NA POLONI

Un record franciscà dels Framenors,un temps d’aquest Convent habitadors.La campana fugí del bastimentquan el convent comprà una estranya gent.Mes la campana retornà a son peuamb l’arribada, l’any mil nou-cents deu,d’una novella estirp de Franciscans;i sonà la campana com abans.Esdevingut Col·legi el nou convent,Comunitat cap a l’ensenyament,va sonar la campana més sovint,anant goig a improperis produint.Si era per a jugar feia bon so;si per a estudi... ja no era tan bo!I qui sap qui, per un simple bromeig,tot canviant el nom de son bateig,la campana va dir-se «Na Poloni»i és «Na Poloni» encara que no soni.

Pare Miquel Colom Inca a 28 de maig de 1991

deures i els moments del dia. Ara,després d’un llarg silenci, s’hatornat posar a punt per podergaudir d’ella, encara que sigui unespoques vegades en l’any.Si Déu vol, la farem repicar el diade la Trobada d’Antics Alumnesd’aquest mes de maig.Si us ve de gust, hi quedauconvidats a l’estrena.

Enguany el Col·legi podrà tornar a sentir el so de lacampana que a tantes persones no ha estat indiferent.Com diu la poesia del Pare Colom que podeu ara llegir,en uns moments ha alegrat a uns i en altres ocasions erasigne de disgusts.La realitat és que la campana, provinent de Sa Pobla,va ser tot un símbol per a la Comunitat i per als alumnesi professors. Era la veu que marcava les tasques, els

Fes una breu presentació teva. Des d’Alcúdia fins aCOU i llavors des de COU fins ara.Jo corria feliç per Alcúdia fins que em va arribar el momentde fer el Batxillerat i, és clar, vaig haver de fugir del poble,perquè llavor no teníem instituts a prop, no hi havia ni el dePollença. Així que ens va tocar fer camí cap a Inca. Ma mareva voler que anàs a Sant Francesc, on ja hi estudiava qualqueamic meu (en Fèlix, per més senyes). I com que jo era bonaestudiant, ho havia d’aprofitar bé. A més hi anava amb unsaltres bons amics meus: en Toni Aloy i n’Esperança Bibiloni.Així que vaig passar quatre anys a Inca, temps suficient peraprendre a fer «xistes» amb la gent d’aquest poble, a sabercom empacientar-los, a conèixer els seus carrers i...pastisseries...mmm! S’ha de dir que tenc molts bons amics aInca i hi vaig a «fer gasto» sempre que puc.Bromes a part, vaig treure bona nota a selectivitat, així quepodia triar entre fer Periodisme a Madrid o a Barcelona,però vaig triar Barcelona, em pareixia una ciutat més propera,més semblant a Mallorca. Però després de 12 anys de viure-hi, vaig botar l’Ebre i vet aquí que ara ja en fa 11 que visc aMadrid. Així que tenc la sort de conèixer quatre de les ciutatsmés importants del món: Alcúdia, Inca, Barcelona i Madrid.Qui sap si encara tendré temps de viure a Nova York...Quin és el teu millor record del pas per Sant Francesc?Les rialles que fèiem a classe de llatí, en Cristóbal (el professor)sempre ens havia de cridar l’atenció perquè es racó d’enColombram era un no aturar de riure. Els seus exàmens erenun festival (ara ja ho podem contar): jo l’acabava en 20 minutsi en Pau Colombram era l’encarregat de segrestar el meu fulli fer-lo córrer per mitja classe que se’l copiaven tan contents.Tenia un art per fer-me es «canviasso» del seu examen almeu....

LLUMBARRERA,

actriu

Va fer COU fa25 anys!

(Continua a la darrera pàgina)

NUMERO 21ANY XVMAIG 2011www.beatramonllull.org

ASSOCIACIÓ D’ANTICSALUMNESCol·legi Beat Ramon Llull -Inca-

Pàgina 2

Parlar d’una persona a laquale has conegut essent estudiant,de jovenet, quan després d’un bongrapat anys d’haver volat, i maimillor que en aquest cas per emprarl’expressió, no és fàcil.

Ben segur que les coses hancanviat per en Toni, i molt. Ipossiblement mai han estat el queen un principi ell cregué. I per anosaltres, els qui coneguérem unal.lotet simpàtic, una mica trullós,disposat sempre a ajudar, a donaruna mà. El que més li costava, avegades, era dedicar temps a estu-diar.

