CRÉDITS

Gomís

Comissariat: Maria Antónla Artlgues

Coordínació: Blel Mañas

Geréncia: Antoní Vieens Massot

Assisténcia técnica: Bellsern Biel Mañas Andreu Fuster Amer M. César Mañas Lluís Fuster Amer

Llull Nadal María Llull Nadal

Serbrok-Generali

Disseny: Julia

Textos: Carme Castells

Bonet

Revísió textos: Pere

Traducció a I'anglés: Osear

Fotomecanica i preimpressió: amadlp esment

Impressió: amadíp esment

Dip6sit PM-2833-2003

Edlció de 4.000 exemplars

agralment

ILLES BAL

jaume canet • • martí a. monjo &: ana camuñas • blanca pérez-portabella • V.L.LC".L.LClI • joan m. arrom sasai • fabián IC>V.L.LCOXVL>.t"".L.LJLlJ

ART EMERGENT A LES ILLES BALEARS [JI): creació des del Jo ----- --- -- - - - - -Carme Castells

Ara fa poc més d'un any, iniciavem la presentació

de I'exposició "Art Emergent a les IIles Balears (1)"

amb una reflexió entorn de la inevitable referencia

d'allo nou a la tradició: la relació amb el passat és

allo que determina les qualitats d'allo nou, perque

tant la continu·¡tat deis atributs com la ruptura són

fenomens significatius. Tal reflexió pot semblar

una obvietat, pero el cert és que, més enlla de

I'aparent simplisme, aquestes paraules revelen la

tirania que el passat exerceix sobre el present, a

I'hora de formular un judici de valor. No tenim més

opció que sucumbir-hi. Coneixem en tant que

reconeixem : els rostres de les persones que ens

envolten, I'abstracció iconica deis objectes del

nostre redol, les connotacions semantiques de les

paraules que olm. Coneixem en tant que

comparam, i coneixem en tant que diferenciam: el

groc amb el taronja, el blanc del negre; la sal amb

el sucre , i la sal del sucre. Tot és en relació a la

resta, i és, tornam a dir, en la continu·¡tat deis

seus atributs o en la ruptura d'aquells, que tots

els objectes, subjectes, espais i fenómens

assoleixen entitat propia.

Inevitablement, els integrants d'aquesta segona

remesa d'artistes emergents són en relació a.

Com a col·lectiu, en relació a I'anterior selecció

d'artistes emergents, als artistes emergents que

no han estat seleccionats, als artistes consagrats

on cerca m un precedent, a la historia de I'art, a

la historia de les arts. Com a individus, a la própia

trajectória vital, a la trajectória creativa, a les

obres que els serveixen de model, a les creacions

que els serveixen d'estímul.

Com a les matematiques, més infinit.

Per descomptat, no pretenem aquí desglossar

aquesta xarxa interminable -i esgotadora- de

relacions, ni molt manco encara sotmetre-Ia a

analisi. Just intentar-ho seria tan inconcebible

com, siguem francs, estúpido En canvi, sí que és

apropiat reprendre el fil que ens guiava a Art

Emergent a les /lles Balears [I}, tant per la

conveniéncia d'aplicar de nou alguns deis

postulats que lIavors ens serviren, com per

completar alió que queda incomplet i redrec;;ar el

discurs anterior on vegem, a la lIum d'aquesta

nova exhibició d'art emergent, qué s'esbiaixava.

