Embed Size (px)
Citation preview
LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSMARÇ · ABRIL 2016
P. 18
CONVENI AMB LA DGT
P. 19
PRESENTACIÓ DEL GESTOR DE PROXIMITAT
“La mediació és preventiva: ens ensenya a identificar i gestionar conflictes”Rosa Torre Lloveras, directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
MEDIACIÓ
2
EL
GE
STO
R
SUMARI
Tot just ara comencem el segon trimestre de l’any, un any que hem engegat amb força, i ja es comencen a fer realitat alguns dels projectes en què el Col·legi ha treballat en els últims temps.
Aquests dies hem presentat, juntament amb el Consell i la Fundació ONCE, la figura del gestor de proximitat. Una oportunitat per al nostre col·lectiu d’especialitzar-se en les necessitats d’assessorament i de gestió dels assumptes de ciutadans amb discapacitat, que alhora distin-geix la nostra gestoria com a socialment respon-sable. Ja hi ha companys que poden fer lluir en els despatxos el segell de gestor de proximitat i estem segurs que cada vegada en seran més. Perquè els gestors administratius som professio-nals preparats, però també sensibilitzats amb les necessitats de la societat.
En matèria de trànsit, hem signat amb la DGT un protocol pel qual s’habilita un nou sistema de presentació d’expedients a la prefectura (Sintex) a través de mitjans electrònics. També hem de celebrar la impressió del primer distintiu me-diambiental per a cotxes, segons la classificació oficial de la DGT. Aquestes dues novetats donen
un nou impuls a una àrea d’activitat en la qual els gestors ja som una referència i posa de manifest que és possible continuar innovant per mantenir el nostre lideratge.
De forma paral·lela, un any més hem aparegut als mitjans de comunicació coincidint amb la campanya de la renda, per reforçar el posicio-nament de la nostra professió en aquest tema. Anuncis a la ràdio, la premsa i Internet, una roda de premsa i diferents intervencions de portaveus del Col·legi en entrevistes i reportatges seran visibles als mitjans fins que s’acabi la campanya, al mes de juny, per ajudar el col·lectiu a fidelitzar i captar nous clients.
El temps passa molt ràpid, però ja hem fet molta feina i estem treballant de valent en altres pro-jectes per impulsar la professió, i de ben segur en veurem els fruits al llarg d’aquest 2016. La nostra professió està en constant evolució i el Col·legi també per donar-vos suport en cada nova etapa.
Alfonso Lluzar
President del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya
PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas
DIRECTORAVanessa Mena
COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresMarc GiménezSònia VillarMontse FloresCristina Calvo
COL·LABORADORSChantal Rabat Judit Font
FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMavi ArsalaguetJosé Irún
COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64
EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]
DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]
DIP. LEGAL: B-44973-92
En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.
El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts del la Revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la Revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar l’autoria i la procedència.
Col·legi Oficial de Gestors Administratius de [email protected]
ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 10Rosa Torre Lloveras,directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
ACTUALITAT COL·LEGIAL 17Junta General
Roda de premsa anual
Conveni amb la DGT
Primeres etiquetes 0 emissions
Presentació del gestor de proximitat
Jornada de la Renda i el Patrimoni
AGENDA MITJANS22 23Activitats institucionals
Campanya de la renda 2015
Novetats de la renda 2015
Sentència: càlcul de les indemnitzacions per acomiadament
14ELS NOSTRESGESTORS
DELEGACIONS13Gesticonta
Asesoría Seisdedos
Activitats rellevants de les delegacions de Lleida i Girona
SERVEIS 16Plaques de matrícules acríliques
EDITORIAL
EDITORIAL
3
EL
GE
STO
R
ENTREVISTA
Quin origen té la mediació com a mè-
tode per resoldre conflictes?
Durant els anys noranta, a Catalunya
ja es parlava de mediació i s’utilitzava
aquest mitjà per resoldre conflictes
relacionats amb la justícia juvenil. Però
no va ser fins al 2001 que es va publi-
car la primera llei catalana de mediació
familiar i es va assumir l’impuls de la
mediació com a política pública amb
la creació del Centre de Mediació de
Dret Privat de Catalunya. A poc a poc
es va anar consolidant aquest sistema
fins que l’any 2009 es va ampliar a
altres àmbits del dret privat. Avui dia,
la promoció i el desenvolupament de
la mediació s’han convertit en un dels
àmbits d’actuació del Departament de
Justícia, així reconegut en el Decret
que regula l’estructura i funcions del
Departament.
En quins àmbits es pot intervenir?
La llei indica que es pot dur a terme
una mediació en qualsevol conflicte
que tingui com a objecte de disputa
un fet disponible, és a dir, un fet sobre
el qual les parts puguin disposar lliu-
rement. Per tant, l’àmbit d’actuació de
la mediació és molt ampli. En funció
de diferents variables (l’actitud de les
parts, el punt en el qual es troba el
conflicte, el desequilibri entre les posi-
cions, etc.), la intervenció podria més
o menys viable. Però seria per aquests
motius i no pas perquè la llei ho limiti
a un tipus d’assumpte concret.
En una mediació hi ha guanyadors o
perdedors?
En la mediació no hi ha guanyadors ni
perdedors, i el que és més important
És advocada de formació i ha ocupat diversos càrrecs en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Gràcies a aquest extens bagat-ge, va tenir l’oportunitat de conèixer molts conflictes en àmbits ben dife-rents (serveis penitenciaris, agricultura...) fins que el 2014 es va convertir en directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. Amb aquest nomenament va poder continuar un projecte en el qual creu i en el qual va treballar anys enrere, quan la mediació encara era un objectiu de futur. De forma calmada, pacient i analítica, en aquesta entrevista ens ajuda a analitzar un sistema de resolució de conflictes ple de possibilitats de creixement, ja que, com diu Rosa Torre Lloveras, “la societat catalana està preparada per a la mediació”.
ROSA TORRELLOVERASDirectora del Centre
de Mediació de Dret Privat de Catalunya
V. Mena
“Els mediadors han de tenir interès en les persones i els seus problemes”
4
EL
GE
STO
R
és que ningú no s’ha de sentir guan-
yador o perdedor. Les parts han de
construir per si mateixes una solució
viable i acceptable en tots dos casos.
Per arribar a aquest punt, han d’haver
entès el conflicte, identificat les cau-
ses, reconèixer el punt de vista oposat
i identificar els interessos propis i de
l’altra part. És un dels avantatges de la
mediació, tothom hi guanya.
Parlant d’avantatges, quins són els de
la mediació i què la diferencia d’altres
sistemes de resolució de conflictes?
L’avantatge principal és que és un
sistema que permet enfrontar-se al
conflicte mantenint el lligam entre les
parts. Aquesta és la raó per la qual
es va aplicar primer a l’àmbit familiar,
perquè, a l’origen, es tractava de resol-
dre casos com els divorcis conflictius
sense que això afectés els fills de les
parts que estaven en conflicte. L’agi-
litació és l’altra. En un sistema judicial
ideal, un conflicte judicial ja seria més
llarg, però en els temps actuals de la
justícia aquesta diferència encara és
més notable. L’experiència ens diu que
una mediació pot estar acabada en un
període de dos mesos i en sis sessions.
L’estalvi de costos, a curt i a mitjà
termini, també és un avantatge im-
portant, i més si tenim en compte que
molts conflictes judicials no finalitzen
en primera instància i s’acaben dila-
tant fins a tres i quatre anys. A l’últim,
però igualment important, cal desta-
car que en el cas de la mediació les
parts poden tenir el control del procés
(cosa que es perd en un litigi): hi
participen activament, tenen les eines
per reorientar el procés i, en un mo-
ment determinat, poden deixar-lo.
Així, doncs, no tan sols parlem d’un
canvi de concepte, sinó també d’acti-
tud. La societat està preparada per a
aquest canvi?
Precisament la societat catalana és
una de les que pot estar més prepara-
da. És una societat participativa amb
una cultura de consens i de diàleg re-
flectida en la voluntat de prendre part
en els diferents aspectes que afecten
la seva vida. Sens dubte, gaudeix d’una
bona base per impulsar la mediació.
Com ens situem respecte a altres paï-
sos? I a la resta d’Espanya?
Segons les dades del Consell General
del Poder Judicial, Catalunya és al
capdavant de tot Espanya. A Europa,
els països anglosaxons són els que te-
nen la cultura de la mediació més des-
envolupada perquè hi ha més tradició.
Pel que fa als països amb un sistema
jurídic semblant al nostre, ens trobem
a la meitat de la llista. Per exemple,
amb Itàlia no ens podem comparar di-
rectament perquè la mediació és obli-
gatòria en alguns tipus de conflictes.
A Catalunya es planteja aquesta obli-
gatorietat pel que fa a la mediació?
S’ha plantejat, i es continua discutint
sobre aquest tema. Un sector impor-
tant creu que l’obligatorietat va contra
l’esperit de la mediació. És un assump-
te debatut del qual la Unió Europea fa
alguna recomanació a favor.
Ara que ja hem parlat dels avantatges
de la mediació, quins són els frens que
n’impedeixen el desenvolupament?
Estem ultimant un estudi que demos-
tra que les causes per les quals no es
recorre a la mediació són moltes i ben
diverses, però podríem dir que el des-
coneixement n’és el motiu principal.
