AVALUACIÓ DE WEBS DES DE L’ÒPTICA DE L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ JORDI LLONCH ESTEVE

ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ – PAC 2 CC BY-NC-SA

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 1 de 12

ÍNDEX

Part I: Components i conceptes de l’arquitectura de la informació del lloc web Norma Editorial .................................. 2

1.1 Esquemes d’organització ................................................. 2

1.2 Estructures d’organització ................................................ 2

1.3 Folksonomies ....................................................................... 2

1.4 Tipologies d’etiquetes ....................................................... 2

1.5 Sistemes de navegació .................................................... 3

Part II: Avaluació heurística a partir de l’observació del lloc web Norma Editorial ..................................................................... 4

2.1 Identitat ............................................................................... 4

2.2 Contingut ............................................................................ 4

2.3 Navegació .......................................................................... 5

2.4 Etiquetatge ......................................................................... 5

2.5 Gràfics web ........................................................................ 5

2.6 Cerca ................................................................................... 6

2.7 Retroalimentació ............................................................... 6

2.8 Utilitat ................................................................................... 6

Part III: Estudi de la competència del lloc web Norma Editorial ........................................................................................... 8

3.1 Identitat ............................................................................... 8

3.2 Contingut i navegació ..................................................... 9

3.4 Gràfics web ........................................................................ 9

3.5 Cerca ................................................................................. 10

3.6 Retroalimentació ............................................................. 10

7. Bibliografia i altres recursos ................................................... 12

7.1 Llibres .................................................................................. 12

7.2 Recursos web ................................................................... 12

7.3 Imatges .............................................................................. 12

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 2 de 12

PART I: COMPONENTS I CONCEPTES DE L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ DEL LLOC WEB NORMA EDITORIAL

1.1 ESQUEMES D’ORGANITZACIÓ

El lloc web Norma Editorial fa ús d’un esquema d’organització híbrid, el qual barreja esquemes exactes amb ambigus. Tant si es volen buscar llibres per autor, sèries o col·leccions, es disposa d’un llistat alfabètic. El catàleg permet buscar llibres segons la seva procedència, ja sigui Europa o els Estats Units. A més, hi ha una organització per temes força desendreçada que inclou el manga, els supervendes, les reimpressions, les novetats i els llibres que sortiran properament.

1.2 ESTRUCTURES D’ORGANITZACIÓ

L’estructura que hi podem trobar és de tipus de base de dades. Els llibres i còmics disposen de molta informació individual (autor, col·lecció, sèries...), la qual permet relacionar-los en diferents categories. Aquesta informació es relaciona amb les categories esmentades anteriorment.

1.3 FOLKSONOMIES

En aquesta web no s’hi troben etiquetes socials. Tots els continguts es classifiquen segons el model de la base de dades creat per l’arquitecte de la informació, que ha estat qui ha escollit les etiquetes a utilitzar.

1.4 TIPOLOGIES D’ETIQUETES

Els tipus d’etiquetes que podem trobar a Norma Editorial és mixt de text i amb icones. Respecte a les etiquetes textuals, trobem enllaços contextuals, com ara etiquetes d’autors; també trobem encapçalaments, com ara el títol de les obres a cada fitxa de llibre o còmic; i trobem també opcions del sistema de navegació al mapa de la web.

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 3 de 12

Respecte a les etiquetes amb icones trobem dos tipus diferenciats, les que són icones soles i les que incorporen text per definir el seu significat. Tot i així, les que només són imatges, informen del seu significat en passar-hi el ratolí per sobre.

1.5 SISTEMES DE NAVEGACIÓ

Per una part existeix un sistema de navegació que mescla la navegació global, la local i la contextual i, per una altra, existeix un altre sistema que conté un mapa del lloc i varis índexs alfabètics.

El sistema integrat de navegació se situa a les parts superior i esquerra de la pàgina. A més, a la part superior hi ha tres caselles de cerca que permeten ampliar la navegació.

Els mapa del lloc mostra el mateix que el sistema integrat de navegació, però d’una manera més neta.

Els índexs alfabètics es divideixen en: autor, sèries i col·leccions, i s’hi accedeix a través del menú de la part superior de la web.

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 4 de 12

PART II: AVALUACIÓ HEURÍSTICA A PARTIR DE L’OBSERVACIÓ DEL LLOC WEB NORMA EDITORIAL

2.1 IDENTITAT

Tot i disposar d’un logotip clar que permet entendre a quina empresa pertany el lloc, la resta de colors predominants al lloc no mantenen la mateixa identitat gràfica i és fàcil oblidar-se que ens trobem a la web de Norma Editorial quan no tenim visible el seu logotip. Per solucionar-ho s’haurien de canviar els colors amb què està feta la web per mantenir la mateixa identitat gràfica en tot el seu conjunt.

L’audiència potencial d’aquest lloc web és un públic infantil i juvenil, ja que es fa un ús exagerat d’imatges amb colors molt vius i llampants. S’aconsegueix, d’aquesta manera, captar l’atenció d’un públic que encara no té la mateixa passió per llegir que pugui tenir un adult.