En tot cas, i primordialment, es tracta aquí

d'enquadrar al lector, a I'espectador, la

presentació deis 11 artistes que fan part

d'aquesta segona entrega. 1\10 vegin ells un germa

petit, destinat a heretar totes les joguines, ni els

jerseis de punt, del primogénito Més aviat

concebim aquest com un acostament a altres

peces d'un mate ix engranatge, el de I'art que

emergeix per alimentar el camp de la plastica

5

6

¡llenca, un territori comunitari on no hi tenen

cabuda de lIei ni jerarquies. La

múltiple que és I'art rau

en la seva que evidencia per damunt de

tot recerca. Recerca d'una forma

DIU';:'vClua a la individualitat i, així, recerca que duu

els creadors a trescar en la deis

La

tot mirant de matisar

és una segona

gens casual. De fet, ja fa un any

segona i tercera parL La vitalitat del

artístic illenc dira la darrera

sobre la viabllitat d'una quarta entrega, i no'en,'",c

una

distribuir

el cert és que, des d'un

clara la necessitat de

emergents en diverses

Els motius d'aquesta fragmentació

son evidents: d'una la naturalesa mateixa

a les lIIes Balears del Art

que fa al nombre

En el marc del Projecte Llevant, la

mostra té vaca ció arreu de les

les periple [encara dura el

circuit d'Art 1) ha de visitar espais

molt diversa índole i expositiva. Aixó fa

imprescindible no just el nombre

que hi prenen sinó també la quantitat

d'obres que cadascun hi O'altra banda,

el del projecte en

SUI:::CE,SSIUS es tradueix en la possibilitat d'atendre

a fent ressó del dinamisme que és

implícit a I'objecte de la mostra. Oit d'altra forma:

els noms que han de a la

tercera mostra a tres anys vista hauria estat tan

descabellat com ho per decidir

de novetats d'una lIibreria amb

excessiva antelació. Atendre a I'art -1

s'entén que és el de I'actual

mostra- tenir la mirada fixa en

essent capa¡:;;os de

més destacades entre els autors que

al panorama artístic alhora

amb la perspectiva de servar al futur un

que doni compte deis noms que, tot

el XXI, protagonitzaven la renovacio

insular.

Sembla necessari determinar els noms que

de la mostra sobre la marxa.

casos concrets d'aquest Art 11 ens ho

fan evident. el de Rafel Perelló Ciutat

de Palma 2003) i Blanca

sa Mániga 2002)): no

assegurar que ara fa un any artistes

les condicions necessaries per formar

exposició. Clbviament, la seva

com ja és cosa d'un any,

a Art Emergent 1, l'or"Qrn,c>nl~l'" no és

de sinó també de

certa consolidació en el panorama ex~)Os,ltlu

de

i de

ferm reconeixement de la seva

evident que tant el Premi Ciutat de

Palma com la beca atorgada per de

Sant des Cardessar i la Fundació "Sa

Nostra" fan de Perelló de

valors Drr'Dr,rtD"h;"

Joan M. Arrom "Sasai", Jaume

Moll, el tandem Martí Monja & Ana Camuñas,

Aína Rafel Perelló, Eliana Blanca

Pérez-Portabella,

Vet aquí els

segona 11 noms sobretat 1 O

pr(Jle1ctEls artístícs que no ens són rlD'~f"'rln

d'aquests noms ja

any, en repassar les recents mes

que fa amostres d'art CHYlOr""no,-.t-

i certamens adre¡;.;ats a no de 30

[1 i 2) hi trobavem Joan

també Joan Vallespir. Ambdós autors coincidien

també a la mastra "Pittura Giavane Balear", a

on també Martí Monja. Jaan

a la de

paemes "liT', exhibida en diverses

mentre que Fabián c..;"halov

artistes d"'Espai doméstic"

entre els

Moll a

i "28 artistes a Podem

de nou alió que comentavem: les

d'exigéncia que als artistes

orf110nl-c;, per penetrar en el panorama artístic

donat a les en consonancia a 'Tapasta

deis culturals per

novel les i Oit en altres el

artistes, la

de la

iniciatives de

públic o empreses per institucions o

entitats diverses que, tat repassant, arriben a

constituir una bona partida

artistes

recuperada de I'anterior

els

cont-<,n-., també resulta útil

que lIavars

que tanmateix haurem de

factars que defineixen

d'artistes emergents, haurem de

alió que voregen I'edat de trenta anys.

