ANNEXES DE PROJECTE · Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament) Pes ... plàstics 170203 0,002 4,871 0,010 31,921 paper i cartr ... Petris barrejats

3/4

ANNEXES DE PROJECTE

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU D’UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE 25 HABITATGES, APARCAMENT I URBANITZACIÓ DE L’INTERIOR D’ILLA AL CARRER COMTE DE VILARDAGA 172 DE SANT JUST DESVERN.

NOVEMBRE 2017

Hash: WwuBfZ0odg6PBAid8h2DeWxOgvc=


PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU | Novembre 2017

EDIFICI PLURIFAMILIAR 25 HABITATGES I APARCAMENT

Carrer Compte Vilardaga 172, 08960 Sant Just Desvern 71/81

V. ANNEX






V.1 GR. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS D’OBRA

Justificació del compliment de:

‐ RD 105/2008 Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

‐ Decret 89/2010 Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció


DECRET 89/2010

REAL DECRETO 105/2008

Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

codificació

tipusquantitats

pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

ma

LIF

E- IT

EC"

)

Obra:Situació:Municipi :

Volum Volum aparent Densitat real

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament) Pes

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Comarca :C/COMPTE VILARDAGA, 172SANT JUST DESVERN

EDIFICI PLURIFAMLIAR DE 25 HABITATGES

BAIX LLOBREGAT

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a

Volum Terres d'excavació Codificació residus LER (m3) (tones/m3) (tones)

Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 0,00 2,0 0

grava i sorra solta 2.857,70 1,7 4.858

argiles 0,00 2,1 0

terra vegetal 586,30 1,7 997

pedraplé 0,00 1,8 0

terres contaminades 170503 0,00 1,8 0

0

0

Volum aparent Densitat real

7040

Pes

3429

0

m3

(

Font

: "G

uia

d'a

plic

ació

de

, ,

altres 0,00 1,0 0

3444 m35854,8 t 4133 m3

si no si

0

reutilització

altra obra

abocador

Destí de les terres i materials d'excavació

mateixa obra

no es considera residu és residuEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat

En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

Total excavació

luny

a

oct

ubre

de

2010

. V4

Superfície construïda 3.083,00 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent

Ordre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,086 264,783 0,090 276,144

obra de fàbrica ceràmica 170102 0,037 112,943 0,041 125,490

Residus de construcció totals

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

tal

formigó 170101 0,036 112,419 0,026 80,300

petris barrejats 170107 0,008 24,232 0,012 36,379

guixos 170802 0,004 12,107 0,010 29,967

altres 0,001 3,083 0,001 4,008

embalatges 0,004 13,155 0,029 87,952

fustes 170201 0,001 3,721 0,005 13,874

plàstics 170203 0,002 4,871 0,010 31,921

paper i cartró 170904 0,001 2,559 0,012 36,611ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Co

p p

metalls 170407 0,001 2,004 0,002 5,546

0,090 277,94 t 0,118 m3

formigóns, fàbrica, petrisfustes

plàsticspaper i cartró

fonaments/estructura 129,11

12,432,00

14,842,00

Total residu edificació

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

4,61

364,10

tancaments acabats

25,556,15

10,76

68,1211,9222,14

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

fi

p pmetalls

altresguix

Totals 40,10 m3 m3 m3

1,548,82 6,81

29,97

170,30153,70

1,701,541 /

6


-i

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

2 S'h ti it t l i i t t d il jà t f t t

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

1.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

gestió dins obraminimització

MINIMITZACIÓ

E- IT

EC"

)

sisi---

si

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres4.-

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

5.-6.-

cret

201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE

sisi---

Terres

6.-

GESTIÓ (obra)

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

5.-4.-

ont:

"Gui

a d

'apl

ica

ció

del

Dec

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%)

terra vegetal 703,56graves/ sorres/ pedraplé 3429,24argiles 0altres 0terres contaminades 0Total 4132,8

0,00

a la mateixa obra a altra autoritzada598,03 0,00

Reutilizació

0,00 0,00

105,53

0,00857,31

0,002.057,54 514,39

0,00

2655,57 514,39 962,840,00

a

oct

ubre

de

2010

. V4

( F

o

Per portar a l'abocador

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 112,42

Maons, teules i ceràmics 40 112,94

Metalls 2 2,00

Fusta 1 3,72

tipus de residu

no especial

cal separar

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

si

inert

si

si

si

no especial

inert

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

Vidres 1 inapreciable

Plàstics 0,5 4,87

Paper i cartró 0,5 2,56

Especials* inapreciable inapreciable

si

no especial

si

no

si no especial

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials quehagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

especial

j

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

no especial

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi

Contenidor per Formigó si siInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) si si

Contenidor per Metalls si siContenidor per Fustes si siContenidor per Plàstics si si

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró si si

R.D. 105/2008 projecte*

IDUS

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

* A la cel·la projecte apareix per defecte el que determina com obligatori la legislació. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

2 /

6 R

ESI


--si

pressupost

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

Instal·lacions de valorització

gestió fora obraObra nova

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció (abocador)

a L

IFE-

ITEC

" )

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

tipus de residuRUNES

codi del gestorESPARREGUERA 08292

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu gestor

E-676.99adreça

PEDRERA MONTSERRAT

p , ( )

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :12,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4 00

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :

PRESSUPOST

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)Classificació a obra: entre 12-16 €/m3Costos*

Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3 ( Fo

nt: "

Gui

a d

'apl

ica

ció

del

D

La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 1 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

l

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Especials**: nº transports a 200 €/ transport

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.)

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

** Malgrat ser de difícil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per a la seva correcta

Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 €/m

alu

nya

fe

brer

de

2011

. V4

RESIDU Volum Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3

70,00 €/m3

Terres 962,84Terres contaminades 0,00

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 108,40Maons, teules i ceràmics 169,41Petris barrejats 49,11

433,62

- 245,56

-1.300,86

-

runa brutaruna neta

Classificació Valoritzador / Abocador

8.674,27

Transport

736,68

21.818,25 4.814,22

-

- 0,00-

2.032,94542,02

677,65847,06

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

ta

Metalls 7,49Fusta 18,73Vidres inapreciablePlàstics 43,09Paper i cartró 49,42Guixos i altres no especials 45,87

Perillosos Especials inapreciable

593,09-

200

6 895 22

229,33

10 260 48 936 68

-

26 576 87

224,75 100

247,12 --

-

517,13

89,85

197,70

---

0,0074,92

100 29,95

172,38215,47-

-

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Co

Elements Auxiliars

€44 669 25El t ti ti d l tió d id é d

Compactadores

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)

6.895,22 10.260,48 936,68

Matxucadora de petris

26.576,87

Casetes d'emmagatzematge

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

f

€

m3

tones

euros

1.166,471.736,99El pes dels residus és de :

44.669,25

El volum de residus aparent és de :

44.669,25El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de :

El pressupost de la gestió de residus és de :

3 /

6


Obra nova

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

documentació gràficaESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

2unitats

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

1unitatsContenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

. V4

( F

ont:

"Gui

a d

'apl

ica

ció

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

1unitatsContenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Ca

talu

nya

o

ctub

re d

e 20

10.

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

unitats 1 -unitatsa. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

C

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

unitats 1 -

--

Estudi de Seguretat i Salut

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig,separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

unitatsContenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Bidó 200 L .Apte per residus especials

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

-----

CompactadoresMatxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemesd'execució, previ acord de la direcció facultativa.

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)

4 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

-

4

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3


Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat pel Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra novaplec de condicions

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

tècniques

Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 -

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades, si s’escau, per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

201

0. V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

pl d

e C

ata

luny

a

oct

ubre

de

2cn

ica.

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es

va

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

5 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov


Obra nova

FIANÇA

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

fiança94

- Pr

ogra

ma

LIF

E- IT

EC"

)ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

apl

ica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Previsió inicial del Estudi Percentatge de reducció per

Previsió final del Estudi

Total excavació 5.854,80 tones tonesTotal construcció 277,94 tones % tones

Si per les previsions del Pla de gestió de residus ( que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

1459,05277,940,00

de

2010

. V4

( F

ont:

"Gui

a d

'a

minimització

Càlcul de la fiançaResidus de excavació * 5.854,80 tones 11 euros

Residus de construcció * 277,94 tones 11 euros

tones

L'Ajuntament SANT JUST DESVERN

ctes

de

Ca

talu

nya

o

ctub

re d

euros/ tona 64402,80

T t l fi 67 460 14

6.133PES TOTAL DELS RESIDUS

3057,34euros/ tona

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect Total fiança 67.460,14

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

6

/ 6

RES

IDUS

Obr

a N





V.2 ME. MEMÒRIA ESTRUCTURA



MEMORIA DE CÁLCULO EDIFICIO PLURIFAMILIAR EN SANT JUST


Memoria de Obra Índice

I

ÍNDICE

MEMORIA DE CÁLCULO ................................................................................................................. 1

1. Justificación de la solución adoptada ........................................................................................... 1 1.1. Estructura ................................................................................................................................................ 1

1.2. Cimentación ............................................................................................................................................ 1

1.3. Método de cálculo ................................................................................................................................... 1

1.3.1. Hormigón armado ............................................................................................................................. 1

1.3.2. Acero laminado y conformado ......................................................................................................... 1

1.3.3. Muros de fábrica de ladrillo y bloque de hormigón de árido, denso y ligero .................................... 2

1.4. Cálculos por Ordenador .......................................................................................................................... 2

2. Características de los materiales a utilizar ................................................................................... 2 2.1. Hormigón armado ................................................................................................................................... 2

2.1.1. Hormigones ...................................................................................................................................... 2

2.1.2. Acero en barras ................................................................................................................................ 3

2.1.3. Acero en Mallazos ............................................................................................................................ 3

2.1.4. Ejecución .......................................................................................................................................... 3

2.2. Aceros laminados .................................................................................................................................... 4

2.3. Aceros conformados ............................................................................................................................... 4

2.4. Uniones entre elementos ........................................................................................................................ 4

2.5. Muros de fábrica ..................................................................................................................................... 4

2.6. Ensayos a realizar ................................................................................................................................... 4

2.7. Distorsion angular y deformaciones admisibles ..................................................................................... 4

ACCIONES ADOPTADAS EN EL CÁLCULO ................................................................................... 6

3. Acciones Gravitatorias .................................................................................................................. 6 3.1. Cargas superficiales................................................................................................................................ 6

3.1.1. Peso propio del forjado .................................................................................................................... 6

3.1.2. Pavimentos y revestimientos ........................................................................................................... 6

3.1.3. Sobrecarga de tabiquería ................................................................................................................. 6

3.1.4. Sobrecarga de uso ........................................................................................................................... 7

3.1.5. Sobrecarga de nieve ........................................................................................................................ 7

3.2. Cargas lineales ....................................................................................................................................... 7

3.2.1. Peso propio de las fachadas ............................................................................................................ 7

3.2.2. Peso propio de las particiones pesadas .......................................................................................... 7

3.2.3. Sobrecarga en voladizos .................................................................................................................. 7

3.3. Cargas horizontales en barandas y antepechos .................................................................................... 7

4. Acciones del viento ....................................................................................................................... 8 4.1. Altura de coronación del edificio (en metros) ......................................................................................... 8

4.2. Grado de aspereza ................................................................................................................................. 8

4.3. Presión dinámica del viento (en KN/m2) ................................................................................................. 8

4.4. Zona eólica (según CTE DB-SE-AE) ...................................................................................................... 8

5. Acciones térmicas y reológicas ..................................................................................................... 8 5.1. Clasificación de la construcción .............................................................................................................. 8

5.2. Coeficiente de riesgo .............................................................................................................................. 8

5.3. Aceleración Básica.................................................................................................................................. 8

5.4. Aceleración de cálculo ............................................................................................................................ 8

5.5. Coeficiente del terreno ............................................................................................................................ 8

Índice Memoria de Obra

II

5.6. Amortiguamiento ..................................................................................................................................... 8

5.7. Fracción cuasi-permanente de sobrecarga ............................................................................................ 8

5.8. Ductilidad ................................................................................................................................................ 8

5.9. Periodos de vibración de la estructura.................................................................................................... 8

5.10. Método de cálculo empleado ................................................................................................................ 8

6. Combinaciones de acciones consideradas ................................................................................... 8 6.1. Hormigón Armado ................................................................................................................................... 8

6.2. Acero Laminado .................................................................................................................................... 10

6.3. Acero conformado ................................................................................................................................. 11

6.4. Madera .................................................................................................................................................. 11


Memoria de Cálculo

1

MEMORIA DE CÁLCULO

1.JUSTIFICACIÓN DE LA SOLUCIÓN ADOPTADA

1.1.ESTRUCTURA Para el edificio objeto de estudio, se ha adoptado la solución de soportes puntuales de hormigón armado, y forjados reticulares en tramos interiores, y losa maciza en balcones y escaleras.

1.2.CIMENTACIÓN La parcela tiene una leve inclinación desde la calle, y da por dos de sus caras a aceras peatonales, y por las caras opuestas a interior de parcela. Según las recomendaciones emitidas en el informe geotécnico, se plantea fundamentar el edificio mediante zapatas puntuales y zapatas lineales bajo muros, llegando en todos sus casos al substrato de pizarras fracturadas mediante la utilización, en los casos que sea necesario, de la solución la pozos romanos.

Los muros de sótano, tendrán una altura variable siguiendo la rasante del terreno, para lo cual se ha adoptado la solución de ejecutar el muro por bataches de 4m metros de longitud máxima por tramo, debiéndose apuntalar los mismos hasta haberse ejecutado el primer forjado.

1.3.MÉTODO DE CÁLCULO

1.3.1.HORMIGÓN ARMADO

Para la obtención de las solicitaciones se ha considerado los principios de la Mecánica Racional y las teorías clásicas de la Resistencia de Materiales y Elasticidad.

El método de cálculo aplicado es de los Estados Límites, en el que se pretende limitar que el efecto de las acciones exteriores ponderadas por unos coeficientes, sea inferior a la respuesta de la estructura, minorando las resistencias de los materiales.

En los estados límites últimos se comprueban los correspondientes a: equilibrio, agotamiento o rotura, adherencia, anclaje y fatiga (si procede).

En los estados límites de utilización, se comprueba: deformaciones (flechas), y vibraciones (si procede).

Definidos los estados de carga según su origen, se procede a calcular las combinaciones posibles con los coeficientes de mayoración y minoración correspondientes de acuerdo a los coeficientes de seguridad definidos en el art. 12º de la norma EHE-08 y las combinaciones de hipótesis básicas definidas en el art 13º de la norma EHE-08

Situaciones no sísmicas

Situaciones sísmicas

La obtención de los esfuerzos en las diferentes hipótesis simples del entramado estructural, se harán de acuerdo a un cálculo lineal de primer orden, es decir admitiendo proporcionalidad entre esfuerzos y deformaciones, el principio de superposición de acciones, y un comportamiento lineal y geométrico de los materiales y la estructura.

Para la obtención de las solicitaciones determinantes en el dimensionado de los elementos de los forjados (vigas, viguetas, losas, nervios) se obtendrán los diagramas envolventes para cada esfuerzo.

Para el dimensionado de los soportes se comprueban para todas las combinaciones definidas.

1.3.2.ACERO LAMINADO Y CONFORMADO

Se dimensiona los elementos metálicos de acuerdo a la norma CTE SE-A (Seguridad estructural), determinándose coeficientes de aprovechamiento y deformaciones, así como la estabilidad, de acuerdo a los principios de la Mecánica Racional y la Resistencia de Materiales.

Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai kij 1 i >1

G Q Q

Gj kj A E Qi ai kij 1 i 1

G A Q

Memoria de Cálculo

2

Se realiza un cálculo lineal de primer orden, admitiéndose localmente plastificaciones de acuerdo a lo indicado en la norma.

La estructura se supone sometida a las acciones exteriores, ponderándose para la obtención de los coeficientes de aprovechamiento y comprobación de secciones, y sin mayorar para las comprobaciones de deformaciones, de acuerdo con los límites de agotamiento de tensiones y límites de flecha establecidos.

Para el cálculo de los elementos comprimidos se tiene en cuenta el pandeo por compresión, y para los flectados el pandeo lateral, de acuerdo a las indicaciones de la norma.

1.3.3.MUROS DE FÁBRICA DE LADRILLO Y BLOQUE DE HORMIGÓN DE ÁRIDO, DENSO Y LIGERO

Para el cálculo y comprobación de tensiones de las fábricas de ladrillo se tendrá en cuenta lo indicado en la norma CTE SE-F, y el Eurocódigo-6 en los bloques de hormigón.

El cálculo de solicitaciones se hará de acuerdo a los principios de la Mecánica Racional y la Resistencia de Materiales.

Se efectúan las comprobaciones de estabilidad del conjunto de las paredes portantes frente a acciones horizontales, así como el dimensionado de las cimentaciones de acuerdo con las cargas excéntricas que le solicitan.

1.4.CÁLCULOS POR ORDENADOR Para la obtención de las solicitaciones y dimensionado de los elementos estructurales, se ha dispuesto de un programa informático de ordenador.

Cype ingenieros

2.CARACTERÍSTICAS DE LOS MATERIALES A UTILIZAR Los materiales a utilizar así como las características definitorias de los mismos, niveles de control previstos, así como los coeficientes de seguridad, se indican en el siguiente cuadro:

2.1.HORMIGÓN ARMADO

2.1.1.HORMIGONES

Elementos de Hormigón Armado

Toda la obra Cimentaci

ón Soportes

(Comprimidos) Forjados

(Flectados) Otros

Resistencia Característica a los 28 días: fck (N/mm2)

25 25 25 25 25

Tipo de cemento (RC-03) CEM I/32.5 N

Cantidad máxima/mínima de cemento (kp/m3)

400/300

Tamaño máximo del árido (mm) 40 30 15/20 25

Tipo de ambiente (agresividad) IIa

Consistencia del hormigón Plástica Blanda Blanda Blanda

Asiento Cono de Abrams (cm) 3 a 5 6 a 9 6 a 9 6 a 9

Sistema de compactación Vibrado

Nivel de Control Previsto Estadístico

Coeficiente de Minoración 1.5

Resistencia de cálculo del hormigón: fcd (N/mm2)

16.66 16.66 16.66 16.66 16.66


Memoria de Cálculo

3

2.1.2.ACERO EN BARRAS

Toda la

obra Cimentación Comprimidos Flectados Otros

Designación B-500-S

Límite Elástico (N/mm2) 500

Nivel de Control Previsto Normal

Coeficiente de Minoración 1.15

Resistencia de cálculo del acero (barras): fyd (N/mm2)

347.82

2.1.3.ACERO EN MALLAZOS

Toda la


Designación B-500-T

Límite Elástico (kp/cm2) 500

2.1.4.EJECUCIÓN

Toda la


A. Nivel de Control previsto Normal

B. Coeficiente de Mayoración de las acciones desfavorables Permanentes/Variables

1.35/1.5

Memoria de Cálculo

4

2.2.CEROS LAMINADOS

Toda la

obra Comprimidos Flectados Traccionados

Placas anclaje

Acero en Perfiles

Clase y Designación S275

Límite Elástico (N/mm2)

275

Acero en Chapas



275

2.3.ACEROS CONFORMADOS

Toda la


Placas anclaje

Acero en Perfiles



235

Acero en Placas y Paneles



235

2.4.UNIONES ENTRE ELEMENTOS

Toda la


Placas anclaje

Sistema y Designación

Soldaduras

Tornillos Ordinarios A-4t

Tornillos Calibrados A-4t

Tornillo de Alta Resist.

A-10t

Roblones

Pernos o Tornillos de Anclaje

B-400-S

2.5.MUROS DE FÁBRICA Se utilizan para ejecutar el soporte del forjado del badalot.

2.6.ENSAYOS A REALIZAR Hormigón Armado. De acuerdo a los niveles de control previstos, se realizaran los ensayos pertinentes de los materiales, acero y hormigón según se indica en la norma Cap. XVI, art. 85º y siguientes.

Aceros estructurales. Se harán los ensayos pertinentes de acuerdo a lo indicado en el capitulo 12 del CTE SE-A

2.7.DISTORSION ANGULAR Y DEFORMACIONES ADMISIBLES Distorsión angular admisible en la cimentación. De acuerdo a la norma CTE SE-C, artículo 2.4.3, y en función del tipo de estructura, se considera aceptable un asiento máximo admisible de: 5cm

Límites de deformación de la estructura. Según lo expuesto en el artículo 4.3.3 de la norma CTE SE, se han verificado en la estructura las flechas de los distintos elementos. Se ha verificado tanto el desplome local como el total de acuerdo con lo expuesto en 4.3.3.2 de la citada norma.

Hormigón armado. Para el cálculo de las flechas en los elementos flectados, vigas y forjados, se tendrán en cuenta tanto las deformaciones instantáneas como las diferidas, calculándose las inercias equivalentes de acuerdo a lo indicado en la norma.


Memoria de Cálculo

5

Para el cálculo de las flechas se ha tenido en cuenta tanto el proceso constructivo, como las condiciones ambientales, edad de puesta en carga, de acuerdo a unas condiciones habituales de la práctica constructiva en la edificación convencional. Por tanto, a partir de estos supuestos se estiman los coeficientes de fluencia pertinentes para la determinación de la flecha activa, suma de las flechas instantáneas más las diferidas producidas con posterioridad a la construcción de las tabiquerías.

En los elementos de hormigón armado se establecen los siguientes límites:

Flechas activas máximas relativas y absolutas para elementos de Hormigón Armado y Acero

Estructura no solidaria con otros elementos

Estructura solidaria con otros elementos

Tabiques ordinarios o pavimentos rígidos con juntas

Tabiques frágileso pavimentos rígidos sin juntas

VIGAS Y LOSAS

Relativa: /L<1/300

FORJADOS UNIDIRECCIONALES

Relativa: /L<1/300

Relativa: /L<1/400

Relativa: /L<1/500

/L<1/1000+0.5cm

Relativa: /L<1/500

Relativa: /L<1/500

/L<1/1000+0.5cm

Desplazamientos horizontales

Local Total

Desplome relativo a la altura entre plantas:

/h<1/250

Desplome relativo a la altura total del edificio:

/H<1/500

Memoria de Cálculo

6

ACCIONES ADOPTADAS EN EL CÁLCULO

3.ACCIONES GRAVITATORIAS

3.1.CARGAS SUPERFICIALES

3.1.1.PESO PROPIO DEL FORJADO

Se ha dispuesto los siguientes tipos de forjados:

Forjados reticulares. La geometría básica a utilizar en cada nivel, así como su peso propio será:

Forjado Tipo Separación

entre ejes (cm)

Espesor básico del nervio (cm)

Canto total:

35 Base mínima

de los zunchos Alt. bloque aligerante

Espesor capa de compresión

Todos 30+5 85 15 24 5 15

Forjados de losa maciza. Los cantos de las losas son:

Planta Canto (cm)

Techo de rampa 30

Planta tipo 30

Cubierta 18

El peso propio de las losas se obtiene como el producto de su canto en metros por 25 kN/m3.

Zonas macizadas. El peso propio de las zonas macizas se obtiene como el producto de su canto en metros por 25 kN/m3.

Zonas aligeradas. Las zonas aligeradas de los forjados se han indicado en el apartado de peso propio.

3.1.2.PAVIMENTOS Y REVESTIMIENTOS

Planta Zona Carga en KN/m2

Planta Baja Toda 2


Planta tipo Toda 1


Cubierta Toda 2.5

3.1.3.SOBRECARGA DE TABIQUERÍA


Planta Baja Toda 1.5


Planta tipo Toda 1


Memoria de Cálculo

7

3.1.4.SOBRECARGA DE USO


Planta Baja Todo Comercial 5


Planta tipo Todo Viviendas 2


Cubierta Toda (No visitable) 1

3.1.5.SOBRECARGA DE NIEVE


Cubierta Incluida en sobrecarga de uso

3.2.CARGAS LINEALES

3.2.1.PESO PROPIO DE LAS FACHADAS

Planta Zona Carga en KN/ml

Planta Baja Toda 8


Planta tipo Toda 8

3.2.2.PESO PROPIO DE LAS PARTICIONES PESADAS


Planta Baja Medianeras 6


Planta tipo Medianeras 6

3.2.3.SOBRECARGA EN VOLADIZOS


Planta Baja Toda 2


Planta tipo Toda 2

3.3.CARGAS HORIZONTALES EN BARANDAS Y ANTEPECHOS Planta Zona Carga en KN/ml

Planta Baja Toda 1


Planta tipo Toda 1

Memoria de Cálculo

8

4.ACCIONES DEL VIENTO

4.1.ALTURA DE CORONACIÓN DEL EDIFICIO (EN METROS) 20m

4.2.GRADO DE ASPEREZA Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

4.3.PRESIÓN DINÁMICA DEL VIENTO (EN KN/M2) Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

4.4. ZONA EÓLICA (SEGÚN CTE DB-SE-AE) Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.ACCIONES TÉRMICAS Y REOLÓGICAS De acuerdo a la CTE DB SE-AE, se han tenido en cuenta en el diseño de las juntas de dilatación, en función de las dimensiones totales del edificio. Acciones sísmicas

De acuerdo a la norma de construcción sismorresistente NCSE-02, por el uso y la situación del edificio, en el término municipal de Barcelona se consideran las acciones sísmicas.

5.1.CLASIFICACIÓN DE LA CONSTRUCCIÓN Normal

5.2.COEFICIENTE DE RIESGO Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.3.ACELERACIÓN BÁSICA Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.4.ACELERACIÓN DE CÁLCULO Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.5.COEFICIENTE DEL TERRENO Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.6.AMORTIGUAMIENTO Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.7.FRACCIÓN CUASI-PERMANENTE DE SOBRECARGA Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.8.DUCTILIDAD Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.9.PERIODOS DE VIBRACIÓN DE LA ESTRUCTURA Se especifican en el anejo “listado de datos de la obra”

5.10.MÉTODO DE CÁLCULO EMPLEADO El método de cálculo utilizado es el Análisis Modal Espectral, con los espectros de la norma, y sus consideraciones de cálculo.

6.COMBINACIONES DE ACCIONES CONSIDERADAS

6.1.HORMIGÓN ARMADO Hipótesis y combinaciones. De acuerdo con las acciones determinadas en función de su origen, y teniendo en cuenta tanto si el efecto de las mismas es favorable o desfavorable, así como los coeficientes de ponderación se realizará el cálculo de las combinaciones posibles del modo siguiente:


Memoria de Cálculo

9

E.L.U. de rotura. Hormigón: EHE-08/CTE Situaciones no sísmicas


Situación 1: Persistente o transitoria

Coeficientes parciales de

seguridad ()

Coeficientes de combinación ()

Favorable Desfavorable Principal (p) Acompañamiento (a)

Carga permanente (G)

1.00 1.35 1.00 1.00

Sobrecarga (Q) 0.00 1.50 1.00 0.70

Viento (Q) 0.00 1.50 1.00 0.60

Nieve (Q) 0.00 1.50 1.00 0.50

Sismo (A)

Situación 2: Sísmica


seguridad ()




1.00 1.00 1.00 1.00

Sobrecarga (Q) 0.00 1.00 0.30 0.30

Viento (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00

Nieve (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00

Sismo (A) -1.00 1.00 1.00 0.30(*)

(*) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de la otra.

E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones: EHE-08/CTE Situaciones no sísmicas



G Q Q


G A Q


G Q Q


G A Q

Memoria de Cálculo

10



seguridad ()




1.00 1.60 1.00 1.00

Sobrecarga (Q) 0.00 1.60 1.00 0.70

Viento (Q) 0.00 1.60 1.00 0.60

Nieve (Q) 0.00 1.60 1.00 0.50

Sismo (A)



seguridad () Coeficientes de combinación ()



1.00 1.00 1.00 1.00

Sobrecarga (Q) 0.00 1.00 0.30 0.30

Viento (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00

Nieve (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00

Sismo (A) -1.00 1.00 1.00 0.30(*)


6.2.ACERO LAMINADO

E.L.U. de rotura. Acero laminado: CTE DB-SE A Situaciones no sísmicas



G Q Q


G A Q


Memoria de Cálculo

11



seguridad ()




0.80 1.35 1.00 1.00

Sobrecarga (Q) 0.00 1.50 1.00 0.70

Viento (Q) 0.00 1.50 1.00 0.60

Nieve (Q) 0.00 1.50 1.00 0.50

Sismo (A)



seguridad ()




1.00 1.00 1.00 1.00

Sobrecarga (Q) 0.00 1.00 0.30 0.30

Viento (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00

Nieve (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00

Sismo (A) -1.00 1.00 1.00 0.30(*)


6.3.ACERO CONFORMADO Se aplica las mismos coeficientes y combinaciones que en el acero laminado.

E.L.U. de rotura. Acero laminado: CTE DB-SE A

6.4.MADERA Se aplica las mismos coeficientes y combinaciones que en el acero laminado y conformado.

E.L.U. de rotura. Madera: CTE DB-SE M

ÍNDICE

1.- VERSIÓN DEL PROGRAMA Y NÚMERO DE LICENCIA 2

2.- DATOS GENERALES DE LA ESTRUCTURA 2

3.- NORMAS CONSIDERADAS 2

4.- ACCIONES CONSIDERADAS 2

4.1.- Gravitatorias 2

4.2.- Viento 2

4.3.- Sismo 3

4.4.- Fuego 4

4.5.- Hipótesis de carga 4

4.6.- Listado de cargas 4

5.- ESTADOS LÍMITE 7

6.- SITUACIONES DE PROYECTO 7

6.1.- Coeficientes parciales de seguridad () y coeficientes de combinación () 8

6.2.- Combinaciones 10

7.- DATOS GEOMÉTRICOS DE GRUPOS Y PLANTAS 13

8.- DATOS GEOMÉTRICOS DE PILARES, PANTALLAS Y MUROS 13

8.1.- Pilares 13

9.- DIMENSIONES, COEFICIENTES DE EMPOTRAMIENTO Y COEFICIENTES DE PANDEO PARA CADA PLANTA

14

10.- LISTADO DE PAÑOS 16

11.- LOSAS Y ELEMENTOS DE CIMENTACIÓN 16

12.- MATERIALES UTILIZADOS 16

12.1.- Hormigones 16

12.2.- Aceros por elemento y posición 16

12.2.1.- Aceros en barras 16

12.2.2.- Aceros en perfiles 16

Listado de datos de la obra

Proyecto estructural de edificio plurifamiliar en Sant Just Fecha: 24/10/17

Página 2

1.- VERSIÓN DEL PROGRAMA Y NÚMERO DE LICENCIA Versión: 2012

Número de licencia: 20121

2.- DATOS GENERALES DE LA ESTRUCTURA Proyecto: Proyecto estructural de edificio plurifamiliar en Sant Just

Clave: santjust-02

3.- NORMAS CONSIDERADAS Hormigón: EHE-98-CTE

Aceros conformados: CTE DB SE-A

Aceros laminados y armados: CTE DB SE-A

Fuego: CTE DB SI - Anejo C: Resistencia al fuego de las estructuras de hormigón armado.

Categoría de uso: A. Zonas residenciales

4.- ACCIONES CONSIDERADAS 4.1.- Gravitatorias

Planta S.C.U (t/m²)

Cargas muertas (t/m²)

8ºForjado 0.14 0.20


Forjados 3 a 6 0.20 0.20



Sótano 2 0.50 0.20

4.2.- Viento CTE DB SE-AE Código Técnico de la Edificación. Documento Básico Seguridad Estructural - Acciones en la Edificación

Zona eólica: C

Grado de aspereza: IV. Zona urbana, industrial o forestal

La acción del viento se calcula a partir de la presión estática qe que actúa en la dirección perpendicular a la superficie expuesta. El programa obtiene de forma automática dicha presión, conforme a los criterios del Código Técnico de la Edificación DB-SE AE, en función de la geometría del edificio, la zona eólica y grado de aspereza seleccionados, y la altura sobre el terreno del punto considerado:

qe = qb · ce · cp

Donde:

qb Es la presión dinámica del viento conforme al mapa eólico del Anejo D.

ce Es el coeficiente de exposición, determinado conforme a las especificaciones del Anejo D.2, en función del grado de aspereza del entorno y la altura sobre el terreno del punto considerado.

cp Es el coeficiente eólico o de presión, calculado según la tabla 3.5 del apartado 3.3.4, en función de la esbeltez del edificio en el plano paralelo al viento.




Página 3

Viento X Viento Y

qb (t/m²) esbeltez cp (presión) cp (succión) esbeltez cp (presión) cp (succión)

0.05 0.64 0.76 -0.40 1.36 0.80 -0.60

Anchos de banda

Plantas Ancho de banda Y (m)

Ancho de banda X (m)

En todas las plantas 13.50 28.50 No se realiza análisis de los efectos de 2º orden

Coeficientes de Cargas

+X: 1.00 -X:1.00

+Y: 1.00 -Y:1.00

Cargas de viento

Planta Viento X (t)

Viento Y (t)

8ºForjado 2.612 6.683

7ºForjado 5.150 13.176

6ºForjado 4.959 12.689

5ºForjado 4.453 11.394

4ºForjado 3.775 9.658

3ºForjado 3.431 8.780

2ºForjado 0.000 0.000

1ºForjado 0.000 0.000 Conforme al artículo 3.3.2., apartado 2 del Documento Básico AE, se ha considerado que las fuerzas de viento por planta, en cada dirección del análisis, actúan con una excentricidad de ±5% de la dimensión máxima del edificio.

4.3.- Sismo Norma de Construcción Sismorresistente NCSE-02

No se realiza análisis de los efectos de 2º orden

Acción sísmica según X

Acción sísmica según Y

Provincia:BARCELONA Término:SANT JUST DESVERN

Clasificación de la construcción: Construcciones de importancia normal

Aceleración sísmica básica (ab): 0.040 g, (siendo 'g' la aceleración de la gravedad)

Coeficiente de contribución (K): 1.00

Coeficiente adimensional de riesgo (): 1

Coeficiente según el tipo de terreno (C): 1.30 (Tipo II)

Coeficiente de amplificación del terreno (S): 1.040



Página 4

Aceleración sísmica de cálculo (ac = S x x ab): 0.042 g

Método de cálculo adoptado: Análisis modal espectral

Amortiguamiento: 5% (respecto del amortiguamiento crítico)

Fracción de la sobrecarga a considerar: 0.50

Número de modos: 6

Coeficiente de comportamiento por ductilidad: 2 (Ductilidad baja)

Criterio de armado a aplicar por ductilidad: Ninguno

4.4.- Fuego Datos por planta

Planta R. req. F. Comp. Revestimiento de elementos de hormigón

Inferior (forjados y vigas) Pilares y muros

8ºForjado R 90 - Mortero de yeso Mortero de yeso

7ºForjado R 90 - Mortero de yeso Mortero de yeso

Forjados 3 a 6 R 90 - Mortero de yeso Mortero de yeso

2ºForjado R 120 - Sin revestimiento ignífugo Sin revestimiento ignífugo

1ºForjado R 120 - Sin revestimiento ignífugo Sin revestimiento ignífugo Notas:

- R. req.: resistencia requerida, periodo de tiempo durante el cual un elemento estructural debe mantener su capacidad portante, expresado en minutos. - F. Comp.: indica si el forjado tiene función de compartimentación.

4.5.- Hipótesis de carga Automáticas Carga permanente

Sobrecarga de uso Sismo X Sismo Y Viento +X exc.+ Viento +X exc.- Viento -X exc.+ Viento -X exc.- Viento +Y exc.+ Viento +Y exc.- Viento -Y exc.+ Viento -Y exc.-

4.6.- Listado de cargas Cargas especiales introducidas (en Tm, Tm/m y Tm/m2)

Grupo Hipótesis Tipo Valor Coordenadas

1 Carga permanente Lineal 0.60 ( 6.40, 16.20) ( 6.40, 9.90) Carga permanente Lineal 0.60 ( 6.45, 9.90) ( 15.75, 9.90) Carga permanente Lineal 0.60 ( 15.75, 9.90) ( 15.75, 16.25) Carga permanente Lineal 0.60 ( 21.45, 16.20) ( 21.45, 11.40) Carga permanente Lineal 0.60 ( 21.45, 11.40) ( 23.10, 11.40) Carga permanente Lineal 0.60 ( 23.10, 11.40) ( 23.10, 16.20) Carga permanente Lineal 0.60 ( 21.50, 13.85) ( 23.10, 13.85) Carga permanente Lineal 0.60 ( 10.45, 16.20) ( 10.45, 11.65) Carga permanente Lineal 0.60 ( 6.40, 11.75) ( 11.65, 11.75) Carga permanente Lineal 0.60 ( 9.45, 9.95) ( 9.45, 11.75) Carga permanente Lineal 0.60 ( 7.70, 16.20) ( 7.70, 13.35) Carga permanente Lineal 0.60 ( 6.50, 13.35) ( 10.45, 13.35)




Página 5

Grupo Hipótesis Tipo Valor Coordenadas Carga permanente Lineal 0.60 ( 7.75, 14.50) ( 10.45, 14.50) Carga permanente Lineal 0.60 ( 6.40, 15.45) ( 7.70, 15.45) Carga permanente Lineal 0.60 ( 28.15, 5.20) ( 18.10, 5.20) Carga permanente Lineal 0.60 ( 18.10, 5.20) ( 18.10, 0.40) Carga permanente Lineal 0.60 ( 18.15, 3.55) ( 25.50, 3.55) Carga permanente Lineal 0.60 ( 18.10, 2.10) ( 25.50, 2.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 25.50, 5.20) ( 25.50, 0.35) Carga permanente Lineal 0.60 ( 23.15, 0.45) ( 23.15, 2.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 20.60, 0.45) ( 20.60, 2.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 21.15, 5.15) ( 21.15, 3.55) Carga permanente Lineal 0.60 ( 22.45, 5.20) ( 22.45, 3.50) Carga permanente Lineal 2.00 ( 14.55, 11.55) ( 15.70, 11.55) Carga permanente Lineal 0.60 ( 7.35, 0.45) ( 7.35, 4.90) Carga permanente Lineal 0.60 ( 7.40, 4.90) ( 5.55, 4.90) Carga permanente Lineal 0.60 ( 5.55, 4.85) ( 5.55, 0.35) Carga permanente Lineal 0.60 ( 5.60, 2.55) ( 7.40, 2.55)

Carga permanente Superficial 1.00 ( 38.40, 31.34) ( 34.57, 31.35) ( 34.58, 19.42) ( 38.39, 19.42)

Carga permanente Superficial 1.00 ( 38.39, 19.42) ( 34.58, 19.42)

( 34.58, 10.94) ( 33.38, 9.47) ( 28.68, 9.47) ( 28.68, 5.16) ( 38.38, 5.16)

2 Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.25, 14.80) ( 28.35, 14.80) Carga permanente Lineal 0.60 ( 0.25, 8.10) ( 8.55, 8.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.05, 9.65) ( 8.05, 8.00) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.10, 9.65) ( 13.40, 9.65) Carga permanente Lineal 0.60 ( 15.65, 9.70) ( 20.50, 9.70) Carga permanente Lineal 0.60 ( 20.40, 9.70) ( 20.40, 8.05) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.50, 7.95) ( 19.95, 7.95) Carga permanente Lineal 0.60 ( 19.95, 8.10) ( 28.20, 8.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 18.60, 7.95) ( 18.60, 0.55) Carga permanente Lineal 0.60 ( 9.90, 7.95) ( 9.90, 0.55) Carga permanente Lineal 0.80 ( 27.15, 1.70) ( 27.15, 0.90) Carga permanente Lineal 0.80 ( 12.50, 16.45) ( 12.50, 15.00) Carga permanente Lineal 0.80 ( 16.00, 16.45) ( 16.00, 14.90) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.50, 1.70) ( 28.20, 1.70) Carga permanente Lineal 2.00 ( 13.45, 10.90) ( 15.70, 10.90) Carga permanente Lineal 0.60 ( 13.40, 14.80) ( 13.40, 10.85) Carga permanente Lineal 0.60 ( 15.75, 14.80) ( 15.75, 10.30) Carga permanente Lineal 0.80 ( 1.95, 14.80) ( 1.95, 16.30) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 14.80) ( 28.15, 16.30) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 10.30) ( 28.15, 14.63) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 4.57) ( 28.15, 10.30) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 1.87) ( 28.15, 4.57) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 0.30) ( 28.15, 1.70)

3 Carga permanente Lineal 0.80 ( 13.40, 14.70) ( 15.80, 14.70) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.35, 14.63) ( 6.85, 14.63) Carga permanente Lineal 0.80 ( 6.85, 14.63) ( 11.80, 14.63) Carga permanente Lineal 0.80 ( 11.80, 14.63) ( 13.40, 14.63) Carga permanente Lineal 0.80 ( 15.80, 14.63) ( 21.75, 14.63)



Página 6

Grupo Hipótesis Tipo Valor Coordenadas Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.75, 14.63) ( 28.15, 14.63) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.35, 1.87) ( 5.90, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 5.90, 1.87) ( 10.00, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 10.00, 1.87) ( 13.05, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 13.05, 1.87) ( 18.70, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 18.70, 1.87) ( 22.60, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 22.60, 1.87) ( 28.15, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.35, 1.87) ( 0.35, 4.62) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.35, 4.62) ( 0.35, 10.25) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.35, 10.25) ( 0.35, 14.63) Carga permanente Lineal 0.60 ( 0.25, 8.15) ( 8.60, 8.15) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.05, 9.65) ( 8.05, 8.05) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.10, 9.70) ( 13.35, 9.70) Carga permanente Lineal 0.60 ( 15.70, 9.65) ( 20.45, 9.65) Carga permanente Lineal 0.60 ( 20.45, 9.60) ( 20.45, 8.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 20.55, 8.15) ( 28.20, 8.15) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.50, 7.95) ( 20.00, 7.95) Carga permanente Lineal 0.60 ( 18.60, 7.90) ( 18.60, 0.10) Carga permanente Lineal 0.60 ( 9.90, 0.10) ( 9.90, 7.95) Carga permanente Lineal 0.60 ( 13.40, 14.60) ( 13.40, 9.70) Carga permanente Lineal 0.60 ( 15.75, 14.70) ( 15.75, 9.60) Carga permanente Lineal 2.00 ( 13.40, 10.89) ( 15.70, 10.89) Carga permanente Lineal 0.80 ( 0.20, 0.20) ( 0.20, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 27.10, 0.20) ( 27.10, 1.87) Carga permanente Lineal 0.80 ( 16.00, 14.63) ( 16.00, 16.37) Carga permanente Lineal 0.80 ( 12.58, 14.63) ( 12.58, 16.37) Carga permanente Lineal 0.80 ( 1.93, 14.63) ( 1.93, 16.37) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.30, 14.63) ( 28.30, 16.37) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 10.25) ( 28.15, 14.63) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 4.62) ( 28.15, 10.25) Carga permanente Lineal 0.80 ( 28.15, 1.87) ( 28.15, 4.62)

4 Carga permanente Lineal 1.00 ( 11.00, 11.75) ( 11.00, 3.85) Carga permanente Lineal 1.00 ( 11.00, 3.90) ( 17.10, 3.90) Carga permanente Lineal 1.00 ( 17.05, 3.95) ( 17.05, 7.95) Carga permanente Lineal 1.00 ( 17.15, 7.95) ( 20.45, 7.95) Carga permanente Lineal 1.00 ( 20.45, 7.95) ( 20.45, 9.70) Carga permanente Lineal 1.00 ( 20.40, 9.65) ( 15.65, 9.65) Carga permanente Lineal 1.00 ( 15.75, 9.65) ( 15.75, 14.55) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.40, 14.70) ( 13.40, 11.70) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.45, 14.70) ( 15.75, 14.70) Carga permanente Lineal 0.40 ( 0.35, 14.63) ( 6.85, 14.63) Carga permanente Lineal 0.40 ( 6.85, 14.63) ( 11.80, 14.63) Carga permanente Lineal 0.40 ( 11.80, 14.63) ( 13.40, 14.63) Carga permanente Lineal 0.40 ( 15.80, 14.63) ( 21.75, 14.63) Carga permanente Lineal 0.40 ( 21.75, 14.63) ( 28.15, 14.63) Carga permanente Lineal 0.40 ( 22.60, 1.87) ( 28.15, 1.87) Carga permanente Lineal 0.40 ( 18.70, 1.87) ( 22.60, 1.87) Carga permanente Lineal 0.40 ( 13.05, 1.87) ( 18.70, 1.87) Carga permanente Lineal 0.40 ( 10.00, 1.87) ( 13.05, 1.87)




Página 7

Grupo Hipótesis Tipo Valor Coordenadas Carga permanente Lineal 0.40 ( 5.90, 1.87) ( 10.00, 1.87) Carga permanente Lineal 0.40 ( 0.35, 1.87) ( 5.90, 1.87) Carga permanente Lineal 0.40 ( 0.35, 1.87) ( 0.35, 4.62) Carga permanente Lineal 0.40 ( 0.35, 4.62) ( 0.35, 10.25) Carga permanente Lineal 0.40 ( 0.35, 10.25) ( 0.35, 14.63) Carga permanente Lineal 2.00 ( 13.40, 10.89) ( 15.70, 10.89) Carga permanente Lineal 0.60 ( 4.22, 6.34) ( 4.67, 6.34) Carga permanente Lineal 0.60 ( 4.67, 6.34) ( 4.67, 8.09) Carga permanente Lineal 0.60 ( 4.22, 8.09) ( 4.67, 8.09) Carga permanente Lineal 0.60 ( 4.22, 6.34) ( 4.22, 8.09) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.07, 8.09) ( 8.63, 8.09) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.63, 8.09) ( 8.63, 9.67) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.07, 9.67) ( 8.63, 9.67) Carga permanente Lineal 0.60 ( 8.07, 8.09) ( 8.07, 9.67) Carga permanente Lineal 0.60 ( 23.83, 6.34) ( 24.28, 6.34) Carga permanente Lineal 0.60 ( 24.28, 6.34) ( 24.28, 8.09) Carga permanente Lineal 0.60 ( 23.83, 8.09) ( 24.28, 8.09) Carga permanente Lineal 0.60 ( 23.83, 6.34) ( 23.83, 8.09) Carga permanente Lineal 1.00 ( 11.05, 11.75) ( 13.35, 11.75) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.92, 7.34) ( 13.92, 8.27) Carga permanente Lineal 1.00 ( 15.32, 7.34) ( 15.32, 8.27) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.92, 8.27) ( 15.32, 8.27) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.92, 7.34) ( 15.32, 7.34) Carga permanente Lineal 1.00 ( 14.52, 6.55) ( 14.52, 7.34) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.82, 6.55) ( 13.82, 7.34) Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.82, 6.55) ( 14.52, 6.55) Carga permanente Lineal 0.40 ( 28.15, 10.25) ( 28.15, 14.63) Carga permanente Lineal 0.40 ( 28.15, 4.62) ( 28.15, 10.25) Carga permanente Lineal 0.40 ( 28.15, 1.87) ( 28.15, 4.62)

5.- ESTADOS LÍMITE E.L.U. de rotura. Hormigón E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones

CTE Control de la ejecución: Normal Cota de nieve: Altitud inferior o igual a 1000 m

Tensiones sobre el terreno Desplazamientos

Acciones características

6.- SITUACIONES DE PROYECTO Para las distintas situaciones de proyecto, las combinaciones de acciones se definirán de acuerdo con los siguientes criterios:

- Situaciones persistentes o transitorias

- Con coeficientes de combinación

- Sin coeficientes de combinación


G Q Q

Gj kj Qi kij 1 i 1

G Q



Página 8

- Situaciones sísmicas

- Con coeficientes de combinación

- Sin coeficientes de combinación

- Donde:

Gk Acción permanente

Qk Acción variable

AE Acción sísmica

G Coeficiente parcial de seguridad de las acciones permanentes

Q,1 Coeficiente parcial de seguridad de la acción variable principal

Q,i Coeficiente parcial de seguridad de las acciones variables de acompañamiento

AE Coeficiente parcial de seguridad de la acción sísmica

p,1 Coeficiente de combinación de la acción variable principal

a,i Coeficiente de combinación de las acciones variables de acompañamiento

6.1.- Coeficientes parciales de seguridad () y coeficientes de combinación () Para cada situación de proyecto y estado límite los coeficientes a utilizar serán:

E.L.U. de rotura. Hormigón: EHE-98-CTE

Persistente o transitoria

Coeficientes parciales de seguridad () Coeficientes de combinación ()


Carga permanente (G) 1.000 1.500 - -

Sobrecarga (Q) 0.000 1.600 1.000 0.700

Viento (Q) 0.000 1.600 1.000 0.600

Sísmica

Coeficientes parciales de seguridad

() Coeficientes de combinación ()



Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 0.300 0.300

Viento (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

Sismo (E) -1.000 1.000 1.000 0.300(1) Notas:

(1) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de la otra.

