbó i amb el llapis: l'inter-pretà també,
amb fervor, en la pintura decavallet. Un dels seus nus, pintat a
darreriesde segle — figura femenina d'esquena, deponderada cadència
— és objecte d'elogióscomentari de part d'Alfred Opiseo en el
seullibre Arte y artistas catalanes (1) . Pastosa ifresca—de
moviment embolcallat per l'aire—és la mitja figura femenina, també
nua, que
t. Biblioteca de ,, La Vanguardia., Volum XVI, Barcelona
igoo;article monogr:lfic: p:dgs. 119 a 124.
119
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
simbolitza La Pintura i que l'artista concebíi realitzà molt
recentment.
Un altre aspecte de Mestres és l'aspectepedagògic, derivant-se
del qual una seva ac-tuació en entitats artístico-científiques
ajudaa donar -li relleu.
L'any 1899 féu, a Madrid, oposicions ala classe de «Dibuix de
figura» de l'Escolade Belles Arts de Palma de Mallorca, classeque
obtingué i va professar fins el 1901, quan,
de 1931 al 29 de febrer de 1932. Ocupantaquest càrrec, no sols
volgué implantar elsmillors mitjans educatius per tal que la
joven-tut artística obtingués un profit màxim; mestambé
s'interessà, com a prèvia qüestió inajor-nable, per un nou local de
l'Escola. En lamemòria corresponent al curs 1930-31,feia notar al
senyor ministre d'Instrucció Pú-blica que «Barcelona, la ciutat que
pot ce-lebrar tot l'any amb èxit set exposicions par-ticulars de
pintura i escultura setmanalment,i que compta amb una massa enorme
d'obrers
Fèlix Mestres. — Plafó en la volta de la Sala de Sant Jordi
(1926)
(Palau de la Generalitat de Catalunya)
per concurs, se li concedí el trasllat a l'Escolade Barcelona,
on va donar l'ensenyament al'aula de projectes titulada «Pintura
decora-tiva, teixits, brodats i puntes», passant deuanys més tard a
la de «Composició decorati-va», i, en 1923, a la de «Dibuix de
l'antici del natural». La seva tasca educativa ob-tingué dues
vegades la més alta recompensa:en les exposicions nacionals d'Art
Decoratiucelebrades els anys 1911 i 1913.
Com a professor, sense treva va interessar-se pel renovellament
dels mètodes pedagògics,
com ho palesen els discursos que llegí a l'Aca-dèmia Provincial
de Belles Arts: Orientacio-nes sobre la enseñanza del dibujo i La
intro-misión del acadernismo y del modernismo enlas Escuelas de
Arte. El seu prestigi el vaportar al més alt lloc jeràrquic de
l'Escolade Llotja, essent-ne director des del 8 de juny
dedicats a les indústries artístiques, té, per aestatjar a
milers de joves que solliciten l'en-senyament oficial artístic de
l'Estat, el ma-teix local, sense ampliacions possibles, delsegon
pis de Llotja, que en el segle XVIII vafacilitar-li la Junta de
Comerç, creadorad'aquesta mena d'estudis.» I seguidament afe-gia:
«Davant d'aquest problema, tots els de-més prenen lloc
secundari.»
Fèlix Mestres fou elegit membre efectiu,a Barcelona, de la
titulada avui AcadèmiaCatalana de Belles Arts de Sant Jordi i
del'Acadèmia de Ciències i Arts. Fou, encara,soci corresponent de
l'Acadèmia de Ciènciesi Arts de Cádiz. De les seves dues
comunica-cions com a acadèmic de la primera de les es-mentades
entitats, una tracta de La técnicamoderna en Pintura, i és l'altra
una biografiade l'escultor Manuel Fuxà. Els seus escrits
120
-
BUTLLETI DELS MUSEUS D ÀRT DE BARCELONA
que va llegir a l'Acadèmia de Ciències i Artsde Barcelona, es
titulen Ante las obras del«Greco» i Sobre el valor de una visión de
con-junto en la creación artística, assaig en el qualMestres afirma
que «és el potencial que atre-soreig aquell qui està ben dotat,
juntament ambla investigació constant i l'evolució perpètua,el que
determinarà la personalitat científica oartística, caracteritzada
no precisament perreproduir el que hagi après dels altres, sinóper
l'originalitat de les noves síntesis i de lesnoves expressions».
Segons ell, ha d'ésser lasuggestió emocional del conjunt el que
con-dueixi l'artista amb naturalitat a un perfecteajustament de
detalls, precisant-li que no con-sideri l'ordre com a regla prèvia
a seguirforçadament, ans bé com un resultat de laseva força
intuïtiva que estructura l'efecte delconjunt. Propugna per un
concepte ben fixei ciar d'aquest conjunt, dintre el qual con-cepte
el model pugui servir-nos en el que nos'oposi a la visió plenament
adoptada; re-marca la importància que la geometria i l'es-quelet
serven per a l'artista, i després de con-siderar el model com una
mena de gimnàsticanecessària, concreta la seva ideologia
sobreaquest punt en una bella frase: «El veritablemodel de
l'artista es troba amagat en el seupensament»; frase germana de la
que havemtranscrit abans: «No és el mateix donar for-ma a una idea,
que donar idea a una forma,com deu fer un artista.»