La majar

veterania:

del col lectiu que ens ara

edat, arribant als casos de major

Perelló [nascut al 1 Fabian

i Jaume

Aína Perelló (1 í la

toledana instal·lada a Maria de la Ana

Camuñas [1 queden per sota de la

30 anys.

fet, de

una suma de

ja fa un

retardar

índex

doncs, el matís? Qué

Per ventura, es

círcumstancíes. O'una les

any adduíem: les

I socíals del han dut la

la formadó deis seus a

I han també un

en tots els

de que en el camp de I'art es tradueíx en

nous lIenguatges i nous

I'interés sacíal per noves

parella a

capaces

d'un cert creixement als seus autors abans de fer

I'estrena pública. O'altra, padem

7

8

factors individuals que ens

el ser a punt de els 40. En el

cas de Rafel la condició autodidacta de

I'artista pot la timidesa i així

una lentitud a I'hora de fer la seva

obra. En el cas de Jaume

aviat d'una qüestió de

es tracta més

de refusar

formar part de la indústria de !'art, de

el contacte amb el públic al taller més que no la

mediació través del I resulta

interessant contemplar casos,

opclons ens ajuden a

millar qué emergent. Sí: "es

constitueix de les propostes d'autors que,

certament entregats a tasca, a

i a la Iluita en un món

¡difícil com és el comercial de són capa¡;:;os

de treure a la Ilum innovadores, i abrir

nous camins per al

, Sí és solvencia ("n,.-,tr:::¡clc:::¡rl:::¡

I'art

trull

per estona, Pero hem de rectificar alla on

escrivíem ínexperts, el pes que la

dimensió blica té en Són

creatiu,

res a veure amb

veure amb la dimensió

al panorama

de I'art. I aixo

ni amb els anys de feina

Té a

, amb la superfície

on ser vists, en Les excepcions al

prototipus de que puny tant com

per fer-se un Iloc a I'agenda de la són

certament reveladores del que hem

per Art

amb el en termes

d'una formació

altres

de

deriva en

insístent a certamens I convocatorles

i troben "''''I''''''''''U als seus esforcos en

rupturista,

concrets ens

desmuntar la teoría. Pero al marge

és ver que condicions es

tant entre els artistes d'Art Emergent

1, com entre els d'Art II i els que haurem

de valorar en una propera edició. Més

farem una ullada a les modalitats que

"interés socíal" per I'art en

atenció a la proliferació i íniciatives

comercials, que s'autoconstitueixen

com a territoris de la modernitat artística

associada a la i al lIeure, a Mallorca,

Valgui comentari com una

de relacionar amb el marc

que abans

comentavem, fent referencia amostres i

certamens concrets.

A nivel! també ens valen trets

col,lectius que any enrere.

com a bandera generacional té

correspondencia en el ventall de que

presentam en mostr'a, i afecta tant el pla

on¡:;e~)tual com el formal. La entre les

formes mes classiques de plastlca

amb les més empeltades

(plastica en contacte amb

I'acció, la dansa, el teatre, la

música, el dissenyl, de furor (art

multimedia, videoartl, de dimensió mediatica

desvari televisiu, sobredosi

dignificació de la al

servei de I'a rtísti e , de

assolir un

la saturació informativa que

de la manca d'un

unificador per valorar !'obra artística, la

laxitud

plegat, un

"tot val" i la urgencia d'honestedat: tot

dubtes i

isolen I'artista contra mateix,

amb si mateix, I opció

individualíssima, a contribuir amb del

Si en aquest jo s'hi

social o

discurs

cas, empero, són el primordial. El

En cap

és

el jo, que I'entorn isola, i a aflorar,

, cree, és la principal marca definitoria

deis nostres artistes emergents,

L'art és

hem la

que tots hi

especialment quan ens I'apliquen com un atribut

vinculat a ¡'egolatria, la vanitat, la ceguesa

de I'entorn, i tot I'egoisme. Que no

ens provoqui urticaries: I'art és

és en el mate ix

creador on se centra I'obra. No és que

interes per a I'entorn, ni que

interes resulti insuficient. No és que hi hagi una

conscient arreferencialitat amb el món, ni amb

la societat, ni amb la historia de I'art.