E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones: EHE-98-CTE




EGj kj A E Qi ai kij 1 i 1

G A Q

EGj kj A E Qi kij 1 i 1

G A Q




Página 9





Sobrecarga (Q) 0.000 1.600 1.000 0.700

Viento (Q) 0.000 1.600 1.000 0.600

Sísmica

Coeficientes parciales de seguridad

() Coeficientes de combinación ()



Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 0.300 0.300

Viento (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

Sismo (E) -1.000 1.000 1.000 0.300(1) Notas:

(1) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de la otra.

Tensiones sobre el terreno

Acciones variables sin sismo

Coeficientes parciales de seguridad ()

Favorable Desfavorable

Carga permanente (G) 1.000 1.000

Sobrecarga (Q) 0.000 1.000

Viento (Q) 0.000 1.000

Sísmica





Viento (Q) 0.000 0.000

Sismo (E) -1.000 1.000

Desplazamientos

Acciones variables sin sismo





Viento (Q) 0.000 1.000

Sísmica






Página 10

Sísmica




Viento (Q) 0.000 0.000

Sismo (E) -1.000 1.000

6.2.- Combinaciones Nombres de las hipótesis

G Carga permanente

Qa Sobrecarga de uso

V(+X exc.+) Viento +X exc.+

V(+X exc.-) Viento +X exc.-

V(-X exc.+) Viento -X exc.+

V(-X exc.-) Viento -X exc.-

V(+Y exc.+) Viento +Y exc.+

V(+Y exc.-) Viento +Y exc.-

V(-Y exc.+) Viento -Y exc.+

V(-Y exc.-) Viento -Y exc.-

SX Sismo X

SY Sismo Y

E.L.U. de rotura. Hormigón

Comb. G Qa V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) SX SY

1 1.000

2 1.500

3 1.000 1.600

4 1.500 1.600

5 1.000 1.600

6 1.500 1.600

7 1.000 1.120 1.600

8 1.500 1.120 1.600

9 1.000 1.600 0.960

10 1.500 1.600 0.960

11 1.000 1.600

12 1.500 1.600

13 1.000 1.120 1.600

14 1.500 1.120 1.600

15 1.000 1.600 0.960

16 1.500 1.600 0.960

17 1.000 1.600

18 1.500 1.600

19 1.000 1.120 1.600

20 1.500 1.120 1.600

21 1.000 1.600 0.960

22 1.500 1.600 0.960

23 1.000 1.600

24 1.500 1.600

25 1.000 1.120 1.600

26 1.500 1.120 1.600

27 1.000 1.600 0.960

28 1.500 1.600 0.960

29 1.000 1.600




Página 11


30 1.500 1.600

31 1.000 1.120 1.600

32 1.500 1.120 1.600

33 1.000 1.600 0.960

34 1.500 1.600 0.960

35 1.000 1.600

36 1.500 1.600

37 1.000 1.120 1.600

38 1.500 1.120 1.600

39 1.000 1.600 0.960

40 1.500 1.600 0.960

41 1.000 1.600

42 1.500 1.600

43 1.000 1.120 1.600

44 1.500 1.120 1.600

45 1.000 1.600 0.960

46 1.500 1.600 0.960

47 1.000 1.600

48 1.500 1.600

49 1.000 1.120 1.600

50 1.500 1.120 1.600

51 1.000 1.600 0.960

52 1.500 1.600 0.960

53 1.000 -0.300 -1.000

54 1.000 0.300 -0.300 -1.000

55 1.000 0.300 -1.000

56 1.000 0.300 0.300 -1.000

57 1.000 -0.300 1.000

58 1.000 0.300 -0.300 1.000

59 1.000 0.300 1.000

60 1.000 0.300 0.300 1.000

61 1.000 -1.000 -0.300

62 1.000 0.300 -1.000 -0.300

63 1.000 1.000 -0.300

64 1.000 0.300 1.000 -0.300

65 1.000 -1.000 0.300

66 1.000 0.300 -1.000 0.300

67 1.000 1.000 0.300

68 1.000 0.300 1.000 0.300

E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones


1 1.000

2 1.600

3 1.000 1.600

4 1.600 1.600

5 1.000 1.600

6 1.600 1.600

7 1.000 1.120 1.600

8 1.600 1.120 1.600

9 1.000 1.600 0.960

10 1.600 1.600 0.960

11 1.000 1.600

12 1.600 1.600

13 1.000 1.120 1.600

14 1.600 1.120 1.600

15 1.000 1.600 0.960



Página 12


16 1.600 1.600 0.960

17 1.000 1.600

18 1.600 1.600

19 1.000 1.120 1.600

20 1.600 1.120 1.600

21 1.000 1.600 0.960

22 1.600 1.600 0.960

23 1.000 1.600

24 1.600 1.600

25 1.000 1.120 1.600

26 1.600 1.120 1.600

27 1.000 1.600 0.960

28 1.600 1.600 0.960

29 1.000 1.600

30 1.600 1.600

31 1.000 1.120 1.600

32 1.600 1.120 1.600

33 1.000 1.600 0.960

34 1.600 1.600 0.960

35 1.000 1.600

36 1.600 1.600

37 1.000 1.120 1.600

38 1.600 1.120 1.600

39 1.000 1.600 0.960

40 1.600 1.600 0.960

41 1.000 1.600

42 1.600 1.600

43 1.000 1.120 1.600

44 1.600 1.120 1.600

45 1.000 1.600 0.960

46 1.600 1.600 0.960

47 1.000 1.600

48 1.600 1.600

49 1.000 1.120 1.600

50 1.600 1.120 1.600

51 1.000 1.600 0.960

52 1.600 1.600 0.960

53 1.000 -0.300 -1.000

54 1.000 0.300 -0.300 -1.000

55 1.000 0.300 -1.000

56 1.000 0.300 0.300 -1.000

57 1.000 -0.300 1.000

58 1.000 0.300 -0.300 1.000

59 1.000 0.300 1.000

60 1.000 0.300 0.300 1.000

61 1.000 -1.000 -0.300

62 1.000 0.300 -1.000 -0.300

63 1.000 1.000 -0.300

64 1.000 0.300 1.000 -0.300

65 1.000 -1.000 0.300

66 1.000 0.300 -1.000 0.300

67 1.000 1.000 0.300

68 1.000 0.300 1.000 0.300




Página 13

Tensiones sobre el terreno

Desplazamientos


1 1.000

2 1.000 1.000

3 1.000 1.000

4 1.000 1.000 1.000

5 1.000 1.000

6 1.000 1.000 1.000

7 1.000 1.000

8 1.000 1.000 1.000

9 1.000 1.000

10 1.000 1.000 1.000

11 1.000 1.000

12 1.000 1.000 1.000

13 1.000 1.000

14 1.000 1.000 1.000

15 1.000 1.000

16 1.000 1.000 1.000

17 1.000 1.000

18 1.000 1.000 1.000

19 1.000 -1.000

20 1.000 1.000 -1.000

21 1.000 1.000

22 1.000 1.000 1.000

23 1.000 -1.000

24 1.000 1.000 -1.000

25 1.000 1.000

26 1.000 1.000 1.000

7.- DATOS GEOMÉTRICOS DE GRUPOS Y PLANTAS Grupo Nombre del grupo Planta Nombre planta Altura Cota

5 8ºForjado 8 8ºForjado 2.85 18.35


3 Forjados 3 a 6 6 6ºForjado 3.10 12.40 5 5ºForjado 3.10 9.30 4 4ºForjado 3.10 6.20 3 3ºForjado 3.10 3.10


1 1ºForjado 1 1ºForjado 3.10 -3.10

0 Sótano 2 -6.20

8.- DATOS GEOMÉTRICOS DE PILARES, PANTALLAS Y MUROS 8.1.- Pilares GI: grupo inicial

GF: grupo final

Ang: ángulo del pilar en grados sexagesimales

Datos de los pilares



Página 14

Referencia Coord(P.Fijo) GI- GF Vinculación exterior Ang. Punto fijo Canto de apoyo

P1 ( 0.20, 1.72) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. inf. izq.

P2 ( 0.20, 4.77) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. sup. izq.

P3 ( 0.20, 10.10) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. inf. izq.

P4 ( 0.20, 14.78) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. sup. izq.

P5 ( 5.90, 1.72) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Mitad inferior 0.95

P6 ( 5.90, 4.77) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Mitad superior 0.95





P11 ( 11.70, 10.80) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.90












P23 ( 28.30, 1.72) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. inf. der.

P24 ( 28.30, 4.77) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. sup. der.

P25 ( 28.30, 10.10) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. inf. der.

P26 ( 28.30, 14.78) 1-4 Sin vinculación exterior 0.0 Esq. sup. der.

9.- DIMENSIONES, COEFICIENTES DE EMPOTRAMIENTO Y COEFICIENTES DE PANDEO PARA CADA PLANTA

Referencia pilar Planta Dimensiones Coefs. empotramiento Cabeza Pie

Coefs. pandeo Pandeo x Pandeo Y

P8,P12,P16,P5,P13, P17,P9,P21

7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00

6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 1 0.30x0.45 1.00 1.00 1.00 1.00

P20,P15 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.45 1.00 1.00 1.00 1.00 1 0.30x0.50 1.00 1.00 1.00 1.00

P6,P14,P18,P10,P22 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00




Página 15

Referencia pilar Planta Dimensiones Coefs. empotramiento Cabeza Pie

Coefs. pandeo Pandeo x Pandeo Y

4 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 1 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00

P7 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.45 1.00 1.00 1.00 1.00 1 0.30x0.55 1.00 1.00 1.00 1.00

P19 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.35x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.35x0.50 1.00 1.00 1.00 1.00 1 0.35x0.55 1.00 1.00 1.00 1.00

P11 7 0.20x2.00 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.20x2.00 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.20x2.00 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.20x2.00 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.20x2.00 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.20x2.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1 0.20x2.00 1.00 1.00 1.00 1.00

P1,P26,P23 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00

P2,P3,P25,P24 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.40 1.00 1.00 1.00 1.00

P4 7 0.30x0.30 0.30 1.00 1.00 1.00 6 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 5 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 4 0.30x0.30 1.00 1.00 1.00 1.00 3 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00 2 0.30x0.35 1.00 1.00 1.00 1.00



Página 16

10.- LISTADO DE PAÑOS Reticulares considerados

Nombre Descripción

CAN30CC5 BLOQUE PERDIDO DE CANTO 30+5 Casetón perdido Nº de piezas: 3 Peso propio: 0.532 t/m² Canto: 35 cm Capa de compresión: 5 cm Intereje: 85 cm Anchura del nervio: 15 cm

11.- LOSAS Y ELEMENTOS DE CIMENTACIÓN -Tensión admisible en situaciones persistentes: 7.00 kp/cm²

-Tensión admisible en situaciones accidentales: 7.00 kp/cm²

12.- MATERIALES UTILIZADOS 12.1.- Hormigones Para todos los elementos estructurales de la obra: HA-25, Control Estadístico; fck = 255 kp/cm²; c = 1.30 a 1.50

12.2.- Aceros por elemento y posición 12.2.1.- Aceros en barras Para todos los elementos estructurales de la obra: B 500 S, Control Normal; fyk = 5097 kp/cm²; s = 1.00 a 1.15

12.2.2.- Aceros en perfiles

Tipo de acero para perfiles Acero Límite elástico (kp/cm²)

Módulo de elasticidad (kp/cm²)

Aceros conformados S235 2396 2140673

Aceros laminados S275 2803 2140673




V.3 MI. MEMÒRIA INSTAL.LACIONS EDIFICI PLURIFAMILIAR



ÍNDEX

PROJECTE D’INSTAL·LACIONS DE EDIFICI D’HABITATGES P. COMPTE VILARDAGA

Sant Just Desvern

Memòria d’Instal.lacions 2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 6

1.1 OBJECTIU ..................................................................................................................................................... 6 1.2 EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ ........................................................................................................................ 6 1.3 TITULAR ........................................................................................................................................................ 6 1.4 REGLAMENTS I NORMES D’APLICACIÓ .................................................................................................... 6

2 INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ ................................................................................................ 18

2.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 18 2.2 CIRCUIT DE TERRA ................................................................................................................................... 18 2.3 ARQUITECTURA ELÈCTRICA EN BAIXA TENSIÓ .................................................................................... 19 2.4 INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT ................................................................................................................ 23 2.5 INSTAL·LACIÓ DE FORÇA ......................................................................................................................... 23 2.6 CÀLCULS ELÈCTRICS ............................................................................................................................... 24 2.7 FULLS DE CÀLCULS ELÈCTRICS ............................................................................................................. 25

3 INSTAL·LACIÓ DE TELECOMUNICACIONS ................................................................................. 34

3.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 34 3.2 DISSENY I DIMENSIONAT DE LA XARXA ................................................................................................. 34 3.3 RECEPCIÓ I DISTRIBUCIÓ RADIODIFUSIÓ SONORA, TELEVISIÓ TERRESTRE I SATÈL·LIT ............. 34 3.4 ACCÉS I DISTRIBUCIÓ DEL SERVEI TELEFÒNIC BÀSIC I RDSI ............................................................ 35 3.5 ESQUEMA GENERAL ................................................................................................................................. 35

4 INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS ................................................................................................. 38

4.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 38 4.2 NORMATIVA ................................................................................................................................................ 38 4.3 VERIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ......................................................................................................... 39 4.4 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ .......................................................................................................... 40

5 INSTAL·LACIÓ D’EXTINCIÓ D’INCENDIS ..................................................................................... 44

5.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 44 5.2 NORMATIVA ................................................................................................................................................ 44 5.3 EXTINTORS ................................................................................................................................................ 45 5.4 XARXA DE BOQUES D’INCENDI EQUIPADES (BIE) ................................................................................. 46

6 INSTAL.LACIÓ SISTEMES DE DETECCIÓ .................................................................................... 50

6.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 50 6.2 DETECCIÓ D’INCENDIS ............................................................................................................................. 50

7 INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ .................................................................................................. 54

7.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 54 7.2 JUSTIFICACIÓ DELS CÀLCULS ................................................................................................................. 54 7.3 PARÀMETRES DE CÀLCUL ....................................................................................................................... 54 7.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................................................ 57 7.5 GENERADOR DE CALOR ........................................................................................................................... 60 7.6 CANONADES DE DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................ 62 7.7 SELECCIÓ D’EMISSORS ............................................................................................................................ 62 7.8 ELEMENTS DE CONTROL I SEGURETAT ................................................................................................ 63 7.9 CÀLCULS .................................................................................................................................................... 65

8 INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ .................................................................................................... 67

8.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 67 8.2 NORMATIVA ................................................................................................................................................ 67 8.3 DESCRIPCIÓ GENERAL DEL SISTEMA DE VENTILACIÓ ........................................................................ 67



Sant Just Desvern


8.4 FULLS DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 71

9 INSTAL·LACIÓ DE LAMPISTERIA .................................................................................................. 76

9.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 76 9.2 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ ........................................................................................ 76 9.3 ESCOMESA ................................................................................................................................................. 76 9.4 XARXA D’AIGUA FREDA ............................................................................................................................ 78 9.5 XARXA D’AIGUA CALENTA ........................................................................................................................ 78 9.6 ELEMENTS INSTAL·LATS .......................................................................................................................... 79 9.7 CONSIDERACIONS DE LA INSTAL·LACIÓ ................................................................................................ 79 9.8 FULLS DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 81 9.9 DADES ESCOMESA ................................................................................................................................... 85

10 INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT ................................................................................................. 88

10.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................... 88 10.2 DESCRIPCIÓ, LOCALITZACIÓ I PROFUNDITAT DE LA XARXA PUBLICA .............................................. 88 10.3 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ ........................................................................................ 89 10.4 CONSIDERACIONS GENERALS ................................................................................................................ 90 10.5 DIMENSIONAT DE LES XARXES SEGONS CTE-HS5 .............................................................................. 91 10.6 ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’ESTALVI DE L’AIGUA DE SANT JUST DESVERN ...... 97 10.7 COMPLIMENT “DECRET 21/2006 DE ECOEFICIÈNCIA” DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ......... 98

11 INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL .............................................................................................. 100

11.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................. 100 11.2 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ ...................................................................................... 100 11.3 FULLS DE CÀLCULS ................................................................................................................................ 105

12 INSTAL·LACIÓ DE ENERGIA SOLAR TÈRMICA ........................................................................ 108

12.1 OBJECTIU ................................................................................................................................................. 108 12.2 PRESENTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ..................................................................................................... 108 12.3 JUSTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA ......................................................................................................... 108


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INTRODUCCIÓ


Sant Just Desvern


1. INTRODUCCIÓ

1.1 OBJECTIU

L’objectiu del present projecte és el disseny de les instal·lacions de l’edifici d’habitatges situat al Passeig Compte Vilardaga 172 de Sant Just Desvern (CP 08960). Les instal·lacions es dissenyaran segons les especificacions del plec de condiciones tècniques per aquest projecte, que es detallin en l’annex adjunt.

1.2 EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ

L’edifici es troba situat al Passeig Compte Vilardaga 172 de Sant Just Desvern (CP 08960).

1.3 TITULAR

Nom: PROMOCIONS MUNICIPALS SANTJUSTENQUES, S.A. (PROMUNSA)

CIF : 59.153.494

Domicilio Fiscal : Ctra. Reial 106,Ed. Walden 7, locals 6-7 - 08960 – Sant Just Desvern

1.4 REGLAMENTS I NORMES D’APLICACIÓ

APARELLS ELEVADORS

Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención de los mismos. [DEROGAT excepte els articles 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23] Real Decreto 2291, de 08/11/1985 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 296, 11/12/1985) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010)

Adapta l'Ordre 19861230 a la ITC-MIE-AEM2 relativa a grues torre desmuntables per a obres del Reglament d'aparells d'elevació i manutenció. Ordre, de 04/09/1989 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 1211, 25/10/1989)

Se modifica la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM1 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención. Orden, de 12/09/1991 ; Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (BOE Num. 223, 17/09/1991) (Correccio errades: BOE 245 / 12/10/1991 )

Se aprueban las prescripciones técnicas no previstas en la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM1 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención. Resolución, de 27/04/1992 ; Dirección General de Política Tecnológica (BOE Num. 117, 15/05/1992)



Sant Just Desvern


Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución, de 03/04/1997 ; Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial del Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 97, 23/04/1997) (Correccio errades: BOE 123 / 23/05/1997 )

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso. Resolución, de 10/09/1998 ; Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial del Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 230, 25/09/1998)

Se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones. Real Decreto 836, de 27/06/2003 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 170, 17/07/2003) (Correccio errades: BOE 20 / 23/01/2004 ) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010)

Se establecen prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existente. Real Decreto 57, de 21/02/2005 ; Ministerio de Industria Turismo y Comercio (BOE Num. 30, 04/02/2005)

Se modifica el Código Técnico de la Edificación, aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad. Real Decreto 173, de 19/02/2010 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 61, 11/03/2010)

S'aprova el procediment administratiu per a la posada en servei de noves instal.lacions d'ascensors en edificis existents sense espai lliure de seguretat o refugi en els extrerns del recorregut. Instrucció 8/05, de 07/07/2005 ; Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial ( Num. , 07/07/2005)

DB-SUA. Seguretat d'utilizació i accesibilitat Real Decreto 173, de 19/02/2010 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 61, 11/03/2010)

Seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes Llei 9, de 31/07/2014 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 6679, 05/08/2014)

INSTAL·LACIONS D'ENERGIA PER AIGUA CALENTA SANITÀRIA (ACS) SOLAR I FOTOVOLTAICA

Homologación de paneles solares. Real Decreto 891, de 14/04/1980 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 114, 12/05/1980)

Normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de paneles solares. Orden, de 28/07/1980 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 198, 18/08/1980) -Modifica l'annex. Orden ITC 71, de 22 de enero de 2007 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 23, 26/01/2007) -S'amplia el plaç. Orden ITC 2761, de 26 de septiembre de 2008 del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 239, 03/10/2008) -Es modifica l'annex. Orden IET 401, de 28 de febrero de 2012 del Ministerio de Industria, Energía y Turismo (BOE núm. 53, 02/03/2012) Modificació. Orden IET 2366, de 11 de diciembre de 2014 del Ministerio de Industria,


Sant Just Desvern


Energía y Turismo (BOE núm. 305, 18/12/2014)

Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Decret 21, de 14/02/2006 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4574, 16/02/2006) (Correccio errades: DOGC 4678 / 18/07/2006 ) * Modificació. Derogació de la NRE-AT-87. Decret 111, de 14 de juliol de 2009 ; del Departament de la Presidència (DOGC num. 5422, 16/07/2009)

Aclariments sobre les disposicions reglamentàries a complir en les instal·lacions tèrmiques en els edificis (ITE) en relació al Codi Tècnic de l'Edificació i al decret 21/2006 sobre criteris ambientals i ecoeficiència en els edificis. Instrucció 2, de 07/03/2007 ; Secretaria d'Indústria i Empresa ( Num. , )

Se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios. Real Decreto 235, de 05/04/2013 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 89, 13/04/2013) (Correccio errades: BOE núm. 125 / 25/05/2013 ) * Modificació. Real decreto 564, de 2 de junio de 2017 ; del Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones Territoriales (BOE núm. 134, 06/06/2017)

INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGUA

S'aprova el Reglament de serveis públics de sanejament Decret 130, de 13/05/2003 ; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 3894, 29/05/2003) (Correccio errades: DOGC 3938 , DOGC 4181 )



INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ-INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

Autorització per a la utilització d'equips de climatització per cicle d'absorció. Resolució, de 06/05/1994 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 1911, 20/06/1994)

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 92-42-CEE, relativa a los requisitos de rendimiento para las calderas nuevas de agua caliente alimentadas con combustibles líquidos o gaseosos, modificada por la Directiva 93-68-CEE, del Consejo. Real Decreto 275, de 24/02/1995 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 73, 27/03/1995) (Correccio errades: BOE 125 / 26/05/1995 ) * Modificació. Suprimeix article 5, el punt 2b de l'annex IV i l'annex V ; incorpora article 9. Real Decreto 1369, de 19 d'octubre del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 254,



Sant Just Desvern


23/10/2007)

Procediment d'actuació de les empreses instal.ladores-mantenidores, de les entitats d'inspecció i control i dels titulars en les instal.lacions regulades pel Reglament d'instal.lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITE). Ordre, de 03/05/1999 ; Departament d'Indústria, Comerç i Turisme (DOGC Num. 2886, 11/05/1999)

Normas técnicas de los tipos de radiadores y convectores de calefacción por medio de fluidos y su homologación por el Ministerio de Industria y Energía. Orden, de 10/02/1983 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 39, 15/02/1983) * Complementa el l'Ordre. Real Decreto 363 de 22 de febrer de 1984, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 48, 25/02/1984)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. Real Decreto 865, de 04/07/2003 ; Ministerio de Sanidad y Consumo (BOE Num. 171, 18/07/2003)

S'estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Decret 352, de 27/07/2004 ; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 4185, 29/07/2004)

Se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) Real Decreto 1027, de 20/07/2007 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 207, 29/08/2007) (Correccio errades: BOE núm. 51 / 28/02/2008 ) * Modificació. Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre del Ministerio de la Presidencia (BOE núm.298 , 11/12/2009) * Modificació. Real Decreto 249, de 5 de marzo del 2010 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 67, 18/03/2010) * Modificació. Real Decreto 238, de 5 de abril del 2013 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 89, 13/04/2013) Modificació. real Decreto 56, de 12 de febrer de 2016 ; del ministerio de Industria, Energia y Turismo (BOE núm. 38, 13/02/2016)

Que regula els requeriments que han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya Instrucció 4, de 27/02/2008 ; Secretaria d'Indústria i Empresa ( Num. , )

Aprova els models normalitzats d'impresos per a la tramitació administrativa de les instal·lacions tèrmiques en els edificis Instrucció 5, de 25/03/2008 ; Secretaria d'Indústria i Empresa ( Num. , )

De modificació i refosa de la Instrucció 14/2001 DGCSI sobre procediment administratiu per a la posada en servei provisional par a proves de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. Instrucció 7, de 13/05/2008 ; Secretaria d'Indústria i Empresa ( Num. , )

Se aprueba el Reglamento de equipos a presión y sus instrucciones técnicas complementarias Real Decreto 2060, de 12/12/2008 ; Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (BOE Num. 31, 05/02/2009) (Correccio errades: BOE núm. 260 / 28/10/2009 ) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010)

Se modifica el Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio. Real Decreto 1826, de 27/11/2009 ; Ministerio de la


Sant Just Desvern


Presidencia (BOE Num. 298, 11/12/2009) (Correccio errades: BOE núm.38 , BOE núm. 127 / 12/02/2010 )

Se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios. Real Decreto 235, de 05/04/2013 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 89, 13/04/2013) (Correccio errades: BOE núm. 125 / 25/05/2013 ) * Modificació. Real decreto 564, de 2 de junio de 2017 ; del Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones Territoriales (BOE núm. 134, 06/06/2017)

Se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE), aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio. Real Decreto 238, de 05/04/2013 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 89, 13/04/2013) (Correccio errades: BOE núm.213 / 05/09/2013 )


Se transpone la Directiva 2012/27/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de octubre de 2012, relativa a la eficiencia energética, en lo referente a auditorías energéticas, acreditación de proveedores de servicios y auditores energéticos y promoción de la eficiencia del suministro de energía. Real Decreto 56, de 12/02/2016 ; Ministerio de la Industria, Energia y Turismo (BOE Num. 38, 13/02/2016)

INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Sujeción a normas técnicas de las griferías sanitarias para utilizar en locales de higiene corporal, cocinas, lavaderos y su homologación por el Ministerio de Industria y Energía. Real Decreto 358, de 23/01/1985 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 70, 22/03/1985) * Normas técnicas sobre exigencias, métodos y condiciones de ensayo para la homologación de la grifería sanitaria a utilizar en locales de higiene corporal, cocinas y lavaderos, destinada al comercio interior. Orden de 15 de abril de 1985 (BOE num. 95, 20/04/1985) * Certificación de conformidad a normas como alternativa a la homologación. Orden de 12 de junio de 1989 (BOE num. 161, 07/07/1989)

Aparatos sanitarios cerámicos para utilizar en locales de higiene corporal, cocinas y lavaderos. Orden, de 14/05/1986 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 159, 04/07/1986) * Certificación de conformidad a normas como alternativa a la homologación. Orden de 14 de enero de 1991 (BOE num. 26, 30/01/1991) * Derogació parcial, només per als vàters ceràmics de la norma UNE 67001:88. Real decreto 442, de 3 d'abril de 2007 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 104, 01/05/2007) * Deroga parcial per als lavabos, bidets, lavabos col·lectius i urinaris murals ceràmics de la norma UNE 67 001:2008. Real Decreto 1220, de 17 de julio de 2009 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 187, 04/08/2009)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. Real Decreto 865, de 04/07/2003 ; Ministerio de Sanidad y Consumo (BOE Num. 171, 18/07/2003)



Sant Just Desvern


S'estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Decret 352, de 27/07/2004 ; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 4185, 29/07/2004)

INSTAL·LACIONS DE GAS

Se aprueban las Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento de aparatos que utilizan gas como combustible. Orden, de 07/06/1988 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 147, 20/06/1988) * Nuevas instrucciones. Orden de 15 de diciembre de 1988 (BOE num. 310, 27/12/1988) * Modificación del la ITC-MIE-AG6 y ITC-MIE-AG11. Orden de 15 de febrero de 1991 (BOE num. 49, 26/02/1991) * Amplia el termini d'entrada en vigor de les ITC-MIE-AG1 i ITC-MIE-AG2. Orden de 17 de noviembre de 1988 (BOE num. 286, 29/11/1988) * Aprova les ITC-MIE-AG10, ITC-MIE-AG15, ITC-MIE-AG16, ITC-MIE-AG18 i ITC-MIE-AG20. Orden de 15 de diciembre de 1988 (BOE num. 310, 27/12/1988) * Es modifiquen les Instruccions Tècniques Complementàries ITC-MIE-AG6 i ITC-MIE-AG11. Orden de 15 de febrero de 1991 (BOE num. 49 26/02/1991) * A partir de 19960101, les prescripcions d'aquesta disposició substituirán, en relació als aparells contemplats a l'article 1, a les del present Reglament d'Aparells que utilitzen gas com a combustible. Real Decreto 1428 de 27 de novembre de 1992 (BOE num. 292 05/12/1992) * Modificación de la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AG7

Aplicació de la normativa vigent en relació amb les instal.lacions receptores de gasos combustibles. Decret 291, de 11/12/1991 ; Departament d'Industria i Energía (DOGC Num. 1546, 24/01/1992)

Se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 90-396-CEE sobre aparatos de gas. Real Decreto 1428, de 27/11/1992 ; Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (BOE Num. 292, 05/12/1992) (Correccio errades: BOE 20 / 23/01/1993 ) * Modificación. Real Decreto 276/1995, de 24 de febrero, del Ministerio de Industria y Energía (BOE num. 73, 27/03/1995)

Procediment d'actuació de les empreses instal.ladores, de les entitats d'inspecció i control i dels titulars en les instal.lacions de gasos combustibles. Ordre, de 28/03/1996 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 2196, 19/04/1996)

S'estableix el procediment aplicable a Catalunya per mantenir el control de les inspeccions i les revisions periòdiques de les instal·lacions receptores de gasos combustibles Ordre ICT/335, de 19/09/2002 ; Departament d'Industria, Comerç i Turisme (DOGC Num. 3739, 14/10/2002)

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11. Real Decreto 919, de 28/07/2006 ; Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE Num. 211, 04/09/2006) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010) * Modificació normes UNE. Resolución de 2 de julio de 2015, ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 169, 16/07/2015)

Se modifica la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AG7, del Reglamento de Aparatos que utilizan gas como combustible para adaptarla al proceso técnico


Sant Just Desvern


Orden, de 30/07/1990 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 189, 08/08/1990)



INSTAL·LACIONS DE SENYALITZACIÓ

DB SI: Seguretat en cas d'incendi Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006)

INSTAL·LACIONS DE VENTILACIÓ-QUALITAT DE L'AIRE INTERIOR



INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES I IL·LUMINACIÓ

Es determinen els procediments administratius aplicables a les instal.lacions elèctriques. Decret 351, de 23/11/1987 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 932, 28/12/1987) Ordre, de 2 de febrero de 1990 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC 1267, 14/03/1990) Es regula l'aplicació dels reglaments electrotècnics per a alta tensió en les instal.lacions privades.

Se dictan exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. Real Decreto 7, de 08/01/1988 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 12, 14/01/1988) * Derogación de varias disposiciones. Real Decreto 1505/1990, de 23 de noviembre (BOE num. 285, 28/11/1990) * Modificación. Real Decreto 154/1995, de 3 de febrero (BOE num. 53, 03/03/1995) (C.E. - BOE num. 69, 22/03/1995)

Se autoriza el empleo del sistema de instalación con conductores aislados, bajo canales protectores de plástico. Resolución, de 18/01/1988 ; Dirección General de Innovación Industrial y Tecnología (BOE Num. 43, 19/02/1988)

S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i



Sant Just Desvern


construccions a línies elèctriques. Resolució, de 04/11/1988 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 1075, 30/11/1988)

Se aprueba el Reglamento sobre perturbaciones radioeléctricas e interferencias. Real Decreto 138, de 27/01/1989 ; Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaria del Gobierno (BOE Num. 34, 09/02/1989) (Correccio errades: BOE 51 / 01/03/1989 )

Es regula el procediment d'actuació administrativa per a l'aplicació dels reglaments electrotècnics per a alta tensió a les instal.lacions privades. Ordre, de 02/02/1990 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 1267, 14/03/1990)

S'aprova la Instrucció interpretativa de la MI-BT-010 del Reglament electrotècnic per a baixa tensión capítol 5, relatiu a la previsió de càrregues elèctriques en els edificis. Resolució, de 17/11/1992 ; Departament d'Industria i Energia (DOGC Num. 1691, 08/01/1993)

Desarrolla y complementa el Real Decreto 7-19890108, sobre exigencias de seguridad del material eléctrico. Orden, de 06/06/1989 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 148, 21/06/1989) * Actualización del apartado b) del Anexo II de la Orden. Resolución de 20 de marzo de 1996, del Ministerio de Industria y Energía (BOE num. 84, 06/04/1996)

Se actualiza el anexo I de la Resolución de la Dirección General de Calidad y Seguridad Industrial de 24 de octubre de 1995, y el anexo II de la Orden del Ministerio de Industria y Energía de 6 junio de 1989 Resolución, de 11/06/1998 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 166, 13/07/1998)

Se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica. Real Decreto 1955, de 01/12/2000 ; Ministerio de Economía (BOE Num. 310, 27/12/2000) (Correccio errades: BOE 62 / 13/03/2001 ) * Derogació de l'apartat 3 de l'article 107.Real Decreto 2351, de 23 de desembre, del Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio (BOE num. 309, 24/12/2004) * Modificació Real Decreto 1454/2005, de 2 de diciembre, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 306, 23/12/2005). * Modificació article 110. Real Decreto 616/2007, de 11 de mayo, sobre fomento de la cogeneración (BOE núm. 114, 12/05/2007) * Adaptació a la Ley de Servicios. Real Decreto 198, de 26 de febrero de 2010, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 63, 13/03/2010) modificació. Real Decreto 1699, de 18 de novembre de 2011, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 295, 18/11/2011)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica connectades a la xarxa elèctrica. Decret 352, de 18/12/2001 ; Departament d'Indústria, Comerç i Turisme (DOGC Num. 3544, 02/01/2002) (Correccio errades: DOGC 3548 / 08/01/2002 )

Se aprueba el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión (REBT) Real Decreto 842, de 02/08/2002 ; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 224, 18/09/2002) * Regulació del procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 de agosto de 2004 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC 4205, 26/08/2004) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010)


Sant Just Desvern


* ITC BT 52 «Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos». [entrada en vigor el 30/06/2015] Real Decreto 1053, de 12 de diciembre de 2014 ; del Ministerio de Indústria, Energía y Comercio (BOE núm. 316, 31/12/2014)

Se regula el etiquetado energético de las lámparas de uso doméstico. Real Decreto 284, de 22/02/1999 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 53, 03/03/1999)

Sobre procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament Electrotècnico per a Baixa Tensió (REBT). Instrucció 7, de 09/09/2003 ; Direcció General d'Energia i Mines ( Num. , )

Sobre les instal·lacions elèctriques de baixa tensió en fase de tramitació en la data d'entrada en vigor del REBT. Instrucció 4, de 09/03/2003 ; Direcció General d'Energia i Mines ( Num. , )

Sobre les instal·lacions elèctriques de baixa tensió classe B i classe A. Instrucció 6, de 01/07/2003 ; Direcció General d'Energia i Mines ( Num. , )

Modifica el procedimiento de resolución de restricciones técnicas y otras normas reglamentarias del mercado eléctrico Real Decreto 2351, de 23/12/2004 ; Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio (BOE Num. 309, 24/12/2004) (Correccio errades: BOE 314 ; Real Decreto 2351 / 30/12/2004 ) S'aproven els Procediments de la Operació 3.1. «Programación de la Generación» y 3.2 «Resolución de Restricciones Técnicas», per a la seva adaptació al Real Decreto 2351/2004, de 23 de desembre.

Se modifican determinadas disposiciones relativas al sector eléctrico Real Decreto 1454, de 02/12/2005 ; Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE Num. 306, 23/12/2005) (Correccio errades: BOE 48 / 25/02/2006 )



S'aproven a Fecsa-Endesa les Normes tècniques particulars relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d'enllaç (exp. EE-104/01). Resolució ECF 4548, de 29/12/2006 ; Departament d'Economia i Finances (DOGC Num. 6426, 22/02/2007)


Garantia i qualitat del subministrament elèctric. Llei 18, de 23/12/2008 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5288, 31/12/2008) (Correccio errades: DOGC núm. 5307 / 29/01/2009 )

Se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios. Real Decreto 235, de 05/04/2013 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 89, 13/04/2013)



Sant Just Desvern


(Correccio errades: BOE núm. 125 / 25/05/2013 ) * Modificació. Real decreto 564, de 2 de junio de 2017 ; del Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones Territoriales (BOE núm. 134, 06/06/2017)

Sector eléctrico. Ley 24, de 26/12/2013 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 310, 27/12/2013)


INSTAL·LACIONS PEL MANTENIMENT

Se aprueba el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión (REBT) Real Decreto 842, de 02/08/2002 ; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 224, 18/09/2002) * Regulació del procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 de agosto de 2004 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC 4205, 26/08/2004) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010) * ITC BT 52 «Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos». [entrada en vigor el 30/06/2015] Real Decreto 1053, de 12 de diciembre de 2014 ; del Ministerio de Indústria, Energía y Comercio (BOE núm. 316, 31/12/2014)

PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Determinación de los diámetros de las mangueras contra incendios y sus racores de conexión. Real Decreto 824, de 26/03/1982 ; Presidencia del Gobierno (BOE Num. 104, 01/05/1982)

Aplicación ITC-MIE-AP5 del Reglament d'Aparells a Pressió sobre extintors. Ordre, de 25/05/1983 ; Departament d'Industria i Energia (DOGC Num. 335, 08/06/1983)

Se aprueba el Reglamento de instalaciones de protección contra incendios (RIPCI). Real Decreto 1942, de 05/11/1993 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 298, 14/12/1993) (Correccio errades: BOE 109 / 07/05/1994 ) * Modificació. Orden, de 16 de abril de 1998 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE 101, 28/04/1998) Modifica l'annex de l'apèndix 1 i les taules I i II de l'apèndix 2 del Reglament. * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010)

Normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y se revisa el anexo I y los apéndices del mismo. Orden, de 16/04/1998 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 101, 28/04/1998)

Se admite la marca de la Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR) como marca de conformidad a normas que cumple las exigencias del artículo 2 del Reglamento de instalaciones de protección contra incendios, aprobado por el Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre. Resolución, de 07/05/1999 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 157, 02/07/1999)

Se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales (RSCIEI). Real Decreto 2267, de 03/12/2004 ; Ministerio de Indústria, Turismo y


Sant Just Desvern


Comercio (BOE Num. 303, 17/12/2004) (Correccio errades: BOE 55 / 05/03/2005 ) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010)


Se modifica el Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. Real Decreto 110, de 02/01/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 37, 12/02/2008)


Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Llei 3, de 18/02/2010 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5584, 10/03/2010)

S'aproven les instruccions tècniques complementàries del Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials (RSCIEI). Ordre INT 322, de 11/10/2012 ; Departament d'Interior (DOGC Num. 6240, 25/12/2010)

S'aproven les instruccions tècniques complementàries del Document Bàsic de Seguretat en cas d'Incendi (DB SI) del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Ordre INT 323, de 11/10/2012 ; Departament d'Interior (DOGC Num. 6240, 25/12/2010)

S'aproven les instruccions tècniques complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Ordre INT 324, de 11/10/2012 ; Departament d'Interior (DOGC Num. 6240, 25/12/2010)

Se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego Real Decreto 842, de 31/10/2013 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 281, 23/11/2013)

S'aprova el contingut de la documentació tècnica per efectuar la intervenció administrativa per part de la Generalitat, establerta a la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, i també el model de certificat d'adequació a les mesures de prevenció i seguretat en matèria d'incendis Ordre INT 320, de 20/10/2014 ; Departament d'interior (DOGC Num. 6743, 05/11/2014)

Prevenció i control ambiental de les activitats [o Ordenança específica del municipi] (DOGC o BOP Num. XX, )

Se aprueba el Reglamento de instalaciones de protección contra incendios (RIPCI). [Entra en vigor el 12/12/2017] Real Decreto 513, de 22/05/2017 ; Ministerio de Economía, Industria y Competividad (BOE Num. 139, 12/06/2017) (Correccio errades: BOE núm. 230 / 26/09/2017 )



Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ


Sant Just Desvern


2 INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ

2.1 OBJECTIU

L’objecte del present apartat és definir les parts que composen la instal·lació de baixa tensió, del condicionament de l’aparcament i edifici d’habitatges. Aquest apartat estableix i justifica les condicions tècniques i econòmiques d’execució de la instal·lació, de característiques normalitzades la fi del qual és subministrar energia elèctrica en baixa tensió a totes les instal·lacions.