Però tota la teoria de Fèlix Mestres pocens interessa —
tractant-se d'un artista — sino hi hagués al seu costat una creació
pictòri-ca. Sorprenent és la seva entrada en el món deles arts per
la seva apaïsada composició d'in-terior titulada Una consulta.
Entra aquestadins la correntia catalana d'aquell temps enquè fou
pintada, aspirant a transcriure ambun respecte immens envers la
realitat tot detallque en el model pogués presentar-se. De copi
volta Mestres s'encara amb el personatgeprincipal de la pintura
segons les correnties del'època: la llum, i en aquest cas el
contra-llum, una dificultat tècnica de munta, oi mésper un autèntic
jovencell com era l'autor enaquells dies; però Mestres sabé posar
presi-dencialment la llum en la seva pintura, ex-pandint-ne el seu
amoixament benèfic a bandai banda, entre els dos corporis
personatges que
amb vehemència conversen, que simètricamentes situen, sols amb
la lleu varietat de posició— l'un dret, l'altre segut — que donarà
hu-manitat a l'esperit que la composició regenta.Mestres, en
aquesta pintura, és germà delJoan Llimona i del Santiago Rusiñol de
lamateixa època; de certs caires, escassos, potserencara de Galwey,
poc important els temes.
La lliçó del món de París vist per unforat, vist pels ulls quasi
infantils, en breu es-tada, intelligentment fou apresa: la lliçó
deles ombres no dures, ans bé poblades de re-flexos, la lliçó de
les lliscades dels raigs lumí-nics rodolant per les taules, pels
objectes, peltinter del Voltaire d'Houdon, per llibres ipapers.
Altre guiatge sembla talment que tro
-baria en el meticulós realisme suavíssim d'unBastien Lépage, si
pensem en el retrat, unamica més modern de la jove promesa de l'au
-to r, amb vestit blanc; pintura a ple aire. Notenen l'encís
d'aquestes obres tan directes, tanexemptes de meditada composició a
vegadesd'anecdotisme extrapictòric, bona part de lescomposicions
del Fèlix Mestres de l'exacta fidel segle XIX i primeries d'aquest
segle. Cal-drà que l'humanisme pictòric en ell renaixi ín-tegrament
pel suggeriment vivíssim de lacarn de la carn seva, deis infants i
de l'esposaen noves escenes de gènere que prenen l'emo-ció d' ntims
retrats. Aquest nou ressorgimentde la intensitat i de l'emoció
pictòrica en FèlixMestres és sobretot visible — molt millor queen
Diumenge de rams — en El bes, el retratd'un dels nois i de la
petita filla Genoveva,abillada amb abric castany, calçada de
grisessabatetes; pintura on l'embolcall de les figu-res per l'aire
de l'interior barceloní del nostreEixampla és destra i ben
cordialment resolt ien la qual s'hi assaja, per tal
d'aconseguirmajor intimisme, el sistema de les pinzelladeslleus i
esborradisses — més que enlloc en lacara de la nena —, que
reprendrà en les testesde les senyoretes Abascal, i, fent-lo
evolucio-nar fins al refregament meditadíssim, en unade les obres
que assenyalen una fita dins l'evo-lució de Fèlix Mestres: el
rialler retrat deMaria Rosa, noia vestida en negre ben com
-près en la suite de matisos graduals.Tota la teoria que va anar
perfilant-se en
l'esperit del nostre artista, tingué però benèfi-ca influència
en la concepció harmònica delsretrats de Fèlix Mestres quan la cosa
ho de-manava. Sense la meditació ben detinguda de
121
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
les idees compositives directores del bon art,aquestes fines
tres gràcies que esdevenen lesfilles del marquès de Santa Isabel,
no tindrienexistència en la pintura catalana. Cerca FèlixMestres
l'eix, cerca els dos apuntalaments fi-níssims, i després tot ho
embolcalla de teles iufanor primaveral: mou la seva creació
dintreun cercle intellectiu preconcebut.
Diríem que l'obra de l'artista que estemelogiant es mou
alternativament entre la re-cerca intellectiva i la transmissió
apassiona-da d'un sentiment pictòric, pastós i corpulent,el darrer
assaig del qual es mostra en el retratde la seva filla Genoveva,
abillada de soirée,que l'artista mateix considerà com el millor
trosde pintura que havia produit: la tela que figu-rava en lloc
d'honor en una de les sales dela proppassada Exposició Municipal de
Pri-mavera.
Ë.s en el retrat, és en determinades compo-sicions de gènere i
especialment, com hem dit,en algunes de caient familiar, és en la
rosa ma-tisada, simbolització de La Pintura, frescacom una rosa
veritable, on cal cercar els mo-ments més inspirats de la producció
de FèlixMestres. Fruit d'un intelectual procés, onrarament hi
trobaríem, en intensitat d'arabescviu i de plasticisme,
equivalències nostradescoetànies, són les seves exornacions
d'interiorssota diferents punts de vista elogiables, arro-donidores
sense cap dubte de la seva persona-litat enderiada i complexa, però
sense la roen-tor dels moments àlgids de la moderna
pinturacatalana.
