Col·legi“Nuestra Señora

del Rosario”

Memòria EscolarCurs 2009/2010Fundació Privada Educativa Dominiques de l’Ensenyament

AssociacióParesMaresNtra. Sra.del Rosario

Sumari

Coordinació: Montse Ballestero, Blanca Alsina, Dolors MadrenasFotografies: Arxiu Col·legi “Nuestra Señora del Rosario”, www.fotoescuela.netDisseny i maquetació: www.fotoescuela.netImpressió: www.diforama.net

Vivim l’Escola ..................................4

Sortides .........................................16

Àlbum Escolar ...............................31

Àlbum Extra-escolar ....................53

Jocs Florals ...................................58

Granets de Sorra Solidaris ..........72

Apreciats Mares i Pares

De nou finalitzem un altre curs escolar, i les nostres filles i fills segueixen pujant graons en la seva formació com a persones, en aquesta difícil escalada a que tants esforços dediquen, dia a dia, per aconseguir els objectius intel·lectuals i els valors humans necessaris pel seu desenvolupament com a persones i futurs professionals.

No estan, però, sols; des de l’AMPA continuem col·laborant amb el Centre per aconseguir l’escola de qualitat que, igual que les nostres filles i fills, any rere any segueix també pujant graons en la seva consecució d’objectius, fruit també de l’esforç i la dedicació d’uns professionals de l’ensenyament que, amb molta satisfacció, contemplen com es van superant fites de millora.

En un entorn actual de crisi econòmica, que ha arribat a afectar els valors socials i culturals del nostre dia a dia, Escola i AMPA continuem apostant per la família, la soliDAritAt, la formació de qualitat i tots aquells factors que serveixin perquè els nostres fills continuïn optant a gaudir d’un futur esperançador, ple d’oportunitats i satisfaccions.

la Junta de l’AMPA

Ulls amb mirada soliDàriA

Un nou curs, una nova etapa en el camí que ja està a punt de finalitzar i que l’hem recorregut dia a dia amb il·lusió i esforç. Hem viscut tot d’esdeveniments que, possiblement, han deixat petjada en els nostres alumnes, si més no, aquesta era la nostra intenció. Esdeveniments molt encaminats a treballar el valor de la soliDAritAt que ha estat l’eix central d’aquest curs.

Una de les coses que més els interessa a les famílies, quan vénen a rebre informació per primer cop a l’escola, és que s’eduqui en valors.Vol dir això que manquen a la societat? Contundentment direm que la societat sí que transmet valors, però amb la mateixa contundència direm que potser els valors que transmet són, en molts casos, contraris als que les famílies volen o que l’escola transmet. Volem persones solidàries, crítiques, dialogants, generoses, altruistes… però la societat els vol també consumistes, competitius, productius, individualistes…És per això que l’escola no vol ser ambigua i té clars quins són els valors que ha de transmetre i remarcar als alumnes.En aquesta línea, l’altre dia vaig transmetre una frase als alumnes de 2n de Batxillerat, en el seu comiat, que m’agradaria repetir a tothom: “Els ulls ens els donen, la mirada la posem” i el col·legi ha de ser referent per a la mirada que hi posin.Hem sentit admiració davant tantes i tantes persones que han fet de les seves vides un exemple de solidaritat, solidaritat amb una paraula amable, amb un gest proper, donant ànim, consol,…l’escola, l’aula, el pati, els passadissos són uns espais ideals per aprendre conjuntament, ensenyar-nos mútuament, per tenir cura de les persones, per col·laborar i dialogar. Quan a classe veiem un company que ha perdut un avi o qualsevol ésser estimat i ens apropem i compartim el seu dolor, ens estem solidaritzant. Quan una criatura té dificultats en una activitat i algú se li acosta per donar-li un cop de mà, ens hi estem solidaritzant. Quan estem ajudant a llegir nenes i nens que ho necessiten, ens hi estem solidaritzant. Quan han vingut els avis a compartir una experiència a l’aula i els escoltàvem amb il·lusió, ens hi estem solidaritzant…

tot això ens empeny i ens encoratja en la nostra tasca educativa del dia a dia treballant al servei dels nostres alumnes, dels vostres infants, adolescents i joves.Aquest curs ho hem volgut fer insistint de manera especial en el valor de la soliDAritAt, que quedarà reflectit en aquestes pàgines i esperem també que en els vostres fills.

ricard lópez i Casino Director Pedagògic

Vivim l’Escola4

Viviml’Escola

52009/2010

Memòria Escolar

inici del Curs 2009/2010

Va arribar el setembre i vam començar un nou curs: professors nous, assignatures diferents, companys retrobats, experiències per viure al llarg de nou mesos de convivència…

Aquest any, també ens ha acompanyat el nostre lema per treballar la solidaritat:

FEM GrANs lEs PEtitEs CosEs!

Bons desitjos que hem transformat i transformarem en bones accions diàries.

Vivim l’Escola6

Petits i grans vam gaudir d’un dia de joia i germanor. la xocolatada ens va endolcir el matí i esports, jocs de cucanya, titelles, cinema, gimcanes,… van donar sentit a un dia de festa molt especial.

Verge del roser

Un Dia Diferent, “Projecte Encuentro”

El dilluns 26 d’octubre vam celebrar Un Dia Diferent. Des de fa uns anys l’escola proposa una activitat per presentar el projecte solidari del curs: el d’enguany ha tingut com a eslògan “Projecte Encuentro”.

Aquest dia vam conèixer el projecte i vam prendre consciència, cadascú des de la seva edat, de quina és la realitat de les persones que viuen a Puyo, Equador. Quan vàrem arribar a la classe no hi vàrem poder entrar i vam haver d’anar al pati: allà ens van llegir una carta d’en Marco, un nen indígena. Després ens vam ajuntar per classes i vam parlar de Puyo i de la situació que viuen els nens als quals ajudarem aquest any.

72009/2010

Memòria Escolar

Festivals de Nadal

Com cada any, quan s’acosta el Nadal, els nens i nenes de l’escola celebrem amb les famílies la joia d’aquest temps.

Cantades de Nadales, balls i un pessebre vivent al claustre, van fer gaudir a tots aquells que ens van acompanyar durant aquests dies familiarment entranyables.

Vivim l’Escola8

Més tradicions nadalenques. Aquesta ben nostra: el Caga tió. Durant tota la setmana els nens i les nenes d’infantil i de cicle inicial van donar de menjar al seu tió. No us podeu imaginar quin menú tan variat va tenir: galetes, mandarines, croissants, coca…

El 22 de desembre el van fer cagar...

...CAGA tió, AVEllANEs i torroNs, si No CAGUEs BÉ Et DoNArEM UN CoP DE BAstó, CAGA tió!!...

... i com que l’havien alimentat bé, els va obsequiar amb dolços per a tots.

Caga tió!!!

la tradició del Pare Noel a l’escola fa molts anys que ens acompanya; aquest any també hem rebut la seva esperada visita. El Pare Noel va arribar molt aviat i va voltar per tot el centre repartint il·lusió. Nosaltres li vam demostrar el nostre afecte agraint-li els detalls que ens va portar.

Va ser una jornada molt especial, sobretot pels més petits.

Pare Noel 2009

92009/2010

Memòria Escolar

Pregària per la Pau i sopar solidari

Un any més, el 29 de gener, ens vam reunir tots, petits i grans, per a celebrar la Diada de la Pau. Havíem dialogat a classe, havíem buscat informació, havíem parlat de persones que han lluitat per la pau i vam aprendre que:

“No Hi HA CAMÍ PEr lA PAU, lA PAU És El CAMÍ”

Mahatma Gandhi

Vivim l’Escola10

Què hi ha millor que viure una setmana de disbauxa i acabar-la amb una rua disfressats? Durant la setmana de Carnestoltes, vam venir amb la cara plena de petons, la roba plena de pinces, vam portar la nostra disfressa preferida, vam venir vestits d’un sol color i amb alguna cosa al cap i finalment ens vam disfressar de personatges de còmic: Barrufets i Barrufetes, Vickies (el víking), supermans, sam-sams, Doraemons, luckie lucks, Astèrix

i obèlix, “Pipis Calzaslargas” i Zipi Zapes. Un reguitzell de somriures i colors que va inundar els carrers que envolten la nostra escola.

Carnestoltes

112009/2010

Memòria Escolar

Diada de la Família

El dia 18 d’abril i amb un cel que anunciava pluja, vam trobar-nos les famílies de l’escola per celebrar el nostre dia.

inflables, taller de maquillatge, malabars, obres de teatre, karts, l’actuació del pallasso ronald McDonald… tot això, acompanyat d’un tros de coca i xocolata desfeta, ens va fer gaudir d’un matí que vam cloure amb una gran traca final.

Vivim l’Escola12

sant Jordi

les tradicionals roses i les paradetes de llibres van ser l’eix central del que vam viure durant aquesta especial diada de sant Jordi.

Els més petits van realitzar tallers, van veure un concert i van ballar i cantar amb un grup d’animació, i els més grans van poder gaudir de l’ambient del centre de Barcelona.

El punt i final el van posar les rambles al pati de l’escola i la lectura en veu alta del “Quijote” en diversos idiomes.

132009/2010

Memòria Escolar

setmana Cultural

Pels volts de sant Jordi celebrem la setmana cultural. són dies dedicats a la cultura de les lletres: xerrades amb escriptors, Jocs Florals, visites a la biblioteca de la sagrada Família i un munt d’activitats més…

Vivim l’Escola14

El divendres 21 de maig vam celebrar a la nostra escola una de les festes més esperades i emotives: la festa del nostre Patró. En aquest dia vam recordar la figura de sant Domènec i alguns aspectes de la seva vida, mitjançant una coreografia per part d’alumnes de secundària. Després, cada cicle va dedicar-li unes pregàries i vam cantar tots plegats algunes cançons.

Durant la celebració de la festa, també es van donar els premis de l’olimpíada Matemàtica celebrada uns dies abans.

Finalment, es va fer el comiat d’uns alumnes molt especials de l’escola: els de 2n de Batxillerat. recordant les seves vivències durant tants anys a l’escola, van emocionar i encoratjar als més petits per continuar amb el seu treball i esforç.

Encara hi va haver una sorpresa final: un gelat que va endolcir aquesta celebració tan entranyable.

sant Domènec

152009/2010

Memòria Escolar

setmana de l’Esport

Com és tradició a la nostra escola, durant l’última setmana de maig vam celebrar la setmana de l’esport. Cada cicle o etapa va poder demostrar les seves habilitats

i aptituds atlètiques en les diferents proves de les olimpíades esportives.

la setmana va cloure amb la Diada de l’Esport on tots els equips d’extra-escolar de l’escola van realitzar diversos partits gaudint i jugant amb un gran esperit esportiu.

sortides16

sortides

172009/2010

Memòria Escolar

sagrada Família (2n EP)

Els alumnes de 2n, més entusiasmats que mai, van sortir de l’aula per fer un recorregut per la sagrada Família, tot admirant el patrimoni gaudinià que ens envolta. Unes torres plenes de natura, que són l’admiració d’un públic d’aquí però també d’allà, fan que el monument de la sagrada Família gaudeixi d’un gran ressò internacional.

Van observar les formes arrodonides de sostres i parets, es van endinsar en les obres en plena construcció… Per dins: un bosc màgic i, per fora: des del pessebre fins a un sudoku.

El 3 de novembre, els alumnes de 1r van anar d’excursió al Park Güell amb l’objectiu de veure in situ la tècnica emprada per Gaudí per decorar diverses parts del parc: el trencadís. A més, als nens i nenes els va encantar descobrir tots els secrets que envolten el Park, així com la llegenda de l’encanteri del drac.

Després d’una divertida gimcana, van elaborar un trencadís que es va emportar cadascú a casa seva en record d’un dia fascinant.

Park Güell (1r EP)

sortides18

El Bosc a la tardor (Ci)

El dimecres 18 de novembre els alumnes de cicle inicial van anar d’excursió a Mas Banyeres, a prop de Centelles, per descobrir els secrets i la màgia del bosc a la tardor.

A més a més, van conèixer el pagès, el marit de la Castanyera, que els va explicar que hem de tenir molta cura de la natura si volem continuar gaudint d’ella.

El 28 d’octubre, els alumnes de 5è van anar d’excursió a Collserola. Va ser la primera excursió del curs i la van viure amb il·lusió, perquè van poder compartir tot els dia les tres classes juntes.

El metro i després els FGC els van portar fins al centre, on van veure un audiovisual sobre la flora i la fauna d’aquesta serralada pre-litoral i, més tard, tot fent una passejada pel bosc, van conèixer algunes plantes autòctones i van participar en un joc per a saber les estratègies que fan servir els animals a l’hora d’amagar-se en la natura.

Collserola (5è EP)

192009/2010

Memòria Escolar

Castanyada a Gualba (CM)

Castanyada al Pinatar (inf)

El divendres 2 d’octubre, tot el cicle mitjà va anar al Parc de Gualba amb l’objectiu de poder-se conèixer una miqueta més.

Els professors van organitzar unes gimcanes molt divertides i van tornar molt contents d’haver pogut gaudir amb tots els companys d’aquest dia fora de l’escola.

El dimecres 4 de novembre tots els nens i nenes d’infantil van anar de Castanyada al Pinatar, a Gualba. Els va fer molt bon dia, i van poder gaudir del bosc a la tardor. i, sabeu què? Uns esquirols molt trapelles es van menjar les castanyes de la Maria Castanyera, que estava molt trista, i tots els nens i nenes la van ajudar a trobar-ne perquè tornés a estar contenta.

Després de dinar, la Maria els va portar castanyes ben calentones perquè se les poguessin menjar com a postres.

sortides20

Monestir de santes Creus (2n Eso)

Pg. de sant Joan (6è EP)

Els alumnes de 2n Eso van visitar el Monestir de santes Creus. Es van fixar amb tot el relacionat amb el gòtic (figures, façanes, etc). Després van visitar l’arbreda del riu Gaià. Va ser un dia molt agradable per fomentar la convivència entre els tres grups.

Els alumnes de 6è han estat realitzant activitats per a conèixer aspectes relacionats amb la flora de la nostra ciutat. Concretament, van ser tres sessions en les quals van treballar els arbres i les flors que hi ha al Passeig de sant Joan.

Dues d’aquestes sessions van ser teòriques a l’aula i la tercera va ser in situ veient com són i quin aspecte tenen aquests arbres i aquestes flors. també van poder realitzar una sessió de plantació amb jardiners de Parcs i Jardins.

212009/2010

Memòria Escolar

Barcelona és plena d’esglésies que amaguen petits “tresors” arquitectònics i religiosos. Els alumnes de 4rt d’Eso en van visitar algunes, entre elles santa Maria del Mar, la Catedral i el Monestir de Pedralbes.

racons curiosos, escultures històriques, vitralls fascinants van ser algunes de les coses que van descobrir.

Esglésies de Barcelona (4t Eso)

Dijous 12 i divendres 13 de novembre, els alumnes de 5è i 6è van assistir al MNAC a un taller sobre el reconeixement dels sants a les obres d’art, i, més concretament, als frontals d’altars, absis i retaules de les esglésies romàniques i gòtiques (s. Xi-XiV).

Mitjançant lectures i jocs van conèixer la vida de sta llúcia, sta. Margarida, sta. Caterina i sant Pere, entre d’altres.

Visita al MNAC (Cs)

sortides22

Els alumnes de 4t d’Eso van visitar la Colònia Vidal. Van coneìxer les antigues dependències d’aquest centre tan important, com vivien els treballadors i les seves famílies, quines feines desenvolupaven a la colònia, quines màquines utilitzaven,…

Va ser una sortida molt agradable i alhora enriquidora.

Colònia Vidal (4t Eso)

ruta per Barcelona (3r Eso)

Els alumnes de 3r d’Eso van fer una ruta per Barcelona. Des del Passeig de Gràcia van anar fins al casc antic per visitar santa Maria del Mar. A la tornada, passejant pel barri de l’Eixample, van pujar a dalt de les torres de la sagrada Família i van gaudir d’una vista magnífica de la nostra ciutat.

232009/2010

Memòria Escolar

Després de treballar la granja a classe, els alumnes de P3 van visitar una granja. Van anar a Can sala, a Montornés del Vallés. No els va fer gaire bon dia, però van gaudir moltíssim i és que van veure zebres, cavalls, estruços, periquitos, pollets, paons… Van poder tocar les cabretes i els conills i van fer un viatget en carro de cavalls…

la Granja (P3)

El 8 de març, les prediccions es van complir i el temporal de pluja i neu va arribar amb força a Catalunya.

Per la finestra vam poder veure com uns primers innocents flocs de neu distreien als nostres alumnes. Els més petits passejaven pel claustre bocabadats i, de mica en mica, mentre augmentava la intensitat de la nevada, tots vam poder gaudir d’una imatge realment impressionant: el nostre claustre cobert per una fina capa de neu!!

la neu emblanquina l’escola

sortides24

Els nens i nenes de 4t van anar a Corbera del llobregat a visitar “Catalunya en Miniatura”. Un cop situats, van fer un recorregut pel parc, tot completant una fitxa de treball. En un matí, van passejar per tot Catalunya, de comarca en comarca, de monument en monument: el Monestir de santes Creus, el monestir i la muntanya de Montserrat, el Pont medieval de Besalú, la sagrada Família i el Camp Nou van ser alguns dels monuments que els van deixar bocabadats a tots.

Catalunya en Miniatura (4t EP)

Els alumnes de 6è, gràcies al recorregut realitzat per BCN Educa, es van endinsar en els racons del Casc Antic de Barcelona amb l’objectiu de descobrir vestigis de les diferents èpoques històriques de la ciutat: la romana, la medieval i la modernista.

Comenten que encara que cansada, va ser una experiència molt enriquidora!!!

Barcelona Històrica (6è EP)

252009/2010

Memòria Escolar

Els nens i nenes d’educació infantil van estar de colònies al Xaloc. Van fer un viatge màgic per diferents països… va ser molt emocionant!!!

A sant Feliu de Boixalleu, entre planetes i l’espai, els nens d’inicial van passar unes colònies com mai.

Els alumnes de 2n d’Eso van passar unes hores a la natura visitant el parc eòlic rubió, situat a la serra de rubió, Alta Anoia. Hi ha 33 aerogeneradors de 1.500 KW, de 80 metres d’alçada, 77 metres de diàmetre i que ronden les 200 tones de pes i són els més grans implantats a Catalunya.

Després d’aquesta visita, els alumnes han entès la importància de les energies renovables.

Parc Eòlic (2n Eso)

Xaloc (inf)

Can Vandrell (Ci)

sortides26

romànic amunt i avall, fauna i flora al seu entorn, entre amistats, neu i piscina, la setmana els va passar volant.

respirant aires purs a la base del Mongrí, els nens i nenes de CM van gaudir d’un munt d’experiències sobre l’Univers.

situats a Cornellà de terri, els de 6è van viure tres dies molt intensos. la construcció d’una caixa niu, la dissecció d’egagròpiles i el taller amb hèrptils, van ser algunes de les activitats que van fer.

Enmig de la Garrotxa, envoltats de volcans, els alumnes de 5è van descobrir aquests elements naturals.

Andorra (1r Eso)

torreferrana (CM)Mas Batllori (6è EP)

El rourell (5è EP)

272009/2010

Memòria Escolar

Els alumnes van gaudir d’una ciutat que és art i és història i van contactar amb una cultura d’ahir i d’avui.

Esports d’aigua, visita a la llotja de peix i una passejada pel Monestir de sant Pere de rodes van ser algunes de les activitats.

Entre vaques, porcs i ovelles, els alumnes de 4rt d’Eso van gaudir de l’últim viatge junts.

Visites a llocs emblemàtics de Madrid, una passejada per toledo, el Musical Forever de Michael Jackson i, per acabar, una aturada ràpida a València per visitar l’oceanogràfic.

roma (1r Bat)

roses (2n Eso) Cantàbria (4t Eso)

Madrid (3r Eso)

sortides28

Museu d’Història de Catalunya (5è EP)

Els alumnes de 5è van anar al Museu d’Història de Catalunya per fer un taller sobre l’habitatge i la vida quotidiana al llarg del temps.

Els va servir com a introducció a la història abans de tractar-la a l’aula. Van poder participar i es van sentir protagonistes disfressant-se. la visita va ser divertida i engrescadora.

Dimarts 27 d’abril, els alumnes de 3r van passar el dia al Zoo de Barcelona. El temps els va acompanyar i la sortida va anar molt bé.

Aprofitant que havien estudiat a classe els animals vertebrats, van tenir la possibilitat de veure’ls i conèixe’ls molt millor. Van fer una passejada per tot el zoo i van omplir un petit dossier amb els animals que més els agradaven.

Va ser un dia molt animal!

Visita al Zoo (3r EP)

292009/2010

Memòria Escolar

intercol·legial a tarragona (Eso i Bat)

Els dies 30 d’abril i 1 i 2 de maig, el col·legi sant Domènec de tarragona va obrir les seves portes per acollir els grups d’alumnes i professors/es que van arribar de les diferents escoles de la Congregació Dominiques de l’Ensenyament.

El nostre centre, amb un bon grup de representants, no podia faltar a la cita i ben puntuals van arribar a tarragona a viure tres dies de convivència i germanor.

Una eucaristia, una recepció a l’ajuntament, una visita a la ciutat i una exhibició de castellers, entre altres activitats, els van acompanyar durant aquestes jornades.

Camp Arqueològic Egipci (1r Eso)

Un bon dia els de 1r d’Eso es van llevar amb les eines sota el braç. Havia arribat el moment; per un dia van viatjar en el temps i van esdevenir investigadors del passat.

Cabassos amunt i avall i, tot fent d’arqueòlegs, van descobrir sarcòfags, mòmies i faraons. Després de ser testimonis d’un hipogeu i escrivans per un dia, el salt al passat s’acabà.

sortides30

Poblat ibèric de Calafell (5è EP)

Els alumnes de 5è van anar a Calafell a visitar una ciutadella ibèrica. Va ser molt interessant poder veure com vivien els nostres avantpassats (els íbers), com eren les seves cases, armes, temples, muralles…

també van poder experimentar el procés de realització del pa: des que feien la mòlta del gra fins que el coïen al forn. El millor de tot va ser que el van poder tastar!

