Miquel Col l i À len to rn

Xavier Fort i Buíiil

BIO-BIBLIOGRAFIA

D'EUFEMIÀ FORT I C O G U L

(1908-1979)

SANTES CREUS

PUBLICACIONS DE L 'ARXIU BIBLIOGRÀFIC

1 9 8 0

B I O - B I B L I O G R A F I A

D ' E U F E M I A FORT I C O G U L

PUBLICACIONS DE L ' A R X I U B I B L I O G R À F I C

DE SANTES CREUS

38

BIO-BIBLIOGRAFIA D'EUFEMIÀ FORT 1 COGUL

per Miquel Coll i Alentorn

i Xavier Fort i Buii l l

Eufemià Fort i Cogul (a. C. s.)

La Selva del Camp, 11-IV-1908 — Barcelona, 24-V-1979.

(Dibuix d'Andreu Fort i Bufill)

Miquel Coll i Alentorn

Xavier Fort i Bufill

BIO-BIBLIOGRAFIA

D'BUFEMIÀ FORT I COGUL

(1908-1979)

SANTES CREUS

PUBLICACIONS DE L 'ARXIU BIBLIOGRÀFIC

1 9 8 0

Edició de 200 exemplars.

«Bio - bibliografia d'Eufemià Fort i Cogul». Autors: Miquel Coll i Alentorn i Xavier Fort i Bufill . Edita: Publicacions de l ' A r x i u Bibliogràfic de Santes Creus. Impremta Monàstica, Abadia de Poblet (prov. de Tarragona). — Any 1980.

Sep. Dipòsi t legal T. 6 — 1958.

La Junta Directiva de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, el 25 de novembre de 1979 acordà dedicar la Festa Anual del 1980 a la memòria de l'Eufemià Fort i Cogul, en el primer aniversari del seu traspàs i a l'ensems donar a Vestampa aquesta Bio - Bibliografia d'aquell que fou el millor historiador santescreuí de tots els temps.

Endreça: A la memoria d'Eufemià Fort i Cogul, el més destacat historiador santescreuí de tots els temps, f a Barcelona, 24 de maig de 1979.

Homenatge de l'Entitat que ell fundà.

FORT I C O G U L I SANTES CREUS

Eufemia, Joan, Josep Fort i Cogul va néixer a la Selva del Camp (Baix Camp) 1*11 d'abril del 1908. Era fill de Pau Fort i Aymemí, pagès, natural d'Almoster (Baix Camp), d'una nissaga que ja trobem en aquest poble al segle x v i , i de Marina Cogul i Girona, de la Selva. L'avi patern era d'Almoster i tots els altres avis eren selvatans. I mentre els seus ascendents paterns eren carlins, i un besavi havia mort en acció en la primera guerra carlina, els materns eren més aviat liberals.

Va fer els estudis primaris als claretians de la seva vila; als tretze anys va fer de jornaler de la terra i als catorze (octubre del 1922) va entrar al seminari de Tarragona del qual va haver de sortir per falta de salut després d'aprovar-hi els cinc primers cursos de la carrera eclesiàs­tica, Encara que molts hem dit (jo mateix) que fou com a convalescent de la seva malaltia que va anar per primer cop a Santes Creus, ara hem aclarit que la primera visita de Fort i Cogul al monestir del Gaià va ésser el 18 de juliol del 1922 i per tant abans de l'entrada al seminari. Allà va fer amistat amb mossèn Francesc de P. Sanjuan, rector de la parròquia, i amb Gaietà Cunillera, que havia d'entrar al cap de poques setmanes, juntament amb Fort, al seminari tarragoní. En aquesta opor­tunitat la visita al monestir ja va ésser detinguda i profitosa.

Després, va venir la malaltia i els inicis de convalescència, i és llavors que Fort i Cogul torna a Santes Creus. Era el juny del 1927 i es va ins­tal·lar a la fonda de l'Assumpta. I fou el clima físic i espiritual de Santes Creus el que l i va permetre de superar la dura prova. Des d'aleshores la connexió Fort - Santes Creus seria profunda i indestructible. Tot seguit se sentiria atret per les investigacions relacionades amb el monestir que va iniciar als arxius parroquial i municipal, i el mateix estiu va publicar en un diari de Reus un article de comentari elogios d'una Guia inèdita de Santes Creus de Josep Artigal, que constitueix la primera peça de l'abundosíssima bibliografia santescreuina del nostre enyorat amic. A par­tir d'aquí, i durant mig segle, Fort i Cogul aniria produint dotzenes de

9

llibres i d'estudis erudits i alguns centenars d'articles i notes de divulgació relacionats amb el tema de Santes Creus que ens el mostren com l'home que més i millor ha sabut sobre el cenobi del Gaià.

Des del primer moment de l'estada del 1927 afermà l'amistat amb mossèn Sanjuan i va lligar-ne una de nova amb Pere Lloret i Ordeix que després seria president del Patronat de Santes Creus (1931-1936) i Comis­sari dc la Generalitat per al monestir fins al 13 de gener del 1939. Fruit de la col·laboració dels tres va ésser una solemne celebració dels sis segles de la mort de Jaume I I el dos de novembre d'aquell any.

Restablerta la seva salut, Fort va fer d'infermer dels Germans de la Doctrina Cristiana de Tarragona i va dur a terme una activa tasca pe­riodística en aquesta ciutat. Poc després va fer el servei militar com a per­tanyent a la lleva del 1929 i va arribar a ésser tinent de l'Exèrcit. Acabat aquest servei, el 1931 va traslladar-se a Barcelona, i ací va treballar a la Protecció de Menors, en una acadèmia privada i finalment va ésser professor de català, correspondència comercial i gramàtica castellana de l'Acadèmia Pràctica.

La seva residència a Barcelona l i va permetre de freqüentar l 'Arxiu de la Corona d'Aragó on investigaria tan a fons en els temes de la seva especialitat i on va començar treballant en la història dels frares mínims. També en aquest temps va ésser deixeble de Pompeu Fabra a la Univer­sitat durant un curs, va obtenir el títol de professor de català de la Generalitat i va actuar com a tal fins al 1937. Va ensenyar Ja nostra llengua a l'Escola de Comerç de Sabadell fins que va ésser mobilitzat, i llavors va ésser adscrit al C.R.I.M. de Barcelona, en Serveis Auxiliars.

Mentrestant havia començat a festejar amb Neus Buftll i Jané pel novembre del 1935 i s'hi va casar a la Bonanova, tot just acabada la guerra civil el 24 de novembre del 1939.

La seva muller és barcelonina, encara que procedent de Reus per part de pare, i l i va donar quatre fills (Xavier, Andreu, Miquel dels Sants i Albert) i una filla (Maria-Neus).

Després de la guerra va treballar un breu temps a la Perfumeria Nú­ria, i tot seguit va fundar les Indústries E. Fort, de material sanitari, aviat convertides en associar-se amb el seu sogre Melcior Bufiü i Gasset, en Indústries Fort-Bufi l l , S. L. Aquest negoci l i va donar per viure i sos­tenir una família fins que el 1967 el va traspassar, bé que ha seguit tre­ballant amb el mateix nom.

La guerra i els seus trasbalsos havia produït pocs estralls a Santes Creus, llevat dels soferts per la capella de Santa Llúcia, destruïda pels incontrolats de Vila-rodona. El mateix mossèn havia estat salvat per Pere Lloret i els seus ajudants.

10

Aviat Fort, que cada estiu anava a passar una temporada al seu estimat Santes Creus, va enginyar-se per agrupar les persones interessades en l'estudi de tot el referent al monestir, en l'aplegament de documents, textos i informacions relatius a aquest en la restauració i revaloració dels seus tresors arquitectònics i arqueològics. Així va néixer el Foment de Santes Creus, S. A. el 1944, els Amics de Santes Creus el 1945, i l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus el 1947, el discurs inaugural del qual va pronunciar en català, cosa no fàcilment faedora ni exempta de perills en aquells temps. Els seus companys en aquesta tasca foren el doctor Pere Serramalera i Cosp, l'ecònom mossèn Abdó Socias i Bové i el senyor Pere Gi l i Gimeno. Tots junts, amb altres destacades col·laboracions, van treballar tenaçment, sense fer soroll, però amb gran eficàcia, en tot allò que constituïa l'objectiu de l'associació, i ben aviat van començar a publi­car les Memòries de l 'Arxiu i més tard el seu butlletí Santes Creus, on la col·laboració de Fort i Cogul va ésser constant i valuosa.

La consulta de la seva bibliografia, que apareix en aquest volum, m'excusa de fer ara la llista dels seus escrits referents a Santes Creus, però malgrat tot no em puc estar d'assenyalar-ne alguns títols, des d'un dels primers: El feudo santescreuí de la Guàrdia dels Prats (1929). pas­sant per Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), Les millores al claustre vell de Santes Creus (1930), L'arbreda de Santes Creus (1931), Un greuge a sant Bernat Calbó (1931), La nota històrica de fra La Der-nosa sobre Santes Creus (1929-1932), Estudis santescreuins. La nota de La Dernosa sobre Santes Creus (19.32), Algunes notes dels manuscrits i còdexs provinents de Santes Creus (19.34), Cronologia dels reis de Cata­lunya, en temps de Pere III, d'un manuscrit procedent de Santes Creus (1934), i moltíssimes més, fins arribar a obres definitives, fruit de tota una vida d'investigació, treball i reflexió, com El senyoriu de Santes Creus (1972), Santes Creus, de l'ex claus tració ençà (1972), El Monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i d'exemplaritat (1976), i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979) que cal considerar ja pòstuma.

Cal dir que als estudis publicats hem d'afegir-ne una bona colla d'inèdits, ja preparats per a la impressió. I que la mateixa mort va sor­prendre'l escrivint sobre història, no precisament de Santes Creus, perquè es referia a Prades medieval, però sí servint fins al darrerament la seva incoercible vocació d'historiador.

I ara, quan voldrem saber una cosa de Santes Creus, a qui podrem adreçar-nos? Amb aquesta pregunta, que no té resposta, podem significar l'enorme buit que deixa l'home que fou Eufemià Fort i Cogul.

Miquel C O L L I A L E N T O R N

11

EUFEMIA FORT I COGUL, HISTORIADOR

DE SANTES CREUS

Assaig de bibliografia crítica

Si dèiem que Eufemià Fort i Cogul ha estat el més gran i el més prolífic dels historiadors de Santes Creus en tots els temps i en tots els aspectes, no faríem sinó repetir un lloc comú que és a l'esperit de tothom qui el conegué i el t ractà . Un historiador eminent, bon amic del meu pare i meu, com és el senyor Miquel Coll i Alentorn, no vacil·là gens a afirmar, en la sessió acadèmica de la Festa Anual de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus del 2 de setembre de 1979 —que hagué de convertir-se, malauradament, en un homenatge pòs­tum— que Eufemià Fort i Cogul havia estat l'home que més havia sabut cle la his tòr ia de Santes Creus. L 'Arxiu Bibliogràfic, que deu la seva existència i la seva bril lant realitat de trenta-tres anys a la tenacitat del seu esforç, cregué que era un deure moral indefugible de recollir tota la bibliografia específica del meu pare sobre el monestir i sobre els temes que s'hi relacionen, i així ho he procurat de fer.

El repertori que el lector té a les mans intenta de cobrir aquesta necessitat fins allà on és possible. He acceptat ben de cor aquesta comesa perquè , d'una banda, he viscut com ningú la gènesi dels seus llibres i estudis d'un quart de segle ençà i pe rquè tinc a càr rec meu tot el fons de documents, manuscrits, papers diversos i obra inèdita o publicada del meu pare; i d'altra banda, obligat tant per la inefabilitat del deure filial com per la responsabilitat de la meva vinculació de trenta-vuit anys a Santes Creus i el fet d'ocupar un lloc directiu dins l'entitat que ell fundà i a t ravés de la qual espero de poder prosseguir, en la mesura del possible, la seva tasca santescreui-na. Per tot plegat, he cregut opor tú d'acompanyar la relació freda i succinta de títols amb una mena d'aparat crít ic, en forma de notes a peu de plana, que ajudi a situar cada cosa dins el seu moment i c i rcumstància . També , a partir d'ací, és possible de seguir la trajec-

15

tòr ia historiogràfica del meu pare des dels inicis; com, per quins camins i sota quins condicionaments esdevingué historiador de San­tes Creus i evolucionà la seva dedicació abnegada al monestir. A grans trets, aquest és el meu designi en la present in t roducció al catàleg bibliogràfic d 'Eufemià Fort i Cogul sobre Santes Creus.

* * *

D'entrada, però , una mica d'explicació sobre el cri teri que he seguit en elaborar i ordenar les fitxes bibliogràfiques. M'he proposat d'ésser exhaustiu, dins el temari específic de Santes Creus, tot i el risc que això comporta. Estic convençut que he assolit el meu ob­jectiu si més no en un grau molt elevat, impossible com és, pràctica­ment, de reeixir en un propòsi t d'exhaustivitat. Les col·leccions del meu pare i un catàleg-fitxer de l'obra pròpia que ell mateix s'havia anat elaborant a la seva manera, m'ha estat un ajut preciós; pe rò el ca ràc te r tan peculiar d'aquelles fitxes mateix, m'ha obligat a una infinitat de compulsacions i a refer-lo de cap i de nou. No em puc sostreure, tanmateix, a la recança de saber que h i h a u r à alguna errada 0 alguna imprecis ió que no hauré advertit a temps; confio, amb tot, que no a r r iba rà a l 'u per cent i estic del tot segur que res de real­ment important no ha estat omès .

E l primer capítol de la relació bibliogràfica aplega les unitats bibliogràfiques independents. Però setze dels cinquanta-cinc títols que el componen són, en realitat, extrets de treballs apareguts a Santes Creus. Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic que, en tiratge a part i amb paginació pròpia , esdevingueren publicacions de l'entitat. També d'al­tres títols inclosos en aquest apartat i , sobretot, al segon, foren inse­rits en revistes diverses, han estat objecte de tiratges a part i , fins 1 tot, alguns t ambé amb numerac ió pròpia . M'he atès al cri teri del meu pare, que considerava unitats independents totes les compreses al capítol primer.

E l segon comprèn treballs d'extensió variable que constitueixen aportacions de primera mà filles de la recerca documental o plante­jaments crí t ics i punts de vista originals sobre qües t ions ja estudia­des; o bé, en d'altres casos, puntualitzen l'estat de la recerca en temes concrets.

E l tercer aplega textos inèdits que, si fossin publicats, caldria en­cabir als capítols 1, 2 o 4. No h i manca res d'important, però em consta que alguns textos es deuen haver perdut. Eufemià Fort i Cogul, als anys cinquantes, fou un conferenciant relativament pròdig, endut per l'afany propagandís t ic a favor de Santes Creus; llegia sempre i mai no improvisava, i a aquest capítol de conferències carregar les possibles pèrdues . Altrament, sempre t rac tà els temes a nivell de divulgació, i molt sovint les seves conferències eren resums

16

de treballs ja publicats o que ho serien més tard. Tots els textos inèdits , tret d ' indicació en contra, són actualment a l 'arxiu de la família de l'autor, i alguns d'ells, per l lur impor tància , reclamen l'edició.

E l quart capítol recull els esments de notes per iodís t iques , crò­niques, noticiaris, articles de compromís i d'altres de diversos. Una bibliografia úti l podria, certament, passar-se de molts d'ells, però la intenció exhaustiva que deia abans m'ha empès a ordenar-los crono­lògicament —com he fet en els altres— perquè he cregut que era el mètode més eficaç.

E l c inquè reuneix pròlegs i cloendes a llibres d'altri , i la presen­tació d'un catàleg. El meu pare era poc amic de prologar llibres i de demanar que l i ' n prologuessin, i per altra banda, la gran majoria d'obres sobre Santes Creus aparegudes del 1936 ençà han estat seves.

El sisè conté les recensions de llibres i treballs sobre Santes Creus, una bona part de les quals, per raons òbvies, aparegué a les planes de la revista de l 'Arxiu. Totes solen ésser acusadament laudatòr ies ; si es tractava de fer crít ica adversa, més aviat preferia que les fessin els altres.

Finalment, el setè apartat enregistra les escasses col·laboracions de l'autor a obres col·lectives de caràc te r enciclopèdic. Que jo sàpiga —ja que ell no en duia un control r igorós pe rquè en el fons les menystenia— només hi ha, sobre Santes Creus, les que ofereixo. E l meu pare, com dic a la nota corresponent, no s'avenia gaire amb l'estil rigorosament breu i sintètic d'aquesta mena de treballs.

M'he cenyit sempre al temari de Santes Creus amb un cri teri flexible que h i deixa entrar no solament tot allò que es refereix a qüest ions que s'hi vinculen (fundacions filials, orde de Montesa, abats i monjos conspicus, historiadors, senyoriu terr i torial , relacions exte­riors), sinó d'aitres de més genèr iques que contenen esments impor­tants al monestir o a la temàt ica connexa. Cada fitxa conté la infor­mació que en posseeixo a efectes bibliogràfics, i les sigles i abrevia­tures més importants són resoltes en una nota que precedeix el catàleg.

* * *

Eufemià Fort i Cogul, nascut a la Selva del Camp el dia 11 d'abril de 1908 estudià les primeres lletres a l'escola que els claretians te­nien muntada a la vila. De l'eficiència quant a la formació escolar i catalanista dels claretians de la Selva n'han donat testimoni dos altres il·lustres fills de la vila que hi assistiren: Joan Puig i Ferreter i Ventura Gassol i Rovira. De l'escola graduada dels frares arrenca, si més no la vocació l i terària i una afecció a escriure que, anys enllà, el duria a frec de la grafomanía. Les primeres manifestacions, inda-

G-2 17

tables, consistiren, naturalment, en versos religiosos, patr iòt ics i hu­morís t ics , del valor que hom pot suposar. La vena poètica, però , no l'abandonaria; del 1926 és un Reculi de poesies missionals catalanes, inèdit en part, i de nou anys més tard, ja ampliat el registre temàt ic i afinada la retòr ica, ei volum de poemes Caliu. Guspires i records (Valls 1935) que assolí una bona acceptació i que ha resistit discre­tament el pas del temps. L'escola claretiana, a més , l i inculcà una devoció fervent envers la congregació de missioners que Antoni M . Claret havia fundat el 1849, i que havia de mantenir tota la vida; els estudis claretians, en efecte, són un dels cinc o sis grans temes de la vastíssima producció li terària de Fort i Cogul, que no és del cas d'examinar ara i ací.

Pel setembre del 1922 el meu pare passà l'examen d'ingrés al Seminari de Tarragona, on finalment havia de llançar-se per la via de les seves afeccions l i teràries. Dos mesos abans, però , s'havia esde­vingut un fet que, sense ni sospitar-ho vagament aleshores, havia d'encarrilar-lo vers l'obra màxima de la seva vida. El 18 de ju l io l d'aquell any, Eufemià Fort i Cogul visità per primera vegada Santes Creus. H i féu la coneixença del rector, Francesc de P. Sanjuan i Folch, i d'un escolà seu, Gaietà Cunillera i Güell, que l 'acompanyà pel mo­nestir i amb el qual havia de coincidir novament, a la darreria de setembre, a l'esmentat examen del Seminari. Dos anys més tard, el diletantisme d 'Eufemià Fort i Cogul assolia la lletra impresa per la via del periodisme: era un article aparegut al diari «La Cruz» de Tarragona cl 12 d'agost del 1924 sota el títol De Selva del Camp (crònica) , que tractava, naturalment, dels claretians, i que cal que sigui considerat com el seu primer treball imprès . En seguiren, es-paiadament, d'altres, al mateix diari , al «Correo Catalán» de Barce­lona, a «Estel Marià» de Valls —sobretot— i en d'altres llocs.

Una forta crisi de salut —nervis, insomnis i anèmia— el negui­tejà d 'ençà de la primavera del 1926, pel cap baix; i pel juny de l'any següent ja anà a passar una temporada a Santes Creus. Del 1927 arrenca, doncs, la definitiva vinculació del meu pare amb Santes Creus i amb la seva història. Els seus designis començaren a perfi­lar-se aleshores, en unes c i rcumstàncies excepcionals. Abans, però , havien passat algunes coses que, pel que atenyen el tema, bé mereixen un incís. Al cap de poc temps d'haver entrat al Seminari —aleshores anomenat Universitat Pontifícia de Tarragona—• Eufemià Fort i Cogul sol·licità una beca que hi havia inst i tuï t un llunyà parent seu precisa­ment per als parents. Després d'una sèrie de fets anecdòt ics i pinto­rescos que tingueren com a protagonista el vicari general Manuel Borràs , hagué de presentar un dossier complet íss im que demostrava el grau de parentiu. Aquest dossier a r r ibà al cardenal Vidal i Barra-quer, al qual cridà l 'atenció i el mos t rà a mossèn Sanç Capdevila, director i fundador que era de l 'Arxiu His tòr ic Arxidiocesà. Capde-

IS

vila en t ragué una impress ió tal, que indica al cardenal la convenièn­cia que aquell seminarista l 'ajudés a la tasca d 'ordenació de l 'Arxiu i fins i tot que el podria succeir en el carree. I així mateix s'es­devingué.

E l meu pare col·laborà, des d'aleshores, amb Sanç Capdevila, que l i suggerí d'escriure sobre his tòr ia local de la Selva del Camp. De fet, amb ell Eufemià Fort i Cogul aprengué de llegir i d'interpretar els documents medievals; això unit al bagatge de llatí eclesiàstic que s'aprenia al Seminari i a un notable u l l clínic i a una rara intuïció que l i era innata, convert í Fort i Cogul en un paleògraf pràct ic molt notable, i el fullet que ressenyo a la fitxa 2 del repertori bibliogràfic n 'és una prova ben primerenca i e loqüent . En vista d'això, el cardenal Vidal i Barraquer pensà d'enviar-lo a Roma a estudiar teologia i di-plomar-se en paleografia, per tal que pogués ajudar més efectivament mossèn Capdevila i que el pogués realment succeir. Però els sotsobres de la salut l i ho impediren, com t a m b é l i impediren de prosseguir la carrera eclesiàstica quan havia ja cursat quatre anys d'humanitats i dos de filosofia. I era tanta la confiança de Vidal i Barraquer en aquell projecte que, als dos o tres darrers cursos, o rdenà que l i fos­sin aprovades les assignatures malgrat la reiterada inassistència a classe, pel mateix mot iu de la salut.

L'estiu del 1927 assenyalà un tombant decisiu en la t ra jectòr ia d 'Eufemià Fort i Cogul. El primer de juny havia mort la seva mare, de la qual guardà sempre un record fervent; els estudis eclesiàstics ja eren pràc t icament abandonats, i calia, sobretot, refer la salut. Santes Creus la h i tornà , i amb ella les ganes de viure. E l cardenal Vidal i Barraquer mateix l'encoratjava: «Es t imat Fort en el Senyor: Ara que, com a bon fill, ja has complert amb la teva mare, que Déu tingui al cel, vull que et cuidis molt. Podries anar a Santes Creus, i es taré content de saber que et prova, i de rebre notícies teves. T'en­comana a Déu i et beneeix, Francesc, card. arq. de Tarragona. 2 de juny 27.» I , en efecte, a Santes Creus, «l'oasi que em redreçà en el desert angoixós de la meva desolació» com diria ell mateix, esmerçà , des d'aleshores, l'afany d'historiador. El bagatge de llatí, de paleo­grafia i de cultura general adquirit al Seminari o amb mossèn Cap­devila no era excessivament voluminós, pe rò allà on no arribava la ciència a r r ibà la pràct ica, la intuïció i el sentit comú; i , naturalment, les lectures i el tracte personal.

A les acaballes de l'estiu de 1927 encara es matr iculà , tanmateix, a Filosofia, però la represa del curs acadèmic fou la represa dels mals. «Pel Nadal de 1927, als 19 anys, pesava escassament 40 kg. Vaig arri­bar als 37. Per això em vaig passar tot el curs a Santes Creus. M'h i vaig endur llibres que ni van arribar a ésser oberts. Els meus condei-xebles m'hi enviaven els programes, els apunts... Però j o em sentia afeixugat, lassat, impotent per dins; encara que no vaig perdre mai

19

l 'esperança, que era la base d'un optimisme com mai més no hagi millorat.» El curs següent (1928-1929), i contra el parer del cardenal, no es matr iculà , però sí que ho féu encara, com a extern, a l'altre (1929-1930), sense assistir tampoc a gaires classes. «Em vaig creure en l 'obligació de presentar-me al senyor cardenal. E l l em va confirmar que em tenia destinat a anar a Roma, pe rquè hi fes la llicència en Històr ia o alguna ciència semblant. Ho va sentir i m'ho va mani­festar, pe rquè volia que ajudés Mn. Sanç. H i va anar mossèn Pere Batlle, potser enviat per a arxiver i que va tornar més aviat arqueòleg. La ciència, amb la meva frustració, no hi va perdre res. Però el senyor cardenal se'n va doldre molt. M'ho va dir personalment .» Un temps després , a Poblet, el senyor Toda féu un elogi del meu pare davant Vidal i Barraquer: «Fou la darrera conversa llarga amb el senyor cardenal que, encara, es va doldre que jo no hagués pogut anar a Roma. En això, potser no anava desencertat. La investigació histò­rica sempre m'ha atret. Possiblement que amb una preparac ió més sòlida i amb més dedicació, hauria donat fruits més albirables que les meves produccions (d'unes memòr ies inèdites, Coneixences, capí­tol dedicat a Vidal i Barraquer, d'on procedeixen t amb é le cites anteriors).

Passaré per alt, ací, les altres direccions en què es movia la in­quietud l i teràr ia i periodíst ica d 'Eufemià Fort i Cogul en aquells anys: la his tòr ia de la Selva del Camp; l'apologia dels claretians i dels missioners en general i , encara, la dels sants, beats, venerats o venerables del país , en vers o en prosa; l'excursionisme de les co­marques tarragonines; i d'altres matèr ies molt més secundàr ies . D'a­questa època, finalment, data l'ús freqüent del primer pseudònim en què s 'emparà , almenys d'ençà del 1926: Andreu Selvat i Cogul; en totes les formes i sigles, havia d'usar-lo ja sempre més , juntament amb d'altres que el lector ani rà trobant a la llista de títols biblio­gràfics. La formació d'aquest pseudòn im és ben simple: Andreu, pel nom del p a t r ó de la seva vila natal, que duia un germà seu que mor í jove i que ha dut després un dels meus germans; Selvat que, combi­nat amb la inicial del nom (A. Selvat) era l'anagrama del seu genti­l ici (selvatà); i Cogul, naturalment, que era el cognom de la seva mare. Quant als altres pseudònims, en faré un incís més avall. Tor­nant a Santes Creus, cal que donem un cop d'ull a Testat de les inves­tigacions sobre el monument en aquella època i al corrent de pro­paganda que té l'epicentre precisament en aquells anys.