JOSEP-F. RÀFOLS
LES CONFERENCIES A LASORBONA SOBRE L'ART I LACIVILITZACIÓ
CATALANES
El cicle de conferències anyals celebradesa la «Fundació Cambó»
de la Sorbona, es-devé cada vegada més prestigiós i augmentatde
concurrència. El transport de la Seccióuniversitària — dedicada a
les Arts i a lesCivilitzacions mediterrànies — al nou edifici,ja
disposat del tot, gràcies a la munificènciadel baró de Rothschild,
ha impulsat el creixe-ment i la difusió dels cursos especials que
lagenerositat de diversos patricis han deixat es-
tablerts, per tal de fer avançar la seva críticai curar-ne des
de la tribuna del gran centreuniversitari la difusió més universal.
Els de-dicats exclusivament a estudiar i exposar l'arti la
civilització de Catalunya, han escollitaquest any l'exposició de
«L'escultura romà-nica a Catalunya».
«L' ESCULTURA DEL SEGLE XI». — PRIME-
RA CONFERÈNCIA DONADA PEL SENYOR
JOSEP PUIG I CADAFALCH.
L'illustre historiador i arqueòleg senyorPuig i Cadafalch,
membre de l'Institut d'Es-tudis Catalans (president de la Secció
Arqueo-lógica), i membre de l'Institut de França(Acadèmia
d'Inscripcions i Belles Lletres) ,es veié honorat amb la presència
de diversespersonalitats remarcades en el món arqueolò-gic
parisenc, representants oficials de l'Estatespanyol i nombrós
públic.
És un problema importantíssim per a lahistòria de l'escultura
romànica — digué
—1'estudiar els precedents del gran esclat artísticque apareix
al monestir famós de Moissac, ala catedral de Sant Sadurní de
Tolosa, i a lade Sant Jaume de Compostela. Els grans in-vents mai
no s'han format en el buit, sinó enun ambient ple i propici per al
desenvolupa-ment.
La Catalunya dels dos vessants pirenencs,és el camp molt adequat
per a intentar aquestestudi de l'evolució.
Es sabut com la figura humana, després dela caiguda de l'Imperi,
tombà en desús. Jueus,cristians i musulmans coincidiren en això:
llurrepugnància a esculpir la representació del'home. Però, amb
tot, l'art escultòric nopodia ésser oblidat del tot, i l'home
haguéd'ésser representat per la seva forma en di-versos materials,
entre ells la pedra.
Les restes escasses d'aquestes reproduccionsindiquen
l'existència d'un art primitiu i devegades bàrbar, però també cal
reconèixercom és ple d'encant.
L'inici dei renaixement escultòric es trobaal vessant nord dels
Pireneus, i en el primerquart del segle xi. És sabut que la llinda
delcelebrat portal de Sant Genís les Fonts cons-titueix la data més
antiga constatada entrel'escultura romànica a França; la
inscripcióde la llinda refereix la de 1020-21. Aquesta
122
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
llinda reprodueix un retaule d'altar d'orfebre-
ria, la forma del qual es troba en els altarsde metall
escandinaus, i la seva tècnica enels retaules catalans, decorats
amb relleu depasta. L'escenografia es compon de l'Ascen-sió del
Crist entre els apòstols, els quals apa
-reixen sota d'un pòrtic en arcades de ferra-dura, com les que
es troben en les esglésies
mossaràbiques. L'escultura és ben rústega: lesfigures són
agegantades o pigmees, segons lacategoria dels personatges, i
s'escurcen, s'allar-guen o bé es pleguen, sempre amb
l'intentd'adaptar -se al fons arquitectònic. Entreaquest esforç
d'una escultura que no pot des-prendre's del dibuix, apareixen les
testes delsapòstols, oferint una visió sorprenent del na
-tural. L'escultor hi representa la testa d'uncanonge o d'un
monjo barbut i amb llarga cabe-llera, com un religiós actual del
Mont Athos.
Un progrés, en el sentit d'apartar-se delpla i conquerir la
tercera dimensió, es pot in-terpretar en la llinda i en el
finestral de SantAndreu de Sureda, i en la representació dela visió
d'Ezequiel a Arlès del Tech, en lacàtedra episcopal a la seu de
Girona. Aques-tes obres són fetes per les mans del mateixobrador
que de temps esculpia les taules d'al-tar. Els temes de la mateixa
família, execu-tats amb tècnica igual, són els que enquadrenles
taules dels altars majors d'aquestes esglé-sies i ornamenten les
escultures esmentades.I aquests temes, com la forma dels arcs,
sónreproduïts dels models que ofereixen les mi-niatures del Còdex
del Comentari de l'Apo-calipsi que escriví Beat de Llébana, i per
tantde font musulmana.
Aquesta primera sèrie comprèn les obresconstruïdes abans de
1046. Una segona sèrieés formada pels capitells de Sant Pere
deRoda, d'Elna, de Sant Miquel de Fluvià,capitells corintis
allargats, capitells ornatsd'entrellaçats que recorden els
capitells corin-tis mossaràbics de Ripoll, o bé semblen ins-pirats
en la font de la qual els de Santa Mariala Blanca, de Toledo,
deriven. Els capitellsd'Elna i de Sant Miquel de Fluvià
forenexecutats entre 1045 i 1069. Alguns d'ellssón ornats per unes
figures humanes grolleres.
Però un altre tercer grup d'escultures éscaracteritzat per la
representació de la robaen plecs rígids com emmidonats o
planxats;així apareixen en les restes d'uns primitius por-tals del
més vell Ripoll, altres de Vic, i
altres de Cuixà, en els tímpans de Cornellàde Conflent i de
Santa Maria de Besalú.Aquesta tècnica es troba en el Pireneu
arago-nès, en escultures datades de 1072, 1095, ila qual es
conserva encara en els capitells deSant Esteve de Bas, església
consagradaen 1118.
