Art paleocristiaArt paleocristia

Art del cristianisme

L'art paleocristià és l'art produït pels L'art paleocristià és l'art produït pels L'art paleocristià és l'art produït pels L'art paleocristià és l'art produït pels cristians cristians cristians cristians o sota un patrocini cristià entre o sota un patrocini cristià entre o sota un patrocini cristià entre o sota un patrocini cristià entre l'any 200 i l'any 500. l'any 200 i l'any 500. l'any 200 i l'any 500. l'any 200 i l'any 500.

Abans de l'any 200, no queden produccions artístiques que puguin ser Abans de l'any 200, no queden produccions artístiques que puguin ser Abans de l'any 200, no queden produccions artístiques que puguin ser Abans de l'any 200, no queden produccions artístiques que puguin ser qualificades de cristianes amb certesa. Després de l'any 500, l'art paleocristià qualificades de cristianes amb certesa. Després de l'any 500, l'art paleocristià qualificades de cristianes amb certesa. Després de l'any 500, l'art paleocristià qualificades de cristianes amb certesa. Després de l'any 500, l'art paleocristià

obre la via a l’art bizantí i a l’art romànic.obre la via a l’art bizantí i a l’art romànic.obre la via a l’art bizantí i a l’art romànic.obre la via a l’art bizantí i a l’art romànic.

A partir d’aquest moment, les obres conservades a Roma representen A partir d’aquest moment, les obres conservades a Roma representen A partir d’aquest moment, les obres conservades a Roma representen A partir d’aquest moment, les obres conservades a Roma representen principalment temàtica religiosa, perquè les considerades paganes van ser principalment temàtica religiosa, perquè les considerades paganes van ser principalment temàtica religiosa, perquè les considerades paganes van ser principalment temàtica religiosa, perquè les considerades paganes van ser

destruïdes posteriorment.destruïdes posteriorment.destruïdes posteriorment.destruïdes posteriorment.

En parlar de períodes dins de l'art paleocristià, els especialistes fan referència a dues En parlar de períodes dins de l'art paleocristià, els especialistes fan referència a dues En parlar de períodes dins de l'art paleocristià, els especialistes fan referència a dues En parlar de períodes dins de l'art paleocristià, els especialistes fan referència a dues etapes: la primera arriba des del segle II al 313, etapes: la primera arriba des del segle II al 313, etapes: la primera arriba des del segle II al 313, etapes: la primera arriba des del segle II al 313, data data data data de l'Edicte de Milà en què de l'Edicte de Milà en què de l'Edicte de Milà en què de l'Edicte de Milà en què

s'atorga llibertat al cristianisme, i la segona que abasta des del 313 fins al segle VII. s'atorga llibertat al cristianisme, i la segona que abasta des del 313 fins al segle VII. s'atorga llibertat al cristianisme, i la segona que abasta des del 313 fins al segle VII. s'atorga llibertat al cristianisme, i la segona que abasta des del 313 fins al segle VII.

Del primer moment es caracteritza per la persecució i el recolliment mentre que durant Del primer moment es caracteritza per la persecució i el recolliment mentre que durant Del primer moment es caracteritza per la persecució i el recolliment mentre que durant Del primer moment es caracteritza per la persecució i el recolliment mentre que durant el segon el cristià pren el carrer i els seus monuments poblen tot l'espai. el segon el cristià pren el carrer i els seus monuments poblen tot l'espai. el segon el cristià pren el carrer i els seus monuments poblen tot l'espai. el segon el cristià pren el carrer i els seus monuments poblen tot l'espai.

En l’Edicte de Tessalònica (391) el cristianisme fou declarat En l’Edicte de Tessalònica (391) el cristianisme fou declarat En l’Edicte de Tessalònica (391) el cristianisme fou declarat En l’Edicte de Tessalònica (391) el cristianisme fou declarat religió oficial de l’Imperireligió oficial de l’Imperireligió oficial de l’Imperireligió oficial de l’Imperi

destruïdes posteriorment.destruïdes posteriorment.destruïdes posteriorment.destruïdes posteriorment.