L’apartat de contacte conté tota la informació necessària per a posar-se en contacte per via telefònica, per correu postal i correu electrònic. Tot i així, és difícil accedir a aquesta informació, ja que només s’hi pot accedir des d’un enllaç a la part inferior de la pàgina. Es podria millorar afegint aquest enllaç al mapa web i al menú global.

2.2 CONTINGUT

La pàgina web actua de la mateixa manera que passaria en una tenda física, incloent prestatges, catàlegs i un aparador. El contingut és adequat, però la forma de presentació és massa complicada a causa del menú de navegació esquerra. Aquest s’hauria de redissenyar perquè pogués mostrar tota aquesta informació de manera clara.

Hi ha algunes pàgines que inclouen informació complementària mitjançant arxius adjunts (PDF). L’usuari no sap quan ocupen aquests arxius ni si es descarregaran o s’obriran en la mateixa pàgina o en una altra. S’hauria d’afegir aquesta informació i la possibilitat de que l’usuari escollís si vol descarregar-ho o visualitzar-ho al propi navegador.

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 5 de 12

2.3 NAVEGACIÓ

El sistema de navegació es basa en mantenir la mateixa barra de navegació global i local en la majoria de pàgines del web, però en accedir a algunes d’elles (com ara els blocs o les pàgines dels autors) l’usuari surt completament de la web de Norma Editorial i és impossible saber que encara es troba al mateix lloc web. Per solucionar-ho s’hauria de mantenir sempre la mateixa estructura de navegació o, al menys, crear algun mecanisme perquè l’usuari pugui tornar a la pàgina d’inici, sense haver de fer ús del botó del navegador.

Com comento anteriorment, la navegació d’aquest lloc web és poc intuïtiva i requereix una completa remodelació de l’esquema d’organització i la seva navegació.

A més, els enllaços visitats no canvien de color, la qual cosa és molt important ja que informa de manera ràpida a quins llibres o autors hem accedit anteriorment.

Per tot el comentat en aquesta part, caldria remodelar l’arquitectura d’aquest lloc web pel que fa a la navegació per a facilitar la navegació dels usuaris i optimitzar el temps que aquests han d’invertir-hi a fi d’obtenir els resultats que busquen.

2.4 ETIQUETATGE

L’etiquetatge està força ben implementat a nivell d’enllaços contextuals, encapçalaments i opcions del sistema de navegació. Tot i així, hi ha una manca de l’ús de metadades a les pàgines. Aquestes són invisibles, però analitzant el codi html de vàries pàgines web he trobat que les pàgines dels llibres i còmics no contenen cap tipus de metadades. Amb aquestes s’aconseguiria una millor indexació tant al seu web com a Internet i es podria afegir un quadre de cerca general que se’n beneficiés.

2.5 GRÀFICS WEB

El disseny de la web és força antic i està dissenyat per a pantalles de baixa resolució. Actualment, les pantalles FullHD són una realitat i inclús n’hi ha amb més resolució, així que aquesta web hauria d’incloure versions d’alta densitat de píxels o opcions

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 6 de 12

d’ampliar i reestructurar el seu contingut per treure’n profit al màxim sense sacrificar la qualitat dels gràfics.

A més a més, crec que es fa un ús excessiu d’imatges, que recarreguen el lloc i el converteixen en un lloc impossible de navegar per a persones amb discapacitats visuals. S’hauria de reduir el nombre d’imatges i afegir descripcions a cadascuna d’elles per a ser intel·ligibles per a persones que utilitzin lectors de pantalla per a navegar pel web.

2.6 CERCA

La cerca actual està optimitzada en la precisió. Per aconseguir-ho s’ha restringit l’ús de la cerca a tres llistes: autor, sèries i col·leccions. A més, hi ha un quadre de cerca general que s’hauria d’optimitzar afegint opcions de mostra de resultats, com ara amb una ordenació alfabètica, cronològica, per rellevància, per popularitat, en funció de les puntuacions d’altres usuaris o experts, etc.

2.7 RETROALIMENTACIÓ

Cada pàgina d’un llibre o còmic permet deixar comentaris sobre aquest i fer una votació mitjançant estrelles. Tot i així, després no es pot accedir a una llista amb els llibres més ben valorats o a una llista d’usuaris registrats i les seves valoracions. Seria útil establir un sistema de registres d’usuaris per a crear una comunitat i que d’aquesta manera sorgissin usuaris experts els quals generarien moviment envers la pàgina, de manera que s’aconseguirien més visites i més vendes.

En cas de que un usuari es vulgui posar en contacte amb Norma Editorial de manera on-line haurà d’enviar un correu electrònic. S’hauria d’afegir un formulari de contacte amb opcions i temes preestablerts per facilitar aquesta tasca als usuaris.

