ATENCIÓ: Introducció i característiques de l'atenció (TEMA 1)

ATENCIÓ – TEMA 1 LAURA MARTÍNEZ CODONYER

1

INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE L’ATENCIÓ

1. Què significa atenció (“atensió”)?

Etimologia: llatí attendere � tensar l’arc cap a... , girar l’esperit cap a...

� Wundt, 1874 (Estructuralisme), primera definició que es coneix:

“l’atenció com a activitat mental que regula el grau de ‘claredat’ que les sensacions, imatges i sentiments adquireixen en el camp de la consciència”

Sovint, aquest estímul no apareix sol (ve envoltat d’altres estímuls) � entenem més clarament un d’entre tots els que hi ha.

Wundt concep atenció com una claredat de consciència � atendre és ser conscient d’allò que s’està atenent.

Ex. pensar que tinc gana és una sensació a un estímul intern de l’organisme.

� James, 1890 (Funcionalisme), segona definició:

“la pressa de possessió per part de la ment d’un entre molts dels objectes o sèries de pensaments simultàniament possibles”

La ment selecciona un estímul d’entre els altres estímuls.

Hi ha un desinterès científic per al seu estudi i no comencen a proliferar estudis, i per tant definicions, fins a la segona meitat del segle XX � Revolució Cognitiva � infinits estudis, infinites definicions.

� Tudela, 1992 (Revolució Cognitiva), una bona definició:

“mecanisme central de capacitat limitada que té la funció de controlar i orientar l’activitat conscient de l’organisme d’acord amb un objectiu determinat”

- De tots els estímuls que ens envolten no podem prestar atenció a tot, ens tornaríem bojos � la atenció té una capacitat limitada

- L’atenció dóna preferència a certs estímuls i intenta ignora els altres - L’atenció ve determinada per un objectiu

Hi ha tantes situacions atencionals de diversa magnitud, importància... � molt difícil una sola definició � enlloc d’atenció en general es parla de variants atencionals.

Comentario [LM1]: estudi de l’experiència conscient, la consciència.

Comentario [LM2]: estudi del funcionament i propòsit dels processos mentals.

Comentario [LM3]: Revolució on es passa del conductisme al cognitivisme.


2

2. La concepció actual:

Teoria integradora en què hi ha 3 sistemes (redes atencionales) separats però alhora relacionats entre sí � permet englobar totes les varietats atencionals.

� Red atencional posterior (o d’orientació):

és la orientació de l’atenció cap a un lloc en l’espai on apareix un estímul potencialment rellevant i ,per tant, d’interès per al subjecte � mecanisme de selecció de la informació

� Red atencional d’alerta (o de vigilància):

s’encarrega de mantenir un estat d’alerta per part de l’organisme necessari per a poder detectar ràpidament un estímul desitjat � mecanisme d’alerta

� Red atencional anterior (o de control executiu):

exerceix un control voluntari sobre el processament de la informació davant de situacions que requereixen algun tipus de planificació o de resposta nova � mecanisme de control cognitiu

3. Què és l’atenció?

És comença a estudiar amb molt rigor experimental i en relació amb altres processos psicològics bàsics � atenció és un mecanisme vertical que articula processos horitzontals.

En funció de les necessitats orgàniques i ambientals, la situació estarà vinculada o no a altres determinats processos:

- Percepció: implicació directa, quan s’atén un estímul es percep aquell estímul. - Memòria: quan s’atén a un estímul es recorda al cap d’hores , dies... - Llenguatge: quan s’atén a un estímul sovint es proporciona informació verbal a

aquell estímul. - Motivació - Pensament - Aprenentatge

INPUT (entrada informació) � Processament � OUTPUT (sortida informació)

El paper de l’atenció és seleccionar la informació perquè sovint aquesta informació es dóna de manera simultània � selecció de mecanismes o processos atencionals.

Activació sèrie de mecanismes � seleccionar quina informació atendre.

Comentario [LM4]: Posner i col·laboradors (Posner i Petersen al 1990 , Posner i Dehaene al 1994).

Comentario [LM5]: E(estímul) – O (organisme) – R(resposta).