simplement, I'art ha un totum

que la indústria de I'art ha contribu'lt

a la difuminació deis criteris de valoració, els

camins de es multipliquen sense

que la de la

mass-media han la entre el

i el resultat. Cada cop resulta mes difícil

I d'aquí que, sovint, davant

caos formal,

vital en suma, I'individu tendeixi a

sobre si matelx. A fer de el centre del seu

mon, el centre del seu artístico

D'aixo es deriva una mena de I'art

com a L'artista cerca abocar

les seves les seves els

decanta ri,,,orl-Q per alió que ha deíxat una

marca viva en la seva slguln

de Iluita

En la

mes

siguin somnis,

slguln

con creció d'una

intultivament que no pas racional, per I'instint

creador abans que per la meditació teórica.

9

10

Sasai vincula la seva sensual i

amb la els del color són com

els que crea una en els

intersticis de les com entre les frases

s'escolen els silencís, Sasai és

alhora que una

dimensió alimenta I'altra. Sense més

Blanca I-lprp;7-1-l!'1rt;::lh,pl deixa anar la ma sobre el

paper negre que, com una nit de la

raeó d'aquest

amb

paret del seu i en un

unlvers dibuixa

Iletres un ovni bueno"; í projecta

ClU'C"'::"'" ens enigmatic, carn

de ciencia en el de la fantasía.

Sense més Canet transforma

les peces de en plantes

carnívores que mengen fameliques

que sandalies organiques

a la recerca de

re-formar-Ies

perque aixo

Sense més

tresca pel camp

de fustes,

elements que ;::¡C:;UU'C;'AC' la

sense que un díscurs conscient vagí

associat. Sense més

Podríem demanar: on el ml~:;satae:':' Hi

ha res,

silenci, les

la serenor que es nrr'<>n,nc<> al mundanal

brogit? Hi ha una

de la soledat de

de la deshumanització,

I'individu en el món actual,

Hi ha un díscurs

interdisciplinar, nodrit de de cinema

fantéstic, en les escultures de Jaume

potser també una per la

sostenibilitat, en la seva elecció de materíals? Hi

ha, Fabián, res res de reivindicadó

de la natura per sobre de la humana, una oV',)Y'occ, de la nausea nO.00,n0'n per la

sobresaturació urbanística de les nostres en

els totxos que claves a un tronc vinclat d'ametller?

Probablement sí només tot

és en el més intern de Cal::laE;CU deis artistes.

probablement, no cert í segur:

perqué no hi ha una

compromesa, sinó I'ego,

els autors expressen una visíó del món, parcial

pero auténtica. Més d'un que aixó no és

res nou, que la historia de les arts es conforma

d'individus que, tot a si

van saber transmetre una visió del

toca viure, Del al

El cas, és que els

assenyalévem més amunt

capacitat de I'art per canviar el

que els

com sempre,

que

en la

proliferació

incontrolada de camins artístics de nova

el

difuminació de criteris de valoració

ara més que mai a centrar-se en

en d'aquesta

torrentada de condicionants. I és cercant

ca mí de que s'assoleix

I'autenticitat, I a través fidelitat al que

I'objecte artístic co,nn'T,r;:¡ per als altres. Significa

en el món.

Existeix encara un altre factor a que

enrere: la

que, arreu

familiaritzar el

amb I'art

hem unes

d'espais i de nr,nn,nC'j-oc

de les han fet

especialment el més

No es pot negar que és un

atribUible a la moda, i que implica la

frivolització de I'activitat i en la

mateixa mesura que també contribueix a un

marc estimulant per a la creació. referim a

la moda deis happenings sense més

que la cita en que tenen

mes de xou que de les exposlclons

que podem visitar a ritme de chill­

out. Si tot esta permés, si tot és , tot

es art, també? On és el límit, on la separació?

ciar que una línia separa un ambit de I'altre,

cal trobar-Ia, i mentre els analistes i els

crítics els pros i contres d'una o

altra ubicació per a va

creixent la banalització socialment admesa. I així

revistes, bars projectes

que potencien i difonen una versió

de la creativitat fonamentada en la moda, mes

que no en I'art. el territori d'alló que es

d'alló que es cool. públic,

perillosament en I'ambit del de la

sense I es de

críteris que desvírtua la mateíxa idea de I'art.

