Bertran Ferre David Tfg Transf Paisatg

7/24/2019 Bertran Ferre David Tfg Transf Paisatg

1/41

Treball de Final de Grau en Geografia i Ordenaci del Territori

Evoluci del paisatge a Pradell de la Teixeta(1956-2015)

David Bertran Ferr

Tutor: Dr. Joan Manuel Soriano

Curs 2014-2015


2/41

2

AGRAMENTS

Al meu padr, per la seva experincia, coneixement i estima pel territori.Al Joan Manuel, per tutoritzar-me el treball i per la seva pacincia.

A la meva familia i amics, que mhan brindat el seu suport duna manera o altre i els

seus nims en tot moment.

Sc al Pradell de sempre

i acordo

el ritme del respir

al comps daquest aire.

Humilment marrecero

a lombra del meu pare

i em confonc amb la terra.

Xavier Amors


3/41

3

Resum

En els ltims decennis shan produt canvis significatius en els paisatges rurals de muntanya mitjana.Lestabilitat dalguns daquests indrets es veu modificada a partir de larribada del capitalisme i lasocietat de consum. El nostre municipi destudi, Pradell de la Teixeta, no escapa a aquestes dinmiques, i

s a partir de lxode rural quan veiem una major transformaci del paisatge a conseqncia de lamodificaci dels usos del sl tpics. El grau dabandonament de les activitats tradicionals, aix com lesdinmiques socioeconmiques i demogrfiques, sn una mostra daquestes transformacions. Lavinculaci de la poblaci amb el medi i el manteniment i heterogenetat daquests espais han estatmodificats. Sha perdut gran part de la relaci entre societat i medi natural, transformant el paisatge i

provocant una major homogenetzaci. Aquesta situaci comporta greus perjudicis en diferents mbits;ecolgic, histric, cultural, econmic i la prdua de sabers tradicionals fruit de lestreta relaci delsnostres avantpassats amb el territori. Aquest treball vol analitzar levoluci del paisatge del municipiassenyalat i expressar les seves dinmiques principals.

Paraules clau: Paisatge, capitalisme, usos del sl, transformaci socioeconmica, evoluci demogrfica,Priorat, Pradell de la Teixeta.

Resumen

En los ltimos decenios se han producido cambios significativos en los paisajes rurales de montaamediana. La estabilidad de algunos de estos lugares se ve modificada a partir de la llegada del capitalismoy la sociedad de consumo. Nuestro municipio de estudio, Pradell de la Teixeta, no escapa a estasdinmicas, y es a partir del xodo rural cuando vemos una mayor transformacin del paisaje aconsecuencia de la modificacin de los usos del suelo tpicos. El grado de abandono de las actividadestradicionales, as como las dinmicas socioeconmicas y demogrficas, son una muestra de estastransformaciones. La vinculacin de la poblacin con el medio y el mantenimiento y heterogeneidad deestos espacios han sido modificados. Se ha perdido gran parte de la relacin entre sociedad y medionatural, transformando el paisaje y provocando una mayor homogeneizacin. Esta situacin comportagraves perjuicios en diferentes mbitos; ecolgico, histrico, cultural, econmico y la prdida desaberes tradicionales fruto de la estrecha relacin de nuestros antepasados con el territorio. Este trabajoquiere analizar la evolucin del paisaje del municipio sealado y expresar sus dinmicas principales.

Palabras clave: Paisaje, capitalismo, usos del suelo, transformacin socioeconmica, evolucindemogrfica, Priorat, Pradell de la Teixeta.

Abstract

In the last decades there have been significant changes on rural landscapes on mid-altitude mountains.The stability of some of these places has been compromised by the arrival of capitalism and consumer

society. The studied municipaliy, Pradell de la Teixeta, does not escape from these dynamics, and it isfrom the rural exodus that we can see a bigger transformation of its landscape as a consequence of achange of the typical uses of land. The degree of abandon of traditional activities, as well as demographicand socioeconomic dynamics, are a good example of these transformations. The connection of peoplewith environment and the maintenance and heterogeneity of these places, have been modified. Much ofthe relationship between society and natural environment has been lost, modifying the landscape andcausing bigger homogeneity. This situation brings damage in different spheres: ecological, historical,cultural, regarding the territory and a loss of traditional knowledge adquired by our antecessors fromtheir relation with the land. This essay wants to analize the evolution of the landscape of the mentionedmunicipality, and to manifest its main dynamics.

Key words: Landscape, capitalism, land use, socio-economic change, demographic change, Priorat,Pradell de la Teixeta.


4/41

4

ndex

1. Introducci 5

1.1.Objectius 61.2.Marc teric 6

1.3.Metodologia 7

2. Diagnosi de lrea destudi 8

2.1.Contextualitzaci geogrfica 8

2.2.Etimologia del nom 10

2.3.Contextualitzaci histrica 10

2.4.Referents caracterstics 11

3. Anlisi demogrfica i socioeconmica 11

3.1.Metodologia concreta 11

3.2.Evoluci demogrfica 12

3.2.1. Situaci demogrfica recent 12

3.3. Evoluci econmica i social 15

3.4. Evoluci agrcola i ramadera 17

4. Anlisi del territori 19

4.1.Anlisi cartogrfica 19

4.2.Anlisi fotogrfic comparatiu 22

4.3.Mostreig parcellari 23

5. Conclusions 27

6.

Valoracions 28

7. Bibliografia 30

8. Annex 32


5/41

5

1. Introducci.

Primerament cal considerar la concepci de paisatge sobre la que farem referncia en

aquest treball. Entenem el concepte paisatge des duna visi cultural com el resultat de

la relaci entre naturalesa i societat (MOLANO, 2004). En aquest sentit, el presenttreball analitza levoluci del paisatge en un sentit ampli, tot incorporant lefecte

antrpic sobre el territori com a factor rellevant per entendre la situaci actual en tota la

seva complexitat. Concretament ens referirem al paisatge de muntanya mitjana de la

regi Mediterrnia, el qual ha estat durant segles un element daprofitament per als seus

habitants. En espais de muntanya, tradicionalment shan desenvolupat diferents

prctiques agrcoles que han condicionat el paisatge. Un exemple sn els cultius en

bancals, tpics de pasos de la regi Mediterrnia. Aquest element caracterstic del nostrepaisatge va suposar la prdua de massa forestal per a la instauraci de conreus en el

moment de la seva creaci i ha determinat lestructura del paisatge durant segles

(GARCA RUIZ, 1988). En el nostre territori cal destacar la distribuci de

construccions de pedra seca (marges, barraques, basses) com a element indispensable

per a lagricultura tradicional de la zona (GIRONS, 1999). La reducci de la poblaci

en les rees de muntanya com a resultat del procs migratori dxode rural ha provocat

un abandonament de nombroses superfcies de conreus. Aquests espais es troben en

diferents estadis de successi ecolgica, amb predomini, en un interval de temps ms

curt, del matollar, i posteriorment, de la coberta forestal (GARCA RUIZ, 1988),

modificant progressivament la composici del paisatge. A travs de diferents canvis a

escala econmica, social, demogrfic i paisatgstic veiem com esdev un procs de

subexplotaci dels recursos en moltes zones de muntanya mitjana que comporta la

prdua dexternalitats positives associades a laprofitament hum daquests espais.

Labandonament de les activitats agrries provoca processos de recolonitzaci vegetal,

afavorint la proliferaci i propagaci dincendis, una homogenetzaci del paisatge

(REGATO et al., 1999), la prdua de biodiversitat associada a la variabilitat dusos del

sl i als marges de pedra seca i un llarg etctera dintangibles (BOADA i SAUR, 2011).

La successi ecolgica, suara esmentada, que es desenvolupa en aquests espais de

conreus abandonats es troba en diferents estadis segons el moment en qu es van

abandonar (NEBEL i WRIGHT, 1999). Levoluci del paisatge de Pradell de la Teixeta,

a travs de les seves particularitats, ens permet conixer la similitud i les diferncies

amb altres espais del nostre territori, sent un cas amb caracterstiques i dinmiques


6/41

6

singulars amb propietats tant de zones baixes com de muntanya mitjana.

1.1.Objectius.

Lobjectiu daquest projecte s observar levoluci del paisatge al municipi de Pradell

de la Teixeta, situat a la comarca del Priorat, en els darrers 70 anys. En aquest sentit es

pretn comprendre la situaci del municipi en lactualitat a partir danalitzar i entendre

els processos que shi han esdevingut en les ltimes dcades. Tot plegat a partir de

lanlisi de levoluci histrica, demogrfica, econmica i social, com aspectes

rellevants a considerar per entendre els dinamismes que shan viscut al territori. Tamb

es pretenen tractar els canvis dusos i cobertes del sl del municipi des de 1956 fins a

lany 2014 a partir de la comparaci dortofotomapes, la parcellaci i inventaritzacide zones de conreus abandonats en diferents estadis de successi ecolgica i la

interpretaci de fotografies que mostrin dinmiques del territori.