2.8 UTILITAT

La web de Norma Editorial funciona com una extensió de les seves tendes físiques a Internet. Disposa del mateix que a la tenda física més informació en forma de notícies sobre les

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 7 de 12

novetats del món editorial. També conté material multimèdia extra que no es podria trobar a qualsevol llibreria per la seva naturalesa audiovisual. Aquest valor afegit aconsegueix que els usuaris de les tendes físiques hagin d’accedir a la web per optar a veure aquest contingut extra.

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 8 de 12

PART III: ESTUDI DE LA COMPETÈNCIA DEL LLOC WEB NORMA EDITORIAL

3.1 IDENTITAT

Mantenir una mateixa identitat en tota la pàgina web aporta estabilitat a un lloc web i facilitat per als seus usuaris de saber on es troben en cada moment. El web de Bongo Comics mostra que es pot mantenir la mateixa identitat gràfica en les diferents seccions d’una web de forma satisfactòria. Les imatges següents són exemples del bloc i del catàleg, però la identitat es manté en totes les pàgines de la seva web.

Bloc de Bongo Comics

Catàleg de Bonbo Comics

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 9 de 12

3.2 CONTINGUT I NAVEGACIÓ

De la plataforma d’autoedició i autopublicació Bubok en podem treure un bon exemple de navegació que permet ordenar els còmics de què disposen segons diferents criteris.

Navegació a Bubok

Un altre exemple de navegació local ben implementada és el que trobem a Planeta DeAgostini Cómics, on han afegit el títol, els més comentats, el cognom de l’autor i la possibilitat de carregar la llista de resultats sense imatges per a anar més ràpid.

Navegació a Planeta DeAgostini Cómics

3.4 GRÀFICS WEB

En el cas de voler mostrar moltes imatges, una solució molt atractiva és endreçar-les en forma de collage. La web de Bongo Comics ha sabut portar aquesta idea a la seva web, la qual és molt atractiva visualment. Al mateix temps, aquesta disposa d’un alt nivell d’interactivitat, la qual cosa fa més amena la navegació per la web.

Captura de pantalla de la web Bongo comics

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 10 de 12

3.5 CERCA

La cerca es podria millorar afegint un quadre de cerca amb funcions avançades, com ara suggerir paraules semblants a la paraula clau que es cerqui. Planeta DeAgostini Cómics disposa d’aquesta opció, la qual serveix per ajudar a l’usuari a buscar coses que encara no sap com es diuen.

Paraules relacionades en cercar “cómic” a Planeta DeAgostini Cómics

Una altra opció és la de mostrar resultats destacats per sobre dels resultats obtinguts pel robot d’indexació.

Llibre premiats que apareixen en cercar “noche” a Planeta DeAgostini Cómics

A més a més, seria molt útil oferir una cerca per ISBN, la qual permetria arribar al còmic o llibre desitjat en cas de disposar d’ell de manera instantània.

Cerca per ISBN a Les 400 coups

3.6 RETROALIMENTACIÓ

A diferència de Norma Editorial, a Bubok inviten als seus usuaris a generar activitat a les xarxes socials. Ho aconsegueixen posant botons grans i en un lloc visible enllaços a Facebook, Twitter i Google Plus.

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 11 de 12

Pes de les xarxes socials a Bubok

Una altra forma de millorar la retroalimentació per part dels seus usuaris, seria afegint un fòrum per dinamitzar la interacció amb els seus usuaris i aprendre d’ells. Un exemple força complet és el que ofereix Glénat, el qual disposa de diferents categories endreçades per temàtica i que els usuaris mantenen actiu.

Fòrum de Glénat (Editores de Tebeos)

Arquitectura de la informació – PAC 2 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pàgina 12 de 12

7. BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS

7.1 LLIBRES Morville, Peter i Rosenfeld, Louis. Arquitectura de la informació

per al World Wide Web. Barcelona: Fundació per a la Universitat

Oberta de Catalunya, 2012.

Gil Rodríguez, Eva Patricia; de Lera Tatjer, Eva i Monjo Palau,

Antònia. Usuaris i sistemes interactius. Barcelona: Eureca Media,

S.L., 2010.

7.2 RECURSOS WEB Wikipedia. Arquitectura de la información [en línia]. 8 de febrer

de 2012. Disponible a internet

http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_de_la_informacion

[Consulta: març 2012]

Bongo Comics. [en línia]. Disponible a internet

http://www.bongocomics.com/ [Consulta: abril 2012]

Bubok. [en línia]. Disponible a internet http://www.bubok.es/

[Consulta: abril 2012]

Planeta DeAgostini Cómics. [en línia]. Disponible a internet

http://www.planetadelibros.com/editorial-planeta-deagostini-

comics-54.html [Consulta: abril 2012]

Les 400 Coups. [en línia]. Disponible a internet

http://www.editions400coups.com/ [Consulta: abril 2012]

Editores de Tebeos. [en línia]. Disponible a internet

http://www.editoresdetebeos.com/ [Consulta: abril 2012]

7.3 IMATGES Imatge de la portada: base de dades de Microsoft Office Word.

La resta pertanyen als seus propietaris i es mostren segons el dret

a cita.