El divendres 14 de maig, i sota una intensa pluja, els alumnes de 6è van visitar el Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. la visita va servir per situar als alumnes en una fàbrica tèxtil a principis del segle XX: com s’hi treballava, la diferència de classes socials (obrera i burgesa), la maquinària que es feia servir,.. tot això mentre visitaven la part del museu dedicada a la indústria tèxtil.

Va ser un viatge al passat molt interessant!

MNAtEC (6è EP)

312009/2010

àlbumEscolar

Memòria Escolar

àlbum Escolar32

P3 A

Tutora: Anna Prats G

ordillo

Fila 1. Beatriz Figueroa sobreviela, Andrea Borrat Vizcaino, tània Vilalta lópez, Mariona Caparrós ipas, Joan Gallarza Juncà,

olga González Ciprés, Macarena ocaña Delgado, Maria Agustí Carol, Marcos riaño Puig.

Fila 2. shaila lópez Guipuzcoa, Natalia Galiano Velasco, Eduard Barrachina Ardel, oriol Basco Ballestero, Edgar ríos Pié,

Arnau Jiménez lorca, raül Cristobal Algeciras, Emma ribes Moulius, Maria Borrego Garganté.

Fila 3. Nil Gimeno Armijo, àlex rodríguez Farré, Marc salzano García, Helena Molné Nebot, Gabriel Kliss Mercade,

Martín Castellano Gallego, robert terol lacasta.

Absent: Carlos Duarte Berenguer

memmemòòria escolarria escolar

332009/2010

Memòria EscolarP3

CTutor: Jordi Catasús S

erraP3

BTutora: Irene M

ontoya Jerez

Fila 1. Helena Pérez Menéndez, irene Úbeda Barra, Carlota Bueno Fernández, Jordina Barba rocasalbas, Júlia izquierdo Cebrian,

Francesc Feliu Pedros, Daniela García Contreras, Valeria Boix Alegria.

Fila 2. Martina sayalero Mourant, Eva Morancho Jordá, Anna Pozo Molet, Carles Codina Capdevila, iker Cano García,

Berta Corominas tébar, Jana Camps Moreno, Blas Eusamio Pérez, Marc Atroche Beleta.

Fila 3. Manel Fernández Moré, laura Bescós Vives, Pau lacambra Baeza, Arnau Del Molino redondo, Pol robert Mateo,

Ferran González linares, Pau Puig Miralles, Pere Borras Jover, Gerard sáez Prat.

Fila 1. Anna Gorchs Agustí, Paula lage Capella, Gerard rabassa Mayo, isaac Palomero Martínez, Pedro García Meca, Pol González Bardou,

Carla lafuente tell, Eulàlia Barba rocasalbas, Noelia Hidalgo Parra, Meritxell Clusellas Fernández, Adrià Almasqué Cortijo.

Fila 2. Ángela Martín Cornejo, Mauro sánchez Verschuren, David trisan Meca, María Borràs Vallverdú, Bernat Pego soler,

Pau Gimeno Morales, Paula Borrella Masip, Albert Casado Garrido, Marc ortíz Borrás.

Fila 3. Anna invernizzi, laia Bescós Vives, sandra Cristobal Algeciras, Biel Moreno Polo, Joan rodríguez roig,

Jan Estiu salvadó, roger D’arquer Buil.

àlbum Escolar34

Fila 1. Jan lacambra Baeza, Guiu Domingo ribó, Max Díaz reche, Pau Aguilar Gil, Marc Caicedo Pinar, Júlia Díez Galé,

Claudia García De la Vega, Valeria Beram Martínez, Aina orta De Palau.

Fila 2. Judith Malki Morcillo, Victor tejero Durán, Paula Moreno reig, Aina Giribets Estrada, Paula Domingo Viamonte, Joel Núñez Pol,

oriol Martínez Coll, Alex Esparza Navarro, Verónica oñate Villagrasa.

Fila 3. Emma soler Barrios, Miquel Gómez Morell, laura Júdez sanglas, lluís Gómez ribas, Marc llobet Vidal, María Fernández Moré,

Marc Pérez llorensí, Clara olmo Vila.

Absents. Alba thomas De Haro.

P4 B

Tutora: Teresa Porter Porter

Fila 1. Pol Valor Costa, Judit De Antonio González, Aitana oñate Villagrasa, Mireia Berroy serrano, roc Playan Viudes, Agus Uriburu tonini,

toni Viñolas Garmendía, Pau Massana Navarro, Aina Nicolás Bosch, Álex Algeciras Baches, Miquel Fernández silvestre, Marc Herreros Esteban.

Fila 2. tomàs Gómez ribas, Diana ross san Martín, Manuel Moreno rufilanchas, Paula Forgas Anaya, Helena ruíz Cañas,

Clara Dotres longhini, Julia riera García, Anna rauly rull, Pol Castells Dueñas.

Fila 3. Miquel Berenguer Pego soler, Arnau González Xicoy, Carla Morales Camisón, Pol Caballé Gil, Clara ruíz-Flores Vicente,

Guillem sánchez tosas.

P4 A

Tutora: Rut Cam

prubí Antolín

memmemòòria escolarria escolar

352009/2010

Memòria EscolarP4

CTutora: M

eritxell Guajardo S

antamaria

Fila 1. Marta Hernández Aspa, Dídac Aliana Hurtado, María Prim rueda, Berta Bonet Gil, lucas Gulías Fernández,

Andrea Gálvez Moreno, Pau Pich Vives, laura De llano Zuluaga, isaac lópez García, Natalia Martínez Vázquez.

Fila 2. Víctor soteras De Porrata, Andrea Carpena Poyato, olga rey González, Alexis iparraguirre ruíz,

Marc Hernández García, óscar Ferris torrededía, Jordi Molina Gras, sofía liarde Perdigones, Clàudia Casanovas Fontal.

Fila 3. Clàudia solanell rueda, Júlia Antón Cornejo, Víctor Caballé Gil, David Vela Martínez,

Jeremy Céspedes Medrano, Álex Villena Arturo, ignacio Copelli Cipontino.

P5 A

Tutora: Glòria Cebrian Pérez

Fila 1. Patricia Capel Cortés, Marc Menéndez Fabregat, Anna sopena Escoté, Duna llorens Cuenca,

laia terol lacasta, Cristina odena saiz, Mata Vera Carceller, Yadiana Cristel Azurduy, Wenqiang He

Fila 2. Maria Nuñez Huguet, Nil Gibert roca, Albert Pallarés Fabregat, Georgina Febré Guasch,

Martina Pujol Miquel, Joan Méndez Farietta, Clara riu Andrés, sonia Vico Calzada, Noa Mittelman Barea.

Fila 3. Pau ortiz Borrás, Pol royuela Farrés, Alejandro Muñoz sánchez, Jaume Bosch sierra,

Artur trifol Fusté, Guillem Gorchs Agustí.

àlbum Escolar36

Fila 1. Paula Giribets Estrada, Noemí Vaqueiro lópez, Nazar leniv, sonia Herrero Moncayola, Claudia Capel Cortés,

Jana Altisen Mañes, Alba redondo Pastor, Martina Parramón sisó, Carla tomás Botías, Albert Núñez Peiró.

Fila 2. Eulàlia Vallvé Bohigas, Edgar Fitó Galeras, Èric landajo torregrosa, Eva González Abella, Miriam taltavull Vicente,

Marc Gimeno Morales, Pau Escarmena Miquel, Pol Pallarés Fabregat, Carles lópez-signes Casanovas.

Fila 3. Héctor Núñez Escofet, Mónica iglesias Cot, laura Magriñá solé, Álex Andreu Guinart, Álvaro sogas Pérez,

Arnau Montiel Úbeda, sergi Plou García.

P5 C

Tutora: Xènia Planas Sam

bró

Fila 1. Meritxell Cabalar Celi, Noa Fu tarroja salvador, Marta Altisen Mañes, Martina Moreno sans, sandra ozcoz ortiz, Álvaro sender Hurtado,

Elvis sabastià torreles, Andreu Balada Campàs.

Fila 2. Júlia Camps Moreno, Maria Escuriola Martínez, Pol Goicoechea Esparza, laura Pallarés Fabregat, Jana Cuch Guillén, Joan Portals Bonich,

luís García Calizaya, lucía Hispano Moré, Marc Pellisé Fernández.

Fila 3. Pau Miquel Caparrós ipas, Pau Castillo Amorós, Mariana ocaña Delgado, Eva García De la red, isabel García Estrada, Carla regla sanmartí.

Absents. Enrique Duarte Berenguer, Jordi Xu Wang.

P5 B

Tutora: Mireia Castellà / M

arta Julián

memmemòòria escolarria escolar

372009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Alba García Moreno, Gerard Gispert Carreras, Cecilia Catalán Escobar, sara Vallés Valverde, Abril Guirao Maldonado,

Marc Espot oliva, Clàudia González Bardou, Alecxis Nöel lumbera Espíritu, María Paula Muñoz Urbano.

Fila 2. Joan García Domènec, Astrid Cazzulo Beltrán, Carla Díaz Alegret, Ana Casado Garrido, Judit García rivas,

Eric Breva Cazorla, Miquel Bultà Brunet, Álex sacristán serrat, Ariel torres Elgarrista, Joan sánchez Gayet.

Fila 3. Jan F. Capell olcina, Carol teixidó sánchez, Marta lópez Guerreiro, Xin Xue Yue, Marc Pelaz ruíz,

Fabrizio Piva Girbau, Èlia sabadell Casalta.

1r Prim

ària BTutora: S

ílvia del Río Torrent

1r Prim

ària ATutora: G

emm

a De Palau Rovira

Fila 1. Andrea ross san Martín, Marcelo Cáceres Espinoza, sara Hernández Buriticá, Adriana Villayandre Vidal, Eudald ortega Casas,

àlex Gambús Moreno, Arnau Casanovas Corral, Martí lluch Julià, luisa Maria Gónzalez salazar, Paula Carbonell Prat.

Fila 2. Aleix rodríguez orozco, Mireia Andara secanella, Gonzalo Camuñas lafuente, oriol rodríguez Puig,

oriol Adrià lombarte, lara ortiz thorogood, Elisabet Naspleda Pujol, laura iglesias Alonso, sofia Jiménez Busto.

Fila 3. Nick Hidalgo Castro, Maria Pizarro oriol, Marc Aliana Hurtado, Aldo sánchez Verschuren,

Nuria Vera Carceller, Marc Fimia Fernández, Hugo torrecilla Muro.

àlbum Escolar38

2n Prim

ària ATutora: B

lanca Alsina S

egura

Fila 1. Andrea Canosa luz, lídia Almau Pérez, Núria Gago Pich, Enric Chueca simón, Neus Gascón lloret,

Alba Gibert roca, David Gracián de Domingo, Eduard ros Vilarrubias, Aleix lázaro pueyo.

Fila 2. tomàs Corominas tébar, Berta Cararach Mias, laura Miriam Mola rufas, Carla Pallás Arellano, Alba royuela Farrés,

Marta soteras de Porrata, Miguel David romero rodríguez, Christian Borrella Masip, Anna Díaz reche, sònia Niñerola soms.

Fila 3. sergi Ginesta lledós, Alex Estadella Prado, ladja tarroja salvador, Guillem Martín Joya, Ernest Comallonga liz,

Pau Corberó sesa, Mireia Jiménez roig, àfrica Eusamio Pérez, Carlota González linares.

Fila 1. Álvaro Figueroa sobreviela, teo surafel Bernardo Gallego, David sancho lópez, inés Pego soler, silvia de Antonio González,

Marvin stiven Abril Caiza, Christian iparraguirre ruíz, Javier Gómez rainiero, Carlos Ubeda Barra.

Fila 2. Anna Paula Fernández sabogal, lucia Membrives Hernández, laia Clusellas Fernández, Marc sanclimens Anglés,

Ana Carrasco Guardiola, Pol sampedro García, Yuri Patrick Pogere Pereira, Elena González rodríguez, Vladimir ruano del Amo.

Fila 3. Noa Vallès Barberà, Noga Kliss Mercade, Ènia ríos Pié, Marco Da silva Muñoz, Pol Montero De la rosa,

àlex Peiró Picolla, Albert Garcia Domènech.

1r Prim

ària CTutora: B

eatriz Castillo Ocaña

memmemòòria escolarria escolar

392009/2010

Memòria Escolar2

n Primària C

Tutora: Begoña G

il Berm

ejo

Fila 1. Álvaro Bueno Fernández, David Carrasco rofas, Marc Queralt Flores, Álex Marcos Fontanet, Mireia robert Mateo,

Andrea Mirabet Clark, Eric Mesfin Bernardo Gallego, Aaoron ortiz thorogood.

Fila 2. Juan José Díaz randez, Arnau Vilanova Pagès, Pau Jurado Bayle, Marina Camps reig, Berta Calvera Paricio,

Maria sabaté Bonjoch, Julieta Belén Medina Ponce, Júlia Pich Vives, Pol Gimeno Armijo.

Fila 3. Nerea Fernández Blanco, Alba Canalejas Martínez, Daniel Maranges Herreros, Paula rusiñol Abós, Marc sirvent ruíz,

laura lombardero Mateu, Martina Medrano Guillardín, Joan Miralles Pulido, Ada Jing Bernat Campreciós.

2n Prim

ària BTutora: B

erta Prado De Gracia

Fila 1. Álvaro Capel Cortés, Marc ozcoz ortiz, Miguel sedó lamarca, David Grau Castellón, Joan Agilar Gil,

Emma Asensi Zetterwall, Alex rovira Urien, Mario Edo Muñoz, raúl Herrero Moncayola, Mireia Villuendas sendiu.

Fila 2. Claudia Jorques Vinuesa, Judit rigola Margalef, Pau raluy rull, lorenza longhi Giannolo, Pau Fernández Blanco,

sofía Cabero Álvarez, irene rodríguez Balada, Paula Ayuso Moncayola, Carla orta De Palau.

Fila 3. Genis Pastor Español, Emma Domínguez Gargallo, ona Ferrer Colom, Alexandría Beram Martínez,

Marc tacons Vega, Martina Parés Escuder, Quim Corberó sesa, Claudia Gómez ribas, Nuria Canalejas Martínez.

àlbum Escolar40

Fila 1. Paula del Amo Barrientos, oriol lluch Julià, Yaiza Carpena Poyato, Mariona Pujol Miquel,

Alba segura Bentancourt, Gerard Cisneros Closa.

Fila 2. Ana Moreno rufilanchas, Aimhoa Miralles Gómez, Ariadna Naspleda Pujol, Pau llopis Cornejo,

irene Bargueño Hernández, Eric Esclusa lluch.

Fila 3. Pol Adrià lombarte, Alejandro Bernal Guipúzcoa, Mireia Flores Alcaraz, Marcos Baranda Cantalapiedra,

Adrià Gago Pich, Òscar Calaff Planas, irune Núñez Peiró, Pau García Manau, Cristina ramírez Pagés.

Fila 1. iris ortega Casas, Yuriy Cardona Ferrer, sergi recasesns Nin, Mar Álvarez tornero,

Nadia rodríguez roig, Marta Godó Celma.

Fila 2. Marina Muros Navau, Guillermo Pérez iglesias, Julia Pérez Hofland, Anna sala serra,

Natalia García ordóñez, Marcel ribes Moulius, Guillem Colom Nolla.

Fila 3. sergi lópez Guerreiro, Eduard rodríguez Puig, lorena sánchez ojeda, Johan Muñoz Castañeda,

Joel lozano Marín, Jaume Font Del río, Ailyn Caparrós Chávez, Jose Navascués segura, Alba Giner Núñez.

3r Prim

ària BTutora: M

ercè Hurtado G

arreta3

r Primària A

Tutora: Alba R

omán B

ermejo

memmemòòria escolarria escolar

412009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Clàudia ollé Cornejo, Joan Bosch sierra, Alcibiades Antonio Burgos Moreno, Ariana Cabanas Bazaco,

Albert Gorchs Agustí, leonardo Andrés romero rodríguez.

Fila 2. Guillem Calatrava Cabrisas, Joan Núñez Miquel, leonardo longhi, Marc Casadesús lucas,

Pol Mestres Bosch, Emily Gabriela Bustamante Alvarez, Mª Fernanda sosa Paguaga.

Fila 3. Albert Boada Fontes, Pol Pizarro oriol, Nicolas Escobar Gutiérrez, Pablo Jiménez Busto, Aina Prats tapias,

Andrea Victoria Chong rodríguez, Claudia subies sole, irene de Antonio González, Maria Montiel Úbeda.

Fila 1. Enric lizano sanz, Andrea salgado Alonso, Andrea Moreno Blanco, sergi sualís Céster,

Guillem Marzo Pallàs, Gerard tomás Botias, raquel lombardero Mateu

Fila 2. Clara tetuà Carnero, Alicia Carrasco Guardiola, roberto Hernández Díaz, Josep Blasco Farré,

laura stutzbarth Catalán, Filipa Duarte, Xènia Porqueras Anglés, Mayteé Arana Vidarte

Fila 3. Arès Quetglas Morera, raúl Galdeano Pazos, Pol Folch Eguren, Claudia Manzano Fernández,

Clara sedó lamarca, Núria Bescós Vives, Paula Gambús Moreno, Martí Pérez Menéndez, sergi Céspedes Casaus.

4t Prim

ària ATutora: Carm

e del Río Torrent

3r Prim

ària CTutora: R

ut Abella O

rtiz

àlbum Escolar42

Fila 1. Ana Ponce Vélez, Paula Martínez sanz, Cristina iglesias Cot, Anna Vico Calzada, Ariadna Hofland Pinilla, María Mónica García-Alsina Vilardell,

Marina Amela Moreno, roger Jiménez lorca, Francisco José Moreno Blanco.

Fila 2. Alessandro Aróstegui lázaro, Junchen Hou, Víctor Martí Zomeño, Albert Cabello solé, Ferran Gascón lloret, Miquel Allande Calvet,

Marta Domínguez Gargallo, oriol torres Cano, Pau Guillén Porter, Alberto Esparza Navarro.

Fila 3. Paula sempere Camín, Ferran Montero De la rosa, lluis Escurriol Martínez, Martina Borràs Muñoz, Paula Camuñas lafuente,

lara García rodríguez, Núria Qingping Buñuel Umbert, Carlos soler roses, Pol robert Algueró.

4t Prim

ària CTutor: Juan José R

amos Lidón

Fila 1. laura Bertrán serrano, laura sanclimens Anglés , Marta Vallès Barberà , Alba sabadell Casalta,

laia Comallonga liz, David Calavera Catafáu, Jordi Busquets Gilabert, ruth Manzano Guiu, Berta sender Hurtado.

Fila 2. Carla Ayuso Moncayola, Victòria Menéndez Domingo, Gerard Ferrer Pérez, Josep Maria García rivas,

Eva García rodríguez, Alex Calaff Planas, laura sentís tomás, Ferran Bultà Brunet, Emma Dotres longhini.

Fila 3. Aina olucha segura, Alex Cabero Álvarez, Abel Miralles Pulido, oriol Pena Pérez, Andrea Capell olcina,

sergi ruiz Cañas, Francesc llagostera Álvarez, Marta Céspedes Casaus, Joel Fitó Galeras.

4t Prim

ària BTutora: A

lmudena Lam

arca Capa

memmemòòria escolarria escolar

432009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Marta Barcelona Poza, Maria Planas Parra, Andrea Vinaixa Castillo, Alessandro longhi lorens,

Xu Yong Jin, ramon Baqués Vázquez, Maria Blanch Jover, ivan samper Malrás.

Fila 2. sergi lázaro Pueyo, Bruno Zamorano Blanco, Òscar Díaz Antón , Marcel Antón soriano, Carlos Da silva Muñoz,

sabela sánchez lópez, Gemma Moncayola Asensio, Berta Jiménez roiget, Jonathan Alexander Abril Caiza.

Fila 3. Clàudia Brugat Marzo, sara Martínez Coll , rut García rodríguez, lucas García Althaus, sergi Molet Falip,

Albert lópez Domènech, Eva Contreras lianes, sandra García Catalán, Estela Bejarano tárraga.

5è Prim

ària BTutor: David S

ugrañes Martínez

5è Prim

ària ATutora: R

osa Cortés Pagés

Fila 1. inés Navarro Villatoro, salma Blanch Mulero, Carles García sese, sara Cabanas Bazaco, óscar rodríguez Poveda, isabel Morales Detková, Júlia ruíz Vargas, Júlia sabaté Bonjoch, Paula sánchez Gayet.Fila 2. Kai Xi Jia, roger Casadesús lucas, Albert riera García, Clàudia Colom Domedel, sergio rodríguez Benítez, Adrián Valentín Ballestar, Andrea Figuerola llaudet, Eduard Brugat Marzo, sílvia torres Elgarrista.Fila 3. Carlos Fortuny Aguelo, Daniel Andara secanella, Marc Canalejas Martínez, Aleix Canada Carceller, Jordi Ginesta lledós, Adrián stutzbarth Catalán, Noelia Mateos Valdés, Carla González rodríguez, M. Josef Cruz rodríguez.Absents. Héctor Mora Crusat.

àlbum Escolar44

Fila 1. Adriana Gispert Carreras, Jorge Ciuró Edo, Maria Balada Campás, inés Asensi Zetterwall, Maria ricart Martínez,

Maria Moreno rufilanchas, raquel Armadá Farré, sara Boronat tomás, selma Gómez Mediavilla.

Fila 2. Georgina Martínez Estrada, Marc sabadell Casalta, Jordi Domènech ramírez, Alejandro léfler Guix,

Josep Navarro Fontanals, Berta tetuà Carnero, Albert ruiz Depares, Mireia Bosque Marí.