Era amic de molts deprofessors i sempre que hi haviainiciatives que podíem dir «extres»,ell s’hi apuntava. La novetat d’unaaula d’informàtica, la confecció dela revista «El Col·legial, laparticipació en l’obra de teatre «ElsSenyors de Son Miseri», etc... ereniniciatives que semblaven fetes amida per a ell.

Avui, passats els anys, aquellal.lot que se sentia de Moscari, en-cara que visqués a Inca, queparticipava dels costums d’unllogaret on s’hi trobavameravellosament bé, està residint aun indret ben allunyat de la sevaMallorca i ben diferent del seullogaret. Ni més ni manco queresideix a Mèxic i per fer la sevafeina, tant és anar a visitar els païsosdel sud-est asiàtic, com tirar cap aSudamèrica. I per ironies del destí,viu de la seva feina emprant l’idiomaanglès que tants de maldecaps lidonà aquí a l’escola.

Si d’alguna cosa pot servir alslectors estudiants avui de la nostraescola, és la lliçó de mostra que arapodem veure amb l’exemple d’enToni. Mai se sap quina de les àreesque un al.lot estudia li servirà per aguanyar-se les sopes del dia de demà.

Aquesta és la reproducció d’una entrevistafeta per un alumne de 4t d’ESO del nostreCentre a l’Antic Alumne que avui volemdur a les nostres pàgines.

¿Qué edad tienes? Tengo 35 años.¿Qué estudios tienes? Estudié en elColegio Beato Ramon Llull desdeparvulario hasta COU; despuésempecé un curso de administración,pero no lo pude terminar.¿A qué te dedicas?Actualmente mi función es dePresidente de una compañíainternacional de entretenimiento móvilque se llama ‘Binbit’. Aparte de estecargo, estoy dentro de un consejo deadministración de dos empresasamericanas de desarrollo de juegos ytecnología.¿Dónde se encuentra tu lugardetrabajo?Actualmente, estoy situado enMéxico, pero siempre suelo estar conmi maleta preparada para viajar endiferentes países donde tenemosoficinas y operacionales.¿Por qué te fuiste al extranjero?Realmente me fui motivado por micambio de residencia. Fue unaoportunidad de emprender un negocioen una región (en este caso Américalatina) donde todavía habíaoportunidades de crecimiento;competir en Europa es un reto muchomás difícil, sobre todo para unemprendedor o una pequeña empresa

Associació Antics Alumnes

ANTONIO MUNTANER PERELLÓ, de Moscari a Mèxicque empieza; en cambio, México erael lugar ideal para empezar, muy bienubicado y con buenascomunicaciones con Estados Unidosy el resto de países de AméricaLatina.¿Qué es lo que más te gusta detu trabajo?Lo que más me gusta es lo dinámicoque se hace trabajar con tecnología,aporta muchas gratificaciones,siempre hay un proyecto nuevo oun juego nuevo que desarrollar yademás, tener oficinas en 28 paísesme ha ayudado mucho a enriquecermis conocimientos y conocer amucha gente y culturas diferentes.¿Por que has sido seleccionadouno de los 50 mejoresempresarios det e l e c o m u n i c a c i o n e s ?Seguramente por la gratificación a6 años de esfuerzo y dedicación conun proyecto, además ser nombradouno de los mejores ejecutivos delaño no es mérito de mí sólo, es frutode un equipo de más de 300personas que somos, os contaré quehace 6 años empezamos esteproyecto con un equipo de 3personas, su crecimiento ha sidoexponencialmente elevado y esteaño pasado 2010 conseguimosmanejar mil millones detransacciones.¿Crees que en España tendríasfuturo, con lo que te dedicas enMéxico?Como había comentado antes, esmás difícil competir en paíseseuropeos, sobre todo cuando unoempieza. Hay muchas más barrerasy la financiación inicial siempre esun obstáculo que endemasiadas ocasiones acaba conmuchos proyectos emprendedorescomo el mío.

