Embed Size (px)
Citation preview
QUADERN DE L’ALUMNE, nivell 2
Material didàctic destinat als
alumnes de 3r i 4t d’ESO
i batxillerat
RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA
RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA
QUADERN DE L’ALUMNE nivell 2
Material didàctic destinat als alumnes de 3r i 4t d’ESO i batxillerat
4
ABANS DE LA RUTA
1. INTRODUCCIÓ
Aquesta publicació t’introdueix a la vida i l’obra de Ramon Llull, el gran savi mallorquí de la baixa edat mitjana. Fou un pensador singular, un escriptor prolífic, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va escriure 265 llibres, en català, àrab i llatí. Se’l considera el pare del català literari i el primer europeu que va escriure filosofia en llengua vulgar (català).
Seguirem les seves passes i memòria per diversos indrets de Mallorca i de Catalunya, i descobrirem un personatge sorprenent.
Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o el 1233, poc després el rei d’Aragó Jaume I conquerís l’illa (1229). Va ser a Barcelona diverses vegades i va viatjar per tota la Mediterrània.
El seu gran objectiu era la conversió dels «infidels». La seva arma fou la raó. Per això va predicar i sobretot va escriure. El seu llibre més important fou l’Art, del qual en féu diverses versions. L’Art era un mètode filosòfic basat en el debat, que havia de ser infal·∙lible. Però va morir decebut el 1315, amb més de vuitanta anys, al vaixell de tornada de Tunis, on havia anat a polemitzar amb els musulmans. Una vegada més havia hagut de fugir-‐ne perquè alguns li havien replicat de forma violenta.
El pensament de Ramon Llull ha perviscut al llarg dels segles a través del lul·∙lisme, un corrent intel·∙lectual que estudia i reivindica les seves tesis. Ha arribat a esdevenir un personatge gairebé llegendari i massa sovint se li han atribuït activitats, idees i invencions que han resultat falses, com la pràctica de l’alquímia o la invenció de la brúixola.
En aquesta publicació et suggerim diversos indrets lul·∙lians de Mallorca i/o de Catalunya, a partir dels quals pots dissenyar la teva ruta Ramon Llull. Pots ampliar informació a la web http://www.rutesramonllull.com/. Durant la realització de la ruta, pots fer fotografies i vídeos, que et seran útils per fer un reportatge, una presentació o un mural.
5
DURANT LA RUTA
2. RUTA RAMON LLULL A MALLORCA Ramon Llull va néixer en una Ciutat de Mallorca que havia deixat de ser la florent Madina Mayurqa islàmica feia tan sols tres anys. Els carrers d’aquella Palma del final de l’edat mitjana eren compartits pels colonitzadors cristians, els esclaus musulmans i també la població jueva. Llull va viure, doncs, al cor d’una Mediterrània convulsa però fortament connectada: una mar on bullien tres religions monoteistes sovint enfrontades però en cap cas aïllades. Ramon Llull ha estat un dels mallorquins més universals de la història. Va passar la infància i la joventut a la seva illa natal. Era de bona família i, de ben jove, va exercir com a senescal de l’infant Jaume, fill del rei Conqueridor i futur rei de Mallorca. Componia i cantava poemes d’amor en llengua provençal. Es va casar i va tenir dos fills. Quan tenia prop trenta anys d’edat va decidir canviar radicalment la seva vida i, sense deixar de ser laic, va consagrar tota l’energia de què era capaç a la religió. Va experimentar la revelació en forma de visió del Crist crucificat, aprengué l’àrab d’un esclau musulmà que va arribar a suïcidar-‐se i, a una cova, va viure la il·∙luminació que li mostrà el camí de l’Art (la gran quimera intel·∙lectual que sempre més perseguí). Estudià els clàssics cristians de l’època i també les fonts musulmanes i hebraiques, i fundà una escola de llengües orientals amb permís del rei i del Papa. Tot això, a Mallorca. Després, començà a viatjar per tot el món conegut d’aleshores. Volia convèncer els «infidels» que la religió cristiana era la vertadera. Evidentment no ho aconseguí. Mallorca és plena de Ramon Llull: els diversos indrets que trepitjà, nombroses obres d’art on podem admirar figures del beat i escenes de la seva vida, i també arxius i biblioteques on es guarden gelosament els seus manuscrits. Quedarem captivats per un personatge singular i també pels monuments i paisatges que serven la seva memòria: el puig de Randa, el monestir de Miramar, el monestir de la Real, la basílica de Sant Francesc i molts altres indrets. I és que a Mallorca Ramon Llull, sense ser sant, és molt més que un sant. Descobrim-‐ho.
6
2.1. RUTA URBANA A PALMA
2.1.1. Monestir de la Real UBICACIÓ El monestir de la Real es troba a la part nord del terme municipal de Palma, entre les carreteres d’Establiments i de Valldemossa.
Monestir de Santa Maria de la Real (Palma).
EL MONESTIR DE LA REAL I RAMON LLULL El monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc fundat per un abat de Poblet (Catalunya) l’any 1239. El 1897 s’hi van establir els Missioners dels Sagrats Cors, els quals han creat la valuosa Biblioteca Balear. L’església és d’estil cistercenc (segle XIII) amb afegits del XVII. Al bell mig del claustre, dels segles XV i XVIII, hi ha una estàtua de Ramon Llull subjectant el Llibre d’Ave Maria; és obra d’Andreu Orell Salvà (1952). El monestir de la Real està catalogat com a BIC (2006) en la categoria de Monument. Es tracta d’un lloc fonamental en la vida de Ramon Llull, que hi féu diverses estades entre 1265 i 1269 per estudiar Sant Anselm, Sant Agustí i altres autors, ja que hi havia una biblioteca molt notable. També hi estudià llatí i àrab. Hi tornà el 1274. Hi va escriure diversos llibres: Art abreujada d’atrobar veritat (primera versió de l’Art), Llibre d’Ave Maria i Llibre del Gentil i dels Tres savis. Llull, al seu testament, va fer donació de la seva biblioteca personal al monestir de la Real. CONTINUACIÓ DE LA RUTA En transport públic (autobusos EMT), ens dirigim a la plaça d’Espanya de Palma, i prenem el curt carrer de Marie Curie fins al carrer de Sant Miquel.
7
2.1.2. Església de Santa Margalida UBICACIÓ L’església de Santa Margalida està situada al carrer de Sant Miquel núm. 69, vora l’Hospital militar.
Església de Santa Margalida (Palma).
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARGALIDA I RAMON LLULL
Sembla que va ser aquí on Ramon Llull, cap a l’any 1263, va sentir un sermó sobre sant Francesc. Diuen que va quedar impressionat i convençut que havia de canviar de vida. Aquesta església gòtica va ser aixecada pels frares franciscans l’any 1238 juntament amb el convent del mateix nom. Està situada vora la porta Vella de Santa Margalida, la porta nord-‐est de la murada musulmana de Madina Mayurqa (nom en àrab de Palma), per on nou anys abans havia entrat el rei Conqueridor. S’hi conserva el sepulcre gòtic de Guillem de Torrella (1267). El convent fou enderrocat el 1837 com a conseqüència del decret de desamortització. En el seu lloc s’hi construí l’Hospital militar. L’església és parròquia castrense des del 1967. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de Sant Miquel en direcció a la plaça Major.