Fila 3. Marc sol Carbonell, Adrea Jara Canto, Mireia ràfols Miquel, Aina Hernández lluch, ignasi Moya Martín,

Andrea robert Algueró, Ferran Guasch Vidal, Gala Pujol infantes, Albert Cisneros Closa.

6è Prim

ària ATutor: Joan R

amon Pavon Cobo

Fila 1. Enric Vingut Martínez, Chu tang Donald, Paula Pozo Molet, Ariadna Canada Carceller,

Aida Albesa García, Aura ortega Casas, Helena Molet Falip, Carlota Espot oliva.

Fila 2. Celia Menéndez Domingo, ona san Juan Díaz, Joaquim Forgás Anaya, Alba Martorell de la Peña,

laura Cuscurita Martínez, David Membrives Hernández, Daniel lopez, Aleix Gracián De Domingo, Víctor García Catalán.

Fila 3. itziar linde Gomis, Cristina Ascencio Castillo, Jaume lorenzo Farrás, Daniel Estadella Prado, Mariona Coll Alejandre, sergi Buscarons

Busquet, Jaume García-Alsina Vilardell, Karel Jara Vélez, Carla Poza Juárez.

5è Prim

ària CTutor: M

iquel Angel Parera R

ibera

memmemòòria escolarria escolar

452009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Claudia recasens Nin , Pol Golet Fors, Eva ruiz rubio, Maria Jovic ojeda, Ferran Navarro Fontanals,

Júlia Gallarza Junca, Albert Portal Nuño, Joan sala Freixas, Berta ricart Martínez.

Fila 2. Yehui Ji, Marina Garau Gil, Aurora Cadahía Medina, rut Estrada Armengol, Gemma Guasch Casas,

ou Kai Jia, Jaume ros Villarrubias, Aida Villegas Bayona.

Fila 3. luís Azorin, sergi Miedes roig, Marc Escoda Martínez, Pol García Doménech, Juanjo Aguilar rodríguez,

Ariadna Font Del rio, Marta ràfols Miquel, Carme Villar Fernández, Helena Carrasco rofas.

6è Prim

ària C Tutora: Josefina A

lmirall R

omeu

6è Prim

ària BTutora: A

na Alonso Fontanillas

Fila 1. Eric Planas Parra, Ana Medina Ponce, David samper Malràs, Carlos Cerezo Jiménez,

Eduard-Gianni Holtea, olga ortiz González, Daniel Aguilar Juiz, Helena Agustí Carol, laia Alfonseda Bas.

Fila 2. Jordan ortiz thorogood, laura Espinosa Velasco, Mireia Martí Zomeño, Andrea Faus Gil,

rogelio sansaloni sanjuán, Jordi Blaya Navacerrada, Cristina lara García, Victor Arrabal Álvarez.

Fila 3. Berta Ferrer Colom, Emma Peña Arévalo, irene leg terri, Martina García Font, laura ruíz Cañas,

Marina Escoda Martínez, Maite-izaskun Comas Álvarez, Marc Núñez Huguet, Núria sans Bertran.

àlbum Escolar46

1r ES

O B

Tutor: Toni Roca i Pujol

Fila 1. Carlos Deide Esquivias lópes De Paula, Marc Dólera Corrales, sergi romero iglesias, Alicia Francina Campa García,

laia sánchez sánchez, Marta Grau Castellón, Maria sala Freixas, laura odena saiz

Fila 2. Adrià ramirez Gil, Judit Moncayola Asensio, Pablo Mena Herreros, Albert Bolumar Barrera, Arnau subias solé,

laia Falip Cavallé, Cindy María ramirez lora, Nerea del Amo Barrientos, Andrea Contreras lianes

Fila 3. lara Urbistondo sans, oriol Huguet rodríguez, Anna Magdalena Guerid Junco, Arnau Querol Viladrich,

Josep lluís Fimia Fernández, Guillem Pérez Menéndez, Jessica Fontan tebar, Marc-Enric Barrios rodatz, Jaume lobo Martorell

Absent. Daniel Menéndez Fabregat

Fila 1. Eduard Garcia Miralles, oriol Boada Fontes, ignacio ramírez Acosta, Víctor Julià Barriendos, laura Joya Abril, Marta Navas Poblet, Alberto González García, Marc Monset Bataller.Fila 2. Eloi Corberó rivali, Cristina Baques Vázquez, Nina Arquè Pallach, laura Pometti Benítez, Marc Jiménez roiget, iban Enrique Comas, Marc Marzo Pallas, Adrià Creus Bachiller.Fila 3. Maria rodríguez Martín, Marta Jiménez labena, Paula Dotres longhini, Marta Montero Montoro, David Colomo trocoli, Albert segura Mollà, Antonio santolaria Guimerà, Òscar Calavera Catafau, isabel del tell Queralt.Absent. imalai Bes Peña

1r ES

O A

Tutor: Antoni A

lcalà Sànchez

memmemòòria escolarria escolar

472009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Víctor Díaz Antón, Néstor Arias Viza, Alex rengel sobreviela, Albert Amela Moreno, Edward Pastor lópez,

Victoria Carvallo tapia, laura Blanco Ubeda, irene Peiró Picolla, Adriana Aznar Cuadrado.

Fila 2. Jiangxu Xu, Josep linde Gomis, ramón Bargalló Expósito, Marcos Padial rico, Axel Jurado ondiviela,

Mireia Pérez llerins, Natasha rana Cabo, Nora Castillo roca.

Fila 3. Florencia rimolo Figueira, Ana Pena Pérez, Gemma santacana Font, Marc Jiménez roig, Mireia Guasch Casas,

Víctor landa Acha, Borja Guerrero Jiménez, Cora Vaquero segú, Gabriela Balladares ortiz, María Molano Fernández.

Absent. Karina Mercy Gamboa García.

2n ES

O A

Tutor: Joan Campolier B

onet1

r ESO

CTutora: Carm

e Rosselló S

oler

Fila 1. Antoni José Garau Gil, Carlos Blanch Jover, Pau san Juan Díaz, Marc roig Chueca, Daniele Piva Girbau, Xavier Vallvé Martínez,

laia Pascua solé, Marina lópez Alonso.

Fila 2. Víctor Zudaire Cano, Marc Ferreres Pérez, Elena lu le liu, Xenia rigola Margalef, Mónica Gutierrez Carvajal,

Javier tornos Muñoz, sandra lorenzo ruíz,Natalia sales Mallou, Noa Zhongke Bernat Campreciós.

Fila 3. Marius iulian Vladila, ingrid Manzano Guiu, ramón Franco sifre, Andreu salzano García, Adrià Catalan Martí,

Francesc Xavier sacristan serrat, Arnau González Clarós, Anna Nadal Barguès, oriol Vilanova Pagès, Aitor rodríguez orozco.

àlbum Escolar48

Fila 1. Pol Basi Durà, Adrià Camats Badal, Eric solano serrat, Meritxell Porqueras Anglés, Patricia Martínez Estrada,

Marina Palao Gutiérrez, Miguel Galiana steinbruggen, Gerard Pacheu ramírez, Adrià Calatrava Cabrisas.

Fila 2. lorena Guerrero Jiménez, Claudia Borràs Muñoz, Miriam García lizano, Elisabeth Bellón Vilà,

Alejandro Gómez rainero, Dezheng Chen, sara Pérez Valero, oscar Martínez Franco.

Fila 3. Nuria Gamboa García, Guillem Minguellas Gallach, Matías García Althaus, Joaquim Borràs tomé, Miquel lorenzo Farràs,

odette Farré Gavín, Violeta llonch Puyalto, Vladyslav Andréevich tverdojlebov, Artiom Kovalenko sharapov, Albert Perelló Campañá.

2n ES

O C

Tutor: David Requena Jim

énez

Fila 1. Xavier Macías Collado, Alex Márquez Baños, irene Col Cartiel, Albert Herrero torrens

Fila 2. sergio Martín Caramés, Javier Martillo Pilligua, ruben Arranz Planas, Eduardo Gay Quinzaños, Guillem Muñoz Mayoral, Johanan Pérez Vera.

Fila 3. sara Galiana steinbrüggen, Anna ramon Guàrdia, lidia Pérez Bretón, Myriam ruiz lafuente, Estrella llanos Espinoza,

An Yi, Angela Chen, laura Ponce Vélez.

Fila 4. Claudio Madrid Mesias, oriol Coll Beltrán, Guillem Gutiérrez Esteve, sergio Esteve Valverde, Belén taltavull Vicente,

Jhonatan rodríguez sabogal, Carla Perera Gómez, laia Garcia Murias, Anna Colom Nolla, Curro soler rosés.

2n ES

O B

Tutora: Mariona A

ugé Prats

memmemòòria escolarria escolar

492009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Acuarela Beard santa, Claudia Moreno sans, sergi Barroso Dominguez, Xavier Barceló Gallostra,

Eduard Mas Viñé, Adrián Martínez riera, Jordi Folch Morós, Marc torrecilla recio, Paul Kohlmay Martínez.

Fila 2. Ana Cruz rodríguez, Beatriz Navarro Villatoro, Jenifer sánchez da silva, laura Macià senties,

laura Avizanda Gimeno, sergio Villalonga Martín, Marcos sánchez sánchez, Bryan Cáceres Espinoza

Fila 3. Jordi Ji, silvia García Brown, Andrea Fortes oliver, irene Martínez triguero, César Armengué soler,

Claudia García Vilamala, Alex tablado Vergara, Mireia Montoya Pageo, Javier Callado Español

3r ES

O B

Tutora: Mercedes Jover M

ate3

r ESO

ATutor: A

ndreu Torres Cuadrat

Fila 1. Quim Nadal Bargués, Daniel Albesa García, Marcel Pujol infantes, Edgar Paradell Comellas, robert Mur roqueta,

Mireia rovira Mayor, Jordi Folch Eguren, Albert ribas García.

Fila 2. Daniel Esclusa lluch, sergi Muros Navau, Guillem lefler Guix, Joan Escudero Herrera, Mª Eugènia Agustí Carol,

Ana Menéndez Fabregat, Mariona Claramunt Prunera, Andrea Casanovas Corral.

Fila 3. Angely Agudong Macam, Noelia Hortal Norte, ignasi Pérez Benito, Claudia Mateos rabaza, Marta Garcías Blasco,

Aina García Manau, Paula Naranjo Gómez, Paula Hernández lluch, Helena Yelmo Prat.

àlbum Escolar50

Fila 1. renzo Paolo Gomero Porras, Edgar steven Franco lópez, oscar Fuentes Jiménez, Christian tomás Cerrato. Fila 2. Carlos García Aluja, Miquel Barcelona Poza, Gerard Antón soriano, Eudald Carbonell Prat, Paula Arancón Jiménez, Juan Francisco romero rodríguez, sergi del tell QueraltFila 3. Yolanda torres Cano, Ana isabel Carro Cabañero, Pol Masabeu Castella, oscar Nadal turpín, Hectos Ayuso Fúnez, Diego Alonso Cornejo sabogal, Andrea Bertolín Vicente, Marta Bergés BarragánFila 4. María Jiménez Coronado, Cristina lobo Martorell, Josefin Martínez Pérez, Mª Ángeles Pascual ortín, Paula Comas Castellano, Berta isern roca, Martí ruiz Depares, Ferran Martorell real

Fila 1. sergi Jovic ojeda, Joan Andres Ejarque, Marta Utrera Bartos.

Fila 2. Yunsheng Han, Joan Pau González Pallejà, Marc Muros Navau, Miquel àngel Gisbert Vázquez, Carles Bustamante Martínez,

Antonio Carrasco Guardiola.

Fila 3. laura Blázquez Miqueo, Houda Hajoui ratali, Eugenia sánchez Viñas, Adrià Garcia Muñiz, sergi izquierdo sans,

Andrea Arrabal Álvarez, laura Juliá Barriendos.

Fila 4. Andrea Muñoz Mayoral, laia Hofland Pinilla, Marc iñiguez Pares, Marta Barrera Alpiste, Marta Justribó tomàs,

Judith Fernández Albert, Marta segura Mollà, Mònica Franco Xifré.

4t ES

O A

Tutora: Olga R

osell Delgado3

r ESO

CTutora: Elisa G

ómara Pérez

memmemòòria escolarria escolar

512009/2010

Memòria Escolar

Fila 1. Albert Carreras Andrés, laura Douma Vall, Gemma sánchez Pi.Fila 2. Xavier sellart Aldomà, Mario Blanco Úbeda, sergi Castillo roca, Claudia lafuente roig, sandra Albaladejo Buscarons, Gerard Pich roselló, Alberto Blanch Jover, Carlos Espinosa Diz.Fila 3. Alejandro sánchez Jiménez, Adrián rico Valencia, Marc serres Benito, silvia Coll Cartiel, Andrea Pérez Bernardo, Júlia Peris Giménez, Núria Espriu Gascón, Edgar Creus Bachiller.Fila 4. laura Moreno rodríguez, Adriana tornos Muñoz, Clara isabel Ayats Agell, rebeca Paxaro santana, Andrea Valderrama Beltrán, Mireia Golet Fors, irina Aliacar Bargalló, raquel Vélez Gavaldà, laura Navas PobletAbsent: Priscila orellana Plúa.

Fila 1. Aleix soriano De Haro, Marc Mayans llorach, ricard García Miralles, Adrian lópez Jaro.

Fila 2. Georgina Montset Bataller, Marc rodríguez Poch, luis Delicado Alcántara, Alberto lópez Gómez, Mingjun Du, Xiangfei luan.

Fila 3. Daniel García García, Júlia Barberan Almirall, Manel Condeminas Aranaz, Albert Bosch Mirabet, Ana Natividad González,

Bouchra Hajoui ratalí, stefanny Huaranga Niño.

Fila 4. Yanery García Moreno, Judit sellart Aldomà, Victor torres Balada, Alexandre Martínez Prunés,

Nuria Balaguer suau, Delfí Hernández recasens, Marc Bosque Marí, sergi Yelmo Prat.

4t ES

O C

Tutora: Mireia Pérez S

erafín4

t ESO

BTutora: O

lga Siurana M

asià

àlbum Escolar52

Fila 1. Albert Perera Gómez, David romero iglesias, Xavier lobo Martorell, Ester Quiles Nogues, Cristina sintes Buil.

Fila 2. Marta Montfort Cortés, sandra Coll Girona, Anna tormo Penella, Elena sánchez Jiménez, Carla Pérez Bernardo,

Clara Guasch Vidal, laura suárez, Estefania Navarro Estévez, Judit ruestes Conesa, sara ruiz labella, oscar soler Marchena.

Fila 3. Xavier Pérez Alvarez, Maria Gálvez Cano, Miriam De Gibert González, laia sol Carbonell, Cristina Malpartida tablado,

Cristina richard Díaz, Ainoa Montoya Pageo, Pol llonch Puyalto, Carla rodríguez rubín, Jordi Marco Durán.

Fila 4. Borja Alonso Nuevo, Carla Pérez Bernardo, laura Bonilla Garrido, Paula Del tell rabaza, Carla Mendieta Ferrer,

Carla Hernández rodríguez, Carla Martínez simó, Cristina García Brown, Beatriz sales Mallou, Judit Grau Espósito, Marc Camats Badal.

2n BAT

Tutora: Mª Dolores S

ánchez Góm

ez

Fila 1. Gerard González Badal, isaac Moya Martín, David Muñoz lópez, Kilian Martorell De la Peña, Andreu Barroso Vilalta Fila 2. Yequan Wu, Aniria Mata sastre, Anna Borrell terribas, Andrea Montoya Jerez, Huiyang Zheng, Gerard Ferragut i Filella, raúl Caparrós rubio, Carla Corberó rivali, Adrià Martínez sanz, Marc Vilar NavarroFila 3. Andrea Jiménez labena, Nuria liu lu, laia Mulet lázaro, Claudia rius Fuertes, Gemma París García, Elena Meléndez Esteban, Judit Julià Hernández, David Espinosa Velasco, Pengxiang Wei, Chang-De lee DoFila 4. Melizza Gamboa García, Marta Minguella Gallach, Andrea García rodríguez, Ariadna Martín Joya, Nuria larripa Arandes, Enric Parellada torcal, Marta Cisa Muñoz, Yessenia Caiza rodríguez, Ariana Pich roselló, Xavier reina Marlés, Anna Cortés rausa.

1r BAT

Tutora: Mam

en Gargallo G

uil

532009/20102009/2010

àlbumExtra-escolar

Memòria Escolar

àlbum Extra-escolar54

Futbol sala

Benjamí Pre-Aleví A Pre-Aleví B

Aleví

Cadet A

Junior F

Dia de l’esport

Pre-infantil

Cadet B

Juvenil

Dia de l’esport

infantil

Junior M

Dia de l’esport

Dia de l’esport

552009/2010

Memòria Escolar

Bàsquet

Benjamí F Aleví F Pre-infantil M

Pre-infantil F

Cadet F.A.

Junior

Dia de l’esport

infantil F

Cadet F.B.

Dia de l’esport Dia de l’esport

Dia de l’esport

Cadet M

Juvenil F

Dia de l’esport

àlbum Extra-escolar56

Dansa i ritme

iniciació Esportiva

572009/2010

Memòria Escolar

teatre

Guitarra

Jocs Florals58

JocsFlorals

592009/2010

Memòria Escolar

Donem VEU al passat, donem ViDA a la llegenda

D’orígens remots, concretament del segle XiV, ens arriben com a herència cultural els Jocs Florals, un certamen literari en què es premiaven i divulgaven composicions poètiques que creaven els trobadors i les trobairitz de l’època. reinstaurats en el període de la renaixença, d’aleshores ençà, bé a Catalunya bé a l’exili, no han deixat de celebrar-se. A la nostra escola tenen també una ja dilatada història, han estat i continuen sent una eina fonamental per a estimular la creativitat, el gust per l’escriptura i per a despertar/educar la sensibilitat estètica dels nostres alumnes.

Enguany, una vegada més, hem fet la convocatòria, hem incentivat la participació dels alumnes i hem planificat unes activitats adequades a cada cicle, tal com recullen els dos lemes que encapçalen aquestes línies.

Els alumnes d’infantil i Cicle inicial de Primària han treballat el gènere poètic en les tres llengües: català, castellà i anglès, recitant poemes, després d’haver-los escoltat a classe, i amb l’objectiu d’estimular la memòria, fomentant la bona fonètica i l’expressivitat mentre coneixien poetes de tots els temps.

Els alumnes de Cicle Mitjà s’han entrenat en l’art d’escriure diferents tipologies textuals, alhora que han recitat poemes en anglès.

Els de Cicle superior, secundària i Batxillerat, per la seva banda, han hagut de “recrear” la llegenda de sant Jordi. De les seves plomes han sortit dracs bons, princeses “discotequeres”, cavallers eixelebrats.

A les pàgines que segueixen us n’oferim un tast…

Jocs Florals60

Alumnes Premiats de P3, P4, P5

La ginesta

La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olorÉs la meva enamoradaque ve al temps de la calor.

Joan Maragall

Recitació Recitació Recitació

La Ginesta La Nit Ous ferrats

Ous ferrats

Quan es couen, quins esclats,

els ous ferrats,

fins i tot, si no es vigila,

poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats,

els ous ferrats,

se’ls mengen sense ganyotes

fins i tot els desganats.

Miquel Martí i Pol

La nitLa nit no m’espanta, que és com llana flonja;m’abraça, i em deixacolgat de tebior. Quan el sol apunta,color de taronja,ella s’acomiada

tot fent-me un petó.

Joana Raspall

Raül Cristobal Clara Ruiz Wenqiang HeLaia Bescós Marc Llobet Pol GoicoecheaMartina Sayalero Dídac Aliana Jana Altisen

612009/2010

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de Cicle inicial

En Las MañanicasEn las mañanicasdel mes de mayocantan los ruiseñores,retumba el campo.En las mañanicas,como son frescas,cubren ruiseñoreslas alamedas.Ríense las fuentestirando perlas,a las florecillasque están más cerca.Vístense las plantasde varias sedas,que sacar colorespoco les cuesta.Los campos alegrantapetes varios,cantan los ruiseñores, retumba el campo

Lope de Vega

La Diada de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l’olor que en fan e

ls aires,

i les veus que van pel vent:

“Sant Jordi mata l’arany

a!”

L’aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se’n xuclava la flaire,

i el mes d’abril era trist

i els nens i nenes p

loraven…

(…)

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornav

a:

per això cada any pe

r Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l’olor que en fan e

ls aires.

Joan Maragall

AbrilPer l’abril,si cada gota en val mil,cada rosa en val deu mili cada llibre cent mil.Amb pluja, roses i llibrescelebrem la festa gran,que ningú no en quedi fora,ni els d’ara ni els que vindran;els d’ara, per fer patxocaal costat de l’alt patró,els qui vindran per si tocad’afegir-hi més saó,perquè Sant Jordi se sentisempre ben acompanyati ens ajudi, als uns i als altres,a poder guanyar el combatque fa tants segles que durai encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pintatots els marges de colori fa les nits molt més tèbiesi el cel més encisador,convé que tots, nois i noies,cantem ben fort la cançó:Per l’abril,si cada gota en val mil,cada rosa en val deu mili cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

Don QuijoteMontado en flaco rocino,con lanza y con armadura,cabalga por la llanura,más allá del quinto pino.Todos llaman Don Quijotea un héroe tan atrevido,que por flaco y escurrido,más parece un monigote. No hay duda de su nobleza,pero con tanta lecturay sus ganas de aventura,ha perdido la cabeza.Y a lomos de Rocinantesegún chismea un vecinoha confundido un molinocon un terrible gigante.

Carme Gil

Apples

Apples yellow, apples round

On the tree or on the ground

Apples yellow, apples red

Apple pie and juice and bread

Apples crunchy, apples sweet

Apples are so good to eat!

Easter poemA fat rabbit with ears so tallAnd two pink eyes, about this smallWent hop hop hopping to get some lunchHe found a fresh carrotOh yummy yummy crunchWhile he was eating and having funBang, went a noise, and he started to runAll you could see as he raced byWas his powder-puff tail waving good-bye.