Associació Antics Alumnes

Pàgina 3

¿Cómo te sientes, cuando fuisteelegido junto con el dueño de‘Apple’, Steve Jobs, como unode los 50 mejores ejecutivos delpasado año?Muy orgulloso y muy agradecidocon Dios por haberme dado laposibilidad de llegar hasta aquí. Dehecho es curioso que muchas vecesque me han entrevistado se hansorprendido que sea de Mallorca,y no sólo de Mallorca, sino quesiempre procuro ser embajador deMoscari, y dejar claro que, apartede ser mallorquín, soy moscarienc,pueblo donde nací y donde pasésano mi infancia. Internacionalmenteno es usual que se relacioneMallorca con su tecnología, casisiempre la relacionan con turismoo hoteles. Hechos como ésteayudan a que Mallorca se hagaenriqueciendo de nuevasoportunidades relacionadas en elmundo de las nuevas tecnologías.De hecho nosotros acabamos deabrir una oficina en Palma en el‘Parc Bit’ para potenciar y buscartalentos locales que se puedanapuntar y disfrutar de nuestra aventura.

Binbit entra a la lista de los “50 Top Executives” de MEAntoni Muntaner, Chairman de Binbit, ha sido seleccionado como una delas 50 personas más importantes en la industria del entretenimiento móvil.Monterrey, N.L. México. Diciembre, 2009 – Cada año, MobileEntertainment publica su lista de “Top 50 Senior Executives”; este añoAntoni Muntaner, Chairman de Binbit, fue seleccionado como parte de esalista que incluye a las personalidades más importantes en la industria delentretenimiento móvil.A través de su liderazgo, visión y esfuerzo, Antoni ha consolidado a Binbitcomo una de las empresas con mayor presencia a nivel mundial en la industria,destacando las últimas adquisiciones de Atinco Sudáfrica y Singapur AcmeMobile.“Me siento muy honrado y agradecido por haber sido uno de los elegidosa formar parte de tan distinguida lista y me gustaría expresar mi másprofunda gratitud hacia el personal Binbit porque sin su apoyo yesfuerzo este logro nunca habría sido posible”, expresó Muntaner.BINBIT es una empresa dedicada a la comercialización y distribuciónde entretenimiento móvil especializada en brindar un alto nivel deservicio a sus clientes.corporate@binbit.com

De la xerrada que hem pogut mantenir amb en Toni des de Mèxic, i que ens hapromès que avit ens podrà fer una visita, ens dóna un consell per fer arribar,sobretot als més joves: «És molt important que els alumnes d’avui se n’adoninde les possibilitats que hi ha més enllà de Mallorca. Hi ha un món globalitzat iple de possibilitats noves».

MEF

AMERICASBOARD ELECTION

CANDIDATE STATEMENTS

Annual General Meeting Antoni is co-founder and chairmanof Binbit Group, the LatinAmerica’s leading B2C mobileentertainment company.

With background in the industry ofmore than 10 years, Muntaner ’sleadership, vision and effort haveconsolidated Binbit as one of thepioneers in mobile value-addedservices that nowadays has presencein countries such as Mexico, Nicaragua,Costa Rica, Panama, Colombia, Bolivia,Argentina, among others. Antoni’s international experience andnetworking capacities with the mostimportant content providers andcarriers will be of value to the Board ofMEF as he could recruit LATAMmembers to join MEF, strengtheningMEF presence and supporting itsmission to expand to new markets. As a Board member, he will make astrong contribution due to his deepknowledge about the consumerpreferences and purchase behavior inLatin America as well as drive keyinitiatives to develop and keep on topregarding the global marketopportunities in the industry.

Imatge de l’obra de teatre: “Els Senyors de Son Miseri” on en Toni feia el paperdes missatge des senyors. Curs 1989-90.

Pàgina 4

Associació Antics Alumnes

QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ?, Marta Bertran Perelló

Ens despertam. Miram el despertador amb mig ull obert.L’altre encara té peresa. Sona la ràdio i te n’adones quet’has despertat mig minut abans que soni l’alarma. I esperes,impacient, el pronòstic del temps. Només et demanes a tumateix que no et tornis a dormir abans de saber si el cap desetmana farà sol o t’hauràs de quedar davall una mantaescoltant la pluja.Despertar-se, fer-se el cafè, sortir de casa, agafar el cotxe,la bici o el metro, encendre l’ordinador, anar alsupermercat... semblen accions quotidianes i diàries i«innocents». Ho semblen, sí, però més enllà de tota aquestaaparença, hi ha un capa que es diu comunicació, publicitat,màrqueting... que no són més que impactes visuals que ensbombardegen.Diuen que cada dia rebem més de 2.000 missatgespublicitaris. Avui m’he aturat a pensar quins missatges rebiaquan era petita i venia cap a l’escola. Volia saber quinmissatge enviava el poble, el comerç, l’escola, a la poblaciómés jove. Com es comunicaven amb mi? Com a expertaen comunicació intimista i subjectiva, jo veia semàfors queno funcionaven, veia botigues de mobles, veia forns isupermercats, veia companys que duien les Reebokvermelles i la moda del Levis 501 en totes les nines. Tambéveia moltes motxilles de Cuca Dols i Bollycaos que sortiende les bosses. Record una màquina de Quelitas al pati del’escola i el gust que passava menjant els «Quelitos», queara són «Koko@’s». Fins i tot, encara puc olorar els panetsde trampó tan bons que menjava de més gran.

