Embed Size (px)
Citation preview
Ara sí: PallolAra sí: Pallol
El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal
Març de 2002 5a època núm. 16
El Mercadal
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:11 Página 1
La ciutat emergent
El Mercadal3
Editorial
Sumari
El Mercadal2
Director:Claudi ArnavatRedacció:Rosa PagèsSusana BahílloSecretaria de Redacció:Roser Masip
Fotografia:Carles FargasArxiu SCC
Edita:Ajuntament de ReusServei de Comunicació CorporativaPl. del Mercadal 143201 REUSTel. 977 759 662Fax 977 759 651 [email protected]
Dipòsit legal: T-858-86Tirada: 35.000 exemplarsProjecte gràfic i producció:Tona BayonaFotomecànica:PerepreimpressióImpressióFeelingDistribució:Segimeil
Les ciutats són molt més que un conglomeratordenat de carrers i edificis: són organismesvius amb una identitat pròpia que canvien i
es transformen a cavall dels anys i en relació a l'ac-tivitat de les persones que hi viuen. L'esperit d'unaciutat és indestriable, per tant, de les persones quela construeixen dia a dia i la converteixen en unespai dinàmic capaç d'articular les relacions huma-nes i la convivència.
Des d'aquesta perspectiva, el projecte urbanístic del'àrea del Pallol és una intervenció que vol anar mésenllà de la pedra. Que vol recuperar un espaiemblemàtic del centre històric per restituir-ne la fun-ció d'espai de referència per al conjunt de ciutadansi ciutadanes. Que vol articular una nova lectura delcentre que incorpori, als elements d'identitat històri-ca, enunciats clarament contemporanis.
Un objectiu que es tradueix en un projecte urbanís-tic que combina els usos residencials amb els usoscomercials, culturals i de lleure per configurar el con-junt de l'àrea com un espai habitable i habitat: amb
aparadors il·luminats i espais oberts per a les rela-cions entre les persones i amb edificis de cases desd'on l'experiència de viure al centre tingui totes lesgaranties de qualitat.
Un projecte, al capdavall, que s'inscriu en un plante-jament concret de què significa apostar per una ciu-tat moderna. Que no busca el creixement perifèricdepredador de territori, articulant àrees externes deserveis on calgui desplaçar-se amb cotxe, sinó queaposta, clarament, per regenerar els espais de cen-tralitat dotant-los, alhora, de contingut simbòlic. Unplantejament comú a tota Europa que centra elsesforços a revitalitzar el centre conscient que el cen-tre és de tots i de totes i ha de ser, per això, un espaicompartit i que ens identifiqui com a col·lectivitat.Amb una història, un passat i un plantejament defutur capaços de donar forma a l'esperit urbà delReus del segle XXI: de la ciutat emergent.
És aquest el tema central de la revista d’aquest mes,on trobareu també altres informacions relacionadesamb l’actualitat ciutadana i municipal. ◆
Recuperar el centre com a espai emblemàtic
Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus
2 EditorialSumariCrèdits
3 Una intervenció al cor de la ciutat
OpinióIntervencions arquitectòniques de qualitat
9 El barri del Carme recupera unespai: la plaça de la DonaTreballadora
Reus Innova
10 Protecció del patrimoni
Nova fesomia urbana per a les CasesBarates
11 Creació d’una comissió tècnica decoordinació sobre seguretatciutadana
12 Nomenament del nou síndicmunicipal de Greuges
13 Una altra Setmana Solidària a Reus
Les dones de la sedera centren elsactes del 8 de Març
14 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals
Recuperar els centres històrics deles ciutats com a espais habitats ihabitables ha estat un dels gransobjectius de l'urbanisme euro-peu dels darrers anys, iniciat aItàlia a la dècada dels anysvuitanta. Més enllà de l'exempleespectacular de la PostdamerPlatz de Berlín, reconstruïda apartir de l'enderrocament delmur, han estat diferents lesopcions que s'han aplicat perrevitalitzar els espais neuràlgicsdels centres urbans.
Opcions que han hagut de bus-car fórmules diverses per con-nectar les noves intervencionsamb la fesomia existent de l'en-torn: de vegades buscant untrencament espectacular quedonés rellevància a l'espai a par-tir de la construcció d'equipa-
ments públics emblemàtics; ésel cas, per exemple, de la novafesomia del raval de Barcelonaarticulada al voltant del Museud'Art Contemporani (MACBA) idel Centre de Cultura Contem-porània (CCCB). En altres casos,l'objectiu ha estat revitalitzar elscentres històrics potenciant elsusos residencials, és a dir, creantnous habitatges sobre un entra-
mat de carrers més esponjat quepermetés als residents gaudirdels espais públics (places, avin-gudes, passejos) i que donésresposta també a necessitatsbàsiques com l'aparcament.
La intervenció que es durà aterme a la zona del Pallol volcombinar aquestes dues gransopcions: es tracta de revitalitzar
una part emblemàtica del centre.Una intervenció que connectatrets destacats de contempora-neïtat a una clara voluntat d'inte-gració en l'entorn. L'objectiu ésconvertir aquesta àrea en unreferent clar del Reus contempo-rani, de la ciutat emergent.
La definició d'un gran espaicomercial central al voltant delqual s'articulen les illes d'habitat-ges, i la utilització de materialsdiversos que permeten el pasdes d'aquest centre, de caràctermés espectacular, als edificisexistents, són els puntals bàsicsdel projecte. Un projecte que res-pecta l'entramat de carrers exis-tents a la zona, als quals es volrestituir el protagonisme com aespais públics de convivència ide relació que havien perdut. ◆
Una intervenció al cor de la ciutat
Ha estat un procés llarg i complex: per lanaturalesa del projecte, que afecta un espai de39.000 m2, i per les troballes arqueològiquesque s'hi han fet. Però, finalment, el projecte delPallol comença a fer-se realitat. I obre lesportes a una nova perspectiva del centrehistòric en clau de contemporaneïtat.
Jordi Bergadà MasquefRegidor
d'Arquitectura i Urbanisme
Opinió
L'any passat, el Consell de laUnió Europea va publicar alDiari de les Comunitats unaresolució sobre la qualitatarquitectònica a l'entorn urbà irural en què es destaca quel'arquitectura és un elementfonamental de la història, de lacultura i de l'entorn dels països.
Efectivament, l'arquitectura ésuna de les formes d'expressióartística fonamentals en la vidaquotidiana dels ciutadans irepresenta el patrimoni d'ahirperò també, i de manera moltimportant, el de demà. Una
bona arquitectura, en millorarla qualitat de vida i la relaciódels ciutadans amb el seuentorn, pot contribuir demanera eficient a la cohesiósocial i al desenvolupamenteconòmic i cultural. I, al mateixtemps, anima els governs —elsmunicipals hi tenen un papermolt important a fer— aintensificar els esforços peraugmentar la sensibilització iformació dels promotors i delsciutadans en relació a lacultura arquitectònica urbana ipaisatgística, sense oblidar elfoment de la qualitat en les
polítiques de construcciópública amb l'objectiu quepuguin esdevenir exemplars.