8
2.1.3. Església de Sant Miquel UBICACIÓ Església situada al carrer de Sant Miquel núm. 21.
Figura de Ramon Llull al portal gòtic de l’església de Sant Miquel (Palma).
L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL I RAMON LLULL
En aquesta església es va celebrar la primera missa després de la Conquesta de Jaume I (1229). A la part esquerra del portal gòtic observem una bella imatge de Ramon Llull, obra de Pere de Sant Joan (1398), amb llarga barba, hàbit de sac i un llibre a la mà. És indicativa de la celebritat que Llull havia assolit al final del segle XIV. A l’interior, a la darrera capella de l’esquerra (a tocar del presbiteri), hi ha un retaule barroc dedicat a Ramon Llull. Al centre, destaca una gran pintura del beat, amb llibres i una creu. A la predel·∙la, hi ha diverses escenes biogràfiques del beat: predicant als moros (a baix a l’esquerra); l’enterrament, inspirat en el quadre de Miquel Bestard, de l’Ajuntament (a baix al mig); i l’episodi d’un amor de joventut que la llegenda situa a l’església de Santa Eulàlia (a baix a la dreta). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de Sant Miquel en direcció a la plaça Major.
9
2.1.4. Plaça Major UBICACIÓ Ens situem a l’angle nord d’aquesta plaça porticada on, devora l’oficina d’una entitat bancària, observem una làpida, a la part superior dels arcs.
Làpida commemorativa del naixement de Ramon Llull, a la plaça Major (Palma).
LA PLAÇA MAJOR I RAMON LLULL Aquesta làpida marca el lloc on es trobava, segons tradició, la casa natal de Ramon Llull, que hi va néixer l’any 1232. Fou instal·∙lada per la Societat Arqueològica Lul·∙liana el 1888 i el defineix com a “gran savi i benaventurat màrtir”. A la part superior reprodueix el símbol lul·∙lià de la mitja lluna, que, segons sembla, corresponia a l’escut d’armes de la família Llull, originària de Barcelona (potser per la similitud fonètica entre llull i lluna). Aquest símbol va ser incorporat al logotip de la Universitat de les Illes Balears (UIB) en homenatge al savi mallorquí. Aquesta plaça es va començar a construir a mitjan segle XIX enderrocant, a més de la casa dels Llull, la Casa Negra (tribunal de la Inquisició) i part de l’antic convent de Sant Felip Neri. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Prenem per la placeta del Marquès del Palmer, el carrer de l’Argenteria (que pertanyia a l’antic Call Menor) i el carrer de Santa Eulàlia.
10
2.1.5. Església de Santa Eulàlia UBICACIÓ Al final del carrer de Santa Eulàlia trobem la plaça del mateix nom. Ens situem davant la casa que correspon al número 2 d’aquesta plaça, a tocar de la façana de l’església.
Capelleta dedicada a Ramon Llull, al carrer de l’església de Santa Eulàlia (Palma).
L’ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA I RAMON LLULL L’església de Santa Eulàlia, de tres naus, fou edificada en estil gòtic (XIII-‐XVI) damunt una antiga mesquita. La façana és neogòtica (1894-‐1924), excepte la rosassa, que és original. Està reconeguda com a BIC en la categoria de Monument (1931). En aquesta església, que fou una de les primeres de Mallorca, situa la llegenda un episodi relacionat amb els amors de joventut d’un Ramon Llull dedicat a l’art dels trobadors. Fins aquí va arribar perseguint una bella dama que li va arribar a mostrar un pit afectat per un càncer per tal que la deixés en pau. Aquest fet hauria induït Llull a una reflexió sobre la fugacitat de la vida i la necessitat de donar-‐li un sentit espiritual. Al número 1 del carrer Església de Santa Eulàlia, a poca distància del temple, hi ha una capelleta exterior amb una rajola que ens mostra sant Alonso Rodríguez, santa Catalina Thomàs i el beat Ramon Llull. Aquest hi apareix en el moment de la conversió (visió del Crist crucificat). Val a dir que l’artista va pintar un Llull més major del que correspondria. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Pel carrer de la Cadena, tot d’una arribem a la plaça de Cort.
11
2.1.6. Ajuntament de Palma UBICACIÓ La seu històrica de l’Ajuntament de Palma és a la plaça de Cort, núm. 1.
Enterrament de Ramon Llull segons quadre de Miquel Bestard. Ajuntament de Palma.
L’AJUNTAMENT DE PALMA I RAMON LLULL Al vestíbul de la primera planta, just davant el saló de sessions, destaquen dos grans quadres de Miquel Bestard (1592-‐1633). El de l’esquerra presenta l’enterrament de Ramon Llull, que va morir el 1315. El pintor ens mostra la Palma del principi del segle XVII: acompanya el fèretre una llarga comitiva integrada per les autoritats civils i eclesiàstiques, i per representants dels diferents ordes religiosos; diversos ciutadans acudeixen a tocar el cos del beat esperant-‐ne una curació miraculosa. A la sala de plens, damunt el dosser presidencial, observem quatre busts, esculpits per Llorenç Rosselló (1867-‐1901); el tercer començant per l’esquerra correspon a Ramon Llull. D’altra banda, dins la batlia antiga es conserva un magnífic retrat de Llull, pintat a l’oli per Ricard Anckerman (1842-‐1907); a més dels atributs habituals, a baix a la dreta observem un alambí, representatiu de l’alquímia, una activitat que diversos autors han atribuït al savi, sense fonament històric. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Des de la plaça de Cort, seguim pel carrer del Palau Reial, tombem a l’esquerra pel carrer de Sant Sebastià i el de Sant Roc fins arribar a la confluència d’aquest carrer amb el de l’Estudi General, on es forma una petita plaça.
12
2.1.7. Estudi General Lul·∙lià UBICACIÓ En aquesta placeta estava situat el forum, és a dir, la plaça central on hi havia el temple i les institucions de govern de la Palma romana. Avui, amb l’adreça postal de carrer de Sant Roc, 4, hi ha la seu de l’Estudi General Lul·∙lià. Unes lletres a la façana ens ho indiquen: «Studium Generale Lullianum».
Estudi General Lul·∙lià (Palma).
L’ESTUDI GENERAL LUL·∙LIÀ I RAMON LLULL Un estudi general, a l’edat mitjana, era una institució universitària. L’Estudi General de Palma fou fundat l’any 1483 a Monti-‐sion, no gaire lluny. Fou traslladat aquí el 1540. Tanmateix l’edifici actual va ser construït el 1950, segons projecte de l’arquitecte Gabriel Alomar. Aquí hi hagué, a partir del 1959, la primera seu de la Universitat de Mallorca, que depenia de la Universitat de Barcelona; la seva primera càtedra va estar dedicada a l’estudi de l’obra de Ramon Llull. Aquella universitat fou el bessó de l’actual Universitat de les Illes Balears (UIB), que va ser traslladada al Campus de la carretera de Valldemossa. A l’esquerra del portal principal observem una capelleta amb una rajola que reprodueix les figures de Ramon Llull, la Mare de Déu i el beat fra Juníper Serra. Llull hi apareix amb un llibre obert que mostra una figura de l’Art. De fet en va dibuixar diverses de semblants per argumentar els seus pensaments i fer-‐los més esquemàtics; hi inseria lletres i números que esdevenien instruments de càlcul destinats a facilitar la comprensió de la realitat. No debades Llull ha estat considerat un precursor del llenguatge informàtic modern. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de l’Estudi General fins al carrer del Palau Reial, que travessem, i tot seguit, a la dreta, baixem per les escales de la costa de la Seu, pel costat nord del palau de l’Almudaina. A la nostra dreta tenim el palau March.