Sònia Niñerola Álvaro Capel Berta CararachElisabeth Naspleda Ariel Torres Jan Capell

Recitació Recitació Recitació

en català en castellà en anglès

Jocs Florals62

Alumnes Premiats de Cicle Mitjà

Biografia Diàleg Recitacióen català en castellà en anglès

Berta Sender Joel Fitó i Marta Vallés Alba Sabadell

Visita al Zoo

Un domingo, Joel que vivía en Barcelona decidió ir al zoológico para

ver a los animales. Su mamá le llevó al zoo.

- Bueno Joel, ya hemos llegado. ¿Por qué camino

quieres ir? -preguntó su madre.- Quiero ir por el camino de la derecha.

- ¡Mira Joel son monos ! Ves como saltan por las lianas y por

los árboles. Aquel se está comiendo un plátano. –dijo su mamá.

- Sí, es verdad. ¡Qué divertido! ¡Mira, allí están los elefantes!

Vamos a verlos -propuso ilusionado Joel.

- ¡Anda se están bañando! -exclamó su madre.

- ¡Huy casi me mojan! Claro como cogen el agua por la trompa

y se duchan todo el cuerpo, no me han visto y, al final, me han

mojado. –explico Joel.- ¿Joel, vamos a ver las tortugas? - Vale, seguro que van lentas. - Ya hemos llegado -dijo su mamá.- Mira parece que están haciendo una carrera y la más pequeña

está ganando. -dijo Joel.- Bien Joel, sólo podemos ir a ver un animal más. ¿Qué animal

quieres que veamos?- Me gustaría ver los leones.- ¡Mira , están allí los leones! Hay uno que está durmiendo y

aquellos se están peleando por un trozo de carne. –explica su madre.

- Joel nos tenemos que ir, ya es hora de regresar a casa.

- ¡Oooh …! ¡ Qué lástima! Pero ha sido un día genial. Me gustaría

volver otro día.Joel Fitó i Alba Sabadell

La Meva BiografiaPlors forts a l’habitació 212 de la clínica del Pilar de Barcelona. Naixia amb força, ulls verds i brillants, la cara prima i una figura allargada i prima. La meva família era molt feliç, després de nou mesos d’espera...ja em podien agafar en braços. El dia 28 de juliol de l’any 2000 era el meu primer dia de vida i el dia 29 d’octubre del mateix any ja era la Berta Sender Hurtado perquè em van batejar a l’església del Roser.Vaig anar a la llar d’infants anomenada Xerrix-xerrac de la qual me’n recordo de la bata vermella de quadres blancs, diuen que em quedava genial!Quan vaig tenir tres anys vaig començar a les Dominiques del carrer Mallorca, escola on vaig molt contenta perquè m’agrada molt el professorat: Marta, Jordi, Xènia, Sara, Blanca, Mercè i, actualment, Almudena però sense oblidar-me de la resta de professors que em donen les diferents assignatures.El dia 27 de febrer de 2006 vaig tenir el DNI. Aquesta data va ser molt significativa per a mi, per poder viatjar als Estats Units per conèixer els meus estimats cosins: Júlia, Martí i Mariona. Va ser un viatge inoblidable perquè ens reuníem avis, pares, tiets, cosins i… el meu germà! El dia 20 de juliol de 2004 vaig deixar de ser filla única per aprendre a compartir-ho tot, experiència meravellosa.La Setmana Santa de 2009, després de colònies, vam anar a Disneyland Resort París. Quin viatge tan bonic, recomanable per amics. Veus personatges coneguts en ambients meravellosos, és com viure un somni!Res d’aquesta biografia és un somni perquè per a mi, Berta Sender, és la realitat més fantàstica!

Berta Sender

“The star” Jane Taylor

Twinkle, twinkle, little star,

How I wonder what you are!

Up above the world so high,

Like a diamond in the sky.

When the blazing sun is gone,

When he nothing shines upon,

Then you show your little light,

Twinkle, twinkle, all the night.

“What is pink?”Christina Rossetti

What is pink? A rose is pinkBy the fountain’s brink.What is white? A swan is whiteSailing in the light.What is green? The grass is green,With small flowers between.What is orange? Why an orange,Just an orange!

632009/2010

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de Cicle superior

Llengua RecitacióCatalana en anglès

Éric Planas Itziar LindeFerran Navarro

Spring

It’s spring in the country

It’s spring in the town.

All the trees have got new leavesand there are flowers all around.

The grass is very green

from all the winter rain

the weather is much warmer

Now , it’s Easter time again.Seven Wonders of the World

I wonder why the sun is hotI wonder why it rains a lot

I wonder why the sky is blueI wonder why a cow goes moo

I wonder why the clouds skip byI wonder why a bird can fly

I wonder will the lesson endBefore I’m driven round the bend.

El Cambrer i La Senyoreta- Què voldrà la senyoreta?pregunta el cambrer.- Doncs voldria rap amb salseta, i de postres, un soufflé.

També voldria un cafè, si pot ser, amb sucre morè.- No ho sé si vostè em perdona,però potser trigarà una estona.Al restaurant tothom treballaperquè gaudeixin grans i canalla.Cuiners, cambrers, i, fins i tot, someliers.

- De seguida li porto el plat,desitjo que sigui del seu agrat.El rap gairebé està cuit.Senyoreta, no s’esperi amb neguit!- Ja té el seu rap.- Espero no trobar espines.- No s’amoïni, no en té cap.- Està deliciós i, a més, ve amb petxines!

Èric Planas Parra

Modifiquem la llegenda de Sant Jordi

Hi havia una vegada, en un poble llunyà situat a l’Oest de Catalunya, una princesa que es deia Silvestre, era molt infantil i molt xicotot i estava enamorada d’un drac. Aquest Drac era gran, escopia aigua i l’alè li feia olor a naftalina. Era molt guapo, i la gent se li tirava a sobre. També era valent i no tenia mai gana. El que més li agradava era el bistec a la planxa, i ningú li oferia res per por a acostar-s’hi.El rei, pare de la princesa, estava molt disgustat pels sentiments de la seva filla pel drac. Era un dels reis més “pijos” i guapos del territori català. Vestia molt modern , portava roba de marca i es canviava i dutxava dues vegades al dia.Un dia, va aparèixer pel poble un senyor a qui li deien Sant Jordi, vestit de forma informal, tipus raper: cadenes, pantalons abaixats, pírcings. Era el rei català del Hip Hop, Funk i Rap.El propòsit que tenia el raper Sant Jordi era fer ballar els seus balls, matí, migdia i nit a tot el poble, inclosa la noblesa. El primer dia tothom estava content, era divertit, però a mida que passaven els dies estaven farts, cansats i no tenien temps de fer les tasques quotidianes.Un bon dia van decidir reunir-se al castell per parlar d’aquest problema que tenien amb aquell estrany Sant Jordi. Van pensar les mil i una però era impossible, no trobaven solució.Mentrestant, la princesa entre ball i ball es veia d’amagat amb el drac.Un bon dia, la princesa va parlar ambo el drac i li va explicar el gran problema que tenien en el poble.El drac li va dir:- Si em portes un bistec a la planxa cada dia durant l setmana, agafaré moltes forces i seré capaç de vèncer a Sant Jordi, i enviar-lo molt juny, fora de les terres catalanes.Així ho va fer la princesa. Li va portar cada dia un bistec d’l kg., fins el dia que arribà el gran moment.Va reunir tot el poble a la Plaça Major. Els va comunicar la solució i es van posar mans a l’obra.En arribar Sant Jordi, el drac va sortit de darrera la torre, però quina va ser la sorpresa? Doncs, el drac, en obrir la boca, va sortir tota l’aigua acumulada dins la panxa i va empènyer a Sant Jordi, fent-lo rodolar pel terra.A partir d’aquest moment, el rei va acceptar el drac com a gendre i va protegir la princesa per sempre més. Ah! Se m’oblidava, per allà on va passar Sant Jordi rodolant, va crèixer un camp de pastanagues. A partir d’aquell moment, el dia 23 d’abril se celebra el dia de Sant Jordi. Els nois regalen pastanagues a les seves enamorades.Vet aquí un gat, i vet aquí un gos Sant Jordi ja s’ha fos.

Ferran Navarro

Jocs Florals64

Alumnes Premiats de 1r Cicle Eso

Sóc…un drac!

A mi em tenen per dolent,

diuen que tinc un alè roent,

que m’agrada menjar princeses,

per no parlar de les ho

stesses…

Diuen que vaig per la vida

matant a gent (sobretot

innocent).

Però… Què puc fer jo?

Que només menjo torró…?

Em tenen molta por,

diuen que sóc maliciós,

i també avariciós.

Però…Què puc fer jo?

Sóc un drac horrorós…!

Com volen que faci mal,

si m’agrada celebrar el Nadal,

i cantar i ballar,

i fer pastissos i patina

r…?

Em vénen a caçar!

Doncs m’hauré de protegir,

o… què esperen?

Que un drac com jo

es posi a fugir?

Diuen que sóc gegant

i que vaig per la vida masegant,

que tinc grans urpes

i enormes ullals.

Que tinc una cua punxeguda i gegant,

però només la faig servir

per apartar la gent arro

gant.

Diuen que sóc un drac

malcarat, gran, quasi gegant.

Però… Què estic fent aquí, sol, parla

nt?

Segurament, un dia, algú em comprendrà…

Víctor Zudaire

3r Premi Poesia Catalana

Poesía de Sant JordiSe dice desde hace tiempo,que había un gran dragón,que sacaba fuego por su aliento,y en un pueblo provocaba destrucción.

Ver al dragón provocaba impresión,le intentaban tirar flechas,pero el dragón,se comía sus cosechas.

El dragón seguía,y en las cosechas provocó sequía,y se pasó a comer todas las ovejas,el rey buscaba una idea, pero no lo conseguía.

El dragón comenzó a comer personas,y a la hija del rey, la princesa, le

llegó su día,

estaba con el dragón a solas.

Y al pasó de las horas,apareció un dulce caballero a quien no conocía.

La princesa le pidió ayuda,el caballero se enfrentó y le c

lavó la espada,

y veía como la vida le desaparecía.

El caballero vio la mujer hermosa,las mujeres del pueblo se quedaron sor

prendidas,

porqué el caballero le regalo una rosa,y así convivieron juntos el resto de sus vidas.

Eric Solano3r Premi Poesia Castellana

En Jordi a la DiscoSant Jordi no és sant,sol un xic especial.No porta cadenesni espases penjant.No olora a la terra,ni a restes del camp.La donzella no és cursi,ni rossa tampoc.No és de sang blava,ni de les famílies millors.I porta dos tatoos a unlloc escandalós.Un 23 d’abril, ella volia sortir a ballar.Volia vestit de nit, sabatetesben planetes, mitges de seda,i aromes de París,per enamorar-los a tots,i després tocar el dos.I dit i fet, la noia es plantà a la discoen molt més tempsdel que jo us explico.Se li acostaren un rere l’altre,per ballar i ballar tota la nitsense parar.Però ella no se n’adonà,que un d’ells els dinersli volia pispar.I aleshores arribà ell, en Jordi, lleig i desgraciat,pobret com un pecat,però que del fetse’n va aprofitar.En veure que aquell home,del moneder se’n volia apropiar, va rescatar-la treïent-la a ballar.La noia morena se’n va enamorar,d’aquell noi tan lleigamb un cor tan granEn sortir de la disco,una rosa i un llibrees van regalar. I al bell mig de lesRambles, d’una xocolata amb xurros van disfrutar.

Sara Galiana2n Premi Poesia Catalana

L’italià o l’americà?

Montblanc era trist

fins i tot amb el rei Felip.

Tot va canviarquan va arribarel valent drac

Italià.

Guapo i alt; fort i blau.

Ell va conquistar

la princesa amb el seu mirar.

Però el rei no la volia casar

amb aquell drac italià.

Just quan la princesa l’anava a bes

ar,

allà va arribar el cavaller am

ericà.

Baix i grassonet; brut i ximplet

tot el seu aspecte era de tontet.

El rei en veure’l, ho va tenir clar,

la seva filla amb l’americà.

La princesa no ho volia ni pen

sar,

però el cap de dos dies ja

els van casar.

La jove no s’oblidava del d

rac italià,

jove i alt, no com aquell babau,

però la cosa no canvià

ja que la princesa no l’oblidà.

I així va ser i així va passar

la princesa es va matar.

Tothom es preguntà:

Per què ho ha fet? Per què serà?

Però ningú ho sabia,

i és que la veritat era

per l’amor, obligat; per l’amor, equivocat

per l’amor que mai havia estimat.

Ana Ramon

lr Premi Poesia Catalana

652009/2010

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de 1r Cicle Eso

Laia Pascualr Premi Prosa Catalana

El drac es confessa

Ja n’estic fart de què em culpin. Ja és hora d’explicar la meva

versió, la de veritat.Una tarda qualsevol van començar a venir donzelles a qui jo,

cordialment, feia passar a la meva acollidora casa a prendre

te; però elles, espantades, fugien per la porta del darrere. Més

endavant, vaig descobrir que me les enviaven des de Palau perquè

me les mengés, però el cas és que sóc vegetarià.Un bon dia, va venir, ni més ni menys, que la filla del rei, la princesa

Elisenda. La vaig deixar passar per dos motius: l’un era per pura

i dura rutina i l’altre perquè no la vaig veure com les atemorides

donzelles d’altres dies, sinó que veia una jove que afrontava el seu

destí. Quan la vaig convidar a te, com sempre feia amb totes, la

gran sorpresa va ser que el va acceptar de bona gana. Vam xerrar,

i em va explicar que era una princesa infeliç en el seu grandiós

castell. També em va dir que no tenia amigues perquè no la deixaven

sortir de Palau. A partir d’aquí, vaig saber que seria l’únic amic

que tindria. Vam passar junts setmanes i setmanes fins que una

tranquil·la nit, van irrompre en la meva llar amb pals, torxes i

espases i, si no recordo malament, al capdavant hi havia un cavaller,

Sant Jordi crec que es deia. Se’m van emportar a la princesa, però

que de “Sant” res de res, que em va destrossar la casa! En fi, no

he tornat a veure a la princesa, ni crec que ho torni a fer.

Ara us estareu preguntant si Sant Jordi em va matar i una rosa

de la meva sang va brollar, però és evident que no em va matar i ni

una rosa de la meva sang va brollar. El que va passar és que jo

a l’entrada tinc dos preciosos rosers sense espines que cuido

amb molt d’afecte, i aquell pocavergonya va arrencar una de les

meves bellíssimes roses per lliurar-li a la princesa com a “senyal

d’amor”. En aquell precís moment, els hagués socarrimat a tots,

però els dracs vegetarians som molt tranquils i això de cremar

coses no va amb el nostre tarannà. Des d’aleshores les crio amb espines perquè així ni Sants ni Jordis

puguin arrancar-me les roses i s’inventin històries que perdurin al

llarg dels segles.

Albert Seguralr Premi Prosa CatalanaLlegenda del DracHi havia una vegada un poble on tothom era solidari, agradable i simpàtic. Només tenien una pega, que els nens i les nenes d’aquell poble no sabien llegir.Aquella pau i felicitat es va trencar el dia que va arribar un Drac dolent, temible, antipàtic i esquerp que cada dia capturava un nen o nena del poble per menjar-se’l. Un dia fins i tot es va emportar a la filla del rei però, per sort, va aparèixer Sant Jordi, un cavaller molt ben plantat, valent , simpàtic i atractiu, que volia posar fi a l’amenaça del Drac.Quan Sant Jordi va començar a lluitar amb el Drac, el va sorprendre que aquest no es defensés i que tampoc l’ataqués. Quan es disposava a matar-lo, Sant Jordi li va preguntar: “Per què has fet tot això? Tu creus que està bé menjar-se els nens i nenes del poble?”. Llavors el Drac li va explicar que només els agafava per ensenyar-los a llegir i a valorar la lectura. Sant Jordi, encara més sorprès, li va dir que allò era una mentida, però que no li serviria per oblidar-se de la seva mort. El Drac li va dir: “Vine amb mi i t’ho ensenyaré”.I així ho van fer. Sant Jordi, la filla del Rei i el Rei van seguir al Drac fins a la cova on ell vivia i s’emportava als nens i nenes del poble. Després de travessar una gran xarxa de passadissos, van arribar a una sala espaiosa, silenciosa i il·luminada on van trobar dracs ensenyant a llegir a tots els nens i nenes del poble. Els dracs els tractaven amablement, carinyosament, amb suavitat, delicadesa i, sobretot, molta paciència. Sant Jordi, la filla del Rei i el Rei es van quedar parats en veure que els nens i nenes eren molt feliços quan llegien. Van tornar al poble plegats i van aclamar al Drac per com els havia ajudat a descobrir el gust per llegir, per com havia salvat al poble de la seva ignorància.A partir d’aquell dia, el 23 d’abril del 1888, a tots els nens i nenes d’arreu del món se’ls regala un llibre per recordar la diada en què el Drac va demostrar que llegir fa a les persones més felices. És per això que el 23 d’abril se’l coneix com “La Diada del Drac”.

més ràpid, però la princesa que havia reforçat els seus poders, enverinava l’aire perquè creguessin que era ell. I us preguntareu... i les donzelles? Què en feia d’elles, eh? Doncs bé, a elles les acollia a casa seva perquè es pensava que estaven perdudes. La princesa, farta que ningú s’atrevís a matar el drac, és a dir, en Francesc, va manipular el sorteig de donzelles perquè li toqués a ella i va fer que Sant Jordi passés “casualment” per la cova del drac quan ella hi anés. Un cop va ser a la cova, començà a interpretar el seu paper de donzella amb problemes. Quan el drac la va reconèixer es va enfadar molt i van començar a discutir aferrissadament. Sant Jordi, quan va passar, no va reconèixer en Francesc i va anar a ajudar la princesa. No van lluitar gaire, ja que el drac no li volia fer mal. Així que Sant Jordi el va matar ràpidament. De la sang no en va néixer cap roser, sinó que en tocar una rosa tancada que hi havia a prop, aquesta es va obrir de cop. Sant Jordi portà la princesa de tornada al castell i en agraïment, el rei li oferí tot el que volgués, però Sant Jordi, molt cordialment, va declinar l’oferta. Va tornar a la cova per recollir el cadàver del drac i... quina va ser la seva sorpresa? Va veure tot de donzelles plorant la seva mort del drac. Quan es va acostar per preguntar-los què feien, va poder observar que el drac començava a transformar-se en humà i va reconèixer en Francesc. Llavors, les donzelles, entre plor i plor, li van explicar tot el què havia passat. Ell, colèric i pesarós per haver mort el seu millor amic, va jurar que el venjaria i amb l’ajuda de les donzelles va robar-li a la princesa el llibre d’encanteris i la va convertir en una dragona d’aspecte encara més temible que en Francesc, condemnant-la així a un destí tan tràgic com el del seu amic.

I aquesta és la verdadera història. El pobre Sant Jordi va quedar marcat per tota la vida; a la princesa la va matar un altre cavaller, i el poble no va haver de preocupar-se mai més ni de dracs ni de princeses malvades.

Noa Bernat2n Premi Prosa Catalana

La veritable llegenda de Sant Jordi

Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi: un drac terrorífic arriba

a un poble, una princesa està en perill, un cavaller ben plantat la

salva i mata el drac,… Això és el que diuen, però… i si no hagués

anat així? Perquè, és clar, a la gent els expliques quatre coses

boniques i ja se les creuen. Però jo, la néta del drac, us explicaré

la veritable llegenda de Sant Jordi:

Fa molt de temps, en un poble muntanyenc, hi vivia una princesa

molt bonica. La princesa, tenia dos amics molt íntims, un cavaller

anomenat Jordi i un guardià que es deia Francesc. Al cap d’un

temps, Jordi se’n va anar a recórrer tot el regne per ajudar

a tothom qui ho necessités i aviat la gent el va començar a

anomenar Sant Jordi. En Francesc, per altra banda, es va quedar al

castell i ell i la princesa cada vegada passaven més temps junts.

La princesa se’n va enamorar perdudament i, quan li ho va dir a

en Francesc, ell li va confessar que tenia dona i fills. Però el

que ni ell ni ningú sabia, era que la princesa practicava bruixeria

d’amagat. La princesa, en descobrir que tenia família, buscà un

conjur i, presa d’una ira immensa, el convertí en un drac d’aspecte

ferotge, obligant-lo així a refugiar-se en una cova durant molt de

temps. Un dia, cansat d’estar-ne tot el dia amagat i sense veure

el sol, va decidir anar a veure la seva família. Quan va arribar a

casa seva va començar a explicar el motiu de la seva absència,

però en veure que la seva dona reculava espantada, va adonar-se

que no l’entenia. Així que, entristit, se’n va anar al poble. Els

vilatans, en veure’l, van córrer per avisar el rei. Després de molta

estona discutint una solució, van decidir donar-li una ovella cada

dia per aplacar la seva fam. En Francesc, que era vegetarià, no se

les menjava sinó que les alliberava i les deixava lliures per les

muntanyes. - I voleu que us digui una cosa? L’alè del drac no

era nociu, ni molt menys! Exhalava l’aire perquè la collita creixés

Jocs Florals66

Alumnes Premiats de 1r Cicle Eso

Maria Molanolr Premi Prosa Castellana

Mi Mejor DíaCada día estaba más nerviosa. En mi empresa hacían reducción

de personal. No sabía cuándo me iba a tocar a mí y me daba

miedo que fuese despedida, tenía bocas que alimentar y una

hipoteca que pagar. Tuve mala suerte.Hace dos años, un día del lluvioso abril, estaba yo trabajando

tranquilamente cuando desde secretaría me avisaron que tenía

que ir al despacho del jefe de personal. En ese momento me

entró pánico en el cuerpo, tenía bastante claro lo que me iba

a decir, pero aún conservaba una pequeña y falsa esperanza.

