Embed Size (px)
Citation preview
OCTUBRE 1979ANY 1 N" 2________------"------60 p------Jtes.11111eSANTA eOlOMA DE QUERAlT
HOMENATGE A lA VELLESA
~-------------------,
- __ .JL ~ __
I I
: SON OlA, :: . amicsde ::STA.COLOMA DE:: QUERALT :I II ~ . des cara, I
: p BA~~s~TALANA :IIIIII
I I \I II I
2
SUMARIEditorial Pag o 3Bústia ..•. •.............. .. » 4Vida Local » 4Esdeveniments . . . . . . . . . . . . . » 5L'Auca » .7Te mps en-ere » 7la font de les Ca nelles . . » 8S i no fas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . » 9
Fotos d'un álbum fam iliar » 9Tribu na oberta » 1O
Agrícola i Ramadera l) 11Esport s » 12
L'A cud it » 12Coses de cuina » 12La quitxalla » 13l a comarca » 13Retalls d'hist ória » 14Uicó de cetalá . . . . . . . . . . . . . . » 1 5
LA SEGARRA
Edita: 11m. Ajuntament de Sta . Caloma deOuetalt .Director: Ferran Doltra Tapiola.Cap de red aeció: Josep M .a Carreras Tarrag6.Redactors: A nna A lbareda Lliró, María A lbareda Vida l, Josep M .a Casals Coberó. RosaM.a M agarolas Olivé, Joan M estr e Seqalá.Francesc Va lis Calzada .Imatge Gráfica : Ramon Orga M estr e, Mareel Panadés Amatlle r.Administració: Ant ón Carre ras TarragóPublicitat: Calzada - AlbiFotocomposici6 i Irnprirneix :Gráf lques M onc un ill .- VallsOomicili Soc ial: Pati de l Castell s/n.-SantaColorna de Queralt.
NOTES DE REDACCIÓ ,L'equi p de Redaceió no a'ldenti fica . ne
cessár ia rnent . amb el eon tingut deis arti eles, e ls qu a ls reflexen solsament t'opiruó del seu autor.
la Red aeeió de li la S eqarra ». no a ccept ara cap orig inal n i cap c olta bora ció queno e n s ápiqa e l no m i ledreca de l seuau tor. Per al t ea banda. es compro met aresp ect ar el seudónim si lautor ho d esit ja . T a m poc no accepta r á cap orig inal q ueno vagi esc rit a maquina , doble espai i auna sola ca ra . Aquests no se ran retorna tsats seus autcrs tant si han est ar publ icat sco m no.
Oonem les qr ácies a tates aquelles per sones que ens han aportar la seva col-te borec t ó i a ls qu e ens t'han oferto
La redaeci6 no rnant idr á corresp onden
cia sobre les co Haboracions que no han
est at so Hicita des i que pub licara quan hacr egu i oportú.
SUBSCRIPCIONS:
1 an y 600 ptes.
Números endarre r its 75 ptes.
Portada fotografies: Pere Pl azai Ramon O r9a,
Composició: Ma ree l Pan adés.
REFLEXIONS DE CARA A UENSENYAMENT
A cabem d 'estrener el curs escolar 1.9 79 18 0 . Els pnncipets puntals sobre els quees basa el nostra sistema d 'eoserwence. E.G.8., F.P. ; e.uP., han posat en marxa elsseus mecanismes de cara a dese nvolupar novament una de les act ivitats de major trescendéncie dintre de la nost ra societat. Es just. pero, fer algu naconsidersc iá al resp ecte.
L 'epoca que vivim és apassionant. tothom ho seo . pe ro massa intensa. Una recnica dia a dia va anulant la personalita t deIs individus, sbocent a una dict adura a 'onspocs que inventen sobre una majoria que consumeix. Es lógic, dones . qu eaquesta m aj oria busqui afanyosament el diner com t' únic m itja que té al seu abastoer a fugir, o, millor ait. des tacar d 'ecuest món. Es I'imperi del capital convert i t en unfi que obliga a una competencia de la societe t. casi sempre ratllant amb t'eqresiv itet.
O 'equest ten óm en no se n 'escapa ningú. Atecte al filJ que veu com trabaltant benaviat disposer éd 'uns diners i no es veur é supedita t al pa re. A fecta al pare que, sensegaires es tudis . disposa d 'una situació económica superior a la del vei. amb moltes I/etres, pero am b pocs calés .
Per aquestes consideracions no ens em d'estrenver. perqu é amb aixó la sttueciáeconómica no mil/ora, que cada vegada tingui menys importancia I'estudi d 'algunesdiscip lin es; pero analitzant-ho una mica ens done m compte que és inj ustam ent.Veguem: les formes politiqu es ectuels. enca ra que no to thom ha sap, són una cons eqa éncis de la Revolució Francesa; profunditzar en el/a, en canVI; pot semblar que ésperdre el temps .
Les formulacions químiques, que ens semblen tan avorrides i ebsurdes. ens poden fer donar com pte de la toxicita t d 'un insecticida «totalment inofensiu»; obligarnos a abrir els ul/s davant les possibles imp licacions perjudicials de les Centrals Nucteers. les indústries ou imioues. te contaminació de les aigües, etc. etc. Slf, obrir elsul/s com a taronges, pero els ul/s de I'enteniment i esser nosaltres mateixos qui ensdonem compte d 'eix ó. independentment del que a uns senyors, m és o meyns macos,els con vingu i presentsr-nos a la Tele. Pensem qu e si el materialisme del que parlavem al prin cip i ens oteqs. cóm no hem de pensar que aques ts senvors poderososecon óm ícem ent no ens han d 'enre der a l 'bore de voler vendre 'ns els seus pro duc tes?
A quest esperit cri tic . amic lector, només pot ttor éíxer de l 'erbre de la cultura.
«UN MON ENTRE COMETES»
El proper 25 d'octubre se'ns pre se ntara al s ciuta d ans de Catalunya I'opor tunitat depoder re-conquerir l'Es tat ut: un. Es tatu t visib leme nt enconqit. p e ro «rots» esperemque consti tueixi el p rimer p as cap un ve r itable auto-gove rn i que poguem passard el re tóric «pued o prometer y prometo»..., al ne c e ssari «podern e xigir i e xigim...»p er recobrar la nostr a personali tat de p oble sobirá .
Una d e le s co ses q ue s 'a q reuja pe r rno rne nts es la crei xe nt indifere nc ia de lag e nt , sens dubte pro duida pels freq üe nts desenca nts a q ue e ns ve ie rn a bocats unavegada darrera a ltra . Con se qüencia de tot ai xó és e l contudent i desil-Iuaionad orCIja s'ho far an»; i a ssi st im espantats al ereixe nt esmo r tufment de le s nostres trad icions i deis nostre s poble s. p er tant, cada d ia és mé s com pt a d a la gent que creu ene ls va lors positius deIs altres.
Es ben cert que el ritm e de vida que ens oblig a a dur la «s oc ie tat moderna» , ila q uant itat de «necessi tats» que crea, aboca a les persones cap una forta correntmaterialista, la qual en cap moment ens ha de se rvir d 'excusa, ja que tots hauríemd 'intentar aportar una mica de llum en mig de tanta foscor per ta l d 'assoli r am b lamesura dels rnitjan s al no stre abast , la tasca de fer renéixer c ad a cap amb més e splendor tota mena de co ses que donin com a 'fru it l'afi an~ament de la identitat deles persones i del se u entorno
3
bústiaSr. Director de «L A SEGAR RA»:
E l ce rt es que Olés a via r se m b la que
l'A jumament vulgu l defensar el s «í n te r
esos» d'un ' organisme o ficia l co n tra la
voluntat del p oble, quan e n re alit at hauria d e ser a l re vés . ¿A a lg ú li sona la p a
raula «democracia»? Al nost re p oble és
ta n nova que e nca ra s 'ha d 'estrenar.
Atentament el sa luden
que a l'Ajuntame nt no ti impor ta ques 'emb ru tin le s parets i els monuments?O caldrá pensar que s 'identifica ambe ls autors de les pintades? No hocreiem aix í pero ...
Un colomi
SETEMB RE
Ja ets subscriptor de
LA SEGARRA?
DEFUNCIONS: Ma ria SalatBone t, Francesca Rossell Carel, Ramon Borras M on cusí.
BAPTlSMES: Daniel Padrólb áñ ez, Celia Nin ot Vi da l, MeritxellRiba Andreu, Rafael Garcia del Prado Balcells, Gerard Garr iga Oranias.
LOCALVIDA
NAIXEMENTS: Maria Estel aSolé Solé, el 3 -9-79, f ilia de Josepi Angelina, Josep Trullols Vidal. el7-9 -79, f ill de Josep i Francesca,Rafael Vergés Antolin , 1'11-9 -79,f ill de Joan y Teodula.