Per molt que mírem d'evítar el maniqueísme,

per molt que no vulguem ser i per molt

que refusem la idea d'un canon haurem

de convenir que aquest val" no condueix

sinó a la frivolització. I aquesta frivolització ens

a una del sentit

només recuperable des d'una base

teórica sólida. el doble lIos

a I'art emergent: d'una cara,

I'estímul que su posa per als creadors, en tant

que conrea un públic atent i sensible a

d'altra, I'isolament que s'endevina proper per a

I'artista, en tant que I'educació del es una

fal· de transmetre correctament

d'art. Al r',=,nri·,=" que

I'única forma de tot

més absolut.

11

des de la víscera

"Viu com Zaratustra: sense Oéu i envo/tat

que

ca/e;;

parra es,

dins la lIobregor de la

casa mallorquina, entre

flors de plastic i rampoina,

nus d'home anonim i autoretrats de Mo/inier,

un "baies grogues i vermelles,

de raím, poms de rosa, herbes

Allí neixen U,-/,-,,-,,,,,,,,,",,,,

flors dins el seu cau vetust, a hora del dia o la nito "

Arnau Pons. Text del cataleg de re:x:pIJSICI

"Escultura", a la Torre de ses

Manacor, 1992.

Un fíl molt separa tradició de rnr,rl"rrllt":::,t"

a de Jaume Mes prím encara que

les de les seves flors,

emblema trajectória consagrada al ferro

com a primera i fidel a I'evocació d'una

creativítat arrelada a la terra, en mes d'un

Jaume Canet (Felanitx, 1966] treballa el

ancestral del ferro amb una

completament

absolutament contemporania, Se sap

de la tradició del ferro

escultórica que I'ha instrult en la

creació de volum a partir del buit i en la

de Ileugeresa en el resultats a

de peces massisses í pesants, Peró a tot

li ha traslladar la seva personal visió del

i I'interés per donar un tomb al

tractament del mes habitual. El

camí conscient envers una

i inconfusible són un Ilarg seguit de peces

que, com habiten I'univers de

i animals són els

univers, fet de

tribut a la tradició popular, de reconeixement de

i de fantasía, molta

i subtíls, déiem al principi,

sustenten les flors de Jaume Les

mantenen arrelades a la terra, o al ventre de

, com apuntava al text esmentat Ar-nau

Pons: "fan Iloc entre el

empenyen els ronyons i li

xuclant el suc calent les seves venes

tu mentre les

ht"(,t"o,n, rebenten de capo lis i fulles tallants,

nlc,no,~ de foscor i rugoses com un en

bruto> , ". En efecte, són flors, i , I

que neixen i floreixen a la víscera de

Al seu nervio Són

I'alé que Jaume Canet transmet al

de destresa i no de

com si haguessin

fa

vinclar-se amb el

5

16

vent d'un moment a I'altre, en el cas de les

flors, o si haguessin de partir a córrer amb

passetes menudes, en el de les bestioles .