És un sistema consistent a analitzar el
conflicte, i això no és el que la nostra
cultura ens ha ensenyat. És un fre
cultural. Incorpora un component de
responsabilitat i de coneixement de la
situació per al qual s’ha de fer un canvi
de xip. Això sí, les persones que pas-
sen per un procés de mediació incor-
poren una nova habilitat molt útil per a
la seva vida personal i professional. Es
tracta d’un bagatge que podran apli-
car a situacions quotidianes de la feina
o a casa. Per si mateixa, la mediació
és transformativa, ja que ens ensenya
a identificar i a gestionar un conflicte.
El 30% de les mediacions són deri-
vacions judicials. Per quins canals
arriben la resta dels casos?
D’una manera ideal, el que volem
aconseguir és que els afectats acu-
deixin directament a la mediació. Per
aquest motiu disposem d’una xarxa
pública d’informació formada per
ajuntaments i col·legis professionals
des de la qual es pot accedir a tota
la informació necessària per iniciar
una mediació. Amb tot, de moment
aquesta via d’accés és minoritària,
pel desconeixement de què parlàvem
abans. La gran majoria dels casos han
passat pels serveis d’orientació jurídi-
ca que existeixen als edificis judicials i
que gestionen els col·legis d’advocats
de Catalunya mitjançant conveni amb
el Departament de Justícia.
ENTREVISTA
“Els gestors administratius per si mateixos ja són un centre de detecció de conflictes”
ATENCIONSINFORMATIVESPRESENCIALS
Dades 2015. Centre de Mediació de Dret Privat Català.
1.684 4.964 878MEDIADORS
ACTIUSREGISTRATS
EXPEDIENTSGESTIONATS
5
EL
GE
STO
R
Quin paper tenen els jutges en aquest
procés?
Un paper molt important, si tenim en
compte la quantitat de litigis que hi ha
anualment als jutjats de Catalunya. El
jutge pot fer una derivació en qualse-
vol moment del procés i nosaltres tre-
ballem amb ells perquè això no suposi
una càrrega extra de feina ni un endar-
reriment dels assenyalaments. L’any
passat, 115 jutjats van fer derivacions
cap a la mediació; es tracta d’una bona
xifra, però volem que continuï creixent.
L’any 2015, el 54% dels processos de
mediació es van acabar amb acord,
una dada sensiblement superior a
l’any anterior. Com s’acaben la resta
dels casos?
Sense haver arribat a un acord. Lla-
vors, els casos tornen al jutjat que els
va derivar o s’inicia el procediment
judicial. Això sí, els jutges afirmen que
quan un cas ha passat per un procés
de mediació, encara que no s’hagi
arribat a un acord, el conflicte no té la
capacitat destructiva que tenia abans,
perquè les parts ja han fet una feina
prèvia d’escolta, de diàleg... Per tant,
se n’ha tret un profit que facilitarà la
resolució final, encara que sigui per
una altra via.
Parlem del mediador. A més de la
preparació específica que ha tenir, de
quines habilitats socials i personals ha
de disposar?
Primer ha de ser sincer amb ell mateix
i ha de fer una autoavaluació per de-
terminar si realment té les habilitats
necessàries, ja que algunes es poden
adquirir amb formació però d’altres
no, perquè són intrínseques. Ha de
tenir flexibilitat per donar resposta a
necessitats canviants, un grau impor-
tant de tolerància a la frustració, auto-
control davant reaccions emocionals
impulsives i, a més, capacitat per ges-
tionar els conflictes des del lideratge
i no des de la capacitat d’influir-hi. A
part d’això, els mediadors han de ser
persones a les quals els agradi la gent,
conèixer el comportament humà, i han
de tenir interès en les persones i els
seus problemes.
D’aquí a poc temps es graduarà la
segona promoció de gestors adminis-
tratius que s’han format per ser me-
diadors. Què poden aportar aquests
professionals al sistema?
Les funcions dels gestors adminis-
tratius els situen en el centre de les
relacions personals, administratives i
comercials de milers de ciutadans i de
pimes. Per tant, per si mateixos ja són
un centre de detecció de conflictes.
Ara tindran l’oportunitat de desenvo-
lupar aquesta nova faceta professional
en dos sentits: com a mediadors i com
a identificadors de conflictes suscep-
tibles de mediació. En aquest sentit,
és molt útil trobar la col·laboració de
despatxos multidisciplinaris de me-
diadors d’altres especialitats, per tal
de treballar amb més possibilitats en
aquestes dues direccions. Ha quedat
demostrat que la comediació és una
gran eina per als mediadors i per als
afectats. A més, estem treballant per
crear noves categories dins el dret
privat, de manera que els gestors
administratius podran adherir-se a
l’especialitat amb la qual se sentin més
preparats i predisposats.
Com a part del registre de mediació
poden començar a actuar de media-
dors en qualsevol moment. A més,
és important que no deixin de banda
l’actualització professional com a me-
diadors compartint casos amb altres
mediadors, adquirint noves habilitats...
A més, és obligatori passar una sèrie
d’hores de formació cada dos anys per
continuar essent actius en el registre
de mediadors.
ENTREVISTA
El Col·legi es va reunir amb la
directora del Centre de Mediació
Civil de Catalunya per parlar de
la figura del gestor administratiu
com a mediador. Enguany s’està
formant la segona promoció.
Per part del COGAC van assistir a
la reunió Alfons Lluzar (president),
Carme Dalmau (secretària) i Susa-
na Pàmies (assessora legal). Per
part del Centre de Mediació, Rosa
Torre (directora) i Pilar Cid (cap de
l’Àrea Tècnica).
REUNIÓ AMB EL COGAC
6
EL
GE
STO
R
Aquest any iniciem la campanya de la renda el 6 d’abril, abans del que s’havia fet en exercicis anteriors. És possible que el canvi sigui per comprovar la millora que s’espera en la gestió de la Renda Web, el nou sistema que faci-lita l’Agència Tributària per preparar i presentar la declaració. Per fer-la ja no caldrà instal·lar el programa PADRE a l’ordinador i a més es podrà fer servir la tauleta o el mòbil, llevat del cas en què es percebin rendiments d’activi-tats econòmiques. En aquest darrer supòsit, sí que caldrà descarregar el PADRE.
La Llei 26/2014, de 27 de novembre, va introduir modificacions importants en l’àmbit de l’IRPF, que seran les que haurem de tenir en compte en la liqui-dació d’aquest exercici 2015. Alesho-res es va aprovar una rebaixa en l’es-cala de l’impost que s’havia d’aplicar de manera esglaonada en els exercicis 2015 i 2016, i també una reducció dels trams de l’escala estatal, que passen a ser només cinc des del gener de 2015. Per aclarir i regular l’abast i les condicions d’aplicació d’aquestes modificacions, s’han anat aprovant noves disposicions durant l’any, per la qual cosa una vegada més tindrem un
mosaic de normativa al qual podrem acudir per liquidar correctament la declaració de 2015.
Recordarem les exempcions que creiem que tenen més importància per a la majoria de contribuents:
- L’exempció derivada d’indemnitza-cions per acomiadament queda limita-da a 180.000 euros. L’excés tributarà a l’escala progressiva, sens perjudici de la possible aplicació de la reducció per rendiment irregular.
- S’inclou una nova exempció per a les prestacions econòmiques establertes per les comunitats autònomes en con-cepte de renda mínima d’inserció i per a les ajudes a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual i a les víctimes de violència de gènere.
Rendiments del treball
- S’elimina la reducció de 2.652 euros per rendiments del treball i, a canvi, s’estableix una despesa deduïble de 2.000 euros amb la denominació “Al-tres despeses deduïbles”.
- Les persones aturades que canviïn de residència per una nova feina po-dran deduir 2.000 euros addicionals.
- S’augmenta en 3.500 i 7.750 euros
addicionals la quantia que es podran deduir els treballadors discapacitats actius, en funció del grau de discapa-citat que tinguin.
- S’elimina la reducció per als treballa-dors actius majors de 65 anys.
- Es modifica la reducció de 3.700 euros per rendiments del treball, que només serà aplicable a rendiments nets inferiors a 14.450 euros.
- Es fixen noves regles de valoració per a les retribucions en espècie.
Rendiments del capital immobiliari
- Es manté la reducció del 60% als rendiments nets positius del lloguer d’habitatge, però s’elimina la del 100% per als arrendaments als joves.
NOVETATS DE LA RENDA 2015
“LES PERSONES ATURADES QUE CANVIÏN DE RESIDÈNCIA PER UNA NOVA FEINA PODRAN DEDUIR 2.000 EUROS ADDICIONALS”
OPINIÓ
CONCHA FORTEZAMembre de la Junta del COGAC
7
EL
GE
STO
R
OPINIÓ
- La imputació per immobles no arren-dats de l’1,1% del valor cadastral només es podrà aplicar a valors revisats en els 10 períodes impositius anteriors; la resta hauran d’imputar una renda del 2% del valor cadastral.
Rendiments del capital mobiliari
- Se suprimeix l’exempció de 1.500 euros per a dividends i participacions en beneficis.
- S’estableix una regla especial per a les rendes derivades de deute subor-dinat o participacions preferents.
Activitats econòmiques
- Reducció de les activitats que poden acollir-se al règim d’estimació objecti-va, i dels llindars d’aplicació.
- Desapareix el requisit del local ex-clusivament destinat a la gestió de l’activitat perquè l’arrendament tingui la consideració d’activitat econòmica.
- El 5% de despeses de difícil justificació es limita a un màxim de 2.000 euros.