3

a) Mecanismes selectius:

Quan l’ambient exigeix una resposta a un sol estímul en presència d’altres estímuls.

b) Mecanismes de distribució:

Quan s’exigeix donar resposta a dos o més estímuls en presència d’altres estímuls.

c) Mecanismes de manteniment:

Quan l’ambient exigeix resposta a un estímul en presència de varis estímuls durant un període de temps llarg.

4. Característiques de l’atenció:

Amplitud:

Quantitat d’informació i número de tasques que es poden atendre alhora.

o Investigació relacionada amb el numero d’estímuls

� Jevons, 1871, dels primers estudis que es coneixen.

EXPERIMENT: agafar un grapat de pedres i llençar-les al terra. Demanar al subjectes que diguessin quantes en veien, abans de que arribessin al terra.

RESULTATS: amb 3 o 4 pedres encertaven el 100%, amb 5 el 85% i amb 6 el 80%.

Es va deduir que la amplitud atencional era de 6 o 7 estímuls � el subjecte recorda entre 6 o 7 estímuls (amplitud de memòria).

Agrupació de la informació � per variar la amplitud, serveix més perquè en agrupar uns estímuls de forma significativa pel subjecte fa que aquest pugui atendre a una major quantitat d’informació

Exemple, NBA-CIA-ONU-KGB-OTAN a ABNAICUNOBGKNATO.

o Investigació relacionada amb el numero de tasques � Equació personal, per astrònoms.

EXPERIMENT: feien coincidir un estímul visual (veure l’estrella) amb un sonor (so d’un rellotge).

RESULTATS: els subjectes no es posaven d’acord ja que havien que atenien al visual i hi ha que al sonor.

Es va deduir que els estímuls simultanis de dues varietats sensorials es percebien consecutivament (sempre un abans que l’altre) � llei d’entrada prioritària

Comentario [LM6]: = atenció

selectiva, ja que només s’escull un d’entre molts simultanis possibles.

Comentario [LM7]: = atenció

dividida, ja que distribuïm la nostra atenció entre els diversos estímuls a atendre.

Comentario [LM8]: = atenció sostinguda, ja que són tasques que requereixen molta estona d’atenció constant [control tràfic aeri].


4

Llei d’entrada prioritària � estímuls de diferent entrada sensorial no són processats simultàniament sinó consecutius perquè sempre hi ha un que arriba abans al sistema cognitiu

Això va interessar molt als investigadors (1950-actualitat) � voler comprovar si es dóna la llei, tant amb diverses entrades sensorials com amb mateixa entrada visual.

� Broadbent, 1954, volia demostrar que també es donava en mateixa entrada.

EXPERIMENT: realitzar un estudi amb estímuls auditius on als subjectes se’ls posava uns auriculars i se’ls presentava simultàniament una informació per la dreta i una diferent per l’esquerra. Van fer servir 6 nombres per mantenir l’amplitud.

RESULTAT: S’esperava que el subjecte agrupés la informació presentada en la mateixa unitat temporal però la agrupaven en funció del canal auditiu en el que se’ls havia presentat. 79-24-85 / 728-954

Es va deduir que un dels dos costats (dret) processa abans la informació.

Això va deixar una porta oberta per veure com es processava la informació que rebien.

Selectivitat:

Selecció d’estímuls o tasques a les que s’atén per la limitació de l’amplitud.

L’atenció selectiva és la relacionada amb aquesta característica de l’atenció.

� Johnston & Heinz, 1978 , mètode del processament de la informació:

Fase I) detecció: característiques sensorials dels estímuls, anàlisi característiques físiques.

Fase II) reconeixement: característiques semàntiques.

Fase III) decisió (o motora): on el subjecte executa una resposta. És on el producte de les dues fases anteriors arriba a la consciència.

o Selecció primerenca/ pre categorial � models que consideren que la selecció atencional es produeix en la fase 1. La selecció es produeix abans de categoritzar l’estímul.

Comentario [LM9]: Això era el que creien els astrònoms que van realitzar l’experiment.

Comentario [LM10]: Aquestes tres fases del processament de la informació només requereixen uns 3 msegons aproximadament.


5

� Broadbent, 1958, avala el model de selecció primerenca (selecció sensorial).

EXPERIMENT: el mateix experiment dels nombres (728-945), a nivell de selecció es fa que el subjecte respongui d’aquella manera. Això implica que se’n recordi de tota la informació que s’ha presentat i vol dir que ha processat tota la informació rebuda.