MATRIMONIS: Joan-L1u ísl.lorens Marsal i Teresa Canals Asbert, Josep M .' Dom énech Va llés iRosa M .' Martorell Gabernet, JoanM.' Casas Seqal á i M.'AuroraCancelo de Juan, Isidre Mas Casellas i Montserrat Vives Company,Josep M .' Sol é Marimon i M.' Dolors Ribalta Bonell, Jaume GasolReñé i M .' Teresa Ametller Puig,Ramon Segura Benant e i Montserrat Ardévo l Farré, Claudi Trul loll s Companys i Trini Padró Orga,J aum e Franqu esa Armeja ch i M .'Assumpció So lé Balcell s, Josep M .'Compte Solé M.' Nú ria VallsTrull.
El d ia II d e Se te rnbre de 1978 apare gue re n a Sta . Cola rna unes quatre ocinc pintades amb la inscripció ee Il deSetembre, Diada Nacionab. El mateixdia e l Sr. Alcalde feia exposar als aparadors d 'avisos municipals , una notaqueixant-se de la (cincivilitatll d 'algunsque e mbruten le s parets, i a la tarda ta tes le s inscripcions estaven ·ja esborrades.
El 22 d 'agost d en guany, un grup degamberros va empastifar les parets imonuments de Sta . Calorna amb pintades insultants i declarant- se autors deIsince ndi s de bascas. Qu e jo sapig a, ningha prot est at ofic ialment per aq uest fet ile s pintade s fa un me s q ue hi són. ¿Es
LJa vors po/ser ens aesperteriem.
de l ca rre r «Font de la Bad ia »
Sr. Director:
Un "pagano)}
U n grup d e ve'(ns
En aquesta ultim a Festa Majar de lariostra estimada v íle , vaig assistir a unba ll q ue no es va Ier tal al gust d el ((paga no», i aquest. en un moment determiner. va engegar-ho to l a ter punyetes iexplota: críts. x íulets. cops ( a les buteq ues) i s 'hagué de continuar al gust delrecJam de la majoria . Una expansió?Potser sí, peró per a m í, revolucionaria ,
Aix ó em va ter p ensar que potserso m una gent que tan sols sabem crida rqu an hem pagat entrada o qu an conerelament ens toquen la butxeca.
1 am b aix ó no vulJ ter cap re membranc;a política, ni b lanc ni neqre. nidrel es ni esquer res . p eró sí em semblaque la ge nt ha de d ir quelcom. Que?N'hi ha tantes, d e coses!! Peró és cle r,no ens toquen la bulxaca.
Pel que veig, quan es crem i unbase. o no es pugui caminar peJ pobJetranq uiJam ent. o es tanqui un altre lJocde trebalJ . s 'hauria de ter pagar entrada .
Vo ldrícm exposar-li uns fcts que
ha n pOMal el desconrenr a urta p an de
vefns de l nostre po b le, [a que sc ns c cap
ra ú va lida ha vist despre c iada la SC\' ~1 \' 0
lun tar . E l fets són c ls seg üe n ts :
Fa rnés de 10 a nys que es va ubrir
un ca rrc r que, des de 101 ca rretera d'Ig ua
lada, porta\"" a la Font de la Badia. Des
d'alcsho rcs , el vel l c a m¡ de ca rro lJUC hi
duia va anar q ue da n¡ aba ndonar i fi nal
mcnr, quan es va urban itzar el lloc, elcam¡ va desapareixer. Pcr a ixil h. g c nt va
a p licar a l nou ca rr c r e l nor n de «Fo ru de
lo, Badia». E l mure¡x A juutam ent (i
d 'ai x ó en ten im prm"cs cscr it cs} a ixi h u
[c ió' cons ta r en cl s documents 1I11c c u via
va a ls vems.
Oc cop i vo lta, pe! ju linl de 1977 i
scnsc co ns u lt a r a ningü (com ja e ra nor
m a l en un A ju n ta meur no c lcgit pe! p o
b le ) es va cn nvia r e l 11 0m pel de «Avení
da de la D ip u tació n» . Lo. veu popu la r va
dir que aquest orgauisme p rovincial ha
da p rornes pavimenta r el ca rrvr i no se
qua mes coses m es. E n se nyal d 'a grat
ment, l'A juntamem li d cdicuva e l carre ro
Av u l est a igual qUl:' fa d os a nys i c1s
vcrns hem hag u t d e fe r-h i ti ra r g ra va
perqu é estava intransi table i l'A juma
meru no ens en fe ia cap caso
E l p assa t di a 7 d'agost a d rccarcm a l
Consis to ri u na ca rta firm a d a per tor s e ls
\"eÚ1S {c xcepte un , que no hi e ra , p ero
despre s aprová la inic iariva ) dcmunanr
e l c a n v i d e nom pel que el co n c ix tul e l
p obl e : Ca rre r, Avi nguda o Pas seig de la
Fon t d e la Badia . No c rc lc m que hi ha
gu és cap problema i rot ho m ho t robava
be. Pero sem bla que l'A jun ta m c nr no
p ens a igual. Seg uin t uns p rocediments
que c rc ie m ja cad uca ls, i P " SS ¡lIl1 per a lt
la \"()Iu m at UNÁ1': I ~tE de is n"úls, ha d e
cid it conSl:' r\"ar de momem u n nom sense
cap tradició e n el p oble. P er !fue? :"0 ho
sabc m ben be, ja que les raons que ens
va n d o na r son a bsurdes: no es el camí de
~a Fotlt d e la Badia (q u in es, doncs?) i
q ue en seg les passats se'n d ei a «Vi nya
del c a s lell o del Senyoo., Pero la raó
autent ica é s una altra: tenen por que la
Dipuladó s 'ho p rengui m a lamem (cosa
que s 'hauria de veu re) i potser no es
ve u e n en cor de defensa r la volumal
popular d av am d 'un org an ismc provin
cia l en vies de desaparició , ¿O putser
hi ha a lt res raons ocuhes que nos alt re sno sa be m ?
4
Foto Ra mon Orga
Di a 1 i 2 FESTA M AJ a R A paNTILS. Com la rnajor ia deis
pobles , Ponti ls ha sabut org an itzar una bona festa
lJlajor . A la placa es ce lebraren la majori a dels actes,des taca nt el ba ll i l' ellecc io de la pubilla de form a dernocr ática , Llást irna qu e la Ilum no fun cioné s m assa
bé.
Dia 7 A la biblioteca de la Caixa de Pensio ns i orga nitzat pe l
«M oto Club Ga iá». es projectaren d ive rsos filrns sobre
tri al, motocross i entre teni m ent. La sorp resa va ésserquan a la pri mera pellfcu la descobrírem a un ac tor
di rector co lomí, en Cristóbal M artínez. Aquest, inter pre ta nt el pape r de Char lo t, de ixá bo cabadat el públic,
que co m ma i omplia la bib liot eca de la Caixa. La pel·lí
cula so bre el 11 1 Trial de Santa Coloma, que es presentava com a pla t fort de la sessi ó, ens so rprengué a
tot s per la tra ca qu e va demostra r teni r en Cristób al al
co njuntar els elem ents espo rt ius amb els humans, elsmu sicals amb els arnbi ent als, acos eguint un bon f ilm
que cornencava amb la sortida de l sol i acabava arnitja ta rda .
D ia 8 FESTA MAJaR A LES PILES. Com cada any el fútbol
i el ba ll ompliren gran pa rt del prog ram a de Fest es,
pero d'entre tots els ac tes i potser per la se va no vetat, podriem destacar la Presentació de I' Esbart Dan
saire de I'Orfeó Reu sen c, en un reci tal de danses popul ars cat alanes.
D ia 1 1 Diada Nac io nal de Catalunya . Com a de tal l anecdótic
podem dir qu e una cinquanrena de senveres endejave n als balcons i finestres d e la nostra Vila.
D ia 16 Aplec de Sant Magí. La nota positiva daquest aplecla constituí. sens dubte, el co mprovar qu e les tonts
havíen estat arreg lade s. Les perip écies que cada any
s' hav ten de ter per aco nsedgui r beure aig ua o renta rse els peus, toren, aquest any, inn ecess áries.
Di a 1 7 Encara que només al ma t í, la rnajor ia de la qu itxa lla
del poble ha tornat a agafar la cart era per anar a l'escola. Els de BU? i la Profession al no co rnenc aren.peró, fins l'oc tub re .
