Antonio Gaudi

  • View
    215

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Arte

Transcript

  • Introducci al meu treball

    El meu treball tractar sobre l'poca modernista en la qual va viure Antoni Gaud, far un petita explicaci dela vida que aquest va portar, les obres que al arquitecte catal li van encarregar, tindr en compte les obres queva fer en Catalunya i em centrar amb una de les obres ms importants que va fer Gaud, el Parc Gell ;parlar dels materials utilitzats, colors, simbologia del elements.. que s van utilitzar per construir aquest parc.D'altre banda tamb tractar el Capricho de Gaud, aquesta va ser una de les tres obres que Gaud va fer forade Catalunya a Cantbria.

    Perqu he decidit fer el treball sobre Gaud i les seves obres? En primer lloc perqu sempre m'ha cridat moltl'atenci; els colors, formes, elements, que aquest a utilitzat a les seves obres. D'una altre banda quan cursava4t d' ESO el treball de sntesis que ens van manar va ser de Gaud i les seves obres, i ja que vaig adquirconeixements vaig pensar que els podria ampliar fen el meu treball de recerca sobre aquest mateix tema.

    Perqu he elegit el Parc Gell i no la Sagrada Famlia? Durant aquest treball van fer una excursi perBarcelona on vam anar visitant totes les obres de Antoni Gaud; La Pedrera, La Casa Batll, La SagradaFamlia i finalment el Parc Gell, aquesta ultima obra va ser la que ms amb va cridar l'atenci, hi havia moltscolors, que tamb els podia trobar a les altres obres de Gaud per aquest era diferent tenia grans dimensions,el drac del parc en va cridar fora l'atenci, els colors que aquest tenia i sobretot el que ms en va cridarl'atenci va ser la simbologia que tots els elements tenien.

    Perqu el Capricho de Gaud? Perqu fa poc vaig estar a Cantbria i per primer cop vaig visitar aquesta obraque Gaud va fer fora de Catalunya, em va semblar molt bonica, un altre cop els colors em van cridar l'atenci,els colors que no podem trobar a La Sagrada Famlia. Al principi d'aquest treball no tenia al meu gui aquestaobra per ms tard vaig pensar que seria interessant tractarla al meu treball.

    En conclusi crec que ser per a mi molt interessant fer aquest treball, ja que d'arquitectura mai he tingutconeixements, hi que millor que rebre'ls tractant un arquitecte catal del segle XIX tan important com AntoniGaud.

    Antoni Gaud Cornet

    Vida

    Gaud va nixer a Riudoms (encara que s relatiu, ja que no se sap del ben cert) al 1852, de nen va estudiar iva viure amb els seus pares a Reus (Tarragona). Posteriorment, va anar a Barcelona y va estudiar a l'EscolaSuperior d'Arquitectura, treballant al mateix temps com el mestre d'obres Jos Fonserr. Al 1878 va obtenir lallicenciatura com a arquitecte. Va ser una figura cabdal dins del complex moviment del modernisme, elmxim arquitecte de Catalunya i una de les primeres figures mundials de l'art del segle XIX.(nm.1)

    Gaud va nixer en el perode en que el neoclassicisme havia mort i havia nascut en l'arquitectura la correntromnica que va donar pas al Modernisme

    Antoni Gaud i la seva vida professional

    Antoni Gaud s considerat una de les personalitats ms destacades del modernisme. Per alguns s un geni queles seves obres expressen la seva originalitat i gran fantasia. Altres el veuen com un boig arquitecte aficionatals immensos edificis sense les que el mon es pot passar. Per, com es podr imaginar Barcelona sense laSagrada Famlia(nm.2) que es va tornar un element caracterstic i smbol per a Catalunya? La seva obrapresenta les tendncies ms recents de larquitectura coetnia. Es va formar en lambient del romanticisme

    1

  • catal. Larquitecte va ser entusiasta de lEdat Mitjana especialment de lestil gtic el que es veu molt b enles seves obres. Va realitzar als seus estudis darquitectura en el collegi superior dArquitectura de Barcelonatreballant al mateix temps amb els arquitectes coneguts Martorell i Villar. Hi ha que afegir que va ser sotalinfluncia de les idees de Ruskin i ViolletleDue el que va tenir influncia en la seva obra. Les sevesprimeres obres presenten estructures neogtiques, influencies arabitzen des de que sexpressen en la decoracide la seva obra sn totxos i ferro forjat. Simultniament amb el treball sobre la Casa Vicens, la neogticacapella de la finca El Capricho i el Palau Gell va portar a cau experiments constructius, en especial posararcs parablics, que el van conduir a lestil personal, que va plantejar una nova tecnologia de la pedra, la fustai el ferro forjat.

    Temple Expiatori de la Sagrada Famlia s sense dubte la seva major obra en la que va treballar fins el dia dela seva mort. La fatxada del naixement imita de les formes natural, s a dir vives plantes i animals, neus,nvols i estrelles que rematen quatre torres de 107 metres dalada, amb superfcies formades una de les altrestorres i las tres restants van ser construdes per els collaboradors de Gaud desprs de la seva mort fins avuidia el temple no est acabat.