Guanys patrimonials
- Desapareixen els coeficients de cor- recció monetària que actualitzaven els valors d’adquisició en les vendes d’immobles.
- Només es permet aplicar els coefi-cients d’abatiment als béns adquirits abans del 31.12.1994, per un import màxim de 400.000 euros.
- Els majors de 65 anys podran deixar exempts els guanys obtinguts en la
venda de qualsevol bé, sempre que en el termini de 6 mesos contractin una renda vitalícia amb un límit de 240.000 euros.
- Ja no hi ha diferència en la qualificació dels guanys patrimonials quan s’han generat en més d’un any o en menys. Tots s’integraran a la base de l’estalvi. D’altra banda, a partir de la reforma, es permet que els rendiments negatius es compensin amb guanys i viceversa.
Mínim personal i familiar
- S’eleva l’import del mínim personal a partir dels 65 anys. També l’aplicable als ascendents i descendents que con-visquin amb el contribuent i el mínim per discapacitat.
Altres
- Es creen noves deduccions per als contribuents amb més càrregues familiars, que es poden sol·licitar de
manera anticipada o es poden aplicar quan es presenti la declaració.
- Es redueix al 30% el percentatge de reducció aplicable a les rendes del treball generades en un període su-perior a dos anys, se n’aproven noves condicions i es limita a 300.00 0 euros el màxim per aplicar la reducció.
- Es redueix a 8.000 euros el límit màxim de les aportacions a plans de pensions.
- S’augmenten els percentatges de deducció per donatius.
- Es creen els plans d’estalvi a llarg termini, que declaren exempts els ren-diments de capital mobiliari, sempre que no se’n faci cap disposició durant 5 anys.
- Desapareix també la deducció per lloguer, tot i que es manté un règim transitori per als contractes celebrats abans de l’1.01.2015.
Ja no rebrem l’esborrany al qual està-vem acostumats. L’Agència Tributària enviarà mitjançant un SMS l’import de la casella 490 de la declaració de l’any anterior, perquè puguem obtenir el nú-mero de referència que ens permetrà accedir a les dades i a la declaració, a la qual haurem d’afegir tota la infor-mació que se’ns anirà demanant per aconseguir l’esborrany de la liquidació. És important revisar l’esborrany abans de confirmar-lo i presentar-lo, ja que no hem d’oblidar que la responsabilitat del que presentem sempre serà nostra.
“JA NO HI HA DIFERÈNCIA EN LA QUALIFICACIÓ DELS GUANYS PATRIMONIALS QUAN S’HAN GENERAT EN MÉS D’UN ANY O EN MENYS”
8
EL
GE
STO
R
OPINIÓ
Els últims anys han augmentat notablement el nombre i la intensitat de les actuacions de comprovació que duu a terme la inspecció dels tributs sobre les societats de pro-fessionals. Hisenda mira amb recel l’ús de les societats amb fins instrumentals; les valora pejorativament i les relaciona amb finalitats fraudulentes. Entén que quan s’interposa una societat entre el soci professional i la societat de professio-nals es fa per pagar menys impostos de forma il·lícita. L’es-quema que persegueix es basa, sobretot, en el fet que el soci professional recorre a una societat seva —de vegades, participada també per altres membres de la família— per facturar a la societat professional a la qual pertany amb motiu de la part que li correspon en el resultat econòmic dels serveis professionals que des d’aquella es presten a tercers. Aquesta estructura permet que el soci professional col·loqui a la seva societat (la societat interposada) la renda corresponent a la seva activitat en la societat professional sense que li vagi a ell com a persona física.
Els avantatges fiscals són fàcils de percebre: s’evita la pràc-tica de retencions, ja que el perceptor de les rendes és la persona jurídica i no la persona física; es confinen els rendi-ments en la societat interposada fins que es reparteixen per mitjà de la facturació o el repartiment de dividends...; en definitiva, si hi participen persones de l’entorn familiar del
soci es pot articular una mena de splitting en el repartiment de la renda generada.
A grans trets, aquestes serien les conseqüències que de-termina la senzilla estructura que Hisenda rebutja amb ro-tunditat. Amb tot, el quid de la qüestió rau a dilucidar si és admissible emprar una persona jurídica per desenvolupar determinades activitats econòmiques. Les opinions que genera aquesta problemàtica són oposades. L’Agència Tri-butària identifica en l’ús estès de les societats interposades (preferentment, societats unipersonals o familiars) un arti-fici, una ficció jurídica posada al servei d’interessos espuris.
No obstant això, qualsevol persona jurídica és una ficció (així és com es recull des de temps immemorials i consti-tueix la base del nostre dret, la nostra societat i la nostra economia). El mateix dret tributari, quan ha tingut la ne-cessitat de controlar l’ús que es feia de les societats, ha adoptat les mesures adequades. El règim de transparència fiscal és una mostra clara del que diem. Però, de la mateixa manera, la seva desaparició (a propòsit del legislador) és un indicador de la decisió d’eliminar aquestes cauteles. Aleshores, l’administració tributària pren el relleu de la llei i, en la fase d’aplicació dels tributs, que és la que li correspon, adopta mesures amb les quals supleix el silenci legal. Per aquesta via, mitjançant procediments d’inspecció, s’asso-
LES SOCIETATS DE PROFESSIONALS, EN EL PUNT DE MIRA D’HISENDA
LUIS MANUEL ALONSOCatedràtic de Dret Financer i Tributari. Assessor de la CEFIT del COGAC
9
EL
GE
STO
R
OPINIÓ
leix el punt al qual l’ordenament tributari no va voler arribar i s’està imposant, de facto, una resurrecció del règim de transparència fiscal.
És veritat que moltes vegades s’ha produït un ús abusiu de la persona jurídica per part dels contribuents. Però aquest fet no habilita a tractar tots els casos com si fossin negocis simulats. L’esquema que aplica la inspecció es resumeix en el fet que si la societat interposada no té mitjans personals i materials per justificar que ha prestat el servei pel qual factura la societat professional és que ha estat el soci qui ha fet la prestació.
Aquesta conclusió és acompanyada d’una complexa regu-larització que inclou l’IRPF del soci, l’impost de societats de la societat interposada, l’IVA de la societat professional, etc. Pot donar lloc, també, a sancions i, per descomptat, a interessos de demora. Però aquí no s’acaba tot, perquè ja hi ha hagut casos que han acabat als tribunals penals. Efectivament, en aquesta dècada, despatxos i societats de professionals de renom (Recoletos, Ramón y Cajal, Albiña-na&Suárez de Lezo, DLAPiper, Sagardoy…) han hagut de defensar que havien actuat correctament davant la jurisdic-ció contenciosa i administrativa i, fins i tot, la penal. Val a dir que els jutges penals han rebutjat, fins ara sense excepció, que el debat pertanyi a aquesta jurisdicció. Amb tot, en l’àmbit contenciós i administratiu és incessant el degoteig de sentències i resolucions sobre aquest tema sense que avui dia s’entrevegi una mínima uniformitat en la posició dels jutjats i dels tribunals.
Les dues línies interpretatives que hem vist abans tenen nombrosos adeptes. El Tribunal Superior de Justícia de Ma-drid, per exemple, manté el suport sense vacil·lacions a les regularitzacions impulsades per Hisenda i sosté, amb fer-mesa, la teoria de la simulació. En un sentit completament oposat, el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia creu el contrari, ja que considera que els professionals tenen el dret de planificar legítimament el desenvolupament de la seva activitat buscant l’estalvi fiscal. Encara hi ha molts tri-bunals superiors que no s’han expressat i que, sens dubte, hauran de fer-ho en un sentit o en un altre, atès que els propers mesos i anys hauran de resoldre molts litigis de tipus fiscal propiciats per les regularitzacions de societats interposades.
Hi ha una última opció que cal valorar amb especial aten-ció, atès que el TEAC ja l’ha pres en consideració diverses vegades. Es tracta d’estimar que, en comptes d’haver-hi una simulació subjectiva i que els serveis són prestats pel soci professional i no per la societat de la seva titularitat, la
qüestió demana resoldre’s mitjançant les regles de les ope-racions vinculades. Així, doncs, no es qüestiona la realitat de l’estructura creada sinó que es posa l’accent en el fet que si el valor de la prestació que fa la societat interposada és creat pel soci, ha de ser ell a qui s’imputi —totalment o en gran part— el benefici que es genera amb la prestació del servei. En principi, aquesta tercera via hauria de permetre evitar la imposició de sancions i simplificar, també, tota la parafernàlia que comporta regularitzar diversos impostos quan la versió que preval és la de la simulació.
La realitat ens demostra que aquesta estructura simple que consisteix a interposar una societat no tan sols ha estat adoptada pels professionals, sinó també pels artistes i, en certa manera, pels esportistes (però amb les seves particu-laritats). Tots són col·lectius que, com sabem pels mitjans de comunicació, han encapçalat les preferències d’Hisenda a l’hora de programar les actuacions inspectores. En qual-sevol cas, encara avui dia hi ha una situació caracteritzada per la incertesa. Una incertesa generada per qüestionar la hisenda pública a una forma d’organització econòmica, àmpliament utilitzada i estesa, amb arguments que cal considerar tant discutibles com rebatibles.