Esquemticament proposem els segents objectius:

1. Estudiar els canvis econmics, socials i demogrfics des de 1956 fins al 2014.

2. Estudiar els canvis en els usos del sl entre 1956 i 2014 a partir de la

fotointerpretaci.

3. Realitzar un catleg dimatges que contraposi els elements paisatgsticsrellevants en moments histrics diferents.

4. Inventariar diferents parcelles de mostreig.

1.2.Marc teric

Aquest estudi es centra en la interpretaci del paisatge ents com un paisatge cultural,

on el resultat de la interacci entre factors naturals i antrpics ha desenvolupat la realitat

que observem. El paisatge cultural s el resultat de reorganitzacions successives de

lespai per tal dadaptar-ne ls i lestructura espacial a les demandes socials canviants

(ANTROP, 2005, citat per LLAUSS, 2008). Cal distingir el concepte paisatge cultural

de la visi de lescola geogrfica nord-americana, les quals contraposen i polaritzen

natura i cultura. En aquest sentit, treballarem el paisatge cultural des de la visi prpia

de les escoles europees, les quals integren ambds conceptes des duna perspectiva

holstica que integra el medi fsic i lacci antrpica com a elements principals de

transformaci (LLAUSS, 2008). Tot i aix, la transformaci del paisatge estudiat haestat a causa, principalment, de lacci antrpica. Les forces inductores de canvi


7/41

7

ambiental han provocat una modificaci de les cobertes del sl amb una proliferaci

generalitzada, en zones de muntanya del nostre territori, despais forestals per la prdua

de cultius i prats a causa de la crisi que han viscut les activitats tradicionals

agrosilvopastorals de les ltimes dcades (RIBAS, PAVN i SAUR, 2002). s

necessari emfatitzar, per, que sorigina una major variaci en els paisatges de

muntanya a partir de la Revoluci Industrial i a la proliferaci del capitalisme com a

sistema socioeconmic dominant.

A partir del coneixement previ de la tendncia evolutiva general del paisatge al nostre

territori podem deduir que el nostre cas destudi no ser quelcom nic i diferent sin

que tendir a representar la realitat socioterritorial existent. Per aix, aquest estudi

parteix duna premissa; el nostre territori ha experimentat canvis en les ltimes dcades,

sobretot a causa de ls, abs o abandonament dels espais rurals i muntanyencs, i se'n

vol conixer les dinmiques i processos que shi han desenvolupat.

1.3. Metodologia

Aquest estudi es basa en lanlisi qualitativa del territori a partir de diferents

metodologies que sexposen a continuaci. Tot i que la primera voluntat va ser realitzar

un estudi que integri metodologies quantitatives i qualitatives per interpretar levolucidels usos del sl al municipi, ats que ens trobem que hi ha una manca de dades

informatitzades, es va reflexionar sobre realitzar aquesta tasca per es va descartar la

idea, ja que requeriria un treball de trasps de dades que ocuparia totes les hores

destinades a aquest estudi. La no disposici del mapa dusos del sl de 1956 per a la

provncia de Tarragona ha limitat aquest estudi i per aix sha reinterpretat lenfocament

original.

Primerament, sha realitzat un treball exhaustiu de recerca de documentaci, sobre el

mateix municipi, dades del cadastre, evoluci demogrfica, variaci econmica i altres

dades estadstiques. Tamb shan analitzat altres treballs que estudin levoluci del

paisatge en un municipi rural.

Un altre aspecte metodolgic s lanlisi cartogrfica dortofotomapes de 1956 i 2014 i

la comparaci daquests respecte als usos del sl. En aquest cas, com que no es disposa

del mapa dusos del sl de 1956 per al municipi (noms es disposa del mapa dusos del

sl de 1956 per a la provncia de Barcelona), sha realitzat una fotointerpretaci bsica

prpia de la imatge del vol aeri de 1956. En aquest sentit no sha procedit a digitalitzar


8/41

8

els diferents usos del sl, com shavia pensat un primer moment, ja que la qualitat de la

imatge del vol aeri de lany 1956 no permet diferenciar ls del sl en gran part del

municipi. Per aix, sha considerat un criteri massa arbitrari i subjectiu per a comparar-

la amb el mapa dusos del sl de 2009 d'acord amb una reclassificaci prpia. Per

contra, shan realitzat algunes contraposicions en qu sevidencien segments del

municipi en qu sobserva sense gaires dificultats les dinmiques dels usos del sl a

partir de la reclassificaci daquests en tres categories; zones forestals, zones de cultius i

zones urbanes.

Finalment, un aspecte molt important daquest treball, i en relaci amb la disciplina

geogrfica, s el treball de camp. Aquest, esdev principalment a partir de lestudi in

situ per tal devidenciar les diferncies observades a partir de les dades obtingudes en la

recerca i en lanlisi cartogrfica. En aquest sentit, sha comprovat levoluci del

paisatge a travs de la contraposici dimatges antigues i modernes, amb una mateixa

localitzaci i enfocament (en la mesura del que ha estat possible), per determinar el grau

dabandonament del parcellari de conreus del municipi i altres dinmiques

paisatgstiques. El grau de colonitzaci de les espcies vegetals, i el procs de successi

ecolgica que esdev en abandonar terres de conreu, es pretn catalogar a partir de

lelaboraci de linventari vegetal de tres parcelles de conreus abandonats distributs

pel territori, tot tractant les dades obtingudes amb laplicaci de lndex de Margalef i de

Simpson. Aquesta tasca no ens permet conixer la situaci de tot el municipi per s que

ens ajuda a corroborar lestat de la qesti referent a labandonament de cultius i el

procs de successi vegetal. A ms, es disposa dun repertori fotogrfic actual que des

de la visi geogrfica i el coneixement previ ens permet interpretar els processos

evolutius que shan desenvolupat en les ltimes dcades.

2.

Diagnosi de lrea destudi.En aquest apartat es realitzar una diagnosi de diferents aspectes de lrea destudi.

2.1. Contextualitzaci geogrfica.

Podem veure la seva localitzaci a les figures 1 i 2. El municipi est situat a l'extrem

oriental de la comarca del Priorat i limita al sud amb la comarca del Baix Camp. Els

municipis que trobem limtrofs sn; al nord, Porrera i Alforja, al sud, la Torre de

Fontaubella, a loest Falset i Mara i a lest, Duesaiges i lArgentera (PRATS i

DURAN, 2009).


9/41

9

Figura 1. Localitzaci del municipi destudi.

El poble est situat a 463 m. daltitud, a la vall de Pradell. Es tracta dun terme comprs

entre els 270 m. i els 770 m. daltitudde la Serra de lArgentera o dePradell. El coll de

la Teixeta, cam natural entre les localitats del Baix Priorat i del Baix Camp, limita

ambdues comarques (PRATS i DURAN, 2009).

Les principals vies de comunicaci al municipi per carretera sn la N-420 (Tarragona-

Crdova) que travessa el terme, la TV-3223 que uneix el municipi de La Torre de

Fontaubella amb Pradell de la Teixeta i la carretera TP-7401 que uneix Porrera amb el

municipi. A ms, la lnia de ferrocarril de Tarragona a Mra la Nova i Saragossa tamb

travessa el municipi pel sud, aprop del tnel de lArgentera. Per altra banda, tamb

trobem un segment del GR-174 (Sender del Priorat) ms amunt del Coll de la Teixeta.

Pel que fa al clima, farem un breu apunt a partir lafigura 1.2, climograma del municipirealitzat a partir dun model climtic amb dades recollides entre 1982 i 2012. Segons la

classificaci climtica de Kppen-Geiger parlem dun clima Csa (CHESWORTH,

2008), s a dir, mediterrani, amb dficit hdric estival, una major pluviometria en les

estacions de primavera i tardor i unes temperatures mitjanes altes a lestiu i suaus a

lhivern.


10/41

10

Figura 1.2. Climograma Pradell de la Teixeta.

2.2. Etimologia del nom.

Pradell de la Teixeta s un municipi de la comarca del Priorat, anomenat fins al 1989

simplement Pradell. El nom del municipi s una caracterstica rellevant per entendre els

processos devoluci del paisatge de la zona. Pradell, s un diminutiu de prat, mentre

que Teixeta, prov de teixeda i s un bosc de teixos. (MORAN, BATLLE i RABELLA,

2002). El terme Pradell, per, tamb pot provenir de tarrell que significa guix en pols

i s un material molt present a la zona.