* * *

Durant el segle X I X , a la segona meitat i , sobretot, als darrers quinze anys de la centúr ia , havien aparegut valuoses aportacions a la his tòr ia del monestir: J. Villanueva publicava, el 1851, el volum

?Ü

vintè del seu Viaje literario i hi recollia la visita que féu a Santes Creus l'any 1804 (quan, amb els monjos encara al monestir, l i fou pe rmès de veure'n l 'arxiu, la biblioteca, el mobiliari i les construc­cions), i que és un llibre fonamental al qual han hagut dc recór rer tots els historiadors posteriors; cl mateix 1851, Jaume Fustagueras i Fuster publicava a «El Áncora» de Barcelona una sèrie de treballs sota el títol Memoria histérico-descriptiva del monestir, molt inte­ressant pe rquè l'autor havia estat a Santes Creus abans de l'exclaus-tració i la dest rucció; el 1884, Teodor Creus i Corominas publicà el seu llibre sobre Santes Creus, fonamental i veritable pedra angular dels estudis posteriors, pe rquè hi t reballà amb documentac ió de pr i ­mera mà que no existia d 'ençà de Villanueva (Llibre Blanc, Manti-ductío de fra Isidre Domingo, avui perdut, llibres i còdexs de Tarra­gona procedents de Santes Creus i Arxiu de la Corona d'Aragó, entre d'altres procedències) i pe rquè aprofità al màxim els elements crítics segons els quals s'escrivia la h is tòr ia a la darreria del segle; B. Her­nández Sanahuja treia a l lum, cl 1886, la seva monografia, d'oportu­nitat inexplicable després del libre de Creus, i que és poc de fiar, en general, pe rquè al costat d'informacions de primera mà n 'hi ha d'al­tres de fetes de memòr ia i només manejables amb una precaució extrema; el 1894 l'arquitecte Salas i Ricomà edità la seva monografia, amb abundosos manlleus a Villanueva i a Creus, però amb dades noves (un abaciologi més complet, poso per cas) i ut i l i tat notable; el 1896 un altre arquitecte, Pons i Traval, publicava un llibret en què per primera vegada hom assaja una anàlisi ar t ís t ico-arqui teetònica del monument; el 1897 apareixia el primer volum de Tarragona cris­tiana d 'Emil i Morera i Llauradó, amb notabi l íss imes referències a Santes Creus, tretes de documentac ió inèdita; i el 1899, Bonaventura Bassegoda, en un article sobre el Palau Reial de Santes Creus, apare­gut a la «Revista de la Asociación art íst ico-arqueológica barcelonesa» enlairava el l l ibre de Creus però deia que hi mancava «l 'estudi del monument en si, una mena d'interrogatori a cada pedra, a cada là­pida, a cada escut», com ja havia intentat Pons i Trava! i com, anys ençà, farien Martinell i Vives i Miret .

E l primer quart del segle actual només enregistra, de fet, una apor tac ió cabdal: els voluminosos llibres del canonge Gaietà Barra­quer i Roviralta. Al volum I de Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (Barcelona 1906) l'autor fa una notable descripció del monestir, en cataloga els béns i fa notables observacions pròpies que el fan ben interessant, a desgrat d'alguns lapsus; als volums I i I I de Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (Barcelona 1915-1918) són fonamentals les dades que aporta Barraquer sobre els darrers temps del monestir, l 'exclaustració, la desamort i tzació dels béns , la destrucció i el sa­queig i altres aportacions molt importants. La resta, escassa, de pu-

21

blicacions sobre Santes Creus al primer quart de segle, és d ' interès molt relatiu i no aporta res de substancial.

Però entre 1927 i 1929 —temps precisament de les primeres recer­ques d 'Eufemià Fort i Cogul sobre el monestir— aparegueren quatre llibres, d'extensió i valor desiguals, que havien de marcar tota la seva època: són els de Palomer, Guitert, Blasi i Vallespinosa i Martinell . E l 1927, Josep Palomer i Alsina, prevere d'Arenys de Mar, aplegà en un volum dc Siluetes de Santes Creus els articles que havia anat publicant a «La Veu de Catalunya» i que, certament, feren un impacte propagandís t ic inqüest ionable . M'hi a t u r a r é una mica perquè aquest llibre jugà un paper bàsic en l'evolució del meu pare com a historia­dor de Santes Creus. Albert Manent i Josep M . Pons i Guri diuen, a la Gran Enciclopèdia Catalana (s. v. Palomer) que «els seus treballs no responien a una metodologia his tòr ica i eren d'un caient fantasiós; i no se l i ' n pot fer retret, car el seu propòsi t no era el de fer his tòr ia , sinó novel·la històrica i divulgació». Aquesta cita, que reflecteix el judic i més recent que he vist sobre Palomer, és digna d'elogi, però falla en un punt: és cert que Palomer mateix diu, al primer capítol, que «no m'he proposat pas historiar aquell cenobi» però prossegueix dient que «únicament he volgut fer conèixer algunes notes inèdites que he trobat recercant documents». La segona frase amaga la false­dat de tot. Palomer, en efecte, teixia els seus escrits a base de biblio­grafia ( i Ferran Valls i Taberner, al pròleg, ja advertia textualment que «si, prevalguts de la bona amistat volguéssim fer, però , a mossèn Palomer qualque retret, hauria d'ésser. . . tot dolent-nos t amb é que no hagués donat prou impor tànc ia al problema previ de selecció de les fonts bibliogràfiques. . . que el procés d'assimilació transforma­dora dels textos narratius per ell utilitzats no hagi resultat encara més complet; car hauria estat preferible que haguessin arribat a ésser incorporats almenys en uniformitat d'idioma, mi t jançant l'o­portuna versió, aquells paràgrafs aliens que, per una fidelitat inne­cessària o excessiva, reprodueix sovint l i teralment») i de documents, textos d'anotadors i arxius inèdits que només existien en la meva imaginació. La bibliografia és altament sospitosa (moltes cites, àdhuc literals, de Zurita són falses) i la documentac ió inèdita que pre tén d'aportar no solament és fantasiosa, sinó que precisa dates i fets que la recerca més seriosa ha de rebutjar per contradictoris. I si la in­tenció de Palomer era de fer novel·la his tòr ica —gènere al qual no pertany el ll ibre de què m'ocupo, evidentment— podia haver-ho ad­vertit i podia haver-se estalviat tanta citació falsa i desorientadora.

La crí t ica his tòr ica al nostre país, però , no estava tan desenvolu­pada, aleshores, com per exigir a un autor que comprovés i cités amb precisió la procedència de cada peça documental exhibida. L'«arxiu de Fontfreda» que tan sovint esmenta Palomer com a font preciosa de les seves afirmacions, per exemple, no existeix n i ha existit mai;

22

un historiador de prestigi sòlid com Valls i Taberner, tanmateix, en celebra les cites ja des del pròleg i n i ell , n i cap dels seus col·legues mai no es preocuparen d'esbrinar-nc ni la impor tànc ia real n i el lloc on era. El l l ibre de Palomer fou, des d'aleshores, una mena de bíblia, i influí tots els historiadors posteriors —que no escrivien novel·les h is tòr iques , tampoc— fins que el meu pare, al llarg de molts anys, de molts esforços i de moltes incomprensions, a r r ibà a demostrar com el llibre de Palomer ( i els seus germans Estampes de Voblet i La decadència de Poblet, fets amb el mateix pa t ró ) era ple de false­dats. El primer que donà la raó a Eufemià Fort i Cogul fou Domínguez Bordona (vegeu la nota 61 de la bibliografia present); el 1974, Agustí Altisent (Història de Poblet, pàg. 120) diu, textualment: «Però, com sempre, per explicar-ho [ la mort de l'abat Pere de Curtacansl., aquest extraordinari mi tòman inventà arxius, cronistes i documents» , i afe­geix, per via de nota: «La inventiva curiosíss ima de Mn. Palomer, que citava passatges de documents i de cronistes absolutament inexistents, és ben coneguda dels erudits.» En efecte, Altisent és historiador de carrera i pertany a la metodologia que, per entendre'ns, en di r íem derivada del I X Congrés Internacional de Ciències His tòr iques de París (1950), i els seus col·legues t ambé ; però no era pas així abans, i el cas és que Palomer féu autoritat fins a la dècada dels cinquantes. Finalment, i en un comentari més recent (fitxa 118 dc la bibliografia) el meu pare deia, el 1973, de Palomer i de les seves Siluetes: «Recull d'escrits molt suggestius, la majoria apareguts al diari La Veu de Catalunya, plens de dades his tòr iques engrescadores, la comprovació de les quals, quan és possible, n'estableix la falsedat. És un ll ibre funest que ha influït molt a fer errar alguns tractadistes. Cal recusar-lo totalment com a subjecte his tòr ic , i per aquest motiu l 'esmentem.»

Eufemià Fort i Cogul, d'antuvi, t ambé caigué a la trampa, i els primers treballs seus sobre Santes Creus encara acusen aquella in­fluència de Palomer, de la qual es desféti, però , ben aviat. L'exemplar de les Siluetes que manejava el meu pare fou adquirit a Santes Creus el 23 de maig de 1928 i cal creure que devorat amb avidesa; amb lletra seva d'aquell any, o de poc després , hi consten no menys de setanta anotacions marginals a llapis; avui dia, les observacions s'hau­rien multiplicat per cinc. El meu pare hagué d 'esmerçar vint-i-cinc anys a desmuntar tota la mitomania de mossèn Palomer (com tan justament el qualifica Altisent), i si m'he allargat tant en aquesta digressió que el lector em perdonarà , és precisament per això. De l'exegesi minuciosa de Palomer el meu pare s 'ensinistrà a retre culte a la precisió i a la verificació de fonts, fins a tal punt que, més enda­vant, aquesta pruï ja l i serà un inconvenient.

E l mateix 1927 aparegué una monografia sobre el Real monasterio de Santes Creus. Guía, descripción, etc. de Joaquim Guitert i Font-serè, amb qui no havia de trigar a fer coneixença personal i amb qui

25

lligaria una forta amistat que du rà fins a la mort de Guitert. És un llibre elaborat sobre bibliografia, amb afany de divulgació, no gaire precís i escassament crít ic, però que al seu temps féu un bon servei. L'any següent Francesc Blasi i Vallespinosa publicà la seva Guia des­criptiva dels monestirs de Poblet i Santes Creus, feta a base de bibliografia i amb afany exclusivament de divulgació, però que denota una gran estima a Santes Creus. E l 1929 aparegué, finalment, El mo­nestir de Santes Creus, de Cèsar Martinell i Brunet, que marca una fita de primer ordre dins la historiografia del monestir, només com­parable a la del ll ibre de Creus, i del qual ll ibre és sobretot important la segona part, dedicada a la descripció analí t ica i crí t ica de les cons­truccions, tot seguint els criteris ja apuntats de Pons i Traval i Bas-segoda. Martinell , a la part històrica, malgrat els notables progressos que conté en relació a Creus, Salas i algun altre, pateix una evident influència del nefast l l ibre de Palomer.

Així estava la qüest ió aquells anys 1927-1930 en què Eufemià Fort, a t ravés de la consulta a l 'arxiu parroquial que l i facilitava mos­sèn Sanjuan, com al municipal, que l i oferia el secretari Nicasi Cla­ramunt, reunia materials d 'his tòr ia de Santes Creus. Els llibres de què he parlat fins ara i que posseïa o bé mossèn Sanjuan mateix o ell , havien estat llegits atentament i n'havia pres les notes escaients. I en un moment històric en què, en un espai de tres anys, quatre llibres sobre el monestir havien posat Santes Creus a la primera fila de l 'atenció dels historiadors, res de més lògic i natural que Eufemià Fort, en el ple de l 'ambició jovenívola que ja no podien tenir els altres, t a m bé pensés seriosament a fer un llibre sobre Santes Creus; en definitiva, a tenir el primer l l ibre seu als aparadors de les llibre­ries. El dia 5 d'agost de 1929, a Tarragona, n ' acabà la redacció.

Durant aquells mateixos anys el meu pare treballava d'infermer als Germans de les Escoles Cristianes de Tarragona. En aquella ciutat pogué veure tot el fons de llibres i manuscrits procedents de Santes Creus que s'hi conserva, i treure'n una informació abundosa i precisa. A les temporades que passava a Santes Creus, h i féu l'amistat amb un altre estadant temporer, Pere Lloret i Ordeix, advocat i eminent polític de Tarragona, que a l'adveniment de la Segona República havia de presidir el primer Patronat de Santes Creus, i amb el qual col·la­bo rà ben ass íduament fins a la guerra civi l . Una altra coneixença i amistat, que es p rodu í arran d'un malentès pintoresc i d'unes cartes no menys sorprenents, fou la ja esmentada de Joaquim Guitert i Fontserè , iniciada per l'octubre de 1927. Guitert era un home que, aleshores, tenia la vida consagrada a Poblet i a la seva res taurac ió , que patrocinava Eduard Toda i Güell. A t ravés del senyor Guitert el

24

meu pare féu la coneixença del senyor Toda i a les successives resi­dències d'aquest estigué sovint, primerament a Escornalbou i després a Poblet. Les estades del meu pare a Poblet, a casa del senyor Toda, ordenant-li papers i transcrivint-li documents, foren especialment fre­qüents entre 1932 i 1936. Traslladat a Barcelona en acabar el servei mil i tar l'any 1931, ja amb la República, Eufemià Fort i Cogul havia de coincidir sovint amb Toda i Guitert a la penya li terària del cafè Colón. De fet, no és exagerat de dir que, aquells anys anteriors a la guerra, el meu pare es dedicà tant o més a Poblet que a Santes Creus. El canvi de rumb no trigaria a produir-se, pe rò en par la ré al seu lloc.

Pel m a r ç de 1930, doncs, el meu pare publicà Santes Creus. Notes històriques i descriptives, un petit volum de format in-16u, en rús­tega (fitxa 1), imprès pel seu amic Laureà Moncunill i Rossell, de Valls, il·lustrat amb fotografies de l'autor mateix i que, malgrat la modèst ia del títol, representava un plantejament més o menys ori­ginal. Es venia a dues pessetes, i en poc més d'un any s'exahuriren els cinc-cenis exemplars de l'edició. Era el seu primer ll ibre, i precisa­ment sobre Santes Creus. És curiós de llegir el comentari crític que ell mateix se'n féu vint anys més tard, en un assaig anònim (fitxa 143): «Com a treball de síntesi, i pel pla de dis t r ibució que el presi­deix, és per l 'única cosa que seria albirable aquest opuscle, de pre­tensions modestes i producte primerenc d'un autor que després ha donat fruit remarcable d'investigació santescreuina. Ací seria balder cercar res nou. L'autor no té encara prou gosadia per espolsar-se de les influències de la bibliografia sobre Santes Creus, [llegiu-hi Palo­mer] i així admet i diu més d'una cosa que caldria haver contrastat. Amb tot, per tot el l l ibret respira una fonda estima per al cenobi. És lamentable que J'edició hagi donat cabuda a pèssimes il·lustracions a la ploma que desmilloren força la presentació de l'opuscle, a part d'això, decorosa.»

Fins al 1936, Eufemià Fort i Cogul només edi tà un altre opuscle (que, de fet, era un tiratge a part; vegeu fitxes 2 i 56) i tres treballs interessants (fitxes 57 a 59); a més , dotze articles i notes de diversa mena (fitxes 178 a 189). La seva dedicació, com he dit abans, era compartida amb Poblet — i amb els altres temes, que ací no fan al cas—, però la dedicació a Poblel no donà gaire frui t pe rquè Toda i Guitert, molt més grans que ell, l i feien respecte i evità d'immiscir-se en l lur terreny. Tanmateix, dos articles de diari , de to reivindicatiu —Frares a Poblet. Trapenses o cisi cretenses? («La Cruz», Tarragona, 21 juny 1930, reproduï t l 'endemà a «El Matí» de Barcelona) i El res­tabliment del monaquisme pobletà («La Cruz» 22 j u l . 1930)— en de­fensa de la res taurac ió cistercenca de Poblet i contra la trapenca que Toda ja havia emparaulat amb els de San Isidoro de Dueñas, tingue­ren la vi r tu t de provocar la coneixença personal de Toda i Fort i , a la llarga, d'encarrilar la repoblació de Poblet en el sentit que pro-

23

pugnava cl darrer. Així, i juntament amb Francesc d'A. Causse, abat cistercenc de Cuixà i successor dels de Fontfreda —amb qui havia fet amistat epistolar— el meu pare fou present a la històrica reunió de Poblet del dia 16 de setembre dc 1930, amb Toda, Guitert i d'altres personalitats del Patronat i de l'orde del Cister, en la qual s 'acordà de seguir la via cistercenca i no la trapenca. L'adveniment de la Repú­blica f rustrà l 'intent, i en reprendre'l, arran de l'obertura al culte de l'església major el 20 d'octubre de 1935 —a la qual assistiren t ambé Toda, Guitert, Causse i Fort—, la revolució i la guerra de 1936 cl tornaren a ensorrar. Acabada la guerra, Guitert i el meu pare foren «defenestrats» de Poblet i s 'acabà la història.

Dos altres articles, ja més aviat de recerca —Fra Ignasi Carbó i Florensa, fill de la Riba, monjo de Poblet i missioner claretià (1935, fullet independent extret de dos articles al BAT) i Fra Jaume Palla­rès, abat de Poblet (BAT, 1935)— no poden ésser considerats com ín tegrament pobletans, pe rquè foren escrits en funció que Carbó fou claretià i Pallarès natural de la Selva del Camp, dos altres dominis temàt ics de què ara no m'ocupo. Durant els anys de convivència amb Toda, el meu pare l i o rdenà papers, féu pràct ica de llatí medieval i de paleografia, i copià escrupolosament tot el que t robà referent a Santes Creus, com és natural. EI 1934 tenia enllestida una relativa­ment voluminosa Història de Santes Creus (vegeu fitxa 134 i nota 61) que romangué inèdita, i que havia estat feta a base del canemàs que l'autor mateix s'havia fabricat en el seu primer llibre ja esmentat. La conseqüència immediata d'aquest ambiciós treball seria cl pro­jecte de segona edició d'aquell l l ibre de 1930, ampliat i revisat; ja a punt d'anar a la impremta aquesta segona edició, el 1936, calgué que l'autor esperés quatre anys per a publicar-la de forma camuflada o clandestina (vegeu fitxa 3 i nota 3).

De tot això hom podria deduir que el meu pare hauria jugat un paper de protagonista en la res taurac ió pobletana. No fou així pe rquè fou encomanada als cistercencs italians i no als de Fontfreda, final­ment, i pe rquè s'hi embolicaren els interessos de la nova situació, que allunyà de Poblet no solament els monjos de Cuixà, sinó t ambé el meu pare i el senyor Guitert, el qual fou objecte de tot un joc brut de calúmnies , denúncies i baixeses que l'amargaren i l'havien de dur, el 1947, a Santes Creus. Eufemià Fort, per mit jà de Jaume Barrera, membre del Patronat pobletà, conegué casualment el P. Giovanni Rosavini, cap de l 'expedició que repoblà Poblet, pel novembre de 1940. Ocasionalment també , t ingué un contacte amb l'abat Gregori B i l l i , pre­sident de la Congregació cistercenca italiana, quan professà a Poblet el seu primer monjo, Bernat Morgades. El monestir i els nous monjos havien caigut dins l 'òrbita dc l luïment personal dels membres de la «Hermandad de Bienhechores», la majoria fortament vinculats amb el franquisme. Fort i Cogul diu: «Ja no vaig tenir cap més contacte

26

amb el P. B i l l i . El predicament de la Hermandad de Poblet eclipsà les amistats que no eren de la colla. Jo, que sempre he estat un amic sincer del Cister i de Poblet, em vaig anar trobant més lluny en aquella deferència i cordialitat, allunyament qui sap si més subjectiu. Però puc dir, i amb els antecedents del meu pobletanisme no és una vana suposició, que ningú no m'ha convidat a la Hermandad, i això m'ha fet pensar que no feia per a hermano» (Coneixences, G. B i l l i ) . La si tuació no acabà aquí . Conegut el t a r annà del meu pare, tota la seva experiència dels anys trentes havia d'esbotzar-se per un lloc o altre; el 1950 emprengué l'edició, per compte propi, de La restauració monàstica de Poblet (25 pàgs.), però els hermanos la h i segrestaren: «L'autor voldria fer constar que aquesta publicació l i fou interdita. Lliurat el manuscrit a l'estampa imp. Vda. Cochs, Barcelona, calgué que fos cedit a un llibreter que se les arreglà pe rquè pogués circular en edició de sols cent exemplars en paper de fil. Així no en vaig veure les proves darreres i no vaig poder evitar que hi aparegués algun lapsus de poca importància» (Toda [fitxa 438] 10). Encara, el 1958, algú in­tentà de crear-li problemes arran de l 'aparició d'un ll ibre de tema sobretot pobletà (fitxa 14, nota 12). Quan el convidaren a la German­dat (ara s'anomena així), trenta-vuit anys després , la mort l i impedí de prendre possessió del càr rec que prèviament havia acceptat.

•k £

Els fets de 1936-39 truncaren totes les activitats professionals d 'Eufemià Fort i Cogul. E l 1940, ja casat i afillat, emprenia un nou rumb (vegeu nota 190), bé que els temes habituals seguien essent motiu de la seva afecció. Quant a Santes Creus, havent publicat la segona edició del l l ibre (fitxa 3), ja no podia considerarse ell mateix com aquell «mer adolescent, més o menys afeccionat a la petita història, i prou» (Coneixences, Cosme Oliva i Toda), i cada cop podia sentir-se més , salvant les dis tàncies , «el Toda de Santes Creus» com l i havia dit , anys enrera, el general Lluís Faraudo de Saint-Germain (ibíd., Faraudo). La t ímida represa, en castellà, pe rquè les circums­tàncies ho imposaven així, fou el 1943 (fitxa 190). L'any següent, i t amb é en castellà, reprenia la publicació de treballs de recerca (fitxa 60) i precisament al BAT, on els h i havia iniciats dotze anys abans (fitxa 56). Eufemià Fort i Cogul havia ingressat a la Societat Arqueològica de Tarragona precisament aquell any 1932; el 1952 os­tentava el núm, 23 de Ja llista de membres numeraris i , en morir , h i tenia el núm. 5. A Santes Creus, on anàvem cada estiu i on el meu pare acabà muntant-hi casa, només restaven, de l'antiga «colla», el rector Francesc Sanjuan i el conserge del monestir, Magí Vidal i Ras.

27

El senyor Pere Lloret, antic president del Patronat i comissari de la res taurac ió des de 1936, era a l 'exili i tot Santes Creus vivia la grisor desesperada dels anys més ferotges de la dictadura,

El dia 14 de maig de 1944 mor í mossèn Francesc de P, Sanjuan i Folch. Amb ell es perdia un home que, des de 1909 regia la parrò­quia i vetllava pel monestir i , el que és més greu, es perdien o es dispersaven a mans dels seus hereus tots els materials —llibres, papers, revistes, notes— que el rector havia anat recollint sobre Santes Creus al llarg de trenta-cinc anys, d'un valor, sembla, moll notable. Això féu reaccionar el meu pare i alguns amics seus dc Santes Creus —Pere Serramalera, Pere Gil i algú altre—; el seu nou camí de Damasc consistia en fundar una entitat que aplegués nova­ment el que s'havia perdut, que investigués la his tòr ia i l'arqueologia de Santes Creus i que assumís una tasca de foment i de propaganda a favor del monestir. El projecte, en cl qual mirà de fer-hi participar el nou rector Francesc Martinell , es posà en marxa ben aviat; el .1945 ja feien gestions, que toparen repetidament amb la ret icència oficial tant pel nom, que lògicament hauria estat «Amics de Santes Creus», com per la finalitat projectada. Que el lector no perdi de vista la c i rcumstància político-social del país en aquells anys. Finalment, la planejada entitat, que ja tenia un minúscul local propi, cedit a pre­cari per l'Ajuntament d 'Aiguamúrcia el 1945, t robà un nom: «Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus». Era, en realitat, el rètol de la capsa de fitxes bibliogràfiques sobre el monestir que el meu pare tenia a la taula de casa. Aquest nom tan insòlit i absurd per a una entitat t ingué la vir tut , tanmateix, de fer rut l lar les coses, i per ordre ministerial era aprovada el 17 de juny de 1947. El 14 de setembre següent l 'Arxiu era fundat oficialment i continuava, ara ja a plena l lum, la tasca que duia a terme de feia tres anys. Per a presidir l'entitat no mancà feina, tampoc; el senyor Joaquim Guitert, un altre dels «defenestrats» de Poblet, com he dit, l 'assumí de grat i l 'ostentà fins a la seva mort , i així el senyor Guitert podia sortir dc l'ostracisme a què l'havien condemnat l'estupidesa i l'afany de revenja. A l'acte fundacional, cl meu parc in tentà de comptar amb l 'adhesió del senyor Lloret, que ja feia temps que havia tornat del seu exili; el bon sentit i l'enorme experiència política del senyor Lloret el decantaren a no acceptar-ho, i respongué amb aquests mots textuals: «Us agraeixo de debò el vostre bon record amb motiu de la const i tució de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Estic segur que és sols degut al vostre afecte que se m'ha adreça t ja circular i la lletra de convit. Tot i que m'ha de desvetllar les més grans simpaties qualsevol bella iniciativa en favor del nostre monestir, i que l i he de desitjar cl més gran succés, pel­ara i tant m'abstinc de fer constar la meva adhesió. Potser és més convenient per a la fi que us proposeu vós i els qui de bona fe us acompanyen, que el meu nom no soni, esperant millors temps, si és

28

que han de venir. Tampoc no s'hi perd res, per altra banda» (Arxiu Fort i Cogul, epistolari).

La nova entitat reeixí espectacularment des de la seva arrencada. Per tal de beneficiar-la una mica, el meu pare l i cedí el producte de la venda, al monestir, dels exemplars de Santes Creus. Notes histò­riques i descriptives (2." ed. datada el 1936 però publicada camufla-dament el 1941) dels quals s'havieti fet 100 exemplars de paper de fil i 5000 de corrents (a 50 i 25 ptes. respectivament). Aquest fet provocà, d'una banda, la protesta airada dels terratinents de Santes Creus, que n ' amenaçaren l'autor amb un procés per difamació, i per altra banda, l i a t ragué les ires de Cèsar Martinell per un prospecte de propaganda que se n 'edi tà . E l resultat fou una gravíssima crisi de l'entitat, que amenaçà amb fer-la desaparèixer , i que s'allargà més d'un any. D'aleshores ençà no és exagerat de dir que Eufemià Fort i l 'Arxiu Bibliogràfic han estat s inònims. Deixaré que ell mateix parl i d'això: «Durant els primers temps de l 'Arxiu es produí una forta crisi, provocada per apetències mal contingudes —sembla— del se­nyor Martinell . El l , el senyor Guitert, que volia no perdren'n l'amistat, en sofrí bastant; pe rò en això l i mancà vir ior i decisió. Si hagués tingut mà forta n'hauria patit menys. La crisi es va superar, com no podia deixar de succeir; però de tu rà la primit iva empenta en l'obra més estimada que jo hau ré impulsat en tota la meva vida» (Conei­xences, Guitert). No m 'en t re t indré a seguir la t ra jectòr ia minuciosa del meu pare dins l 'Arxiu, pe rquè el catàleg bibliogràfic i les notes que l'il·lustren ja m'ho suplirán, però sí que relacionaré els càrrecs directius que hi ha tingut: des de la fundació fins al 6 ag. 1950, vocal; entre aquesta data i el 10 ag. 1952 no fou de la Junta, per culpa de !a crisi esmentada, però a proposta del senyor Guitert fou nomenat Adjunt de Propaganda; entre el 10 ag. 1952 i cl 2 ag. 1959 fou secre­tari general; en la darrera data el subst i tu í Josep Vives i Miret, que os tentà el càrrec fins a morir, i el meu pare fou vice-secretari de Junta fins al 26 juny 1960, en què passà a secretari de Junta; el 6 ag. 1967 tornà a ésser secretari general fins al 17 juny 1973 en què hi fou subst i tu ï t per Joan Ventura i Solé; d'aleshores ençà fou altra vegada vocal de la Junta. En mori r el 24 de maig de 1979 l i mancava encara un any per acabar el mandat com a vocal quart; l'Assemblea General del mes de juny següent acordà per unanimitat de no proce­dir a una elecció, i de deixar vacant la seva vocalia, en senyal d'ho­menatge, fins a l'acompliment del mandat, el 1980.