2.2 CIRCUIT DE TERRA

Les postes a terra s’estableixen amb l’objecte, principalment, de limitar la tensió que amb respecte a terra poden presentar, en qualsevol moment, les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar el risc que suposa una avaria en el material emprat. La denominació “posada a terra” comprèn tota unió metàl·lica directa sense fusible ni cap mena de protecció, de secció suficient, entre determinats elements o part d’una instal·lació i un elèctrode, o grup d’elèctrodes, soterrats en el terra, amb l’objecte d’aconseguir que en el conjunt d’instal·lacions, edificis i superfície propera al terreny no existeixin diferencies de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra de les corrents o manca de descàrrega d’origen atmosfèric. Els elèctrodes artificials que s’utilitzaran per constituir la presa de terra seran les piquetes verticals, podent emprar també les plaques soterrades, conductors soterrats horitzontalment i elèctrodes de grafit. La xarxa de terres complirà amb ITC-BT-18. Les seccions mínimes de les principals línies de terra i les seves derivacions estaran dimensionades de tal manera que la màxima corrent de falta no pugui provocar problemes ni en els cables ni en les connexions. La línia de terra principal es realitzarà amb cable nu de 35 mm², fins al quadre general de protecció, i les derivacions individuals complint amb la ITC-BT-18. Els cables del circuit de terra seran tant curts com sigui possible, (en el cas de les derivacions) no estaran sotmesos a esforços mecànics i estaran protegits contra la corrosió i el desgast mecànic. Les connexions dels cables amb les parts mecàniques, es realitzaran assegurant les superfícies de contacte mitjançant cargols, elements de compressió, acabaments o soldadura d’alt punt de fusió. Està prohibit intercalar al circuit de terra seccionadors, fusibles o interruptors que puguin tallar la seva continuïtat. Totes les masses i canalitzacions metàl·liques estaran connectades al circuit de protecció de terra.



Sant Just Desvern


2.3 ARQUITECTURA ELÈCTRICA EN BAIXA TENSIÓ

2.3.1 SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA ELÈCTRICA

El criteri fonamental a tenir en compte és la seguretat de servei i fiabilitat, per això el subministrament general s’efectuarà a través de la companyia subministradora seguint els criteris indicats per la companyia. Es realitzarà una instal·lació de presa de terra que compleixi amb els valors especificats en la present memòria. La tensió de servei es preveurà per 400/230V i la potència necessària estarà d’acord amb els càlculs justificatius en cada cas. La instal·lació es projectarà a partir d’una estació transformadora propietat de companyia. Des de l’escomesa de companyia, formada per una caixa seccionadora de 400A, per a entrada i sortida de companyia, disposarem de 1 CGP de 250A per a l’escala d’habitatges, amb la seva respectiva centralització. Aquesta centralització estarà ubicada segons documentació gràfica en un local específic per aquest ús. La centralització serà la següent:

Escala

Ident. Descripció Potència càlcul (kW)

Intens. (A)

LINIES GENERALS D’ALIMENTACIÓ (LGA)

LGA 1 Línia General d’Alimentació 1 145.53 247.13

La potència a contractar es preveu de segons taula anterior, amb una intensitat nominal que dependrà de la potencia a cada LGA (veure càlculs i esquemes unifilars). El cable de cada LGA és l’exposa’t en la taula següent.

Escala

Ident. Descripció Composició cablejat

Tipus

LINIES GENERALS D’ALIMENTACIÓ (LGA)

LGA 1 Línia General d’Alimentació 1 3x150+95+35 RZ1-K

Des de la centralització es realitzaran les derivacions individuals fins a cada habitatges o subquadre d’edifici. El sistema de distribució a utilitzar serà mitjançant cable de Cu RZ1-K de tensió V-1000 sobre safata.

2.3.2 CENTRALITZACIONS DE COMPTADORS

Disposarem d’una centralització de comptadors situada a la planta baixa de l’edifici. Es compondran d’un conjunt de mòduls de doble aïllament.


Sant Just Desvern


La part inferior rebrà els conductors de la línia repartidora, en platines de coure de secció suficient, sobre les quals es col·locaran els fusibles parcials de cada subministrament. S’instal·larà un interruptor general de tall omnipolar de 250 A per a previsions de càrrega de finsa 150 kW, segons ITC-BT-16. La distribució dels circuits sobre les platines es realitzarà de forma que la càrrega quedi repartida, tractan-se d’aconseguir un correcte equilibrat de les fases. La cambra o armari on s’ubiqui la centralització de comptadors, en si mateixa, serà una canbra quan es tingui més de 16 comptadors i un armari en el cas que la centralització compti amb 16 o menys comptadors. La cambra complirà les següents característiques:

Dintre de cada recinte de comptadors, també disposarem del quadre de serveis comuns de l’escala. Tot segons especificacions de la Companyia Subministradora.

2.3.3 DERIVACIONS INDIVIDUALS

Des de la centralització de comptadors fins a cada habitatge, local, o subministre independent de l’edifici, s’estendran linies consistents en conductors de fase, neutre i terra, de coure, amb aïllament de 1000 V de tensió nominal. Seran no propagadors de flama i amb emissió de fums i opacitat reduïda, o cables amb característiques equivalents a les de la norma UNE 21.123 part 4 i 5; i la norma UNE 21.102 segons la tensió assignada del cable. Les derivacions individuals aniran conduïts per l’interior d’una safata de plàstic de dimensions segons documentació gràfica, amb secció suficient que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%. Els muntants per on discorrin les derivacions individuals es realitzarán amb parets de resistència el foc EI-120, preparats única i exclusivament per aquest fi. Cada tres plantes, com a mínim, es col·locarán tallafocs , segons ITC-BT-15, apartat 2. En cada replà es col·locaran registres practicables de característiques EI-60.



Sant Just Desvern


2.3.4 QUADRE DE SERVEIS COMUNS

Aquest quadre donarà servei a tots els subministres que depenen de les zones comuns. Totes les sortides es connectaran amb terminals i seran convenientment retolades. Tots els elements de protecció tindran els valors assenyalats en els esquemes, que assegurin la protecció dels cables i de les persones. Tots aniran correctament senyalitzats amb indicadors de fòrmica per la seva fàcil i ràpida identificació. Els cables es marcaran amb el número del born de sortida del cable. A la porta de l’armari s’instal·larà un portaplànols per col·locar els esquemes del quadre actualitzades segons variacions aparegudes durant el transcurs de l’obra. Els armaris aniran connectats a terra. La instal·lació dels mateixos estarà d’acord amb la instrucció ITC BT 17. La situació d’aquests es troba reflectida en els plànols, i en els esquemes unifilars de distribució es reflecteixen les connexions. La composició de cada circuit, cablejat i protecció es mostra en els esquemes unifilars de la documentació gràfica.

2.3.5 CANALITZACIONS ELÈCTRIQUES

Les canalitzacions elèctriques transcorren per les zones comuns fins als subquadres o habitatges. Les safates seran metàl·liques, preferentment de tipus reixa, de secció adequada pel cablejat a distribuir i amb espai de reserva per a possibles ampliacions o modificacions de la instal·lació, i la distribució de línies a punts concrets de la instal·lació es realitzarà sota tub. Tot pas de canalitzacions elèctriques a través de sectors d’incendi independent s’haurà d’efectuar de manera que no disminueixi el EI de l’element travessat. Tota la distribució i dimensions de les safates estarà d’acord amb l’especifica’t en plànols, plec de condicions i mesures. Totes aquelles safates que per necessitat hagin de portar diferents tipus de cablejat, aquests es separaran mitjançant separador i s’entubarà el cablejat de menor tensió. Per a la perfecta identificació posterior de cada tipus de safata i quin tipus de cablejat ha de portar, s’hauran d’identificar perfectament. Es tindrà en compte la unificació de suports, els quals es faran de les mesures necessàries per poder ubicar diferents tipus d’instal·lacions. Conduccions sota Tub Les conduccions sota tub es realitzaran des de la safata general de distribució fins l’alimentació a cada punt de consum específic (lluminàries, preses de corrent, etc.).


Sant Just Desvern


S’instal·larà tub PVC corrugat del tipus REFLEX, en les instal·lacions a realitzar pel fals sostre i fals terra. En les instal·lacions vistes, com a norma general i excepte indicació de la D.F., s’utilitzarà tub de PVC tipus GRISDUR en interiors i tub metàl·lic roscat en exteriors i zones que així ho requereixin. Les conduccions realitzades amb tub, seran determinades segons les recomanacions de la Instrucció ITC-BT-21. Els diàmetres d’aquests tubs estaran d’acord amb el número de conductors que es vagin a allotjar en ells i de les seccions dels mateixos, basant-se la seva elecció de la taula III de la Instrucció ITC-BT-21. Totes les derivacions i connexions es realitzaran dins de caixes de derivació

2.3.6 CABLEJAT I PROTECCIONS

El cablejat es realitzarà amb cable de coure tipus RZ1-K en les conduccions amb tubs i del tipus RV de 0'6/1kV en els recorreguts per la safata metàl·lica. Pel cable de 750v s’utilitzaran els colors propis per a cada funció, essent:

Negre, Marró, Gris per les fases

Blau pel neutre

Bicolor Groc/verd per la posta a terra No es permeten la composició d’altres colors. El conductor neutre serà d’igual secció que les fases. Per establir la corresponent protecció contra contactes indirectes, tots els circuits derivats disposaran d’un conductor de protecció de coure que es connectarà a la xarxa de terra. Per tot el recorregut de les safates elèctriques s’ instal·larà un conductor nu de Cu i secció de 35 mm², tal i com s’ha descrit en el capítol de xarxa de terres. Totes las masses i canalitzacions metàl·liques, estaran connectades al circuit de protecció. Tot el ressenyat anteriorment serà executat d’acord amb la reglamentació i instruccions tècniques vigents en el moment d’execució. La instal·lació disposarà dels elements de protecció necessaris contra:

- Sobreintensitats: S’han col·locat interruptors magnetotèrmics per aconseguir la protecció contra sobreintensitats i curt circuits.

- Sobretensions: S’han col·locat limitadors de sobretensions per garantir la prtecció de les persones i equips sensibles a les sobretensions d’origen atmosfèrics, degudes a commutacions de xarxes i defectes de les mateixes, tal hi com s’indica a la ITC-BT-23.

- Contactes directes: La instal·lació es realitzarà procurant que les parts actives no siguin accessibles a les persones, protegint convenientment les caixes de



Sant Just Desvern


derivació i emnornament a recptors, segons la ITC-BT-24. Es recobriran les parts actives de la instal·lació amb aïllament adequat que limiti el corrent de contacte a 1 mA.

- Contactes indirectes: S’evitaran emprant interruptors diferencials d’alta sensibilitat, que actuïn desconnectant la instal·lació quan es produeixi una tensió indirecta de valor igual o superior a 24 V. Ha de complir-se:

Per la qual cosa, utilitzant interruptors diferencials de 0.03 i 0.300 A estem dins el que especifica.

2.4 INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT

Els criteris de disseny de la instal·lació d’enllumenat interior seran: 1 Intensitat lluminosa uniforme.

2 Aconseguir el nivell amb la més baixa potència disponible.

3 Utilització de llum natural, sempre que sigui possible.

4 La intensitat lumínica considerada en els càlculs és de 150 lux pels passadissos i per la resta de sales d’instal·lacions.

L’encesa en zones comuns es realitzarà mitjançant detectors de moviment temporitzats. Aquests detectors s’instal·laran adequadament, per tal d’abastar totes les zones de pas de persones. La distribució de les lluminàries, està assenyalada en els plànols adjunts. Il·luminació d’Emergència L’enllumenat d’emergència es realitza mitjançant aparells autònoms situats segons plànols Segons indica la ITC BT 28, en cap cas els punts de llum connectats a cada circuit és superior a 12. Aquesta il·luminació d’emergència proporciona com a mínim 1 lux en el nivell del sòl en els recorreguts d’evacuació i 5 lux en els punts en que estan situats equips de protecció contra incendis d’utilització manual i/o quadres de distribució de l’enllumenat, subministrant aquests nivells d’il·luminació coma a mínim durant 1 hora.

2.5 INSTAL·LACIÓ DE FORÇA

La instal·lació interior de cada sala dependrà de l’ús de cada una i estarà executada en la forma indicada en els plànols i esquemes annexes. Es tindrà en compte: MIBT ITC 016, 017, 018, 019, 020, 021, 022, 023 i 024.


Sant Just Desvern


Tots els mecanismes de preses de corrent seran del tipus Schuko, els cables estaran dotats amb borns en el seu connexionat a caixa; no essent admissible l’entrada en cables nus. Es distribuiran preses de corrent tipus SIMON-44 de superfície o BTICINO Sèrie LIGHT en dependències diferents com lavabos, magatzems y passadissos, i es posaran caixes de manteniment COMA formades per 2 bases d’endoll tipus Shucko més 2 bases de tipus CETAC de 16 A, en els llocs indicats en els plànols. S’instal·laran interruptors d’encesa tipus SIMON-44 de superfície o BTICINO Sèrie LIGHT en totes les sales i dependències exceptuant les sales de commutació i transmissió que s’encendran des del quadre de sala de control. Càrrega de vehicles elèctrics: L’aparcament tindrà la previsió de la instal·lació d’un sistema de càrrega de vehicles elèctrics a cada planta. Es fará una instal·lació segons l’esquema 2 de la ITC-BT-52 del RBT, en el que el mateix comptador de cada habitatge situat a la cambra de comptadors hi haurà una sortida per la recàrrega del cotxe elèctric i la derivació individual de l’habitatge. El circuït que alimenta el punt de recàrrega ha de ser un circuït dedicat i no s’ha de fer servir per alimentar cap altre equip elèctric tret dels consums auxiliars relacionats amb el propi sistema de recèrrega, entre els que es puguin incloure la il·luminació de l’estació de recèrrega. La potència prevista per cada estació serà de 3680 W (16A), que penjarà directament de la centralització de comptadors de l’edifici.

2.6 CÀLCULS ELÈCTRICS

Les expressions utilitzades pel càlcul de la secció dels conductors, intensitat i caiguda de tensió son les següents: Corrent Trifàsica:

IW

V

3. .cos

UUsK

LWV

100....(%)



Sant Just Desvern


Corrent Monofàsica:

IW

U

.cos V

W L

K s U U(%) . .

. ..

2 100

A on : I = Intensitat de la corrent (A) W = Potència (W) L = Longitud de la línia (m) U = Tensió de subministrament (V) s = Secció del cable de fase (mm²) K = Conductivitat, 56 per Cu. cos = Factor de potència. Per les línies que surten dels quadres, es considera tota la potència al final, excepte en alguns casos, que degut a l’exagerada secció que resultava, s’ha calculat per moments elèctrics. La caiguda de tensió serà com a màxim del 3% per l’enllumenat i del 5% per a altres usos. En la memòria de càlculs que s’acompanya al projecte estan degudament ressenyats tots els circuits i el seu càlcul amb tots els components elèctric precisos, i les característiques de les línies.

2.7 FULLS DE CÀLCULS ELÈCTRICS

S’adjunten a continuació els càlculs realitzats per a l’edific objecte del projecte:


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern



Sant Just Desvern




Sant Just Desvern



Sant Just Desvern




Sant Just Desvern



Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE TELECOMUNICACIONS


Sant Just Desvern


3 INSTAL·LACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

3.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació de telecomunicacions de l’edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades. La instal·lació de Telecomunicacions dispossa d’un projecte independent, aquesta memòria es un resum del mateix. Per a qualsevol dubte s’ha de consultar el projecte especific de ICT.

3.2 DISSENY I DIMENSIONAT DE LA XARXA

Disposarem de la instal·lació de telecomunicació amb un RITI i un RITS per a l’escala. Per l’arqueta d’entrada accediran els serveis de telecomunicacions per cable i la telefonia. Es realitzarà una canalització amb tubs de 63mm per a cada escala passant pel soterrani -2 fins la sala destinada a la ubicació del RITI. Aquest estarà situat a la Planta Soterrani -1 junt als recintes d’aigua i electricitat. En dit RITI s’ubicaran els registres principals que fossin necessaris. Del RITI sortiran les canalitzacions principals cap a cada muntant, portant els serveis de telefonia, televisió i també es preveurà el dimensionat del servei de cable. Aquesta canalització es realitzarà amb una safata de 500x150mm que incorporarà 7 tubs de plàstic no propagador de foc de diàmetre exterior 50mm. En cada planta s’instal·larà un registre secundari. Les dimensions seran les corresponents a les necessitats de cada escala. Estaran tancats amb una porta de plàstic o metall amb pany i clau. Dins s’instal·len els registres de pas de RTV i les canaletes de segregació de parells telefònics. La canalització secundaria serà amb tres tubs de diàmetre 25 mm de material plàstic no propagador de flama, amb els tres serveis destinats per a cada usuari.

3.3 RECEPCIÓ I DISTRIBUCIÓ RADIODIFUSIÓ SONORA, TELEVISIÓ TERRESTRE I

SATÈL·LIT

Es distribuirà de tal manera que garanteixi un senyal a les preses d’entre 60 i 70dBuV per a UHF i entre 53 i 63dBuV per a FI. Per a la seva realització utilitzarem una antena circular d’FM amb un guany d’1dB, una antena UHF pels canals 21-69 amb un guany de 16,5dB i una antena d’offset amb un guany de 38dB. La instal·lació s’ha projectat per a la recepció de canals analògics i digitals. Els equips de capçalera per a televisió terrestre es basaran en amplificadors de banda ampla que amplifiquen per separat la banda d’FM, la banda III i UHF. Pel que es refereix al senyal de satèl·lit ho farem mitjançant una unitat processadora que permet el canvi de codificació de SAT a senyal de TV. A la sortida del sistema hi haurà una central amplificadora d’amplificació separada d’FI i UHF/FM.



Sant Just Desvern


3.4 ACCÉS I DISTRIBUCIÓ DEL SERVEI TELEFÒNIC BÀSIC I RDSI

En aquest edifici s’ha previst una instal·lació per 25 habitatges. És per això que, tenint en compte les possibles previsions per a ampliació i 1 línia pel recinte d’instal·lacions i una altre per a la sala de màquina de l’ascensor, es preveu l’entrada de 60 parells de telefonia. Des de l’arqueta d’entrada, al RITI Inferior li arribaran els cables multiparell necessaris per aprovisionar les necessitats previstes. Aquesta arqueta estarà ubicada a la vorera, i es connectarà al RITI inferior per la canalització d’enllaç. En cada planta es col·locarà un registre secundari per nucli que emmagatzemarà els derivadors i les caixes de distribució telefònica. En cada registre secundari s’instal·larà una caixa de distribució telefònica per oficina que contarà amb 5 regletes de tall i prova per a 5 parells telefònics. D’aquestes cinc regletes, dues seran per a la distribució del servei de TB, dues pel servei de RDSI i una quedarà de reserva per a futures ampliacions de línia.

3.5 ESQUEMA GENERAL

La infraestructura comuna de telecomunicació de l’edifici (ICT) comença. Per la part inferior, a l’arqueta d’entrada, i per la part superior de l’edifici, a la canalitzacií d’enllaç superior, acabant sempre a les presses d’usuari. L’infraestructura està composada per cinc parts diferents_

- Arqueta d’entrada i canalització externa - Canalització d’enllaç - Canalització principal - Canalització secundària - Canalització interior d’usuari

Aquestes cinc parts estan relaccionades entre si i delimiten d’alguna manera les fronteres entre les xarxes d’alimentació, distribució, dispersió i interior d’usuari. Tot segons el següent esquema de principi general:


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS


Sant Just Desvern


4 INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS

4.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és la justificació de la necessitat o no de la instal·lació de un parallamps. En cas de ser necessari, especificar les parts que composen la instal·lació de parallamps de l’edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades.

4.2 NORMATIVA

CTE-SU8: Código técnico de la edificación. Documento de seguridad de utilización. Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo.

UNE-EN 62.305: Protección contra el rayo. UNE 21 186: Resolución de 24 de julio de 1996 de la Dirección General de Tecnología

y Seguridad Industrial, publicada en el BOE 27 de septiembre de 1996, (núm. 234), “Protección de estructuras, edificaciones y zonas abiertas mediante pararrayos con dispositivo de cebado”.

Instrucción ITC-BT-23 del Ministerio de Industria y Energía. Aprobado por el Real Decreto 842/2002 del 2 de agosto de 2002

Instrucción ITC-BT-18 del Ministerio de Industria y Energía: “Puestas a Tierra”. REAL DECRETO 1215/1997 Orden de 18 de Julio de 1997 publicado en el BOE 7 de

Agosto 1997 (núm. 188). Ley de prevención de riesgos laborales. “ Los equipos de trabajo que puedan ser alcanzados por los rayos durante su utilización deberán estar protegidos contra sus efectos por dispositivos o medidas adecuadas”.

REAL DECRETO 17-1-1997 núm. 39/1997, publicada en el BOE 31 de enero de 1997 (núm. 27). Servicios de prevención de riesgos laborales, “Artículo 5. Procedimiento: “Cuando la evaluación exija la realización de mediciones, análisis o ensayos y la normativa no indique o concrete los métodos que deben emplearse, o cuando los criterios de evaluación contemplados en dicha normativa deban ser interpretados a la luz de otros criterios de carácter técnico, se podrán utilizar, si existen, los métodos o criterios recogidos en: normas UNE ...”

REAL DECRETO 486/1997 Orden 14 de abril, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. “Anexo II: Orden, limpieza y mantenimiento ... 4. Los lugares de trabajo, y en particular, sus instalaciones, deberán ser objeto de un mantenimiento periódico, de forma que sus condiciones de funcionamiento satisfagan siempre las especificaciones del proyecto, subsanándose con rapidez las deficiencias que puedan afectar a la seguridad y salud de los trabajadores”.

REAL DECRETO 393/2007, de 23 de marzo, por el que se aprueba la Norma Básica de Autoprotección de los centros, establecimientos y dependencias dedicados a actividades que puedan dar origen a situaciones de emergencia. “ La Norma Básica de Autoprotección establece la obligación de elaborar, implantar materialmente y mantener operativos los Planes de Autoprotección … con carácter previo, en el análisis y evaluación de los riesgos, en la adopción de medidas preventivas y de control de los riesgos … ”.



Sant Just Desvern


4.3 VERIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

Serà necessària la instal·lació d'un sistema de protecció contra el llamp quan la freqüència esperada d’impactes (Ne) sigui mes gran que el risc admissible (Na).

4.3.1 CÀLCUL DE LA FREQÜÈNCIA ESPERADA D’IMPACTES (NE)

6110e g eN N A C

sent Ng: Densitat d’impactes sobre el terreny (impactes/any,km²). Ae: Superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m². C1: Coeficient relacionat amb l’entorn.

Ng (Sant Just Desvern) = 5.00 impactes/any,km²

Ae = 15540 m²

C1 (envoltat d’edificis a la mateixa alçada) = 0.5

Ne = 0,057937 impactes/any

4.3.2 CÀLCUL DEL RISC ADMISSIBLE (NA)

3

2 3 4 5

5.5 10aNC C C C

Sent: C2: Coeficient en funció del tipus de construcció. C3: Coeficient en funció del contingut de l'edifici. C4: Coeficient en funció de l'ús de l'edifici. C5: Coeficient en funció de la necessitat de continuïtat en les activitats que es desenvolupen en l’edifici.

C2 (estructura de formigó/coberta de formigó) = 1.00

C3 (altres continguts) = 1.00

C4 (resta d'edificis) = 1.00

C5 (resta d'edificis) = 1.00

Na = 0.0055 impactes/any

4.3.3 VERIFICACIÓ

Altura de l'edifici = 22 m <= 43.0 m

Ne = 0,057937 > Na = 0.0055 impactes/any

ÉS NECESSARI INSTAL·LAR UN SISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA EL LLAMP


Sant Just Desvern


4.4 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

4.4.1 NIVELL DE PROTECCIÓ

Conforme a l’establer en l’apartat anterior, es determina que és necessari disposar una instal·lació de protecció contra el llamp. El valor mínim de l’eficiència 'E' d’aquesta instal·lació es determina mitjançant la següent fórmula::

1 a

e

NE

N

Na = 0.0055 impactes/any

Ne = 0.057937 impactes/any

E = 0.955 impactes/any

Com:

0.80 <= 0.91 < 0.95

Nivell de protecció: III

4.4.2 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA EXTERN DE PROTECCIÓ ENFRONT DEL LLAMP

Sistema extern de protecció davant del llamp, format per parallamps tipus "PDC" amb dispositiu d’encebament i avanç de 15 µs i radi de protecció de 60 m per a un nivell de protecció III segons DB SU Seguretat d’utilització (CTE), col·locat en paret o estructura sobre pal telescòpic d’acer galvanitzat i 6,0m d’alçada.



Sant Just Desvern


4.4.3 JUSTIFICACIÓ DE LA NO INSTAL·LACIÓ DEL SISTEMA EXTERN DE PROTECCIÓ ENFRONT DEL LLAMP

L’edifici forma part d’un conjunt d’edificacions que ja disposa de sistema de protecció enfront del llamp, i queda dins de la seva cobertura.

Edifici existent amb parallamps.

Edifici objecte del projecte

Parallamps existent amb radi de 70 mts

Radi de 70 metres


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ D’EXTINCIÓ D’INCENDIS


Sant Just Desvern


5 INSTAL·LACIÓ D’EXTINCIÓ D’INCENDIS

5.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació d’extinció d’incendis necessària pel condicionament de l’edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades.

5.2 NORMATIVA

Determinación de los diámetros de las mangueras contra incendios y sus racores de conexión. Real Decreto 824, de 26/03/1982 ; Presidencia del Gobierno (BOE Num. 104, 01/05/1982)

Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AP5 del Reglamento de Aparatos a

Presión, sobre extintores de incendios. Orden, de 31/05/1982 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 149, 23/06/1982)

Aplicación de la ITC-MIE-AP5. Orden de 25 de mayo de 1983 (BOE num. 335,

08/06/1983) * Modificación artículos 2, 9 y 10. Orden de 26 de octubre de 1983 (BOE num. 266, 07/11/1983) * Modificación artículos 1, 4, 5, 7, 9 y 10. Orden de 31 de mayo de 1985 (BOE num. 147, 20/06/1985) * Modificación artículos 4, 5, 7 i 9. Orden de 15 de noviembre de 1989 (BOE num. 28, 28/11/1989) * Modificación artículos 2.7, 4.4, 5, 8 i 14. Orden de 10 de marzo de 1998, del Ministerio de Industria y Energía (BOE num. 101, 28/04/1998)

Aplicación ITC-MIE-AP5 del Reglament d'Aparells a Pressió sobre extintors. Ordre, de 25/05/1983 ; Departament d'Industria i Energia (DOGC Num. 335, 08/06/1983)

Decret 241, de 26/07/1994 ; Presidència de la

Generalitat (DOGC Num. 1954, 30/09/1994) (Correccio errades: DOGC 2005 / 30/01/1995 ) Normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y se revisa el anexo I y los apéndices del mismo. Orden, de 16/04/1998 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 101, 28/04/1998)

Se admite la marca de la Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR) como marca de conformidad a normas que cumple las exigencias del artículo 2 del Reglamento de instalaciones de protección contra incendios, aprobado por el Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre. Resolución, de 07/05/1999 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 157, 02/07/1999)



Sant Just Desvern


Se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales (RSCIEI). Real Decreto 2267, de 03/12/2004 ; Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio (BOE Num.303, 17/12/2004) (Correccio errades: BOE 55 / 05/03/2005 )


Regles Tècniques CEPREVEN. Per l’abastament d’aigua, per instal·lació de BIE, per la

instal·lació d’extintors.

Se aprueba el Reglamento de instalaciones de protección contra incendios (RIPCI). Real Decreto 513/2017, de 22/05/2017 ; Ministerio de Industria y Energia

5.3 EXTINTORS

5.3.1 CLASSIFICACIÓ

Tenim les 3 classes de foc a combatre, pel que cal escollir el millor agent per cada cas:

Classe “A”. Focs de materials sòlids generalment del tipus orgànic, i que la combustió està en forma de brases. Classe “B”. Focs líquids o sòlids que per acció del calor, passen a estat líquid comportant-se com a tals i sòlids grassos. Classe “C”. S’inclouen els focs de gasos Classe “D”. Dintre aquesta classe s’inclouen els focs de metalls d’alt poder reactiu.

Agent Extintor Classe de foc (UNE 23.010)

A (Sòlids)

B (Líquids)

C (Gasos)

D (Metalls)

Aigua pulveritzada 1(**) 3

Aigua a xorro 2(**)

Pols BC (convencional) 1 2

Pols ABC (polivalent) 2 2 2

Pols específic metalls 2

Espuma física 2(**) 2

Anhídrid carbònic 3(*) 3

Hidrocarburs halogenats 3(*) 2 (1) Molt adient (2) Adient (3) Acceptable

NOTES: (*) En focs poc profunds (profunditat inferior a 5mm), pot assignar-se 2. (**) En presència de tensió elèctrica no son acceptables com agents extintors, cal utilitzar extintors que superin l’assaig dielèctric normalitzat UNE23.110.


Sant Just Desvern


5.3.2 EMPLAÇAMENT I DISTRIBUCIÓ

Es col·locaran els extintors de pols seca que es marquin en els plànols. Es col·locaran en raó que des de qualsevol punt no es realitzin recorreguts superiors als 15 m. per arribar-hi i un per a cada planta. Seran de 6 Kg. y eficàcia 21A-113 B. Els extintors de CO2 de 5 Kg i eficàcia 89B. aniran instal·lats a una altura d’1’7 m. en els punts indicats en el plànol.

5.3.3 SENYALITZACIÓ

Tots els elements d’incendi, així com les sortides, disposaran dels corresponents cartells de senyalització, així com a l’interior de cada habitació el corresponent plànol d’evacuació, segons marca la Norma UNE 23.033.

5.4 XARXA DE BOQUES D’INCENDI EQUIPADES (BIE)

NORMES UNE

UNE 23-091-1:1989. Per mànegues d’impulsió per la lluita contra incendis. Generalitats UNE 23-091-3A:1996. Per mànegues d’impulsió per la lluita contra incendis. Part 3A: Mànega semirígida per servei normal, de 25mm de diàmetre. UNE 23-091-4. Per a mànegues d’impulsió per la lluita contra incendis. Part 4: Descripció de processos i aparells per provés i assatgos.

BIE-25

Les Bies aniran dins d’un armari de superfície, junt amb un extintor, polsador i sirena. Estan equipades de vàlvula de tall, mànega certificada de 20 mts, i estanca a una pressió de 20 bars, d’acord amb la norma UNE 23.091/3A. Les boquilles tindran els orificis de sortida dimensionats d’acord amb la norma UNE 23-403-89, i que permetin aconseguir els cabals adequats. Els ràcords per conectar-se s’han d’ajustar a les normes UNE 23-400-1 i 23-400-5. La vàlvula manual serà segons norma UNE 19-802 del tipus globus, d’extrems roscats DN1” i PN-20. Les Bies es situaran a una altura, de manera que la boca i vàlvula no superin el 1,5 mts. en relació al terra.

XARXA DE DISTRIBUCIÓ I EMPLAÇAMENT

La distribució per l’interior de l’edifici es realitzarà amb tub d’acer inoxidable 1.4404 (AISI 316L) amb soldadura longitudinal, sèrie 2, segons UNE-EN 10312 amb unions a pressió i pintat amb una capa d’imprimació i dues d’acabat. La distribució de la canonada ve assenyalada en el plànol de distribució d’extinció. Les suportacions de les canonades sempre seran independents de la resta d’instal·lacions. Es distribuiran tenint en compte els següents criteris:



Sant Just Desvern


Es situaran preferentment aprop de les portes i sortides, i a una distància màxima de 5

metres, se instal·larà sempre una boca, sense que sigui un obstacle per la utilització de les portes.

La distancia entre les Bies serà conforme amb el que estableix el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis, no superant en cap cas els 50 mts.

Entre elles no es podrà recórrer més de 25 mts. per aconseguir-les, cobrint tota la superfície de l’edifici.

Es procurarà que les àrees que tenen una càrrega de foc especialment elevada, quedin cobertes per 2 BIE.

Al voltant de cada BIE, amb un radi de 1’5m, ha de quedar una zona lliure d’obstacles, per permetre el seu accés i maniobra de manipulació. Sempre que un tub passi a través d’un forjat o paret, s’utilitzaran passamurs. Les grapes de suspensió seran del tipus Lira de HILTI o similars. En la xarxa de BIE, no es permet la existència de preses d’aigua per a cap altre utilització. En els punts en que la xarxa puguin ser previsibles esforços mecànics sobre les canonades per causes externes, aquestes s’hauran de protegir de forma eficaç per evitar efectes perjudicials. El sistema de BIE es sotmetrà abans de la posada en marxa una prova d’estanqueitat i resistència mecànica, posant la xarxa a una pressió estàtica igual a la màxima de servei i com a mínim a 10 kg/cm².

SENYALITZACIÓ

Es senyalitzaran les ubicacions de les Bies de tal manera que s’aconsegueixi la seva immediata visió i quedi assegurada la continuïtat en el seguiment, amb la finalitat de poder ser localitzades sense dificultat. Estaran d’acord amb les especificacions establertes en la norma UNE 23-033.

UBICACIÓ

La ubicació dels diferents conjunts serà tal i com indica la documentació gràfica.


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ SISTEMES DE DETECCIÓ


Sant Just Desvern


6 INSTAL.LACIÓ SISTEMES DE DETECCIÓ

6.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació de sistemes de detecció necessària pel condicionament de l’aparcament. Així mateix exposar les condiciones tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades.

6.2 DETECCIÓ D’INCENDIS

La instal.lació de detecció d’incendis està formada per:

Central d’Incendis Analògica de un lazo

Sensors Tèrmics Termovelocimètrics

Sensors de Fums Òptics Fotoelèctrics

Polsadors Direccionables

Mòdul Aïllador de Fallades

Mòdul Monitor

Mòdul Control

Bus

S’alimentarà elèctricament la central de detecció d’incendis, s’ha de garantir una autonomia de 72 hores en estat de vigilància i de 30 minuts en estat d’alarma. La instal·lació de cablejat es realitzarà per dintre de la safata preparada amb un envà separador per passar instal·lacions de senyals dèbils, independentment de les línies d’il·luminació i força. S’utilitzaran en les derivacions caixes HIMEL de 105X105 i la canalització del cable a l’interior, es realitzarà amb premsaestopades, o racor si el cable ve per tub.

6.2.1 CENTRAL D’INCENDIS ANALÒGICA D’UN LLAÇ

Central de detecció d'incendis microprocessada per a instal·lacions analògiques per a 6 bucles, amb possibilitat de connexió de fins a 199 elements per bucle , amb doble alimentació, amb funcions d'autoanàlisi automàtic amb teclat i matriu LCD indicador de funcions i d'estat, amb LED's indicadors d'alimentació, de zona, d'avaria, de connexió de zona i de prova d'alarma , amb cofre d'acer i porta amb pany i clau, i muntada a la paret. Inclós connexió de la central a empresa de seguretat 24 h. amb modul de trucada exterior. La central, superposarà cada detector i mòdul de llaç intel·ligent de forma individual de manera que les alarmes, prealarmes i fallades són anunciats de manera individual per cada element del llaç intel·ligent. Serà capaç de tenir sortides comandades per operacions de relés, etc. Estarà guardat en el seu armari, tancat amb clau i els indicadors visuals de l’estat del plafó es



Sant Just Desvern


podran visualitzar des de l’exterior del plafó. Subministrarà alimentació a tots els detectors i mòduls connectats a ell.

6.2.2 SENSORS TÈRMICS TERMOVELOCIMÈTRICS

Els detectors tèrmics s’activen quan la temperatura ambient excedeix d’un determinat valor prefixat 60-75ºC. Els termovelocimètrics s’activen quan existeix un increment de la temperatura en més de 10ºC per minut de la temperatura ambient normal de funcionament. Es detecta en flames i calor.

6.2.3 SENSORS DE FUMS ÒPTICS FOTOELÈCTRICS

Els detectors de fums òptics (fotoelèctrics) són adequats per focs de desenvolupament lent amb poques flames i molt de fum. Es detecten en fums visibles.

6.2.4 POLSADORS DIRECCIONABLES

Els polsadors permeten l’actuació manual i voluntària transmetent un senyal a la central de control i senyalització de tal manera que sigui fàcilment identificable el lloc en que s’ ha activat el polsador. Els polsadors d’alarma es situaran de manera que, la distància màxima a recórrer des de qualsevol punt fins aconseguir un polsador, no superi els 25 metres, segons indica el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis. A costat del polsador s’instal·la la corresponent sirena d’alarma. S’instal·laran preferentment propers a les vies d’evacuació de l’edifici.

6.2.5 MÒDUL AILLADOR DE FALLADES

El mòdul aïllador de fallades detectarà i aïllarà el segment curtcircuitat, permetent que la resta del circuit de comunicació continuï operatiu quan es produeix un curtcircuit.

6.2.6 BUS

El circuit es connectarà mitjançant un llaç que unirà tots els punts de control i alarma, en un únic circuit, serà amb cable trenat i apantallat de 2x1,5 mm² de longitud inferior a 1600 metres i de 2x2,5 mm² de longitud compreses entre 1600 i 3000 metres, aproximadament, es definirà exactament segons característiques del fabricant.


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


TIPUS TANCAMENT kcal/(hm²°C)

Vidre exterior 2,0

Vidre interior 2,8

Mur exterior 0,4

Paret exterior 0,6

Paret interior 1,4

Coberta amb aillant 0,3

Coberta / Sostre 1,3

Terra 1,4

Forjat Terra 0,7

Forjat Sostre 0,7

Càrregues tèrmiques:

Les càrregues tèrmiques de l’edifici s’han calculat considerant tant les càrregues procedents de l’exterior com les càrregues internes. En les càrregues externes s’han considerat: - Transmissió a través dels tancaments. - Inèrcia tèrmica dels tancaments. - Radiació. - Càrrega transportada per l’aire de renovació (calors sensible i latent). En les càrregues internes s’han considerat: - Calor produïda pel sistema d’enllumenat. - Calor produïda per les persones (calors sensible i latent). - Altres càrregues (màquines, ordinadors, etc.). - Ocupació i la seva variació en el temps i l’espai - Horaris de funcionament dels diferents subsistemes Les variacions de la temperatura seca i humida amb l’hora i el mes s’avaluen segons la norma UNE 100.014. El valor de la potència obtinguda en l’esmentat càlcul es multiplicarà per un coeficient d’intermitència o simultaneïtat de càrregues, que dependrà de la inèrcia tèrmica de l’edifici, de la durada del període de posada a règim i de les condicions d’ocupació i ús. Les càrregues globals obtingudes són les següents:


Sant Just Desvern


PLANTA HABITATGE POTÈNCIA TOTAL (Kw)

0 T1 7,4

T2 4,6

T3 4,7

T4 4,8

T5 7,1

1 T1 6,1

T2 3,7

T3 3,9

T4 4,01

T5 5,9

2 T1 6,1

T2 3,7

T3 3,9

T4 4,01

T5 5,9

3 T1 6,1

T2 3,7

T3 3,9

T4 4,01

T5 5,9

4 T1 7,4

T2 4,6

T3 4,7

T4 4,8

T5 7,1

TOTAL 128,03

La potència total per a calefacció serà de 128,03 kW.

Consum d’ACS:



Sant Just Desvern


La potència demanada per la instal·lació de calefacció serà de 148,8 kW/h. Potència global del projecte:

Instal·lació Potència màxima Hora/dia pot. Màxima Calefacció 128.03 Gener

ACS 148.80 --- Calef. + ACS 276,83 Gener

7.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ

Elecció del sistema: La elecció del sistema de la instal·lació de calefacció com de producció d’ACS ha de garantir:

- Millorar la potència total instal·lada degut a simultaneïtats. - Instal·lació d’equips que millorin el rendiment. - Millorar el manteniment de la instal·lació.

L’edifici tan sols dispossarà de calefacció i no de refrigeració, donat que s’efectua una correcta ventilació, les demandes de refrigeració poden ser inclús negligibles, i que no justifiquin una instal·lació d’aire condicionat. En el projecte, no s’ha deixat una previsió per la instal·lació de fred. Per correcta ventilació s’entén mantenir els nivells adients de qualitat d’aire interior, tot evitant elevats bescanvis d’aire en horaris en que les condicions de l’aire exterior són desfavorables al confort interior, tan per temperatures massa baixes com, a la inversa, per temperatures i humitats massa elevades. La instal·lació de producció (amb calderes de condensació), acumulació i distribució de calor als habitatges, centralitzada en una Sala tècnica situada a la planta coberta, en el badalot de l’escala, es realitzarà seguint les especificacions a la Guía TICC Terminal Individual de Calefacción Centralizada-Descripción del Sistema, versión 8.02 (veure Annexos). La distribució de calor als habitatges es du a terme mitjançant un circuit tancat de calor. Aquest circuit: a) Alimenta de forma directa el circuit de calefacció de cada habitatge. b) Post-escalfa de forma instantània l’aigua freda de cada habitatge, que ha estat prèviament pre-escalfada amb el circuit solar.