Aquest desenvolupament constitueix un es-clat artístic que
coincideix amb el moment es-plendorós dels monestirs pirenencs que
regí elcelebrat abat Oliva.
Hom sent arreu una penetració mossaràbi-ca. Mereixen un esment
especial els estudisreferents a aquesta manifestació, fets per
l'ar-quitecte cordovès senyor Hernández, espe-cialment pel que es
refereix als capitells pro-vinents de les esglésies de Ripoll
consagradesen 935 i en 977, i en ço que es refereix ales
disposicions mossaràbiques de la del mo-nestir de Cuixà, consagrada
en 974.
Acabà dient que durant el segle xi elmateix fenomen
d'infiltració apareix manifes-tat pel claustre eminent de Moissac,
tan plede temes d'origen musulmà.
L'eminent conferenciant, escoltat amb pro-funda atenció per
1'intelligent públic interna-cional que acudí a oir-lo, fou molt
felicitatper la seva bella i magnífica dissertació.
«EL PORTAL DE RIPOLL».—SEGONACONFERÈNCIA DEL SENYOR JOSEP
PUIG
I CADAFALCH.
La segona conferència de Josep Puig iCadafalch ha estat dedicada
al poema escul-tòric, arreu famós, que representa el magneportal
del monestir de Santa Maria de Ripoll.
El portal de Ripoll — exposava, semprebo i acompanyant totes les
manifestacions ambla projecció —, és l'obra més complexa queha
produit l'art romànic. La interpretaciód'aquest monument ha estat
ben llarga i difí-cil. Cal que recordem els treballs inicials
dePellicer, d'orientació de Gudiol, de precisióde Pijoan.
En síntesi, el portal escultòric conté la il.lus-tració gràfica
d'una homília, el tema de laqual podien ésser uns versos gravats
damuntel portal de l'església del monestir benedictíde Sant Pau del
Camp, a Barcelona. Altreshomílies locals han descobert la
significacióde poemes escultòrics, una encara desconegu-da podia
ésser la font de la inscripció barce-
123
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
lonina i la de la projecció escultòrica de l'altremonestir
germà. La traducció dels versos re-ferits diria :Aquest portal és
el camí del senyor abat a
[ tothom.Jo sóc el portal de la Vida, veniu pujant per
[mi.
Amb facilitat podia haver-se escrit amb elsmateixos temes del
portal ripollès, una homiliacom la de 1'Speculum ecclessice
d'Honorid'Autun, per tal de servir en l'època com amodel de
predicació evangèlica.
Constitueix el fris superior de Ripoll larepresentació del Cel,
presidit pel Pare entreàngels i els símbols dels evangelistes,
voltatdels vells de l'Apocalipsi, dels apòstols idels sants. Tal és
el lloc on mena el portalque «és el camí del Senyor».
El camí penós hi és mostrat en els gransexemples de la Història,
la qual per a l'EdatMitjana era la continguda en l'Antic i el
NouTestaments. Moisès, per exemple, guià el seupoble a través del
desert, i David el portàa Jerusalem, tal com es troba representat
enels dos costats del portal. Moisès és la pre-figuració de sant
Pere, i així, és escrit en l'es-tàtua del portal de Ripoll: «Pere
us assenyalael camí per on la plebs pujà als estels». Da-vid és la
prefiguració de sant Pau i la vidad'aquests dos, columnes de
l'església, emplenal'escultura de les arcades.
Elies, Jonàs, Daniel, són altres exemplesen l'Antic Testament
d'homes que segueixenamb més o menys pena el camí del Senyor,així
com Caïn i el Mal Ric són l'exemple delsqui es perden en la
via.
La natura ensenya per la successió rítmicadels mesos la
renovació de ço que mor peruna nova vida; els animals també — com
s'es-devé amb els astruços — abandonen llurs ousdamunt l'areny del
desert, ço és, la represen-tació de la confiança en la
Providència.Aquesta és la iconografia del gran portal, enpart
copiada de miniatures d'una Biblia ca-talana, transcrita i
illuminada a Ripoll ambtal riquesa d'illustracions que hom no en
coneixd'altra de comparable, en aquesta època.
El portal ripollès és també interessant coma document monumental
que revela els cos
-tums d'una època. Els temps romànics no co-neixen altra vida
que la de llur actualitat. LaHistòria era considerada com un fet
que es-tigués passant entre els vivents.
Per aquesta causa, és interessant de veureen el portal els
vestits militars, i els guarni-ments dels cavalls, i el maneig de
la llança pertal com fixarem un moment pròxim de la datade
construcció, anterior, però, a la famosa ta-pisseria de Bayeux. Les
constatacions impor-tants per a la vida històrica, social i
econòmicaobtingudes per la crítica de Lefebvre desNouettes, i que
tant han admirat economistesi arqueòlegs, porten un ajut preciós
per a lainterpretació dels models de Ripoll.
La moda femenina inicià un canvi, tal compresenta el cos cenyit,
deixant els amples man-tells amb què es cobria en els períodes
anteriors.