“EL MATEIX DRET TRIBUTARI, QUAN HA TINGUT LA NECESSITAT DE CONTROLAR L’ÚS QUE ES FEIA DE LES SOCIETATS, HA ADOPTAT LES MESURES ADEQUADES”
“ÉS VERITAT QUE MOLTES VEGADES S’HA PRODUÏT UN ÚS ABUSIU DE LA PERSONA JURÍDICA PER PART DELS CONTRIBUENTS”
10
EL
GE
STO
R
OPINIÓ
La sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem el 18 de febrer passat, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Sempere (en una sala integrada també per la magistra-da Rosa Virolés i els magistrats Luis Fernando de Castro, José Luis Gilolmo i Ángel Blasco) suposa un altre pas de rosca en el tema del càlcul de les indemnitzacions per acomiadament en l’extinció dels contractes laborals subscrits abans del 12 de febrer de 2012.
Es tracta, sens dubte, d’una sentèn-cia important i d’especial interès per als professionals del món jurídic laboralista, atès que diu com ha d’in-terpretar-se la que aleshores va ser la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, i que ara és la disposició transitòria onzena del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text re-fós de la Llei de procediment laboral, que es refereix a les “indemnitzacions per acomiadament improcedent”.
Antecedents normatius
Abans d’examinar la sentència esmen-tada, recordem quin és el contingut de la disposició que és objecte d’inter-pretació per al Tribunal:
1. La indemnització per acomiadament previs-
ta en l’article 56.1 serà aplicable als contractes
subscrits a partir del 12 de febrer de 2012.
2. La indemnització per acomiadament im-
procedent dels contractes formalitzats amb
anterioritat al 12 de febrer de 2012 es calcularà
a raó de 45 dies de salari per any de servei
pel temps de prestació de serveis anterior
a aquesta data, prorratejant per mesos els
períodes de temps inferiors a l’any; i a raó de
33 dies de salari per any de servei pel temps
de prestació de serveis posterior, prorratejant
igualment per mesos els períodes de temps
inferiors a l’any.
L’import de la indemnització resultant no pot
ser superior a 720 dies de salari, tret que, del
càlcul de la indemnització pel període anterior
al 12 de febrer de 2012, en resulti un nombre
de dies superior; en aquest cas, s’ha d’aplicar
aquest com a import indemnitzador màxim,
sense que aquest import pugui ser superior a
42 mensualitats, en cap cas.
3. A l’efecte d’indemnització per extinció per
causes objectives, els contractes de foment
de la contractació indefinida subscrits abans
del 12 de febrer de 2012 es continuen regint
per la normativa a l’empara de la qual van ser
concertats. No obstant això, en cas d’aco-
miadament disciplinari, la indemnització per
acomiadament improcedent s’ha de calcular
d’acord amb el que s’ha indicat anteriorment.
I en l’exposició de motius del RDL 3/2012, mantinguda en la de la Llei 3/2012, es va justificar la mesura de la manera següent:
Les noves regles sobre la indemnització per
acomiadament improcedent s’apliquen als
contractes subscrits a partir de l’entrada en
vigor d’aquest reial decret llei. En el cas dels
contractes formalitzats abans d’aquesta data,
la indemnització se segueix calculant d’acord
amb les regles vigents anteriorment, si bé tan
sols pel que fa al temps de serveis prestats
abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma.
Per al temps de serveis restant, es té en comp-
te la nova quantia de 33 dies per any de ser-
vei. Amb aquestes regles s’és respectuós amb
el principi d’igualtat davant la llei, consagrat
en l’article 14 de la Constitució espanyola, al
mateix temps que es tenen en compte les ex-
pectatives indemnitzadores dels treballadors
amb contracte en vigor.
Antecedents jurisprudencials
La Sala Social del Suprem va fer una primera aproximació de com cal in-terpretar la norma intertemporal, l’es-mentada disposició transitòria cinque-na, en la sentència de 29 de setembre
EL SUPREM TORNA A ACLARIR EL CÀLCUL DE LES INDEMNITZACIONS PER ACOMIADAMENT
JOSÉ HURTADOAdvocat i assessor de la Comissió Laboral i de Seguretat Social del COGAC
“ES TRACTA, SENS DUBTE, D’UNA SENTÈNCIA IMPORTANT I D’ESPECIAL INTERÈS PER ALS PROFESSIONALS DEL MÓN JURÍDIC LABORALISTA”
OPINIÓ
11
EL
GE
STO
R
OPINIÓ
de 2014, tot endolcint la rebaixa de la quantia indemnitzadora que la Llei 3/2012 va dur a terme (de 45 a 33 dies per any, de 42 a 24 mensualitats) en el sentit d’interpretar la norma de manera que “si el dia 12 de febrer de 2012 s’haguessin superat els 720 dies indemnitzadors (aplicant el mòdul de 45 dies per any) seria possible seguir reportant indemnitzacions (a raó de 33 dies per any) fins a aconseguir el mòdul de les 42 mensualitats”.
I aquesta ja fou una sentència polè-mica tant en l’àmbit jurisprudencial, ja que moltes sentències de tribunals superiors de justícia es van negar a se-guir aquesta interpretació —entre d’al-tres, la STSJ d’Extremadura, el 30 de juny 2015 (rec. 118/2015); la STSJ del País Basc, el 29 de setembre 2015 (rec. 1421/2015)—, com en l’àmbit doctrinal, ja que nombrosos autors laboralistes apuntaven que el Suprem s’apartava així del text de la norma.
En els mitjans de comunicació vincu-lats al món empresarial es va destacar que el Suprem havia elevat el cost de l’acomiadament per sobre del que es-tablia la reforma laboral i que obviava el mateix text legal.
El nou càlcul que estableix la sentència de 18 de febrer de 2016 del Tribunal Suprem
La sentència en qüestió es va dictar amb motiu del recurs de cassació d’unificació de doctrina interposat per un treballador del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya contra la sentència dictada per la Sala Social del TSJ de Catalunya el 20 de juny de 2014, que va estimar el recurs de súplica interposat contra la sentèn-cia dictada pel jutjat social número 3 de Girona el 8 de novembre de 2013 en procediment per acomiadament.
En definitiva, es tractava d’un conflic-te derivat de l’amortització del lloc de treball que ocupava el treballador demandant, la demanda del qual va ser inicialment desestimada pel jutjat i més tard estimat el recurs pel TSJ, ja que va considerar l’acomiadament im-procedent i va condemnar l’empresa a la readmissió o a la indemnització, en una quantia que serà justament la que susciti el debat jurídic al qual s’enfron-ta el Suprem per donar a partir d’aquí la nova doctrina de com cal interpretar la disposició addicional cinquena.
La nova doctrina sobre el tema és en l’epígraf 2 del tercer fonament de dret. Aquestes són les noves regles que determina el Suprem:
...segons les dades que aquest cas presenta, i
amb ànim d’aclarir la nostra doctrina, cal que
precisem l’abast que considerem adequat a
l’esmentada disposició transitòria:
a La disposició transitòria només s’aplica als
supòsits en què el contracte s’ha subscrit
amb anterioritat al 12 de febrer de 2012. La
data inicial del còmput, en supòsits com el
cas analitzat d’unitat essencial del vincle, és
clar que es retrograda fins a l’inici del període
computable.
b Quan s’apliqui aquest precepte, es tenen en
compte períodes de servei anteriors i poste-
riors al 12 de febrer de 2012 l’import indem-
nitzatori resultant no podrà ser superior a 720
dies de salari.
c De manera excepcional, aquest límit de 720
dies de salari pot obviar-se si pel període
anterior al 12 de febrer de 2012 ja s’ha meritat
una quantia superior.
d En sentit contrari, la norma implica que si
per al període de prestació de serveis anterior
al 12 de febrer de 2012 no s’ha sobrepassat el
límit de 720 dies tampoc no pot saltar-se com
a conseqüència de l’activitat posterior.
e Si els 720 dies indemnitzatoris se superen
atenent els serveis prestats abans del 12 de
febrer de 2012, cal aplicar un segon límit: el
corresponent al meritat en aquesta data.
Aquesta quantia no pot superar les 42 men-
sualitats.
f Els qui a 12 de febrer de 2012 no havien acon-
seguit els 720 dies d’indemnització (amb el
mòdul de 45 dies per any) segueixen meritant
indemnització pel període posterior (amb el
mòdul de 33 dies). El límit esmentat de 720
dies opera per l’import global derivat de tots
dos períodes.
g El càlcul de cadascun dels dos períodes és
autònom i es fa tenint en compte els anys de
servei, “prorratejant per mesos els períodes de
temps inferiors a un any” en els dos supòsits.
Per tant, com a nova interpretació, en els casos d’indemnització en què concorren períodes anteriors i poste-riors al 12 de febrer de 2012, l’import d’indemnització que resulta de com-putar tots dos períodes no podrà ser superior a 720 dies de salari, llevat que la indemnització corresponent al pe-ríode anterior al 12 de febrer de 2012 ja sigui superior a 720 dies de salari; en aquest cas intervindria el segon límit, el corresponent a les 42 mensualitats.Es torna a l’esperit originari de la reforma.
“ES TRACTAVA D’UN CONFLICTE DERIVAT DE L’AMORTITZACIÓ DEL LLOC DE TREBALL QUE OCUPAVA EL TREBALLADOR DEMANDANT”
12
EL
GE
STO
R
OPINIÓ
Dit d’una altra manera, el treballador que hagi prestat serveis per un temps superior a 16 anys abans del dia 12 de febrer de 2012, el treball ulterior li re-sultarà innocu en termes d’indemnit-zació segons l’òptica de la disposició transitòria cinquena.