L'Arxiu Bibliogràfic i les planes de les seves Memorias primer, i del butl let í Santes Creus després foren la plataforma ideal pe rquè Eufemià Fort i Cogul es realitzés plenament com a historiador de

29

Santes Creus. La bibliografia i les notes permeten de seguir amb un cert detall l 'evolució. El 1954, o potser abans i tot, havia comparegut a Santes Creus el senyor Josep Vives i Miret , persona d'una extra­ord inàr ia inquietud intel·lectual, de cultura extensa i sòlida i de coneixements ar t ís t ics i a rqui tec tònics fora de sèrie. De seguida se soldà l'amistat amb el meu pare i amb mi mateix i bé es pot dir, sense exagerar, que la seva i r rupció revolucionà tot el petit món de Santes Creus i de l 'Arxiu. El 1957 publicà el primer dels seus estudis sobre el monestir; i d'aleshores fins al 1966 en què morí , publicà no menys d'una vintena de treballs de recerca i d ' in terpre tac ió arqui­tectònica dels edificis de Santes Creus. Vives i Miret acomplí fins a la darrera conseqüència el designi d'acarar-se resoltament amb les pedres i interrogar-les, com ja havien propugnat, i en certa manera fet i tot, Pons i Traval, Bassegoda i Martinell . Entre el meu pare i Vives i Miret, a més d'una profunda amistat, h i hagué, naturalment, col·laboració en molts lerrenys; de ta rannà absolutament diferent, s'avenien força i durant deu anys formaren un duo ben compenetrat i curiós que repor tà molt beneficis intel·lectuals a l 'un i a l'altre. A part ir de 1958 i probablement a iniciativa del meu pare, el t àndem Fort - Vives es decidí a participar a les Setmanes d'Estudis Monàstics que s'iniciaren a Montserrat aquell mateix any i que prosseguiren per diversos monestirs de Catalunya i de la Península. De setmana en setmana, Fort i Cogul i Vives i Miret tingueren ocasió de fer coneixença i d'establir relació amb una considerable quantitat d'abats, monjos, monges, frares i capellans. Const i tuïda la Sociedad Española de Estudios Monásticos al monestir de El Paular (Rascafría, Madrid), Vives i Miret i Fort i Cogul en formaren part, i no trigaren gens a ésser-hi elegits tresorer i vice-president, respectivament. El senyor Vives era un alt executiu de la Compañía General de Carbones a Barcelona, i el meu pare tenia un negoci de sanejament i lampisteria; així, quan ambdós es trobaven que eren els únics laics, p ràc t icament , enmig de sotanes i hàbi ts , sobretot fora de Catalunya on estaven acos­tumats a veure que els escassos civils que s'ocupaven d'aquells temes eren ca tedrà t ics , professors famosos o, si més no, membres conspicus de l'Opus Dei, generalment tots amb tractament divers, es divertien, en ésser interrogats sobre llurs «càtedres» tot dient que l 'un era carboner i l 'altre lampista. De fet, el senyor Vives no tenia cap car­rera univers i tàr ia i solia dir que l 'únic tí tol que tenia era el pe rmís de conduir; el meu pare, tret dels estudis del Seminari i el títol de professor de català del cens de la Generalitat, no tenia ni aquell permís .

L 'actuació conjunta Vives - Fort es compene t rà sempre a favor de Santes Creus i de l 'Arxiu, del qual el meu pare cuità a cedir-li la se­cretaria general el 1959. Quan la IV Setmana d'Estudis Monàstics t r ià la seu a Poblet, s'afanyaren, i ho aconseguiren, que una de les

sessions se celebrés a Santes Creus (1961). Mentrestant, la societat que organitzava les Setmanes havia projectat de començar a treballar per un Monástico» Hispaniae, mena d'enciclopèdia que havia d'aple­gar tot el que se sabia del monaquisme hispànic. El meu pare, amb la complicitat de Vives i Miret, es proposà, tot simplement, de nacio-litzar la cosa, amb setmanes incloses. Així nasqué la idea del Monas-ticon Cataloniae que ell mateix formulà i publicà (Sugerencias para un Monasticon Catalauniae. «Yermo» I V , n ú m . 1, EÏ Paular 1966, 79-91), i així nasqué la idea dels Col·loquis d 'His tòr ia del Monaquisme Català, el primer dels quals t ingué lloc, naturalment, a Santes Creus el 1966. D'aleshores ençà se n'han celebrat tres més a Sant Joan de les Abadesses, Bellpuig d'Urgell i Sant Miquel de Cuixà. La vocació del meu pare envers els estudis monàs t ics , havia trobat, finalment, la via per on discórrer . Fins a la mort, Eufemià Fort i Cogul presidí la Comissió Permament dels Col·loquis i t ingué la satisfacció de compro­var com la seva iniciativa produïa un indubtable progrés dels estudis monàst ics o monacològics als Països Catalans. La idea del Monasticon Cataloniae fou abonada, ja des del col·loqui de Santes Creus de 1966 per Manuel Riu (Esquema metodològic per a l'estudi d'un monestir, al I volum del Col·loqui, 1967, 309-324) i per Josep-Joan Piquer i Jover (Nor­mes metodològiques per a la redacció del «Monasticoiï Cataloniae», vol. I I , 1969, 109-164). Finalment, tot aquest relativament nou viratge dels estudis monàs t ics i del monaquisme català reféu, o a judà a refer, els vincles amb Poblet que, als primers anys seixantes s 'anà perfilant a través d'una notable cor respondència amb el P. Bernat Morgades, un altre «defenestral» de Poblet mateix, amb l'afegitó que ell n'era monjo. Els volums del Col·loqui de Santes Creus ja s ' imprimiren a Poblet i , d 'ençà del n ú m . 33 (1970) t ambé la revista Santes Creus, but l le t í de l 'Arxiu Bibliogràfic, que Fort i Cogul dirigí sempre (el director nomi­nal era el president de l'entitat, fos qui fos, però qui feia i desfeia, en realitat, sempre fou ell mateix, d'ençà del primer n ú m e r o de les Me­morias).

A desgrat de la compenet rac ió ja dita, de caire operatiu, els punts de vista històries sobre Santes Creus i sobre moltes altres coses, no podien ésser més divergents entre Fort i Cogul i el senyor Vives i Miret . El meu pare era un historiador local, monogràfic, que molt rarament, per no dir mai, no u l t rapassà l 'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó; era documentalista convençut , en el sentit que la força provatòr ia del do­cument escrit era, per a ell, absoluta; format en la que, per entendre'ns anomenaré antiga escola mai no s 'adaptà als nous corrents historio­gràfics que t ambé per entendre'ns he designat com a posteriors al Con­grés de París , i val a dir que mai no féu gran cosa per adaptar-s'hi. Josep Vives i Miret creia rnés en les deduccions que es desprenien de l 'interrogatori comparatiu de les pedres, de les làpides i dels escuts que no pas en els documents que, a l'edat mitjana com avui mateix,

31

falsejaven massa sovint la veritat estricta. El resultat de tot plegat fou que el meu pare no donà mai gaire bel·ligerància a les innovadores teo­ries de Vives i Miret (només l i reconegué explíci tament i solemnement el mèr i t d'haver identificat el local de l'antic escriptori i biblioteca de Santes Creus i el fet global d'haver remogut fins al fons tots els conei­xements més o menys tòpics i estereotipats que hom tenia de les cons­truccions del monestir, tot creant un munt d 'hipòtesis de treball i des­fermant una vast íss ima problemàt ica que la mort prematura de Vives no l i pe rme té decantar prou) n i , al seu torn, el senyor Vives no se sen­tia lligat ni gens inhibit per l 'absència del document provatori que no apareixerà (vegeu el que en dic jo mateix al treball Del meu tracte amb Josep Vives i Miret. SC 29,1969, 497-523). Mort el senyor Vives i havent deixat una considerable quantitat de materials més o menys elaborats, que avui guarda l 'Arxiu Bibliogràfic, cap altre treball seu no t robà en­trada al but l le t í Santes Creus. Al seu torn, l'obra pòs tuma de Vives i Miret apareguda tres anys després de la seva mort, no esmenta enlloc el nom del meu pare ni cap obra seva, tot i que el tema s'hi prestava (vegeu nota 164).

Vers el 1958 o 1959 s'oferí a l 'Arxiu Bibliogràfic la possibilitat de reproduir en microfi lm Iota la immensa massa documental que, pro­cedent de Santes Creus, és actualment a l'Archivo Histór ico Nacional de Madrid. Com que l'entitat, com ha estat sempre, no tenia diners per a sufraagar-ho, es feren càrrec de la despesa del senyor Vives i el meu pare, amb algun altre ajut, t ambé de butxaques particulars. Ja el 1950, amb motiu del centenari de la fundació del monestir, el meu pare s'ha­via fet responsable econòmic d'un premi batejat amb el nom de «San­tes Creus» que convocà l ' Inst i tut d'Estudis Catalans i aparegué al car­tell de premis de la nostra primera inst i tució acadèmica; el treball per a optar-hi consistia en un recull, tan complet com fos possible, de do­cuments inèdits de Santes Creus. El premi res tà desert pe rquè no hi concorregué ningú, i l ' import de cinc mi l pessetes anà destinat, nou anys després , a microí ï lmar els pergamins i els còdexs de Santes Creus a Madrid. Jo no sé si el senyor Vives a r r ibà mai a creure seriosament que tot aquell impor tan t í s s im gavadal de documents que feien cap a l 'Arxiu l i resoldria, per via de prova escrita, cap de les seves teories; més aviat me l'imagino, a tants anys de distància, amb aquell somriure mig escèptic mig irònic que volia dir tantes coses, entre elles que no es feia massa il·lusions de res. De fet, cap d'aquells documents in teressant íss ims no ha confirmat mai una sola hipòtesi de Vives i Miret , però tampoc no n'ha desmentida cap; per al meu pare, en canvi, aquell material fou la pedrera preciosa d'on sorgiren anys a venir, impor tan t í s ims treballs que avui són peces fonamentals de la seva bibliografia.

* * *

32

Al marge de tot això, les recerques documentals sobre Santes Creus proliferaven, a l'escalf de l 'Arxiu o fora d'ell, pe rò en darrer del 1947 ençà. Ja es comptaven per dotzenes, cap a la fi dels anys sei-terme com a fruit de la maqu inà r i a que havia posat en marxa l 'Arxiu xantes, els t rebaús monogràfics fonamentals que, a cada cop, anaven desvetllant més inquietuds i aclarien o precisaven punts obscurs o mal interpretats de la his tòr ia del monestir. Una bona part d'aquests estudis era de Fort i Cogul mateix, com és ben sabut, i gràcies a ell i als altres, avui mateix podem dir, com aleshores, que Santes Creus és el monestir més ben estudiat i sobre el qual més s'ha publicat de tots els de Catalunya; potser amb l'excepció de Montserrat i Poblet — i encara caldria veure-ho—, però , en tot cas, el més treballat dels monestirs sense monjos. Aquesta constatació, certament gloriosa, té una contrapartida de responsabilitat de la qual era ben conscient el meu pare: mancava una monografia de conjunt, prou extensa per a contenir i resumir tot l'essencial de Santes Creus en el doble aspecte històric i ar t ís t ic , i prou breu, paradoxalment, com per fer-la asse­quible a la intel·ligència i a la butxaca de tothom. Ben avançada la dècada dels seixantes, la darrera monografia de conjunt de què hom disposava encara era l'edició de Santes Creus. Notes històriques i descriptives del 1936 o, més ben dit , del 1941. De fet, aquest l l ibre havia estat vàlid durant molts anys, i encara ho és en alguns aspectes. Fort i Cogul mateix, al seu assaig bibliogràfic (fitxa 143 i nota 70) s'autoconceptua així: «L'autor diu al pròleg que el seu l l ibret és una segona edició millorada, no solament gràficament, sinó t amb é l'expli­cació his tòr ica i descriptiva. Pel nombre de planes d'ambdues edi­cions ja és de veure aquesta millora, almenys quant a la qualitat del contingut de la nova edició. E l l l ibret es perfila dependent d'aquella primera edició [vol dir la de 1930, fitxa 1] ún icament en el mètode i procés expositiu. Però, encara que obreta destinada a la divulgació, hom s'adona aviat d'una pruï ja i un afany de condensar en poques planes moltes notícies, més aviat ben contrastades, puix que no s'hi endevina massa el manlleu ni la dependència . L'obreta esdevé filla d'un fort estudi davant la documentac ió directa i fonts molt escru­polosament seleccionades.»

Si aquests mots encara eren vàlids, i amb ell l'obra a què es refe­reixen, el 1951, ja no ho eren tant al cap d'un quart de segle de la publicació del llibre. E l 1966, en efcte, la recerca sobre Santes Creus havia avançat en progress ió geomètrica, i el nombre de notícies ben contratades o definitivament establertes era immensament superior. Calia, doncs, refer aquell l l ibre i , fins i tot, calia modificar-ne el ca­nemàs metodològic. L'ocasió l i vingué donada per l 'encàrrec del Llibre de Santes Creus (fitxes 28 i 41, notes 23 i 35). Recordo que el rneu pare es resistí a acceptar l 'encàrrec pe rquè era el primer que rebia d'una editora comercial, i no hi estava acostumat a tractar.

G-3 33

El ll ibre conegué dues edicions, i no n'hi hagué més perquè , segons sembla, hi hagué diferències amb l'editorial. Val a dir que, tot i ei seu èxit palès, el Llibre de Santes Creus tampoc no satisfeia ben bé aquella necessitat, ja que era a mig camí entre el de 1941 i el que hauria calgut fer. El 1976 emprengué una nova experiència: El monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i exemplaritat, que t ingué una t raducció castellana s imul tània (fitxes 50 i 51 i notes 43 i 44), l l ibre editat per ell mateix i encara avui és vigent a Santes Creus. L'esquema difereix força de tot l'anterior. Tanmateix, i malgrat l'e­norme guany, encara no arriba a cobrir del tot l 'objectiu proposat. Molies vegades m'he preguntat si el meu pare, tan summament hàbil a treure suc de situacions his tòr iques concretes, àdhuc episòdiques, i a fer-ne una anàlisi definitiva i contundent, potser era mancat d'una faceta concreta —o bé era incapaç de trencar uns motllos avui ja superats— per tal d'elaborar una síntesi adequada a part ir de la informació que posseïa. Tot el que acabo de dir és també, natural­ment, aplicable a la darrera obra — i la més ambiciosa— sobre Santes Creus que inicià i que provà de t irar endavant (vegeu fitxa 177 i nota 104).

Al pr incipi he parlai d'una afecció a escriure pròxima a la grafo­manía . Ara he de dir que si això ja l i venia de jove, amb els anys es mant ingué i fins augmentà . I a part ir de 1960, aproximadament, es diversifica i amplia considerablement els registres. Molts dels temes tocats d'aleshores ençà tenen una arrel ben llunyana, i Eufemià Fort es valgué sovint, per a redactar-los, de notes preses en èpoques ben reculades; alguns d'ells, connectats d'una manera o altra amb Santes Creus, la Selva del Camp, els monjos catalans i d'altres, prenen des d'aleshores una volada que els fa p ràc t i cament independents quant a temàt ica . Un inventari provisional de temes —no exhaustiu— com­prendria: El gran Cisma d'Occident i Benet X1IÍ, Margarida de Pra­des, Jaume I I i Blanca de Nàpols o d'Anjou i el seu temps, el Primo­gènit de Jaume I I , la Selva del Camp (circular i revista «Adesel» i monografies «Analecta Selvatana») els monjos de la Trapa, viatges d'estrangers per Catalunya durant el Renaixement i el Barroc, inicis de l'arquitectura renaixentista a Catalunya (Pere Blai i Jaume Amigó), les universitats catalanes abans de Felip V, Bernat Boi'l, el Coll de Balaguer, el Perelló i Sant Jordi d'Alfama, el m a r q u è s de Santillana i Catalunya, la Inquisició, el V centenari de la impremta a Espanya, la Comuna del Camp de Tarragona, etc. I més recents: Eduard Toda, Gaudí, Ramon Muntanyola, Bernat Calbó, Ventura Gassol, l 'Albiol, Siurana de Prades i Prades (ll ibre en el qual encara treballava el mat í en què mor í ) ; i t ambé aspectes diversos de la his tòr ia de la Selva i de Poblet.

Tot aquest vast íssim íemar i l i fou publicat en llocs ben diversos, ultra l 'edició pròpia . Des del 1960 l'editor Rafael Dalmau publicà la

34

col·lecció «Episodis de la Història», que a hores d'ara va camí dels 250 volums publicats; el meu pare, com Rafael Tasis i algú altre, ben aviat h i publicaren textos, pe rò dins la col·lecció és Eufemià Fort i Cogul qui s 'endugué el rècord, ja que dels 238 títols primers, 24 són d'ell, signats amb el nom o amb pseudònims , la qual cosa fa una mica més del deu per cent de tota la col·lecció. Val a dir que Rafael Dalmau i Ferreres era un bon amic seu, company, com Tasis i d'altres, de la Penya Joan Santamar ía , i que per això el meu pare no el consi­derava un editor comercia] —els «Episodis» es difonen sobretot per subscripció— sinó un amic, i per aquesta raó no l 'hi considero jo tampoc i faig començar les edicions comercials amb la Selecta. A més d'aquesta, l ' Inst i tut d'Estudis Catalans (tampoc no considerada co­mercial), la Fundació Salvador Vives Casajuana, Aedos, Agrupació Cultural de Vila-seca - Salou, la Fundació Roger de Belfort, Publica­cions de l'Abadia de Montserrat, Gustau Gil i , EDHASA, i Associació d'Estudis Reusencs l i editaren llibres.

Tanta producció i tan voluminosa comportava el seu risc. El meu pare era dotat d'una capacitat de treball excepcional i , en transpas-sar el negoci el 1967, p ràc t i cament dedicà tot el temps a escriure. Això el féu encara més propens a la re i teració i a la perífrasi, que efectivament acusa la seva obra, com més tardana encara més . Altra­ment, Eufemià Fort i Cogul solia treballar sobre els temes que he esmentat abans, i Santes Creus sobretot, a base de la quantitat lite­ralment fabulosa de notes, papers, documents i referències biblio­gràfiques que manejava de casa estant. Això vol dir que era capaç, en qualsevol moment, d'escriure amb rapidesa increïble un treball sobre qualsevol tema, en relació arnb un dels que més dominava: Santes Creus, la Selva del Camp, Jaume I I , sant Bernat Calbó o els claretians. En d'altres mots, la fórmula qualsevol-cosa-i-Santes-Creus (en el cas d'ara), o a la inversa, apareix sovint, com el lector compro­varà a la bibliografia. Tots aquests treballs, cadascun dins el seu nivell, solen resistir, tanmateix, la crít ica més aguda. És precisament en tractar temes d'abast més general, per als quals calia fer una síntesi de vegades àmplia , que havia de recór re r a documentac ió o bibliografia que no posseïa i que arreplegava —en sóc testimoni d'ex­cepció— amb massa rapidesa i no prou esperit crític; i és en aquesta mena d'obres —Catalunya i la Inquisició, poso com a exemple-— on Eufemià Fort i Cogul és més vulnerable, la qual cosa confirma les afirmacions sobre la capacitat analí t ica i sintèt ica que he fet abans.

Un altre problema, a part ir sobretot dels anys seixantes t ambé , era de tenir materials a mà per tal de fer sortir regularment el but­lletí de l 'Arxiu amb contingut suficient —és a dir, amb treballs de cerca, cròniques i recensions bibliogràfiques— i prou divers quant a temes. Per part seva mai no hi hagué problema, car la temàt ica , res­tringida a Santes Creus, era un domini en què es movia sense ado-

35

nar-se'n. E l problema era, si més no, d'aparentar una varietat de signatures que no fes aparè ixer el but l le t í com a obra pràc t icament d'un home sol. Així l i calgué emprar els pseudònims , algun del temps de la seva adolescència i d'altres de creats expressament. Quant a Andreu Selvat i Cogul, ja n'he explicat el que feia al cas; Francesc A. Miquel és format pels noms dels tres primers fills: Francesc, que sóc jo (bé que la primera part del meu nom no hagi estat mai usada ni per m i ni per ningú de casa), Andreu, que és el ge rmà que segueix ( i que ja sortia al primer, t ambé amb inicial sola) i Miquel, que és el tercer dels germans. En néixer el quart germà, Albert, t amb é s'in­c remen tà el pseudònim, que en algun moment fou tan complet com Francesc A. Miquel i Albert i que després n 'originà un d ' au tònom: Miquel Albert, que s imul tanejà amb el que l'havia originat (la cin­quena germana, Neus, ja no fou a temps d'entrar dins el joc de la pseudonímia paterna). Quant a Artemi Folch, no n'he sabut mai la raó exacta; em sembla que Artemi era un nom relativament freqüent als avantpassats Fort d'Almoster, i Folch (que era el segon cognom de la meva àvia materna) l i era particularment agradable pe rquè s'assemblava al seu cognom veritable; de tot plegat en resultava un nom eufònic i probablement aquesta en sigui l 'única raó.

Eufemià Fort i Cogul havia estat, de sempre, un disminuï t pel que fa a la vista, pe rquè una atròfia congènita de l 'u l l esquerre l i impedí del tot la visió d'aquest u l l d 'ençà de la naixença. Quant al dret, afectat de braquimetropia, astigmatisme i indicis de daltonisme, a partir de 1970, més o menys, se l i inicià una cataracta que l i anà min­vant la visió fins a anular-la-hi gairebé del tot. Del temps en què, amb penes i treballs, encara llegia i escrivia —els manuscrits de l'època són un testimoni clar del deteriorament— és una observació d'Agustí Altisent que deia que era «el Beethoven dels his tor iadors». La cataracta fou intervinguda amb èxit pel febrer del 1975 i la visió de l 'u l l dret es recuperà gairebé del tot, fins al punt que l i pe rmeté de fer vida normal. Però durant tots els anys precedents la fatiga que l i ocasionava llegir i escriure a casa mateix l i féu perdre l'esma d'anar a fer la consulta directa a arxius i biblioteques. Recuperada la visió, l'endarreriment era ja massa gran, i no ar r ibà a posar-se al dia quant a bibliografia recent. La revifalla, bé que extraordinària­ment fèrtil , com és de veure als darrers t í tols de cadascun dels apar­tats de la bibliografia, fou efímera, car no hi sobrevisqué ni cinc anys. Tinc proves que el meu pare pressentia la seva pròxima fi pe rquè als darrers temps reduplicà el ri tme de treball. Em consta que acce­lerà l'edició de la biografia de sant Bernat Calbó —anticipant-la d'un any a la data veritable del suposat centenari— perquè temia no veure-la publicada, com efectivament s 'esdevingué. Durant els set mesos anteriors havia anat al Morell per tal de veure in situ les ruï­nes de la Granja dels Frares o del Codony (fitxa 172 i nota 99); havia

36

estat a Prades per documentar-se sobre el llibre que escrivia en mo­rir ; havia viatjat a Poblet i a Vila-seca per tal d'accelerar el llibre pòs tum ja esmentat; s'havia desplaçat a Cuixà per tal d'assistir al IV Col·loqui d 'Històr ia del Monaquisme Català; i s'havia ocupat, és clar, de Santes Ci *eus i del butl let í de l 'Arxiu Bibliogràfic, per al qual deixà material ja enllestit. El dia de la seva mort mateix, tenia con­vocada a casa una reunió de la Comissió Permanent dels Col·loquis, que ell presidia, i per a l 'endemà esperava la comissió de l 'Agrupació Cultural de Vila-seca - Salou que editava el llibre sobre Calbó, els membres de la qual vingueren a Barcelona per tal d'assistir a l'en­terrament. La defunció del meu pare, escaiguda a primera hora del 24 de maig de 1979 mentre esmorzava, després d'haver escrit unes quantes quartilles del llibre sobre Prades, fou sobtada, d'atac de cor fulminant. Feia molts anys que arrossegava taquicàrdia, arr i tmia i insuficiència coronàr ia , però mai no s'havia sotmès a un tractament seriós i s is temàtic . Morí de la mateixa i exacta manera com havia desitjat: treballant, sense patir ell ni fer patir els altres. Més d'un miler de persones l'acompanyaren en les exèquies. La .Tunta Directiva i l'Assemblea General de l 'Arxiu Bibliogràfic dc Santes Creus, reuni­des exactament deu dies després en convocatòria ordinàr ia , acordaren per unanimitat de deixar vacant el seu càr rec de vocal durant l'any que l i restava de mandat, en senyal de dol. També acordaren que a la Festa Anual de l'entitat que se celebraria el setembre, se l i dediqués un record, i que un quadre amb la seva efígie, obra del meu germà Andreu, ingressés a la pinacoteca de l 'Arxiu, com així fou.

Eufemià Fort i Cogul ha estat l'home que més ha treballat i pu­blicat sobre Santes Creus, i el que més ha estimat el monestir, pro­bablement. Quant a la primera afirmació, una simple mirada a la bibliografia que segueix en donarà una idea. Però si volem mesurar-ne l'abast real, en quantita t i en qualitat, caldrà que repassem les Notes bibliogràfiques sobre Santes Creus d'Amadeu-J. Soberanas i Lleó (a / Col·loqui d'Història de! Monaquisme Català. Santes Creus, 1966 San­tes Creus 1969, 165-206), que ens mostraran com dels 543 títols aple­gats —que corresponen a bibliografia de tots els temps, fins al 1966—, 99 són de Fort i Cogul, ja sigui signats amb el nom, ja amb pseudò­nims. És a dir, que Eufemià Fort i Cogul era, el 1966, l'autor dc gai­rebé el vint per cent de tot allò publicat sobre Santes Creus d'ençà de la in t roducció de la impremta. Si el còmput es feia avui dia, no em sorprendria gens que el percentatge assolís la quarta part. Quant a la segona afirmació, és una cosa tan subjectiva, personal, intrans­ferible i impossible de mesurar que me'n priva de fer-la rotunda.

37

Però com que la meva opinió t ambé és subjectiva, personal i intrasfe-rible, estic en què és certa. En tot cas, ens toca a nosaltres, els qui el succeïm en la tasca, en la responsabilitat i en Taféete a Santes Creus, de superar-lo tot superant-nos-hi. Que és, per altra banda, el mi l lor dels homenatges que mai podrem retre a la seva memòr ia .

Xavier F O R T I B U F I L L

SIGLES

ABSC — Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. BAT = Butl let í Arqueològic. Tarragona (3.* època, 1921-1936);

Boletín Arqueológico. Tarragona (4.° èp. des del 1943). DB — Diario de Barcelona. DET = Diario Español . Tarragona. IEC = Inst i tut d'Estudis Catalans. MABSC •— Memorias del Archivo Bibliográfico de Santes Creus

(1947-1953). SC = Santes Creus. Boletín del Archivo Bibliográfico (mims.

1-40, 1954-1974); Santes Creus. Butlletí de l 'Arxiu Bi­bliogràfic (des del n ú m . 41, a part ir de 1975).