2.3. Contextualitzaci histrica.

Es disposa de poca informaci sobre els inicis del poblament, per al municipi shan

trobat restes arqueolgiques prehistriques i neoltiques en diferents coves, evidenciant

la presncia humana en el territori des de fa millennis.

Pel que fa als orgens del poble, lany 1170 la carta dEscornalbou ja esmenta Pradel i

lany 1279 el seu rector pagava 36 sous, fet que ens mostra el seu arrelament alaleshores encara inexistent, municipi. Tot i aix, les primeres dades de poblaci sn de

1339, quan Pradell tenia 27 focs(1). Aquests, van anar disminuint a causa de les pestes

fins arribar a ser 22 al 1564. Per altra banda, a partir del segle XVIII es va produir un

creixement demogrfic, econmic i urbanstic (enciclopdia.cat).

(1) Focs, fogatge: mtode de recompte indirecte de poblaci a partir de les dades obtingudes dun impost directe sobre la poblaci

Font: climate-data.or


11/41

11

2.4. Referents caracterstics.

Sha volgut realitzar aquest breu apartat per exposar alguns dels referents caracterstics

del municipi. La voluntat daquest apartat s fer un breu recull daspectes sobre el

municipi per tal de copsar millor les segents parts del treball.

Pradell de la Teixeta va patir la filloxera als voltants de 1883 i ha experimentat

diversos processos de modificaci de la tipologia dels cultius en els ltims cent anys.

Lavellana va ser la collita principal, seguida de lametlla, el vi i loliva, per tamb shi

ha cultivat vinya. La terra s treballosa i dura. El territori s ple de barraques i altres

construccions de pedra seca (marges, cisternes, aixoplucs, amagatalls), que

representen un dels recursos histrics del municipi, amb diferents itineraris per a visitar-

les. Moltes daquestes construccions estan enderrocades o emboscades. Alguns

daquests marges sanomenen despiga, i les pedres es posen verticalment. Daquesta

manera els marges resulten ms forts per resulta molt laboris i requereix molta pedra.

En el passat tamb van existir nombroses arneres per a la producci de mel,

principalment de romer i bruc dhivern (cepell, localment). Artesanalment es feien

cistells, paneres, coves, arganells (estri per portar cntirs damunt de la mula). Lofici de

carboner, ferrer i calciner sha perdut en el terme, sent els ltims entre 1960-1970

(PRATS i DURAN, 2009).

3. Anlisi demogrfica i socioeconmica.

En aquest apartat es pretn fer una anlisi de les principals caracterstiques

demogrfiques i econmiques del municipi.

3.1. Metodologia concreta.

Per entendre les dinmiques i transformacions del paisatge que han succet al municipi

sha considerat oportuna la realitzaci daquests apartats i shan utilitzat les dades

extretes de lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) i del Centre dEstudis

Demogrfics (CED), lInstitut Nacional dEstadstica (I.N.E.) i el document publicat per

la Generalitat de Catalunya El Priorat. Anlisi econmica i possibilitats de

desenvolupament. Abans val a dir, que, donades les dimensions del municipi, en

referncia a la seva poblaci, variacions de poques unitats modifiquen substancialment


12/41

12

els segents grfics devoluci, ja que actualment cada individu representa

aproximadament un 0,5% de la poblaci del municipi.

3.2. Evoluci demogrfica.

Com veiem en la figura 3, des de 1715 la poblaci del municipi va augmentar fins a

gaireb finals del segle XIX, i va ser a partir de 1887 quan es va comenar a produir

lxode rural en aquest municipi.

Figura 3. Evoluci demogrfica a Pradell de la Teixeta (1717-1991).

Tal com expressa lhistoriador Jaume Vicens Vives sobre les migracions rurals

catalanes del segle XIX

Els individus ms actius de la poblaci camperola i de les petites viles abandonaren les llars percercar fortuna ads en les grans ciutats, ads en laventura de la migraci transmartima. L'estmul

dels sous elevats promogu el comenament del gran trasbals demogrfic catal contemporani,

caracteritzat, com arreu de l'Europa occidental, per l'emigraci del camp a la ciutat i la transformaci

del pags en obrer (VIVES, 1983: 17).

En referncia a la cita anterior, sapunta cap a la industrialitzaci de la m dobra del

mn rural davant les necessitats productives i de consum en els inicis de la societat

capitalista.

3.2.1. Situaci demogrfica recent.

En lafigura 4podem veure levoluci demogrfica centrada en els anys que sanalitzen

en aquest estudi. Veiem com la poblaci va continuar disminuint fins als ltims 15 anys,

en qu sestabilitza als voltants de 200 habitants tot i les fluctuacions que continuen

produint-se actualment. Durant el mxim de poblaci obtingut als voltants de 1887 hi

visqueren cinc vegades la poblaci actual, aproximadament.

0100200300400500600

700800900

10001100

1715 1755 1795 1835 1875 1915 1955 1995

Habita

nts

Any

Poblaci

Font: Elaboraci r ia a artir de l'Evoluci de la oblaci de Fet dades extretes de Idescat i Centre d'Estudis Demo rfics .


13/41

13

Figura 4. Evoluci demogrfica a Pradell de la Teixeta (1955-2014).

Pradell de la Teixeta actualment t una poblaci de 181 persones, una superfcie de 21,8

km2

i una densitat de poblaci 8,3 hab/km2

, tal com podem veure en lafigura 5.Figura 5. Comparativa superfcie, densitat i poblaci.

Pradell de la Teixeta Priorat Catalunya

Superfcie (km2) 21,8 498,6 32.108

Densitat (hab./km2) 8,3 19,2 234,2

Poblaci 181 9.550 7.518.903

El municipi, s el quart amb menor densitat de poblaci de la comarca del Priorat.

Aquesta comarca s la vuitena comarca amb menor densitat de poblaci de Catalunya i

aquelles comarques que tenen encara una menor densitat sn principalment de lmbit

pirinenc i dalta muntanya.Aquest aspecte ens fa reflexionar sobre les caracterstiques

del nostre municipi. s important remarcar que el Priorat s la desena comarca amb

menor dimensi de Catalunya i juntament amb la baixa densitat de poblaci veiem com

provoca que es tracti duna de les comarques menys poblades de tota Catalunya, en el

cas del municipi destudi passa el mateix.

Tal com veiem en lafigura 6, la poblaci de Pradell de la Teixeta representa una nfima

part de la poblaci total catalana i menys dun 2% de la poblaci de la comarca.Figura 6. Comparativa poblaci per sexes i total.

Homes Dones Total

Pradell de la Teixeta 81 100 181

Priorat 4.976 4.574 9.550

Catalunya 3.701.740 3.817.163 7.518.903

Per altra banda, en la figura 7, on sexposa la poblaci per sexes, veiem que dels 181

habitants del municipi 100 sn dones i 81 homes, aquest fet ha provocat considerar

oport analitzar la distribuci desigual entre homes i dones al municipi. La distribuci

150

200

250

300350

400

450

500

1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015

Habitants

Any

Poblaci

Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de Idescat .


Font: Elaboraci prpia a partir de l'Evoluci de la poblaci de Fet i Padr municipal d'habitants

(dades extretes de Idescat i Centre d'Estudis Demogrfics).


14/41

14

per sexes resulta fora diferent de la dinmica comarcal i catalana, trobant

aproximadament un 5% ms de dones que homes al municipi. Aquesta situaci, per,

tal com veiem en el proper grficno ha estat sempre aix, sin que respon a canvis dels

ltims 10 anys en el municipi.

Figura 7. Evoluci de la poblaci per sexes a Pradell de la Teixeta (1981-2014).

Aquest aspecte, podem analitzar-lo a travs de la figura 8, que ens pot orientar cap a un

possible raonament sobre el factor, entenent que principalment s degut a la distribuci

de la poblaci per grups dedat, on veiem que es tracta duna poblaci fortament

envellida. A travs de la pirmide resultant, que presenta una forma regressiva amb

tendncia a sser invertida, observem un possible apunt per entendre el fet que hi hagi

ms dones que homes: la causa por estar associada a una major esperana de vida

daquestes, representada en els ltims rangs de grups dedat on es veu una major

presncia de dones respecte a homes (RODRGUEZ, LVAREZ i CASTAEDA,

2007). Per altra banda, tamb veiem un major nombre de dones respecte a homes en els

rangs dedat ms joves. Aquesta pirmide presenta una gran deformaci deguda a la

poca poblaci del municipi, on cada individu influeix en la seva forma.