També els peixos, torrats damunt les graelles,

semblen fumejar. Vet aquí un deis trets més

essencials en les creacions de Jaume Canet,

vet aquí una de les qualitats que més ens diuen

sobre la destresa de I'artista. A les seves

mans, el ferro esdevé el més mal·leable deis

materials. Jaume té la gosadia de convertir-lo

en una fragil flor: i la gosadia del plantejament

es torna realitat. Té la illusió de transformar

les peces rígides en una ferotge planta

carnívora, i així ho aconsegueix : la dota de vida

i de perillositat, sen se necessitat d'acudir al

color. Vida i moviment, en contrast amb

I'estaticisme més previsible del ferro. La clau

d'aquesta fita és I'expressivitat, pero sobretot

la intenció que conduei x a aquesta

expressivitat. Jaume Canet no pretén

representar, sinó crear. No representa pelxos,

fa peixos i els posa a la graella ; inevitablement,

al cap d'un moment, comen~a la simfonia de

fums i aromes. No representa un caragol, fa

un caragol, un boquer gegantí inquiet , que no

s'atura de moure el caparrí i les antenes, aquí

i alla, encuriosit. No representa una flor, fa una

flor, que creix a mesura que la miram, les fulles

apuntant al cel, imparables en la seva entrega

al cicle de la vida. No representa una taula , fa

una taula, aquesta adopta propietats

insospitades , vida propi a, com un ésser

endimoniat i sorprenent.

L'artista, com a demiurg, s'ha permes crear un

univers habitat per éssers i objectes gens

convencionals. És el territori de la fantasia , un

món imaginatiu on tot és possible. Les

coordenades que regeixen aquest món no tenen

res a veure amb la raó. S'impregnen

d'imagineria fantastica, que ben sovint veiem

relacionada amb aventures de cómic, de

cinema fanta stic , de Ilegenda. En algunes

ocasions, aquesta imagineria és més explícita , i

fins i tot assoleix qualitats narratives. És el cas

de la planta carnívora, que tan aviat ens remet

a I'endiablada protagonista d'aquella

excentricitat feta pel·lícula, "La botiga deis

horrors". Jaume Canet hi superposa una

historia , com una faula, on torna a escometre

contra la convenció: és una planta carnívora

que menja pelx; de tant que en menja, es

converteix en sirena . En aquesta ocasió,

I'artista se centra en la narració per

desenvolupar tres moments diferenciats de la

historia en una serie de tres peces. Tanmateix,

si bé la narració requereix de la formulació

d'aquestes etapes diferenciades, el moviment

és implícit i explícit a cadascuna de les peces:

són vives, com ho són les flors, les bestioles,

les taules i cadires.

Són creacions nascudes de la víscera, i aquesta

visceralitat es concreta en dos ambits,

especialment: I'un, el de la gastronomia, amb

I'alimentació com a instint primitiu , i comú, als

humans i altres éssers ; d'altre, I'animalitat de

I'ésser, que fixa la seva atendó a les bestioles

del seu entorn. Així, ens modela en ferro taules

plats i i pagells,

així com un meló obert amb ganivet clavat a la

polpa, tan de la terra, tan felanitxer També, un

carago!, una aranya, un cranc amb que

claus angleses. I peces de on

es fon la concepcló amb la rudesa

tradicional del ferro i coneixements del

históric i actual: els resultats són molt

des de taules semblen fetes amb ales de

d'una vivor les duu

a arrelar dlns de terra, fins a cadires

massisses d'aparenr;:a a, d'altres

d'estética molt mes industrial. Ho fa

fantasia, nem peró aixó no vol dir que

elements més de la

Ben al contrari, Jaume Canet

la tradició del . Ho fa amb

amb que ens són

peró que la seva creativitat duu cap al territori

de la illusio, la magia. A les

peces hí

indirecte, del cómic I

les seves

I'influx, directe o

11·lustració de cantes

de fantasia, una tradició tan d'éssers

inquietants com els canetians. Peró a

ressonancies se superposa el batec

de la tradició popular més eVldent

en les obres a les

ara: les taules

les sardines a

ens hem referit fíns

amb un sifo a sobre,

graella, en el meló, en el

Alhora, les peces de Jaume Canet ens

transmeten una voluntat posar I'escultura en

ferro en relació amb altres disciplines, com és

el disseny evident en les peces de

mobiliari, on es troben que

record en diverses de la historia del

doméstic. O'aixo deriva certa

de la seva obra en

seves creacions ens

Més d'una les

fer dubtar si estam

davant

Potser

escultura o un ob¡ect:e

la gran

de I'obra de Canet la seva

comercialitat de

I'artista de

es tradueix en

, sen se que per aixó

renunciar a I'auténtica

per tant, una altra de les

a destacar en autor: l'sRBert

capar;: de seduir en crear un

I'am d'estimular

I'espectador, i concretar-se en peces tant

al per a com per

territorl doméstlc.