Diversos són els projectes iaccions que des del governmunicipal basculen sotaaquests enunciats i que abansde la publicació d'aquestaresolució teníem perfectamentassumits com a ajuntament.Voldria referir-me, en concret, ados projectes que s'han estatgestant en aquest mandat. Enprimer lloc, el projecte delPallol, de redacció moltcomplexa, ja que intervé en un
fragment important del nucliantic de la ciutat, i per tantrequeria molta cura en elmoment de formular-lo. I ensegon lloc, la redacció delprojecte d'un equipamentesportiu, el del barriMontserrat, on a més de laqualitat de l'arquitectura quees proposa, amb una moltacurada relació amb la funcióque ha de desenvolupar, lanova instal·lació vol assumir lafunció d'actuar com a motorde revitalització i requalificacióurbana d'un barri perifèric dela ciutat. ◆
Intervencions arquitectòniques de qualitat
Reus2005la ciutatemergent
Vista general del nouPallol
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:12 Página 2
La ciutat emergent
El Mercadal4
Secció
El Mercadal5
La ciutat emergent
Viure en una ciutat no és elmateix que viure la ciutat. Fixar laresidència en un indret, establirun seguit d’itineraris habituals peranar a la feina, per anar a com-prar o per desenvolupar diferentsactivitats d'oci i de relació sónfactors que determinen, dia a dia,la nostra experiència quotidianade ciutat.
Però n'hi ha d'altres que, a més amés d'aquests, contribueixen afer-nos sentir part de la ciutat,membres d'una col·lectivitathumana que troba, en la ciutat,un element de referència. Sóntots aquests els factors que defi-neixen el que s'anomena l'expe-riència urbana, la capacitat deviure la ciutat, no només d'utilit-zar-la com a escenari.
L'urbanisme té, en aquest sentit,la funció d'establir les bases per-què aquesta experiència urbanasigui possible. L'existència de pla-ces i d'avingudes, de zones devianants i d'equipaments diver-sos que actuïn com a elementde referència de l'activitat ciuta-dana (cultural, de lleure, etc.) afa-voreix les relacions humanes:proposa escenaris on aquestesrelacions poden desenvolupar-
se. Escenaris que, alhora, segonscom estiguin plantejats, podendeterminar també la naturalesade la convivència: afavorint, perexemple, les relacions entrecol·lectius diversos (gent gran,joves o infants) i sectors socialsdiferenciats. És a dir, les interven-cions urbanístiques, a més detransformar la imatge de la ciutat,condicionen i determinen lesrelacions entre les persones.
El projecte del Pallol respon, desd'aquesta perspectiva, a l'objec-tiu de renovar la imatge d'unespai singular del centre i, almateix temps, dinamitzar el teixitsocial que ha d'utilitzar aquestespai. Un teixit social que ha deser divers en la mesura que elcentre de les ciutats és, per defi-nició, un espai compartit: ambgent jove i gent gran, amb gentque opti per viure-hi i gent ques'hi desplaci per anar a compraro per gaudir de diferents opcionsculturals o de lleure. Un espai, endefinitiva, capaç d'harmonitzarels diferents usos urbans: resi-dencial, comercial i de lleure.
Aquests objectius genèrics esconcreten, en el projecte elabo-rat per l'equip d'arquitectes bar-
celonins Varis Arquitectes &Associats, en un conjunt de solu-cions arquitectòniques quedonen forma al conjunt de l’à-rea.
Pisos i comerçosL'aposta del Pallol no es limitanomés a la intervenció urbanísti-ca en l'entorn, és a dir, a donaruna nova imatge a les pedres.Vol incidir també en la regenera-ció social del centre en el sentitd'afavorir que les persones hifixin la seva residència, que siguiun espai viu i habitat més enllàde l'horari comercial. Per aixòs'han projectat diferents edificisd'habitatges que conviuen, deli-mitats en diferents nivells, ambels usos comercials.
Es tracta de pisos de diferentsdimensions, entre els quals se'nreserva una part amb destinacióa lloguer i altres com a habitatgesde protecció oficial. I existeixencara una modalitat flexible depisos petits, de 50 m2, que tantpoden utilitzar-se com a petitsdespatxos com per a estudis. Pelque fa als locals comercials, se'npreveuen també de diferentsmides perquè puguin ser ocu-pats per tot tipus de negocis.
Un carrer comercialL'element central que dónacoherència al conjunt és el noucarrer comercial al centre. Uncarrer a dos nivells (planta baixa isoterrani) però concebut comuna unitat i que concentra al seuvoltant els usos comercials de l'à-rea. Un carrer que recull elsaspectes més espectaculars dela intervenció i vol ser elementemblemàtic del Reus modernnascut del centre històric.
Es tracta d'un carrer porxat isemicobert amb una estructuramolt lleugera i transparent quepermet veure el conjunt dels edi-ficis però, al mateix temps, grà-cies als elements de vegetació i ala pèrgola de fusta, actua com aaïllant del soroll entre els nivellsinferiors i els superiors.
La plaçaSituada a l'extrem que dóna alcarrer de la Presó, la nova plaçaestà pensada com un espai on esbarregin els usos culturals amb elsusos relacionats amb el lleure il'oci. L'element de referència és,en aquest cas, l'equipament decaràcter públic previst a l'extremsud, a la cantonada més acostadaal carrer de l'Hospital.
Els elements de vegetació lligatsa la pèrgola de fusta de l'entorn,juntament al fet que es tractad'un espai on toca molt el sol,afavoreixen les possibilitats d'unespai que, al mateix temps, obreel conjunt del Pallol al centre dela ciutat per la banda delMercadal.
La connexió ambl'entornEl conjunt de l'àrea d'intervenciógira al voltant d'aquest nou carrercomercial que actua com a cen-tre neuràlgic de l'activitat mésexterior. Al seu voltant se super-posen els espais dedicats a habi-tatge i a equipaments públicsque, en darrer terme, connectendes del punt de vista urbanísticamb l'entorn existent.
En aquest sentit, hi ha dos aspec-tes importants a destacar. D'unabanda, la voluntat que hi hagi unpunt de connexió entre el carrercomercial i la plaça del Mercadala través de la nova plaça quedóna al carrer de la Presó, queactua així com a segon granreferent del conjunt. De l'altrabanda, la utilització de diferentsmaterials que permetin fer untrànsit harmònic entre l'espai
comercial i l'entorn existent; així,per exemple, els pilars metàl·licsprevistos per donar continuïtatals dos nivells de l'espai comer-cial es transformen, en les partsexteriors dels edificis d'habitat-ges, en pilars massissos; el pavi-ment de tot el conjunt, pel seucantó, actua també com a ele-ment de cohesió en el sentitque, amb la utilització de pedranatural de diferents mides i tona-litats, es vol respectar la diversitatcaracterística d'un espai urbàcom és el centre de les ciutatsque, al llarg dels anys, ha acollitdiferents canvis i transforma-cions.
Des dels terrats: un nou skylineUna altra de les característiquesdestacades del projecte és el dis-seny global que s'ha previst perdonar continuïtat al perfil de lescobertes, allò que podríem quali-ficar com l'skyline.
Així, per evitar que, des dels edi-ficis adjacents, es vegi la novaconstrucció com un conjunt pla aun mateix nivell, el darrer pis edi-ficat té, en la majoria de les illesd'habitatges, un relleu dentat apartir de la construcció alternada
Varis Arquitectes SL vanéixer fa vint anys iavui compta amb unavintena de professio-nals, encapçalats perDaniel Freixes, VicenteMiranda, Eulàlia Gon-zález i Vicenç Pou. Laseva tasca, en discipli-nes diverses com l’ar-quitectura i l’urbanis-me o la creació d’es-pais efímers i projec-tes museogràfics, haestat distingida perinstitucions de presti-gi com Foment de lesArts Decoratives (FAD).Entre els projectes enquè treballa actual-ment hi ha, a més delPallol, l’espai centraldel futur recinte delFòrum de les Cultures2004 i el projecteurbanístic de l’illa 4 deBarcelona Diagonal-Mar.