D ia 20 Du es gitan es roben a I'estanc de l carrer del Mig em
por t an t -sen alguns dine rs .D ia 2 3 Homenatge a la Vellesa. A quest any l'hornena rqe a la
Vellesa destaca p er la gran quantitat dactes que
s'o rganitzaren dedicats als nostres av is. A l'Ofici seguí, dins la mateixa Església Parroq uial. un miniconcert de cant co ral a c árrec de «IO rte ó Santa Co
lo ma ». A cont inuació, s'I nau qurá al Pati del Caste ll
una exposici ó d'objectes anttcs i de fot og rafi es. Agra
daren espe cialment les fo tog rafies, do nes en ellesm olts dei s homenatj at s reco rdaren fet s de quan eran
més joves.
El dinar t ingu é Iloc al colleqi de les Gerrnanes Carrneütes i al fin alitzar s'e ntregaren records a to ts els
assiste nts . aix í com un obsequ i especial , co nsistent
en un ram de flor s i una capsa de bombons a l' home.
la do na i els dos m atrimonis de m és eda t de la no straVi la, qu e s ón. respec ti vament: Enrie Vallbona i Oliva,
Antónia Canosa i Canosa, Jul ia Fabregat -J oan Sola i
Maria Gua rra-Josep Bon el l.A les sis de la ta rda i al Casa l, la Compa nyia de Tea
t re Pop ular de Barcelo na represen ta una de les obres
m és conegudes den Josep M .a Segarra, «L'H ostal dela Glo ria». Gran part de léxit assolit en I'organ itz ació
de la Festa es degu é al C.B. Aguiles q ue no esc at im a
ren esfo rcos en la prepa raci ó deis ac tes. La diada va
ésser patrocinada pe r la Caixa de Pen sion s pe r la Vellesa i d ' Est alv is qu e la va fer possible amb el seu su
port económicoDia 23 Fira de Setembre. Aques ta Fira, qu e en alt re temps
havia estat la més im po rtan t de les celebrades a
Santa Colom a i que actuatrneru es rúnica que so bre
vi u, esta dedicada al bestia r. A quest any es celebra aI'encreuament del passeig Mossén Joan Segura i el
carrer Legionar is i tingué co m a protagonistes elsbens.
D ia 29 i 30 FESTA MAJaR A A GUI LÓ. Després d'alquns
anys de no celebra r la Festa Majar, Aguiló ha tren cat
aq ues ta pauta, i a mb uns bons focs art ificials co
men ca ve la Festa. El sopar de ge rma no r aplega tot sels vetns i m olts faresters, així com el bal l i els jocs
per als intants qu e s'o rga nitzaren el d iumenge.Di a 29 i 30 Amb m ot iu ríe la inaug urac ió de l'oficina de Ban
ca Catala na a la no stra V ila, s'orqanlta eren dive rsos
actes populars. El di ssabte tingué Iloc a la placa Major un concurs de tr en ca -c1osqu es pe r a nen s i nenes;
el d iumenge i per tothom, audici ó de sa rda nés. coca i
v i bo.
5
Serie Cerdanya
6
O mpliu el cupó ¡ trameteu -Io ala nostra Central de vendes .T ot seguit ¡ sense cornpromís.rebreu un catáleq amb la docurne ntecíó deIs díierents tipus
d'h abitatqes que co nstrufm.
Vos!~p()~_el terrenv ien 22 diesHORMIPRESA ti fa elxalet.HORMIPRE5A és la primera empresa del pa ís que, fentservir técn íques que s'e rnp ren amb exit a tots els paiseseuropeus, construeix habitatges unífamtlíars pre-fabricats , deformigó , tan forts com els tradicional s i a uns preus moltintere ssants.Amb una planta o amb dues , amb garatge o sen se i amb elnombre d'habitacions qu e li calgui.HORMIPRE5A s'encarrega de tot , La qualitat , la serietati més de dos-cents habitatges construits só n la millor garantia dela seva inversió.
HORMIPRESA unanova generacló de xalets.Central de vendes: Avgda . de Xtle. 42 - Tel. (931334 62 50 - Barcelona-28hOIlIl""'" Oficin es co me rcials: Mandri. 62 - Tels. (93) 211 93 10 - 2 12 4 1 46 - Barcelona-22~ Cervantes. 19 - Tarragona~ Avgda . Go nzález-Sama - Edifici El Pinar - Tel. 380201 - Salou (Tarragona) -
L'auca telefonistaque no té pas gaire vista
Del telifon, qué en diremsi en lIoc de dir, escollem?
Valga 'm Déu quina calxarasi el penses trucar amb traca
i entendre't en el mamen!en qué despenges l'inuent!
Com a urgen! previsiócal que soni la canró
demostrant que01 meny.r j uncionai 110 est ás perdentI'estona.
Quanj a est ás assabentati la rodana has soltat
passa una bella longadafins que un eradfa !'mllarada.
Pero ah, xiquets, si ha ploglll!Oli baurás ben beglll
car ni qlle estiguessis finl bllgadala linia fóra més mullada
i més bono excusa no hi haper allo que 110 pOI funcionar
Marca, pita, canta i erida,qlle amb alloprop de I'orda
sentir ás remors estranyesi el passarás 101fil1l ga11J'es
una hora ben lIargllela.Cosa que és una punyeta.
Perquéfinalmenl, empipal,!'aparellj a hauras pmjal
i la conversa amb la filia,amb la dona o la padrina,
resultara un galimaties.Cosa quepassa molls dies.
A "mig se t 'baura trenca!i encara quef as !'empipal,
opa, tornem a marcara ues re si acaben¡de parlar.
A h, i aixb si 1/0 el l onapropera una Vetl de dona
qlle explica amb 1111gral1 z.elcom sef a la bejamel
0 /111 sen)'or el qual redamaamb la ueu fe ta una brama
elpagemenl d'un lalóque li ha tornar un sellJ'or.
O un parell de p romesasels qIlO/S, amb imim.r encesos,
es dil/en, desrariejant,el dio que es casaran.
Mel1lreslanl, a la lIibrelaqlle apunta lIelra per lIelra,
tots e/s minuts que han passatamb aquest «bon» resultat,
le! x ifres s'hi van aftginli el se« delire van eomplinl
qlle és el d'haver allargalla lIisla de I'abonal,
e! qua!, de 101 el «lingladoNno n'ba tret ni aixi d'agrado,
i com en Gila, amatent,ha haglll d 'acabar dienl,
«.la ens ueurem oj a escriur ásqlle als meJ'ns aix i m'entendr ás»
(Suspenseo sense ]
A l/a dalt ia centraleta. -quef unciona be» soleta
i si 111 le n'haJialj a has visl el resullal,-
sembla que els que I'igilenO no hi uatt o !1O hi atinen
i si eh botons i elsfilalsestan mis que lIIig cremats,
mentre el «pagando»fimcionihi ha Jiu que se n'adoni.
Amb el qual val més plegarque pe!s sords parlar i parlar.
E l p oelalocal de la x aueta
TEMPS ENRERA
1210 Fou funda t el Santuari de Sta. Maria de Bell-Iloc pels Pare s Me rce da riso
1285 Ramon de Ouera lt ven un esclau sarraí anomenat Ca lifa, pel preu de220 sous.
1291 Dona Margelina , vídua de Pe re III de Oueralt, arrend á el mercat alsjueus Vidal Franc h i Samue l pe r la q ua ntitat de 1.005 sous anyals .
1620 A instancie s dels [ura ts (ac tuals regidors) Joan Blavia, Jose p Lloreta iMontse rrat Blav ia . es funda la Cofradi a de la Puríss ima Sang o
1906 El mun icipi adquir í els terrenys per a fer -hi le s escole s pagant-ne7.750 pt es.
1907 Es tragué a subh asta la co nstrucci ó de le s escoles, la qua l e s cloguée n 19.225 ptes .
1934 Al produir-se la vacant de Secretari Municipal, per cobrir el cárreces presentaren un total de 6 instancies .
1934 Es ñxá e l pre u del pa en 6,50 ptes el s 10 quil os .
[osep M.a Any 191 8 Foto Arxiu la Sega rra
7
On podem portar el foraster que vol cone íxer la nostra vila?
LA FONT DE LES CANELLES,
- -- 'El dia 28 d 'abril del 1592, neixia el primer fiJl de
Pere de Queralt, darrer deis Peres de la dinastia i primer deIs cornt es d 'aquesl cognom. Eslava cas al am b l ai l -I ustre dama Maria de Codina i de Cardona.
Aquest infant mori aviat, quedant com hereu de ladinastia Dalmau 1JI, qui fou senyor de la vila de Sta.Coloma i amb el temps virrei de Cata lunya, dintre elregnat de Felip IV.