Figura 8.Poblaci per sexe i edat quinquennal a Pradell de la Teixeta (2014).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

Percentatge(%)

Any

% Dones

% Homes

Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de Idescat

-15 -10 -5 0 5 10 15

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

de 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

Poblaci

Dones

Homes



15/41

15

En la figura 9 podem veure com el saldo migratori intern (que inclou totes les

migracions dins de lestat espanyol) s principalment negatiu. s a dir, shan

desenvolupat ms emigracions des del municipi que immigracions cap a ell. Analitzant

les dades de la distribuci daquestes emigracions situades a la figura 9.1 de lannex,

observem com la major part daquestes han estat dins de la mateixa provncia. A ms, a

partir del treball dAnlisi econmica i possibilitats de desenvolupament del Priorat de

1981, observem com en el perode comprs entre 1961 i 1978 hi ha un saldo migratori

negatiu de 122 persones. Val a dir que en aquest cas parlem de saldo migratori total i no

intern (Anlisi econmica i possibilitat de desenvolupament, 1981).

Figura 9. Saldo migratori intern a Pradell de la Teixeta (1988-2013).

3.3. Evoluci econmica i social.

En aquest apartat primer analitzarem la distribuci econmica sectorial. Per a fer-ho

realitzarem una comparativa amb la distribuci sectorial de la poblaci activa de 1978 i

2014. A lafigura 10i a lafigura11, observem aquesta distribuci.

Figura 10. Distribuci sectorial en % (1978). Figura 11. Distribuci sectorial en % (2014).

-15

-10

-5

0

5

10

15

Migracions

Any

Total

61%17%

2%

20%


27%

18%

15%

40%

Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de Idescat Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretesdAn

lisiseconmica i possibilitats de desenvolupament delPriorat


16/41

16

Les figures anteriors mostren en percentatge la poblaci activa en cada sector respecte

al total de poblaci activa per a cada moment. En aquest sentit, la poblaci activa entre

1978 i 2014 tamb difereix, amb un 33% i 22% respectivament. Pel que fa a les dades

de 2014 shan comptabilitzat tantafiliats al rgim general de la Seguretat Social com

autnoms. Interpretant els resultats observem que lnic sector que es mant gaireb

estable s la indstria, amb un lleu augment. Per altra banda el sector que ms augmenta

proporcionalment s la construcci, gaireb deu vegades ms que al 1978, tamb ho fa

el sector serveis per en menor mesura perqu duplica el seu percentatge. El cas de

lagricultura s al contrari, ja que disminueix fins a menys de la meitat.

Tot i aix, cal remarcar la diferncia pel que fa als valors absoluts daquesta distribuci

observable en lafigura 12, on observem que lagricultura s el sector ms perjudicat en

termes absoluts, seguit per la indstria i els serveis, que tamb disminueixen el nombre

de persones vinculades, i lnic sector que creix en nombre de treballadors s la

construcci.

Figura 12. Valors absoluts distribuci sectorial Pradell de la Teixeta (1978-2014)

Agricultura Indstria Construcci Serveis Total Total poblaci % ocupaci

1978 63 17 2 21 103 308 33

2014 11 7 6 16 40 181 22

Respecte a la situaci econmica actual, podem observar, a travs de la figura 13, com

el sector econmic ms desenvolupat, quant a nombre dempreses, s el sector serveis.

De totes maneres, veiem que el nombre dempreses de cada sector dactivitat varia entre

1 (mnim), i 10 (mxim). Per aix podem associar aproximadament un pes del 5% a

cada establiment.

Figura 13. Establiments d'empreses i professionals per grans sectors d'activitat, 2002 (IAE).

Indstria; 1; 5%

Construcci; 4;

19%

Comer al

detall; 3;

14%Serveis,llevat

comer detall; 10;

48%

Professionals i

artistes; 3; 14%


Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de dAnlisieconmica i possibilitats de desenvolupament delPriorati Idescat


17/41

17

A partir de lafigura 14observem com entre 1994 i el 2002 hi ha hagut un augment en el

nombre destabliments dempreses i professional, per resulta evident la necessitat

dobtenir dades actualitzades.

Figura 14. Evoluci establiments d'empreses i professionals totals, 1994-2002 (IAE)

Un indicador sobre levoluci social del municipi s la tipologia dhabitatges que

coexisteixen i la seva dinmica en el temps. Per aix, en la figura 15 veiem levoluci

dels tipus dhabitatges entre 1970 i 2011. Podem observar com el nombre dhabitatges

principals ha disminut amb el temps, tot i un petit augment l'any 2011. Els habitatges

secundaris van augmentar fins al 1991, moment en qu van comenar a disminuir. Pel

que fa als habitatges buits veiem una evoluci errtica que ens fa pensar en un possible

error a lhora de quantificar aquest tipus dhabitatges.

Figura 15. Evoluci del tipus dhabitatges 1970-2011.

3.4. Evoluci agrcola i ramadera.

En la figura 16 veiem com el nombre dhectrees utilitzades van disminuir gradualment

de 1963 fins a 1980, moment que va comenar a augmentar el nombre dhectrees

utilitzades fins a finals de la dcada, per des de llavors fins al 2009 hi ha hagut una

davallada important en el nombre dhectrees destinades a ls agrcola.

12

14

16

18

20

22

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Nombred'empreses

Any

Total

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

1970 1981 1991 2001 2011

Nombred'habitatges

Any

Principals

Secundaris

Buits


Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de dAnlisieconmica i possibilitats de desenvolupament delPriorati Idescat


18/41

18

Figura 16. Distribuci de la superfcie agrcola utilitzada 1963-2009 per Ha (SAU)

En la figura 17, podem veure la distribuci de les explotacions entre 1982 i 2009. En

aquest cas, sobserva una davallada de tots els tipus dexplotaci en el municipi a partir

de finals de la dcada de 1980, a excepci dun petit increment en pastures permanents.Figura 17. Evoluci de les explotacions a Pradell de la Teixeta (1982-2009).

Per tal dobservar quina ha estat, i s, la producci principal en l'mbit agrari al

municipi sha realitzat levoluci entre 1900 i 2009 de les hectrees destinades als tres

principals tipus de cultius que shi desenvolupen; vinya, olivera i fruits secs

(principalment avellaner, per tamb ametller). La figura 18 ens mostra quina ha estat

aquesta evoluci i com el predomini de la vinya l'any 1900, amb ms de 700 hectrees,

passa a ser residual l'any 2009. Pel que fa als fruits secs veiem com es troba en una

situaci prxima al 1900, per des de 1973 ha viscut un descens important. En el cas delolivera el resultat s semblant al dels fruits secs per en una dimensi molt menor.

Figura 18. Evoluci principals cultius agrcoles 1900-2009 (ha)

250

350

450

550

650

1963 1968 1973 1978 1983 1988 1993 1998 2003 2008

H

a

Any

0

100

200

300

400

500

600

700

1982 1989 1999 2009

Hectrees

Any

Terres llaurades

Pastures permanents

Terreny forestal

Altres

0

100

200

300

400

500

600

700

1900 1963 1973 1978 2009

Ha

Any

VinyaOliveraFruits secs


Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes dAnlisieconmica i possibilitats de desenvolupament delPriorat, cens agrari I.N.E. i Idescat

Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes dAnlisieconmica i possibilitats de desenvolupament delPriorat, cens agrari I.N.E. i Idescat


19/41

19

Pel que fa a la producci ramadera disposem de poques dades per a partir de la figura

19 observem un increment pel que fa a laviram i la producci bovina. Per contra la

producci porcina, fora present el 1978, desapareix, aix com els pocs caps ovins i

cabrums que existien.

Figura 19. Producci ramadera 1978-2009.

Aviram Porc Ov i cabrum Bov

1978 25000 4000 30 0

2009 42620 1 0 92

4. Anlisi del territori.

En aquest apartat sanalitzar la cartografia i el treball de camp realitzat.

4.1. Anlisi cartogrfica.

En aquest apartat shan realitzat diversos processos per, mitjanant la interpretaci

cartogrfica, mostrar aspectes sobre les dinmiques que shan desenvolupat en el

paisatge del municipi.

Pel que fa als usos del sl de 1956, com que no es disposa daquestes dades

informatitzades sha fet una extracci per lmbit municipal de la imatge aria per a

obtenir diferents combinacions juntament amb la reclassificaci realitzada per als usosdel sl de lany 2009 i aix realitzar una comparativa visual dels diferents espais tractats.

El mapa dmbit municipal de 1956 es troba en lafigura 20.

Figura 20. Vol aeri 1956 per Pradell de la Teixeta

Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes dAnlisis econmica i possibilitats de desenvolupament delPriorat i Idescat


20/41

20

Un dels mapes principals realitzats pertany a la figura 21. Per obtenir aquest mapa sha

realitzat una reclassificaci dels usos del sl de lany 2009, aquest compta amb 243

categories de les quals noms en trobem 73 al municipi. Aquestes categories shan

reclassificat en tres valors diferents, la reclassificaci es pot veure en la figura 21.1de

lannex:

- Zones forestals: engloben una gran varietat dusos del sl, des de boscos,

matollars, roquissars, conreus abandonats

- Zones cultivades: centrades en els espais de producci agrcola.

