BENESTAR Àngels Renom

Aquests apunts no són totalment meus, tenen alguns dies d’altres companys als que els hi he d’agraïr la col·laboració;

Aquests apunts són del 2004, com cada curs es donen temes diferents, que poden coincidir o no amb els d’aquest... “document” es recomana tenir-ho en compte.

ÍNDEX

TEMA 1 ELS SENSE SOSTRE 7/13

TEMA 2 SISTEMA CATALÀ DE PROTECCIÓ DELS MENORS 13/26

Adopció 24

TEMA 3 JUSTÍCIA 26/39

1. Justícia juvenil 26/312. Justícia Adults. 31/39

TEMA 4 DISMINUITS 39/41

TEMA 5 SALUT 41/49

(20/09/04)

Sistemes i serveis com actuen en els ambits i poblacions.

Subsectors:

- Vellessa- Infància- Ect.

Exàmen 12 Gen 2005 1,5 credit pràctic

1.Recensió Treball individual per el 22 Novembre2.Treball en grup

1.Recensió Paginada, DIN-A 4, no plastificat (grapat) Segons normes ISO

1. Caràtula

- Títol de l’obra (Llibre, estudi, manual...)- Grup (matí /tarda)- Nom profe- Signatura- Data de lliurament

2. Característiques de l’autor

Dir què és, a què es dedica, que ha fet, característiques d’ell en relació amb l’ambit del llibre.

3. Característiques de l’obra

Què és? Estudi, manual, llibre... si fa comparació o referència a Europa, o als EEUU, d’és d’on ho escriuen. I situar-la en el temps.

4. Síntesi de l’obra

Amb cites i tal

5. Aportació crítica

Xq l’he triat, què presentació, en acord o desacord, comparar amb altres del seu ambit, aportació crítica (tendències resultats significatius, què m’ha sugerit?

6. Valoració personal

2

7. Altres bibliografíes consultades

Sobre la muerte y los moribundos Kübler-Ross Te unes fortes creençes religioses, dona respostes en un situacions molt dures.

2 Treball en grup. Màxim 5 persones

Visita a una institució, Es valorarà terminología de l’àmbit. Exposició de 15 - 20 min original i atractiu.

(Ella no ha vingut 21/09/04)

(22/09/03)2. Treball en grup Normes ISO

1. Preliminars:

- Coberta consistent.

- Portada: Titol “Subtitol”, autors, ciutat, institució (ensenyament UB) I data de lliurament

- Resum, síntesis: 10-15 linees (des del punt de vista que esta fet, jurídic, social...) el territori que hem treballat, constatat amb...

- Sumari: L’exposició dels titols i apartats.

2. Cos central:

- Introducció Per presentar perspectiva, i anticipar els continguts... fora bó comentar coses que creiem que són interesnats i que poden ser objecte d’altre treball.

- Part cèntral a desenvolupar el tema: Teòrica, i visita.(important les notes a peu de pàgina)

- Conclusions: exposar els resultats, Complertes les expectatives? Senyalar els vuits que no hem pogut o no hem volgut aprofundir/omplir, posibilitat d’avançar-los en altre moment.

- Bibliografía: Treballada (idea forta) Consultada (miradeta) Els llibres que tenen més de 5 anys corren el risc d’estar obsolets, els altres també però s’estipula que a partir de 5 anys sol ser massa vell, a no ser que es converteixi en un classic (vease MARY RICHMOND)

3. Final:

- Annexes- Còpia en CD

Coberta posterior.

3

(27/09/04)

Els Serveis Socials (SS) Un conjunt de prestacions , d’activitats i recursos, creats per cobrir les necesitats bàsiques del ciutadà.

A Europa hi han dos models:

- Prestacions i activitats (informació, gestió, aprofitament del recurs...) prevenció, projectes de dinamització...

- Conjunt d’activitats i rols, papers en l’exercici de la seva profesió que duen a terme els profesionals del TS (Treball Social)

Característiques dels SS:

Tb podem dir que són organitzacions, formes estructurades, amb finalitats diverses (es pot adreçar a diferents col·lectius, necesitats...) a més aquestes organitzacions han de tenir com a finalitat donar resposta a unes neceitats de d’un entorn social determinat.

Estan regits pel principi d’universalitat principi no s’aplica, per recursos escasos i la racionalització d’aquests, tot i que de fet es suposa que s’hi te dret, però no es pot exigir, això limita les actuacions del SS.

Què fa el TS?

- Veure el cas de la familia, prevenció d’altre conflictes que podrien sorgir.- La verbalització d’una demanda sol ser la punta de l’iceberg, s’ha de veure tota la

resta.

Aquesta asignatura es centra en els SS secundaris i terciaris, per els primaris accedir als apunts d’estructures.

Al secundari i el terciari s’hi accedeix derivat d’un altre profesional o equipament. Arriben previ estudi d’atenció específica per uns profesionals concrets. Veurem els ponts entre ells i entre ells i la primaria, i com treballen en xarxa. El mètode depén de la globalitat del cas.

Ex: SAD pot fer un servei específic a més del que presta com a primaria.

El territori ha de tenir el seu propi equip de primaria a niell local si la població és de més de 20 mil habitants, sinò se’n fa càrreg del consell comarcal que aglutina petits municipis.

4

78 constitució79 Constitució80 Mapa (inventari)

- Administració local- Consell comarcal- Diputació- Gencat

A partir del mapa es fa el plà d’actuació, i veu d’on surt el dèficit, es pacta amb la privada... Es fa cada 4 anys.

En aquest plà hi ha els 6 subsectors, infancia, vellessa, minusvalies... i un seté per imprevistos. Els principis inspiradors d’aquest depenen del color polític que governi.

Les diputacions han anat desapareixent com a figura, exepte la de BCN, que no pot tenir una xarxa propia de servei, però pot donar suport tècnic i econòmic als ajuntaments.

(28/09/04)Fonts de finançament de la despessa de SS

Finançament: provisió de fons que s’aplica als recurs públic, per la seva cobertura total o parcial.

L’administració pública ha de garantir la creació i manteniment d’alguns equipaments i recursos. És l’expresió de la política social d’intervenció de l’administració, en l’economía.

El FP és deficitari xq atén persones o grups marginals, per això hi acudeixen. Els que s’ho poden permetre accedeixen al sector mercantil, que per contra no te interés en els que no poden pagar-los.

Provisió de fonts ha de ser primer al sector públic, l’administració està obligada a atendre a tothom, però veurà quina contraprestació hi podrà haver. Tb hi ha de posar per equipaments en principi sense ànim de lucre (ONG / ESAL economía del tercer sector, Entitat Sense Anim de Lucre) i en ocasions pel mercantil.

Sector públic:

Ofereix prestacions a partir dels centres `´ublics(es garanteix el seu finançament per llei)

Tb han d’atendre a tots els usuaris beneficiaris d’un programa de SS.

Els centres de titularitat pública tenen garantits finanáments en els presupostos generals de l’administració pública.

Una part dels costos pot ser recaptat directement dels usuaris (de forma testimonial mitjançant el preu públic) que fa que les plaçes tinguin un valor ve de la Llei 17/1994 Un no lucratiu tb pot demanar una part a l’usuari, l’altre la treu del finançament públic.

5

ONG

Cost profesionals + GAS + Llum + Aigua + lloguer...

Quantitat pel càlcul del cost real d’una plaça, el cost d’un nen/dia o un nen/mes, no només per pagar les despeses del nen a la casa t per pagar profesionals... cal poder afegir part del que suposa el manteniment. No poden pagar cost sencer.

Existeix interelació entre públic i privatFinançament públic pot anar al privat no lucratiuEn ambdós els usuaris poden contribuir

El Preu públic es debat a l’area concreta, l’intenció es trobar un preu que pugui pagar tothom.

La contractació externa (subencions)

L’administració pública utilitza empreses del sector privat per prestar serveis, els quals te la obligació de proveir.

La contractació es fa mitjançant:

- Contractes de gestió.- Concerts.

Concesió = contracte de gestió.

En el concert la titularitat de l’establiment és privada, i es compromet a “reservar” unes plaçes, no es necesari que ho faci en la totalitat de les plaçes del lloc. El F públic paga per plaça ocupada, exepte en casos concrets.

Ex: les places reservades per joves amb problemes conductuals.

Concesió

La titularitat és pública, hi posa l’estructura física, personal i corre amb les despeses. A l’empresa privada només se li contracta la gestió. Aquest tipus surt a concurs per equips que vulgun gestionar-lo, aquests presenten projectes d’ntre els que es tria.

Arrendament

L’administració cedeix l’explotació a una empresa privada, per un temps determinat a canvi de pagar un preu estipulat. Pot posar directrius del que s’hi ha o es pot fer.

6

Altres formes de finançament.

- Quotes d’usuaris.

- Donatius.

- Voluntariat.

- Rendiments patrimonials I d’activitats econòmiques.(29/09/04)

TEMA 1 ELS SENSE SOSTRE

Pertanyen a un sector de primer nivell, però degut a la casuística (situacions molt concretes d’aquest col·lectiu s’estableixen ponts entre diferents nivells.

És el col·lectiu més desfavorit ja que no tenen vivenda, ni economía i han trencat els vincles familiars. No tenen xarxa.

“Sense sostre” rodamón, transeunts, indigents, homeless, clochard, captaire, marginal. És un conjunt de persones que viuen en situació de pobresa i marginació, i que no accedeixen a la xarxa normalitzada d’atenció primaria xq no tenenllar o xq pateixen un problema greu de desarralament.

Característiques: que els ha dut aquesta situació de pobresa i marginació: quan els englobem:

Pauperització: sinònim de pobresa/indigènciaProcés de marginació

Normalment són persones que no tenen ingressos estables suficients.

El terme engloba persones amb problemàtiques molt diferents:

- Dessarralament- Mancances- Marginació- Soledat- Ruptura personal- Subculturalització com modus de vida- Dependència institucional- Altres problemàtiques.

(04/10/04)

Doble procés: a) Marginació Són dos factors sempre presents a l’estructura d’un b) extrema pobresa sense sostre.