Sant Just Desvern


La calefacció als habitatges es fa amb un sistema de radiadors amb connexió bitubular en estrella. Com hi ha un únic circuit de calor per calefacció i ACS, la temperatura d’impulsió d’aquest circuit es regirà per les següents premisses: – en règim de calefacció es farà en funció de la temperatura exterior, i es mourà en un rang entre 75ºC i 60ºC. – En règim d’estiu (sols producció d’ACS) s’impulsarà a 60ºC. Les temperatures d’impulsió vindran regulades des de la sala tècnica en funció la temperatura exterior i de les necessitats que l’edifici tingui en cada moment. Aquesta regulació permetrà reduir el consum energètic de l’edifici. Tan el consum de calefacció com el d’ACS de cada habitatge seran comptabilitzats i facturats en correspondència a cada usuari. El conjunt que gestiona hidràulicament i electrònica la distribució de calor als radiadors d’un habitatge, la producció d’ACS per al mateix, i el comptatge d’energia calorífica, s’agrupa en una unitat que s’anomena subcentral. S’adjunta com a Annex (Guía TICC Terminal Individual de Calefacción Centralizada-Descripción del Sistema, versión 8.02) les característiques de la xarxa de distribució amb la subcentral escollida per a aquest projecte, de l’empresa Saltoki. Els usuaris de l’edifici hauran de contractar una empresa per a dur a terme les tasques de manteniment: 1) La instal·lació solar 2) La producció de calor amb calderes centralitzades 3) la distribució i comptatge de calor dins l’edifici, incloent la generació de llistats i factures individuals del consum mensual de calor. Es recomana que sigui una única empresa que realitzi aquest conjunt de tasques de manteniment, i de la facturació de la calor consumida als veïns, buscant un model de gestió amb estalvis compartits. Instal·lació de calor per calefacció i producció d’ACS: La calefacció dels habitatges s’alimentarà amb l’aigua calenta del circuit de calor escalfat per les calderes centralitzades. En funció de les necessitats dels habitatges, la centraleta de control de l’edifici distribuirà l’aigua entre 60ºC i 85 ºC, mitjançant la regulació de la temperatura d’impulsió de les calderes i del cabal del circuit de distribució (amb vàlvules de 3 vies mescladores per al circuit secundari). Hi ha un sol circuït primari per a tota la producció de calor, desacoblat del circuit de distribució mitjançant una agulla hidràulica. El circuit de calor dona servei a la calefacció i al post-escalfament d’ACS (prèviament escalfada amb energia solar tèrmica, veure memòria corresponent). El circuit de distribució de calor, de cabal variable, es ramifica per als diferents habitatges, depenen de la situació de la subcentral. El cabal d’impulsió de calor a cada habitatge estarà regulat mitjançant una vàlvula de dues vies en funció de les necessitats del l’habitatge; en conseqüència, el cabal de distribució dins l’edifici serà variable en base a les necessitats del conjunt dels habitatges. Es manté una recirculació mínima en els circuits de calor d’uns 275 l/h. Aquesta recirculacó mínima és d’un 5% del cabal màxim de distribució. S’ha optat per instal·lar



Sant Just Desvern


dos circuladors amb la meitat del cabal màxim cadascun, i que treballin de forma simultània, per tal que sigui possible reduir el cabal de recirculació fins al mínim. La distribució fins als habitatges es farà pels muntants (dos per escala), on es situen les subcentrals que contenen els bescanviadors, i després de forma horitzontal per planta des de la subcentral fins cada habitatge. Els traçats de calefacció de subcentral al col·lector de l’habitatge aniran soterrats per terra; els traçats d’ACS, igual que els de l’aigua freda sanitària (AFS) i els de senyal dels termòstat de cada habitatge fins la subcentral, discorreran pel fals sostre. Les subcentrals de cada habitatge s’agruparan en armaris, 2 per replà, que disposaran de 3 i 2 subcentrals respectivament. Els armaris es situen de forma que la distància al col·lector i els punts de consum d’ACS de cada habitatge sigui mínima. Aquests armaris estan col·locats en muntants i es podrà accedir a les subcentrals des dels espais comuns de l’edifici per a tasques de manteniment i revisió de comptadors energètics. Les característiques de les subcentrals són les següents:

Dades tècniques Mín. Màx. Pressió màx (bar) 6 10 Pressió de prova (bar) 9 15 Tº màx. (ºC) 110 70 Tº funcionament (ºC) 75 55 Pressió valv. Seg. (bar) 5 10 Sonoritat màx. Fins (dB) 40 Tensió nominal (V) 230 Potència nominal (W) 120 Intensitat nominal fusible (A) 1.6 Aïllament elèctric IP41 Pes aproximat (kg) 32

Dades funcionament Mín. Màx. Tº primari 60 95 Tº recomanada 60 85 Tº circuit calefacció 95 Tº recomanada 75 Tº del ACS 25 65 Tº recomanada 55 55 Pressió diferencia aigua (kPa) 20 150 Pressió recomanada 30 90


Sant Just Desvern


El comptador energètic, ubicat dins la subcentral i, per tant, a l’exterior de l’habitatge, mesurarà cabal i temperatures d’impulsió i retorn, les integrarà, i regularà el flux cap a l’habitatge mitjançant una vàlvula de dues vies motoritzada proporcional, i també regularà la temperatura d’impulsió de calefacció amb una vàlvula de 3 vies. Dins cada habitatge, es realitzarà una instal·lació de calefacció mitjançant radiadors d’acer de baix volum d’aigua (low-H2O), amb elevat estalvi energètic, a totes les dependències a calefactar. Els banys disposaran de radiadors tovallolers. Es col·locarà un armari de distribució dels diferents circuits fins a cada radiador en un espai centrat i accessible en l’habitatge i de fàcil connexió a la xarxa de l’edifici. La xarxa de distribució per a calefacció serà bitubular en estrella amb circulació forçada, des del col·lector fins als emissors corresponents. Els traçats dels muntants seran de coure i aniran aïllades segons RITE. Els que van de cada subcentral als radiadors, passant pel col·lector, seran de canonada multicapa (PERT-Al-PERT) i estaran encastats al sòl i enveinats. Els traçats d’ACS des de cada subcentral fins als punts de consum seran de polietilè reticulat i aniran aïllats. Tots els radiadors disposaran de vàlvules termostàtiques i s’ubicarà un termòstat ambient programable, amb consignes diürnes i nocturnes, en l’espai que millor identifiqui les característiques tèrmiques promig de l’habitatge. Les claus de tall seran d’esfera, amb cos de ferro o bronze, segons el diàmetre. Els traçats de la xarxa de distribució de calefacció dins l’edifici, tan pels muntants com des de les subcentrals fins a col·lectors i radiadors, es troben als plànols de plantes de calefacció i a l’esquema hidràulic de distribució de calor. Els traçats d’ACS des de les subcentrals fins als punts de consum estan en els plànols de plantes de fontaneria i en l’esquema hidràulic de distribució solar i de calor. La descripció tècnica dels components de la instal·lació, es detallen en els plànols i

amidaments corresponents

7.5 GENERADOR DE CALOR

El generador de calor per a producció d’ACS i calefacció es realitzarà amb un conjunt de calderes de condensació de gas natural connectades en cascada (paral·lel). La selecció dels equips de producció s’ha realitzat basant-se en el càlcul de càrregues de l’edifici. Les característiques de les calederes seleccionades son les següents: Central modular formada per 3 calderes de condensació model Vitodens 200-W de Viessmann o equivalent de 80 kW cada una, connectades en paral·lel amb les següents caracteristiques: Potencia termica Nominal/minima:240-20 kW Rendiment util min/max:97,8(80/60ºC)/109,1%(50/30ºC)



Sant Just Desvern


Tensió d'alimentació:230V/50Hz Potencia electrica absorbida: 1200 W Grau de protecció electrica:IPX4D Regulació de temperatura mòdul individual: 20/80ºC Contingut aigua dels 3 moduls: 30.9 L Pressió maxima de servei: 5bar Temperatura maxima de servei: 85ºC Temperatura de fums a temperatura max/min: 86,2/49,2ºC Cabal fums min/max: 52/417kg/h Pressió màxima de sortida de col·lector de fums: 375Pa Pressió màxima de fums independent:250Pa Dimentsions: (L)1944x(H)1750x(F)600mm Diametre de connexió de la sortida de fums: (D)250 mm


Sant Just Desvern


7.6 CANONADES DE DISTRIBUCIÓ

Xarxa de canonades per als sistemes de distribució d’aigua Les xarxes de canonades d’aigua calenta a la sala tècnica i als muntants seran de coure. Les unions de les canonades es realitzaran soldades. Abans de procedir a la unió es poliran els extrems per treure les rebaves que puguin haver-hi. Xarxa de canonades per a calefacció encastada Les xarxes de canonades d’aigua calenta per a la calefacció per radiadors, des de subcentrals fins a col·lectors, i des de col·lectors a cada radiador, es realitzaran amb tubs multicapa PERT-Al-PERT. Les canonades estaran encastades al sòl, i el tram de canonada entre cada emissor i col·lector no tindrà cap unió intermèdia. Totes les canonades estaran entubades amb tub corrugat per evitar moviments excessives del paviment. No és possible aïllar les canonades per problemes de gruixos del sòl. Xarxa de canonades per a ACS La descripció de la xarxa de distribució d’ACS, així com el seu esquema i ubicació en plànols, es detallen en la memòria, amidaments i plànols de fontaneria. Xarxes de conductes Els conductes de ventilació dels habitatges i del pàrking seran de xapa i estan descrits a la memòria corresponent. No hi ha previst en aquest projecte cap xarxa de conductes de climatització. Aïllaments canonades Quan el pas de les canonades es realitzi per espais sense calefactar o exterior les canonades hauran de estar aïllades, amb un gruix segons el RITE. Els gruixos d’aïllament per a interiors d’edifici son els següents:

7.7 SELECCIÓ D’EMISSORS

- Radiadors: Els radiadors vindran alimentats des d’un col·lector a l’entrada de l’hhabitatge, amb connexió bitubular en estrella. Els radiadors estaran penjats de la paret amb suports, amb alimentació per la part superior, i detentor en el retorn per la seva banda inferior. Aniran equipats amb purgador en un dels seus extrems i vàlvula termostàtica a l’entrada. - Unitats interiors de tractament d’aire No n’hi ha instal·lades.



Sant Just Desvern


- Difusors i reixetes En la memòria de ventilació es descriuen les reixes d’entrada i extracció d’aire exigits per la normativa de qualitat d’aire interior vigent.

7.8 ELEMENTS DE CONTROL I SEGURETAT

El sistema de control i comptatge de la instal·lació de clima serà centralitzat i està dissenyant i programat per poder aconseguir el confort desitjat en totes les zones a climatitzar amb un mínim consum energètic. El sistema de control complirà la doble funció de: - gestionar el funcionament de la producció solar i de les calderes, atorgant el nivell de confort definit per cada usuari i a la vegada optimitzant el seu rendiment en base a les sol·licitacions interiors i condicions exteriors de cada moment - mesurar els consums de cada usuari per permetre realitzar la facturació energètica corresponent - accedir a la informació històrica sobre el funcionament i consums per simplificar les operacions de manteniment (en moltes ocasions de forma remota), si els usuaris s’acullen a aquesta opció. El sistema de control disposa d’un PLC central que realitzarà les funcions de regulador principal de tots els sistemes de producció de calor (solar i calderes) calor i com a nucli centralitzador per a la gestió dels terminals dels habitatges. Les lectures de tots els comptadors d'energia dels habitatges, i també la lectura de la producció solar i de calderes, es centralitzaran al PLC. El PLC s'ha de poder connectar directament a un router per, que amb una connexió adequada (router amb IP estàtica fixa, cal una línia de telèfon dins de la sala de calderes), es pugui connectar un usuari (mantenidor, administrador o usuari final) de manera remota. La programació del software establirà els sinòptics personalitzats de la instal·lació, els enllaços directes a les funcions parametritzables de la regulació, i també inclourà les taules de lectures dels comptadors d'energia que es podran descarregar per facilitar la feina al gestor de la instal·lació. Control de les calderes i distribució de calor: La cascada de calderes murals es gestionen amb una regulació pròpia. El PLC central li enviarà un senyal de comandament de 0-10V per controlar la generació de la temperatura d'impulsió segons corba climàtica per sonda exterior amb un set-point mínim per assegurar la generació d'ACS a l'estiu. Com que és un sistema amb agulla hidràulica els cabals de les bombes incloses en les calderes no es veuran afectades pel cabal de circulació del sistema de distribució, que serà de cabal variable. El grup de circuladors de distribució de calor de calderes estarà format per tres bombes electròniques independents controlades pel sistema central, comprenent un comandament de 0-10V per controlar la seva velocitat i un senyal d'encesa i aturat, entenent que seran suficients per generar el 50 % del cabal calculat per aquest projecte, sent en total el 50% + 50% + 50% reserva.


Sant Just Desvern


Les bombes rebran el senyal d'encesa (digital) i comandament (analògica) del sistema central i elles li remetran a ell el senyal d'alarma (digital). Per complir aquests treballs de regulació s'instal·laran les corresponents sondes de temperatura i sonda de pressió diferencial que es marquen en l'esquema de principi del projecte. Control de la instal·lació solar: El sistema solar format per un circuit de primari, de captadors a intercanviador de plaques, circuit secundari, d'intercanviador de plaques a acumulació, i circuit de distribució, d'acumulació a TICC’s Solars, també s'ha de controlar des del sistema central. Cada circuit disposarà de bombes dobles electròniques, bomba + reserva, que es gestionaran independentment del sistema central. Les bombes rebran del sistema central una ordre de marxa-atur (digital) i elles li remetran el senyal d'alarma (digital). Elles disposaran dels corresponents mòduls per poder-se auto-gestionar, la seva velocitat i cascada-alternança. La regulació d'aquestes s'establirà en la posada en marxa del sistema i atendran les necessitats de la instal·lació per al seu bon funcionament. Per poder controlar la temperatura d'impulsió en distribució de solar s'instal·larà una vàlvula motoritzada de 3 vies que actuarà com mescladora, rebent un senyal de comandament (analògica) el control general per controlar un set-point màxim per estalviar el màxim d'energia solar emmagatzemada en els acumuladors. El control dels circuladors, així com el comandament del servo de la vàlvula mescladora, vindran determinats per la programació del software i la lectura de les corresponents sondes indicades en l'esquema de principi. Control de les subestacions i comptatge d’energia: Els terminals d'habitatge es connectaran al PLC general mitjançant Bus KNX. Mitjançant aquesta connexió des del sistema central, a part de poder extreure les lectures dels comptadors, es podrà visualitzar sondes i estats dels equips, i també controlar remotament els comandaments de l'equip i definir les consignes de temperatura ambient i d'ACS que l'usuari pot controlar mitjançant comandament-sonda ambient remot des del seu habitatge. Cada subcentral disposa d’un petit PLC qie controlarà la temperatura d'impulsió de calefacció a radiadors segons les necessitats que tingui cada habitatge segons les seves necessitats tèrmiques (temperatura ambient versus consigna). La sonda ambient de cada habitatge, situada a un espai representatiu del mateix (sala d’estar), està connectada al PLC de la subcentral mitjançant una connexió punt-a-punt (PPS). El PLC de la subcentral també comanda les vàlvules de 2 vies (proporcional en el circuit de calor de caldera i tot/res en el circuit solar), i llegeix estat de sondes i dades del comptador d’energia. Les característiques tècniques dels diferents elements de control, així com la seva localització i connexionat a la instal·lació s’especifiquen en els plànols adjunts i en els amidaments.



Sant Just Desvern


7.9 CÀLCULS

Les condicions de temperatura exterior es realitzaran segons normes UNE 100 – 011-91 les temperatures de càlcul són:

-Temperatura mínima exterior : 5,00 °C - Orientació: -

-Temperatura interior desitjada : 21,00 °C - Latitut (aproximada): 41º

-Temperatura mínima locals adjacents: 15,00 °C - Altitut (aproximada): 10

-Temperatura mínima del terreny: 5,00 °C - Vent predominant: -

Valors de càlcul

D’acord amb els càlculs efectuats hem trobat les necessitats tèrmiques que es mostren en els càlculs (Veure Annex corresponent). Així mateix, per mantenir els nivells de vibració per sota d’un nivell acceptable, els equips i les conduccions s’aïllen dels elements estructurals de l’edifici, segons s’indica a la norma UNE 100153 i a la instrucció ITE 02.2.3.2.


Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ



Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ


Sant Just Desvern


7 INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ

7.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació de calefacció necessària pel condicionament dels habitatges. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades.

7.2 JUSTIFICACIÓ DELS CÀLCULS

S’inclouen adjunt els càlculs de càrregues de totes les zones calefactades. En els plànols i en el pressupost figuren els models dels equips que s’han obtingut després dels càlculs. Les condicions interior de temperatura i humitat venen justificades als càlculs.

7.3 PARÀMETRES DE CÀLCUL

Condicions de temperatura: Segons normes UNE 100 – 011-91 la temperatura interior de càlcul s’ha de considerar entre 24ºC i 18ºC. En aquest projecte es consideren les següents temperatures de confort segons la zona tractada:

-Temperatura mínima exterior : 5,00 °C - Orientació: -

-Temperatura interior desitjada : 21,00 °C - Latitut (aproximada): 41º

-Temperatura mínima locals adjacents: 15,00 °C - Altitut (aproximada): 10

-Temperatura mínima del terreny: 5,00 °C - Vent predominant: -

Valors de càlcul

D’acord amb els càlculs efectuats hem trobat les necessitats tèrmiques que es mostren en els càlculs adjunts. Així mateix, per mantenir els nivells de vibració per sota d’un nivell acceptable, els equips i les conduccions s’aïllen dels elements estructurals de l’edifici, segons s’indica a la norma UNE 100153 i a la instrucció ITE 02.2.3.2. Horari de funcionament:

L’horari de funcionament de l’edifici, al tractar-se d’habitatges, serà de 24 hores al dia els 365

díes de l’any.

Característiques dels tancaments: La composició dels tancaments de l’edifici garanteixen una baixa transmitància tèrmica, així com una elevada protecció al sobreescalfament en èpoques de calor.



Sant Just Desvern


8 INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ

8.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és el disseny de la instal·lació de ventilació de l’edifici d’habitatges. L’execució de la instal·lació anirà a càrrec de personal autoritzat pels serveis d’Indústria, el qual serà responsable del bon funcionament de la instal·lació així com del compliment en l’execució dels reglaments, normes i instruccions que li siguin d’aplicació i citades anteriorment.

8.2 NORMATIVA

Codi tècnic de l’edificació.

Reglament d’instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Complementàries (ITE) del Reial Decret 1751/1998 de 31 de juliol.

Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i instruccions tècniques complementàries, de ITC-BT-01 a ITC-BT-51, aprovat pel Decret 842/2002, de 2 d’agost, B.O.E. de 12-09-02.

Normes UNE d’obligat compliment.

Normes UNE relatives a instal·lacions de ventilació (UNE 100-002, UNE 100-011 i UNE 100-014).

Directives comunitàries CE.

8.3 DESCRIPCIÓ GENERAL DEL SISTEMA DE VENTILACIÓ

S’han de destacar dos sistemes de ventilació ben diferenciats :

Ventilació aparcament i trasters

Interior d’habitatges – Qualitat d’aire interior

Pel disseny dels cabals de ventilació es començarà pel descrit en el CTE. S’aplicaran els criteris explicats a continuació per a cada sistema En els càlculs annexos es justifica el dimensionament de la instal·lació de ventilació forçada.

8.3.1 VENTILACIÓ APARCAMENT

El sistema de ventilació està projectat, i es realitzarà amb l'amplitud suficient, per a impedir l'acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La ventilació de l’aparcament es realitzarà per tal de donar compliment a tot allò establert al: CTE DB-HS3 Salubritat CTE DB-SI3 Seguretat en cas d’incendi OO.MM. TINSCI – Control de fums en els aparcaments (DT-9)


Sant Just Desvern


La ventilació de l’aparcament es realitzarà: Ventilació soterrani -1 i -2: Ventilació mecànica SOTERRANI -1 i -2 Tipus ventilació: MECÀNICA L’article 3.1.4 del CTE DB-HS-3 i SI-3 indica, en el cas que ens ocupa, que degut a que la ventilació es porta a terme de manera mecànica: extracció i admissió forçada. Es disposarà de les següents condicions: Cabal necessari extracció:

Planta Nº places Cabal per plaça (m³/h) Total Q (m³/h)P. Soterrani -1 Aparcament 12 540 6.480P. Soterrani -2 Aparcament 15 540 8.100

Nombre sistemes d’extracció: Nº places projecte: 27 places Nº sistemes necessaris: >15 places = 2 sistemes d’extracció. - Disposar d’interruptors independents per cada planta ubicats en llocs de fàcil accés. - Garantir el funcionament de tots els components deuran garantir una classificació. F30060 - Disposar d’alimentació directa des de el quadre general. Cabal necessari aportació:

Planta Nº places Cabal per plaça (m³/h) Total Q (m³/h)P. Soterrani -1 Aparcament 12 432 5.184P. Soterrani -2 Aparcament 15 432 6.480

Amb la finalitat d’efectuar la ventilació de l’aire del pàrking s’han previst els següents extractors i impulsors (Els ventiladors extractors hauran de tenir la classificació F30060).

VE-1 Coberta SODECA 2 Extracció CJTHT 63-4T-1 PLUS 7.280 155,00VE-2 Garatge SODECA 2 Aportació CJS- 1850-4T 5832 80

Ref. Ubicació Marca UnitatsPressió

PaFunció Model

Cabal

(m3/h)

Distribució: La distribució es realitza per canalització de xapa galvanitzada (E30060) i reixetes d'extracció, tal com s'indica en la documentació gràfica adjunta. Quan el pas dels conductes discorri per diferents sectors es disposarà un calaix amb un EI60, segons el sector travessat. Aquest calaix es marca en la documentació gràfica. Els conductes d’extracció garanteixen una classificació E300 60 Per la seva part, les reixes d’extracció seran de la marca MADEL, les quals estan descrites en els plànols. Per l’aire d’aportació tindrem aportació natural per els espais que queden per a tal efecte i que estan degudament senyalats en els plànols, principalment les portes d’accés dels vehicles.



Sant Just Desvern


Càlculs conductes i reixes: Els ventiladors garanteixen una resistència de 400ºC durant 2 hores. La distribució es realitza per canalització de xapa galvanitzada i reixetes d’aportació, tal com s’indica en la documentació gràfica adjunta. Quan el pas dels conductes discorri per diferents sectors es disposarà un calaix amb un EI del mateix valor que el sector que travessi. Aquest calaix es marca en la documentació gràfica. Els conductes d’extracció garanteixen una resistència de 400ºC durant 2 hores.

8.3.2 HABITATGES

Definició del sistema El sistema descrit en aquesta memòria ha estat estudiat per a permetre la ventilació permanent i general dels habitatges de forma controlada amb els següents avantatges. El sistema es de DOBLE FLUXE AMB RECUPERACIÓ CENTRALITZAT per al conjunt d’habitatges. Ventilació permanent Aquest sistema ha estat dissenyat per a garantir una ventilació permanent de l'habitatge assegurant un nivell de renovació segons normativa (CTE).

SALA CABAL DE VENTILACIÓ (l/s)

Per persona Per m2 útil Per local

Dormitoris 5 Sales d’ estar / menjador

3

Lavabos i banys 15

Cuines 2 En aquest cas s'ha plantejat la col·locació de reixes amb regulador de cabal tant a sales, dormitoris, banys i cuina amb un cabal d’extracció/aportació mínim de:

Bany Cuina Cabal constant m3/h 60 60, 75 y 110

Entrades d’aire Les entrades d’aire es produiran a traves de reixes model BIO d’ALDER amb regulador de cabal model MR a les parets i sostres. Totes elles garanteixen una superfície d’admissió que permeten un cabal d’aire que acompleixi el demanat pel CTE.


Sant Just Desvern


Pas de transferència Amb la finalitat de garantir la bona circulació de l’aire per l’interior de l’habitatge es col·locarà un passaportes de la sèrie DINTEL d’AIR-IN. Reixes d’extracció Les reixes d’extracció seran del tipus fixes model BSP amb regulador de cabal model MR, amb una obertura mínima que acompleixi amb l’apartat del CTE. S’instal·laran a l'interior de cada bany i cuina en sostre i la seva ubicació es realitza per obtenir la màxima superfície d’escombrat d’aire possible, des de la porta d’accés fins a la pròpia reixa d’extracció. Estaran situats a una alçada mínima de 1,8metres del sòl i com a mínim a 10cm. de la paret contigua. La unió entre la reixa d’extracció i la xarxa de conducte rígid de l’habitatge es farà mitjançant conducte semirígit d’alumini o acer galvanitzat. Xarxa de conductes d’extracció i aportació La xarxa de ventilació es realitzarà amb conductes circulars d’acer galvanitzat. Els accessoris en conducte circular disposaran de junta per garantir l’estanquitat de les unions i facilitar el muntatge. La gamma d’accessoris amb junta de ALDESA està certificada segons la classe C, norma EN 12.237. Les suportats de conducte (abraçadores) incorporaran un element aïllant per tal d’amortir les possibles vibracions a través de la xarxa d’extracció. De la mateixa forma, el conducte d’extracció serà revestit per un element amortidor en cada pas de forjat. Els conductes interiors dels habitatges es realitzaran amb conducte plàstic de mides 200x60 mm i 180x95 mm. Caixes de ventilació i extracció Unitat de tractament d'aire de doble flux amb recuperador per la ventilació dels habitatges. Model CADB/N D 30 F7 de Soler&Palau o equivalent. Amb panells de doble paret amb aillament de llana mineral de 25 mm. Interior en acer galvanitzat. Ventiladors centrífugs amb roda a reacció i motor EC Els ventilador destinat a aquesta funció son: SOLER&PALAU CADB/N D 30 F7 Característiques:r: -Ventiladors d'impulsió i retorn de 3.350 m3/h de cabal nominal. -Pressió disponible: 150Pa - Bescanvidaor de contraflux en alumini d'alt rendiment (90% i superior). - Inclou filtres F7 - Pressió sonora: 67 dBA - Protección tèrmica integrada. - Motor monofàsic 230 V. Classe F, IP20. - Potència nominal motor: 2 x 0.55 kW. - Intensitat màx.: 2x4.4 A. - Dimensions: 1500 x 1500 mm., (H) 530 mm. - Boques d'aspiració: 2 x Ø 400. - Boques d'expulsió: 2 x Ø 400.



Sant Just Desvern


- Pes: 248 Kg.

SOLER&PALAU CADB/N D 23 F7

Característiques: -Ventiladors d'impulsió i retorn de 2.400 m3/h de cabal nominal. -Pressió disponible: 150Pa - Bescanvidaor de contraflux en alumini d'alt rendiment (90% i superior). - Inclou filtres F7 - Pressió sonora: 67 dBA - Protección tèrmica integrada. - Motor monofàsic 230 V. Classe F, IP20. - Potència nominal motor: 2 x 0.55 kW. - Intensitat màx.: 2x4.44 A. - Dimensions: 1300 x 1300 mm., (H) 530 mm. - Boques d'aspiració: 2 x Ø 355. - Boques d'expulsió: 2 x Ø 355. - Pes: 202 Kg.

8.4 FULLS DE CÀLCUL

A continuació es mostren els cabals necessàris per a cada tipologia d’habitatge :


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern



Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE LAMPISTERIA


Sant Just Desvern


9 INSTAL·LACIÓ DE LAMPISTERIA

9.1 OBJECTIU

L’objectiu del present projecte, és el disseny de la instal·lació d’aigua potable, per a l’edifici objecte d’aquest projecte. També s’exposaran els càlculs pertinents pel correcte funcionament i compliment de la reglamentació vigent. L’execució d’aquesta instal·lació anirà a càrrec de personal autoritzat pels serveis d’Indústria, el qual serà responsable del bon funcionament de la instal·lació així com del compliment de l’execució dels reglaments, normes i instruccions que li siguin d’aplicació i citades anteriorment.

9.2 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ

La instal·lació de lampisteria, estudiada en aquest apartat, es refereix a l’alimentació de les dues escales amb els seus respectius habitatges i als diferents punts d’alimentació del circuit de producció d’ACS. El subministrament general, s’efectuarà per la companyia subministradora, essent estricte el compliment de les normes particulars de la mateixa. La instal·lació es connectarà a la xarxa municipal existent, que garanteix una pressió de subministrament mínim de 4 Kg/cm², si existís la possibilitat de pressions d’entrada superiors a 9 Kg/cm² s’instal·larà una vàlvula reguladora de pressió.

9.3 ESCOMESA

Es realitzarà una escomesa per a l’aigua potable. En l’edifici, el subministrament d’aigua potable des de la xarxa general, es repartirà mitjançant una escomesa que entrarà a l’edifici pel sostre de la planta soterrani -2 de polietilè d’alta densitat amb un ramal de 40 mm segons es detalla en plànols adjunts. La companyia d’aigua ens garanteix una pressió mínima de 5 Kg/cm² a la parcel·la, conseqüentment, no serà necessària la instal·lació d’un grup de pressió. Un cop dintre de l’edifici les escomeses aniran a les seves respectives centralitzacions de comptadors. El conjunt d’entrada a l’edifici es col·locarà dins de pericó segons normes de la companyia subministradora, tal i com s’indica a continuació.



Sant Just Desvern


S’ha pactat amb els serveïs tècnics d’AGBAR que el pericó d’entrada de l’aigua es siturà a la façana, segons següent fotografia:


Sant Just Desvern


9.4 XARXA D’AIGUA FREDA

D’acord amb les especificacions dels plànols, un cop haurem sortit dels comptadors les derivacions individuals alimentaran els habitatges respectius i els serveis comuns. Tota la distribució dels punts d’aigua es realitzarà d’acord amb l‘esquema de distribució de canonada que s’acompanya. Tota la instal·lació interior serà de polietilè reticulat PEX S.5, segons norma UNE-EN-12.201:2003 i UNE-EN 15875-2, apte per a ús sanitari o d’acord amb les normatives vigents. Totes aquestes canonades anirán aïllades segons el RITE vigent, per a evitar condensacions. Dins els habitatges els trams en que la instal·lació de fontaneria estigui encastada es protegiran totes les canonades amb tub flexible corrugat d’un diàmetre superior a la canocada d’aigua, de color blau. Es podrà variar d’acord amb la direcció facultativa, a canonada de coure, complint amb l’equivalència de diàmetre de canonada. Es col·locaran vàlvules de tall general en els muntants principals, a l’entrada de cada local humit, segons s’indica en els plànols. Tots els tubs aniran aïllats amb conquilla elastomèrica d’espessor segons especifica el RITE o amb tub corrugat en els trams finals de connexió. Qualsevol canvi haurà de ser acordat amb la direcció facultativa.

9.5 XARXA D’AIGUA CALENTA

Tota la distribució dels punts d’aigua es realitzarà d’acord amb l’esquema de distribució de canonada que s’acompanya.



Sant Just Desvern


Tota la instal·lació interior serà de polietilè reticulat PEX S.5, segons norma UNE-EN-12.201:2003 i UNE-EN 15875-2, apte per a ús sanitari o d’acord amb les normatives vigents. Tots els tubs aniran aïllats amb conquilla elastomèrica d’espessor segons especifica el RITE o amb tub corrugat en els trams finals de connexió. L’aïllament de les canonades d’aigua serà amb escuma elastomèrica, tipus Armaflex, totes segons gruixos indicats al RITE vigent. Dins els habitatges els trams en que la instal·lació de fontaneria estigui encastada es protegiran totes les canonades amb tub flexible corrugat d’un diàmetre superior a la canocada d’aigua, de color vermell. Qualsevol canvi haurà de ser acordat amb la direcció facultativa.

9.6 ELEMENTS INSTAL·LATS

9.6.1 AIXETES

Les aixetes hauran de complir el CTE i Decret 21/2006 que regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis. Tots les aixetes dels diferentes aparells estaran dissenyades per economitzar aigua o disposaran d’un ecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres per minut, havent de donar un mínim de 9 litres per minut a una pressió dinàmica mínima d’utilització superior a 1 bar. Es compliran les especificacions Tècniques Generals per a aixetes sanitàries de la norma UNE-19702:2002, UNE-19703:2003, UNE-19707:1991 i norma EN 200:2008 i UNE EN 1112-113 per dutxes, sent les característiques de construcció, estanqueïtat, comportament, durada, resistència mecànica, hidràuliques i acústiques esmentades en aquestes normes. Qualsevol canvi haurà de ser acordat amb la direcció facultativa.

9.6.2 PRODUCCIÓ D’ACS

Es preveu la producció d’ACS a partir d’una subcentral de producció alimentada per una sala de calderes conjunta amb suport de energia solar tèrmica. Cada subcentral s’ubicarà als replans de cada planta, el més a prop de cada habitatge.

9.7 CONSIDERACIONS DE LA INSTAL·LACIÓ

9.7.1 MANTENIMENT DE LA INSTAL·LACIÓ

En el disseny final de la instal·lació d’aigües pluvials, sobretot pel que fa al dipòsit, caldrà tenir en compte els següents requeriments. S'haurà de disposar d'algun mecanisme antirosegadors i antiinsectes per evitar l'entrada al circuit dels mateixos en èpoques d'escassetat pluviomètrica.


Sant Just Desvern


En cap cas el filtre ha de reduir el tall seccional de la canonada final d'aigües pluvials abans del filtre. Dipòsit: L'aigua d'entrada ha de caure al fons del dipòsit a través d'una canalització que en la seva part inferior obligui a l'aigua a fer un gir de 180º, implicant un flux ascendent, respectant el cabal d'entrada. L'aigua de sortida ha de prendre's a través d'una aspiració flotant per recollir sempre l'aigua de la part superior més neta. La citada presa d'aigua ha de fer-se sempre en el punt més allunyat a l’entrada de l'aigua. Sempre que sigui possible a la part baixa central, s'aconsella disposar d'un o diversos envans perforat(s) d'uns 20 centímetres d'altura, de forma tangencial al flux de l'aigua. Això permetrà el pas de l'aigua, dificultant el pas dels possibles sediments que amb el temps vagin dipositant-se. A més de l'exposat anteriorment, òbviament han de seguir-se les indicacions habituals per als dipòsits d'aigua, com a boques d'accés, sortides de neteja, tubs ventilació, etc. Pel que fa al manteniment es realitzarà un manteniment periòdic de tot el sistema de reaprofitament d'aigua pluvial (mínim dues vegades a l'any) sent els punts claus els següents: 1. Captació. Revisió de cobertes, canaletes i baixants (estat de conservació i evitar possibles obturacions i brutícia. 2. Revisió periòdica de l'estat de conservació i neteja de l'equip de descarti de primeres aigües, en cas que es disposi. 3. Filtració. Revisar i netejar periòdicament el dispositiu filtrant, segons les dades del fabricant. 4. Emmagatzematge. Revisió de la cisterna i els seus equips (especialment sobreeixidor i vàlvula dempeus) per verificar necessitats de neteja i estat de conservació. 5. Equips del sistema de distribució. 6. En cas de disposar d'un sistema automàtic de desinfecció s'ha de comprovar periòdicament el seu correcte funcionament. 7. En cas de detectar males olors es recomana una neteja o desinfecció i l'origen del problema i les accions correctives per evitar que es reprodueixin. Es recomana que en el cas de pluges fortes es realitzin inspeccions especials.

9.7.2 PROVES DE LA INSTAL·LACIÓ

Per a la posada en marxa del sistema es tindrà en consideració realitzar la prova de estanquitat segons la norma UNE 100-151/1988. S’hauran de realitzar totes les proves indicades al CTE DB-HS-4.



Sant Just Desvern


9.8 FULLS DE CÀLCUL


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern



Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


9.9 DADES ESCOMESA

Les dades utilitzades per a la redacció d’aquest projecte son les facilitades per ACEFAT, tal i com indica el següent plànol.


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT


Sant Just Desvern


10 INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT

10.1 OBJECTIU

La instal·lació de sanejament tindrà per objecte dotar l’edifici d’unes correctes condicions d’evacuació de les aigües residuals i pluvials. En la present memòria descriptiva es definiran els sistemes i criteris adoptats per portar-la a terme. L’execució d’aquesta instal·lació anirà a càrrec de personal autoritzat pels serveis d’Indústria, el qual serà responsable del bon funcionament de la instal·lació així com del compliment en l’execució dels reglaments, normes i instruccions que li siguin d’aplicació i citades anteriorment.

10.2 DESCRIPCIÓ, LOCALITZACIÓ I PROFUNDITAT DE LA XARXA PUBLICA

Disposem de xarxes separatives de clavegueram per a l’escala de l’edifici. La xarxa de l’escala que disposem es la reflexada als següents plànols: XARXA PLUVIALS:



Sant Just Desvern


XARXA DE FECALS:


Donades les característiques constructives de l’edifici i a l’ús al que es destinarà, s’ha dissenyat una instal·lació de sanejament acord amb el funcionament de l’edifici. S’ha previst una xarxa separadora entre fecals i pluvials. El present projecte contempla l’evacuació dels nuclis de lavabos senyalats en els plànols mitjançant canonades i accessoris destinats a la conducció de desguassos, de P.V.C. rígid d’alta temperatura de 3.2mm d’espessor de la sèrie B per a tota la instal·lació interior, i tots els aparells estaran previstos de sifons. S’ha previst la canonada de PVC fins planta coberta per realitzar la ventilació secundaria dels muntants verticals de sanejament, excepte per certs muntants que degut a la manca d’espai s’instal·larà per a un correcte funcionament vàlvules MAXIVENT.


Sant Just Desvern


En els llocs on es pugui produir inundacions o neteja del mateix mitjançant aigua a pressió es situaran boneres sifòniques, amb un diàmetre de 110mm. Al mateix temps i seguin les especificacions de la generalitat a les garjoles es situaran sifons de 40mm de diàmetre per facilitar la neteja o el desguàs de la mateixa. Les evacuacions dels nuclis s’han previst mitjançant canonada de PVC homologada sèrie B, de diàmetres segons indicacions en plànols adjunts; que discorreran per fals terra i es connectaran als muntants verticals previstos. En la planta coberta es preveu la realització dels pendents necessaris per conduir les aigües pluvials fins al baixant així com les conduccions a les cisternes dels patis interiors de l’edifici, i la conducció dels condensats de les unitats exteriors fins al baixant anteriorment citat. S’ha previst la col·locació de canonada de PVC sèrie U i diàmetre de 200mm. per a las zones externes a l’edificació fins la connexió al col·lector general de sanejament.

10.4 CONSIDERACIONS GENERALS

Xarxa horitzontal: ha de garantir la recollida de les aigües pluvials i negres, per conduir-les a la xarxa general de clavegueram, prèvia comprovació de la seva capacitat i de les cotes del terreny. Els edificis han de disposar d’una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals. Aquesta separació s’ha de mantenir, com a mínim, fins a una arqueta situada a l’exterior de la propietat, o si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament. S’admet una única connexió a la xarxa pública en el cas que aquesta no disposi d’un sistema separatiu d’aigües Si el col·lector general de la xarxa pública està situat a un nivell superior que la xarxa de sanejament de l’edifici, s’hauran d’instal·lar grups de bombeig de funcionament automàtic, dotats d’alarmes òptiques i acústiques, i comandades pels nivells mínim i màxim del dipòsit de bombeig. S’han d’instal·lar dues bombes en paral·lel per garantir la continuïtat del funcionament, que s’alimentaran del subministrament elèctric preferent. El pou de recollida de les aigües disposarà d’un registre. El quadre elèctric de control i comandament de l’equip de bombeig se situarà en una zona propera (preferiblement dins d’alguna sala tècnica on hi hagi altres quadres elèctrics). En cas d’existir risc de retorn de les aigües de la xarxa de clavegueram fins a l’interior de l’edifici, s’haurà de col·locar un dispositiu antiretorn. Al costat de la sortida del col·lector general de l’edifici s’ha de preveure un registre que faciliti la presa de mostres per a l’anàlisi de les aigües. Si l’Ajuntament ho exigeix o la situació de l’edifici ho fa aconsellable, s’haurà d’instal·lar un sistema de depuració de les aigües brutes. La xarxa d’evacuació es realitzarà en traçat continu. Les conduccions penjades tindran una pendent del 1%, les soterrades se situaran a l’interior de rases, sobre una solera de formigó amb pendent mínim de l’2% i aconsellable de l’2,5%.



Sant Just Desvern


10.5 DIMENSIONAT DE LES XARXES SEGONS CTE-HS5

Xarxa d’evacuació de laxarxa d’evacuació d’aigües residuals:

- Derivacions individuals: La taula 4.1 del DB-HS-5 indica quines son les unitats de descàrrega per aparell, per tal de dimensionar la xarxa de petita evacuació:

- Dimensionat de baixants en funció de les UD: La taula 4.4 mostra les dimensions mínimes que demana el CTE en funció de l’alçada i les UD.


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern



Sant Just Desvern


- Dimensionat dels col·lectors:

La taula 4.5 mostra les dimensions mínimes que demana el CTE en funció de la pendent i les UD.

Al nostre cas la pendent serà de l’1%, per ser penjada i registrable.



Sant Just Desvern


El total d’UD del projecte es de 517 UD, amb una pendent del 1%, tal i com indica la taula 4.5 el caol·lector de sortida serà de 160 mm. Però per

Xarxa d’evacuació de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials:

- Pluviometria: La pluviometria utilitzada per aquest càlculs, Sant Just Desvern (Barcelona), correspon a la Zona B –Isoyeta 60- amb una intensitat pluviometrica de 135 l/h . m², segons la taula de l’apendix B del CTE DB-HS 5. Per tant, per pder accedir al es taules del CTE amb una intensitat pluviomètrica de 100 l/h . m² s’aplicará un factor de correcció de f= 1.35.

- Nombre de boneres: El nombre de boneres mínim ve determinat per la taula 4.6, que disposa d’una superfície de coberta de projecte de 353 m² aproximadament.


Sant Just Desvern


Tal i com s’aprecia al ataula, al nostre cas haurem de dispossar d’un nombre mínim de 4 boneres. El projecte dispossa de 10 boneres per tal d’evacuar l’aigua pluvial.

- Dimensionat de baixants pluvials en funció de la superficie: La taula 4.4 mostra les dimensions mínimes que demana el CTE en funció de la superfície i pluviometria .

Al nostre cas tots els baixants de pluvials serán de 110 mm de PVC, superior al demanat pel CTE.

- Dimensionat dels col·lectors:



Sant Just Desvern


La següent taula mostra les dimensions dels col·lectors en funció de la pemdent i la superfície de coberta.

10.6 ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’ESTALVI DE L’AIGUA DE SANT

JUST DESVERN

L’edifici objecte d’aquest projecte forma part d’un conjunt d’edificacions dins de la mateixa illa, amb una zona verda interior comuna per a tots els edificis. Aquest esdifici es la fase II d’aquest conjunt d’habitatges, sent l’edifici, actualment en construcció, situat al carrer Violeta Parra 8-12 la Fase I del conjunt. A l’edifici de la Fase I s’ha projectat un dipòsit que compleix amb totes les disposicions marcades a l’Ordenança Municipal reguladora de l’estalvi de l’aigua de Sant Just Desvern”. S’ha projectat un dipòsit amb suficient capacitat per tota la zona lliure d’edificació, tal i com s’indica a continuació (dades estretes del projecte executiu de l’edifici situat al carrer Violeta Parra 8-12 ): Paràmetres de la Ordenança


Sant Just Desvern


Paràmetres de projecte Violeta Parra 8-12:

Es pot observar que la capacitat del dipòsit supera les dimensions requerides.

10.7 COMPLIMENT “DECRET 21/2006 DE ECOEFICIÈNCIA” DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA

Aquest edifici complirà amb el ”DECRET 21/2006 de la Generalitat de Catalunya, de 14 de febrer pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis”. Descrivim els paràmetres relacionats amb l’aigua, segons s’indica en el art. 3 del Decret, que es tindran que complir: 3.1.- Els edificis disposaran de una xarxa separativa de sanejament per aigües pluvials i residuals. 3.2.- Les aixetes de lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa, estaran dissenyades per economitzar aigua o disposaran d’un mecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres per minut havent de donar un mínim de 9 litres per minut a una pressió dinàmica mínima d’utilització superior a 1 bar. 3.3.- Les cisternes dels inodors disposaran de mecanismes de doble descàrrega o de descàrrega interrumpible. 3.4.- Als edificis d’ús docent, sanitari o esportius les aixetes dels lavabos i dutxes tindran obligatòriament mecanismes temporitzadors o bé detectors de presencia para el seu funcionament.



Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE GAS


Sant Just Desvern


11 INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL

11.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació de gas natural necessària pel condicionament de l’edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades.


La instal·lació receptora s’inicia a la clau d’escomesa i, a través de les canalitzacions, reguladors, comptadors i les successives claus de tall i control arriba fins els aparells d’utilització. Aquests seran del tipus de circuit obert, prenent l’aire necessari per a la combustió del recinte on es troben ubicats. L’eliminació dels productes de la combustió al exterior es realitzarà per mitjà de canalitzacions adequades a les calderes. Els aparells que no precisin conduir els productes de la combustió, com les cuines, tindran les obertures mínimes de 100 cm2 connectades a les xemeneies o directament a l’exterior. Tots els materials, sistemes de connexió i elements de la instal·lació compliran allò que s’ha especificat en el Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics col·lectius o comercials (BOE-24-11-93), els seus annexos i els seus ITC-IRG.

11.2.1 ESCOMESA I CLAU D’ABONAT

Es la part de la canalització de gas compresa entre la xarxa de distribució de la companyia GAS NATURAL (d’ara endavant GN), i la clau d’escomesa, inclosa aquesta. Aquesta instal·lació serà realitzada per la companyia. Després existirà una clau de pas general de l’edifici. L’escomesa i els trams enterrats seran de Polietilè. El pas de la canonada enterrada de PE amb la instal·lació vista de Coure, es realitzarà mitjançant la tija corresponent segons empresa subministradora. A partir de la clau d’escomesa, es realitzarà una escomesa interior amb tub de coure de 51x54 mm, a partir d’una vàlvula seccionadora situada en una arqueta fins arribar a l’armari de regulació. Tots els canvis de canonada d’acer es realitzaran mitjançant un tall. Les canonades per la canalització del GN seran de polietilè quan vagin soterrades, segons UNE 53333. Quan les conduccions traspassin forjats o murs, ho faran a través de passamurs que deixin lliures 10 mm al voltant de la canonada. La clau d’abonat o clau d’inici de la instal·lació individual de l’usuari és el dispositiu de tall que, pertanyent a la instal·lació comú, estableix el límit entre aquesta i la instal·lació individual i que pot interrompre el pas de gas a una sola instal·lació individual, havent de ser aquesta clau accessible des de zones de propietat comú.