L’equipd’arquitectes
Autors del projecte: VarisArquitectes & Associats
Promotor: Aledora SA
Superfície total: 39.063 m2
Superfície comercial: 6.797 m2
Habitatges: 13.986 m2
Menys de 50 m2:1.677 m2
Entre 50 i 100 m2: 8.231 m2
Entre 100 i 150 m2
2.029 m2
Nombre totald'habitatges: 160
Magatzems: 1.213 m2
Aparcament: 16.078 m2
Places privades: 138Places públiques: 461
Les grans dades
2002: inici de les obres,
començant perl'aparcament
2004: finalització de
l'aparcament, del'àrea comercial i deles façanes icobertes de l'àrearesidencial
2005: finalització del
complex amb elshabitatgestotalment a puntper ser utilitzats
Calendariprevist
Viure la ciutat: de dia i de nit, a casa i al carrer
el nou carrercomercial
actuarà com a centre
neuràlgic del’activitat més
exterior
viure en una
ciutat no és elmateix que
viure la ciutat
Reus2005la ciutatemergent
Les escales mecàniquesd’accés al carrer comercial
Perspectiva de la plantasoterrani
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:12 Página 4
Secció
El Mercadal7
La ciutat emergentLa ciutat emergent
El Mercadal6
el conjuntcombinasolucions
contemporàniesamb una clara
voluntatd’integració en
l’entorn
El PERIL'àrea d'intervenció inclou l'espaicomprès entre els carrers de lesGalanes, Presó i Hospital i el ravaldel Pallol. Una àrea inclosa, pertant, dins els límits del ProjecteEspecial de Reforma Interior(PERI) que, des de 1987, ha ser-vit de marc de les diferentsactuacions urbanístiques ques'han realitzat al centre.
Més enllà d'aquest document,les normes del Pla Generald'Ordenació Urbana (PGOU),aprovat definitivament el 1999, iles modificacions puntuals d'a-quests dos documents que s'hanrealitzat (la darrera, aprovadadefinitivament per la Comissiód'Urbanisme de Tarragona afinals de novembre), han esta-blert els condicionants bàsics del
projecte: des de la volumetriadels edificis fins a la superfícied'edificació i la presència d'equi-paments i espais públics.
La murallaLes troballes arqueològiques ques'han fet a l'entorn del Pallol, ique han permès recuperar elsfonaments de dues de les torresde l'antiga muralla, han afectat el
projecte en molts sentits. Abanda del retard en el calendari,han obligat, a partir de la valora-ció que ha fet de les restes laComissió de Patrimoni de laGeneralitat, a protegir aquestsespais. Tot plegat, ha fet enretirarl'espai edificable i a canviar elsaccessos del pàrquing, que pre-veien espais diferenciats per al'entrada i sortida de vehicles. Acanvi, per la banda que dóna alraval del Pallol, el projecte integrales restes com un element d'i-dentitat al qual es dóna projeccióamb un paviment de vidre queprotegeix les troballes i queemmarca també, amb elementsd'il·luminació, el recorregut del'antiga muralla.
Els carrers existentsEn el conjunt del Pallol existeixun entramat de carrers que elprojecte ha volgut mantenir perpreservar els trets d'identitat de lazona i revitalitzar, alhora, moltsd'aquests carrers que, amb elpas dels anys, havien adquirit unpaper força secundari. El fet quetot l'espai es plantegi com unazona de vianants contribuirà, jun-tament amb l'esponjamentgeneral, a potenciar-lo com aespai de relació. ◆
Il·luminacióLa il·luminació jugarà també comun element important a l'hora dedelimitar els diferents usos delconjunt de l’àrea. Així, en elsespais comercials, la llum seràmés present, com ho serà tambéal voltant d'aquells elements quedonin identitat al conjunt, comara les restes de les muralles dela ciutat o els ascensors de lazona pública.
Uns fanals de llum blanca ambun suport vertical metàl·lic hande contribuir a donar a la zonacomercial (l'espai soterrat i el pri-mer nivell dels habitatges) unaspecte unitari, integrats en unmateix tractament. Els mateixoselements, però sense el suport,seran presents a la resta d'espaisper il·luminar els carrers i les illesde cases, en què es posarà l'ac-cent, de manera especial, en elsespais porxats, que constitueixenun altre referent emblemàtic delconjunt.
Opis ascensorEls dos grups d'ascensors que hiha haurà en els dos extrems del'àrea estan pensats també coma elements d'identitat i de pro-jecció.
Revestits amb vidre i concebutscom a grans cartelleres publicità-ries, permetran acollir imatges dela ciutat o fer referència als esde-veniments que hi tenen lloc. Unamanera, doncs, de ressaltar elcaràcter de punt de trobada ambl’actualitat de la ciutat que voltenir també el nou Pallol.
La pèrgolaLa pèrgola és un element pre-sent tant a l'espai comercial comals àtics dels blocs d'habitatges,de manera que constitueix unidentificador del conjunt. La sevafunció és especialment impor-tant a l'hora de diferenciar elsespais comercials dels residen-cials: com a suport de vegetaciói al mateix temps com a aïllantacústic, marca la diferència entreuna zona i l'altra a partir d’unalínia de continuïtat en què lafusta és protagonista.
La pèrgola està formada per unabigues calades recolçades alsedificis i en alguns pilarsmetàl·lics complementaris, quees converteixen també en ele-ments de suport d'il·luminació.Entre aquestes bigues hi haurà,en dos nivells diferents, uns tau-lons de fusta tractada per a exte-
rior, al voltant dels quals hi hauràfranges de vegetació. A més dedonar presència al verd, aquestacoberta natural actuarà com aaïllant acústic entre la zonacomercial i la zona d’habitatges.
TexturesLa voluntat d'integrar el conjunten l'entorn sense renunciar a lautilització d'opcions projectual-ment més contemporànies estradueix en la diversitat de mate-rials i textures previstos. Així, lafusta i les estructures metàl·li-ques primes (des de la pèrgolafins als porxos) actuen, a l'espaimés comercial, com a elementd'identitat d'un espai que es pre-senta com una unitat compactatot i que, arquitectònicament,englobi dos nivells diferenciats.
En canvi, a la zona d'habitatgesque connecta amb els carrersadjacents aquests materials sónsubstituïts per una arquitecturade massissos i buits en solucionsde transició amb l'entorn exis-tent. Aquest caràcter de transicióés present també en el pavi-ment, que es preveu homogeniper a tot el conjunt però definit apartir de la combinació de midesi tonalitats diverses.
Un espai amable, un espai netLa nova manera d'entendre laciutat que dóna sentit al projectedel Pallol incorpora també unamajor sensibilitat pel respecte al'entorn. Un aspecte del tot bàsictenint en compte el nombre d'u-suaris d'un espai cèntric i ambvocació comercial i lúdica comaquest.
En aquest sentit, a banda de ser-veis de recollida de porta a portapensats especialment per alscomerços, en el cas dels habitat-ges s'ha previst un sistema decontenidors de matèria orgànica,de ebuig i selectiva amb conteni-dors soterrats i distribuïts demanera que els destinats a vidre,cartró, paper i envasos no es tro-bin a una distància superior als200 metres entre ells, i els debrossa normal i orgànica, a mésde 100 m.