- Zones urbanes: sha considerat qualsevol element de construcci humana, com

carreteres, nucli urb, cases allades, centrals eliques

Cal reconixer que aquesta reclassificaci pot ser considerada de massa simplista

perqu engloba 73 tipologies diferents agrupades en noms tres categories. Tot i aix,

per a les caracterstiques de lestudi sha considerat adient. Un altre aspecte s la

dificultat de caracteritzar cadascuna de les tipologies inicials en aquestes tres. Aquest

procediment ha estat subjectiu i sha realitzat segons la interpretaci de linvestigador.

El resultat obtingut ens permet observar com la major part del municipi s ds forestal,

tot i que aquest espai engloba usos del sl que van des dels roquissars fins a les pinedes

o alzinars.

Figura 21. Reclassificaci dels usos del sl per a Pradell de la Teixeta.


21/41

21

Analitzant lextensi dels principals usos del sl al municipi per a lany 2009 (amb ms

de 100 ha) veiem que el matollar s el ms abundant, seguit pel bosc de pi blanc amb

diferents percentatges de cobertura, posteriorment trobem els fruiters no ctrics en

bancals i finalment lalzinar, encara que tamb hi ha una extensi fora significativa de

prats i herbassars i fruiters no ctrics. Pel que fa a la superfcie de conreus abandonats

veiem que la major part deriva en matollars i seguidament en boscos.

Un dels aspectes a comparar ha estat la distribuci de lespai urb al municipi entre

1956 i 2009. A partir de la composici realitzada a la figura 22, disposada a lannex,

centrada en el nucli urb prpiament dit, veiem com les diferncies visibles sn poc

representatives, constatant aix que al municipi estudiat no hi ha hagut una generaci de

segones residncies ni una ampliaci significativa del nucli urb. El principal incrementrespecte als espais urbans entre 1956 i 2009 ha estat en infraestructures (camp de futbol

i piscina), noves carreteres i la generaci dun parc elic a la Serra de Pradell. Durant

aquest interval de temps tampoc shan construt urbanitzacions en el municipi. Per aix,

cal constatar que en lmbit urbanstic el desenvolupament ha estat gaireb inexistent.

Pel que fa a ls agrcola observem dues tendncies que depenen de la zona on ens

focalitzem. Per una part, trobem que en les zones ms properes al nucli urb, les zones

de cultius es mantenen ms o menys estables respecte als dos perodes analitzats, tal

com veiem en la figura 23 de lannex. Tot i aix, sevidencien tamb la prdua de part

daquests cultius agrcoles si observem com algunes de les parcelles que abans eren

conreades i ara ja no ho sn. Els principals usos del sl agrcoles actuals sn fruiters no

ctrics, vinya i olivera.

Per altra banda, en la resta del municipi veiem una disminuci considerable daquests

espais agrcoles i un procs demboscament generalitzat del territori. Per a visualitzar

aquesta dinmica ens podem centrar en la figura 24 de lannex, on sobserva que a

lextrem sud del municipi molts espais agrcoles ara formen part de zones forestals. En

aquesta composici cartogrfica sha modificat la llegenda original de colors per tal

dobservar millor les caracterstiques comentades. Tal com podem veure en la imatge,

l'any 1956 el principal espai forestal daquesta zona era de dimensions molt menors i les

zones agrcoles ocupaven gran part de la zona sud del municipi, mentre que en

lactualitat, la major part del sector s ds forestal que sha generat a partir de

labandonament daquests espais agrcoles.


22/41

22

4.2. Anlisi fotogrfica comparativa.

En aquest apartat volem evidenciar diferents aspectes sobre levoluci del territori a

partir de la comparaci de fotografies antigues i actuals. Per aix shan utilitzat diverses

postals del municipi realitzades a la dcada de 1960 per lempresa Foto Raymond S.A.

de Tarragona, a partir del boom(2) turstic dEspanya entre 1950-1960 (VALLEJO,

2011), i unes fotografies delaboraci prpia realitzades lany 2015.

La primera composici pertany a lafigura 25de lannex. Aquesta, ens permet analitzar

diferents aspectes del paisatge de la zona. El tipus de cultiu en la zona central ha estat

modificat, passant de lavellaner a la vinya. A partir de fonts locals sabem que en aquest

espai abans dels cultius davellaner de la primera imatge hi havia vinya, fent pals la

transformaci que ha anat succeint en el territori en lltim segle en referncia al tipusde cultius. Es pot observar com la gran bassa est buida en ambdues fotografies i cal

puntualitzar la raresa de produir avellanes de regadiu perqu es tracta dun cultiu tpic

de sec.

Respecte a laugment de la zona forestal trobem diferents espais a observar.

Primerament, en la zona central de la imatge es veu com un espai anteriorment utilitzat

per a la producci de vinya ara est embosquinat, ocupat principalment per una gran

quantitat de ginesta (Spartium junceum) que podem veure amb el groc tpic del procsde floraci. Tamb veiem un increment del bosc a la part dreta de la imatge actual, tot i

que en la primera imatge ja comenava a ser zona forestal, ara sobserva com la pineda

de Pinus halepensis sha seguit desenvolupant. Tot i aix, el creixement ms

caracterstic respecte a la superfcie de bosc es pot veure en la zona posterior a la masia

(Mas den Rafael). En la primera imatge podem veure com aquesta zona era ds

agrcola, destinat a la vinya, mentre que actualment est densament poblada de pins i es

pot considerar ben b un bosc. Pel que respecta a la zona urbana, veiem com segueix

prcticament igual, com a nics elements trobem la bassa i la masia.

La segona composici es pot observar a la figura 26 de lannex. Tenim una vista

general del nucli urb i de la Serra de Pradell, per cal dir que la perspectiva de les

imatges no s exactament la mateixa. Analitzant lmbit agrcola veiem que a les

proximitats del nucli urb no ha estat gaire modificat i hi podem trobar, prcticament,

les mateixes parcelles i cultius. En canvi, en el vessant nord de la Serra de Pradell

sobserva un abandonament de les zones de cultius en terrassa i la proliferaci dels

espais boscosos, la magnitud daquesta modificaci s molt considerable, ja que gaireb


23/41

23

no es poden veure les terrasses caracterstiques de la primera imatge. Pel que fa a lespai

urb no trobem gaires diferncies, a excepci de la construcci dun nou magatzem. Tot

i aix, queda fora de la imatge una zona en qu trobem dos equipaments actuals; una

piscina i un camp de futbol, que antigament eren zones de cultius. Tamb cal destacar la

creaci del parc elic de Trucafort lany 1999, en la imatge recent es poden observar

alguns dels molins elics situats sobre la Serra de Pradell. Per altra banda, tamb

sobserva la instauraci de diverses torres elctriques dalta intensitat que poblen el

municipi en lactualitat.

4.3. Mostreig parcellari.

En aquest apartat sha realitzat el mostreig parcellari (de 7x7 m.) en tres zones delmunicipi que es troben en diferents estadis de colonitzaci vegetal, a causa de

labandonament, en diferents moments, de ls agrcola tradicional. La localitzaci

daquestes zones de mostreig es pot veure en la figura 27 de lannex, aix com les

fotografies associades en les figures 27.1, 27.2 i 27.3. El mostreig ha estat basat en

linventari vegetal daquestes parcelles, excloent els exemplars de Corylus avellana

presents, ja que es tracten delements originalment plantats. Tamb sha realitzat la

catalogaci de ledat i el dimetre a 1,3 m. de lelement adult principal de Pinushalepensis, en cas dhaver-nhi, a partir de prendre una mostra amb una barrina de

Pressler i una cinta mtrica. Sha escollit el mostreig daquesta espcie, ja que s una de

les principals espcies colonitzadores arbries que trobem al municipi.

A travs de lanlisi de les tres parcelles inventariades saplica una metodologia per a

mesurar la biodiversitat, fent referncia a la biodiversitat vegetal, en aquest estudi. Els

mtodes aplicats fan referncia a la biodiversitat alfa, s a dir, la diversitat que es

mesura localment, en una zona de poca extensi (VALVERDE et al., 2005: 84).

Sha determinat la riquesa especfica de cada parcella a partir de lndex de Margalef

(Dmg) per a calcular la relaci funcional entre el nombre despcies i el nmero total

dindividus, fet que serveix per comparar el grau de diversitat existent entre diferents

comunitats; a major valor tenim major diversitat. Es una medida utilizada en ecologa

para estimar la biodiversidad de una comunidad con base a la distribucin numrica de

los individuos de las diferentes especies en funcin del nmero de individuos existentes

en la muestra analizada(MORENO, 2001) .