Sant Just Desvern


11.2.2 ARMARI DE REGULACIÓ I COMPTADORS

Pressió d’entrada: Segons la informació facilitada per Acefat la pressió d’escomesa es Mitja Pressió A (MPA)

Característiques de l’Armari L’armari de regulació s’utilitza per regular la pressió d’entrada i amb una pressió de sortida en Baixa pressió. La presa es realitzarà directament de la escomesa a mitja pressió A. Pel pas de MPA a BP s’utilitzaran uns reguladors de pressió situats just abans dels comptadors, i estaran tarats per proporcionar una pressió mínima a la sortida de 205 mmcda (BP). L’armari de regulació disposarà de tot un conjunt de comptatge i regulació, per això estarà equipat amb tots els accessoris que s’instal·len conjuntament amb el regulador, tals com claus de tall, filtre, presa de pressió, canonada de connexió ,etc. i tindrà les següents característiques: A més del comptador i el seu corresponent regulador, l’armari estarà equipat amb les seves respectives vàlvules de seguretat (VS). Els reguladors i les VS, hauran de disposar d’un


Sant Just Desvern


sistema de precinte que dificulti la manipulació dels sistemes interns de tarat, per persones no autoritzades. El conjunt de regulació portarà una placa, targeta o adhesiu, per identificació de les condicions de funcionament, en la que es faci constar les següents dades:

a) Tarat de la pressió de sortida del regulador

b) Tarat de la pressió de la VS per màxima pressió

c) Tarat de la pressió de VS, per mínima pressió. Aquest armari de regulació tindrà un grau d’accessibilitat de 2, protegit per un armari, de registre practicable amb porta, amb tancament amb clau normalitzada, i una correcta ventilació, tant en la part superior com en la part inferior. Aquest armari tindrà les dimensions suficients per poder instal·lar, mantenir i substituir els comptadors, amb màxima facilitat. Ventilació Pel càlcul de la superfície de ventilació del recinte s’han seguit els criteris indicats en el punt 06.3.3.2.1 de la ITC MI-IRG 06. Les obertures per ventilació hauran de trobar-se en la part inferior comunicant directament amb l’exterior, i en la seva part superior comunicant directament amb l’exterior de l’edifici o amb un pati de ventilació, a través d’una obertura o a través d’un conducte. En aquest últim cas hauran de tenir-se present els factors de correcció en funció de la longitud del conducte, indicats en la taula III del punt 06.3.3.2.1 de la ITC-MI-IRG 06. Aquestes obertures estaran adientment protegides per evitar l’entrada de cossos estranys. Altres requisits L’armari destinat a allotjar el comptador i conjunt de regulació, s’haurà de situar en el límit de la propietat individual i tenir accessibilitat de grau 2 des de l’exterior de la mateixa. Es construiran amb planxa galvanitzada, plàstic com a mínim M2, segons norma UNE 23.727, en l’obra de fàbrica enlluïda interiorment. La secció mínima de ventilació en la part inferior serà de 50 cm², i si la comunicació amb l’exterior es realitza mitjançant conductes de longitud superior als 2 metres, les seccions mínimes seran de 100 cm². La porta haurà d’obrir-se cap a fora i estar equipada amb tancament normalitzat per l’empresa subministradora. Si es tracta d’un local, la porta pot obrir-se des de l’interior sense necessitat de clau. La instal·lació elèctrica per la il·luminació del recinte, en cas de que sigui necessària, haurà d’ajustar-se als requeriments del Reglamento electrotécnico per baja tensión, instrucción MI-BT 026 per clase I, zona 2, i tindrà els cables envainats en tub d’acer, caixes i il·luminació estanca, i es situarà l’interruptor en l’exterior. En lloc molt visible haurà de situar-se un rètol amb les següents inscripcions: “ Prohibit fumar o encendre focs”



Sant Just Desvern


“Assegurar-se de que la clau que maniobra és la que correspon”

“No obrir una clau sense assegurar-se que les de la resta de la instal·lació corresponent estan tancades”

“En cas de tancar una clau equivocadament no la torni a obrir sense comprovar que la resta de les claus de la instal·lació corresponent estan tancades”

A la part externa de la porta d’accés haurà d’haver-hi un rètol amb la següent inscripció: “Gas”

“Prohibit fumar en el local o entrar amb una flama”

11.2.3 XARXA INTERIOR

Canonades de Distribució Tota la instal·lació es realitzarà en baixa. S’ha calculat cada tram de la instal·lació interior per tal que tingui una pèrdua de càrrega de 250mm.c.a. en el punt més allunyat. Després de l’armari de regulació, la canonada de distribució es realitzarà amb canonada d’acer, els tubs compliran la norma UNE 19.045, la UNE 19.046 o equivalents, segons siguin amb o sense soldadura. L’espessor mínim estarà d’acord amb la norma UNE 19.040 o equivalent. Tot el traçat de la canonada o la seva baina corresponent, serà pintada amb una capa d’imprimació i dues d’acabat de color groc segons especificacions de la norma UNE. La canonada de distribució en tota la seva instal·lació interior anirà pels sostres dels passadissos i en tots els muntants de forma que s’allotjarà en una baina, d’un diàmetre mínim que serà dues vegades el nominal de la canonada. Les baines o conductes seran continus en tot el seu recorregut de forma que en el cas d’eventuals fugues la sortida d’aquestes es realitzi cap als extrems que disposen de ventilació. En cas de que puguin ser objecte d’inundacions estaran equipats amb dispositius de buidat. Les unions entre canonades que puguin formar parells galvànics, s’efectuaran mitjançant juntes aïllants.

Les unions que es realitzin per medis mecànics seran realitzades mitjançant brides, ta com indiquen les normes UNE 19.152, UNE 19.153, UNE 19.282 i UNE 19.283, intercalant entre elles una junta que compleixi les característiques de la norma UNE 53.591.

Els punts de subjecció de les canonades han d’estar situats de tal manera que quedi assegurada l’estabilitat i alineació de la canonada. Les distàncies mínimes de separació des d’una canonada fins altres canonades, conductes o terra, serà:

Altres serveis Curs paral·lel Encreuament cm cm

Conducció aigua 3 1 Conducció elèctrica 3 1 Conducció de vapor 5 1 Xemeneies 5 5 Terra 5 -


Sant Just Desvern


Tot el recorregut de la canonada de gas per dintre del cel ras, inclòs el pati ascendent, estarà continguda a dins d’una baina del tipus PVC PN-6 125 mm, per garantitzar absolutament la estanquitat de la canalització. Claus En les instal·lacions receptores hauran de situar-se claus que corresponguin genèricament amb la norma UNE 19.679 o equivalent, si són d’obturador cònic, a la norma UNE 19.680, i si són d’obturador esfèric, a la norma UNE 60.708 o equivalent. Per diàmetres superiors o iguals a 100 mm podran instal·lar-se claus del tipus obturador esfèric, papallona o altres sempre que compleixin les corresponents normes harmonitzades europees, normes UNE u altres normes de reconegut prestigi acceptades per algun dels països de la CEE, o haver estat convenientment assajades per un laboratori acreditat.

11.2.4 SALA DE CALDERES

S’hi instal·larà una vàlvula de tall abans d’entrar a la sala de calderes. La instal·lació es realitzarà amb coure o ferro negre. Les unions entre canonades que puguin formar parells galvànics, s’efectuaran mitjançant juntes aïllants. Les unions que es realitzin per medis mecànics seran realitzades mitjançant brides, tal com indiquen les normes UNE 19.152, UNE 19.153, UNE 19.282 i UNE 19.283, intercalant entre elles una junta que compleixi les característiques de la norma UNE 53.591. Els punts de subjecció de les canonades han d’estar situats de tal manera que quedi assegurada l’estabilitat i alineació de la canonada. Per la alimentació de les calderes es disposarà d’una rampa de gas que aportarà el cabal necessari per que el cremador desenvolupi la potencia calorífica desitjada. S’ubicarà en l’exterior un interruptor de tall elèctric segons indicacions de la normativa UNE. Resistència Mecànica dels Tancaments Es dimensionarà l’element de baixa resistència o conducte, per compensar el cas d’expansió produïda per una deflagració accidental, calculant-la de la següent manera:

Potència nominal Instal·lada Superfície dèbil kW m²

< 600 = 1 > 600 (Volum local en m³/100) m² > 1

La porta directa l’exterior i les seccions de ventilació poden considerar-se part de l’element de baixa resistència, i aquest pot dividir-se en diverses parts amb un mínim de 250 cm² per divisió i augmentant el total un 10%. Quan no pot habilitar-se l’element de baixa resistència mecànica, es realitzarà un sistema d’extracció mecànic d’aire. Estarà format per un extractor i una xarxa de conductes. L’extractor serà centrífug amb conjunt carcasa-rodet antiespurnes, accionat per motor elèctric extern al conjunt amb envolvent IP 33.



Sant Just Desvern


11.3 FULLS DE CÀLCULS

11.3.1 CÀLCUL DE NECESSITATS

Aparells d’utilització: 3 unitats de calderes Viessmann Vitodens 200-W Potencia: 80 kW x 3 = 240 kW = 206.897 kcal/h Càlcul del cabal necessari:

Cabal = 21.73 m3/h de Gas Natural

11.3.2 CÀLCUL DE CANALITZACIONS

Els càlculs s’adjunten al full de càlcul adjunt. L’esquema de la instal·lació, així com el dimensionat d’aquesta es detallen al plànol adjunt.


Sant Just Desvern




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE ENERGIA SOLAR TÈRMICA


Sant Just Desvern


12 INSTAL·LACIÓ DE ENERGIA SOLAR TÈRMICA

12.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació de energia solar tèrmica necessària pel condicionament de l’edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades. Existeix un projecte específic per a aquesta instal·lació. En cas de dubte s’ha de consultar el document íntegre.

12.2 PRESENTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

Se diseña una instalación solar térmica de 26,1 kW-t para el edificio plurifamiliar de 25 viviendas para un total según diseño de 85 personas:

La normativa más estricta corresponde al “Decret d’Ecoeficiència” como se expondrá en los siguientes apartados. La producción del edificio será colectiva, tanto de la energía solar como de la calefacción y apoyo ACS. La energía primaria para el sistema principal será mediante gas natural, Se instalarán colectores solares con protección selectiva (Viessmann - ThermProtect) en número de 16 unidades de 2,33 m² de superficie de apertura unitaria (total sup. Bruta campo de 40,16 m²), que limitan las sobretemperaturas y no son necesarios sistemas de disipación térmica. La orientación será Sur, y se dispondrá con una inclinación de 45º. Las pérdidas por sombra y orientación son inferiores al 30% normativos y representan un 3,98% del total. Las pérdidas adicionales consideradas en el cálculo para el sistema ACS y solar son del 16% (12%+6%). Todo esto da como resultado un total de 16 colectores para el consumo de referencia de 2.380 litros/dia a 60ºC.

12.3 JUSTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA

12.3.1 DETERMINACIÓN DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE REFERENCIA. NORMATIVA DE APLICACIÓN

Para elaborar el proyecto se han seguido estrictamente los condicionantes que indica la Ordenanza, “el "Decreto de Ecoeficiencia Decreto 21/2006, de 14 de febrero, y el "Código Técnico de la Edificación", y en concreto el documento básico HE4, "Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria”. Como se verá más adelante, los requerimientos más estrictos recaen sobre la Ordenanza Solar, con lo que la producción solar se adecuará a esta normativa.



Sant Just Desvern


12.3.2 NORMATIVA ESPECÍFICA INSTALACIÓN SOLAR TÉRMICA. DESCRIPCIÓN DE LA INSTALACIÓN. CAPACIDAD TOTAL DE ACUMULACIÓN I LA FUENTE DE ENERGIA DE SOPORTE

Se realiza el estudio de acuerdo con los diferentes artículos de la Ordenanza Solar Térmica de SANT JUST DESVERN. La instalación de ACS será mediante una producción centralizada mediante calderas murales y control individual en la acometida a cada vivienda mediante un contador de energia. El equipo de producción funcionará mediante gas natural. Para la producción solar, centralizada se destinará dos acumuladores de 2.000 litros de capacidad unitaria, 4.000 litros en total. Para la producción por caldera, se parte de un sistema de distribución a armarios individuales comunes para el ACS y calefacción. Para la instalación de energía solar térmica, y el cálculo de los valores de consumo diario, se han partido de los supuestos que cada una de las normativas establecen en el caso de un edificio plurifamiliar, que son los siguientes: Dado que el CTE establece valores por usuarios similares al Decreto, pero ratios de cobertura inferiores, no se tiene en cuenta por ser sus requerimientos inferiores. En el caso de la ordenanza, establece un valor inferior por persona, de 24 litros a 60ºC, inferior a los 28 litros del decreto y por tanto, no se tiene en cuenta por ser sus requerimientos inferiores. DECRET: 28 litros a 60ºC por persona Dado que el CTE solo establece un 30% de las exigencias totales, el Decret un 60%, y la Ordenanza un 60%, además de establecer unas exigencias mayores al ser la temperatura de agua fria de 12 ºC todo el año, el caso más desfavorable es el del Decret d’ecoeficiència, y a partir de la cual se obtienen los valores. La tipología del número de personas es la siguiente:

85 personas, a 28 l/dia persona, total 2.380 litros/dia a 60ºC

Cálculo Ordenanza:

Consumo ACS

Temperatura del agua caliente: 60 º C Temperatura promedio del agua fría:

12

º C

Numero usos

85

Uso por persona a 60ºC

28 Litros/persona


Sant Just Desvern


Sci (Consumo de ACS para edificio):

2.380 litros / edificio / día

Consumo medio energético ACS

478

Mj (Megajoule)

litros / edificio / día

C (Consumo de diseño) A 60 º C: 2.380

MJ/dia Consumo medio total 478 % Cobertura solar según Decret – Zona IV 60%

Demanda energética para la producción de ACS en kW-h día 148,8 kW-h/dia Demanda energética para la producción de ACS en kW-h año 54.303,9 kW-h/dia

Producción solar necesaria de ACS en kW-h día 89,3 kW-h/dia Por tanto, el más restrictivo es el Decret d’Ecoeficiència, con un producción solar dia mínima de 89,3 kWh, y un consumo de ACS diario de 2.380 litros a 60ºC. Se diseñará la instalación solar térmica para el cumplimiento de estos valores. Temperaturas agua fría: Para los datos de la temperatura de agua fría, se recogen los datos del CTE:

Datos de cálculo: Tª agua de red (ºC)

ENERO 11,0 FEBRERO 10,0 MARZO 11,0 ABRIL 12,0 MAYO 15,0 JUNIO 17,0 JULIO 18,0 AGOSTO 19,0 SEPTIEMBRE 18,0 OCTUBRE 17,0 NOVIEMBRE 14,0 DICIEMBRE 12,0

12.3.3 DETERMINACIÓN DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE REFERENCIA. DATOS DE CONSUMO

DE ACS Y DEMANDA ENERGÉTICA DERIVADA:

Según los cálculos indicados anteriormente, para la tipología descrita, 10 viviendas de 4 personas y 15 viviendas de 3 personas, resulta que para un consumo de 28 litros/dia por persona, da un total de 2.380 litros/dia de ACS a una temperatura de 60ºC. A la temperatura del agua fría variable según el mes corresponde esta demanda energética derivada del ACS:



Sant Just Desvern


CÁLCULO DE LA COBERTURA SOLAR PROYECTO Tª ACS (ºC)

Datos de cálculo:

Días del mes

Tª agua de red (ºC)

Tª ACS (ºC) Consumo de ACS (litros /

mes)

Perd. Térmicas

distribucion ACS

Demanda energética

(kW.h / mes)

ENERO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708

FEBRERO 28 10,0 60 66.640 12% 4.339 MARZO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708 ABRIL 30 12,0 60 71.400 12% 4.463 MAYO 31 15,0 60 73.780 12% 4.324 JUNIO 30 17,0 60 71.400 12% 3.998 JULIO 31 18,0 60 73.780 12% 4.036

AGOSTO 31 19,0 60 73.780 12% 3.940 SEPTIEMBRE 30 18,0 60 71.400 12% 3.905

OCTUBRE 31 17,0 60 73.780 12% 4.132 NOVIEMBRE 30 14,0 60 71.400 12% 4.277 DICIEMBRE 31 12,0 60 73.780 12% 4.612

ANUAL 365 14,5 -

868.700 51.443 kW-h

Las necesidades de ACS totales son de 51.443kWh (con pérdidas en la distribución ACS del 12%), para un total de 2.380 litros/dia, correspondiente a un consumo anual de 868.700 litros de ACS a 60ºC. Según el decret, la instalación solar térmica tendrá que ser capaz de generar el 60% de la energía, con un mínimo de 32.582 kWh. 12.3.4 DESCRIPCIÓN DE LA INSTALACIÓN SOLAR TÉRMICA

Dada la arquitectura de la edificación y los requerimientos de diseño, se ha optado por un colector plano, a 45º, orientado a Sur; tal y como se indica en planos, es la mejor opción constructiva, ya que se obtiene el mejor perfil de sombras, con unas pérdidas mínimas dada la tipología de la cubierta y las necesidades de la edificación. Se plantean 3 grupos de colectores, de 3, 6 y 7 colectores enseriados. Objetivo energético El objetivo energético es la producción de cómo mínimo el 60% de energía solar térmica necesaria para el ACS del edificio (51.443kWh) mediante producción solar de origen renovable. Como se ha comentado anteriormente, y dado que el edificio presenta una tipología de vivienda plurifamiliar con un consumo día de 2.380 litros a 60ºC, serán necesarios un total de 16 colectores de 2,33 m² de superficie unitaria (total Sup. de apertura 37,28 m², total sup. total de 40,16 m²). Sistema elegido: Se opta por una producción de la energía solar en dos acumuladores independientes, de 2.000 litros, con un total de 4.000 litros.


Sant Just Desvern


Captación solar Los captadores, según se indican en planos, se instalarán aprovechando la cubierta, y la orientación del edificio; se ha optado por un colector plano, a 45º, orientado a Sur. Serán 16 colectores de 2,33 m² de superficie unitaria (total Sup. de 37,28 m²), de la marca VIESSMANN, con tratamiento selectivo contra las altas temperaturas:

Identificación: Fabricante: Viessmann Faulquemont Nombre comercial: Vitosol 200-FM SV2F Tipo de captador: Calentamiento líquido, con cubierta Año de producción: 2016

Contraseña de homologación: NPS-2617 Rendimiento:

Fecha de caducidad: 09/02/2019 Los captadores se dispondrán enseriados, en tres filas. Se dispondrán de válvulas adicionales de corte en entrada/salida del campo de colectores, así como purgador de aire, y válvula de sobrepresión tarada a 6 bares. Tambien de control de caudal, para garantizar que el caudal circula por igual en los 3 grupos. El circuito primario se dispondrá a una presión de 3 bares, para evitar la formación de vapor de agua a 145ºC, que es la temperatura máxima en el captador al incorporar el tratamiento selectivo. Las pérdidas consideradas en el cálculo, independiente de las del propio captador, son del 6%, derivadas de la propia instalación solar y de la distribución del ACS a las viviendas, como se ha comentado, el 12%, al haber recirculación. Las pérdidas, debidas a sombras y a la disposición de los captadores son las siguientes: - Pérdidas derivadas de orientación e inclinación:

No existen, al estar a Sur, y a 45º.



Sant Just Desvern


- Pérdidas por sombra:

Dado que se levantarán los colectores solares para minimizar las sombras derivadas del antepecho de protección, no se prevén pérdidas superiores al 2%. Nos da un perfil de pérdidas, para la orientación e inclinación de proyecto del 1,43 % - Pérdidas totales

Pérdidas totales 1,43% Las pérdidas límite, según CTE, son las siguientes:

En el caso particular del presente proyecto, se opta por “General”, para facilitar la instalación. Las pérdidas máximas normativas son del 15%, superiores a las de proyecto, que son del 1,43% . Acumulación e intercambio Se opta por dos acumuladores con intercambiador interno para evitar pérdidas. La acumulación será de 4.000 litros para el solar. Se cumple el ratio de acumulación por m² necesario:

V Volumen acumulación solar 4.000 litres A Área captadores m² 40,16 m²

50 < V / A 100 <180 Circuitos hidráulicos Existirá un circuito primario, con dos kit de bombeo de solar, aislado y con la valvuleria correspondiente que nos suministrará un caudal de cálculo aproximado de 1.500 litros/hora. El diámetro será DN32 hasta los colectores, los cuales, a pesar de existir válvulas de entrada/salida, dispondrán en el mismo campo solar de válvulas de corte, purgadores y sobrepresión. La acometida a cada acumulador será con DN25. Regulación y medida La regulación será estándar de instalación solar, con control por diferencial térmico del campo solar.


Sant Just Desvern


Disipación térmica El sistema elegido (ThermProtect), dispone de un tratamiento selectivo, que hace cambiar las propiedades ópticas del colector, modificando su emisividad a partir de una temperatura aproximada de 150ºC, con lo que pasa a ser emisor y reflectivo. Esto, unido a presiones del primario de unos 3 bares aproximadamente, hace que no se forme vapor, y que por tanto, no haya exceso de temperatura que se tenga que eliminar, manteniendo todos los elementos en perfecto estado de seguridad. El nuevo tratamiento consta de varios niveles. Uno de estos niveles está formado por dióxido de vanadio, un material inteligente de extraordinarias habilidades para cambiar de tamaño, forma y/o identidad física. Gracias al funcionamiento de capas conmutables, a partir de 75 ºC, la estructura cristalina del tratamiento del absorbedor realiza una transición estructural que provoca un aumento de la emisividad, limitando automá-ticamente la absorción de energía. Cuando la temperatura del colector disminuye, la estructura cristalina recupera su posición inicial y la energía solar está de nuevo disponible en la instalación. El cambio de la estructura cristalina es reversible y está disponible ilimitadamente. El exceso de energía no requerida durante períodos de falta de demanda por parte de la instalación y los fenómenos propios del sobrecalentamiento y la formación de vapor se evitan de una forma eficaz y segura, y sin necesidad de aerotermos ni vaciados de los circuitos. Este proceso es inherente a las propiedades físicas del material inteligente del absorbedor y se produce, por tanto, totalmente independiente de la configuración y los ajustes del sistema. Una instalación solar con ThermProtect es completamente segura por sí misma y se caracteriza por una fiabilidad y durabilidad operativa superior a la de los sistemas solares convencionales 12.3.5 BALANCE ENERGÉTICO

A partir de los datos expuestos, y de las hipótesis de cálculo, se obtiene el siguiente balance energético, calculado mediante hoja de cálculo, mes a mes. Se harán los dos cálculos, con orientación e inclinación ideales, y con la propuesta, según se indica en la ordenanza solar. Se parte de un consumo dia de 2.380l/dia, y de unas pérdidas de distribución solar del 6% y de ACS del 12%. Datos climáticos: Se parte de la radiación según el “Atles de radiació solar de Catalunya 2000”, para los ángulos de orientación 0º, y para el azimut de 45º en el caso de proyecto, y para 0º de orientación y 45º en el caso ideal:



Sant Just Desvern


Datos de partida:Localidad: Sant Just DesvernDades segons "Atles de radiació solar Catalunya 2000" per a l'estació de BarcelonaLatitud localidad: 41,22 Dades segons pàg. 96 de l'esmentat atlas:Orientación: 21º OestInclinación: 27º

Datos climatológicos:

T ª ambiente con Sol (º C)

Radiación incidente

(MJ/m2.dia) sup. Plana


(MJ/m2.dia) Radiación incidente

(Kwh/m2.mes)


(Kwh/m2.dia)

Días del mesHoras de sol al

día

Radiación (W/m2)

Potencia media

ENERO 11,0 6,79 12,83 110,5 3,56 31 7,8 456,9 FEBRERO 12,0 9,52 15,15 117,8 4,21 28 8,0 526,0

MARZO 14,0 13,48 17,94 154,5 4,98 31 9,0 553,7 ABRIL 17,0 17,77 19,89 165,8 5,53 30 9,5 581,6 MAYO 20,0 21,12 20,67 178,0 5,74 31 9,5 604,4 JUNIO 24,0 22,64 20,84 173,7 5,79 30 9,5 609,4 JULIO 26,0 21,91 20,90 180,0 5,81 31 9,5 611,1

AGOSTO 26,0 19,07 20,63 177,6 5,73 31 9,5 603,2 SEPTIEMBRE 24,0 14,98 19,26 160,5 5,35 30 9,0 594,4

OCTUBRE 20,0 10,71 16,63 143,2 4,62 31 9,0 513,3 NOVIEMBRE 16,0 7,40 13,85 115,4 3,85 30 8,0 480,9 DICIEMBRE 12,0 5,95 12,19 105,0 3,39 31 7,0 483,7

Datos del Annex I.6 ord.ANUAL 18,5 14,28 MJ/m²/dia 17,57 MJ/m²/dia 1.781,91 kWh/m²/mes 5,2 365 8,8 551,6

Pérd. Respecto Orient./incl Media año

DATOS CLIMÁTICOS CONDICIONES DE PROYECTO

Se parte de la instalación de 16 unidades de colector plano, dando una superficie:

Superficie de cálculo: Número de colector solares: 16 uds Superficie de apertura solar de captación:

40,16 m²

Sup. Bruta de captación: 37,28 m² Los datos de rendimiento del colector incluidos en el cálculo son los más desfavorables de los dos existentes en la homologación, dado que la curva se modifica debido al tratamiento selectivo de la placa:

Tipo de colector solar:

Modelo de colector solar: Vitosol 200 FM

SV2F Sup. Bruta 2,51 Area total

Dimensiones del colector solar: 2.380x 1.056 x

90 mm. (Ancho x alto x fondo)

Superficie solar activa unitaria: 2,33 m²

Rendimiento óptico (c0):

0,76 %

Coeficiente de Pérdida de calor (c1):

4,41 W / (m2.K)


0,023 W / (m2.K2)

T ª de retorno del agua

40 º C

Pérdidas térmicas distrib. ACS 12% Pérdidas térmicas producción solar 6%


Sant Just Desvern


Rendimiento Solar Caso de proyecto:

Datos de cálculo:

Días del mes Radiación (W/m2) Rendimiento captadorRadiación incidente

(Kwh/m2.mes)

Radiación efectiva (Kwh / mes) Energia

Solar producida

Perd. Termicas producc. Solar

Radiación aprovechada (Kwh / mes)

Rdto Sistema solar

ENERO 31 456,9 44% 110,5 1.654,7 6% 1.555 35%FEBRERO 28 526,0 49% 117,8 1.978,9 6% 1.860 39%

MARZO 31 553,7 53% 154,5 2.773,0 6% 2.607 42%ABRIL 30 581,6 57% 165,8 3.200,6 6% 3.009 45%MAYO 31 604,4 60% 178,0 3.644,6 6% 3.426 48%JUNIO 30 609,4 64% 173,7 3.767,7 6% 3.542 51%JULIO 31 611,1 65% 180,0 4.009,2 6% 3.769 52%

AGOSTO 31 603,2 65% 177,6 3.948,8 6% 3.712 52%SEPTIEMBRE 30 594,4 63% 160,5 3.464,8 6% 3.257 51%

OCTUBRE 31 513,3 57% 143,2 2.792,4 6% 2.625 46%NOVIEMBRE 30 480,9 51% 115,4 2.022,6 6% 1.901 41%DICIEMBRE 31 483,7 47% 105,0 1.678,6 6% 1.578 37%

- ANUAL 365 551,6 56% 1.781,91 kWh/m2 34.936 kW-h 32.840 kWh 45%

Rendimiento Campo So 66.430 kWh Rdto. Sist. Solar Demanda de la energía térmica y contribución solar mensual y anual :

Tª ACS (ºC)

Datos de cálculo:

Días del mes Tª agua de red (ºC) Tª ACS (ºC)Consumo de ACS (litros /

mes)Perd. Térmicas

distribucion ACS

Demanda energética

(kW.h / mes)

Energía solar producida (kW.h

/ mes)

Necesidades energía

auxiliar (kW.h / mes)

Contribucion solar anual

ENERO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708 1555 3153 33%FEBRERO 28 10,0 60 66.640 12% 4.339 1860 2479 43%

MARZO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708 2607 2102 55%ABRIL 30 12,0 60 71.400 12% 4.463 3009 1455 67%MAYO 31 15,0 60 73.780 12% 4.324 3426 898 79%JUNIO 30 17,0 60 71.400 12% 3.998 3542 457 89%JULIO 31 18,0 60 73.780 12% 4.036 3769 267 93%

AGOSTO 31 19,0 60 73.780 12% 3.940 3712 228 94%SEPTIEMBRE 30 18,0 60 71.400 12% 3.905 3257 649 83%

OCTUBRE 31 17,0 60 73.780 12% 4.132 2625 1507 64%NOVIEMBRE 30 14,0 60 71.400 12% 4.277 1901 2376 44%DICIEMBRE 31 12,0 60 73.780 12% 4.612 1578 3034 34%

ANUAL 365 14,5 - 868.700,0 51.443,0 32.840 18.603,1 63,8%(*) Valor del Agua de red según Ordenanza Solar Sant Cugat litros / año kW.h kW.h kW.h

CÁLCULO DE LA COBERTURA SOLAR PROYECTO

Los resultados de proyecto son los siguientes:

Resultados energéticos: Total necesidades edificio: 51.443 kW.h / año Aportación circuito solar: 32.840 kW.h / año Aportación energía auxiliar: 18.603 kW.h / año Cobertura solar anual de ACS: 63,8% % Ratio cobertura solar: 818 kW.h / m2 / año Ratio cobertura solar: 2,2 kW.h / m2 / día Generacion auxiliar Ahorro emisiones CO2: 8.275,6 Kg / año




V.4 MI‐U. MEMÒRIA D’INSTAL.LACIONS URBANITZACIÓ INTERIOR

D’ILLA



MEMÒRIA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC DE LA URBANITZACIÓ DE L’INTERIOR DE L’ILLA DELS BLOC D’HABITATGES SITUATS AL CARRER DE VIOLETA PARRA Nº8-12 A LA CIUTAT DE SANT JUST DESVERN.

Í N D E X

1.- OBJECTE

2.- ENLLUMENAT 2.1.- Descripció de la instal·lació d’enllumenat.

3.- CÀLCUL DE LA POTÈNCIA NECESSÀRIA

4.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

4.1.- Escomesa 4.2.- Quadre General de Distribució 4.3.- Instal·lació 4.4.- Proteccions

5.- XARXA DE POSADA A TERRA

5.1.- Preses de terra 5.2.- Línies principals de terra 5.3.- Derivacions de les línies principals de terra 5.4.- Conductors de protecció

6.- CÀLCUL DE LÍNIA I FÓRMULES APLICADES

7.- CÀLCUL DEL CORRENT DE CURT CIRCUIT 8.- CÀLCUL D’EFICIENCIA ENERGETICA DE L’ENLLUMENAT EXTERIOR

9.- TRÀMITS: 9.1.- Gestions prèvies a l’inici de les obres 9.2.- Legalitzacions 9.3.- Contractació del subministrament elèctric

10.- FULLS DE CÀLCUL 11.- DISPOSICIONS REGLAMENTARIES

1.- OBJECTE La present memòria s’estén a efectes de definir las característiques de la

instal·lació elèctrica d’enllumenat públic corresponent a la urbanització de l’interior de l’illa dels blocs d’habitatges situats al carrer Violeta Parra nº8-12 de Sant Just Desvern, així com les hipòtesis i mètodes de càlcul utilitzats per determinar els tipus de components que la formen. Aquesta memòria és complementa amb:

1.- Els plànols, que indiquen la distribució i posició de les lluminàries, interruptors, presses de corrent, quadres elèctrics, etc. 2.- Els esquemes, que indiquen l’agrupació dels punts de consum en els circuits, les potencies de càlcul i les seccions de cables triades per a cadascun d’ells. 3.- Les fulles de càlcul, en les que es pot conèixer per a cada circuit la secció de cable mínima necessària, la secció adoptada i la caiguda de tensió que provocarà aquesta última en condicions de màxims consums. 4.- Pressupost, en el que s’indiquen les característiques i la quantitat dels elements que componen la instal·lació elèctrica, així com els seus preus unitaris i totals.

L’execució de les instal·lacions es realitzarà per personal autoritzat pels

serveis d’indústria, amb el seu corresponent carnet. El instal·lador serà responsable del bon funcionament de la instal·lació i del compliment de les reglamentacions, normes i instruccions que els siguin aplicables.

L’empresa instal·ladora desenvoluparà els plànols i esquemes de detall necessaris per la correcta execució de l’obra. Aquesta documentació serà revisada per la direcció facultativa de l’obra. 2.- ENLLUMENAT

Aquest projecte es complementa amb l’estudi lumínic adjunt, el qual ha seguit

les normatives actuals en quant a nivells i uniformitats llumíniques: Nivells i uniformitats llumíniques: En carrers, vials i places, en general, els nivells d’il·luminació mitjos estaran

compresos entre 20 i 30 lux en les zones de passos els nivells d’uniformitat hauran d’estar sobre el 0.40. Aquest nivell serà el que s’espera aconseguir considerat un coeficient de depreciació de 0,80.

Pel càlcul de la instal·lació d’enllumenat s’han tingut en compte les

consideracions següents: - Mantenir el cost de la explotació lo mes reduït possible. Per a això s’ha

previst, en general, l’ús de llums de LED. - La seguretat, per garantir que la instal·lació de l’enllumenat no pot fer mal a

curt o llarg termini la salut del que romanguin en l’àrea.


2.1.- Descripció de la instal·lació d’enllumenat. L’enllumenat de la plaça es realitzarà principalment amb columnes tipus prim

de 4,5 metres d’alçada amb projectors d’òptica viaria amb làmpades LED. Es complementarà amb un enllumenat d’accentuació i decoració format per: Enllumenat de abalisament resseguint dels passos. En els plànols que s’adjunten s’indiquen les posicions de les lluminàries que

s’instal·laran. 3.- CÀLCUL DE LA POTÈNCIA NECESSÀRIA

Donades les característiques de la instal·lació i del seu ús, i preveient futures ampliació o increments de potència, s’ha considerat que la Potència a Contractar serà de: 5.750 W

PROJECTE : HAB VIOLETA PARRA Direcció: C/VIOLETA PARRA 8-12 Nº Nom Circuit Pot. Inst. (W)

E.1 Enllumenat PLAÇA 160 E.2 Enllumenat PASOS 206 E.3 P.C. TREBALL 2000 E.4 REG EXTERIOR 500 E.5 GRUB DIPOSIT PL 1100 E.5 Control i Maniobra 200 E.6 RESERVA --- ---

LÍNIA REPARTIDORA 5750

4.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

Per les seves característiques d’ús, és considera a les instal·lacions elèctriques com destinades a Enllumenat Exterior, respectant-ne la ITC-BT-09 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. 4.1.- Escomesa

En aquest projecte es contempla una nova escomesa, que alimentarà tota la urbanització i possibles ampliacions. Aquesta escomesa s’estima de 5,75 kW.

L’escomesa serà realitzada per la Companyia subministradora en baixa tensió (230V) des d’alguna estació de transformació o línia de baixa tensió que disposi la zona i es connectarà a la caixa general de protecció. Aquesta serà precintable i proveïda de borns especials i fusibles d’alta capacitat de ruptura.

Des de la Caixa General de Protecció es realitzà la instal·lació de la Línia General d’Alimentació fins l’armari corresponent del quadre de comptadors. Els cables seran unipolars de secció indicada en el plànol, aïllats amb aïllament de 1.000 V de tensió de servei i 4.000 V de tensió de prova, segons ITC-BT-14.

El quadre de comptadors estarà compost per armaris de doble aïllament i allotjaran els fusibles de seguretat, els transformadors pels comptadors, els comptadors, al interruptor de control de potència i el diferencial general amb retard, activat per sensor tiroïdal.

4.2.- Quadre General de Distribució Del Quadre de Comptadors es passarà al quadre general de distribució, del

qual es deriven les línies als diferents circuits que conformen la instal·lació elèctrica. Aquest quadre estarà format també por mòduls de doble aïllament, el conjunt

dels quals estarà preparat per allotjar al seu interior la unitat funcional d'embornat i tots els dispositius de protecció i maniobra indicats en l’esquema adjunt.

Els esmentats dispositius són fonamentalment l’interruptor general automàtic, els interruptors de protecció dotats de relés electromagnètics accionables manualment, així com els interruptors diferencials sensibles a corrents de fuga, dimensionats d’acord amb la intensitat de cada circuit i amb capacitat suficient de ruptura per suportar la corrent de curt circuit. La sensibilitat dels diferencials serà de 0,3 A per a tots els circuits d’enllumenat exterior i de 0,03 A per la resta de circuits.

A les taules de càlcul que s’adjunten s’han indicat els circuits establerts, definint per a cadascun d’ells la potència instal·lada, la de càlcul, la intensitat absorbida, la longitud de la línia, la secció dels conductors, la caiguda de tensió produïda i la corrent de curt circuit.

Tant el quadre de comptadors com el quadre general de distribució s’ubicaran en un mateix quadre segons esquema adjunt.

Armari en espai lliure: Serà construït amb planxa d’acer inoxidable o d’acer

galvanitzat en calent de 2,5 mm de gruix, amb tres portelles d’un full amb panys antivandàlics de seguretat tipus JIS 20 CFE i previstes per col·locar cadenats d’emergència. Disposarà de sòcols amb ancoratges reforçats. Anirà col·locat damunt d’una bancada de formigó o obra vista segons el cas de 40 cm d’alçada com a mínim. Les mides de l’armari seran de 1350x1190x400 mm.

4.3.- Instal·lació

La instal·lació s’adaptarà a les exigències particulars d’aquest ús establertes pel REBT, i concretament a les especificacions de la ITC-BT-09 i 30.

La distribució dels diferents circuits entre les tres fases es realitzarà de forma tal que els mateixos treballin el més equilibrades possible.

4.3.1.- Rases:

Les rases seran de 0,4x0,5 metres de secció i en les mateixes es col·locarà un tub flexible de PE corrugat exteriorment i llis per dintre (doble capa), de 90 mm de diàmetre, amb un grau de resistència al xoc IPxx7.

el paviment del carrer serà com a mínim de 0,80 metres.

Els tubs aniran protegits amb un dau de formigó amb recobriment de gruix mínim de 10 cm i la resta de la rasa reomplerta amb sauló i el paviment que li pertoqui segons el cas. Els tubs de protecció quedaran situats a una profunditat mínima de 0,60 m mesurats entre la seva generatriu superior i la rasant del paviment de vorera o carrer.

En les cruïlles de carrers, es disposaran quatre tubs de PE corrugats de doble capa de 160 mm de diàmetre de les mateixes característiques que els anteriors, comunicats per arquetes de registre 60x60x80 cms, protegits amb formigó formant un dau. La fondària des de la part superior dels mateixos fins el paviment del carrer serà com a mínim de 0,80 metres.


4.3.2.- Arquetes: Es construiran arquetes de registre a cada cruïlla de carrer, a cada

canvi de direcció, davant del centre de comandament i cada 25 m com a màxim al llarg de les canalitzacions.

Les arquetes a les cruïlles de carrers i davant del centre de

comandament seran de mides 0,6x0,6x0,8 metres i les situades al llarg de la canalització de 0,4x0,4x0,8 metres. Estaran construïdes amb totxo gero, lliscades per l’interior, amb el fons permeable. També s’admetran les arquetes prefabricades. El marc i la tapa seran de fosa, amb l’anagrama indicatiu d’enllumenat públic “EP”.

Tots els tubs passaran per l’interior de les arquetes, amb entrada pels

laterals i sempre a 10 cm, com a mínim, per damunt del fons.

4.3.3.- Basaments: Els basaments seran amb formigó HM20, formant un dau, la cara

superior dels quals, haurà de quedar 15 cm per sota de la rasant de la vorera, per tal que no sobresurtin els perns de fixació del suport. A tots els basaments hi haurà entrada i sortida amb tub corrugat o ceràmic de 75 mm de diàmetre des de la canalització. Es deixarà un tub corrugat de 30 mm de diàmetre des de la part superior central del basament fins el lateral on es col·locarà el conductor de Cu 1x35 mm2 aïllat verd-i-groc de la placa de presa de terra. Les mides mínimes seran les següents:

Per columnes o bàculs fins a 6 m d’alçada. Mides de dau de formigó: 60x60x60 cm. 4 pern construïts en barra d’acer normal. Mides perns: Diàmetre 20 mm. Longitud 500 mm.

4.3.4.- Cables: Tots els conductors en quant a qualitat i característiques del coure,

estaran conformes a les normes UNE 21011 i 21064. Canalització soterrada: Seran multipolars amb conductors de coure rígid, del tipus RFV-0,6/1

kV (armats), segons UNE 21029, de secció mínima 4x6 mm2. Com a conductor de senyal per a maniobra en cas d’ésser necessari s’admet la secció de 2x2,5 mm2. Seran independents els de potència dels de senyal. El neutre de la senyal no podrà ser comú amb el de potència. Es col·locaran en l’interior de tubs soterrats en una rasa.

- Canalització aèria damunt façana: Conductor multipolar de coure rígid del tipus RV-0,6/1 kV, de secció

mínima 4x4 mm2 segons UNE 21029. - Canalització aèria damunt de suports (únicament en casos de

desviaments provisionals): Cables tetrapolars autoportants trenats en espiral visible de coure

flexible tipus RR-0,6/1 kV, de secció mínima 4x6 mm2.

4.3.5.- Columnes i bàculs: A efectes de que tots els suports d’enllumenat públic siguin

accessibles, l’alçària màxima d’aquests serà de 15 m. Es podran instal·lar suports en llocs on no arribin els vehicles de manteniment, sempre que l’alçada no superi els 6 m i el terreny sigui pla.

Les columnes i bàculs metàl·lics, de material d’acer, tindran un espessor de planxa mínim de 2,5 mm per alçades fins a 5 m i de 4 mm per alçades superiors. S’entregaran galvanitzats en tota la seva longitud, mitjançant bany de zinc en calent. L’espessor del galvanitzat serà de 55 a 70 micres.

Les columnes i bàculs portaran una placa base de fixació, quadrada, amb una obertura central de 100 mm de diàmetre, com a mínim, per el pas de cables i quatre trempants per el pas dels perns d’ancoratge.

La placa base, de 10 mm de gruix mínim, quedarà reforçada amb quatre cartells, i tots els suports tindran un anell de reforç de 250 mm d’alçada a partir de la placa de base amb un gruix total mínim de 4 mm.

Totes les columnes tindran a una alçada de 500 mm de la base una portella de registre, sense frontisses, amb obertura per cargol hexagonal o tipus ALLEN, de les mides indicades als plànols, normalment 300x110 mm. Tot el contorn de la portella anirà reforçat amb planxa per l’interior, formant un gruix de 4 mm. En el seu interior hi hauran dos passamans transversals per la sustentació de la caixa de connexions i a la part inferior, una orella de planxa de 3 mm de gruix amb taladre central de 10 mm de diàmetre per la connexió de la presa de terra.

La superfície exterior de les columnes i bàculs, no presentarà ni tindrà taques, rallades ni deformacions i les soldadures quedaran polides i tindran una capa de pintura japonesa que cubrirà des de la seva base fins a 2,8m d’alçada, per tal d’evitar que es facin pintades i una capa de pintura antioxidant de la base fins la portella, per protegir-la de la orina del gossos i així aconseguir i mantenir un acabat exterior de bona presència.