Tot plegat, aquest sistema decontenidors soterrats ha de per-metre reduir al màxim l'impacteambiental dels punts de recolli-da, que quedaran integrats en eldisseny de l'entorn, i al mateixtemps fer del centre un espai neti respectuós. ◆
Els fonaments del nou Pallol
Elements de disseny: de la pèrgola a la il·luminació
Reus2005la ciutatemergent
Reus2005la ciutatemergent
A l’esquerra, diversosaspectes dels nous carrersentre les illes. A la dreta,l’edifici que limita la plaçaen una vista des del carrerde la Presó
Planta general del conjunt
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:12 Página 6
La ciutat emergent
El Mercadal8
La ciutat emergent
El Mercadal9
L’aparcament del PallolAmb un total de 500 places, l’a-parcament del Pallol s'estructuraen tres nivells diferenciats, ambun únic accés des del carrer perla banda del raval que respon ala voluntat de convertir el conjunt
en un espai de vianants. La primera planta reserva, a l'ex-trem esquerre, un espai específicper a càrrega i descàrrega, i incor-pora mesures d'eliminació deresidus en origen com ara la ins-tal·lació d'una màquina de com-pactació de cartrons i racs decontenidors de recollida selecti-va. La segona planta, per la sevabanda, diferencia la zona d'apar-
caments privats (els que corres-ponen als usuaris dels habitatgesdel conjunt d'edificis de l’àrearesidencial) dels aparcamentsd'ús públic, oberts a tothom. I,finalment, la tercera planta estàíntegrament dedicada a aparca-ment d'ús públic.
En tots els casos, es diferencienplaces d'aparcament específi-
ques per a persones amb disca-pacitats i també per a vehiclespetits. Pel que fa als accessos perals vianants, es podrà accedir al’aparcament des de la zonaexterior del Pallol a través de lesescales mecàniques situades alcarrer comercial o bé a travésdels grups d’ascensors instal·latsals dos extrems: el raval i el carrerde la Presó. ◆
Si enfilem el carrer del Vent,seguint una de les perllongacionsde l’eix comercial de Reus,desemboquem en un espai queens situa al bell mig del barri delCarme. Fins ara havia estat unespai de pas, gairebé sense iden-titat, sovint malmès. L’actuacióurbanística en aquest punt de laciutat li dóna una nova dignitatcom a espai urbà, en una con-fluència de diferents carrers queesdevé punt de trobada disse—nyat perquè hi aturem la vista.
L’esculturaL’element que tindrà major pro-tagonisme d’aquesta plaça seràl’escultura que dissenyaràRamon Ferran, artista de trajectò-ria consolidada que ja ha fetalguna altra aportació escultòricaals espais públics de Reus com
és el cas de la figura del gegantindi, situada en un espai integraten l’entorn de l’HospitalUniversitari de Sant Joan. Laintervenció a la plaça es comple-menta amb les tasques de jardi-neria i la pavimentació de l’illacentral.
La plaça es dedica a la dona tre-balladora i això la dota d’una
càrrega simbòlica especial sobre-tot tenint en compte que pocsmetres més enllà l’edifici delVapor Vell ens torna a la memò-ria la història de les dones quevan treballar en el sector del tèx-til, quan aquestes fàbriques proli-feravan arreu de la ciutat i consti-tuïen un dels motors de l’econo-mia reusenca. Precisament, lesobres de la plaça van tenir una
arrencada simbòlica coincidintamb la celebració del Dia de laDona Treballadora.
La transformació del CarmeL’actuació en aquest espai és elprimer avanç del que serà latransformació del barri delCarme que dissenya el prestigiósarquitecte Solà Morales, encarre-gat de la redacció del pla espe-cial de reforma interior d’aquestaàrea, perquè quedi configuradacom un nexe d’unió definitiuentre els ravals, el cor de la ciutat,i la zona dels passeigs Prim iSunyer, amb l’obertura de nousespais més diàfans. La transfor-mació del barri del Carme recreatambé el camí que ha endegatReus com a ciutat emergent,com a ciutat oberta. ◆
De les paraules als fets. El passat27 de març es va constituir enpresència del notari i del secreta-ri de l’Ajuntament de ReusInnova, Grup d’EmpresesMunicipals de Reus SL. L’alcaldede Reus va signar en representa-ció de l’Ajuntament de Reus l’ac-ta de constitució del hòldingempresarial que agrupa les cator-ze societats anònimes munici-pals de l’Ajuntament de Reus.
Un cop constituïda la societat,van prendre possessió del càrrecels membres del consell d’admi-nistració en el qual estan repre-sentants tots els grups munici-
pals. Els primers consellersd’Innova són Lluís M. Pérez,Josep Fernández Rufí, JuanGallardo, Miquel Àngel LópezMallol, Daniel Pi, Empar Pont,Josep Morató, Eduard Ortiz, RosaRaga, Gustau Biada i Joan Josa.
InnovaEl fet d’agrupar les societats anò-nimes que depenen de l’Ajun-tament en un hòlding és una ini-ciativa pionera. Aquesta filosofias’aplica amb normalitat al mónprivat, però és del tot inusual enel sector públic. Es tracta, doncs,d’introduir criteris d’eficiènciaempresarial a l’administració, un
model de gestió que Reus ja haaplicat amb èxit a través de lessocietats anònimes municipalsque ofereixen un servei de quali-tat a la ciutadania a partir d’unagestió eficaç dels recursospúblics. En agrupar les societatsanònimes municipals en un hòl-ding amb una important capaci-tat financera, Innova esdevé uninstrument per anar encara mésenllà en la racionalització de lagestió dels recursos públics iestableix sistemes de treball quepermeten als reusencs (a la pràc-tica, els “accionistes” d’Innova)obtenir més beneficis dels seusimpostos. ◆
El barri del Carme recupera un espai: la plaça de la Dona Treballadora
Reus innova
L’entramat urbà de la ciutat de Reus guanyaun petit espai al qual es dota d’un gransimbolisme. En la confluència dels carrers delVent, Jurats, Vapor Vell i Sant Lluís neix la plaçade la Dona Treballadora. La presidirà unaescultura que l’Ajuntament ha encarregat al’artista reusenc Ramon Ferran.
500 places d’aparcament
Detall de la caixa del’ascensor
Vista del conjunt des delsporxos de la planta baixa
Foto
: Nie
pce
Reus2005la ciutatemergent
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:12 Página 8
Les persones, en primer lloc
El Mercadal11
El Mercadal10
La ciutat emergent
S’ha batejat com a Pla especialde protecció i actuació del patri-moni arquitectònic, urbanístic ipaisatgístic de Reus, un nom queja dóna idea que els elements aprotegir no són només pedres oedificis. Els redactors del pla hau-ran de prestar atenció a valorsmolt diversos: un arbre peculiar,un camí interessant des del puntde vista paisatgístic, una portala-da de valor històric, una masiadel segle XV… El primer objectiude la redacció del pla especialserà, doncs, conèixer què tenim iun cop degudament identificat iponderada la seva vàlua, definirles línies que en garantiran laprotecció.
El document té caràcter norma-tiu i complementa i amplia unaltre document que fixa les línies
d’actuació urbanística a la ciutat,el Pla General d’OrdenacióUrbana (PGOU), revisat l’any1999, si bé el pla especial queara es redacta detalla i desenvo-lupa una parcel·la molt més con-creta del territori relacionadaamb la preservació d’allò que éssingular. Malgrat que és un docu-ment de caràcter normatiu, no esredacta amb la voluntat de
“momificar” els elements sus-ceptibles de ser inclosos en elpla de protecció. Ben al contrari,el fet de conèixer-los permetràactuar de manera àgil però senseimprovisacions, amb les pautesd’intervenció prèviament defi-nides i amb garanties.