13
2.1.8. Palau March i biblioteca March UBICACIÓ A la biblioteca March s’hi entra pel carrer del Palau Reial, núm. 18.
Palau March (Palma).
EL PALAU MARCH I RAMON LLULL El palau March és un sumptuós palau de mitjan segle XX que fou residència de la família March. Els anys noranta va passar a ser seu de la Fundació Bartolomé March Servera, que du el nom del seu fundador (1917-‐1998), bibliòfil, col·∙leccionista i mecenes, el qual hi fundà una importantíssima biblioteca privada. Es tracta de la biblioteca March (BIC 2005), que guarda el fons bibliogràfic de la Maioricensis Schola Lullistica (l’entitat que agrupa els més prestigiosos lul·∙listes del món), com també una sèrie de manuscrits lul·∙lians dels segles XVII al XIX cedits pels franciscans del tercer orde regular. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim per dins els magnífics jardins de l’Hort del Rei, al final dels quals travessem l’avinguda Antoni Maura i ja veiem davant nostre un monument amb una gran estàtua de Ramon Llull.
14
2.1.9. Passeig de Sagrera UBICACIÓ Al començament del passeig de Sagrera, fent cantonada amb l’avinguda d’Antoni Maura, hi ha un gran monument dedicat a Ramon Llull.
Monument a Ramon Llull, al passeig de Sagrera (Palma).
EL PASSEIG DE SAGRERA I RAMON LLULL Aquest monument colossal va ser erigit l’any 1967. L’estàtua, de bronze, és obra de l’escultor basc Horacio de Eguía (1914-‐1991). El pedestal presenta, a la part frontal, el text «La ciutat de Mallorca a Ramon Llull». Els altres tres laterals mostren uns versets de Llull en català, llatí i àrab (grafia simulada en aquesta llengua). Molt a prop hi ha la Llonja, un dels edificis gòtics més emblemàtics de Palma, edificat per Guillem Sagrera, de qui pren nom el passeig. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Tornem a travessar l’avinguda d’Antoni Maura i, tot recte, pugem unes escales cap a Dalt Murada, la part alta de la murada renaixentista de la mar. Llavors, a l’esquerra, pugem per les amples escales del Mirador de la Seu.
15
2.1.10. Catedral de Mallorca UBICACIÓ Aquest edifici gòtic impressionant, de grans dimensions, conegut popularment com la Seu (per ser la seu del bisbat de Mallorca), forma part d’un conjunt monumental excepcional, integrat també pel palau reial o de l’Almudaina, el Palau del bisbe i les murades de la mar.
Façana principal de la Seu de Mallorca (Palma).
LA CATEDRAL DE MALLORCA I RAMON LLULL La catedral de Mallorca ocupa l’indret on hi hagué una mesquita, edificada al seu torn damunt la trama urbana dels temps romans. Fou manada edificar pel rei de Mallorca Jaume II, el segle XIII. És considerada una de les joies del gòtic universal i compta amb la declaració de BIC en la categoria de Monument (1931). A la façana principal o de l’Almudaina (la de ponent), es veu, a l’esquerra i a notable alçada, una gran figura de Ramon Llull. N’hi ha tres més, al mateix nivell i seguint cap a la dreta: sant Pere, sant Pau i santa Catalina Thomàs. Són obra de l’escultor Guillem Galmés, que les va fer entre 1879 i 1888. Aquesta façana, d’estil neogòtic, va ser construïda de bell nou, després que resultés afectada per un terratrèmol l’any 1851; les obres foren dirigides per l’arquitecte Joan Baptista Peyronnet. Però el portal Major és anterior (1594-‐1601), i és d’estil de transició entre el renaixement i el manierisme. Dins la Seu reposen les restes de Jaume II de Mallorca, de qui Ramon Llull, de jove, havia estat senescal. Aquest rei va impulsar, a més de la construcció de la catedral, la del palau gòtic de l’Almudaina, la del castell de Bellver i altres obres rellevants. A la capella barroca del Sagrat Cor (segona del lateral dret), hi ha les tombes de Pere Joan Llobet (+1460) i de Beatriu de Pinós (+ 1484), dos dels més grans lul·∙listes de tots els temps. També a l’interior, es venera Ramon Llull a dues capelles: la capella de Sant Sebastià (tercera del lateral esquerra), amb una gran escultura del beat damunt la columna de la dreta de l’altar barroc, obra de Joan Muntaner (segle XVIII); i la capella de la Puríssima Concepció (primera del lateral
16
esquerra), amb una pintura que presenta Ramon Llull i sant Ramon de Penyafort, a la paret de la dreta, obra de Guillem Mesquida (segle XVIII). Des del portal gòtic del Mirador (el que dóna a la mar) distingim Portopí, que fou el port medieval de Palma, des del qual Llull s’embarcà en direcció a Barcelona, Marsella, Gènova, Pisa, Roma, Nàpols, Sicília, el Pròxim Orient o el nord d’Àfrica. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel passeig del Mirador cap a llevant, a l’esquerra prenem el carrer del Palau, després a la dreta el carrer de Sant Pere Nolasc i, per la tercera cantonada a la dreta, arribem al carrer de la Portella.
2.1.11. Museu de Mallorca UBICACIÓ Carrer de la Portella, 5. Actualment (2013), l’edifici està tancat per reformes. Podem admirar una mostra de les seves col·∙leccions al Centre de Cultura “Sa Nostra”, al carrer de la Concepció, 12.
Mascaró de proa del vaixell Lulio, al Museu de Mallorca (Palma).
EL MUSEU DE MALLORCA I RAMON LLULL Segons la configuració prèvia a les obres de reforma (2013), al primer pis, es pot admirar una predel·∙la en la qual es veu Ramon Llull predicant als musulmans. Es tracta de la imatge més antiga del beat que es conserva a Mallorca. A l’escala principal, destaca un gran mascaró de proa, esculpit en fusta per Ricard Anckerman (1842-‐1907), que va pertànyer al vaixell Lulio. El casal, del segle XVII, conegut també com «ca la Gran Cristiana», compta amb la declaració de BIC en la categoria de Monument (1962). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Continuem pel carrer de Pont i Vic, i a la dreta pel carrer de Monti-‐sion.
17
2.1.12. Societat Arqueològica Lul·∙liana UBICACIÓ Carrer de Monti-‐sion, 9.
Pati de la Societat Arqueològica Lul·∙liana (Palma).
LA SOCIETAT ARQUEOLÒGICA LUL·∙LIANA I RAMON LLULL Aquesta institució cultural fou fundada el 1880 sota l’impuls de Bartomeu Ferrà. Els seus objectius eren: la recuperació de la figura i l’obra de Ramon Llull, l’estudi i conservació del patrimoni de Mallorca i la fundació d’un museu que exhibís objectes d’art i peces arqueològiques disperses. La seu original fou al Col·∙legi de La Sapiència. S’hi conserva la biblioteca lul·∙lista Jeroni Rosselló. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de Monti-‐sion i, tot dret, pel carrer del Seminari, i llavors a la dreta prenem el carrer de Calders.