Me dirigí hacia allí y, después de esperar unos minutos, me

hicieron entrar. Me senté en una de esas sillas en las que te

puedes dormir si cierras los ojos. El jefe empezó su discurso

con: “Te damos las gracias porque has sido fiel a la empresa

y…”. Al principio todo pintaba bien, hasta pensé que me subirían

el sueldo pero, finalmente, dicho concurso acabó con:

“Lo sentimos mucho pero tendremos que prescindir de ti”.

Se me vino el mundo encima, salí de esa sala y me puse a llorar

desesperadamente. Entonces, el accionista mayoritario de la

empresa, que si no me equivoco se llamaba Jorge, entró en el

despacho y tuvo una charla con el jefe. Yo oí algunas cosas,

como que había recibido muchas quejas y que de la empresa

estaba saliendo más gente de la que debía. Seguidamente salió

el jefe con sus cosas y se fue.Jorge vino hacia mí y me dijo que no estaba despedida, es más,

que era la mejor en el trabajo y que me ascendía.

Estaba alucinando, en muy poco tiempo había pasado de

la desesperación a la alegría. Sensaciones muy fuertes y

diferentes que me superaban. En medio de la confusión, mi

cabeza encontró un instante para reflexionar: nunca se

deben perder las esperanzas.Porque ese día, 23 de abril, que había empezado pintado

de negro, acabó con el color verde de la esperanza.

Lara Urbistondo2n Premi Prosa CastellanaLa Leyenda del Dragón RojoEra el año 1860. En esa época, las pieles de los dragones valían millones de libras, ya que tenían un líquido especial que contenía pequeñas partículas de oro puro. El rey de Londres, que era muy ambicioso, le pidió al general que le enviara un soldado para que le consiguiera una piel de dragón rojo. El general le mandó al soldado Jorge, nuevo de ese año. El chico, cuando vio a la princesa, se enamoró locamente. Entonces, le pidió al rey la mano de la princesa a cambio de la piel. El rey, sin pensárselo dos veces, le dijo que si le traía la piel o algún objeto de valor, aceptaría. Jorge, contento por la recompensa que le darían, se fue corriendo a cazar la piel de un dragón rojo.Se adentró en el bosque más peligroso que encontró. Estaba lleno de árboles altísimos y, desde allí, no se veía absolutamente nada. Entró en una cueva oscura y grande, donde vio a un dragón de piel roja. El dragón no estaba haciendo nada, pero, Jorge, al verlo tan rojo y grande aunque inofensivo, se puso nervioso y empezó a arañarse con su espada y se fue corriendo.Cuando llegó a la puerta del palacio, se acordó que si no llevaba nada de valor no se podría casar con la princesa. Entonces, se fue al jardín y cogió la rosa más grande y más roja de todas las que había. Entró en el palacio sangrando y le dijo al rey, que era imposible cazarlo, ya que ‘’son bestias indomables’’, y se necesita un ejército para poderlo cazar. Luego, Jorge le enseñó la rosa roja explicándo al rey que, cuando arañó la piel del dragón con su espada, salió sangre, que se convirtió en una rosa roja. El rey se impresionó mucho. Le concedió la mano de su hija y empezó con los preparativos de la boda para que se casaran cuanto antes. A la princesa también le gustaba Jorge, así que todo fue mucho más fácil. Se casaron en la iglesia del palacio. Unas semanas después, cuando el rey vio la rosa marchitada, supo que Jorge le había engañado, pero no hizo nada, porque en tan poco tiempo ya lo quería como a un hijo.

espada. Llegó a un enorme agujero que el estimado caballero supuso que sería el lugar donde habitaba el monstruo. Como el instinto mandaba en su interior, desenvainó la espada

mientras se acercaba al enorme monstruo que yacía, dormido.

Cuando Sant Jordi se dispuso a clavar su espada, el cíclope se levantó con el ojo rojo como las llamas. El caballero retrocedió y se le cayó la espada, por lo que el cíclope tenía ventaja. Fue entonces cuando sintió un fuerte golpe, que lo dejó tendido en el suelo.Cuando Sant Jordi despertó, Diana le explicó que ella, en realidad, era una poderosa hechicera que había desarrollado sus poderes gracias al cíclope. También le contó que no era la primera vez que se escapaba de palacio, pero que en esta ocasión las doncellas se dieron cuenta de su ausencia.La princesa y ahora hechicera le explicó todo a su padre y

el monarca comprendió que no todas las brujas eran malas, es por eso que decidió dejar de quemar a personas inocentes.Por cierto, Sant Jordi no superó que Diana le salvara de una muerte

segura; así que colgó las armas y se dedicó a plantar rosas.

Laia Pascua2n Premi Prosa Castellana

El arrogante caballero

Érase una vez en un lugar remoto, en el tiempo de príncipes

y princesas y de brujas chamuscadas, había un caballero

aclamado por el pueblo. Se hacía llamar Sant Jordi, se le

reconocía por todas sus heroicidades y sus aventajados

conocimientos sobre el arte de la espada. Era el típico

caballero alto, fuerte, atlético y que se guiaba por su

instinto; pero un poco arrogante e insensato. En aquellos

tiempos, había un cíclope de dudosa belleza que aterraba al

pueblo hasta el punto que algunos aldeanos abandonaron el

lugar. El rey, harto de que huyeran sus súbditos, se dispuso

a arreglar el asunto. Se armó de valor, cogió su mejor

armamento, su espada, su escudo, su casco y hasta sus

calzoncillos de la suerte. Escogió a sus mejores hombres y,

por supuesto, a su altivo, egocéntrico y aclamado caballero

para que partieran con él. Se dispuso a salir, cuando una

de las doncellas de su delicada y preciosa hija, la princesa

Diana, le anunció que ésta había huído. El rey decidió

aguardar el regreso de su queridísima hija, y de

la expedición ya se encargaría su hijo Diego.

Pasaron un par de semanas hasta que Diego avistó la

horrorosa montaña donde residía el cíclope. Para poder

pasar tenían que saltar por encima de una profunda grieta

que, obviamente, saltó Sant Jordi. Además, él subió por la

escarpada montaña tan sólo con la ayuda de su magnífica

672009/2010

Memòria Escolar

Cristina Baquès3r Premi Prosa Castellana

Una de Dragones

Pedro era un niño de diez años, bastante alto, rubio y muy culto.

Cada día se ponía a leer antes de dormir.Un día sus padres por su cumpleaños le regalaron un libro de

la leyenda de Sant Jordi. Al irse a dormir, como cada noche, se

puso a leer y empezó el libro que le habían regalado sus padres.

Él, muy ilusionado, se acurrucó en una posición cómoda para

devorar aquel libro que sus padres le habían regalado. Cuando

llevaba un rato leyendo, vió a un dragón de un color muy verde

y ojos saltones que intentaba poner sus enormes garras sobre

su hermanita pequeña para llevársela. Pedro, sin pensárselo ni un

segundo, cogió la tapa amarilla de una caja de madera y una espada

del disfraz de carnaval de ese mismo año. Se fue corriendo a la

habitación de su hermana y empezó a luchar contra el dragón

para defenderla .Con aquellas dos cosas no podía hacer gran cosa

pero, como lo hizo con ganas, por lo menos lo pudo distraer un

poco. El dragón de un zarpazo hirió a Pedro en un costado del

cual salió mucha sangre. El niño se tapó la herida con la mano

y se limpió los dedos en el escudo amarillo haciendo cuatro

rayas con sus dedos quedando el símbolo de la bandera Catalana.

Con sus últimos esfuerzos logró matar al dragón y salvar a su

hermana pequeña. Justo cuando iba a abrazar a su hermana

oyó la voz de su madre llamándolo para que se levantara y se

vistiera para ir al colegio. Pedro no se lo podía creer, había sido

una historia tan real que, al mirarse al espejo, vio el arañazo

que le hizo el dragón a media noche.A la hora del patio, Pedro contó a sus amigos lo que le había

pasado por la noche sin olvidarse de aquel arañazo. Todos se

quedaron con las ganas de vivir aquella experiencia inolvidable.

Pero de repente a la ciudad llegó San Jorge para salvar al pueblo del mal que “el dragón” hacia a la vida de cada uno, tanto económicamente como anímicamente. No fue un soldado ni un ejercito, fuimos todos nosotros que, colaborando con los políticos, pudimos vencer un poco este mal que todavía existe, no tanto como al llegar, pero sí que aún esta presente.Pero esto solo lo arreglaremos unidos, como se dice:”la familia unida nunca será vencida”, y esa familia somos todos nosotros, los que nos rodean y toda la humanidad.Tenemos que luchar todos juntos por el bien de la humanidad, porque este dinero que la crisis se llevó vuelva a nuestras vidas para poder pagar todo lo necesario, sanidad, educación, etc. Tenemos que matar a ese dragón, para que de su sangre nazca la rosa de la felicidad y tranquilidad, la rosa que todos tenemos que tener en nuestra memoria, para que todos podamos ser una princesa en nuestras vidas y en nuestra alma, y por siempre recordar, que una vez fuimos, al unirnos, ese San Jorge que venció al “Dragón”.

Albert Perelló3r Premi Prosa Castellana

Prosa de la historia de San Jorge (en la actualidad)

San Jorge, como todos sabéis, era un soldado de la Edad Media,

cuya función no era otra que ayudar y proteger a los indefensos.

Pero no hace falta ir tan lejos, la leyenda de San Jorge, si nos

fijamos bien, en la actualidad transcurre a nuestro alrededor, cada

día, y más en estos tiempos.

Como la de hace cientos de años, esta historia también pasará a

la memoria de hijos y nietos: Todo empezó un día cuando bancos,

empresas y otros grupos de personas con empleo, empezaron a

notar que en la Bolsa Española se habían producido unos cambios

que no favorecían a la sociedad actual.

Ese mal, como en la antigua leyenda, se hizo cada vez mas grande y

enorme era “la crisis” que, igual que el dragón se iba apoderando de

las cosechas y pertenencias,”la crisis” hacía que muchas empresas

tuvieran que despedir a cantidades importantes de trabajadores para

poder seguir adelante y no entrar en quiebra.

Los jefes de las empresas de la actualidad serían, en aquella

época, el rey que tuvo que dar (despedir) a su hija (trabajadores)

para que el dragón (la crisis) no se les comiera a todos (la crisis

no acabe cerrando todas las empresas).

Jocs Florals68

Alumnes Premiats de 2n Cicle Eso

Vés a saber si li agradaréSant Jordi ja arribavaa la recerca de la seva estimada,un quart d’hora feia ja que s’esperavaquan empresonada pels braços d’un altre la trobavaEll, com a bon cavallerno sabia què fer:començar a córrer o allunyar-se sense voler, o potser acostar-s’hi a més no poder?Ell la mirava,Ella no s’hi fixava,estava hipnotitzadaper un altra mirada, una altra abraçada.Al seu cor, els batecs augmentaven amb rapidesa,ell volia recuperar la seva princesa.Va decidir vèncer el temori enfrontar-s’hi sense por.Va agafar una rosa amb la màI, malgrat milions d’espines que el van punxar,ell buscava la manera de poder-li agradarno sap si se’n sortirà, però no hi perd res a voler-ho intentar.Una patacada s’emporta, ara ja res li importa.Malgrat tot, ha après la lliçó encara que no li agradi haurà d’acceptarque un amor de veritat, ha de ser guanyat.

Júlia Barberan2n Premi Poesia Catalana

L’amor per a triomfar

A Nova Delhi tot començàuna nit de primavera fredaquan sota la lluna plenal’amor els va sobtar.Ell, un bon xicot,d’estructura forta,ulls verds, alt, macot,amb bitllets sota la porta.Ella, bella i simple,ulls negres i intocable,amb ulleres, estil pobre, res a fer amb gent tan sociable.Els pares d’en Sahae evitar voldrientot allò que ignoren,però ben aviat s’adonarienque res fer poden.Aquell drac que els empeny a abandonar,

la societat del momentque no s’ensorra faci pluja o vent,no els deixa prosperar.El drac que creix sense cessar,al poble va consumint,amb l’esperit de governar aquella terra tan hostil.Amb l’objectiu de trobar allò que tant anhelen,creuran en el que esperen:l’amor per a triomfar.Però el camí és llarg,una ruta sense fi,una mica amarg,en la vida tot és així.Ell comença a moure fils pel món en què viu avis, pares i fillssón “víctimes” del que diu.El vint-i-tres d’abriltot comença a millorarja que la gent es comença a interessar

per a no perdre l’amorós fil.Ell una rosa li regalavermella, bonica, ben delicada,senzilla, preciosa, que l’afalaga,amb motiu de la primera quedada.Ella l’adelita un llibreamb una història sense fi,amb mil pàgines de color carmí,per la seva llegenda escriure.Així doncs, tot finalitzà amb un final feliç, un amor realitzat,

i una història encara per redactar,quelcom perfecte per ésser explicat.

Mireia Golet 3r Premi Poesia Catalana

692009/2010

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de 2n Cicle Eso

Gerard Pich

lr Premi Prosa Castellana

Segundas partes nunca fueron buenas

MARTES 19. Querido diario: Estoy sola en casa lavando

la ropa. Hace

una bonita noche, perfecta para un romántico paseo.

MIÉRCOLES 20. Creo que Jorge me engaña. Cada noche vuelve muy

tarde a casa. Dice que va a la taberna con los amigos, pero no es

cierto. A veces llega oliendo a perfume y mientras duerme menciona a

otras chicas. No sé qué hacer.

JUEVES 21. Le he preguntado a Jorge si me engaña con otra. Me ha

dado una bofetada, me ha llamado paranoica y me ha dicho que estoy

loca. Le he pedido perdón y he vuelto a mi cuarto, a escribir aquí,

entre tus páginas, amigo diario. Quizá sí me esté volviendo loca al

llamarte amigo, pero es que estoy sola. Todo el día haciendo las tareas

de casa sin ninguna ayuda, y Jorge sigue llegando tarde… Tú eres el

único en quien puedo confiar para contar mis secretos.

VIERNES 22. Le he enviado a mi padre una carta, llena de mentiras,

pues le explicaba que todo me iba de maravilla. Desde la luna de miel,

Jorge cambió por completo. No es el mismo hombre que me rescató

del dragón y me regaló la rosa más bella jamás vista. Se ha vuelto

mezquino y arrogante. Ya no le quiero.

SÁBADO 23. Hoy es 23 de Abril, llevamos un año casados y he tomado

una decisión. Huiré. Me marcharé de esta casa y volveré con mis

padres. Lo haré mañana por la noche, antes de que vuelva Jorge. Será

bueno para todos. Yo volveré a ser la princ

esa de mi reino, con la gente

que conozco, y él podrá ser el tipo de ho

mbre que quiere, ir de mujer

en mujer con toda libertad y, lo más importante, sin una esposa que le

aguarda en casa cada noche.

DOMINGO 24. Ya está todo listo. Me voy. Antes de salir, he rec

ordado

los pocos buenos momentos al lado de Jorge. Pocos, pero muy

buenos. Mientras dormía, le he dado un beso de despedida en la mejilla.

Antes de marchar, me he girado y he observado por última vez la

casa. Mis ojos se han humedecido al descubrir, en un rincón, la

rosa marchita dentro del jarrón. La he mirado con una sonrisa triste.

Parecía una metáfora: nuestro amor. Fue bonito y fuerte durante un

año, pero se acabó. Ha perdido toda su belleza y vitalidad. S

upongo que

a partir de ahora, querido diario, ya no te

voy a necesitar.

Les contaré a mis padres que Jorge se ha ido a vivir fuer

a para ver a los

suyos. La leyenda se quedará en leyenda, n

adie más sabrá la continuación.

Evidentemente, segundas partes… nunca fueron buenas.

Judit Sellart3r Premi Prosa CastellanaLa vida es cómo una historia, y ésta es tu historia, tu leyenda, una leyenda de las de hoy, sin príncipes de verdad ni dragones, esta vez se trata solo de una princesa destronada, esta vez se trata solo de ti y de lo que sientes.Acto primer, un cuento de hadas. Hoy es día de fiesta, viernes o sábado, qué más dará, lo único que importa es que le verás. Le quieres, lo sabes y lo disimulas. Le quieres, lo sabe y no le importa, te ignora. Pero por un giro del destino y por tu falda tan corta dejas de ser invisible para él por una noche. Esta vez te trata como un príncipe trataría a su princesa, te hace creer que algún día serás su cenicienta, ésta noche sólo tienes que dejarte llevar e vivir el momento. Para los demás sólo parece un simple beso que os dais a escondidas casi por casualidad, pero la verdad es que para ti encierra mucho más, resume en un segundo todos tus sentimientos. La vergüenza, la euforia, y el amor, pero sobre todo la ilusión… Y para él… para él todo esto es solo un juego de una noche, pero de eso te darás cuenta después. Acto segundo, fue bonito mientras duró. Y después de una noche de ensueño a su lado, llega el día siguiente con la incertidumbre del ¿y después qué?, las mariposas en la barriga y sin haber podido dormir porque te has pasado toda la madrugada imaginando cuentos de amor de los de antes a su lado, de los que tienen final feliz. Pero ¿qué es lo que te dice él por la mañana al despertar? Eres perfecta pero… Me gustas pero… Podría ser pero… blablablá. Excusas que te hieren como puñales, excusas que te rabian, que te hacen enloquecer. En lugar de deshojar margaritas jugando al ‘me quiere, no me quiere’, deshojaste una rosa, y ya se sabe, si juegas puedes perder, y esta vez te clavaste las espinas del amor directamente en el corazón cuando cayó el último pétalo y obtuviste un ‘no me quiere’. Sientes confusión, rabia, celos, pero sobre todo sientes decepción… Acto tercero, si te he visto no me acuerdo. No es la primera vez que te sientes así y sabes que no será la última. ¿Y ahora qué? ¿Cómo recuperarás otra vez la ilusión? ¿Volverás a creer en el amor? Empiezas a hartarte de esperar a tu caballero andante de verdad y de que esté demasiado ocupado como para venirte a buscar, ¿porqué tu cuento nunca termina bien? Empiezas a perder la esperanza de encontrar algún día a alguien que te quiera de verdad y para siempre jamás, como en las leyendas. No sabes explicar cómo te sientes, es una mezcla de pena, odio e ira, peró sobre todo de miedo, miedo a la soledad. Un drama típica de un culebrón de mediodía, solo que no lo es. Esto es la historia de tu vida y, con el tiempo, se convertirá en tu leyenda, se convertirá en la leyenda de la princesa destronada…

Jordi caminó lentamente hasta el hall de la sala, empujó suavemente la puerta y cruzó el umbral a cámara lenta.Cuando alzó la vista, se encontró frente a aquel monstruo. En un rincón, encogida, una mujer rubia, joven pequeña, se acurrucaba. Sintió miedo, verdadero miedo. Pero tenía que librar a aquella muchacha de las fauces de Dragón.¿Qué quieres, qué me ofreces?; no intentes engañarme o no vivirás para contarlo –dijo muy escamado Dragón.Libera a esa mujer, suéltala y negociaremos tu salida –le soltó Jordi.Ella es mi billete para salir de aquí con los bolsillos llenos –respondió.¡Suéltala, o te arrepentirás! ¡Mira como tiemblo! Vuelve y diles a tus jefes que si no me traen en una hora un helicóptero, retiran toda la vigilancia y me permiten volar mataré a esta linda mujer y me la comeré cruda. Ja, ja, ja, rió Dragón.–Pero… – empezó a decir Jordi.–Calla, ahora márchate y no te hagas el héroe.Jordi dio media vuelta y se acercó a la puerta de salida. Pero, en ese momento, cuando Dragón ya creía que el policía iba a salir, con un rápido movimiento giró y, en una décima de segundo, ya estaba sobre el asesino.Forcejearon, la lucha duró más de diez minutos. El combate era desigual. Jordi parecía no tener ninguna oportunidad. Encajaba golpe tras golpe.La muchacha permanecía en el rincón. No se movía.Dragón no se mostraba ni cansado. Jordi resistía. Cuando ya parecía que el monstruo acabaría con Jordi, éste sacó un bolígrafo de su bolsillo y, con un movimiento certero, se lo clavó a Dragón en la yugular.La sangre manaba y manaba. Dragón sufría convulsiones y, en unos pocos segundos, cayó al suelo. Quedó inmóvil.Jordi lo había derrotado. El bien había triunfado. Jordi se acercó a aquella chica, le tendió la mano y le dijo:–No debes temer, ya estás a salvo.Aquella joven se incorporó de un ágil saltó. Le apartó la mano con una llave de judo. Y le contestó.–¿De qué vas, tío listo? ¿Te crees el héroe de la película? Jordi estaba con la boca abierta. La chica siguió:-Que sepas que soy cinturón negro, quinto Dan de Karate. No te necesito para nada. Y si no me había librado de ese bicho era porque quería ver como salía del marrón. –dijo con voz despectiva.Pero… yo,… esto… –balbuceó Jordi.¡Qué te den, héroe de pacotilla!, ¡Que te den…!Y la rubia abandonó el Casino tan tranquilamente.Jordi se quedó inmóvil y con cara de tonto.

Marc Torrecillalr Premi Prosa Castellana

Jordi y Dragon8:00 h. dependencias del GEI (Grupo Especial de Intervención),

Mossos d’Esquadra, Rambla. Pompeu Fabra (Mollet de Vallès Barcelona).

¡Todos los agentes disponibles quedan convocados en la sala de

operaciones!, ¡Todos los agentes disponibles quedan convocados

en la sala de operaciones! –repetía el altavoz de la comisaría central.

–Vamos, Jordi,–Ya lo he oído. Marc y Jordi tomaron asiento y con ellos dieciocho agentes más

dispuestos a recibir órdenes del superior que les había convocado tan

repentinamente. Sin duda se trataba de una nueva misión.–Escuchad bien y observad las imágenes que os proyectaremos. Se trata

de Manuel Dracasons, alias “Dragón”, es corpulento, supera los dos

metros y medio. Es muy violento, capaz de tirar al suelo un edificio con

un solo puñetazo. Nunca se había visto algo de estas características,

por lo tanto, nos enfrentamos a algo desconocido. Por eso os pido

que tengáis mucho cuidado, no tiene piedad y hará cualquier cosa para

conseguir su objetivo. Ha conseguido hacerse con una rehén y amenaza

con matarla si no cumplimos sus exigencias. Formaremos un grupo

de intervención comandado por el sargento Jordi Castells. Iréis a l

Gran casino de Barcelona, tomaréis posiciones y el sargento tratará de

negociar con este asesino sanguinario. Si las negociaciones no dan su

fruto...intervendréis para liberar a la rehén.Todos los “Mossos” se miraron y giraron los ojos en busca del sargento.