Durant aquells anys, la innocència estava lluny de veurela importància de les marques i de les estratègies queposaven en marxa les empreses per fer que els ninsanéssim uniformats amb les sabates de moda omengéssim tots el bollycao per berenar. Avui, però, herecuperat aquests records per analitzar com hanevolucionat aquestes tendències. Perquè d’això n’he fetla meva professió: ajudar les persones –que al cap i a lafi són les que impulsen les empreses- a comunicar-semillor amb el seu públic.Avui en dia, saber comunicar s’ha convertit en unaprofessió cada vegada més valorada. Vivim en la«societat de la informació» tot i que, personalment, crecque el que hi ha és «sobredosi d’informació». Hi ha massamissatges intentant convèncer-nos, tenim massaproductes i serveis similars que volen captar la nostraatenció, tenim tant per triar que no sabem per oncomençar: viatges, cultura, llibres, música... A part detot això, hi ha moltes iniciatives, que són petites i bones,que defensen valors nobles, d’aquells que ens fan sentirbé i millorar com a persones, però que ui! ens enterammassa tard!Què ens indica això? Dues coses: com a «consumidor»ens alerta que hem d’estar més receptius; i com a«emissor» ens assenyala la necessitat de millorar elsnostres reptes per arribar a la nostra audiència. Al final,no és tan complicat, es redueix a tornar a les arrels de lacomunicació, a tot allò que ens ensenyaven de petits:emissor – missatge – canal – receptor; tot seguint elsesquemes de la bona comunicació: subjecte, verb ipredicat. La «complicació» de tot això està en com fer-ho més creatiu perquè ens diferenciem dels altres.Aquestes premisses no només serveixen per a lacomunicació d’empreses o institucions, sinó que ésperfectament vàlida per a nosaltres mateixos, com apersones que ens comunicam amb altres persones. Comvestim, què deim i com xerram, a quines activitats ensapuntam... tot comunica!L’únic missatge que volia transmetre amb totes aquestesidees és que la comunicació és important, molt important,encara que molta part sigui invisible, impalpable. Per això,la meva recomanació és que ens hi fixem bé, que tenguemen compte tot el que ens «arriba» i tot el que «enviam».I a partir d’aquí, que visquem amb senzillesa i coherència.Els èxits o fracassos ja arribaran tot sols!

Per a aquells que no sàpiguen qui és na Marta, faremaquesta petita presentació. Na Marta era una ninetamolt, molt aplicada. Dins la classe era l’atenció, la com-postura, l’escolta activa. Una al.loteta espavilada quesempre et dedicava un somriure acompanyat d’unasalutació d’allò més cordial i entranyable. No cal dique el seu currículum era immaculat. Avui, com podeullegir ara, es dedica al món de la comunicació.

Associació Antics Alumnes

Pàgina 5

temps de canvis, de renovació, desembrar el que ha de ser un nouconcepte d’escola, més propera a larealitat del món, més útil per a la vida,una escola que contempli laindividualitat de cada un i que cerquiuna resultats més enllà de lesqualificacions ( creativitat,col.laboració, etc…)Educació i/o ensenyament?

Més bé em quedaria ambl’aprenentatge. El temps en què elsmestres eren els únics posseïdors d’unconeixement que anaven passant abase de repetició als seus alumnes estàacabant. Ara el que importa és quel’alumne aprengui a aprendre i el mestreha de canviar el seu rol de transmissori avaluador per començar a sermotivador, provocador i conductor del’aprenentatge dels seus alumnes.Per la teva especialitat, com veus

el problema de les tres llengües

dins l’escola i dins el món

d’avui?