Des que s'iniciés la cristianització de Roma per San Pere i San Pau, fins a la conversió de Constantí, el cristianisme va viure les següents

etapes:

Església PerseguidaEsglésia PerseguidaEsglésia PerseguidaEsglésia Perseguida o dels màrtirs

Església ClandestinaEsglésia ClandestinaEsglésia ClandestinaEsglésia Clandestina o de les reunions en cases cedidesper algun romà benestant que havia estat cristianitzatper algun romà benestant que havia estat cristianitzat

Església AcceptadaEsglésia AcceptadaEsglésia AcceptadaEsglésia Acceptada o període en què el propi cristianitzat desitjava mantenir la seva militància en secret i en la que el funcionari cristianitzat renunciava als seus

càrrecs administratius o públics en raó al seu fe

Església OficialEsglésia OficialEsglésia OficialEsglésia Oficial i afavorida per Constantí i pels seus successors

DIFERÈNCIES DE CULTURA: DIFERÈNCIES DE CULTURA: DIFERÈNCIES DE CULTURA: DIFERÈNCIES DE CULTURA: romana i cristianaromana i cristianaromana i cristianaromana i cristiana

PALEOCRISTIANA

Religió monoteista

No accepten el culte a l'emperador

Cristianitzen la iconografia pagana

No admeten l'esclavisme

ROMANA

Política imperialista

Societat teocèntrica

Economia esclavista

Religió politeista No admeten l'esclavisme

A partir de l'Edicte de Milà desenvolupen un estil artístic partint de les

característiques formals de l'art romà

La seva expansió coincideix amb la decadència de l'Imperi

Transmetran el llegat de l'art clàssic a l'Edat Mitja

Religió politeista

Eclecticisme cultural

Romanització: aportacions de l’alfabet, el calendari, el llatí, el dret romà, les institucions republicanes,

l'arquitectura...

Caracteristiques

art paleocristiaL'Art Paleocristià es pot entendre com una evolució del art romà tardà.

No obstant això, la religió cristiana dóna un nou esperit a l'art i el carrega de símbols.

Art simple

Estilitzat

Renuncia a la perspectiva i la profunditat espacial

Elimina les proporcions i les trets del cos humà per accentuar els aspectes religiosos

El fons predomina sobre la forma

L’expressivitat venç a l'estètica

Arquitectura

paleocristianaEls cristians necessitaven un lloc de culte que els permetés celebrar en

comunitat les cerimònies pròpies de les seves creences.

Els llocs o espais que va tenir que acceptar els cristians per a les seves trobades, actes funeraris o celebració de la seva litúrgia, va anar canviant de caràcter i proporcions en funció del grau de llibertat o reconeixement de caràcter i proporcions en funció del grau de llibertat o reconeixement

de les etapes i del nombre de membres amb qui va comptar cada congregació.

Els espais o edificis on van realitzar les seves celebracions van ser: les catacumbes,catacumbes,catacumbes,catacumbes, les basíliques basíliques basíliques basíliques (degut a la seva amplitud i el fet que fos un edifici que mai no s’havia usat com a recinte de culte), els baptisterisbaptisterisbaptisterisbaptisteris

(annexos a les basíliques, al seu transsepte, o incorporats al nàrtex d'elles) i els martyrium o mausoleusmartyrium o mausoleusmartyrium o mausoleusmartyrium o mausoleus que quedaven incorporats a les

catacumbes o a algun cementiri cobert.