18
2.1.13. Biblioteca Diocesana de Mallorca UBICACIÓ La Biblioteca Diocesana té la seva seu a l’edifici del Seminari Vell. S’hi entra pel carrer de Calders, 2.
Il·∙lustració de l’Arbre de filosofia d’amor, a la Biblioteca Diocesana de Mallorca (Palma). LA BIBLIOTECA DIOCESANA I RAMON LLULL Aquest edifici alberga la Casa de l’Església (antic seminari), en la qual s’ubiquen avui l’Escola lul·∙lística i la Biblioteca Diocesana, on es conserven diverses obres manuscrites de Ramon Llull i altres documents de valor excepcional, de procedències diverses. S’hi guarda el Llibre de contemplació en Déu, escrit per Llull el 1271-‐74 i qualificat de «catedral bibliogràfica». L’original fou escrit en àrab. Aquest volum és en català i fou transcrit sobre pergamí l’any 1300. Una altra obra de gran valor, també en català, és l’Arbre de filosofia d’amor, una obra mística singular redactada per Llull a París el 1298; es tracta d’una novel·∙la d'amor a Déu que Llull dedicà al rei Felip IV de França i a la seva esposa, i que presenta diverses figures en forma d’arbre. També s’hi conserven les Vindiciae lullianae, una obra de diversos volums, escrita el 1778 pel mallorquí A. R. Pascual, i que constitueix una important aportació al lul·∙lisme des de la crítica positivista del segle XVIII. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Tornem enrere pel mateix carrer de Calders i sortim a la plaça de Sant Jeroni.
19
2.1.14. Col·∙legi de la Sapiència UBICACIÓ Aquesta institució té la seva seu a la plaça de Sant Jeroni, 1.
Portal del Col·∙legi de la Sapiència (Palma).
EL COL·∙LEGI DE LA SAPIÈNCIA I RAMON LLULL El col·∙legi de Nostra Senyora de la Sapiència fou fundat el 1629 sota l’advocació de Ramon Llull, amb l’objectiu de donar estudis religiosos a joves amb pocs recursos i fomentar les doctrines lul·∙listes. L’edifici és d’estil barroc classicista. Sobre el portal d’accés observem un relleu amb un medalló tancat per la mitja lluna lul·∙liana, que presenta una imatge de la Mare de Déu de la Sapiència amb el Bon Jesús infant, flanquejada per les figures de Ramon Llull (esquerra) i del fundador del Col·∙legi, Bartomeu Llull (dreta); l’escena evoca la llegenda de la mata escrita de Randa (l’arbust que apareix a l’esquerra). Al bell mig del claustre hi ha una escultura del beat, erigida el 1929. A la Sapiència es guarden nombrosos escrits lul·∙lians, alguns de gran valor. Actualment és la seu del Seminari Major de Mallorca. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Prenem a la dreta pel carrer dels Botons i a l’esquerra pel carrer de Ramon Llull.
20
2.1.15. Casa de Cultura UBICACIÓ La Casa de Cultura de Palma és un edifici de grans dimensions, al qual s’accedeix pel núm. 3 del carrer de Ramon Llull.
Segona finestra del primer pis de la Casa de Cultura, al carrer de Ramon Llull (Palma).
LA CASA DE CULTURA I RAMON LLULL Aquest edifici, d’estil neoregionalista i historicista, fou construït entre 1942 i 1955, sobre un antic solar dels franciscans. La direcció va anar a càrrec dels arquitectes Guillem Forteza i Gabriel Alomar. Alberga l’Arxiu del Regne de Mallorca (declarat BIC el 1997 en la categoria d’Arxiu) i ara (2013) està en reformes per acollir-‐lo en millors condicions. La façana és evocativa de les set Arts liberals, que podem contemplar representades en els medallons de la part superior de les set finestres del primer pis. Es tracta de la divisió de les ciències pròpia de l’antiguitat clàssica, que pervivia al segle XIII i que Ramon Llull va “reconstruir” a la llum de l’Art: el trivium (gramàtica, lògica i dialèctica) i el quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música). Foren anomenades liberals perquè eren conreades pels «homes lliures». El primer medalló començant per l’esquerra correspon a la lògica (o retòrica) i hi veiem dos personatges: el de l’esquerra podria ser Ramon Llull i el de la dreta un altre savi (potser musulmà) davant uns documents i en situació de parlar. En el segon medalló, el que correspon a la geometria, hi ha un personatge (que de nou seria Llull) que subjecta un cub, una figura perfecta i per això considerada el símbol de Déu. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguint el carrer de Ramon Llull arribem a la plaça de Sant Francesc.
21
2.1.16. Basílica de Sant Francesc UBICACIÓ Per accedir a la basílica de Sant Francesc hem d’entrar per la porta del col·∙legi de Sant Francesc, a la plaça del mateix nom, núm. 7.
Sepulcre de Ramon Llull, a la basílica de Sant Francesc (Palma).
LA BASÍLICA DE SANT FRANCESC I RAMON LLULL Els frares franciscans van edificar aquest convent el 1281. A partir del segle XIX, va realitzar funcions de presó, de caserna militar i d’Audiència. L’any 1906 s’hi van establir els franciscans del Tercer Orde Regular. L’església conventual, gòtica (1281-‐1384), és una de les més importants de Palma. El claustre, també de factura gòtica (segles XIV-‐XV), és d’una gran bellesa. La façana de l’església és del segle XVII (1618-‐1700) i presenta un impressionant portal que suposa la culminació del barroc a Mallorca. El conjunt està reconegut com a BIC, en la categoria de Monument (1981). En una capella de la part esquerra de la capçalera de la basílica, podem contemplar el sepulcre on descansen les restes de Ramon Llull. Segons Gaston Vuiller, el cadàver de Llull rau aquí perquè va ser reclamat pels frares franciscans, per la seva vinculació a aquest orde, ja que la intenció inicial hauria estat d'enterrar-‐lo al panteó familiar de l’església de Santa Eulàlia. El sepulcre, treballat en alabastre, és obra de Francesc Sagrera, que el va esculpir el 1487. Presenta una estàtua jacent del beat, amb dos àngels. A la part inferior hi ha set fornícules buides, entre columnes, que estaven destinades a acollir unes estàtues al·∙legòriques de les set Arts liberals, que no s’arribaren a posar o bé foren robades. Però a la part inferior de cada una observem uns capitells amb unes escultures petites també evocatives de les set arts. El capitell que correspon a la geometria presenta una roda lul·∙liana (formada per un cercle, amb un quadrat i un triangle inserits) i el de l’aritmètica, els nombres aràbics. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Aquí podríem donar aquesta ruta urbana per acabada, ja que els dos llocs que segueixen en queden bastant separats. Però si disposem de temps, hem de tornar enrere pel carrer de Ramon Llull, carrer del Temple, carrer d’Antoni Planas i plaça de la Porta del Camp. Aquí, travessem l’avinguda de Gabriel Alomar i agafem un bus fins a l’avinguda de Portugal.
22
2.1.17. IES Ramon Llull UBICACIÓ Avinguda de Portugal, núm. 2.
Monument a Ramon Llull, al pati de l’IES Ramon Llull (Palma).