RESULTAT: Dins d’aquest processament havia hagut un sistema (sistema S , 79- 24 -58) on és possible el processament simultani de la informació. I el fet que el subjecte l’organitzi segons els canal auditiu vol dir que hi ha hagut una situació atencional, una selecció a nivell sensorial (sistema P, 728 -945) � la selecció es fa a la fase I.

Per tant, registre sensorial �� anàlisis perceptual �� selecció de la resposta

o Selecció tardana/ post categorial � models que creuen que la selecció es produeix a la fase 2 o 3. La selecció es produeix un cop ja s’ha categoritzat l’estímul.

� Deutsch & Deutsch, 1963, Duncan , 1980, ampliació de l’experiment de Broadbent.

EXPERIMENT: combina dígits amb paraules per poder veure si es fa la selecció a la fase I (abans de relacionar-ho semànticament). Per un costat sentien “pobre 3 Juana” i per l’altra “4 tía 7”.

RESULTAT: Sorprenentment els subjectes responen “pobre tía Juana” i “437” enlloc de l’ordre normal.

En conclusió, el subjecte agrupa el contingut amb contingut semàntic i ,a part, el de no semàntic � la selecció es fa a la fase II perquè és allà on analitzem semànticament la informació

o Selecció múltiple � model que considera que la selecció es pot produir en qualsevol de les tres fases , en funció de les necessitats de l’organisme i en funció de la situació ambiental.

� Model de filtre atenuat, Treisman , 1960, avala la selecció múltiple.

Considera que hi ha una informació (principal) que es processa ampliament (a tots nivells) i la resta es processa de forma atenuada.

Ex. en una festa parlant i assabentar-te del tot de la conversa dels teus amics però també del tema del que parlen els del grup del costat.

� no s’atén a una cosa i es descarta l’altra sinó que totes però diferent intensitat.

Comentario [LM11]: Primacencia - el primer i l’últim són més recordats que els del mig.

Comentario [LM12]: És una de les mes esteses actualment ja que és la que avalaria el fet que totes les situacions atencionals no requereixen el mateix patró , no sempre es requereix de la mateixa selectivitat atencional i depenent de la situació s’ha de seleccionar abans de processar-la o depèn la situació després de processar-la.


6

MODEL FASE DE SELECCIÓ POSTULAT AUTORS

Selecció primerenca 1

La informació se selecciona a partir de les característiques físiques

Broadbent, 1958

Selecció tardana 1,2 La informació se selecciona a nivell sensorial i semàntic

Deutsch & Deutsch, 1963 Duncan, 1980

Selecció múltiple 1,2,3

La informació es pot seleccionar en funció de les característiques físiques o en funció de les semàntiques

Johnston & Heinz, 1974 Treisman, 1960

Intensitat:

Quantitat d’atenció que prestem a un estímul o tasca, molt relacionada amb el nivell d’alerta, vigilància o arousal d’un organisme.

Hi ha molts pocs estudis a nivell atencional però sí hi ha a nivell fisiològic, mostren aquesta relació.

� Berlyne, 1960:

Mostra com determinats estímuls poden activar l’organisme i ,per tant, intensificar l’atenció.

Per Berlyne, hauria dos tipus de propietats dels estímuls,

a) Físiques b) Característiques o propietats col·latives

- Novetat � no conegut pel subjecte que l’observa - Sorpresa � el subjecte no espera que pugui aparèixer en aquella situació - Incongruència � no s’acaba d’ajustar amb la realitat - Complexitat � aporta molta informació

EXPERIMENT: en una pantalla havia diferents finestretes de manera que quan aparegui un dibuix en una es premi el botó corresponent. Quan surten dos simultanis ha de donar en un dels dos. Així es pot veure quina de les dues selecciona el subjecte i per què aquella.

RESULTAT: quan només apareixia una finestreta el subjecte dedicava més temps a mirar-la si contenia alguna de les propietats col·latives que si no en tenia. Quan apareixien dues simultànies el subjecte seleccionava aquella en què el dibuix tenia alguna propietat col·lativa.

Comentario [LM13]: Terme creat pel propi Berlyne.