El 24 d 'octubre del 1612, el com te Dalmau , m oltjove, contragué m atrirnoni amb Contessin a d '/cart, {elque fou comunica t a la vi/a a través deIs Jurats en cap .Aquesta s 'eleqre en gran m anera. Un temps més tard ,els nobles esp osos determinaren fer una visi ta a la vi/a .una de les possessions m és importants i m es ap re cia des deis Queralt. El pobJe els rebé amb grans festes,músiques. balJades, s 'i l -l um in é el camp anar , s'emp edraren el s carrers i es construí un deIs monuments mésimportants deIs que donen car ácter a la nostra vile , alrnateix temps que constituYa un deis que afavorien m ésels seus bebitents: la «Fotü de les Canelles» o «FontdeIs Coro tes».
Sortosa ment, encara la conservem tal i com fouconstruida a primeries de l segle XVJI, tota de p edra,am b set brocs q ue ragen seguidament sottint de les boq ues d'unes cara/ules baJlam en t esculpides, de granimpacte ornamental. L'aigua que en brolJa no s 'ha vistmai estroncada; cau dintre un gra n abeurador del quals 'omplen els ve íns rentadors p úblics, servei q ue s'h a fetavui innecessari amb la canali tzació general de l'aigu ai la modernització del viure actual .
La font no té altre relJeu históric que el que hemanornenat, o sigui, molts moments de la vida com unit aria .
No podem deixar d'assenyalar, dintre el clos deles Fonts, un m otiu orn amental i bistoric ben important:la ere u gótica , si tuada en fron t mateix de les fonts , almig d 'una petita placeta. Se gons noticies bistoriques, elrodal de Sta. Coloma era ric en creus de term e. No éaserva ennum eració. Aixó pertany a un a1tre trebalJ. Direm, pero, que la cre u de la «Fotü dels Comtes» erauna de beJla en/re les beJles que posseia el rodal. El 15de febrer del 1934, aquesta creu gótica fou destruida,tornent-se a reposar, aprofitant-ne fragments, un copacabada la guerra. Es pot dir, pero, que la que hi haactualment és una fidel reproducció de l'autentica, quees conserva dintre el recinte del Sant uari de Bell -lloc.
Un eltre motiu prodríem dir amb inter és per dretpropi, és el fet que en Jloc proper a les fonts neix l'historic Gei é, en un m anantial anomenat Gubi a. Tot un sis tema oroqr éiic immediat a la vile reg ula la funciód'aquesta deu d 'aigua m ai no estroncada del tot, ni d urant les pitjors seq ueres, de manera que le s fonts,consequéncie de la regularitza ció del naixement de lriu , h an estat sempre una benedicció per la nostra vile .
Poca cosa es pot dir m és de la «ron:dels Coro tes »,com no sig ui queJcom d'ituer és cientüic, cosa que demoment s 'escap a a les nostres possibilitets aescrip tives. Ara b é: els detalls d 'inter és huma m és o menys
8
.J..
.: iÑ-_" r ·__ (
-)
Foto col-tecció Maree! Panad és
centrats en el petit rodal tor é de la vila, prop de J'anticmuralla t, són innombrable s. Costums p erdudes q ue esdesenrotllaven en el seu etuorn, quan la gent era d'é ni roa m és senzilla i s 'acontentava am b alló que era purament natural, ignorant de tota tecnica . Els nostres avisanave n a la «Font de les Canelles» la nit de Sant l oan abeure aigua fresca, tot rosegant anissets de colors. Allíes trobaven els fes tejadors, i allí s 'arranjava o s 'espetllava m és d'un afer, de compra , de venda o d 'emparaulam ent. Una volta de «Fonts» er a obligada pel jovent alsortir de ballades, i e1lJoc era p unt de reunió de donetes de la vile , le s quals es troba ve n omplint les gaJletesals raigs i rentan t l'enciam que acaba ven de co1liraquell mateix vesp re .
Darrera la paret de le s Fonts hi ha els rentadorsp úblics. com hem dit abans. Quins cops de picador nosoien des de fora l Quines lJen güetes m és esmoladesno revoloteja ven per l'entorn! Els jaios s 'adorroien capcot asseguts en els pedrissos de pedra amb les manscreuades damunt del qeieto. Tres cas/anyers bords posa ven la seva ombra tremoladissa damunt de les llosesroents, i la cre u de terme, estatica, petrificada, es retallava damunt del cel blau de la Segarra . Aviat s 'elcevela marinada que venia dels «Req uerons», i els jaios tenien fred de seguida . El soroll de l'aigua es fa una cant.;:'ó monótona , i hom, palplantant, pensant en tot aixóuna tarda de calor tórrida , am b l'aigua rajan t, els jaiosdorm int i el s bracos estesos de la creu , ja rep osada,p ot fer-se la il·l usió que reviu aqueJl temps passat quee t surt al tombar cada cantona da del s carrers de Sta.Coloma.
1 el comte Dalm au, en honor de l qual va construir se la «Font de les Canelles», retorna al seu feu, comuna anim eta enyoradissa.
CEBA
«FOTOS O'UN ALBUM FAMILIAR))
•• l1li. F•••••S i no fa s per les discoteques, molta
gent diria que els diumenges són avorrits. De feto les discoteques SÓ" un pretext per dir que un a cosa avorrida com undiumeng e és dive~ida. di st reta i aleqre: o¡que b é.? .
la "ostra gent va i paqa dues i tres -cent es pessetes o m és per a seure en un sofáde co lor vermell i per a beure en un gotgroc una barreja de garr af a qu e fa pena.Els m és decidit s bailen un rack estrep itósi a g ressiu q ue serveix pe r a cur a r «e l est ress» de la vi da qu ot id iana. molt bé perels que practiquen aquest esport tan mogut de suar i joes de Hum. dones són el súnics que aprofiten els ava ntatges de lesdi scoteq ues. IMens sana in corporesano].
De tat a a questa fa un a de «discote queros» hi ha els qu e no t enen la «m enssanan ni a co ps de «Cuba l ibre» que és elseu ca rburant. S6n ets t ip ics «Hiqons», unSubproduct e de la nost ra societa t avanceda. El «Hiqon» és un m amíf er la q ual cosavol dir qu e no t é pe ls a la lIengua nipl umes al cap. Es di fe re nc ia básicamentdel Ruc perqué té dues po tes i po rtapantatons. Pod em dir q ue la seva paradanupcial es fa ex te ns iva a tots els diumenges del any i m és o m enys segons el Dr .Rodríguez de la Fuente ve a ser quelcom ai xí :-Vols bailar? -Quin co txe t en s? -Fa bontemps oi? -Estudies o t revalles? -Jo emdic...co m te dius? -fumes?Com podeu veu re tot un ritual pre -m atri m onial de preguntes i res pos t es dolcam ent acompanyades pe ls rampells amorosos d e la parell a juntament amb unamúsica d'atló ta n «rid¡». co m el M igueli t oBosé. Per ó a vegades la parad a nu pcialsurt m al parada, que es una forma fina dedir mal par·da (sustit u ir el gu ió pe r un a(cin). Aleshor es el nost re heroi. s'e nganyaa si mate ix i d iu q ue s'ho ha passat mol tbé d on cs si no fos perq ué s'avorre ix agust t othom el criticaria, ai qu in pat irt Eldilluns és dia de m ercat i d 'una cosa qu een cast ella n 'hi diu en «resaca», és qu ansurt la f rase fet a ent re ganyota i ganyotade: «M 'ho vaig passar m és bé a la «DisCOl)•••)
Una vegada més el «!l igon)) Ib eri c ésvíct ima d'u n muntatge qu e m antenen cert es multinacion al s per a massificar a lagent: Els negocis de rentat de cerv ell(aixo sí que és un a droga ) be ne fi cia nt labu txa ca d'uns qu ants i la política d'unsalt res. No passaria res si no fos que uns ialt res pe r gen eral s6n els ma te ix os... ai sino f a s, si no fos!
Voltaire (de vo ltar)
LA SEGARRAla teva revista
(Es molt agradable fu llejar u n álbu m d efotografies familiar p erqu é té la vi rt u t de
fe r reviure nost álgica re cords)«O b rin t-lo a l'atzar veig...»
.EL RETRA T DE L'Á VIA.El seu ra stre és tan rodó q ue gairebé
sembla inflar , el seu cab ell penrinatd 'una manera que se m blava talment co nsi Huís un a rtfsri c cap e ll. E l vesrit, quec re c q ue s 'a no m e nava de «m áneg us depernil», dones aq u e stes eren est retes de ispunys per acabar en e l muscle molt arn pies i estarrufades. L'e scot, su m a rn e ruexagerar , e l su p lia molt recatada m ent untapacoll b lanc i b rodat d 'un gust e xqu isit, cloent a ran de gargamella un capeitxós llac et ne greo
La sev a mi rada és ser íosa, pero c o msi e ls seus lla vi s lI u ite ss in per no dcixartr a sll u"ir un d olc sorn r¡s.