http://www.youtube.com/watch?v=wbXy3E9BsZQ

BASILICA ROMANABASILICA ROMANABASILICA ROMANABASILICA ROMANALa basílica cristiana va respondre a l'esquema d'un edifici de planta longitudinal, reunint un nombre senar de naus, tres o cinc, en la qual la nau central és la gran sala de reunió, disposant d'una amplitud pròxima al doble de les col·laterals i a la qual se li annexionava, a la seva capçalera, un absis de dimensions considerables. Les naus menors o paral·leles, se separaven de la central per sèries o alineacions de columnes. Recorrent transversalment a les naus

s'anteposava un nàrtex nàrtex nàrtex nàrtex que, freqüentment s'avançava a la façana de l'edifici, constituint un dels pòrtics que conformaven l'atri. De vegades s'acompanyava del transeptetranseptetranseptetransepte o creuer, que conformaven l'atri. De vegades s'acompanyava del transeptetranseptetranseptetransepte o creuer, creant un espai que s'interposava entre l'absis i les naus. En ocasions, també va disposar de matroneum,matroneum,matroneum,matroneum, lloc per a les dones, situat sobre les naus laterals. Menys freqüent va ser la bemabemabemabema o tribuna que es constituïa per una part elevada de l'absis, del transepte o part d'aquest.

transsepte

nàrtex

atri

baptisteri

pot haver un nàrtex o atri als peus del temple

BASILICA ROMANABASILICA ROMANABASILICA ROMANABASILICA ROMANAhttp://www.youtube.com/watch?v=v4jRdrHLmJg

la façana sol tenir tantes portes com

galeries

la nau central guanya en altura a

les laterals i es troba,

habitualment, coberta amb cassetons de

fusta

BASILICA ROMANABASILICA ROMANABASILICA ROMANABASILICA ROMANA

en el fons trobem un absis semicircular

edifici de planta rectangular

tres naus separades per columnes

Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma Basílica Santa Sabina, Roma

Basílica Santa Maria la Major, Roma Basílica Santa Maria la Major, Roma

Basilica Sant Joan de Laterà, Roma Basilica Sant Joan de Laterà, Roma

Basilica Sant Pau Extramurs, Roma Basilica Sant Pau Extramurs, Roma

BAPTISTERI ROMÀBAPTISTERI ROMÀBAPTISTERI ROMÀBAPTISTERI ROMÀAmb el nom de baptisterisbaptisterisbaptisterisbaptisteris es designen les petites esglésies i capelles destinades a l'administració del Baptisme ja estiguin aïllades de les grans basíliques (encara que sempre properes a aquestes) ja adossades a elles, ja dins de les mateixes.

Es van construir en edifici aparti en l'època de l'emperador romà Constantí sent ja rar trobar-los així a partir del segle VII. En canvi, es van disposar com a capella en totes les parròquies a los així a partir del segle VII. En canvi, es van disposar com a capella en totes les parròquies a partir d'aquest segle.

Quan els baptisteris s'erigien en edifici separat s'elevaven sobre planta circular o poligonal i es coronaven amb una cúpula d'idèntica planta que se sostenia per arcs recolzats en una columnata concèntrica al mur. El seu interior s'adornava amb mosaics i pintures i en el centre del plànol s'alçava la gran pila baptismal de pedra.

La circulació dels fidels implica aquesta disposició arquitectònica.

Baptisteri Lateranense, RàvenaBaptisteri Lateranense, RàvenaBaptisteri Lateranense, RàvenaBaptisteri Lateranense, Ràvena

MAUSOLEU ROMÀ: MARTYRIUMMAUSOLEU ROMÀ: MARTYRIUMMAUSOLEU ROMÀ: MARTYRIUMMAUSOLEU ROMÀ: MARTYRIUMEl mausoleu romà és un monument funerari que comencen a estendre's per tot l'Imperi a partir del segle I dC, responent a un sentiment de transformació de la tomba en santuari destinat al culte de la memòria del difunt. També serveix d'enterrament per a diversos membres d'una mateixa família.