7

1. Multifactorial:

- Econòmic- Cultural- Psicosocial- Aparició de malalties mentals- Deficiències físiques- Associades a presos ide toxicomaníes

No es pot diagnosticar amb un sol factor, han d’estar vinculats, i amb el temps donen lloc a una persona amb multiproblemàtica.

Tb hi ha elements que tenen relació amb situacons de desarralament, normalment darrere hi ha un atur de llarga durada, (economía precària del treball) carència de núcli familiar primari, i d’habitatge estable.

Per contra si te alguna d’aquestes coses serà capaç d’ensortir-se’n. Si presenta un nuclicom irrecomposable, ha perdut l’habitatge... però si te quelcom que pugui aprofitar això pot aturar el procés.

La desetructuració de la persona és un procés, podem fer-ne tres nivells:

Caritas: en el seu moment suplia les obligacions que no cumplia l’estat. Fa anys que elabora programes espec´ficis per auqesta gent, fent perfils i porgrames.

L’adm. local tb li competeix fer plans d’estudi.

8

Un col·lectiu molt estudiat, volen lluitar contra la sensació d’impotència per la seva multiproblemàtica. No solen tenir gaires recursos socials.

Nivells/fases %

FASE INICIAL - Estan al carrer per algún problema personal.

- Risc d’iniciar procés d’exclusió.

- Incapacitat personal de resoldre els propis problemes. No sap qué fer o cóm adreçar-se.

60.5%

AVANÇAT - La internitència “estades temporals al carrer” s’alterna amb pensions.

- L’higiene i la cura persona hi és present encara (en funció de quant pasin al carrer)

- Encara mantenen l’habit de cerca treball.

27.4%

CONSOLIDAT/ CRONIFICAT

- Porten molt temps d’indigència.

- Perdua d’habits d’higiene, cura personal i cercar treball.

- L’alcoholísme és present en un gran tant %.

- S’accentuen les deficiències, mentals, físiques... no referències, no residència, no familia, no identificació...

12.1%

Còm podem intervenir?

Per treballar-hi ha de voler sortir-se’n, i han de tenir capacitat.

9

Com més temps passa més difícil. Els SS tenen recursos per donar.hi resposta?Indicadors.

Edat: Cada vegada gent més jove.Sexe: 86.5% homes 13.5% donesProcedència: 50% andalusos 2.9% nascuts a BcnEstudis primaris inacabats 29%

La majoría estan entre les etapes inical i avançada. Solen reunir-se a ciutat vella, l’eixample, Sants Montjuïc, St. Martí.... on poden passar desapercebuts.

S’ha de fer treball de carrer, donar-los una primera referència, i cercar un lloc on puguin tenir cura d’ells.

(5/10/04)

Arrels (fundació o associació) ha creat estrategies per l’apropament a aquest col·lectiu.

Intervenció social hi ha dos models coexistents:

Ajuda majoritariament assistencial per cobrir necesitats bàsiques (higiene allotjament, menjar, petits desplaçaments...) respon a com s’han adreçat amb ells fins ara.

Noves estratègies que donen resposta a necesitats i problemes d’aquest col·lectiu. (aproximació)

Són complementaries, fan, en suma, una intervenció integral, a tots nivells, a tots factors causants d’aquest deteriorament.

Intervenció social d’entrada obligació del sector públic (més el del principi assistencial, necesitats puntuals sense ajudar continuadament la persona) per llei. Altres entitats, privades l’han estudiat i hi treballen, creant altres models.

El sector públic historicament tendia a donar els seus equipaments en moment puntuals, fins fa 10 anys, però estimulats per altres models fan una proposta diferent.

La direcció d’afers socials crea un programa d’atenció als sense sostre.Finalitat des dels municipis, es donar prestacions que garanteixin la cobertura de les necesitats bàsiques.

Serveis Socials adreçats alas sense sostres:

- Menjadors; ex: La sopa (privat)

- Oficina permanent d’urgència social. Centre de la Meridiana.

- La masia de Can Plana. 50 plaçes.

- Alberg de St. Joan de Déu. Per families que estan al carrer (treballa coordinat amb el sector públic)

10

A Bcn hi ha aprox. 200 o 300 sense sostre.

Alguns venen pel millor equipament. N’hi han 55 mil detectats a Espanya, al 1997. S’han d’acceptar les limitacions.

Altre experiència: LES SANS LOGIS, a Bèlgica, però de director galleg “Lòpez”

Estadi 1

(Liège) hi ha unes cases d’on poden entrar i sortir sense limitació, on poden dutxar-se i menjar.

Estadi 2

Es fan plans individuals.

Hi ha major compromís, es fan objectius petits, a la seva mida, el 80% fracasen, es un tractament molt llarg.Ex: si bebien tots els dies ara només pot venir begut 3 dies per setmana, i cada cop menys.

Pasat un temps començen a asumir part del cost del seu tractament.

Estadi 3

BIBLIOGRAFÍA

A tumba abierta: memorias de un grifota. Tesis sobre Miguel “Botas” sensesostre a Bcn.

En la casa del tercer estadi, cada estadi en te una diferent, no hi ha profesionals, i hi tenen una habitació individual, cuina... l’equip hi és només si volen. L’institució ajuda fins l’independència. No hi arriben ni un 10%.

(06/10/04)

1. Llei 4/1994 de 20 d’Abril

2. Decret 284/96 de 23 de Juliol (regula les competències autonòmiques i les locals)

3. Decret 176/2000 de 15 de Maig

11

1. Llei 4/1994 objectiu principal regular tot el que fa referència als SS. Presenta un conjunt d’innovacions:

- És una llei de contingut clarament organitzatiu.

- Defineix el sistema català de SS conjunt coordina de SS, d’estanbliments d’accions generals, i de prestacions econòmiques. Fa referència a les promocionades per l’administració pública i tb per les iniciatives socials, particulars i mercantils.

- La XBSSP és una estructura bàsica dels Serveis d’obligat compliment per part de les administracions.

- Creen les arees bàsiques (unitat elemental dels SS) els sectors comarals, sectors regionals i ambit territorial per arribar a tots els ciutadans.

2. Decret 284/96 Regulació del sistema català dels SS.

Funció: establir els principis i el marc d’actuació en materia de SS, classifica. Es centra principalment en al XBRP drets i obligacions.

Regula tot allò referit a l’usuari dels serveis. També regula el règim jurídic i administratiu i el funcionament de les entitats i els servis, a més detalla les obligacions que tenen per fer la seva funció.

Regula el registre de les entitats. “La coordianció entre totes les institucions/ entitats prestadores de serveis”

Crea la inspecció. (11 no clase, 12 festa)

(13/10/04)3. Decret 176/2000 adapta, adequa i millora el decret 284/96.

- Reforça la protecció dels usuaris de SS.

- Millora la qualitat dels serveis i que els profesionals estiguin preparats per fer aquest servei, tinguin la titulació, i a més estiguin capacitats.

- Reforça les funcions de control a través dels servei d’inspecció periodicament es desplaça als establiments per controlar que tinguin tot en regla. Corre a càrreg de l’administració superior.

- Aquest decret assegura l’aplicació del codi de familia aprovat a la Llei 9/1998 Ex: gent gran que se li respectin els drets, si te una incapacitat, si necesita un tutor que li asseguri i proteixeixi aquests drets, que pugi pendredecicions.

- Exigir que els centres residencials disposin dels registre d’usuaris, els protocols de nutrició... a d’estar actualitzat, i que es pugui valorar a la persona tenir coneixemnt de l’usuari.

12

- Determina els suposits que de una persona atesa no pot estar subjecte a la contenció físca o medicamentosa, si no està justificada.

- Incompatibilitat del contracte assistencial a canvi de bens d’una persona. No es pot canviar la plaça d’una residència per exemple per un terreny, finca...

- Modifica la tipología (tipus de centres i serveis) per atendre les persones que necessiten d’aquest equipaments. Nova creació s’incrementa, amplia, aquesta tipologia xq ningú quedi fora de la xarxa d’equipaments.

Article 2 parla de entitats i establiments socials.

Article 5 drets de l’ususari. Informació, intimitat, no discriminat per raça.

Article 7 explica com actuar si una persona ingressa a un centre no voluntariament, demanar dades personals, si pren medicació, règim mèdic, altres atencions hospitalaries. Valorar dades socials (TS) mèdiques (metge atenció primaria) econòmiques (TS)Una vegada ingressada serà el fiscal qui es farà càrreg del seguiment.

(18/10/04) vam fer murals)

(19/10/04)

TEMA 2 SISTEMA CATALÀ DE PROTECCIÓ DELS MENORS

Te un organísme, la Direcció General d’Atenció Infancia i Adolescència (DGAIA)

Creat mitjançant el decret 284 del 2002 del 19 de Novembre, pertany al departament de

Benestar i Familia. Avans era la DGAM, Direcció General d’Atenció al Menor. El decret

només marca el retorn, ya que va anar de Benestar i familia d’allà a Justicia l’any 1996. La

DGAIA pel decret 248/2002 surt del departament de justícia i passa a benestar.

Es passa a familia, xq es presuposa que a ells tb se’ls ajudarà, i que la familia tb està en

aquest conflicte.

La 286/1996 regula el Sistema català de SS. Fa referència a quins tipus de centres hi ha

d’haver i quins recursos, euipaments de nivells 2.

EAIA: de segón nivell, costa de 3 profesionals psicoleg, pedagog i TS, que s’ocupen de les

conductes de risc social que afecten menors que poden estar desamparats, són del territori,

al barri... treballen juntament amb l’EBASP, però són de la DGAIA (es detalla una mica

més al llarg del tema)

13

Nadons 1ª infancia (0-3 anys)

1.Centres residencials. Infants, preadolescents (4-12 anys)

Joves 16

2. Sistema funcional: per infants I adolescents en regim de guarda I custodia,

la tutela la tindrà la DGAIA.

3. Pisos assistits: per joves de 16 a 18.

4. Llars verticals.

1.2.3: s’utilitzen quan es veu que no es pot canviar la conducta dels pares , I es retira el

menor del medi, dels pares.