Apenes si l a re cordo!... Sc'm perd,co m en tre boi res, veure-la sen ta da enuna polt rona do le n t-sc de la ca m a, i, a lam e va m are quc, a geno lla da d a varu d 'ella, Ii c u ra va emba nant -Ii a m b una benakilomerrica .
Del q uc g ua rdo fid el record és deq uan. da rreramen t, esta va a l Hit. E ncaracm se m b la vc ure-I a! No s'a ss cm bla pasgens a m b aque lla fot og ra fía. Estava ta np álida i tan p rima q ue el se u na s cm donava la imp resi ó d 'una fulla de gan iver .E l seu esgrogucrment, co m de rno rta,canv ia va - tc t d'una per un color fose, ta nfos c que gaire b é sem bla va negre d estaca nt horribl e m e n t amb la b lancor delco ix í i el s lIe n!Jol s.
Un dia. que tothom deia que s 'estava m orim, ,"a fer-me c rida r per d ir-mequelcom que en aquells moments no\'aig co m p re nd re p robé. pero que va gravar-s c'm a la m emori a 'i que guardarétota la \'ida .
-Acost3t , mi meu! -va d ir- m e amb elseu re spi rar de fadgós panteix. Va vo le rme tan a p ro p quc cm \'aig se nti r e mbolcalla t de l scu al e.
-F ill meu! -\'a to rna r a di r-me-. J o...c m m oro , pero a bans " u ll d ir- te u nac osa. V ull fer-Ie un p rec, una súp lica. si;que a la vegada es un corisell . E sti mamoh a ls te us p are s. ho sents? Molt!...T amcoro e lls m 'han es t imat a mí. A la tevamare p rinc ipalmen t, que s 'ha portat ambmí com si hagués s ig ut la rn ev a propiafili a. (Feu un so sp ir i continua) A m í...que m'oposav a al se u ca sa ment a m b elteu p are pcr.., ni tan so is ho sé . Per vanitat, una vanitat estú p ida de dona i mare,que COt e ns sembla poc pels nostres m is;tan estúpida com tota la gelos ía que vaigsentir a I'apreciar el molt que valía, i quejo, arterament, procurava desvirtuar perno veure'm rellegada a un segón terme,ja que jo scm p re ha via volgut ésser laprimera e n tot, E s ti ma-la molt, fill, meu,que prou s'ho mereix! Que pugui {tobar
en tu tora la tendresa que jo hav ía d'haver- l¡ p ro d igat !'"
E l córre r deis anys no han pogutdiss ipa r el valor d 'aqustes p ara ul es. L aseva m o n , l'e nt e rr a men t, tor a a que llamanifestació de do l. p ass á devan t deismeus u lls com si haguessim sig ut p faq ues exhibides per un projector.
Mes. en arribar a casa de retom delce m e n te ri, la meva m a re p lo ra va d escnnso la da m c n t...• i jo tarnb é vaig p lorar!
L 'AVI
E l m e u a v i no voler mai d eixar-sere tra tar¡ teni a les seves coses i no va lía lapena de porta r-Ii la cont raria ,
Eren molt pocs e ls que I'h a vien vis tp o rtar a mericana (diuen q ue nom és enten ia una i e ra la de q uan es va c asar)perqu é se m p re ha v ia a na r arn b brusa.Una b rusa bl ava , no tan llarga c om laq ue so lie n p ortar c1s «ra m ble rs» i queera negra ,
Sempre a m b e sparde ny es e rn beta des i una fa ixa que Ji dona va m és tombsque e ls se re no (d 'a lcshores} a le s n its.
Q ua n plovfu , p er so rt ir de casa, esposa va u ns esclops q ue Ji se rv ie n per'l ua n a nava a fer de rin tore r a ca l «A lbend el rin t» , [un t a mb e l «Ma rceH ino d el' hosta l» .
AIg unes vegad es a rribava a casaa mb unes rn ans vermeltes, o ve rdes. ob laves, segons del c o lo r q ue ha v ie n tenyi t e l fill p er se rvir a les fabriques.L'Est re lla ( la Sncietat. ,'u ll dir) gai rebée ra la seva ca sa paira l. més hores s 'e sta va a llí q ue a casa, doncs b i fe ia de pon e ra I'hora del ball , i. la seva gorra. q ue s'havía fe l famosa, e ra el 4C te rro l"Jt de la mai nada que no p odia sufrir que corre ss inpe! mig de la sala i esg rim ía la gorra peespantar-los,
No dei xa va ni un so l di a d 'anar aI'Es trella a prendre e l seu café, p e rota m bé e ra un a ss id u de les ta bemes. a cala 4C Rossa» i a ca la «Cotille ta», que ja noh i són, i a ca l «Jera no» q ue encar ex isteix; pero e l que es b en cen és que ni ng úI'h a via vist mai bo rra txo, i, la ve rita t ésq ue de ,' i en cola va molt . A casa, quanal!Java e l porró. p a ssej ava la vista p er tatel sostre i deia : -N o ia; a llí hi ha u n ti rcrany! - i a ixi no se n'hi feien m ai de grossos.
Se m b rava una mica d e terra pcr ferp a per I·any. 1, a I'hivern, a nava per lescases que e l requcrien per e sta lla r lIenya;amb una destral, una massa i uns tasc ons, quc pcr a rr ia r-lo s es necessitava...bon esfo r!J. E l dij ous a la tarda, que nofeien estudi (classe) m'enganxava a míp er e nt ra r la lIenya. ja que aquesta feinala reina sempre a l bell mig del carrer,
Així era cl mcu av i!
Francesc Paradell
(23-IX-79)
9
tribuna abertaVOLEM L'ESTATUTl
El passat d ia 11 de Setembre, el poble de Cata lunya esvest í de fe sta per celebrar una vegada m és la seva festa nacional, la «Diada». Les senyeres als balcons i els altres acte sque es co nvoc aren vo lien expressar una voluntat te rma deter-se present en la vida pública d'un pais que cada día mé sva prenent consciencia de ser «més que ma¡ un sol poble».Precisament sota aquest lema es convoca la gran manifestació de Barcelona que reuní pels volts que mig milió de perso nes. Els partits polít ics aproñtaren I'ocasió per celebrar també la seva victoria en I'aprovació de I'Esta tut.
Potser és exagerat parlar de victoria. perqu é no hi havencedors ni vencuts quan els eontendents arriben a unacord. La vic tória, en aqu est cas . és de tots els partits pol íti csrep resen tats al Parlament o Peró é es pot parla r, amb la rnatei xa eufória amb que ho van fer els parti ts pol ítics. d'una v icto ria del poble de Cata lunya? Permet eu-me que en du bti .
Autonomia vo l di r auto-govern, i l'Estatu t d'autonomiahauria de ser íó rqan que reg ulés i est abl ís les normes de go ve rn que el pob le de Catalunya es vol do nar a si mateix.
Ara bé: ¿Algú pot indicar- me co m es po t governa r un poble si no se ti reconeixen at ribuc ions en el ca mp eco nóm icoed uc ati u, en l'a d rninis tració de ju st íci a i en unes fo rces dordre qu e garan teixi n les lnsti t ucions ? Doncs aquest és el casact ual de Catal unya . A la Gene ralit at que sorti tá del refar én
dum que ha daprovar l' Estatut no se li recon eixen compet éncies essen cial s en cap daquests camps .
En l'aspecte eco nómic, esta per determinar qu in percen tatqe de is ing ress os qu e el govern de Madrid rep de Cata lunya ret ornaran a casa nostra. I és ben coneguda l' act itudadoptada per alguns diputats d ' UCD oposat s a l'autonomia:co nc edi r- Ia te óricarnent. pe ró sense medis ec onó m ics perqu é
els orga nismes a utó no ma pugu in func ionar amb norm alitat:així co nti nua ran depenen t de M adrid, que ob rirá o tancar ál'aixeta seqons li convingui .
En el cam p educa ti u, la Generaflta t té només compete ncíes per a EGB ; podr á crear alt res cen t res d'ensenvarnen t.peró els que ja exis teixen continuaran depenent de l'Estat, elqual pod r á crear-ne de nous quan i on ti sembl i. Un cas bencla r d'aquest despreci de la General itat per pa rt del Ministerid' Educaci ó és la recent red ucció de me stres d'EGB quan anter io rment s' havi a pac tat la provisi ó de 2 .0 8 5 noves places ,d' acord arnb les necessit ats de Cata lunya. Que passa r á en elfut ur? t On ésodoncs. aque lla «escol a cata lana ») que des de
tant t emps es reclama? L' ún¡c qu e s' ha aconseg uit és la ¡ne1usió de l cat ala a l'escola , p eró els plans destud¡ i la prov isióde pro fessorat seg ueixen depenent di rec tame nt de l M inisteri,el qual fi ns ara no sha di gnat mai co nsultar la Generalitat.De l'aspecte ju dicial i de les at ribucions en Ordre Púb lic mésval no parlar-neoperqu é en realit at no exist eixen . No es preveu la cre ació de cap organisme que acompleixi les funci onsque ten ia el Tr ibuna l de Cassació en la Generaütat de la Repúblic a.
