1. Diferència entre osteoporosis i osteosclerosis?

L’osteoporosi és una disminució en la densitat òssia i la osteosclerosi un augment

d’aquesta.

2. Quin és el factor desencadenant de la osteomalàcia? Què la diferència del

raquitisme?

Insuficiència de vitamina D en la dieta, exposició insuficient al sol o problemes

d’absorció intestinal de vitamina D.

3. Diferència entre artritis i artrosis?

- Artritis és la inflamació o desgast de l’articulació i l’artrosi o osteoartritis és la

deformació òssia produïda pel desgast del cartílag articular.

- L’artrosi sol afectar més un costat del cos que l’altre i és local, l’artritis és simètrica i

sistèmica.

- L’artrosi no dona simptomatologia al principi i s’observa en radiografies, l’artritis

dona simptomatologia des de l’inici.

4. Quin és el factor desencadenant de la gota? Indica la simptomatologia dels pacients

que la pateixen. L’acumulació d’àcid úric en sang provoca l’acumulació de cristalls

d’aquest en les articulacions. Sol aparèixer primer al dit gros del peu, que està

inflamat i vermell (artritis). És molt dolorosa. També provoca febre i calfreds. Pot

estendre’s a les cames o braços.

Afecta més a homes d’entre 30 i 50 anys i la incidència en dones és major a partir dels

60 (menopàusiques) o embarassades.

Les causes principals són:

- Anomalia metabòlica: no s’elimina l’àcid úric correctament o se’n produeix massa.

- Altres malalties com la psoriasis o la insuficiència renal.

- Persones sotmeses a quimioteràpia o tractaments diürètics.

- Consum excessiu d’alcohol o de proteïnes

- Dejú o pèrdua de pes sobtada.

5. Quina simptomatologia presenten els pacient amb una hèrnia discal? Quina edat

tenen?

El disc intervertebral pot herniar-se o trencar-se causat:

- Ciàtica: dolor que s’estén cap a glutis i cames. El dolor millora si la persona s’estira

amb les cames flexionades i augmenta amb la flexió de la columna o després de

seure molta estona. S’està millor caminant que de peu quiet. No sempre el motiu

és una hèrnia discal.

- Sensació de formigueig.

- Pot existir dèficit neurològic (pèrdua de força)

- Pèrdua de mobilitat

- Si la medul·la està comprimida per més d’una hèrnia, la pèrdua de força pot afectar,

fins i tot, als esfínters anal i vesical

Són més freqüents en la zona cervical lumbar. Existeixen casos congènits però també

poden donar-se per un sobreesforç o trauma. Més comú en homes de més de 30 anys.

6. Busca informació sobre les característiques de les distròfies musculars i les seves

conseqüències.

Són hereditàries i degeneratives. Apareixen durant la infància (més greus) o en l’etapa

adulta, segons el cas. No tenen tractament més que controlar els símptomes, que són:

- Debilitat muscular en un o varis grups de músculs. Retard en les habilitats motores.

- Pèrdua del volum muscular

- Caigudes freqüents

- Parpelles caigudes

- Contractures musculars cròniques.

- Retard intel·lectual (només en alguns tipus)

- Baveig

Poden ocasionar complicacions com miocardiopatia, insuficiència pulmonar o

escoliosis.

Les més comunes són:

- La distròfia muscular de Duchenne

- Distròfia muscular de Becker

- Distròfia muscular facioescapulohumeral

- Distròfia miotònica

- Distròfia muscular de Emery- Dreifuss.

7. És possible l’aparició de tumors en el teixit ossi? Quins tipus coneixes?

Si, poden ser per causes genètiques, radiacions o traumatismes, però sovint el seu

origen és desconegut. Poden ser benignes o malignes. Els malignes al seu torn poden

ser primaris o secundaris.

- Tumor benigne: Més comuns entre 10 i 20 anys. Poden desaparèixer sols o

tractar-los. Es controlen mitjançant radiografies. Osteocondromes.

- Tumor maligne primari: Més comuns en joves. Produeixen dolor local i sobtat i

creixen ràpidament, envaint els teixits pròxims. Osteosarcomes.

- Tumor maligne secundari: Tenen l’origen en un teixit no ossi proper i, per

metàstasi, han envaït l’os. Tenen mal pronòstic. Els més comuns provenen del

càncer de mama, pròstata, ronyó, pulmó i tiroides.

8. Quina diferència hi ha entre fissura i fractura?

La fissura és una fractura incompleta de l’os (periosti)i la fractura és una discontinuïtat

en el teixit ossi (periosti i endosti). La fissura és més comú en nens.

9. Què és l’Staphylococcus aureus? Quina relació pot tenir amb la osteomielitis? És una

bactèria anaeròbia no esporulada, productora de coagulasa. Una de cada tres

persones està colonitzada per aquest coc. Viu a les mucoses, com la pell, i és resistent

a la penicil·lina.

És la principal causant de les infeccions nosocomials.

Produeix infeccions cutànies, conjuntivitis, furunculosis, cel·lulitis , gastroenteritis,

osteomielitis meningitis, endocarditis, pneumònia o sèpsia.