    La Casa Mil i la Pedrera (nm.3) es un bloc de formes orgniques amb cantonades horitzontals, ondulades,taladrades per finestres. La colnia Gell (nm.4) est coberta amb boveres dinmiques sobre les columnesinclinades sense contraforts.

    En la Casa Batll(nm.5) apareix la nova concepci plstica amb una fatxada ondulada, coberta de mosaicsque produeixen lefecte duna superfcie daigua collocada verticalment.

    Gaud va crear el Parc Gell pensant en lestil de les ciutatsjardins angleses. La seva extensi era de 5 ha,sobre les que s van traar galeries sostenides per pilars inclinats de pedra natural en brut i viaductes enserpentina. La major part es va dividir en solars de forma triangular.

    Desprs de la mort dEusebi Gell la propietat va passar a mans de la ciutat que la va convertir en un parcpblic. Lentrada principal es de gran bellesa revestida de mosaics de cermica i vidre, que condueix fins alMercat que el sostre abovedat est sostenit per 100 columnes driques de gran grandria. Sobre sostenint peraquestes sobre un gran espai envoltat per bancs de rajoles, previst en un principi com teatre grec i actualmentdestinat a sona de joc i esparciment.

    Larquitectura de Gaudi es absolutament excepcional per el seu carcter apassionat i potic.

    Noms amb aquestes obres de la primera poca per individualitzar algunes de les constants darquitecturagaudidiana, des de la seva peculiaritat recreaci del gtic fins la seva predilecci per les formes corbades idinmiques, laplicaci darquitectura de tcniques de decoraci artesanes (vidrieres, ferro forjat, mobles fetsper ell mateix) i el seu singular collocaci dels mosaics de fragments de cermiques de vius colors.

    Poc desprs de 1892, els Fernndez i Andreu li van demanar una casa a Lle, coneguda com Casa de losBotines, i per les mateixes dates a realitzar un projecte de missi Tnger que no es va fer. En el successiusanys, els seus principals crrecs van ser formats immobles de pisos, com la Casa Calvet, la Casa Batll i laCasa Mil ms coneguda com la Pedrera i culminaci en cert mode del geni de Gaud per la singularconcepci de les seves fatxades ondulades de pedra i ferro forjat i per al conjunt de xemeneies helicoides desterrat.

    Eusebi Gell, li va demanar dos encrrecs de gran envergadura: una colnia obrera Santa Coloma de Cervell,de la que noms es va completar lesglsia, sorprenentment integrada en el paisatge, i una ciutatjard, quetamb va quedar inacabada i es en lactualitat un parc pblic (el parc Gell), que integra els diferentspavellons realitzats per larquitecte, aix com un espai columnat (que segons el projecte original teniadestinarse al mercat) i plaa, amb un original banc decorat de rajoleria.

    2

  • Al 1860 va ser quan Gaud va escriure les seves primeres lletres (als vuit anys), a lescola del mestreBerenguer de Reus. El fill daquesta mare va ser Fco. Berenguer (18661914), era un ajudant de Gaud.

    Gaud va entrar en luniversitat per els seus propis mitjans, encara que mai va ser un estudiant brillant. Ellpreferia algunes assignatures que nos pas altres, en les qual era el millor, per en la majoria delles era ms bdolent. Encara que la seva obra difereix molt del moviment de lpoca, se'l menyspreava fins fa poc dinslambient de larquitectura, si t una gran influencia, sobre tot en les seves primeres obres, de larquitecturaimpartida en luniversitat de Barcelona. Sempre es va preocupar per introduir altres estils arquitectnicsdiferents dels de la cultura occidental, aix que va estudiar durant.

    El compte Gell va ser la persona ms important per la obra de Gaud, exceptuant Gaud clar est, va ser ell elque li va encarregar la primera obra arquitectnica de rellevncia, com era lencrrec de construcci dunescavalleries per la Finca Gell. Ell va ser el seu mecenes, fins que es va dedicar plenament en la construcci dela Sagrada Famlia.

    En 1883 va ser nombrat arquitecte del temple de la Sagrada Famlia, obra en la que va treballar al llarg de laseva vida i a la que va dedicar de forma exclusiva els seus ltims anys, per el seu ltim projecte mai ca serfet.

    Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de construcci del temple: la Cripta, destil neogtic(18831891) i el bsida (18911893). Parallelament va portar numerosos edificis, interpretats de manerapersonal corrent historicista en boga en aquella poca. Linscripci es va presidir en la Casa Vicens i en elspavellons de la finca Gell !8841887), els dos en Barcelona, igual que en El de Comillas, aSantander (18831885). El totxo, les rajoles policromats i els motius escalonats existents en aquests edificissn deudors de lart hispanorab, per la seva combinaci, els arcs parablics i el disseny dalguns elements,com la verga del Drac de la finca Gell, sn mostra del geni gaudidi. Altres obres daquests perode sn msdel neogtic, com el convent de Sant Teresa de Barcelona, amb solucions arquitectniques que deixen part perla seva simplicitat i per el seu ritme, el palau picopal dAsorga (18871893) i la Casa Fernndez i Andreu odels Botines a Lle (18911894). En les dos ltimes, Gaud va fer servir de la