Cat afunva . f ins l'onze de sete mbre de 1714, gaudí detots els drets d'un po ble lIiure . Aqu est s drets li toren arrabassats per la viole nc ia despr és de la caigud a de Barcelona i lainstauració de la monarquia borbónica de Felip V. Des de l1716 am b el «Dec reto de Nu eva Planta ) , passav a a ser qove rnada per les lleis de Cast ella i el segle pas sat, amb la diviS IÓ en «provmci es». Cata lunya desap are ixia com a tal pe r afragm entar-s e en quatre províncie s go vernades des de M adrid . Només durant la Repúbl ica, el 1932. rec uperava en par tla seva entitat amb laprovaci ó de l'E statut d'Autonomia pe rpart del Parlament . Tot i no ser l'E st at ut que havia aprova t elpoble 1'any aba ns, fou un órga n eñcac de gove rn f ins a laseva derogae ió tet a oer Franco el 5 d'abril de 19 3 8 per laqual «se devuelve a aque llas provincias el honor de se r go bernadas en pie de igua ldad co n sus hermanas del res to deEspa ña» .
Tot plegat. dones, ens fa pensa r qu e I'Estatut que es posara a votac ió no ser a un a fórm ula d'auto-qov em . Es a di r: nosera un aut éntic esta tu t d'autonornia. sino u.ia pu ra fó rm ulade descentralitzac ió adm inis tra t iva. I per a ix ó no ca lia fer volar ta nts co loms.
V al la pena de vo ta r aques t Est atut? Per tot el que hemexpos at fin s ara hauríem de di r que no. Peró '.,: ha un greuproblema: si l'estatut no so rt is aprovat, s'in te -...ceta ria queCata lunya no vol l' autonom ia i es tornari a al ce ntral isme impe rant fins ara, ja que la Constitució no pe rme t un «sost reimés alt datribucions autonómiques .
Amb l' Esta tu t que avui es posa a votaci ó no es retorna aCatalunya tot alió que pe r dre t li co rres pon . Es ce m si a un apersona, empresonada ínjusta ment durant mel ts anv s. no sela de ixés simplement Iliu re sino que no més se li co ncedís lall ibe rta t condicional. Es millar aix ó que res, certarnent . Per ó
no .em direu pas que aixó sigui fe r justicia.
J osep M . Carr era s i Tarragó
10
Ctra. de Manlblanc, 38
AGENCIA RENAULT
CONCESS IONARI CLAAS
MAGI RAMON SENDRACAL BOIRA
SANTA COlOMA DE QUERAlT
Tel. 8 8 0 4 9 1
VARIETATS DE BLATS PER A LA SEGARRA
AGRICOLA I
El nombre de varietats d e q ue di sposen les empreses dedicades a la venda de llavor s e s ta augm entan t de continu. Pocs an ys en da rr era e xistia una reduída gamma d 'elles i , difícilment, haguéssirn pagut sospitar qu e aquestco nsiderable augment es portés a termeen un espai de te mps tan curt o Realme nt, ens trobe m al davant d 'una de le seines més útils que ten im a la nostradisposició. Amb contrapartida. pero.aixó pot incluir a que ens sentim en alguns moments desconcertats í. d avantla possib ilitat de no encerra r amb la varie ta t per a les no s tres terre s, op temper continuar sembrant- les var iet atscláss íques. les q ua ls. e ncara que derendiments acce p table s . sab em fins aon poden arribar.
De ta ta aquesta gamma de varie ta ta , n'hi han unes provades en les nostres te rres d ur an t varis anys, de les queja ens e m fet amb suficient experiencia iinformació; d 'un e s al tres . en te nim dade s d 'un o poc s anys , í . finalment , ex iste ix un tercer grup del qual el s ún icsconeixeme nts q ue te nim d 'e lle s só n lesrefer éncies que provene n d el lloc d'origen o deis llocs on s'ha n sembrar. Sónles d el p rime r grupo i amb p recaució lesdel segon, le s que e n reali tat ens ín ter essen.
El fet de volguer-les ressenyar totes e ns exposar ia a Ier una llis ta sensamassa utilitat i, el que ' es pit jor, ade ixar-s é 'n alguna en el tinter. Apunta-
LATüMBAEn una tombe, bonica i majestuosahi en terraven un hom e que era mort.
Havia acabat la seva vida fabulosa
amb fortuna, en els negocis tenia sort
Mort, a veure 't te seva esposa
ja no hi havia volgur snsr.perq u ées marcir ia la seve cara formosa
per etxo, es vol guardar i no plorar
Els fills van fins el cementiri.estan tren étics per poder m srxsr.
per parlar aviar amb el notaridel q ue han d 'herets r.
En el pare no hi pensen
ni en el que ha trebetle t,
aquesr m oment només rum ienque és el que els beuré tocat.
La fo r tuna és molt grossadespr és s'neur é de repartir
am b ets fills i una dona capriciosaque n omés sap gas tar i !lu ir.
RAMADERA
rem no mé s le s que amb garanties podem considerar q ue s' adapten perfecta ment a les con d icions de terra i climade La Segarra, amb rendiments sup e riors als de le s va rie tats cl ássíques en lamajoria dels cassos . Omit im le s varietats Estrella i Champlein, sobradame ntco ne gude s.
ASTRAL: Es n -acta d 'una variet atfrancesa que destaca per la seva ta llabaixa. Es d 'un cicl e ba stant llarg pertant ha de sembrar-se avia t. En la majoria de les e xperiencies ha posat ambevi dencia la re gular ita t de producció .Donada la s- lrti da de l'hivern.
CASTAN: A diferencia de I'ante rior ,es caracterit za per la seva precocitat icicle cu r t, apareq ue nt l'espiga , quanme nys, a la mate ixa e poca que ho fal'Estrella. Es pot d ir que é s una garantiade produc tivita t que permet fer blat enun te mp s que [a no e l toleren le s altresva ri etats . El goixament no es gaire acusal p er tant é s convenie nt sembra r unamica espeso
ORSO: Varie tat amb aresta co ns iderada de sempre com molt apro piadaper le s te rre a bone s o de rec . Aquestapassada campanya, pero , amb unesco ndicions cli rná tiq ues poc afortunad es,s 'ha comportat fran c am e nt bé. El cicle ila tall a son cur ts. admitint forta dos id 'a dobs nitrogenats sense perill d e ques'ajegui. Amb reserves , to t fa pensarq ue podrem comptar amb ell a en e l futur .
Els que ecompenven Tenterrementde tot parlen menvs del mort
comenten la se va vida un momentdient: «ha es rat un home tlu ítedor, fort...»
Els cape!lans li canten les absolresper despedir-lo del seu vell cemt:
els fills el cap els dóna moltes vottes
pensant en el que els ha de venir
Passa dava nr d 'ells un sttre enterrament;
la gent van tr is tos i apenats
caminen seriosos fermamentes tan m olt p étlids i p reocupe ts.
També hi van dos fills davant
tris to s perqu é a [erra I'han d 'en terrer.
el sacerdot els despedeix. canta nt;com a cetotics valen actua r.
Tenia una malaltia !larga ,
s 'ben gas ta r tots els diners,
ha sigut dolorosa i amargaperó ha tingut tots els menes ters.
PANE-14: Ens trobem amb una va r ie ta t ja clásaica, pero que continua tin gue n plena vigenc ia entre nosalt re s .Molt re aistent al fred i a l'a jegut. Igualq ue I'ante rior, p e rm e t semb re s re lati vament tardanes.
BOULMICHE: La millor virtutd 'aque st blat és la se va rusticitat. Potserno arriba tan enlaire com d 'a ltres , per ósempre e xiste ix la garanti a d 'un mínimrela tivam ent alt d e productivitat. Ccnv ésemb rar una mica espes i avia t.
TALENT: Enc ara que fa alguns a nysque e ls france sos van obtenir-Ia, finsl'any passat no hem ting ut ocasi ó deveure el seu eomportament en e ls nostre s trossos. L'adap taci ó sembl a que e sfa se nse problemes a la ma joria de terres i cl imes. El cicle es un xic m és cur tque l'Es trella i en le s no str e s terres podem sembrar-la com a rnáxi rn, fins elsprimers d ies de desembre . El g ra ngoixament, la talla curta i la g ran prod uctívitat fan confiar en ella d e cara e lfuturo El que he m dit de la varietat Astra l, respecte el nombre d'espigues pe runi ta t de supe r fície, podem fer -ho aq uítambé e xte nsiu.