38

1. L L I B R E S I UNITATS BIBLIOGRÀFIQUES INDEPENDENTS

1 Santes Creus. Notes històriques i descriptives. Valls, Imp. Moncunill , 1930. 80 pàgs., 8 làm. (Edició de 500 exemplars en paper corrent) . '

2 Estudis santescreuins. La nota de La Dernosa sobre Santes Creus. Tarragona, Imp. Suc. de Torres & Virg i l i , 1932. 28 pàgs., (Ed. de 50 ex. paper corrent, no posada a la venda). :

3 Santes Creus. Notes històriques i descriptives. Barcelona, Imp. Daniel Cochs, 1936 [1941], 128 pàgs., 28 làm. (Ed. de 100 ex. numerats, paper de f i l , i 1000 ex. paper corrent) . 3

4 El historiador de Santes Creus Fr. Domingo, sus precursores y el Libro de Pedret. Santes Creus 1949 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarra­gona) (Publicaciones del Archivo Bibliográfico de Santes Creus, 2). 152 pàgs., 1 làm. (Ed. de 25 ex. num. paper de fil i 100 ex. paper corrent) . 4

5 El Rector de Vallfogona i Santes Creus. Santes Creus 1950 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publicacions de l 'Arxiu Bibliogrà­fic de Santes Creus, 4). 72 pàgs. (Ed. de 25 ex. num. paper fil i 100 ex. paper corrent).

6 Poblet i Santes Creus. Guia itineraria del sentiment. Tarragona,

1. Primer llibre d ' E u f e m i à Port i Cogul dins el temari de Santes Creus i t a m b é primer llibre dins ei c a t à l e g bibl iogràf ic de l'autor.

2. Publicat sota el t í to l La, nota kistòrica de Fr. La Dernosa sobre Santes Creus aparegué a B A T 40. i Tarragona 1929-1932), 127-132; de tipografia i d è n t i c a , aquest llibret és , de fet, un tiratge a part del treball esmentat (vegeu fitxa 56 de la present biblio­grafia). Dedicat "A Joaquim Guitert i P o n t s e r è , amic i historiaire. C a r vos sabeu la culpa que hi teniu en el meu eantescreuisme".

3. Amb peu d'impremta de 1936, el llibre í o u publicat, en realitat, cap a darreries de 1341 i pot ésser considerat, doncs, com una de les primeres edicions catalanes clandes­tines o camuflades de després de ta guerra. L a seva di fus ió real, però , no c o m e n ç à fins al 1947, en què unes afirmacions sobre el procés d ' exc laus trac ió i la forma emprada per a difondre'l valgueren a l'autor disgustos i amenaces per part dels terratinents de Santes Creus i d'algú altre.

4. U n a de les aportacions h i s tor iogràf iques m é s importants de l'autor. E u f e m i à Fort , abans del 1936, havia pres notes en abundor de la pr imera part del Monuductio archivuriory.m de Santes Creus (conegut popularment, per Llibre de Pedret) que era a Val lbona de les Monges. L'exemplar que hi h a a Tarragona , dit Compendium, é s i d è n t i c a aquell tret que no c o n t é les notes h i s tòr iques prel iminars. Havent estat cremat, el 1936, l'exemplar de Vallbona, l'autor aprofita l 'ocas ió per a donar a c o n è i x e r les seves notes, d'una alta valor h i s tòr i ca per a Santes Creus .

59

Imp. Torres & Vi rg i l i , 1950. 66 pàgs., 10 il·lustracions de J. Riera. (Ed. de 100 ex. num. paper fil, i 500 ex. paper corrent) . 5

7 Guía histórico-descriptiva del Real Monasterio de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1952. 60 pàgs., 12 làm. (Ed. de 25 ex. paper fil i 1500 paper corrent) . 6

8 Guia breu del monestir de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1954. 62 pàgs., 14 làm. (Ed. de 2000 ex. paper corrent) . 7

9 L'església de Santa Llúcia de Santes Creus. Santes Creus 1954 (imp. Cochs, Barcelona). 85 pàgs., 1 làm. (Ed. de 62 ex. num. paper fil i 200 ex. paper corrent).

10 Noticias sobre fray Tomás de Vidal y de Nin, abad de Santes Creus. Santes Creus 1956 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona). (Publ. ABSC, 5). 32 pàgs., 1 làm. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 8

11 Un gran lul·lista de Santes Creus: fra Jaume Gener. Santes Creus, 1957 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona). (Publ. ABSC, 7). Sota el pseudònim Francesc A. Miquel. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 9

12 Joaquim Guitert i Fontserè. In memoriam. Santes Creus 1957 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 8). 40 pàgs., 1 làm. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 1 0

13 Notícies biogràfiques de fra Isidre Domingo, monjo de Santes Creus, natural de Vila-rodona. Santes Creus 1959 ( Imp. Torres & Vir­gi l i , Tarragona). (Publ. ABSC, 9). 20 pàgs., 1 làm. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 1 1

5. Evocacions, que en algun cas aspiren a prosa p o è t i c a sense arribar-hi . Escrites vers el 1927, el recull sobre Santes Creus o b t i n g u é un premi als Jocs Florals del Centre C a t a l à d 'Empúries el 1931 (sota el t í to l Evocacions santescreuinesj. Abans de l 'edició , sufragada per l'autor, de 1950, algunes de les evocacions havien aparegut dos anys abans (fitxes 180, 181, 183 i 184 de la present bibliografia).

6. Primera edic ió d'una guia breu, obra d'autor-editor, que ha conegut, fins ara , set edicions en cas t e l l à , cadascuna d'elles degudament posada al dia (fitxes 15, 28, 32, 40, 44 i 54); h a tingut quatre edicions catalanes, t a m b é successivament actualitzades (fit­xes 8, 25, 36, 46), dues de franceses (fitxes 33 i 45) i una d'alemanya (fitxa 34). E n principi foren il·lustrades, però l'encariment dels costos d'edic ió a c o n s e l l à la supress ió dels foto-gravats a partir de la tercera edic ió castel lana. L'aparic ió d'aquesta b r e v í s s i m a guia, que h a u r à estat un dels èx i t s editorials de l'autor, fou concebuda amb motiu de la prevista a f luènc ia de forasters durant el C o n g r é s Eucar í s t i c dc Barcelona, el 1952. Cap ed ic ió no é s signada, ni amb p s e u d ò n i m .

7. Vegeu fitxa anterior i nota 6 8. Publicat t a m b é a S C 1 (1954 ) 3-26, 1 l à m . A partir d'aquesta data, que és la de

l 'aparic ió del but l l e t í "Santes Creus" substituint les "Memorias" de l 'Arxiu Bibl iogràf ic , e sdevé una pràct ica corrent que els estudis m é s o menys llargs, o d ' i m p o r t à n c i a diversa, apareguts al But l l e t í , fossin objecte d'un tiratge a part, amb n u m e r a c i ó pròpia i degu­dament relligats, que serien les Publicacions de l ' A B S C . D'eleshores e n ç à , poden comptar-se amb els dits d'una m à les publicacions esmentades que no procedeixin d'una prèv ia apar ic ió a l B u t l l e t í i , encara, en aquests casos, l 'edició ha estat sempre possible gràc ie s a ajuts exteriors o subvencions vàr ie s .

9. T a m b é a S C 3 (1956) 117-156, 1 l à m . Vegeu nota 8. 10. T a m b é a S C 4 (1957) 172-202, 1 l à m . Vegeu nota 8. 11. T a m b é a SO 6 (1958 ) 288-296, 1 gra. Vegeu nota 8.

40

14 L'abat de Santes Creus fra Bernardí Tolrà i el procés contra l'abat Caixal de Poblet. Santes Creus, Amics de Santes Creus, 1958 (Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Collectanea de Santes Creus. 2). 132 pàgs., 2 làm. (Ed. de 150 ex. num. paper de fil).12

15 Guía histórico-descriptiva del Real Monasterio de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1959. 66 pàgs., 14 l à m . 1 3

16 Santes Creus i el Cisma d'Occident. Santes Creus 1959 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 10). Sota el pseud. Fran-cesc-A. Miquel. 16 pàgs. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 1 4

17 Santes Creus i el canvi de dinastia a primeries del segle XV. Santes Creus 1960 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 12). 20 pàgs. (Ed. de 100 ex. paper corrent). 1 5

18 Sant Antoni Maria Claret a Santes Creus. Santes Creus 1962 (Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 16). 20 pàgs. (Ed. de 150 ex. paper corrent) . 1 6

19 Notícies històriques de Santes Creus I (Còd. 459 de l'A.H.N. de Madrid). Santes Creus 1964 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 18). 44 pàgs. (Ed. de 150 ex. paper corrent) . 1 7

20 Notícies històriques de Santes Creus I I (Ms. Baluze 239 de la Bibl. Nat. de París). Santes Creus 1964 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarra­gona) (Publ. ABSC, 19). 28 pàgs. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . ' 8

21 Lleida i Santes Creus. Santes Creus. Santes Creus, Amics de SC, 1965 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Collectanea de SC, 4). 110 pàgs. (Ed. de 150 ex. paper de fil i 150 ex. paper corrent). 1 9

22 Notes històriques montblanquino-santescreuines. Santes Creus 1965 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 22). Sota el pseud. doble A. Selvat i F. - A. Miquel. 24 pàgs. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 2 0

12. Segon volum de "Collectanea de Santes Creus", editat per Amics de Santes Creus, entitat pseudo-legal, nascuda com a filial de l 'Arxiu Bibl iogràf ic i que l i m i t à les seves activitats a l 'edic ió de quatre llibres en edic ió de bibliòfi l , per imperatius de l 'època.

13. Vegeu fitxa 7 i nota 8. 14. T a m b é a S C 8 (1959) 329-337. Vegeu nota 8. 15. T a m b é a S C 9 (1959) 361-373. Vegeu nota 8. 16. T a m b é a S C 12 (1960 ) 69-78. Vegeu nota 8. E l volum independent duu, errònia­

ment, la xifra 15 com a ordinal de les publicacions de l ' A B S C , quan, en realita*. li correspon el 16.

17. T a m b é a S C 16 (1982) 233-257. Vegeu nota 8. 18. T a m b é a S C 17 (1962) 295-317. Vegeu nota 8. 19. Darrer dels volums editats per Amicss de Santes Creus en forma de "Collecta­

nea de S C " . Se'n féu una edic ió en paper corrent, i el llibre és dedicat per l'autor "A Antoni B e r g ó s i Masó . Testimoni de la nostra amistat admirat iva; del seu lleidata-nisme e n c o m a n a d í s ; i del santescreuisme d'ell, i nostre."

20. Volum factici, que recull els treballs L'abat Modolell ( S C 19 (1964) 377-381), Un vilatà de Montblanc, vassall de Santes Creus ( S C 19 (1964) 382-384) i Incidència entre

41

23 Roger de Llúria. Barcelona, Rafael Dalmau, ed. 1966 (Episodis de la Història , 81). 64 pàgs.

24 La mort i l'enterrament de Pere el Gran. Barcelona, Rafael Dalmau, ed. 1966 (Episodis de la Història, 76). 64 pàgs.

25 Guia breu del monestir de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1966. 44 pàgs, 1 p l àno l . 2 1

26 Resumen histórico-descriptivo del Real Monasterio de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1966. 44 pàgs, 1 p l à n o l . -

27 Santes Creus, panteó reial. Barcelona, Rafael Dalmau, ed. 1967 (Episodis de la Història , 91). Sota el pseud. Artemi Folch. 64 pàgs.

28 Llibre de Santes Creus. Barcelona, Ed. Selecta, 1967 (Bibliote­ca Selecta, 402). 240 pàgs., 12 làm., sobrecoberta. 2 3

29 El llibre de Valldossera. Barcelona, Inst i tut d'Estudis Cata­lans, 1968 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, X X I V ) . 138 pàg ines . 2 4

30 Fuentes documentales de Santes Creus. Santes Creus 1966 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 24). 16 pàgs. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 2 5

31 El Pont d'Armentera. Notícies històriques del senyoriu de Santes Creus. Santes Creus 1969 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 27). 56 pàgs., 1 làm. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 2 6

32 Noticias histórico-descriptivas del Real Monasterio de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1970. 36 pàgs., 1 p l àno l . 2 7

33 Guide du monastère de Santes Creus. Santes Creus 1970 ( Imp. Cochs, Barcelona). 36 pàgs., 1 p l à n o l . 2 8

Montblanc i Santes Creus, en el segle XV, per causa de la Guàrdia dels Prats ( S C 19 (1964) 385-391); d'ací la duplicitat de p s e u d ò n i m s , cas ú n i c en l'autor.

21. Segona edic ió , posada al dia, de la fitxa 8. Vegeu nota 6. L'encariment dels costos d'edició féu d esaparè ixer , j a en aquesta segona edic ió catalana, les l à m i n e s que acompanyaven la primera. No signat.

22. Tercera ed ic ió de la fitxa 7, posada al dia (vegeu nota 6?. A partir d'aquesta edic ió , com j a he dit (notes 6 i 21) la Guio prescindeix, per raons e c o n ò m i q u e s , dc les i l· lustracions. No signada.

23. Primer llibre de l'autor editat per una empresa comercial, que s ' exhaur í de pressa, sobretot a t ravés de les vendes fetes a Santes Creus mateix, i que m o t i v à una segona edic ió (fitxa 41).

24. Primer llibre de l'autor editat per l 'Institut d'Estudis Catalans . Havia obtingut el Premi Josep Massot i Palmes de 1966, convocat per aquella alta i n s t i t u c i ó .

25. T a m b é a S C 21 (1965) 1-10. Vegeu nota 8 i fitxes 90, 96 , 259 i 288. Sota el t í tol Las fuentes para la historia de la abadia de Santes Creus hav ia estat presentat a la U I Setmana d'Estudis M o n à s t i c s , E l Paular (Madrid) , 21-25 de setembre de 1960, i llegit allí , com a c o m u n i c a c i ó , per l'autor,

26. T a m b é a S C 27 (1967) 301-334. L ' a p è n d i x tercer, Topònims de la vila i terme del Pont d'Armentera segons el capbreu ehmentat inclou unes notes meves sobre topo­n í m i a del Pon d'Armentera, de profit e scàs , j a que no vaig tenir ocas ió d'ordenardes ni de redactar-les com jo hauria volgut.

27. Quarta ed ic ió castellana, actualitzada, de la Guia (fitxa 7). 28. Pr imera vers ió francesa de la G u i a (fitxa 7).

42

34 Ein kürzer Führer zu Santes Creus. Santes Creus 1970 ( Imp. Cochs, Barcelona). 36 pàgs., 1 p l àno l . 2 9

35 La llegenda sobre Margarida de Prades. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1970. 276 p à g s . 3 0

36 Guia breu del monestir de Santes Creus. Barcelona, Imp. Cochs, 1970, 46 pàgs., 1 p l à n o l . 3 1

37 La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona, Rafael Dalmau, ed. 1972 (Episodis de la Història , 165). Sota el pseud. Francesc A. Miquel. 64 pàgs.

38 El senyoriu de Santes Creus. Barcelona, Fund. S. Vives Casa­juana, 1972. 506 p à g s . 3 2

39 Santes Creus de Vexclaustrado ençà. La gestió dels organismes que n'han tingut la tutela. Santes Creus 1972 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 30). 506 pàgs., 121 làm. (Edició de 50 ex. num. paper fil i 100 ex. paper corrent) . 3 3

40 Noticias histórico-descriptivas del Real Monasterio de Santes Creus. Santes Creus 1972 ( Imp. Cochs, Barcelona). 44 pàgs., 1 p à n o l . 3 4

41 Llibre de Santes Creus. Barcelona, Ed. Selecta, 1973 (Biblio­teca Selecta, 402). 420 pàgs,, 12 l à m . 3 5

42 La llegenda del Rescat de Sant Esteve. Vila-seca - Salou, Agru­pació Cultural de V - S, 1973 (Tipografia E m p ò r i u m , Barcelona) (Mo­nografies de Vila-seca - Salou, 1). 160 pàgs. (Ed. de 50 ex. paper fil i ed. corrent) . 3 6

43 El llegendari de Santes Creus. Barcelona, Fund. S. Vives Casa­juana, 1974. 316 p à g s . 3 7

29. P r i m e r a i ú n i c a vers ió alemanya de la G a t a (fitxa 7). 30. P r imer l l i b r e publicat a l a F u n d a c i ó S V C . Hav ia obtingut el Premi C o n c e p c i ó

Alemany i V a l l 1969, convocat per l a mateixa F u n d a c i ó . 31. Tercera ed ic ió , actualitzada, de la fitxa 8. 32. Es t r ac ta , probablement, de l ' apor tac ió m é s documentada i m é s extensa d 'Eufemià

F o r t i Cogul a l a h i s tòr ia de Santes Creus. Pren com a base el Compendium de fra Mallol i h i i ncorpora abundoses notes c o m p l e m e n t à r i e s sobre el senyoriu del monestir.

33. L l i b r e t a n v o l u m i n ó s com l'anterior, però de tipografia m é s espaiada. T a n m a ­te ix , una a p o r t a c i ó de primer rengle. L ' e x t r a o r d i n à r i a abundor de documents gràfics en fa u n testimoni inapreciable sobre Santes Creus a partir de 1835. Edic ió subvencio­nada del Patronat del monestir.

34. Cinquena edic ió castel lana de la Guio, actualitzada (vegeu fitxes 7, 15, 22 i 32). 35. Segona edic ió de la fitxa 28. Certes d i f erènc ies amb l'empresa editora aconse­

l l a ren a l ' au to r de no permetre cap m é s edic ió d'aquest llibre, altrament de prou èx i t comerc ia l .

36. Pr imera de les publicacions de la novella A g r u p a c i ó Cul tura l de Vila-seca - Sa­lou , de tema vi la -secà però amb tanta v i n c u l a c i ó a Santes Creus, on es forjà la llegenda, que aconsella d'incloure el llibre dins la bibliografia especí f ica sobre Santes Creus de l'autor.

37. P l a s m a c i ó definitiva d'una obra c o m e n ç a d a a la primeria dels anys trentes. O b t i n g u é el Premi Gumers ind Bisbal i Gutsems 1973. És dedicat "A l a meva muller, mare dels meus fills. Aquest llibre, en certa manera , é s producte d'una replega de materials de mol t s anys, iniciada abans del nostre matrimoni i de la nostra c o n e i x e n ç a

45

44. Santes Creus. Notas histérico-descriptivas del Real Monaste­rio. Santes Creus 1974 ( Imp. Cochs, Barcelona). 44 pàgs., 1 p l à n o l . 3 8

45 Guide du monastère de Santes Creus. Santes Creus 1974 ( Imp. Cochs, Barcelona). 36 pàgs., 1 p l à n o l . 3 9

46 Santes Creus. Guia breu del monestir. Barcelona, Imp. Cochs, 1974. 44 pàgs., 1 p l àno l . 4 0

47 Un vallenc, abat de Santes Creus. Benet Vives i Pi i el trienni constitucional. Santes Creus 1975 (Impremta monàst ica , Poblet) (Publ. ABSC, 32). 68 pàgs . (Ed. de 200 ex. paper corrent) . 4 1

48 Un gran vila-secà del segle XIII: fra Bonanat, abat de Santes Creus. Santes Creus i Vila-seca - Salou 1975 ( Imp. monàst ica , Poblet) (Edició conjunta: Publ. ABSC, 33 i monografies de Vila-seca - Salou, 4). 106 pàgs., 11 làm. (Ed. de 100 ex. paper corrent, ABSC i 50 cx. num. paper f i l i edició corrent, Agrup. Cuit. de V-S)

49 Relacions de Sant Bernat Calbó, com a abat de Santes Creus, amb Vilafranca del Penedès i la seva comarca. Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, 1975 (Tip. E m p ò r i u m , Barcelona). 44 p à g s . 4 2

50 El monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i d'exem­plaritat. Santes Creus, Amics de SC, 1976 ( Imp. Cochs, Barcelona) (Co­llectanea de SC, 5). 208 pàgs, 57 làm. (Ed. de 2000 ex. paper corrent) . 4 3

51 Monasterio de Santes Creus. Síntesis histórico • descriptiva. Santes Creus 1976 ( Imp. Cochs, Barcelona). 192 pàgs, 57 làm. (Ed. de de 2000 ex. paper corrent) . 4 4

52 Relacions del monestir de Santes Creus amb l'antic orde de Montesa. Santes Creus 1977 ( Imp. monàst ica , Poblet (Publ. ABSC,

personal. Però sense el seu concurs i la seva c o m p r e n s i ó , aquesta replega no haur ia estat tan fruct í fera , ni de bon tros. Ni la redacc ió d'aquest treball , fruit de tants anys, no haur ia esdeveingut possible". E l m é s interessant del llibre, é s la s i s t e m a t i t z a c i ó de les llegendes en cicles i l 'aparat cr i t ico-bibüogràf ic , que en fan una de les obres cabdals de l'autor. No és possible de dir el mateix de la recons trucc ió l i terària que fa d'algunes llegendes, mancat de text original a l'abast.

38. Sisena ed ic ió de la Guia castel lana (vegeu fitxes 7, 15, 22, 32 i 3"!). 39. Segona i darrera edic ió , per ara, de la fitxa 33, actualitzada. 40. Quarta i darrera ed ic ió , actualitzada, de la Guia cata lana (vegeu fitxes 8, 25, 36). 41. T a m b é a S C 34 (1971) 227-246 i 35 (1972 ) 261-282 Vegeu nota S. 42. Pr imer premi, de tema penedesenc, al I I Concurs Sant Ramon de Penyafort,

dotat per la C a i x a d'Estalvis del P e n e d è s . 43. Aquest volum, en què per primera vegada l'autor assaja una s ín tes i h i s t ò r i c a

completa de Santes Creus, aparegué com a publ i cac ió n ú m . 5 de "Collectanea de Santes Creus" bé que sense l'esment d'Amics de Santes Creus (vegeu notes 12 i 19). Aquesta edic ió , d'autor-editor, volia substituir el Llibre de Santes Creus (fitxes 28 i 35) quan aquest fou retirat de la venda al monestir. Aquest altre llibre, del qual ha estat feta almenys una re impress ió en offset, és a la venda exclusivament a la consergeria del monestir de Santes Creus.

44. Versió castel lana de l'anterior, fitxa 50. No hi figura l'esment de "Collectanea de S C " i la seva finalitat és la mateixa de la de la vers ió original cata lana. A la venda, n o m é s , a la consergeria del monestir de Santes Creus.

44

34). Sota el pseud. Miquel Albert. 80 pàgs. (Ed. de 100 ex. paper corrent) . 4 5

53 Santes Creus i Valldigna. Unes quantes notes de llurs rela­cions. Santes Creus 1977 ( Imp. monàst ica , Poblet) (Publ. ABSC, 36). Sota el pseud. Miquel Albert. 92 pàgs., (Ed. de 100 ex. paper cor­rent). 4 6

54 Monasterio de Santes Creus. Guia histórico-descriptiva. San­tes Creus 1978 ( Imp. Cochs, Barcelona). 44 pàgs., 1 p l àno l . 4 7

55 Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic. Vila­seca-Salou, Agr. Cuit. V - V , ( Imp. monàst ica , Poblet). (Monogr. de V - S, 7). 382 pàgs., 21 làm. (Ed. de 50 ex. num. paper de fil i ed. nor­mal paper corrent) . 4 8

2. TREBALLS D'INVESTIGACIÓ, D I N S PUBLICACIONS DIVERSES

56 La nota històrica de Fr. La Dernosa sobre Santes Creus, BAT 40 (jul.-juny 1932) 127-132.49

57 El «vere nullius» de Santes Creus i la parròquia de Santa Llúcia. BAT 45 (jul.-set. 1933) 272-275)

58 Algunes notes dels manuscrits i còdexs, provinents de Santes Creus, a Tarragona. BAT 47 (gen.-març 1934) 228-231.

59 Cronologia dels reis de Catalunya. en temps de Pere III;

45. T a m b é a S C 41 (1975) 1-71. Aquest treball omple tot el primer ía se i e l e (primer semestre) del vol. V, 1971. del But l l e t í S C . Vegeu fitxa 8.

46. T a m b é a S C 43 (1976) 141-188 i 44 (1976 ) 217-251. Vegeu nota 8. 47. Setena i darrera edic ió , per ara, de la Guia castellana (fitxes 7, 15, 26, 32, 40 i 44). 48. Darrer llibre de t e m à t i c a abundosament referida a Santes Creus de l'autor, que

li c o n s a g r à tot l'any 1978 i part de 1979 i que no p o g u é veure editat. Pr imera obra p ò s t u m a , doncs, dins el sumari específ ic de Santes Creus, d 'Eufemià Port i Cogul. L a p r e s e n t a c i ó , a càrrec de l 'Agrupac ió Cul tural de Vila-seca - Salou, t i n g u é lloc a Masca ibò ei 27 d'octubre de 1979. És dedicat "Al doctor Josep Pont i Gol , arquebisbe primat de Tarragona; arquebisbe ordinari , doncs, de Mas Calbó, de Santes Creus i m e t r o p o l i t à de Vic . Testimoniatge d'una antiga amistat, perdurada i sempre renovada". L'Assoc iac ió d'Estudis Reusencs, pel setembre de 1979, acordà de fer-ne una coed ic ió que recull tot el text i el mateix t í tol , i forma part de les Edicions Rosa de Reus de l'esmentada Assoc iac ió ( n ú m . 64 del c a t à l e g ) . Aquesta coedic ió , que h a suscitat alguna opos ic ió en medis Intel·lectuals reusencs, h a estat enllestida a Poblet el 1979 i presentada al Centre de Lectura de Reus el dia 18 de gener de 1980. És una obra cabdal de l'autor, que hi aboca tots els coneixements que hom té , fins ara , sobre la figura de sant Bernat Calbó . ( L a darrera p r e s e n t a c i ó del volum, ed ic ió de Vila-seca - Salou, ha tingut lloc el dia 1 de febrer de 1980 a l 'Ajuntament de Vic , essent j a en premsa el present treball .)

49. Editat com a publ i cac ió independent i obrint una sèrie d"*Estudis santescreulns" que no t i n g u é c o n t i n u ï t a t . Vegeu fitxa 2.

45

d'un manuscrit procedent de Santes Creus. BAT 48 (abril-juny 1934) 366-367.50

60 El último abad de Santes Creus Fr. Pedro Carrera y Torrent. BAT ( I V èp) (gener-març 1944) 6-16, 4 làm.

61 Fr. Pedro Sallà, abad de Santes Creus. Memorias ABSC, 1948, 41-44.

62 Bernardo Dalmau, abad de Santes Creus (1404-1412). BAT 37-40 (1952) 244-255.

63 Una comissió del Capítol General del Císter als abats de Poblet i de Santes Creus. SC 3 (1956) 160-161.

64 Pedro de Puigverd, obispo de Urgel y monje de Santes Creus. SC 5 (1957) 225-231 (sota el pseud. Francisco A. Miquel).

65 Pere Serraxó, abat de Santes Creus. SC 7 (1958) 317-318 (sota el pseud. F. A. Miquel).

66 L'alliberament dels presos a Santes Creus. SC 9 (1959) 389-391 (sota el pseud. A. Selvat).

67 Sant Francesc d'Assís a Santes Creus. SM I I (1960) 223-231. 68 Tres monjos de Santes Creus, destacats forjadors de la Con­

gregació setcentista. SC 12 (1960) 64-68 (sota el pseud. Francesc A. Miquel).