Els caràcters de les inscripcions indiquentambé la tradició
epigràfica del segle XI, en-cara no abandonada. A la mateixa
conclusiód'arcaisme porta l'estudi de la tècnica escul-tòrica de la
part superior del portal, i de lacomposició, analitzada darrerament
per M. Fo-cillon, el qual afirma que «enlloc potser no sesent
millor la riquesa de la iconografia i dela indigència d'un sistema
de revestiment i dejuxtaposició de temes».
Quant a l'època de la construcció, la con-clusió és aquesta: El
portal del monestir eraja avançat cap al primer quart del segle
XII;no fou acabat, però, o bé fou reformat cap aentrada la meitat
del mateix segle.
Mentre els obradors esculpien els grans re-lleus catalans —
acabà dient Puig i Cada-falch —, es construïa també Sant Sadurní
deTolosa, el claustre de Moissac, la catedralde Sant Jaume de
Compostela. El poema delnostre monestir representa, doncs, el
momentanterior a la dispersió dels grans obradors ro-mànics que
executaren aquelles altres obrescabdals.
El doctíssim conferenciant, després de laseva magistral
dissertació, fou aplaudit xar-dorosament i felicitat per les més
altes figuresdel món intellectual.
«LES TAULES D'ALTAR, DE MARBRE, EXE-
CUTADES AL MIGDIA DE 1" RANÇA EN ELS
SEGLES X I XI». — CONFERÈNCIA DONA-
DA PEL SENYOR PAUL DESCHAMPS.
M. Paul Deschamps, antic secretari del'Escola de les Cartes i
actual director delMuseu d'Escultura Comparada del Trocade-ro, és
el designat per a exposar, en aquesta
124
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
sèrie de conferències de la «Fundació Cam-bó», la importància de
les taules d'altar, demarbre, en la història del renaixement de
l'es-cultura. La competència del conferenciant,autor de produccions
monumentals arqueolò-giques que l'han enlairat a l'alta direcció
delcelebrat Museu escola de comparació histò-rica en les
manifestacions escultòriques, atraguéun públic molt distingit entre
els professionalsi els amateurs.
M. Deschamps estudia els monuments mésantics d'aquest art. Pot
constatar que des delsegle v al x, en ço que es refereix a
l'Occi-dent, l'escultura de personatges damunt lapedra fou
completament abandonada; tant,que ben pocs testimonis es podran
reconstituir.Haurem — diu — d'esperar el segle Xt pera veure
ressuscitar aquest magnífic art quehavia estat tant pròsper en els
temps clàssicsi fins en l'època galo-romana.
A França, el monument més antic datat, ique manifesta un assaig
de representació defigures animades, és un monument català:
lafamosa llinda de Sant Genís les Fonts. Ladata és precisa:
1020-21.
A l'època carolíngia, uns escultors cobrirengrans lloses de
marbre o de pedra amb orna-ments vegetals estilitzats, formant
combina-cions enrotllades, altres amb trenes, d'una va-rietat
infinita, i arribaren a crear un estil moltcaracter?.stic i força
elegant, el qual s'anomenal'art «de l'entrellaç». El gran període
d'aquestés durant els segles Ix-x.
Però entre aquest art dels entrellaços i elrenaixement de
l'escultura amb personatges,s'ha de col.locar una sèrie
d'escultures orna-mentals d'un tipus molt particular i que nos'han
estudiat encara com calia. Aquesta sèriela constitueixen les taules
d'altar de marbreesculturades al Migdia de França durant elssegles
x-xt.
Aquestes taules enfondides com a gibrell,tenen en el cantell
sortit un ornament de lòbulsdibuixats en arcs de círcol damunt els
qualsapareixen elegants ornaments vegetals trobatsen les miniatures
dels manuscrits decorats del'època carolíngia. Algunes d'aquestes
taulesofereixen tal semblança en llur decoració es-culturada, que
no permeten dubtar que hande provenir d'un mateix centre de
fabricació.
M. Deschamps s'és servit de geòlegs per ainquirir precisament
els llocs de les pedreresque forniren les matèries per a aquests
tallers.
El grup més important d'aquestes taules estroba al Sud del
departament de I'Herault,a la comarca del Minervois, molt rica de
pe-dreres de marbre. 1=.s el més probable que elstallers on es
picaven i esculturaven aquestesmagnífiques peces eren al monestir
de SantPonç de Thomières, d'on s'exportaren als vol-tants de
Beziers (altars de Capestang, datatdels primers anys del segle x,
de la Garri-guette, de Sauvian, de Puarante, etc.) i a lescatedrals
llunyanes que se les feien enviar,com la taula ben acreditada de
l'altar majorde la catedral de Girona, la de la catedralde Rodez, i
també la de l'altar major de lagran església abacial de Cluny a
Borgonya.
Un altre taller es troba a Catalunya, alRosselló. És sense cap
dubte que podem atri-buir a un taller pròxim a les pedreres
d'Arlèsdel Tech la procedència de les taules de lacatedral d'Elna,
de les esglésies d'Arlès, deTorrelles i de Sant Andreu de Sureda.
Calobservar que els rissos que decoren la taulade Sant Andreu de
Sureda tenen una gransemblança amb els que decoren la llinda dela
dita església, i que té tanta analogia ambla de Sant Genís les
Fonts.
Encara més: la taula de Sant Sadurní deTolosa, feta en marbre de
Sant Beat, posseeixuna decoració semblant a la de les procedentsde
Sant Ponç de Thomières. Heus ací, doncs,una imitació patent de les
creacions del grantaller de l'Herault. Una inscripció conté ladata:
1096; i també hom lii llegeix el nomde l'escultor: Bernat
Gilduin.