4. Model de pis on la població pot ser les 3 als 15 anys, com en una familia nombrosa,

mixta. Es fa en nuclis molt petits, portats per una o dues persones, que fan de pares.

Poden estar fins els 23 en un centre residencial.

Al 2001 s’hi afageix a Benestar la suma de familia, xq hem de treballar la familia

simultaneament a més del menor. És molt important preparar la familia per quan el nen

torni, tot i que sobint el nen i la familia tenen ritmes d’adaptació i aprenentatge molt

diferents. La familia es queda al medi, però el nen en surt.

Amb la familia és on intervé la EAIA, vetllant pel treball amb la familia, coordinat.

Són delegats de la DGAIA, veuen si la familia evoluciona positivament i si es

modifiquen poden fer una propostade que el menor torni.

L’administració vetlla quan els pares no són capaços de fer-ho, diferent de quan l’infant

transgredeix la llei (que pertany al tema següent)

Es prioritzarà que el nen es quedi a l’entorn, a la familia nuclear, o a la extensa (en casos

com els nens que queden orfes, però tenen familai extensa la EAIA no cal que intervingui.

14

Per l’intervenció cal una transgresió sistematica de la llei. Hi ahnteories que creuen que

prioritzar el medi suposa ampliar al risc per al menor. Ha d’haver risc i desamparament xq

intervingui la DGAIA.

(Conferència del treball de CRAE, secció treballs 20/10/04)

(25/10/04)

1. 1985 EAIA Des que es crea per treballar la atenció, suport, del menor sense retirar-lo

del medi, ha canviat molt.

1985 Primera llei del menor que creaequips d’atenció a infancia i adolescència. Eren

centres molt grans, que reuneixen molts nois i noies.

Després hi hagué una ruptura, es qüestionen els macrocentres que portaven en gran part el

voluntariat, model molt protector, d’aquí es passa a pensar en un model més familiar.

2. Transformació passar a petits moduls portats per educadors (tot i que l’educació social

encara no era titol acadèmic) es desideix que s’ha de profesionalitzar, troben molts grans

centres que cedeixen les comunitats religioses.

3. Desistitucionalització

Es mira cap Europa que te altres models a més dels residencials, amb profesionals

específics.

1986 es preparen equipaments per la protecció de l’infància, i surten equips per teballar al

territori quan l’infant ha d’abandonar la llar. Com model alternatiu surt l’EAIA (equip

atenció infància i adolescència)

Per ineficàcia o per incapacitat, cal que algú se’n faci càrreg dels menors. Si hi ha uns

menors dels que s’infrigeixen els drets, i hi ha una situació d’alt risc que genera una

situació on cal protegir el menor.

15

Quadre de sistema actual.

EBASP És qui es fa càrreg d’ocupar-se de donar resposta a situacions de la familia. Un cop

detectat, si no poden donar resposta, s’utilitza un equip especialitzat que pugui formular

propostes, i fer mesures administratives que puguin fer força per protegir l’infancia i

motivar un canvi en la conducta del pares.

L’EAIA (Psicòleg, TS i Pedagog) fa de pont entre el territori, i l’adm. (DGAIA) Està per

donar supot, per tractar els casos que a l’EBASP se li escapen, si calen mesures

administratives que garanteixin la guarda del menor. Pot fer acords molt importants si s’ha

de retirar el menor de la familia. Es qui fa informes proposant les mesures d’actuació o

intervenció, adreçades tant el menor com la familia.

Territori: Area geogràfica amb un equipament que tindrà major facilitat per detectar el

risc, per la proximitat.

Risc Social: situacions greus d’urgència, denunciables o dignes d’estudi exhaustiu, on

resulta necesaria una inervenció per l’infant i la familia.

Els EBASP solen detectar moltes d’aquestes situacions, i ho remeten a la DGAIA. La

EAIA transmet informes a la DGAIA, però treballen al territori. La DGAIA estructura el

territori, pero com equip especialitzat ha de treballar coordinat amb els de primaria. D’aquí

per proximitat i per sincronització EAIA tingui doble dependència d’EBASP i DGAIA.

De forma funcional la DGAIA, però com aquesta pot delear segons qué a equips locals, i

han de treballar al costat d’EBASP...

EAIA pot haver al Ajuntament /al C. Comarcal /Competència delegada.

CRAE funciona com alternativa.

EAIA fa suport i assesorament a familia i als de primaria, que l’envolten.

1986 Es fa l’encarreg de l’EAIA com a base del que es creu que es podria fer (recent encara

el canvi del 95)

16

Funcions: Atenció individualitzada.

Treball comunitari

Facilitar la col·laboració institucional.

I com anovetat poden assesorar els profesionals als de primaria.

Altres recursos, que tb s’ocupen d’infant i familia:

- CSMIJ Centre Salut Mental Infantil i Juvenil

- EBASP

- EAIA

- EAP Equip Atenció Psicopedagogica. ( es descriu amb més detall més endavant)

(26/10/04)

Informacions complementaries sobre la protecció de menors (BIBLIOGRAFIA)

3w.gencat.net/benestar/dgaia

Tipología de maltractament a menors

Descriu tipus, origen, d’actuació de la DGAIA i la EAIA.

Tipus: prenatals, psíquic, físic, sexual, laboral, sometiment a drogues o fármacs... Donen indicadors externs que poden donar per suma, relació amb maltracte o desatenció.

De tenir conciència a disgnosticar un risc hi ha un gran pas.

Els EAIA actuen en situacions d’lat risc. Han d’ahver demostrat que més d’un d’aquests indicadors crea aquest cas.

Si la declaració és del menor ha d’averiguar si es cert o no.

EAP Equip Atenció Psicopedagógica (treballen en l’ambit escolar, sobretot en barris conflictius)

EAP tb són les sigles d’un altre Equip, Atenció Primariade Salut (dins l’ambulatori) format per opersonal sanitari i no sanitari (TS + pedagog + a vegades psicòleg)

UCA Unitat Crisis Adolescent (acull els adolescents durant la crísis) deprés el controla el metge de capçalera.

Quan hi ha sospites per un nen s’hi presta molta atenció, es parla amb els equips que poden coneixer la familia.

17

Si es demostra l’EAIA fa una proposta de treball si no és un cas molt greu es procura no treure el menor de l’entorn, fent un pla de treball amb la familia.

El pla pot ser en col·laboració amb altres equips a més de l’EAIA. S’han d’anar valorant els resultats.Tot i que la EAIA fa la proposta és la DGAIA qui diu quina mesura s’aplicarà.

Si no es compleix el pla de treball se’ls retira la custodia, mentre els pares no s’estabilitzin, i havent valorat quins efectes tindrà sobre el nen.

Si no pot estar amb la familia:

- Es cerca la posibilitat d’una familia extensa (avis, tiets...)- Sino es cerca una familia d’acollida (aliena) sense negar la seva familia.- Sino es pot, o es valora com més adient es porten els nens a una residència.

L’EAIA controla, fa el seguiment, assesora, guía... Qui te el nen te la guarda, però la tutel·la serà de la DGAIA (durant el temps que estigui retirat)

La DGAIA són més aviat oficines = jurídic, servei d’urgència d’EAIA... responsables de la gestió dels CRAES.

En un cas d’urgencia recullen el nen, o els hi porten. Van al centre i l’estudi es fa després.

ICAA Serveis, Institut Català d’Acolliment i Adopció. Ara és independent dins Benestar I Familia, però avans era part de la DGAIA

Centre d’acollida (d’EAIA) Recull nens o adolescents retirats d’urgència, estaran allà durant el temps d’estudi (que poden dir que és greu però no treure la custòdia Ex: mare hospitalitzada d’urgència que no te ningú)

DAI Delegat d’Assistència a la Infància (fa seguiment de nano) és educador...

Pot donar-se el cas que la DGAIA determini que es queda amb la pamilia però asigni un DAI per fer un seguiment més exhaustiu.

18

(27/10/04)

Mesures d’arre-

colçament en el nucli familiar

Familia usuarios Atenció a la FamiliaServicios de Bienestar Social Demanda assesorament Evaluació

SSAP-1ªevaluación –Arrecolçament propostes–EAIA –Proposta DGAIA de recursos alternatius prog. Cuerpos de a les families o judicial Seguiment seguridad

Vecinos y otros DGAIA FISCAL JUTGE DEPT. SSE BENEST

Acollida en Fam.

Ingressos en centres D’acollida residencial SSAP: SS Assist. Primaria DGAIA: Direcció General Atenció Infancia i AdolescenciaSSE: SS Especialitzat

És bo que el tractin els serveis d’ajuda per una normalització, i no servei de control. Si és posible les demandes han da canalitzar-se des de primaria, per la proximitat, el coneixement directe o proper per l’entorn. El millor és que el tractament sigui el menys agresiu posible.

Són serveis normals, xq podem abordar-los avans de la sanció, sense espantar.

Treballar al territori suposa que el menor es senti menys “diferent”, menys observat.

EAIA (equip de la DGAIA al territori) fa recolçament a la familia del menor, i informa als profesionals.

En cas d’emergencia el cas es passa a l’EAIA directe.

Sino hi ha garantia de protecció ella analitza els seus recursos (DGAIA, jutge, fiscal, departament de justícia...)

Qualsevol actuació de la EAIA passa per la DGAIA, sovint en forma d’informe de la voluntad de la familia, els acords persos...

Quan s’arriba a fer diagnòstic, l’EAIA diu que a pesar de tot el millor pe’l menor és quedar-se al territori, o que una altre persona se’n ocupi... es garanteix la protecció repartint la

19

tutel·la , que se la queda DGAIA i donant la guarda i custòdia la persona que se’n fa càrreg.

Per intervenció del jutge,ex: cas d’abús sexual, se li pot pendre la patria potestad als pares, en molt pocs casos es dona aquesta circumstància, i se’ls sol tornar mai, hi ha un procés de desamparament conseqüència de una situació de risc.