–Tranquilos chicos, no se saldrá con la suya –dijo Jordi.–Adelante –dijo el superior y en voz muy baja para si mismo:

¡Y que Dios os acompañe!El vehículo de los “Mossos” se paró bruscamente frente al Casino.

Bajaron en formación y se colocaron alrededor de todo el edificio. Jordi

Castell, vestido con un chaleco antibalas, desarmado y con las manos en

la cabeza, avanzó hacia la puerta principal.–Dragón, soy el sargento Jordi de los GEI de la policía, voy desarmado y

solo. –dºijo.–Tan solo quiero hablar contigo e intentar solucionar esto –continuó hablando.

Una ráfaga de metralleta retumbó. Jordi se detuvo.Si me matas no conseguirás nada, te soy más útil vivo. Déjame entrar y

hablamos, no pierdes nada. –dijo con voz tranquila, conteniéndose.

Unos minutos de silencio que parecieron horas...y–De acuerdo, pero deja las manos donde las pueda ver –gritó Dragón

desde el interior.

Jocs Florals70

Alumnes Premiats de Batxillerat

Atenció: El Drac vol ser Actor!Hi havia una vegada,en una illa molt amagadaun drac petit i vergonyósque l’únic que volia era ser famós.Volia sortir a televisió,fer sèries i pel·lícules d’acció,però la seva falta de seguretatera la causa del seu estat. Va demanar ajuda a un jove cavaller,conegut com Sant Jordi el valenti aquest amb la seva espasa lluent va fer cridar totes les noies del carrer.Aleshores Sant Jordi i les minyonesvan fer passar al drac totes les vergonyesi el drac superant la dificultates va convertir en l’estrella del comtat.Ara és un drac actori Sant Jordi un gran directorla princesa és la seva fan número ui la rosa vermella, el primer premi rebut.

Judith Grau2n Premi Poesia Catalana

De cómo reacciona Sant Jordi al contemplar a la Princesa

Siguiendo la fuerza que guía mi hado,óbices vencí con denuedo y sudor,mas no recibí accésit superiorque conocer de Dios sumo pecado.Un sentimiento mohíno y apenadopor producir, en vez de agrado, pavor,y al querer recitar aserto de amor,deseo cuerpo amorfo amortajado.Ahínca el poder ser diamante en bruto,pues con dicha faz que al monstruo gusta,azaras al noble tenaz y astuto.Y como mi inconmensurable ego frustraque seas de Leviatán el esputopor ti ningún ser competirá en justa.

Adrià Martínez lr Premi Poesia Castellana

La verdadera historia

de San Jordi

Así como por San Jordi se tomó

un hombrecito poco hecho e indeciso;

así como princesa llamar se hizo

una chica cobarde que todo ahumó;

y así como feroz dragón se llamó

la lagartija de carácter liso;

así se explica de modo conciso

y verdaderamente lo que ocurrió.

Oyendo un grito de desesperación,

entró un joven a salvar a la hija

y se percató al mirar la habitación

de la presencia de una lagartija.

Arrancóle la cola sin compasión

y liberó del dragón a la pija.

Marta Cisa

2n Premi Poesia Castellana

Cuando el honor se ve ofuscadoCabalgando raudo a un destino lejano,verdes valles y blancas cumbres crucé,mas al llegar solo insolencia encontrépues mi ardua travesía fue en vano.De saber felonía de antemanono hubiese actuado con valor y fe.No me venderíais bestia por tal hezsi os hubiera mandado a libar mi ano.Como mi honor se vio damnificado,pereceré por cumplir mi venganzade ver al rey atrozmente apaleado.En mi vida tendré otra esperanza:Ver cuando a este réprobo rey penadoyo le atravieso el pecho con mi lanza.

Gerard González3r Premi Poesia Castellana

712009/2010

Memòria Escolar

Alumnes Premiats de Batxillerat

Carla Pérez3r Premi Prosa Catalana

Crida d’un drac sotmès a aquell que el pugui comprendre

Humans. Què pesats! Es pot saber què volen? Després de tants

segles, no s’han adonat que els dracs mascles som vegetarians?

No, no, si això és culpa meva. Ja m’ho deia mon pare: “massa

permissiu i bo”. La Galindreta, la meva dona, la dragona més

famèlica que hi ha sobre la terra, torna a tenir gana, però és

clar, com que, des que el món és món, elles se les han enginyat

per donar la imatge de mares protectores que només s’enfaden

quan algú gosa tocar les seves cries, aquí estic jo, traient foc

pels queixals, enrabiat de manera fictícia, i tot, pels desitjos de

la dona de la casa. Ella té gana, demana noies joves i tendres i jo,

a l’atac mentre que ella posa l’olla a bullir. És molt llesta ella.

Des que ens vàrem casar ja tenia plans de futur ambiciosos.

La Galindreta, calculadora, intel·ligent i previsora; en canvi, jo,

bonastre i somiador. El dia del casori se les va enginyar perquè

tothom treballés de valent preparant-ho tot mentre que ella,

amb cara de pomes agres, feia que es deixava la pell; però, en

el fons, ben assegudeta que s’ho mirava. Després vam venir els

petits, macos i tendres dragonets… Però és clar, qui cuinava

les noies del regne? Jo. Ella és carinyosa i molt bona muller (la

millor) i que no sembli en aquest reclam que jo no l’estimo (ni

molt menys). No obstant, crec que està dins dels meus drets de

drac exposar les meves queixes davant de tal explotació dragonil.

A més a més, ara el problema és major ja que la meva estimada

Dragoneta (ben alimentada, això sí) s’ha acabat cruspint totes

les dames del regne sense excepció, i ha deixat només viva la filla

del rei. És per això que avui em reivindico, fart de passejar-me

pel regne donant la imatge de drac enfurismat i mostrant una

efusivitat fictícia davant de noies joves i “tendres” que no em

desperten cap plaer. Però un servidor se sent fill de la terra i

el fet de matar la que seria la seva pròxima reina el supera...

Ja vénen, pobre princesa… quina careta… Aquesta és l’última,

Galindreta, a la propera, el divorci i ja veuràs! Amb la gana

que passaràs mai més et caldrà trepitjar un gimnàs.

la seva vida pels habitants del poble. Abans d’això, però, la no

ia (que

era la filla del rei) no va tardar a adonar-se de la gran

similitud que hi

havia entre els joves i es va quedar meravellada, ja que mai havia vist

una cosa semblant. Els nois van dir-li que havien vingut per ajudar-la

i, en aquells moments, volien salvar-la de tot perill, ja que una noia

de la seva bellesa no mereixia ser cruelment menjada per un drac.

Només sentir aquelles paraules, la princesa es va enamorar dels dos

cavallers, els quals demostraven una valentia sobrenatural, i era allò el

que ella havia estat buscant en els seus pretendents. Així doncs, els

germans es van posar d’acord per matar al monstre junts i, després

d’una llarga batalla, van aconseguir-ho. De la sang del monstre en van

créixer precioses roses vermelles, que els joves van recollir

per a la

dama. Era tanta l’alegria de la princesa, que va abraçar a tots do

s i, al

sentir tot el que desprenia aquella mostra de carinyo, els cavallers

se’n van enamorar i s’hi van declarar. Davant d’aquest fet i,degut a que

l’aparició dels germans en públic era impensable, la jove va tenir una

brillant idea que els permetia als tres estar junts per sempre sense la

necessitat que els bessons fossin descoberts. La idea er

a fer veure

que el cavaller era només un. Per dur-ho a terme,els nois s’anirien

tornant en els diferents actes socials ja que, degut a la seva similitud,

ningú s’adonaria de que són persones diferents. I així va ser. Gràcies

a això, el regnat d’aquell petit poble va ser perfecte, ja que si un dels

joves no trobava la solució, demanava ajuda al seu germà. Això els va

permetre prendre la decisió correcta en el moment adequat.

Mai van ésser descoberts, però van haver de prendre una decisió

difícil al moment de triar un nom per al cavaller. Després de molt i

molt pensar van decidir donar-li les inicials de

la següent frase: joves

oportuns responsables, diferents, increïbles, és a

dir, Jordi.”

Aquest document, com pot apreciar, respon a la qüestió que portem tants

anys investigant: com va poder, el cavaller Sant Jordi, matar al drac?

La pregunta és, Senyor President, què els diem ara als habitants de

Catalunya?

Carla Corberó3r Premi Prosa Catalana

Es descobreix la història

8:00 h. dependencias del GEI (Grupo Especial de Intervención), Mossos Document oficial de l’Institut de Llegendes de Catalunya (ILC). Tota persona no autoritzada no té el dret de lectura i/o de difusió del contingut de la següent informació.Senyor President, hem rebut aquest conte, de remitent anònim, que destrossa per complet la llegenda del cavaller Sant Jordi. Els postres especialistes han revisat la qualitat del papir on està escrit i la lletra i han afirmat que no és cap falsificació. Li adjunto una còpia.“Temps era temps, en un indret molt llunyà, hi vivia una dona feliçment casada amb el seu marit. El matrimoni feia temps que intentava tenir un fill, fins que finalment la muller es va quedar embarassada. El dia del naixement, però, es van emportar una gran sorpresa: en comptes d’un nadó, havien nascut bessons. Aquell fet, en aquells moments, es creia que era cosa de bruixes, així que els nens van créixer junts, però sempre intentant que ningú els veiés plegats (ja que eren completament idèntics), fent veure, així, que la família només havia tingut un descendent. A mida que s’anaven fent grans, mostraven la seva personalitat, que no era gaire similar, però les dues eren admirables, de la mateixa manera que ambdós van esdevenir grans cavallers amb una gran habilitat amb l’espasa. Un dia, ja amb vint anys, es van assabentar que en un poble, no gaire lluny d’on ells vivien, un drac amenaçava de mort cada dia als seus habitants, el qual, degut a les seves dimensions i força, mai havia pogut ser aniquilat per cap cavaller. Van pensar que, amb les seves habilitats juntes ho podrien fer i van anar a ajudar-los ràpidament. I Aixa va ser. Quan els hi faltava molt poc per arribar i, muntats en els seus respectius cavalls, van veure una bonica jove, i li van preguntar on es dirigia. Ella els va advertir que aquell camí era perillós, ja que un monstre vivia per allà i era on ella anava, a sacrificar

Oscar Soler2n Premi Prosa Catalana

Requiescat in pace (R.I.P.)A les 8:00 de la nit del dia d’ahir va ser trobat el cos sense vida

de l’últim Draconius Caesarius que quedava a la terra. Aquest

acte de crueltat extrema ha provocat la completa extinció del

gènere draconià.Ell és un jove de raça blanca anomenat Jordi que, a hores

d’ara, està sent buscat per la llei i, val a dir, que no tindrà dret

“habeas corpus”.Avui a les 18:00 hores se celebrarà un funeral en honor de la

majestuosa bèstia, presidit per la Princesa, la cuidadora del

animal. A més a més, segons s’ha pactat en diferents espais

virtuals com Facebook o MySpace, tothom portarà una rosa

vermella en honor de l’estimat drac, que serà recordat

amb l’edificació d’un monument pagat amb les contribucions

de gent de tot el món.Des d’aquesta cadena es volen oferir condolences als implicats

i a la Mare Terra per la pèrdua d’un altre dels seus fills.

Granets de sorra72

Granetsde sorra

732009/2010

titol 2

Memòria Escolar

GrANEts de sorra…

Petits GrANEts; granets que generen, tots plegats, platges immenses, majestuoses muntanyes…

Granets de sorra solidaris que, sense voler destacar un per damunt de l’altre, viuen fent costat a qui és igual i a qui és diferent. És l’harmonia de saber que tots són necessaris, que entre tots fan que un corrent que genera vida circuli i arribi a tothom. És el miracle de donar-se tots.

Granets petits, però molt valuosos, perquè estan convençuts que cada gest, cada paraula, cada acció, malgrat siguin petites, fan possible una escola, una humanitat més solidària, més propera, més humana, més humanitzadora.

solidaritat en el dia a dia, en cada moment, en cada esdeveniment; solidaris des de la realitat del nostre entorn més proper, des de les capacitats i possibilitats de cadascú.

solidaris perquè sabem i experimentem que entre tots som capaços de fer del nostre petit món, el que ens envolta, una llar que possibiliti ser cadascú el que ha de ser.

oferim un senzill retall del que tots hem volgut viure durant aquest curs: FEr GrANs lEs PEtitEs CosEs; treballar, des dels gestos i, des de les accions senzilles de cada dia, el valor de la solidaritat; valor ben nostre que ens permet viure més intensament el carisma dominicà.

tant de bo que l’esforç per ser solidaris estigui sempre present a les nostres vides.

Jaume Ferrando i Amado Director titular

ACCioNs,PENsAMENts,rEFlEXioNs

tEstiMoNis…

Granets de sorra74

Un curs, un munt d’accions per a col·laborar amb el Projecte Encuentro i per ser solidària amb els qui més ho necessiten. Amb els nostres petits

granets de sorra, hem aconseguit fer créixer grans somriures. Ens acompanyeu per fer memòria d’aquestes accions?

Auca solidària

1 2

3

910

11

12

13

752009/2010

Memòria Escolar

siGUEM soliDAris

sENsE EsPErAr rEs A CANVi!

4

5

6

7

8

1. La germana Rosario a Puyo ha marxat i un projecte solidari ha creat. Dos escoles i un projecte, tots units en aquest repte.

2. Una tómbola a l’escola hem organitzat i tots contents hem col·laborat. Amb la nostra solidaritat, un futur millor els hem donat.

3. A l’escola vam arribar i les classes tancades ens vam trobar. És el dia diferent i per això al pati estem.

4. La carta de la germana Rosario vam escoltar i sobre aquest tema vam parlar. Els nens de Puyo a l’escola van, estem segurs que tiraran endavant.

5. Els nens grans de l’escola sempre estan disposats a donar un cop de mà als més necessitats, així, amb els mestres, han anat a fer diferents activitats.

6. Al Nadal en una campanya col·laborem on la gent menjar ens dóna alegrement.

7. Vam fer junts una pregària que va ser molt solidària. El nostre desig és de Pau al Món i que sigui per tothom.

8. Sembradors de Pau serem, si tots junts col·laborem. Una espiga ens van donar i la vam multiplicar.

9. Al sopar solidari anirem i als d’Haití ajudarem. Amb la família assistirem i molt bé ens ho passarem. Agafarem un tros de pa i farem un entrepà. I en aquesta reunió que farem també refrescos prendrem.

10. Vam donar dinerets i amb això es van comprar regalets. A Haití vam ajudar i un sostre per dormir van poder fabricar.

Tots junts molts diners reunirem i molt feliços serem. Aquest signe de solidaritat és l’amor per una ciutat.

11. Tot el Cicle anem molt entusiasmats a veure l’actuació dels nens més grans. Cada any, curs rera curs ens ofereixen cançons, balls i un bon discurs.

És un SHOW solidari amb el qual tots col·laborem, perquè els nens de “Puyo” mengin a diari la nostra ajuda aportem.

12. Sant Jordi ha arribat llibres i roses hem comprat i els diners que s’han recol·lectat, cap a Puyo els hem enviat.

13. Els grans de l’escola una rambla han muntat, en diferents idiomes el Quixot han recitat, estàtues, paradetes… tots hi hem passejat i els nens i nenes de Puyo han rebut felicitat!

Granets de sorra76

– Tota la humanitat és una família unida i indivisible, i cadascú de nosaltres és res-ponsable per les males accions de tots els altres. Jo no puc separar-me de l’ànima més malèvola.

-Gandhi

– No sabrás todo lo que valgo hasta que no pueda ser junto a ti todo lo que soy.

-Gregorio Marañón

– Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts com a germans.

-Martin Luther King

– La solidaritat no és un sentiment superficial, és la determinació ferma i perseverant d’obs-tinar-se pel bé comú; és a dir, el bé de tots i

cadascun perquè tots siguem realment res-ponsables de tots.

-Juan Pablo II

– Llevadera es la labor cuando muchos com-parten la fatiga.

-Homero

– La única y básica fuente de nuestra fuerza es la solidaridad de la gente que procura vivir en la dignidad, en la verdad y en la armonía con su propia conciencia.

-Ernesto “Che” Guevara

– El teu gra madura avui, el meu madurarà demà. És profitós per ambdós que jo treballi avui amb tu i tu m’ajudis demà. No sento estimació per tu i sé que tu tampoc la sents per mi. No he d’amoïnar-me, per tant, per les teves coses; en

cas que col·laborés amb tu pel meu propi inte-rès, amb l’expectativa d’una acció recíproca, sé que em decebries i que en va esperaria la teva gratitud. Així doncs, et deixo treballar sol i tu em tractes de la mateixa manera. L’estació canvia i els dos perdrem la collita per manca de seguretat i confiança mútua.

-David Hume

– El comportament ètic d’home ha de basar-se en la solidaritat, l’educació i les regles socials.

-Albert Einstein

– Si vols ser ric dóna, si vols ser pobre no donis res a ningú.

-Vicenç Ferrer

– Sóc home i tot el que és humà em concerneix.-Publi Terenci

reflexions sobre solidaritat

siGUEs iNtEl·liGENt,

siGUEs soliDAri

responsabilitat humana

Marc Vilar i Navarroler de BatxilleratL’element que ha influït més en la història dels éssers humans i, per extensió, en la civilització humana ha estat i és, sense cap mena de dubte, la intel·ligència. És el factor que permet a les persones disposar de les habilitats indispensables de raonar i prendre decisions i, a nivell general, de desenvolupar-se com a col·lectivitat i sense el qual hagués resultat del tot impossible assolir el nivell social i tecnològic que predomina, si més no, al Primer Món.Tenint en compte aquesta certesa, es pot afirmar taxativament que el poder del qual disposa la intel·ligència sobre la societat és més ampli que qualsevol altre i determina la composició i el funcionament d’aquesta. Malgrat que la intel·ligència, en la seva vessant emocional (atès que també existeix la científica), ofereix un ventall de possibilitats a les persones, com ara estimar o posar-se en el lloc de l’altre, que permetrien una vida més equitativa i harmònica, hom sovint opta per les conductes emocionals més fosques, com enganyar o atacar i maltractar psicològicament, que l’únic que ocasionen és malestar i injustícia. En conseqüència, s’evidencia que l’ésser humà encara no ha fet evolucionar, ni de bon tros, aquesta característica i, incomprensiblement, sembla que no s’adoni que cal seguir un codi ètic i moral per avançar i conviure, perquè una de les grans característiques humanes és la seva condició d’ésser social. D’altra banda, cal considerar que la influència de la citada intel·ligència en un món futur, el qual, previsiblement, serà cada cop més tecnificat i deshumanitzat, serà minoritària, ja que el més probable és que quedi rellevada a un lloc encara més secundari, tenint en compte la gran importància que els interessos econòmics estan adquirint, cosa que queda de manifest mitjançant els valors de l’actual consumisme desmesurat i, en definitiva, de l’egoisme i la degradació de l’entorn natural, que, sembla ser, romandran molt més per sobre dels valors morals i dels drets humans. No obstant això, cadascú com a individu i la societat, en el seu conjunt, encara poden (i han de) conscienciar-se i, agafant les qualitats positives de la seva intel·ligència, no conformar-se i acotar el cap davant de la injusta realitat present i procurar treballar per un altre entorn, un món en el qual el tenir i el posseir de manera desmesurada no siguin les preferències cabdals, perquè aquestes només accentuen les fortes diferències socials i alimenten els conflictes que segueixen devorant innocents en milions, sinó que la característica predominant sigui l’altruisme i, conseqüentment, l’ajuda i la cooperació, per una Terra, a la fi, on càpiga tothom, perquè cal tenir ben present que la resta d’éssers humans no són meres xifres i tristes imatges de televisió, sinó que són milers de milions de persones i, perquè no dir-ho, de germans i germanes, als quals massa sovint abandonem en l’oblit de la misèria i que hi són malgrat la nostra indiferència.

772009/2010

Memòria Escolar

Cáritas, Metges sense Fronteres, Fundació “Vicente Ferrer”, Mans Unides… són algunes de les entitats que contribueixen a fer aquest món més solidari en què a tots ens agradaria viure. La Solidaritat, però, també pot manifestar-se des d’una vessant “cultural”. Heu sentit a parlar del Programa “Escriptor Refugiat”? Us en farem cinc cèntims arran de l’acte que vam presenciar el passat 23 de març al Col·legi de Periodistes.

Fem una mica d’històriaEl 5 d’octubre de 1921 l’escriptora i periodista Catherine Amy Dawson Scott fundà el PEN Club anglès a Londres on, ac-tualment, es troba la seu central; el 26 de febrer de 1922 es constituí el PEN Internacional. És una organització que reuneix poetes, novel·listes, dramaturgs, assagistes, traductors, perio-distes i editors d’arreu del món, sense cap vinculació partidista ni distinció de nacionalitat, classe, religió o gènere, i té com a objectius fonamentals promoure la literatura “com a element d’intercanvi entre els països per damunt dels conflictes polítics o internacionals” i defensar “el principi de la lliure circulació de les idees dins de cada país i entre tots els països”, segons lle-gim en la seva “Carta Fundacional”. L’integren quatre comitès: el de Drets Lingüístics i de Traducció, el d’Escriptores, el de la Pau i el d’Escriptors Empresonats. Avui en dia compta amb 145 centres establerts a 104 països.El PEN Català, concretament, va ser fundat l’any 1922. Durant els anys de la dictadura franquista es va mantenir actiu i, des de la clandestinitat, va donar a conèixer la crua situació que vi-vien aleshores la llengua i la cultura catalanes. Al llarg de la seva trajectòria i, sobretot, en els últims anys ha assolit un important prestigi i du a terme ambiciosos projectes. Des de l’any 2007 coordina el Programa “Escriptor Refugiat”, que té com a finalitat donar acollida a un escriptor amenaçat, perseguit, amb risc de ser empresonat o en perill de mort al seu país, com a conseqüèn-cia directa dels seus escrits. En el marc d’aquest Programa i amb Barcelona com a “Ciutat-Refugi”, el PEN Català tria el candidat més idoni d’acord amb diversos aspectes -urgència del cas, afi-nitat de l’escriptor amb la ciutat, possibilitats d’adaptació...- i, un cop seleccionat, se’n fa càrrec durant dos anys, vetlla per la seva integració en els centres socials i culturals de la ciutat, per tal que pugui desenvolupar la seva activitat professional i promou la traducció i la difusió de la seva obra.