Aquesta taula de Faltar de Tolosa té uncaràcter moll particular.
El cantell és orna-mentat amb petits personatges esculturats
enrelleu pla. L'estil d'aquestes figures es trobaen altres
escultures de la dita catedral, comels capitells del través, els
grans relleus enmarbre del voltant del cor, el timpà de la
portaMiegeville. Aquestes comparacions han pogutportar al
conferenciant elements per a datarel conjunt de les escultures
entre les darreriesdel segle xi i els començaments del xii. I amés
a més, ha pogut així arribar a precisar lesrelacions artístiques
que existeixen entre aquestmonument i l'altre veí, el cèlebre
claustre deMoissac, amb sos grans personatges de relleu,els famosos
pilars i els capitells nombrosos.
L'art de Tolosa i de Moissac fou imitaten nombroses esglésies
del Llenguadoc. S'es-tengué a l'altre vessant dels Pireneus, i M.
J.
125
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Gaillard ha descobert la marca evident deTolosa a San Isidor de
León. Aqueixa ma-teixa influència és reconeguda a Sant Jaumede
Compostela i al monestir de Silos.
Era important assenyalar el fet d'aquestesbelles taules d'altar,
creació dels tallers delLlenguadoc exportades lluny. Aquestes
obresserveixen de lligam entre les produccions delsescultors de
marbre carolingians, amadorsd'entrellaços, i les dels escultors
tolosans queprovoquen a la fi del segle xi el renaixementde
l'estatuària monumental.
El prestigiós conferenciant fou després sa-ludat per distingits
assistents, i també molt fe-licitat.
«ELS CLAUSTRES DE GIRONA 1 EL DE SANTCUGAT ». — CONFERÈNCIA
DONADA PEL
SENYOR J. BALTRUSAITIS.
M. J. Baltrusaitis, doctorat a la Facultatde Lletres, exposa
l'estudi de l'escultura enels dos claustres de Girona: el de Sant
Perede Galligans i el de la catedral, i en el deSant Cugat del
Vallès.
En el conjunt ben ric de monuments cata-lans — manifesta el
conferenciant, al qual elsseus estudis arqueològics han valgut el
superiortítol acadèmic de la universitat parisenca -els tres
claustres indicats constitueixen un grupdistingit. Són units per
llur arquitectura i llurselements de decoració. A Girona-catedral
ia Sant Cugat, les arcades reposen damunt co-lumnes bessones
alternant amb pilars. A Ga-lligans, el mateix sistema, però en un
grup decinc columnes en lloc de pilar.
Els plans són diferents, obeint a les con-figuracions dels
llocs.
La decoració escultòrica és de la més granriquesa i varietat; és
precisament això que es-tudiarà. Si la decoració de les bases de
lescolumnes és simple, la dels capitells és varia-da, talment, que
hom hi pot dibuixar cinc grupsdistints: capitells corintis,
capitells en cara-gols, capitells amb relleu, capitells figurats
icapitells historiats. La gama ornamental escompon de tiges
d'entrellaços, de palmetes, depinyes de pi decoratives combinades
de diver-ses maneres, entrant en els capitells, i molt so-vint es
barregen amb els relleus figurats. Lescomposicions figurades tenen
una gran rique-sa. Ocells, quadrúpedes i monstres, s'entrelli-
guen, es topen, es sobreposen. Personatges quecombaten contra
els dracs i altres bèsties, ultraescenes de cacera, treball
camperol, vida mo-nacal.
Però sovint, les composicions figurades sóncompostes amb certa
llibertat. No destrueixenla silueta del capitell, però el relleu
obté unvalor propi; doncs, dues classes de capitells :els
ornamentals i els independents i menys es-quemàtics. Els historiats
tenen tipus espe-cial. Les cares són decorades amb nínxols,
elsangles amb torretes.
Els principals tipus de capitell es trobenen tots tres
claustres. Les mateixes lleis decomposició, les mateixes regles, i
sovint elsmateixos temes, fórmules, imatges i relleus.
A través d'aquesta escultura que va des dela meitat del segle
xii i els començamentsdel xili, moments crítics del període
romànic,hom pot seguir amb claredat els tanteigs i elsprojectes que
els menen. L'art romànic, fermi complet a Sant Pere de Galligans,
començaa dubtar a la catedral de Girona i a SantCugat. Aqu dóna
Lloc a algunes formes novesgòtiques. Damunt els frisos el concepte
arqui-tectural s'afebleix a la catedral, i llavors noobeeixen als
eixos i quadres tan marcats comestan en el claustre de Sant Pere.
Aquest afe-bliment de certes lleis constructives motiva
unallibertat en el relleu més independent en elsdos claustres
posteriors de la catedral i delVallès. En alguns capitells que
contenen elsmateixos temes en un i altre llocs, poden estu-diar-se
transformacions del mateix ordre. Unagrandesa salvatge evoluciona
cap a la recercade l'exactitud.
Els capitells romànics de Galligans servenencara tota una
grandor monumental. L'ordrearquitectònic impera en la distribució
de lamassa, fixa les formes i els confereix llur es-tructura i
l'aspecte fantàstic. Els de la cate-dral i els de Sant Cugat serven
el recordd'aquesta tècnica, però parailelament oblidenalgunes
regles i perden la unitat d'estil.