Si hi ha un programa amb els pares o la familia extensa, o en casos de preadolescents amb perill d’escapar... (en casos que es creguin d’especial risc) s’hi pot destina un DAI (figura de la DGAIA) per seguiment d’aprop reforçant el programa de la EAIA, pot ser demanat per la EAIA o enviat per la DGAIA, sol ser xq hi intervinguin aspectes jurídics, o perquè es creu que els mitjans són insuficients i es valora com a positiu un major control.

Qualsevol mesura és revisable, per l’EAIA que pot fer una nova propostaque la DGAIA valorarà, per la familia, si no està d’acord amb la mesura i demana un recurs davant el jutge, pel fiscal per valoracions profesonals.

Al nano se li ha d’explicar les mesures.

Els nens solen adaptar-se a la nova situació avans que els pares canviin, però s’ha de reforçar el paper de la familia biològica, que ha de fer un procés de canvi.

L’equip de valoració DGAIA mira molt cop afectarà (mitjançant psicoleg i TS) la situació al menor, i cadascú treballarà un aspecte individualitzat.

El TS tb s’haurà d’apropar al l’ambient d’on s’ha retirat el menor per tal d’animar al canvi. La tutel·la la te la DGAIA que és qui sabrà si el nen entra o surt, va o ve, i fa el seguiment de tot.

(02/11/04)

Esquema del sistema català de protecció a Infants i Joves, i organigrama; del dossier electrònic.

1. Llei 13/1997 19 novembre (Creacció de l’ICAA)

2. Decret 77/1998 de 17 de Març, (modificació de l’estructura i funcions atribuides a la DGAIA)

3. Decret 369/2000 de 20 de novembre (creació de l’observatori de l’infància)

1. Llei 13/1997 Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, per contribuir a potenciar els acolliments simples en familia aliena, i les adopcions nacionals i internacionals.

20

Aquestes funcions avans les feia la DGAIA, fins que es creà l’organisme autònom, donant-li major estatus al tema (a l’alçada i importància de la DGAIA)

2. Decret 77/1998 es modifica l’estructura de la DGAIA, encara dins el Dept. de Justícia (fins el 2002) i parla de les seves funcions i competències.

3. Decret 369/2000 Creació de l’Observatori de l’Infància, Com organ col·legiat on participen diferents organs de la Generalitat, com instrument de mesura i observaicó de l’infància i l’adolescència. Dona dades, nous models que surgeixen, observa noves problemàtiques... és important per coneixer les problemàtiques des de diferents perspectives, comparar-los amb Europa, altres comunitats...

Aquestes tres són les fomanentals pe’ls acolliments:

Es treballa amb la familia mentre el menor està al territori (la DGAIA fa seguiment de les mesures, l’EAIA fa dos informes, mínim, a l’any)

El menor està en ordre de prioritat (triant el més convenient segons el cas)

Al medi (amb la seva familia)Amb la Familia extensaAmb una Familia d’acollidaA un CRAE (centre residencial d’acció educativa) és l’últim recurs però no sempre hi ha alienes preparades i disposades.Hi han centres d’acolliment per urgències,

En cas d’adopció la patria potestad, la tutel·la i la guarda i custòdia passen als nous pares.

No totes les CCAA tenen les mateixes modalitats.

L’acolliment en familia aliena

És una mesura de protecció temporal, vol oferir un marc afectiu, uns referencials familiars, per poder adquirir la seguretat necesaria per creixer.

Te doble vassant, s’adreça al nen i a l’entorn familiar.

L’acollidora sempre ha de pensar en la biològica, no només treballar l’amor que hi dipositaran, aquestes families han de complir un perfil, i s’han de formar.

Hi ha diferents tipus d’acolliment en familia.

El plantejament de les families acollidores es fa en funció dels diferents tipus de casa.

21

- AF (acolliment familiar) D’urgència es fa l’acolliment avans del diagnòstic, sovint són menors de 5 anys que necesiten d’una figura més estable que la que ofereix un CRAE.

De 0 a 3 mesos.

- AF D’urgència i diagnòstic. Són families preparades per urgències, el diagnòstic es fa mentre el menor ja està amb la familia, l’equip ha valorat que no es pot esperar al medi.

De 0 a 6 mesos.

- AF Curta durada estancies que no requereixin més de 2 anys, xq la familia tingi un pronòstic positiu xq col·labori...

- AF Llarga durada quan es cronifíca, tot i que es continua considerant temporal es fa difícil veure quan acabarà l’acolliment.

(03/12/04)Acolliment familiar ( procés )

1. Decisió

2. Procés tècnic: Campanyes Sessions informatives Estudi valoració

3. Assignació: Acoblament Acompanyament de la familia

4. Suport tècnic i econòmic

5. Les ICIF

6. Les families cangur

7. Acolliment NNE

8. Acolliment nens I adolescents en families col·laboradores.

L’ICAA no només organitza les mesures administratives d’aquests procesos., altres procesos tb són responsabilitat d’ells, però tb poden delegar.

22

1. La presa de decisió que fa que la familia sigui acollidoraha de ser compartida, per tots els membres de la familia, sinó es podría incrementar el clima de conflicte, i ya n’hi haurà prou amb el que porti incorporar un nou membre.

2. Procés tècnic sempre gratuït, hi haurà present l’equip tècnic (TS I Psicòleg) poden ser dos o tres mesos o fer-ho més intensiu.

Les families que es presenten tenen sessions formatives pre les contingències que es trobaran, es preparen en grup, i se’ls dona suport a través de les sessions informatives.

Al final l’equip tècnic és qui ha ajudat a fer un estudi/valoració de la situació de la personal de la parella en si, i si tenen les capacitats per treballar en l’educació del menor.

La valoració es fa en base a tres eixos:

- La motivació que els porta a acollir.- Quina capacitat educativa tenen per respondre als menors.- La capacitat de poder acceptar l’hisòria del nen i acceptar la relació amb la familia

biològica.

Si en surt un grup apte, es mira quina franja d’edat els serà més adequada.

3. Assignació Es posen en funció:

L’ICAA participa en l’adaptació (acoblament) donant tot el suport a la familia xq sigui el més favorable posible. Cal fer preguntes, hi ha un ET (equip tècnic) a disposició, que coneix el menor, si aquest valora que el menor no s’acobla (sigui pel costat que sigui) pot ser que el passin a una altra familia acollidora.

Després de l’acoblament la familia continua tenint el suport del ET.

4. Suport tècnic aclaració, formació, acompanyaments... preparar-los i atendre’ls.

Suport econòmic Quantitat mensual que ronda les 50 mil pesetes, per cobrir les despeses del nou membre. Es pot incrementar si el menor necesita tractament especial, ex: protesis, fàrmacs, logopeda, fisioterapèuta...

Pel suport i el procés tècnic l’ICAA pot demanar ajut a la xarxa de la comunitat per exemple a les

5. ICIF Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar

Funcions: les propies de l’ICAA, difondre i sensibilitzar, fer formació... per delegació de l’ICAA, per conveni normalment, tb poden fer l’acompanyament de la familia. Ex: Asteroides, Creu Roja, Casal St.Josep...

23

6. Les families cangur programa que es du a terme a l’ICAA amb la Caixa d’estalvis i pensions, col·labora en la potencició de les families acollidores d’entre els 0 i 6 anys, tb està a altres CCAA.

7. L’equip d’acolliment de NNE programa per Nens amb Necesitats Espacials,necesitats educatives especials. Es pretén que les families puguin acollirmenors amb discapacitats, transtorns físics o psíquics, o altres problemes de salut.

8. Programa d’acolliment de Nens i Adolescents amb families col·laboradores.

Nens que pel que sigui pasen molt temps al centre, es cerquen families acollidores de vacances i caps de setmana. En la mateixa familia coneixen un altre model, fam lligams afectius... malgrat la seva edat (a vegades són adolescents o preadolescents) és un programa que dona bons resultats. S’estableix un sentiment de pertinença.

Adopció

Competència de l’ICAA

A Catalunya hi ha dos realitats, la necesitat d’acolliemnts, i que les families aptes per adoptar són 10 vegades més que els adoptables, per manca de nens (treient els NNE)la diferència entre demanda i oferta va fer al 1998 l’ICAA, a Catalunya, promolgués un dispositu que no permet la valoració de futurs pares adoptius (per no crear falses expectatives) a nivell nacional, mentre no canviï la situació, a exepció dels NNE i els majors de 7 anys, el que fa es derivar a les adopcions internacionals, facilitant-ne l’accés.

(08/11/04)

Tan la familia com el adó tenen una història al radere, sovint de rebuig i d’infertilitat, respectivament.

Balanç estadístic:

Any Infants de renúncia hospitalaria Sol·licitants1995 152 3561996 130 8151997 119 7451998 54 832

(als 6 primers mesos del any)2003 90 2000 aprox.

Entre acumulades i noves

L’edat més sol·licitada és entre els 0 i els 3 anys

El 30% dels nens estan en CRAEs. L’ICAA de que arriben a un acord amb els adoptants fan sesions informatives, per entre 10 i 12 parelles, o sols, on són identificats, es

24

presenten... se’ls pregunta per la motivació, com han arribat a la conclusió... la conducció la fa un ET (psicolèg i TS)

Ex: estan disposat a agafar algú d’una altra raça? Què pensen del seguiment d’una la mare gestant? ( un nadó amb risc de discapacitats, de ser nen/nena...)

El grup és una bona plataforma de seguiment.

Es solen fer dues sessions i després es donen formularis amb totes les preguntes, tb s’informa de l’existència /posibilitat de les families d’acollida. A partir d’acceptar aquesta sol·licitud es comença la valoració dels solicitants, és un procés similar al del acolliment, però més rígid.

La valoració pot acabar amb el certificat d’idonietat . Es fan entre 2 i... n entrevistes, tb hi ha com a mínim una visita domiciliaria.

Es demana:

- L’adoptant estigui empadronat.

- Certificat d’antecedents penals.

- Es valoren circumstàncies dels adoptants:

Equilibri personal adequat

Estabilitat de parella, de temps... tenint en compte si

l’adoptant ve de familia trencada.

Salut física i psíquica.

Elements d’adaptabilitat de la persona, flexibilitat.+

Motivacions, que siguin compartides.