L’IES RAMON LLULL I RAMON LLULL L’antecedent directe de l’actual IES Ramon Llull fou l’Institut Balear, fundat l’any 1836 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. Aquest Institut fou una entitat pionera de l’ensenyament mitjà a Mallorca i s’instal·∙là inicialment a l’Estudi General Lul·∙lià, per passar l’any següent (1837) al col·∙legi de Monti-‐sion. L’edifici actual fou projectat el 1912 per l’arquitecte madrileny Tomás Gómez Acebo i acabat el 1916 sota la direcció dels arquitectes mallorquins Josep Alomar i Jaume Alenyar. El 1936 se li posà el nom de Ramon Llull. Actualment és un edifici protegit sota la categoria de BIC pels seus valors arquitectònics. Al pati hi ha un monument amb una escultura del beat que originàriament havia estat al pati del col·∙legi de Monti-‐sion. L’any 1913 va ser traslladat a l’actual carrer de l’Institut Balear (popularment conegut com a “plaça del Tub”), entre els instituts Ramon Llull i Joan Alcover, i finalment a la ubicació actual. Aquesta aturada ens serveix per recordar la vocació pedagògica de Ramon Llull. La seva principal preocupació era ser comprès. Per això va escriure en les llengües del poble (català i àrab) més que en llatí, que era la llengua de cultura d’aquell temps. També per això va dibuixar les figures (cercles i arbres esquemàtics) i va redactar nombroses obres filosòfiques i místiques en forma de novel·∙la. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Travessem l’avinguda de Portugal i prenem pel carrer de Rubén Darío, el carrer de Bonaire i finalment sortim a l’avinguda de Jaume III.
23
2.1.18. General Òptica UBICACIÓ Avinguda de Jaume III, 14.
L’escala de l’enteniment lul·∙liana en un gravat renaixentista.
GENERAL ÒPTICA I RAMON LLULL Aquest comerç presenta al seu interior un bell mural evocatiu de l’«escala de l’enteniment» de Ramon Llull. Es tracta d’una obra de Josep Maria Subirachs i forma part d’un conjunt d’intervencions artístiques que l’escultor català va realitzar a partir del 1966 per a 21 establiments d’aquesta cadena òptica a tot el territori espanyol. Potser l’artista va triar un tema lul·∙lià per a Palma, no només per tractar-‐se de la ciutat de naixença del savi mallorquí, sinó també per evocar el vessant visionari del seu pensament: sens dubte, Llull hi va veure més enllà que els seus coetanis.
24
2.2. RUTA PER MALLORCA 2.2.1. Puig de Randa (Algaida)
UBICACIÓ El cim del puig de Randa està situat al límit entre el terme municipal d’Algaida i el de Llucmajor, a la part meridional del Pla de Mallorca.
Santuari de Cura, al cim del puig de Randa (Algaida).
EL PUIG DE RANDA I RAMON LLULL Al cim del puig de Randa (543 m) hi ha el santuari de la Mare de Déu de Cura, que va adquirir notorietat al segle XVI; va entrar en decadència al segle XIX i va ser restaurat, al principi del XX, pel bisbe Pere Joan Campins. Els frares terciaris regulars franciscans se’n van fer càrrec el 1913 i hi van instal·∙lar el noviciat de Mallorca. Actualment hi ha un bar, un restaurant i una hostatgeria per als pelegrins i visitants. S’hi pot visitar l’Aula de Gramàtica (segle XVI), dedicada avui a la memòria de Ramon Llull, i observar diversos elements lul·∙lians: la mitja lluna al portal del santuari o una imatge de pedra tallada que representa el Beat a l’entrada del convent. Al vessant sud-‐est d’aquesta veritable «muntanya sagrada», de gran tradició eremítica, hi ha dos santuaris més: el de Sant Honorat (fundat el 1394) i el de Gràcia (fundat el 1497). El puig de Randa està reconegut com a ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). Ramon Llull, amb devers trenta anys d’edat, es retirà al puig de Randa, on féu vida d’ermità dins una cova. Allà es lliurà a la meditació i li esdevingué la Il·∙luminació que el dugué a escriure l’Art, la seva gran obra, on exposà un ambiciós sistema filosòfic d’abast universal destinat a trobar la veritat i demostrar-‐la. La cultura popular de Mallorca recull una llegenda relacionada amb la seva estada a Randa: l’existència de la «mata escrita», un llentiscle les fulles del qual estarien plenes de línies i punts en les quals el mestre il·∙luminat va llegir les paraules dictades per Déu en algun codi oriental.
25
2.2.2. Monestir de Miramar (Valldemossa)
UBICACIÓ El monestir de Miramar és al vessant marítim de la serra de Tramuntana. Està situat al terme municipal de Valldemossa i de camí cap a Deià, entre les possessions de s’Estaca i de Son Marroig.
Monestir de Miramar (Valldemossa).
EL MONESTIR DE MIRAMAR I RAMON LLULL Miramar és un lloc de gran bellesa, entre mar i muntanya, que compta amb els reconeixements propis de la serra de Tramuntana: Paratge Natural i Patrimoni Mundial UNESCO com a paisatge cultural. El 1276, sota el patrocini del rei de Mallorca Jaume II i amb el permís del papa Joan XXI, Ramon Llull hi fundà una escola missional. S’hi instal·∙laren tretze frares menors franciscans, que es dedicaren a l’aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·∙liana. Llull hi residí fins al 1279, practicant l’estudi i la contemplació. El 1295, el monestir havia quedat abandonat i Llull se’n lamentava a Desconhort. Al segle XV, s’hi establiren dos lul·∙listes que hi muntaren una impremta que, el 1485, publicà el primer llibre imprès a Mallorca. El 1872 l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, seduït per la figura de Ramon Llull, comprà la possessió, restablí l’oratori (1877) i hi aixecà diversos monuments a la memòria del Beat. Avui s’hi poden admirar uns bells jardins i visitar un museu que tracta sobre ambdós personatges. L’oratori, neoromànic i de planta circular, va resultar greument afectat per un llamp l’any 1975. A les proximitats també hi ha una cova, a la qual es retirava Ramon Llull, on es conserva un baix relleu del 1627.
26
3. RUTA RAMON LLULL A CATALUNYA Ramon Llull es va definir sovint com «un català de Mallorca». Ja hem dit que va néixer a Palma i que allí reposen les seves restes, però la dimensió literària i filosòfica del personatge supera de molt les dimensions de l’illa natal, de manera que també trobem petjades biogràfiques i elements de memòria a molts altres indrets d’Europa i de la Mediterrània, i especialment a Catalunya. 3.1. RAMON LLULL A CATALUNYA
BARCELONA, NUS DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL
Barcelona fou, durant la baixa edat mitjana, la residència dels comtes de Barcelona i a la vegada reis de la Corona d’Aragó que, en temps de Ramon Llull, experimentava un important procés d’expansió territorial (conquesta de Mallorca el 1229 i de València el 1238). Barcelona constituïa aleshores un important nucli estratègic, estretament connectat comercialment i políticament amb tota la Mediterrània occidental, inclosos els ports del nord d’Àfrica, on era habitual sentir parlar català. RAMON LLULL, UN CATALÀ DE MALLORCA Ramon Llull, nascut a Ciutat de Mallorca l’any 1232, era fill de pares barcelonins, que havien arribat a l’illa poc després de la Conquesta del rei Jaume I el Conqueridor. Aquesta gesta històrica havia tingut lloc tan sols tres anys abans. Ramon Llull, doncs, visqué en una Palma en la qual els colonitzadors parlaven català i la població sotmesa encara s’expressava en àrab.