La persistència de fórmules antigues i delsmateixos temes pot
oferir bones condicions pera seguir pas per pas les etapes de la
transfor-mació de l'art romànic i la gènesi de l'artgòtic, però
també fa complex l'estudi de lacronologia. La data exacta
d'aquestes sèries ésdifícil d'establir pels historiadors. Entre
lesdiverses hipòtesis dels arqueòlegs, sobre laconstrucció dels
dits claustres, tenim dues
126
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
dates un xic exactes. La una a mitjan segle xii,i s'avé amb la
de l'època en què l'art romànicpren a Catalunya un magnífic esclat,
i l'altra,posada a les darreries del mateix segle, és ladel límit
dels dos moviments estilístics.
El conferenciant, en acabar la seva disserta-ció, fou dignament
felicitat. La riquesa de lesprojeccions que acompanyaren tota la
sevaexposició, donà un superior relleu a les sevesconclusions, per
altra part acceptades en elsresultats arqueològics, degudes a la
seva tesii els dos copiosos volums que formen part delseditats per
la «Fundació Cambó».
EL SENYOR JOSEP PUIG I CA-DAFALCH, DOCTOR «HONO--RIS CAUSA» DE
LA SORBONA
La Universitat de París, a proposta de laseva Facultat de
Lletres, no hi ha gaire queacordava nomenar Doctor «Honoris
Causa»el nostre illustre collaborador senyor JosepPuig i
Cadafalch.
Una vegada més el nostre compatrici es veuhonorat per un dels
centres capdavanters de lacultura pels seus excellents estudis
sobre ar-queologia, als quals ha consagrat la par mi-llor de la
seva vida i tots els seus esforços.
L'atenció que mereix a l'estranger la sevapersonalitat
qualificada com la més rellevantd'entre els historiadors de la
nostra arquitec-tura romànica, demostra de retop l'interès queles
coses de Catalunya han sabut despertararreu per llur valor i per
Llurs característiquesespecials.
Aquesta Junta congratulada per la distin-ció que la Universitat
de París atorgava alsenyor Josep Puig i Cadafalch, nou guardóque ve
a afegir-se als molts d'altres que hasabut recollir durant la seva
vida de profitososestudis, acordà trametre-li la seva enhorabonamés
cordial.
EL MUSEU DEL «CAUFERRAT» DE SITGES
S'està procedint, pel personal de la Juntade Museus, a la
classificació i retolament de lesobres d'art de la collecció
Santiago Rusiñolal «Cau Ferrat» de Sitges, llegades pel gran
artista a l'Ajuntament d'aquella vila i posa-des sota la cura
tècnica de la nostra institució.
Estan molt avançats els treballs i es proce-deix actualment a la
redacció d'una petitaguia que sota el títol d' «Una visita al
CauFerrat» illustrarà als visitants.
També s'ha procedit a la restauració d'al-gunes de les
installacions i a la collocació, enforma que no desfiguri el
caràcter tan escaientdel «Cau Ferrat», de la collecció de ferrosdel
nostre Museu, que, volent continuar la col-lecció formada per
Rusiñol, la Junta de Mu-seus es proposa d'anar augmentant.
La nova institució Museu del «Cau Ferrat»(Fundació Santiago
Rusiñol) de Sitges, seràregida per un patronat mixt de
l'Ajuntamentde Sitges i de la Junta de Museus, més unsveïns
artistes de la vila de Sitges, que sónJoaquim Sunyer, Arcadi Mas i
Fondevila,pintors; Jou, escultor, i Trinitat Catasús, es-criptor.
El patronat, signada ja l'escripturade possessió, ha entrat en
funcions sota la pre-sidència del senyor conseller d'Instrucció
Pú-blica de la Generalitat senyor Gassol.
Es creu possible obrir la nova institució,amb caràcter de museu
públic, dintre d'aquestmes.
L'Ajuntament de Sitges es proposa donartestimoni del llegat del
Museu a la vila i del'agraïment d'aquesta a Rusiñol, amb unalàpida
que serà collocada damunt el portald'entrada al «Cau Ferrat» el dia
de la inau-guració, que serà solemnement celebrada.
NOUS REPRESENTANTS ALA JUNTA DE MUSEUS
L'Ajuntament de Barcelona, en la sevasessió del dia 10 de
febrer, va acordar quepassés a presidir la Comissió Municipal
deCultura el tinent d'alcalde senyor JoaquimVentalló, cessant,
doncs, en aquest càrrec, eltinent d'alcalde senyor Antoni Vilalta,
queva passar a presidir la de Finances, ocupantaixí la vacant
produïda per defunció del se-nyor Ernest Ventós. En conseqüència,
elsenyor Ventalló des de l'expressada data hapassat a ocupar
reglamentàriament una de lesvice-presidències de la Junta de
Museus.