24/41

24

Dmg = S1 / ln N

S: espcies presents ln: logaritme natural N: total dindividus

Per altra banda, tamb sha aplicat lndex de Simpson el qual mesura labundncia

proporcional de les espcies que formen una comunitat.

=

SiD = ndex de diversitat de Simpson

S: Nmero despcies

N: Total dorganismes presentsn: nombre dexemplars per espcie

Parcella 1.

Descripci: Antic conreu d'avellaner, abandonat fa 36 anys (determinat a partir del

testimoni del propietari), orientaci sud, sl profund, envoltada de cultius.

Figura 28. Inventari vegetal, ndex de Simpson i Index de Margalef parcella 1.

Parcella 1

I. Simpson

Espcie Quantitat Abundncia relativa (Pi) Pi2 I. Margalef

Pinus halepensis 4 0,1081 0,0117

2,22

Rubus ulmifolius 5 0,1351 0,0183

Olea europea 3 0,0811 0,0066

Quercus ilex 2 0,0541 0,0029

Asparagus acutifolius 5 0,1351 0,0183

Clematis vitalba 3 0,0811 0,0066

Pistacea lentiscus 1 0,0270 0,0007

Juniperus communis 1 0,0270 0,0007Nerium oleander 13 0,3514 0,1234

Sumatori 37 D 0,1892

1-D 0,8108

Figura 28.1 Mostreig parcella 1

Circumferncia a 1,3 m. (cm) Dimetre 1,3 m. (cm) Anells Long. mitj anells

Mostra de Pinus halpensis 152 cm 48,38 cm 27 1'1 cm

Font: Elaboraci prpia en base a treball de camp



25/41

25

Parcella 2.

Descripci: Antic conreu davellaner, abandonat fa 4-8 anys (determinat a partir de

testimoni local), orientaci sud, sl profund, envoltada de cultius.

Figura 29.Inventari vegetal, ndex de Simpson i Index de Margalef parcella 2.

Parcella 2

I. Simpson



1,61


Olea europea 1 0,0833 0,0069

Cistus albidus 2 0,1667 0,0278

Rosa sp. 1 0,0833 0,0069Sumatori 12 D 0,3194

1-D 0,6806

Parcella 3.

Descripci: Antic conreu davellaner, abandonat fa 42 anys (determinat a partir de

testimoni del propietari), orientaci sud, sl poc profund, proper a una zona cremada fa

15 anys, envoltada de zona boscosa desenvolupada que havien estat cultius.

Figura 30.Inventari vegetal, ndex de Simpson i Index de Margalef parcella 3.

Parcella 1

I. Simpson



3,68


Olea europea 3 0,0667 0,0044

Quercus ilex 1 0,0222 0,0005

Asparagus acutifolius 6 0,1333 0,0178

Clematis vitalba 3 0,0667 0,0044

Pistacea lentiscus 3 0,0667 0,0044

Juniperus communis 1 0,0222 0,0005

Nerium oleander 4 0,0889 0,0079

Rosmarinus officinalis 2 0,0444 0,0020

Lavandula officinalis 3 0,0667 0,0044

Erica multiflora 9 0,2000 0,0400

Genista scorpius 2 0,0444 0,0020

Cistus albidus 2 0,0444 0,0020

Hedera helix 1 0,0222 0,0005

Sumatori 45 D 0,0973

1-D 0,9027




26/41

26

Figura 30.1 Mostreig parcella 3.

Circumferncia a 1,3 m. (cm) Dimetre 1,3 m. (cm) Anells Long. mitj anells

Mostra de Pinus halpensis 96 cm 30,55 cm 36 0,6 cm

A partir dels resultats obtinguts veiem com la parcella amb major biodiversitat,

obtinguda amb lndex de Margalef, s aquella que fa ms temps que sha abandonat

(parcella 3), provocant aix un major desenvolupament de successi vegetal i riquesa

especfica. A continuaci trobem la parcella 1 i finalment la 2. Constatem aix que els

espais que fa ms temps que shan abandonat sn els que presenten una major

biodiversitat aparent. Amb aquest ndex obtenim la riquesa especfica duna comunitat

que es basa en el nombre despcies presents per sense tindre en consideraciel valordaquestes espcies.

A partir de lndex de Simpson obtenim dos valors, primerament veiem el valor de

dominncia de Simpson (DSi) que com major sigui aquest, ms dominncia duna

espcie respecte a les altres existeix en un territori. En els inventaris realitzats veiem

com la parcella 2 s la que t un ndex de dominncia ms elevat, a continuaci la

parcella 1 i finalment la 3. A partir de la valoraci daquestes dades veiem com en la

parcella 3 obtenim un espai amb major varietat despcies. Pel que fa a lndex de

diversitat de Simpson (Sid), observem el mateix resultat que sha obtingut amb lndex

de Margalef. La parcella 3 s la que presenta una major diversitat, seguida de la

parcella 1 i finalment la 2. Cal remarcar que els valors de lndex de diversitat de

Simpson oscillen entre 0-1, per aix, veiem com els resultats obtinguts en la tercera

parcella representen una diversitat molt elevada.

Respecte a les mostres obtingudes delsPinus halepensisanalitzats veiem com la mostra

de la primera parcella, tot i tracrar-se dun exemplar ms jove, assoleix un major

dimetre i creixement anual que lexemplar de lamostra de la tercera parcella. Aix,

pot ser degut a diversos factors com la compentncia, el tipus, profunditat i percentatge

en matria orgnica del sl, laccessibilitat a laigua subterrnia, etc. Cal dir que la

percepci visual apunta a que la parcella 3 est localitzada en un sl ms pobre, amb

major presncia de pedres i amb un menor percentatge de matria orgnica.

Un factor rellevant a considerar s la proximitat de zones forestals als voltants de la

parcella 3. Aquest fet, ha condicionat la diversitat present en lactualitat a partir duna

major facilitat de propagaci, afavorint aix la reforestaci daquest espai.



27/41

27

5. Conclusions

A partir daquest estudi shan pogut observar les dinmiques i transformacions del

paisatge del municipi. Tot i que nicament sha tractat des del prisma de la metodologia

qualitativa podem extreure diverses conclusions del treball realitzat. En aquest apartat es

pretn realitzar un recull de les principals conclusions obtingudes a partir de lanlisi

dels principals punts de lestudi.

Levoluci demogrfica del municipi presenta unes caracterstiques semblants a les

prpies de molts municipis del Pirineu, sobretot daquells que no han estat potenciats en

els ltims anys a causa del turisme. Lxode rural de mitjans del segle XX s

caracterstic dambds espais. La tendncia migratria actual no s quelcom

completament conegut, tot i que apunta a una disminuci lleu o estancament de lapoblaci.

Levoluci econmica ha estat enfocada cap al sector serveis i la construcci, en

detriment del sector tradicional agrcola del municipi, tot i que no s un municipi gaire

enfocat el turisme encara que en els ltims anys hagi augmentat, sobretot en relaci amb

el turisme rural associat a la comarca del Priorat. Laugment en el nombre

destabliments econmics apunta cap a una revaloritzaci econmica del municipi.

Pradell de la Teixeta no ha estat afectat pel creixement immobiliari especulatiu, lamanca datractius turstics massificats pot ser un dels motius daquesta caracterstica.

En lmbit agrcola veiem com durant lltim segle shan succet diversos canvis en els

tipus de cultius conreats, la fluctuaci dels preus dels principals cultius, segons fonts

locals, s un dels motius pels quals shan generat aquestes modificacions. El municipi

ha viscut un procs dabandonament molt significatiu de les activitats agrries i les

seves explotacions. Aquest factor est associat a la disminuci de la poblaci resident i

a la desvaloritzaci del sector agrari, fet que fa inviable en moltes ocasions el

manteniment de les petites explotacions familiars tradicionals.

De lanlisi cartogrfica sen deriven diverses conclusions. Primerament, respecte a la

metodologia utilitzada, podem afirmar que el fet de no disposar dels usos del sl de

1956 ha condicionat aquest estudi. La voluntat de la feina realitzada ha estat mostrar les

principals caracterstiques referents als canvis dusos del sl a partir de mapes que

serveixin dexemple. En aquest sentit, lanlisi cartogrfica establerta ens permet

observar com el territori ha sofert un procs demboscament des de 1956 fins

lactualitat. La disminuci de la superfcie de cultius s el principal motiu daquest


28/41

28

procs. En lmbit urb, veiem com el creixement del nucli urb s prcticament

inexistent. A partir de lanlisi fotogrfic comparatiu aportem validesa a aquestes

conclusions i alhora observem el canvi en la tipologia dalgunscultius.