Tots els suports de més de 3,9 m compliran: - Real Decret 2642/1985 de 18 de desembre. - Real Decret 401/1989 de 14 d’abril. - Ordre Ministerial de 16 de maig de 1989, (pel que s’haurà d’aportar

certificació AENOR com justificant del seu compliment). Tots els suports hauran de portar encunyat en lloc visible i no

separable el nom del fabricant, el número de contracte (AENOR) i data de fabricació.

4.3.6.- Empalmes:

No es realitzaran empalmes en els conductors soterrats ni dins les arquetes, en cap cas. Les connexions es faran coincidir amb les derivacions a cada columna o braç i dins d’una caixa de connexions prevista a aquest efecte i sempre a una altura mínima de 30 cm respecte al nivell del paviment.

4.3.7.- Lluminàries:

Les lluminàries seran estanques amb els següents graus de protecció mínims:

- grup òptic: IP-66 - receptacle porta-equips: IP-44


Portaran l’equip incorporat i les carcasses estaran construïdes amb material inalterable a l’intempèrie, amb garantia de la seva resistència a les alteracions mecàniques i tèrmiques pròpies del seu ús i funcionament.

Les lluminàries ornamentals esfèriques disposaran d’unes característiques òptiques tals que no contaminaran llumínicament l’espai per damunt d’elles, (llumeneres ecològiques). El percentatge de llum admès per damunt d’elles, (ULOR) serà inferior o igual al 2%.

No s’accepta en general la instal·lació de llumeneres tipus jardí no ecològiques o balises en espais públics.

4.3.8.- Làmpades:

En tots els casos seran de LED , exceptuant els casos molt especials que podran ser de fluorescència. Seran de marques de reconegut prestigi en el mercat.

4.3.9.- Equips auxiliars:

En general els equips aniran incorporats a les llumeneres. En cas que els equips, en casos especials, no vagin incorporats a la

llumenera, aniran collats a bases rígida de material aïllant i incombustible, per mitjà de cargols inoxidables, i bridas de manera que permetin el seu recanvi. Aquesta base anirà penjada dels elements de subjecció del suport. (En aquest cas, les columnes o bàculs portaran com a mínim dues portelles de registre). Sempre que sigui possible els equips seran del tipus “compacte” que tenen tots els elements dins d’una mateixa envolvent.

Les connexions es faran amb terminals tipus “Faston” segons UNE 20425.

4.3.10.- Muntatge interior a les columnes o bàculs:

El muntatge interior i alimentació a les llumeneres, estarà constituït per conductors de coure flexible del tipus mànega amb doble aïllament del tipus RVFV-0,6/1 kV, incloent també el conductor de protecció. La secció mínima serà de 3x2,5 mm2.

S’utilitzaran caixes de connexions de material aïllant i incombustible, amb elements de connexió, borns i portafusibles amb tapa tancada, de manera que al estirar o treure aquesta, quedi desconnectada la instal·lació elèctrica de la llumenera.

En cas d’utilitzar línia per el comandament de la reducció de flux a les llumeneres, les caixes portaran els borns expressos per la connexió de l’esmentada línia.

Les caixes portaran cartutxos fusibles d’una intensitat nominal màxima de 6 A tant en el conductor actiu com en el neutre.

S’aconsella utilitzar caixes de connexió tipus “Claved/Cofret” o similar de les mides adients en cada cas.

4.4.- Proteccions

La instal·lació disposarà dels elements de protecció necessaris contra: - Sobreintensitats: S’han col·locat interruptors magnetotèrmics per aconseguir la protecció contra sobreintensitats i curt circuits.

- Contactes directes: La instal·lació s’efectuarà procurant que les parts actives no siguin accessibles a las persones, protegint convenientment les caixes de derivació i embornament a receptors, segons la ITC-BT-24. Es recobriran les parts actives de la instal·lació amb aïllament adequat que limiti el corrent de contacte a 1mA. - Contactes indirectes: S’evitaran emprant interruptors diferencials d’alta sensibilitat, que actuïn desconnectant la instal·lació quan es produeixi una tensió indirecta de valor igual o superior a 24 V.

Ha de complir-se:

0,6A37

24V

R

24V Is

Terra

Per la qual cosa, utilitzant interruptors diferencials de 0,03 i 0,3 A estem dins el que especifica.

5.- XARXA DE POSADA A TERRA

La posada a terra s’estableix a fi de limitar la tensió que respecte a terra

puguin presentar en un moment donat les massa metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en el material utilitzat, segons la instrucció ITC-BT-18 del Reglament de Baixa Tensió.

La denominació “posada a terra” comprèn tot el lligam metàl·lic directe sense fusible ni cap protecció, de secció suficient, entre determinats elements o parts d’una instal·lació i un elèctrode, o grup d’elèctrodes, enterrats al sòl a fi d’aconseguir que en el conjunt d’instal·lacions, edificis i superfície pròxima al terreny, no existeixin diferències de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra dels corrents de falta o la descàrrega d’origen atmosfèric.

Es prohibeix intercalar seccionadors, fusibles o interruptors als circuits de terra. Només es permet disposar un dispositiu de tall en els punts de posada a terra, de forma que permeti mesurar la resistència a terra.

La resistència de la posada a terra en la xarxa corresponent a la instal·lació elèctrica no serà superior a 37 Ohms.

El sistema de posada a terra constarà de preses de terra, línies principals de terra, derivacions de les línies de terres principals i conductors de protecció

A les proximitats de l’armari de comptadors s’instal·larà una caixa de seccionament que permetrà realitzar la mesura de la resistència de terra.

Es considerarà independent una presa de terra, respecte un altre quan una d’elles no tingui respecte d’un punt amb potencial zero, una tensió superior a 50 V, quan l’altre dissipa la màxima corrent de terra prevista. En tot cas una presa de terra es podrà considerar independent també respecte un altre si la seva separació és de 15 m com a mínim.

En casos especials, com pot ser per independitzar dues preses de terra, es podrà instal·lar la xarxa equipotencial dins de tub junt amb la línia d’alimentació, sempre que el cable sigui aïllat amb aïllament mínim de 1000 V. El color de cable de terra serà verd-i-groc i en cas d’utilitzar conductor d’un altre color de coberta, s’encintaran amb verd-i-groc, els primers 20 cm de cada extrem a les connexions.


Les unions entre els conductors de presa de terra, es faran amb peces de coure que connecten ambdós conductors a pressió o soldadura “Cadwell”.

La presa de terra general d’una instal·lació serà tal que la tensió de contacte màxima entre qualsevol massa metàl·lica i terra no superi el valor de 24 V. 5.1.- Preses de terra

Les preses de terra estaran constituïdes pels elements següents:

- Elèctrode Serà una massa metàl·lica, permanent de bon contacte amb el terreny, per facilitar el pas a aquests les corrents de defecte que puguin presentar-se a al càrrega elèctrica que tingui o pugui tenir. Els elèctrodes seran de metalls inalterables a la humitat i a l’acció química del terreny, tal com el coure, el ferro galvanitzat, ferro sense galvanitzar amb protecció catòdica o fosa de ferro. Per a aquest últim tipus d’elèctrodes, les seccions mínimes seran el doble de les seccions mínimes que s’indiquen per als elèctrodes de ferro de galvanitzats. La secció d’un elèctrode no ha de ser inferior a ¼ de la secció del conductor que constitueix la línia principal de terra. Per a la posada a terra de suports de línies aèries i columnes d’enllumenat públic, quan ho necessitin, serà suficient elèctrodes que tinguin en conjunt una superfície de contacte amb el terreny de 0,25 m2. Com a superfície de contacte amb el terreny, per a les plaques es comptessin les dues cares, mentre que per als tubs només compte la superfície externa dels mateixos. Al mateix temps en cada 1 de 5 columnes (sempre en la primera i última de cada fila), així com l’armari metàl·lic del centre de comandament, es clavarà una placa de presa de terra en posició vertical i a una profunditat mínima de 0,5 m, d’acer galvanitzat de 3 mm de gruix i 50x50 cm de la que també es realitzarà una derivació per connectar a les masses accessibles amb conductor de coure revestit verd-i-groc d’1x35 mm2 de secció.

Queda prohibida la utilització de piques de terra.

- Conductors enterrats horitzontals Aquests conductors seran: - Conductors o cables de coure nu de 35 mm2 de secció, com a mínim. Els elèctrodes hauran d’estar enterrats a una profunditat que impedeixi que siguin afectats per les feines del terreny i per les glaçades i mai a menys de 50 cm. No obstant això, si la capa superficial del terreny té una resistivitat petita i les capes més profundes són d’elevada resistivitat, la profunditat dels elèctrodes pot reduir a 30 cm. S’intentarà que la presa es realitzi en un terreny que sigui tan humit com sigui possiblement i preferentment terra vegetal, prohibint-ne constituir elèctrodes per peces metàl·liques simplement submergides en aigua. S’estendran a suficient distància de dipòsits o infiltracions que puguin atacar-los, i si és possible, fora dels passos de persones i vehicles.

- Línia d’enllaç amb terra Està formada pels conductors que uneixen l’elèctrode o conjunt d’elèctrodes amb el punt de posada a terra.

- Punt de posada a terra És un punt situat fora del sòl que serveix d’unió entre la línia de posada a terra i la línia principal de terra. Les instal·lacions que ho precisin, disposaran d’un nombre suficient de punts de posada a terra, convenientment distribuïts, que estaran connectats al mateix elèctrode o conjunt d’elèctrodes. El punt de posada a terra estarà constituït per un dispositiu de connexió (interlínia, placa, born, etc.) que permeti la unió entre els conductors de les línies d’enllaç i principal de terra de formes que pugui mitjançant útils apropiats, separar-se d’aquestes, a fi de poder realitzar la mesura de la resistència de terra.

5.2.- Línies principals de terra

Les línies principals de terra estaran formades per conductors que partiran del punt de posada a terra i a les quals estaran connectades les derivacions necessàries per a la posada a terra de les masses generalment a través dels conductes de protecció. 5.3.- Derivacions de les línies principals de terra

Les derivacions principals de terra estaran constituïdes per conductors que uniran la línia principal de terra amb els conductors de protecció o directament de la massa. 5.4.- Conductors de protecció

Els conductors de protecció serviran per unir elèctricament les masses d’una instal·lació a certs elements a fi d’assegurar la protecció contra els contactes indirectes.

Al circuit de posada a terra, els conductors de protecció uniran les masses a la línia principal de terra.

Els cables conductors de protecció (terra) seran de coure i la seva secció es

determinarà en funció de la secció de la fase, d’acord amb la instrucció ITC.BT.19, apartat 2.3:

-SFASE <= 16 mm2 ............................................. STERRA=SFASE. -16mm2 < SFASE <=35mm2 ................................ STERRA=16mm2. -SFASE > 35mm2................................................. STERRA=SFASE/2. -STERRA (Màxima)= 35mm2. (Justificat s/UNE 20.460-90/5-54) En el cas en que, per l’aplicació de la taula anterior, les seccions del

conductor de protecció resultin superiors a 35mm2, s’aplicarà la justificació de l’apartat 543 de la Norma UNE 20.460-90/5-54, per la que la secció mínima del conductor de protecció ha de complir la següent condició (vàlida per a temps de tall inferiors a 5 segons):

k

tIS

2

On S (mm2): secció mínima del conductor de protecció.


I (A): Intensitat de defecte que pot travessar el dispositiu de protecció, per a un defecte d’impedància 0.

t (seg): Temps de resposta del dispositiu de protecció (agafarem un valor molt desfavorable: 1 seg).

k: Constant del conductor i del seu aïllament (agafarem un valor desfavorable per a cables multiconductors de coure aïllats en PVC: k= 115).

Utilitzarem una justificació general per a tots els cassos on la resistència

global de posada a terra (la resistència de posada a terra de la instal·lació de baixa tensió connectada en sèrie amb la posada a terra de neutres del centre de transformació) sigui inferior a 0,5 Ω. Menysprearem també la impedància dels conductors del circuit que es formi amb el defecte. En aquestes condicions la intensitat de defecte serà:

I= 230V/0,5 Ω = 460 A. La secció mínima calculada per al conductor de protecció serà:

22

4115

1460mmS

No obstant, com a mínim agafarem seccions de cable de 35mm2.

6.- CÀLCUL DE LÍNIA I FÓRMULES APLICADES

Les fórmules empleades per al càlcul dels diferents circuits són els següents:

- Corrent altern monofàsic:

U·cos

PI

·S·U

P·Le

U

e·100tensió de caiguda %

- Corrent altern monofàsic:

·U·cos3

PI

·S·U

P·Le

U

e·100tensió de caiguda %

en les que: I = Intensitat total (A). P = Potència activa (W). U = Tensió (V) – per a corrent altern trifàsic és la tensió entre les fases. Cos = Factor de potència. e = Caiguda de tensió en la línia (V). l = Longitud senzilla de la línia (m). = Conductivitat. (Coure a 40º, = 52 m/·mm2). S = Secció del conductor de fase (mm²).

Per al càlcul de la secció dels conductors s’ha tingut en compte les

especificacions del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i en especial la instrucció ITC-BT-47 relativa a la càrrega a considerar en motors, i la ITC-BT-44 referents a la càrrega a considerar en el cas de llums de descàrrega.

Primerament es calcula la intensitat màxima del circuit, després se selecciona la secció del conductor en funció de les intensitats màximes admissibles definides a les taules de la ITC-BT-19 del REBT.

A continuació es comprova la secció del conductor en funció de la caiguda de tensió que provoca al circuit.

En el cas de subministrament únic, es a dir, en instal·lacions comuns per a enllumenat i força motriu, la caiguda de tensió màxima admissible entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’aquesta, estant alimentats tots els aparells susceptibles de funcionar simultàniament, no serà superior al 5% de la tensió nominal en l’origen de la instal·lació.

En la resta dels casos, la caiguda de tensió màxima admissible serà del 3% per als circuits d’enllumenat i 5% per als de força.

El procés i resultat del càlcul està indicat a les taules adjuntes. 7.- CÀLCUL DEL CORRENT DE CURT CIRCUIT

Per el càlcul de la corrent de curt circuit s’han seguit les instruccions de la GUIA-BT-ANEX 3.

És pren el defecte de fase terra com el més desfavorable, i a més és suposa despreciable la inductància dels cables. Aquesta consideració es vàlida quant el Centre de Transformació, origen de l’alimentació, està situat fora de l’edifici, com es el nostre cas.

És calcula la intensitat de Curt circuit que hi ha en el Quadre General de Distribució, ja que és el lloc més desfavorable de la instal·lació.

La fórmula simplificada:

R

0,8·UIcc

en la que: Icc: Intensitat de curt circuit màxima en el punt considerat. U: Tensió d’alimentació entre fase-neutre (230 V) R: Resistència del conductor de fase entre el punt considerat i l’alimentació.

8.- CÀLCUL D’EFICIENCIA ENERGETICA DE L’ENLLUMENAT EXTERIOR

El següent càlcul te per objecte justificar el compliment del reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior publicat el novembre de 2008. Aquest reglament s’aplica a totes les instal·lacions d’enllumenat exterior de més de 1 KW. Les instal·lacions d'enllumenat vial ambiental, amb independència del tipus de llum i de les característiques o geometria de la instal·lació -dimensions de la superfície a il·luminar (longitud i amplària), així com disposició de les luminàries (tipus d'implantació, altura i separació entre punts de llum), hauran de complir els requisits mínims d'eficiència energètica que es fixen en la taula 2.


L'índex d'eficiència energètica (Ie) es defineix com el quocient entre l'eficiència energètica de la instal•lació (e) i el valor d'eficiència energètica de referència (eR) en funció del nivell de luminància mitjana en servei projectada, que s'indica en taula 3.

A fi de facilitar la interpretació de la qualificació energètica de la instal·lació d'enllumenat i d'acord amb l'establert en altres reglamentacions, es defineix una etiqueta que caracteritza el consum d'energia de la instal·lació mitjançant una escala de set lletres que va des de la lletra A (instal·lació més eficient i amb menys consum d'energia) a la lletra G (instal·lació menys eficient i amb més consum d'energia). L'índex utilitzat per a l'escala de lletres serà l'índex de consum energètic (HISSI) que és igual a l'invers de l'índex d'eficiència energètica:

La taula 4 determina els valors definits per les respectives lletres de consum energètic, en funció dels índexs d'eficiència energètica declarats.

La següent taula mostra els resultats de eficiència energètica de la nostra instal·lació, seguint els criteris descrits anteriorment:

vialTipus

d'enllumenatEm real

(lux)

Sup. calcul

(m2)

potencia instalada

(W)

flux lampada

(lum)

tipus làmpada

potencia lluminaria

(W)

FHS (%)

FHSmax

(%)

model luminaria

eficiencia de lamparas (lum/w)

eficiencia energetica instal·lació

((S*Em)/P)

eficiencia energetica

minima requerida

eficiencia energetica

de referencia (taula 3)

index eficiencia energètica

Iε

index consum

energetic ICE (1/Iε)

qualificació energetica (taula 4)

plaça ambiental 15 419,65 160 3607 LED 32 5% 15%PRQ LED

Carandini112,72 39,34 9 16 2,46 0,4 A

Em

requerida (lux)

Emed

(lux)Emin (lux) Emax (lux)

Umed

(min/med)

Umin

(min/max)

Umax

(med/max)

15 a 20 15 6,44 26,9 0,43 0,24 0,56Plaça central

9.- TRÀMITS: 9.1.- Gestions prèvies a l’inici de les obres

Abans de començar les obres, l’Adjudicatari, haurà d’haver obtingut informació amb plànols de les diferents Companyies de serveis, on vinguin grafiades les xarxes de serveis existents, a fi d’evitar avaries i accidents.

9.2.- Legalitzacions

L’industria adjudicatari de la instal·lació redactarà el projecte per la legalització de la instal·lació davant l’EIC corresponent i realitzarà tots els tràmits essent a càrrec seu les despeses derivades. El projecte específic d’enllumenat públic de baixa tensió, complirà:

- Es redactarà segons normes del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Complementaries. - Estudi luminotècnic justificatiu de la solució adoptada. - Justificació del cablejat - Plànols de planta amb llegenda de tots els elements de la instal·lació, plànol de detalls, (obra civil, suports, llumeneres, QGD) i plànol d’esquema unifilar integral. - Visat i signat per tècnic competent. - La seva redacció respondrà als criteris establerts pels SS.TT. Municipals responsables de l’Enllumenat Públic. - Acta favorable d’una entitat col·laboradora de l’Administració.


Feta la recepció i durant el termini d’un any natural, s’iniciarà el període de garantia.

S’entregaran tres còpies del projecte de legalització, que comprendrà els plànols de distribució i esquemes elèctrics actualitzats a l’Ajuntament i es demanarà la revisió de la instal·lació per part de l’EIC que correspongui, inspecció que es realitzarà amb presència del tècnic Municipal. També s’entregarà el projecte en format digital. 9.3.- Contractació del subministrament elèctric

L’industria adjudicatari realitzarà totes les gestions necessàries per a la contractació del subministrament elèctric amb la Cia. subministradora, essent al seu càrrec les despeses corresponents.

- Obres i drets d’escomesa de la Cia. Subministradora. - Contractació del servei i concertació dels Comptadors. També es farà càrrec de les referides despeses per altres tipus

d’instal·lacions, si existissin, (xarxes semafòriques, xarxes de reg, … ).

10.- FULLS DE CÀLCUL PROJECTE : HAB VIOLETA PARRA SUBQUADRE: URBANITZACIÓ EXTERIOR Direcció: C/VIOLETA PARRA 8-12 Nº Nom Circuit Pot. Pot. Tens. Cos Inten. Prot. Secc. Long. Secc. Caig. Icc Inst. Calc. Calc. Min. Tens. (W) (W) (V) (A) (A) (mm2) (m) (mm2) (%) (kA)

E.1 Enllumenat PLAÇA 160 288 230 0,90 1,4 10 1,5 40 6 0,14 0,8 E.2 Enllumenat PASOS 206 371 230 0,90 1,8 10 1,5 40 6 0,18 0,8 E.3 P.C. TREBALL 2000 2000 230 0,90 9,7 16 2,5 20 2,5 1,16 0,6 E.4 REG EXTERIOR 500 500 230 0,90 2,4 10 1,5 10 2,5 0,15 1,3 E.5 GRUB DIPOSIT PL 1100 1375 230 0,75 8,0 10 1,5 10 6 0,17 3,1 E.5 Control i Maniobra 200 200 230 0,90 1,0 10 1,5 10 1,5 0,10 0,8 E.6 RESERVA --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

LÍNIA REPARTIDORA 5750 5750 400 1,00 8,3 25 6 10 10 0,05 8,9

11.- DISPOSICIONS REGLAMENTARIES

La present instal·lació es farà seguint les següents disposicions legals: Normativa Estatal: - REIAL DECRET 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament

Electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC) BT 01 a BT 51.

- REAL DECRETO 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07.

- REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.

- Código Técnico de la Edificación. Documento Básico HE- Ahorro de Energía. Sección HE-3. Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación

- Código Técnico de la Edificación. Documento Básico SUA- Seguridad de utilización y accesibilidad. Sección SUA-4. Seguridad frente el riesgo causado por iluminación inadecuada.

Normativa autonòmica: - DECRET 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment

administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic per a baixa tensió. - DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

- DECRET 4548/2006, de 29 de desembre, per la qual s’aproven a Fecsa-Endesa les Normes tècniques particulars relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Normativa de la Província de Barcelona:

- Ordenança reguladora de les condicions de les proteccions contra incendis del Ajuntament de Barcelona – amb data 31 de març de 2008.

Normativa complementaria: - Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament

d’energia. Decret 12/05/54. - Prescripcions i Normes de la Companyia subministradora d’energia

elèctrica. - Normes NTE, VDE i DIN en tot allò que s’ha especificat en les citades

Reglamentacions i sempre que no s’oposin a elles.


MEMÒRIA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ DE REG PER A LA URBANITZACIÓ DE L’INTERIOR DE L’ILLA DELS BLOC D’HABITATGES SITUATS AL CARRER DE COMPTE DE VILARDAGA DE SANT JUST DESVERN.

Í N D E X

1.- OBJECTE

2.- CRITERIS DE DISSENY

3.- ESPECIFICACIONS GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ

4.- ESPECIFICACIONS DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’ESTALVI D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN

5.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE REG

5.1.- Escomesa 5.2.- Xarxa de distribució

6.- CANALITZACIONS

7.- INSTAL·LACIONS AMB AIGÜES RECUPERADES

8.- SISTEMES DE REG

8.1.- Boques de reg manual per aigua no potable 8.2.- Reg automàtic parterres amb canonada de goters integrats 8.3.- Vàlvules de purga d’aire i vàlvules de buidat 8.4.- Tub de protecció a les zones pavimentades

9.- GRUP DE BOMBEIG

10.- CABAL MÀXIM

10.1.- Xarxa de reg manual aigua no potable 10.2.- Cabal reg automàtic.

11.- PREVENCIÓ I CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSIS

12.- ASSAIG DE LES INSTAL·LACIONS

13.- RECEPCIONS D’OBRES

14.- REGLAMENTACIÓ:

1.- OBJECTE A la present memòria es detallen les característiques de la instal·lació de

fontaneria i reg a realitzar en l’urbanització de l’interior de l’illa dels blocs d’habitatges situats al carrer Comte Vilardaga,172 de Sant Just Desvern, així com les hipòtesis i mètodes de càlcul utilitzats per determinar els tipus de components que la formen.

La memòria esta complementada amb els següents documents: 1.- Plànols, que marquen els traçats de les canonades i posició dels punts

de consum i de control. 2.- Esquemes, que defineixen les condicions dels diferents sectors i

situació dels equips de reg, etc. 3.- Estat d’amidaments i pressupost, on es defineixen les

característiques tècniques i model dels components de la instal·lació i les seves quantitats, així com els seus preus unitaris i totals.

L’execució de les instal·lacions serà realitzada per personal autoritzat pels

serveis d'indústria, amb el seu corresponent carnet. L'instal·lador serà responsable del bon funcionament de la instal·lació i del compliment de les reglamentacions, normes i instruccions que li siguin aplicables.

L’empresa instal·ladora desenvoluparà els plànols i esquemes de detall

necessaris per la correcta execució de l’obra. Dita documentació serà revisada per la direcció facultativa de l’obra.

2.- CRITERIS DE DISSENY El disseny de la instal·lació s’ha realitzat fonamentalment en funció de les

característiques dels punts de consum, tenint en compte que es tracta d’una instal·lació de reaprofitament d’aigua de pluja, atenent a més a més als següents condicionants:

- Ordenança Municipal reguladora de l’estalvi d’aigua de Sant Just Desvern - Exigències de la Companyia d'Aigua. - Facilitat de manteniment. - Seguretat de subministrament. - Accessibilitat de les conduccions a la major part possible del recorregut. - Compartimentació accentuada, en tots els nivells de la xarxa.

3.- ESPECIFICACIONS GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ Es realitza el projecte executiu per un edifici de 25 habitatges i aparcaments

al Carrer Comte Vilardaga, 172 de Sant Just Desvern, dintre de l’àmbit d’aquest projecte també s’urbanitzaran els espais interiors de l’Illa 5.

La zona urbanitzada exterior està formada per parterres tapizants, zona central de sauló i zones pavimentades: No hi ha piscina exterior.

S’ha projectat un sistema de reg automàtic, recolzat per boques de reg manuals.

El sistema de reg començarà en un dipòsit d’aigua soterrat, situat sota la rampa d’accés de vehicles a l’aparcament de l’edifici, planta soterrani-2. Aquest dipòsit recull les aigües pluvials de la coberta de l’edifici (amb uns 900 m2 de


captació). Amb un grup de pressió es donarà servei a la xarxa de reg automàtic i reg manual.

El dipòsit, està situat i descrit dins del projecte de la mateixa illa de 54 habitatges i tindrà unes dimensions aproximades de 6,20x5,40x1,00 m.h = 33,50 m2, complint amb els paràmetres de l’Ordenança Municipal reguladora de l’estalvi d’aigua de Sant Just Desvern. (Sup. edific 900 m2 * 0,02= 18<33,50 m2).

La xarxa de reg tindrà una identificació d’aigua recuperada o reaprofitada no potable, amb un distintiu de color marró o lila per diferenciar-la de l’aigua potable. Tots els elements d’us d’aquesta xarxa, electrovàlvules, reg per degoters, canonades, boques de reg,... tindran el seu distintiu de color lila i plaques identificatives d’aigua no potable:

L’aigua la destinarem únicament al reg de les zones enjardinades de

l’urbanització. Realitzarem tres xarxes de reg independents: - Xarxa de reg automàtic aigua no potable (reaprofitament aigua de pluja). - Xarxa de reg manual aigua no potable (reaprofitament aigua de pluja). - Nova escomesa xarxa d'aigua potable (en cas de falta d’aigua de pluja omplirà el dipòsit de recollida aigües pluvials). La xarxa de reg automàtic serà completament independent de la xarxa de

boques de reg manuals, amb canonades i clau de pas general independent en arqueta.

En general per a la instal·lació de tots els elements de reg s’hauran de seguir les instruccions i emprar els materials recomanats pel fabricant dels mateixos.

Als plànols i esquemes adjunts s’indica la compartimentació en diferents sectors així com els recorreguts i dimensionat de cada circuit.

4.- ESPECIFICACIONS DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’ESTALVI D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN

Detallem i indiquem els punts principals de l’Ordenança que fan referència al nostre projecte de reg.

Article 3. Àmbit Les determinacions d’aquest capítol són d’aplicació en algun dels supòsits següents: 3.1 Als habitatges unifamiliars o plurifamiliars de nova construcció o reforma integral on el sòl lliure d’edificació sigui igual o superior a 500 m² i quan l’ocupació de l’edifici sigui igual o superior a 100 m².

Article 4. Ús de les aigües 4.1 En cap cas aquesta aigua no potable ha de tenir un ús que comporti un risc o perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient i mai serà utilitzada per al consum humà. 4.2 Les aigües recollides hauran de destinar-se al reg dels jardins Article 5. Disseny de la instal·lació de recollida d’aigua de pluja 5.1 La instal·lació de recollida de les aigües pluvials consistirà com a mínim, en una superfície de recollida, les canalitzacions que condueixen l’aigua recollida, el dipòsit d’acumulació o aljub i sistemes previs de filtració i decantació d’impureses, l’equip de bombeig, i els circuits de subministrament a la xarxa de reg que donarà preferència a l’aigua acumulada front la de la xarxa pública de subministrament. 5.2 La superfície de recollida de les aigües de pluja en edificis no industrials serà preferentment les teulades i els terrats del propi edifici. En cas que amb aquestes aportacions no es pugui satisfer la demanda per al reg o altres usos, pot recollir-se també l’aigua d’escorrentia de la resta del sòl que es recull a través de la xarxa de drenatge. 5.4 Es garantirà el seu ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. 5.5 El dipòsit d’emmagatzematge serà soterrat i es garantirà el seu enjardinament superior. Haurà de tenir una capacitat capaç de permetre el reg del jardí quatre vegades de forma autònoma. El dipòsit pot tenir associat un estany o una font. El dipòsit haurà de ser de polièster i fibra de vidre, i es construirà una protecció d’obra, o bé altres materials no porosos o sistemes constructius, sens perjudici d’assegurar les condicions de seguretat, sanitat, i bon envelliment. Disposarà d’un sobreeixidor amb sortida al clavegueram (de diàmetre doble al conducte d’entrada). 5.6 Caldrà dissenyar les xarxes de forma separativa, de manera que no es confonguin els punts de subministre d’aquesta aigua, amb els que únicament subministren aigua de la xarxa. A tots els punts de subministre d’aigua de recollida o reaprofitada s’hi fixarà un rètol fàcilment visible que expressi “Aigua no potable” amb el grafisme corresponent. Article 6. Sistema de reg El sistema de reg haurà d’adequar-se a la vegetació, i s’empraran aquells que minimitzen el consum d’aigua com la microiirrigació, el goteig o la xarxa d’aspersors regulats per programador, o detectors d’humitat per controlar la freqüència del reg sobretot en dies de pluja. Article 7. Càlcul dels paràmetres Dades pluviomètriques. Per a les dades pluviomètriques es prenen com a referència les que consten al Servei Meteorològic de Catalunya. Consum d’aigua de reg. El sistema haurà de calcular-se prenent com a consum mínim 5 litres per metre quadrat de jardí que es disposi i per reg. Dimensió del dipòsit acumulador (Dd). La capacitat mínima del dipòsit es defineix a l’article 5.5, i haurà de tenir la capacitat que resulti del càlcul del consum d’aigua de reg.


Dd (m

3) = 0,02 x Sj (m2) On, Dd = dimensió del dipòsit Sj= superfície lliure d’edificació. Sistema de filtració i decantació d’aigües de pluja. El filtre ha de ser com a màxim de 150 micres. Article 8. Sistema adoptat Haurà de justificar-se tècnicament el disseny del sistema adoptat, capacitat de recollida, d’emmagatzematge, previsió de consum d’aigua de reg (en cas d’habitatges i equipaments) S’incorporarà un esquema tècnic de les instal·lacions a la documentació gràfica. Article 9. Impacte visual La instal·lació d’aprofitament d’aigües evitarà l’impacte visual. El dipòsit, els conductes i canalitzacions seran soterrats o ocultats en cas de pertànyer a la xarxa vertical. En cap cas discorrerà per l’exterior de les façanes. En qualsevol cas s’haurà de complir allò que disposa la normativa urbanística i les ordenances d’edificació del Pla General Metropolità, o les que puguin substituir-les. Article 11. Obligacions del titular 11.1 El titular de l’immoble dotat del sistema d’aprofitament d’aigües pluvials i/o de reaprofitament de les aigües sobrants de piscines està obligat a la seva utilització i a fer les operacions de manteniment i les reparacions que calgui, per mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i eficiència, de manera que el sistema operi adequadament i amb els millors resultats. 11.2 Caldrà fer neteges anuals dels filtres (inclús la seva reposició quan s’escaigui segons les indicacions del fabricant), i neteja del dipòsit d’emmagatzematge d’aigua com a mínim una vegada a l’any. 11.3 Caldrà protocolitzar les operacions de manteniment i traspassar-les en cas de venda o arrendament de l’edifici o construcció, així com la descripció dels sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.

5.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE REG

5.1.- Escomesa Es contractarà una nova escomesa independent per alimentar el dipòsit de

recollida d’aigües pluvials, en cas de falta d’aigua. Al dipòsit pluvials tindrem un control de nivell automàtic de l’aigua amb

control, diferents sensors i electrovàlvula per obertura/tancament de l’entrada d’aigua de xarxa. Abans de l’entrada d’aigua pluvial al dipòsit s’instal·larà un filtre pluvial a la canonada de sanejament. El dipòsit estarà connectat a la xarxa de sanejament pluvial amb un sobreeixidor per gravetat.

Les dimensions i el cabal a contractar per l’escomesa d’aigua sanitària seran:

Dimensions pericó per allotjar comptador + clau de pas

DIAM. CONNEXIÓ

RAMAL (mm)

CABAL (m3/h)

PERICÓ (mm) interior net

Long * ample * fons(h)

DN

Ø 40 > 4 a < 6,3 m3/h

(1,11 a 1,75 lit/seg) 1000 600 400 40 (2”)

5.2.- Xarxa de distribució

La xarxa de distribució d'aigua es realitzarà amb canonades de polietilè (PE) de alta densitat i de baixa densitat en diam. Inferiors a 50 mm., segons la normativa d’ús alimentària. (Polietilè banda blava, certificat per AENOR segons la Norma UNE 53.966).

Totes les conduccions i els seus accessoris seran per a una pressió de treball mínima de 10 bars i amb unions electrosoldades o de termofusió a tope, no s’acceptaran unions mecàniques.

Les conduccions estaran soterrades, preferentment per zones de terra, evitant en tot allò possible les zones que estiguin asfaltades o pavimentades, estaran soterrades a una profunditat de 0,40 m.- 0,50 m. (aprox), i als encreuaments sota vials anirà formigonat.

A les zones pavimentades, es col·locaran tubs de protecció (doble diàmetre interior que el de la canonada d'aigua que circula). Els passatubs seran de polietilè doble capa, coarrugat exterior i llis interior.

Totes les canonades que passin per zones pavimentades estaran protegides amb dau de formigó de 30x30 cm.

Es col·locaran arquetes de registre, de 60x60x60 cm i de 50x50x50 d’espai útil interior i amb un llit de graves drenants, amb tapa de fosa dúctil. En zones pavimentades la separació no serà superior a 40 metres, també es posaran arquetes en els canvis de sentit, encreuaments, passos d'una vorera a una altra i per alimentar a totes les boques de reg manuals.

Les arquetes no tindran cap punt dèbil a la part superior amb possibilitat de trencament.

Les tapes de les arquetes seran C-250. Per al càlcul dels diàmetres de les conduccions s'ha considerat una velocitat

entre 0,5 m/s i 3,50 m/s per evitar problemes de perduda de pressió i sorolls. En el seu dimensionat tindrem en compte la seva longitud i les pèrdues de

càrrega, els diàmetres generals per les canonades principals serà: - Reg automàtic: DN mínim 63mm (El tram principal es farà de 63 mm) - Boques de reg: DN entre 63 i 40mm (Tram principal DN63 i secundari

DN50 mm) Els sectors de reg per degoteig parterres seran un cabal màxim aproximat de

5 m3/h (5.000 l/h). Cap sector de reg no ha de sobrepassar els 5 m. de desnivell. Les claus de pas generals instal·lades no seran de PVC i seran

desmuntables. Es situaran a llocs discrets, però de fàcil accés. La xarxa de distribució de reg està formada pels elements següents: - Xarxa primària


- Xarxa secundària - Automatització - Sistemes de reg 5.2.1.- Xarxa primària És el tram de conducció que va des de la connexió del comptador general o dipòsit d’aigua pluvial i de les claus de pas generals fins als diferents mecanismes, que tancats mantenen la pressió de l'aigua. Aquesta esta formada per dues derivacions independents, una per al servei de les boques de reg manuals, amb clau de pas en arqueta i l'altra pel sistema de reg automàtic, amb la clau de pas general en arqueta. La xarxa primària per a la instal·lacions de reg automàtic serà de PE-63mm per a l'alimentació dels diferents capçals de sector. A partir d'aquests la xarxa secundària alimentarà als diferents sistemes de reg automàtic. La xarxa primària per a la instal·lacions de boques de reg serà de PE-63mm. 5.2.2.- Xarxa secundària La xarxa secundària està formada pels trams de canonades entre els capçals de sector i les derivacions als elements de distribució d'aigua, ja siguin canonades amb goters pels parterres, goters arbres,.. No manté la pressió de l'aigua al tenir una sortida, tots els seus accessoris podran ser de polietilè i específics de cada element. Aquestes canonades seran de PE de baixa densitat i no sobrepassaran els 50 mm de DN.

5.2.3.- Automatització Claus generals Tota la instal·lació de reg automàtic s'inicia en les claus generals. Les dues claus estaran situades en arqueta de 80x60x60 cm, i seran vàlvules manuals d'esfera de 2’’. La funció d'aquest és mantenir l'aigua de la xarxa primària tallada quan no s'efectuï el reg automàtic, o en cas de manteniment, reparacions, .... A partir d'aquestes claus generals tindrem els diferents capçals de reg per a cada sector de reg independent. Capçals de sector (by-pass sectorial) El capçals de sector estaran situats en arqueta, poden ser senzill o dobles, de 60x60x60 cm els senzills. Estaran formats per 3 vàlvules d'esfera i una electrovàlvula. La funció d’aquests és mantenir l'aigua de la xarxa secundària del sector corresponent tallada quan no s'efectuï el reg automàtic. Les arquetes del capçal de reg es situaran fora del parterre o talús a regar, les seves tapes seran C-250. Si per alguna raó queden situats dins de parterres la seva tapa serà B-125. Es poden concentrar 2 sectors en una sola arqueta (depenent de la mida d’electrovàlvula i accessoris). Els capçals de degoteig parterres estaran formats per 3 vàlvules de pas, 1 electrovàlvula, 1 filtre i 1 regulador de pressió amb connexió per a manòmetre.

By-pass d’electrovàlvula Dintre dels capçals de sector (by-pass sectorial) tindrem el by-pass d’electrovàlvula.

La instal·lacions de reg per degoteig estarà dotada de by-pass, es tracta d’un sistema d’obertura manual i automàtica del sistema de reg, resta composat per 3 vàlvules d’esfera amb ràcord pla, mascle tipus i compatible, 1 unitat d’electrovàlvula amb regulador de cabal i obertura manual amb desguàs intern que suporti pressió de treball de 10 kg/cm2, tipus i compatibles, 2 unitats de colzes amb rosca M – H de llautó homologats, 2 unitats de tes amb rosca H de llautó homologats, 2 unitats d’enllaç mixtes mascle de llautó.

El diàmetre de l’esmentat by-pass, serà igual o superior al diàmetre de la canonada i es determinarà en el projecte depenent del cabal d’aigua subministrat pel comptador. Quan el by-pass resti ubicat als pericons els accessoris quedaran alliberats de morter per a facilitar el desmuntatge de tots els accessoris. Tots els sistemes de muntatge de by-pass d’electrovàlvula caldrà sotmetre’ls a la consideració dels serveis tècnics.

Instal·lació elèctrica Es realitzarà una instal·lació elèctrica a 24 Vca des del programador fins a l’electrovàlvula del bypass mestre i fins a les electrovàlvules dels capçals de sector. Tota la instal·lació elèctrica exterior fins a les electrovàlvules sectorials estarà protegida sota tub independent. La instal·lació elèctrica de les electrovàlvules dins les arquetes serà amb connexions estanques hermètiques a l’immersió tipus DBY o DBR segons cablejat interior, de Rain Bird o similar.

Programador automàtic El reg automàtic estarà controlat per un programador amb capacitat per a tots els sectors de reg automàtic. Aquest serà centralitzat tindrà la seva protecció en un armari i comandament a distància. Serà del tipus professional i homologats (o acceptat) per l’Ajuntament.

Els temps de reg seran de 1 minuts a 12 hores, amb programes A, B i C. L'alimentació es realitzarà del quadre elèctric general a 230V. Les sortides d'alimentació a les electrovàlvules dels diferents sectors seran a 24 Vac. El programador tindrà bateries per mantenir en memòria tota la programació, estarà situat a l'interior d'un armari preparats per anar a la intempèrie sobre base de formigó. L'armari serà antivandalic i comptarà amb porta amb pany. Es deixaran dos passatubs de 63 mm de diàmetre. La instal·lació elèctrica que alimenta el programador acomplirà la normativa del reglament electrotècnic de baixa tensió i estarà protegida per ICP de 5 A, i diferencial de 40 A amb sensibilitat de 300 mA. La ubicació del programador serà dins d’un armari de poliester tipus i compatible, amb juntes d’estanquitat i placa de muntatge, proveïts de pany amb clau estàndard 405. Sempre que sigui possible, aquest armari es situarà annex al quadre elèctric d’enllumenat amb una separació de 20 cm, entre ells, sobre una peana comú


de formigó, col·locant un tub coarrugat de 60 mm de diàmetre per l’interior de la mateixa que connecti els dos armaris per a fer la connexió elèctrica. En el cas que la peana no sigui comú es farà un pont amb tubular de 60 mm de diàmetre per sota del paviment, que connecti els dos armaris. Si no es disposés d’una escomesa elèctrica, s’efectuaria la contractació d’una específica per al programador de reg, per part de l’instal·lador complint les normatives vigents de la companyia elèctrica i d’acord amb els Serveis Tècnics. A les instal·lacions de reg es col·locarà un sensor de pluja tipus mini-clik regulable entre 3 i 25 mm, amb protecció antivandàlica i es col·locarà annexa al l’armari del programador. Es disposarà de sonda d’humitat. Tipus de programadors Programadors elèctrics autònoms Aquest programador actua amb instal·lació elèctrica per l’accionament de les electrovàlvules amb solenoide d’impulsos de 9V. L’alimentació elèctrica del sistema i el propi programador es a través d’una bateria de 9V; només es farà servir en instal·lacions de reg amb més de tres estacions o sectors de reg quan no sigui possible una escomesa elèctrica. La ubicació del programador serà dins d’armari de poliester tipus i compatible, segons homologació de l’Ajuntament, amb juntes d’estanquitat i placa de muntatge, proveïts de pany amb clau estàndard. A les instal·lacions de reg es col·locarà un sensor de pluja tipus mini-clik regulable entre 3 i 25 mm, amb protecció antivandàlica e i es col·locarà annexa a l’armari del programador. Programadors autònoms Aquests programadors només es faran servir en instal·lacions de reg amb un màxim de quatre estacions o sectors de reg.

Els programadors autònoms seran de tipus professional, homologats per l’Ajuntament, amb solenoide d’impulsos i alimentats per piles o bateries amb una autonomia mínima d’un any. El segellat dels seus components, incloent les piles o bateries permetrà el funcionament inclòs submergits en l’aigua. El segellat ha de permetre la substitució de les piles. Els programadors es fixaran a una de les parets laterals del pericó quedant el més amunt possible. Els programadors seran actius i compatibles en funció dels models.

6.- CANALITZACIONS

Rases Un cop oberta la rasa, la qual tindrà unes dimensions mínimes de 20 cm.

d’ample i 50 cm. de fondària fins la generatriu superior del tub, es regularitzarà el fons amb una base de sorra (sauló), per a seient de la canonada de 15 cm, a continuació es procedirà a la col·locació de la canonada i es recobrirà amb una capa de 15 cm. de sorra (sauló), per evitar que qualsevol element (pedres, etc,) toquin la canonada, seguidament es procedirà al farcit de la rasa.

Quan en una mateixa rasa s’ubiquin diferents canonades o conduccions elèctriques, aquestes estaran separades entre elles en uns 10 cm, per a facilitar reparacions posteriors.

Rases dins de parterres i paviments de sauló Les rases dins de parterres es rebliran sense compactar i deixant el terra amb

un abombament de 10 cm. Si la terra de la rasa dels parterres té una granulometria fina, es podrà evitar la protecció de la canonada amb sauló.

En zones verdes consolidades serà obligat obrir les rases amb rasadores d’espasa de fins a 20 cm. d’amplada o manualment.