Al Col·legi de Periodistes“El programa d’acollida d’escriptors és una responsabilitat que tenim i posa a Barcelona i a Catalunya en la xarxa de la solidaritat internacional”. Eren dos quarts de dotze del matí i amb aquestes paraules s’adreçà Dolors Oller, l’actual presidenta del PEN Català, al públic assistent a la roda de premsa, entre el qual ens trobàvem, per donar la benvinguda a Sihem Bensedrine, l’escriptora tunisia-na escollida, i acomiadar Salem Zenia, l’escriptor-“sortint”. Poeta i novel·lista, Salem Zenia, nascut a la regió algerina de la Cabília, va intervenir seguidament, i en un català ja molt correcte. Víctima de greus represàlies per part del govern del seu país, com a defensor dels drets del poble berber i de la seva llengua, va rememorar què li ha suposat la seva estada a la nostra ciutat des del 2008 ençà i agraí també les gestions fetes pel PEN per poder seguir vivint-hi i desenvolupant la seva tasca creativa. “La meva feina, com a escriptora i periodista, és fer visible i denunciar totes aquelles violacions que es cometen al país, i

Un refugi de les lletresés precisament això el que no li agrada al govern de Tunísia: la visibilitat de les seves accions” ens digué Sihem Bensedrine. És preci-sament per la seva denúncia sistemàtica de la violació dels drets humans i de la corrup-ció i com a defensora de la premsa lliure i de les llibertats de les dones als països àrabs que ha estat objecte de greus assatjaments policials, ha pa-tit campanyes de difamació, s’ha hagut d’enfrontar a re-presàlies i agressions i, fins i tot, ha estat empresonada. “Estar avui a Barcelona és una veritable oportunitat per continuar amb el meu treball, perquè si jo estigués a Tuníssia el telèfon estaria controlat, tindria la connexió a internet tallada, la policia davant de casa i em seguirien quan anés a veure els meus amics”, va prosseguir l’autora, mentre aprofitava per de-nunciar com es viola la integritat física dels ciutadans, la llibertat d’expressió, de pensament i de creença, tot contestant a les preguntes formulades pels assistents un cop acabada la seva intervenció. Discursos massa “oficials”, Sihem Bensedrine parlant en fran-cès, el torn de preguntes que s’allargava, i si això li afegim que el traductor a la seva cabina “quequejava” una mica-bastant... no podem negar que, a estones, se’ns feia difícil mantenir l’atenció. Tot i així, l’experiència ens ha servit per a conèixer la vessant més tràgica de les lletres i prendre consciència de la so-lidaritat entre cultures quan la llibertat d’expressió està en perill i creiem que seria interessant propiciar trobades entre aquests escriptors que viuen situacions dramàtiques als seus respectius països i els estudiants de Secundària; una bona manera d’obrir-nos els ulls al món i de fer-nos descobrir altres “realitats”.

Borja Alonso, Marc Camats, Míriam de Gibert, Cristina Garcia, Carla Hernández, Carla Rodríguez, Beatriz

Sales, Oscar Soler, Laura Suárez, 2n Bat.

... i una addendaCom que a classe de Literatura Catalana estàvem treballant sobre el PEN Club i amb motiu del viatge que havia de fer per aquelles dates a Londres on, com us han dit els meus com-panys, es troba la seu principal de l’Organització, vaig anar a visitar-la. Després de recórrer tres cops el mateix carrer buscant l’indret que tenia davant i que no vaig saber veure fins després d’una bona estona, em va rebre Sara Whyatt, la seva màxima responsable. Em va fer un recorregut per les instal·lacions, em va presentar el personal, vàrem parlar sobre el PEN Internacional i em mostrà, finalment, l’última edició de la revista que publiquen. Una visita molt ben aprofitada...L’experiència em va resultar agradable i, a més, em va pemetre posar-me en contacte directe amb allò que estava aprenent a l’escola i en un lloc tan meravellós com és la ciutat de Londres en la qual, segons Sara Whyatt, “everyone gets lost!”.

Estefania Navarro, 2n Bat.

Granets de sorra78

A casa: tots hi vivim, tots col·laboremEls infants aprenen per imitació i sovint reprodueixen els comportaments dels pares i mares. Per això, és molt im-portant educar-los des de petits en un model en què les tasques de la llar siguin compartides per tots els membres de la família, fins i tot, per ells mateixos, que també tenen la seva petita part de responsabilitat. Cal que ajudeu als vostres fills/es a implicar-se en totes aquelles activitats ruti-nàries de les vostres llars. Compartir responsabilitats aporta beneficis a tothom. Malgrat ens sembli que són massa pe-tits per entendre determinades accions, hem de començar des de les primeres edats a motivar-los en la col·laboració i la solidaritat amb els altres i intentar no sobreprotegir-los ni donar-los tot fet. Sovint, per manca de temps, evitem als nens i nenes de realitzar-les i les podrien fer perfectament.

Des de l’escola, creiem que és fonamental edu-car als infants en el valor de la corresponsabilitat, atorgant-los responsabilitats en l’àmbit domèstic segons la seva edat, ja que, d’aquesta manera, els ajudarem a créixer com a persones.Per això, durant l’últim trimestre, els nens i nenes de P3 han treballat el tema de la soliDAritAt familiar a través de diferents activitats: han explicat contes sobre el tema, han mantingut diverses converses per tractar la seva importància, han fet exercicis de sinceritat i s’han adonat que, a vegades, no col·laboren suficientment…, però el que més els va agra-dar va ser fer els murals amb les fotografies que van portar de casa, perquè van riure molt veient als companys.

Tot rient i observant les diferents fotografies portades pels vostres fills i filles a l’aula, es varen anar adonant que si col·laboren a casa realitzant petites tasques, i potencien la seva autonomia personal (vestint-se, recollint i tenint cura de les seves coses personals, rentant-se...) ajuden a la seva família i es solidaritzen amb un esforç col·lectiu de casa. Alhora que també van guanyant en seguretat en ells mateixos, poden creure molt més en les seves pròpies possibilitats.A banda que els pares i mares no tindríeu tanta fei-na, ja que serieu ajudats pels “petits” de la casa, podríeu dedicar més temps a realitzar activitats més lúdiques, amb els propis nens i nenes (ex-plicar contes, jugar plegats, anar al parc i un llarg etcètera de coses). D’aquesta forma solidària, tots hi sortim guanyant! Així doncs:

siGUEMsoliDAris

AMB lA FAMÍliA!

792009/2010

Memòria Escolar

Germans i Germanes

Dilluns 17 de maig va ser un dia es-pecial, alguns dels nostres germans i germanes van venir a la classe a passar una estoneta amb nosaltres, no van ser tots ni totes, encara que ens hauria agradat que, tant petits com grans, vinguessin.

Els nens i nenes de P4 van fer una petita enquesta amb preguntes que ens pas-saven pel cap dels nostres germans/es grans i quan, per grups, anaven arribant els anàvem preguntant. Creiem que van ser molt sincers/es, ja que algunes res-postes ens van deixar impressionats!!!

Si voleu saber quins són els dubtes que se’ns plantegen quan parlem dels nos-tres germans/es i les seves respostes, aquí en teniu un petit tastet:

– P4: Per què sempre us enfadeu amb nosaltres?

– Germans: Perquè remeneu les nostres coses, veniu a fer-nos enfadar quan no toca, ens pegueu...

– P4: Els vostres pares us van preguntar si volíeu un germà o germana?

– Germans: Alguns van contestar que sí i d’altres que no, però tots estaven molt contents i contentes que ara sí que hi fóssim.

– P4: Recordeu la primera vegada que ens vau veure?

– Germans: Jo recordo la primera ve-gada que me’l van posar als braços,

era molt petit i semblava que anés a caure. (Albert Esparza). La Judit també era molt petita, estava com en una casa de ni-nes. (Irene de Antonio). El meu pare em va dir: a partir d’ara tindràs molta feina, però jo no pensava que seria tanta! (Yaiza Carpena).

– P4: Què feu a la vostra classe? I què és el que més us agrada fer?

– Germans: Fem matemàtiques, plàsti-ca, llegües, medi social i natural, mú-sica, història de l’art i moltes altres co-ses. El que passa és que nosaltres a la classe ja no juguem tant com vosaltres i tampoc no podem dir que estem cansats.

– P4: Quines coses us agrada fer amb nosaltres?

– Germans: Ens agrada anar al parc, jugar a nines i a cotxes, fer trencaclosques, explicar acudits, explicar contes, anar al cine, fer dibuixos i pintar-los i fer coses de grans.

A més a més de contestar les nostres preguntes, tots es van convertir en mags per fer-nos trucs, en conta-contes, en cantants, en poetes, en presentadors d’un concurs d’endevinalles, en inventors de jocs i en humoristes. A tots els nostres germans i totes les nostres germanes els volem donar les gràcies per haver fet d’aquest dia el millor de tot el curs!.

Granets de sorra80

Els Nostres Avis

Dimecres 5 de maig 2010, els nens i nenes de P5 es preparen per rebre un gran regal: els avis i les àvies ens visiten per trac-tar el tema de la solidaritat en família.

Receptius a la nostra convo-catòria i solidaris amb l’escola, la Rosa, la Pepi, la Sole, en Jaume, la Roser, la Maite, la Margarita i en Nereo s’enfron-ten amb 75 nens i nenes.Nervis, molts nervis, vergonya, molta vergonya barrejats amb tones d’il·lusió i simpatia eren els sentiments que es palpaven en rebre’ls a l’entrada del Parvulari.Per la seva banda, el Sergi, en Pau, l’Albert, la Laura, en

Pol i en Nil estan pletòrics i expectants davant la presència dels seus avis i àvies tan estimats.

L’entrada dels avis i les àvies va ser triomfal, cares d’emoció, d’admiració i sentiments d’estima eren els ingredients perfec-tes pel que seria una gran tarda.

La primera en animar-se va ser la Sole, que ens va delectar amb una cançó d’allò més divertida amb la col·laboració del Sergi, que ens va explicar que era la cançó que l’àvia li canta cada vegada que s’acomiaden.

El segon més decidit va ser en-Jaume que, amb la història del Pacaticú, ens va deixar a tots i totes bocabadats.

Tot seguit, la Margarita ens va explicar que els nens i nenes de l’Àfrica no tenen joguines com les nostres i ens va portar un petit mostrari de joguines de fusta, animalets i petxines. Ens va portar a moments de reflexió amb la història de les puntes de co-lors, que van viatjar de Barcelona a Àfrica i van tornar amb forma de di-buixos i caramels.

La Maite ens va explicar el conte de La Formiga i la Cigala, que vam escoltar tots molt interessats.

Al seu torn, en Nereo ens va transmetre vivències personals, i ens va donar una gran lliçó de solidaritat i de superació.

La Rosa també ens va explicar una de les seves vivències, i vam aprendre que quan algú proper ens necessita cal estar sempre al seu costat.

Quan li va tocar a la Pepi, ens va obsequiar amb un conte que agradà a petits i grans; què podríem regalar que sigui grossa, suau, dolça, calentona, forta, que ens mogui d’un costat a l’altre, ens faci volar, riure, i duri molta estona??? Endevineu-ho, és una cosa molt especial!!I és que no hem d’oblidar la impor-tant tasca dels nos-tres avis i àvies amb els seus néts i nétes. En definitiva, són un tresor que cal cui-dar!!! A tots vosaltres us donem les gràcies per haver-nos dedi-cat una estoneta del vostre temps. Sens dubte, la vostra visita ha estat el millor regal que ens podríeu haver fet.

812009/2010

Memòria Escolar

la solidaritat amb la terra

Cada vegada som més conscients de la nostra responsabi-litat envers el nostre entorn. Però, què podem fer nosaltres en el nostre dia a dia per cuidar la Terra? Fa temps que ja ens hem posat en marxa! Tot i això, encara podem fer moltes coses per ésser més soliDAris amb el nostre Planeta. Aquest any, a Cicle Inicial, ens proposem un petit

gest que pot significar un canvi important en els hàbits i costums diàries. Us animem a que llegiu amb atenció i us uniu a la nostra iniciativa: Revolucionem l’Embolcall dels Nostres Esmorzars!!! Esperem que, a partir d’aquestes dues propostes i amb una mica d’imaginació, pugueu tro-bar el vostre petit gest per continuar Estimant la Terra.

NoMÉstENiM UNA

tErrA.EstiMA-lA!

Granets de sorra82

1. A l’escola hem decorat la nostra carmanyola per a portar l’entrepà.

2. El nostre taper substitueix els embolcalls d’usar i tirar.3. Cada matí hi col·locarem l’esmorzar a dintre i el

posarem a la motxilla.4. Podem utilitzar-lo una i altra vegada. Així anem

aprenent a reutilitzar!

5. Fent-lo servir podem estalviar paper, plàstic,… i així reduïm el nostre consum de matèries primeres.

6. Dia a dia aprenem petits gestos per a tenir cura del nostre planeta.

7. Recordem que aquest curs volem:

FErGrANs lEs

CosEs PEtitEs

Decorem el nostre taper “ECo”

832009/2010

Memòria Escolar

Granets de sorra84

Ignisl doluptat lan hendreet alit lam, quatem doleniscin henismod dolobor ad ea am ing et alisi.Del dionsedolesent ip enisiDelissed te consequipis era-esendrem dit prat dolor irilis nos dolore tet vulputat ver init.

Consecte tem vent er ing ea feugait wiscilit delit iriure consectet nismolo borperci tatue minim dionse tio do core molum quat. Odit iuscin verostrud tem zzrilis nulla conum iliqui te, quat. Tin vel et, volor autpat wiscet vo-lesectem ipit molortio od modolor tions.

Liquis ate feuis nostrud minisl ulluptatet acinim ipit ali-quam, conse magnisi sciduiscil eu facilisl ut dolorper adipit wismolore dolum ipismodo consendrem in hen-dreetum elit, con hendreet ver am dolum quisit, velis et nonullan vel ea facidunt lore delessectem qui tie feuis esequatum irillaor ing ercip eu faci esse feu feum nibh eu faci tie mag.

sequis nibh exer sequism odoloreet wismodi psuscilit inci eum dunt lorperosto doloboreet exeraestie dignibh euiscidunt velit augiat iriliquismod molor ipis diam dionull umsandreet lobor in elkakha ah-jag ahjga ahjgahjga hjaghjag ajjhganisim adionum dolor-perat. Um nullaorem dolent ad endigna ad magna feu facipsustrud te dipit, vel iure magna ad tie faccummy.

titol 1

titol 2

Material

1. Retall de roba de 30 x 50 cm.2. Peça de plàstic suau de 30 x 50 cm.3. 1 tira de velcro de 25 cm.

4. Tisores. 5. Fil i agulles (o màquina de cosir).6. Pintures Divermàgic.

1. Retalleu les peces de plàstic i de roba a mida: 30 x 50 cm.

2. Poseu la peça de plàstic damunt la cara dreta de la roba i dibuixeu, a cada cantonada, un triangle de 8 cm de costat.

3. Retalleu els quatre triangles dibuixats.

4. Uniu les dues peces cosint-les a mà o a màquina. Recordeu de deixar un dels costats de 30 cm sense cosir, per a poder donar-li la volta.

5. Prepareu la tira de velcro fina (la que no rasca) de 25 cm i retalleu la part rugosa a 10 cm.

6. Doneu la volta a la roba i cosiu la tira de velcro llarga des d’un extrem cap al mig, tal com us indica la fotografia.

7. Doneu la volta a la roba i poseu la tira de velcro curta entre el plàstic i la roba a l’extrem oposat i cosiu-la.

8. Acabeu de cosir el costat que ha quedat obert.

9. Decoreu al vostre gust amb Divermàgic la solapa del Panet & Roll.

10. Exteneu el vostre Panet & Roll damunt la taula. Poseu l’entrepà enmig de la cara plastificada, emboliqueu-lo pels quatre costats i tanqueu-lo amb el velcro.

Fes el teu Panet & roll! Anima’t

Elaboració

852009/2010

Memòria Escolar

soliDAris AMB lA tErrA:

rEDUÏM rEsiDUs

Barcelona,5 de maig de 2010

Estimada Terra:

Hola amiga Terra; sóc la Lídia i tinc una bona

notícia per a tu. Saps quina és? És que a la

nostra escola que està a Barcelona, estem

fent un Panet & Roll. Està fet amb roba i

plàstic. Saps per a què serveix? Serveix per a

guardar entrepans i no gastar tant paper.

A la nostra escola, també tenim dues

papereres: una per al paper i una altra per al

plàstic. Així reciclem! Els papers que no valen, els reutilitzem una

altra vegada, perquè tots et volem cuidar molt

i t’ estimem molt. No tornis a posar-te més

nerviosa. Rep molts petons meus i també de

tota la classe.

Lídia Almau de 2n A

Barcelona,5 de maig de 2010

Estimada Terra:

Hola, sóc l’Emma!!A la classe estem fent un Panet & Roll, que serveix per no contaminar-te. L’estem preparant per embolicar el nostre entrepà i, a partir d’ara, no portaré paper de plata perquè et contamina molt, planeta Terra.Jo cada dia reciclo amb el meu pare, la meva mare i la meva germana que és més gran que jo. Jo sé que és molt important reciclar, perquè sinó ho fem, no seràs feliç.No hem de contaminar! sinó, tu ploraràs molt i estaràs molt trista si nosaltres no col·laborem amb tu. Tu ens estimes molt i tots nosaltres també a tu. Jo et cuido molt, Terra.

Emma Domínguez de 2n B

Barcelona, 5 de maig de 2010

Estimada Terra:

A l’escola hem fet un Panet & Roll que és un

tros de roba plastificada per embolicar el pa

que portem per esmorzar. No contamina i

així col·laborem amb tu. També hem netejat

el pati per a que no vinguin les gavines, que

són unes pesades i tot s’ho volen menjar.

Ai! Ja me n’oblidava! Jo també et cuidaré,

Terra, molt “requetemolt”. Tiro tots els

papers a les escombraries i intento tenir-ho

tot molt net. Tots els meus companys també.

Estigues tranquil·la.

Moltes abraçades

Júlia Pich Vives de 2n C

Granets de sorra86

Qui diu que els joves d’avui en dia només es “miren el melic” i es preocupen solament d’“anar de festa” els caps de setmana? resulta encoratjador saber que n’hi ha que es dediquen a ajudar els altres i fan de la seva professió un projecte de vida solidari. la Mercè, la rita i l’Anna en són exemples.

1) En què consisteix el teu treball? Quants anys fa que t’hi dediques? – M. Porto 3 anys treballant com a educadora social. L’últim treball de

pràctiques que he fet ha estat al “Centre Penitenciari de 4 Camins”. Jo feia com una educadora més tot i que, al principi, sempre estava acompanyada del meu tutor; ara bé, durant un mes i mig, he estat substituint la tallerista de ceràmica, ja que també sóc graduada en art.

– R. L’associació en què treballo va ser creada fa un any i mig pels mateixos drogoaddictes que ja havien deixat les drogues. Aquesta associació es va crear per als usuaris, ex-usuaris de drogues i per qualsevol persona que tingui a veure amb aquest món. Nosaltres treballem amb ells a la zona de Santa Coloma i a Badalona. Per a ells és molt important la distinció de la zona de consum habitual, la zona d’oci i els espais públics, perquè són conscients que no volen que l’espai públic que freqüenten estigui relacionat amb les drogues i que, alhora, l’han de cuidar i conservar per a l’altra gent. La meva tasca és estar amb ells, atendre les seves deman-des, escoltar-los i donar-los suport en tot moment. Quan en algunes situacions hem tingut problemes amb altres usuaris de l’espai públic, l’associació ha reivindicat que puguin estar en aquell espai, malgrat la gent no els vulgui. Per aquest motiu s’ha posat un educador de carrer, referent dels altres actors de la comunitat, que intervé en els conflictes que es produeixen. A part, l’Ajuntament ens cedeix alguns espais per poder fer tallers de jardineria, d’informàtica, de relaxació...

2) Has tingut por de treballar amb aquest tipus de gent?– M. Al principi sí, no t’enganyaré; és un món desconegut, hi ha molts

prejudicis i allò que és diferent i no es coneix sempre fa por. Ara bé, vaig donar-me de marge una setmana per tenir i pair aquesta por; t’has de treballar emocionalment.

– R. Mai, en cap moment.

3) Creus que a l’escola on vas estudiar t’ha fet encaminar cap a la carrera que vas triar?

– M. En certa manera sí. Jo crec que m’ha influenciat veure que hi ha gent molt més necessitada que tu. A l’escola es feien campanyes contra la fam o xerrades de projectes realitzats a països pobres que em van fer descobrir les necessitats i les mancances de la societat.

– R. Sí, en el sentit que hem de transmetre uns valors de solidaritat, d’ajudar als més necessitats i tenir clar que no hi ha cap col·lectiu que mereixi menys oportunitats que els altres.

4) Per quin motiu vas triar la carrera de Treball Social? Te n’has penedit alguna vegada?