No n’hi veig cap de problema al fet depoder ser capaços de dominar

DEL SABER AL SABER FER, Francesc Batle Carbonell

Avui parlam una estoneta amb en XiscoBatle, un antic alumne que es dedica almón de l’educació, però que tenia isegueix tenint temps per dedicar-se aaltres cosetes.Xisco, què fas ara dins el col•legi

de Sant Francesc de Palma?

Actualment som el director acadèmicd’Educació Infantil i Primària. A més,som un dels auditors interns del plade qualitat dels centres franciscans.Des que acabares els teus estudis

de magisteri (especialitat en

Llengua Anglesa) fins que

arribares a Sant Francesc, què feres?

Segurament que el període que va desdel final de la meva carrera fins alcomençament d’una feina fixa fou undels més inquiets de la meva vida. Vaigaprofitar per viatjar, vaig viure un mesa Manchester perfeccionant el meuanglès, i vaig viure molt intensament (ides de dins) l’escena musicalindependent de l’illa.Què en penses de la teva feina i de

l’educació en general?

Primer de tot pens que tenc molta sortja que amb el temps, i al contrari delque es pugui pensar, sent com la mevavocació va creixent.No aturo deformar-me i ara mateix crec que noem podría dedicar a altra cosa. Quanta l’educació pens que ens trobam enun moment crucial, són

Ens trobam en un moment de canvi, un moment crucial on el debat en temes de metodologia i processos d’ensenyament/aprenentatge són més vius que mai en totes les escoles i dins la societat mateixa.

Aquest debat és conseqüència d’una necessitat urgent, d’uns resultats que queden lluny de ser satisfactoris amolts centres de les nostres illes, a més, ens agradin molt o poc el canvis, no hi ha marxa enrere.

Se’ns demanen uns objectius fonamentals: triar, seleccionar i identificar tot allò que és (i serà) fonamental peral futur del nostres alumnes, saber distingir entre el que els experts anomenen «bàsics imprescindibles».

Per aconseguir introduir aquest canvis de forma exitosa als nostres centres, el que hem de saber fer és aprofitarla nostra gran experiència i canviar tan sols allò que es pugui millorar, no es tracta de canviar continguts, sinó dedonar-los sentit, dotant els nostres alumnes d’uns coneixements més duraders i útils per a la seva vida en el presenti sobretot en el futur, sense deixar de banda temes tan importants com la motivació, l’autocrítica, la capacitat deformar-se una opinió, el respecte i tots els valors que ens han caracteritza tots aquests anys de tasca acadèmica.

Ens queden molts esforços a fer, per començar,encoratjar el professorat i les famílies. Aquest, com molts, éstambé un tema d’actitud, la positivitat és fonamental i, com tot bon mestre sap, no és tan important el mètode que esfa servir, com la il.lusió que es posi en l’aplicació d’aquest.

En definitiva, el que volem és formar persones competents (en quantes més disciplines millors), creatives (nooblidem que hauran de lluitar en un món laboral ple de maquinària tecnològica) que siguin capaços de sintetitzar (elsnostres nins estan contínuament exposats a informació i és fonamental que la sàpiguen utilitzar) , que respectin elsaltres i es respectin a si mateixos i que tenguin un sentit ètic.

Entrevista a Francesc Batle, Director Acadèmic d’E.I i E.P del col.legi Sant Francesc de Palma

VIATGE D’ESTUDIS COU 1988 A VIENA.