A l’efecte d’aclarir-ho, a continuació proposo un resum de les regles pràc-tiques interpretatives segons el nou criteri del Suprem:
Premissa. Casos en què és aplicable la regla de la DT 5a: extincions de contractes de treball formalitzats amb anterioritat al 12 de febrer de 2012.
Regla general. Si prenem el 12 de febrer de 2012 com a referència, el càlcul de tots dos períodes (el primer a raó de 45 dies/any i el segon a raó de 33 dies/any) és autònom i s’efectua tenint en compte els anys de servei i prorratejant per mesos els períodes de temps inferiors a un any en els dos períodes.
L’import de la indemnització resultant de la suma de tots dos períodes no pot ser mai superior a 720 dies de salari.
Excepció a la regla general. El límit de 720 dies de salari només pot supe-rar-se si per al primer període ja s’ha meritat una quantia superior.
Aclariments.
1. Ara el límit de 720 dies és per a tots dos períodes (per separat i conjunta-ment), per la qual cosa si en el primer període de prestació de serveis (ante-rior al 12 de febrer de 2012, mòdul 45 dies/any) no s’han superat els 720 dies, tampoc no podrà superar-se com a conseqüència de l’activitat desenvolu-pada amb posterioritat a aquesta data.
2. Si els 720 dies indemnitzadors són superats, d’acord amb els serveis pres-tats durant el primer període (anterior al 12 de febrer de 2012, mòdul 45 dies/any), cal aplicar un segon límit: l’im-port corresponent al que s’ha produït fins a aquesta data, sense superar mai les 42 mensualitats.
3. El límit esmentat dels 720 dies per al càlcul del primer període implica que qualsevol prestació de serveis a partir del dia 12 de febrer de 2012 resulti innòcua en el càlcul de la in-
demnització per als treballadors que a aquesta data ja tinguin 16 anys o més d’antiguitat, o sigui, que hagin prestat serveis per a l’empresa abans del 12 de febrer de 1996.
Una última consideració
Una sola sentència no crea jurispru-dència. La sentència en qüestió, subs-crita pel magistrat Antonio Sempere i quatre magistrats més, no implica que la resta dels membres que com-ponen la Sala Social estiguin d’acord amb aquesta interpretació, per la qual cosa seria bo que aviat es dictés una segona sentència en el mateix sentit que pogués formar un cos mínim de doctrina o, encara millor, una sen-tència dictada pel ple de la sala que resolgués definitivament el tema.
Per tant, a partir d’ara s’aconsella apli-car les regles de càlcul segons la nova interpretació recollida en la sentència analitzada, sens perjudici d’haver de continuar pendents que d’aquí a un temps finalment puguem dir que ha estat confirmada, o no.
SabadellProfessional
PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.
Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.
Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com
13
EL
GE
STO
R
ELS NOSTRES GESTORS
Carrer de Maragall, 33 25003 Lleida Tel. 973 280 122
25 anys
“Treballar bé, ser honrat amb les coses que fas i respon-
dre sempre pels errors comesos. És l’únic que has de fer.”
Aquesta és la recepta de l’èxit segons el gestor administra-
tiu Joan Paris. I deu funcionar, perquè la gestoria que té a
Lleida ja fa 25 anys que està oberta.
A Joan Paris la feina li ha canviat radicalment des que va
començar el seu camí professional, a la dècada dels 90. En
aquests anys, malgrat que tot es feia de manera manual, tot
era més senzill, més simple. Comenta que ara “treballem
molt a través dels mitjans electrònics i ho fem d’una manera
molt diferent. No té res a veure”.
Fruit d’aquesta transformació, un dels aspectes que més
ha evolucionat és la formació. Segons ell, “avui dia has de
formar-te contínuament” per tal d’evitar errors, tasca en la
qual destaca que el Col·legi “ens ajuda molt”.
Joan Paris creu que de la manera com s’està enfocant la
professió els gestors administratius tenen el futur garantit
si continuen treballant com ho fan. “L’intermediari, la per-
sona que ha de posar en contacte l’administrat amb l’Ad-
ministració, ha de ser una persona que conegui molt bé el
procediment”, diu, i remarca que no podem deixar el client
a les mans de qualsevol.
Marcos Seisdedos està en ple relleu generacional del
despatx dels seus pares, a Viladecans (Barcelona). Havia
estudiat ADE i Economia per succeir-los i agafar el testimo-
ni del negoci, però no se sentia preparat per començar al
despatx. Va notar que li faltava preparació per dur a terme
aquesta tasca tan important i va decidir cursar el Màster
en Gestió Administrativa de la Universitat Abat Oliba CEU.
Creu que els reptes principals als quals s’haurà d’enfrontar
com a gestor administratiu són tenir els coneixements, “que
mai no són suficients ni n’hi ha prou”, per resoldre qualsevol
problema; ser capaç d’arribar a temes i qüestions amplis;
fer front a l’alt grau de competitivitat del mercat, i ampliar
els serveis del seu despatx per “ser el millor de la zona, o
almenys el més especialitzat”.
Seisdedos considera que, encara que el despatx sigui dels
seus pares, comença de zero. Tot i que reconeix que és un
gran avantatge tenir un nom fet i una clientela, creu que
“fins que no et trobes al despatx no saps el que passarà”.
No obstant això, aquest gestor administratiu afronta de
manera positiva el futur, convençut que ser gestor admi-
nistratiu “t’obre més portes” i coneixedor que, com ell diu,
“el fet de poder-te assessorar en un Col·legi conegut és una
garantia”.
GESTICONTA
Nous gestors
Carrer de Rosa de Luxemburg, 7, local 608840 Viladecans (Barcelona)Tel. 93 637 94 24
ASESORÍA SEISDEDOS
14
EL
GE
STO
R
NOVA
JUNTA DE GOVERN DE LA DELEGACIÓ DE LLEIDA
DELEGACIONS
El 26 d’abril ha tingut lloc la Junta General Ordinària de la Delegació de Lleida, en què s’han proclamat els can-didats elegits per als càrrecs de subdelegat, secretari, tresorer i vocal segon. La composició final de la Junta ha quedat de la manera següent:
El 29 de març va tenir lloc una sessió específica referent a les novetats de les SCP i mòduls de la Direcció de Tri-buts i Agència Tributària. Entre altres temes, es van analitzar les depeses aplicables i l’ordre dels mòduls. José Manuel Lavin, tècnic de l’Agència Tributària a Lleida, va ser l’encarregat d’exposar la ponència.
A Lleida s’han dut a terme diferents tallers i sessions de formació. Entre aquests destaca la jornada informativa del nou servei, que oferiran els Serveis Centralit-zats de la Delegació de Lleida. Lluís Qui, secretari de la delegació, va informar sobre les diverses negociacions que s’estan mantenint amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per poder presentar els expedients de vehicles a través del Col·legi.
També es va dur a terme una sessió informativa als Serveis Territorials d’Agri-cultura per conèixer les novetats referents a la concentració parcel·lària i al programa SIGPAC.
Un any més va tenir lloc el Curs d’IRPF i Patrimoni per posar-se al dia de les últimes novetats, amb més de 80 assistents.
President delegat Venanci Blanch i Bonet
Subdelegat Juan Antonio Santos Rovira
Secretari Lluís Qui Cambres
Vicesecretari Bruno Pardo Mestre
Tresorer Pau García Sistac
Comptadora Almudena Espin Calvo
Vocal primera Maria Carme Mercè Rubies
Vocal segona Maria José Guerrero Santafé
Vocal tercer Josep Ortiz Llena
FORMACIÓ
LLEIDA
El Col·legi de Gestors, a través de la Delegació de Lleida, va participar en la III Fira de l’Ocupació de la Universitat de Lleida (UdL). L’objectiu d’aquesta fira és donar a conèixer de primera mà a tots els assistents les oportunitats laborals que ofereix el nostre Col·legi, així com promocionar la nostra professió i el Màster en Gestió Administrativa.
III FIRA DE L’OCUPACIÓ
Els nous càrrecs a la Junta de Lleida.
15
EL
GE
STO
R
El 26 d’abril passat es va celebrar la Junta General Ordinària de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. En aquesta reunió, encapçalada pel president delegat de Girona, Joan Roig i Gubert, es van escollir per aclamació els càrrecs elegibles sotmesos a reno-vació estatutària, per la qual cosa la composició actual de la Junta de Govern queda de la manera següent:
El 4 d’abril es va celebrar la jornada formativa sobre la renda, amb més d’un centenar d’assistents.
El ponent, Juan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’Agència Tributària a Girona, va fer una exposició clara de les noves directrius per fer les declaracions d’aquest any i va respondre els dubtes i qüestions que van sorgir durant l’exposició.
NOVA COMPOSICIÓ DE LA
JUNTA DE GOVERN DE LA DELEGACIÓ DE GIRONA
JORNADA DE LA RENDA 2015
GIRONA
DELEGACIONS
Posteriorment, es va fer entrega d’unes plaques commemoratives per retre homenatge als membres de la Junta que deixen el càrrec, en reconeixement pels serveis prestats.
President delegat Joan Roig i Gubert
Vicepresidenta Cristina Cànovas Matas
Secretari Pere Munell Isidro
Vicesecretària Joaquima Pou Soler
Tresorer Jaume Vilanova Vila
Comptador Santiago Fernández Carbó
Ponent Pere Estanyol Olivés
Ponent Jaume Jesús Barcons Casas
Roig, després de donar les gràcies a tots els presents per l’assistència i molt especialment al president del Col·legi de Catalunya, Alfonso Lluzar López de Briñas, que va voler acompanyar-los en aquest acte, va iniciar el parlament dirigint-se als membres de la Junta que deixen els càrrecs: Vicenç Cànovas, Manel Sarasa i Jaume Vilanova Font.