Les rases fetes sobre paviment de sauló es rebliran amb sauló en tongades de 20 cm. piconades al 95% PM.

Quan en una mateixa rasa s’ubiquin varies canonades o conduccions elèctriques, aquestes estaran separades entre elles en uns 10 cm, per a facilitar reparacions posteriors.

Rases en passos de calçades, voreres, paviments i paviments especials: En passos de calçades, voreres, paviments i paviments especials caldrà

protegir la canonada amb prismes de formigó. El prisma constarà de dos tubs de polietilè de doble capa de diàmetre 110, separat 5 cm. entre ells , per cada una de les línies de reg. Aquests tubs es col·locaran sobre una base de formigó HM-20 de 10 cm. i la rasa es reblirà de formigó HM-20 fins a 10 cm. per sobre de la generatriu superior del tub més superficial.

El material de rebliment de rasa seran sòls adequats o seleccionats compactats al 95% de la densitat màxima de l’assaig próctor modificat. A la capa de coronament s’exigirà el 98% de la densitat màxima del próctor modificat. L’alçària entre la generatriu inferior de la conducció i la cota superior de la calçada, vorera, paviment i paviment especial col·locada serà de 90 cm. com a mínim.

Pericons

Els pericons o arquetes seran suficientment àmplies per a que els treballs de manteniment es puguin fer amb facilitat (neteja de filtres, desmuntatge d’enllaços..).

Pericons per a la ubicació de vàlvules generals Les dimensions del pericó per la ubicació de les claus generals i les vàlvules

corresponents, serà de 0,80 x 0,60 x 0,60 m. amb tapa de fosa Pericons per a la ubicació de vàlvules i by-pass sectorials Les dimensions dels pericons seran de 0,60 x 0,60 x 0,60 m, per a vàlvules i

by-pass de fins 1 ½” Estarà formada per parets de 15 cm. de gruix de totxanes, el fons serà de 20

cm. de grava pel drenatge i el marc amb tapa seran de fosa, de 0,50 x 0,50 m. ó 0,60 x 0,60 m. amb agafador central i especificant “Reg Parcs i Jardins”.

Els pericons esmentats restaran ubicats fora dels parterres a 30 - 40 cm. aproximadament de la vorada col·locant passa murs que connexionin el pericó amb l’interior del parterre.

En casos especials com poden ser mitjanes entre calçades, etc, les arquetes s’ubicaran a l’interior del parterre a 30 centímetres de la vorada, quedant el marc de la tapa collat al pericó amb morter i acabant en bisellat el voltant del pericó per afavorir el creixement vegetal.

Es disposaran passa murs amb canonada de PE amb un diàmetre doble al de la canonada a instal·lar, segellant la folgança amb màstic plàstic.


Pericó comptador d’aigua Les dimensions del pericó del comptador vindran determinades per cabal

sol·licitat en el projecte, i complint les normatives vigents de la Societat General d’Aigües.

La tapa serà de planxa estriada, galvanitzada o pintada gris fosc de 8 a 10 mm. de gruix, com a mínim, aquesta serà fixada en els laterals dels marc mitjançant perns amb tirador encastat quedant allisada amb el paviment.

Les esmentades tapes tindran 4 cm més que el pericó i en la seva longitud es farà un “repartiment” proporcional no superant aquestes els 60 cm.

Es col·locarà per sota d’aquestes i en les unions un reforç d’UPN de 60x30 mm, que pugui ser extraïble, a la fi de que el pericó no tingui cap obstacle a l’hora de fer reparacions.

7.- INSTAL·LACIONS AMB AIGÜES RECUPERADES

Les instal·lacions hidràuliques per a reg amb aigües provinents de la captació d’aigües pluvials tindran les mateixes característiques que les instal·lacions de reg amb aigua potable amb un distintiu o franja de color lila.

Tots els elements com poden ser electrovàlvules, difusors, aspersors, degoters o microirrigació també tindran un distintiu de color lila.

Hi haurà plaques identificatives d’aigua no potable. 8.- SISTEMES DE REG

Existiran els següents tipus de reg:

8.1.- Boques de reg manual per aigua no potable S'instal·laran boques de reg manuals per al reg i neteja exterior amb aigua no

potable. A la instal·lació de boques de reg caldrà preveure arquetes de derivació quan s’alimenti a més d’una boca de reg, amb la seva respectiva clau de pas, i les distàncies de col·locació de boques serà:

- 50 m, quan no passin per zones amb dificultat d’accés, obstacles, escales i en creuament de calçades pe on circulin vehicles.

Es preveurà la seva col·locació a l’interior del parterres, en paviment tou o sobre terra, sempre visible als operaris.

S’alimenten de la xarxa primària amb canonada de PE-63mm, la derivació a cada boca de reg serà de PE-50mm.

L’alimentació hidràulica s’efectuarà de la xarxa primària per a cada una d’elles amb una canonada de 50 mm de diàmetre. En qualsevol desviació es col·locarà vàlvula d’esfera per sectoritzar la xarxa.

Estaran situades en arquetes enregistrables previstes per anar-hi soterrades, compten amb una presa amb clau de pas i ràcord amb rosca ¾” per a mànega. Seran les homologades pels serveis tècnics de Sant Just d’Esvern i dins arqueta amb tapa de fosa.

Quan la xarxa de boques de reg discorri per zona pavimentada anirà protegida per tubular rígida del doble diàmetre interior que el diàmetre d’aquesta i es col·locaran pericons de registre de 0,50 x 0,50 m. en corbes tancades, accessoris i on es faci la derivació per alimentar la boca de reg

El radi d’acció de la boca de reg manuals, serà d’uns 50 m. c/u. A les zones pavimentades utilitzarem tub de protecció de diàmetre 125 mm

als trams principals i 110 als trams secundaris.

8.2.- Reg automàtic parterres amb canonada de goters integrats S’utilitzarà reg per goters integrats autocompensants per a tots els parterres a

regar de l’urbanització. Els capçals de sector tindran filtre metàl·lic de 300 micres desmuntable, i

regulador de pressió de 10 a 0,5 atm. prèvia a la instal·lació dels goters, situats a la arqueta del capçal. La seva funció es protegir els elements de reg i limitar la pressió de treball a 2 bar.

En aquest tipus d’instal·lació a la sortida del by-pass sectorial es crearà una xarxa secundària formada per un col·lector d’entrada i un altre de sortida de PE del mateix diàmetre que el by-pass. Entre els col·lectors es connectaran línies de canonada no superiors a 80 m de longitud amb degotadors auto netejables i compensats de 2,3 l/h, inserits cada 40 cm. Aquestes línies estaran separades 20 cm, de les voreres i entre elles 40 cm, quedant soterrades entre 5 i 10 cm. en funció del tipus de plantació. 8.3.- Vàlvules de purga d’aire i vàlvules de buidat

Les vàlvules de purga automàtica d’aire es situaran dins del parterre, al punt més alt del mateix i connectada a la canonada principal perimetral, l’arqueta serà de polietilè d’alta densitat circular de diam. 20 i de 23 cm. d’alçada aprox, aniran amb tapa del mateix material.

Les vàlvules de buidat de la instal·lació es situaran dins del parterre, al punt més baix del mateix i connectada a la canonada principal perimetral, amb connexió al desguàs o embornal mes proper. Aquesta vàlvula serà de ràcord pla del mateix diàmetre que la canonada o de 1 ½”.

Si les arquetes queden en zones pavimentades o de pas aquestes seran de 40x40x60 amb tapa C-250. 8.4.- Tub de protecció a les zones pavimentades

A les zones pavimentades es protegiran les canonades d’aigua amb tub de protecció, segons la taula adjunta:

Tub d’aigua Tub de protecció PE-50 diam. 110 PE-63 diam. 125

9.- GRUP DE BOMBEIG

El grup de bombeig serà del tipus submergible, aquest serà una bomba d’eix vertical de 4” multiturbina, de suport i cos d’acer inox. AISI304, amb vàlvula de retenció.

LA bomba serà especifica pel sistema de reg, model AR 110-10 T 230 V de Bombas Saci o similar, per un cabal de 4,8 m3/h i 45 m.c.d.a.

El model tindrà un variador de freqüència en línea, tipus VARIO PRO MT2/12 de Bombas Saci o similar.

En funció del cabal màxim que ens permeti el grup de bombeig podrem regar simultàniament els diferents parterres. Les boques de reg s’utilitzaran quan no funcioni el sistema de reg automàtic. El cabal mínim serà el d’una boca de reg, 3,6 m3/h i 40 m.c.a 10.- CABAL MÀXIM

S'han dividit les zones de reg perquè s'ajustin al cabal màxim del grup de pressió.


Tota la instal·lació es podrà temporalitzar en els diferents sectors. Els sectors de reg parterres tenen un cabal màxim de 5m3/h (5.000 l/h). En funció del cabal previst i de les característiques de la xarxa de

subministrament, podrem definir els diferents sectors de reg. En el seu disseny es tindrà en compte que la simultaneïtat en el reg de diferents sectors no haurà de suposar un cabal instantani excessiu ni provocar pèrdues de càrrega que situen als diferents elements fora dels paràmetres de funcionament recomanats pel fabricant dels mateixos.

Per a això, s’haurà d’intentar que el diferents sectors de reg automàtic de reg pels parterres, i les diferents boques de reg manuals amb mànegues no sigui simultani.

En el plànol de esquema de reg, es reflexa els circuits previstos amb indicació del tipus de reg, característiques, cabal i dimensionat de les canonades.

Els sectors resultants seran:

PARTERRE Separació mitjana 40 cm entre canonades i 40 cm entre goters. Cabal 2,3 l/h. per goters Cabal màxim per sector 5.000 l/h.

m2 ml

canonada núm

goters cabal l/h. total l/h.

aprox aprox per

goters

PARTERRE 1 98 245 613 2,3 1.409

PARTERRE 2 50 125 313 2,3 719

PARTERRE 3 132 330 825 2,3 1.898

PARTERRE 4 85 213 531 2,3 1.222

PARTERRE 5 104 260 650 2,3 1.495

PARTERRE 6 18 21 131 2,3 302

CAPÇALS PARTERRES 487 1.194 m2 ml

10.1.- Xarxa de reg manual aigua no potable

Es preveuen 4 boques de reg manuals amb aigua no potable. El cabal mínim instantani suposat per a cada boca és de: * Boca de reg.......................................... 1 l/s (3.600 l/h) Simultaneïtat d’us per reg manual:

Sector Cabal sector (l/h) 1 boques de reg manual màxim 3.600 l/h

10.2.- Cabal reg automàtic. Cabal escomesa 4 a 6,3 m3/h Cabal grup bombeig 4,8 m3/h

Sector Cabal sector (l/h) 3 sectors degoteig parterres

màxim 4,8 m3/h l/h.

1 boca de reg 3.600 l/h.

Simultàniament, pel reg automàtic, es podrà regar tres sectors de reg

automàtic o una boca de reg manual . Per l’alimentació principal, segons aquest cabal, li correspon un tub de PE de

63 mm.

11.- PREVENCIÓ I CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSIS Per a les instal·lacions de reg en medi urbà, es tindrà en compte el “Real

Decreto 865/2003 del 4 de julio de 2003, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis”.

En general per a les instal·lacions amb reg amb dipòsits d’acumulació d’aigua es garantirà el seu ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

En cas de ser necesari el tractament químic de l’aigua de reg, aquest no serà nociu per a les plantes o zones a regar.

S’utilitzaran sistemes inhibidors d’incrustacions o anells anti-incrustacions, filtres i reguladors de pressió.

L’horari de funcionament del reg es realitzarà en hores de poc transit peatonal, horari nocturn.

El sistema de reg es posarà en marxa al menys una vegada per setmana, per evitar estancaments de l’aigua.

Totes les instal·lacions seran de fàcil manteniment. 12.- ASSAIG DE LES INSTAL·LACIONS

Es faran els següents assajos de la instal·lació de reg. Assaig de pressió interior de canonades de reg Es realitzarà proves de pressió i estanqueitat segons criteris de la Direcció

Facultativa. Abans de començar la prova es col·locaran a la seva posició definitiva


tots els accessoris de la canonada i la rasa ha d’estar parcialment omplenada deixant les juntes descobertes.

S’iniciarà omplint d’aigua el tram de canonada objecte de prova, mantenint-se plena la canonada, al menys quaranta i vuit hores (48) hores.

L’ompliment de la canonada es realitzarà per la part baixa de la mateixa deixant oberts tots els elements que puguin donar sortida a l’aire, els quals s’aniran tancant desprès i successivament de baix a dalt. En el punt més alt s’hi col·locarà una reixeta de purga per expulsió de l’aire i per comprovar que tot l’interior del tram a assajar, es tancarà convenientment amb peces especials per evitar desplaçaments de la canonada o fuites d’aigua i que han de ser fàcilment desmuntables, per poder continuar el muntatge de la canonada. Es comprovarà que les vàlvules de pas intermèdies es trobin ben obertes.

La pressió es farà pujar lentament, de forma que l’increment de la mateixa no superi un (1) quilo per cm2 i minut.

Un cop obtinguda la pressió, es deixarà d’incrementar durant trenta minuts i es considerarà satisfactòria quan durant aquest temps (30 minuts), el manòmetre no acusi descens superior a l’arrel quadrada de p. (P/5), essent P la pressió de prova en rasa en quilos per centímetre quadrat. Quan el descens del manòmetre sigui superior es corregiran els defectes observats, repassant les juntes que perden aigua, canviant si fora necessari algun tub, de forma que, a la fi s’aconsegueixi que el descens de pressió no sobrepassi la magnitud indicada.

Assaig d’estancament de canonades de reg Desprès d’haver-se realitzat satisfactòriament la prova de pressió interior

s’haurà de realitzar la d’estancament. La pressió de prova d’estancament serà la màxima estàtica que hi hagi en el tram de la canonada objecte de la prova.

La pèrdua queda definida com la quantitat d’aigua que ha de subministrar-se al tram de canonada en prova mitjançant un bombin tarat, de manera que es mantingui la pressió de prova d’estancament després d’haver omplert la canonada d’aigua i haver-se expulsat l’aire. La duració de la prova d’estancament serà de dues (2) hores i la pèrdua en aquest temps serà inferior al valor donat per la fórmula V= K.L.D.

V = Pèrdua total en prova, en litres L = Longitud del tram objecte de la prova, en metres D = Diàmetre interior, en metres K = Coeficient depenent del material El contractista a les seves expenses, repassarà totes les juntes i tubs

defectuosos qualsevol que siguin les pèrdues fixades si aquestes són sobrepassades, i qualsevol pèrdua d’aigua apreciable, encara quan el total sigui inferior a l’admissible.

A més de les dues proves preceptives descrites a realitzar, es tindran en compte totes les indicacions que la direcció facultativa consideri oportunes per al millor control qualitatiu de les obres.

13.- RECEPCIONS D’OBRES

Qualsevol projecte que inclogui jardineria i reg caldrà que inclogui les prescripcions contingudes en aquest document.

Quan es procedeixi a la recepció de l’obra, es realitzaran les proves adients en presència del personal de la constructora instal·ladora i de la direcció facultativa i dels serveis tècnics.

Les proves consistiran en: Supervisió del bon estat dels circuits de les instal·lacions i acompliment de la

normativa. Proves en càrrega de circuit hidràulic, comprovant que no existeixin pèrdues. Proves de funcionament dels sistemes elèctrics i programadors. Proves de cobertura del sistema de reg. Si les proves realitzades fossis satisfactòries es lliurarà la següent

documentació: El plànol de finalització d’obra en paper i suport magnètic, on quedin definits i

identificats amb una llegenda clara tots els components que integren la instal·lació (diàmetre de canonada, marques i models dels elements instal·lats, mides arquetes, cabal del comptador d’aigua...).

Els manuals d’instruccions de l’equip instal·lat. Les garanties dels components que integren la instal·lació de reg. Les instruccions i comandaments de funcionament del sistema de reg. Els paràmetres seleccionats per a la gestió del reg i la programació dels

programadors automàtics. Els certificats de les proves realitzades. Les claus dels armaris de la instal·lació.

14.- REGLAMENTACIÓ: La instal·lació de distribució d'aigua complirà allò que s'ha especificat en: - Normes i recomanacions de la Companyia subministradora - Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación i les seves modificacions posteriors. - Reial Decret 865/2003 del 4 de juliol, per a la prevenció i control de la legionel·losi. - Decret 352/2004 de 27 de Juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi. - Reial Decret 140/2003 de 7 febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà. - Normes Tecnològiques de l'Edificació corresponents. - Normes UNE 53.966 i 53.131 (canonades de polietilè).

- Ordenança Municipal reguladora de l’estalvi d’aigua de Sant Just Desvern.

-Guies tècniques d’aprofitament aigües pluvials.


MEMÒRIA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT PER A LA URBANITZACIÓ DE L’INTERIOR DE L’ILLA DELS BLOC D’HABITATGES SITUATS AL CARRER DE VIOLETA PARRA NÚM. 8-12 A LA CIUTAT DE SANT JUST DESVERN.

Í N D E X

1.- OBJECTE: 2.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ: 3.- MÈTODE DE CÀLCUL:

3.1.- Punt de connexió al clavegueram

4.- CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ: 4.1.- Prescripcions generals 4.2.- Canonades 4.3.- Embornals 4.4.- Arquetes de registre

5.- EQUIPS INSTAL·LATS : 6.- DISPOSICIONS REGLAMENTÀRIES:

1.- OBJECTE: La present memòria s’estén a efectes de definir las característiques de la

instal·lació de sanejament corresponent a l’urbanització de l’interior de l’illa dels blocs d’habitatges situats al carrer Violeta Parra núm. 8-12 de la ciutat de Sant Just Desvern, així com les hipòtesis i mètodes de càlcul utilitzats per determinar els tipus de components que la formen. La memòria està complementada amb:

1.- Els plànols, que marquen els traçats i posició del elements. 2.- Els esquemes i detalls. 3.- L’estat d’Amidaments i Pressupost. En que es descriuen les característiques del elements que formen la instal·lació.

L’execució de les instal·lacions es realitzarà per personal autoritzat pels

serveis d’indústria, amb el seu corresponent carnet. L’instal·lador serà responsable del bon funcionament de la instal·lació i del compliment de les reglamentacions, normes i instruccions que els siguin aplicables. L’empresa instal·ladora desenvoluparà els plànols i esquemes de detall necessaris per la correcta execució de l’obra. Aquesta documentació serà revisada per la direcció facultativa de l’obra L’inici de les obres es comunicarà a l’Ajuntament de Sant Just amb suficient antelació per fer-ne la corresponent supervisió en cas necessari.

2.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ: Es seguiran els criteris generals per les instal·lacions de sanejament de

l’Ajuntament i l’Ordenança Municipal reguladora de l’estalvi d’aigua de Sant Just Desvern.

A la zona urbanitzada (Projecte d’urbanització “Mas Lluhí”) tenim dues xarxes públiques de sanejament independents, aigües residuals i aigües pluvials.

La instal·lació de sanejament de l’urbanització estarà formada per una xarxa pluvial única, connectada al col·lector general de la xarxa pública d’aigües pluvials existent. L’objectiu de la instal·lació és la de evacuar l’aigua de la pluja o neteja i la infiltrada pel reg. A la zona a urbanitzar i de vianants es col·locaran reixes lineals, a la plaça es col·locaran embornals per recollir la escorrentia superficial, aquest compliran amb l’àrea màxima drenada per embornal.

Un cop executada l’obra, s’entregarà la següent informació: - Plànol As-built amb traçat i diàmetres canonades, punts de connexió a la

xarxa pública general i posició dels embornals i reixes de captació. - Indicació de les cotes de les tapes d’arquetes i pous de registre.

En el disseny del sanejament d’aigües pluvials s’han considerat els següents condicionants:

- Recorreguts mínims, i els més senzills possibles, per tal d’aconseguir una circulació fàcil, per gravetat i mantenir uns costos reduïts.


- Accessibilitat màxima, sempre que sigui possible, per simplificació del manteniment. Arquetes de registre cada 40 m com a màxim.

- Seguiment dels pendents naturals del terreny. Amb uns valor de pendents compresos entre el 0,5% i el 15%.

- Velocitats de l’aigua mínima de 0,5 m/s, per tal d’evitar sedimentació, incrustacions i estancaments, i màxima de 10 m/s, per evitar erosió.

- Màxima seguretat. La connexió entre embornals s’ha previst amb tubs de diàmetre mínim de 200/250 mm.

- Ubicar el traçats per zones públiques de fàcil accessibilitat per poder realitzar un manteniment més senzill.

- En cap cas s’utilitzarà canonades de PVC.

3.- MÈTODE DE CÀLCUL: Per al càlcul dels diàmetres de les conduccions s’ha usat les especificacions del DB-HS 5 del CTE i les especificacions del fabricant. La selecció del diàmetre no s’ha basat únicament amb el requeriments hidràulics, sinó que respon també a reduir el risc de bloqueig i a facilitar el manteniment, així com als criteris de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Els valor previstos són:

Zona Coeficient escorrentia Zones ajardinades 0,35 Zones no pavimentades (terres argiloses i llims)

0,65

Zones pavimentades 0,90 La pluviometria utilitzada per aquest càlculs, Sant Just Desvern (Barcelona) Zona B – Isoyeta 60 – intensitat pluviomètrica 135 l/h · m2, segons la taula del “apéndice B – del CTE- DBHS Salubridad” La zona a urbanitzar té una superficie aproximada de:

Zona Urbanització m2

factor pluviom.

coeficient escorrentia

Total

Zones ajardinades 470 1,35 0,35 455 Zones no pavimentades (sauló) 420 1,35 0,65 366.65 Zones pavimentades 240 1,35 0,90 325

Total

1130 1.146 m2

Al tractar-se d’un regim d’intensitat pluviometrica diferent de 100 l/h (taules

del CTE) aplicarem un factor de correcció de la superficie, f= 1/100, f=135/100 = 1,35

Les pendent dels col·lectors del projecte van del 1,5 % fins al 6% Segons el CT HS.5.- 4.2.4. Dimensionat de col·lectors per aigües pluvials tenim que:

- per una sup. de 1.146 m2 (CTE càlcul 1070 m2) i pendent del 1% el diam. nominal del col·lector en mm seria 200.

Al nostre projecte els traçats principals son de PEDC250/232 i PEDC15/292 superiors al diam. necessari.

Les connexions a la xarxa pública seran amb. tubs de PEDC400/370, fent un sobredimensionat de la xarxa per la seguretat de la instal·lació. 3.1.- Punt de connexió al clavegueram

Existiran dos punts de connexió al clavegueram dintre de l’àmbit d’aquest projecte, un per la xarxa de recollides d’aigües pluvials de l’urbanització, amb canonada de PEDC-400 i l’altre pel sobreeixidor del dipòsit de recollida d’aigües pluvials, també amb tub de PEDC-400.

Totes dues connexions aniran al col·lector general d’aigües pluvials de PE-400.

Les connexions al sanejament de l’edifici no formen part d’aquest projecte.

4.- CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ: Els elements del clavegueram hauran de ser els normalitzats per de

l’Ajuntament. Aquests elements es troben adjunts en el plànol de detalls. 4.1.- Prescripcions generals

La pendent mínima dels col·lectors considerada serà del 1,5 %. La xarxa de sanejament serà de polietilè doble.

Totes les peces usades a la instal·lació es muntaran tal com vénen de fàbrica sense realitzar cap deformació per al seu muntatge.

La unió entre peces es realitzarà seguint les instruccions del fabricant. Les unions del tubs es faran amb maneguet i dos juntes per diàmetres de canonades de 200 i 250 mm. A partir de 315 mm fins a 575 mm, les unions es faran per la campana del tub i una junta. Si es tinguessin que col·locar canonades de drenatge, aquestes serien de PE coarrugat, doble capa llis interior. Fabricades segons EN-ISO 9969 i UNE-53.994:2000 Ex. Les canonades de drenatge portaran una funda geotèxtil per protegir-les de obturacions La connexió de les arquetes i col·lectors es realitzarà assegurant d’estanqueïtat mitjançant l’arenal dels tubs o bé mitjançant la col·locació d’una peça de connexió. Les dimensions de les conduccions i els seus traçats, així com la posició dels diferents components, es detalla en els plànols i esquemes adjunts. 4.2.- Canonades

Les connexions dels claveguerons que porten les aigües pluvials a la claveguera general no es connectaran directament as pou. Es recomana, però, que la connexió es faci el més a prop possible dels pous però no pas directament en ells.

El pendent de les clavegueres projectades no serà superior al 10% ni inferiors al 1%, per tal que no es superin les velocitats mínimes i màximes establertes (velocitat de l’aigua entre 1 m/s i 10 m/s) per evitar sedimentacions i/o erosions al col·lector, i els col·lectors desguassin correctament. La diferència de pendents entre la rasant del carrer i la claveguera es salvarà mitjançant la construcció de salts en arquetes registrables. 4.3.- Embornals

La connexió dels embornals es realitzarà mitjançant tubs de polietilè de diàmetre mínim 200/250 mm, embolcallats amb un dau de formigó HM-20 de 10 cm de gruix. La connexió es realitzarà sempre mitjançant arqueta de registre.


L’angle del tub de connexió amb l’eix de la claveguera on es connecta ha d’anar perpendicular o bé inclinat en el sentit favorable a les aigües del col·lector.

La reixa d’embornal a col·locar és la de barres tipus Onda (reixa d’embornal de barres inclinades) de fosa dúctil de classe C-250. 4.4.- Arquetes de registre

Es situaran arquetes de registre cada 40 m de distància mínim, a més, en els canvis d’alineació, canvis de secció, canvis de rasant, unions de ramals, i en les connexions d’embornals amb la claveguera. També s’instal·laran arquetes en cada intersecció de dos col·lectors. Estaran construïts en formigó prefabricat o bé en fabrica de rajola massissa segons siguin les característiques dimensionals i de connexió. Els marcs i les tapes seran de fosa dúctil de classe C-250, amb les inscripcions a definir per la propietat i segons prescripcions de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

Les reixes interceptores també seran de fosa dúctil classe C-250. La connexió de les arquetes i col·lectors es realitzarà assegurant d’estanqueïtat mitjançant l’arenal dels tubs o bé mitjançant la col·locació d’una peça de connexió.

En els punts que sigui necessari salvar una diferència de nivell important es construirà una arqueta de registre per pou de salt. La xarxa de recollida d’aigües pluvials de parcs i de zones on l’aigua de pluja pugui arrossegar sauló es connectarà a la xarxa de clavegueram mitjançant arqueta de registre amb sorrer incorporat, per evitar l’entrada de sediments a la xarxa de clavegueram.

5.- EQUIPS INSTAL·LATS : Canonada PEAD amb un índex de fluïdesa segons norma UNE ISO

53200 i un índex Vicat segons norma UNE EN 727. Rigidesa circumferencial CLASSE SN segons ISO 9969. Resistència al xoc segons norma UNE EN 744 amb un valor TIR

<10%. Resistència a la relaxació sota càrrega a llarg termini (Creep Ràtio)

segons norma ISO 9967. Assaig de Resistència a la Pressió Hidràulica constant a temperatura

constant a 20ºC i 80ºC en tubs i accessoris termoplàstics segons norma UNE EN 921: 1994 / AC: 1995, realitzat sobre tub, així com sobre el sistema tub / maneguet / junta o sobre copa / junta / tub. Assaig d'estanquitat a l'aigua i l'aire, segons norma UNE 53114 / part 2 La reixes lineals seran del tipus: - Reixa lineal de 30 cm. d'ample per recollida d'aigües pluvials tipus SELF-

300 de ACO DRAIN o similar de formigó polímer, canal de 20 cm. alçada i 25 cm d'ample interior, reixa C250 de 30 cm. fixació ràpida. Amb certificació d'homologació CE i segons norma EN1433. trams de 100 cm, Inclòs peça de connexió de sortida diam. 200 mm. desguàs horitzontal/vertical, amb dau de formigó HM-25/P/20/I al voltant del canal.

Els embornals seran amb caiguda d’aigües i reixa superior registrable de 70x30 cm, càrrega c-250 de barres inclinades de fosa dúctil, model Onda de Fundición Dúctil Benito o similar, col·locada amb morter

6.- DISPOSICIONS REGLAMENTÀRIES: La instal·lació complirà allò que s’ha especificat en les disposicions legals

següents: Normativa Estatal: - Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. - NTE-ISA-1973 Norma tècnica de la edificació per instal·lacions de clavegueram. - NTE-ISS-1973 Norma tècnica de la edificació per instal·lacions de sanejament. - UNE-EN 12.056-1 Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios. Parte 1. Requisitos generales y de funcionamiento. - UNE-EN 12.056-2 Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios. Parte 2. Canalización de aguas residuales de aparatos sanitarios. Diseño y cálculo. - UNE-EN 12.056-3 Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios. Parte 3. Desagüe de aguas pluviales. Diseño y cálculo. - UNE-EN 12.056-4 Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios. Parte 4. Plantas elevadoras de aguas residuales. Diseño y cálculo. - UNE-EN 12.056-5 Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios. Parte 5. Instalación y ensayo, instrucciones de funcionamiento, de mantenimiento y de utilización. - UNE-EN 752 Sistemas de desagüe y alcantarillado exteriores a edificios. - prEN 12380 Canalizaciones de ventilación. Sistemas de válvulas de admisión de aire (AVS) - Tuberies de Polipropilè (PP): UNE EN 1852-1

Normativa Autonomica: - Decreto 130 /2003, de 13 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de los servicios públicos de saneamiento. DOGC. n:3894 de 29-5-2003.

Normativa Complementaria: - Real Decreto 865/2003 del 4 de julio, para la prevención y control de la legionelosis. - Decreto 352/2004 de 27 de Julio, por el que se establecen las condiciones higiénico-sanitarias para la prevención y control de la legionelosis. - Prescripcions tècniques de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

Així mateix, tots los components y la seva instal·lació compliran allò que s'ha especificat en totes les normes UNE esmentades en les disposicions legals anteriors.





V.5 CQ. CONTROL DE QUALITAT



1

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ.

DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS.

2

CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA) - Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ) - Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA) - S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE. - El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF. B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar.


3

LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 1.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la

Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els

articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de

l’acer han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

4

1.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït: - Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control de recepció a nivell normal: - Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució. Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres

assaigs no destructius) 2. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada. Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema. Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

- Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre. - Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que

justifiqui l’autorització d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat.

Control de qualitat de muntatge i execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de l’apuntalament - Control de col·locació de les biguetes i revoltons - Control de la col·locació de les armadures - Control de l’abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament

Control de qualitat de l’obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A. Control de la qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada. Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques

no avalades pel certificat de qualitat.


5

- Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per materials singulars.

Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge: - Control de qualitat de la documentació de muntatge:

- Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge 4. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces: - Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II)

de las peces. - Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució: - Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs

previs i control diari d’execució. - Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb

certificació d’especificacions i control diari d’execució. - Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

6

5. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA Subministrament i recepció dels productes:

- Identificació del subministrament amb caràcter general: - Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant

condicions de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de

registre, mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment

plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat


7

e) Contrafletxes - Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors:

a) Certificació del tractament - Elements mecànics de fixació:

a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte 6. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució

dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts

singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

7. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS

(Decret 375/88 de la Generalitat) Subministrament i recepció de productes:

- Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la

garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE.

- Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

8. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1

“Protección frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

9. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

8

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al

menys, en 4 hores. - Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de

fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores. 10. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre

suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material

d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

11. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes

estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa.


9

e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva sortida i en les aixetes.

- Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el

funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

12. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües

residuals. Subministrament i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra:

- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

13. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

- Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. - Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum.

- Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 14. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte.

10

- Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres, etc.

- Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports.

- Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i

potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

15. INSTAL·LACIONS DE A.C.S.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte l’esquema distributiu de la disposició elements de generació, impulsió i

retorn de climatització. Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra:

- Execució de acord a las especificacions de projecte.


CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS

Relació i definició de controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988

DECRET 375/88 CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS Pàg. 2 de 11

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. AIGUA PER PASTAR

2. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

3. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ

5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE

6. FORMIGÓ FET A L’OBRA

7. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

8. RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ

9. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

10. MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL

11. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS

12. MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC



JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).

L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dins del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa.

L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor.

En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor.

Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte.

Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament.

El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte.

El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada.

El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa. AIGUA PER PASTAR L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i

complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de

l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:

Determinació del pH (UNE 7234/71) Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71 ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): 12mm per sostres i pilars i 20 mm per fonamentació i murets.

Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.

Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.

Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.

En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.

Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:

Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1)



Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2) Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2) Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-03) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir:

Tipus de ciment (RC-03, taula 4.1.1): IIa Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).

Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-03, art. 11 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució de l'obra


Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal.

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 11.2 de la RC-03.

Operatius: Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2

de l’EHE. Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article

26.2 de l’EHE i de l’article 8 de la RC-03. En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, abans de començar les

feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-03 (art. 11.3), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum.

En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 11.4 de la RC-03 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-03, art. 11.4; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).

Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 11.3 de la RC-03.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-03 i/o especificats en el segon parèntesi:

Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) Alúmina (UNE 80217/91) Àlcalis (UNE 80217/91) Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) Pes específic (UNE 80103/86)


Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) Humitat (UNE 80220/85) Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) Titani (UNE 80228/88 EX) Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96) Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

ADDITIUS PER A FORMIGÓ Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes

de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Tipus d’additiu: A determinar pel Director d'Execució de l'obra Proporció: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Esta prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures.


Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE. Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2

de l’EHE. Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent

agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE. Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir

la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE. Operatius:

En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97) Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85) Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86) Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) Determinació del pH (UNE 83227/86) Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98.

ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE La utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol·licitant del formigó i l’autorització expressa de

la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l’article 29.2 de l’EHE. Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'Execució de l'obra Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment.

Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó.

Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l’obra.



Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.


Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE.

Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice:

Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Finor (UNE EN 451-2/95) Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96) Expansió (UNE EN 196-3/96) Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

FORMIGÓ FET A L’OBRA El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article

69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.

Element a construir: Fonaments-murets i Estructura Designació del formigó per propietats: HA-25/P/20/IIa i HA-25/B/12/IIa Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA Consistència (EHE, art. 30.6): plàstica (P) i tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 20 per fonamentació i murets i 12 per sostres i pilars Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): IIaQd fonaments i IIa la resta Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició IIa: 250 Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Exposició IIa: 250 Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1, 5 (especificat en els plànols d'estructura) Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en els plànols d'estructura) Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director

d'Execució d'Obra En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA

En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.

Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).

Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots

indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.


Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8)

Element a construir: Fonaments-murets i Estructura Designació del formigó per propietats: HA-25/P/20/IIa i HA-25/B/12/IIa

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA Consistència (EHE, art. 30.6): plàstica (P) i tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 20 per fonamentació i murets i 12 per sostres i pilars Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): IIaQd fonaments i IIa la resta

Designació del formigó per dosificació:

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Consistència (EHE, art. 30.6): plàstica (P) i tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 20 per fonamentació i murets i 12 per sostres i pilars Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): IIaQd fonaments i IIa la resta Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició IIa: 250

Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM I Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els planols d'estructura) Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en el planol d'estructura) Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director

d'Execució d'Obra


Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.

Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots

indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE

83300/84). En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un

certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.

Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)



Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i

tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir: Designació (EHE, art. 31): B500SD Diàmetres: 4, 6, 8, 10, 12, 16 i 20 Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): A determinar pel Director d'Execució de l'obra Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1).

Nivell de control (EHE, art. 90): Normal (especificat en el plànols d'estructures) Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director

d'Execució d'Obra. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte.

En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2).

En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE.

Operatius: Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de

verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE. En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE,

amb l’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).

En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE.

Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).

En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE. Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i

l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal).

En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació.

En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) Càrrega de trencament (UNE EN 10025) (EHE, art. 90.5) Allargament en trencament (UNE EN 10025) (EHE, art. 90.5) Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5) Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de

condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats al CTE DB SE-A. És a dir: Designació (DB SE-A, taula 4.1): S275JR Tipus i ubicació: Indicats en els plànols d’estructura

Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (DB SE-A): Indicat en els plànols d’estructura Criteri de divisió de lots (DB SE-A): A determinar pel Director d'Execució de l'obra S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer. Operatius:

Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació.. Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que indiquen les normes de

qualitat. Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que indiquen les normes

de qualitat. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

Límit elàstic (UNE EN 10025) (DB SE-A, Taula 4.1) Resistència a tracció (UNE ) (DB SE-A) Allargament fins trencament (UNE) (DB SE-A) Doblegat sobre mandrí (UNE) (DB SE-A) Resiliència (UNE) (DB SE-A) Estat de desoxidació (DB SE-A) Contingut de carboni en colada i producte (UNE) (DB SE-A) Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE) (DB SE-A) Contingut de sofre en colada i producte (UNE) (DB SE-A) Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE) (DB SE-A) Contingut de silici en colada i producte (UNE) (DB SE-A) Contingut de manganès en colada i producte (UNE) (DB SE-A) Duresa Brinell (UNE) (DB SE-A)

POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU El poliuretà produït in situ que s’utilitzarà com aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats al Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE1). És a dir:

Tipus: Poliuretà aplicat in situ Densitat aparent: >38 Kg/m3 Conductivitat tèrmica: <0,022 W/mK Gruix: Especificat en la justificació d'aïllament tèrmic. Altres característiques: Resistència compressió >0,22 N/mm2

Divisió en unitats d’inspecció: A definir per l’aparellador o arquitecte tècnic En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Tipus i classe de material (manta, plafó, ...; fibra de vidre, llana de roca, ...): Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el producte acabat i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de la documentació lliurada pels productors de poliuretans in situ (aplicadors) i que serà la següent:

Per a situació A (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat): Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs

efectuats), lliurat per l’aplicador.



Certificat conforme s’han complert els controls de relació de mescla, així com que s’han complert les condicions d’aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l’aplicador.

Per a situació B (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat): Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat de control de recepció dels components (eximit d’assaigs), lliurat per l’aplicador. Certificat conforme s’han complert els controls de relació de mescla, així com que s’han complert les

condicions d’aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l’aplicador. Per a situació C (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat)

Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs

efectuats), lliurat per l’aplicador. Certificat on constarà que està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà

constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d’autocontrol que s’ha fet servir durant la realització de l’obra, lliurat per l’aplicador.

Per a situació D (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat) Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components (eximit d’assaigs), lliurat per l’aplicador. Certificat on constarà que està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà

constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d’autocontrol que s’ha fet servir durant la realització de l’obra, lliurat per l’aplicador.

Operatius: En les situacions A i B es realitzarà prescriptivament el control de producte acabat següent:

Es farà la presa de mostres i contramostres necessàries per a la realització dels assaigs de compliment obligat, en laboratori homologat.

Es comprovarà l’aparença externa i el gruix . Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra. ASSAIG DE LABORATORI En les situacions A i B es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i segons les indicacions dels articles 1.5 i 2.5 de l’O. de 29/07/94:

Densitat (UNE 53215/91) Conductivitat tèrmica (UNE 92201/89 i 92202/89)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Resistència a compressió (UNE 53182/70) Classificació del comportament de reacció davant el foc (UNE 23727/81)

(*) Situació A: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació B: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació C: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat Situació D: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat




V.6 MUM. MANUAL D’US I MANTENIMENT



Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: EDIFICI PLURIFAMILIAR DE 25 HABITATGES, APARCAMENT I URBANITZACIÓ DE

L'INTERIOR D'ILLA . Emplaçament Adreça: c/ COMPTE VILARDAGA, 172 Codi Postal: 08960 Municipi: SANT JUST DESVERN Urbanització: MAS LLUÍ Parcel·la: Promotor Nom : PROMOCIONS MUNICIPALS SANTJUSTENQUES, S.A. (PROMUNSA) . DNI/NIF: 59.153.494 Adreça: Crta. REIAL, 106, Edifici Walden 7, Locals 6‐7 Codi Postal: 08960 Municipi: SANT JUST DESVERN Autor/s projecte Nom: ELENA CORONAS SHOUREIRON Núm. col.: 72260-1 MARTA COSTA VILARRASA 373346 MERCE PALAU BORONAT 37801-1 L’arquitecte/es:

Signatura/es

Lloc i data: BARCELONA a de NOVEMBRE de 2017

Visats oficials

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques.

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal : La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col·legiats. Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés

edificador, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: HABITATGE PLANTA BAIXA i 4 PLANTES TIPUS Usos subsidiaris: Situació: APARCAMENT 2 PLANTES SOTERRANI

Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries:

Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau

de impermeabilització exigit. Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m)

A Zones residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels

2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals)

3 – (300) – –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

A2

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals)

4 – (400) – –


– – 0,8 – (80)

B Zones administratives

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals)

3 – (300) – –


– – 0,8 – (80)

C

Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

C1

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C2

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C4

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

C5

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.)

5– (500) 4 – (400)


– – 3 - (300)

D Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) –


E Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

G Cobertes accessibles exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... – 2 – (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1– (100) – – zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de l’estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació: PLANA NO TRANSITABLE PLANTA COBERTA I PLANTA BAIXA PLANTA TRANSITABLE PLANTA BAIXA I PLANTES TIPUS

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en

bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).


Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la

impermeabilització. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).


Façanes

I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals,

persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de les façanes.

Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Interiors d’habitatges i/o locals I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A l’habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de l’element. En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. Neteja: Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. Els residus de cada habitatge o local s’han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o


tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts específics d’abocament. Incidències extraordinàries:

Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.


A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional.

Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, l’acumulació de fulles o brossa en els desguassos.

Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin amb suavitat.

Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament.

En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves quan presentin deficiències.

Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d’acord amb el seu envelliment.

Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant.

Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l’accés als seus habitatges o locals als operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l’edifici.

Instal·lació d'aigua I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de subministrament: XARXA Situació clau general de l’edifici: ACCÉS Tipus comptadors: COL.LECTIU

Situació: PLANTA SOTERRANI -1 (ACCÉS)

Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes.

Els habitatges i/o locals tenen diferents circuits, sectoritzats mitjançant claus de pas, que alimenten les diferents zones humides (cuina, banys, safareig, etc.) i que permeten independitzar-los en cas d’avaria. A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta.

Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

No produir consums alts a les tasques de neteja personal prioritzant la dutxa a omplir la banyera. La rentadora i rentavaixelles s’han de fer funcionar a plena càrrega per optimitzar el consum d’aigua.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci amb un instal·lador especialitzat i d’acord amb la normativa vigent. Neteja: Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. Incidències extraordinàries:

Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local

o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a

tercers. En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que

es glacin.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de

tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

El manteniment de la instal·lació d’aigua situada des de la clau de pas general de l'edifici fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.


Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici: ACCES Tipus comptadors: Situació: COL.LECTIU ACCES Habitatge/pis: Potència instal·lada (w) Situació del quadre de dispositius de comandament i protecció: 5750 REBEDOR (darrera porta accés)

Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

En cas d'absència prolongada es recomanable tancar l'IGA de l'habitatge. Si es vol deixar algun aparell en funcionament, com la nevera, no es tancarà l’IGA però sí els interruptors magneto tèrmics dels altres circuits. No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits. S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics, essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l’efecte. Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat.

Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, a la potència contractada i amb una empresa autoritzada. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries:

Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants. El manteniment de la instal·lació d’electricitat situada entre la caixa general de protecció de l'edifici i el quadre de dispositius de comandament i protecció dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre el quadre de comandament i protecció de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.

Instal·lació de gas I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de gas: Tipus de subministrament: GAS NATURAL XARXA Situació clau general de l’edifici: ACCÉS PEATONAL Tipus comptadors: I Situació: INDIVIDUAL PLANTA SOTERRANI-1 (façana accés

peatonal) Local/habitatge: Situació clau de pas Aparells instal·lats o a instal·lar : EDIFICI PLANTA BADALOT 3 CALDERES MURALS

Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el manteniment. Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de


vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, la part posterior del forn. Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació. En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, local o zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament. Si hem d'absentar-nos, encara que només sigui un instant, no deixar mai els focs de la cuina encesos. Els aparells privatius connectats a la xarxa es manipularan seguint les instruccions d'ús proporcionades pels seus fabricants. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, amb la companyia subministradora i amb un instal·lador autoritzat. Neteja: Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets Incidències extraordinàries:

Si es detecta una fuita de gas caldrà: - No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen

espurnes. - Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona. - En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o

be amb un extintor. - Ventilar l'espai obrint portes i finestres. - Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei

d'urgències de la companyia subministradora. Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o

ennegrides, o aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors. Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. Inspecció de les instal·lacions privatives (habitatges i locals) de l’edifici.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. El manteniment de la instal·lació de gas situada entre la clau de pas general de l'edifici i la clau de pas dels espais privatius correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent i amb una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió de la instal·lació. Neteja d’arquetes. Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i

bombes d’elevació El manteniment de la instal·lació de desguàs fins als espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació i aparells situats dins l’espai de l’habitatge o local correspon a l'usuari.