diverses llengües, tot són avantatges. L’únicproblema esdevé quan es vol polititzar aquestaqüestió.Anem ara una mica a l’escola dels anys 70-80 a Inca. Què en queda per tu?Idò més d’un es sorprendria quan comprovésque encara hi queden coses que no han canviatde llavors dins algunes aules de l’actualitat.Afortunadament de cada vegada són més elsmestres que veuen la necessitat d’avançar. Ami m’agrada molt ser optimista al respecte, nocomparteixo per res l’opinió dels que diuen queabans tot era molt millor que ara.Parlem dels amics i del què fèieu?La nostra joventut era molt senzilla i feliç.Éremuns autèntics privilegiats. Gairebé tots els meusamics més íntims provenen de la meva èpocad’alumne del Beat Ramon Llull. Érem una bonacolla, ens agradava molt el bàsquet (i l’esporten general) també ens agradava molt la gresca i lanit, tot s’ha de dir.Record la teva afició als esports i en especialal bàsquet. Encara segueix?I tant, fins que el cos aguanti!. Cada diumengehorabaixa ens reunim al pavelló de la nostraantiga escola i dedicam un parell d’hores al nostreesport preferit.També record el moviment dels Amics deSant Francesc per als joves. Què era? Avuitendria acollida?Erem un grup de joves amants dels esports demuntanya que un bon dia decidírem mostraralgunes d’aquestes tècniques (escalada,rappel…) a tots aquells alumnes més joves quetenguessin ganes d’aprendre’n. Tal vegada araseria més difícil trobar gent amb temps lliure elscaps de setmana, de totes maneres elsenderisme, per exemple, és una pràctica queestà més viva que mai.Si em permeteu, no voldria acabar aquestaentrevista sense agrair a tots els que foren elsmeus mestres a l’escola l’esforç que feren perensenyar-me l’incomparable plaer que ésaprendre coses noves cada dia. Gràcies.

Pàgina 6

Uff.. podem dir que m’hi he passat més de mitja vida a l’escola! Elsmeus records no es poden concebre sense fer-hi referència. Recordprincipalment una infantesa on l’esplai i la diversió conformava lapart principal dels desitjos de tot nen, i com, amb els anys, tot i queaquest desig segueix vigent, anem madurant i adonant-nos, més omenys d’hora, de la importància de la nostra tasca i de tots elsconeixements que anem assolint. Els meus records, llavors, se centrenen els moments durs, en què sembla que és impossible seguir endavant,en què desistir se’t passa pel cap massa sovint i que culminen enl’àrdua tasca de portar endavant un 2n de Batxiller. Tot i així la certesad’estar recolzat per un equip docent proper, que any rere any avaluaconstantment la teva feina i que, d’alguna manera coneix la teva formade treballar, per bé o per mal, sempre ha estat una ferma base a laqual atenir-se en qualsevol dificultat. I no hi caben els pensaments de“tanmateix sóc un mal estudiant” o “no em servirà de res aquest esforç”perquè soc partidària de pensar que un estudiant no neix, sinó que esfa, i que tot i que la forma de ser de cadascú influeixi no és, en capcas, determinant. Tots, amb esforç, dedicació i sobretot, ganes, somcapaços d’obtenir bons resultats. I sí, ho sé, no és fàcil, i les ganesd’esbargir-se sempre pesen més del compte, però dia a dia l’esforçno costa tant. Aquest és el meu consell per als estudiants; intenteuque el que feu es converteixi en gaudir, a poc a poc, dia a dia, ja quees fa menys dur del que pot semblar. És habitual sentir-se falt deforces, o pensar que el que en aquests anys pots aprendre no donaràcap fruit per a un futur. Però molt sovint ens equivoquem. En cadascunade les proves que passes vas formant la teva capacitat, vas educantla teva persona i desenvolupant un “hàbit” d’estudi, de treball, que,ho asseguro, es fa imprescindible en etapes posteriors. Jo és ara queme n’adono, que ja he deixat aquesta etapa enrera, i tan debòn’hagués estat conscient en el seu moment per gaudir una mica mésl’experiència. En el meu cas l’esforç ha donat bons resultats, i aixòno fa més que donar-me forces per continuar endavant donant elmàxim possible de mi mateixa, però, en major o menor mesura, totesforç té la seva recompensa. I, encara que cadascú pugui pensarque això no és correcte en cada cas individual, jo crec cert que,encara que no sigui estrictament amb els resultats, desenvolupa lanostra capacitat racional i, d’alguna manera, ens fa madurar i créixertambé com a persones. Així han transcorregut dins aquest ambient,dins les mateixes quatre parets, 12 anys de la meva vida queconformen necessàriament un fort vincle amb què, a hores d’ara,sols puc anomenar passat. No obstant, la vida et demostra que resés en va i el que fa un instant he anomenat passat, no obstant, es fapresent constantment en el dia a dia i en mils records queinconscientment et fan esbossar un sincer somriure.

UN ESTUDIANT NO NEIX, SINÓ QUE ES FAJoana M. Ferrer, el nostre darrer Premi Extraordinari de Batxillerat

Sempre és bo mostrar lescoses en positiu. Aquí teniutot un seguit de comentarisque ens ha fet na JoanaMaria a les preguntes queli férem.