69 Una vocació monàstica obstinadament interdita. El primogè­nit de Jaume I I i el seu vot de professar a Santes Creus. SM I I I (1961) 357-376.51

70 L'enterrament dels Tarragona. SC 13 (1961) 110-113, 1 làm. (sota el pseud. A. Selvat).

71 Un profesor eximio de Santes Creus en el siglo XVII: fray Pablo Miracle. SC 13 (1961) 121-130 (sota el pseud. Francisco Á. Miquel).

72 L'enterrament dels Aguiló. SC 14 (1961) 154-157 (sota el pseud. A. Selvat.

73 L'Amador de la Gentilesa i Santes Creus. SC 15 (1962) 211-221. 74 El «Miraculum beate virginis Marie». SC 17 (1962) 281-285

(sota el pseud. A. Selvat). 75 Per què Pere el Gran fou enterrat a Santes Creus i no a

Poblet. SC 17 (1962) 286-287.

50. Trebal l d 'aparença modesta, però que, inesperadament, serví per tal que F e r r a n Soldevila p o g u é s establir amb certesa la data de n a i x e n ç a del rei Pere el G r a n . Així ho fa constar Soldevila a Pere el Gran. Primera part: l'infant, I (Barcelona, Inst . d'Est. Cat . , 1950), p à g . 1, nota 2. L a ded ica tòr ia de F e r r a n Soldevila a l'autor, escrita damunt el volum que conservem els seus familiars, d iu: "A E u f e m i à Fort , nom que gairebé obre les notes del text d'aquest llibre, a f ec tuós homenatge. F e r r a n Soldevila."

51. Escr i t , però , entre el juliol i el setembre de 1959, i presentat com a c o m u n i c a c i ó a la I I Setmana d'Estudis M o n à s t i c s , celebrada al monestir de Viacel i (Cóbreces , Santan­der) entre el 21 i el 25 de setembre de 1959, on fou llegit en nom de l'autor, que n'era absent.

46

76 Santes Creus i el rei Martí. SC 17 (1962) 288-297. 77 Una contribució important al coneixement de l'escola historio­

gràfica de Santes Creus. SC 18 (1963) 335-337. 78 Llibre de Fundacions. SC 18 (1963) 338-341 (sense signar). 79 El missal de Santes Creus del monestir de Gethsemaní. BAT

42-43 (1962-1963) 25-32. 80 Labal Modolell. SC 19 (1964) 377-381 (sota el pseud. A Selvat). 81 Un vilatà de Montblanc, vassall de Santes Creus. SC 19 (1964)

382-384 (sota el pseud. A. Selvat). 82 Incidència entre Montblanc i Santes Creus, en el segle XV, per

causa de la Guàrdia dels Prats. SC 19 (1964) 385-391 (sota el pseud. Francesc A. Miquel).

83 Una réplica de la nota histórica de La Dernosa en un códice madrileño. SC 19 (1964) 392-398 (sota el pseud. Arternio Folch).

84 El manual de fra Bernat Tous. SC 19 (1964) 399-406 (sense signar).

85 Tres monjos de Santes Creus, abats de monestirs benedictins. «Analecta Montser ra tens ia» X (Montserrat 1964) (Miscel·lània Anselm M . Albareda I I ) 204-219.

86 Un historiador català dels segles XIV i XV: fra Bernat Mallol de Santes Creus. «VII Congrés d 'Històr ia de la Corona d'Aragó. Bar­celona 1962» I I I (1964) 299-314.

87 La canónica de Barcelona y el monasterio de Valldaura - San­tes Creus. «Yermo» 2 (E l Paular, Madrid, 1964) 15-28. Comunicació a la V Setmana d'Estudis Monàst ics , El Paular (Madrid), 23-28 se­tembre 1962, llegida en absència de l'autor.

88 El primer abad de Valldaura - Santes Creus y comentario a la cronología de los principios del monasterio. «Yermo» 2 (E l Paular, Madrid, 1964) 225-242.

89 Dos artistes de Santes Creus, mal coneguts. SC 22 (1965) 49-55 (sota el pseud. A. Selvat).

90 Los pergaminos de Valldaura - Santes Creus en el Archivo His­tórico Nacional de Madrid. SM V I I I (1966) 295-312.

91 Pere de Queralt, insigne col·laborador de Pere el Gran i egregi amic de Santes Creus. BAT 66 (1966) 129-139.

92 Viatge a Poblet i a Santes Creus de t'abat general del Cister i algunes notícies que s'hi relacionen. «Miscellanea Populetana» (Po­blet 1966) 433-462.

93 Els abats reusencs de Santes Creus. «VI Certamen Literario del Centro de Lectura de Reus, 1959» I I (Reus, Centre de Lectura, 1966) 311-330.52

o;!. O b t i n g u é un dels premis de tema lliure a l'esmentat Certamen, el 1959, però el seu import mai no h fou abonat.

47

94 La llegenda fundacional de Santes Creus. Una versió catalana domèstica de primeries del segle XVI. SC 26 (1967) 241-247.

95 El cimbori de Santes Creus. SC 26 (1967) 249-250 (sota el pseud. Artemi Folch).

96 Valiosa colección documental de Santes Creus. El códice 437 del A.H.N. de Madrid. SC 26 (1967) 251-255 (sense signar).

97 Santes Creus i Montblanc. SC 27 (1967) 289-299. 98 El pretès monestir d'Ancosa. «I Col·loqui d 'His tòr ia del Mo­

naquisme Català. Santes Creus 1966», I , Santes Creus 1967 ( Imp. mon. Poblet) (Publ. ABSC, 24) 111-126.

99 Calendari santoral i de fundacions de Santes Creus a la dar­reria del segle XV. SM 9 (1967) 7-74.

100 L'abat Padró de Santes Creus i els seus «Officia aliquarum festivitatum». «II Congrés Litúrgic de Montserrat, 1965» I I I (Mont­serrat 1967) 271-277.

101 Una important col·lecció diplomàtica sobre sant Bernat Cal­bó. «Revista del Centre de Lectura» (Reus 1967) 462-463.

102 Procés i efectes de la desarnortització a Santes Creus. «I I I Converses sobre His tòr ia Econòmica i Social del Camp de Tarragona» (Salou 1967) 10 pàgs. (Edició policopiada). 5 3

103 Exemplaritat cistercenca de Santes Creus. SC 29 (1969) 525¬534. També dins Homenatge a Josep Vives i Miret I , Santes Creus 1970 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 28 181-190 (Ed. de 40 ex. num. paper fil i 100 ex. paper corrent).

104 Regesta documental de sant Bernat Calvó com a abat de San­tes Creus. SM X I (1969) 31-70.

105 Relaciones de san Bernardo Calvó con los regulares de su tiempo. Tres documentos inéditos. «Analecta Sacra Tarraconensia» X L (Barcelona 1969) 297-307.

106 L'elecció de l'abat Tarros de Poblet. SC 33 (1970) 189-204. 107 Nómina monacal de Santes Creus y su condición social. SC

33 (1970) 205-210 (sense signar). Sota el t í tol Condición social de los monjes de Santes Creus, fou una comunicació llegida per l'autor a la X Setmana d'Estudis Monàst ics , Yuste (Extremadura), 16-20 abri l de 1968.

108 La Congregació setcentista dels monestirs de la Corona d'A­ragó i Santes Creus. «Analecta Sacra Tarraconensia» XLT (Barcelona 1970) 373-433.

53. Edic ió , molt resumida i de mala qualitat, de la p o n è n c i a o c o m u n i c a c i ó a les I I I Converses. E l tema servi a l'autor per a fer-ne una a m p l i a c i ó (vegeu fitxa 159 i nota 86) que a p a r e g u é , finalment, en vers ió castellana (vegeu fitxes 112, 115 i 117, amb les notes respectives). De fet, el titol original era el que consta a la fitxa que explica aquesta nota; el t í to l que aparegué publicat en c a s t e l l à fou suggerit pels monjos de Montserrat, editors de la revista que l 'aeol l í .

48

109 Els hospitals del Coll de Balaguer. «Estudis d 'His tòr ia Me­dieval» I I I (Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Històr ics , 1970) 11-38.

110 Sant Bernat Calvó i l'Hospital dels Pobres de Santes Creus. «Scr ip tor ium Populeti» 3 (Poblet 1970) (Miscel·lània his tòr ica. Home­natge al pare Jaume Finestres, historiador de Poblet) 181-214.

111 La Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón y Na­varra: aspectos de su gestación a través de. documentos de Santes Creus. «Yermo» 8 (El Paular, Madrid, 1970) 3-98. Comunicació llegida a la X I Setmana d'Estudis Monàstics, San Pedro de la Ñora (Múrcia) , 9-14 setembre 1969.

112 Las desamortizaciones del siglo XIX y su repercusión en Santes Creus, I . SM X I I (1970) 291-310.54

113 Pau Mercadé i Santes Creus. SC 34 (1971) 225-226. 114 Cervera i Santes Creus. Unes quantes notícies de la capital

segarrenca i el monestir del Gaià. «Ilerda» 31 (Lleida 1971) 157-184. 115 Las desamortizaciones del siglo XIX y su repercusión en San-

tes Creus, II. SM X I I I (1971) 105-128.55

116 Revalidado d'un privilegi de Santes Creus l'any 1800. SC 35 (1972) 291-293 (sota el pseud. Francesc A. Miquel).

117 Las desamortizaciones del siglo XIX y su repercusión en Santes Creus, UI. SM X I V (1972) 183-236.56

118 Els investigadors de Santes Creus difunts i llur bibliografia específica sobre el monestir. SC 37 (1973) 375-390. També dins Home­natge de Vilanova i la Geltrú a l'historiador de Santes Creus Teodor Creus i Corominas. Santes Creus 1975 ( Imp. mon. Poblet) (Publ. ABSC, 31) 13-28.

119 L'accés a l'arxiu monacal de Santes Creus. SC 37 (1973) 391-394.

120 La sal a Santes Creus. SC 38 (1973) 401-406 (sota el pseud. Artemi Folch).

121 Algunes prerrogatives dels abats de Santes Creus. SC 39 (1974) 421-439 (sota el pseud. Francesc A. Miquel).

122 El plet jurisdiccional de Santes Creus i les butlles alexan­drines. Opinions i restabliment cronològic. SC 40 (1974) 473-478.

54. Aquest estudi (vegeu nota anterior) iou presentat, en una primera vers ió i sota el t í to l Procés i efectes de la desamortització a Santes Creus a les " I I I Converses de Salou" el 1967. L a vers ió catalana, ampliada i documentada, fou enllestida el 1968 (vegeu fitxa 159 i nota 86), i finalment, en vers ió castel lana una mica condensada, a "Studia Monàs t i ca" , la d irecc ió de la qual revista sugger í el t í tol definitiu. A causa de la longitud de l'estudi, un dels m é s treballats de l'autor, h a g u é de publicar-se en tres n ú m e r o s suc­cessius, de tots els quals es féu la corresponent t irada a part, però mai no ha estat re­collit en volum, malgrat el seu in terès . Vegeu fitxes 115 i 117.

55. Vegeu fitxes 112 i 117, amb les notes respectives, i 102 i 159, t a m b é amb llurs notes. 56. Vegeu fitxes 112 i 115, amb llurs notes, i 102 i 159, id.

G-4 49

123 Pere i Guillem de Claramunt. «Miscellanea Aqualatensia» 2. Igualada, Centre d'Estudis Comarcals, 1974 (Tipogr. E m p ò r i u m , Bar­celona) 77-108.

124 Notícies sobre Santa Maria de l'Eula, priorat perpinyanenc de Santes Creus «II Col·loqui d 'His tòr ia del Monaquisme Català. Sant Joan de les Abadesses 1970» I I ( Imp. mon. Poblet) (Scriptorium Po-puleti, 9) 313-342.

125 Davant l'enterrament de l'abat Mendoça de Santes Creus. SC 42 (1975) 77-83.

126 Notícia històrica sobre la presència del monestir de Santes Creus a Sants i la seva rodalia. SC 45 (1977) 277-287 (sota el pseud. Artemi Folch). 5 7

127 Carles Cardó i una opinió seva sobre el monestir de Santes Creus. SC 45 (1977) 289-290 (sota el pseud. Francesc A. Miquel).

128 Una opinió considerable sobre l'enterrament de Pere el Gran a Santes Creus. SC 45 (1977) 295-297 (sota el pseud. F. A. Miquel).

129 Mort i enterrament de Jaume II. SC 46 (1977) 331-341.58

130 El plet entre Santes Creus i Scala Dei sobre Bonrepòs. SC 47 (1978) 391-402.

131 Un eclesiàstic del segle XVI [Joan Roís, monjo de Santes Creus}. SC 47 (1978) 403-418 (sota el pseud. Francesc A. Miquel ) . 5 9

132 Precisions sobre la data en què morí la reina Blanca d'Anjou. SC 48 (1978) 445-448.

133 Notícies pecuàries de Santes Creus: el bestiar major. SC 48 (1978) 449-454 (sota el pseud. Andreu Selvat).

3. MANUSCRITS I TEXTOS INÈDITS 6 0

134 Història de Santes Creus. 709 holandesos il·lustrats. Desem­bre de 1934.61

57. O b t i n g u é el premi d 'h i s tòr ia als Jocs Florals de la parròquia de l'Ari gel Custodi d'Hostafranes (Barcelona) 1966, però no í o u publicat fins onze anys després .

58. E n realitat, és la ree laborac ió d'un capíto l del llibre i n è d i t Jaume II i Santes Creus (vegeu fitxa 169) .

59. Darrer estudi que l'autor ve ié publicat en vida. E l s posteriors j a són p ò s t u m s . 60. S i no s'indica el contrari , es tracta de treballs mecanografiats a doble espai, de

mida de full h o l a n d è s , a una sola cara . Conservats a l 'arxiu de l'autor. 61. L'obra m é s ambiciosa de l ' època de joventut de l'autor. Elaborada entre 1927 i 1933,

volia ésser una s i s t e m a t i t z a c i ó de tot a l lò que se sabia, aleshores, del cert sobre Santes Creus. E l premi al qual optava no H fou concedit, i E u f e m i à Fort i Cogul hi c o n c o r r e g u é l'any s e g ü e n t amb una Història de la Selva del Camp, que g u a n y à el guardó . E n una nota inic ial d'aquest segon llibre, dia textualment: "L'any 1934 fou convocat concurs per

50

135 Notas para un ensayo crítico de bibliografía histárico-artís-tica de Santes Creus. 145 quartilles autògrafes . 1943.62

136 El primer historiador científic de Santes Creus: l'abat La Dernosa. 19 hol. 1948.63

137 Santes Creus i el Rector de Vallfogona. 24 hol. 1950.64

138 La Societat Catalana d'Estudis Històrics a Santes Creus. 5 hol. 1950.63

139 Tarragona y Santes Creus. 5 hol. 1950.66

l ' A c a d è m i a de Bones Lletres de Barcelona per tal d'adjudicar el premi Miret i Sans a una monografia històrica d'una població catalana. H i vaig concórrer amb un v o l u m i n ó s manuscrit que vaig retolar Història de Santes Creus. 709 folis a m à q u i n a . E n s fer-se públ i c el veredicte del Jurat , el 23 d'abril del 1935. el premi no s 'adjud icà . Pel que sembla hi h a g u é forta pugna i divis ió entre els membres del Jura t , pel motiu que alguns d'ells s'havien c o m p r o m è s a adjudicar-lo a' Sr . Carles Rahola , per un seu treball sobre els carrers de Girona . Pel que sembla, t a m b é , el treball del S r . R a h o l a era sensiblement fluix per a preferir-lo a ta meva Història. I aixi el premi quedà sense adjudicar, en el meu cas perquè no s'ajustava al tema." De fet, sembla que aquest no ajustament al tema trobà com a excusa que Santes Creus no era p r ò p i a m e n t una pob lac ió s i n ó una i n s t i t u c i ó mo­n à s t i c a , i t a m b é perquè a lgú del Jurat —sembla el D r . Agust í D u r a n i Sanpere— o p i n à que sobre Santes Creus j a estava tot dit, referint-se al volum Siluetes de Santes Creus que Mn. Josep Palomer havia publicat en 1927. Precisament, E u f e m i à For t i Cogul j a s'havia adonat de les falsedats reiterades que contenia aquella obra que assol í tant d'èxi t , i l a no concess ió del premi a la H. de S. C. l ' e speronà encara a desmuntar p e ç a per peça tota la mltomania de m o s s è n Palomer. C a l dir que l'absolut descrèdi t envers l'obra de Palomer sobre Santes Creus i Poblet no h a estat un fet reconegut per tothom fins molts anys m é s tard; de fet, el primer que d o n à la raó , d'alguna manera, a Fort i Cogul, fou el Dr. J e s ú s D o m í n g u e z Bordona al seu llibre El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (Tarragona 1952, p à g . 17, nota) . E l llibre d 'Eufemià Fort objecte d'aquesta nota encara es ressent una mica de Pambient p a l o m e r i à i el resultat, de fet, e n c a r r i l à l'autor cap a la recerca cr í t ica de la h i s tòr ia de Santes Creus que a part ir de 1947, empesa per ell mateix a t ravés de l 'Arxiu Bibl iogràf ic h a aconseguit un progrés ben vistent i h a deixat en l 'obso lescènc ia no sols els textos de Palomer, s i n ó el present llibre i tot.

62. Primer assaig d 'anàhs i de fonts, basat en la pru ï ja de denunciar els errors, les falses interpretacions i les falsificacions en què havien incorregut alguns historiadors del monestir, sobretot Josep Palomer. Aquest manuscrit , mecanografiat, fou t r a m è s al senyor Manuel de Montoliu, a pe t i c ió seva, perquè d igué que en procuraria l ' ed ic ió . Aquesta vers ió a m à q u i n a é s perduda. A l'arxiu particular de l'autor es conserva, n o m é s , l'original escrit a m à . U n a vers ió catalana, molt ampliada i posada al dia, fou elaborada el 1951 (vegeu fitxa 143 i nota 70).

63. Text llegit a la sess ió c ient í f ica de la Societat C a t a l a n a d'Estudis His tòr ics , filial de l'Institut d'Estudis Catalans , a la qual p e r t a n g u é l'autor, celebrada al domicili parti­cular de Josep Puig i Cadafalch el 24 de novembre de 1948.

64. Text de la c o n f e r è n c i a pronunciada al Centre de Lectura de Reus el dia 22 de m a r ç de 1950.

65. Parlament pronunciat durant la sess ió a c a d è m i c a que la S C E H ce lebrà a Santes Creus mateix el dia 21 de maig de 1950, amb motiu de la c o m m e m o r a c i ó del V I I I centenari de la f u n d a c i ó del monestir.

66. Parlament a Pacte de clausura de l ' expos ic ió de fotografies i cicle de c o n f e r è n c i e s de Tarragona , organitzats per la D e l e g a c i ó n Provincial de la V ice secre tar ía de E d u c a c i ó n Popular, el 18 de novembre de 1950.

51

140 Reus y Santes Creus. Dins el vol. factici Conferències ràdio VIII Centenari, 9-13. (1950). 6 7

141 El triple refectorio de Santes Creus. Dins el vol. Conferèn­cies..., 107-113. (1950). 6 5

142 El monasterio de Santes Creus v la orden de Montesa. 74 hol. 1950.''"

143 Notes per a un assaig bibliogràfico-crític d'historiografia sobre el monestir de Santes Creus. 150 hol. 1951. 7 0

144 Cromatisme santescreuí. 13 hol. 1952.71

145 Significación cultural de Santes Creus. 16 hol. 1953.72

146 E/s investigadors de les comarques catalanes a Santes Creus. 3 hol. 1953. "

147 El reusenc Andreu Porta, abat de Santes Creus. 15 hol. 1954.74

148 El primogènit de Jaume I I i Santes Creus. 156 hol. 1955¬1956.75

07. E l volum recull les c o n f e r è n c i e s que, umb motiu de la c o m m e m o r a c i ó del V I I I centenari de 'a fundac ió del monestir i promogudes per l 'Arxiu Bibl iogràf ic , foren eme­ses per R à d i o Reus i per R à d i o Barcelona. L a present fou radiada a la sess ió de R à d i o Reus del dia 20 d'agost de 1950. L'esmentat volum, mecanografiat, es conserva a l 'Arxiu Bibl iogràf ic de S C i n'hi ha una còpia al particular de l'autor.

68. C o n f e r è n c i a emesa per R à d i o Barcelona el dia 10 de maig de 1950, dins els actes commemoratius del monestir. Vegeu fitxa i nota anteriors.

69. Estudi que c o m p o r t à molts anys d 'e laborac ió a l'autor. Sota el p s e u d ò n i m Francesc A. Miquel (que, per cert, era la primera vegada que usava) l'autor e laborà aquest treball amb la i n t e n c i ó de presentar-lo a un dels concursos que c o n v o c à , durant set vegades consecutives, l 'Arxiu Bibl iogràf ic per tal de concedir el Premi Abat L a Dernosa. L a in­t e n c i ó d 'Eufemià Fort i Cogul, que sembla que no hi arribà a concórrer mai , era, evident­ment, d'evitar que el jurat dec larés desert el premi per manca de concursants. Més tard, una nova e laborac ió i sota el p s e u d ò n i m Miquel Albert, o b t i n g u é el premi Pròsper de Bofaruli 1972, convocat per l 'Institut d'Estudis Caat lans , en vers ió cata lana titulada Montesa i Santes Creus. L'Inst i tut r e n u n c i à a editar l'obra premiada que, amb el t í tol canviat, a p a r e g u é finalment a càrrec de l ' A B S C (vegeu fitxa 52 i nota 45), en vers ió revisada i posada al dia, el 1977.

70. Versió catalana, molt ampliada, de l'assaig de 1943 (fitxa 135 i nota 62). Signat Francesc A. Miquel, sembla que fou propòs i t de l'autor de tenir aquest notable treball a punt per ta! de presentar-lo al premi d 'h i s tòr ia Abat L a Dernosa, de l ' A B S C , en cas que no hi concorregués n i n g ú o que la v à l u a dels treballs concursants fos n o t ò r i a m e n t baixa. (Vegeu la fitxa i la nota anteriors.)

í l . Text d'una c o n f e r è n c i a pronunciada a la sa la d'actes de la C a i x a de Pensions de Mataró el 30 de novembre de 1952, sota el títol de Policromia santescreuina; a la sala d'actes del Cenre Excursionista de la Comarca de Bages, a Manresa, el 22 de febrer de 1953, sota el t í to l d'Estampes de Santes Creus; i finalment, al S a l ó Rialto de Sitges, el 22 de m a r ç de 1953, sota el t í tol de la present fitxa.

72. Text de la c o n f e r è n c i a pronunciada a la Biblioteca Provincial de Girona el 9 de novembre de 1953.

73. Discurs de s a l u t a c i ó amb motiu de la I I Assemblea d'Investigadors de les Co­marques Catalanes (actualment Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos) celebrada al re íe tor de Sanies Creus el 31 de maig de 1953.

74. Text de la c o n f e r è n c i a llegida al Centre de Lectura de Reus el dia 1 de maig de l'any 1954.

75. L a cronologia d 'e laborac ió d'aquest treball, bé que imprecisa, pot ajustar-se a la que dono acl. E l tema del P r i m o g è n i t ha estat reiterat, ga irebé de forma obsessiva, dins

52

149 Heràldica de Santes Creus. 3 hol. 1956.76

150 Els monestirs de la Catalunva Nova, propulsors dels «Goigs». 24 hol. 1958.77

151 Una. vocación monástica, obstinadamente obstaculizada. El primogénito de Jaime I I de Aragón y su voto de profesar en el mo­nasterio de Sanies Creus. 12 hol. 1959.78

152 Referencia de Santes Creus por un ministro del rey de Fran­cia en 1604. Dins el vol. Conferències VIII Centenari (1960), 29-32.79

153 Un missatge dels monjos blancs. 36 quartilles. 1963.80

154 Sant Francesc a Santes Creus. 4 hol. 1964.81

155 Projecció santescreuina a Tàrrega i la seva rodalia, princi­palment en el segle XII. 75 hol. 1964.82

la tasca d'historiador d 'Eufemià Fort i Cogul, amb re ferènc ia o no a Santes Creus (vegeu fitxes 69 i 151, amb les no'es respectives). E l cas é s que el Dr . J e s ú s Ernes t Mart ínez Ferrando, que tou director de l 'Arxiu de la Corona d'Aragó i eminent historia­dor del regnat de Jaume TI sobretot, al qual E u f e m i à Fort coneixia des de l'any 1934. sostenia un parer distint sobre el f a m ó s P r i m o g è n i t . Un llibre que E u f e m i à Fort pre­s e n t à a opc ió de la Medalla Antonio A g u s t í n de Tarragona, l'any 1955, amb la t e m à t i c a del P r i m o g è n i t emmarcada a les comarques tarragonines, no o b t i n g u é el premi perquè el Sr . Mart ínez Ferrando formava part del Jura t , cosa que l'autor no sabia i que, si ho h a g u é s sabut, li hauria aconsellat de no concórrer-hi . L a d i s c r e p à n c i a entre l'autor i l'esmentat Mart ínez Ferrando pel que fa al P r i m o g è n i t no enterbo l í cens l'amistat m ú t u a , però frenà E u f e m i à Fort i Cogul d'insistir en el tema, que altrament hav ia estat posat d'actualitat amb la publ i cac ió , el 1955, del drama en tres actes La Dama d'Aragó, de Carles Fages de Cl iment , una gran part del qual és ambientada a Santes Creus i té com a protagonista el P r i m o g è n i t , i l 'edic ió p ò s t u m a d'El forassenyat primogènit de Jaume II de Joaquim Miret i Sans (Barcelona, I E C , ¡95"), de la qual E u f e m i à Fort tenia feia temps una còpia , i que j a a partir del titol indica quina pos ic ió prenia Miret i Sans davant el P r i m o g è n i t que, en l ín i e s generals, era compartida pel Dr. Mart ínez Ferrando i combatuda per Fort . Mort el Dr . Mart ínez Ferrando el 1965, l'autor c o m e n ç à altra vegada a treballar en el tema que, m é s e n l l à dels treballs e s p e c í f i c a m e n t relacionats amb Santes Creus, h a donat com a resultat una voluminosa biografia de l'infant Jaume, i n è d i t a .

76. Discurs llegit com a i n a u g u r a c i ó de l ' expos ic ió d 'herà ld ica de Santes Creus orga nitzada per l ' A B S C i exhibida a Santes Creus a partir del 9 de setembre de 1956. Vegeu fitxa 157 i nota 84.

77. Conferènc ia donada a la sala d'actes de la R e s i d è n c i a Lestonnac de Barcelona en la festa anual dels Amics dels Goigs, el dia 1 de maig dc 1958.

78. Resum de la c o m u n i c a c i ó enviada a la I I Se tmana d'Estudis M o n à s t i c s celebrada al monestir dc Viaceli (Cóbreces , Santander) i llegida el 22 de setembre de 1959 (vegeu fitxa 9).

79. Aquest volum, del qual n'hi ha un exemplar a l ' A B S C i un altre a l 'arxiu parti­cular de l'autor, aplega els textos rad io fòn ics que foren retransmesos per R à d i o Reus durant el 1960 amb motiu dels actes commemoratius del V I I I centenari de la instal·lació a Santes Creus dels monjos de Val ldaura . L a present c o n f e r è n c i a fou emesa el 10 de maig.