Acceptació de l’història anterior de nen/nena.

- Circumstàncies socio-econòmiques.

La valoració s’acava amb l’informe, que es paga dins els costos de l’adopció.

Altres comunitatsdeleguen algunes valoracions a altres organitzacions (ECAIS entitat col·laboradora en l’adopció internacional) de procesos internacionals amb tots els països que Espanya te conveni d’adopció.

ICAA tb ha de reconeixer l’adopció que han fet allà. En funció del país els reqisits els marca ell.

Ex: Rumanía no deixa treure nens menors d’1 any.(09/11/04)

25

En el cas que no és un altre qui perjudica el menor, és a dir, que és ell qui traspassa les normes socials establertes:

TEMA 3 JUSTÍCIA

3. Justícia juvenil4. Justícia Adults (ordinaria)

JUSTICIA JUVENIL

Què fa que un jove estigui dins la justícia juvenil?La nova llei reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

L’esmentada llei te dos elements molt importants:

Fins el segle actual la llei que ho regulava era la del 48 Llei dels tribunals de menors (organísmes que s’ocupaven d’aquests joves) originariament, dels menors infractors (dels que transgredien la norma social)

S’ocupaven de dues vessants:

1. Part protectora2. Part reformatoria.

1. Part protectora intentaven donar centres residencials als menors que no podíen ser atesos per la familia:

o Protegien de pares dedicats a la mendicitat (que moralment no donaven els

valors necesaris)

o Persones que fugien de la llar.

o Situacions de reveldía (noi major d’edat als 16, noia als 21.

ex: dona que volia casar-se amb 19 sense el consentiment)

o Promiscuitat

o Necesitats econòmiques

No es pensava en treballar al medi. Pasaven a macrocentres, havien d’atendre problemes típics de l’època.

2. Reforma (transgresors)

Robatori, furt (sense força) lesions, intimidació…

Quan ho feia algú menor de 16 anys anava a les insititucions de reforma, tancades i residencials, fins que demostraven que vodíen valdre´s per si sols (Wad-rass, la Prote...)

26

1975 es considerava que si el delicte no era massa greu, a mode de correctiu... DUBTE

El Codi Penal de 1995 fa una modificació de la llei del 48, per una realitat diferent (hi ha delictes opsolets, alternatives als centres residencials, i la funció protectora passa de Justícia a Benestar i Familia) El canvi el demanen els treballadors del sector, al 95 la majoría d’edat penal passa als 18

Es posa en funcionament al 1996

Justícia juvenil fa referència a dues edats, fins els 18 (per jutge de menors) exepte dels 16 cap avall. La resposta ha de tenir en compte l’edat pel “principi educatiu” en funció de l’edat es mesura el nivell de responsabilitat. I de 18 a 21 poden ser atenuats els càrregs, per l’edat.

Acte-resposta: el tractament que se’n farà va en funció de la infracció, i contemplant la vassant educativa.

Per comparar, en la justícia d’adults (+ de 18 anys) el tractament respon a resposta de reparació i vindicativa (càstig)

Es va reformar el Codi Penal avans que la llei del 48. El primer és del 96 i la segona del 98

El Codi diu des del 95 que la majoría d’edat és dels 18 en amunt.

Què passa amb els menors de 14 anys?Un assasí de 14 a 18 anys rebrà com a resposta un centre tancat. Per ser menor de 14 no anirà a un centre de justícia juvenil, sino a un CRAE, o un centre on primi el principi educatiu, és l’unica situació en que la resposta a justícia es dona desde la vassant de protecció.

Esquema del procediment judicial de menors:

27

El jutge “incoa” (obertura d’un expedient) investiga, els fets que han produit la denñuncia.

Sistèma específic propi de menors.

No és pública (a porta tancada per preservar el menor. Al judici el menor va amb el seu advocat, a l

a llei del 48 anava sense advocat.

Al fiscal de menors se li exigeixen coneixements més enllà de la funció judicial (d’altres arees) Ha de coneixer les etapes del procés, es valora més la persona. Aquesta formació quese li demana la pot rebre a l’escola judicial o al centre d’estudia jurídics.

Procés judicial de menors

Denúncia de la víctima policia (pregunta edat i fa el primer informe, és un atestat judicial, el primer informe document que hi ha a l’expedient, ha d’explicar xq s’ha detingut el menor) i l’acompanya a la fiscalía de menors.

28

Denúncia

Fiscal de menors- “Incoa” l’expedient- Investiga els fets

Equip tècnic- Informe d’assesorament

Equip de mediació- Informa de la viabilitat d’un programa de reparació a la víctima.

Fiscal de menorsExecució del progràma de reparació.

Jutge de menors Arxiu de l’expedient

Comapreixença/AudiènciaJutge, Fiscal, Advocat, Menor, Equip Tècnic.

Resolucions posibles

- Tasques socioeducatives. (prog. Educatius, inseció laboral...)- Arxivar.- Absolució.- Amonestació.- Privació del dret de conduir vehicles.(un temps)- Internament d’1 a 3 caps de setmana.- Llibertat vigilada pel DAM (Delegat Assistencial al Menor)- Assistència al centre de dia.(al vespre cap a casa)- Acolliment per una altra persona o familia- Prestació de serveis a la comunitat- Tractament terapèutic ambulatori, semiobert o tancat.- ...

Equip tècnic: Psicòleg i TS (sociofamiliar) que averigüen les circumstàncies del menor.El TS apareix a les estructures judicials per primera vegada, no sel contemplava a la del 48

Els adults (en la justícia ordinaria) no es comença la reinserció mentre estan dintre, per contra amb el menor es treballa des l’inici del procés.

SAT Serveis Assesorament Tècnic de menors, per ajudara assesorar el fiscal.

- Civil: pe’ls que tenen protecció dels nens durant la separació dels pares.- Penals: Si el delicte fa que facin condemna pasats els 18 anys.

Medicació: intentar posar en contacte agresor i víctima, que reconegui que ha fet mal fet, i li repari amb ella.

El tema de la “reparació” està dins la justícia juvenil. Ex: pintar una habitació, arreglar el jardí... fa que el menor tingui major conciència i que la víctima es senti més recompensada. Sempre es fa a través de l’esforç personal. La víctima ha de voler veure l’agresor, i ha de valorar l’acció com a compensació, mai seran diners, no és el més freqüent. L’equip de mediació proposa al fiscal i al jutge.

Al jutge tot li arriba investigat pel fiscal i l’equip, i pot valorar que no és per tant i arxivar el cas.

(15/11/04)

Lleis estatals

1. Llei 11 Juny 1948 “Tribunal de menors”

2. Llei 21 de 1987 d’11 novembre

3. Llei orgànica 4/1992 de 5 de Juny

4. Nova Llei orgànica regulada de la responsabilitat penal dels menors.

5/2000 de 12 de Gener

2.Llei 21/1987 Fa l’escisió entre la vessant protectora de la que es fa càrreg la DGAIA en el nostre cas (les CCAA) i la de reforma.

Apareixen dues instàncies, els jutjats de familia, i els de primera instància (llei de divorci del 1981)

La legislaciò diu que la durada de la mesura ha de tenir en compte l’edat.En els que cometien una infracció, però són menors de 12 anys, no s’actua com a justícia sinó com com a protecció del menor “principi de no actuació” encara funciona així.

Ara els menors de 14 poden no entrar per justícia sinó per la DGAIA (protecció de menors) segons es valori en cada cas.

29

Característiques de la llei 21/1987 que varien del model anterior correcionalísta, reformatori de conductes, de la llei 1948 es que es diu que no tenen conciència del delicte, no els hi cal advocat; s’infantilitza al menor, se l’eximeix de la capacitat de distingir el bé del mal.

D’aquí que a la Llei de responsabilitat... 5/2000 la resposta responsabilitza al menor del procés i treballa amb la vassat educativa.

El jutge de menors, fins que apareix la llei 5/2000 coneixia tots els delictes dels menors d’entre 12 i 16 anys. A partir de l’esmentada llei coneix els menors de 14 a18. S’interessa que en els de 18 s’intenti afavorir i tractar com a menor. Entre el 1995 i el 2000 es podien acollir ambdues coses però je es solia utilitzar el que més afavoreix l’acusat.

5/2000 els menors de 14 queden fora de la llei penal. Quan hi ha algún cas menor de 14 (de 12 avans de la llei del 2000) el fiscal de menors envia un escrit amb la situació, els antecedents... a l’ambit de la protecció, atenent l’edat. La investigació la fa la DGAIA. Depenent de la infracció el centre serà obert o tancat.

El fiscal disposa d’uns equips tècnics per fer la valoració del menor i la familia, mentre s’obre l’expedient per part del fiscal, aquests equips depenn d’ell.A tots els infractors se’ls acompanya d’un informe psicològic i social.

Funcions dels subjectes que intervenen

Jutge de menors: qui te competència per dictar sentència, imposa mesures d’acord amb la petició del ministeri fiscal (valora la proposta) Tb fa el control de l’execució de la mesura.

Ministeri fiscal: funcions d’investigació de tots els fets delictius comesos per menors de 18 anys.

Alhora tb te obligació de defensar els drets dels menors, vigila que totes les actuacions durant el procés es facin amb les màximes garanties per ell.

Sol·licitar les mesures cautelars, en prevenció. Retirar el menor per protegir-lo. Ex: violació. Pot ser l’entrada en un centre mentre no hi ha la vista o judici; per protegir la víctima o el menor.

Equip tècnic: funcionalment adscrits al fiscal, tenen participació molt activa en la investigació.

Ha d’elaborar un informe sobre la situació psicoeducativa i familiar. En general tb fa valoracions complementaries demanades pel jutge o fiscal.

L’advocat del menor: asisteix durant tot el procediment al menor, i vetlla xq el procediment garantitzi que allò imposat sigui just.