La comissió de govern del’Ajuntament va encarregar el
passat 25 de gener la redacciódel pla als arquitectes JordiFranquesa i Antoni Moro, quedisposen d’un termini de noumesos per fer-lo realitat.
El nou Pla especial de proteccióens permetrà una nova desco-berta de la ciutat. Al marge de lapossibilitat de trobar i classificaralgun element insòlit, el pla tre-balla sobre la base que una ciu-tat no és només una suma decarrers i d’edificis. El caràcter deReus ve marcat per altres pecu-liaritats com poden ser la sevatrama urbana, uns eixos dedesenvolupament, un paisatge ola seva història. Conèixer tot això,catalogar-ho i protegir-ho és elprimer pas per conservar tot allòque la fa diferent de la resta deciutats. ◆
Un pla especial per planificar la protecció del patrimoni
Cada cop és més coneguda la petjadamodernista de Reus, amb exponents tannotables com la casa Navàs o l’Institut PereMata. Però l’arquitectura a Reus no s’acabaamb alguns edificis emblemàtics. L’Ajuntamentha encarregat un pla per conèixer i protegirtots els elements de valor del nostre patrimoni.
Convocada per l’alcalde de la ciu-tat, la Junta Local de Seguretataplega els màxims responsablesen matèria de seguretat al muni-cipi, és a dir, la Guàrdia Urbana, laPolicia Nacional i la Guàrdia Civil,juntament amb els responsablespolítics d’aquests cossos policials,l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez,i el subdelegat del govern ÁngelSagardoy. Com ja ha passat enaltres ocasions, la primera partde la reunió va comptar amb lapresència dels representants delsveïns i dels botiguers, que vanexplicar allò que pocs dies abansla ciutadania havia expressat alcarrer i van poder, així mateix,sentir els compromisos de lesdiferents administracions com-petents en aquesta matèria.
Les patrulles conjuntesEls coordinadors dels diferentscossos de seguretat van parlar dela necessitat de sumar esforços id’incrementar la coordinacióentre administracions. Això estradueix en un intercanvi fluïdd’informació, i es concretarà enuna altra iniciativa: les patrullesconjuntes. Això vol dir que elsefectius de la Guàrdia Urbana ide la Policia Nacional faran ple-
gats determinades actuacions, laqual cosa requereix una estretacoordinació i una perfecta entesaentre ambdues parts.
La comissió tècnicaLa peça clau en tot plegat és lacomissió tècnica que ara fa lesprimeres passes. Aquesta comis-sió tècnica es reunirà periòdica-ment amb els tècnics de laGuàrdia Urbana, Policia Nacionali Mossos d’Esquadra per sumaresforços i multiplicar l’eficiència.
Pel que fa a intercanvi d’informa-ció s’ha fet un pas endavant per-què la Guàrdia Urbana puguiaccedir a la base de dades delsMossos d’Esquadra. Per la sevapart, el subdelegat del govern esva comprometre a l’Ajuntament
de Reus, davant de veïns i debotiguers, a completar abans del’estiu la plantilla de la PoliciaNacional, que en en els darrersanys ha anat minvant a causa debaixes, trasllats i jubilacions queno han estat substituïdes.
Mossos d’EsquadraA ningú se li escapa, però, que lasituació és complexa i s’agreujapel fet que, segons les previsionsde la Generalitat, el desplega-ment dels Mossos a les comar-ques del Camp hauria decomençar quan es completi aBarcelona i a la seva àrea metro-politana. Arran del consens asso-lit entre els diputats de les nos-tres comarques i les institucionsafectades, la Conselleria deGovernació ha començat a
reconsiderar la seva posició iestudia fer-lo en paral·lel a lesdemarcacions de Barcelona i deTarragona. Serà una decisióimportant perquè la pressió poli-cial que exerceix aquest cos a leszones on ja té presència fa quela delinqüència es deplaci cap aaltres espais. Amb tot, s’ha dedistingir entre la delinqüènciaprovocada per grups i bandesorganitzades, sovint d’origenextracomunitari, i la generada peruna qualitat de vida precària. Enaquest sentit, la delinqüèncias’ha de combatre des d’altresfronts que depassen l’estricta-ment policial: la lluita contra l’a-tur, contra la marginació, a favorde l’educació, etc.
La Guàrdia UrbanaPel que fa a la Guàrdia Urbanade Reus, cal indicar que des defa mesos la regidoria competenten aquesta matèria aplica un pladirector que estableix les fites aassolir en un determinat calen-dari. L’aplicació d’aquest pla s’hatraduït en l’increment del nom-bre d’efectius i en una restructu-ració interna per millorar l’eficàciade l’actuació de la GuàrdiaUrbana. ◆
Creació d’una comissió tècnica de coordinació sobre seguretat ciutadana
Amb la manifestació del 22 de febrer, veïns ibotiguers de Reus juntament amb altrespersones i col·lectius de diferents localitats delCamp, van fer un pas important en demanaruna seguretat ciutadana com cal. Una setmanadesprés es reunia la Junta Local de Seguretatper fer un nou pas endavant.
A finals de febrer als carrers deVinyols i Prelada de Quer i al pas-satge J. Vergés van dur-se aterme obres a la xarxa d'abasti-ment d'aigua a càrrec de la com-panyia municipal d'aigües(AREMSA).
Enllestides aquestes actuacions,des de l'Àrea de ServeisTerritorials de l'Ajuntament esvan començar les obres de pavi-mentació i ampliació d’enllume-nat d'aquests carrers de la ciutat.
En concret, l'objectiu de les obresés construir un paviment dellambordins als carrers, al centredels quals es preveu un canalper recollir l'aigua de pluja marcatamb un doble llambordí.
Amb l'objectiu de fer més agra-dable la fesomia de l'entorn, esplantaran també arbres a lesvoreres i s'instal·laran columnesamb llum de mercuri per a lail·luminació. Com a treballs com-plementaris, es realitzaran
també actuacions en la xarxaelèctrica de baixa tensió persoterrar les línies àeries. El pres-supost de les obres de pavimen-tació és de 89.574,11 euros(14.903.878 PTA), i el d’enllu-menat, de 30.620,59 euros(5.094.836 PTA). La durada pre-vista és de tres mesos, al finaldels quals aquest espai de la ciu-tat renovarà la imatge que té araamb l'objectiu que les personesque hi viuen gaudeixin d'unentorn més habitable. ◆
Nova fesomia urbana per a les Cases Barates
conèixer i
protegir elselements de
valor delpatrimoni és
l’objectiu del pla
L’Ensenyament públic a Reus: la mil lor opció
Curs 2002-2003Matrícules obertes AJUNTAMENT DE REUS
Regidoria d’Ensenyament 901 112 113✆
L’Ensenyament públic a Reus: la mil lor opció
Foto
: Jud
it F
erná
ndez
per
cor
tesi
a de
«El
Pun
t»
Reunió de la Junta Local deSeguretat
els efectius de
la GuàrdiaUrbana
compartiraninformacióamb elsMossos
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:13 Página 10
Les persones, en primer lloc
El Mercadal13
Les persones, en primer lloc
El Mercadal12
Feia escassament vuit mesosque el saló de Plens era l'esce-nari del nomenament del primersindic municipal de Greuges. Unnomenament amb el qual esfeia realitat una iniciativa sorgidadel primer Debat de la Ciutatamb la qual Reus es dotavad'una figura que pren com areferents directes la figura jurídicanascuda a Suècia amb el nomd'ombudsman i, molt més pro-pera, la figura del síndic personer.Una iniciativa que té com aobjectiu enfortir els mecanismesdemocràtics obrint nous canalsde comunicació entre els ciuta-dans i ciutadanes i els òrganslocals de l'administració.