80. U n a vers ió molt resumida fou publicada pel Centre Comarcal L l e i d a t à dins el volum que recull les c o n f e r è n c i e s o l l i çons del Curs R a m o n Berenguer I V (vegeu fitxa 297). Aquest mateix text, sota el t í tol Què representà l'aparició dels monjos blancs a la Catalunya Nova fou llegit en una c o n f e r è n c i a donada a l 'Agrupac ió Excursionista de Reus el mateix any 1963.

81. Discurs llegit a la sess ió a c a d è m i c a de la Festa A n u a l de l ' A B S C de l'any 1964. (Vegeu fitxa 67.)

82. Premi de l'entitat Amics de la His tòr ia als Jocs F lora l s del V I Centenari de la

53

156 Discurs gratulatori en l'acte de clausura del I Col·loqui d'His­tòria del Monaquisme Català. Santes Creus 1966. 4 h o l . 8 3

157 Heràldica de Santes Creus. 800 hol. 217 l à m . 8 4

158 Projecció social de Santes Creus al Penedès. 195 hol. 1966.85

159 Les desamortitzacions del segle passat i la seva repercussió a Santes Creus. 471 quartilles autògrafes . 1968.86

160 Presència de Santes Creus a la comarca d'Anoia. 35 hol. 1968.s?

161 Regesta dels privilegis de Santes Creus. 286 estudis mono­gràfics sobre altres tants privilegis, hol. 1969.88

162 Projecció social dc Santes Creus a la Conca de Barberà. 46 hol. 1969.89

163 Contribució al coneixement, de la toponímia medieval de San­tes Creus i de les seves possessions immediates. 69 hol. 1972.90

164 Notícies del còdex 459 de l'AHNM [sobre Conesa}. Sense data, possiblement del 1973.91

vinguda de l'orde carmelita a Tàrrega , celebrats el dia 6 de desembre de 1964. 83. Parlament pronunciat a Santes Creus, en l ' e sca iença que j a diu el t í to l , el dia

11 de setembre de 1966. 84. L'aplec de materials d ' h e r à l d i c a de Santes Creus i de les seves possessions h a

estat una tasca continuada de l'autor des del 1927. Tanmate ix , el material no arribà a ésser sistematitzat i s o t m è s a cr í t ica fins als anys cinquantes en què c o m e n ç à a en­carregar els dibuixos a ploma de cadascun dels signes h e r à l d i c s i a redactar el text explicatiu. L'esperó d'aquesta in i c ía iva fou, sobretot, el treball sobre L'heràldica al monestir de Santes Creus de Manuel Bassa i Armengol, que s'havia presentat al I Premi Abat Ferrera convocat per l ' A B S C el 1960 i n o m é s hi hav ia obtingut un accèss i t . E l treball del senyor Bassa, de qualitat i de rigor c ient í f ic m é s que relatius, i m p u l s à l'autor a ensinistrar-se en c i ènc ia h e r à l d i c a i a preparar el treball present. O n a se lecc ió dels dibuixos esmentats fou el motiu de l ' expos ic ió h e r à l d i c a celebrada a Santes Creus el 1956 (vegeu fitxa 149 i nota 76). E l s dibuixos dels escuts, en nombre de 217, s ó n a l ' A B S C ; el text redactat, que c o m p r è n m é s de 800 quartilles a m à , é s a i'arxiu part icular de l'autor, i h a restat inacabat.

85. Opció al Premi Sant Ramon de Penyafort 1966, convocat per la C a i x a d'Estalvis del P e n e d è s (Vi la franca) . U n a nota d 'E. F . C . diu a ix í : "Sembla que m'havien concedit el premi que, t a m b é sembla, havia estat p r o m è s a algun altre concursant. Com sigui, jo vaig reclamar el veredicte que, segons sembla, no fou dictat mai . Perquè ca l l é s , m'ofe-riren una quantitat que regatejaren fins que em vaig conformar amb 15.000 pessetes. E l premí convocat era de 25.000."

86. Vegeu les fitxes 102, 112, 115 i 117 i els comentaris fets a les notes corresponents, 53, 54, 55 i 56.

87. C o m u n i c a c i ó a la I X Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Igualada, 1967. 88. U n a de les obres m é s importants de l'autor, que g u a n y à el Premi Josep Massot i

P a l m é s 1969, de l 'Institut d'Estudis Cata lans , però sense que hi h a g u é s acord de publ i cac ió . 89. Text llegit a Montblanc el 14 de desembre de 1969 90. Recull d'esments t o p o n í m i c s , aplegats sense gaire rigor m e t o d o l ò g i c n i t o p o n o m à s t i c ,

que es basa, sobretot, en els documents del Ll ibre B lan c de Santes Creus i d'altres dels primers temps del monestir. És una obra d'escassa i m p o r t à n c i a dins la producc ió general de l'autor que, tanmateix, la p r e s e n t à a opció del Premi Francesc Blas i i Vallespinosa 1973, de l 'Institut d'Estudis Catalans , que no li fou atorgat.

91. Sense data, probablement de 1973, és un esborrany o c a n e m à s d'una c o n f e r è n c i a o, m é s aviat, d'un treball destinat al but l le t í S C .

54

165 Pere Noguers, abat rcusenc de Santes Creus. 102 hol. Vers l'any 1974."

166 Els càrrecs i oficis del monestir [de Santes Creus]. 112 quar­tilles autògrafes . 1974.93

167 Una decisiva intervenció en la conquesta de Mallorca fins ara desconeguda. 68 quartilles autògrafes . 1975.94

168 Els Montcada, herois de la Conquesta de Mallorca.. 36 hol. 1976.95

169 Jaume I I i Santes Creus. 263 hol. 1977.96

170 Notícies sobre la cultura a Santes Creus. 410 quartilles autò­grafes i 533 notes a part. 1961-1978.97

171 Hipotètiques connotacions culturals de Santes Creus i l'es­cola poètica de Ripoll. 8 hol. 1978.98

172 El Codony del Camp de Tarragona. Ubicació i unes quantes notícies de la granja de Santes Creus. 54 hol. 1978."

173 Sobre la fundació dels monestirs de Poblet i Santes Creus, encara. 12 hol. 1979.™

92. Important treball d ' i n v e s t i g a c i ó sobre aquest abat, totalment enllestit i amb profus ió de documents, que ignoro amb quina d e s t i n a c i ó fou elaborat.

9.3. Interessant assaig d ' ident i f i cac ió i d 'a tr ibuc ió exacta de funcions als diversos monjos de Santes Creus que ostentaven un càrrec , segons els costums de l'ordre cistercenc i els propis de Santes Creus.

94. Presentat al Premi d'assaig Josep Amatl ler 1976, convocat per la revista "Recull" de Blanes, en el que fou guanyador. L'esmentada revista en p u b l i c à uns breus extrets. Datat el 4 de novembre de 1975.

95. Opció al Premi August i Carles Pi i Sunyer dels Jocs Florals de la Llengua C a t a l a n a 1976. celebrats a Lausana , que no li fou atorgat.

96. Estudi força complet sobre el tema anunciat , segurament elaborat amb dest í a algun concurs, que no puc precisar.

97. E l t í to l primit iu haur ia estat La cultura a Santes Creus i com a tal , l'autor arrep legà notes amb dest í a una p o n è n c i a o c o m u n i c a c i ó que havia de presentar a la I V Setmana d'Estudis M o n à s t i c s celebrada a Poblet el 1961 (una sess ió de la qual t i n g u é lloc a Santes Creus) però que no t i n g u é temps d'enllestir, i no es p r e s e n t à . A l cap de disset anys, l'autor s'adona com han progressat els coneixements sobre Santes Creus fins a tal punt que el tre­ball , relativament v o l u m i n ó s i prou important, hauria d'ésser refet o, si m é s no, reestructu­rat a fons. Tanmate ix , creu important de conservar-lo, amb abundoses notes a peu de p lana i ho data el 1978 en un pròleg ad hoc. És un estudi de valor desigual, bé que molt notable sempre, que tracta sobre els estudis a Santes Creus (el tema de la Setmana era "Els monjos i els estudis"), els monjos erudits, registre de noms, l'escriptori i la d ispers ió de l 'arxiu i de la biblioteca de Santes Creus arran de l ' exc laus trac ió .

98. C o m u n i c a c i ó a la X X I I Assamblea Intercomarcal d'Estudiosos, Ripoll , 28 de maig de. 1978.

99. Trebal l d ' inves t igac ió de camp —cas potser ú n i c en la bibliografia de l'autor— que identifica, sobre el terreny, l ' e m p l a ç a m e n t de l'antiga G r a n j a del Codony, actualment dins la partida de la G r a n j a dels Frares , al terme municipal del Morell . L 'explorac ió fou feta per l'octubre de 1978 i tot seguit en fou redactat l'estudi que incorpora tots els esments documen­tals coneguts sobre la G r a n j a , i é s una contr ibuc ió de primer ordre al coneixement d'aques­ta antiga i notable possess ió de Santes Creus, fins ara p r à c t i c a m e n t desconeguda.

100. Darrer treball que l'autor p o g u é donar a c o n è i x e r en vida. És la c o m u n i c a c i ó al I V Col·loqui d 'His tòr ia del Monaquisme C a t a l à , celebrat al monestir de C u i x à a l a darreria

55

174 El gran Senescal de Catalunya. Notícies biogràfiques de Gui­llem Ramon de Montcada, per sonat ge-clau de la política expansiva del país en el segle XII. 300 quartilles autògrafes . Abr i l 1979.101

175 La Conquesta de Mallorca. Un aspecte de la seva gestació: sant Bernat Calbó i la noblesa catalana. Inacabat. 1 0 2

176 Monacologi de Santes Creus. 2 fitxers.103

177 Història de Santes Creus. Només c o m e n ç a d a . 1 0 4

d'abril de 1979, al qual l'autor assist í i par t i c ipà activament com a fundador que era dels Col·loquis i president de l lur Comis s ió Permanent.

101. Assaig de biografia del personatge, cofundador del monestir de Val ldaura-Santes Creus. Probablement destinat a algun dels premis de l 'Institut d'Estudis Cata lans , l'autor no t i n g u é temps de revisar-lo ni de fer-lo passar a m à q u i n a .

102. Estudi de forja in terés , del qual l'autor de ixà redactades 470 quartilles i ordenats 61 documents, i encara hi mancaven unes 350 quartilles i uns 20 documents per a enlles­tir-lo i presentar-lo al premi Nicolau d'Olwer 1980, de I ' I E C , en l ' e sca iença del 750è aniver­sari de la Conquesta. Però l'afany de veure editat el volum sobre S a n í Bernat Calbó (fitxa 55), que tanmateix no p o g u é acabar ni veure, i e! fet que la t e m à t i c a del present treball s'interfereix plenament amb la primera part d'aquell llibre, foren les causes que res tés inacabat. Probablement, l'autor comptava amb el segon semestre de 1979 per tal de tenir-lo a punt abans del termini de la c o n v o c a t ò r i a .

103. No és p r ò p i a m e n t un ms. s i n ó un fitxer amb els noms, els càrrecs i d'altres dades sobre tots els monjos de Santes Creus que han arribat al nostre coneixement, a t r a v é s de tota la d o c u m e n t a c i ó examinada. U n paquet de fulls de paper de barba, ordenats a l f a b è t i c a m e n t , recollien i sistematitzaven la i n f o r m a c i ó que es p o s s e ï a de cada monjo. És una tasca a la qual darrerament no s'havia dedicat gaire l'autor, i cal creure, doncs, que encara és força incompleta. Malgrat tot, hi h a perfectament identificats m é s d'un miler de monjos de Santes Creus. L'aplegament de dades íou c o m e n ç a t cap a la fi dels anys cinquantes.

104. Sens dubte, l'obra de m é s a m b i c i ó que, sobre el temari de Santes Creus, h a u r à concebut mai l'autor. L'aparic ió de la m a g n í f i c a Història de Poblet d 'Agust í Altisent, el 1974, el m o g u é a reordenar les capses de notes sobre Santes Creus i a buidar-hi les darreres aportacions fins que, vers el 1977, i n i c i à la redacc ió de l'obra, sota la insp irac ió , però no pas seguint el model, de la d'Agusti Altisent. Ben aviat h a g u é d'adonar-se, però , que l'afany de s i s t e m a t i t z a c i ó h i s t ò r i c a de Santes Creus comptava amb moltes m é s llacunes que no la de Poblet, i aquesta c o n s t a t a c i ó li féu interrompre l'obra durant els mesos anteriors a la seva mort, en què s 'ocupà preferentment d'altres temes. Resten escrites 630 quartilles a m à (uns 160 folis a m à q u i n a ) , amb les notes corresponents, que comprenen, c r o n o l ò g i c a m e n t , des de la f u n d a c i ó el 1150 fins a l 'avantdarrera d è c a d a del segle X I I , és a dir, uns trenta-cinc anys de la h i s t ò r i a de Santes Creus. L'obra s'anun­ciava, doncs, de gran abast i j a h i havia m é s o menys ordenats els materials per a redactar la resta. Tot i que la part enllestida provisionalment incorpora, com és natural , les darreres recerques i interpretacions, el text acusa, indefectiblement, no sols una certa t e n d è n c i a a la re i terac ió i a la paràfras i —d'altra banda molt pròpies de l'autor— s i n ó , i a i xò é s m é s de doldre, les grans llacunes que encara impedeixen de tenir una v i s ió global del fet h i s tòr ic de Santes Creus. Manca una anà l i s i exhaustiva i cr í t ica de les fonts documentals ( A H N M i d'altres) i els treballs m o n o g r à f i c s de base sobre temes concrets (aspectes soc io -econòmics , problemes a r q u i t e c t ò n i c s ) , als quals E u f e m i à Fort i Cogul j a no p o g u é acarar-se durant els darrers quinze anys de la seva vida pel deteriora­ment progressiu de la v is ió . D'ací que la Història que un dia ca ldrà elaborar, h a u r à d'es­perar l 'aportac ió d'aquells elements de base que encara manquen. L a pub l i cac ió , si m é s no, de la part j a redactada fins avui seria poca cosa m é s que un document testimonial i d'homenatge a l'autor, però el seu valor no fóra s i n ó relatiu. L a part j a feta i la massa de documents j a ordenada s ó n , a ixò sí, un excel·lent punt de partida per a bastir la Història que un monument com Santes Creus j a c o m e n ç a a reclamar.

56

4. A R T I C L E S I NOTES EN PUBLICACIONS DIVERSES

178 Una nova monografia de Santes Creus. Diari «Reus», 28 se­tembre 1927.1 0 5

179 El feudo santescreuí de la Guàrdia dels Prats. Diari «La Cruz» (Tarragona), 7 jul , 1929,1 0 6

180 Postals santescreuines. I . Capçalera. «La Cruz» 14 set. 1929. Signat FEC. 1 0 7

181 Postals santescreuines. II. La Creu de Terme. «La Cruz» 19 setembre 1929. Signat FEC. 1 0 8

182 Per l'arbreda de Santes Creus. «La Cruz» 26 set. 1929. Signat A. Selvat.

183 Postals santescreuines. III. El pont de Pedra. «La Cruz» 28 set. 1929. Signat FEC. 1 0 9

184 Postals santescreuines. IV. L'arbreda. «La Cruz» 20 oct. 1929. Signat FEC. 1 1 0

185. Les millores al claustre vell de Santes Creus. «La Cruz» 19 abr. 1930.

186 L'arbreda de Santes Creus. Diari «La Veu de Tarragona» 28 j u l . 1931.

187 L'arbreda de Santes Creus. «La Veu de Tarragona» 7 ag. 1931.111

188 Un greuge a sant Bernat Calvó. «La Veu de Tarragona» 9 agost 1931. 1 1 2

189 De Santes Creus. La Creu de Terme. El Pont de Pedra. FA

105. P r i m e r t ex t sobre Santes Creus pub l i ca t per l ' au to r , i c i n q u è dins l 'o rdre de la seva b ib l iog ra f i a general . És l ' a v a n t c r i t i c a d ' u n a Guia de Santes Creus de Josep A r t i g a ! , an t i c secretar i de l ' A j u n t a m e n t i , el 1927. afectat d ' hemip l ex i a i r e t i r a t . Aquest l l i b r e , que h a restat i n è d i t , h a v i a de t en i r u n centenar de planes i l · lus t rades per u n p i n t o r anomenat E s t i v i l l . No sé fins q u i n p u n t aquest t r e b a l l del senyor A r t i g a l —que actual­men t guarda la seva f a m í l i a - podia esperonar E u f e m i à F o r t i Cogul a elaborar el seu p r i m e r l l i b r e , aparegut el 1930. E l cas és que, en aquells anys (1925-1931), l ' a m b i e n t era p rop i c i per a escriure pet i t s l l ibres o assaigs m o n o g r à f i c s sobre Santes Creus, i , en efecte, en so r t i r en diversos.

106. Segon dels ar t ic les p e r i o d í s t i c s on , m a l g r a t el to de d i v u l g a c i ó , j a apun ta cla­r a m e n t la p r u ï j a d ' inves t igador de l ' au to r .

107. Evocacions en prosa, que l ' a u t o r e s c a m p à en algunes publ icacions d e s p r é s d 'haver o b t i n g u t el p r e m i dels Jocs F lora l s de T o r r o e l l a de M o n t g r í (vegeu f i t x a 6, no ta 5) .

108. I g u a l que l ' an t e r i o r . 109. I g u a l que les dues an te r iors (f i txes 181 i 183). 110. I g u a l que les tres an te r iors (fi txes 180, 181 i 183). 111. Com l ' a r t , an te r io r ( f i t x a 186), é s u n t r eba l l de d e n ú n c i a con t r a el m a l estat

de l 'A lbereda de Santes Creus, j a aleshores preocupant . 112. Protesta per la s u b s t i t u c i ó del n o m de sant B e r n a t C a l b ó d 'un dels carrers de

Vila-seca de Solc ina , per u n a l t re de p o l í t i c . L ' a u t o r anota que fou " r e p r o d u ï t , amb u n comen ta r i , a Gazeta dc Vich. Aquest a r t ic le m ' h a va lgu t moltes fe l ic i tac ions" . I t a m b é a lguna e n è c d o t a curiosa amb els vila-secans, h i afegeixo j o .

57

primer llindar. El claustre gòtic. «La Dona catalana» (Barcelona) 25 desem. 1931. 1 1 3

190 San Bernardo Calvó, como abad de Santes Creus, ante la tradición y la leyenda. «Diario Español» (Tarragona) 25 set. 1943.114

191 Saludo. ÍV1ABSC 1947, 1-2. Sense signar. 1 1 5

192 L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Discurs del senyor E. Fort i Cogul en l'acte fundacional a Santes Creus, 14 de setembre de 1947. MABSC 1947 11-15.116

193 Reseña de la fundación. MABSC 1947 16-24. Sense signar. 194 Reglamento de la sociedad «Archivo Bibliográfico de Santes

Creus» MABSC 1947 25-29.117

195 Noticiario. Archivo Bibliográfico de Santes Creus. MABSC 1947 37-40, 1 làm.

196 Noticiario. MABSC 1948 46-52. 197 Un any d'actuació. MABSC 1948 67-70, 2 l à m . 1 1 8

198 La 2." Fiesta Anual del Archivo. MABSC 1948 71-75. 199 Nombramiento de Socios de Mérito. MABSC 1948 76-78. 200 Noticiario. MABSC 1948 79-84. Sense Signar. 201 Noticiario. MABSC 1949 (fase. 1) 101-104. Sense signar. 202 El VIH.0 Centenario de la Fundación del Monasterio de San­

tes Creus. MABSC 1949 (fase. 2) 105-109. Sense signar. 203 La 3.a Fiesta Anual del Archivo. MABSC 1949 (fase. 2) 127-130. 204 Concurso de Fotografías. III Premio «Abad La Dernosa». I

Premio «Abad Ferrara». MABSC 1949 (fase. 2) 134-138. Sense s igna r . ' « 205 Noticiario. MABSC 1949 (fase. 2) 139-144. 206 La conmemoración centenaria de Radio Reus. MABSC 1950

160-163. Sense signar. 1 2 0

207 Ciclo de conferencias radiadas con motivo del octavo cente­nario de la fundación de Santes Creus. MABSC 1950 164-173. Sense signar. 1 2 1

208 Parlament del senyor Eufemia Fort i Cogul en Vacie dc la inauguració de VExposició de Fotografies, celebrat a l'antiga Biblio­teca del Monestir. MABSC 1950 175-176.122

113. I g u a l que els precedents (f i txes 180, 181, 183 i 184). 114. P r imer a r t ic le en c a s t e l l à , i p r i m e r pub l i ca t d e s p r é s de l a guerra . 115. E d i t o r i a l de p r e s e n t a c i ó del p r i m e r n ú m e r o de les Memorias ABSC. 116. Discurs de f u n d a c i ó que ha esdevingut el t ex t cons t i tuen t i fa que l ' au to r p u g u i

é s s e r considerat , a d r e t a l l e i , com el ver i tab le i n i c i a d o r i fundador de l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c . 117. No és obra exclusiva de l ' au to r , el R e g l a m e n t ; p e r ò h i t ingue u n a i n t e r v e n c i ó

destacada i decisiva, que mere ix que figuri com a seu. 118. Ressenya de les ac t iv i t a t s de l ' e n t i t a t d u r a n t el p r i m e r any. 119. Bases dels tres concursos esmentats, obra p r i n c i p a l de l ' au to r . 120. I n f o r m a c i ó i resum de les 8 c o n f e r è n c i e s emeses per R à d i o Reus. 121. Resum de les 24 c o n f e r è n c i e s emeses per R à d i o Barce lona . 122. Pa r l amen t i n a u g u r a l de l ' e x p o s i c i ó f o t o g r à f i c a del Cen tenar i , d u r a n t la Festa

A n u a l del 3 de setembre de 1950.

38

209 La 4.a Fiesta Anual del Archivo Bibliográfico de Santes Creus y solemne conmemoración del VIH." centenario de ta venida del Císter a Cataluña y fundación del monasterio. MABSC 1950 177-186. Sense signar.

210 Noticiario. MABSC 1950 196-208. Sense signar. 211 Patronato del Real Monasterio de Santes Creus. MABSC 1951

228-230. Sense signar. 1 2 3

212 V Fiesta Anual del Archivo Bibliográfico de Santes Creus. MABSC 1951 231-233. Sense signar.

213 IV Premio Abad La Dernosa. I I Concurso Fotográfico. Noti­ciario. MABSC 1951 234-250. Sense signar.

214 Felicitación. MABSC 1952 251. Sense signar. 1 2 4

215 Noticiario. MABSC 1952 274-284. Sense signar. 216 Memoria anual 1952-1953. MABSC 1953 (fase. 1) 302-307. Sense

signar. 1 2 5

217 Despedida. MABSC 1953 (fase. 2) 325-326. Sense signar. 1 2 6

218 Noticiario. MABSC 1953 (fase. 2) 343-352. Sense signar. 219 índices ( toponímic , onomàs t ic i eeneral del volum de Memo

rias). MABSC 1953 (fase. 2) 353-374. 220 L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. «Butlletí de la Societat

Catalana d'Estudis Històrics . Fil ial de l 'IEC» I I (1953) 100. 221 Santes Creus (carta al director). «Destino» (Barcelona) sep.

de 1954. 222 Nuestro Boletín. SC 1 (1954) 1-2. Sense signar. 1 2 7

223 Crónica. SC 1 (1954) 47-59. Sense signar. 1 2 8

224 Crónica. SC 2 (1955) 95-105. Sense signar. 1 2 9

225 Crónica. MABSC 3 (1956) 162-168. Sense signar. 1 3 0

226 El señor Guitert ha muerto! SC 4 (1957) 169-170. Sense sismar. 227 Crónica. SC 4 (1957) 211-213. Sense signar. 1 3 1

133. Comentan breu a] decret de c o n s t i t u c i ó del Patronat oficial. 124. Edi tor ia l gratulatori per haver estat í e t cardenal l'arquebisbe B e n j a m í n de Arr iba

y Castro, president del Patronat per raó del càrrec i "soci nat" de l 'Arxiu per conve­n i è n c i e s po l í t iques .

125. Memoria d'activitats, que féu E u f e m i à Fort quan encara no existia el càrrec de secretari general.

126. Edi tor ia l de comiat de les Memorias de l ' A B S C , que serien s u b s t i t u ï d e s pel But­lletí S C l'any s e g ü e n t .

127. Nota editorial de p r e s e n t a c i ó del but l le t í "Santes Creus". 128. C o m p r è n Memoria anual Í953-1954. signada, i -Restauraciones y mejoras en 1954,

Socio de Mérito, Labor social dc 1954, Nuevos socios, Noticiario 1954 i Fiesta Anual 1954. notes a n ò n i m e s .

129. C o m p r è n Memoria anual 1954-1955, signada, i els mateixos ep ígraf s de la fitxa i nota anterior, sense signar.

130. C o m p r è n Memoria, leída en la Junta General. Ordinaria celebrada en Santes Creus el 3 de junio de 1956 i els mateixos ep ígraf s de les fitxes i notes anteriors, sense signar.

131. C o m p r è n Memoria anual 1956-1957, signada, i Actual junta directiva.

59

228 Excerpta documenta! de Santes Creus Doc. 4 ( t ranscr ipció) . SC 5 (.1957) 244-245.132

229 Crónica. SC (1957) 246-257. Sense signar. 1 3 3

230 Excerpta documenta! de Santes Creus. Doc. 5 (transcr.) SC 6 (1958) 297-299.

231 Crónica. Memoria 1957-1958. SC 6 (1958) 302-304 232 El Císter en Santes Creus. VIII centenario de su estableci­

miento. SC 7 (1958) 309-312. Sense signar. 233 Crónica. SC 7 (1958) 319-324. Sense signar. 1 3 4

234 La Parca nos ha visitado. SC 8 (1959) 325. Sense signar. 1 3 5

235 In memoriam. Isidro Valentines Llobell. SC 8 (1959) 326¬328, 1 làm. Sense signar.

236 Crónica. SC 9 (1959) 395-410. Sense signar. 1 3 6

237 Laus Deo. SC 10 (1959) 425-456. Sense signar. 1 3 7

238 Un aibirable pintor lleidatà del segle XIV. «Bol. Int . I n i . del Centro Comarcal Leridano» (Barcelona) des. 1959.

239 En el centenario de Santes Creus. Prestigio de la -fundación. DET 20 j u l . 1960. Signat A. S. Cogul. 1 3 8

240 Id ibíd. El monasterio real y sus filiales. DET 21 j u l . 1960. 241 Id ibíd. Los capellanes mayores de los reyes y la orden de

Montesa. DET 23 j u l . 1960. 242 Id ibíd. El máximo esplendor. DET 29 j u l . 1960. 243 Id ibíd. La influencia histórica y el declive. DET 12 ag. 1960. 244 Id ibíd. Las primitivas construcciones, el plan cisterciense

y el románico en Santes Creus. DET 27 ag. 1960.

132. Sota l ' ep íg ra f g e n è r i c Excerpta documental de Santes Creus, el b u t l l e t í SC co­m e n ç à a pub l ica r , a p o r t i r del n ú m . 5 (1957) diverses t ranscr ipc ions de documents rela­t ius a Santes Creus, a c à r r e c de diversos autors que en donaven el t ex t 1 l ' e n c a p ç a l a m e n t . Aquesta s è r i e , de n u m e r a c i ó cor re la t iva , s ' e s t r o n c à a p a r t i r del n ú m . 22 (1965), h a v e n t publ ica t 60 documents de va lo r divers . La i n t e n c i ó de l a s è r i e , que per a l t r a banda res no obl iga a considerar c lausurada, era, ò b v i a m e n t , de donar a c o n è i x e r mater ia l s i n è d i t s t o t se rv in t com a textos de rep lenament de cara a l a c o m p a g i n a c i ó dels n ú m e r o s del B u t l l e t í . Vegeu fitxes 231, 293 i 299.