Des del punt de vista arquitectònic es divideixen en dos tipus:

amb forma de temple,amb forma de temple,amb forma de temple,amb forma de temple, de planta rectangular o circular

mausoleus rectangulars,mausoleus rectangulars,mausoleus rectangulars,mausoleus rectangulars, en els que quedarien inclosos tots aquells que sense afectar la forma de temple poden presentar una planta més o menys quadrada amb l'aparença d'habitació en funcions de cambra funerària o, si la sepultura és subterrània, de sala de reunió

Mausoleu de Santa Constança, Roma

Mausoleu de Gala Plàcida, Mausoleu de Gala Plàcida, Mausoleu de Gala Plàcida, Mausoleu de Gala Plàcida, RàvenaRàvenaRàvenaRàvena

CATACUMBESCATACUMBESCATACUMBESCATACUMBESLes catacumbes seran la construcció arquitectònica més característica d'aquest primer

període: lloc de refugi, celebració i enterrament.

Es tractava de cementiris excavats formats per un ampli nombre de galeries que conduïen a àmplies cambres. A les parets d'aquestes s'obrien nínxols per als enterraments, de vegades

protegits amb arcs de mig punt.

L'espai consta de diversos nuclis, disposats en pisos, gairebé sempre excavats en diferents èpoques. Cada pis tenia la seva entrada pròpia fins que amb el temps es van anar

comunicant fins a quedar reunits.

http://www.youtube.com/watch?v=oNAInpou6-Q&feature=related

En les catacumbes podem distingir diverses parts: un traçat laberíntic de galeries denominat

criptes,criptes,criptes,criptes, les quals de vegades s'eixamplen formant una espècie de càmeres poligonals anomenades

cubiculums,cubiculums,cubiculums,cubiculums, on s'enterraven els morts per martiri. És freqüent que aquests cubiculums estiguin

decorats amb pintura mural al fresc

Les fosses d’enterrament excavades en les parets de les catacumbes podien ser de dos tipus:

rectangulars, denominades loculioculioculioculi o semicirculars, nomenades arcosolioarcosolioarcosolioarcosoliosemicirculars, nomenades arcosolioarcosolioarcosolioarcosolio

Al principi les parets no tenien cap tipus de ornamentació, només van prendre com a pràctica el

fixar en els murs monedes i camafeus i d'aquesta manera assenyalar la data. Aquest costum ha

facilitat molt l'estudi i la datació als arqueòlegs. Només més tard i durant els períodes de calma que

no hi havia persecucions, es van anar omplint les parets de pintures

LA ICONOGRAFIA CRISTIANAComprèn el cicle d'imatges que representen els continguts dogmàtics de la fe cristiana

TEMES D'ORIGEN PAGÀTEMES D'ORIGEN PAGÀTEMES D'ORIGEN PAGÀTEMES D'ORIGEN PAGÀ

SÍMBOLSSÍMBOLSSÍMBOLSSÍMBOLSEl Colom: el baptisme i la puresa, relacionada amb el Baptisme de Crist.

El Peix: Crist.

El Be: el be pasqual, símbol de la puresa, de la innocènciaEl Be: el be pasqual, símbol de la puresa, de la innocència

Alfa i Omega: Principi i Final.

Crismó: anagrama de Crist.

El Bon Pastor, Adam i Eva al paradís, Mare amb Nen, Orante Jesús...etc.Sacrifici d'Abraham, Jonas i la balena, la resurrecció de Llàtzer.

“Amorcillos”: imatges d'ànimes a l'altre món.

Paó: au de luxe, lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat.

TEMES DEL TESTAMENT ANTIC I NOU TEMES DEL TESTAMENT ANTIC I NOU TEMES DEL TESTAMENT ANTIC I NOU TEMES DEL TESTAMENT ANTIC I NOU

escultura paleocristianaL'escultura paleocristiana destaca més pel seu significat i el seu simbolisme que per les seves formes.

El lloc on més mostres escultòriques trobem seran els sarcòfags.