Els va agrair sincerament la dedicació incondicional a aquesta institució, el temps i l’energia invertits a defensar i impulsar la professió de gestor, de la qual tots els presents formaven part. A continuació, va donar la benvinguda als nous membres que s’uneixen a la Junta de Govern, Cristina Cànovas, Pere Munell, Jaume Vilanova Vila i Jaume Barcons,
que recullen el testimoni de continuar treballant en la ma-teixa línia, i també va agrair a Pere Estanyol la continuïtat en el càrrec.
El ponent va expressar que aquest és un projecte que requereix l’experiència i l’empenta de tots per continuar endavant, amb la mateixa força com fins ara, adaptant-lo a les necessitats creixents i en canvi constant que requereix la societat actual. Per això és tan important per al Col·legi comptar amb nous companys disposats a invertir temps, il·lusions i experiència en aquest camí que afavoreix tota la professió. Va finalitzar el parlament manifestant la certesa que, gràcies als resultats obtinguts per la feina feta fins ara i a la tasca que es desenvoluparà a partir d’avui, els gestors aconseguiran tots i cadascun dels objectius que es proposin.
El president delegat va cedir la paraula al president del Col·legi de Catalunya, Alfonso Lluzar, que també va dirigir unes paraules als assistents.
Alfonso Lluzar i Joan Roig durant la Junta.
16
EL
GE
STO
R
Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats
SOL·LICITEU-NE L’ACCÉS
Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 [email protected] www.gestors.cat
UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI
Faciliteu plaques de matrícula acríliques a la gestoria i oferiu un servei integral per cobrir noves necessitats dels clients.
ACCEDIU A UN SERVEI DE PLAQUES DE MATRÍCULA
Us interessa oferir un nou servei a la gestoria?
En què consisteix aquest servei del Col·legi?
És un servei que, gràcies al conveni signat amb
Exclusivas & Placas de Matrículas (EPM), us permet
gaudir d’unes condicions especials per oferir plaques
de matrícula acríliques des de la gestoria.
Què us facilita?
Un preu molt competitiu, de 4,33 € + IVA en
matrícules acríliques llargues de la UE de doble
impacte.
Possibilitat d’adquirir-ne de diverses mides.
Facilitats per obtenir l’equip necessari, que
consisteix en una impressora i una aplanadora,
que quedaran en dipòsit a la gestoria.
Mínima inversió inicial.
Suport de l’entitat EPM per instal·lar l’equip, posar-lo en marxa i facilitar les instruccions necessàries
del procediment.
El programa inclou el registre de les matrícules automàticament en el llibre de matrícules.
Captació de clients actuals i potencials que necessitin renovar la matrícula del vehicle, canviar-la per millorar l’estètica de l’automòbil o millorar la seguretat viària.
SERVEIS
17
EL
GE
STO
R
ACTUALITAT COL·LEGIAL
RODA DE PREMSA ANUAL
El 20 d’abril passat el COGAC va oferir la roda de premsa anual. A la convocatòria, que es va iniciar amb la interven-ció d’Alfonso Lluzar, president del Col·legi, es van analitzar la campanya de la renda 2015 i altres temes d’actualitat en l’àmbit fiscal i tributari, com ara el cas dels papers de Panamà.
Carme Dalmau, secretària del Col·legi de Gestors Adminis-tratius, va parlar sobre el nou sistema Renda Web, per fer la declaració a través d’Internet, del qual destaca que “es fo-namenta bàsicament en la recaptació exprés o la devolució exprés, i situa tota la càrrega de responsabilitats al terreny del contribuent”.
Jordi Altayó, ponent de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària, va parlar sobre com ha afectat la reforma fiscal la declaració de la renda d’enguany, i va destacar que “la reforma de l’IRPF no és tal com s’ha anunciat, com una re-ducció de tributació generalitzada, perquè només beneficia una part dels contribuents, mentre que en perjudica una altra part”. Finalment Lluís Alonso, assessor del Col·legi, va intentar aclarir alguns aspectes dels famosos papers de Panamà.
L’Agència EFE, TVE, TV3, El Periódico, la Cadena SER, Rà-dio 4 (RNE), Catalunya Ràdio, Europa Press, COPE, finan-zas.com, Expansión, El Economista, Periodistadigital.com, Yahoo Noticias, Aldia.cat, Diariosigloxxi.com, lainformacion.com, Telecinco, eldia.es, negocios.com, La Vanguardia i La Voz Libre van ser alguns dels mitjans que van assistir a la roda de premsa o que es van fer ressò de les declaracions.
La roda de premsa va tenir lloc a la seu del Col·legi.
La Junta es va celebrar el 18 de març passat.
El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va celebrar la Junta General, en què es van aprovar els pressupostos per al 2016 i la liquidació pressupostària del 2015. A més, també s’hi van aprovar un seguit de mesures plantejades per la Jun-ta de Govern amb la finalitat d’afavorir al màxim possible els col·legiats.
Durant l’acte, es van escollir per aclamació els següents can-didats a càrrecs de la Junta de Govern:
JUNTA GENERAL ORDINÀRIA 2016
Vicepresident Juan Antonio Santos Rovira
Secretària Carme Dalmau Bacardit
Comptador Josep Ribó Nirella
Vocal segon Santiago Fernández Carbó
Vocal quarta Aurora Rodés Piqueras
Vocal sisè Jordi Altayó Martí
Vocal vuitè Plinio Gómez Ferrer
El president, en nom de la Junta de Govern, va reiterar l’agraïment a tots els assistents a la sessió ordinària de la Junta General, així com a les diferents comissions col- legials, les delegacions i el personal de la secretaria per la feina feta al llarg del 2015.
18
EL
GE
STO
R
ACTUALITAT COL·LEGIAL
El 7 d’abril de 2015 va tenir lloc la
signatura d’un nou conveni de col-
laboració entre el Col·legi Oficial de
Gestors Administratius de Catalunya
(COGAC) i la DGT. Fruit d’aquesta
nova col·laboració, s’habilita el nou sis-
tema de presentació d’expedients a la
Prefectura, anomenat Sintex, a través
de mitjans electrònics.
Gràcies a això, els gestors administra-
tius obtindran més agilitat en la trami-
tació de baixes de trànsit comunitari,
d’exportació i temporal; en el canvi
de domicili fiscal dels vehicles, i en
l’obtenció de duplicats de permisos
de circulació.
A la reunió, hi van assistir el director
de la Prefectura Provincial de Trànsit,
Adrià Puigpelat; la cap local de la Pre-
fectura de Trànsit a Sabadell, Natalia
Padilla; el president del Col·legi de
Gestors Administratius, Alfonso Llu-
zar; la cap dels Serveis Centralitzats
de Trànsit del COGAC, Noemí Corba-
cho, i l’analista funcional de l’aplicació
A9 de GESCO, Marc Virgili.
Ja està imprès el primer adhesiu desenvolupat per Gestors
1880 SAU (Gesco) que informa a l’usuari que ha adquirit un
vehicle de la seva classificació energètica. Els Serveis Cen-
tralitzats de Barcelona del COGAC ho han lliurat al primer
conductor d’un automòbil catalogat com a “zero emissions
locals” i, per tant, que és respectuós amb el medi ambient.
Pròximament s’ampliarà aquesta iniciativa a la resta de dis-
tintius segons la classificació de vehicles establerta per la
DGT en funció el seu potencial contaminant.
S’estan facilitant també uns fullets elaborats pel Col·legi, en
col·laboració amb la DGT, en què s’explica la informació que
contenen aquests adhesius: número que identifica la catego-
ria, codi QR amb informació com ara l’any de matriculació o
el potencial fiscal, la font d’energia utilitzada pel vehicle, etc.
NOU CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA DGT
LLIURAT EL PRIMER DISTINTIU AMBIENTAL PER A VEHICLES
La signatura del conveni va tenir lloc a les oficines de la Prefectura de Trànsit a Barcelona.
Distintiu ambiental “zero emissions”.
19
EL
GE
STO
R
ACTUALITAT COL·LEGIAL
El COGAC ha estat el primer col·legi de gestors d’Espanya
que ha presentat oficialment la figura del gestor de proxi-
mitat en un acte que va reunir prop de cinquanta gestors.
Alfonso Lluzar, president del COGAC, va posar de manifest
la importància d’aquest servei “que afavoreix les dues parts
implicades. A les persones amb alguna discapacitat, perquè
podran tenir un assessorament adaptat a les seves necessi-
tats, i als gestors administratius, perquè podran convertir-se
en el referent per a aquest col·lectiu en les relacions que
tinguin amb l’Administració”. Lluzar va destacar que accions
com aquesta aporten valor afegit a la professió: el de la res-
ponsabilitat social.
Actualment, a Espanya hi ha més de 3,5 milions de perso-
nes amb alguna discapacitat. Aquesta dada va ser el punt
d’inici de la intervenció de Fernando Santiago, president
del Consejo General, que va reconèixer la tasca pionera del
Col·legi català en aquest i altres projectes estratègics. “Si
ens convertim en gestors de proximitat podem ajudar una
part molt important de la població en les seves relacions
amb l’Administració, una administració que no sempre pen-
sa en aquest tipus de persones”, va afirmar.