El mostreig parcellari i lanlisi de la successi ecolgica secundria que shi

desenvolupa (VALVERDE, 2005: 95 i LPEZ et al., 2006: 54), shan aportat dades per

a interpretar el temps dabandonament de les parcelles inventariades per tal dafirmar

les aportacions de la poblaci local. Si considerem la diversitat a nivell parcellari veiem

com aquesta augmenta com ms temps portin abandonades. Per en una valoraci

general del territori veiem com aquest fet no s encertat, ja que, lemboscament

generalitzat provoca una prdua de biodiversitat associada a un territori heterogeni, amb

diferents tipologies dusos de sl. A ms, la prdua daquests usos comporta un

empobriment del territori perqu anteriorment shi realitzava un manteniment derivat de

la utilitzaci antrpica. Aquesta situaci pot anar associada a diversos riscos, com

laugment dels incendis forestals per una acumulaci de combustible vegetal, amb els

efectes negatius associats; risc per a bns, persones i animals, cost econmic per a la

societat en prevenci i control, estancament de les comunitats vegetals que no

aconsegueixen maduresa...

Tot plegat assenyala cap a la necessitat dinvertir progressivament aquest procs a partir

de la revaloritzaci del territori, especialment en aquells espais rurals diversificats

caracterstics de la muntanya mitjana. Aquests, esdevenen una font de riquesa

paisatgstica, social i cultural que hauria de preservar-se per tots els serveis que genera.

6. Valoracions

Aquest apartat t la finalitat de valorar lestudi realitzat respecte a la metodologia

utilitzada, el compliment dels objectius proposats i la possibilitat destendremes enll el

projecte un cop finalitzat lestudi.

Com ja sha comentat anteriorment, part de la metodologia utilitzada est justificada en

labsncia de dades de fcil accs dels usos del sl de 1956, aix com altres dades

estadstiques ms antigues.

El principal objectiu de lestudi era aportar una breu radiografia del territori analitzat a

partir de les dinmiquespaisatgstiques i aquesta valoraci sha aconseguit a partir de la

utilitzaci de diferents mtodes per tal daportar una visi de la realitat de la qual en

certa mesura ja sen tenia un coneixement previ. Aquest treball no sorgeix dun


29/41

29

desconeixement de la situaci, sin de lobservaci prvia daquesta i la voluntat recau

en buscar les causes daquestes observacions casuals.

Durant la realitzaci daquest treball shan anat retirant o incorporant tems, la manca de

recursos i la limitaci temporal a dedicar en el projecte han impedit incorporar molts

daquests elements que haurien fet daquest estudi quelcom ms complet. Hagus

resultat interessant analitzar aspectes com les caracterstiques edafolgiques o el

pendent dels conreus abandonats, les rutes turstiques de pedra seca existents al

municipi, la realitzaci dentrevistes amb la poblaci local, lestudi de levoluci dels

usos del sl en tres moments (1956, 1970 i 2009), lanlisi de lerosi del sl en espais

abandonats, i un llarg etctera.

Resulta imprescindible esmentar que durant el treball de camp sha comptat amb

lacompanyament dun familiar, agricultor, per sobretot gran coneixedor del territori,

qui ha aportat consideracions i coneixements ms enll dels que el mateix investigador

ha pogut realitzar. Tot i que no sha produt cap entrevista formal, cal remarcar que

algunes de les valoracions realitzades durant lestudi es fonamenten, en un primer

moment, en les seves aportacions.

Finalment, sha volgut incorporar en aquest apartat un dels objectius secundaris de

l'estudi. La possible dinamitzaci del territori amb la participaci de la poblaci local.

Una vegada obtingut el resultat del treball seria convenient fer una difusi d'aquest per

realitzar una gesti i ordenaci participativa del municipi. Aquest aspecte, per, seria

tractat en una continuaci del projecte inicial. Per a realitzar aquesta contribuci cal

tindre presents les limitacions i potencialitats del territori en l'mbit econmic, social i

del medi fsic. Per aix, aquest treball ha procurat descriure i analitzar les principals

caracterstiques referents a aquestes variables i la seva transformaci en les ltimes

dcades.

Per a dur a terme lobjectiu posterior de participaci popular es proposa ladaptaci delsplans estratgics de les ciutats vers al municipi. Tal com apunta Cruz (2013), sha

danar ms enll dels plans estratgics i s necessari buscar una planificaci

participativa, en aquest cas, a escala municipal. Cruz, planteja tres fases per a dur a

terme aquest tipus de planificaci del territori. Aquest aspecte es podria desenvolupar en

profunditat si el treball previ resulta dinters, per sha considerat oport mostrar un

breu quadre de sntesi (figura 31) que cal adaptar al terme municipal a partir del Pla

dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM).


30/41

30

Figura 31. Quadre adaptaci planificaci del territori a lmbit municipal.

7. Referncies bibliogrfiques.

BERNARD, Nebel i WRIGHT, Richard (1999). Ciencias ambientales: Ecologa y

Desarrollo Sostenible. Mxico: Pearson Prentice Hall.

BOADA, Mart i SAUR, David (2002).El cambio global. Barcelona: Editorial Rubes.

CHESWORTH, Ward (2008).Encyclopedia of Soil Sciences. Dordrecht: Springer. 63.

CRUZ, Helena (2013). Ms enll dels plans estratgics: vers una planificaci del

territorio participativa pel govern de la ciutat.Elements dinnovaci i estratgia, 3.

Diputaci de Barcelona.

El Priorat. Anlisi econmica i possibilitats de desenvolupament (1981). Direcci

General de Poltica Territorial, Generalitat de Catalunya. Barcelona: Ketres editora S.A.

GARCA, Jos Mara (1988). La evolucin de la agricultura de montaa y sus efectos

sobre la dinmica del paisaje.Revista de Estudios Agrosociales, 146, 7-37.

GIRONS, Josep (1999). Lart de la pedra en sec a les comarques de Tarragona.

Diputaci de Tarragona.

LLAUSS, Albert (2005). Caracteritzaci i anlisi dels canvis paisatgstics de les

closes a la Plana de lAlt Empord a una escala de detall per al perode 1957-2001.

Indit. Treball de recerca de tercer cicle de Doctorat de Medi Ambient de la Universitat

de Girona, Girona.LPEZ, Ignacio, et al. (2006). Ecologa. Mxico: Umbral editorial, 52-54.

MORAN, Josep; BATLLE, Mar i RABELLA, Joan Anton (2002). Topnims catalans.

Etimologia i pronncia.Barcelona: Abadia de Montserrat. 127.

MORENO, Claudia (2001). Mtodos para medir la biodiversidad. Zaragoza: M&T

Manuales y Tesis SEA.

MOLANO, Joaqun (2004). Villa de Leiva: Ensayo de intertacin social de una

catstrofe ecolgica.Biblioteca Virtual del Banco de la Repblica.


31/41

31

PRATS, Enric i DURAN, Josep Maria (2009). Noms de lloc, llinatges i renoms del

Pradell de la Teixeta. Barcelona: Impremta Bada.

REGATO, Pedro; CASTEJN, Mercedes; TELLA, G.; GIMNEZ, S.; BARRERA,

Ildefonso i ELENA-ROSELL, Ramn (1999). Cambios recientes en los paisajes de

los sistemas forestales mediterrneos de Espaa.Dialnet, 8, nmero extraordinari, 383-

398.

RIBAS, Anna; PAVN, David i SAUR, David (2007). Levoluci recent del paisatge

a lAlt Empord a partir de lanlisi en els canvis dusos i cobertes del sl (1950-2000).

Annals, Actes congrs sobre el paisatge vol. 1, 51-61.

RODRGUEZ, Aida; LVAREZ, Luisa i CASTAEDA, Ileana (2007). La pirmide de

poblacin. Precisiones para su utilizacin.Revista cubana de salud pblica, 33, 4.

VALDERVE, Teresa; MEAVE, Jorge; CARABIAS, Jlia i CANO-SANTANA, Zenn

(2005).Ecologa y medio ambiente. Mxico: Pearson Prentice Hall.

Ctedra de Ecologa y Comunidades y sistemas. Estimacin de la diversidad especfica.

VALLEJO, Rafael (2011). Turismo y desarrollo econmico en Espaa durante el

franquismo, 1939-1975. Sesin 12: El turismo en el desarrollo espaol contemporneo.

X Congreso Internacional de la AEHE. Universidad Pablo de Olavide, Carmona

(Sevilla).