De sprés de l'anterror apuntar . esp ot co ns idera r que el fet de qu e una vari e tat tingui l'e xclus iva e n un área dete rminada ha passat ja a la histeria. Unno mbre co ns iderable d'eües. cada ve garla rnés, es troben al nostre alcanc.Aq ue s ta societat de consum q ue tantesvegades I'hem mirat amb recel i desco nñanc a. en e l món de le s llavor s e stad e la no stra pa rtoCorre sp on a nosaltrestractar d'apro ñtar -nos-en.
FERRAN DOLTRA
Els fi!ls t'es timen i ara el pIaren
voldrien que a la vida ara pogués tornar.
pero resen per ell i valenque D éu. al cet. I'hagi te t entrar.
La done amb fervor resa
dones han Ilui tat sempre tots dos;el taüt per despedir-lo besa.
Ha marxat t 'énime. quedanr el eos.
D intre la caixa tots són igualsla carn es torna pols i cendre:
en el m ón fo ren des iguals
en el cementir i ha comencen a entendre .
Solament queden les bon es obres
que els difunts ha vien tet:després de mort, les cobres
si has tingut el cor ben net
Francesca Gass ol
(Far"s)
11
-)'acudit per mareel
FUTBOL
SABios c;.ueAlC:A "A C E ....T
,o.NYS ES l/ APtH3liCAR.
Lb. MiS1'OftiA oE
ST'" CALoMAt" ~CR.iTA ~
).tN. J OAÑ Se'l:t02A
i VA(. l.S '2
P.B. O - La Pau S, 1'.13. O - Igualada 1.
Pe n ya Blaugrana. [uve nils:
P.8 . I • Calar 5.
Un aoy m és a l'arri bar el serembre s'inicia el campionat de: Higa. Cal
destacar per pan de la Pen ya Blaugrana de la Vila la creacio d'un equip
de juvenils. Enca ra que com es logic aquesr pr imer aoy perder án has
tanrs partit s, és d'esperar que en un futu r no molt llunyá puguin reforcar amb eficacia a l'equip «amateur», el qual en el principi de campio
nar esta segu int mes o menys la mateixa Hnia d'acruacio deis da rrers
anys.
Resulrars
Penya Blaugrana «amateur».
Odena, 6· 1'.82.-, P.8. 2. - Capellades 2. El partir La Pau. P.8. no es va
disputa r per no avisar l'equip local del canvi d'h or a de l'inici del partir,
pe l qual els [ugado rs de la «Penya» van arr ibar una hor a mrd.
Nota: En el n." 1 va aparcixer una forogr afia correspon ent als actos guc
es van desenvolupar amb mo tiu de l'arribada a la Vila de la n:copa gua
nyada pcr el Barca, la qual pcr un a er rada va so rt ir sense cap rcxt cxph
catiu.
l .er plat - Pur é a base de vegetalque no us fara cap mal
LA. CUINA.Llegiu «Le Seq erre»que un plat del dia hi trobareui amb pocs diners dinareu
Poseu una olla amb aigua al focoEn una paella amb oli fregiu dos grans d'ell. un crostó de pa, j uJivert i un tom équet benmaduroTireu -ho tot dins de J'olla. Poseu-hi també quatre cigrons remullats o cuits. q uatre mongetes seques. mongetes tendres, col, pa tata, pastanaga, ceba , nap. xirivie. b leda i escarola.Com més verdures hi posareu. més bo ho trobareu.Després de b ullir-tic tot ben b é, es p assa pel aturmix» o passapuré. Podeu afegir-hi dauets de pa fregit.2." - Llom tercít de lormatge i pernil dolc. (El formatge és especial per a iercir}.
Es talla el llom ben prim com dos fulls de JJibre. A dintre s 'hi posa un tall de pernil dote i un de forma tge. Després d 'ajunter-no es passa per ou i larina de pa torrat í es fregeix amb lo e normal. Aquest p lat es pot acompanya r d'enciam o patatesfregides, o el que es vulgui.Bon profit.
Josefina BaJcells
SNACK BAR ROSADIRECCIÓ RAMON PURAS
OFEREIX ELS SEUS SERVEIS
A LA VEGADA QUE ELS PART IC IPA
LES NOVES REFORMES DE L'ESTABLlMENT
PLACA M AJOR. 35 Tel. 88 0403
12
Hi ha en la historia de is pobles una colla de fets soc ials o relig iosos que esdevenen periódicam en t i que sembla estrany qu e a travésda nys i anys co nti nue n repet int- se. Un d'ells en concre t és el que emrefe reixo: el fet de la nost ra «Fira de Set embre», que enca ra aquestany ha ti ngut Iloc i amb relat iva importancia en el que fa referen cia albest iar de llana , (f tral deis bens) el dia de Santa Tecla , 23 de Septembr eo
Si bé hi ha moltes pe rsones que enca ra recorden més qu e jo laimportancia daquesta fi ra, jo , de petit recordo have r- Ia v ist amb la du rada de tres dies en el que fa referencia a tota classe de bes t iardaquell temps, i. un dia o dos del s tres, en tota la plenitud de f iraires.J o hav ía sent it als nostres av is que encara parlaven d'una du rada detota un a setmana. M és o menys la f ira o el f iral est ava repartit així: a laM ura lla els bc ns. al s Ravals les mules (ademés les quadres de is tr aetants co lom ins) a la Placa M ajor queviures, peces de ve st ir, ro bes, jo guines, retratiste s, caset es de ti r, lIaminadures etz.. Al carrer Majorous. conills, gall s i gallines (tara m. que deien ). A la placa de I'Es glésia,verdur es. Al Portalet, t ocino s i al Pati del Castell «caballi tos» (si nh¡havi a) i als peu s dei s portals les t ípiqu es taule tes de tu rrons d Ag ramunt, anunciats per les veus deis venedors, i més av iat venderos. amblaccent de L1 eida, qu e cridaven: «Turrons d'Agramunt dones...»l Gentde tota la comarca i de totes les encont rad es, carav anes de g itanos,íaixeros . xarlat ants, etz .
En lactualitat h¡ ha més veins de St a. Coloma que no s'ent era rende la f ira que no pas que ho sapigueren. Es cu riós .
Aquesta f ira, era la més important de totes les que es celebravendurant lanv i tal vegada la més antiga. Segons la hist or ia de M . J oanSegura i V alls, fou pri vilegi co nced it pel Rei J aume 11 a la petició fe taper en Pere II de Oueralt lanv 1,312,
Després de tants anys i encara que els mitjans de comunicacióhan f et pe rdre aquests d ies de reunió de venedors i co mpradors, lacostum perdu ra avu ¡ en una de les sev es bra nques.
Faig rn ern óia a la que fou joventut 4 0 anys enrera, que ent re lesde la vila i coma rca ns es ce leb rav a el típic bal l de foraster s qu e te nialloc a l migdia al loca l del Casa l en el qual alguns havien desgraci atl'amerfc ana (Ilavors no hauria ballat nin gú sense america na) de ta ntsuar. La joventu t davui no pot im aginar-se la quentita t de pa relles queballav en els dies de fir a.
LA FI RA D E 5 ETEM BR E
EL ..CAU.. AVUI
L'equip de caps.
L'Agrup ament Escolta es veu en lanecessitat de fer una crida al jove nt delpoble per tal d' exposar el gr eu p r oblema que planteja la manca de caps car aals cu r s vinent.
Enguany l 'A gru p ament compleixdi vuit anys. En aquest per'iode de temp ss'ha intentat omplir un b uit que que daconstata t quan es parla del temps delleur e deis nostr es infants i adol escents ,seguint els obj ec tius prop osats pel Moviment «Minyons Escoltes, Guies Sant[ordi de Cata lunya».
L'any p assat el desequilibri entrenombr e de cap s i de nois / es escoltes(uns seixanta, aproximadame nt), eraev ident. A quest any el pro blema s'haagre ujat fins al punt de que molts nois/es que estaven a l 'Agrup ament no podran ésser atesos a no ser que hi hagino va gent interessada pe r dur a ter meaquesta tasc a.
Greiem que I'educaci ó del ll eure dela jovent ut del nostr e pob le és r esponsabili tat de tots.
Tothom que h¡ esti gui interessatI 'i nvi tem a assi sti r a la r eunió de Gapsque celebrarem el dia 27 a les 10 delvespre al GAli.
LA QUITXALLAEL P ESSEBRE VIVENT
L'an y passa t p cr p rimera vegada es
fc ia a Sta. Coloma u n p c sscbre vivent in
tcrp rc ta t úni c a i exclusivamen r p er in
fants. L'ex it aconsegu it am b a que lla re
p re sc n tac ió va dc ixa r ben cia r el fe t d e
q ue a¡ x¡ p o d ria c o nt in ua r.