UN PELEGRINATGE CRUCIAL
Des de Mallorca va viatjar amb freqüència a Barcelona, on feia escala en els seus nombrosos viatges, camí de Montpeller, de París o d’altres destins. L’any 1265, va fer una important peregrinació per reflexionar i consolidar la decisió ja presa de fer un gir radical en la seva vida. Des de Barcelona va anar fins a Montpeller, després cap a Rocamador, un monestir situat al nord de Tolosa de Llenguadoc, i d’allà va peregrinar cap a Santiago de Compostel·∙la. Finalment va tornar a Barcelona amb la intenció de viatjar a París i començar a difondre el seu projecte de conversió dels infidels.
SANT RAMON DE PENYAFORT I LA TORNADA A MALLORCA
Però quan va arribar a la Ciutat Comtal, provinent de Galícia, va trobar sant Ramon de Penyafort, que el va dissuadir d’anar a París a donar lliçons i el va convèncer que li convenia més fer un període de formació i de reflexió. Seguint doncs els seus consells, Llull finalment es va embarcar cap a Mallorca, on va passar nou anys estudiant, meditant i escrivint.
27
VIATGES A BARCELONA
Ramon Llull va fer altres estades a Barcelona. El maig de 1294 hi va viatjar des de Nàpols. Hi tornà el 1297, aquesta vegada procedent de París, per provar a les sinagogues barcelonines l’eficàcia del seu mètode dialèctic (l’Art) amb els jueus; en aquesta estada, que es perllongà fins al 1299, va escriure Oracions de Ramon i un Dictat que dedicà a Jaume II el Just, rei d’Aragó, al qual oferí el llibre Oracions, dedicat a la seva esposa Blanca. Es traslladà de nou a Barcelona el 1305 i hi escrigué el Liber predicationis contra judaeos i el Liber de Trinitate et Incardionatione. La seva intenció era demanar el suport de Jaume II al seu projecte de croada a Al-‐Àndalus, que no s’arribaria a realitzar mai; el rei quedà entusiasmat amb la idea i tots dos partiren de Barcelona cap a Montpeller, on intentaren convèncer el papa Climent V que era de pas a la ciutat.
3.2. RUTA URBANA A BARCELONA
Barcelona presenta diferents indrets relacionats amb la vida i la memòria de Ramon Llull. Tracem a continuació una ruta urbana al llarg de la qual podrem admirar elements iconogràfics, artístics i evocatius del «mestre il·∙luminat». 3.2.1. Universitat de Barcelona
UBICACIÓ La nostra ruta té l’inici a la seu històrica de la Universitat de Barcelona (UB), situada a la plaça Universitat. Hem d’entrar al vestíbul de la planta baixa, on observarem cinc grans estàtues en unes fornícules de les parets, una de les quals correspon a Ramon Llull.
Estàtua de Ramon Llull al vestíbul de la Universitat de Barcelona.
28
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I RAMON LLULL Cal cercar els antecedents de la Universitat de Barcelona en l’Estudi General de Medicina que va fundar el rei Martí l’Humà el 1401. Per tant, encara no existia en vida de Ramon Llull. Però la Universitat de Barcelona és una institució amb una important tradició d’estudis lul·∙lians, és a dir, entorn de l’obra del savi mallorquí. Aquesta tradició lul·∙liana es manté ben viva actualment, amb la presència a la UB del Centre de Documentació Ramon Llull, que promou la recerca especialitzada sobre el beat i el lul·∙lisme, i els seus contextos cultural i científic, i difon els estudis lul·∙lians i la literatura catalana medieval. Des del Fons bibliogràfic Ramon Llull de la UB s’elabora la base de dades Ramon Llull. Pel que fa a l’estàtua de Ramon Llull, forma part d’un conjunt escultòric integrat per cinc grans figures: el mateix Ramon Llull, Averroes, Sant Isidor de Sevilla, Alfons X el Savi i Lluís Vives. Es tracta d’una obra dels germans Vilamitjana i Barbany (Venanci i Agapit), considerats els escultors realistes catalans més destacats. Foren esculpides segons projecte de l’any 1865 i instal·∙lades a les fornícules corresponents el 1876.
La Universitat de Barcelona és el punt d’inici del nostre itinerari i ens permet fer la presentació del personatge: el context històric i geogràfic i la seva importància com a filòsof, científic, teòleg, escriptor i viatger. Val a dir que Ramon Llull va exercir el seu magisteri en diverses universitats de l’Europa del final de l’edat mitjana, especialment a la de la Sorbona, a París.
CONTINUACIÓ DE LA RUTA
Des de la plaça Universitat, prenem pel carrer de Pelai, la Rambla, el carrer de Porta Ferrissa i l’avinguda de la Catedral.
29
3.2.2. Catedral de Barcelona UBICACIÓ La catedral de Barcelona està situada al Pla de la Seu (part central i més ampla de l’avinguda de la Catedral), al cor del Barri Gòtic barceloní. Constitueix el monument gòtic més rellevant de la ciutat. Una vegada dins la catedral, ens dirigim cap a la capella de Sant Ramon de Penyafort, situada a la dreta de la basílica, mirant endavant cap a l’altar major.
Escultura jacent de sant Ramon de Penyafort a la capella del mateix nom, a la catedral de Barcelona.
LA CATEDRAL DE BARCELONA I RAMON LLULL La catedral de Barcelona guarda les restes de sant Ramon de Penyafort, amb qui Ramon Llull es va entrevistar a la Ciutat Comtal l’any 1265. Aquest sacerdot dominicà el va convèncer que tornés a Mallorca i fes un període de preparació intel·∙lectual i espiritual abans d’anar a predicar a ciutats llunyanes. Ramon de Penyafort (1180-‐1275) fou scriptor de la catedral, confessor del papa Gregori IX, introductor de la Inquisició a la Corona d’Aragó i conseller del rei Jaume I. Va morir a Barcelona l’any 1275. Se li atribueix el fet extraordinari d’haver fet la travessia marítima entre Sóller (Mallorca) i Barcelona damunt la seva capa. L’entrevista de Ramon Llull amb Ramon de Penyafort ens permet relacionar la vocació missionera d’ambdós. D’acord amb això, constatem que Ramon de Penyafort fundà dues escoles perquè els missioners que volien dedicar-‐se a la conversió dels musulmans aprenguessin la llengua àrab; una a Tunis (1245) i l’altra a Múrcia (1266). També Llull promogué la fundació d’una institució semblant al monestir de Miramar (Valldemossa, Mallorca), el 1276.