Instal·lació de calefacció I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús:

La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de calefacció: RADIADORS D’AIGUA

Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. En el cas de que la calefacció consti de caldera i radiadors d’aigua calenta caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant i les que es donen a continuació :

- Engegar la calefacció amb un nivell d'aigua del circuit correcte. - Si s'ha d'afegir aigua al circuit fer-ho en fred. - Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90ºC cal desconnectar la

instal·lació i avisar l'instal·lador. - Purgar periòdicament els radiadors d'aigua quan es sentin sorolls de l'aigua

circulant pel seu interior. Per purgar-los cal que la instal·lació estigui funcionant i es descargoli lleugerament els cargols de la part superior dels radiadors fins que notem que no surt aire i comença a sortir aigua.

- Els radiadors no es poden tapar amb objectes ja que decreix considerablement el seu rendiment.

- Les temperatures recomanables per regular els termòstats són 21ºC de dia i 18ºC de nit.

En el cas d'utilitzar estufes portàtils o plaques no s’han de cobrir i s'han de mantenir lluny de qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els infants en l'ús de les estufes ja que, en moure-les, poden apropar-les als objectes esmentats anteriorment. Si no es prenen precaucions d’una ventilació permanent no s'ha de deixar cap estufa de butà encesa a l'habitació mentre es dorm. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local cal que es faci amb un instal·lador autoritzat i d’acord amb la normativa vigent. Neteja: La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d’acord amb les instruccions del fabricant. Incidències extraordinàries:

Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

En cas de poder actuar davant d’una fuita d’aigua caldrà: - Tancar la instal·lació. - Desconnectar l'electricitat de la zona afectada. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local

o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a

tercers.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici.

El manteniment de la instal·lació de calefacció comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir de la clau de pas situada a l’interior de l’espai privatiu correspon a l'usuari.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Les instal·lacions de telecomunicacions permeten els serveis següents: Servei de telefonia (també inclou la contractació del servei d’ADSL). Servei de televisió terrestre, tan analògica com digital. La instal·lació comuna també permet rebre la televisió per satèl·lit sempre i quan

s’instal·li, entre d’altres, una antena parabòlica comunitària i els corresponents codificadors.

La instal·lació està prevista per poder col·locar una xarxa de distribució de dades per cable.

No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs poden perjudicar la qualitat del so o imatge d’altres usuaris. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada. El manteniment de la instal·lació a partir del registre d’enllaç, situat al punt d’entrada general de l’edifici, fins als Punts d’accés a l’usuari, situat a l’interior dels espais privatius, correspon a la propietat o comunitat de propietaris de l’edifici. A partir d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’usuari.


Instal·lació de porter electrònic I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II.- Instruccions de manteniment: Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de recollida municipal: AMB CONTENIDORS A CARRER

En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries:

Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II. Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions.

Instal·lació de ventilació I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

MECÀNIC COBERTA BADALOT

No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). Tanmateix no es poden connectar els extractors de cuines a les xemeneies de les calderes i a l’inrevés. No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs poden perjudicar la correcte ventilació de l’habitatge, local o zona i, per tant, la salubritat dels mateixos.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. Revisió sistemes de comandament i control.

El manteniment de la instal·lació de ventilació comunitària fins els espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari.

Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària I.- Instruccions d’ús:

Consideracions d’ús : La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es sol·liciti a la propietat ,que es faci amb una empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent.


Incidències extraordinàries: Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s'ha d'avisar als

responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components. Revisió general de la instal·lació.

El manteniment de la instal·lació solar tèrmica comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells correspon a l'usuari.





V.7 PS. PROJECTE SOLAR




Sant Just Desvern


INSTAL·LACIÓ DE ENERGIA SOLAR TÈRMICA


Sant Just Desvern


12 INSTAL·LACIÓ DE ENERGIA SOLAR TÈRMICA

12.1 OBJECTIU

L’objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal·lació de energia solar tèrmica necessària pel condicionament de l’edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades. Existeix un projecte específic per a aquesta instal·lació. En cas de dubte s’ha de consultar el document íntegre.

12.2 PRESENTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

Se diseña una instalación solar térmica de 26,1 kW-t para el edificio plurifamiliar de 25 viviendas para un total según diseño de 85 personas:

La normativa más estricta corresponde al “Decret d’Ecoeficiència” como se expondrá en los siguientes apartados. La producción del edificio será colectiva, tanto de la energía solar como de la calefacción y apoyo ACS. La energía primaria para el sistema principal será mediante gas natural, Se instalarán colectores solares con protección selectiva (Viessmann - ThermProtect) en número de 16 unidades de 2,33 m² de superficie de apertura unitaria (total sup. Bruta campo de 40,16 m²), que limitan las sobretemperaturas y no son necesarios sistemas de disipación térmica. La orientación será Sur, y se dispondrá con una inclinación de 45º. Las pérdidas por sombra y orientación son inferiores al 30% normativos y representan un 3,98% del total. Las pérdidas adicionales consideradas en el cálculo para el sistema ACS y solar son del 16% (12%+6%). Todo esto da como resultado un total de 16 colectores para el consumo de referencia de 2.380 litros/dia a 60ºC.

12.3 JUSTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA

12.3.1 DETERMINACIÓN DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE REFERENCIA. NORMATIVA DE APLICACIÓN

Para elaborar el proyecto se han seguido estrictamente los condicionantes que indica la Ordenanza, “el "Decreto de Ecoeficiencia Decreto 21/2006, de 14 de febrero, y el "Código Técnico de la Edificación", y en concreto el documento básico HE4, "Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria”. Como se verá más adelante, los requerimientos más estrictos recaen sobre la Ordenanza Solar, con lo que la producción solar se adecuará a esta normativa.



Sant Just Desvern


12.3.2 NORMATIVA ESPECÍFICA INSTALACIÓN SOLAR TÉRMICA. DESCRIPCIÓN DE LA INSTALACIÓN. CAPACIDAD TOTAL DE ACUMULACIÓN I LA FUENTE DE ENERGIA DE SOPORTE

Se realiza el estudio de acuerdo con los diferentes artículos de la Ordenanza Solar Térmica de SANT JUST DESVERN. La instalación de ACS será mediante una producción centralizada mediante calderas murales y control individual en la acometida a cada vivienda mediante un contador de energia. El equipo de producción funcionará mediante gas natural. Para la producción solar, centralizada se destinará dos acumuladores de 2.000 litros de capacidad unitaria, 4.000 litros en total. Para la producción por caldera, se parte de un sistema de distribución a armarios individuales comunes para el ACS y calefacción. Para la instalación de energía solar térmica, y el cálculo de los valores de consumo diario, se han partido de los supuestos que cada una de las normativas establecen en el caso de un edificio plurifamiliar, que son los siguientes: Dado que el CTE establece valores por usuarios similares al Decreto, pero ratios de cobertura inferiores, no se tiene en cuenta por ser sus requerimientos inferiores. En el caso de la ordenanza, establece un valor inferior por persona, de 24 litros a 60ºC, inferior a los 28 litros del decreto y por tanto, no se tiene en cuenta por ser sus requerimientos inferiores. DECRET: 28 litros a 60ºC por persona Dado que el CTE solo establece un 30% de las exigencias totales, el Decret un 60%, y la Ordenanza un 60%, además de establecer unas exigencias mayores al ser la temperatura de agua fria de 12 ºC todo el año, el caso más desfavorable es el del Decret d’ecoeficiència, y a partir de la cual se obtienen los valores. La tipología del número de personas es la siguiente:

85 personas, a 28 l/dia persona, total 2.380 litros/dia a 60ºC

Cálculo Ordenanza:

Consumo ACS

Temperatura del agua caliente: 60 º C Temperatura promedio del agua fría:

12

º C

Numero usos

85

Uso por persona a 60ºC

28 Litros/persona


Sant Just Desvern


Sci (Consumo de ACS para edificio):

2.380 litros / edificio / día

Consumo medio energético ACS

478

Mj (Megajoule)

litros / edificio / día

C (Consumo de diseño) A 60 º C: 2.380

MJ/dia Consumo medio total 478 % Cobertura solar según Decret – Zona IV 60%

Demanda energética para la producción de ACS en kW-h día 148,8 kW-h/dia Demanda energética para la producción de ACS en kW-h año 54.303,9 kW-h/dia

Producción solar necesaria de ACS en kW-h día 89,3 kW-h/dia Por tanto, el más restrictivo es el Decret d’Ecoeficiència, con un producción solar dia mínima de 89,3 kWh, y un consumo de ACS diario de 2.380 litros a 60ºC. Se diseñará la instalación solar térmica para el cumplimiento de estos valores. Temperaturas agua fría: Para los datos de la temperatura de agua fría, se recogen los datos del CTE:

Datos de cálculo: Tª agua de red (ºC)

ENERO 11,0 FEBRERO 10,0 MARZO 11,0 ABRIL 12,0 MAYO 15,0 JUNIO 17,0 JULIO 18,0 AGOSTO 19,0 SEPTIEMBRE 18,0 OCTUBRE 17,0 NOVIEMBRE 14,0 DICIEMBRE 12,0

12.3.3 DETERMINACIÓN DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE REFERENCIA. DATOS DE CONSUMO

DE ACS Y DEMANDA ENERGÉTICA DERIVADA:

Según los cálculos indicados anteriormente, para la tipología descrita, 10 viviendas de 4 personas y 15 viviendas de 3 personas, resulta que para un consumo de 28 litros/dia por persona, da un total de 2.380 litros/dia de ACS a una temperatura de 60ºC. A la temperatura del agua fría variable según el mes corresponde esta demanda energética derivada del ACS:



Sant Just Desvern


CÁLCULO DE LA COBERTURA SOLAR PROYECTO Tª ACS (ºC)

Datos de cálculo:

Días del mes

Tª agua de red (ºC)

Tª ACS (ºC) Consumo de ACS (litros /

mes)

Perd. Térmicas

distribucion ACS

Demanda energética

(kW.h / mes)

ENERO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708

FEBRERO 28 10,0 60 66.640 12% 4.339 MARZO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708 ABRIL 30 12,0 60 71.400 12% 4.463 MAYO 31 15,0 60 73.780 12% 4.324 JUNIO 30 17,0 60 71.400 12% 3.998 JULIO 31 18,0 60 73.780 12% 4.036

AGOSTO 31 19,0 60 73.780 12% 3.940 SEPTIEMBRE 30 18,0 60 71.400 12% 3.905

OCTUBRE 31 17,0 60 73.780 12% 4.132 NOVIEMBRE 30 14,0 60 71.400 12% 4.277 DICIEMBRE 31 12,0 60 73.780 12% 4.612

ANUAL 365 14,5 -

868.700 51.443 kW-h

Las necesidades de ACS totales son de 51.443kWh (con pérdidas en la distribución ACS del 12%), para un total de 2.380 litros/dia, correspondiente a un consumo anual de 868.700 litros de ACS a 60ºC. Según el decret, la instalación solar térmica tendrá que ser capaz de generar el 60% de la energía, con un mínimo de 32.582 kWh. 12.3.4 DESCRIPCIÓN DE LA INSTALACIÓN SOLAR TÉRMICA

Dada la arquitectura de la edificación y los requerimientos de diseño, se ha optado por un colector plano, a 45º, orientado a Sur; tal y como se indica en planos, es la mejor opción constructiva, ya que se obtiene el mejor perfil de sombras, con unas pérdidas mínimas dada la tipología de la cubierta y las necesidades de la edificación. Se plantean 3 grupos de colectores, de 3, 6 y 7 colectores enseriados. Objetivo energético El objetivo energético es la producción de cómo mínimo el 60% de energía solar térmica necesaria para el ACS del edificio (51.443kWh) mediante producción solar de origen renovable. Como se ha comentado anteriormente, y dado que el edificio presenta una tipología de vivienda plurifamiliar con un consumo día de 2.380 litros a 60ºC, serán necesarios un total de 16 colectores de 2,33 m² de superficie unitaria (total Sup. de apertura 37,28 m², total sup. total de 40,16 m²). Sistema elegido: Se opta por una producción de la energía solar en dos acumuladores independientes, de 2.000 litros, con un total de 4.000 litros.


Sant Just Desvern


Captación solar Los captadores, según se indican en planos, se instalarán aprovechando la cubierta, y la orientación del edificio; se ha optado por un colector plano, a 45º, orientado a Sur. Serán 16 colectores de 2,33 m² de superficie unitaria (total Sup. de 37,28 m²), de la marca VIESSMANN, con tratamiento selectivo contra las altas temperaturas:

Identificación: Fabricante: Viessmann Faulquemont Nombre comercial: Vitosol 200-FM SV2F Tipo de captador: Calentamiento líquido, con cubierta Año de producción: 2016

Contraseña de homologación: NPS-2617 Rendimiento:

Fecha de caducidad: 09/02/2019 Los captadores se dispondrán enseriados, en tres filas. Se dispondrán de válvulas adicionales de corte en entrada/salida del campo de colectores, así como purgador de aire, y válvula de sobrepresión tarada a 6 bares. Tambien de control de caudal, para garantizar que el caudal circula por igual en los 3 grupos. El circuito primario se dispondrá a una presión de 3 bares, para evitar la formación de vapor de agua a 145ºC, que es la temperatura máxima en el captador al incorporar el tratamiento selectivo. Las pérdidas consideradas en el cálculo, independiente de las del propio captador, son del 6%, derivadas de la propia instalación solar y de la distribución del ACS a las viviendas, como se ha comentado, el 12%, al haber recirculación. Las pérdidas, debidas a sombras y a la disposición de los captadores son las siguientes: - Pérdidas derivadas de orientación e inclinación:

No existen, al estar a Sur, y a 45º.



Sant Just Desvern


- Pérdidas por sombra:

Dado que se levantarán los colectores solares para minimizar las sombras derivadas del antepecho de protección, no se prevén pérdidas superiores al 2%. Nos da un perfil de pérdidas, para la orientación e inclinación de proyecto del 1,43 % - Pérdidas totales

Pérdidas totales 1,43% Las pérdidas límite, según CTE, son las siguientes:

En el caso particular del presente proyecto, se opta por “General”, para facilitar la instalación. Las pérdidas máximas normativas son del 15%, superiores a las de proyecto, que son del 1,43% . Acumulación e intercambio Se opta por dos acumuladores con intercambiador interno para evitar pérdidas. La acumulación será de 4.000 litros para el solar. Se cumple el ratio de acumulación por m² necesario:

V Volumen acumulación solar 4.000 litres A Área captadores m² 40,16 m²

50 < V / A 100 <180 Circuitos hidráulicos Existirá un circuito primario, con dos kit de bombeo de solar, aislado y con la valvuleria correspondiente que nos suministrará un caudal de cálculo aproximado de 1.500 litros/hora. El diámetro será DN32 hasta los colectores, los cuales, a pesar de existir válvulas de entrada/salida, dispondrán en el mismo campo solar de válvulas de corte, purgadores y sobrepresión. La acometida a cada acumulador será con DN25. Regulación y medida La regulación será estándar de instalación solar, con control por diferencial térmico del campo solar.


Sant Just Desvern


Disipación térmica El sistema elegido (ThermProtect), dispone de un tratamiento selectivo, que hace cambiar las propiedades ópticas del colector, modificando su emisividad a partir de una temperatura aproximada de 150ºC, con lo que pasa a ser emisor y reflectivo. Esto, unido a presiones del primario de unos 3 bares aproximadamente, hace que no se forme vapor, y que por tanto, no haya exceso de temperatura que se tenga que eliminar, manteniendo todos los elementos en perfecto estado de seguridad. El nuevo tratamiento consta de varios niveles. Uno de estos niveles está formado por dióxido de vanadio, un material inteligente de extraordinarias habilidades para cambiar de tamaño, forma y/o identidad física. Gracias al funcionamiento de capas conmutables, a partir de 75 ºC, la estructura cristalina del tratamiento del absorbedor realiza una transición estructural que provoca un aumento de la emisividad, limitando automá-ticamente la absorción de energía. Cuando la temperatura del colector disminuye, la estructura cristalina recupera su posición inicial y la energía solar está de nuevo disponible en la instalación. El cambio de la estructura cristalina es reversible y está disponible ilimitadamente. El exceso de energía no requerida durante períodos de falta de demanda por parte de la instalación y los fenómenos propios del sobrecalentamiento y la formación de vapor se evitan de una forma eficaz y segura, y sin necesidad de aerotermos ni vaciados de los circuitos. Este proceso es inherente a las propiedades físicas del material inteligente del absorbedor y se produce, por tanto, totalmente independiente de la configuración y los ajustes del sistema. Una instalación solar con ThermProtect es completamente segura por sí misma y se caracteriza por una fiabilidad y durabilidad operativa superior a la de los sistemas solares convencionales 12.3.5 BALANCE ENERGÉTICO

A partir de los datos expuestos, y de las hipótesis de cálculo, se obtiene el siguiente balance energético, calculado mediante hoja de cálculo, mes a mes. Se harán los dos cálculos, con orientación e inclinación ideales, y con la propuesta, según se indica en la ordenanza solar. Se parte de un consumo dia de 2.380l/dia, y de unas pérdidas de distribución solar del 6% y de ACS del 12%. Datos climáticos: Se parte de la radiación según el “Atles de radiació solar de Catalunya 2000”, para los ángulos de orientación 0º, y para el azimut de 45º en el caso de proyecto, y para 0º de orientación y 45º en el caso ideal:



Sant Just Desvern


Datos de partida:Localidad: Sant Just DesvernDades segons "Atles de radiació solar Catalunya 2000" per a l'estació de BarcelonaLatitud localidad: 41,22 Dades segons pàg. 96 de l'esmentat atlas:Orientación: 21º OestInclinación: 27º

Datos climatológicos:

T ª ambiente con Sol (º C)


(MJ/m2.dia) sup. Plana


(MJ/m2.dia) Radiación incidente

(Kwh/m2.mes)


(Kwh/m2.dia)

Días del mesHoras de sol al

día

Radiación (W/m2)

Potencia media

ENERO 11,0 6,79 12,83 110,5 3,56 31 7,8 456,9 FEBRERO 12,0 9,52 15,15 117,8 4,21 28 8,0 526,0

MARZO 14,0 13,48 17,94 154,5 4,98 31 9,0 553,7 ABRIL 17,0 17,77 19,89 165,8 5,53 30 9,5 581,6 MAYO 20,0 21,12 20,67 178,0 5,74 31 9,5 604,4 JUNIO 24,0 22,64 20,84 173,7 5,79 30 9,5 609,4 JULIO 26,0 21,91 20,90 180,0 5,81 31 9,5 611,1

AGOSTO 26,0 19,07 20,63 177,6 5,73 31 9,5 603,2 SEPTIEMBRE 24,0 14,98 19,26 160,5 5,35 30 9,0 594,4

OCTUBRE 20,0 10,71 16,63 143,2 4,62 31 9,0 513,3 NOVIEMBRE 16,0 7,40 13,85 115,4 3,85 30 8,0 480,9 DICIEMBRE 12,0 5,95 12,19 105,0 3,39 31 7,0 483,7

Datos del Annex I.6 ord.ANUAL 18,5 14,28 MJ/m²/dia 17,57 MJ/m²/dia 1.781,91 kWh/m²/mes 5,2 365 8,8 551,6

Pérd. Respecto Orient./incl Media año

DATOS CLIMÁTICOS CONDICIONES DE PROYECTO

Se parte de la instalación de 16 unidades de colector plano, dando una superficie:

Superficie de cálculo: Número de colector solares: 16 uds Superficie de apertura solar de captación:

40,16 m²

Sup. Bruta de captación: 37,28 m² Los datos de rendimiento del colector incluidos en el cálculo son los más desfavorables de los dos existentes en la homologación, dado que la curva se modifica debido al tratamiento selectivo de la placa:

Tipo de colector solar:

Modelo de colector solar: Vitosol 200 FM

SV2F Sup. Bruta 2,51 Area total

Dimensiones del colector solar: 2.380x 1.056 x

90 mm. (Ancho x alto x fondo)

Superficie solar activa unitaria: 2,33 m²

Rendimiento óptico (c0):

0,76 %


4,41 W / (m2.K)


0,023 W / (m2.K2)

T ª de retorno del agua

40 º C

Pérdidas térmicas distrib. ACS 12% Pérdidas térmicas producción solar 6%


Sant Just Desvern


Rendimiento Solar Caso de proyecto:

Datos de cálculo:

Días del mes Radiación (W/m2) Rendimiento captadorRadiación incidente

(Kwh/m2.mes)

Radiación efectiva (Kwh / mes) Energia

Solar producida

Perd. Termicas producc. Solar

Radiación aprovechada (Kwh / mes)

Rdto Sistema solar

ENERO 31 456,9 44% 110,5 1.654,7 6% 1.555 35%FEBRERO 28 526,0 49% 117,8 1.978,9 6% 1.860 39%

MARZO 31 553,7 53% 154,5 2.773,0 6% 2.607 42%ABRIL 30 581,6 57% 165,8 3.200,6 6% 3.009 45%MAYO 31 604,4 60% 178,0 3.644,6 6% 3.426 48%JUNIO 30 609,4 64% 173,7 3.767,7 6% 3.542 51%JULIO 31 611,1 65% 180,0 4.009,2 6% 3.769 52%

AGOSTO 31 603,2 65% 177,6 3.948,8 6% 3.712 52%SEPTIEMBRE 30 594,4 63% 160,5 3.464,8 6% 3.257 51%

OCTUBRE 31 513,3 57% 143,2 2.792,4 6% 2.625 46%NOVIEMBRE 30 480,9 51% 115,4 2.022,6 6% 1.901 41%DICIEMBRE 31 483,7 47% 105,0 1.678,6 6% 1.578 37%

- ANUAL 365 551,6 56% 1.781,91 kWh/m2 34.936 kW-h 32.840 kWh 45%

Rendimiento Campo So 66.430 kWh Rdto. Sist. Solar Demanda de la energía térmica y contribución solar mensual y anual :

Tª ACS (ºC)

Datos de cálculo:

Días del mes Tª agua de red (ºC) Tª ACS (ºC)Consumo de ACS (litros /

mes)Perd. Térmicas

distribucion ACS

Demanda energética

(kW.h / mes)

Energía solar producida (kW.h

/ mes)

Necesidades energía

auxiliar (kW.h / mes)

Contribucion solar anual

ENERO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708 1555 3153 33%FEBRERO 28 10,0 60 66.640 12% 4.339 1860 2479 43%

MARZO 31 11,0 60 73.780 12% 4.708 2607 2102 55%ABRIL 30 12,0 60 71.400 12% 4.463 3009 1455 67%MAYO 31 15,0 60 73.780 12% 4.324 3426 898 79%JUNIO 30 17,0 60 71.400 12% 3.998 3542 457 89%JULIO 31 18,0 60 73.780 12% 4.036 3769 267 93%

AGOSTO 31 19,0 60 73.780 12% 3.940 3712 228 94%SEPTIEMBRE 30 18,0 60 71.400 12% 3.905 3257 649 83%

OCTUBRE 31 17,0 60 73.780 12% 4.132 2625 1507 64%NOVIEMBRE 30 14,0 60 71.400 12% 4.277 1901 2376 44%DICIEMBRE 31 12,0 60 73.780 12% 4.612 1578 3034 34%

ANUAL 365 14,5 - 868.700,0 51.443,0 32.840 18.603,1 63,8%(*) Valor del Agua de red según Ordenanza Solar Sant Cugat litros / año kW.h kW.h kW.h

CÁLCULO DE LA COBERTURA SOLAR PROYECTO

Los resultados de proyecto son los siguientes:

Resultados energéticos: Total necesidades edificio: 51.443 kW.h / año Aportación circuito solar: 32.840 kW.h / año Aportación energía auxiliar: 18.603 kW.h / año Cobertura solar anual de ACS: 63,8% % Ratio cobertura solar: 818 kW.h / m2 / año Ratio cobertura solar: 2,2 kW.h / m2 / día Generacion auxiliar Ahorro emisiones CO2: 8.275,6 Kg / año





V.9 CEE. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA



Pàgina 1 de 7

Certificat d'eficiència energètica d'edificis / part de l'edifici

Versió Adobe:

El formulari de sol·licitud s'ha enviat correctament

Acusament de rebuda de la sol·licitud

• Fitxer enviat: formulariENE001SOLC171122090048.pdf

• Resum*: 40e207dca91bf132795c813379f31e99

El formulari ha arribat correctament. Ara heu de fer el pagament de la taxa pertinent al registre del certificat. Un cop fet el pagament, i si tota la informació és correcta, rebreu l'etiqueta energètica a la carpeta de les vostres gestions. Gràcies

* Per tal de garantir que el present acusament de rebuda correspon de forma fidedigna als documents lliurats, s'inclou un resum d'aquests, calculat mitjançant algoritmes criptogràfics.

Dades generals

23/11/2017 09:55:02

Data de registre

9015-742721/2017

Número de registre

J3DZH8HT

Codi de tràmit (ID)

Recordatoris

La Generalitat de Catalunya posa a la seva disposició diferents canals per consultar l'estat d'aquest tràmit:

Per internet a l'adreça http://web.gencat.cat/ca/tramits o http://www.gencat.cat/canalempresa

Per telèfon trucant al 012.

S'aconsella que imprimeixi o desi en local la sol.licitud per a que tingui constància de les dades que ha escrit i dels números identificatius que hi ha en aquesta plana perquè li permetran fer consultes sobre l'estat del tràmit.


Pàgina 2 de 7


Versió Adobe:

! Les dades sol·licitades en aquest formulari són les dades administratives necessàries pel registre. Les dades tècniques estan contingudes al document en format .xml que us sol•licitem al final del formulari. Segons els paràmetres especificats en aquest primer bloc de dades es calcularà l'import de la taxa associada al registre. Reviseu-ho bé.

Motius per dur a terme la certificació

Nova construcció

Propietat de l'edifici

Propietat pública

Es tracta d'un edifici o habitatge de protecció oficial?

Fase del certificat d'eficiència energètica

Edifici nou en fase projecte

Bloc d'habitatges

Ús de l'edifici / part de l'edifici a certificar

A

Qualificació energètica d'emissions de CO2

25

Nombre d'habitatges a l'edifici

1425401DF2812E0001PF

Referència cadastral Altra referència cadastral (en cas necessari)

Exemple habitatge: 1234567CG1011N0024JG / Exemple edifici:1234567CG1011N Camp obligatori però en cas que no estigui disponible en la fase projecte, afegir al registrar edifici acabat o bé quan estigui disponible al Portal de la Direcció General del Cadastre.

En cas de disposar d'un Informe de la Inspecció Tècnica de l'Edifici d'Habitatges (IITE), codi del Certificat d’aptitud:

28/07/2017

Data de sol·licitud de la llicència d’obres (en cas de no tenir-la, posar la prevista)

1.934

Superfície útil habitable m2

! No són superfícies útils habitables els aparcaments, els trasters, les cambres tècniques ni les sotacobertes no condicionades.

CTE 2013

Normativa vigent durant el projecte de construcció o rehabilitació.

CERMA

Procediment de qualificació energètica utilitzat (eina):

Adreça de l'habitatge o edifici objecte de la certificació

Carrer

Tipus de via

COMTE VILARDAGA

Nom de la via

172

Número

PortaPisEscalaBloc

08960

Codi postal

Barcelona

Província

Baix Llobregat

Comarca

Sant Just Desvern

Població

L'adreça que es mostra a continuació, serà la que aparegui a l'etiqueta de certificació energètica. Comprovi atentament que és correcta.!

[Exemple: en el cas del carrer Barcelona 100 - 102 bis, afegir només 102 bis]

Indicar altres números d’adreça (en cas de tenir més d’un)


Pàgina 3 de 7


Versió Adobe:

Dades del promotor o propietari

Indiqueu el tipus de persona:

Persona física Persona jurídica

Dades del representant de l'empresa

Dades d'identificació de l'empresa

PROMOCIONS MUNICIPALS SANTJUSTENQUES,S.A.

Raó social

A59153494

NIF d'empresa

ENRIC

Nom

CAMATS

Primer cognom

TAFALLA

Segon cognom

DNI

Tipus de document d'identificació

38048992T

Número d'identificació

934707930

Telèfon fix/mòbil Telèfon fix/mòbil alternatiu

Per comprar o disposar d'una propietat a l'estat espanyol cal un número d'identificació fiscal espanyol, de resident, de no resident, d'empresa nacional resident, estrangera resident, estrangera no resident, o de qualsevol altre tipus, però que identifiqui a aquesta en l'estat per poder operar.

!

[email protected]

Adreça de correu electrònic

Adreça

Residència fora de l'Estat espanyol

Carretera

Tipus de via

REIAL

Nom de la via

106

Número

EDIFICI WALDEN 7

Bloc Escala Pis

6

Porta

08960

Codi postal

Barcelona

Província

Sant Just Desvern

Municipi

Espanya

País


Pàgina 4 de 7


Versió Adobe:

Dades del tècnic responsable de la certificació energètica de l'edifici

MERCÈ

Nom

PALAU

Primer cognom

BORONAT

Segon cognom

43740629B


[email protected]

Adreça de correu electrònicTelèfon fix/mòbil alternatiu

660474954

Telèfon fix/mòbil

DNI


Aquest correu electrònic serà la via preferent de comunicació amb el tècnic certificador en cas que hi hagi qualsevol dubte o esmena a corregir abans de finalitzar el registre.

Adreça


Carrer

Tipus de via

MANUEL BALLVÉ

Nom de la via

5

Número

TORRE CERVANTES

Bloc Escala Pis Porta

08034

Codi postal

Barcelona

Província

Barcelona

Municipi

Espanya

País

!

Arquitecte

Titulació

37801-1

Nº col·legiat

COAC de Lleida

Col·legi

En cas que es desitgi que les dades de l'empresa on treballa el tècnic certificador apareguin en l'informe de liquidació, ompli els següents camps:

Dades d'identificació de l'empresa

VITRUVIO ARQUITECTURA MERCE PALAU I MARTA COSTA U.T.E

Raó social

U67019257

NIF d'empresa

Altres sistemes específics de l'edifici

NO

Disposa d'energia geotèrmica

NO

Disposa d'energia aerotèrmica

NO

L'edifici o habitatge està connectat a una xarxa de districte de generació de calor i/o fred

!

NO

S’ha aplicat una solució singular al certificat?

No

L'edifici té associat un punt de recàrrega de vehicle elèctric?! Les solucions singulars serveixen per justificar tècnicament valors no

estàndards o habituals. Cal adjuntar un document amb la justificació d'aquests valors en l'apartat d'annexes: arxius associats al procés de la certificació.

Sí

El promotor o propietari està al corrent de les seves exigències de manteniment establertes en la IT3 de manteniment i ús del RD1027/2007 de 20 de juliol pel qual s’aprova el RITE, o modificacions posteriors?

Observacions


Pàgina 5 de 7


Versió Adobe:

! En aquest apartat només s'han de posar les dades del representant del propietari o promotor en cas que sigui necessari, com per exemple quan el propietari estigui residint fora de l'estat.

En cas necessari: dades del representant del propietari / promotor que té encomanada la gestió de l'immoble.

Indiqueu el tipus de persona:

Persona física Persona jurídica

Dades d'identificació de la persona

Nom Primer cognom Segon cognom


Adreça de correu electrònicTelèfon fix/mòbil alternatiuTelèfon fix/mòbil

DNI


Adreça


Tipus de via Nom de la via Número

Bloc Escala Pis Porta Codi postal

Província Municipi

Espanya

País


Pàgina 6 de 7


Versió Adobe:

Avisos

Si voleu rebre comunicacions i/o notificacions relacionades amb aquest tràmit de certificació, marqueu la següent casella:

Correu electrònic

Documentació annexa

Adjunteu els següents documents:

obligatoriInforme de certificació d'eficiència energètica obtingut amb les eines reconegudes pel Ministeri (format .pdf o .zip)

informe.zip

obligatoriArxius informàtics associats al procés de la certificació. (Adjuntar tots els arxius i carpetes generades per les eines homologades durant el procés de certificació en un sol document .zip o .rar)

arxiu.zip

obligatoriModel de representació en el procediment iniciat a instància del propietari, promotor o representant de l'edifici o part del mateix objecte de certificació (format .pdf o .zip)

modelrepresentacio.zip

obligatoriDocument de compliment de la Normativa del CTE corresponent a la data de sol·licitud de llicència d'obres (HE1 i HE0 pel CTE 2013, HE1 pel CTE 2006 en un document .zip o .rar)

document.zip

obligatoriArxius informàtics associats al procés de la certificació en format XML(.xml)

vitruvio sant just_certi.xml

La mida màxima del fitxer de sol.licitud incloent els adjunts és de 5MB.

Declaro responsablement com a tècnic competent

Que les dades aportades en aquest expedient són certes i vigents i que els documents annexats reprodueixen fidelment els originals.

Que sóc un tècnic competent d’acord amb el que s’estableix a l’article 1.3 lletra p) del Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis i estic en possessió d’una de les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a la redacció de projectes o direcció d’obres i direcció d’execució d’obres d’edificació o per a la realització de projectes d’instal•lacions tèrmiques. A aquests efectes, s’entendrà com a tècnic competent els titulats que estan especificats a la pàgina web de l'Institut Català d'Energia (www.gencat.cat/icaen).

Que la persona física/jurídica promotor o propietari de l’edifici o part de l’edifici descrit en aquest expedient ha contractat els meus serveis per realitzar el procediment de certificació energètica d’edificis i ostento la representació d’aquesta persona per a realitzar tots els tràmits d’aquest procediment davant de l’ICAEN.

Que estic en possessió d'una pòlissa de responsabilitat civil professional vigent i al corrent de pagament.

Les persones que subscriuen autoritzen,

A l'ICAEN a cedir les vostres dades i els resultats de la certificació energètica obtinguda a altres Administracions Públiques competents en matèria de certificació perquè, entre d’altres finalitats, siguin objecte de publicació al Registre Públic al què fa referència el RD 235/2013.

A l'ICAEN a efectuar les consultes telemàtiques a PICA i altres registres de les Administracions Públiques, en els termes establerts en el Decret 56/2009, de 7 d’abril, amb la finalitat de dur a terme la gestió, el control i les inspeccions del procediment de la Certificació Energètica d’Edificis.


Pàgina 7 de 7


Versió Adobe:

0,00 €Taxa per la certificació energètica d'edificis

Accepto les condicions

Protecció de dades Als efectes previstos a l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades consignades en aquest document s’incorporaran en un fitxer responsabilitat de l’ICAEN, degudament inscrit al Registre de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, amb la finalitat de dur a terme la gestió, el control i les inspeccions del Registre de Certificació Energètica d’Edificis així com l’explotació estadística i l’elaboració del Registre Públic de Certificats.

També us informem que, segons l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal les vostres dades personals seran recollides, incorporades i tractades en el fitxer automatitzat Gestor de l’Oficina Virtual de Tràmits, la finalitat del qual és garantir la traçabilitat de totes les gestions que la ciutadania realitza amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del portal multicanal Gencat Serveis i Tràmits. L’òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió i l’adreça on la persona interessada pot exercir els drets d’accés, rectificació, cancel•lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.

Vostè dóna el seu consentiment per a què les vostres dades siguin tractades i cedides, en cas de ser necessari, als departaments o entitats públiques o privades corresponents que participin en matèria de certificació, només per a les finalitats a dalt exposades.

Per a exercir els drets d'oposició, accés, rectificació i cancel•lació, així com per a comunicar qualsevol modificació de les vostres dades, pot contactar amb l’Institut Català d’Energia en l’adreça, C. Pamplona, 113, 3a planta, 08018 (Barcelona) o a l’adreça electrònica: [email protected], o bé amb la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, que és l’òrgan responsable del fitxer automatitzat Gestor de l’Oficina Virtual de Tràmits, en l’adreça Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.

Tanmateix, l’acceptació d’aquestes condicions, suposa el consentiment al tractament de les vostres dades personals, per a la prestació dels serveis que sol•liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l’esmentat fitxer automatitzat Gestor de l’Oficina Virtual de Tràmits.

Nova construcció (taxa màxima: 546€):

Habitatge unifamiliar: 21,85€.

Bloc d'habitatges: T(€) = 10,65*H + 17,10, on H correspon al nombre d'habitatges del bloc.

Per altres usos, 21,85€ + 0,30 €/m2, on m2 és la superfície útil especificada a la pàgina 1.

Edificis existents (taxa màxima 273 €):

Habitatges unifamiliars o habitatge: 12,05€.

Bloc d'habitatges: T(€) = 5,40*H + 5,75, on H correspon al nombre d'habitatges del bloc.

Altres usos: 10,95€ + 0,1 €/m2, on m2 és la superfície útil especificada a la pàgina 1.

Resten exempts de la taxa les certificacions d'edificis/part de l’edifici existents o certificacions per rehabilitacions d'aquests

edificis que obtinguin una qualificació energètica A. En cas de que la qualificació energètica obtinguda sigui una B, aquesta

bonificació serà del 50%.

En el cas de superar la taxa màxima, aquesta bonificació s’aplicarà sobre la taxa real, i no sobre la taxa màxima.

!



CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS

IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio EDIFICIO PLURIFAMILIAR EN SANT JUST DESVERN Dirección PASEO COMPTE VILARDAGA 172 Municipio Sant Just Desvern Código postal 08960 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña Zona climática C2 Año construcción 2018 Normativa vigente (construcción/rehabilitación) CTE Referencia/s catastral/es 1425401DF2812E0001PF

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

Edificio de nueva construcción Edificio Existente

Vivienda Unifamiliar Bloque Bloque completo Vivienda individual

Terciario Edificio completo Local

DATOS TÉCNICOS DEL CERTIFICADOR:

Nombre y apellidos Mercè Palau Boronat NIF/NIE 43740629B

Razón social UTE Vitruvio arquitectura & project management, SLMercè Palau Boronat, Marta Costa Vilarasa NIF U67019257

Domicilio Carrer Manuel Ballbé 5. Torre Cervantes

Municipio Barcelona Código Postal 08034

Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña

E-mail: [email protected] Teléfono 660474954

Titulación habilitante según normativavigente Arquitecto

Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado yversión: CERMA v_4.2

CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA:

CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA NORENOVABLE

[kWh/m2·año]

EMISIONES DE DIÓXIDO DECARBONO

[kgCO2/m2·año]

26,29

5,48

El técnico cer ficador abajo firmante cer fica que ha realizado la calificación energé ca del edificio o de la parte que se cer fica deacuerdo con el procedimiento establecido por la norma va vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presentedocumento, y sus anexos: Fecha:12/09/2017

Firma del técnico certificador:

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio. Anexo II. Calificación energética del edificio. Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética. Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador.

Registro del Órgano Territorial Competente:Fecha 12/09/2017 Ref. Catastral 1425401DF2812E0001PF Pagina 1 de 7


Fecha 12/09/2017 Ref. Catastral 1425401DF2812E0001PF Pagina 2 de 7


ANEXO IDESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO

En este apartado se describen las caracterís cas energé cas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones defuncionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio.

1. SUPERIFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN

Superficie habitable [m2] 1934

Imagen del edificio Plano de situación

2. ENVOLVENTE TÉRMICA

Cerramientos opacos

Nombre TipoSuperficie

[m2]Transmitancia

[W/ m2·K]Modo de obtención

C5.1 Cubierta exterior Santjust(D)

Cubierta HzExterior

383 0,3En función de su

composiciónfACHADA Sant Just Cara Vista

autoportanteMuro Exterior 1276,3 0,34

En función de sucomposición

S1.1 forjado aparcament(D)Suelo a local no

acond.383 0,44

En función de sucomposición

Huecos y lucernarios

Nombre TipoSuperficie

[m2]Transmitancia

[W/ m2·K]Factorsolar

Modo de obtención.Transmitancia

Modo deobtención.Factor solar

Grupo 1 Puertas 115,5 2,78 0,65Función de sucomposición

Definido porusuario


Definido porusuario

Grupo 3VentanasDob.bajo

emisivo 0.1-0.224,8 2,80 0,62

Función de sucomposición

Definido porusuario


emisivo 0.1-0.216,8 2,80 0,62


Definido porusuario


emisivo 0.1-0.24,8 2,80 0,62


Definido porusuario


Definido porusuario



3. INSTALACIONES TÉRMICAS

Generadores de calefacción

Nombre TipoPotencianominal

[kW]

Rendimiento[%]

EnergíaModo de

obtención

ACS+Calef Caldera de Condensación 240 90 GasNaturalDefinido por

usuarioTOTALES 240

Generadores de refrigeración

Nombre TipoPotencia nominal

[kW]Rendimiento

[%]Energía Modo de obtención

TOTALES 0

Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria

Demanda diaria de ACS a 60ºC (litros/día) 2380

Nombre TipoPotencianominal

[kW]

Rendimiento[%]

Tipo de energíaModo de

obtención

ACS+Calef Caldera de Condensación 240 90 GasNaturalDefinido por

usuario

4. INSTALACIONES DE ILUMINACIÓN

(no aplicable)

5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO

(no aplicable)

6. ENERGÍAS

Térmica

NombreConsumo de Energía Final, cubierto en función del servicio asociado [%]

Demanda de ACScubierta [%]

Calefacción Refrigeración ACS

Paneles solares 0,00 0,00 60,00 60,00

Caldera de biomasa 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL 0,00 0,00 60,00 60,00

Eléctrica

NombreEnergía eléctrica generada y autoconsumida

[kWh/año]

Panel fotovoltaico 0,00

TOTAL 0,00



ANEXO IICALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO

Zona climática C2 Uso Residencial

1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN EMISIONES

INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES

5,48

CALEFACCIÓN ACS

Emisiones calefacción[kgCO2/m2·año] A

Emisiones ACS[kgCO2/m2·año] B

1,91 2,55

REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN

Emisiones refrigeración[kgCO2/m2·año] CEmisiones globales [kgCO2/m2año]1

1,02

La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del consumoenergético del mismo.

kgCO2/m2·año kgCO2/año

Emisiones CO2 por consumo eléctrico 0,00 0,00

Emisiones CO2 por otros combustibles 5,48 10599,00

2. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA NO RENOVABLE

Por energía primaria no renovable se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes no renovables que no ha sufridoningún proceso de conversión o transformación.

INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES

26,29

CALEFACCIÓN ACS

Energía primaria calefacción[kWh/m2año] A

Energía primaria ACS[kWh/m2año] B

9,03 11,27

REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN

Consumo global de energía primaria no renovable[kWh/m2año]1

Energía primariarefrigeración[kWh/m2año] C

6,00

3. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN

La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio.

DEMANDA DE CALEFACCIÓN DEMANDA DE REFRIGERACIÓN

7,29 6,14

Demanda global de calefacción [kWh/m2año] Demanda global de refrigeración [kWh/m2año]

1 El indicador global es resultado de la suma de los indicadores parcia les más el valor del indicador para consumos auxi l iares , s i los hubiera (sólo ed. terciarios ,venti lación, bombeo, etc...). La energía eléctrica autoconsumida se descuenta únicamente del indicador global , no as í de los valores parcia les .



ANEXO IIIRECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA



ANEXO IVPRUEBAS, COMPROBACIONES E INSPECCIONES REALIZADAS POR EL TÉCNICO CERTIFICADOR

Se describen a con nuación las pruebas, comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo por el técnico cer ficador durante elproceso de toma de datos y de calificación de la eficiencia energé ca del edificio, con la finalidad de establecer la conformidad de lainformación de partida contenida en el certificado de eficiencia energética.

Fecha de realización de la visita del técnico certificador Visita1. Fecha: 14/11/2017

Fecha de realización de la visita del técnico certificador

Fecha de realización de la visita del técnico certificador