30

3.Llei orgànica 4/1992 Aborda garanties procesals pe’ls menors infractors.El Codi Penal 1995 diu que els majors de 18 anys són majors d’edat penalment. Però per llavors la llei vigent encara deia que s’era menor fins els 16. Incorpora modificacions desde la perspectiva de les garanties procesals.Te en compte els canvis produits en altres camps. Ex: dret a lletrat. Es te en compte el principi de proporcionalitat gravetatmesura imposada. “principi d’intervenció mínima” sempre que hagin alternatives de sanció educativa al seu entorn se’ls donarà prioritat. És una llei que priorita les mesures educadores per sobre les sancionadores.

PAS Plà d’Actuació Social

(16/11/04)JUSTICIA ORDINARIA

VIDEO

Justícia d’urgència (24h)Màxim 72 h a comisaria. Pot ser per d’inici d’un procés d’haver enxampat in fraganti, o xq encara no hi ha denúncia i el fiscal inicia el procés. La primera decisió del jutge “Llibertat, o presó”

Tb poden buscar-se mesures alternatives.Tots passen pel jutjat de guardia (delictes no faltes) els únics que no són els que estan en recerca i captura i pacten avans d’entregar-se.

Quan la petició de la condemna supera els 3 anys hi hauran tres jutges a la sala. Els que fan de testimoni no poden entrar fins que els criden a declarar.

31

DEPT. JUSTÍCIA

Conseller/a

Centre d’Estudi Jurídics i Formació Especialitzada.

... hi han més que ara no venen al cas

A les comisaries no hi ha TS, al contrari que en altres països.

Al jutjat de guardia hi ha equips de TS, Serveis d’Assesorament Tècnic penal. El jutge, si creu que situació és més social que delictivapot demanar que vingui un TS. Poden recalar informació dels casos que els informa tant durant la guàrdia com durant el període d’instrucció. Es fa només si ho demana el jutge, qie no està obligat a utilitzar aquests equips, per contra l’ús del SAT a menors és obligatori.

Centre SS del Barri si detenen algú en tractament es posen en contacte amb el SAT per aportar informació, testimonis.

TBC Treball en Benefici de la Comunitat. Part del seu temps no més de 200h, fora de l’horari laboral, fent alguna col·laboració en alguna entitat, no te xq ser l’empresa lesionada.

Aquestes mesures, el seguiment:

32

Estructura AdministrativaCEJ i FE

Secretaria gral. DG Serveis Penitenciaris i rehabilitació

DG Justícia juvenil i mesures alternatives.Més inf. apunts al 15/11/04

DG Relacions i Adm. Justícia

DG Dret i Entitats jurídiques

No totes les mesures són de privació de llibertat

Centres penitenciaris

Mediació d’adults

Mesures compensatories

Equip Educador, a vegades TS que miren que la mesura es dugui a terme, i conectar-ho amb institucions.

Si ho trenca hi ha penalització.

Si es decreta privació de llibretat:

Hi ha d’haver, per llei un TS per totes les persones penades. A la presó si hi ha TS, hi han Comisions Territorials d’Assitència de Servei Penitenciari CTASP formades p’ls TS que actuen dins l’institució penitenciaria, pero tb fora.

(17/11/04)

Conferència disminuits i barreres arquitectòniques.

ECOM treballa per l’autonomia del disminuit. Fan formació i educació, a families i monitors, ofereixen lleure i esport.

SILS Pacten amb empreses informen d’ajuts, i orienten disminuits.Poden demanr acompanyament per viatjar, no més de 15 dies.

SIRIUS dirigida a discapacitats i gent gran, només orientació.(22/11/04)

Instrucció Procès Judicial

Policia pot retenir el detingutmàx 72 hores Jutge instructor (jutjat de guardia) màxim 24 hores, primera declaració davant jutge, que decretarà llibertat amb o sense fiança, o presó incondicional, provisional mentre s’instrueix, es demostren uns antecedents i pot sortir en llibertat.

Llei Orgànica General Penitenciaria (LOGP) te en compte “La reforma de las càrceles” 1/1979 de 20 de Septembre.

Trets importants:

- Creació Treball Social Penitenciari.

- Jutge de vigilància penitenciaria: Atés peticions d’interns i funcionaris. Vigila que es compleixin les mesures imporades. Ex: que no s’executi el temps imposat com a càstig a un intern, en una cel·la d’aïllament.

33

- Règimen obert.

- Model de tractament (reinserció i rehabilitació social)

Es creen noves figures: equips tècnics compostos per criminòleg, educador, TS, psicòleg. L’idea fonamental respecte els termes teòrics, és una de les lleis més avançades d’Europa, però les pressons no estaven adequades per dur a terme aquestes teoríes. Es necesitaven molts diners i recursos. Poc a poc s’ha anat implantantfins avui dia.

És un canvi radical. Es valora el comportament del pres en graus, que farà que tingui beneficis i pugui escurçar la condemna.

Decret 284/1996 de 23 de Juliol, de regulació del Sistema Català de SS.

Catalunya te les competències traspassades en SS penitenciaris.

(23/11/04)

Aquesta situaciópot durar menys d’una setmana, mentre es clasfica i noon anirà a parar. Està en una zona fora de les galeries, mentre visita el metge...

La Llei 1979 crea un model de tractament basat en un procés de donar al pres xq quan torni a la seva vida trobi el seu lloc, sense reincidir.

Però, hi ha voluntarietat en el pres? el tractament és el que li permet passar aquest temps adaptent-se al règim penitenciari.

Cel·lesLa Model, forma de panòptic.

Al centre hi ha una torre de vigilància des la que surten unes galeríesque van a les cel·les. 1 sol funcionari pot controlar totes les galeríes (filosofia de Focault)

En disenyar-la es tenia en compte u model on les cel·les incomunicaven, i l’única counicació posible es feia mitjançant tubs (telèfon) sense intenció de crear hàbits rehabilitadors.

Tenen cobretes les necesitats bàsiques.Actualment la societat vol coneixer què és el que succeix dintre. La Llei 1979 ho afavoreix.

34

Sense classificar 1er grau 3er grau

Art. 82 Art.83 Art. 86.4 Art. 104.2 Art182 ¼ permisos cada mesLlibertat condicional ¾ parts complertes

Llibertat definitivaArt.196

¼ permisos

Cada 45 dias

Torre

La vida del règim interior està estructurada les 24h del dia, ve marcada pel model de tractament, que és el que s’estructura en graus (Veure cuadre anterior) Quan entre estan al segón grau. En funció de la seva evolució positiva, o regresiva, passaran a primer (en cel·la de màxim aïllament, màxim de 15 dies marcat per llei sense avisar el jutge, i si s’adapta passa de nou a segón grau) o tercer grau (complerts ¾ de la condemna si estana tercer grau poden accedir a la llibertat condicional)

Tot està dintre, mafia, protecció... i l’informal és un sistema tan o més fort que el model de tractament.

Llei 1979 tota persona és lliure de sotmetres a un tractament (a presó) que valorarà la seva evolució, pe’ls beneficis que implica. El tractament el du a terme un equip tècnic criminòleg, psicòleg, TS, educadors, subdirector, mestre...

En la condicional, si tornes a ser detingut tornes a ingressar i el que et caigui es suma al que et quedés de condemna.

El Criminòleg s’ocupa de veure quan compleix la condemna, quant li queda...Dintre el reo pot demanar treballar a tallers, xq tenir una mica de diners, per comprar o per enviar a casa. No hi ha feina per tots, el que fa que es prioritzin els penats per davant els preventius. Avans per cada dos dies de pena se li restava un de condemna. Ara no, i es potencia el contracte extern. Si treballa més de 6 mesos te una “assegurança d’atur” ( com l’atur)

Per que un quip tècnic valori que un pres arriba al tercer grau ha de valorar que està recuperat d’allò pel que va delinquir.

Justida, i Justiforum són documents de seguiment.

SS Penitenciaris

Reglament penitenciariEstructura dels SS

Els SS depenen directament del esuip directiu de la presó, concretament del subdirector de tractament. (Art. 229.4) Aquesta dependència funcional és conseqüència de la desaparició de les CASP, dins l’ambit de competènciesde l’administració Central (RD 1134/1994 de 20 de Juny)

L’Art. 265.3 estableix que les CCAA amb competències executives en materia penitenciaria tenen potestad d’autoorganització, i d’establir els organs conveniats per ordenar la gestió de les presons.

A Catalunya es mantenen en funcionament les CTASP (Comisions, Territorials, d’Assistència Social Penitenciaria) i es participa de la Junta de Tractament a través del coordinador de SS Art. 272

No clase el 24/11/04

35

(29/11/04)Les CASP, CTASP (Comisions Territorials D’Ass S Peniten.)

Funcions: S’ocupen de la població penitenciaria del seu territori,pot coneixer el territori, i els seus recursos.

El progràma de Llibertat Condicional.

Comisions Assistencials

Treballen amb l’intern (mentre està privat de llibertat) I amb els serveis de proximitat d’ell, I la seva familia. Ha de crear ponts amb l’exterior, li ve donat per llei. Treballen sempre a la presó (amb l’intern i amb l’equip tècnic) i amb l’exterior.

Treball a l’exterior:Treballa amb la familia, fora del recinte penitenciari.Fa feina de coordinació amb altres profesionals de la xarxa que poden estar treballant amb la familia.Fa gestions de l’intern amb motius socials, preparant la seva sortida, definitiva o de trecer grau reforçant on anirà.Fa el seguiment dels presos en llibertat condicional (basant jurídica, si ho transgredís se li anul·laria la Llibertat condicional)

Ratio 80 presos.

Tb ha de mantenir al dia la documentació dels interns, i l’afiliació a la SS.

TS ha d’entrevistar-se entre les 24 i 48 primeres hores, per coneixer com deixa les coses fora l’intern, i si te algún problema greu.

Del seguiment i el control de tractament individual, tb s’ocupa el TS.

Art. 195g pot proposar llibertat condicional si el pres accepta els condicions.

Treball amb l’intern: Informa (en el coneixement del centre, ajuts, per adaptar-se, ect.) orienta, i assesora.

Si el pres accepta la tutel·la la condemna es pot escurçar, però hi ha un control. Hi ha poblacions que requereixen tractament específic, no a totes les presons tenen totes les modelitats. Exemples:

- Programa toxicomanies (es fa cribatge dels aptes i s’hi treballa)- “ per delictes sexuals.- “ preparació pel primer permís.- “ Mares- “ Extrangers- “ de centres amb dones, per embaràs.