En el discurs de nomenamentdel nou síndic, l'alcalde de la ciu-tat i els portaveus dels diferentsgrups municipals van referir-se ala tasca desenvolupada pel pri-mer síndic, Ramon Marcer, mortel passat desembre.
En aquest sentit, i segons l'alcal-de, Lluís Miquel Pérez, el nome-nament de Francesc Palacín per-què en prengui el relleu al cap-davant de la Sindicatura Mu-nicipal de Greuges suposa elreconeixement a la tasca inicialdesenvolupada fins ara i la reite-ració, des del més alt simbolismeinstitucional, de la validesa d'a-questa figura jurídica.
Com en el cas de RamonMarcer, el nom de FrancescPalacín ha tingut des del primermoment el suport de tots elsgrups polítics en tant que la sevaexperiència i la seva disposicióhan demostrat sempre, amb la
seva actuació al llarg dels anys,una militància absoluta amb elsvalors democràtics i amb l'idealde justícia que, en darrer terme,dóna sentit a la figura del síndic.
Sense ser home de lleis ni teniral darrere l'experiència professio-nal de l'advocacia, FrancescPalacín ha demostrat, des de laseva tasca en el món de l'em-presa, un tarannà de diàleg i deconsens. I, més enllà de l'activitatprofessional, la seva implicacióen projectes de gran dimensióciutadana ha estat també notòriai li ha valgut un ampli reconeixe-ment.
En el seu discurs de presa depossessió, Francesc Palacín, des-prés d'agrair el nomenament, vareferir-se també a la tasca desen-volupada pel seu predecessor enel sentit d'haver fonamentat lesbases d'actuació del síndic desde criteris d'independència i decompromís amb la justícia. Enaquest sentit, es va comprome-tre a assumir els objectius dedefensa dels drets de la ciutada-nia i, de manera especial, adifondre la tasca que a favor seues desenvolupa des de la instàn-cia que ell representa.
Francesc Palacín ArtigaFrancesc Palacín i Artiga va néi-xer el 1937 a Arties (Vall d'Aran).Fill de la pedagoga Cèlia Artiga,és casat i té tres filles. Desprésde realitzar estudis de primària aRipoll, va cursar el batxillerat ele-mental a l'Institut Gaudí deReus.
El 1952 alterna la feina d'apre-nent de mecànic amb els estudisde peritatge industrial, els qualsenllesteix el 1957 a Terrassa. El1961 es trasllada definitivamenta Reus, i tres anys més tard crea,amb Josep M. Pujol, l'empresaPujol i Palacín.
L'any 1972, l'empresa es fusionaamb Valira, de propietat majorità-ria de Josep Betriu i en la qualFrancesc Palacín passa a ser sociminoritari i assumeix les tasquesde gerent, tasques que desenvo-lupa fins al gener del 2002, dataen la qual opta per la jubilaciódesprés de 50 anys de treball enactiu. A partir del seu nome-nament pel Parlament de Cata-lunya, ha estat membre delConsell Social de la UniversitatRovira i Virgili. Així mateix, ésmembre del Patronat de laFundació del Teatre Fortuny. ◆
Nomenament del nou síndic municipal de Greuges
En el Ple extraordinari del 22 de febrer va tenirlloc el nomenament de Francesc Palacín Artigacom a nou síndic municipal de Greuges. Uncàrrec que, a partir d'ara, desenvoluparà desde les instal·lacions de REDESSA defensant elsdrets dels ciutadans i ciutadanes en les sevesrelacions amb l'administració municipal.a
partir d’araFrancesc
Palacín pren el relleu de
RamonMarcer com
a síndic
De l'11 al 16 de març Reus haviscut una nova edició de laSetmana Solidària, una iniciativasorgida des de la Regidoria deDrets Civils i Cooperació i elConsell Municipal de Solidaritat iCooperació Internacional, ambl'objectiu de donar a conèixer elsprojectes de cooperació que hanrebut el 0,7% de l'Ajuntament ila tasca humanitària que tant desde les entitats com a títol indivi-dual es du a terme des de Reus.Per segon any consecutiu, laSetmana Solidària ha tornat aposar l'accent en l'organitzaciód'actes que han convidat a laparticipació dels ciutadans i ciuta-danes de totes les edats.
Pel que fa a exposicions, sen'han pogut veure tres al llarg dela setmana. La Pau és Justícia, or-ganitzada per Mans Unides i ins-tal·lada al vestíbul de l'Hospitalde Sant Joan, s'ha centrat en lareflexió sobre les variades mani-festacions de la violència al móni els diferents camins que existei-
xen per construir la pau. LaSemillita del sol, organitzada perLa Garriga Societat Civil, ha mos-trat, des del vestíbul de l'Ajun-tament, fotografies i artesaniad'un projecte que té com aobjectiu construir centres cultu-rals per preservar la cultura de lescomunitats indígenes de Chia-pas. Finalment, instal·lada al ves-tíbul del Centre de Lectura, l'ex-posició El 0,7 de Reus s'ha cen-trat en els projectes de coopera-ció i desenvolupament subven-cionats per la ciutadania reusenca.
També el capítol de conferènciesha estat divers: "La cooperacióvista des de Reus", "Una altramundialització és necessària per-què un altre món sigui possible","Globalització i cooperació", "Ac-tivitats i projectes. Treballs realit-zats i projectes de futur" i "Elsprojectes del Merendón (Hon-dures)" han estat les propostesque han tingut lloc en diferentsescenaris i amb la participació dediferents ONG i entitats.
Com l'any passat, el cinema haestat present en els actes amb laprojecció de la pel·lícula El cercle,dirigida per Jafar Panahi, al TeatreBartrina, i per als més petits, dis-sabte que va tenir lloc un con-curs de dibuix infantil.
En l'apartat de cursos i tallers,Intermón ha proposat "El joc deldeute", i organitzat de maneraconjunta amb la UniversitatRovira i Virgili els dies 8, 15 i 22de març ha tingut lloc el curs"Comerç just, una nova forma desolidaritat".
Dins del actes de la SetmanaSolidària ha tingut lloc també unanova edició del mercat solidari,els beneficis del qual s'han desti-nat enguany a Palestina. I, com afinal de festa, dissabte 16 demarç la parròquia de Sant BernatCalbó va acollir el Sopar de lafam, i, tot seguit, la festa solidàriaes va traslladar a l'escenari de LaPalma amb les actuacionsd'Ensaladilla i La Carrau. ◆
Les dones de la sedera han estatel fil conductor dels actes ques’han organitzat a Reus ambmotiu del Dia Internacional de laDona Treballadora. Resseguir lahistòria d’aquestes dones treba-lladores ha servit de pretext perobrir una reflexió sobre el camírecorregut i el camí que encaraqueda per recórrer en la lluita perla igualtat entre dones i homes.
L’acte central, el divendres 8 deMarç, va reunir al saló de plensun grup de dones que tenien encomú haver treballat en algunade les múltiples fàbriques tèxtilsque van funcionar a Reus a partirdels anys cinquanta. Van com-partir vivències i, des de l’anoni-mat, van escriure pàgines d’unahistòria que no sempre reflectei-xen els llibres.