Xisco,al seudespatx

Comiat2nBatx.2010

Pàgina 7

“actuacions, que foren prHan passat molts d’anys des de les meves primeres

ecisament al col·legi”, Miquel.

Que recordau més intensament de la vostra etapa a l’escola?Sempre recordam el fet que la majoria de professors que tenguérem en comú, no ens associaven com a germans,encara que els nostres llinatges no siguin gaire comuns, perque som de caràcters molt diferents. Coincidim en queel que més ens agradava del col·legi, era el claustre, sempre carregat d’energia i tothom amb ganes de fer elgambirot (i també perque hi estavem durant el pati). Són molts de moments i molts de records, passàrem 14 anyscada un al col·legi, tenim bons records dels professors i dels companys, les classes d’informàtica d’en Boni, delclaustre, del menjador, la impressió que ens donava l’escola, que, com a un videojoc, anàvem curs davant curs,canviant de classe i pujant al pis superior.A què vos dedicau ara?Es curiós que cada un tenia previst un camí totalment diferent, en Miquel, biòleg; i en Pedro, enginyer industrial. Iestam fent feina tots dos de desenvolupadors d’aplicacions WEB i de músics. I estam molt satisfets de la nostrafeina en ambdos camps.I que feis de música?Doncs tenim un quants projectes musicals junts, i podem dir amb orgull que hem estat Disc de l’any 2010 a RTVE,amb la gravació del disc d’en Danny Leiva (Fin y vuelta a empezar). Per altra banda, tenin un “grup de verbenes”que s’anomena “Ses Bubotes”, que ens dóna molta feina i molta satisfacció personal, perque ha tengut molt bonaacollida per part del públic, i ara mateix no hi ha setmana que no facem cap concert.¿Quin tipus de concerts feis?De tot, literalment, feim des de gravacions a estudis per a altres compositors, fins a verbenes de festes patronals,passant per Bodes, Aniversaris, Festes Privades, i Hotels; sempre dins un estil Pop-Rock, tant en espanyol comen anglès.

Entrevista als germans Sintes, Pedro i Miquel

Festa de comiat COU 2000-01

Pàgina 8

Butlletí editat per l’Associació d’AnticsAlumnes del Col·legi Beat Ramon Llull,c/.Vent, 10 07300 Inca.Dipòsit legal: PM 1889-1997Imprès a Impremta Goya (Lloseta)

Amb el suport delDepartament de

Cultura

Us animam a visitar la web www.ivanpastor.org, i us convidam a fer una aportació econòmica o bé al número de compteque us donam o, més fàcilment, deixant-ho a la bústia que tenim a la secretaria del col·legi.Compte corrent d’ajuda: C/C 2051 0016 61 1070013887

1

2Batxillerat 1958-59

X Premi Sant Francesc d’Inca a D. Gabriel Pieras

Associació Antics Alumnes

Com molts de vosaltres tal vegada ja sabeu, Hi ha a Mallorca un al.lot de 9 anys, n’Ivan PastorVillalonga, que pateix una malaltia rara, la histiocitosi. N’Ivan, que és alumne de La Salle de Palma,haurà d’anar als Estats Units per fer unes proves mèdiques que poden fer possible frenar la malaltia.Des de la nostra Associació volem recolzar aquest projecte per ajudar-los i per fer costat d’una mane-ra molt especial a na Maria Magdalena Villalonga Ramis, per a nosaltres, na Marilen, la seva mare, queés antiga alumne del Col·legi.