36

Treball amb l’equip tècnic:Ha de posibilitar el tractament penitenciari, valorar l’evolució del pres dins el centre (graus) L’equip fa treball per poder integrar el pres un cop surti de la presó. La Llei orgànica Gral. Penitenciaria (LL O G P 1/1979) Fa referència a com ha de treballar el TS:

Tractement individual i integral biospicosocial Art. 620Tenint en compte el retorn al medi social I familiar Art. 639Creació de comissions d’assistència social penitenciaria Art.74 Les CASP tenen com a funció presentar als interns la llibertat condicional o definitiva, i a les seves families l’assistència social necesaria.

Control de la llibertat condicional

Els lliures definitius es deleguen a la xarxa territorial, però el seguiment i control dels condicionals el fan els SS en execució del programa individualitzat, elaborat per la Junta de Tractament Art. 200

Si trenca el pacte o delinqueix se li rebocaria Art. 105 del CP

(30/11/04)Funcions específiques del TS penitenciariTècniques utilitzadesInforme Social

El TS penitenciari està capacitat per formar part del equip d’assesorament jurídic. És de l’ambit de la justícia, ho fa des del sector penitenciari (nivell d’especielització important)

Funcions específiques

És dins centres, engarregat i responsable de fer l’etudi de l’entorn social i familia del intern.

Col·labora amb els altres profesionals de l’equip tècnic, intentant evitar contradiccions o duplicitats.

Fa valoracions, evaluacions i propostes (argumentades, ha de coneixer molt bé els rols dels altres profesionals, ha de saber transmentre l’iformació a l’equip)

Participa a les reunions de la Junta de Tractament grup ampli de profesionals del centre que es troben per evaluar les evolucions de cada intern, el TS és la base de l’equip tècnic, junt amb altres que treballen en contacte directe.

Elabora Informe Social, adreçats a altres profesionals, ha d’anar acompanyat de propostes (informació fiable, contractada...)

37

Manté contacte amb l’entorn (la familia), fora de la presó.

Fa entrevistes a les galeries (motivació, exploració, orientació...) procura afavorir l’intern.

L’informe acaba sent un vehicle de comunicació entre el profesional de dins i de fora.

L’assitencia penitenciaria tb deriva en la situació de semillibertat, on s’han guanyat sortir per fer-se la documentació, per educació específica, treball de desintoxicació fora... (per exemple) En aquestes visites es conecta amb altres serveis.

Informe

És un instrument de treball, sobre el que es basa la major part de le relacions amb altres profesionals. Ordena les dades i informació, que el TS coneix de l’intern i la familia.

L’intern ha de saber que s’està cercant aquesta informació, saber xq es demana, l’informe te una caducitat, no es defineix ningú per sempre més.

Estructura de l’informe:

- Area laboral: tot el que fa referència a la situació de l’ingrés.

- Infància/origen: quins fets el poden haver marcat.

- Aspecte sanitari:

- Vivènda: lloguer, carrer, venda...

- Formació: què, còm...

- Toxicologia:

- Família:

Està distribuit en tres parts:

- Part descriptiva: exposició de les dades objectives.

- Part diagnòstica: TS interpreta les dades objectives, contextualitzant-les.

- Proposta d’intervenció i de valoració: Actuacions que s’haurien de du a terme

d’acord amb el diagnòstic.

38

Hem de tenir en compte les variables de la persona, els objectius han d’estar a l’abast, i poden fallar.

TEMA 4 DISMINUITS

BIBLIOGRAFIA bàsica de referència.

La inserció laboral de les persones amb discapacitat Colectiva IOE (Carlos Pereda, Walter Actis, M. Angel de la Prada) Col·lecció Estudis Socials nº 14 Fundació la Caixa 2003.Analisis planer, ample.

LISMI Llei integració Social dels Minusvàlids 1982

Primera llei de l’estat espanyol on es reconeixen els drets socials de les persones amb disminucions. És la llei en la que s’estableix una garantia del sistema de pensions per quests col·lectiu, te molta importancia en l’accés al treball per ells.

Pla Interdepartamental d’Integració Laboral PIIL (1990-1997)

L’abordatge sempre a nivell societat, al 92 per exemple, es traspasa a la materia a les CCAA, així com només la gestió de l’inserció laborar tb es traspasa en alguns casos i en altres es traspasen alhora molts altres aspectes.

L’origen de la LISMI és a Catalunya a través de les families amb disminuits que formen un grup que impulsa l’ajuda.

A mitjans dels 70 els disminuits o s’amagaven o es “toleraven” sense parlar-ne.Al 1974hi hagué un congrés MINUSVAL amb la participació d’altres comunitats europees. Fou la primera vegada que se’n parlava des la globalitat.

Calien criteris de valoració. Les úniques taules llavors procedien de EEUU, allà les AMA servien per valorar les deficiencies dels ferits de guerra. Però es necesitava una valoració real, i administrativa.

Al 1982 es contemplen de forma global biològica, psicològica, i social, degut al recolçament de les families que forçen que surti una llei i una resposta social ample.

Les families havien començat a crear petits tallers per ells.

Què representen avui les disminucions? (Definicions de la OMS)

Deficiència

Perdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica, anatòmica. Representa, per tant, les pertorbacions a nivell organic.

Discapcitat

39

Restricció o absència, a causa d’una deficiència, de la capacitat de realitzar una activitat en la forma, o dins el marge que es considera “normal” per la persona.

Pertorvacions a nivell funcional.

Minusvalia

Situació de desavantatge, conseqüència d’una deficiència o discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que és normal en el seu cas.

Pertorvacions a nivell social

Hi han 3 tipus de disminucions:

- Deficiències físiques: aquelles persones incapaces d’atendre per elles, total o parcialment, les seves necesitats de vida individual i/o socials. Necesiten de persones o aparells per ser estables.

- Disminucions sensocials (visuals, auditives): afecten els sentits, per tant, l’intercanvi de comunicació, quan es perden total o parcialment, limitacions, necesiten de suport específic.

- Disminucions psíquiques: OMS, capacitat intelectual sensiblement inferiora la mitjana, i que es manifesta en el curs del seu desenvolupament, s’associa a una alteració dels comportament adaptatius. Pot aumentar, o reduir-se al mínim inebitable.

(01/12/04)

L’estatus de disminució refusael fet de sentir una disminució, ho sóc però faig un esforç per adaptar-me, i l’entorn a vegades fa que “fem” sentir disminuit per tractar de forma diferent. No deixem que s’adapti a la seva manera.

Cal una serie d’aptituds i funcions per integrar-los.

El tipus de relació s’hauría de basar en les capacitats i en les habilitats, i no en les carències o dificultats.

Se’ls ha de fer participar de les decisions, comunicacions... i evitar actuar per ells.

A catalunya l’organisme que s’ocupa de les persones disminuides és l’ICAS. Un estudi fet l’any 1998 sobre persones discapacitades, reconegudes, a Catalunya revela que:

Tipus de disminució Nº de disminuits % disminuits % respecte la població de Catalunya

Físics 111286 59.1 1.8Psíquics 52949 28.2 0.9

Sensorials 23951 12.7 0.4

40

Total 118166 100 3.1

Psíquics inclou malaties mentals.

EVO diagnostiquen.valoren, I reconeixen les disminucions, el seu grau, I en funció d’això la persona tindrà dret a unes prestacions econòmiques, d’inserció laboral a través de programes.

En grau de disminució:

Segons grau Nombre %33% - 64% 99869 53.165% - 74% 51740 27.575% - 100% 36557 19.4

(6,7,8/12/04 no clase )(13/12/04)

TEMA 5 SALUT

Sistema català de la Salut, documents bàsics:

1. Llei 15/1990 de 9 de Juliol (ordenació Sanitaria a Catalunya)2. Decret 178/1991 de 30 de Juliol (Universalització de l’Assistència Sanitaria

pública)3. Decret 242/1999 de 31 d’Agost (xarxa de centres, Serveis i establiments

sociosanitaris)4. Pàgina web del Dept. de Sanitat i Seguretat Social (organigrama del Dept.)

1. Llei 15/1990 És important xq l’any 90 a Catalunya era la primera llei que parlava de com estructurar el sistema sanitat Català LOSC, Llei d’ordenació Sanitaria a Cat

2. Decret 178/1991 Parla de l’universalització, dels drets de les persones en rebre aquesta assistència, de organitzacions gestores, de personal...

3. Decret 242/1999 Fa referència a l’estructura dels centres i serveis sociosanitaris, tipifíca, en dona els objectius, les ratios, especifica la població a qui van destinats, fa una vista de la xarxa dels centre sociosanitaris.

Hi ha un avans i un després en sanitat, radere la reforma de la xarxa de sanitat pel Decret 84/1985, és la primera vegada que apareix el TS en salut

La reforma s’inicià en la primaria.

Abans de la reforma

41

Els centres d’atenció promaria contaven amb metges (de medicina gral.) i infermeres, molt pocs especialístes, que feien 2h de visita diaries, i les infermeres feien tasques supeditades a les del metge (d’administratives)

Els CAP s’agrupaven en una unitat administrativa “Sector sanitari” i aquest coordinava aquests CAPs i els hospitals (segón nivell)

Els sectors s’agrupaven a ICS que depenien del Departament de Sanitat i SS.

Amb el canvi es vol una sanitat que tb treballi en la prevenció, l’investigació... i que s’hi afaigeixin als equips els no sanitaris.

Art.1 L’atenció primaria en salut com a primer graó d’accés del ciutadà a la atenció Sanitaria íntegra, l’atenció preventiva, curativa, rehabilitaroda i de promoció de la Salut comunitaria. Dona bases per iniciar la reforma.

El 6 de Maig (poc abans de la primera llei) 1990 s’aprovà un reglament marc, de funcionament dels equips d’atenció primaria EAPS (en Salut) (Equip de profesionals sanitaris i no sanitaris)

Des el 85 (inici de la reforma) fins el 90 es confirma que hi ha uns equips... i es veu que els profesionals no poden ser només d’ambit sanitari.