7

En cas de conflicte entre respostes, aquestes propietats eren les que determinaven la resposta del subjecte � veure que aquestes propietats eren estímuls activadors de l’organisme i que aquests estímuls activadors estaven directament relacionats amb la intensitat atencional � hi havia relació entre propietats col·latives, activació de l’organisme i intensitat atencional.

Ex. Estar-se 3 hores mirant una pel·lícula menys esforç i més atenció que 3 hores atenent a classe, amb més atenció i esforç.

Oscil·lació:

Canvi que ha de realitzar l’atenció quan ha d’atendre diferents tasques o diferents tipus d’informació.

Dos models intenten explicar com es desplaça l’atenció en el camp visual,

� Model Spotlight (de focus lluminós):

El focus atencional funciona com un focus de llum que es desplaça pel camp visual i permet el processament de tota la informació que es troba dins de l’àrea il·luminada.

- Focus= 1 diàmetre del grau d’angle visual (Erisksen, 1974) - Processament més ràpid de lo de dintre el focus (Posner, 1980) - Quan hi ha un estímul objectiu fora, el focus es desvia - Velocitat de desplaçament del focus constant (LaBerge, 1983/S.R&M.L,

1979)

� Model Zoom (de focus d’ampliació):

El focus atencional funciona com una lent zoom que té diversos nivells de resolució i quant més petit és el camp de visió més gran és el seu poder de resolució (i inversa).

- Reben més atenció els estímuls contigus en l’espai del focus - La mida del focus pot variar - El processament dels estímuls és inversament proporcional a la mida del

focus - La informació de fora el focus no queda sense atendre’s

No són models excloents sinó complementaris.

o Inhibició de retorn (IR), Posner & Cohen, 1984:

Impediment per a tornar a atendre un punt que abans ja s’ha atès.

Prova de costos i beneficis � hi ha tres assaigs (quadrats) i hi ha un punt al de l’esquerre, l’assaig vàlid serà quan el subjecte respongui en el quadrat correcte i invàlid quan ho faci al incorrecte.

Ex. punt en el quadrat de l’esquerra, vàlid= el mateix , invàlid= el de la dreta del tot.

Comentario [LM14]: En molt poques situacions es pot veure que aquestes oscil·lacions siguin regulars ( Esquerra-dreta, com llegir) ja que amb els estímuls que ens envolten són principalment irregulars.

Comentario [LM15]: El punt, representa la pista de l’experiment. És l’objectiu del subjecte, si respon aquella “casella” serà assaig vàlid, sinó no.


8

El SOA és el temps entre pista i resposta.

- La pista fa atendre un dels quadres. Si l’assaig és invàlid, hi ha undfrfrffrfrf desplaçament i, per tant, una demora de la resposta.

- Si la pista era falsa es traduïa en un cost de temps. - Si la pista era certa es traduïa en un benefici, ja que trigava menys.

Depenent dels resultats...

a) SOA <300mseg � resultats certs, l’atenció no torna al centre quan marxa la pista.

b) SOA >300 mseg � la pista falsa es traduiria en benefici (temps de reacció augmenta, moviment d’extrem-extrem) i la certa en cost (temps de reacció curt, no moviment).

Control:

Quan l’atenció es posa en marxa i desplega mecanismes eficients en funció de les demandes de l’ambient.

Quan més automatització, menys control atencional hi ha.

Ex. El primer dia que s’escriu a l’ordiador es requereix molta atenció (col·locació de les tecles...) però quan ja es porta temps es fa quasi automàticament i no s’ha de “controlar” tant (moviment de les mans, les tecles correctes...).

� hi ha una implicació directa entre els processos controlats i els automatitzats. El control és necessari en una tasca complexa i novedosa (Roselló).

Schneider & Shiffrin, 1977:

REQUISITS PROCESSOS CONTROLATS REQUISITS PROCESSOS AUTOMATITZATS

Alt control atencional Poc control atencional

Poca pràctica Molta pràctica

Fàcil canvi del moviment o esquema Difícil canvi del moviment o esquema

Nivell baix de rendiment Nivell alt de rendiment

Consciència alta Consciència baixa

Necessitat d’atenció No necessitat d’atenció

Molt esforç Poc esforç

Documents

ATENCIÓ: Introducció i característiques de l'atenció (TEMA 1)