El Consell Executiu del Govern de la Ge-neralitat, en la seva
reunió del 21 de febrer,
127
-
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
va designar per a representants seus a la Juntaels senyors Pere
Corominas, Pere Comas,Jaume Serra i Hunter, Joan Puig i
Ferreter,Joan Rebull i Teresa Amatller, els dos últimsen qualitat
de tècnics. Els senyors Corominas,Comas, Rebull i Amatller, havien
ja estatcompresos en la designació anterior. Els se-nyors Serra i
Puig i Ferreter ho han estat araper primera vegada. Resultat
d'aquestes de-signacions han cessat en els càrrecs que teniena la
nostra Junta els senyors Josep M. Z' Serra
-clara i Jaume Bofill i Mates.Testimoniem en aquestes pàgines
l'agra'i-
ment que hem fet constar oficialment als dosexpressats senyors
pel concurs valuós que hanaportat a l'obra de la Junta de Museus
durantel temps que n'han format part.
Finalment, l'Ajuntament, en la sessió deldia 24 de febrer, va
acordar designar el tinentd'alcalde senyor Josep Jové per a omplir
lavacant que la mort del senyor Ventós haviaproduït entre els
representants regidors del'Ajuntament a la Junta de Museus.
VISITES COLLECTIVES ALSMUSEUS DURANT EL MESDE GENER I FEBRER
ÚLTIMS
GENER
AI Museu de les Aris Decorativesde Pedralbes
Dia 15. — Foment de les Arts Decora-tives.
Dies 17. 18, 19 i 20. — Escola Normalde Tarragona.
Dia 20. — Unió General de Guies i deGuies- Intèrprets de
Barcelona.
Dia 22. — Obrers de la casa Successorsde Francesc Vila, fàbrica
de tints i acabats.
Secció d'Arqueologia del Centre Excursio-nista de Catalunya.
Associació Bonanova.Follets de Catalunya.
Dia 29. — Secció Femenina del Casal Ca-talà Prat de la Riba.
Secció de Literatura i Belles Arts de l'Ate-neu Enciclopèdic
Popular.
Casal Icària.
Al «Poble Espanyol» de Montjuïc
Dia 19. — Grup Escolar Mossèn JacintVerdaguer, quart grau.
FEBRER
AI Museu de les Arts Decorativesde Pedralbes
Dia 2. — «Palestra», d °legació d'Igua-lada.
Escola de Passadores i Nuadores de l'Es-cola Industrial de
Sabadell.
Dia 5. — Ateneu de Cultura Populard'Hospitalet.
Ateneu Popular del Poble Nou.Asil Durán.
Dies 7, 8 i 9. — Grup escolar «RamonLlull».
Dia 9. — Institut- Escola.
Dia 12. — Centre Republicà d'Esquerrade Vallcarca.
Secció de Cultura del Centre RepublicàCatalà del districte
V.
Gremi d'Olis i Sabons.
Dia 18. — Institut de 2." Ensenyança deTarragona.
Dia 19. — Centre d'Esquerra de SantAdrià del Besòs.
Escola Normal del Magisteri Primari.Grup Excursionista Joventut
Catalana.Grup Excursionista de Cultura i Esbarjo
de Sant Andreu.
Dia 22. — Escola de la Unió Liberal deGranollers.
Dia 23. — Escola Nacional del carrer deGayarre, núm. 61.
Institut de Cultura i Biblioteca Popularde la Dona.
Dia 26. — Agrupació Excursionista «LaPunxa».
Dia 28. — Institut- Escola.
Al «Poble Espanyol» de Montjuïc
Dia 11. — Col.legi de Sant Miquel.
Dia 1 7. — Grup escolar «Jacint Verda-guer».
Dia 18. — Institut de 2." Ensenyança deTarragona.
128
-
McAE i %Ví®Ioo:' ile Trinos
COMPRA 1 VENDA
D'ANTIGUITATS
ANTIGUITATSDECORACIÓ
4,0* HOÁRAE
3-,
Carrer de la Pietat, 10, tenda(Darrera la Catedral)
Telèfon 12113 BARCELONA
CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA
G;i':1111;" •VIDRIERS
■
VIDRIERESEMPLOMARES
DECORACIÓ 1RESTAURACIÓDE TOTA MENA
DE PINTURES••
FONT DE SANT MIQUEL, NÚM. 8Telèfon 25534
Enric Granados, 46Telèfon núm. 72526BARCELONA
-
FUSTERIA
.l. (ascuasTaller especialde restauracióde mobiliarii objectes
d'art
•
CARRER DE LONDRES, 228(Xamfrà Casanova)
BARCELONA
REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC
AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES
.A.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832
BARCELONA
.1 11 S 13 1'VIXTAN
CONSTRUCCIÓD'OBRES EN GENERAL1 REFORMA D'EDIFICIS
Ci %EVIInstal'lacions elèctriques
i
d'aiguaTelèfonsAscensorsElectromotorsMaterials1L•LUMINACIONS
Verdi, n.° 78Portal Nou, 52 (Gràcia)Telèfon 21455 Telèf.
74924
-
lo E 11 EI'ÄSCIIÄLPINTURA DECORATIVA
I iu'ic Tarra®j11iO!J OC
FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions
EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART
Mallorca, 255 Consell de Cent, núm. 283
Telèfon 70702 Telèfon 14345 : BARCELONA
Filla de R. Virgili'MUNTATGE D'EXPOSI-CIONS, TRANSPORT 1
SEGUR D'OBRES
EMBALATGED'OBJECTES D'ART 1
MOBLES DE LUXE
CASA FUNDADAL'ANY 1880
Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276
-
La vid: i 1,401116ade Solelo i Itoy*1160sa
per
FELIU ELIES
Amb 43 grans làmines en fototípia,4 d'elles en col