En un primer moment s'utilitzen figures paganes amb un clar simbolisme cristià com Psiquis (l'ànima) o Eros simbolitzant a Crist.

Posteriorment s'incorporen temes propis com el Crismó, l'Anyell, l’Àncora o el Peix, elements que simbolitzen Crist.

Les decoracions de sarcòfags es poden dividir en diversos grups:

escenes sense interrupció que es succeeixen al llarg del fris

escenes o personatges enquadrats per columnes

estrígils a banda i banda i un medalló central

Les estàtues de ple volum són més aviat escasses, i Jesús el protagonista de les que han subsistit.

SARCÒFAGSSARCÒFAGSSARCÒFAGSSARCÒFAGSEl gènere escultòric més treballat és el relleu dels sarcòfags.

Normalment es treballen tres de les seves cares o bé amb sèries narratives seguideso diferents escenes separades per columnes .

Crist es troba sempre en un lloc destacat el "Crismó" (anagrama de Crist) dins de la l’àurea

MATERIALMATERIALMATERIALMATERIALMATERIALMATERIALMATERIALMATERIAL

marbre i pòrfir (roca porosa fosca). En aquesta època moltes vegades utilitzen sarcòfags pagans dels quals aprofitaven una representació pagana amb significació cristiana.

DECORACIÓDECORACIÓDECORACIÓDECORACIÓ

la més usual és la d'estrígils, a base de corbes oposades (sinuoses), l'estrígil era un instrument que utilitzaven els atletes i els gladiadors per treure la suor i la brutícia de la pell. També s'utilitzen

columnes per separar les escenes.

SARCÒFAG DE JUNI BASSO SARCÒFAG DE JUNI BASSO SARCÒFAG DE JUNI BASSO SARCÒFAG DE JUNI BASSO Escenes enmarcades entre columnes

SARCÒFAG DE JUNI SARCÒFAG DE JUNI SARCÒFAG DE JUNI SARCÒFAG DE JUNI BASSO BASSO BASSO BASSO

Sacrifici d’Isaac

ASPECTES TÈCNICSA les figures hi ha un predomini del lineal davant el pictòric. Les línies del dibuix delimiten les formes i en el seu interior es conté el color.Els colors utilitzats en aquestes primeres pintures són: colors freds i càlids. Sense gradació tonal ni plasmació de la llum perquè no interessa el color com a element realista sinó que interessa el color per destacar la significació ideològica de la imatge. Per tant no hi ha volum, és una pintura plana.Tècniques utilitzades: pintura al fresc i mosaic.

pintura paleocristiana

COMPOSICIÓTotes les figures són representades aïllades entre si. Interessa únicament i exclusivament la simbologia religiosa, fins i tot, per potenciar-la, el pintor cristià no dubta de trencar la proporcionalitat figurativa.Jerarquització de les figures que són estereotipades i esquemàtiques.Composicions simètriques.

ASPECTES TEMÀTICSPreval la idea que l'art havia de ser útil i per a això el tema havia d'expressar-se amb tanta claredat i senzillesa com fos possible. S'havia d'ometre tot allò que pogués distreure l'atenció de la idea central que es volia transmetre. S'havien d'evitar els mètodes descriptius que distraguessin l'espectador. Es busca l'essencial, el símbol.

EL BON PASTOR EL BON PASTOR EL BON PASTOR EL BON PASTOR Primera imatge de Jesucrist que s'ha trobat, del segle III, a les Catacumbes

de Priscilla (Roma).

mosaic paleocristianaEl mosaic va ser un capítol fonamental dins de les arts figuratives paleocristianes.

Fou una tècnica presa directament de l'art romà, i va ser utilitzat tant per al paviment, com per a la decoració dels murs de les principals contruccions, sobretot de les basíliques, centrant-se

en la decoració de l'absis.

EL BON PASTOR EL BON PASTOR EL BON PASTOR EL BON PASTOR Mausoleu de Gal.la Plàcida, Ràvena