Les condicions laborals erendures, treballaven envoltades delsoroll eixordador dels telers. Peròels records que guarden delstemps de la feina a la sedera sónbons records, són imatges decamaraderia i d’amistat i un sen-timent positiu del fet de contri-buir i col·laborar a l’economiafamiliar. A través d’un muntatge
de Ràdio Reus, el passat 8 deMarç al saló de plens van tornara sonar les sirenes de la fàbrica iel soroll de les màquines de lasedera.
Treballs bibliogràficsLa història d’aquestes donestambé centra diversos treballsbibliogràfics. És el cas del llibre Eltreball femení al tèxtil de Reus,de Salvador Palomar i YolandaBodoque, una nova publicacióde l’Arxiu que es va presentar enel marc dels actes del Dia de laDona Treballadora.
D’altra banda, la Regidoria dePolítiques per a la Igualtat, amb lacol·laboració de la FundacióPrivada Reddis, ha editat El paguanyat dia a dia. Les reusen-ques i el treball. Empremtesfotogràfiques amb motiu de l’ex-posició realitzada del 4 al 24 demarç i que s’emmarca tambédins dels actes organitzats per laregidoria al voltant del Dia de laDona Treballadora. El projecte,signat per Carme Puyol, és untreball de recerca amb un fil con-ductor, el treball femení. “No estracta de fer una història de lesdones, seria un absurd”, intro-
dueix Carme Puyol, “es tracta derecuperar les seves aportacionsen l’esdevenir de l’experiènciacol·lectiva, d’expressar aquestarealitat que la història tradicionalens ha negligit a tots plegats”.
El programa d’actes del 8 deMarç a Reus va incloure altrespropostes com els tallers sobreviolència domèstica (organitzatsper les Regidories de ServeisSocials i de Polítiques per a la
Igualtat i l’associació de donescontra la violència familiar Ta-maia), pel·lícules, teatre, música,esport, lectures i visites culturalsal Parlament de Catalunya i alCongrés de Diputats de Madrid.Tot plegat, àmbits sobre els qualsreflexionar i dissenyar una socie-tat en la qual no sigui necessaricelebrar, o si més no, reivindicarel paper de la dona en termesd’igualtat en relació als seuscompanys, els homes. ◆
Una altra Setmana Solidària a Reus
Les dones de la sedera centren els actes del 8 de Març
◆ Les consultes i queixesadreçades a la Sindica-tura Municipal de Greu-ges s'han de referir al’àmbit d’actuació del’Ajuntament de Reus odels seus organismesdependents.
◆ Prèviament han d’haverestat tramitades per lavia ordinària (departa-ments, Oficina d’AtencióCiutadana, etc.). És en elcas que la persona queha iniciat el tràmit consi-deri que la resposta ob-tinguda per aquesta viano és correcta que escontempla l'actuació delsíndic.
◆ Les consultes o queixess'han de formular perescrit, amb una explica-ció detallada de l'objec-te i les circumstànciesque la motiven, i acom-panyada de la docu-mentació necessària.
◆ Queden al marge de l'ac-tuació del síndic els ca-sos que es trobin en pro-cés judicial o que esrefereixin a actuacionsque hagin tingut lloc enun termini superior a unany des de la data enquè es vol presentar laqueixa.
◆ L’actuació del síndic ésgratuïta i té caràcter derecomanació, no és exe-
Procésd'actuació
L’oficina del Síndic:REDESSA (camí de Valls, 81-87). Tel.: 977 300 305. Fax: 977 754 097. Email:[email protected]◆ horari d’oficina:
de dilluns a divendres,de 9 a 14 hores.
◆ dia de visita: dijous,d'11 a 14 h i de 17 a 19 h
(visites concertades)
Foto
: Nie
pce
Foto
: Xav
i Jur
io p
er c
orte
sia
de «
El P
unt»
Foto
: Nie
pce
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:13 Página 12
Opinió
El Mercadal14
PSC
Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC
Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU
Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC
Fer conèixer la feina dels polítics
Fer servei des de l’oposició
Unesobresdesafortunades
Fa pocs dies, arran d’unaconversa amb un grupd’amics, un d’aquells típicscol·loquis, sovint habituals iperiòdics, em vaig adonar queen moltes ocasions elsciutadans i les ciutadanestenen menys informació delsafers municipals que allò quenosaltres, els regidors i lesregidores, ens pensem, fins itot quan, com en aquest cas,els companys de debats hosón de forma usual ofreqüent.
El cas és que a la conversaalgú comentava quel’Ajuntament ha tingut aturat elprojecte de l’àrea comercial iresidencial del Pallol ambl’objectiu de conservar lesrunes dels fonaments de lamuralla medieval, i afegiaque, amb tota aquesta pèrduade temps, hom pot arribar apensar que aquesta gent deReus vés a saber què espensen que han descobert.
L’interrogant plantejat ens hade fer reflexionar en dossentits: l’un, per a confirmar lanecessitat de fer campanyesbasades en la transmissió
d’informació, i l’altre, per aaclarir que les troballes delPallol no deixen de ser runesque, malgrat que el seu valorsigui molt relatiu, la delegacióde Cultura de la Generalitat aTarragona ha utilitzat ambarguments quasi bédogmàtics per posar totamena d’entrebancs i dificultatspel que fa a la construcciód’un aparcament públic demés de cinc-centes places i uncomplex residencial icomercial que donarà vida aaquesta part del nucli antic dela ciutat.
No obstant això i malgrataquesta actitud, l’esforç del’Ajuntament i dels promotorsde l’obra ha fet possible unasolució que conservarà part deles restes i d’aquesta formapodran ser visitades (encaraque tots sabem que no vindràningú d’enlloc per veure-les).