Sabina Lobato, directora de Treball, Formació i Projectes de
la Fundació ONCE, va mostrar satisfacció de veure aquest
projecte fet realitat, que “col·loca els gestors administratius
a l’avantguarda en la relació amb la discapacitat des de
l’empresa”. Lobato va recordar que la certificació Bequal
que obté el gestor de proximitat per al despatx el situa al
mateix nivell que les grans empreses reconegudes amb
aquest distintiu.
El representant del Consejo d’aquest projecte, Víctor Car-
pintero, va voler agrair a totes les parts implicades la feina
feta i va animar els gestors administratius a embarcar-se en
aquesta nova proposta.
Sònia Villar, vocal primera del COGAC i impulsora d’aquest
projecte, va afirmar que “la il·lusió, molta il·lusió, ha estat
el motor que ha motivat aquest conveni entre la Fundació
ONCE i el Consejo de Gestores Administrativos, que ha fet
que el gestor de proximitat sigui una realitat”. Villar va mos-
trar als assistents com funciona la plataforma en línia de la
formació que cal superar per convertir-se en gestor de proxi-
mitat, així com el material de suport que reben els gestors
que l’han cursat: logotip d’identificació, fullets, pòsters, etc.
L’esquiador i medallista paralímpic Jon Santacana va explicar la seva història de superació des que, quan tenia vuit anys, li van diagnosticar una malaltia que li ha reduït dràsticament la capacitat visual. Va compartir amb els assistents com va arribar
a l’esport d’elit malgrat la seva discapacitat i com va superar dues lesions de caràcter molt greu. Santacana va afirmar que és possible superar els propis reptes quan un s’ho proposa i va traslladar aquest repte als gestors de proximitat.
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL GESTOR DE PROXIMITAT
Taller de sensibilització
Xxxxxxx.
Víctor Carpintero, Alfonso Lluzar, Sabina Lobato, Fernando Santiago, Jon Santacana i Sònia Villar.
A l’acte de presentació es van entregar els primers certificats als gestors que ja s’han convertit en gestors de proximitat. D’esquerra a dreta: Santiago Fernández, Jordi Menescal, Marc Giménez, Iolanda Chirinus, Aurora Rodés, Alfonso Lluzar, Josep Ribó, Albert Romaguera, Sònia Villar, Jaume Vilanova, Concha Forteza i Carme Dalmau.
20
EL
GE
STO
R
Dins aquesta jornada, el doctor Luis
Manuel Alonso, catedràtic de Dret
Tributari i Financer de la Universitat
de Barcelona i assessor de la Comis-
sió Econòmica Fiscal i Tributària del
Col·legi, va presentar el seu últim
llibre, Sociedades profesionales inter-
puestas: problemática fiscal y penal.
La doctora Silvia Cano Arteseros,
inspectora de tributs de la Generalitat
de Catalunya i actualment gerent de
l’Organisme de Gestió Tributària de la
Diputació de Barcelona, va ser l’enca-
rregada de presentar el llibre. Va fer
un repàs de la trajectòria acadèmica
i científica de l’autor i va recordar el
seu pas per diferents universitats
catalanes (Universitat de Barcelona,
Universitat de Girona, Universitat
Autònoma de Barcelona, Universitat
Internacional de Catalunya). També va
voler subratllar l’extensa obra doctrinal
del doctor Alonso, reflectida en nom-
broses revistes i llibres especialitzats
des de fa gairebé tres dècades. També
va destacar la vinculació amb insti-
tucions empresarials i professionals i
va fer incidència en la seva condició
d’assessor de la CEFIT del COGAC.
El doctor Alonso, per la seva banda, va
començar la intervenció manifestant un
agraïment sincer al COGAC per haver
mostrat interès en la presentació del
llibre, fet que va considerar una mostra
palpable de la implicació del Col·legi
en la millora de la seguretat jurídica en
el pla fiscal i en la resolució dels pro-
blemes que viuen avui dia les societats
professionals. També va assenyalar
el fet que els tribunals de justícia són
l’ens a qui competeix aclarir aquesta
situació tan tibant i insegura, en la qual
la utilització d’una societat interposada
pot ser valorada com una opció fiscal
(Múrcia) o benvolguda com a simulació
i ser perseguida fins i tot davant els
tribunals penals (Madrid).
JORNADA DE LA RENDA I EL PATRIMONI
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
SOCIEDADES PROFESIONALES INTERPUESTAS: PROBLEMÁTICA FISCAL Y PENAL
ACTUALITAT COL·LEGIAL
Un any més el Col·legi ha organitzat
la Jornada de la Renda i el Patrimoni,
amb l’assistència de més de 200 ges-
tors i empleats dels seus despatxos.
Jordi Beltran, economista i soci direc-
tor del Gabinet Garcia Hoffmann-Ber-
tran Asesores SLP, va ser l’encarregat
d’analitzar les novetats i les qüestions
més rellevants per a aquesta campan-
ya. Així mateix va fer una anàlisi de di-
ferents doctrines i de la jurisprudència
aplicable.
D’esquerra a dreta, Alfonso Lluzar (president), Aurora Rodés (vocal 4a), Jordi Beltran, Silvia Cano, Luis Alonso i Carme Dalmau (secretària).
La doctora Silvia Cano va presentar el llibre. El doctor Luis Manuel Alonso, autor del llibre.
Jordi Beltran. Més de 200 persones van assistir a la Jornada.
21
EL
GE
STO
R
El dijous 7 d’abril els gestors administratius de les comar-
ques del Bages i el Berguedà van fer la trobada anual amb
les administracions. Com ja és habitual, es van reunir en
un sopar. Enguany es va celebrar al Restaurant Logos, de
l’Ametlla de Merola, municipi del Berguedà. Hi van assistir
disset gestors administratius i representants de l’AEAT, de
la TGSS, de l’OTG, del SEPE, de l’Oficina Liquidadora i de la
Diputació de Barcelona. Abans del sopar els assistents van
poder gaudir de l’activitat musical: “La veu humana, l’ins-
trument més fascinant i misteriós”, a càrrec de la soprano
Virgina Parramon. Aquesta trobada ha esdevingut una fita
esperada per tots, ja que permet l’acostament entre els
representants dels contribuents i els de les administracions
amb l’objectiu de crear sinergies i analitzar els problemes
de gestió.
TROBADA ANUAL AMB ELS GESTORS DEL BAGES-BERGUEDÀ
ACTUALITAT COL·LEGIAL
FÒRUM AMEC 2016El pròxim 30 juny tindrà lloc a Barcelona el Fòrum Amec 2016. Amb el lema “Internacionalització en persona”, cen-trarà el debat en les persones com a factor clau per a la competitivitat de les empreses en els mercats internacionals. La programació inclou una ponència impartida per un dels principals experts mundials en gestió del talent, però també espais per a la formació pràctica, el networking i la presen-tació de casos d’èxit. A www.forumamec.com es pot trobar més informació sobre aquest esdeveniment.
La trobada va tenir lloc a l’Ametlla de Merola.
El 2 de març de 2016 ha sortit publicada en el DOGC la Resolució JUS/436/2016, de 19 de febrer, per la qual es convocaven les proves per obtenir el títol de gestor administratiu. Aquest any, com a aspecte més destacat, s’han ampliat els supòsits
de títols que donen accés a les proves, una novetat que amplia el nombre de professionals que poden dedicar-se a la gestió administrativa. Enguany s’hi han presentat més de 140 sol·licituds.
PROVES D’ACCÉS A LA PROFESSIÓ
22
EL
GE
STO
R
AGENDA
1 de marçComissió de Trànsit
3 de marçReunió de seguiment amb la Prefectura de Trànsit de Barcelona i participació del president del COGAC
8 de marçComissió de Justícia i Deontològica del COGAC
9 de marçComissió de Control de Gestorplan amb la participa-ció del COGAC
Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària
Comissió de Comunicació
15 de marçJunta de Govern
Reunió de representants del COGAC amb la Direcció General de Dret i d’Entitats
Jurídiques de la Generalitat de Catalunya
16 de marçReunió de la Comissió de Proves d’Accés del Consejo General a Madrid amb la participació del president del COGAC
17 de marçCelebració del Ple del Consejo General amb la participació del president del COGAC (Madrid)
22 de marçReunió amb la DGT a Madrid amb la participació del president del COGAC
5 d’abrilComissió de Trànsit
6 d’abrilComissió Laboral
Comissió Econòmica, Finan-cera, Comptable i Tributària
Comissió de Comunicació
11 d’abrilSessió plenària extraor-dinària del Ple del Consejo General a Madrid amb la participació del president del COGAC
Comissió d’Estrangeria del Consejo General a Madrid amb representació del COGAC
Reunió a la Subdelegació del Govern a Barcelona amb representació de la Comissió Laboral del COGAC
14 d’abrilComissió de Justícia i Deontològica
21 d’abrilJunta de Govern
Celebració del Ple del Consell
22 d’abrilCelebració del Ple del
Consejo General amb la participació del president del COGAC (Santander)
27 d’abrilReunió de representants de la Comissió Laboral amb la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social a Barcelona
28 d’abrilReunió de la Junta Directiva de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya amb la participa-ció del president del COGAC i la presència del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya
ACTUALITAT COL·LEGIAL
El Consell de Col·legis Oficials de Gestors
Administratius de Catalunya s’ha adherit al
manifest “Vergonya, ni un minut més! Per
una Europa de les persones”, impulsat per
l’Associació Intercol·legial, com a primera
acció d’una campanya adreçada a denun-
ciar la situació que afecta els refugiats i exi-
gir una solució ajustada als drets humans. El
manifest ha rebut fins ara més de 130.000
adhesions d’entitats i particulars. El docu-
ment sencer i la forma d’adherir-s’hi estan
disponibles al web www.intercolegial.cat.