30
Des de l’any 1879 les despulles de Sant Ramon de Penyafort són a la capella del mateix nom, a la catedral barcelonina. Hi foren traslladades el 1838 des del convent barceloní de Santa Caterina. Damunt l’altar de la capella hi ha el sepulcre, d’estil gòtic i amb escenes de la seva vida; a sota, destaca una imatge jacent del sant, abillat amb l’hàbit dominicà. La catedral de Barcelona, pròpiament catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia, està declarada BCIN en la categoria de Monument (1929). Les obres de l’edifici gòtic actual s’iniciaren el 1298 i finalitzaren dins la primera meitat del segle XV. Per tant, la catedral que va veure Ramon Llull (1232-‐1315) fou encara la romànica, anterior. CONTINUACIÓ DE LA RUTA En sortir de la catedral agafem el carrer dels Comtes i tot seguit trobem la plaça del Rei.
3.2.3. Palau Reial Major UBICACIÓ A la plaça del Rei podem admirar l’escalinata i un magnífic conjunt d’edificis gòtics i renaixentistes que integren el Palau Reial Major de Barcelona.
Escalinata del Palau Reial Major a la plaça del Rei (Barcelona).
EL PALAU REIAL MAJOR I RAMON LLULL El Palau Reial Major fou la seu dels comtes de Barcelona i reis de la Corona d’Aragó. Probablement fou en aquest edifici on Ramon Llull s’entrevistà amb el rei Jaume II el Just, comte de Barcelona i rei d’Aragó, en diverses ocasions. L’actual conjunt està integrat de fet per diversos recintes: la capella de Santa Àgata (1302), el saló del Tinell
31
(1359-‐1362), el palau del Lloctinent (1549) i el mirador del rei Martí (1555). El Palau Reial Major fou declarat BCIN en la categoria de Monument, l’any 1931. Des del 1318 fins al 1993 fou la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En aquest palau, Jaume I va convocar les Corts al final del 1228 per comunicar la seva intenció de conquerir Mallorca. Quatre anys després, Ramon Llull naixia en una Ciutat de Mallorca ja cristiana. En temps de Ramon Llull ja hi havia l’escalinata, del segle XI, i la capella de Santa Àgata, que manà construir Jaume II d’Aragó, a qui Ramon Llull dedicà el Dictat de Ramon i el Llibre de oració, el 1299, i de qui rebé permís per predicar en les sinagogues i mesquites dels seus dominis. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Abandonem la plaça del Rei per dirigir-‐nos a la plaça de Sant Jaume i tot seguit al carrer de Marlet.
3.2.4. Sinagoga major de Barcelona UBICACIÓ La sinagoga major de Barcelona es troba al carrer de Marlet, 5, al cor del Call Major o barri jueu medieval de la ciutat.
A la dreta, portal de l’antiga sinagoga major de Barcelona.
32
LES SINAGOGUES DE BARCELONA I RAMON LLULL L’any 1297, Ramon Llull, procedent de París, arribà a Barcelona amb la intenció de predicar a les sinagogues de la ciutat, on romangué fins al 1299. Per aquell temps al Call de Barcelona hi havia almenys cinc sinagogues. Llull creia que les tres grans religions monoteistes (cristianisme, islam i judaisme) tenien una base comuna i que, per tant, no havia de ser difícil convèncer els musulmans i els jueus de les bondats de la religió cristiana per la via de la raó. La sinagoga major de Barcelona és la més antiga de Barcelona i una de les més antigues d’Europa. Enfonsa els seus orígens en els temps de l’imperi Romà (segle III dC) i constitueix un testimoni de l’arrelament i la vitalitat que la comunitat hebraica tenia a la Ciutat Comtal. Actualment no és un lloc de culte diari però sí un centre cultural i un punt d’acolliment per a tothom qui vulgui conèixer els costums, la història i el patrimoni jueus a Catalunya. Pertany a l’Associació Call de Barcelona, que va adquirir l’edifici l’any 1995, el va rehabilitar i el va obrir al públic. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Tornem a la plaça de Sant Jaume, la travessem i ens adrecem a la veïna plaça de Sant Miquel, situada a la dreta de l’Ajuntament.
3.2.5. Ajuntament de Barcelona UBICACIÓ A la plaça de Sant Miquel podem admirar el gran fris «Barcelona», de formigó, situat al cos transversal més baix de la façana de l’edifici «Novíssim» de l’Ajuntament.
Fris «Barcelona», a l’edifici «Novíssim» de l’Ajuntament de Barcelona. El segon medalló de baix,
començant per la dreta, representa una roda lul·∙liana.
33
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I RAMON LLULL Aquest fris espectacular (45 m de llarg) és conegut com el fris «Barcelona». És obra de l’escultor Josep Maria Subirachs, que el va elaborar en formigó entre els anys 1964 i 1969. És d’estil abstracte geomètric i hi podem observar diversos medallons, com ara inscripcions i elements figuratius i simbòlics. Es tracta d’imatges al·∙legòriques de la política, el dret, el comerç, etc. Un d’ells, el que correspon a les ciències i la filosofia, està dedicat a Ramon Llull. Representa una roda lul·∙liana, amb la A al centre, i ens permet reflexionar sobre el pensament de Ramon Llull. El sistema filosòfic de Llull (conegut com l’Art) se servia d’una tècnica complexa, ideada per ell mateix, per interpretar la realitat, trobar la veritat i demostrar-‐la; i d’aquesta manera justificar la fe cristiana a través de la raó. Per fer-‐ho, emprava rodes com la que veiem al medalló de Subirachs. Hi situava lletres, nombres i paraules clau que tenien unes significacions concretes: per exemple, la ‘A’ del centre representava Déu. Amb aquestes tècniques racionals semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris, pretenia crear un mètode infal·∙lible en la conversió dels «infidels». Aquest sistema esquemàtic de matriu algebraica fou molt innovador en el seu temps. És per això que Ramon Llull és considerat un precursor del llenguatge informàtic de l’actualitat. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pels carrers dels Gegants, de Cervantes, d’Arai i sortim a les Rambles. Les seguim en direcció al mar fins gairebé el monument a Colom, per adreçar-‐nos finalment a les Reials Drassanes, situades a la nostra dreta.
34
3.2.6. Museu Marítim de Barcelona UBICACIÓ Una vegada arribats a les Reials Drassanes, entrem al Museu Marítim i ens adrecem a la sala Ramon Llull. Val a dir que en el moment de redactar aquest document (2013), el Museu està en fase de reformes.
Entrada al Museu Marítim de Barcelona.
EL MUSEU MARÍTIM I RAMON LLULL El Museu Marítim de Barcelona, creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1936, va ser instal·∙lat en els espais espectaculars de les antigues Reials Drassanes, on s’havien fabricat milers de vaixells de fusta que van permetre als intrèpids navegants catalans solcar les aigües de la Mediterrània i de mars llunyanes. El Museu Marítim de Barcelona fou declarat BCIN en la categoria de Monument el 1962 i les Reials Drassanes en la categoria de Conjunt històric artístic l’any 1976. Una de les sales està dedicada a la cartografia nàutica i als instruments de navegació, i du el nom de Ramon Llull. Aquest nom probablement es deu a la creença que el savi mallorquí va ser l’inventor de la brúixola però realment les primeres brúixoles de la història cal cercar-‐les a la Xina. Sovint s’han atribuït al savi mallorquí idees i creacions de les quals no es té cap prova.