El correu de n’Ivan és ivan-pastor@hotmail.es

El millor, ens vàrem escriure un quadern de «dois» amb totsels desbarats que ens passaven pel cap durant les classes.Per no oblidar-los vàrem decidir escriure’ls en aquest quadernque un dia, misteriosament, va desaparèixer... Llàstima.Les discussions de política amb el Sr. Mora, ell era d’enSuárez i jo del PSM; les classes d’anglès amb na Marga queens feia treure les lletres de les cançons i era molt divertit.Les classes d’Història amb n’Alícia Ximenes, m’encantaveni les d’Història de l’Art amb el Sr. Femenia. Som de lletrespures, es nota, no?Com valores ara la teva formació rebuda fins a COU?En aquell temps vaig arribar ben preparada a la universitat,perquè m’agradava estudiar i ho vaig fer durant els 4 anysde BUP i COU. Tot i que, ara trob que tenen molts mésrecursos a l’abast i poden sortir molt més ben preparats quenoltros. Això sí, he de dir que per culpa del MOLTDEFICIENT que em posava any rera any el profe de«gimnàsia», la mitjana em va baixar moltíssim. No tenc unbon record del Sr. Homar, em sap greu... i mira que botavajo ballant «jotes i boleros». Però res, Molt Deficient!Jo record na «Maria de la Luz Barrera San Juan» comuna joveneta una mica diferent i una mica igual al’al•lota, Llum Barrera que veig ara. La diferència latrobo més amb el físic. El que veig igual ésl’extroversió, el dinamisme, el caràcter obert que jatenies... la xispa! Què em diries del meu punt de vista?Han passat uns quants anys, és veritat, però jo trob que elmeu esperit creatiu, positiu i les ganes d’aprendre segueixenigual. Sempre que em donen un paper nou i ho coment ambma mare, em diu: «Estàs igual que quan tenies un examen,sempre em deies que ho duies fatal, que no t’ho sabies, illavor treies molt bona nota». I és cert, sempre crec que nosé res, que no ho sabré fer bé. I això em dóna empenta perpreparar-me i intentar superar-me constantment.Quin fou el millor consell que reberes d’algunprofessor/a que tengueres?Idò, mira, en Juanjo, el psicòleg, va ser el primer que em vaanimar a estudiar Interpretació. Fins i tot va cridar ma mareper convèncer-la que em deixàs anar a Barcelona a intentarentrar a l’Institut del Teatre. Però jo, que sempre he estatmolt obedient, vaig escoltar atentament el consell de ma marequan em va dir: «Trob que ets molt bona estudiant, que potsoptar a fer moltes coses a la vida. Ets molt jove i no sabemcom és aquest món des teatre i tot això de la comèdia. Millorque acabis la teva formació passant per la universitat i llavors

ja ho veurem». I tenia tota la raó, era massa jove i innocentper ficar-me directament de Cou a l’Institut. Així que hovaig xerrar amb en Juanjo i li vaig dir: «Haré algo quetambién me gusta y tiene mucho que ver con mi carácterextrovertido, algo donde se hable mucho: Ciencias de laInformación». I quan vaig acabar Periodisme vaig provarsort amb la interpretació estudiant a l’Institut del teatre deBarcelona. I realment, tenia raó en Juanjo: ha estat la mevavertadera vocació.Parla’ns de com eren les teves amistat a l’escola idels professors.Jo vaig fer amistat amb la gent més senzilla de classe,més com jo, fills de treballadors, de poble. Encara tencmolt bona amistat amb na Bibi i en Fèlix, de fet són elsmeus millors amics. Tot i que ens coneixíem de petitsd’Alcúdia. Però també ens veim de tant en tant amb enPau Colombram i na Marga Bergas. Record que na Margaseia darrera jo (per ordre alfabètic, és clar) i em clavavael «boli» cada pic que tenia un dubte a un examen. Horecod beníssim, com si fos ara.Els records més divertits: les torrades de botifarrons al’estufa de butano de classe, el quadern de «dois», el viatged’estudis a Roma amb en Cristóbal, obsessionat amb latorre d’en Neron (l’autocar ens deixava sempre en elmateix punt): « En lo alto de esta torre Nerón vio comoquemaron Roma tocando el arpa». Ens ho deia caaaaadadia que ens aturàvem allà, ja li fèiem cançons i tot. Tambérecord que arribàvem tard a classe perquè ens quedàvem«empardalats» mirant Falcon Crest en el Bar SanFrancisco.Tens fills? Què voldries per a la formació del teufill?Tenc un fill que nom Jaume, que és fill i nét d’anticsalumnes del Beat Ramon Llull, casualitats de la vida.M’agradaria que fos feliç a l’escola, com jo ho vaig ser.M’agradaria que fos educat a classe en la igualtat, comnoltros ho feim a ca nostra, que coincidissin els valors queli donam amb els que es trobi a classe. Avui en dia és moltdifícil educar amb totes les influències que reben de fora,però jo li voldria donar els valors que mon pare i ma mare,sense estudis però amb molt sentit comú, em saberen donar,amb el cap i el cor.Quina cosa avui et fa il·lusió?Viure tranquil·la i feliç, tenir temps per la gent que estim iper continuar aprenent coses de la vida.

(Segueix de la primera pàgina)