133. T r e t de l ' e p í g r a í Labor social, 1957, s ignat pel secretari 3. Donav ia , la resta és de l ' a u t o r : Restauraciones y mejoras en 1957 ( s igna t amb les i n i c i a l s ) , Noticiario, 1957, Socio de Mérito i Nuevos socios, a n ò n i m s .

134. C o m p r è n Noticiario, 1958, Labor social, 1958 i Nuevos socios. 135. E d i t o r i a l n e c r o l ò g i c a la m e m ò r i a d ' I s idre Va len t ines i L l o b e l l . 136. C o m p r è n Memoria 1958-1959, s ignada; Restauración de un pináculo, s ignat A S.;

11 Semana de Estudios Monásticos, signat A . S. C ; Fiesta anual, del Archivo, Labor social en 1959, Noticiario 1959 i Nuevos socios, t o t sense s ignar . H i ha, a m é s , una no ta sobre Santes Creus en la exposición de la Biblioteca Nacional, de J . D o m í n g u e z B o r d o n a .

137. No ta e d i t o r i a l de cloenda del p r i m e r vo lum del B u t l l e t í "Santes Creus" ( m i m s . 1-10, 1954-1959), i els í n d e x s general i t o p o n o m à s t i c .

138. P r i m e r d 'una s è r i e d 'ar t ic les , tots sota el ma te ix p s e u d ò n i m , publ ica ts al " D i a r i o E s p a ñ o l " de Ta r ragona , en l ' e s c a i e n ç a del v u i t è cen tenar i de l ' e s t ab l iment monaca l a Santes Creus, com a acc ió para l · le la de propaganda respecte a les c o n f e r è n c i e s radio­f ò n i q u e s ( f i t x a 152).

60

245 Id ibíd. El empuje y el apogeo constructivo. DET 9 set. 1960. 246 Id ibíd. La intervención del rey Ceremonioso y los últimos

siglos. DET 11 set. 1960. 247 Id ibíd. Proyección artística. DET 7 oct. 1960. 248 Id ibíd. Fonoll y su época. DET 12 oct. 1960. 249 Id ibíd. Oirás manifestaciones artísticas. DET 19 oct. 1960. 250 Id ibíd. Trayectoria cultural: la Biblioteca. DET 2 nov. 1960. 251 Id ibíd. Al servicio de la ciencia: el escritorio. DET 5 nov. 1960. 252 Id ibíd. La erudición. DET 10 nov. 1960. 253 Id ibíd. Caída del monasterio. DET nov. 1960. 254 Id ibíd. Proceso restaurativo. DET nov. 1960. 255 Id ibíd. Una entidad ejemplar. DET nov. 1960. 256 Id ibíd. Meta conseguida y meta ambicionada. DET nov 1960.139

257 El VIII Centenario de Santes Creus. DB 3 gen. 1960. Sota el pseud. A. Selvat. 1 4 0

258 Una labor erudita y ejemplar. DB 15 gen. 1960. 259 La recuperación del archivo del monasterio. DB 30 gen. 1960. 260 Concurso fotográfico patrocinado por el monasterio de San-

tes Creus. DB 11 feb. 1960. 261 Ciclo de conferencias sobre Santes Creus. DB 15 març 1960. 262 Restauración de ventanales en Santes Creus. DB 27 març 1960. 263 Importante revaloración de Santes Creus. DB 7 abri l 1960. 264 La problemática arqueológica de Santes Creus. DB 21 abril

de 1960. 265 Homenaje a un monje ilustre. DB 21 maig 1960 266 Obra restaurativa. DB 25 juny 1960. 267 La iglesia de Santa Lucía. DB 7 j u l . 1960. 268 San Francisco de Asís en Santes Creus. DB 28 j u l . 1960. 269 El gran día. DB 2 set. 1960. 270 Conmemoración del VIII centenario. DB 6 set. 1960. 271 La carretera de Pontons. DB 9 oct. 1960. 272 Una sensible pérdida. DB 23 mar. 1961. 273 El amigo que se aleja. DB 3 abr. 1961. 274 Nueva línea regular de ómnibus. DB 27 abr. 1961. 275 Don Manuel de Montoliu y Santes Creus. DB 25 maig 1961. 276 Felicitación y recuerdo. DB 30 juny 1961. 277 Mossèn José Palomer. DB 6 j u l . 1961. 278 Roger de Llúria y Santes Creus. DB 9 j u l . 1961. 279 Nuestra opinión sobre Roger de Llúria. DB 13 ju l . 1961. 280 Un mojón en el camino. DB 9 set. 1961.

139. Resum i conclusions de la primera tanda d'articles al D E T , que í ou una vis ió per iodís t ica g lobal de Santes Creus i la seva historia.

140. C o m e n ç a m e n t d'una tanda d'articles al D B , tots ells signats, ara , \ . Selvat. que tracten d'aspectes i temes diversos de Santes Creus. L'autor h i signava en tant que cor­responsal del D B al monestir. (Pins a la fitxa 284.)

61

281 La IV Semana de Estudios Monásticos. DB 21 set. 1961. 282 Un certamen. DB 2 des. 1961. 283 La desaparición de una estela funerària. DB 13 des. 1961. 284 La estela funeraria ha sido recuperada. DB 19 gen. 1962.141

285 Crónica. SC 12 (1960) 79-96. Sense signar. 1 4 2

286 Magí Vidal i Ras. SC 13 (1961) 130-136. 287 Crónica. SC 14 (1961) 158-179. Sense signar. 1 4 3

288 El Archivo Bibliográfico de Santes Creus 1947 1959. SM I I I (1961) 215-218.

289 Don Manuel de Montoliu y Santes Creus. Dins Manuel de Mon­toliu. Homenaje postumo. Tarragona, Dip. Prov. 1961, 53-54.144

290 Crónica. SC 16 (1962) 268-278. Sense signar. 1 4 5

291 Cal un enterrament decoros per a Margarida de Prades. «Bol. Int . Inf. del Centro Comarcal Leridano» (Barcelona) des. 1962.

292 Crónica. SC 17 (1962) 324-328. Sense signar. 1 4 » 293 Excerpta documental de Santes Creus. Docs. 21-43 (transcrip­

ció, sota el pseud. Francesc A. Miquel) SC 18 (1963) 343-359. Docs. 46-49 (id). SC 18 (1963) 361-363.147

294 Crónica. SC 18 (1963) 364-369. Signatures diverses. 1 4 8

295 Crónica. SC 20 (1964) 425-330. Signatures diverses. 1 4 9

296 Indices del vol . I I de SC. SC 20 (1964) 431-472.150

297 Un missatge dels monjos blancs. Dins Curso Ramón Beren­

in. C o n c l u s i ó de la primera sèr ie d'articles d 'Eufemià Port i Cogul com a corres­ponsal de! D B a Santes Creus .

142. C o m p r è n les notes s e g ü e n t s , sense s ignatura: Restauraciones en 1960, Laboi social en 1960, Nuevos socios, Socio de Mérito, La 14a Fiesta Anual, IX Concurso Foto­gráfico, La III Semana de Estudios Monásticos i Noticiario. L a Memoria 1959-1960 es de J . Vives i Miret, aleshores secretari general.

143. Dins aquesta Crónica, n o m é s s ó n de l'autor les notes Labor social, 1961. a n ò n i m a ; Cic ío de Conferencias, s ignada; i 15" Fiesta Anual, Nuevos socios i Noticiario 2961. tampoc no signades.

144. R e p r o d u c c i ó , p r à c t i c a m e n t i d è n t i c a , del text publicat al D B (fitxa 276). 145. Inclou, entre notes d'altres autors, Labor social cn 1962, a n ò n i m a ; Robo y resti­

tución de una estela funeraria, signat A. S . ; La 16a Fiesta Anual, VII Congreso de His­toria de la Corona de Aragón, VI Asamblea de Estudios Comarcales i Noticiario 1962. totes a n ò n i m e s .

146. S'hi inclouen la nota necro lòg ica El Dr. D. Miguel Castellví Carbonell, a n ò n i m a : SI Coloquio de Moissac i 17 Fiesta anual, signats A. S., i Memòria 1962-1963, signada F .

147. Vegeu nota 132. 148. C o n t é A la memoria del Dr. D. Jesús Domínguez Bordona, 1 l à m . , signat, i

Labor social en 1963, Noticiario 1963, Restauraciones, a n ò n i m e s , i La VI Semana de Estudios Monásticos, signada A. S.

149. Tots els ep ígrafs s ó n d 'Eufemià Port i Cogul, i tots sense signar: Un altre directiu que ens ha deixat: Ramon Jové i Gambús, La VII Semana de Estudios Monás­ticos, La IS' Fiesta Anual del ABSC, Labor social en 1964, Noticias varias, 1964 i Restauraciones.

150. í n d e x s general, bibl iogràfic i t o p o n o m à s t i c , sense nota de cloenda, del volum I I de S C ( n ú m s . 11 a 20, 1960-1964).

62

guer IV, en el VIII centenario de su muerte (1962-1963) «Bol. Int . Inf. del Centro Comarcal Leridano» vol. extra ( m a r ç 1964) 51-54.151

298 El monasterio de Santes Creus. «Pintores» (Barcelona) de­sembre 1964.

299 Excerpta documental de Santes Creus. Transcr ipció dels do­cuments 50-60. SC 22 (1965) 67-78.152

300 Crónica. SC 22 (1965) 79-83. Signatures diverses. 1 5 3

301 El arreglo de la carretera de Pontons mejoraría las comuni­caciones con el monasterio. DB 26 gen. 1965. Sota el pseud. Artemio Folch. 1 5 4

302 Hace falta mayor cuidado de las comunicaciones con el mo­nasterio. DB 31 gen. 1965.

303 Obras de restauración y consolidación de la bóveda del tem­plo monacal. DB 24 juny 1965.

304 La Diputación de Tarragona subvenciona al Archivo Biblio­gráfico. Constituye una trayectoria de gran alcance en la vida de la Entidad. DB 24 juny 1965. "

305 Homenaje al abad Andrés Porta. DB 3 ag. 1965.155

306 Andreu de la Torre, pintor y decorador de principios del siglo XIV. El mausoleo real de Santes Creus. «Pintores» (Barcelona) juny 1965.

307 Un gran amic de Santes Creus desaparegut. SC 23 (1966) 97¬102, 1 l à m . 1 5 6

308 Crónica. SC 24 (1966) 183-192.157

309 / Coloquio de Historia del Monaquisino Catalán. «Yermo» (El Paular, Madrid) 4 (1966) 383-389.

310 Josep Vives i Miret ha mort. «Bol. Int . Inf. del Centro Co­marcal Leridano» (Barcelona) febrer 1967.

311 Josep Vives i Miret. Dins el fullet Setmana Santa. Tarra­gona (Confraria de Sant Magí de Barcelona) 1967.

312 Crónica. SC 26 (1967) 274-279. Sense signar. 1 5 8

151. É E l a vers ió , resumida a menys de la quarta part, del treball original, que roman manuscrit . Vegeu fitxa 153 i nota 80.

152. Amb aquesta sèrie de documents acaba, per ara, l 'edició á'Excerpta. Eufemia Fort, transcriptor de diversos textos, en d e i x à de preparats, de cara a una eventual re­presa, si les necessitats de c o m p a g i n a c i ó del Butlleti S C ho exigien.

153. L a Memoria 1963-1965 és de .t. Vives i Miret. L a resta, sense signar, és de Fort i Cogul: / / Congrés Litúrgic de Montserrat, La VIII Semana de Estudios Monásticos i La 19" Fiesta Anual.

15-1. Tnici d'una nova sèr ie de col· laboracions al D B , com a corresponsal a Santes Creus. 155. D e s p r é s d'aquesl article, l'autor d e i x à de col·laborar com a corresponsal del D B .

U n a altra sèr ie , apareguda poc després , em fou encomanada a mi. 156. Nota necro lòg ica dedicada al Dr. Jesús -Ernes t Mart ínez Ferrando. 157. Tret de la Memoria 1965-1966, de Vives i Miret, s ó n de l'autor les notes VIU

Asamblea de Estudiosos Comarcales de Montblanc, IX Semana de Estudios Monásticos i Don José Vives y Miret ha muerto. L a cròn ica del Primer Col·loqui d'Història del Mo­naquisme Català. Santes Creus, 9, 10 i 11 de setembre 1966, és de R . Burguet i Boix.

63

313 Crònica del I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català ce­lebrat a Santes Creus els dies 9, 10 i 11 de setembre de 1966. Dins / Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Santes Creus 1966, l, Santes Creus 1967 ( Imp. mon. Poblet) 7-12.

314 Antoni Bergós, amic de Santes Creus. «Bol. Int . Inf. del Cen­tro Comarcal Leridano» (Barcelona), suplement extraordinari d'ho­menatge a A. Bergós (1968) 81-85.

315 Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret. SC 28 (1968) 349-375.159

316 Crònica. SC 28 (1968) 441-447.160

317 Tomás de Vidal y de Nin, tarraconense ilustre. I , Un cente­nario a recordar. DET 12 juny 1969.1 6 1

318 Id. II. Su ascendencia. DET 14 juny 1969. 319 / . III. El profesor v el abad. DET 20 juny 1969. 320 Id. IV. El postabadiazgo y el exilio. DET 1 j u l . 1969. 321 Id. V. El arzobispado de Messina. DET 3 j u l . 1969. 322 Id. VI. Su memoria pòstuma. DET 4 j u l . 1969. 323 Tomàs de Vidal i de Nin, abat de Santes Creus. «Reus. Sema­

nario de la Ciudad», 12 ju l . 1969. 324 Crònica. SC 30 (1969) 601-611.1 6 2

325 La destinació de Santes Creus. (Carta al director) «Serra d'Or» 122 (Montserrat-Barcelona, nov. 1969) 753-755.

326 L'afer dels escapularis. SC 31 (1970) 33-46. Sota el pseud. Ar­temi Folch. 1 6 3

327 L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret. SC 32 (1970) 177-184. Sense signar. 1 6 4

158. í n t e g r a m e n t de Fort i Cogul, sense signar. C o m p r è n IX Assemblea Comarcal d'Estudiosos d'Igualada Í19S7, III Converses de Salou, 21" Fiesta Anual i el VlIIè Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (València 1967).

159. T a m b é aparegut dins Homenatge a Josep Vives i Miret, I. Santes Creus 1970 drap . Torres & Virgil i , Tarragona) (Publ . A B S C , 28) 13-39.

160. í n t e g r a m e n t de l'autor, que no signa cap de les notes: Memòria 1966-196S, X Se­mana de Estudios Monásticos, X Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos a Sabadell, IV Con­verses de Salou i 22" Fiesta Anual.

161. In ic i d'una sèr ie de sis articles (fins a la fitxa 323) commemoratius del centenari de l'abat Vidal i de Nin.

162. C o n t é Record a Joan Bonavia i Jacas, 1 l àm. , signat i Memòria 1968-1969, t a m b é signada. Altres notes sense signar: X Semana de Estudios Monásticos, XI Assemblea In­tercomarcal d'Estudiosos i La 23" Fiesta Anual (1969). Dues notes a n ò n i m e s sobre el / Congrés Històric Liguria-Catalunya. Bordighera-Oènova, 14-19-X-1969 i Congreso Luso -Espanhol de Estados Medievals. Oporto, 18 a 28 de juny de 1968, sembla que s ó n de J o a n - F . Cabestany. E l s í n d e x s (621-646) del vol. I I I ( n ú m s . 21 a 30, 1965-1969) t a m b é s ó n de Fort i Cogul.

183. Nota, elaborada sobre bibliografia, que tracta de la reforma de l 'hàbit dels monjos cistercencs ai segle X V I I . T a m b é dins Homenatge a Josep Vives i Miret, II Santes Creus 1971 ( Imp. Torres & Virgi l i , Tarragona) (Publ. A B S C , 29) 41-50.

164. T a m b é a Homenatge a Josep Vives i Miret, II (v. fitxa anterior) 185-192. És la recens ió critica del llibre de Vives publicat p ò s t u m a m e n t : Reinard des Fonoll, escultor

64

328 Crónica. SC 33 211=216.165

329 ¿Un parador de turismo en Santes Creus? «Destino» 1967 (Barcelona) 11 abr. 1970.

330 Crónica. SC 34 (1971) 246-254.146

331 El 25è aniversari de la fundació de l'Arxiu Bibliogràfic dc Santes Creus i la 26." Festa Anual. SC 36 (1972) 309-311.167

332 Crónica. SC 36 (1972) 341-311.1 Í S

333 Crònica. SC 38 (1973) 407-414."» 334 Patronat de Santes Creus. Activitats de 1973. SC 38 (1973)

415-416. Sense signar. 335 Crònica. SC 40 (1974) 481-493.170

i arquitecte anglès, renovador de l'art gòtic a Catalunya (1321-1362). E d . B i u m ç ( p a t r ó n nada pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears) , Barcelona 1969, 240 pàgs . , i l· lustrades. A la not í c ia bio-bibl iogràf ica (fitxa 315), Port i Cogul deia, al darrer paràgra f : "Ans de cloure aquesta llista cal que fem esment de l'obra que hem de .jutjar cabdal dels senyor Vives; la biografia de Fonoll que en morir tenia, sembla, totalment redactada per a ser publicada pel Col·legi d'Arquitectes de Cata lunya . No hem pogut establir-ne exacta­ment el t í to l definitiu; ni, en el moment de redactar aquestes ratlles, sabem on és e) manuscrit , ni si s erà publicat, o no." A r a , quatre anys després de la mort de Vives, i arran de l 'aparic ió d'aquell mis ter iós llibre, Port i Cogul d iu: "(...) Segueix un Pòrt ic . . . que introdueix el lector en el tema fono l l ià i que l'autor aprofita per a regraciar diverses persones i entitats, en la l l ista de les quals s'han escapat els inevitables lapsus t ipogràf ics —Moragas per Morgades; Cavestany per Cabestany— i, qui sap si alguna omissió, que cal no creure intencionada.'' E l subratllat és meu, i l 'omiss ió a què es referia el meu pare és, evidentment, la del seu nom, que no apareix enlloc del llibre de Vives. Vegeu al lò que en dic a l'estudi prel iminar de la present bibliografia.

165. Tota la Crònica és signada, globalment, amb les inicials. C o m p r è n la Memoria 1969-1970, La XI Semana de Estudios Monásticos, XI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Valldonzella i La 24" Fiesta Anual.

166. C o n t é la Memòr ia 1970-1971, s ignada; sense signar, XII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Desena reunió conjunta de Ics Societats Catalana i Valenciana de Pediatria i La 25" Fiesta Anual. Homenaje a la reina Margarida de Prades L a cròn ica del / / Colïoqui d'Història del Monaquisme Català és signada meva.

167. Article editorial, sense signar, que resumeix i valora els actes commemoratius de les noces de plata de l ' A B S C .

168. S ó n de Fort i Cogul la Memòria 1971-197!. la nota necro lòg ica sobre Lleó Ber-gadà i Girona, ambdues signades; i, sense signar, XII Semana de Estudios Monásticos, i Coloquios Histórico-re'.igiosos de Extremadura, Les notes XIII Congrés Internacional dc Ciències Històriques. Moscou, agost dc 1970, XIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos Mataró. 9 dc maig de 1971, XIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Perpinyà, 29-31 maig de 1971 i Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Terrassa, 14 de maig dc 1972 són meves, signades amb inicials les dues darreres així com, a n ò n i m e s , Llista de socis de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus en el XXV aniversari de ia fundació dc l'entitat, Càrrecs directius de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus durant els seus primers 25 anys i Llista de socis difunts en el 25è aniversari de l'Arxiu.

169. Fort i Cogul hi signa la Memòria 1972-1973 i la necro log ía de Cèsar Martinell i Brunet; sense signar, són d'ell Exposició d'Art, Assemblea d'Estudiosos de Santa Coloma de Queralt, i IX Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Les altres són meves, sense signar.

170. N o m é s són de l'autor les notes s e g ü e n t s , sense signar: Tercer Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, Els nostres fons bibliogràfics i Paviment al pati del Palau de l'Abat. T a m b é són d'ell els í n d e x s del volum I V de S C (497-519) ( n ú m s . 31 al 40, 1970-19741 amb el qual acaba, virtualment, una è p o c a de la revista que havia hagut d'ajustar-se a fer

65

336 A favor de la Valldigna, monestir filial de Santes Creus. SC 42 (1975) 73-76.

337 Sant Bernat Calbó. Fa 750 anys, abat de Santes Creus. «Full Parroquial» (Tarragona) 31 oct. 1976.

338 Crònica. SC 42 (1975) 95-109.171

339 La labor del Patronat del monestir de Santes Creus durant els anys 1975 i 1976. SC 44 (1976) 253-255. Signat A. S. C. m

340 Crònica. SC 44 (1976) 257-271. m

341 El 650 aniversari del rei Jaume II. SC 44 (1976) 275. Sense signar.

342 El meu mossèn Abdó Socios i Bové. SC 45 (1977) 299-308, 1 làrn.

343 Crònica. SC 46 (1977) 355-372.174

344 El 650è aniversari de la mort de Jaume II. «Full Parroquial» 1446 (Tarragona-Vic-Solsona) 27 nov. 1977.1 7 5

345 Crònica. SC 46 (1977) 355-372.176

346 Crònica. SC 48 (1978) 457-480.177

la c a p ç a l e r a en c a s t e l l à ("Santes Creus. B o l e t í n del Archivo Bibl iográf ico") i tambe les seccions fixes ("Crónica", "Bibl iografía", "Indices") bé que j a des del n ú m . 37 (primer fas-cicle semestral de 1973) j a tot ell era í n t e g r a m e n t redactat en c a t a l à , llevat d 'a ixò . E l volum V , que c o m p r è n el per íode 1976-1978 ( n ú m s . 41-48), j a duu la capça lera catalana ("SC. But l l e t í de l 'Arxiu Bibl iogràf ic") i la resta d'epígrafs . Tot aquest vol. V fou encara dirigit per Fort i Cogul, tret del darrer n ú m e r o , que ell j a no p o g u é veure, del qual em vaig responsabilitzar jo mateix.

171. S ó n de Fort i Cogul les notes s e g ü e n t s : la n e c r o l o g í a de Josep Coso i Batiste, 1 l à m . , sense signar, i Importants restauracions, signat A. S. L a resta é s del secretari general d'aleshores Joan Ventura i So lé i meva.

172. Excepcionalment, com j a s ' e s d e v i n g u é en una altra ocas ió (fitxa 334), ca lgué que l'autor fes la crònica d'activitats del Patronat, habitualment a càrrec del secretari d'aquell organisme.

173. S ó n de Furt i Cogul els epígrafs s e g ü e n t s : Els amics dc la Valldigna, signat A. S., i Record de Josep Toledo i Girau, signat amb el nom veritable. L a resta correspon al secretari general Ventura i a d'altres col·laboradors.

174. Anunci de la c o m m e m o r a c i ó de l 'aniversari , que seria l'eix de la Festa Anual de l 'Arxiu el 1977 i que s'allargaria firis a l 1978, en què hom en féu la cloenda.

175. Sota aquest t í tol genèr ic , Fort i Cogul pub l i cà u n a llarga sèrie d'articles al " F u l l Parroquial", alguns dels quals, i entre ells el primer, concerneixen Santes Creus. S ó n els s e g ü e n t s : El trasllat de Pere el Gran ( n ú m . 1452, 9 gen. 1978), L'òbit de la reina Blanca ( n ú m . 1454, 22 gen. 1978), El matrimoni del primogènit de Jaume II (primera part, n ú m . 1493. 22 oct. 1S78), L'infant hospitaler (2." part, n ú m . 1495, 5 nov. 1978), L'infant montesià (3 . a part, n ú m . 1497, 19 nov. 1978) (els tres darrers articles sota l 'epígraf Una vocació frustrada), i La mort i l'enterrament del rei ( n ú m . 1502, 24 des. 1978).

176. Corresponen a Fort i Cogul els ep ígrafs s e g ü e n t s : Fragments del retaule major de Santes Creus al Museu d'Art de Catalunya, L'Institut d'Estudis Penedesencs, la nota necro lòg i ca de Pau Oliva i Casabona, Els onze bisbes catalans a Santes Creus, Funeral per a Jaume II a Santes Creus, Exposició de Santes Creus (de pintures de Joan fíoé; vegeu fitxa 35!) i Expos ic ió de xilografies u Suntes Creus. L a resta és del secretari general Joan Ventura i d'altres col·laboradors.

177. Publicades ja p ò s t u m a m e n t , s ó n de Fort i Cogul les notes s e g ü e n t s : Record a Jaume Rosquellas, Homenatge a Josep Virgili i Santromà, Eduard Junyent, in memoriam, i Un precedent per a recobrar el Priorat?, totes signades amb les inicials; i , sense signar,

66

5. PRÒLEGS, PRESENTACIONS I EPÍLEGS DE L L I B R E S D'ALTRI

347 Comentario final a: Juan Mercader Riba. Santes Creus en la guerra contra los franceses. La política del mariscal Suchet en la Baja Cataluña. Santes Creus 1950 ( Imp. Torres & Virg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 3) 99-100.

348 Prologo a: Pedro Serramalera Cosp. El beato Guillem de Montpellier, fundador de Santes Creus. Santes Creus 1957 ( Imp. Tor­res & Virg i l i , Tarragona) (Collectanea de SC, 1) 11-14.

349 Presentación a: J. Vives Miret . El maestro Reinará des Fo­noll, lapicida inglés, en Cataluña (1320-1360). Santes Creus 1961 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 14) 8-9.

350 Pròleg a: Josep-Joan Piquer i Jover Monjos exclaustráis de Santes Creus i altres abadies de la Corona d'Aragó que influireu en la restaurado de l'esperit monàstic dels cenobis de dones, 1815-1881. Santes Creus 1968 ( Imp. Torres & Vi rg i l i , Tarragona) (Publ. ABSC, 26) 11-15.

351 Presentació al Catàleg de l 'exposició monogràfica de pintures de Santes Creus (de J. Roé) a les Galeries d'Art Syra. Barcelona, 29 novembre 1977.

6. CRÍTICA I RECENSIONS BIBLIOGRÀFIQUES

352 Col·lecció de manuscrits inèdits de monjos del reial monestir de Santa Maria de Poblet. Manuscrit núm. 1, atribuït als PP. Martí Marquina i Jaume Finestres. Mas Catalònia, La Selva del Camp, 1947. (Edició de Joaquim Guitert i Fontserè) . A MABSC 1947, 33-34. (Cast). 1 7 8

353 Udina Martorell , Federico, ed. El «Llibre blanch» de Santes Creus (Cartulario del siglo XII). Barcelona 1947. A MABSC 1947, 34¬35 (Cast.).

354 Poblet. Revista trimestral, núm. 1. A MABSC 1947, 35-36. (Cast.).

355 Morgades, Bernardo. Historia de Poblet. Barcelona 1948. A MABSC 1948 (fase. 1) 98-99 (Cast.).

356 López Rico, Emilio. Santes Creus. VII fantasía poética. Imp. Diana, Reus 1948. A MABSC 1948 (fase. 1) 100 (Cast.).

Primera Setmana Nacional de Cant Oregorià i Llei de Protecció del Patrimoni Artístic. L a resta, de Joan Ventura i d'altres col·laboradors.