35
El que és ben cert és que Llull viatjà moltíssim per mar en el seu afany de convertir els «infidels» i d’entrevistar-‐se amb reis, prínceps i papes per aconseguir suport als seus projectes missionals. Se sap amb certesa que va viatjar als següents punts de les costes mediterrànies: Palma, Barcelona, Montpeller, Marsella, Gènova, Pisa, Roma, Nàpols, Messina (Sicília), Xipre, Armènia Menor (actual Turquia), Tunis i Bugia (Algèria). Solia viatjar acompanyat d’un secretari i carregat de caixes de llibres i d’estris d’escriure. Entre altres anècdotes marineres de Llull, se sap que l’any 1307 va patir un naufragi davant les costes de Pisa, on va arribar nedant. Va morir el 1315, amb més de vuitanta anys, dins un vaixell quan tornava cap a Ciutat de Mallorca, procedent de Tunis, on havia estat apedregat. CONTINUACIÓ DE LA RUTA En aquest punt podem donar per acabada la Ruta Ramon Llull a Barcelona. Tanmateix, si disposem de més temps, podem arribar fins al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Montjuïc, on podrem admirar una pintura barroca del savi. Per anar-‐hi, agafarem la línia verda (L3) del metro a l’estació de Drassanes, direcció Zona Universitària, i baixarem a la plaça d’Espanya (dues estacions). Llavors, pujarem per les escales mecàniques de l’avinguda de la Reina Maria Cristina, fins al MNAC.
36
3.2.7. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) UBICACIÓ El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es troba al Palau Nacional, al parc de Montjuïc.
Ramon Llull segons un quadre del pintor barroc Francesc Ribalta, al MNAC (Barcelona).
EL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I RAMON LLULL El Palau Nacional és un edifici emblemàtic, construït amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929 a la muntanya de Montjuïc, en un entorn privilegiat que permet gaudir d’unes vistes esplèndides sobre la ciutat. Com a museu va ser inaugurat l’any 1934 amb el nom de Museu d’Art de Catalunya. Fou declarat BCIN en la categoria de Monument, l’any 1962.
37
Enmig del valuós patrimoni de la col·∙lecció permanent del Museu, hi ha dues obres evocatives de Ramon Llull. Una és a la sala de l’art gòtic i correspon a una imatge de la lapidació de Ramon Llull. Es tracta en realitat d’un compartiment que pertanyé a una predel·∙la que incloïa també la Trinitat i sant Antoni Abat. Procedeix de la capella dels terrissaires de l'església del Sant Esperit del convent de Trinitaris calçats de Palma. És una pintura a l’oli amb daurat de pa d’or sobre fusta (1500-‐1503), obra de Joan Desí (1481-‐1520). L’altra obra és a la sala del Renaixement i el Barroc. Es tracta d’un oli sobre tela del pintor barroc català Francesc Ribalta (1565-‐1628). És de l’any 1620 (aprox.) i fa 102 x 84,5 cm. Hi veiem un ancià amb barba blanca, assegut en una cadira de braços davant un escriptori, llegint un escrit. Ribalta ens mostra un Llull més semblant a un filòsof i intel·∙lectual que a un home de fe.
3.3. RUTA RAMON LLULL A CATALUNYA
No només a la capital catalana podem seguir les passes de Ramon Llull. Podem arribar fins al castell de Vilassar de Dalt, on es conserva el manuscrit del seu testament, i al monestir de Montserrat, on podrem admirar un gran monument al·∙legòric, de l’escultor Josep Maria Subirachs.
3.3.1. Monestir de Montserrat UBICACIÓ El monestir de Montserrat es troba en el massís muntanyós de Montserrat, avui Parc Natural. Està situat dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a 720 m d’altura. S’hi pot arribar en cotxe particular o en transport públic (ferrocarril cremallera o funicular aeri). El monument dedicat a Ramon Llull es troba sota la plaça dels Apòstols, en un replà des del qual es pot contemplar una àmplia panoràmica sobre el Vallès i el Baix Llobregat.
38
Monument dedicat a Ramon Llull, al monestir de Montserrat.
EL MONESTIR DE MONTSERRAT I RAMON LLULL Al monestir de Montserrat hi ha un monument singular dedicat a Ramon Llull. Fou realitzat per l’escultor català Josep Maria Subirachs l’any 1976. Es tracta d’una obra abstracta de formigó que fa 8,70 m d’altura i que està integrada per nou paral·∙lelepípedes, un damunt l’altre, formant esglaons ascendents que s’obren com un vano. Representen l’Escala de l’enteniment ideada per Ramon Llull i simbolitzen, de baix a dalt els elements següents: pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel i Déu (aquest darrer representat en forma de cub, com a símbol de la perfecció). La magnificència de la natura en aquest indret ens convida a destacar la dimensió mística de Ramon Llull, que podem fruir sobretot en el Llibre d’Amic e Amat. Segons diversos estudiosos va ser precursor de la gran tradició mística ibèrica. Si ens desplacem a la capella del Santíssim de la basílica de Montserrat, trobarem una altra evocació de Josep Maria Subirachs envers el savi mallorquí. Les portes d’aquesta capella presenten dos frisos que serveixen de passamans, fets en bonze (40 x 430 x 12 cm). En el de l’esquerra hi trobem de nou l’escala de l’enteniment (de forma semblant a com apareix en el monument exterior de formigó), acompanyada d’altres conceptes gràfics: el perfil de la muntanya de Montserrat, l’arc de Sant Martí, sant Jordi, etc.
39
3.3.2. Castell de Vilassar de Dalt UBICACIÓ Aquest castell es troba al carrer d’Àngel Guimerà, 39, de la població de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme.
El castell de Vilassar de Dalt (Maresme).
Testament de Ramon Llull, conservat al castell de Vilassar de Dalt (Maresme).
40
EL CASTELL DE VILASSAR DE DALT I RAMON LLULL Es tracta d’un castell gòtic, amb aspecte de palau residencial, flanquejat per torres quadrades amb merlets i amb una magnífica torre mestra rodona de cinc pisos al mig. Es va començar a construir el segle X i es va acabar el segle XVIII. L'any 1931 va ser declarat monument històric artístic (avui BCIN), i fou restaurat el 1950. És de propietat privada però constitueix un element identificatiu de la localitat i es pot visitar. Actualment acull l'arxiu històric dels marquesos de Barberà, que guarda més de 8.000 pergamins i 70 manuscrits, i que és un dels arxius privats medievals més importants de Catalunya. S’hi conserva el valuós manuscrit original del testament de Ramon Llull, que no es pot consultar. Ramon Llull va atorgar testament a Mallorca el dia 26 d’abril de 1313. Hi vetllava pel futur dels seus llibres, dels quals manà fer tres col·∙leccions: una havia de romandre a Mallorca, una altra a París i la tercera a Gènova. No sembla que els seus hereus i administradors fessin gaire cas d’aquesta disposició testamentària, de manera que el seu llegat bibliogràfic va quedar molt dispers.
DESPRÉS DE LA RUTA ACTIVITATS
Amb les fotografies o vídeos que has fet durant la realització de la Ruta Ramon Llull, pots elaborar:
a. Una presentació PowerPoint o Prezi. b. Un reportatge de premsa. c. Un mural.
Per a la redacció del guió i dels texts que han d’acompanyar aquestes creacions, tingues en compte les informacions que apareixen en aquesta publicació sobre cada un dels indrets lul·∙lians. Pots ampliar informació a: www.rutesramonllull.cat