Ens ata nse m a Xada l i ja é s el mo
rn enr de co m c n s:a r a fer fe in a . Per ai x ó
e s fa al tra ve g a d a la e r ida a to ts c ls p a res
amb fills de fi n s a 12 a n ys q u e vulg ui n
pa rticipa r e n el PESSEBRE VIV E:\'T1979, q ue aq ues t any dcd ica rc m a
« L 'A:\Y ¡:\T ER:\A CIO:\A L DE L '¡:\
f A;'\;T» i a «~10SSE :'\: l O A:'\' SE G UR A1 VAL LSI).
La re u n i ó ini c ial la fa rc rn el di a 23
d 'O cruhre al RA V AL CI:":EMA a le s 10
d e la ni t.
La co n voca to ria és obc n a a tor s e ls
in fa n ta d e Sta. enloma i coma rca .
LA COMARCA
Ma rian Canals i Nada lFoto Ramon Orga
13
RETALLS O'HISTORIA
Document antic
Co p ia d'una rel a ci é tr abada en un
lIibre a n ric, en le s golfes d 'una casa . E l
te xto escrit a roa en una licua molt d e fec
tuosa, ha est at reproduít fidelm e nt.
«Re lacio d e is assassi nats y
m o rts q ue sucsehi ren en San
M ag i e n lo mes de Juny d e
1835 dos dies pasada la resta de
Corpus.«5ucsehi a q uell día que se e ncontra
re n una p a rt id a carlista en e l pun deis
Apostols a h una partida d e vo lu n ta ris de
Santa Colc ma d e Queralt; que a q uestos
ti n guerense de ret irar, y maricen dos de
ells e n el dit pun dei s A postols , d e a q u í,
vingu é, que envi are n con tr a los Religio
sos Dominicos del Co n ve n t d e San M agf,
P . Domingo j aner, Prior, P . A lbert Soler
y C ullcr, Superior , P . F ra nc esc Aluja d e
M ontbrió d e la M arca provdor., f r. J oan
T arragó, Coris ta , Fr. Darni á Viloi, Coris ta ,
Fr. F ra ncisco Torres de Cabra, Llec, Fr.
F ra ncisco, Ll e c, Apote cari, y F r. J osep h
de Pontcns, (Fig ue ras). Llec, Fr. J oseph
Oliva, de Cab ra, Ll e c .
D e re sult es de di t e ncont re se dona
una o rd re, y so is se q ueda re n en San
l\I a g í los d its P. D oming o, P . Albert. P .
F ra ncesc y . F r. J oseph d e Po nt ons , ycontinua re n a b gran q u imera re sidint en
Sant l\I a g í fi ns a l dia 30 de jul tol d e 1835.
en c u a l d ia a rribaren a ll í, una p artida d e
devuit o vint homes arma ts , q ue se d igué
si p ro cedien de Sta . Colo ma de Queralt, i
va re n robar to ts los interesaos de d iner,
de dit Con ve n t, r ases inare n a l P . Fran
cese Alujes e n la celda prin cipal, y ra ja n
la sa ng a l trespol, d ej ant la vi ga de sota
ve rm e lla d e dit a sa n g , tamb é matare n a l
F r. J oseph de Pontons (F ig uera s) en la
c ui na ve lla de bah e l Coovem , estant
Iensa u na truita , p er los rnate xo s homens
di ts, y e n lo Re fe tó ra m be d exaren per
more, a c uchilladas, a l P. D om in go , te
n inte una a l coll que a pesar de se r mor
ta l. a b p oc dies c u ra de e lla mi racu losa
meno y visqu é enca ra t renta anys. y tarn
b é a rre meteren a l P . A lbert , mentre fe
rien a l P . .Dom ingo, y ab va lo r re si stí lo
ímp etu d el ag resor, a b un esfors admira
b le, re t ira n li ab Sol ma la bayoneta, y es
capdnse per la pana de l Refetó, p a gué
ta nca r be, y sa lva r la vida. Se c re u que
105 d os d its Di funs re lig iosos ror en e n ter
rat s en la sepult ura de d etras de la tr o na,
en lo p á s que y ha de la s p orteta s de
Iglesia, a la Sa g rist ia .
Es re la ci ó q ue dona c om a tesrimoni
cont e m porá neo, y e n p a n te stimoni de
vis ta , lo Sr. (iHcgible) de V iladep e rd ius,
que hu firme e n S ta . Perpetua dia rretse
d e juny 1877.)
Segueixen unes decirnes sc nz ill es s ince res c om el c or del p oble:
1 - Christians p iadosos
, A lzém lo cór a Deu
y Iet s d e sastrosos
A b mi lamcnteu.
2 - E n combar m a riren
D os d ei s colo m ins,
Que e n Sa n Ma g i o irc n,
los d is pars c a rlins.
3. - P er venjar sa m or t,Se or d ena al Conven,
Preng uessi m lo conort
de m archa r a l moment
4 - Los mes rc si g nats
Alli se queda ren
y a lg u ns di a s a mares
E n Sa n Ma g i p asaren
5· Fugiu bons Ira re ts
Mo1ts devots d ei an
Vaix in cu itadets,
Que gent se a rrep legueo
6 - Lo a n)' tr enta cinq. En lo mes de juny,
Uns devuit o vi nt
Ab gran a ldaru ll
7 - A San ~tagi a rriba ts,
Tal saña)' furor
a ll i d esple gare n
Que daba horror
8 - E n cuarto R e c toral
P . F ra nccs c m ataren
Y'l tr espol regare n
de sa og sacerdota l
9 - E n la c u ina d e baixLa vida p reciosa
A Fr. F ra n cesc lle varen
A b m ort a levosa.
10 - Ext és a b fe ridas,
Per m ort ya l te nian.
A . VP. Domingo,
Prior d e mols di as.
Per la transcripci ó:
M :. Al ba re d a
Sta. Cotoma de Queralt
14
Sepul tura de Sant MagiFoto arxiu La Segarra
, .LUC;O DE CATALA L1i9Ó I - L'apóstrof
EL - LA que són articles determinats , queden redults a!i davan t d 'un mol corn encat en vocal o H.
El clavan t de vocal o Hl'incendil'homel'hivern
La clavant de vocal o Hl'estufal'a rra cadal'habitació
EL - LA davant de conso nant, conserven l'ar ticle ínte g ree l p a la campan ae l COI la casael poble la pellTo ta paraula té una sfl-laba que pronu nciem amb més farera q ue les altres, que se 'n d iu sl1·1aba forta o tónica. De les alt ressén di u sil·tabes feble s .. Veie m-ho: .es-par-denya ca-dl-ra in-ti-rni-tat un -qla .!!!-ti-ma
Si d el e tregeu e n veu alta ha ve ure u rnés ciar.Aquesta sfl-la ba forta, a vegades porta accent, a vegades no, c oro poden comprov ar e n els e xe m ple s anteriors . Peró en partí o no, la sfl -Iaba és anomenada ig ualment tónica o forta.Concre tament deis accents ja en pa rlare n un altre d ia .Són e xc epcions a la regla an terior, el s mots FEME NINS, q ue p ortin H o no, comenc at s en I - U febles (o sig ui que la pri me ras íl-Ia ba no s ig ui forta o tóníca.)Exemple s de primera s l1 ·laba feble, i per tant, q ue conse rva int e g re I'a r tic le LA.La Isab el / la huma nita t / la historia / la intrusa- - -Exemples de primera sfl-Iaha forta , q ue escriurem amb l'apóatrof:
l'~tirna / l'ung la / I '~tima / Tunca / l'húngara / l'i!!d iaCom excepcions d 'aque sta regla posem LA davant deis mots:LA HOST LA IRA LA UNA (ho ra de rellotqe )
Maria Albared a
GIMNÁS: Esc a le s Pa li d e l Caste11
stv
1 JUDO .KERESUS
OB ERTA MATRÍCULA DEL CURS 79/80
Activitats : GIMNASTICA FEMENI NA - JUDO
C la s s es : Dis sa bt e s i Diumenges
P er Inscr ipcions : JOSEP ESTEVE I BATETMESTRE-ENT RENA DOR NACIONAL DE JUDO CINTU RO NEC RE 2.' DAM
Telé fo n 88 03 96 Pla ca Ma jar . 15 2." SANTA C O LO M A DE Q UERALT
Armería
C I Ntra . Sra . d e la Me rc é, 14 T'e l. 880497
SANTIAGO SOLE
- FRANCHI M OD. GOLDEN 540
SAN TA COLOMA DE QUERALT
t 5
16
Més de 500 Oficines al seu servei.
SUCURSAL DE
SANTA COLOMA DE QUERALT