Un altre que no es pot deixar de

contemplar és la recurn'mcia de I'autor la

reutilització de mater'ials ja una forma

de que connecta tant amb

étics com estétics. A nivell

estétic, es eVldent que més d'un cas la vivor

de la per;:a es

d'elements

davant els

amb la

en tant que ens posa

una mena de crea ció impossible

, com un Frankenstein multiforme A

nivel! étic, es tracta d'una actitud molt en voga

en aquest nou de recursos planetaris

Cr1lnt~,tc i necessitat de sostenibilitat.

no hi cerquem raons de modes ni

sinó més aviat motivacions

com ser

costos de les peces, i també

No en va, convé recordar que

deis

partícu lars.

avui

en mostra d'artistes

compta en el seu currículum amb

una de les experiéncies en materia de

reciclatge a Mallorca: la creació,

juntament amb Ferran Aguiló -amb Canet

més d'un d'un Arc de

Triomf al Parc de la Mar, 1987, amb motiu

d'un certamen de cinema. Aquella instal·lació

monumental. com les peces de Jaume Canet,

de majors i menors dimensions, féu que

la de artístic té més a veure

amb I'ale í el sentit que I'artista li

que no amb la i les

del que s'utilitza.

43

44

Jaume Canet 1

Sabates. 1987-2003

Ferro í soldadura. 29 14 x 16 cm

Jaume Canet 1

Flor carnívora. 1 884-2003

Ferro ¡soldadura. 130 x 72 x 65 cm

48

Jaume Canet 1966J

Paellera. 2003

Ferro ¡soldadura. 45 x 49 x 10 cm

105

CURRíCULUMS

JAUME CANET ADROVER Felanitx 1966.

Exposicions individuals 1986 "Fer'ros a baix . Felanitx,

1987 "Quatre instal,lacions

de la Mar''', amb Ferran

Celler d'Art Serrano, Blanes,

Girona,

1990 Inter'venció escultórica. Bar Distrito. Palma,

1992 "Escultures", Torre de ses Puntes. Manacor

(Mallorca).

1993 Ermita de Sant BlaL Campos (Mallorca).

1997 Vella. (Mallorca)

amb Peter Marquant].

Exposicions col·lectives

1983 Bar' Mil i un. Felanltx (Mallorca)

1 984 Concurs de

Solleric. Palma.

"Ciutat de Palma". Casal

1987 "Camins 11". Fundació Caixa de Barcelona,

Girona,

1988 "El

1989

i I'Art". Centre Cultural. Felanitx.

mostra d'Art", Blanes (Girona).

"En tres dimensions". Torre deis Enagistes.

Manacor

"En tres dimensions". Ses Voltes. Palma

1995 Galería Joana Kunstman, Cas Caneas des

Cavaller [Mallorca].

1997 Sala Pelaires. Palma [Mallorca).

199B Sala Pelaires. Palma [Mallorca),

Galeria Quasars. Manacor [Mallorca].

1999 Felanitx [Mallorca).

2000 " . ,en [V)" Torre de ses Puntes.

Manacor [Mallorca].

" ., en (V)". Espaí Mallorca .

Barcelona.

2001 Galería Es Porxo. Campos [Mallorca).

L'erotisme a la a

Mallorca. Itinerant per Mallorca, Menorca,

Eívissa Barcelona.

Cas Caneas des Cavaller

2002 Ermita Sant Blai. Campos [Mallorca].

2003 "Art emergent a les Illes Balears [11)". Torre

deis Manacor í itinerant per

Menorca, Eivissa i Barcelona.