El reglament l’ordre marc es dibuixa en la reforma , diu que els equips d’atenció han de:

- Millorar el nivell d’atenció de salut de la seva area bàsica.

- Se li dona (a l’equip) una obligatorietat: atendre totes les persones que resideixen a la seva area bàsica (tinguin o no papers, siguin o no autoctons)

- Regula les funcions, tasques i responsabilitats de cadascún dels profesionals.

Després del reglament del 90 s’aprova a Catalunya la llei d’ordenació.

Llei 15/1990 És important xq l’any 90 a Catalunya era la primera llei que parlava de com estructurar el sistema sanitat Català LOSC, Llei d’ordenació Sanitaria a Cat

Succeïr semblant al sistema penitenciari, a partir d’una llei entra el TS al sistema sanitari (en l’equip d’assitència primaria)

Servei català de la Salut

Institut català de Salut

Institut d’estudis de la Salut

Tots tres tenen la responsabilitat de desplegar el model.

42

El departament general de drogodependències es fa càrreg dins la sanitat de la prevenció, organització, assistència, recursos... d’aquest camp.

Funcions bàsiques:

1. Departament Sanitat.

2. SCS Sistema Català de la Salut (criteris i finançament)

3. ICS Institut “ (qui porta a la pràctica)

4. Institut d’estudis de la Salut

1. Departament Sanitat:

- Gestió i organització dels recursos, dels serveis sanitaris i dels serveis socials dins d’aquest.

- Desplegar el marc legislatiu.

- Dona directrius generals del sistema català de la salut.

2. SCS Sistema Català de la Salut grans linees directrius.

- Ordena planifica, programa, evalua i controla.

- Distribueix recursos econòmics, Generalitat, impostos, presupostos grals. De l’estat

- Coordinació sanitat pública pactes, convenis, plaçes, recursos... dins l’admistració pública.

- Gestió d’acords i convenis pactes, convenis, plaçes, recursos... fora de l’administració pública.

- Autoritza despeses que seran fixes, o per un període llarg.Ex: l’introducció d’un nou equip.

Hi ha una tendència a la privatització per concurs.

3. ICS Institut català de la Salut gestor

- Es crea xq l’estructura necesita algú que la proveeixi de serveis.

- Executa les activitats, i els plans d’actuació sanitaria.

- Dirigeix/coordina als tres serveis, els interns de l’ICS

- Autotiza la despeses puntuals, inferiors a les esmentades en el cas de SCS

43

4. Institut d’estudis de la Salut.

Es dedica a la recerca d’esquestes de salut, esudis d’epidemiologia, i l’índex d’envelliment de la població.

No hi ha una definició concreta però aquests són els conceptes que el fomen.

Àrea Bàsica de Salut

1. Unitat territorial elemental. Varia atenent a diferents factors geogràfics, demogràfics, socials, i epidemiològics.

2. Conjunt de profesionals EAP sanitaris i no sanitaris, que mitjançant el treball en equip realitzen actuacions relatives a la salut pública.

3. Estructura física i funcional CAP

La suma dels 3 fan l’Àrea Bàsica de Salut.

(14/12/04)

(Notes de la presentació del treball d’unes companyes respecte el tema)

La distribució sanitaria a Catalunya es fa en 8, és diferent a qualsevol altre distribució (no coincideix amb districtes, ni barris...)

Després de la reforma se’ls dona més importancia als altres profesionals, les infermeres tenen consultes propies, per exemple.

Introducció del historial mèdic.

Ampliació dels horaris dels metges.

PADES TS, metge i infermeres (malalts terminals)

Es va cap un treball multidisciplinar.

Intervenció: Individual / familiarGrupal: al impulsar un sistema per resoldre els problemes detectats a nivell individual, però comuns a varis membres de la població.

TS: orientació reunions i/o contactes seguiment i control coordinació

44

entrevistes visites domiciliades suport tècnic en la tramitació motivació i suport prevenció de situacions de risc ...

(15/12/04)

Els CAPs actuen d’una o altre manera en funció de la població del seu territori.

Funcions del CAP: És el primer accés per tractar els probelemes de salut. Sh’i fan visites concertades, espontanies, i derivacions a altres serveis del CAS.

Hospital Urgències

CAP Centre sociosanitari Consultori local

Centre de Salut mental

Diagnòstic Prescripció de medicaments Rehabilitació Prescripció d’aparells ortopèdics Trasport sanitari.

Centres sociosanitaris: valoració / anàlisis de la vessant de la salut. Des l’ambit mèdic donen eines de rehabilitació i des l’ambit social valoren l’autonomia que pot tenir la persona, i si cal cercar un recurs per millorar la seva situació.

A Catalunya el model utilitzat te en compte el model biopsicosocial es tenen en compte diversos element que poden provocar o incidir la malaltia.

Ex:

Pensió baixaHabitatgeNucli desestructuratAïllament

Cal treballar la vessant social per ajudar en la sanitaria.

45

(20/12/04)

A partir de la LOSC s’intenta millorar l’atenció.

Avans DesprésHores de dedicació del metge 2 diaries Hores de dedicació del metge 6 diaries

Pediatre fins els 10 anys Pediatre fins els 12 anysMenor temps per l’exploració Major temps per l’exploració

No Fan docència, prevenció, recerca... Fan docència, prevenció, recerca...Infermeres supeditades al mentge Algunes infermeres tenen consulta pròpia

Equips metges infermeres Els equips at primaria incorporen TS I odontòleg

Res comparable Obertura d’històrials clínics HCAPCita presencial Cita telefònicaRes comparable TAM Tarjeta d’adquisició de medicamentsRes comparable Creació de protocols, programes i altres

regístres

HCAP Historia clínica Atenció Primària, tb conté dades socials, i es confecciona a mesura que la persona fa atenció per la seva salut.

Els TS metges i infermeres creen Programes específics per la població del lloc ex: campanyes de vacunació d’una o altre cosa segons la població,

fan protocols (registres de pacients que tenen una malaltia, o que participen d’un programa.Ex: diabètics. Es pot fer un estudi de com reaccionen, i el protocol sistematitza les dades, per futures intervencions.

TAM per malalts crònics.

El model el possa en funcionament El departament de Sanitat i Serveis Socials , les Regions sanitaries els sectors sanitaris i els CAPS

Comité de qualitat algú de l’equip, varia el número segons el CAP o l’hospital que observa com s’administra la atenció a la població.

Funcions de l’EAP:

Promoció de la Salut (s’ha de concretar en algún programa)

Educació sanitaria individualEducació sanitaria col·lectiva

Prevenció:

46

Atenció a grups de risc.VacunacionsProfilaxis materno-infantil

Assistència:

Visita espontanea de cita previa cada 5 min, màx 35 pers/dia

Visita programada d’entre 15/20 min, màx 4 pers/dia

Urgents 2/5 pers/ dia

Domiciliaries d’agudes i crònics.

061 funciona fora de l’horari de l’area bàsica.

Rehabilitació:

Grups de malalts crònics.

El personal sanitari s’estructura per grups UBAS (metge + infermera)

Atenció directe:

- Consulta- Domiciliada- Contnuada- Urgències- Activitats preventives

Salut de la comunitat:

El TS - Treballa molt a prop del sector sanitari.

- No te recursos propis.

- Fa l’aproximació, i vist el que es necesita deriva, en la majoria dels casos a SS de primaria, de proximitat o específics.

Treballa específicament amb:

- El relacionat amb la malatia, sector sociosanitari.

- Equips de suport per malalts crònics, terminals… que necesiten de major atenció, PADES (metge, infermera i TS) que no poden cubrir-se des del CAP

47

- Tb. és qui treballa amb disminucions, addiccions, alteracions de la Salut mantal, alteracions alimenticies, dificultats de relació familiars (treballen en contacte amb els especialístes)

(21/12/04)L’atenció primaria en salut:

Principis bàsics del model d’atenció sanitaria bàsica.

1. Integral te en compte la totalitat de la persona.

2. Integrada comunitat, ambits propers.

3. Continuada i permanent en qualsevol moment la sanitat respon, està preparada.

4. Activa s’adapta a les necesitats canviants de la societat.

5. Accesible Primer nivell a partir de l’àrea bàsica

6. Treball en equip el model biopsicosocial implica coordinació, entre profesionals i serveis.

7. Comunitaria i participativa te en compte estudis per fer educació en salut... es necesaria la participació de tots, tenir en compte l’ubicació i les necesitats.

8. Programat i evaluable

9. Docent i investigadora

A partir de la reforma hi ha 3 eixos:

1. L’atenció primaria ha de tenir capacitat universal (professionals i centres suficients)

2. Profesionals preparats i capaços d’actuar més ennlà de l’assistencialitat/salut i prevenció educació sanitaria.

3. Vassant rehabilitadora.

7. DOM programa d’assistència domiciliaria. (crònics, terminals, pal·liatius)

8. Programen accions cada 4 anys (PAS)

Pla de Salut linees que es prioritzaran.

Els programes s’evaluen a L’ICS, que fa una enquesta, truca pacients... “enquesta de satisfacció”

48

9. Docent permet la formació de persones (metges, infermeres...)Investigadora fan recerques i treuen conclusions.

Diferències entre “xarxa reformada” i el concepte de “medicina” (no reformada)

En un exemple:

Un avi sol, amb malatia crònica, i economia baixa.

Model tradicional

Una dedicació medicalitzada s’envia a SS (per termes socials) perill de dependència dels serveis.

Model actual

- Abordatge desde l’equip sociosanitari i enfocat a la millora de la qualitat.

- Valorat pel metge i pel TS (dues vassants)

- Derivaria al Pla de treball conjunt (se’n fa càrreg un EAP)

- EAP: TS aplica recursos o programes/estimuls.

És un element motivador per la persona.

Infermera fa cures, control crònic del procés...

TF dona pautes d’alimentació, higiene...

Metge diagnostica, controla i fa tractament.

Fan el seguiment i valoració de cada persona conjuntament.

49