El Col·legi serà present un any més a la Fira
Biz Barcelona sota el guiatge de la Inter-
col·legial, de la qual el COGAC és membre
actiu. Aquest saló per a pimes, emprenedors
i autònoms tindrà lloc els pròxims 1 i 2 de
juny i s’hi podrà trobar un nou espai dedicat
a l’economia social. L’any passat aquesta
fira va rebre més de 12.400 visitants, la mei-
tat dels quals van ser pimes.
MANIFEST A FAVOR DELS REFUGIATS
BIZ BARCELONA 2016
Cartell del manifest.
CONNECTEMPERSONES PERDINAMITZAR L’ECONOMIA
www.bizbarcelona.com#bizbarcelona
1- 2 JUNY 2016RECINTE MONTJUÏC
Promotors:
23
EL
GE
STO
R
MITJANS
Tan bon punt arriba el moment de fer la declaració de la renda, el Col·legi intensifica les accions comunicatives. Per aquest motiu, la nostra campanya, destinada a aconseguir que cada cop més ciutadans confiïn en els gestors administratius per fer la declaració, serà present des de mitjan abril fins al juny.
L’anunci es podrà veure a La Vanguar-dia, El Periódico, 20 Minutos, Expan-sión, La Mañana i El Segre, i es podrà sentir la falca a la Cadena SER, RAC1, Catalunya Ràdio, 40 Principales, UA1 i Onda Cero.
Un cop més, però, Internet serà l’eix principal d’aquesta campanya. El pre-sident del Col·legi, Alfonso Lluzar, ha gravat un vídeo per a lavangaurdia.com en què parla sobre la renda d’enguany. Concha Forteza, de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària del Col·legi, es connectarà també en un xat per respondre els dubtes sobre la renda dels usuaris. El bàner de la cam-panya, que apunta directament a una pàgina amb un cercador de gestors, és present tant al web de La Vanguardia com a antena3.com, ara.cat i tv3.cat.
A més, per primera vegada, 15 au-tobusos de les línies més habituals mostraran l’anunci del Col·legi, en un trajecte que recorre pràcticament tota la ciutat de Barcelona. També serem presents al programa de les Festes de Primavera de l’Hospitalet de Llo-bregat, al programa de la Festa Major de Badalona i a les marquesines de la ciutat de Lleida.
Com ja és habitual, a banda d’aquestes accions als mitjans, posem a la vostra disposició pòsters i fullets informatius gratuïts, i imatges a la plataforma de comunicació, que us ajudaran a captar clients i promoure la campanya des dels vostres despatxos.
CAMPANYA DE LA
RENDA 2015Páginas especiales
DIA00 DE MES DEL 2013 el Periódico 1
Víctor Fúser II MONOGRÁFICOS
La campaña de la renta co-rrespondiente al 2015 ya ha comenzado. ¿Con qué novedades fiscales se va a
encontrar el contribuyente?..... -Es el año en el que entra en vigor
la sonada Reforma Fiscal, con lo que es una campaña con muchos cambios a tener en cuenta. Alguno de los más destacables sería, por ejemplo, que la deducción por planes de pensiones ba-ja hasta los 8.000 euros anuales frente a los 10.000 que había hasta ahora. Se trata de uno de los ahorros fiscales más importantes para el contribuyente y, aunque ahora es más limitado, es conveniente que quede reflejado en la declaración para obtener un mejor re-sultado. La vivienda de alquiler también ha sufrido cambios, pues desaparece el derecho a desgravarse las rentas pa-ra alquileres firmados a partir del 1 de enero del 2015. En cuanto a los propie-tarios, pierden el 100% de deducción por alquilar un inmueble a menores de 30 años, siendo ahora el máximo dedu-cible para todos los casos del 60%. La eliminación de los coeficientes de abati-miento en la venta de un inmueble o los planes de Ahorro 5 son otros cambios a tener muy en cuenta este año.
-En esta campaña se estrena el sistema on line Renta Web. ¿En qué consiste? ¿Evitará errores al contri-buyente?
-Renta Web es un nuevo sistema a través del cual podemos consultar nuestros datos fiscales y presentar la declaración de la renta a través de internet. No será necesario bajarse el programa PADRE, sino que el proce-so se podrá realizar íntegramente on line. Eso sí, los datos que nos ofrezca el sistema pueden contener errores, al igual que pasa con los borradores tradicionales. Por lo tanto, si no los co-rregimos podemos enfrentarnos a una sanción, ya que cuando aceptas el re-sultado estamos aceptando también la responsabilidad de lo que declaramos. Este nuevo sistema no lo podrán utilizar los contribuyentes que realicen activi-dades económicas, como por ejemplo, los autónomos.
-Seguro que hay dudas sobre la renta que se repiten cada año. ¿Cuá-les son las más frecuentes?
-La obligación de tener que presentar o no la declaración es una de las más comunes. En principio, un contribuyen-te que perciba un salario inferior a los
22.000 euros brutos anuales no está obligado a realizarla, a no ser que esa cantidad provenga de dos pagadores distintos. En tal caso cambian los límites y es frecuente que haya que realizarla obligatoriamente. Eso sí, hay que tener en cuenta que a veces, aún no estando obligado, puede ser beneficioso realizar la declaración porque tengamos algún tipo de desgravación (plan de pensio-nes, familia numerosa) que haga que el resultado sea positivo para nosotros. Otro asunto en el que se suelen co-meter errores en la declaración hace referencia a las ayudas que hayamos podido percibir, como por ejemplo, la del plan PIVE por la compra de un coche. Muchas personas desconocen que debe constar en la declaración y hay que tributar por ello. Esta es una información que en muchas ocasiones no aparece en el borrador, lo que po-siblemente derivará en el requerimiento
por parte de Hacienda de realizar una declaración complementaria si no lo añadimos correctamente.
-Son muchas las variables a tener en cuenta…
-Un buen ejemplo de ellos es que la guía que edita la Agencia Tributaria para ayudar a hacer la declaración tie-ne este año más de 1.000 páginas, lo que pone de manifiesto que no es un trámite sencillo. Desde el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalun-ya recomendamos acudir a un gestor administrativo colegiado para realizar la declaración de la renta. Poner estos asuntos en manos de un profesional especializado ahorra tiempo y dinero al contribuyente, pues tiene la seguridad de que la declaración estará correcta-mente hecha y el resultado obtenido será el más favorable posible. La ex-periencia, las herramientas y la forma-ción continua en temas fiscales son una
garantía que solamente pueden ofrecer los gestores administrativos.
-¿Qué otros aspectos habría que tener en cuenta a la hora de cumpli-mentar la declaración de la renta?
-Por ejemplo, a nivel de donativos a entidades solidarias hay que recordar que se ha incrementado el porcentaje de deducción para los donativos, que será del 50% para los primeros 150 euros y del 27,5% para el resto. Cuan-do se trate de una donación que ya se hubiese realizado en los dos años anteriores, por un importe igual o supe-rior, el porcentaje será del 32,5%. Será importante obtener el certificado de la donación, para saber si la entidad está incluida en el ámbito de aplicación de la Ley 49/2002, ya que en caso contrario, la deducción será del 10%. También hay que tener presente que las nuevas deducciones para familias numerosas o con ascendientes o descendientes discapacitados, exigen como requisito el título de familia numerosa, número, fecha de concesión y de finalización, así como el reconocimiento del grado de discapacidad.
-¿Y en cuanto al domicilio, a qué se debe prestar atención?
-Es importante declarar el domicilio que constituye la vivienda habitual en cada ejercicio, por lo tanto, no debe-mos olvidar comunicar cualquier cam-bio que se produzca, ya que puede condicionar la aplicación de alguna deducción o exención. Por otro lado, aunque se ha eliminado la deducción por alquiler de vivienda, se mantiene un régimen transitorio para aquellos contratos anteriores al 1 de enero del 2015, que permite seguir aplicando la deducción. Por otra parte, Catalunya tiene también su propia deducción por alquiler, con otros requisitos y condi-ciones que no se ha modificado y que puede resultar de aplicación. Para el arrendador de la vivienda, el rendimien-to neto obtenido tendrá una reducción del 60% en todos los casos. Y, aparte, ha desparecido la reducción del 100% para los arrendamientos a jóvenes.
-¿Cómo puede saber el cliente que se encuentra ante un verdade-ro gestor administrativo colegiado?
-Tenemos un símbolo propio que compartimos y nos diferencia: GA. Además, en la web colegial www.gestors.cat existe un buscador donde el usuario podrá encontrar su gestor administrativo más próximo con la garantía de que será un profesional colegiado.M
ALFONSO LLUZARPRESIDENTE DEL COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA
“La guía de ayuda que edita la propia Agencia Tributaria tiene más de 1.000 páginas; no es un trámite fácil””
EXPERTOS
“Nuestra garantía son la experiencia, las herramientas y la formación en temas fiscales”
“En nuestra web contamos con un buscador para encontrar a profesionales colegiados”
“Confiar la declaración a un gestor administrativo ahorra tiempo y dinero”
“La Reforma Fiscal implica muchos cambios a tener en cuenta en la actual campaña de la renta”
b “Entran en vigor modificaciones referentes al plan de pensiones, la vivienda o las donaciones”
b