178. L'esment entre p a r è n t e s i (Cast . ) indica les recensions o cr í t iques fetes en cas­te l là . S i no s'hi indica aquesta particularitat , vol dir que ho s ó n en c a t a l à .

67

357 Torres Bru l l , Federico. Fichero de legislación relativa al Te­soro Monumental de Tarragona y su provincia (1936-1952) «Boletín Arqueológico» de Tarragona, 1952,'pp. 360-373. A MABSC 1953 (fase. 1) 321. (Cast.).

358 Duran, S.O.Cist., P. Rafael M . Iconografía española de san Bernardo. (Monasterio de Poblet, 1953). A SC 1 (1954) 60. Cast.).

359 Eydoux, Dr. Henri-Paul. L'abbatiale de Moreruela et l'archi-tecture églises cisterciennes d'Espagne. «Citeaux in de Nederlanden» (Abadia de Westmalle, Holanda) año 1954, vol. V, fase. 3, pp. 173-207. A SC 1 (1954) 61-62. (Casi.).

360 Madurell Marimon, Josep-Maria. Catalogue et Languedoc. Moines de Santes Creus aux «Studia Generalia» de Toulouse et Per-pignan. «Armales du Midi» de Tolosa (França) , vol. 67, n ú m . 31, ju ­l io l de 1955, pp. 281-282. A SC 1955) 106-107.

361 García, O.C.S.O., Fr. M . Ceferino. El Rdo. P. Dn. Bruno La-fuente y Moreno, último Vicario General de la Congregación de la Corona de Aragón y Navarra, etc. (1813-1887). «Cistercium» V I I I , 47 (sept.-oct. 1956), pp'. 206-216. A SC 4 (1957) 216. (Cast.).

362 Coll i Alentorn, Miquel. La llegenda de Guillem Ramon de Monteada. (Barcelona, 1957). A SC (1957) 261-263.

363 Berga Rosell, Ramón. Exordio parvo y Carta de Caridad de la Sagrada Orden Cisierciense. Versión latina según la edición de Rix-heim y t raducción ilustrada con notas. (Monasterio de Santa María de Poblet, 1953); La vida monástica en Poblet (Abadía de Poblet, 1957); Vida del venerable fra Pere Marginet, monjo de Poblet ff 1435). (Abadia de Poblet, 1957). Recensió conjunta a SC 5 (1957) 263-264. (Cast.). Signat A. Selvat.

364 Miret i Sans, Joaquim. El forassenyat primogènit de Jau­me II. « Ins t i tu t d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica» X V I I I (Barcelona, 1957). A SC 5 (1957) 267-268.

365 García, O.C.S.O., Fr. M . Ceferino. Dos juramentos inmacu-listas. «Cistercium» X, 57 (mayo-junio 1958) pp. 164-170. A SC 6 (1958) 307. (Cast.). Signat F. A. Miquel.

366 Cusí Furtunet, Joaquín. El ejercicio de la profesión farma­céutica en las órdenes religiosas residentes en Cataluña en los pasa­dos siglos (Barcelona, 1958). A SC 6 (1958) 307-308. (Cast.).

367 Domínguez Bordona, J. Manuscritos de san Bernardo en la Biblioteca de Tarragona. «Scr ip tor ium. Revue internationale des étu-des relatives aux manuscr i t s» X I I , 2 (Bruselas, 1958), pp. 238-246. A SC 9 (1959) 415. Cast.). Signat F. A. Miquel.

368 Rabory, José, Documentos sobre la Congregación de Aragón de la Orden del Císter. «Cistercium» X I I (sept.-oct. 1960), pp. 244-260. A SC 11 (1960) 47-48. (Cast.). Signat A. Selvat.

369 Madurell Marimon, José M . 3 . Regesta documental de reli-

(A

quias y relicarios (siglos XIV-XIX). «Analecta Sacra ia r raconens ia» , X X X I (1960), pp. 291-324. A SC 11 (1960) 48. (Cast.). Signat F.

370 Vives y Miret, J. Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca. Collectanea de Santes Creus, 3 (Santes Creus, 1959). A SC (1961) 180-182. (Cast.). Signat Francisco-A. Miquel.

371 Julien, Pierre. Fierres tombales d'apothicaires. «Revue d'His-toire de la Pharmacie» (Bullet in de la Société d'Histoire de la Phar-macie) 172, janvier-mars 1962, pp. 268-269. A SC 16 (1962) 279-280.

372 Cocheril, Maur. L'«Archivo Bibliográfico de Santes Creus». «Citeaux. Commentarii Cistercienses» (Achel, Bèlgica, 1962) pp. 155¬158. A SC 16 (1962) 280. Signat A. Selvat.

373 Mart ínez Ferrando, J. Ernesto. La Cámara Real en el reinado de Jaime I I (1291-1327). Relaciones de entradas y salidas de objetos artísticos. «Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona» X I (1953-1954). A SC 17 (1962) 317-318. (Cast.). Signat E. F. C.

374 Ferrando, Lorenzo. Actuación de Lorenzo de Zamora en los monasterios del Císter en Cataluña. «Cistercium» X I V , 83, (Palència, septiembre-diciembre 1962), pp. 317-321. A SC 17 (1962) 318. (Cast.). Signat E. F. C.

375 Gibert, S.O.C., Guido M . a Los estudios en la Congregación Cisterciense de los reinos de la Corona de Aragón y Navarra, en «Los monjes y los estudios». «IV Semana de Estudios Monásticos. Poblet, 1961» (Poblet, 1963), pp. 381-401. A SC 17 (1962) 321-323. (Cast.). Sig­nat F. A. Miquel.

376 Caruana, J. Itinerario de Alfonso I I de Aragón. «Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón» V I I (Zaragoza, 1962), pp. 73-298. A SC 22 (1965) 86. (Cast.). Signat A. S.

377 Coutagne, Etienne. Documentos para la historia de la Con­gregación de Aragón de la orden del Císter. «Cistercium» X V (1963), pp. 228-233 y 275-283. A SC 22 (1965) 88. (Cast.). Signat Artemio Folch.

378 Vives i Miret, J. El monestir de Pedralbes. Assaig sobre la identificació del seu constructor. (Barcelona, 1964). A SC 22 (1965) 92 - 93.

379 Gibert, S. O. C, Guido. La date de fondation du monastère de Poblet. «Citeaux» X V (Westmalle, Bèlgica, ¡964) pp. 52-66. A SC 22 (1965) 94-95. Signat Artemi Folch.

380 Altisent, S.O.C., Agustín. El monasterio de Escarpe. Contribu­ción a su historia (siglos XVI-XIX). «Yermo» (1965) 245-272. A SC 25 (1967) 239. (Cast.). Signat Artemio Folch.

381 Misccllanea Populetana (Abadia de Poblet, 1966) XVI-608 pp. A SC 26 (1967) 282-283. Signat A. Selvat.

382 Vincke, Johannes. Tendencias político-eclesiásticas de Juan I de Aragón relativas a su Capilla Real. «Miscellanea Populetana» (1966) 319-336. A SC 26 (1967) 287-288. (Cast.).

69

383 Guasp, B. Existió una Trapa en Mallorca. 126 pp. Palma de Mallorca, 1966. — La Trapa en Mallorca, en la costa de Palomera. 24 pp. Barcelona, Balmesiana, 1967 (Publicado en Analecta Sacra Tarra-conensia, X X X I X ) . A SM I X (1967) 399-400. (Cast.).

384 Piquer i Jover, Josep-Joan. Epistolari familiar de sania Joa­quima de Mas i de Vedruna (1823-1889). 170 pp. Barcelona, Balmesia­na, 1967. A SM I X (1967) 419-420.

385 Garcia Sanz, Arcadi. El Cister i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana. «I Col·loqui d 'Històr ia del Monaquisme Català» I (Santes Creus, 1967) pp. 127-139. A SC 30 (1969) 612. Signat A. Selvat.

386 Piquer i Jover, Josep-J. El senyoriu de la Manresana. «Cua­dernos de Arqueología e Historia de la Ciudad» 12 (Barcelona, 1968) pp. 51-71. A SC 30 (1969) 612-613.

387 Piquer i Jover, Josep-Joan. Restauració de la vida comuni­tària íntegra al cenobi de Valldonzella. (Barcelona, 1968). A SC 30 (1969) 613.

388 Piquer i Jover, Josep-J. El senyoriu de Verdú (Tarragona, 1968). A SC (1969) 613.

389 Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. (Barcelona, «Des­tino» 1968) 390 pp. A SC 30 (1969) 613-614.

390 Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Fotografies de Fran­cesc Català i Roca. 390 pp. Barcelona, Edicions Destino (1968). A SM X I (1969) 438.

391 Masoliver, Alejandro. Origen y primeros años (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis histó­rica y documentos. Poblet, 1970. A SC 34 (1971) 259-260.179

392 Font Rius, José M . a . Carlas de población y franquicia de Cataluña, I , Textos. (Madrid - Barcelona, 1969). A SC 35 (1972) 298¬299. (Cast.).

393 Ramon, Salvador; i Ricomà, Xavier. El Necrologi de la Seu de Tarragona, dins «Miscel·lània Històr ica Catalana. Homenatge al Pare Jaume Finestres, historiador dc Poblet ( f 1769)» Scriptorium Populeti, 3 (Poblet, 1970) pp. 343-398. A SC 35 (1972) 301.

394 Ferrer-Dalmau, August. Reculls histories de VEdat Mitjana, de Pontons, el seu castell i la seva ermita de Sant Joan de la Mun­tanya. (Pontons, 1971). A SC 35 (1972) 301-302.

395 Vives i Miret, Josep. Reinará des Fonoll, escultor i arquitecte anglès, renovador de l'ari gòtic a Catalunya (1321-1362). 240 pp. (Bar­celona, 1969). A SM X I V (1972) 546-547.180

396 Masoliver, Alejandro. Origen y primeros años (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis histó-

179 Resum de l a tesi per al doctorat en teologia a l Pontificium Athenaeum Ansel-mianum de Roma. Sota el mateix t í to l , Masoliver publica, tres anys m é s tard, la tesi completa, t a m b é recensionada per Fort i Cogul (vegeu fltxa 396).

180. Vegeu fitxa 327 i nota 164.

70

rica y documentos. «Scr ip tor ium Populeti, 8» (Poblet, 1973). A SC 37 (1973) 397-399. (Cast.). 1 8 1

397 Duran i Sanpere, A. El monestir de Santes Creus, panteó de nobles. Dins Pels camins de la història. Barcelona, Fund. Salvador Vives Casajuana, 1973, pp. 10-12. A SC 37 (1973) 400.

398 I I Colioqiá d'Història del Monaquisme Català. Sant Joan de les Abadesses 1970, I lAbadia de Poblet. Scriptorium Populeti 7, 1972), 280 pp.; i I I {id. ibíd... 9, 1974) 432 pp. A SC 39 (1974) 460-461. Signat A. S. C.

399 Altisent, Agustí. Historia de Poblet. Poblet 1974. 708 pp. A SC 39 (1974) 464-468).

400 Coll i Alentorn, Miquel. Guillem I i Ramon Guillem I I d'Ò-dena. «Estudis d 'His tòr ia Medieval» I V (Barcelona, IEC, 1971) pp. 3-26. A SC 42 (1975) 111.

401 Galitó i Pubill, Miquel. Un urgellenc, darrer abat de Santes Creus. Notícia de fra Pere Carrera i Torrent, natural de Castellnou de Seana. (Barcelona 1975) 8 pp. s. n. A SC 42 (1975) 122.

402 Masoliver, Alejandro. Votos, consejos y vida interior en la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. «Studia Silensia» I (Monestir de Silos, 1975) pp. 217-232. A SC 42 (1975) 122-124.

403 Torras i Ribé, Josep-Maria. Evolució social i econòmica d'una família catalana de l'antic règim. Els Padró d'Igualada (1642-1S62). (Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1976) 320 pp. A SC 44 (1976) 274. Signat Miquel Albert.

7. A R T I C L E S SIGNATS EN OBRES ENCICLOPÈDIQUES

a) Destinats a la Gran Enciclopèdia. Catalana 182

404 Anellar, Bernat. Aparegut s. v. 405 Alegre, Pere. (s. v.)

18!. Vegeu fitxa 391 i nota 179. 183. Les col· laboracions d 'Eufemià Fort a la Gran Enciclopèria Catalana han estat

escasses i irregulars. L'autor sentia una certa incomoditat, que al capdavall ocultava una més o menys e x p l í c i t a incapacitat, pel fet d'haver d'ajustar la redacc ió dels articles a l'anomenat "estil enc i c lopèd ic" breu, conc í s i s in t è t i c , neutre i objectiu. Sobre Santes Creus n n o m é s r e d a c t à una quantitat exigua d'articles, tot i que la seva col·laboració hi haur ia pogut ésser m é s à m p i i a (abats i monjos notables, historiadors antics i moderns, fundacions, filials, domini senyorial) . No redactà , per l'exemple, l 'art. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, que li esqueia ò b v i a m e n t i que féu Agust í D u r a n i Sanpere; tampoc no fou seva la redacc ió de l'art. Santes Creus, amb el quadre crono lòg ic d'abats, que li fou encomanat el 1976 i que finalment vaig redactar jo mateix. F o r a del tema, i encara

71

406 Barba i Roca, Josep. No aparegut. 1 8 3

407 Barbera, Josep de. (s. v.) 408 Bassa i Virgüi, Josep. No aparegut. 409 Blanc, Guillem. No aparegut. 410 Blanc, Pere. No aparegut. 411 Calbó, Bernat, (s. v.) 412 cistercenc-enca (en col·laboració) i quadre sinòptic, (s. v.) 413 Carnisser, Jaume. (s. v.j 414 Guerau (abat de Valldaura). No aparegut. 415 Guitert i Fontserè, Joaquim, (s. v.) 416 Vives i Miret, Josep.184

b) Dins el Diccionario de Historia Eclesiástica de España 18

417 Bonrepòs, Sania María, (s. v. monasterio, vol. I I I ) . 418 Santas Creus [ s i c ] . Santa Maria. (ibíd.). 419 Valldaura del Vallés, Santa Maria. (ibíd.). 420 Valldigna, Santa Maria. (ibíd.).

a tal l d'exemple, li fou encarregat l'art. Selva del Camp, la que li esqueia tant com el de Santes Creus perqu era la seva v i la natal i ell n'era l'historiador m é s acreditat; en refusà la redacció tot indicant, per t e l è fon , que no s'hi veia amb cor. Fet l'article per Ramon A m i g ó , s ' av ingué , tanmateix, a revisar-lo. Tot plegat fou una l l à s t i m a , perquè la col·laboració d 'Eufemià Fort a l'Enciclopèdia sobre temes de Santes Creus i d'altres haur ia estalviat alguns errors que s'hi han escolat en fer-los un altre. Vegeu la nota 184.

183. Igual que aquest, hi ha d'altres articles redactats, tramesos puntualment, t a m b é puntualment cobrats i finalment no apareguts a VEnciclopèdia per motius que ignoro. Fort i Cogul pensava que un abat de Santes Creus, pel sol motiu d'haver-ho estat, mereixia entrada en una e n c i c l o p è d i a cata lana; i en a ixò seguia una o p i n i ó que li hav ia manifestat F e r r a n Soldevila, que dirigí un projecte de diccionari biogràf ic c a t a l à per a la desapa­reguda Editorial Alcides, per al qual Fort i Cogul trebal là força, tot i que l'obra mai no arribà a fer-se.

184. Vegeu la nota anterior. T r a m è s l'article, li fou retornat per a c o m p r o v a c i ó , un cop adaptat al procés enc i c lopèd ic . L a resposta, per carta, de Fort i Cogul deia textual­ment: "Entenc que caldria que el s i g n é s el seu veritable autor, j a que, tal com queda, s'assembla ben poc a la meva redacc ió" (27 agost 1977).

185. Publicat per lTnst i 'uto Enrique Flórez (Consejo Superior de Investigaciones Cient í f i cas ) , 4 vols., Madrid 1972-1975; obra de valor desigual, que no arriba a cobrir i'objectiu que es proposa. Totes les col· laboracions d 'E . Fort s ó n referides a monestirs, agrupades sota l 'epígraf c o m ú de monasterio. Pel que els pertoca, és và l id , en una me­sura diferent, tot el que he dit a les notes anteriors.

72

8. APÈNDIX 1 8 6

421 Goigs a llaor de la Verge i Màrtir Santa Llúcia, qual imatge és venerada en la seva església de Santes Creus, arquebisbat de Tar­ragona. Barcelona, Hereus de la Vda. Pla, Impremta Pontifícia, s. a. [1927]. 1 8 7

422 Margarida de Prades. Barcelona, Rafael Dalmau, 1960 (Epi­sodis de la Històr ia 7) 60 p à g s . 1 8 8

423 Junta de reyes en el monasterio de Santa Maria de Huerta. «Cistercium» X I V (1962). 1 8 9

424 El sepulcro del rey D. Pedro el Grande. «Clima. Revista de la Compañía Roca - Radiadores» (Barcelona) 1963, 40-43.190

425 El rector de Vallfogona. Barcelona, Rafael Dalmau, 1964 (Epi­sodis de la Històr ia 50), 57 p à g s . 1 9 1

426 L'eremitisme a la Catalunya Nova. SM V I I (1965) 63-126.192

186. Ja composta a la impremta una bona part de la present bibliografia, m'adono que cal afegir-hi, encara, no menys de divuit fitxes omeses al Hoc que els escauria. Les ofereixo en a p è n d i x perquè l lur reordenac ió n u m è r i c a i la de les notes corresponents arr i sca i ia nous possibles errors. Les faltes que subsano s ó n de treballs que haurien d'ésser inclosos a les llistes generals i que, en manejar i ordenar la massa de m é s de vuit-centes fitxes que m ' h a servit de base per a aquest treball , em passaren per alt per una o altra r a ó : s ó n els n ú m s . 421, 423, 424, 436 i 439; la resta es refereix a llibres i treballs rela­cionats n o m é s parcialment, g e n è r i c a m e n t o e s p o r à d i c a m e n t amb Santes Creus, essent com s ó n d'abast m é s eixamplat. L a nota que els acompanya explica succintament de què es tracta.

187. Ú n i c a edic ió de goigs de Santes Creus amb lletra d 'Eufemià Port. Musicats per M n . Francesc B a l d e l l ó , els fé:ï imprimir el rector de Santes Creus, Mn. Francesc S a n j u a n i Folch, i sortiren de la impremta a la primera setmana de desembre de 1927. L'edic ió sembla que fou revisada pels Amics dels Goigs. Foren cantats i estrenats el dia de santa Llúcia (13 de desembre de 1927), festa major d'hivern de Santes Creus. Amb l'article referit a l a fitxa 178 (nota 105), aquests Goigs constitueixen la primera m a n i f e s t a c i ó impresa de la v incu lac ió santescreuina d 'Eufemià Port.

188. R e f e r è n c i e s a Santes Creus en molts llocs. E n certa mesura és una vers ió popular del treball de la fitxa 35.

189. C o n t é un document interessant per a la h i s t ò r i a de Santes Creus. 190. Article de c o m p r o m í s , centrat en la banyera del mausoleu de Pere el G r a n . L a

companyia Roca - Radiadores era el primer prove ïdor del negoci que el meu pare i el meu avi matern fundaren el 1941 i que E u f e m i à Fort l iquidà el 1967, després de la mort del darrer.

191. Abundoses re ferènc ies al monestir i a l'abat Barberà . Vegeu fitxa 5. 192. Trebal l certament important, que ofereix interessants h ipò te s i s de recerca. E n

tractar del nucli eremí t i c del bloc del G a i à (amb la serra de la Brufaganya i Montmell) ofereix abundoses re ferènc ies directes a Santes Creus, i d'altres de globals. V a l g u é al seu autor una e x t e n s í s s i m a : prolixa recens ió cr í t ica , exageradament dura i negativa, i en bona past injusta, de J o s é S á n c h e z Rea l al B A T 121-128 (1973-1974 ) 224-235. Ignoro la reacció del meu pare, que mai no en p a r l à ; havent estat publicada nou anys després de l 'aparic ió de! treball (i després , fins i tot, de l ' a d a p t a c i ó castellana, fitxa 431 i nota 197), dubto que mai se l ' h a g u é s llegida del tot. Altrament, susceptible com era el meu pare a la cr í t ica adversa, la reacc ió haur ia traspuat per un c a n t ó o altre.

73

427 Viatge a Catalunya d'un conseller del rei de França l'any 1603. Barcelona, Rafael Dalmau, 1967 (Episodis de la Històr ia 98-99) 90 pàgs. Signat Francesc A. Mique l . 1 9 3

428 La farsa de Gandesa. Barcelona, Rafael Dalmau, 1969 (Epi­sodis de la His tòr ia 130) 60 p à g s . 1 9 4

429 El sublime y estéril sacrificio de un Abad General del Císter. «Cistercium» X X I (1969) 70-74.195

430 Margarida de Prades, monja de Valldonzella i abadessa de Bonrepos. Barcelona, Germandat de Valldonzella, 1970 (Estudis cis-tercencs V I ) , 20 pàgs. '"6

431 El eremitismo en la archidiócesis tarraconense. Dins España eremítica, Pamplona 1970 («Analecta Legerensia» [Leyre] I ) 79-139.197

432 Ingerència reial en el règim monàstic en temps de Felip I I d'Espanya. «VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón» [ce­lebrat a València per l'octubre de 19671 tom I I I , vol, I I (València 1973) 179-195.198

433 Aspectes de la desamortització (segle XIX). Barcelona, Rafael Dalmau, 1973 (Episodis de la Història 174), 56 pàgs. Signat Artemi Folch. 1 9 9

434 Blanca d'Anjou, muller de Jaume el Just, reina de Santes Creus. Us. de 313 hol. a doble espai, redactat el 1973.2 0 0

435 El trànsit pel Coll de Balaguer (del Perelló a l'Hospitalet

193. Re lac ió del viatge a Cata lunya de B a r t h é l e m y Joly, amb un capí to l cur iós que explica la seva estada a Santes Creus.

194. Llibret de d ivu lgac ió dels esdeveniments anteriors i posteriors a la fingida ceri­m ò n i a nupcial de l'infant Jaume a l 'esg lés ia de Gandesa. T e m a j a tractat per l'autor en d'altres ocasions (fitxes 69, 148 i 364 n o m é s pel que fa a Santes Creus) , les re ferènc ies al monestir i als seus homes h i s ó n sovintejades.

195. Sobre el viatge d'Edm.ond de la Croix, abat general del Cister, a Santes Creus i a Poblet (1603-1604) quan hom intentava d'introduir-hi el congregacionisme. Vegeu fitxa 152.

196. R e f e r è n c i e s constants a Santes Creus, com és natural en una tema particular­ment grat a l'autor.

197. Vers ió castellana ampliada en algun punt, i adaptada, de l'estudi referit a la fitxa 426; h i manca, a m é s , l ' a p è n d i x - inventari de les ermites de la Cata lunya Nova. Aquesta vers ió fou presentada a la V I Setmana d'Estudis M o n à s t i c s ( S a n Salvador de Leyre, Navarra , 15-20 de setembre de 1963) però no a p a r e g u é fins set anys m é s tard, dins el present volum, que en recull les actes, i havent aparegut j a en c a t a l à . S'en féu un tiratge a part, amb p a g i n a c i ó pròpia .

198. Sobre l 'e lecció d'Oliver de Boteller com a abat de Poblet, presidida pel de Santes Creus, Jeroni Contijoc, darrer dels oponents aferrissats al congregacionisme.

199. Vers ió abreujada i de d ivu lgac ió d'un tema j a tractat per l'autor, amb m é s profunditat, en d'altres ocasions. Vegeu fitxes 39, 102, 112, 115, 117 i 159.

200. Biografia de B lanca de N à p o l s o d'Anjou, que optà al premi Aedos (18 a convo­ca tòr ia ) el 1976, i que no li fou atorgat. Ja a partir del t í tol és de veure la re lac ió d'aquest treball amb Santes Creus que, amb tot, no aporta gaires dades essencials de primera m à al tema.

74

de l'Infant). Barcelona, Rafael Dalmau, 1974 (Episodis de la Historia 188), 62 p à g s . 2 0 1

436 La reina Blanca d'Anjou. Barcelona, Rafael Dalmau, 1975 (Episodis dc la Historia 197), 60 pàgs. Signat Francesc A. Miquel . 2 Ü ?

437 Unes quantes notícies de fra Antoni Escofet, monjo egregi de Santes Creus. Dins Homenatge a Santiago Sobrequés Vidal («Anales del Instituto de Estudios Gerundenses» X X I I , Girona 1974-1975) 269-296.203

438 Eduard Toda, tal com l'he conegut. Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975. 366 pàgs. i l·lustrat. 2 0 4

439 Una decisiva intervenció en la conquesta de Mallorca fins ara desconeguda. «Recull» (Blanes) 1285, núm. extraor. de Santa Anna (agost 1976) 13-14.

440 £7 drama del primogènit de Jaume I I el Just. Tarragona i la tràgica vida de l'infant que no volgué ésser rei. 632 hol. a doble espai.2 0 5

201. Trebal l de d ivu lgac ió sobre un tema que i n t e r e s s à ocasionalment l'autor en al tra època . Vegeu fitxa 109.

202. Altre llibret de d i v u l g a c i ó sobre B l a n c a de N à p o l s o d'Anjou. Vegeu fitxa 434 i nota 200.

203. Important estudi sobre un monjo de Santes Creus que, després de l ' exc laus trac ió , assol í un paper relativament influent.

204. R e f e r è n c i e s a Santes Creus dels temps en què Toda pertanyia al primer Patro­nat i de l 'època, t a m b é , en què el meu pare recercava documents de Santes Creus a les col·leccions que el biografiat tenia aplegades a Escornalbou o a Poblet, entre 1930 i 1936.

305. Trebal l essencial, elaborat a c o n s c i è n c i a , que reflecteix i aplega tot el material biogràfic reunit per l'autor sobre l'infant Jaume (vegeu fitxa 428, nota 194 i els esments que allí s ó n fets), i n'elabora una s íntes i i assaja una cr í t ica h i s tor iogràf ica sobre el personatge. A desgrat del subt í to l , les re ferènc ies a Santes Creus h i s ó n molt nombroses (sobretot als cap í to l s I V a V I I I ) . És un dels darrers treballs de l'autor, que el d e s t i n à a concórrer a! I Premi Josep G r a m u n t i Subiela, convocat per l 'Ajuntament de T a r r a ­gona el 1979. Mort el meu pare, vaig presentar-lo al premi esmentat, que no li fou atorgat.

N O T A F I N A L J a enllestit del tot el present c a t à l e g bibl iogràfic específ ic d 'Eufemià Fort i Cogul

sobre Santes Creus, he de reconè ixer , encara, dues probables errades que s'hi han esco­lat: es tracta de les fitxes 211 i 214, a n ò n i m e s , que correspondrien a Isidre Valentines i Llobell . Tanmateix , la redacc ió d'ambdues notes acusa, si m é s no, la mà correctora de Fort i Cogul. E n tot cas — i potser en algun altre, improbable, de les cròn iques o noticiaris del but l l e t í S C — jo mateix hauria estat v í c t i m a de la pruï ja d'atribuir al meu pare tot el que podria haver estat seu i que no es pot comprovar que ho sigui; é s a l lò que deien d'un autor c làss ic cas te l là , rebus ómnibus, quae mellares esse probanlur, numeri imposuit suum.

X. F. B.

75