Per damunt de tot això el quedesitja el nostre grupmunicipal i la major part delsciutadans i les ciutadanes deReus és que el Pallol estiguien funcionament al més aviatpossible. ◆
Fa un any, aproximadament,des d’aquestes mateixespàgines vàrem fer arribar atothom un missatge ben clar:si vostè creu que els regidorsde Convergència i Unió elpoden ajudar en les sevesrelacions amb l’Ajuntament deReus, truqui’ns i digui’ns-ho. Elmissatge va fer el seu efecte i,en pocs dies, vam rebre unbon nombre de trucades fentreferència a l’anunci. Cal dir—és la veritat— que de totesles gestions que se’ns vanencomanar, un bon nombrees van resoldresatisfactòriament i unespoques o no tenien solució oés possible que en tinguin allarg termini. En tot cas, lanostra feina ha estatpreocupar-nos per tot allò queels ciutadans ens han exposati intentar resoldre-ho.L’Ajuntament ja va donar, fatres anys, a finals del passatmandat, un bon pas perfacilitar les relacions amb elsciutadans. La creació del’Oficina d’Atenció al Ciutadà, ala planta baixa del’Ajuntament, va ser un encert iuna solució per unificar en unsol lloc l’enorme complexitat
administrativa municipal. Fagoig observar, cada dia, l’èxitd’aquesta oficina, l’OAC, icontemplar amb quinanaturalitat hi entra i surt lagent, amb un comportamentexquisit, atesos amb unaeficàcia extraordinària. L’OACés un servei que dónaidentitat a una societatmoderna i avançada. Com hoés la creació de la institució dela Sindicatura de Greuges que,en un altre nivell, és també unsigne d’identitat de primerordre. Amb tot, la feina mésdirecta dels regidors,governant la ciutat, des delgovern o l’oposició, té elcontundent valor del càrrecelecte, és a dir, aquell quelliurement han elegit elsconciutadans perquè elsadministrem i vetllem pelsseus interessos globals. Peraixò volem insistir en el nostrepaper i oferir-nos de nou perallò en què els puguemresultar útils. Si així ho creuen,truqui, que per això hi som.Ho poden fer al nostre telèfondirecte 977.759.630 o percorreu electrònic a l’adreç[email protected]. Elsatendrem com es mereixen. ◆
ERCPPC
Opinió
El Mercadal15
Empar PontPrimera tinenta d’AlcaldePortaveu del GM d’ERC
Un presentefectiu per a un futur real
Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ICV
Reus també és solidari
La imatge de la ciutat ésfonamental per a la sevapromoció turística i comercial.D'aquí la importància de ferles coses ben fetes, deplanificar les obres id’executar-les buscant unresultat de qualitat, modern iagradable que ens faci sentircòmodes i acollits als carrers.Darrerament, però, a Reuspatim innombrables situacionsesperpèntiques: no nomésalgunes de les obres i delstalls de carrers es fan demanera descoordinada isense planificació ni calendarisinó que, un cop arranjats oremodelats, algú s’adona ques’han deixat un cable, o laconnexió de l’aigua o la de lallum i es torna a obrir el carrerper apedaçar allò malexecutat. I els veïns i veïnes iels usuaris, a aguantar. Nooblidem també la qualitat deles obres. Exemples a destacarsón les rajoles que ballen alpasseig, les capes d’asfaltmassa fines, alguns carrersdel nucli antic, l’alçadad’algunes voreres. I és que, avoltes, sembla que encomptes de suprimir barreresencara se n’afegeixin. Menció
a banda mereix ladesafortunada execució de laremodelació del tram baix delpasseig Prim que hacomportat durant anys elrebuig públic i notori de lamajoria dels ciutadans iciutadanes, en especial delsque viuen o treballen enaquesta zona i que pateixen,de primera mà, els resultats.En el darrer Ple, per unamoció presentada pel meuGrup Municipal, totes lesforces polítiques hem arribat al’acord de remodelar el traminferior del passeig Prim perdonar continuïtat a les obresja executades als tramssuperiors. Esperem que apartir d’ara els responsablespolítics de l’equip de governno tirin més pilotes fora icomencin a assumir les sevesresponsabilitats. Començar laremodelació del passeigenguany serà el primer pasper complir el que hanassumit aquest mandat.No és una qüestió política, ésun tema de confiança iresponsabilitat envers la ciutat,els ciutadans i les ciutadanes.Els compromisos s’hand’assumir, no hi valen excuses.◆
Les actuacions del governmunicipal han d’estarmarcades per un altcomponent d’efectivitat ja quetenen un impacte evident enla vida ciutadana. L’aportaciód’ERC en l’equip de governs’encamina en aquest sentit.Sabem que la complexitat delstràmits administratius alenteixla gestió, i sovint pot crear lasensació que els projectess’eternitzen. Un exempled’aquesta sensació és al bellmig de la ciutat: l’àrea delPallol. Gairebé ens hemacostumat a veure aquestforat ple de cotxes. Ha estatun procés llarg i complex queva tenir un punt d’inflexió en eltraspàs de legislatura amb laresolució del concurs il’adjudicació. La Regidoriad’Urbanisme porta tres anystreballant amb contundènciaen el replantejament i lareoordenació del projecteperquè aquesta actuació alcor de la ciutat disposi deserveis de tot tipus, desd’habitatges fins a espaiscomercials i lúdics, en unaconstrucció en què la qualitatarquitectònica i la modernitatsiguin prioritàries. En un altre
extrem de la ciutat hi ha MasMiarnau, exemple clar d’unpassat de ciutat on l’entramatde masos era unacaracterística de laconfiguració urbanística deReus. Lligant passat i futurvolem que Mas Miarnauesdevingui una àrea de novacentralitat, un projectecapdavanter: un centred’excel·lència universitària, quereafirmi la voluntat acadèmicade la ciutat i que complementil’activitat de la URV. Els seusmagnífics 12.000 m2 dejardins dels quals gaudiràtothom en esdevenir públicstenen com a objectiuprimordial que un espai queencara es percep com allunyà passi a ser un nuclid’activitat i de comunicació,que a més de relligar aquestazona de ciutat incrementil’estima vers àrees amb unfutur privilegiat. En definitiva,des d’ERC estem fomentant lacreació d’espais perquè laciutadania gaudeixi de Reus,estimulant la interrelació entreconciutadans amb la finalitatque tant els reusencs ireusenques d’avui com els deldemà se'n sentin orgullosos.◆
El consistori reusenc forma partde la llista dels 73 ajuntamentscatalans que dediquen el 0,7%a tasques de cooperació,segons les dades que podenconsultar-se a l'anuari 2001del Fons Català de Cooperació.Des de l'any 2000, l'Ajuntamentde Reus dedica aquestpercentatge del seu pressupostmunicipal a projectes decooperació i solidaritat ambpaïsos del sud, una xifra queenguany representa unsrecursos econòmics de 240.000euros (39,9 milions depessetes).
A Reus, però, hem donat un pasmés enllà de l'aposta estricta
pel compliment del 0,7%: enshem implicat activament en lavertebració d'un ConsellMunicipal de Solidaritat iCooperació que assessora iparticipa en les qüestionsreferents a la cooperació aldesenvolupament, hemdissenyat un fòrum obert iparticipatiu d'ONG que serveixiper informar i conscienciarsobre les propostes que sesubvencionen des de laRegidoria de Drets Civils iCooperació i intentem posar enmarxa mecanismes divulgatius iinformatius de tot allò que facireferència a la sostenibilitatsocial del nostre món. Endefinitiva, hem apostat per
donar veu a les causes que lesorganitzacions nogovernamentals locals defenseni implicar el teixit associatiu dela nostra ciutat.
Seguint l'exemple d'Arbúcies,localitat que l'any 1987 vaconvertir-se en el primermunicipi català en apostar perla cooperació, la nostra ciutatha estat pionera a engegar unaexperiència com la SetmanaSolidària que pretén aprofundir,especialment, en la tasca decooperació al desenvolupamentrealitzada des de la ciutat i pelsreusencs i reusenques.S'aprofita també aquestatribuna per reflexionar sobre la
situació de col·lectius com elsahrauí que tant estrets vinclesafectius mantenen amb lanostra ciutat.
La casualitat ha fet coincidirenguany la segona edició de laSetmana Solidària amb lacimera europea celebrada aBarcelona, on la ciutadania i lesorganitzacions nogovernamentals reclamaven unmón més just i solidari en elmarc d'una Europa molt méssocial. En definitiva, veusdiferents que —des de ciutatsdiferents— coincidien a cridar unmateix missatge: un altre mónés possible. També gràcies a lasolidaritat local. ◆
ICV
CiU
sovint elsciutadans
tenen pocainformació
Eduard Ortiz
estem
fomentantespais pergaudir de
ReusEmparPont
un altre món és
possibleAntoniOliach
La intervenció urbanística a l’àrea del Pallol, i elllarg procés que ha precedit l’inici de les obres,és un dels temes de reflexió de lescol·laboracions dels portaveus dels grupsmunicipals a la revista d’aquest mes. Però n’hiha també d’altres: des de la voluntat de treballaren favor de la ciutadania fins a la celebraciód’una nova edició de la Setmana Solidària en uncontext internacional marcat per la reivindicaciód’una societat més humana i més justa. ◆
no hi valenexcuses LópezMallol
els atendrem
com esmereixenTomàs
Barberà
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:13 Página 14
El Mercadal
la ciutat emergentREUS
Reus2005AJUNTAMENT DE REUS
*Aj. El Mercadal 5a ep. 16 5/4/02 13:13 Página 16