– M. La vaig triar perquè sempre m’havia motivat conèixer les man-cances de la societat, el voluntariat, els països subdesenvolupats. A l’estudiar art en un barri amb risc social com el del Raval, els trajectes van fer que ho veiés més clar amb el temps. El que passa és que quan vaig haver d’escollir què estudiar, després de la selec-tivitat, no tenia ni idea que existís una carrera com la d’Educadora Social, i pintar sempre m’havia agradat. De fet, jo crec que és la “meva carrera” tant aquesta com l’art.

– R. Vaig estudiar Sociologia, però em va semblar una manera d’analitzar els conflictes de la societat molt teòrica i molt analítica; quan vaig tenir l’oportunitat, vaig poder-ho fer més pràctic i més proper a les necessitats reals de la gent.

5) La carrera que has estudiat és com te la imaginaves?– M. Sí, tot i que crec que manquen algunes assignatures i d’altres les

esborraria del curs.– R. Sí.

6) Quin ha estat el moment del trajecte més difícil per tu? I el millor?

– M. El més difícil va ser veure que dins d’una classe, per molt que tots anàvem a estudiar una carrera social, no tothom tenia les ma-teixes motivacions, ni les mateixes ganes de canviar la societat o, sí més no, d’intentar-ho. Un cop hi ets, t’adones que la classe es torna a dividir i es fan subgrups amb maneres de pensar, de motivar-se... El principi de curs va ser dur perquè venia de Mèxic i era un començar de nou tot, i el meu cap estava a Mèxic; entre això i veure la realitat de la classe, em va costar.

– R. El que més difícil se’m fa, a vegades, és mantenir la distància amb els usuaris, perquè ells m’agafen molta confiança i jo acabo apre-ciant-los molt; això fa que m’impliqui massa en els seus problemes i tingui una actitud ma-ternal que, en el fons, no els ajuda a valdre’s per si mateixos.

7) Ets feliç fent el que fas? Què t’aporta?– M. M’agrada molt, tot i que hi ha moments durs. M’aporta sen-

tir-me molt realitzada com a persona. Hi ha moments màgics emocionalment parlant, moments de relaxació amb les perso-nes amb qui treballes que et fan oblidar tot allò dolent que t’hagi pogut passar.

– R. Sóc feliç veient les petites millores aconseguides dia rere dia, i això fa que em senti útil i valorada. També aprenc moltes coses de les seves experiències a la vida perquè, la majoria d’ells, han tingut vides molt difícils i complicades de les quals han pogut sortir.

8) Creus que la teva ajuda els serveix de debò?– M. S’ajuda a qui es deixa ajudar... Serveix, no ho sé, potser al-

gun dia et recordaran i diran: “Mira, aquella noia del taller sí que era trempada i t’escoltava!”. Sentir-se escoltat de debò agrada a tothom.

– R. En general, en les feines socials, no es poden esperar grans canvis en poc temps, però s’ha de donar molta importància a les petites evolucions que fan dia rere dia, per tal de millorar. Per exemple, encara que una persona no sigui capaç de deixar de consumir, que ho faci de manera més higiènica o sense robar ja són coses molt gratificants.

9) Observar la gent amb qui treballes, et fa ser més forta? – M. Hi ha moments de tot perquè les persones no som ZEN! Ara

em considero una persona forta i valenta, però prou sensible com per tractar amb gent amb realitats molt difícils.

– R. El que té de bo aquesta associació és que ens tractem d’igual a igual entre usuaris de drogues i educadors socials. Sí que és cert que, moltes vegades, m’emporto la feina a casa, perquè li dono moltes voltes a com implicar-me per poder solucionar els problemes de la gent amb qui tracto.

10) Has volgut tirar la tovallola algun cop? Què t’ha fet seguir endavant?– M. De moment, no la tiro ni la penso tirar. Hi ha molta gent que em

diu que amb els anys això canvia perquè et canses; potser sí, però ja es veurà. Ara és ara, i no la tiro!

– R. No ho he pensat mai, però els prejudicis que té la societat amb aquest col·lectiu fan que em bulli la sang, perquè hi ha molta gent amb autoritat que posa traves que puguem seguir amb la nostra tasca. Tot això, però, lluny de fer que vulgui tirar la tovallola, fa que vulgui lluitar més pels seus drets com a persones.

Joves ex-alumnes soliDàriEs Entrevistes a la Mercè Piqué i la rita Montaner

872009/2010

Memòria Escolar

1) Sabem que estàs com a monitora en un esplai. Quant de temps fa que t’hi dediques? En què consisteix la teva activitat?

– No és exactament un esplai, és un agrupament (CAU) d’escoltes (els nois) i guies (les noies) també anomenat “boyscouts”.

El moviment al qual estic vinculada són els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que es basa en els valors cristians i els locals dels que disposem estan ubicats a les parròquies. Va ser gràcies a Mossen Batlle que l’escoltisme va tenir continuïtat després de la guerra cívil durant la postguerra a Catalunya.

La diferència amb els esplais és que va més enllà de l’educació en el lleure; és una educació en valors. Nosaltres tenim un mètode que consisteix a marcar-se un objectiu i marcar-ne un a l’infant per millorar algun aspecte que es cregui oportú; els objectius varien segons l’edat i la capacitat del nen.

L’activitat consisteix, com ja hem dit, en l’educació en el lleure, d’infants de 5 a 19 anys, dividits en grups d’edat. Depenent de les necessitats de cada grup es fan unes activitats diferents: excursions campaments… Cada dissabte fem 3 hores d’activitats als locals de l’agrupament, les activitats van des de jocs fins a activitats que ells mateixos decideixen que els agraden.

Com a monitora, fa tres anys que estic a l’agrupament, i com a nena, des del 1998.

2) Perquè un AEIG (agrupament escoltes i guies) i no una altra activitat de voluntariat?

– Quan vaig fer el curset de monitors, vaig conèixer el món de l’escoltisme i, a partir d’aquest moment, em vaig enganxar, perquè estem educant uns nens que són el futur del nostre país.

3) Creus que l’escola o escoles en què has estudiat t’han encaminat cap a aquesta activitat?

– Des de l’escola m’han inculcat una eduació en valors i un creixement personal i, gràcies a això, he pogut transmetre aquesta eduació als infants de l’agrupament.

4) Has hagut de fer alguns estudis per dedicar-te a això?– Com he comentat anteriorment, vaig fer el curset de monitors,

que em va donar un ventall de possibilitats i recursos, que t’ensenyen des de primers auxilis a una mica de psicología infantil, orientació per la muntanya… etc.

5) Els estudis que estàs fent tenen alguna cosa a veure amb l’esplai?

– Estudio ciències polítiques. En realitat, no vaig triar aquesta carrera per això, però amb el temps te n’adones que els dos temes, tant l’esplai com el que estic estudiant, van molt lligats.

Perquè considero que els nens tenen el seu present i que nosaltres els eduquem, però sense obviar que són els qui pujaran el país quan els toqui.

6) T’agrada el món dels nens? Què t’aporta?– M’agrada el món dels nens perquè, a part que els puc

ensenyar coses, em poden aportar i ensenyar coses a mi. La seva missió ens recorda que el món és molt més senzill del que moltes vegades pensem.

Jo dedico moltes hores als nens, però no m’importa fer-ho, perquè ells em recompensen de la millor manera del món: amb una abraçada, amb un somríure, amb un “avui m’ho he passat genial”, i això, és molt gratificant.

7) Què creus que aporteu els monitors als nens? Els ajudeu a créixer com a persones?

– Els monitors aporten als nens el que ells creuen que és adient, i els i donem uns valors, com ara la solidaritat, la col·laboració, la cooperació, el treball en equip, també els ensenyem a gaudir de les coses, per molt petites que siguin. Cada monitor té una manera de passar-ho bé amb els nens i ensenyar-los maneres de fer diferents i ajudar-los a créixer interiorment dintre d’uns valors.

8) Quina relació tens amb els altres monitors?– Nosaltres treballem en assamblees. Ens reunim una vegada

al més per decidir coses i aspectes de l’agrupament o CAU, que ens afectin a tots. Tot això requereix una preparació, la qual cosa fa que els monitors ens unim i ens coneixem entre nosaltres. Però, alhora, sabem diferenciar les hores de treball de les hores que no estem al CAU, i sóm un grup d’amics. La nostra relació és molt bona.

9) Has volgut tirar la tovallola? Què et fa tirar endavant?– En algunts moments ho he pensat de debó per la diferència

d’implicació que hi pot entre els monitors o caps, però sempre acabes tirant endavant, perquè la majoria de vegades ens recolzem i ens motivem entre nosaltres, i gràcies a la resposta dels nens, que són el principal de tot això, i perquè t’acabes adonant que tu ets un important referent per a ells, ja que valoren a la seva manera els temps que els dediques, és aleshores quan te n’adones que els valors que els has transmés han tingut un efecte en la seva manera de veure les coses i, per altra banda, perquè ens ho passem genial.

10) Quina relació teniu amb els pares dels nens? Comprenen i ajuden la vostra tasca?

– La relació que he tingut amb els pares ha estat sempre molt bona, ja que ens agraeixen la feina feta, col·laboren, participen i es motiven per fer les coses en el CAU. Per exemple: pintar els locals, preparar carnestoltes, per les festes de l’agrupament fer una paella ben gran…

11) Què se sent en contribuir a la felicitat dels nens?– Jo sento felicitat, perquè si ells són feliços, jo sóc feliç, i aquest

és el meu objectiu. Si un dia, per qualsevol motiu, estic trista o desanimada, ells fan que em senti feliç, i per mi, el moment que comparteixo amb ells, és el meu moment d’esbarjo durant la setmana.

Entrevistes fetes per: Sara Galiana i Anna Ramon- 2n ESO-B

Entrevista a l’Anna Bernabeu

Granets de sorra88

sempre he contemplat, meravellada, la natura i, d’una manera especial, els arbres, les herbes. Amb el pensament, m’endinso sota terra i, ja dins, contemplo les arrels que creixen i viuen a les fosques, en la profunditat, en el silenci. treuen, del cor de la mare terra, la saba, que solament es transforma en font de vida si es conduïda, gratuïtament a través del tronc, a les fulles. Allí, es transforma en aliment que novament circula i es dóna, sense demanar res a canvi, a tot l’arbre, a tota la planta.

Aigua, llum, calor, terra, aire...TOTS junts, generosament i sense sorolls, dia rere dia, generen el miracle de la vida en la natura.

He pensat molt en aquesta meravella que succeeix sempre, en cada estació, en cada lloc del món on les arrels troben

una terra bona. L’arrel no parla ni crida que ha de ser solidària amb les fulles. Tampoc la tija diu que ha

de conduir la saba, ho fa senzillament. I les fulles fan el seu treball sense proclamar-ho als quatre vents. Tots ho fan vencent dificultats.

No és res de grandiós; és quelcom senzill i quotidià. No és espectacular ni cridaner. És, en aparença, petit, imperceptible... però meravellós. Només obrint bé els ulls es pot contemplar i percebre el que tot això ha generat: bellesa,

harmonia, vida.

Jo somio així la solidaritat. Mai penso que ha d’ésser un compromís especial i que cridi l’atenció.

La solidaritat és una actitud del cor; és saber que cada persona, de qualsevol condició, edat, ideologia, cada un de nosaltres, som responsables de generar un món que sigui harmoniós, bell, ple de VIDA.

La solidaritat és creure que un altre món és possible; que el benestar és un dret de tothom i fer el que hem de fer perquè sigui realitat; que és essencial a la nostra condició humana tenir cura de l’altre i fer-ho gratuïtament, sense demanar res a canvi.

La solidaritat es viu en cada instant de la vida, en allò que és quotidià, senzill, que genera un corrent de pau, de benestar, de justícia al nostre entorn:

– un somriure, una paraula d’empenta– fer costat a l’altre – mirar de construir, amb la nostra manera de viure,

la justícia per a tots– escoltar i acollir l’altre– compartir, amb aquells que viuen al costat nostre,

el que tenim i som– intentar ser persones que generen ViDA– …

Serem soliDAris si aprenem a viure cada moment, cada circums-tància, cada esdeveniment donant el millor de nosaltres perquè el món sigui més humà.

Ser soliDAri és viure la vocació de ser persones, amb la convicció que l’altre és part important de la nostra vida.

Dolores Sánchez

som tots!!

Jo, tU, Ell…tots soM

iMPortANts

892009/2010

Memòria Escolar

Com les abelles van a diferents flors i tornen al rusc a fer una única mel, així nosaltres, des de l’escola, fem un seguit d’activitats a les diferents etapes amb una única finalitat: promoure la soliDAritAt.

Aquestes diferents activitats estan estructurades amb un fil con-ductor, des dels petits fins als grans; a me-sura que els alumnes van creixent, el radi del cercle en el qual es fan les accions solidàri-es es va ampliant. Comencen sent solidaris amb el company i, en els cursos superiors, intentem portar la nostra solidaritat a l’altra punta del món. Intentem transmetre sempre la idea que cap de les accions és més impor-tant que d’altra, de vegades, costa més ser solidari amb el veí del pis de sota que amb algú que no coneixes.

Dins d’aquest repartiment, a l’alumnat de 3r ESO ens correspon la solidaritat amb el nostre entorn, amb el que ens envolta, i anar una mica més enllà de la pròpia família: el barri, la ciutat...

Como bien indica su nombre, “voluntariado” es algo que se hace porque se quiere y desea, lo que significa que, aquellos que deciden dedicar las tardes de los viernes y los sábados, en definitiva, su tiempo libre, a estar con gente a la que no conocen pero con la que conviven, día tras día, en esta sociedad, lo hacen por devoción. Eso lo demuestran los alumnos, jóvenes de hoy y adultos del mañana, al ir, con cierta frecuencia, a lugares como el Cotolengo, el Comedor de Madre Teresa de Calcuta, a residencias de gente mayor, entre otros, donde no se duda de la complicidad, el sacrificio, la responsabilidad y el sentimiento de cooperación de estos alumnos.

El voluntariado les permite aprender y crecer como personas, que es lo que realmente cuenta en esta vida, les ayuda a madurar y a afrontar la realidad que nos rodea a fin de contribuir al bien de la humanidad.

Gracias a estas salidas extraescolares, los chicos y chicas, de 3º y 4º de la ESO y 1º y 2º de Bachillerato, todos, pueden dedicar una parte de su tiempo libre a ayudar a los demás en su lucha constante por superar esa “cruda existencia” que les atemoriza y/o abate. Además, al mismo tiempo y mirándolo de una manera más “egoísta”, los alumnos que hacen el vo-luntariado, en cierto modo, también son ayudados frente a un

mundo que les es hostil, ya que se dan cuenta de lo afortuna-dos que son por tener una familia que les quiere y arropa en todo momento, por tener ese techo bajo el cual viven y que no aprecian, por tener salud, por ser felices, aunque no sepan va-lorar esa felicidad que llama a sus puertas, día tras día, por el simple hecho de levantarse de sus calientes camas, por poder estudiar, por tener el derecho a dar su opinión y a ser escuc-

hados… En definitiva, por todo aquello que no valoran, porque lo consideran normal.

Se experimenta una gran satisfacción, tras ver, en el Cotolengo, por ejemplo, lo agra-decidas que son las personas que viven allí y cómo lo expresan con ese “Mmmmh” que se les escapa al oler la comida. La alegría aumenta al contemplar la sonrisa que se les dibuja en la cara cuando te ven y descubren que la gente, por voluntad propia, asiste allí, cada día, para dedicarles una parte de su tiempo libre.

De repente, te das cuenta de que la vida es demasiado corta como para desaprovecharla en cosas tan absurdas y superficiales como la necesidad de renovar cada año todo el vestuario, porque el otro ya pasó a la historia o como enfadarnos por tonterías que no sirven más que para hacernos personas más frías y distantes, una meta que, yo al menos, no pretendo alcanzar.

Mireia Golet

soliDAritAt amb els altres

Una acción que va más allá: El Voluntariado

En la campanya de Nadal, ens encarregàrem de recollir menjar per a la parròquia de Sant Francesc de Sales, durant tres dis-sabtes al matí vam estar a les portes de diferents supermercats del nostre barri i quan la gent entrava, els demanàvem que com-pressin quelcom de menjar per portar-lo desprès a la parròquia.

També, dins d’aquesta campanya, el darrer dia abans de vacances vam anar a cantar nadales a una residèn-cia d’avis de l’Eixample. L’activitat va ser enriquidora per les dues bandes, els avis van poder gaudir de la nostra companyia i de les nostres cançons, i nosaltres vam poder parlar amb ells. Va servir per conscienciar-nos de la seva realitat, de les seves ne-cessitats i mancances i del que ells agraïen aquell gest nostre d’anar-los

a visitar. De fet, els que hauríem d’agrair que ens hi deixessin anar som nosaltres perquè som els que més sortim guanyant.

oBrE El tEU Cor

Als AltrEs

Granets de sorra90

soliDAritAt amb Puyo

Quito

Puyo

GràCiEsPEr

PErMEtrE’Ns sEr

soliDAris!

912009/2010

Memòria Escolar

LA HUELLA DE UNA VIDACarta abierta a hermana Rosario,¿Sorprendente?, ¿inesperado?, ¿por qué ahora?…Muchos interrogantes se nos plantearon al saber tu nuevo destino.Quedaron atrás muchos años de tu vida, aquí en el colegio, en Barcelona. Nos queda en nuestro recuerdo tu entrega diaria a la maravillosa misión de ser MAESTRA de VIDA, tu propia manera de entender, de vivir, entre los alumnos y alumnas y con cuantos compartimos parte de la vida contigo la solidaridad, el estar siempre dispuesta a la escucha, a dar una palabra de ánimo, a transmitir tu pasión, tu entusiasmo educativo. Nos queda tu constante preocupación por darte, por ser…Y te lo agradecemos y nos sentimos afortunados por haber vivido junto a ti; pensamos que algo hemos aprendido, que algo de ti nos ha quedado.Rosario, sabemos de tus pasos en Puyo-Ecuador, entre esa gente que ya te “estima”. Sabemos que eres feliz, como siempre lo has sido. Hemos descubierto que sigues ilusionada intentando vivir junto a esos niños y adolescentes, que carecen de todo, tu vocación de educadora. Nos cuentan que eres incansable, dándote para que el proyecto “Encuentro” mejore, sea de calidad y calidez humana y posibilite el crecimiento de todos los niños y adolescentes que os han sido confiados. Tu día está muy lleno, ¿no? Empiezas tu trabajo muy temprano; para las 7 de la mañana, ya están los chicos y chicas con vosotros (para esa hora tu ya has dedicado, con tus hermanas de comunidad, un tiempo a la plegaria): desayuno, clases, comida, talleres…a las 5 de la tarde marchan a sus casas y tu sigues pensando en ellos, preparando todo lo del día siguiente con las otras hermanas, los maestros, los monitores, los voluntarios…También dedicas tiempo a la plegaria, a la oración silenciosa (recordamos los momentos de oración en las clases…cuando la acompañabas con la guitarra), porque sabemos que de la riqueza que llevas dentro das a los demás en tu misión. Hemos sabido que, en ese afán por dar lo mejor que tienes, te apuntas a todo: ayudas a los maestros, das clase de religión, eres responsable de los talleres ocupacionales. Visitas las familias de los chicos del Proyecto en sus casas (si es que se puede llamar casa a cuatro tablones viejos y sin las mínimas condiciones de habitabilidad)…Estás preocupada por mejorar todo el espacio donde los chicos y chicas juegan: pista de fútbol, de voleibol…Hasta nos han contado que has ido al interior de la selva, para visitar y conocer nuevos campos de misión, de trabajo con esa gente que necesita que sean reconocidos sus derechos, su dignidad; que agradece y comparte de corazón todo (aunque sea poco) lo que tienen. Intuimos, por cuanto vamos conociendo de tu misión, que no es una tarea fácil, que las dificultades llaman cada día a vuestra puerta: problemas de familias completamente desestructuradas, problemas económicos, cuando las subvenciones no llegan; el agua que no es potable, las clases que están deterioradas, las máquinas de los talleres que no funcionan, visitas a la cárcel, algún niño que no acude al Proyecto y hay que recuperarlo…Al escribirte, nos viene a la memoria el valor que ha presidido todo nuestro hacer durante este curso que ya toca a su fin: la SOLIDARIDAD. Y ahora, nos preguntamos:¿Solidarios?, ¿cuándo?, ¿cómo?, ¿en qué medida?… quizás necesitemos aprender qué encierra este valor que tanto nos dignifica, que tanto nos humaniza. Solidarios todos los días del año, toda la vida, siempre. Vivirlo en cada gesto, en cada palabra, en cada mirada. Solidarios con cada persona que se cruza en nuestro camino, solidarios con la naturaleza… Solidarios con los más cercanos, solidarios con todos.Rosario, muchas veces has dicho que hemos de aprender a ser felices, a vivir allí donde estemos, dándonos gratuitamente en la misión que se nos ha confiado, aquí y ahora. Queremos decirte que tu valor y tu entrega nos han enseñado que lo que importa es saber vivir cada circunstancia, cada situación de la vida con intensidad, con fuerza, con ganas, con profundidad, con gozo. Que ser solidarios es saber compartir la riqueza que cada uno ha recibido y hacerlo SIEMPRE, sencillamente, sin hacer ruido.Gracias por seguir compartiendo con nosotros tu vida; gracias por hacernos solidarios de tus esfuerzos, de tus preocupaciones, de tus ilusiones en ese proyecto. Sigue siendo feliz, que eso nos llena de satisfacción y de gozo. Cuanto sembraste ya da fruto. El Proyecto Encuentro ya es un poco también nuestro.Hasta siempre. Te recuerda con cariño y agradecimiento, Tu colegio de Barcelona

Granets de sorra92

932009/2010

Memòria Escolar

Dedicatòries94

Dedica-tòries

952009/2010

Memòria Escolar

Dedicatòries96

992009/2010

Memòria Escolar

972009/2010

Memòria Escolar

Dedicatòries98

C/ Mallorca, 349, 08013 BarcelonaTel. 93 207 31 65 · Fax 93 458 97 65

www.nsrosario.comhttp://nsrosarioampa.wordpress.com