Recursos web consultats.

http://www.enciclopedia.cat/[consultada a 28-03-2015]

http://usuaris.tinet.cat/pradell/poble.html [consultada a 28-03-2015]

http://www.turismepriorat.org/[consultada a 28-03-2015]

http://www.idescat.cat/[consultada a 28-03-2015]

http://www.pradelldelateixeta.cat/ [consultada a 28-03-2015]

http://www.greenhub.cat/marges-de-pedra-seca-quan-laccio-antropica-afavoreix-la-

biodiversitat/ [consultada a 16-04-2015]

http://www.catpaisatge.net/[consultada a 16-04-2015]

http://coordinadorapedraseca.org/images/full98.pdf [consultada a 16-04-2015]

http://tarwi.lamolina.edu.pe/~acg/diversidad_biologica.htm [consultada a 16-04-2015]
http://www.enciclopedia.cat/http://www.enciclopedia.cat/http://usuaris.tinet.cat/pradell/poble.htmlhttp://www.turismepriorat.org/ca/que-fer/paisatges-del-vi/pradell-de-la-teixetahttp://www.turismepriorat.org/ca/que-fer/paisatges-del-vi/pradell-de-la-teixetahttp://www.idescat.cat/emex/?id=431153http://www.idescat.cat/emex/?id=431153http://www.pradelldelateixeta.cat/POBLE/default.cfmhttp://www.greenhub.cat/marges-de-pedra-seca-quan-laccio-antropica-afavoreix-la-biodiversitat/http://www.greenhub.cat/marges-de-pedra-seca-quan-laccio-antropica-afavoreix-la-biodiversitat/http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.phphttp://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.phphttp://coordinadorapedraseca.org/images/full98.pdfhttp://tarwi.lamolina.edu.pe/~acg/diversidad_biologica.htmhttp://tarwi.lamolina.edu.pe/~acg/diversidad_biologica.htmhttp://coordinadorapedraseca.org/images/full98.pdfhttp://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.phphttp://www.greenhub.cat/marges-de-pedra-seca-quan-laccio-antropica-afavoreix-la-biodiversitat/http://www.greenhub.cat/marges-de-pedra-seca-quan-laccio-antropica-afavoreix-la-biodiversitat/http://www.pradelldelateixeta.cat/POBLE/default.cfmhttp://www.idescat.cat/emex/?id=431153http://www.turismepriorat.org/ca/que-fer/paisatges-del-vi/pradell-de-la-teixetahttp://usuaris.tinet.cat/pradell/poble.htmlhttp://www.enciclopedia.cat/


32/41

32

http://es.climate-data.org/location/662463/ [consultada a 16-04-2015]

http://www.flickriver.com/photos/tags/pradelldelateixeta/interesting/[consultada a 16-

04-2015]

8. Annex

Figura 9.1. Migracions internes

Any

Mateixa comarca Resta de la provincia Resta de Catalunya Resta d'Espanya Total

1988 -6 -3 0 -3 -6

1989 -3 -1 0 0 -3

1990 -3 0 -1 -1 -3

1992 -11 -9 -1 0 -11

1993 -3 -4 1 0 -3

1994 1 -4 5 0 1

1995 0 -3 2 0 0

1997 -9 -2 -3 0 -9

1998 -3 -1 -2 0 -3

1999 -8 -6 0 0 -8

2000 -7 -6 -1 0 -7

2001 -4 -4 0 0 -4

2002 3 -1 3 0 3

2003 3 4 -2 0 3

2004 -6 -4 -1 0 -6

2005 -12 -3 -1 -4 -12

2006 -4 -4 0 0 -4

2007 -4 -4 0 0 -4

2008 -2 -1 0 0 -2

2009 7 4 3 0 7

2010 11 3 7 0 11

2011 -3 -1 1 -1 -3

2012 -4 0 -3 0 -4

2013 -9 -2 -5 0 -9

Figura 21.1. Usos del sl 2009, extensi i reclassificaci

Nmero Nom Ha Reclas

2 Pineda de pinastre (>= 20%cc) 8.0 1

3 Pineda de pi blanc (>= 20%cc) 360.3 1

4 Pineda de pinassa (>= 20%cc) 48.0 1

5 Pineda de pi roig (>= 20%cc) 13.5 1

9 Alzinar (>= 20%cc) 124.2 1

19 Roureda de roure martinenc (>= 20%cc) 1.5 1

20 Roureda de roure de fulla menuda (>= 20%cc) 3.9 1

24 Altres caducifolis (>= 20%cc) 0.7 1

Font: Elaboraci prpia a partir de dades IDESCAT
http://es.climate-data.org/location/662463/http://www.flickriver.com/photos/tags/pradelldelateixeta/interesting/http://www.flickriver.com/photos/tags/pradelldelateixeta/interesting/http://www.flickriver.com/photos/tags/pradelldelateixeta/interesting/http://es.climate-data.org/location/662463/


33/41

33

25 Boscos caducifolis de ribera (>= 20%cc) 4.4 1

27 Pineda de pinastre (5-20%cc) 1.4 1

28 Pineda de pi blanc (5-20%cc) 138.7 1

29 Pineda de pinassa (5-20%cc) 19.8 1

30 Pineda de pi roig (5-20%cc) 4.1 1

34 Alzinar (5-20%cc) 26.4 1

45 Roureda de roure de fulla menuda (5-20%cc) 0.4 1

49 Altres caducifolis (5-20%cc) 1.1 1

81 Regeneraci de pi blanc 103.5 1

87 Regeneraci d'alzina 25.8 1

90 Regeneraci de roureda de roure martinenc 0.3 1

91 Regeneraci de roure de fulla menuda 1.6 1

92 Matollars 590.8 1

93 Matollars en lnies elctriques 5.0 1

96 Matollars procedents de tallades arreu 0.1 1

97 Matollars de formacions de ribera 7.8 1

98 Canyars 2.2 1

103 Prats i herbassars 95.1 1

104 Prats i herbassars en lnies elctriques 10.7 1

115 Roquissars 32.1 1

117 Lleres naturals 3.6 1

119 Sl erosionat per agent natural 4.7 1

120 Sl nu per acci antrpica 4.0 1

121 Sl nu en lnies elctriques 0.1 1

130 Fruiters no ctrics 89.6 2

131 Fruiters no ctrics en regadiu 2.9 2

133 Vinyes 13.5 2

134 Oliverars en bancals 5.4 2

139 Altres conreus herbacis 3.4 2

140 Altres conreus herbacis en regadiu 2.8 2

142 Conreus en transformaci 5.5 2

143 Rompudes agrcoles 0.6 2

147 Fruiters no ctrics en bancals 207.5 2

149 Vinyes en bancals 10.8 2

150 Oliverars en bancals 33.5 2

153 Altres conreus herbacis en bancals 0.8 2

155 Conreus abandonats - boscos 18.8 1

156 Conreus abandonats - matollars 73.9 1

157 Conreus abandonats - prats en zones forestals 6.4 1

161 Fruiters no ctrics abandonats - prats en zones agrcoles 0.8 1

163 Fruiters no ctrics abandonats - prats en zones agrcoles en bancals 1.8 1

165 Vinyes abandondades- prats en zones agrcoles 0.1 1

170 Altres conreus herbacis abandonats - prats en zones agrcoles 0.7 1

171 Altres conreus herbacis abandonats regadiu no regat 0.1 1

181 Horta familiar 3.6 2


34/41

34

186 Basses agrcoles 0.3 3

188 Centre urb 2.8 3

190 Habitatges unifamiliars 0.4 3

192 Cases allades 2.3 3

195 Indstries allades 1.1 3

197 Complexos comercials i d'oficines 0.7 3

200 Altres construccions 0.4 3

201 Naus d's agrcola 0.2 3

202 Granges 2.6 3

204 Cementiris 0.1 3

209 Autopistes i autovies 0.4 3

210 Carreteres 20.5 3

212 Vies de ferrocarril 3.8 3

214 Zones verdes viries 15.2 3

215 Zones verdes ferroviries 0.6 3

218 Zones d'esport 0.5 3

222 Complexos administratius 0.1 3

226 Centres religiosos 0.2 3

228 Centrals eliques 3.6 3

235 Telecomunicacions 0.0 3

Font: Elaboraci prpia a partir de mapa dusos del sl (2009).


35/41

35

Figura 22. Comparaci nucli urb.


36/41

36

Figura 23. Vol aeri 1956 amb reclassificaci dusos del sl 2009.


37/41

37

Figura 24. Vol aeri 1956 i reclassificaci usos del sl 2009.


38/41

38

Figura 25. Composici Mas den Rafael.


39/41

39

Figura 26. Composici vista general.


40/41

40

Figura 27. Localitzaci parcelles de mostreig.

Parcella 1 Lon, Lat: 0 52' 11.1307", 41 9' 17.9116"

Parcella 2 Lon, Lat: 0 52' 14.0399", 41 9' 18.1600"

Parcella 3 Lon, Lat: 0 53' 4.9247", 41 9' 47.7404"


41/41

Figura 27.1 Fotografies parcella 1.

Figura 27. 2 Fotografies parcella 2.

Figura 27.3. Fotografies parcella 3



Documents

Bertran Ferre David Tfg Transf Paisatg