TEMA 12 (b).- L’ARQUITECTURA DELS NOUS

MATERIALS I EL MODERNISME (1850-1914)

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

3.- EL MODERNISME.

3.1.- Característiques generals.

3.2.- Les diferents escoles nacionals.

3.3.- El modernisme català: Gaudí.

3.1.- Característiques generals (I).Anomenem modernisme o art nouveau al moviment internacional de renovació de les arts

que es va desenvolupar a Europa entre les dues últimes dècades del XIX i 1914

És un art eminentment burgès (car) que busca separar-se de l’arquitectura “industrial”,considerada lletja, i dotar a la burgesia d’un art jove, optimista i distingit

Parteixen d’un doble rebuig: a la lletjor del món industrial dels enginyers i a l’academicisme dels arquitectes

Construeixen un art nou i lliure a partir de les influències del “Arts and Crafts” (crítica de la lletjor dels productes industrials i retorn a l’artesania), l’arquitectura del ferro, el neogoti-cisme, les noves tècniques de treballar en corba la fusta i el gust per allò exòtic (art japonès)

No és un moviment unitari i, fins i tot, rep un nom diferent en cada lloc: art nouveau (Bèlgica i França), Jugendstil (Alemanya), Modern Style (Gran Bretanya),

modernisme (Espanya), Sezessionstyl (Àustria) o Liberty (Itàlia)

Critiquen la deshumanització i despersonalització de la indústria moderna i propugnen una tornada a la creativitat artística individual, però aplicant els nous avanços i materials

Intenten unificar totes les arts: arquitectura, arts decoratives, disseny d’interiors,...

3.1.- Característiques generals (II).Conceben els edificis com a blocs tancats, però el traçat de les plantes té una

llibertat absoluta que contrasta amb la organització rigorosa dels espais interiors

Tenen a la natura com a gran font d’inspiració (organicisme)

Predominen les línies corbes, ondulants i sinuoses, imitant la vegetació: sensació de flexibilitat, inestabilitat i lleugeresa

Combinen la manca de simetria, les línies corbes i elements extrets de la imaginació amb altres racionals i funcionals

Combinen els nous materials (ferro, formigó, vidre, acer) amb la rajola o els mosaics ceràmics

Donen molta importància a la decoració, al color, els elements ornamentals i el disseny d’interiors, però sempre amb una visió

global de l’edifici (predomini de l’estètica sobre la funcionalitat)

Exotisme: tant en la incorporació d’elements orientals (imperialisme) com d’altres èpoques (influències neogòtiques)

3.2.- Les diferents escoles nacionals.A grans trets diferenciem el modernisme ondulant de Bèlgica, França i Espanya

(característiques anteriors) i el modernisme geomètric d’Escòcia i Viena

L’art nouveau de Bèlgica i França

Compleix bàsicament les característiques generals, destacant l’ús d’estructures metàl·liques, la planta lliure, les línies corbes inspirades

en la natura i la preocupació pels elements ornamentals

A Bèlgica destaca Victor Horta (Casa Tassel) i a França Hector Guimard

A Escòcia, Mackintosh destaca per l’ús de línies rectes i volums prismàtics i ortogonals, amb plans clarament definits per mòduls a diferents escala (asimetria) i un predomini

de la verticalitat dins d’una visió de conjunt coherent (Escola d’Art de Glasgow)

La Sezession de Viena continua la línia geomètrica de Mackintosh, avançant cap a una llibertat absoluta en la recerca d’espais i en la distribució dels interiors (Otto Wagner)

que conduirà al funcionalisme amb el menyspreu per l’ornament (Adolf Loos)

VICTOR HORTA: Casa Tassel (Brussel·les, 1892-93)

HECTOR GUIMARD: Estacions del metro de París (1900-04)

Ch.R. MACKINTOSH: Escola d’Arts de Glasgow (1897-99)

J.M. OLBRICH: Edifici de la Sezession (Viena, 1899)

O. WAGNER: Caixa Postal (Viena, 1904-06)

3.3.- El modernisme català: Gaudí (I).Context: Catalunya, millor dit Barcelona, era una regió industrial amb una burgesia

molt important i una població creixent (és el moment de l’Eixample de Cerdà)

El modernisme català està molt lligat a un naixent nacionalisme (Renaixença)de base burgesa (art al servei de la burgesia i els seus diners)

Entre els arquitectes modernistes catalans cal destacar Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, al qual passem analitzar individualment per la seua importància

Gaudí es va formar en l’arquitectura historicista, però des del principi començarà a buscar la inspiració en la natura, congeniant amb el modernisme i trencant amb l’historicisme i plasmant la seua accentuada personalitat en obres molt personals

Tindrà el “mecenatge” de la burgesia catalana, especialment d’Eusebi Güell

3.3.- El modernisme català: Gaudí (II).

Entre les obres més importants cal destacar el Parc Güell, la Casa Mila o La Pedrera i La Sagrada Família

És la síntesi perfecta entre enginyer, arquitecte i artista

La seua obra està impregnada de simbolisme i misticisme (era molt religiós)

En els materials combina les últimes innovacions (ferro, ciment, reflectors,...) amb materials tradicionals com la pedra de Montjuïc i les rajoles, a més de recuperar

el trencadís (fet amb fragments de ceràmica incrustada en ciment) i utilitzar el ferro forjat i les vidrieres emplomades com a elements de decoració

Innovació tècnica per a solucionar els problemes concrets que se li plantejaven: arc catenari,volta parabòlica, torres de perfil parabòlic, columnes inclinades, sostres i parets ondulades

Preocupació pel color, la llum i l’harmonia de les proporcions

La línia recta acaba per desaparèixer: s’imposa la línia corba, ondulant i sinuosa, que li dóna molt de moviment a les seues obres

Utilització de la planta lliure: cada pis té una estructura diferent als de dalt o baix

Realitza una arquitectura organicista, inspirada en la natura i concebent l’obra com un tot, tantcap a dins (decoració, mobiliari,...) com cap a fora (Parc Güell), com si fos un organisme viu

Trenca l’ortogonalitat racional de segles d’arquitectura i concep els edificis com a teixits cel·lulars de passadissos sinuosos i superfícies trapezoïdals

El Capricho (1883-85)

Casa Vicens (1883-88)

Palau Episcopal d’Astorga (1889-1915)

Casa Botines (1891-94)

Casa Calvet (1898-1900)

Parc Güell (1900-14)

Casa Batlló (1904-06)

Casa Mìlà o La Pedrera (1906-10)

Cripta de la colònia Güell (1908-15)

Temples Expiatori de la Sagrada Família (1883-1926, encara està en construcció)